cultura. concepte culte (re-creació, re-invenció i deformació)
DESCRIPTION
Cultura. Concepte culte (re-creació, re-invenció i deformació) Cultura popular . Oral, gestual i màgica. Espais : taverna i derivats, mercat i camp. Explica l’entorn a través la filosofia natural (organicisme) – ritus de fertilitat. - PowerPoint PPT PresentationTRANSCRIPT
• Cultura. Concepte culte (re-creació, re-invenció i deformació)
• Cultura popular. Oral, gestual i màgica.• Espais: taverna i derivats, mercat i camp.
Explica l’entorn a través la filosofia natural (organicisme) – ritus de fertilitat.
- Aire, aigua, terra i foc / sang, bilis groga, bilis negra i flegma.
• Benandanti de Friul (Itàlia). Deixar el cos per anar a lluitar en esperit i
transformats en animals contra les bruixes i el diable.
• MANIFESTACIONS CP:
• Festa/ Espectacle / Vocabulari
• Diferència cultura popular rural i urbana. – Rural: més natural (calendari agrícola,
festivitats estacionals, lluna, clima, etc.) conceptes ancestrals – religiosos.
– Urbana: més grupal (vells, joves, etc.) p.e. Charivari o chivaree.
• Cultura èlit. Fins ½ segle XVI: comparteixen festes i gustos
- la cultura de la bogeria – p.e. Carnestoltes
- Màgia i alquímia. Extreure impureses de la natura a través de l’art del foc.
- Astrologia. Posició astres-influència Terra.
- Càbala. Significat ocult dels secrets de l’univers a través de la paraula de la Sagrada Escriptura.
• Gust per les llengües nacionals com a llengües de cultura
• Gust pel refranyer popular i el vocabulari agrícola com a font de cultura.
• Relació unidireccional fins ½ segle XVI:
CP influeix la CE
PERÒ
la CE no influeix la CP
Motius: CE-lletrada; Espais: universitats, escoles, salons, tavernes i derivats, mercats...
• Ruptura relació unidireccional CE / CP
- En el procés d’augment d’alfabetització de les elits.
- Màgia, alquímia i astrologia: amb l’interès i aplicació del mètode científic s’afavoreix la experimentació. Es deriva a la astronomia, la química, la medicina, etc. (RC)
-Religió: es torna més interioritzada (lectura privada), menys ritual i menys supersticiosa (crítica abusos església catòlica). (RP i CR)
• La Ruptura entre CE i CP deriva en la idea de CONTROL de les masses a través de la cultura. Líders: Reforma Protestant, Reforma catòlica o Contrareforma i Inquisició Moderna.
• Ara és la Cultura de les elits la que influeix la Cultura Popular per controlar les masses.
Cas especial, recollit a: Carlo Ginzburg, El formatge i els cucs, 1976.
• Domenico Scandella. Moliner Menocchio. Cosmogonia pròpia.
• Condemnat per la Inquisició per heretgia i blasfèmia.
• Ginzburg llegeix Menocchio, aquest llegeix la Bíblia i el seu entorn, nosaltres a Ginzburg, i tot és reinterpretació.
• CARNESTOLTES.
Festa comuna elit i popular unides per la MASCARA.
Transgressió física (cos modificat, objectes traslladats, robatoris, violència injustificada, menjar, sexe, etc.)
Transgressió social (simular que s’és l’altre)
Transgressió verbal (insults, confessions, acusacions, etc.)
• Carnestoltes - control social
Remarca la diferència entre el període d’equilibri i desequilibri.
Consolidació posicions socials: al capgirar t’adones de l’ordre real.
Vàlvula de seguretat: impedeix les explosions socials.
Crítica controlada: la elit dóna un espai de crítica, consentida pel sistema. Institucionalització de la crítica.
Lluita bé contra mal: Amb la Quaresma la moral cristiana és el bé que acaba amb el mal.
• Carnestoltes-lluita del bé contra el mal (impregnació en la nostra cultura popular i de masses)
• http://es.youtube.com/watch?v=Kdcu-12seMo
• Cultura de Masses. És la possibilitada per la comunicació i l’intercanvi d’informació (p.e. Alfabetització i impremta). Per exemple, cultura del Barroc i propaganda militar.
• És cultura? Control social? Té objectius polítics? Alliberament popular? Negoci?
• Alfabetització i impremta: democratització de la cultura. Perill pels secrets reservats als escollits. Resistències a les innovacions culturals.
• “Est virgo hec penna, meretrix est stampificata”, Filippo de Strata (XV-XVI).
• http://es.youtube.com/watch?v=R2tRsTN0XUA
• Shakespeare, Enric VI, part II, acte 4, escena II i VII
• Lope de Vega, Fuenteovejuna
• POR: a perdre posició de control o a ser controlat.
• Umberto Eco, Apocalípticos e integrados, 1965.
Apocalíptics:
La cultura de mases és l’anticultura, la decadència total.
Dirigida a una classe homogènia, per neutralitzar les diferències culturals i ètniques
No fomenta la reflexió, alimenta les emocions superficials i immediates.
Els consumidors estan sotmesos a la llei de la oferta i la demanda
• Només ofereix el que el poble vol i aquest vol allò que se suggereix que vol.
• Estimula la perspectiva passiva i sense crítica
• La classe dominant l’empra com a control social
• Utilitza els models imposats impedint l’ascens i progrés de la massa.
• Integrats:
• La acumulació d’informació permet la formació i incentiva la reflexió
• La homogenització del gust permet que s’eliminin diferencies de classe
• Tothom pot accedir al que abans era exclusiu d’una elit.
• TASCA 3: Elabora un assaig de 2 pàgines entorn el concepte de cultura de masses (possibles línies a tractar: la reticència social a les innovacions culturals que comporten una massificació de la difusió de la cultura, què és la cultura de masses? Quan la cultura es converteix en negoci?)