Comentari critic pellcula sufragistes

La pellcula dels sufragistes narra com era la vida de les dones a mitjan segle 20.
s una pellcula inspirada en un tiro real, s a dir, que tant com els actes que ens mostra com els personatges, excepte Maud Watts sn tots reals. La pellcula ens mostra amb total llibertat i expressi tots els aspectes negatius i positius relacionats amb la dona, que en aquest cas tots sn negatius. A pesar que les dones treballaven mes hores que els homes els pagaven una quantitat insuficient i menor que les dels homes i aix tenint en compte que el seu treball implicava mes esfor, ja que les condicions eren pssimes, ja que el treballar sense descans dins d'aquella fabrica embolicada en aires tan pesats provocava malalties bastant serioses, que en casos podien provocar la mort. Entre ells era com la tos crnica i tamb butllofes o ferides serioses a les mans, dhuc tenint en compte que l'esperana de vida d'elles solia ser curta. Les dones a diferncia dels homes eren un blanc fcil davant l'assetjament, ja que la dona per a ells era considerada un moble, un objecte del com es pot fer s a la seva total convenincia i entre aquests casos un dels mes comuns era l'assetjament sexual, ja que necessitaven un treball, havien de suportar tot tipus d'assetjaments per part del seu cap i no tenien la suficient fora ni el dret per contradir els, per por de perdre el seu treball. La dona no tnia els mateixos drets que un home, gaireb no tenien ni dret, per a la societat engonals i davant els ulls dels homes elles no ho necessitaven, ja que per a ells no sn mes que objectes els quals no tenen dret a res mes que obeir els i tractar els com a ssers superiors, per a ells els drets de la dona eren alguna cosa inservible del com elles no sabrien donar li un s favorable. Les dones podien ser tirades de la seva casa quan el seu marit volgus sense importar la ra que fora, elles no tenien dret a queixar-se, ja que les lleis dictaven que l'home tnia tot el dret de fer el, igual que tnia tot el dret del mn a quedar-se amb la custdia del seu fill a pesar que el nen estigus en contra la llei dictava que l'home podia decidir amb qui es quedava el nen i que ria amb el, tant com si volgus vendre l'o donar l'en adopci el tindria tota l'autoritat a pesar que la mare s'oposs ja que la dona no tnia cap poder per impedir el, no tnia el poder per decidir la seva prpia vida per grcies a un grup de dones que van decidir trencar aquestes lleis tan injustes van aconseguir aconseguir un gran canvi al mn i en les persones aconseguint aix grans coses les quals abans es veien impossibles, van aconseguir aconseguir el que alguns van ratllar com a impossible, aconseguint aix el dret a vot de la dona i la seva prpia llibertat.

Opini personal:

Aquesta pellcula a estat bastant entretinguda a pesar que el principi va ser alguna cosa pesat ja que dhuc no estava molt b centrada en el tema, per malgrat aix rpidament es va convertir en una pellcula molt interessant, la qual et deixava intrigada ja que podien ocrrer moltes coses. La protagonista malgrat no ser real ens ajuda a entendre millor els sentiments de les dones i grcies a ella i tot el que li embolica podem entendre i aprendre moltes mes coses, s una pellcula que ja solament el tiro d'explicar la fora femenina ja s interessant pel tiro de ser dona, per tamb s per poder observar com vam obtenir la nostra llibertat el nostre dret de ser com som ara i de com s la nostra vida, per aix s una gran pellcula la qual s'hauria de mostrar a totes les generacions perqu no oblidin el sacrifici que les dones en un temps van haver de fer perqu nosaltres pogussim tenir el que tenim ara, perqu mai oblidin l'important que s tenir dret a vot i que no ho vegin com alguna cosa intil.