curs 16-17 · per tal de poder efectuar les classes d'educació física amb eficàcia i...

Curs 16-17

1r ESO

Curs 16-17

1r ESO

Curs 16-17

1r ESO

ÍNDEX

TEMA 0: INTRODUCCIÓ…….…………………………… 2

BLOC 1: EL COS EN MOVIMENT

TEMA 1: PER ENTENDRE L’EDUCACIÓ FÍSICA……...... 9

TEMA 2: ESCALFANT MOTORS……………………………....11

TEMA 3: EM POSE EN FORMA…………………………….... 14

BLOC 2: ESPORTS

TEMA 4: ELS ESPORTS COL·LECTIUS………….……….... 24

TEMA 5: EL COLPBOL………….………………………….......... 26

TEMA 6: EL BÀSQUET……………………………………........ 28

TEMA 7: EL VOLEIBOL…………………………………..……...... 33

BLOC 3: BANC DE FITXES

FITXA 1: TEST DE RUFFIER-DICKSON……….…….…….......38

FITXA 2: TEST DE CONDICIONAMENT FÍSIC..……..…....40

FITXA 3: TEST SOBRE EL COLPBOL………………………. 42

FITXA 4: TREBALL COOPERATIU ….………………………. 43

ANNEXE………………………………. DIARIS DE CLASSE

Departament de Ciències NaturalsCurs 2016 - 2017

2Benvolguts pares,

Em dirigisc a vostès per informar-los d’alguns aspectes relacionats amb l’assignatura d’Educació

Física que han de saber.

Tal i com marca el currículum oficial de la matèria, l’Educació Física ha de contribuir a desenvolupar

les següents competències:

La competència en el desenvolupament personal que s’assoleix amb el treball i cura del

propi cos i la motricitat, al mateix temps que es reflexiona sobre el sentit i els efectes de

l’activitat física, assumint actituds i valors adequats a la gestió del cos i la conducta motriu.

Els continguts de la matèria pretenen donar resposta a necessitats que porten cap al

benestar personal i promoguen una vida més saludable i de més qualitat. La competència

en la pràctica d’hàbits saludables de forma regular i continuada contribueix a sentir-se bé

amb el propi cos, a la millora de l’autoestima i al desenvolupament del benestar personal.

La competència comunicativa s’assoleix amb l’experimentació del cos i el moviment com a

instruments d’expressió i comunicació; l’expressió i comunicació de sentiments i emocions

individuals i compartides per mitjà del cos, el gest i el moviment, i la valoració crítica dels

usos expressius i comunicatius del cos.

La competència social centrada en les relacions interpersonals per mitjà de l’adquisició de

valors com el respecte, l’acceptació o la cooperació, que seran transferits a l’activitat

quotidiana (jocs, esports, activitats en la natura, etc.). Les possibilitats expressives del cos i

de l’activitat motriu potenciaran la creativitat i l’ús dels llenguatges corporals per

transmetre sentiments i emocions que humanitzen el contacte personal.

Per tant, es tracta d’una matèria que no es centra únicament amb la vessant física sinó que també

incideix sobre aspectes personals i socials dels alumnes. En definitiva, s’utilitza l’activitat física i

l’esport més com a mitjà que com a un fi en si mateixos. Per entendre’ns, quan es fa bàsquet, a més

a més de treballar els elements tècnics i tàctics d’aquest esport, s’incideix en aspectes com és el

treball en equip, el respecte pels companys i els adversaris, l’acceptació de les normes, etc.

A nivell de funcionament heu de saber que per a poder portar a terme l’assignatura, el vostre fill/a

haurà de portar roba (equipament del col·legi) i calçat esportiu adequat.


2Benvolguts pares,





























2Benvolguts pares,




























Professor: Fran-Jo Maíquez Richart1r d’ESO

3Per acabar, comentar-vos que com a recolzament a la part teòrica de l’assignatura, els alumnes

disposaran d’un dossier que cada avaluació es posarà a la pàgina web del col·legi. Es cert que es

tracta d’una matèria eminentment pràctica. Tot i amb això, creiem molt convenient que els

alumnes disposen d’un recull en paper de tot el que fa referència a la part conceptual de

l’assignatura per avaluar-ne el seu assoliment.

Per tal de poder efectuar les classes d'Educació Física amb eficàcia i seguretat s'indiquen un seguit

de normes de vestuari que serveixen de guia a pares i alumnes en la seva elecció. i permeten un

correcte desenvolupament de la sessió.

La classe d’Educació Física s’ha de realitzar amb el calçat i la roba adequada. No portar-la

suposa perdre el dret a realitzar la classe pràctica.

L’única roba que poden utilitzar els alumnes es l’equipament que el centre té per a

Educació Física. Està prohibit la utilització de qualsevol part de l’uniforme del col·legi

(calcetins, jersei blanc o sudadera)

Les sabatilles esportives han de ser transpirables, s'han de poder lligar, han de donar

estabilitat a l'articulació del turmell, han de tenir una sola que proporcione adherència i

amortiguació. Una sabatilla polivalent tipus tennis és adequada.

SIGNATURA DELS PARES SIGNATURA DE L’ALUMNE/A






































4TEMA 0: L’Educació Física a 1r d’ESO

Benvinguts a Educació Física. Aquest curs orientarem l’assignatura cap al desenvolupament de les vostres

capacitats i habilitats instrumentals.

AVALUACIÓ: Es realitzarà: l’avaluació inicial per saber el nivell de cada alumne/a. L’avaluació contínua (3

avaluacions) i una prova extraordinària per avaluar els alumnes que no superen l’avaluació contínua.

Criteris numèrics de qualificació:

Coneixements teòrics (proves escrites i si es considera adient: treballs) [25 %]

Habilitats i destreses pràctiques (proves pràctiques, activitats, millora en l’execució,...) [35 %]

Conducta i actitud (participació, materials, col·laboració respecte pels companys,...) [15 %]

Assistència, puntualitat (retards, faltes no justificades, oblits de la roba, ...) [15 %]

Higiene personal i equipament (Roba esportiva, dutxar-se, sense objectes perillosos,...) [10 %]NOTA: Cal dir que per a aprovar l’assignatura s’ha de tindre com a mínim un 3 en l’apartat de coneixements teòrics i un mínim d’un 4 en

la resta dels apartats, si no es així no es qualificarà com a apte en aquesta àrea.

ASPECTES A TENIR EN COMPTE:

Control diari del comportament , actitud i conducta dels alumnes, anotant les incorreccions o faltes

que cometeu els alumnes en classe.

Control de l’assistència, al ser una assignatura eminentment pràctica és valorarà diàriament que

assistiu a classe i no excuseu la vostra no assistència. S’ha de portar un justificant mèdic on expose els

motius de la lesió o malaltia i les activitats que podeu fer o no, per plantejar activitats alternatives, en

el cas de ser llarga duració, o bé, una notificació dels pares quan siga molt puntual l’absència. Si no

realitzeu la pràctica i no dueu justificant tindreu una nota negativa. Tots realitzareu obligatòriament

un diari de l’assignatura.

Per fer Educació Física s’ha de portar l’equipament del col·legi tant d’hivern o estiu, i es controlarà

diàriament pel professor.

També cal adoptar mesures mínimes d’higiene canviar-se després de la classe, dutxar-se, portar roba

de recanvi, venir amb el cabell recollit, ... tot açò es tindrà en compte pel professor si no ho feu

correctament.

Nivell teòric: En cada trimestre realitzareu una prova escrita amb preguntes curtes o tipus test.

ALUMNES EXEMPTS: Si tens algun problema físic o mèdic que t'impedisca realitzar les sessions

pràctiques has de presentar un CERTIFICAT MÈDIC OFICIAL on el teu metge especialista o de capçalera,

indique quina és la teua situació i quins tipus d'esports o exercicis estan contraindicats per a tu.



























correctament.































correctament.






5Tots els que estiguen exempts parcial o totalment de la pràctica física per motius mèdics han d’acudir a

classe, realitzar el diari obligatòriament i la feina que se’ls assigne. Els criteris seran: 30% + 35% + 20% + 15%.

(No es contempla l’apartat de la higiene i equipament).

NORMES DE FUNCIONAMENT DE LES CLASSES D’EDUCACIÓ FÍSICA

1. L’assistència a classe és obligatòria. Les faltes s’han de justificar a través de l’agenda.

2. En cas de lesió o malaltia de llarga durada cal portar un informe mèdic, on s’indique eltemps aproximat que durarà i els exercicis de recuperació si s’escau. L’assistència a classedurant la lesió també és obligatòria.

3. Aquells/es alumnes que no puguen realitzar pràctica física durant el curs, cal que porten uncertificat mèdic oficial, especificant la malaltia. L’avaluació d’aquest alumne en la partpràctica es realitzarà a través del diari escrit. (Vore apartat ALUMNES EXEMPTS)

4. Els/Les alumnes que no puguen realitzen activitat física per motius justificats o no, haurande presentar una fitxa de la sessió. Serà obligatori la presentació d'aquesta fitxa enfinalitzar la classe i haurà d'estar en perfectes condicions. Si el professor considera que noes presentable l'haurà de fer a casa i portar-la a la classe següent. Si no ho fa no podrà fer laclasse i tindrà una falta no justificada i a més a més haurà de fer la fitxa d'aquell dia.

Quatre faltes no justificades suposen suspendre l’avaluació.

5. Puntualitat: les sessions començaran 6 minuts després del final de la classe anterior, passataquest temps el alumne/a que no és a classe es considera que ha comés una falta. Aixímateix acabarem 10 minuts abans per poder-se rentar i canviar.

6. No es permet ni menjar ni beure en els vestidors.

7. No es pot portar cap joia (rellotges, arracades,...) o objecte inadequat que puga ocasionarrascades, punxades…, durant la pràctica esportiva.

8. Està absolutament prohibit penjar-se a les cistelles i porteries.

9. Demanem a tothom el màxim respecte amb les instal·lacions i el material. Els papers,compreses i altra brutícia s'han de llençar a les papereres. S'han de mantenir els vestidorsnets i en condicions. Aquell alumne/a que cause algun desperfecte fent-ne un mal ús, hohaurà de reposar o pagar.

Recomanem que cap alumne porte objectes de valor donat que el centre no se'n pot ferresponsable en cas de pèrdua o robatori.

10. Seguim les normes de correcció i bona educació dins l'horari escolar en general iespecialment en les sessions d'Educació Física. Penseu que no esteu sols i que la vostraactitud pot molestar als altres. El respecte i la tolerància han de ser unes constants perquètothom gaudisca d'un bon ambient i un bon clima de treball. Sancionarem les faltes derespecte. Dues faltes de convivència al trimestre són motiu suficient per suspendre.




































6DIARI DE CLASSE

NOM: ________________________

Curs:_________ Grup:_____

MOTIU DE L’ABSÈNCIA:

Objectius: Justificada No justificada

UNITAT DIDÀCTICA:

____________________________

SESSIÓ: ____ DATA: ______________________Material utilitzat:

DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ:

Escalfament Temps dedicat: ...............


6DIARI DE CLASSE

NOM: ________________________

Curs:_________ Grup:_____



UNITAT DIDÀCTICA:

____________________________





6DIARI DE CLASSE

NOM: ________________________

Curs:_________ Grup:_____



UNITAT DIDÀCTICA:

____________________________





7Part principal Temps dedicat: ...............

Tornada a la calma Temps dedicat: ................

VALORACIÓ PERSONAL:









BLOC 1: EL COS EN MOVIMENT

Departament de Ciències Naturals

9TEMA 1

PER ENTENDRE L’EDUCACIÓ FÍSICA

LÉducació Física és lássignatura que ens ensenya com és el nostre cos i ens ajuda a desenvolupar-lo i

mantenir-lo sa.

Per a aconseguir-ho ens aporta coneixements científics, ens ensenya a realitzar nombroses activitats

físiques i fomenta en nosaltres els valors de tolerància, cooperació, solidaritat i joc net.

Al llarg de lÉSO, estudiarem i practicarem continguts molt diversos, relacionats amb:

La condició física i la salut, per a conéixer i millorar les nostres

capacitats físiques, ajudant-nos a cuidar el nostre cos i a mantenir-lo

sempre sa.

Les qualitats motrius, per a aprendre a moure’ns de forma eficaç i coordinada, amb seguretat i

harmonia.

Els jocs i els esports, a través dels quals ens podem divertir i millorar les nostres

qualitats físiques i les nostres qualitats de moviment, alhora que augmentem el nostre ventall

dópcions per a lócupació del temps dóci.

Els jocs tradicionals, com a part del nostre patrimoni

històric i cultural, amb la finalitat de preservar-los i

fomentar la seua pràctica.

Léxpressió corporal o conjunt de continguts rítmics artístics i expressius, que ens permetran

conéixer el llenguatge corporal i poder desenvolupar les nostres

possibilitats de comunicació.

Les activitats a la natura, per conéixer el medi en què vivim i

aprendre a realitzar-hi activitats físiques de forma respectuosa amb

léntorn.


9TEMA 1



mantenir-lo sa.






sempre sa.


harmonia.












léntorn.


9TEMA 1



mantenir-lo sa.






sempre sa.


harmonia.












léntorn.


10CONCEPTES BÀSICS: EDUCACIÓ FÍSICA, GIMNÀSTICA I ESPORTS

Encara hui està molt estés referir-se a les classes d’Educació Física com la classe de gimnàstica; però açò

és totalment incorrecte. Per què? Perquè com sabràs, de segur que ho has vist alguna vegada per la tele,

la gimnàstica és un esport i l’E.F. no és un esport, sinó una assignatura del teu pla déstudis.

Els esports són activitats físiques en què t’enfrontes a altres persones en una competició, seguint unes

regles. En concret dins la gimnàstica hi ha dos modalitats competitives: la gimnàstica esportiva (en la

qual es fan exercicis d’anelles, sòl, barres asimètriques, etc.) i la gimnàstica rítmica (en la qual s’utilitza

pilotes, maces, etc.)

No obstant açò, com t’explicàvem al començament d’aquesta pàgina, l’Educació Física és una

assignatura del teu pla déstudis, en la qual els objectius que es persegueixen sállunyen molt de la

competició. Contràriament al que succeeix en els esports, en finalitzar les classes d’Educació Física no hi

haurà cap guanyador i ni perdedor, perquè no estarem competint contra ningú, sinó intentant formar-

nos i desenvolupar-nos a través del moviment.

En algunes classes d’E.F. es poden practicar exercicis de gimnàstica, però, en la major part de les classes

farem altres coses relacionades amb els blocs de continguts que et vam explicar en lápartat anterior.


































11

Efectes fisiològics

Millora la coordinació muscular Augmenta el número de pulsacions Augmenta la temperatura muscular. Impedix el cansament prematur

TEMA 2: ESCALFANT MOTORS

LÉSCALFAMENT

INTRODUCCIÓ: LA NECESSITAT D’ESCALFAR BÉ

T’imagines córrer a tota velocitat sense escalfar abans? Amb totaseguretat, els resultats serien molt negatius. El temps seria molt pitjor i a més a més ens podríemlesionar. Has de recordar que sempre que els músculs estiguen freds les possibilitats de patir una lesiósón molt elevades. A més pensa que has de preparar al teu cor per a passar de 60 pulsacions per minutfins a... les 200 pulsacions! Aquest canvi és molt brusc i ens hem de preparar abans amb un bonescalfament.

QUÈ ÉS UN ESCALFAMENT?

Léscalfament és la part inicial de qualsevol sessió d’educació física o d’un entrenament o competicióque ens prepara per a realitzar esforços més exigents d’allò que és habitual.

PER A QUÈ SERVEIX ESCALFAR?

Léscalfament serveix principalment per:

1. Evita lesions. Si no escalfem correctament podem tenir una lesió com esquinços, contractureso fractures que ens deixen apartats de la pràctica esportiva durant un temps.

2. Millora el rendiment. Després de realitzar-lo, correràs més i la teua flexibilitat i força seranmajors. Ens farà estar més concentrats.

3. Millora la motivació i la concentració per a afrontarla competició.

4. Efectes fisiològics.

TIPUS DÉSCALFAMENT.

Hem de tenir en compte quina activitat física o esportiva volem practicar després, per tal que elsexercicis d’escalfament s’hi adapten. Per això, podem distingir.ne tres tipus:

Escalfament general. Serveixen per a qualsevol activitat física i/o esport. Contenenexercicis comuns a qualsevol activitat que es practique, intervé la major part de lamusculatura del cos.

Escalfament específic per a un esport. Encara que també té exercicis generals, acabenamb exercicis per a un sol esport i per tant serveix sols per a eixe esport.

Escalfament preventiu, es realitza sobre alguns músculs que han estat lesionats a base dediverses tècniques (ex: massatges, banys de calor,...)


11




LÉSCALFAMENT

















11




LÉSCALFAMENT

















12QUANT DE TEMPS DURA UN ESCALFAMENT?

No hi ha un temps ideal, normalment, en les classes d´E.F. a causa de la limitació de temps, serà deuns 10 minuts, com a molt.

PARTS D´UN ESCALFAMENT GENERAL

CARRERA CONTÍNUA. Començarem fent carrera suau ipodem augmentar a poc a poc el ritme. 2-3 minuts pot sersuficient per a activar-nos.

MOBILITAT ARTICULAR. Mobilitzarem amb major concreció els diferents segments corporals. Sónmoviments de les articulacions que seguixen unordre, ascendent o descendent (turmells, genolls,malucs, muscles,...)(1-2 minuts)

ESTIRAMENTS. Mantenir cada posició entre 15-20 segons,hem de notar tensió però sense arribar al dolor. No faremmoviments exagerats per evitar lesions. (2 minuts)

EXERCICIS DE FORÇA. Realitzar-los per tal de mobilitzar diferents grups musculars(carrera lateral, creuar les cames, cap enrere,...) També podem incloure en aquesta partalguns exercicis per al tronc, braços i cames(abdominals, flexions,...) (2 minuts).

També es poden incloure SPRINTS DE VELOCITAT O “PROGRESSIUS”. Amb la realitzaciód’aquestos exercicis, aconseguirem la intensitat i el ritmerequerit posteriorment. Són carreres de 40 o 60 metres enquè incrementem la velocitat progressivament.




















13En determinades ocasions, també es poden utilitzar JOCS. Seran jocs que impliquen l’activaciócompleta del cos (joc de l’STOP; del pilla-pilla;la serp,...)

TORNADA A LA CALMA

No és aconsellable deixar de realitzar activitat física de certa intensitat de sobte. Com enl´escalfament, però a l’inrevés, hem de baixar la intensitat de treball progressivament. A més, hauriade fer-se una bona sèrie de estiraments. El motiu és perquè s’afavorirà la recuperació de l’esforçrealitzat i es tornarà a un estat de repòs en les millors de condicions.

Efectes beneficiosos de la tornada

Retorn gradual a la situació de repòs. Disminucióprogressiva del ritme cardíac i la circulació sanguínia. Afavoreix una recuperació més ràpida per a afrontarnous esforços. Redueix el risc de possibles lesions.

ASPECTES A TENIR EN COMPTE D’UN ESCALFAMENT:

Ha de ser suau i progressiu (de menys intensitat a més). No ha de ser tan intens que provoque cansament. S’han de fer exercicis de caràcter general, de manera que s’abasten totes les parts del cos. És convenient realitzar exercicis de poca dificultat. La durada de l’escalfament està en funció de l’activitat que es realitzarà després. Per exemple, per auna sessió de 50 minuts de treball total, podem dedicar de 10 a 12 minuts.



TORNADA A LA CALMA








TORNADA A LA CALMA







14TEMA 3: “EM POSE EN FORMA”

LES CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES

Per a realitzar qualsevol tipus d’activitat física o esportiva, necessitem d’un recolzament físic que ens

permeta fer-ho amb èxit.

No servix de res tenir molt encert en el toc del baló de futbol, si no tinc la força necessària per fer-lo

arribar a la porteria. De res servix tenir una tècnica excel·lent en bàsquet (el millor passador, bon

tir,...) si no tinc una resistència de base que em permeta aguantar corrent en el terreny de joc el temps

que dura un partit.

Les CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES són aquelles capacitats del nostre organisme que ens

permeten fer activitat física o esport. Es poden mesurar (amb un test) i es poden millorar fàcilment

amb l’entrenament.

Són quatre:

LA RESISTÈNCIA

És la capacitat del cos que permet mantenir una activitat o esforç físic el major temps possible amb

eficiència . També permet que el cos es recupere més ràpidament després de fer un exercici.

Per classificar-la, la quantitat d’oxigen que necessiten els músculs és la característica principal que ens

permet diferenciar els dos tipus de resistència:

Resistència aeròbica, són esforços de llarga durada i ritme suau. La quantitat d’oxigen que

respirem és igual o més gran que la quantitat d’oxigen que necessitem. Ex. quan correm

còmodament, esquiadors de fons,... (esforços per damunt de 2 minuts).

Resistència anaeròbica, són esforços de durada curta i ritme intens en què la quantitat

d’oxigen que arriba al múscul és inferior a la que es necessita per fer l’exercici. Ex. quan

correm i sentim que ens falta l’aire; en el joc de tocar i parar; una carrera de 100 metres

(esforços per davall de 2 minuts).









que dura un partit.




Són quatre:

LA RESISTÈNCIA




















que dura un partit.




Són quatre:

LA RESISTÈNCIA













15Hi ha diverses formes per a treballar-la com poden ser la carrera contínua (footing) o els jocs (la

cadena, policies i lladres...)

Per controlar l’esforç i la intensitat de l’activitat cal mesurar les nostres pulsacions,

mesurar la freqüència cardíaca, és a dir, els bàtecs que realitza el nostre cor per minut.

Hi ha tres maneres de comptar les pulsacions:

Durant quant de temps ens prendrem les pulsacions?

Utilitzar un període de 15’’, multiplicant per 4 per obtenir la FC en un 1’.



Artèria radial(prop del canell)

Artèria caròtida (alturadel coll)

Zona esquerra del cor(mà sobre el cor)

MAI PRENDREM LES PULSACIONS AMB EL POLZE PERQUÈ TÉ POLS PROPI!

Per a què servix? Permet fer qualsevol activitat diària sense cansar-se. Millora el rendiment esportiu. Per controlar l’excés de pes. Millora la circulació de la sang i fer treballar el cor. En resum, per fer salut

Recorda… En repòs és normal que estigues aproximadamententre 60-80 pulsacions per minut. Després de l’escalfament, entre 120-140pulsacions per minut.

Si la teua freqüència cardíaca estroba…

entre 120 i 160 pulsacions per minut, has treballatla resistència aeròbica. Entre 170 i 190 pulsacions, has treballat laresistència anaeròbica.






































16

LA FLEXIBILITAT

És la capacitat que ens permet executar moviments amb la màxima amplitud possible. Gràcies a ella

podem tocar el sòl sense necessitat de doblegar les cames o agafar-se les mans per l’esquena.

En aquests moviments intervenen dues estructures corporals: articulacions i músculs.


16

LA FLEXIBILITAT





16

LA FLEXIBILITAT





17Hi ha dos tipus de flexibilitat:

Estàtica. No hi ha moviment, és a dir, s´adopta una

postura determinada i s’estira la musculatura implicada

durant quinze o vint segons. No s’ha de sentir dolor. Es

sol treballar al final de l’entrenament o de la classe

(TORNADA A LA CALMA).

Serveix per a millorar la nostra flexibilitat o també

per a deixar la musculatura preparada per a

l’entrenament de l’endemà.

Dinàmica o “mobilitat articular”. Implica el moviment

d’una articulació amb la seua màxima amplitud i el consegüent

estirament muscular. S’ha de practicar a l’escalfament.

Serveix perquè augmente la temperatura del múscul i treballar

amb més intensitat.

Associa cada activitat amb un tipus de

flexibilitat

















flexibilitat

















flexibilitat


18LA FORÇA

Has vist per televisió als llançadors de pes? La capacitat que els permet llançar o véncer aquestes

pesades càrregues és la força i es defineix com la capacitat de véncer o oposar-se a una resistència per

mitjà de la utilització dels nostres músculs.

Les característiques de la càrrega (resistència externa) i la velocitat d’execució del moviment ens

determinen els tres tipus de força:

Força MÀXIMA és la màxima tensió que els músculs són capaços de fer. No importa el temps.

(Halterofília)

Força EXPLOSIVA és la capacitat de vèncer resistències o càrregues no massa grans amb la

màxima velocitat. (Salt de llargada)

Força RESISTÈNCIA és la capacitat de fer una activitat força durant un temps determinat i de

resistir el cansament que provoca. (Ràfting)

Fixa’t en les imatges següents, quin tipus de força seria?

La força aporta alguns beneficis per al nostre cos, ja que…

Facilita el manteniment de postures correctes. Fa que la sang circule d’una manera més fluida pel cos.. Pot fer augmentar el pes corporal. Ajuda a mantenir una bona salut. Permet millorar el rendiment esportiu


18LA FORÇA







(Halterofília)









18LA FORÇA







(Halterofília)









19

LA VELOCITAT

És la capacitat de permet fer un o diversos moviments en el mínim temps possible.

La velocitat ha de realitzar-se al 100%. Si no es fa al 100% no es pot considerar velocitat. Parlarem, en

aquest curs, de dos tipus de velocitat:

VELOCITAT GESTUAL com la capacitat de fer un gest tècnic en el

mínim temps possible. (Un llançament de pes en atletisme, un xut, un

llançament de tres,...)

VELOCITAT DE DESPLAÇAMENT com la capacitat de recórrer un espai

en el mínim temps possible.

En classe l’hauràs practicat quan fem algun joc de relleus o en els jocs en els

quals ràpidament has d´escapar-te per no ser pillat.

La velocitat la utilitzem…

Tots, cadascú en la seua activitat.

Però els esportistes la fan servir sempre en totes les seues accions.


19

LA VELOCITAT















19

LA VELOCITAT















20CONCEPTE DE CONDICIÓ FÍSICA

La suma de totes les capacitats físiques que té l’organisme per afrontar qualsevol activitat física o

esportiva amb la màxima eficàcia, retardant l’aparició de fatiga i evitant l’aparició de lesions,

s’anomena CONDICIÓ FÍSICA.

Al procés de desenvolupament d´aquestes capacitats se’n diu CONDICIONAMENT FÍSIC, i el resultat

obtingut serà el grau de CONDICIÓ FÍSICA.

Assolir un nivell de condició física acceptable no només

serà útil en l’esport. La vida quotidiana i l’activitat laboral o

estudiantil necessiten d’un nivell de condició física.

Els nivells de condició física es divideixen en:

NIVEL MÍNIM. És el nivell que han d’aconseguir

totes les persones ja que constitueix el límit entre

un organisme sa i un malalt. Ex. tots aquells alumnes de 1r d’ESO que no puguen córrer 15

minuts sense aturar-se no arriben al nivell mínim per a la seua edat i es considera que no

estan sans.

NIVELL IDEAL. Està considerat com el nivell òptim per desenvolupar amb eficàcia els seus

moviments i les seues activitats. Està en funció de l’edat de la persona i de les seues

possibilitats. És al que hauríem d’aspirar!.

NIVELL ESPECIAL. Necessari per a la pràctica esportiva competitiva d’alt nivell. Per arribar a

nivells de rendiment tan elevats es requereixen sessions de condicionament físic molt dures i

exigents. Sol estar per damunt del nivell ideal i per tant pot ser nociu per a la salut. Ex. els

esportistes d’alt nivell solen tenir nivells de salut baixos (lesions, malalties, estrès) pels seus

excessius nivells d’entrenament.
















estan sans.
























estan sans.










21ACTIVITATS

Aquest recolzament físic ve donat pel que anomenem condició física, que

és _______________________________________________________.

Observa les situacions quotidianes que exposem a continuació. Tracta d’esbrinar quina deles qualitats físiques bàsiques es necessita en cada situació:

Estem a 30 metres de la parada de l’autobús, i aquest està a punt d’arrancar perònecessitem agafar-lo.

Qualitat física necessària: .

Tractem d’obrir una porta que ens ofereix gran oposició.


A l’arribar a casa, l’ascensor està avariat, i hem de pujar les escales caminant fins onvivim, el 10è pis.


QUALITATS

__________ O QUANTITATIVES

Haga clic paraagregar texto


Haga clic para agregar texto


21ACTIVITATS


és _______________________________________________________.








QUALITATS








21ACTIVITATS


és _______________________________________________________.








QUALITATS





22 Hem eixit a fer turisme i duem tres hores caminant.

Qualitat física necessària:

S´ ha aturat el cotxe i cal espitjar-lo per posar-lo en marxa.


Relaciona cada activitat física amb les qualitats físiques més importants:

Tennis

Futbol

Rugbi

Gimnàstica rítmica

Marató

50 m llisos

Llançament de pes

Salt d´ alçada

Carreres de relleus







Tennis

Futbol

Rugbi


Marató

50 m llisos

Llançament de pes

Salt d´ alçada

Carreres de relleus







Tennis

Futbol

Rugbi


Marató

50 m llisos

Llançament de pes

Salt d´ alçada

Carreres de relleus

BLOC 2

ESPORTS D’EQUIP


TEMA 4: Iniciació als esports col·lectius 24

Exemples de…

Col·laboració:

Oposició:

En tot esport col·lectiu hi haurà…

Espai Un temps de joc. Uns jugadors (companys i/o adversaris) Un mòbil Un reglament

TEMA 4

ELS ESPORTS COL·LECTIUS

Els esports col·lectius són els que enfronten dos equips formats per varis jugadors.Normalment tots dos equips tenen el mateix nombre de jugadors excepte circumstànciesespecials.

Objectiu principal:

Durant un partit, tots dos equips es disputen lapossessió d’un mòbil (baló) per a aconseguirpuntuar.

L’ATAC i LA DEFENSA

La possessió de la pilota marca les 2 FASES o activitats bàsiques d’un esport: L’ATAC i LADEFENSA. Quan tenim el mòbil ataquem per a puntuar, i si no el tenim defenem per arecuperar-lo.

En aquestes dues fases, un jugador ha de realitzarper afavorir al seu equip: col·laboració (acció queens permet ajudar als companys) i oposició ( accionsque ens permeten enfrontar-nos a l’adversari per aevitar que puga aconseguir el seu objectiu)

PRINCIPISBÀSICS DELSESPORTS

COL·LECTIUS

ATAC

Conservar el baló.

Progressar amb el mòbil.

Marcar un gol, punt,...

DEFENSA

Protegir zones de puntuació (porteria...)

Evitar que progesse el mòbil i els adversaris.

Intentar recuperar el mòbil (baló)



Exemples de…

Col·laboració:

Oposició:



TEMA 4



Objectiu principal:






COL·LECTIUS

ATAC

Conservar el baló.



DEFENSA






Exemples de…

Col·laboració:

Oposició:



TEMA 4



Objectiu principal:






COL·LECTIUS

ATAC

Conservar el baló.



DEFENSA





TEMA A: Iniciació als esports col·lectius 25

CONCEPTES COMUNS:

TÈCNICA: És el conjunt d’habilitats que el jugador ha de dominar per a participaradequadament en un esport, tant en tasques defensives com en tasques d'atac. Has detenir present que s’inclouen accions que es realitzen sense baló.

TÀCTICA: Fa referència a aspectes organitzatius, de caràcter col·lectiu o individual,que estarien determinats abans d’un partit (estratègies, sistemes de joc,...).

_________________

____________________

_________________________

__________________

CLASSIFICA ELS CONCEPTES SEGÜENTS QUE ES REFEREIXEN A SITUCIONS TÈCNIQUESO TÀCTIQUES: Bot, marcatge en zona, defensa individual, passada, defensa 5-1,control del baló, 4-4-2, regateig, llançament.



CONCEPTES COMUNS:



_________________

____________________

_________________________

__________________




CONCEPTES COMUNS:



_________________

____________________

_________________________

__________________



Tema 5: COLPBOL 26

TEMA 5

EL COLPBOL

a. El partit. Es divideix en dues parts de 20', amb un descans de 5 minuts. S'inicia des

del centre de la pista amb un salt entre dos central i un jugador de cada equip

disputa la possessió.

b. Jugadors

Equips obligatòriament mixtos.

Nombre de jugadors: 6 de camp i el porter (7 en total)

Un equip consta un màxim de 12 jugadors.

El Colpbol és un esport col·lectiu d'invasió disputat per dos equips mixtos, en un espai clarament

definit, la finalitat dels quals és introduir, a força de colps amb les mans, una pilota en la porteria

contrària.

L’habilitat bàsica d’aquest esport és el colpeig.

És un esport que es caracteritza per ser...

competitiu que fomenta la màxima participació sense dependre de la

condició física de l’alumne/a.

dinàmic.

d’equip, que accentua l’esperit col·lectiu.

igualitari i inclusiu.

que fomenta valors com la solidaritat, la cooperació o la integració.

ELEMENTS DEL JOC

CARACTERÍSTIQUES


Tema 5: COLPBOL 26

TEMA 5

EL COLPBOL




b. Jugadors






contrària.





dinàmic.




ELEMENTS DEL JOC

CARACTERÍSTIQUES


Tema 5: COLPBOL 26

TEMA 5

EL COLPBOL




b. Jugadors






contrària.





dinàmic.




ELEMENTS DEL JOC

CARACTERÍSTIQUES


Tema B: COLPBOL 27

c. Serveis.

Fora des de la línia de fons - córner

Servei de porta des de l’interior de la línia de l’àrea (solament poden estar dins

el/la porter/a i el/la llançador/a)

Servei de centre: després de gol.

Servei de l'àrbitre: al començament del partit i després del joc parat.

Tots els serveis s’efectuen amb un colp al baló i la resta dels jugadors,

obligatòriament a 3 metres de distància.

d. Regles bàsiques.

Cap jugador pot colpejar la pilota amb el peu, excepte, exclusivament, el porter,

dins la seva àrea de meta (definida reglamentàriament com a àrea de 9 metres) i

solament en situació defensiva (quan la pilota ve impulsat en ultima instància per

un jugador contrari).

Sobre la intencionalitat del doble toc o toc amb els peus serà l'àrbitre l'encarregat

de decidir la intencionalitat o no dels tocs amb les cames i peus determinant si és o

no falta.

No hi ha penaltis. Falta dins l'àrea, s'executa igual que qualsevol una altra.

e. Sancions. Les següents infraccions es solucionen amb una FALTA (es realitzen sempre des

de la línia de banda):

Fer doble toc (DOBLES).

Toc intencionat amb les cames o peus (PEUS).

Colpejar la pilota amb el puny tancat.

Empènyer o agafar al contrari.

No respectar les distàncies en els serveis.

Retenir, agarrar o llançar la pilota amb una o

ambdues mans.

VOCABULARI BÀSIC


Tema B: COLPBOL 27

c. Serveis.















no falta.










ambdues mans.

VOCABULARI BÀSIC


Tema B: COLPBOL 27

c. Serveis.















no falta.










ambdues mans.

VOCABULARI BÀSIC


Tema 6: EL BÀSQUET 28

TEMA 6

EL BÀSQUET

El bàsquet és un esport col·lectiu o d'equip en què un equip s'enfronta a un altre a través d’una

pilota i amb un objectiu comú: intentar aconseguir el major nombre de punts possibles.

Si observem un partit de bàsquet, veiem que a cada moment del joc hi ha un equip que està

ATACANT mentre l'altre DEFENSA. Cada equip té una missió diferent depenent de la situació en

què es trobe, la qual cosa ens porta a veure els principis bàsics tant d'atac com de defensa, que

es resumeixen en el següent quadre:

EQUIP ATACANT EQUIP DEFENSOR

Aconseguir el baló. Que no ens el lleve elcontrari!

Recuperar el baló.

Avançar cap a la cistella de l’altre equip.Si no aconseguim recuperar el baló ràpid, ensarrepleguem cap a la nostra cistella per amolestar l’avanç del contrari.

Aconseguir un tir a cistella des d’una posiciófàcil.

Dificultar el llançament del contrari.

UN POC D’HISTÒRIA

El nord-americà de Massachusetts James Naismith és considerat com elpare i l' inventor del bàsquet. Aquest professor d'educació física,preocupat perquè durant els freds dies d’hivern, els seus alumnes nopodien fer activitats físiques i esportives a l'exterior, va inventar un jocque es practicava al gimnàs i que consistia a introduir una pilota dins unacistella, que requerira més destresa que força. Va tenir el seu primerreglament l'any 1891.Ràpidament s' estengué per tota l’Amèrica del Nord i aviat esprofessionalitzà. Els soldats nord-americans que combatien en laPrimera Guerra Mundial l' exportaren a Europa, i l' any 1936 va ser jaadmés com a esport olímpic.A Espanya va arribar gràcies a Eusebio Millán, un escolapi que ho vaveure practicar a Cuba i ho va començar a difondre a Barcelona en 1922.Alguns dels èxits de la selecció d’Espanya són el mundial de 2006 aJapó, dos eurobàsquet ( 2009 / 2011) i tres medalles de plata olímpiques(1984, 2008, 2012)



TEMA 6

EL BÀSQUET









Recuperar el baló.








TEMA 6

EL BÀSQUET









Recuperar el baló.







Tema C: EL BÀSQUET 29

Objectiu: anotar més punts que l'equip adversari fent travessarla pilota a través de la cistella. Es poden anotar 2 o 3 puntssegons la posició del camp des d’on es llance en joc i 1 punt encada tir lliure amb el joc parat.Durada: quatre períodes de 10 minuts cadascun. Si el partitfinalitza amb empat entre els dos equips, haurà de jugar-se unapròrroga de 5 min més, i així successivament fins que un equipguanye el partit.

Jugadors: Cada equip disposa de 12 jugadors com a màxim,5 jugaran alhora i els altres 7 seran els suplents. Es podenrealitzar tantes substitucions com es desitge aprofitantinterrupcions en el joc.Interacció entre els jugadors: podem tocar-se, però no

espentar-se, agarrar-se o colpejar-se.

Canvis de possessió: a l'equip que comet una "violació" o

una "falta personal" se li sanciona amb la pèrdua la

possessió de la pilota i, en el cas d'algunes faltes (en tirs,

tècniques, antiesportives…) amb tirs lliures en contra.

BASE: sol ser el més “baixet” (1). El seu paper és dirigir a l'equip.

Ha de portar la pilota a l'inici de l'atac i transmetre en la pista lesordres de l'entrenador.ALERS: solen ser els més potents de l'equip, alçada mitjana. Laseua funció és anotar des de posicions exteriors. L'Escorta (2) témillor maneig de pilota i ajuda al base a pujar-la. L’Aler (3) és un poc

més alt i té millor tir.PIVOTS: solen ser els més alts. Juguen prop de l’ar per a agafarrebots, com a funció fonamental. El més àgil, amb més salt i millorpot i tir juga d'Ala-pivot (4), de cara a l’ar amb més espai fins a lacistella. El més alt, fort i lent juga de Pivot (5), prop de l’ar,d'esquena a la cistella, atacant amb moviments de peus.

COM ES JUGA

45

2

1

3

SITUACIÓ DELS JUGADORS EN ATAC













COM ES JUGA

45

2

1

3














COM ES JUGA

45

2

1

3




El partit començarà oficialment amb un salt entre dos, en el

cercle central. El jugador ha de jugar la pilota amb les

mans.

El jugador pot desplaçar-se amb la pilota mitjançant el bot.

En començar a desplaçar-se amb la pilota, ha de botar-la abans de moure els peus.

En finalitzar el bot amb una parada, el jugador pot pivotar.

El jugador pot culminar el seu desplaçament en bot amb

una entrada a cistella, un tir o una passada realitzant un

màxim de dos passos consecutius.

Un jugador que ve en carrera i rep la pilota també pot

donar dos passos per a entrar, tirar o passar.

Si un jugador agafa la pilota després de botar, no pot

reiniciar el bot.

Quan un jugador amb pilota sobrepassa el centre de la pista situant-se en

zona d'atac, la pilota no podrà tornar a la zona defensiva.

Disposem de 24” per jugar la possessió de la pilota. Si l’atac s’interromp per alguna

raó:

Si el dispositiu de 24 segons mostrava 14 segons o més en el moment en què

el joc va ser parat, el dispositiu de 24” no es reiniciarà i contínua igual.

Si el dispositiu de 24 segons mostrava 13” o menys en el moment en què el joc

va ser parat, el dispositiu de 24” es reiniciarà amb 14 seg.

En cas d’agafar el rebot després del llançament (rebot d’atac), l’equip que

atacava disposarà de 14” més per realitzar una nova jugada.

COM JUGAR EL BALÓ?

Dispositiu de 24 segons i temps de joc

Marcador





mans.










reiniciar el bot.




raó:







COM JUGAR EL BALÓ?


Marcador





mans.










reiniciar el bot.




raó:







COM JUGAR EL BALÓ?


Marcador



Les infraccions del reglament es poden

classificar en:

VIOLACIONS: Són infraccions de les reglesque es sancionen amb un canvi de la possessióa l’equip contrari. Les més comuns són:

Les passes : No es poden donar tres passessense botar la pilota. És l'acció, doncs, decaminar o córrer sense botar la pilota.

També quan mou el peu de pivot, en unasortida botant, abans de que la pilota toqueterra.

Els dobles: No es pot botar la pilota amb lesdos mans. Si es bota i s' atura de botar-la en

un moment donat, ja no es podrà tornar afer-la botar, llevat que la toque un altrejugador.

Camp enrere: un cop passada la pilota demig camp, no pot tornar al camp propi.

Excessos de temps restringits:

5 segons: és el temps màxim en que unjugador pot tenir la pilota a les manssense botar, passar o tirar.3 segons per estar en la zona.8 segons és el temps màxim que disposa

un equip per passar a camp contrari.24 segons: és el temps màxim del quedisposa un equip per tirar a cistella i ferbàsquet o que la pilota, al menys, toque l'anella.5 segons per traure de banda o fons.

FALTES: Es realitzen quan hi ha contacte amb unjugador contrari. També si insultes o protestes,tant a l' àrbitre com als jugadors de l' equipcontrari. Quan un jugador n’acumula 5 faltes eseliminat; quan un equip n’acumula 5 o més en unquart, cada falta es sancionada amb dos tirslliures en contra. Hi ha diferents tipus de faltes:

Falta personal: quan un jugador entra encontacte amb un adversari sense respectar elseu cilindre imaginari i li causa undesavantatge. Si aquest contacte es comet

durant una acció de tir, la falta se sancionaràamb tirs lliures; si no, amb servei darrere de lalínia més propera al lloc de la falta (banda ofons). Si el jugador està tirant quan li fan lafalta i fica cistella en aqueixa mateixa acció,

tirarà només un tir lliure. Falta antiesportiva: una falta personal en la

qual un jugador no realitza cap intent legítimde jugar la pilota, provoca un contacte violent oagarra, colpeja, pega una puntada o espentadeliberadament a un jugador contrari. Es

sanciona amb dos tirs lliures i possessió. Falta tècnica: no implica contacte amb un

jugador adversari, sinó un comportamentirrespectuós cap a un àrbitre, ofendre o incitarals espectadors, provocar a un adversari... Es

sanciona amb un tir lliure i treta de banda. Falta desqualificant: qualsevol infracció

flagrantment antiesportiva component del'equip; a més, dues faltes tècniques a unjugador equivalen a una desqualificant .

REGLAMENT

Llançament tir lliures




classificar en:



















REGLAMENT





classificar en:



















REGLAMENT




EL BOT ha d'estar controlat en tot moment, i per açò ha de realitzar-se complint vàries consells

tècnics:

Ràpid, la qual cosa implica que l'impuls ha de ser fort. Per baix de la cintura, amb què

s'ofereix poc recorregut per a ser robat pel defensor.

Amb la mà més allunyada del defensor, per raó òbvia de

mantenir la possessió de la pilota.

Sense mirar la pilota, per a poder observar els moviments de defensors i

companys.

EL TIR: Pots realitzar-lo saltant un poc o en suspensió (gran salt), però sempre complint:

Peus paral·lels, separats a l'amplària de malucs i mirant el cèrcol.

Flexió dels genolls per a afavorir la posterior extensió.

Baló situat per damunt dels ulls i avançant al plànol de la cara.

Braç de llançament: es col·loca flexionat pel colze ( més o menys 90º

entre braç i avantbraç), de manera que el peu, el genoll i el colze

queden un mateix plànol mirant cap a l’ar.

Acompanyament de la mà esquerra fins a quasi el final.

LA PASSADA: Es poden realitzar diversos tipus, cadascun amb la seua tècnica concreta:

De pit: amb les dues mans, fort i al pit del company,

al qual acaben assenyalant els braços.

Des de damunt del cap: amb dues mans, fort i al pit, el cos

quiet, els braços acaben assenyalant al company.

LA DEFENSA: Els gestos de defensa poden ser varis:

Parada: Quan no pots avançar més, has de parar. La parada pot ser d'un temps o dedos temps, depenent de si caus amb els dos peus simultàniament o en momentsdiferents.

Posició de base: les cames han d'estar flexionades, amb una cama més avançada quel'altra, depenent de la mà de l' atacant que bota la pilota.Intercepció: acció d'un defensor/a per intentar recuperar la pilota quan un atacant labota o la passa. Si s' intercepta un llançament s' anomena tap.Rebot: acció en que un jugador/a intenta recuperar la pilota llançada a cistella per uncompany/a o per un adversari/a.

ASPECTES BÀSICS DE TÈCNICA INDIVIDUAL

Tipus de passades

TRIP

LE A

MEN

AÇA




tècnics:






companys.


















Tipus de passades

TRIP

LE A

MEN

AÇA




tècnics:






companys.


















Tipus de passades

TRIP

LE A

MEN

AÇA


TEMA 7

EL VOLEI

El voleibol o volei és un esport molt educatiu, ja que les accions col·lectives prevaleixen sobre les individuals. Qualsevol jugador ha de saber jugar en totes les posicions.

És un esport d’equip o col·lectiu de canxa dividida.


El voleibol va ser inventat per Willliam G. Morgan en 1895 en Massachussets (EUA). Morgan era professor d'educació física de la YMCA (Associació de Joves Cristians) i es va veure en la necessitat de trobar un joc menys vigorós per poder competir amb el bàsquet. Però es va adonar que no existia cap baló adequat per a aquest nou joc, que va cridar MINTONETTE. La companyia SPALDING li va proporcionar la primera pilota oficial que es va fer amb pell de vedella.

Posteriorment, durant un partit de demostració , Alfred T. Halstead va suggerir que, ja que l'acció de volea era tan característica del joc, el nom de l'activitat hauria de ser precisament voleibol.

A principis de segle, cap a 1917, es va estendre per Europa introduït per les tropes americanes durant la primera guerra mundial. A Espanya aquest esport va ser conegut cap a 1920 amb el nom de voleibol, i va començar a practicar-se en les platges dels voltants de Barcelona.

EL voleibol es va consolidar als Jocs Olímpics de Tòquio, el 1964.

L’any 2007, Espanya va aconseguir ser CAMPIONA D’EUROPA, major èxit del volei espanyol masculí.

Tema 7: EL VOLEI 33

Professor: Fran-Jo Maíquez Richart 1r d’ESO

EL TERRENY DE JOC

Es juga en un camp rectangular (18 x 9 m), que està dividit en dos parts iguals (9 x 9 m), per mitjà d’una xarxa subjecta a dos postes, la qual està a una altura de 2’43 m (per als homes) i de 2’24 m (per a les dones).

Damunt de la línia central hi ha una xarxa, subjecta als seus corresponents pals, que separa tots dos camps. La xarxa mesura 9,5 metres de llarg per un metre d'ample

Coincidint amb el lloc de les línies laterals, sobre la xarxa, estan instal·lades unes varetes (una a cada costat) que sobreïxen per sobre de la xarxa 80 centímetres.

EL BALÓ

Està compost d'una coberta de cuir flexible i, normalment, sintètic. Per a iniciar-nos en volei és fonamental habituar-se a la pilota.

ELEMENTS DEL JOC

Tema 7: EL VOLEI 34


És un esport on s’enfronten dos equips de sis jugadors o jugadores cadascun, encara que a la banqueta hi poden haver més jugadors suplents per realitzar substitucions, i consisteix en passar el baló per damunt de la xarxa i intentar que aquest caiga al terra del camp contrari.

Hi ha algunes característiques importants que diferencien aquest joc de molts altres:

• No hi ha contacte físic entre els integrants dels dos equips, és a dir, cada equip juga al seu camp i no pot passar a camp contrari.

• El baló, mentre està en joc, no es pot retenir ni agafar (excepte en el servei), sols podem colpejar-lo.

• Hi ha un número màxim de tocs per equip (3) per poder passar la pilota al camp contrari, però un mateix jugador NO podrà colpejar dues vegades seguides.

• Cada jugador ha d’estar, obligatòriament, a una zona determinada del seu camp, a l’inici de cada punt.

COM ES JUGA?

EL SERVEI: s’usa per iniciar el joc. El SERVEI DE SEGURETAT O BAIX: recomanable quan un jugador s’inicia en aquest esport

QUÈ ES FA QUAN TRAU L’EQUIP CONTRARI?

Podem rebre el baló amb el toc d’avantbraços o amb el toc de dits per a evitar que caiga a terra i, alhora, permet tornar el baló al camp contrari.

COM ES PASSA EL BALÓ?

• TOC DE DITS: per col·locar el baló on ens interessa més.

• TOC D’AVANTBRAÇOS: per rebre la pilota després del servei o la rematada.

• REMATADA: Acostuma a ser l’últim toc.

• BLOQUEIG: prop de la xarxa. Parar l’atac.

Tema 7: EL VOLEI 35


REGLES BÀSIQUES

TOC DE DITS

COM ES PUNTUA?

Totes les accions puntuen. Per guanyar un punt, hi ha que fer botar el baló al camp contrari, o bé que l’altre equip no envie correctament el baló a la nostra canxa. Per tant, en cada jugada hi haurà un punt en joc, sense que importe qui estava sacant.

DURADA DEL PARTIT

Els partits es poden jugar al millor de 3 sets (l’equip que guanya 2 sets guanya el partit), o al millor de 5 sets (l’equip que fa 3 sets ha guanyat), depèn de categories.

Per guanyar un set hem de fer 25 punts, encara que si arribem empatats a 24, a partir d’ací, per guanyar, s’ha de tenir una diferència de 2 punts. L’últim set és l’únic que es juga a 15 punts.

LA ROTACIÓ

Cada vegada que es realitza un nou servei els jugadors han de canviar de posició (rotar).

La rotació es realitza en el sentit de les agulles del rellotge (cap a la dreta).

FALTES MÉS COMUNS

No es pot passar la línia central amb el peu (invasió) i trepitjar el camp contrari.

No es pot tocar la xarxa, excepte que siga un jugador que la toque involuntàriament i no intervinga en la jugada.

TOC D’AVANTBRAÇ

Tema 7: EL VOLEI 36

BLOC 3: BANC DE FITXESBLOC 3: BANC DE FITXESBLOC 3: BANC DE FITXES

FITXA 1: TEST DE RUFFIER-DICKSON38

QQUUÈÈ ÉÉSS??Un test basat en una fórmula que servix per a obtenir un coeficient que ens dóna una valoració

del nostre estat de forma. Mesura la resistència cardíaca a l’esforç i la capacitat de recuperació

cardíaca. Aquest coeficient s'obté mitjançant la realització de 30 flexions profundes de cames

en un temps de 45″.

Instruccions per a elaborar el càlcul:

Es prenen les pulsacions en repòs durant 15″ (P1)

Dempeus, realitzar 30 flexions i extensions profundes de

cames en un temps de 45″

Es tornen a prendre les pulsacions durant 15 ” (P2)

Transcorregut un minut d'acabar les flexions, es prenen de

nou les pulsacions en 15″ (P3).

TESTS DE CONDICIONAMENT FÍSIC39

FÓRMULA: (P0 + P1 + P2) – 200 / 10

Valoració de la condició física

Excel·lent <0 - 0

Molt bona 1 a 5

Bona 6 a 10

Suficient 11 a 15

Insuficient (Baixa) Més de 15

QUADRE DE REGISTRE

DATA OCTUBRE VALORACIÓ

FITXA 2: TEST DE CONDICIONAMENT FÍSIC40

QQUUÈÈ ÉÉSS??Una vegada que ja coneixes els resultats que has obtingut en cadascuna de les proves de

valoració de la condició física realitzades en classe, ara has de consultar en les TAULES DE

BAREMACI (Puntuacions), l'equivalència de cada resultat obtingut amb la puntuació que li

correspon de 0 a 10. Per a açò has de considerar el teu any de naixement i el teu sexe (xic o

xica). Les Taules de Barem les tens la pàgina web.

Posteriorment, has d'anotar en la taula el resultat obtingut en la prova així com el Barem o

Nota corresponent (de 0 a 10 punts).

PROVA ACTIVITATOCTUBRE DESEMBRE MARÇ MAIG

M N M N M N M N

1. SALT A PEUS JUNTS

2. 10 X 5

3. ABDOMINALS 30"

4. VELOCITAT 20 M

5. FLEXIBILITATPROFUNDA

6. CARRERA CONTÍNUA

RESISTÈNCIA OCTUBRE MARÇ MAIG

1.

TEST DE COOPER2.

3.

Departament de Ciències Naturals FITXA CONDICIONAMENT FÍSIC 1r ESO

Educació Física CURS 2016 - 2017

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

SALT A PEUS JUNTSFORÇA

10 X 5COORDINACIÓ

ABDOMINALSFORÇA

NOM_______________________

CURS_______ ANY__________

MIJANA TOTAL

ACTIVITAT MITJANA

SALT A PEUS JUNTS

COORDINACIÓ 10 x 5

ABDOMINALS 30”

VELOCITAT 20 m

FLEXIBILITAT

CARRERA CONTÍNUA

TEST DE COOPER



ABDOMINALSFORÇA

FLEXIBILITATPROFUNDA

CARRERACONTUNA

TEST DE COOPER

NOM_______________________

CURS_______ ANY__________

MIJANA TOTAL

ACTIVITAT MITJANA

SALT A PEUS JUNTS

COORDINACIÓ 10 x 5

ABDOMINALS 30”

VELOCITAT 20 m

FLEXIBILITAT

CARRERA CONTÍNUA

TEST DE COOPER



NOM_______________________

CURS_______ ANY__________

MIJANA TOTAL

ACTIVITAT MITJANA

SALT A PEUS JUNTS

COORDINACIÓ 10 x 5

ABDOMINALS 30”

VELOCITAT 20 m

FLEXIBILITAT

CARRERA CONTÍNUA

TEST DE COOPER

FITXA 3: TEST SOBRE EL COLPBOL42

¿Quién inventó este deporte?

a) David García

b) Juanjo Bendicho

c) Hannah Montana

d) Manuel Contreras

En el Colpbol puedes...

c) Golpear la pelota con el puño cerrado

d) Golpear la pelota dos veces seguidas un

mismo jugador

e) Golpear a la pelota con las dos manos

f) Empujar a un contrario

Si fueras árbitro de Colpbol, dime en queacción de las siguientes señalarías una falta:

a) Coger la pelota con las dos manos

b) Siendo portero, pararla con el pie

c) Golpear la pelota con la cabeza

d) Golpear la pelota con el pecho

Después de un gol en Colpbol ¿Qué se debehacer?

a) El árbitro lanzará la pelota hacia arriba

desde el centro del campo, para que la

disputen los dos equipos.

b) El equipo que ha recibido el gol, sacará

del centro del campo

c) El equipo que ha recibido el gol, sacará

desde su portería

d) El equipo que ha metido el gol, sacará

desde su campo

Si la pelota sale fuera por la línea de fondo, ytiene que sacar el portero ¿Desde dóndepuede sacar el portero?

a) Tiene que sacar desde dentro de su

portería

b) Tiene que sacar chutando la pelota

como un portero de fútbol

c) Tiene que sacar golpeando la pelota

detrás de su portería

d) Puede sacar desde cualquier lugar

dentro de su área

En el Colpbol, las faltas se ejecutan...

a) No hay faltas.

b) Sacando desde el lugar en donde ha

ocurrido la falta

c) Sacando siempre desde la línea de

banda

d) Sacando siempre desde la línea de

banda, menos cuando es penalty que se

saca desde el área contraria

Hay una norma en el deporte del Colpbol, quehace de este juego ideal para tod@s ¿Cuál es?

a) Puede haber un equipo de solo chicos

b) Puede haber un equipo de solo chicas

c) Si se quiere, podemos hacer un equipo

de chicos y chicas juntos

d) Los equipos son obligatoriamente

mixtos: deben jugar chicos y chicas

juntos en un mismo equipo

¿Cuántos jugadores y jugadoras forman unequipo de Colpbol?

a) 7 jugadores, 6 y el portero (en el campo)

b) 6 jugadores, 5 y el portero (en el campo)

c) 10 jugadores

d) 8 jugadores

TREBALL COOPERATIU 2a avaluació

EDUCACIÓ FÍSICA 1r ESO

TEMA 3: CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES

3.2. FLEXIBILITAT

IDENTIFICA en les següents imatges quin tipus de flexibilitat treballem i justifica la teua elecció:

DEFINICIÓES PRACTICA LA FLEXIBILITAT:

1

2

3

4

5 6

3.3.VELOCITAT: Quin TIPUS de velocitat fem servir en cadascuna de les següents imatges?

DEFINICIÓ

1

2

3

4

5

6

TREBALL COOPERATIU 2a avaluació

EDUCACIÓ FÍSICA 1r ESO

ESPORT D’EQUIP: BÀSQUET.

1) Quin és l'objectiu del bàsquet?

2) Quant és el valor de cistella en l'anotació?

3) En cas d'empat al final del temps:

a) Es jugarà un període extra de 5 minuts

b) Es jugarà un període extra de 5 minuts o quants períodes siguen necessaris

c) Guanyarà qui abans aconseguisca 10 cistelles

4) Si la falta es comet contra un jugador que està en acció de tir, què pot ocórrer?

5) Temps de joc:

a) El partit es compon de 4 períodes de 15 minuts

b) El partit es compon de 4 períodes de 10 minuts

c) El partit es compon de 10 períodes de 4 minuts

6) Un temps mort és:

a) Una interrupció del partit a petició de l'entrenador o de l'ajudant

b) Una interrupció per causa de la publicitat

c) Quan no se sap que fer en el joc

7) Quant temps de possessió hi ha per a aconseguir una canastra?

8) Es produeixen “passos” quan...

a) Un jugador en carrera dóna més de 2 passos consecutius sense botar la pilota

b) Un jugador en carrera dóna més de 3 passos

c) Un jugador en aturat passa a botar

9) Es produeixen “dobles” quan...

a) Si comets dos passos sense botar i després tires

b) Si botes dues vegades i comences a córrer

c) Si botes passant la mà per sota de la pilota o si tornes a botar la pilota després

d'haver-ho botat

10) Quan es comet falta personal?

11) Quan es cometen 4 faltes per equip en un període...

DEFINICIÓ

a) Totes les faltes personals següents dels seus jugadors (no en acció de tir) es

penalitzaran amb 2 tirs lliures en lloc de possessió.

b) Totes les faltes personals següents dels seus jugadors (no en acció de tir) es

penalitzaran amb la possessió de la pilota

c) Totes les faltes personals següents dels seus jugadors (no en acció de tir) es

penalitzaran amb 2 tirs lliures o possessió, tria l'equip.

12) Pot la pilota tornar camp, estant ja en la pista davantera en un atac?

13) En aquest camp de bàsquet:

13.1. Assenyala quin tipus de jugador segons el

lloc on estan col·locats.

13.2 Quina part del camp indica cada número.

1

5

2

43MATÈRIA QUE HAS DE PREPARAR PER A

L’EXAMEN DE LA 2a AVALUACIÓ:

DIARI DE CLASSE

NOM: ________________________

Curs:_________ Grup:_____



UNITAT DIDÀCTICA:

____________________________




Part principal Temps dedicat: ...............

Professor: Fran-Jo Maíquez Richart1r d’ESODIARI

NOM: ________________________

Curs:_________ Grup:_____



UNITAT DIDÀCTICA:

____________________________






NOM: ________________________

Curs:_________ Grup:_____



UNITAT DIDÀCTICA:

____________________________






NOM: ________________________

Curs:_________ Grup:_____



UNITAT DIDÀCTICA:

____________________________






NOM: ________________________

Curs:_________ Grup:_____



UNITAT DIDÀCTICA:

____________________________






NOM: ________________________

Curs:_________ Grup:_____



UNITAT DIDÀCTICA:

____________________________






NOM: ________________________

Curs:_________ Grup:_____



UNITAT DIDÀCTICA:

____________________________





curs 16-17 · per tal de poder efectuar les classes d'educació física amb eficàcia i...

Documents