crmrmaoaaal taiciò *mima: inc.a obseqÜÍ humanitari robust!

4
[Any XVI mim. 2,427 Barcelona: Dijous tl de Janer de 1908 Cdició del MATÍ DIARI CATALÀ D'AVISOS, NOTICIAS Y ANUNCIS k Redaeoié y Administració: Rambla de las Flors, 25 Telèfon, 152 Tmqm·t «Intl·lann « pua. tnmaairs » > ••ntlma «ico Is. e·qp·l»^. eomnBWM j n c j a m j u p r e u i crmrmaoaaaL faria taiciò ÚK TMitm .-=,- SANTS D£L DIA Sant Higini, p. tnr y S a n i S a l v i . mr. *• d a a A : S a n t Arcadi. Saot Aelredoo Alfred, abr,l del Clster y Baula Taciana. mrs. , •••»••«•*•»*•.—ATny. a la IRIMU parnxiiilnl dnu Saní* Just y PnMor.—3aiM. s l a lUBlelza IKiesi-.—Horej d expostció: De dos quarts de rult del mati dos quarts de ala de latarde. . *• A»ay, a Nostra Senyora dol Paducinl a la Cdtedral.—uaoaa: a Nostra Senyora aai l'llar, a &aut . a u m a ,i·*,m'mmm *"·»·r: Infra-octava de la Epifania; color blauch.—L« «• *mimA: InC.a oulava de la Eplfanlu; color blauch. OBSERVATORI MEfBOROLO&ICfl DE L'|]NiïEHSITA^·-DI3EJTüR E. ALClBii-lO jaiier Horea d obaervoció: •.' rnatly 3 larde.—Baròmetre a 0' 7 al nivell del mur: 760 03, IfiS·'.e.—Temperaturee: Màxima, 14'0 sol; 1313 ombra. Mínima, üo o abra, C ' O rtiflec Temperatura l'ombra: IJ'3; 12*2. —Pluja a lee 24 hores: 3.— Aigua evaporada en milímetroe: 2'0I. Grana de humitat 67. 91. DlreccW del vent: N.— Velocitat del vent: 157 K.-Eatat del cel: plujós. Núvol»; Classe, K. N —CanlUal l'O, O'O. Obaervaolona particulars. Sortida del aol: T30.—Pesta: fia—SorUda de la lluna; t'X n.—Pofcta: CM m. OBSEQÜÍ HUMANITARI NEOTAFIA Les persones que sofreixen Neurastenía, Clorosia. laapetenoia, Debilitat general, palpitacions del cor y demóa malalties nervioses, ràpidameni la sa- flTïi CI2 "C^ f\ T T í""* tf^fc YiT' W A Domóneoii, uae recomauan els m^lgea mó< eiuinouls. lulperduda ab el \J> F \ J ^JTJLiA^L/ Sj OL. VF M-d A SENrHEOARA GRATIS una mostra d'aiuil TONICH RECONSTITU YENT (en eleganl caixa metólica) a lo'.a persona que ho sollcili del aulor Dr. B. Domíneck. ^ ^ Carrer Baix de Sant Pere, 72, farmàcia.—BARCELONA ———————— Rambla deCatalunva, 29 Telèfon. 397 IJ. MARS ANS ROF Y FILLS.—VALORS, CUPONS, GIROS Cambi monedas.-Rambla de Oanaleta^S Negociem el rup.. luterlor 4 par 100 venciraeni l.er janer pròxim. IIBUIX Y PINTURA ACADEMIABAIXAS A * V*»^»' Rie.a Sant Joan. 22, tercer. Del mateix Vichy (Franaa). La millor aigua (iè Vichy per rajar fre.la del ma- fcanual Agenis exclusius Ventura Germans.—Claris. 15. Barcelona. palidesa. desarreelo.s perióiiichspalpita- cions nervioses, de^vaneixamenls, debi» lilal per excesos.agolament per pèrdues .. humcrals, se ouran ràpldamentab la Hemoglobina líquida Bp. Grau )emai.ia eu lurmacies. DipóaU central: Grau y Bufill. S. en Cla.. Camp Sagrat, 42. L'ARQUITECTE I"-?'/-™ U RIUDOR y OAPE- fT" . ., . x L L A ha trasladat sa habitació y despatx al cairerde Ca^p. 41. pis se^ón, primera. v )R VILANOVA ««-a'umne de'» hospitals de Paris, espècialüta en los malallles , \ J . „ ' de la P61'. cabell y dels órgues Renilals. Raigs X, radium |y rototerapla. Fonlanella. núra. 9, primer.—Consulta; de I I a 1 y de 7 a 8. |^E# <£fe H ifr-K ^ •J^'S *ESV Aprovada per la W ^Mi JL^S^ JBsÍII>%^ IL J L M JSeL Acadèmia da Mo- _ . , .... „, decina do Paris. Reina de les Algttes Naturals minerals.—Cura ventrell, fetge y Mlabetes. AcenU generals: VENTURA GERMANS. 15. Claris. Barcelona. CONTRA LA TOS ÈXIT ADMIRABLE 1^ Aixarop del Dr. Villegas (A BASE DB BROMOFORMO y HBROINA) AUTÍ * tl acte jr cura toU classe de efectes bronquial». Bla catarro·o·, el? llBichs. els asmaUchs, eU disnelchs y qoanls pateixin ronquera, fadlga o ox- pecloració deuen usarlo com a remey radical segur y exclusiu -DEMA- NIS EN FARMACIAS. D elleterle Poríafemssa.SSjral. Confecció de boas y abrichs de pell Alta novetat en colls de ploma lMOSAlCHS*E*F*ESC0FETaC A YGUA MINERAL NATUHAL DB Digestiva !y reconsllluyent. D'éxil se- gur en les malalties que prevenen de la deucoiuposicií» de la saiicb. snts çwerals: Ventura Germans. Claris, núm. 15.—BARCELONA lonstrucGións sistema "MONIEIT DE CIMENT Y FERRO pLAUDl DURAN (S. en C ) , Ronda de la Universitat, núm. 11 Teirjon en ei despatx, número ZSSS y f el* MUrt, núm ro JJOJ Aquestes ceaslrurcions que per llur durada, lleugeresa y Irapermeabiltlal no tenen lival. se reeomanan. moll especialment als senyors enginyers y fabricants, pera subs- tituir ab avantatge y economia els dipòsits de zinc. plom o ferro en llurs diverses apli- nclo,j!8 iaduslrlals. y als Ajuntaments y agricultors pera'ls dipòsits do gran capacllal, ta subslilució dels iabricals ab mamposlerfa y rajoles deòlinals al proveïment d'algues íe les poblacions y pera regar els camps, empleanlae ab èxit cada dia superior aquet nstema, ea canonades de gran diàmetre ab diferenles pressions, pera conducclónsy ca- la llsaclons d'aigües. | Constitueix una especialitat de la casa la construcció de safreigs transDorlables, Pebyeres. algQeres. serpentina, etc. molt económichsy forts. AGUA X A L A -A-TSTTES VICHY CALDENSE I miner- iii'·.iL·tii ,a l. Analisada. autoii^ailu v garaiuma -«a més rica. Natural, ALCALINA, BICARBONATADA] SODICA, TERMAL, apro M 'J la pera lea Afeccions del Fetge,Melsa,Ventrell, Diabeto8,Reumatisme y Paràlisis. SUPERIOR AIGUA DE TAULA Demanis a farmàcies y punts de venda d'Algues minerals.—Végis anuncis y me- l-ories, anàlisis y prospectes, que s'envien gratis a qui'ls demani. ^dmlnistraoiò y Dipòsit general: Passeig S. Joan, 134 (Arch Triomf).—Tolóf. 1.B59 i usquets y C , S. en C. SS .„ Valors y capons [" "«A/a del Centro O y Arolag, NMM. 14 La Atiantida 3 PESSETAS I riova edició publicada perla Llibreria Plentifleb - Literaris, Toledano Kopez y C", Elisa bets. *. Nonell, Rovira y Matas VALORS YCUPONS Rambla Centra, núm. I67 Unió 3. Pasta pectoral Especloranl, demulcent y calmant, pre- parada pel Dr. Andnu. Demànis en totes les farmàcies. recobrar úu MAHAVELLd3 Neqociém Valors y Cupons F.lWA.q 'iardà y fllle. Rdmla Centre 20 OBRA NOVA Ferran Agulló y Vidal (MrSTBE BMÜA.Ï SABER» EQ totes les Uibrerlea BNCAltRSCnS: Plana Nova. Llibreria Puig El poder del mestre Després del tom que han donelels po- bles en les derreres centúries, pol afir- marse, sense exagerar, quo'l meslre és el gran poder formidable, intangible, eOcasoienl revolucionador de la socie- tat. De la premissa, ja fora de discus- sió, de que la enseujansa lé deserobli- galoria, com establireu els polilicbsdel passat sigle y practiquen ja voluntària- ment ia immensa majoria dels ciulb- dans de lots eis paisos; y de l'ultra pre- missa, ja indiscutible en la regió de les idees y practicada per tols els governs saxons, de que aquesta instrucció léde ser integral, és a dir, física, econòmica, psicològica, moral, política y estètica; d'aquesles dúes premisses, en suri la conseqüència, lan clara com impor- tant, de que'l mestre és, d'aquí en avant, l'amo y senyor dels pobles, y que ho és d'una manera avassalladora y eGcacissima. Per les mans del meslre passaran tots els homes y dones de dema. Kl mestre ha d'emmotllar llur cervell, llur cor, llur voluntat. Y les Keneracions seran com les voldran els meslres. La Lipólesis de que l'acció d aquets no dongui resultats tal com ells els vul- guin, és per tols cantons inadmissible, tant mirant els menuts, com si miréin el caràcter de la educació actual 0 con- sultém la experiència. Noys y noyes cauen en mans dels mestres en estat de massa informe. Llur inteligencia y voluntat suu tan verges com llur cos. Quatre idees va- gues y oscilantes ocupen llur pensa de una manera fosca. Una mina de senti- ments resta tancada en llur cor. Llur voluntat no s'ha enfortit ni determi- "nt or cap repetició d'actes. Fins llur nu moiía èi Manca y neta de tol recorl prejudic'ia. El; . ò. W Ittfa M que les polen- oies hun d' " -dre direcció y fortalesa, eia piM^rao eo companyia del mestre, y—noleuí-o bé—'.'íl meslre que no altra miss. I}a6 noiollla'' aquestes potencies seg^ sou recte sentir. lil caràcter de la educació aj^ la loil a que la tasca del mestre sia el segura. Avuy. desteirada la palmt vsled, el barret de copa y els regan l'educació és tot amor. tot coopei ció, tot ascendent y anistat. El m< tre devó pare amorosies;n.. no sol ment obeit en les seves s iau? í! - posicions, sinó (ins y te .. ei: els detalls indiferents n vida quotidiana. L'amor desart '(.U eia prejudicis, tota segona intern i v ycb la més dolsa suavitat forsa 7 enimoUIfc aquelles tendres naturaleses. L'experiència, pera ells tan glor, dels alemanys, y també, en meuor grau, d'inglesosy ynnkées, ens resj in igualment de la eficàcia indubtable let poder del meslre, qui transforma pobi^s en curi període d'anys. Avuy mal | l estém assistint a una experiència ig'i»l eu la vehina Fransa, Lont mils de m e- tres, olioialment socialistes, coral y potser ingènuament anarquistes, ei transformant aquell poble ab una n desa tao colossal y ab uns resull Is tan eíicassos, que dintre 20 anys estam ROBUST! Dupan y Espaiia Eficàcia inmediata en Anèmia, Neurastenía, Depr vloees. Clorosls, Debilitat. Atonia gàstrica. Xacrofullsme. Dipòsits* Farmàcies: da Genové ,Rambla Centre, devant del Liceu, y rte Duràn y Espafta, Valencià. 278, dreta Bnsanze.al peu dol Passeig de Gracia Curs de Geologia aplicada a Catalunya per KOSSEN N. FONT Y SAGUÉ S'KSTÀ JA ACOTANT LA liDlOlO D'AQUUSTA IMPÜUTANT1SSIMA OBRA cridats a veure un poble de 30 milions d'animes ensajanl les més originals aberracions... Aquet, [oh publel és el poder del mes tre; l'emiaolllcra imperalivamenl ses gons sos desitjós, y U'l lloaràs y bonehi- ràs son poder absolut. Àqui, labricant- y negociants, teniu el metge que pol sanejar, si ho procaróu vosaltres, aquesta milaltía que's diu qüestió social, y que pol. eu cambi, agravarla més y més si l'abaudonéu a mercè dels enemiclis. Aqui, polilichs y governs, Leu de venir a treballar, si voléu que regnin sobre'l pobie'Is vostres desitjós de pàtria, progrés y moralitat. Bis mes- tres son el poder mare, el poder-causa de tols aquels altres poders, que seran, d'avuy en avant, lo que ells voldran, d'aquels poUers-electes que's diuen for- sa de partits, honor nacional, moral que s'imposa,.canons que retruuyeu... Y cambiaràn eis pobles ab rapidesa i quasi cinemalogralica. Una Norma! 1 ben organisada, que tregui anyalment ' GO meslres educats beu a la moderna y armats de totes armes, farà sentir ja als 10 anys la seva inlluencia, y als 20 anys, després de tres generacions esco- lars, haurà trusmudut lot un poble do dos milions d'habitants. Per això (le.ya un polilich cèlebre estranger: «üo- neume'ls mestres, y el pervindre és meu». Aquet ser quasi miserable que v iu de .<-» almoines de governs y particulars; aquet postergat de lots eïs superlicials polilichs meridionals; aquet pobre y oblidat y caricalurisat personatge, aquest éa l'únich poder edcàs y dura- ble. \y. BARÜINA. GLOSA R I eDon Francisco». Avuy l'he des- pedit. Ha estat tan mateix bell IUU- meut, aquet viure entre uosalliesdel conegut educador espanyol, bell pera nosaltres y també, sens dubte, pera ell. Perquè s'ha vist, durant els dit s de sa estada, voltat do joves que li deyen ca- riuyosameut 'tDon Francisco». V ell, el doctor Giner do los Ilios, ei veilet de barba blanca, se'ls estima a n'els jo- ves que li diuen sDon Francisco»... Per aixó, per son amor a la joventut, ós que ell l'uma també aquesta Barce- lona nostra, la vella ciutat, ara redivi- va en adolescència... l l i havia bona co- sa més que una curiositat, bona cosa més que una alició en l'afany ab uue se'us penjava del bras pera que l d u - guessim a «veure coses»... Y eu veya de coses, d'un cap de dia a l'ullre; en veya do coses de pedra y de coses de ànima. Y la seva, deliciosament móvil, àgil, àvida, se n'ha emporlat la visió de tol lo móvil,de tot lo àgil, de tol lo àvid, l'ue marxa, y salta, y sedeja entre nos- altres, en aquesta inquielissima hora d'historia. I ^ureuvos que don Francisco hi ha- .sludial a Barcelona... fa mitg si- líra la de son recorl la Barcelona ;esa, esquifida, sòrdida, del Jardí Iftl General, de l'Universitat al carrer 1 larme. de les rifes de l'Uospital, de uaralles. Y ara s'ha trobat devant tl ills la Barcelona nova, la posl- deionista, la del Catalanisme, la de gació, la de la Sagrada Família. "1 «le. projecte d'enllassos, la dels mu- fcan'a la dels grans emprèstits, la de «La " e. tipia», la del Hont-d'or; aquella ea in un dia's demana permís pera fun- .n perlòdich neo-malthusià y l'al- II ma Societat d'Esperanto; aquella •• l'un dia una colla de joves se diu :mperialista y l'allre surt en un eu popular un apòstol del tselval- 1 >,- la Barcelona immensa, comple- V.n, nquieta, prenyada d'avenir:—la tioslrt... Ja a don Francisco, l'amador de les jo- ventut, li ha guanyat el cor aquesta JVtv a Bi celona. Y, enriquit eb la seva visió, aquet mati s'és partit de nosal- tres, y móvil, agil, àvid, ha pujat al tren, em porta 11 tsela pera que—ja n'ell, f |ue té seitantu sis anys!—li sigui nova ont de saber en la vida. OKS. La netedat oa mitja vida.—Ja bo diu el saber popular, y bo coullrina la ciència modiTna al recom·inar la higiene com a una de les conuu ions mes essencials a la vida. Bjrcelona, reclosa entre muralles y ple- na de fabrlqiibs y alapaida de gent, era una ciutat bruta. La cl·ilal hermosa ala- bada per lots els excursionistes de la Udat Mitl». s'havia convertit en la ciutat de les pudors. La Barceloneta. neta y lluenta com un espill, més blanca y esclela que cap altre poblel de la cosla, s'ha tornat ne- gra y bruta que fà fastlch. A»iiy, que la grau «ríi barcelonins s'ha aisuroplat desde'l mar a monlanya y del Besòs al Llobregat, que les fàbriques son afoia, hem de procurar que torni a ésser una de les ciutats més netes del món, cal ona s'níseoilili als demés pobles catalans de la vora del mar. Hauria d'ésser la ciutat blanca y neta. Y voler és poder. Kls regidors catalanistes que ara han acabat van deixar enllestit lot el plau de rlavegMeres. primer pas dunal pera la hl- gienisació ue ta ciutat. Els regidors catala- nistes actuals cal que completin la obra dels seus companys. Aquells la netejaren per sot;, aquels l'ban de netejar per sobre. Kls carreis estàti plens de porqueria, de bpiliclH v irescombreries. Cal iiiol!a aigua y molta escombra. ; V nelejarho tol! Una carta curiosa.—Diu així un dels pa- ràgrafs: «Los que rendimos cullo & la co- rrespondència postal, porque en ella so re- fleja el espílila d« la civilizaciÓD, y os el medio de relacionarse, entre sí, los liom- lir«s de toiios los [>uei>los. y do lodas las naciones; y desi>ués de liaber vislo la oleu- cinn que en otro.s paises se profesa à las re- laéíonoa neicanliles, sentimos profunda- ineiUr. que mK-stias correspoudencias no se n i ·oiiiesiadas.n' Kl q-ie això escriu és un tal senyor Cn- grla ito Madrid que fú on periódich d'in- lonnes comercials y té agencia d'assump- los liuroc.i nií·li·'. Aquétsubjeéta s'ha diri- git ja per Ires vr^ades a un nostre amich aoliéitaoUo por client y snscriptor, en- viantli circulars y bullietlns, franquejals ab "I B^cell í !e l'cstafela nel Congrés. Am comt>renéin nerque rhifte cullo à la correspondènciapottal. |Uda que no li costa cap ceutiml... C8 il de janer den Joseph Arnau 1872.—Mort y Barba. A la vora de la otat de setanta anys mo- ri en aquesta ciutat, que timbé 1 havia vist néixer, cn Joseph Arnau y Barba. Va estudiar,ou U Escola que sostenia la Junta de Comers, de la que Ja hem parlat forces vegades, pintura, matemAtiquns, física, botànica, mineralogia, zoologia y química. A la Capolin del Santíssim Sagrament de la iglesia do Santa Maria del Mar, a'hi TOU la més notable de les obres d'aquest artista, que volguó ab ella deixar una elo- qüent penyora do son amor envers la pa- rròquia en que havia robut les aigües baptismals. Representa'l Lavatori y és de grans dimensions. Doctor en Ciències, demostrà sos grans 7 extensos coneixements cientlflcbs al servey de les Belles Arts, dins de la be- nomérita Acadèmia da Ciències Naturals y Arts de Barct -Iona, de la que'n va ésser il·lustrat membre, y, en una paraula: pot ben repetirse do l 'Arnau lo quo parlant d'ell va dir l'-'rudit biògraf català en Ra- mún Nonat Comas, cque va passar els seus dies acamulaut mèrits» pels quals el nom de don Joseph Arnau y Barba me- reix ésser recordat ab honor y respecte dels bons barcelonins ab quin oaràoter 11 rendim la modesta part de que som ca- passos on aquestes senzilles y modestes «Efeuiéridos.» La vinenta EXDOSÍCÍÓ Conferencia deu Fraiioesch Ma- nel Pau a la Lliga Regiona- lista. En Mnnel Pau ens va parlar, a la Lliga, de la vinents Exposició Dniversal de Bar- celona... Bus en vu parl·ir aenziliamenl, piniorMfcauient, plauainenl, on un llen- guaigo familiar |ue captivava... Semblava que's tiubés entre un petit rotllo d'iutiius. devant dels qu ils evo|ueí les memorlas del pdssal, pera aixecdrui al demuul els ideals del esdevenidor. Perquè la coufer» ncia j'-ns fó una corla cos» aixó do diniH conioruucial—va comen- sar ab un viescupdelldment de recoils de la Exposició pd6?.ida... Hecortn bon interes- sants, ben vius. entre'ls qujls soitía la Qüura lan síinpàtica deu Rius y Taulel, ànima d'aquelia Exposició. . Recorls on els que'ns parlava en Manel Pau del orqul- lecle RoKeni. del aiq.iiiecte Domènech, de tots els qu" varen tii'baitar en cosy ànima pera fer ressorgir, gairrl.é dol no rés, edi- ficis grandiós.<s. que semblaven créixer do !.< mateixa terra en un afdny d'enfïlatse espay amunt... Era hormos sentir aquell parlar franch deu Manel Pau, que lan lügal va Irobarse ab aquella Exposició per haver estat al cap de l'empresa del llolel Internacional... Era hermós veure ressucllar al devanl nostre aquelles inquietuts de la gran Exposició coiuensada malgrat l'oposició de tol Barce- lona y acabada eulre l'entusiasmo do toia els barcelonins... Era hermós senlir con- tar les lluites y els contratemps que va haver de sofrir l'empresa abans d'airibar a lorme.—abuiis d'arribar al triomf... Era her- mós y consolador tol aquell espectacle, perquè darrera'is enlrebanchs venia l'au- reola que do ciutat europea, de ciutat uni- versal va croarse després sobre Barce- lona... aquella Barcelona quo creixia finsa invadir el pla y onfílarse sorres amunt. Però no n'hi havia prou d'allò... Barcelo- na havia rebut ab la Exposició de 1888 una Subirana empenta y havia crescuí vertigi- nosament... Mes ara ja farà aviat vint anys de lot allò; y veusaquí que la forsa de la empenta comensa a perdre una mica do la seva virtut... Y lo quo cal és empènyer de nou, fent una Exposició molt més gran, moll més rica. moll més digna encara de l'admiració universal. Y iahunl la faríem la nova Exposició?... Podria ferse a Muutjuich y tindria un ca- ràcter monumental, espléndit. Perú'is edi- ficis que s'hi fessin nu podríeu quedar, per ser un barri que no pol esdevenir may un centre de població... Podríem foila en una gran avinguda que anés vora marfinscap a Badalona... Y aleshores la comunicació entro'ls palaus podria ferse fàcil, evitant el cansament dels vlsilanis per medi d'una línia Irauviaria... La idea és bona, però n'hi hà una altra que potser encara és mi- llor: la do feria a In plasss de les Glòries Catalanes, que serà al encreuament do la gran via de les Corts Catalanes ab la Dia- gonal... Allí hi hauria espay ample pera ferhi una de les més grandioses places dol món.... Y al voltant de la colossal plassa, digna de que s'hi passegessin gegants, el florel d'arquilecles quo avuy honren la nostra Oilibcaciò posanlla al més all nivell, hi esplayarien llurs facultali superbea, creant un gavadal da monuments que des- près quedarien, pera admiració do pròpia y extranys... Y de la plassa de les Glòries (odrlen cüinunicarse'Is visilauls al Paich, y del Paich a la secció marítima... Y la Ex- posició soiia gran. digna de Barcelona. Però (com lerla aquesta gran Exposició? La passada va costar dotze milions: aques- ta n'hauria de costar una cinquanlena, una misèria si's lè en compto les venlatjea que reportaria y la sobirana empouia que'n rebria Barcelona... Y. no n'hi lià cap dub- te, els milions se trobarien... El nostre ea- peril ós més ample que'l dols barcelonina d'abans de 1888; els nostres richa son mes; l'Estat, tal com ostàn los coses, ens ojuda- rfa... Y fins ois obrers la gran massa d'o- brers—podria contribuirhl y Interessarht per medi d'obligacions de polli preu. eme- ses pel procediment de lots que usen al- tres municipis y ab lea quals cada posses- sor tlndiia la esperansa de tocar una pila de mlla posse.es al feise'l sorteig... Y veus aquí que'ls que ara's gasten ires pessetes cada més pera posar a la rifa, se les gasta- rien pera adquirir obligacions do la Expo- I Sició... Y desapareixeria'l mal vici deju- ' gar y Barcelona'n tocaria un fort profit. Y ^quàn la faríem aqueata Exposició?... L'any 1908. En Manel Pau no'n té cap dub- te... Tot lo que sigui donarhi allurgos ós perjudicar la empresa. Perquè ja so aab que on aquestes coses, els darrers temps son ela de treball fenròs... Per altra pari, no cal paa quo espoiém la reforma do Bar- celona, puig les grans vies quo s'hao de obrir, no son pas mès Importants que lot que tenim ara al Knsanxe... Y iquo di- monxlsl els forasters, no llogueu pas por

Upload: others

Post on 10-Jul-2022

2 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: crmrmaoaaaL taiciò *mimA: InC.a OBSEQÜÍ HUMANITARI ROBUST!

[Any XVI mim. 2,427 Barcelona: Dijous tl de Janer de 1908 Cdició del MATÍ D I A R I C A T A L À D ' A V I S O S , N O T I C I A S Y A N U N C I S

k Redaeoié y Administració: Rambla de las Flors, 25 • Telèfon, 152

T m q m · t d » « I n t l · l a n n « p u a . t n m a a i r s • » >

7 » • • n t l m a « i c o Is . e · q p · l » ^ . e o m n B W M j n c j a m j u p r e u i crmrmaoaaaL faria taiciò ÚK TMitm . - = , -

SANTS D£L DIA S a n t H i g i n i , p. t n r y S a n i S a l v i . m r .

* • d a a A : Sant A r c a d i . S a o t A e l r e d o o Alfred, abr,l del Cls ter y B a u l a T a c i a n a . m r s . , • • • » • • « • * • » * • . — A T n y . a la I R I M U parnx i i i ln l d n u S a n í * J u s t y P n M o r . — 3 a i M . s l a l U B l e l z a I K i e s i - . — H o r e j d e x p o s t c i ó : De dos quar t s de r u l t del mati • dos q u a r t s de ala de latarde. . * • A » a y , a Nostra S e n y o r a dol P a d u c i n l a la C d t e d r a l . — u a o a a : a Nostra S e n y o r a aa i l ' l lar, a &aut . a u m a *» „ , i · * , m ' m m m * " · » · r : Infra-octava de la Epi fan ia ; color b l a u c h . — L « « • *mimA: InC.a o u l a v a de la Epl fan lu ; color b l a u c h .

OBSERVATORI MEfBOROLO&ICfl DE L'|]NiïEHSITA^·-DI3EJTüR E. ALClBii-lO jaiier Horea d obaervoció: •.' rnatly 3 larde.—Baròmetre a 0' 7 al nivell del mur: 760 03,

IfiS·'.e.—Temperaturee: Màxima, 14'0 sol; 1313 ombra. — Mínima, üo o abra, C'O rtiflec — Temperatura • l'ombra: IJ'3; 12*2. —Pluja a lee 24 hores: 3.— Aigua evaporada en milímetroe: 2'0I. — Grana de humitat 67. 91. — DlreccW del vent: N.— Velocitat del vent: 157 K.-Eatat del cel: plujós. — Núvol»; Classe, K. N —CanlUal l'O, O'O. — Obaervaolona particulars.

Sortida del aol: T30.—Pesta: fia—SorUda de la lluna; t ' X n.—Pofcta: CM m.

O B S E Q Ü Í H U M A N I T A R I IÀ N E O T A F I A

Les persones que sofreixen N e u r a s t e n í a , Clorosia. l aape tenoia , D e b i l i t a t general, pa lp i t ac ions de l c o r y demóa m a l a l t i e s ne rv ioses , ràpidameni la sa- flTïi CI2 "C f \ T T í""* tf^fc YiT' W A D o m ó n e o i i , uae recomauan els m lgea mó< eiuinouls. lulperduda ab el \J> F \ J ^ J T J L i A ^ L / S j — O L . V F M-d A S E N r H E O A R A G R A T I S una mostra d'aiuil T O N I C H R E C O N S T I T U Y E N T (en eleganl caixa metólica) a lo'.a persona que ho sollcili del aulor Dr. B. Domíneck.

^ — — ^ — — — — C a r r e r B a i x de Sant Pere, 72, f a r m à c i a . — B A R C E L O N A — — — — — — — —

Rambla deCatalunva, 29 Telè fon . 397

IJ. MARS ANS ROF Y FILLS.—VALORS, CUPONS, GIROS Cambi monedas.-Rambla de Oanaleta^S

Negociem el rup.. luterlor 4 par 100 venciraeni l.er janer pròxim. IIBUIX Y PINTURA A C A D E M I A B A I X A S

A * V*»^»' Rie.a Sant Joan. 22, tercer.

Del mateix Vichy (Franaa). La millor aigua (iè Vichy per rajar fre.la del ma-fcanual Agenis exclusius V e n t u r a Germans.—Claris. 15. Barce lona .

palidesa. desarreelo.s perióiiichspalpita­cions nervioses, de^vaneixamenls, debi» lilal per excesos.agolament per pèrdues

.. humcrals, se ouran ràpldamentab la

Hemoglobina líquida Bp. Grau )emai.ia eu lurmacies. DipóaU central: Grau y Bufill. S. en Cla.. Camp Sagrat, 42.

L'ARQUITECTE I " - ? ' / - ™ U RIUDOR y OAPE-fT" . . , . x L L A ha trasladat sa habitació y despatx al cairerde Ca p. 41. pis se^ón, primera. v )R VILANOVA ««-a'umne de'» hospitals de Paris, espècialüta en los malallles

• , \ J . „ ' de la P61'. cabell y dels órgues Renilals. Raigs X , radium | y rototerapla. Fonlanella. núra. 9, primer.—Consulta; de I I a 1 y de 7 a 8.

|^E# <£fe H — ifr-K ^ •J^'S *ESV Aprovada per la W ^ M i J L ^ S ^ J B s Í I I > % ^ IL J L M J S e L Acadèmia da Mo-

_ . , . . . . „, decina do Paris. R e i n a de les Algttes Naturals minerals.—Cura ventrell , fetge y

Mlabetes. AcenU generals: V E N T U R A G E R M A N S . 15. Claris. Barcelona.

CONTRA LA TOS È X I T A D M I R A B L E 1^

Aixarop del Dr. Villegas (A B A S E DB B R O M O F O R M O y H B R O I N A )

A U T Í * t l acte jr cura toU classe de efectes bronquial». Bla catarro·o·, el? llBichs. els asmaUchs, eU disnelchs y qoanls pateixin ronquera, fadlga o ox-pecloració deuen usarlo com a remey radical segur y exc lus iu -DEMA­N I S E N F A R M A C I A S .

D e l l e t e r l e Poríafemssa.SSjral. Confecció de boas

y abrichs de pell Alta novetat en colls de ploma

l M O S A l C H S * E * F * E S C 0 F E T a C

A Y G U A M I N E R A L N A T U H A L DB Digestiva !y reconsllluyent. D'éxil se­gur en les malalties que prevenen de la deucoiuposicií» de la saiicb.

snts çwerals: Ventura Germans. Claris , n ú m . 15.—BARCELONA

lonstrucGións s i s t e m a " M O N I E I T DE CIMENT Y FERRO

pLAUDl DURAN (S. en C ) , Ronda de la Universitat, núm. 11 Teirjon en ei d e s p a t x , número ZSSS y f el* M U r t , núm ro JJOJ

Aquestes ceaslrurcions que per llur durada, lleugeresa y Irapermeabiltlal no tenen lival. se reeomanan. moll especialment als senyors enginyers y fabricants, pera subs­tituir ab avantatge y economia els dipòsits de zinc. plom o ferro en llurs diverses apli-nclo,j!8 iaduslrlals. y als Ajuntaments y agricultors pera'ls dipòsits do gran capacllal, t a subslilució dels iabricals ab mamposlerfa y rajoles deòlinals al proveïment d'algues íe les poblacions y pera regar els camps, empleanlae ab èxit cada dia superior aquet nstema, ea canonades de gran diàmetre ab diferenles pressions, pera conducclónsy ca­la llsaclons d'aigües. | Constitueix una especialitat de la casa la construcció de safreigs transDorlables, Pebyeres. algQeres. serpentina, etc. molt económichsy forts.

A G U A X A L A -A-TSTTES VICHY

CALDENSE I miner-iii'·.iL·tii,al. Analisada. autoii^ailu v garaiuma -«a més rica. Natural, ALCALINA, BICARBONATADA] SODICA, TERMAL, apro M'J la pera lea Afeccions del Fetge,Melsa,Ventrell, Diabeto8,Reumatisme y Paràlisis.

S U P E R I O R A I G U A D E T A U L A Demanis a farmàcies y punts de venda d'Algues minerals.—Végis anuncis y me-

l-ories, anàlisis y prospectes, que s'envien gratis a qui'ls demani. ^dmlnistraoiò y Dipòsit general: Passeig S. Joan, 134 (Arch Triomf).—Tolóf. 1.B59

i usquets y C , S. en C. S S .„ Valors y capons [" " « A / a del Centro O y Arolag, NMM. 14

La Atiantida 3 P E S S E T A S

I riova edició publicada perla L l i b r e r i a Plentifleb - L i t e r a r i s , Toledano Kopez y C", Elisabets. *.

Nonell, Rovira y Matas VALORS YCUPONS

Rambla Centra, núm. I67 Unió 3.

Pasta pectoral Especloranl, demulcent y calmant, pre­

parada pel Dr. Andnu. Demànis en totes les farmàcies.

recobrar úu

M A H A V E L L d 3

Neqociém Valors y Cupons F.lWA.q 'iardà y fllle. Rdmla Centre 20

OBRA NOVA

Ferran Agulló y Vidal ( M r S T B E BMÜA.Ï SABER»

EQ totes les Uibrerlea

BNCAltRSCnS: Plana Nova. — Llibreria Puig

El poder del mestre Després del tom que han donelels po­

bles en les derreres centúries, pol afir-marse, sense exagerar, quo'l meslre és el gran poder formidable, intangible, eOcasoienl revolucionador de la socie­tat. De la premissa, ja fora de discus­sió, de que la enseujansa lé deserobli-galoria, com establireu els polilicbsdel passat sigle y practiquen ja voluntària­ment ia immensa majoria dels ciulb-dans de lots eis paisos; y de l'ultra pre­missa, ja indiscutible en la regió de les idees y practicada per tols els governs saxons, de que aquesta instrucció léde ser integral, és a dir, física, econòmica, psicològica, moral, política y estètica; d'aquesles dúes premisses, en suri la conseqüència, lan clara com impor­tant, de que'l mestre és, d'aquí en avant, l'amo y senyor dels pobles, y que ho és d'una manera avassalladora y eGcacissima.

Per les mans del meslre passaran tots els homes y dones de dema. Kl mestre ha d'emmotllar llur cervell, llur cor, llur voluntat. Y les Keneracions seran com les voldran els meslres.

La Lipólesis de que l'acció d aquets no dongui resultats tal com ells els vul­guin, és per tols cantons inadmissible, tant mirant els menuts, com si miréin el caràcter de la educació actual 0 con-sultém la experiència.

Noys y noyes cauen en mans dels mestres en estat de massa informe. Llur inteligencia y voluntat suu tan verges com llur cos. Quatre idees va­gues y oscilantes ocupen llur pensa de una manera fosca. Una mina de senti­ments resta tancada en llur cor. Llur voluntat no s'ha enfortit ni determi-"nt or cap repetició d'actes. Fins llur nu moiía èi Manca y neta de tol recorl prejudic'ia.

El; . ò. W Ittfa M que les polen-oies hun d' " -dre direcció y fortalesa, e i a piM^rao eo companyia del mestre, y—noleuí-o bé—'.'íl meslre que no té altra miss. I}a6 noiollla'' aquestes potencies seg^ • sou recte sentir.

lil caràcter de la educació aj^ la loil a que la tasca del mestre sia el segura. Avuy. desteirada la palmt vsled, el barret de copa y els regan l'educació és tot amor. tot coopei ció, tot ascendent y anistat. El m< tre devó pare amorosies;n.. no sol ment obeit en les seves s iau? í! -posicions, sinó (ins y te .. ei: els detalls indiferents n vida quotidiana. L'amor desart '(.U eia prejudicis, tota segona intern i v ycb la més dolsa suavitat forsa 7 enimoUIfc aquelles tendres naturaleses.

L'experiència, pera ells tan glor, dels alemanys, y també, en meuor grau, d'inglesosy ynnkées, ens resj in igualment de la eficàcia indubtable let poder del meslre, qui transforma pobi^s en curi període d'anys. Avuy mal | l estém assistint a una experiència ig'i»l eu la vehina Fransa, Lont mils de m e­tres, olioialment socialistes, coral y potser ingènuament anarquistes, ei transformant aquell poble ab una n desa tao colossal y ab uns resull Is tan eíicassos, que dintre 20 anys estam

ROBUST! Dupan y Espaiia

Eficàcia inmediata en Anèmia, Neurastenía, Depr vloees. Clorosls, Debilitat. Atonia gàstrica. Xacrofullsme. — Dipòsits* Farmàcies: da Genové,Rambla Centre, devant del Liceu, y rte D u r à n y Espafta, Valencià. 278, dreta Bnsanze.al peu dol Passeig de Gracia

Curs de Geologia aplicada a Catalunya per K O S S E N N. F O N T Y S A G U É

S'KSTÀ JA ACOTANT LA liDlOlO D'AQUUSTA IMPÜUTANT1SSIMA OBRA

cridats a veure un poble de 30 milions d'animes ensajanl les més originals aberracions...

Aquet, [oh publel és el poder del mes tre; l'emiaolllcra imperalivamenl ses gons sos desitjós, y U'l lloaràs y bonehi-ràs son poder absolut. Àqui, labricant-y negociants, teniu el metge que pol sanejar, si ho procaróu vosaltres, aquesta milaltía que's diu qüestió social, y que pol. eu cambi, agravarla més y més si l'abaudonéu a mercè dels enemiclis. Aqui, polilichs y governs, Leu de venir a treballar, si voléu que regnin sobre'l pobie'Is vostres desitjós de pàtria, progrés y moralitat. Bis mes­tres son el poder mare, el poder-causa de tols aquels altres poders, que seran, d'avuy en avant, lo que ells voldran, d'aquels poUers-electes que's diuen for­sa de partits, honor nacional, moral que s'imposa,.canons que retruuyeu...

Y cambiaràn eis pobles ab rapidesa i quasi cinemalogralica. Una Norma! 1 ben organisada, que tregui anyalment ' GO meslres educats beu a la moderna

y armats de totes armes, farà sentir ja als 10 anys la seva inlluencia, y als 20 anys, després de tres generacions esco­lars, haurà trusmudut lot un poble do dos milions d'habitants. Per això (le.ya un polilich cèlebre estranger: «üo-neume'ls mestres, y el pervindre és meu».

Aquet ser quasi miserable que v iu de .<-» almoines de governs y particulars; aquet postergat de lots eïs superlicials polilichs meridionals; aquet pobre y oblidat y caricalurisat personatge, aquest éa l'únich poder edcàs y dura­ble.

\y. BARÜINA.

G L O S A R I eDon Francisco».—Avuy l'he des-

pedit. Ha estat tan mateix bell I U U -meut, aquet viure entre uosalliesdel conegut educador espanyol, bell pera nosaltres y també, sens dubte, pera ell. Perquè s'ha vist, durant els dit s de sa estada, voltat do joves que li deyen ca-riuyosameut 'tDon Francisco». V ell, el doctor Giner do los Ilios, ei veilet de barba blanca, se'ls estima a n'els jo­ves que li diuen sDon Francisco»...

Per aixó, per son amor a la joventut, ós que ell l'uma també aquesta Barce­lona nostra, la vella ciutat, ara redivi-va en adolescència... l l i havia bona co­sa més que una curiositat, bona cosa més que una alició en l'afany ab uue se'us penjava del bras pera que l d u -guessim a «veure coses»... Y eu veya de coses, d'un cap de dia a l'ullre; en veya do coses de pedra y de coses de ànima. Y la seva, deliciosament móvil, àgil, àvida, se n'ha emporlat la visió de tol lo móvil,de tot lo àgil, de tol lo àvid, l'ue marxa, y salta, y sedeja entre nos­altres, en aquesta inquielissima hora d'historia.

I ^ureuvos que don Francisco hi ha-.sludial a Barcelona... fa mitg si-líra la de son recorl la Barcelona ;esa, esquifida, sòrdida, del Jardí

Iftl General, de l'Universitat al carrer 1 larme. de les rifes de l'Uospital, de

uaralles. Y ara s'ha trobat devant tl ills la Barcelona nova, la posl-

deionista, la del Catalanisme, la de gació, la de la Sagrada Família.

"1 «le. projecte d'enllassos, la dels mu-fcan'a la dels grans emprèstits, la de «La " e. tipia», la del Hont-d'or; aquella ea

in un dia's demana permís pera fun-.n perlòdich neo-malthusià y l'al-

II ma Societat d'Esperanto; aquella •• l'un dia una colla de joves se

diu :mperialista y l'allre surt en un eu popular un apòstol del tselval-

1 >,- la Barcelona immensa, comple-V.n, nquieta, prenyada d'avenir:—la tioslrt...

Ja a don Francisco, l'amador de les jo­ventut, l i ha guanyat el cor aquesta JVtv a Bi celona. Y, enriquit eb la seva

visió, aquet mati s'és partit de nosal­tres, y móvil, agil, àvid, ha pujat al tren, em porta 11 tsela pera que—ja n'ell,

f|ue té seitantu sis anys!—li sigui nova ont de saber en la vida.

OKS.

La netedat oa mitja vida.—Ja bo diu el saber popular, y bo coullrina la ciència modiTna al recom·inar la higiene com a una de les conuu ions mes essencials a la vida.

Bjrcelona, reclosa entre muralles y ple­na de fabrlqiibs y alapaida de gent, era una ciutat bruta. La cl·ilal hermosa ala-bada per lots els excursionistes de la Udat Mitl». s'havia convertit en la ciutat de les pudors. La Barceloneta. neta y lluenta com un espill, més blanca y esclela que cap altre poblel de la cosla, s'ha tornat ne­gra y bruta que fà fastlch.

A»iiy, que la grau «ríi barcelonins s'ha aisuroplat desde'l mar a monlanya y del Besòs al Llobregat, que les fàbriques son afoia, hem de procurar que torni a ésser una de les ciutats més netes del món, cal ona s'níseoilili als demés pobles catalans de la vora del mar. Hauria d'ésser la ciutat blanca y neta.

Y voler és poder. Kls regidors catalanistes que ara han

acabat van deixar enllestit lot el plau de rlavegMeres. primer pas dunal pera la hl-gienisació ue ta ciutat. Els regidors catala­nistes actuals cal que completin la obra dels seus companys. Aquells la netejaren per sot;, aquels l'ban de netejar per sobre.

Kls carreis estàti plens de porqueria, de bpiliclH v irescombreries.

Cal iiiol!a aigua y molta escombra. ; V nelejarho tol!

Una carta curiosa.—Diu així un dels pa­ràgrafs: «Los que rendimos cullo & la co­rrespondència postal, porque en ella so re-fleja el espílila d« la c i v i l i z a c i Ó D , y os el medio de relacionarse, entre sí, los liom-lir«s de toiios los [>uei>los. y do lodas las naciones; y desi>ués de l i a b e r vislo la oleu-c i n n que en otro.s paises se profesa à las re-laéíonoa neicanliles, sentimos profunda-ineiUr. que mK-stias correspoudencias no se n i · o i i i e s i a d a s . n '

Kl q-ie això escriu és un tal senyor Cn-grla ito Madrid que fú on periódich d'in-lonnes comercials y té agencia d'assump-los liuroc.i nií·li·'. Aquétsubjeéta s'ha diri­git ja per Ires vr^ades a un nostre amich aoliéitaoUo por client y snscriptor, en-viantli circulars y bullietlns, franquejals ab " I B^cell í!e l'cstafela nel Congrés.

Am comt>renéin nerque rhifte cullo à la correspondènciapottal. |Uda que no li costa cap ceutiml...

C8 i l d e j a n e r

den Joseph Arnau 1872.—Mort y Barba.

A la vora de la otat de setanta anys mo­r i en aquesta ciutat, que timbé 1 havia vist néixer, cn Joseph Arnau y Barba.

Va estudiar,ou U Escola que sostenia la Junta de Comers, de la que Ja hem parlat forces vegades, pintura, matemAtiquns, física, botànica, mineralogia, zoologia y química.

A la Capolin del Santíssim Sagrament de la iglesia do Santa Maria del Mar, a'hi T O U la més notable de les obres d'aquest artista, que volguó ab ella deixar una elo­qüent penyora do son amor envers la pa­rròquia en que havia robut les aigües baptismals. Representa'l Lavatori y és de grans dimensions.

Doctor en Ciències, demostrà sos grans 7 extensos coneixements cientlflcbs al servey de les Belles Arts, dins de la be-nomérita Acadèmia da Ciències Naturals y Arts de Barct-Iona, de la que'n va ésser il·lustrat membre, y, en una paraula: pot ben repetirse do l ' A r n a u lo quo parlant d'ell va dir l'-'rudit biògraf català en Ra-mún Nonat Comas, cque va passar els seus dies acamulaut mèrits» pels quals el nom de don Joseph Arnau y Barba me­reix ésser recordat ab honor y respecte dels bons barcelonins ab quin oaràoter 11

rendim la modesta part de que som ca-passos on aquestes senzilles y modestes «Efeuiéridos.»

La vinenta EXDOSÍCÍÓ Conferencia deu Fra i i oe sch Ma­

nel Pau a la L l i g a R e g i o n a ­lista. En Mnnel Pau ens va parlar, a la Lliga,

de la vinents Exposició Dniversal de Bar­celona... Bus en vu parl·ir aenziliamenl, piniorMfcauient, plauainenl, on un llen-guaigo familiar |ue captivava... Semblava que's tiubés entre un petit rotllo d'iutiius. devant dels qu ils evo|ueí les memorlas del pdssal, pera aixecdrui al demuul els ideals del esdevenidor.

Perquè la coufer» ncia—j'-ns fó una corla cos» aixó do diniH conioruucial—va comen-sar ab un viescupdelldment de recoils de la Exposició pd6?.ida... Hecortn bon interes­sants, ben vius. entre'ls qujls soitía la Qüura lan síinpàtica deu Rius y Taulel, ànima d'aquelia Exposició. . Recorls on els que'ns parlava en Manel Pau del orqul-lecle RoKeni. del aiq.iiiecte Domènech, de tots els qu" varen tii'baitar en cosy ànima pera fer ressorgir, gairrl.é dol no rés, edi­ficis grandiós.<s. que semblaven créixer do !.< mateixa terra en un afdny d'enfïlatse espay amunt...

Era hormos sentir aquell parlar franch deu Manel Pau, que lan lügal va Irobarse ab aquella Exposició per haver estat al cap de l'empresa del llolel Internacional... Era hermós veure ressucllar al devanl nostre aquelles inquietuts de la gran Exposició coiuensada malgrat l'oposició de tol Barce­lona y acabada eulre l'entusiasmo do toia els barcelonins... Era hermós senlir con­tar les lluites y els contratemps que va haver de sofrir l'empresa abans d'airibar a lorme.—abuiis d'arribar al triomf... Era her­mós y consolador tol aquell espectacle, perquè darrera'is enlrebanchs venia l'au-reola que do ciutat europea, de ciutat uni­versal va croarse després sobre Barce­lona... aquella Barcelona quo creixia finsa invadir el pla y onfílarse sorres amunt.

Però no n'hi havia prou d'allò... Barcelo­na havia rebut ab la Exposició de 1888 una Subirana empenta y havia crescuí vertigi­nosament... Mes ara ja farà aviat vint anys de lot allò; y veusaquí que la forsa de la empenta comensa a perdre una mica do la seva virtut... Y lo quo cal és empènyer de nou, fent una Exposició molt més gran, moll més rica. moll més digna encara de l'admiració universal.

Y iahunl la faríem la nova Exposició?... Podria ferse a Muutjuich y tindria un ca­ràcter monumental, espléndit. Perú'is edi­ficis que s'hi fessin nu podríeu quedar, per ser un barri que no pol esdevenir may un centre de població... Podríem foila en una gran avinguda que anés vora mar fins cap a Badalona... Y aleshores la comunicació entro'ls palaus podria ferse fàcil, evitant el cansament dels vlsilanis per medi d'una línia Irauviaria... La idea és bona, però n'hi hà una altra que potser encara és mi­llor: la do feria a In plasss de les Glòries Catalanes, que serà al encreuament do la gran via de les Corts Catalanes ab la Dia­gonal... Allí hi hauria espay ample pera ferhi una de les més grandioses places dol món.... Y al voltant de la colossal plassa, digna de que s'hi passegessin gegants, el florel d'arquilecles quo avuy honren la nostra Oilibcaciò posanlla al més all nivell, hi esplayarien llurs facultali superbea, creant un gavadal da monuments que des­près quedarien, pera admiració do pròpia y extranys... Y de la plassa de les Glòries (odrlen cüinunicarse'Is visilauls al Paich, y del Paich a la secció marítima... Y la Ex­posició soiia gran. digna de Barcelona.

Però (com lerla aquesta gran Exposició? La passada va costar dotze milions: aques­ta n'hauria de costar una cinquanlena, una misèria si's lè en compto les venlatjea que reportaria y la sobirana empouia que'n rebria Barcelona... Y. no n'hi lià cap dub­te, els milions se trobarien... El nostre ea-peril ós més ample que'l dols barcelonina d'abans de 1888; els nostres richa son mes; l'Estat, tal com ostàn los coses, ens ojuda-rfa... Y fins ois obrers—la gran massa d'o­brers—podria contribuirhl y Interessarht per medi d'obligacions de polli preu. eme­ses pel procediment de lots que usen al­tres municipis y ab lea quals cada posses­sor tlndiia la esperansa de tocar una pila de mlla posse.es al feise'l sorteig... Y veus aquí que'ls que ara's gasten ires pessetes cada més pera posar a la rifa, se les gasta­rien pera adquirir obligacions do la Expo-

I Sició... Y desapareixeria'l mal vici deju-' gar y Barcelona'n tocaria un fort profit.

Y ^quàn la faríem aqueata Exposició?... L'any 1908. En Manel Pau no'n té cap dub­te... Tot lo que sigui donarhi allurgos ós perjudicar la empresa. Perquè ja so aab que on aquestes coses, els darrers temps son ela de treball fenròs... Per altra pari, no cal paa quo espoiém la reforma do Bar­celona, puig les grans vies quo s'hao de obrir, no son pas mès Importants que lot que tenim ara al Knsanxe... Y iquo di-monxlsl els forasters, no llogueu pas por

Page 2: crmrmaoaaaL taiciò *mimA: InC.a OBSEQÜÍ HUMANITARI ROBUST!

L A V E U D h C A T A L U N Y A

i

qaes torbin pela carrerons quan vin­guin... Tol aixC que ara cootóm ho anava dea-

eapdellanl en Manel Pau d'una manera «mtica y junioreaca... Seablava que bo fes ab ceri desgalre; peró hauríeu vial que laudiiori a'bi anava enlasiaamanl, enco-inuiidnUe,l desilg Invencible d'ajudar a la gran obra, de poaarhl toia el coll...

Y la coiifereocia'a va allargar y ningú •a nolurho; y adonónlgea en Manel Pau, va iraclur ,le resumir , peró va véuroa obligui a no íerho.

—Nó, resumir, nó—era la fraaa unó-nlm:—éa masaa hermós tol això pera rea-•umirho. Cal que ho amplií encara ab una tamia més de coiiíorenclea.

Y no'l varen deixar plegar, que uo l i •rrenquossln la promesa de que les dona­ria. ¥ no'l varen deixar aorlir, fins a allar-garli en encaixada lea mans, calenles en­cara d'aplaudir.

Amaya~Tsé o

£1 Tresor del Bonzo

(Conte japonès) No moll lluny de Kiolo, la vila sanla,

en un sumptuós palau edificat sobre una monlaoya escarpada, voltat d'un bosch de codroa y dominant el llach Biva, hi babilava ja fa més de mil anys un vellet de barba blnnoa, que'ls habi­tants del pais veneraven com un rey. Youdzi-Gounda, que així s'anomenava, era un anlich marxant de Vakayama, ja retirat, que havia apilat immenses riqueses. Cap d'elles igualava la trlla de Youdzi-Gounda, la bella Amaya-Tsé, qui­na mare havia mort al daria al món. Bl vell se sentia felís contemplant en ella la cara de la seva idolatrada muller, que Duddha l i havia près. Peró les l la­nes succeïen a les llunes. Amaya-Tsé's feya dóna, y una secreta angoixa inva-dia'l cor del marxant. S'acostava'i temps de donar un marit a la hermosa nena y se preguntava amargament si •quel portaria més amor a la fortuna que no pas a n'ella. ^Cóm saber enlre'ls pretendents, el qni no tindria l'ànima cobdiciosa? Y Youdzi-Gounda, torturat

Íter aquel pensament, uo dormia Iotes es nits.

Una nit, adonat a ses amargues relle-zions y mitg endormiscat, tingué un aomui. Era a les vores d'un llach agilat per uo vent furiós, per més que'ls ce­dres y els bambús no moguessin una fulla. De lo més fondo dels seus abims aparegué, en mitg d'una llum bluva y enlluernadora, un Buddha geganti. Les seves cents mans s'agitaren y se feu escoltar ab una veu grave.

—La riquesa t'ha fet infelis, Youdzi-Gounda, al donaria la sospita. Voldries Uegir els pensaments dels qui demana­ran la mà de la teva filla. Un home en qui he vessal mes gràcies te'n donarà'l medi: Okami. el bonzo de la selva sa­grada d'Ydsou-Saki.—

La imalge del dea s'engrandi mous-truosameut y es fongué en un subtil va­por. Youdxi-Gounda 's despertà cor­près. Ja no s'adormi més. El somni l'ob-sesiona va y, malgrat sos esforsos, no po­dia apartario del seu pensament. Quan el dia aparegué, baixa al jardi passejant-se enlre'ls abr^s nanos de branques torsudes y les crisanlemes multicolors. Bl jardiner, al véurel, el saludà dienlli:

—Que Buddha ' l protegeixi, amo meu, y ilumini la leva vida.

—|Bon dia!—respongué'l vell—Conei­xes el bonzo del bosch sagrat d'Ydsou-Saki?

—Ja ho crechl—feuraltre—Okami és un sant home a qui'ls dens, pera recom-pensarlhi, han fet immorlal.

—^Podries acompanyarmhi'^Sabs el camí?— replicà vivament Youdzi-Go­unda.

—Sí, amo. El vell se senti més asserenat. El

Ílech de son front havia fugit. Quan .maya-Tsé, fresca y rosada, ab sa tú­

nica de seda blava brodada de plata, baixa les escales d'onix, pera abrassar el seu pare, va dírii:

—;Que Buddha el protegeixi, pare adorat! |Quln temps mes hermós y que contenta eslich de viure!

—Escolta, filleta—respongué'l vell;— la felicilal de la dona és fràgil com un vas de cristall: uu cop lleuger put ani­quilaria. No m'iaterrompis. !Ja sé lo vas a dirme. iQue els l'elis al meu cos­tal! Y no penses que puch desaparèixer, emportat pels deus...

—iOh, pare, que sou dolent!—feu Amaya-Tsé commoguda.

, —Üonchs bé^eraque no estiguis sola al món, vull que'l casis. Ja no els una nena, sinó una dona, y vull buscaria espòs.

La noya ee tornà vermella. El vell prosseguí:

—Perú, colomela adorada, aquesta pensada'm posa Irisi . Voldria estar cert de que'l teu marit l'estimarà a tó j no les teves riqueses. Per disipar aqaebla inquielul. aquesla larda aniré a veure un sant home que'm dongui un bon consell.

A les dues, Youdzi-Gounda y el jardi­ner se posaren en camí. Quan arriba­ren al bosch sagrat, després de passar sola una volta de branques d'arbres ceDleuaris,vugeren uu pórtich mitg en-runal.mitg cobert ja de molsa y líquens. Devanl d'ell hi havia tombes agrupa­des. Seguiren avensanl y se trobaren devanl d'un temple plé de llànties d'or y candelabres de bronze. Una imposant figura de Buddha, magesluosa y enis-màtica a l'hora, ocupava el fons del sanluari.

—iQuo'ls deus us sien propicis!—feu nna veu fonda—Us esperava.

Youdzi-Gounda yeljardiner, qaes'ha-•íen proslernal, s'aixecaren. Üevanl de ells y de peu drel hi havia un vell de barba blanca fins als peus.

—Sí, Youdzi-GoundH,l'esperava ^Vols saber el pensament dels qui aspiraran a la mà de la leva filla? Í N O tems es­piar aquel desilg ab la í-rva infelicitat? Bl cor del home ló repiecUs «mogu! .

El millor d'ella és susceptible d una mala inclinació. No m demanis un pre­sent que pol ésser fatal.

—[Vull saberho!—respongué Youdzi-Gounde.

Okami l i presentà aleshores un bagu-lel de laca incrustat de nàcar,dientii:

—Pera provar la virlut dels pre­tendents de la teva filla'l donaré or, aquel metall tan noble que'ls homes han fel tan vi l . Bl que tanca aquel ba-gulet conserva tota sa puresa y s'enro­geix sol al aspecte de les males pensa­des. Prénlo, [oh vell! Quan un home'l demani la mà de la teva filla, desco-breixli aquel tresor; si l'or se torna vermell, refusa la demanda. jVés y que no tinguis d'arrepentirte de la teva cou-duclal—

Pocha dies després, un príncep, ab un seguici brillant, se presentava a de­manar la mà d'Amaya-Tsé. El vell l'aca-111 coralment, y després d'un fesli magnitich, l i feu obrir el bagulet. El príncep mirà l'or, y aquel, que fins aleshores havia estat ros, va euverme-llirse, prenent la tinta escarlata del rubi .

—No puch donarvos la meva filla, y hosenlói—digué Youdzl Gounda,—peró l'oracle ha parlat.

El príncep parli furiós. Desde aquell dia, les sentencies del baguiel torea nombroses y inllexibles. EIí preten­dents que se sucoeiren al palau de Youdzi-Gounda foren lots desairals sens pietat. Els anys passaven, y el maril del somni no venia. Amaya-Tsé eslava desolada! Ab tot, sa bellesa creixia ab els anys, y molts pelegrins venien de Kioto pera veure la perla del Japó.

Una tarde, Amaya-Tsé, melangiosa-menl recolzada al balcó de cedre, con­templava la posta de sol, quan ua jove creuà'l camí. Després mirà a la noya, dirigintli un graciós somrís, y entrà al palau. Una secreta joya invadi l'anima d'Amaya-Tsé, creyenl haver trobat el marit introbable.

El jove era poeta y promte declarà'l seu amor al vell. Aquest accedí a pen-dre al donzell com a pretendent, some-tenllo a la prova del baguiel. Sols que la bella Amaya-Tsé demana un dia de treva.

L'endemà, quan fou portal l'or mis­teriós, el jove'l mirà curiosament. iOh miracle! les barres quedaren grogues.

— Tu seràs el meu gendre, ioh poeta I —digué'l vell.—Aquí tens la leva esti­mada.

—[Gràcies, pare meu!—digué la no­ya.—ïPer qué havém de menester ara aquel moble?

Y, agafant el baguiel, el Ilensà a les aigües blaves del llach aboni s'enfonzà.

El casament se celebrà ab la major

Íiompa. Els dos esposos visqueren molt elissos.

En quant a Youdzi-Gounda jamay sa-pigué que, pera temptar la suprema prova, Amaya-Tsé, durant la nit de tre­va, havia substituil l'or màgich per barres preses al tresor palern!

Paui DESCLAUX.

A la que salta Bona e d u c a c i ó

Quan era encara adoleícenl, havld t in­gui un amidi que definiu l'urbaollal on la següent forma:

L'urbauilai és l'ari de deixarse molestar pels seus semblants y moleslarlos lo menys possible.

Y, en el fons, no crech que li manqués rahó al meu amicb d'adolescència.

Ab tol, en «ixò del deixurse molpslar, hi bé diferenies opinions y no deixen de ser alguns els homes que s b l resisteixen tant com poden... No molestar està bé, però deixarse molestar ja es unu mira massa.

Y enlre'ls que no eslào d'acort eu sofrir les molèsties dels modos excessius dels seus semblants, no deixen d'ha<-erbi al­guns -nus boines que, per lo mateix que ho son, se veu^n molt sovint en el cas de rebre obuquit dels seus ad miradors massa fervents o dels seus súbdits massa adicles.

jVoièu rea niés pesel, per exemple, que les recepcions oficials quo's veuen obligats a donar certs boines públiebs, ab motiu de certes diades assenyalades?

Arjui teniu, per exemple, a Mr. Roose-veli. el president dels Eslats Uuils.

^Sabeu ab quantes mans va haver d 'en­caixar a b motiu de la diada d'any nou?

No ho sabeu ieh? Doncbs, Jo lampoch. NI jo ni ningú, puig resullu una cosa in ­calculable. Y us n e convencereu totsegull, quan voa digni que va eslur estrenyent mans durant ires horos de pagès, sense pa­rar un sol instant.

Y aisó que diu que lil anava depressa, perquè, segona sembla, Mr. Roosevelt és dels mortals que no son emirbs de deixar­se molestar fora de mida.

Peró'l càrrecb és el cérrech y s'han de soporUr els Inconvenieols que porla apa­rellats.

Lo que hi hé és que poden trobarse me­dis de suaviesrlos y alxó és lo q u e va In­tentar ab ceri éxll Mr. Roosevelt. Y sort va tenir d'una bona pensada; sinó, el re­partiment d'ealretes de mà s'bauria fel etern.

iQuína v a ser la pensada del president deu RslaU Units? Senzillament: la de fer l a recepció e l s ó d'una orquesU ben ensi­nistrada.

Al comeusar i «ela, com que la desfilada era de grates dlplométicbs y venerables homes piiblichs, les encaixades se varen raalisar al compàs dols pelegrins del «Tsn-nhseuser»; peró totsegull el programa va pendre una altra direcció, y les peces lo-nades varen ser d'un compàs més pressut. De primer varen venir els valsos, que va-ron acabar d'omplir la primera hora de l a recepció. Després, a lu segona hora, varen c o m e u A s r eis pjssos-dobies, y a l a tercera varen comeusar els galons.

Y' veusaqul q u e les p e r s o n e s q u e passa­v e n per d e v a n l del president, se s e u t i e u . malgrat olles, arrosseguoea p e l ritme, y anaven cada cop més depressa, e n l l e s t i n t la feina ab una rapidesa prodigiosa.

Y tan R a l i i f e l diu q u e va quedar mtster Roosevelt de la pensada, que fins s'nt va diverur.

Tant. que v a estar lemplai ú e demanar is repeUeM.

S O D A M Ó X

Corporacions y societats La Junta Directiva de l'Associació de

Viatjants del Comers y de la Indústria, ha

f rocedll a la elecció de càrrechs pera l'any 906, quedant constituida en la segQenl

forma: President, don Claudi Aratió y Aiafió.—

Vis-presidenl, don tiasili Costa barré — Comptador, don Bduarl Calvel Pinló.— Tresorer, don Joaquim 3e Pol Barati.—Ar­xiver, don Kduarl Puig Carcereny.—Secre­tari, don Joaquim l'riach y Uriacb.—Vis-secrelarf, don Joan Orllgj Hennenegllda. —Vocals, don Julté Cosidó Deapuix, don Joaeph Maninez Gonzalez, don Frunclsco Burcet Malvasia, don Antoni Cuadrench Ferrer, don Romin Macià Domènech, don

pro és fer propaganda a favor, de liustilu-cidque laul ha eusalsal el seu diari.»

LUga RegionaUsta de Santo Coloma de F M D Ó S . — L a Junta Directiva ha quedat constituïda en la segQenl forma:

President, don Jaume Puig.—Vis-presi­denl, doo Maieu Valls.—Secretari, don Joan Torra.—Vis-secrelari, don Joan Rol-llan.—Tresorer, don Joaquim Sorra.—Vo­cals, don Mariàn Alemany y don Joan Ro­vira.

De sis a vuit de avuy, dijous, l'Orfeó Ai^ tlstich-Musical donarà en la Tómbola que. a benefici del «Assil de desemparades» do Bellesguart, s'ha inslalat en i'ex-café Co­lón, un solemne concert, essent lliuro la entrada.

Bn la larde del vinent diumenge, dia U ,

Ll iga Regional is ta ELECCIÓ DE SENADORS

Barcelona I . P S llistes de majors oonlribuyenls

exposades a Cà la Ciutat son, enguany, les mateixes que la Lliga deixà recl i l i -cades l'any passat. Cal solament subs­tituir els tres o quatre electors difunts ab altres que paguin per quota directa al Tresor, per territorial o industrial, una canti lat major de 3,000 pessetes anyals.

Preguém als nostres amichs que no figuren a les llistes de majors conlribu-yenta y se troben en aquell càs, se ser­veixin avisar a les oficines de la Lliga, (Riera de Sant Joan, 22), o comparei-xin proveils de la cèdula personal y el rebal del primer tríme&tre de 1905.

Districtes Ks tasca essencialissima la de cuidar

que la llista de majors contribuyenls de cada poble—que ha de ser de quatre •egaiies el número de regidors—sia una veritat. En la majoria dels pobles éa feta a gust dels caoichs, que hi posen a qui volen.

Els nostres amichs de cada poble deuen cuidar de revisaria yferhi enlrar als majors contribuyenls, tasca fàcil coneixeutse com se coneix lolhom en els pobles pelils o viles cúries.

Pera lograr la inclusió n'hi hà prou ab dirigir al Ajnnlamenl una instància en paner blanch, acompanyanlhi ls re­buts de la contribució industrial o te­rritorial.

Model d'instancia D. N N mayur de edad, vecino de este pueblo, habitante en la ca-

lle..... número provisió de cèdula persona Ique exhibe, a V. S. acudey, como mejor proceda, dice:

Que examinada lu lisla de mayores contribuyentes de este lérmino muni­cipal electores de Compromisarios para senadores espuesta en las Casas Con-sistoriales, resulta qne el mlnimum de onota directa que en ella figura es el de peselas y siendo el que paga el exponente el de peaelas liene derecho à figurar en la expresada lisla. Por tanto a V. S.

Suplica: que admitiendo la preseulación de los recibos que demuestran lo expresado, se acuerde la ioclusión del exponente en la lisla de mayores contri­buyentes para la eleccióu de Compromisarios para senadores.

Dios guardo à V. S. muchos anos. B 18 Euero de 1906. Sr. Alcalde presidenle del Ayualamiento de

Observacions Les instaucies deuen presentarse abans del dia 20, exigintne rebut. La coatribució pagada per societats coleclives, dona drel als socis, sem-

Ere que, partida la quota pel número dels mateixos, resulti el dret de cada un. a de les Societats en Comandila dona'l drel al gerent.

Consultes A la Lliga Regionalista se resoldràn totes les consultes qne per escrit o de

paraula s'hi dirigeixin o fassin.

Víctor Pi Borràs, don Ciriio Fuylo Valero, don Jaume Fortuny Uuràn,jlou Hipòlit Girvés Bagaria, don Manel Kircbner Alba, don Rodolf Pdlomo Nogués, don Ramon Tomàs Alayo, don Bernal Corbera Punel y don Manel Serra Pous.

Gn s e s s i ó ordinària, celebrada iumedia-tament, se va acordar, enlre allres essump-tos d e règim interior, sdmalre ta proposta de aoei protecior d e don R. Marti Bonet y dues de soci de número.

També se v a acordar satisfer l,í>10 p e s s e ­tes per malaltia a varis socis.

El doctor Cerobrano donarà una confe­rencia al « A l e n e u Rnciclopédich Popular», Carme, 64, ovuy, dijous, a d o s quarts d e deu de la nit, deseiirulllanl uu lema de Geografia.

Nou Jovent.—M\ i l i S b a p l e , C del corren'., o l e s deu de l a v e t l l a , tingué lloch en a q u e s t a Societat la conferencia anunciada pol soci d o n Joseph Fontanet, acompanya­d a de projeccions d e l blslórlch Monestir de Santes Creus, v e r i t a b l e s estudis on els que demostrà moll g u s t «rtisiicli.

Després d'esplicar detalladament cada ona de les projeccions, donà la seva tasca p e r acabada, eixint la nombrosa concu­rrència moll cempiascuda.

Associació d'Arquitectes de Catalunya. —La Junta Directiva ha quedat consiilul-da aixi:

President, don August Pont y Carrera»; tresorer, don Jeroni F. Granell Manresa, bibliotecari, don Bonaventura Poilésy Ví-vo; secretari, don Miquel Borlràn de Quin­tana; vis-presidenl. don Joan Feu y Puig; vis-tresorer. don Joseph Majó y Rlbbs y vis-secretari, don Suivudor Vaierí y Pupu-rull.

Assambloa Agrícola.—Segons noticies tindrà v e r d a d e r a importància l'Assoroblea organisada p e r la Federació Agrícola Cata-lana-Balear, q u e ' s celebrarà divendres, al Inalilul Agrícol Català.

Lo mateix a la sessió del matí, destinada a tractar de la reforma aranzelària, que a la sessió de la larde, en que's tractarà de la reforma de la tan funesta lley d'alcohols, h i asslsliràn no solament gran nombre d e agricultors, sinó també molts allres ele­ments productors y industrials directa­ment afectats per aquelles reformes, que estimen necessari posarse en adivitat en aquestes circunstancies en que'l Parlament ha de decidir la vida o la mort d impor­tants branques de la producció y de Is in­dústria.

A l a Secrelaria de la Federació Agrícola se reben noticies segons les que, ademés de significades personalitats de Barcelona, asslsliràn a l'Assamblea coneguts propie­taris y alcobolent del Penadés. Plà de Ba­ges, La Segarra. Vallés. Camp de Tarrago­na y altres femadores comarques de la nos­tra terra.

Aixímateix se té noticia de que, corres­ponent a la convocatòria rebuda, molts di­putats y senadors auiràn al vespre al local dal Insiluil Agrícol, pera escoltar dels re­presentants de la Federació les conclusions adoptades, que defensaràn a les CorU si vo­leu servir als interessos del país que ro-presnnleo.

El secrelari del Ajuntament de Moyà ens comunica lo següent:

«Senyor Director: Li faig a saber que l Senyor Rey ha enviat un premi de cent cinquanta pessetes a la «Lliga de defensa del arbre fruiter de la vila de Moyà» pera la gran fesla del arbre fruiter que's cele­brarà enguany durant la fesla major d'a-quesia vila. La Senyora Reina y l'Infanta Isabel en donaran un altre y el ministre d'Aericailura lamüé n'ha ofert un al fun­dador de la Lliga don Francisco Viíias. SI bo vol publicar me farà íavor perquè sem-

eeleorarà l'Academia de la Joventut Caió-Ü C d la fesla del Santíssim Nom de Jesús, ab una gran seseió-concert, en la que s'hl entrenaran inspirades produccions sobre motius populars del mestre Pérez Aguirre, al usi ves totes a la fesla del dia

Rn la sessió acadèmica qne celebrarà avuy, dijous, a les sal de U nit en son lo­cal .Canuda. 31), la Socieiat Médicb-Far-macéulica dels Sanis Cosme y Damià, se­guirà la üiscusió de ceris casos do pseudo-leumatisme escarlatinós, fent ús de la pa­raula'l doctor don Isldor Pujador.

Centre Excursionista de Catalunya.— Avuy. dijous, dia 11, a dos quarts de nou üol vespre, don Lluís Domènech y Monta­ner donarà en el «Centre Rxcurslunlsta de Catalunya» nua conferencia sobre «L'A-crópoli» de Barcelona y les columnes del carrer del Puradís.»

Estació eMéM Kpaaya a Gette I . i cul l i ta de v i n s a F r a n s a

en 1903 El ministerí d'AgrieuIiura francès acaba

de publicar oficialment, ab els dalos apor-t»U peiH professors agrícols departamen­tals, el losultat de i'acluat cullita de ví, elevanlia a lu xifra de 56.013.641 beclóli-tres, dels quals 05.12(3.490 corresponen a vins ordinaris y 2.487,151 a vins fins.

De la cullita a AJser, els dalos que's co­neixen oficialment son els publicats pels ministeri d'Hisenda que la valúau eu 7 milions.

Per consegüent, dels dalos anteriors se desprèn que la cullita de ví francesa en lil·lfò ba sigut en total de 65 milions d'bec-tóiiires, és a dir, menor en 7 milions a la obtinguda en 1905.

V i n s espanyols a Cette Franch s.

AlacanU." (I3al3graus) , . , . Id. 2.* (12 a 13 sraus) . . . .

Benicarló (12 a 13 graus) Calalun.va (UO a 12 graus) Piioial(14 a 15 graus) Tarragona (Vendrell), (00 a 12) . . Utiel(tipo Aragó) (12 graas) . . . Valencià l.'dSa 14graus). . . .

Id. 2.' (12 grans) Vinaroz(12 graus) Mo-scatell (9 a 10* licor) G5 grans) . Mislela blanca (9 a Kf licor), (18

a 13 graus) Id. roja (9 a W licor), 12 a 15 graus. Vi blanch sech d'Anuaiusia (12 a 14

graus) 00 Id. de la Mancha (id. id.). . 00 Id. de Catalunya (00 a 12). . 00

erez y Màlaga, ordinaris y supe­riors 50

28 25 00 t^i 00 00 23 25 23 23 46

00 00

a 30 a 27 a W a 00 a oo a 00 a 25 a sr? a 2i a 2t a 48 a 00 a 00 a 03

00 00

250

Diputació provincial {Acabament)

. En l'ordre del dia hi figuren, entie al­tres exirems de menys Interès, les bases peia la emissió del emprèstit pera camins ve>iiuals, que son aprovades en la forma següent:

La Diputació resoj nrocedlr a la pri­mera sèrie de emissió d'obligacions del emprèstit de 0.000,000 de pessete), autori-sal per Real Ordre de 9 de desembre da­rrer, ab arreglo a les boses següents:

Primera. La Comissió provincial fixarà cu sou dia'l número d'obligacions que ha­gin d e emétres, que hauràn de ser les in­dispensables pera la amorlisacló immedia­ta de les que actualment eslau en circula­ció, així com pera subvenir al pago de les prim^ies obres de camins vebiuals, segons

relació que hr* l'enginyer director d'obres públiques provincials. anial,<a-^ Segona. Sens perjuJ'c^ d«'%aP'a:^tci menú que estimi ' ' e r a r i s la Com S S M provincial, la subasta's realisarà a fi del pròxim mars. .. .

Tercera. El tipo mínim d adjudicació de dites obligacions, que no podrà ser me­nor del de 95 per 100 üe son valor iiouiinal, el determinarà on son dia la Coinisslo pro­vincial, tenint en compte la situació üei

Quktta. S'encarrega al arquileclo de la província la formació del disseny o projec­te de dibuix de les làmines del empréstil.

Una vegada lounits tols ela dalos y cone­gui llmporl total dels gaslos a q ia deu atendràs sb aquesta primera eaalssio, for­mis el corresponent presupost extraordi­nari. . . .

Precedida d'una acalorada discussió, se presentà una proposició demanant que no's concedeixi cap subvenció als establiments en que sols se dongnl ensenyansa primà­ria. ,. .

Aquesla proposició, aixi com el dicta­men referent a les subvencions de bone-licenclt. se deixa pera altra sessió.

Se denega la instància do l'Academia da Ciències demanant una subvenció pera l'Observatori Fabra.

Queden sobre la taula alguns altres dic-làmeus.

Se dona lectura d'un extens diclémen referent al cupo de 1905 y altres extrems de la lley de reemplàs, proposanlse en ell oficiar al Govern pera que's compleixi la lley de reclutament y es rebaixi el cupo.

Aquel lluminós diclémen queda aprovat y s'acorda imfirimirlo.

Aprop de les sel s'aixeca la sessió.

El temps torna a fer mala cara. Al fer se de dia, ja'l cel estava lot lapal y una boira espessa y baixa deixava entreveure loljusl les laques de les muntanyes vebines; y la humitat va ser accentuada per la pluja que, menuda y seguida, no va parar de caure en tol el dia.

Jutjat de guardià pora avuy. — Matí: Dressanes.—Tarde y nit: Hospital.

Estudis Uuiveraitsria Catalans. — El pròxim diumenge els alumnes de la classe de Geologia aplicada a Catalunya faràn una excursió pràctica a Brugués y Aram-prunyà peru estudiar els efectes de la ero­sió en la cinglera triànica d'aquella locali­tat, el pont natural de la mateixa y'ls ja­ciments de fòssils dels lerrenos silurieh y devónich, Dirigirà la expedició el catedrà-lich d'aquella assignatura mossèn N. Font y Sagué.

Hem rebut de don M. S., dues pessetes, y a com de J. M. J., 15 bonos d'una lliura de mouietes o arròs pera la família neces­sitada del carrer del Olm, 14, primer, sego­na, a qui ho bçm entrei;aL

Se diu que aviat hi haurà algún movi­ment en 1 all peisonal de la policia d'a­questa provincià, indtcantse pera'l càrrech de queia de vigilància a don Joseph Tixell.

Ahir s la matinada hi va haver en la ca­rretera de Mataró unes renyines entre la guardià civil y alguns lladres dels que per aquells vols roben als carreters.

Els lladres van poder escapar, ignorant-se si algún d'ells fou ferit.

Han sigut denunciats per infringir l'or­dre relativa al tancament d'establiments, els situats al carrer Major de Gracia, nú­meros 81 y 3R, y en el de les Bures, nú­mero 2.

Per no bavelshi sigut concedida la jorna­da de nou bon*, eu lloch de deu que'u treballeu ara, s'han declarat en vaga'ls tor­ners y ombarnissadore de catorze fàbriques d'aquesta ciutat.

El tolal de vaguistes és de 250. Ha sortit cap s Madrid el ra'denal Casa-

í i . is , pera assistir al casament de l'infanta Maria Teresa.

El cardenal se troba en bon estat de salut.

— Cn organisme ben nodrit és un or­ganisme ben defensat; principi científich nuo explica per què la «Carne Líquida» del doctor Valdea Gircía, de Montevideo, qual riquesa nodrítiua es incomparable, sia empleada pera defensarnos de les més greus malalties.

L'u vehi del carrer ue ia IndependenHa ha denunciat que li havien robat 39 duros d'un bagul, acusant s un rellogat que ha pres la precaució de mudar de pis. En té coneixement el Jutge.

Uns vehios del carrer dels Obradors, a les dúe» del roalf, se van posar a demanar aussili a tochs de pito. Hi van anar uns agents del hule y van trobar ab que tot era broma, però per de prompte s'ho van pen­dre en serio y els vehins bromistes van quedar detinguts.

Ahira la matinada va naver d'ésser cu­rsi al dispensari del carrerden Barbarà un home que portava on senyor irastasso al cap, a conseqüència d'haverii tirat un gol una dona que per lo visi té més forsa que un camàllcb. El fel va passar a una taber-na del Regomlr y l'agressora va quedar de­tinguda.

— Perla antlgastrélgica, cura'l ventrell. A les set d'ahir matí, al arribar un tren

ascendent a la estació de Sans. va agafar a Rosa Deu, de 52 anys, vehína de Sant Joan Despí, y 11 va ocasionar varies contusions de pronóstich reservat a diferenies oarls del cos. e

La paclenl va ser curada al dispensari de Sana.

A la Ronda de Sant Antoni, un Iran via de l'Anònima va topar ab un carro y l i va rompre'l fusell, lo qual va ocasionar una inleirupciò del servey. El públich se va amotinai cootra'l tranvia, però la cosa no va tenir conseqüències.

Entre quatre individuus hi va haverhi una batalla a trompades y trets, no havent resullat cap baixa. Els agenls de l'autorllal van capturarà dos dels contendents. un dels quals anava armat ab un revòlver de 7 cartutxos. La cosa va passar al carrer de Tamarll.

• — uA!UJl·. a Íè^*Í8èiï~püul, comensarà la subasia d importanls quadroa a la Expo­sició Fàbregas. Ronda Sant Pere. 7. P

Es de creure qne'ls guàrdies munici­pals no passen pel carrer de les Prelxures perquè de passarhi veurien que un indu£ trial de la part estreta del carrer el con­verteix ab quadra y estable d'u™ «rVet C animal, destorbant el trànzit del molt pú­blic . que. en particular al mall. vó yvó de la compra del mercat de Santa Cate-

—Perla antigsstràlglca. Fernando VII, 7.

I» janer 1908

El governador ha negat el permi8 havia sigut sollcitat pera la puij 1 " • d'una revista setmana, d'aotualluu v 1 ' formacions gràfiques q-ie. a b el lítul <ip",K Senyera, havia de sortir aquel mesa R A colona, y de qual aparició no donà,!'" compte dies endarrere als noatreg leclo *

Una pefsona competent ens prea fem notar a qui correspongui,lo mala,DJí'; que's miren els inteie-isos .le la cíuiai qui dirigeixen les obres de r e c o m p o s i H dels nostres passeigs, abandonant la Dr4;u lica anllquisslma que abans se seguia ,\ extendre demunt «lo la darrera capa ile'i,,6 rn-ja del apissonat una capa de sorra tina se'isa la qual, com a v u y se veu, aixi q.,' caueu quatie goles, les sabates se claveu la pasto, la esgralmyen tota y se la en" dúen, deatrainl tot lo fet.

— La casa Joaquim Rosich de al eosiai lu Iglesifl dé Sant Jjumf, fabrira tapeis t|e hule de totes mides, eu les millors clasaM y veu els plomeroe y hules millorsyal' preus rnès ecoiiómíchs. '

Tenim a l a vista una postal que'ni k9 edi/iett. H 1,3

s'm veuen dos segells: el de sanídji y el d'airibada.

El de sortida du U d u t a del dia primer del mes que som; el d ' a r r i b a d a !u del dia 9

Fins aquí, res d * particular, puig la pos^ tal podia venir per exemple, d e la Uauri-xurla y encara hauria anal depressa estam vuit dies pel camí.

Però lo bó del ces és que la postal venia de Gracia.

Quina grada ^oy? Ab tol, encara hi hé una cosa més era-

ciosu. Y és que'l segell d'arribada diu l i s l a sent aixi que l'adressa do la persona a qui anava dirigida era bm clara, ab el nom úel carrer, el número y lins la cantonada bont se troba'l domicili hont s'havia de dur.

|Bé pel servey de correus!

—Pera tenyir el cabell useu l'antiga tia. luradeiDr.Ssslre y Marques. Hospital.lOd.

—Perla anligaslràglca, del Or. Delgado.

Hotes municipals La comissió de Foment ha accedit sobrir

un carrer que vagi-d«> la via fèrrea dei Li­toral a la platja de Somorrostroa Qde que, els molla pescadors que alií viueo, liiiguiu un punl de comunUMCió quan hi hagi tem­poral, doncbs ara sols podeu passar p-T la platja que, quan fa mala mar. queda in. lerceplado.

S'ha acordat entaular recurs contra les R. O. dictades ab refnmncia ai funiculai del Tibidabo y oc up. cm <IH lerrenos.

Torna estar en estudi de I > comissió de Foment el projecte de ir^nvia df Vallira­na a Baicelona, que ha de pussar. ab forsa solerrània, per alguns punts del In'frinr.

. Han sigut desienals els senyors Teixidu, Cardellach, Venlos» y Vila pera dictami­nar.

La comissió d'Hisanda, havent rebut mi ofici del comandant de Marina demanunl que's prohibeixi la venda de musclo.- . s mercats per ser temp* dn veda. ha acord»! accedirhi únicum*nl pel qu* respons als de procedència nacional.

La comissió d'lli.-x:i'ia, en vijta de qu-està pròxim a terroinur el eontreete sb I-* companyies del g«s pera la ii iiini·i*»"^'^ pública, ha designat "la SHnyors Rwii l , GallyNel-l" pera qne lirf&rmín Íol>re que convingui fer, y et.p·-ci .nn···ii s h - s calital de la llum en cas de quf's renJ"'1 contracte, doncbs nciuahnenl la clssse un gas deixo moll que desitjar.

El governador civil ha negui al 'Ajnnla­menl l'uulorisucio pera cohiar als piop.e taris l'Impont de cluvagueres

Una comUsio de regidora visitarà al dindi de Btvonu pera parluí sobro uquoi punt.

A les quatre d'aquesia larde. una co is sió de regidors anirà a vistar el lloen lioot s'hi irada <le fer uu pont o viaducte que uneixi Vallcyrca ab el passeig de la Üip»-lació.

Els propietaris se manifesteu d-sro- • « cedir lerrenos. pedra y una caulilal quí no baixarà dc 7.000 duro*.

Se concedeix un exemplar de «Les edalí del metall» pera premi del concurs any»" de la Societat Barcelonina i'Aniicns de la Instrucció, ha veuue encarregat als senyor» Fuster y Borrell que tixtn el lema.

La comissió dr lïüveruuciò fa seva la mo­ció del senyor Borrell y Sui, proposant que's demani al Govorn l'abolició del cà­rrech de Delegat Regi d'ensenyansa. quals facultats, eu tal cas. loruarien' al Àjuuia-menl.

L'Ajuntament enviarà representants «I Congrés d'Arquitectes de L"uJres y al de bombers de Milài^

Han fet camhi de b'S respectives Inspje-cious de mercatí, els senyors Badia y Gi­ménez, eiicarreganlso'l primer del de Sins y el segòn del de Sant Antoni.

Hem rebut B. LTMTTeïg'linents d'alcal­de senyors Morè, del districte II, Ba&tar-das. del IV. y Liyrel. del VII. purtioipaul-nos haver prós possessió de la tinència. Agruim l'atenció.

L'arquitecte municipal ha oficial al Ajuntament que amenassa enfonzarse en nart l'edifici que'u diuen Hospiíal de càn tunls.

S'ha anunciat la subasia pera'l sumin'5" tre de cent aungueres sb les seves unions pera'l cos de bombers.

N o t i c i e s r e l i e i o s e -El prop-vlnent dlamengo tindrà llorh a l"

iRlesía parroquial dels Santa Jusiy Pastor uoa solemne Iunció religiosa ab motiu de re- ° nlirse la Confraria Ual Santíssim No.n ..e sus. „

A les vull del mati so celebrarà Missa de " munió; a les deu, Ofici solemne, predicanic P. D. Jesús Maria, S. J^ y al vespre solem"0 professó. .a

Duranlla exposició da S. D. M . «' ' l^VVg. varlessocielaU catòliques, d'acort «Dl" *' . demla dels Santa Just y Pastor, eslaDiir-torns de vetlla.

Noticies musicals

Tunlm enlésque aviat se deixarà # * ® L · li ir ilona un jove viollnlsia de molia « n v ^ ta. don Francisco Clapes, que iia T,'I'"JV. al sidira u'aquesta ciutat pera cjn-agrar^ professoral d'aquell art, dospres de pa?53, en.s al Cousislori de Bruselas, en quin bre institut ha sigut premiat. -prteii

El senyor Clapes ha donat algúu concer algunes capitals europees, pero en is " - ]0 ciutat no ha local encara cap vegada, v w que es esperat el debut dol distii'g11 J" per quants s'interesseu per l'art musica»-

Page 3: crmrmaoaaaL taiciò *mimA: InC.a OBSEQÜÍ HUMANITARI ROBUST!

janer 1908 L A V E U D E C A T A L U N Y A

j t ic ies d ' e s p e c t a c l e s ,ire tle CaUlunja (Bldorado) Uadrà pròxim dinuple t'iasuguratló de la

uda de l a oompauj'ia drainalica ilalia-Vr s a Mariaui, que dirigeix el primer ilore Paladiai, d o D a n t a conèixer d u -i lemporada, los següents obres, no-

..rcelona: orsa delia tiaccols», tragèdia en quatre la P. Herviea.—«La bella marsigliese», a un q'iaire actes, de Pietra Berton.— «.comèdia en tres acles, de K. Berus-Dieci minuti d i Termata», comüdia eu

H e s , de (iiorgio Duval.—'La cullat, co-en tres odes, de Brieux.—«Lorenzo e il rocato», (.-uinedia en dos actes, d e Cario •ai.—•i* Voragine», drama eu Ireaac-Silvio /ambaldi.—«Uua sfumatura»,

a en tres ncles, de E. Croissol y M. De j.—«La Ruífica», coroúdia ou tres acles, ernslcin —«Verso l'ainore·.conicdia en es, de Lcon Guudillol.

I .enció al éxitexlraordinari dol drama • I aaiaSa conseguitalHomea,

I i c s a de dit tuulro ha disposat una ( u u -^ | Ijonor d o l dramaturg, sb la 10 represen

I le dita obro, que's voiiBcarií'l pròxim dia 16. I-ormon parl d e l programa la oci senyor Pous Pugés, «Un copd'es-

Tl quadro de dit senyor Iglesias, «La lsaacells>.

L W

te*1*

• I ' I

iotes mapítimea

[arregainent do yuley procedent de [o és esperat aquesta seimona al nos-

, m * í el vapor ingles «Tallon», que dei-i r t a i ; " I^^t del carregameuL

mati, a les vait, va sortir del nos-l el creuer espanyol «Carlos Va, que icordaràn els nostres lectors, va ve-iioetre port quan els darrers suces-

lui's dirigeix a Gidiz, en lloch de |eoa, com s'havia dit.

iiil amainat el mal temps va arribar .eloua ahir al mall el vapor-correu

^ H r -, procc l i ' i i i de Palma. arribarà"! «Bellver>, y divendres,

^^ •amar» , quedant així realablerla In :omw(icació regular ab les illes vehfnes.

momonl al altre és esperat al nos-r«nSt, en viatge de tornada del Plata, el ^ • t a l i c h iUHà «Sardenya».

********

Dtt

L E S COMARQUES La Selva

NES.—L'entusiasmo produït per la del blocb popular formal per in-

denls, catalanisies, republicans y lli-entoDioienlata en les darreres elec-

^nanicipais, ha seguit ab moliu de la tució del nou AJanlament. feta d'a-Ire'is elements que rintegren, ez-dels caciquistes que, després d'ave-volaren en blanca,

l a r dei modo còm els nous regi-ao trobat l'AjunUmenl, fora tasca llarga; alló era un camp perdut... ble; però no per tothom del poble, mensa una era nova; lots els bons

jnchs lenon la obligació d'ajudar al Juntament, nó a moralisar, que per i l'alcalde senyor Ruscalleda, ni cap

[regidora anli-caclquistes necessiten sino pera fei de Blanes usa vila progressiva, nelu y tranquila que a

illeses naturals uo Igualades pugui Lil les que'a logren ab els progressos ns.

blaneiicha han do pensar que no hi la seuse devers, nl curnocilats de

li, caigudes del cel. Regenerar un po-0 vol dir no pagar; vol dir fer probl-

[ermanor, cultura, higiene y treball; r unirse tothom pera'l bé de lots y la hu.

primera sessió del Ajuntament fou lolemuital; hi havia represenlució de poble, y si tol ei poble lli hagués ca-

ot hi hauria anat. solemnitat també pot calificarse un

lar modestab que alguns amiebs ob-aren al alcalde y als regidors. Kn ell à de manifest l'esperit de concòrdia, ril verament patrióticb de tots els 1 assistiren, malgrat la diversitat de polítiques. om si l'exemple d'unió donat per l'A-[inenl les escola, les dúes empreses que tenien els transports de carrega gers de l'eslació s'han unit, formant ietat «iBrillas. Llinàs y Comp.*» Y uuil nó com altres competències pe-

plolar al públicb, sinó pera millorar rveys, sense encariries y pensant in-'r una pila de progressos y comodi-

laixi que'l carn! de l'EsUció ai poble rmeti. uy és l'eslació de Blanes una de las més rendiments donen a la Compa-dels ferro-canila, per acoblarshi'l

ment de Llorel y Tossa, y fora de de-que'l detestable camí que l'uneix a

irrelera de Tordera s'arreglés deasegui-Hi ha on projecte de oami nou, peró sab quin se faré! Lo perfecte ós ene-• de lo bó. Ara caldria que'l senyor ge-de la Xarxa Catalana, don Eduart lany, que tant fà pels pobles do la millorant serveys, les cessió d unes

tes carretades de grava que té a la pe-i de rBstació de Blanea. Si ho feya. i s ordinaris y l'Ajunlament arregla-el camí en bene&ci del trénzil y dels

'•os del ferro-carril. yors la casa Brilles, Llinàs y Comp.'

Wa servey de cotxes diaris y tethom ría bé.

N F O f l ^ A C "LA VEU Dh oA ÍALUNYA"

Vàries noticies Paris 10, 6 mati.

jekin.—Han comensal les negocia­ts entre Xina j> Kussia pera ooucer-jun nou acorl referent a lo Mandxu-

fovaYork.—A conseqüència d'un ^uzament de lerreno s'han enfonzal

cases y han resullal 16 moris y 29 is

fopenhague.—S'ha subleval la t r i-pcio del barco de guerra rús «Kniaz Mchakoff», que eslà fondejat a Blse-

Del Maproch Mena.—La Ne«e (Jrne Presse publi-luti soll, que's c r e u ser un docu-Pl olioial, en el que s'alirma que p r a que la coufe wcia de Algeci-

ras rebulji les pretensions de Alema­nya, aquesta no apelara a la guerra. Alemanya

y la conferencia L« Oatela de Pranc/ort creu que Ale­

manya podrà impedir, en la conferen­cia d'AIgeciras. que Fransa obtingui on mandat goueral d'Buropa al Ma-rroch, peró polaer seria'l millor resul­tat pera Alemanya que la conferencia fracassés, pt-rque, de lo contrari, Kran-sa obrarà com fins ara, apoyada per Inglalerra, Espanya, Itàlia y els Kstals Units, y és impossible que Alemanya desencadeni ona gnerra universal a fa­vor del Marroch; de mauera que lo mi­llor pera Alemanya seria un fracàs dl-plomàtich.

Fuseilaments Paris, 10, 12*45 larde.

Londres.—TAe Times ha rebul un despatx de Moscou dient que en aque­lla ciutat han sigut fusellals 18 revolu­cionaris.

Lo del Panther Paris, 10, 1*88 tarde.

Rio Janeiro.—El Diari OGcial pu­blica les notes diplomàtiuues oamuia-des entre Alemanya y ei Brasil eu l'as-sumpto del «Panther».

Alemanya declara que sent lo oco­rregut y que casligara als culpables.

Ab aquesta reparació, el Brasil de­clara acabat l'incident.

- . J V J V

Pessimisme a Vigo Madrid, 10, 5 mati.

Viao.—L'impresió geueral és poch satisfactòria. Bis obrers eslau decidits a demanar la revisió del procés inslruil contra'ls tipògrafs condemnats per un consell de guerra.

Se tem que acordin un paro geueral y que promoguin una agitació a tota Espanya. La ppempsa madrilenya

Madrid 10, 10 mall. M Liberal diu que'l senyor Moret té

estudiades toies les solucions: si la cri­sis fos sol del ministre de la Guerra, el general Luque seria suslituit per altre general o per un home civil; y sí la cri­sis fos de lot el Govern, el duch de A l ­modóvar seguiria a Algeciras, bé com a ministre d'Estat, segons ei Gabinet que's formés, bó solament com a pleni­potenciari d'Espanya.

£ 1 Giobo, demana que's tingui ouida-do en lo que's fa y en lo que's resol, perquè'ls representants d'Europa ens estudiaran desde Algeciras ab el mateix interès que al Marroch, y aquesta com­paració hem d'evitaria.

Jü País, comentant la baixa dels franchs, diu que aquets y els consums se rebaixen, però'ls comerciants se­gueixen aprofilanlse y defraudant al públich.

El mateix diari, comentant lo ocorre­gut ab un cassador a «La Torraisa», diu que espera del general Marlilegui que farà justícia, recordant que, essent director de la guardià civil, va separar d'aquet cos a un guardià que havia pe­gat a un senyoret a la Bombilla, a pe­sar de tenir una excelent fulla de ser­veys.

La «Gaoeta» La Gaceta publica les següents dis­

posicions: Decrets de Gracia y Justícia relatius

a la úllima firma, ja comunicats. Habilitant a la Duana de Huelva pe­

ra la importació y exportació d'alcohols neutres y exportació de misleles.

Declarant compresos en l'article 217, tarifa 3.*, de la conlríbociò induslrial, la fabricació de rejols de guix y carbo-neL

Disposant que'ls remats procedents del estranger quedin exempts de1 perío­de de deu dies d'observació, peró ao del reconeixement veterinari, el qual de-vengarà lòpesseles de drets per partida o vagó.

Regulant l'expedien leig pera ocupa­ció de boscos públiohs.

Avisant que han transcorregut més de 30 dies desde'l darrer cas de giànola ocorregut a Egipte.

Anuncis de crisis S'assegura que'l general Lu(|ue"s con­

sidera ja com a ministre dimissionari per no haverse tractat en el Consell de ahir del projecte de reforma del Códich militar.

S'afegeix que per aixó no va assistir anit el general Luque a la funció re-gfa- . .

Se parla de que's" reuneixi avuy ma­teix el Consell de ministres, y que'l Con­sell de demà, al Palau, no hi assisteixi ja com a minislre de la Guerra'l gene­ral Luque.

En Canalejas Se diu que'l senyor Canalejas està

disposat a sacrifioarse ya desempeny« la presidència del Congrés, cooperant a la obra democràtica del senyor Mo­ret.

Firma de Marina ' IrH 10, : Isrde.

fil Uej ha lirraat avuy ois seguenls Deurels dei miaisleri de Merino:

licr·t·nant comandant general do la esquadra al general iialia.

Nomenant vocal de la Junla Consul­tiva de la Armac. al goacru!

Nomunant director del personal del ministeri de Marina al conlra-aitnírall Estrany, que cessa en el carrech de vo­cal de la Junta Consultiva.

Nomenant director del material del ministeri de Marina al geueral Garcia de la Vega, que cessa eu la Direcció dei personal.

Disposant que ce.-isi en el càrrech de diiectordel material del minisieri de Marina el capità de uaviti de primera classe don Emili Luauco y nomenantio director de Hidrografia.

Nomenant ajudants a les ordres del Rey ais capitans de fragata senyors Luancoy Barriere.

Concedint la Creu del Mèrit Naval a don Joseph Hicarl.

Promulgant les lioys àe forces navals pera lH)ò y 190C>

Modificant l'article 28 del Reglament del Institut y Observatori de Sant Fer­nando.

Comentaris S'han oomenlal als circois políllchs

les conferencies que aquets dies cele­bren els que formen el grupo villaver-disla y les manifestacions del senyor Coblàn dient que desde'l moment que va inicíarseranomeuada qQestiómlIUar varen pusarse'ls villaverdístes al ser­vey del exèrcit pera'la defensa de les seves aspiracions.

Rifa de Madrid Eu el sorteig de la Rifa de Madrid ce­

lebrat avuy, han resultat premiats ab els uiojors els següents números:

Primer premi, 260,000 pessetes, nú­mero 17,9f)I, despatxat a Igualada.

Segón premi, 130,<i00 pessetes, núme­ro 8,550, venut a la Coruüa.

Tercer premi, 70,000 pessetes, núme­ro 2G,328, despatxat a Barcelona.

Premia Is ab 6,000 pessetes, els núme­ros 14,955 (Béjar-Madrid); 3,090 (Nules); 3,872 (Madrid); 13,808 (Màlaga); 23,979 (Oviedo); 21,-166 (Valencià); 13,211 (Sa­lamanca); 1,039 (Valeuciaj; 1,875 (Bil­bao); 22,348 (Reus); 12,181 (Sevilla); 23,973 (Valencià); 2,333 (Madrid); 626 (Villacarrillo); 3,390 (Madrid); 1,456 (Màlaga); 6,756 (Cartagena); 5,354 (Ma­drid); 14.123 (Sevilla); 10,197 (Madrid); 20,745 (Saragossa); 5,730 (Múrcia); 23,159 (Càdiz); 23,938 (Madrid); 19,580 (Rioseco); 13,643 (Madrid).

La qüestió d^actualltat Madrid, 10, 6'15 larde.

El ministre de la Governació no ha rebut avuy als periodistes.

El subsecretari de Governació, se­nyor Requejo, ha manifestat que'l mi­nistre 's mostrava molt reservat res­pecte de la qüestió palpilanl y reconei­xia la excepcional importància dei Con­sell del dissapte.

No ha amagat el senyor Requejo la seva impresió de que l'assumpto pre­senta pitjor aspecte cada dia, uo ve-yentse per cap cantó la solució que es­peraven alguns ministres.

També ha comentat el subsecretari de Governació l'actitut de la precnpsa militar.

Conferencia Els senyors Moret y comte de Roma-

nones han conferenciat llargament a la Presidència del Consell.

A la sortida, y en vista de que'ls pe­riodistes se'ls acostaven pera interro-garlos, han apretat el pas y s'han ficat al colxe.

£1 Consell d'Estat El president del Consell ha posat a la

firma del Rey un Decret aprovant el Reglament pel que s'ha de regir el Con­sell d'tfetat.

Firma de Guerra El Rey ha (irmal avuy els següeuts

Decrets del minisieri de la Guerra: Concediul mercè del hàbil de lo or­

dre de Montesa als prínceps Enrich, Jordi y Conral de Baviera.

Una llarxa llista de creus del Méril Militar, la major pari per serveys ex­traordinaris prestats durant la estada de M. Loubet a Madrid. La conferencia

d4 Algeciras El minislre d'Eslat convocarà als di­

rectors de periódichs pera donalshl compte de la fórmula ab que s'han de facilitar a la prempsa'ls acorts que s'adoptin en la Conferencia d'AIgeciras.

A Alcalà—Pluja| El Rey, els prínceps, ia Reina y les

infantes han anat aquesta tarde a A l ­calà, a presenciar ics maniobres de ca­valleria que dirigirà l'iníant don Car­les.

—A Madrid eslà plovent. Borsi

Madrid, 10, 6'15 tarde.—Al corro se oolisa: Interior li de mes, 78'52.

La qüestió d'actualitat Madrid, 10, 9*15 ni l .

Segueix essent el tema de totes les converses als circois polílichs la qües­tió jurídich-militar.

També s'ha pa rial molt aquesta tarde de la aclitut del general Luque, a qui alguns suposen disgustat y decidit a deixar la cartera, per no haverse trac­tat en el Consell d'ahir del projecte so-bre'ls delictes contra la pàtria y l'exér-clt.

Segons les noticies oficioses, el gene­ral Luque eslà indisposat, essent aques­ta la causa d'haverse retirat anil. sor­tint del Consell, a casa seva. en lloch d'assistir a la funció regia del Real ab els demés miuislres.

A darrera hora de la tarde han cele­brat a la Presidència del Consell una Utirgí ooníorettcfiíla seny i r - Morel y Gasset.

E i q. -'.e del Guveru, paifaut desprès ab eis periodistes sobro'ls comentaris y cot^elures que's fan respecte a la so­lució de l'n noinenaiia qüestió müiic , hadil:

—So ós exlrany que la geni esperi successos polílichs pera disso. 1"'° vedada que nosaltres bem Sv • yí aqueix dia pera resoldre la qües-pero podrien equivocarse y no pas; res de lo que la gent espera.

—Efectivament—li han observat i periodistes — les corrents dominar, aquesta larde als circois polílichs seu blaven més favurables a la ounlinuaci del partit lliberal en el poder.

—Es que la sent—ha contestat cl se­nyor Moret—se va enlerant de que da­rrera de lot aixó y hà el papuy va que­dant la qüestió en sos verdaders ter­mes.

j Y el president s'ha retirat dient: —Ja veuràn com aixó's resolt salis-

j facloriamenl, y els agrairé que lots els

dies me donguin noticies lan agrada­bles com avuy. -

Banquet .A l Reslauraulde la iiuerla s'ha cele­

brat el banquet ab que'ls empleats de Correus y Telègrafs han obsequiat al director general de Comunicacions, se­nyor Laviüa.

HI han assistit uns 250 comensals. Ha presidit l'obsequiat. S'han pronunciat diferents brindis y

en Yakson-Veyan ha Hegil nues quin-letes.

Barcos a Algeciras De la esquadra se'n deslacaràn al­

guns barcos pera que vagin a Algeci­ras. a posarse a les ordres del ministre d'Kslal, representant d'Espanya a la conferenciu del Marroch.

Ja hi ha a Gibr.illar alguns barcos d'altres paisos, que auíràu a Algeciras ab anàlech objecte, y aviat arribard a diles aigües la esquadra americana de creuers.

Ball al Palau Aquesta nit se celebra al Palau el

gran ball en honor de la infanta Maria Teresa.

Eslàn oberts als convidats al ball ela salons anomenats de Les Columnes, del Trono, Salela, Avanl-Cambra y Cambra de Gasparini, Cambra de Carles I I I , Menjador de Gala y Avanl-Cambra re­gia.

El rigodón d'honor se ballarà al Grau Menjador, prenouthi part 14 parelles.

De viatge Ceuta.—Ab et vapor correu ha arri­

bat l'ex-minislre senyor Villanueva. Ha sigut rebul al moll pel general-

gorernador de la plassa, senyor Bernal, l'Ajuntainent, comissions civils y mi l i ­tars y alguns emichs parliculars.

Sobre dret civil foral Madrid. 11. 12'30 mati.

El senador don Joseph Maluquer de Hrreil, eu nom de la Societat Econò­mica Barcelonina d'amichs del País, ha presi nlal al ministre de Gracia y Jus­tícia una exposició de dita Societat, Di-

Eulacíons provincials de Barcelona, leyda, Girona, Tarragona, Alava, Te­

rol y varis Ajnntamenls y societats eco­nòmiques, Colegis d'Advocats, Acadè­mies de Jurisprudència y Cambres agrícoles de dilés províncies, solícitant la prompta publicació de apèndix al Códich civil y establiment a Saragossa d'ona Sala o secció del Tribunal Su­prem que entengui en «Is recursos de casació sobre dret civil foral.

La prempsa de la nit L a Hpoca diu que Espanya eu la con­

ferencia d'AIgeciras deu posarse al cos­tal de Fransa y d'I nglaterra.

SI anèm a Algeciras—afegeix—ab les mans lliures, res tindria d'exlrany que en sortíssim ab les mans al cap.

—h'//eralUo creu que és necessari tornar a Espanya als temps en que les idees anàveu revestides del calor ab que's defensaven.

La llibertat—deya en Castelar—és tempestuosa y sorollosa com el Gran Occeà.

Tínguóm aixó per norma—afegeix l'I/eralilo—que ab sos inconvenients serà prelerible a la alonía actual y al silenci de mori que governa en tol.

—iïl Correu diu que'ls amichs del ge­neral Luque porten les seves suspica-. cies al punt de creure que en Morel vol portar sense resoldre a les Corts la qüeslió pendent pera que la ventili el Parlament.

—Kl Bjèrrilo y Armada creu que res d'estrany líndria que's presentés devant del Consell de miuislres el general Bas-caràn dienl als consellers:

«Aqni sobrin lots menús un. Vinch a porlalshi l'ordre de S. M. el Rey de que's presenli al Real Palau el miuistre de la Guerra.»

—Del Correo Fspaíiol: «Se diu que'l general López Domínguez vo a agafar les riendes del poder ab la doble signi­ficació mililar y deinocràlica.»

No sabéni cum se van a lligar a i «es­tes mosques per la cúa.

Lo cert és que essent ell el quefe del Govern no podrà dirse que ha caigut el partit lliberal sinó que segueix en el poder dirlgíl per un de sos múllíples

Suefes.y essent Capità general és i u -uptable que's proposaria donar satis­

facció als elements armals. En úllim terme, al general López Do­

mínguez l i prestarien el seu apoj-o, adornés del exèrcit y alguns lliberals, els elements villaverdístes dels qui's diu que estan disposats a apoyar ab lo-te* ses forces les aspiracions dels mili­tars; al menys els senyors Cobiàn y Garcia Alix son d'aquet parer.

De Alcalà Alca là de Henares.—A la 1*30 ha

arribat el tren que conduia al Rey. in­fantes. Infant don Carles, els prínceps de Baviera y altres iuvílals a la boda.

A dita hora han arribat, en aulomó-vil , la Keiua y la iufaula Maria Teresa, la qual ha sigui rebuda ab aplausos.

El tren hn parat en el pas a nivell de Taiaiunuca, essent els expedicionaris cumplimeulats per les autoritats.

' ^an diriKÍl al camp de 1' Àngel, J havia'l regiment d húsars fent nibjiiohres.

.font don Ferràn de Baviera havia arrlbvt al m i l , en aulomóvíl.

' •'• Or-jp del Aní?ol ha format la : dre de parada, que, ha re-M'ons, qui vestia uniforme

de l'avia en campanya; des-i l els húsars de la Prince-i s han posat tols a les or­

dres àr'x gent al Arizón, i-mpreneul la i y al Irol March.

If·tuí la poca distancia dei ca-rrn i l ^ ' : ocupi . per la real família.

'• , • - •! * . .Wfons s'ha posat al cap husurs de Pavia, y l ' iu-

s al devanl dels húsars y colocüul la brigada en

. destilnl abdúes brisades deVanldela Iteína mare. infanta Ma­ria Teresa y prínceps extrau^ers, que ipLiudien.

F U S T I L L A S Oliran per Inhalació dels afonia aulis-séplicLs v halsaiuichs que üespremn al duoidres <t U boca. Curau y evnau

^ S S $'% K«*>oü.·.l·>. Tos. Catar roa , / V u -fü B fe í . ^ s ï j a a L-^J ÇL? roen. ÍJ i -oaquic ls , Ronquera . etc.

Visitarà el parch y a la nil assistirà que l'obsequiaràn els

Les Iropes s'han dirigit als seus quar­tets. Kl Rey y els seus acomptmyunls tamhé hi ban anal, fent un minuciós examen del material, vestuari y depen-cíes.

Han tastat el ranxo. A un quart de quatre ha comensal a

ploure. Üonya Maria Cristina y la infanta

Maria Teresa han sortit cap a Madrid, en automóvil. a dos quarts de quatre.

A Alcalà hi han quedal les infantes Pau, líularia, Isabnl y princesa Pilar.

Toies s'han trasladat al Arxiu Cen­tral y més tari a la Iglesia-Catedral, ahom han orat.

El Rey. l'infant don Carles y els prín­ceps de Baviera passejaven, entre lanl, pels carrers, a cavall.

A dos quarts de ciuch ha sortit el tren real cap a Madrid, arríhanlhí prop de les set.

£1 viatge d o n Gasset Jerez de la Frontera.—Se fau pre­

paratius pera rebre al ministre de Fo­ment.

Al Ajuntament s'han reunit els presf-denls dels casinos y Cambres de Cò­rners y Agrícola, pera acordar el pro­grama de les testes.

El senyor Gasset posarà a casa del senyor Gonzàlez Honlorla.

par al banquet ab c propietaris de les lerres de ia zona re-gable per l'estany de GuadalcaiciD.

Kl diumenge, a les sis del mati sor­tirà en automóvil cap al estany, pera assislir a la benedicció de les obres.

Després esmorzarà als Vivers, y a les vuit de la nit assistirà al banquet que en son honor se donarà al Ajunlamenl.

El dilluns sent obsequiat ab un es­morzar al Parch.

Visitarà'ls cellers y el monestir de la Cartoixa y tornarà a Madrid ab l'ex­prés.

Ab motiu de la benedicció de les obres del estany se rej uniran als po­bres de Arços de la Frontera 2.U00 kilos de pa y als de Jerez igual canlilal y 4.000 bonos.

L'Ajuntament, agraït al senyor Gas­set, el declararà fill adoptiu de la po­blació.

L'elecció presidencial París, 10, S'40 ni l .

En el pròxim Consell de miuislres se fixaré la feixa defínilíva de la reunió del Congrés y el Senat a Versalles pera procedir a la elecció del president de la República.

En Vlsconti-Venosta Paris, 10, 8'47 nil .

Demà arribarà'l comte Vísconlí-Ve-nosta, plenipotenciari d'ilalia a la cou-ferencia d'AIgeciras.

No visitarà a M. Rouvier. Tot seguit empendra'l viatge cap a

Espanya. £1 Bey de Tunis

París. 10. 8'5j nit. S'ha agravat la malaltia del Bey de

Tunis. Concert

Paris, 10, 9 níL Al Teatre Chatelel s'ha celebrat el

primer concert donal per la famosa «London Symphony Orchealra», ab el concurs dels millors solistes inglesos y 300 coristes.

HI han assistit el president Loubet y la seva senyora.

La festa ha resultat brillanl. havenlhi manifestacions franch - Ingleses que constitueixen una prova més de la in -telíRencia cordial entre abdós paísos. Alemanya

y la Conferencia París, 10, 9'18 nit.

Ber l ín . — ün influyent personatge alemany ha declarat que no cal esperar que Alemanya abandoni en la Confe­rencia d'AIgeciras la idea de la sobira­nia del Sultà, la inlegrílal del lerrílori del Marrochyla política de porta oberta.

Política russa Pans. 10. 9*35 nit.

Sant Petersburg.—El comte Wille ha declarat que aviat se promulgarà la Uey regulant les relacions enlre la Hu­mà o Assamblea imperial y el Consell del Imperi.

Aquet Consell se composarà de 176 membres, elegits, la meitat, pelszemsl-wos. la noblesa, els comerciants y els industrials, y l'allre meitat per l'empe­rador.

AlCàucas Paris, lo, 9*48 nit.

Sant Petersburg.—S'anuncia que hi ha nombroses tropes turques prepa­rades pera invadlr el Càucas.

La situació's considera gravíssima. Acorassat rú.8

Paris, 10. 10'12 nit. Alger.—Ha arribat l'acorassat rús

«Czarevilch». Repararà averies.

Servia y Bulgària París. 10, 10-21 nit.

Noticies de Viena y Budapest senya­len complicacions entre Servia y Bul­gària.

Itàlia y la Conferencia Paris, 10. 10'35 ni l .

Roma.—l'u all home poiilích ha de­clarat que Ilalia no pot veures obliga­da a ajudar a Alemanya en la qüestió del Marroch. per haver ajuslal conven­cions ab Fransa y Inglalerra.

Catàstrofe l'.irís. 10, 11'10 nit.

Nova Tock.—A Miníépolís s'ha de­clarat un violent incendi al Hotel de Weslpoinl.

Han mort carbonísals 9' hosU-s y n'han desaparescul 20.

Fires y Pestes M A N L L E U . — S u a,|ii··-·;a Vils'n c e l e b r a r à , c o m

è i c o s l ú m e n uls i leinfc» « i i y - . , la Kl:n|>uuca toli de S a n t A n i o n A b a d , piilrO d e l s • • i · - . v · . y at-m l i a r s . d n m toroM MRl e II:

Dia ' ò . A uo.i i i r a r l s do n o u d e I * m l hi b n u n u n i i T C a - ï u a . eii ei q u e (ocurd Ikar iuO' i l oae · m.'ir-z a s la luolt a c r e d i l · i a a o r i i u p a i a d * Tore i l i» ano-m e i i i i ú a «Kls B<>IÍIIK:, sor m l la c o m l t i r a d e c a i u ' l penonls ta eu l ' n i n c u c o V i A ^ a , l e c o r . c u t l o u e u c a r r e r s a h i v i l !il hatçl a s - o c l I s t l u m i c l ' l a l s , e a qui i i í i e s s a i m b a r a u , tols e.a v u l g u i n i i u a r b i iea a i x e s c o n e s i í o u p u i s .

Dia 7. A ilo-i « i i i arU de uo i il»;! in.iti aor l i rv t l« Cas •'! s e n y o r Vifi;'* el in)!i>'i d e S a u t Anloí ' . HINHII-p a n y a t d e l.i e l l (la o r ^ u o - l a . i l i r i ^ n i U i ! IoLs j I I a a l ' ial^ala p a r r o g , . , » ! . M u n í do HM i [M'IuCipI l 'Oli c l s o l e ï u n n eu ei q u e l ' O r f ' o du' lort - l lo I|UH l;ni b é f l ir lee lx el l lor ' - ja l d ^ ' C ' o r s e n y o r Uoil : lara l a Missa de Paieslriii-< i le l s l i r i" X V .

A dos gu- ir l s d'onze hl li u r a be ie«llro.ifl úi- i ó ' s e ls a i · l i u a l s a ia Piassa M Jor, v M K d i d a w w cered v i l a per lola la pobltiCio, a n la q u e h. cooc • r r e u e l a DIIIIUS'S to's ({ii».-r.'t , In •fue d o n a o u aspec te inaimffleiR d<~n Í'S i o r e e n r n - e a d a a iv>-: • !. In h e u r a u n a curr* ra d e t-ttv .nM v dem^M u n l m a l a , en la que's c o n · · e ' l i r t t » pre mia n l» p r l -m f r s q u e a r t v r d n al p u m Ujcal , i | · i e M T » a W Ü ' U a n l i e a u un k i l O i u e i r e ü e t n c i r r . ' l e r u . ieToi"i .<V eu q u a l c a r r e r a podeu p é u v l r u u i pat i e i » a u t i u i . - . 6>ia d e M a l é ó .

A i e s l r » de la t-irde'J bal l ro a la p l i *n grAu den B a r n a r d i n o e l s a c n . l u m a l s y Ira.liri .v i bal ls d e l C M >• de i Bo l . y s e g a M a m e n l sa,-, pel p f t b l i d i .

A dos q u a r t s do n o u c e r c a - v l l « pera d o n a r de--prí-s n r l n c i i · l a l > a l l a n o i u e n u t d e l s T o n l , al c a f è d m J a u i i i e Vi la m a l » .

Dia Irt. Mlsse- de K e q o l e m p · r a ls s o c u d i r u n l » de d i l a A s s o c acliV

9 P a u * » - -"» ' -» .»» , JO j a n r i te U l l - a i .

D e s e m b r e J a u e r J a u e r - K e n r e r F e b i e r - tfar» Mars-Ai>rtl A b r i l - M U U

U e r c a l l l u x .

0 00 & H 5 « • 01 4 01

MalR-Junjr J i M y - J u l i o l

• J u H o l - A n O l l ALfO^i - sbr e . s t h r e . - o o u o r e O c b r e . - N o * .

C 10 t I I c l« • ta L Hl s r .

L í c e r p o e i . P) j a n e r a le - l lM Wr-i» T a a a a m e . ' o a t

0 Ui 5 na 5 » ! Ò » ; 5 W 6 i r l

U a i K - J u u y J i i n y - J i l ü o l J u l i O - AlilMt Aaont-Hlire. 8lbrB.-<>cUir.t D c l i r c - N o i n e .

i i » » irl « «7 * >n) S >

: i

I l e t e m b r o j a u u r J a u e r - F e b r e r F e b r e r - M a r s M a r s - A n n i A h r l l - M a l í

U e r c a l Quix .

» E A T R E P n i N i r i P x u — A u o l d l o n a G r a n a r . — D i a

i de la n o v a v l s t ò m u i l o a l

E ' s p · · t a o l · · -M J a n e r . « a i r e -

E l s T r e s Tambors l letra d e u A. Ou»U insp irad- i e u ia i-dnw^ p u p u U r , m u s i c a de i l í t n l r s Morera, u e c o r a i d e Mora^ s y A l a r m a . A c a a s a de;s m u ls ausaucs q u e r é q p e -reix ia p r e ^ e a u c i ú d'aqu^^ia u l i ra , U u l per u» m ú s i c a c o m pe d e r o r a l . v e s n i a r l y dem^v, l l u í W dia d e d l 'a es 'ren i nn h . l i a u r a ( u l o u s a l a tarde d e l s dies roluers.

T E A T R K P R I N C I P A U — O r r n a . d i v e n d r e s , a l e s n o u de l tespn1: .'.* VQtJladN - e i t c a . L ' . i r

d i n a r l H o n a a l i d i . -Ircir.» a n c j n r h n c l e s ne'n K u u p m a n n . l i a d u c c I O de'n P\ y S u n y e r P r e u s e i s s e n y a i a i s a l c a r i e u . .

' p S A T R E : > B i > I C i ; > <>',. — e n r · e o i a · i a s -*• A u d t o l o n ^ G r a n a — ' ú-- . .un»r m - u i -

R a r a c l ^ d e l a lumpora i l ' urumaUe* a b l ' o n t r s n l de la c o m e i h a de G . G i Cosa . c o m l o « r n l i a a , I r a d n c c l ó d u N a n - i a Oiler.

Pere d o n a r i i och bis eusaiits traques l t i y d'a l -tros I m p o r l a n N obres •in·· - prt- · : . . n , -•• •.•>•.• i -n e n l e » l e p r t s e m a i ú o u » nua e i d ia H i i i u c i a l .

J - " < A N T S A T f O . 11., K U — A T U y . d l -j o u s . — a i * d ' s b .no, i n i n r . — * dv i l i ) o u « . — I . *

y peu fi i l n n a r e r , r " ' · i ' t i i · i ' i de la cu nedi i llrl··a «'i q u i l r e actes, m ú s l r n de, rnes re l ^ n u r a t i i i o . Z a z A . f p t a ó l m I r l o t r f de a O M . lli j s .•• m ^ r c o . —-•. l e s noti .—Noia I m p o r t a n t A pe^ar del e x l l e i t m o r d i B a r i z zs l ' i t t i c · i s e a i padrAa u o n a t -se les repres^Atac ions d 'aques ta n u y p M t a i de-iuft d i s faute , a usa de l e n i r q u e Or'n p^ra M a -dr .d e l c è l e b r e S a m m a r c o - ' «:uini>lif sos . 'orupro-m>s.>s •••b la e r a p i e s a rtei T - ' a l r e Rea l .—Nota . A prluir lp is d e s e u n a n a . K i t r e n a cle ia Opera d.-! mestre Morera, E m p o - i u . a , pei-a l a q u a l h s a · . g u l c o a l r a c l a t el c é l e b i c i c n u r Ai iKelo A a d o l e i l i .

f ^ K A T R E C A T A 1*4 I t t o - n o a >. — A T U y . d l -* • J o u s . - T a r d e . a dos qus.-Pi du q u a t r e . I.Uicl

D r s m a U c a l ï i a ' s n l s l a x r u a c l d ex • : r d l n a n r u U s a c l e s ! L o l l i r i d ' a i g a i y L ' a n r a d a l r a . — Nit, a tres q a a r l s de n o u « T n c n i la ( M l a i a n l s l s » ; S o l , a o l a i . . n r c s : ic les , G .nmi ' r !» ) y L a u l l d e r e y a .

DfTendres: U n o o p d * a a t a s , L .«a g a r a a a y R s l r e n a t i a u p a t a a r p o b i - a 100 • edla u n ae ia . AU i"-'

D iu iaenRP. t a r d e y n i l : L i a g a · · a · a . K t a t r . a i o m s y N o s p o t » a r p o r a

D l m a r s , fuucirt en honor a l « r a n d r a i m l n n ; iKnasi Iz les tas . ï b la ' renr··seuiac . l iJ de L « a g a r s a * y ••s lr«na L a f c a i a < l e l a a i i o a l l a

U l i u e c r e s , ie>ia d e SMII A n l o u , f i n c l d l a r d e y nil: La-» g a r a a a ; N o ' a p a t mmr p o b r a y B l a t r o a t o x n a .

So despatxa n c o m p l a d i t r i a .

» * » E * r R R n w O L f . — C l p a o • q t t o a t r a — • * C o m p a n y i a de Gtl V. A l e e r l a . — A « u . v . d i l u ï u .

— l a r d r , a Ous q u a r i a d e q u a t r e : «trau • U a U m ' í a Partsirtu»: l l i p e n d r a p a r i . ' l u o i a l i l i b s l i n orUsL·i • e v e r a a S c h S r f a r v ala ttiafania o o m o -41.nia.—Nit. a IOS nou: IS" f u n c i · l d f l a h o n u do rooila: D e b u t de Mlsa t i a » y Mrs. U m b a n o y G e l n a t i l . Hl p v n d n i |>ari . . l ^ou i i l rur xut» u u l a -ute, q u e s 'ua v . s l . S a v a r a a s a l i a f / u r , nxl tas . — H l tre tKl l larau e ls E l a f a n i a a a m a d l a n s a . pre-s a u l a l s per U i s s O r l u r i ' s . a t r a c c i ó d e p r i m e r o r ­d r e . — K s c u l u t a e x e i c i o i s per Ui is e ls a i u a l e a de la C o m p a n y i a .

ne na . d i v e n d r e s , e s o i i i i i d a f u n c l A A ï i a u u e b u : d e les Uer.uo>es l ^ e r m a u e . U a r -

k u i ar t i s l e< d e R - a n n o m e u a d l a ,

Ip L D O H A D O — T a a t r a d » C a t a l u n y a — ^ C o m p a n y i a d r a m à t i c a i t a l i a n a de la co iebre

ar t l s la

T e r e s a M a r i a n i d" la q u a l for.n^ p a n el p i m ir ac tor r d l r e - t o -Rl iore Pa lad in l !—Anonon d i a r i y a d i l l u n s , dlme-Crrs y d i v e u d r e s d e m o d a . — U e b u l e l I . dC J a n e r .

GR A M F R O N T » C O M T A L . — G m n partit pera a v u y , s dos q u a r t s d e i ttaia ferd" —

l l r h u l d e M u c n a c h u . V e r u e ü s : U r r e s i l y S . s a l a r a r . i, ..na: Saiu-h^z v M u c i í a c l i o . E Q U - a d a í i>essi;ies.

T p O T A B L I M E N T « T O R I N O » — n a s e l K G r s -" e i a . — « A i u c e r l l o t . » les n l i a peM e n y o r s s e ­rrem <íope<l«. L ipi'z y Roda .

C -i ve - . • T ' • . " r - K l . O I U R * M A. — l ' I -t l m s die^: E l à r i a d e a e r h a m o a a . e D p e -

l l co ies . E s t r e n a . P n o a y • • i 0 . *••»•' ' ' ^ i t L«»e p l l l e l o a ; T r a m p a d a l o b o a : I n a p ^ e o l d n d a A d u a n a y altres.

SA L A « t t s . - « c j ! : . — G r a u i l i ó s fexil de l quadro p l a s l l c h E l rasi r a b a u - l a t e i e s s a n l s p e l l -

cules . / - S I N K V. \ T O G .T » r O E L O U R D E S , i n el V » j ·rau suui du lu AssOCiaciú IIH c a u í l l c l i s , d -Dllda, H I . — L a a « p a r l o l o n o a a K a r u a d e t i e . — L o u r d e a « o i u a i y a l l iu^ I n i e r e u a i l t a pi ' i icu.ea. —Dius miners , sessions oo . iUni i e s , de l a r d e a s n i l — K o t r a d a neoerai . - o c e u t l i u s . — l ' r e r t ' · · n c i a . i C è n t i m s .

CI N E M A T Ò G R A F . 9 A t Ó M U n i L L O -u . i . u i . d l i i u i l u n y a , í t — A T u y di jous , tarde y

m l . f Is l a n ap laud i t s T r i o J o d o o n y . I.es k i l u a -l e i i'ar O b a n a a J A m à l i a . D o b u l de «La mufie ca e i t c t r l c a » y nou pruRraioa d e pel l i 'u les . Q u a r -telo R i c a r t — K u i r a d a • t e u i i m s — f r · f e r p b c · a tf o m u i u a . — D i s s a p t e y d u · . e n n d , ^ e c u o u s l a r d e y

au. - ' · S K \

D I V E R S I O N S P A R T Í C U L A TE R T Ú L I A C A T A L A N I a r * . — T e a t r e

K o m i a . — P . : · · · i i 'nn« í i -na f u u c i ú :H>ni » . d i j o u s . Te.-i lab.- » • • o e M o d a . — . ' L * s » -r t i * . — R e p ' o a n e e i u <,e4 BnMa<ii( d -x iua en I tes: t>oI . . . * o i a i t i i u l . u a i a ) r e r las u n u c i o ^ l s part's d e la (^>m;»ua>M / e« i i o a d r o d '^ctos i l la t L a N i t d a R e y - i ' . i . . ' i c -UÍ».

T a l e s d ' e n i n l i v bi i · ií-a e a Rl l i u e - » ! * . Ma-t-rlcl i , '>•) n b - t r - f la G ' ', " lo-pIPi l , l't R e l l o t M H Mullor Bsixa-ta P r e * ^ S , C * i n l * « r U Aseus i y H.MI. U u a i . e c a u i o a s u a . UUt , y l> o / u * r ü i f e í r e í , P«ir-SiierriMa. i .

i m p ^ a p a . * VaO n Q a f M M M t e M a i x l s t v s r i K L

Page 4: crmrmaoaaaL taiciò *mimA: InC.a OBSEQÜÍ HUMANITARI ROBUST!

i d e a l " ü G T ES KT » e n m » ^ » x - l o «aa tottas Isa^

1908

P r é s t a m s

DINER DINER

F i . \ . m y hipotf lca y s obre • M o n , desde e l 8 per 1 0 • l ' ï » ! » e n l l e tra a p r p l e i a r l s I B i i a - i h a U y c o m e r c l a a U . « • K í e e l IOIIU i>er l«> al m e » .» b o b i e u s d e f r i i i u , I n d l v l s o s i i t e i · r o · y iota K i i r a n l l a q u e

e o n v l u u a . R a m h l a Ste. Mrtnlca , « . e n l r e s s o l

D I M B B *non< h l a VM\M

p a p a i e l e e U o n t e p í o . R a m -4d. e n t r e e i o l . i . ' , drela.

Vende»

MOBLES A PLASSOS y m a n u l n e e pera et is ir , r e l l o i K e a i ra jo» , capas , « t a B M ^ l t a l . lu l .

Se ven una «asa per 13·'?)" i ^ » 5 ; WDH M n a m i X 9 a p U I l l c é n l r l c U y

hoa o r l e o t i d a , a b soi y a l ^ u a p r o p e lat . pues b o t l n a e s , Jar41 j í p i s M . U s t i S . H o s -t e n c h . P a s a a m * d ' E s c u d e l i e r s , n, p r a l .

MOBLES A P L A S S O S S E N S E F I A D O R

D l H A T S A N T P A U . A S 7 S 4

Mobiliari n « e a raml l l a i l l s i I n K l d a , sola « q · e n ' a s e l i u a n a , u rega lo i n -

c l u s a r m a M € a t l l u a e a s u p e r i o r , i u i o p a -ras , cor lmsl f tee , a l f o m h r o » . I T o v e n ^ a , 5nf, « n t r e s s o l . p r i m a r a , prop R l i l a . ( X t a l u n y a .

V E N C H dhrlaa y m a q u i n a r i a p e r a a r l t -T c l e d a Bio:t e o n a d m . R . D l p u í a c l i i , n ú ­

m e r o » ; , prtaar, l a g u n a .

U o n H a c ' ' ' ' ' h u ' ' , d e í l,r<) « Z r e c r e u , i enurt» nU4^. Bhj». Í a t a l u n y a 9 l . 4.ri .z '

Avisos

Representant Maquinaria

Se'n necessita un MM en u i e c U n l c a y c « . i s i r u c r l o n s pera c a d a u n a d e l e » M u i a ^ i a n o t a d e i a c o n i l a u a c i A : B a n r a . — l | i n a l a d a . — U r a u o l l e n . — M a t a r à . — S a b a d e l l . — T a r r a s s a — M a n r e s a . — V l c h . — V I -l o f r e n ' - a . — V l i a n o r a . - d rocia. — F i i t i t - rus .— O l o t — P a l a r n ó s ^ s a n t F s l l u ' - M e y d a . — 8 e a d l i r e e i l . — T a r r a R o n » . — R e u » . — T o r t o s a . — V e l U . K s c r l n r e r e m e l e n datos y hlator la l a ï l n d a a i r l a a M e a a n l e a s O o n n o l l d a -d a a : M u m a n a r . S . - a r a a l o n a .

15.000 P K S a K T K » *a c o i o c a r ú u e a L ' U I -poteca . Cor ia , 6.7, r u a t e r l a .

Anuncis Gelatina de Carn de Gallina

AMuienl po4tre$ n e r s U u Bgriontu i e í i c a d a l P a l d a a p l a t a l L . a p i a a .

M a r t i . n o i a . B a · B d · U · a & I O

AIGUA D E

Ïíla-Roja A N A L I S A D A

T a r o r a à l m í n t

i n f o r m a d a

m m & k fie

D I S P E P S I A ,

G A S T R A L G I A .

V O M I T O S ,

N E U R A S T E N I A

G À S T R I C A .

D I A R R E A ,

en nlfios y adultos, estrefil-miento, malas dlgestionea, úlcera d e l estómago, aoe-días, ioapetenoia, c l o r o s i a con dispepsia y demàa en-fermedades del estómago é iotestinos, so ouran, aaaque tengaa 30 aflos de antigue-dad, con el

ELIXIR ESTOMACAL

DE SAIZ DE GARLOS Marca "STOPBALIX,, Serrano, 30, Farmàcia

MADRID Y p r i n c i p n l e a d e l i n u n d o .

EST0MACH Y NERVIS E l T a M l r a i fbcillta la d lEns t id prenent

n e u n a lassa d e s p r è s de m e n j a r . E l T a M i r a t ca imn' l s m e s forts dolors. E l T a M i r e t Bi iTla ' l s r e s i r e n y l t n f n l a . E l T a M i r a t r o i o r n a las torsas i>erduüas E l T a M i r a t e v i t a - l s r ó r u t U , ascos. e lc . E l T a M i r a t é s u l ü i s s l r a p e r a l » a n l p a -

l e J i e n m o r e n s s . E l T a M i r e t c a r a e spasmes , i n s o m n i »

etc. P r o u de la capsa l ' S O pessetas

S e r e n : F a r m à c i a Ur. G u a s c h , S a n t P a u , 1.

D O L O R R e u m à t i c h inflamatori y ner­v i ó s se logra la seva c u r a c i ó complerta prenent el tan re -nomenat D U V A L , que ab tan felis è x i t ven la coneguda F a r m à c i a Mart ínez; Centre c a r r e r Robador (cantonada Sant Rafel, 2.)

Lloiruers A G A T Z K M , A r c h T e a t r e , « s prop Duero. RahO: Massa s a n t a ARi ia . 8, Porter ia .

T T A l . I . E K S p r a n s y c l a r s y h o l l g a s a b h a b l -l t a c l ó . a d , l ï . B . PL S i a . A f c n a , » . Porieria

pjc s e g ó i i s r a n y c l a r . Pit r , B Affua, M. R a h d : Porter ia .

P l a s s a de S a a t a

Compres

Alhajas or, p l a ï a , p l a t í , m o n e d e s y d e n t a o n r e s , se c o m ­pren a p r e u s m u l t al ts .

C a r m e , n l i m . i., k losco de J o s e p h N u n e z

Instruments de música

d a t o t a a e l a a a a a

G r a n s ex l s te e l e s e n I n s t r n -t r u m e n t s d e c o r d a , {'.aixetes oe música d e r e s o r t y • m a n i -T e l a , Arisions y a l t r e s i n s l r u -m e n U p r o p i » p e n i R E Y S

d us u n a f e s i i T i t a ; l u p e r deLCotopie*

R. Parramon, Carmn, 1, Lpr Vapors Trasatlàntichs de A. FOLCH Y C.a

• O C I K T A T

imbia de Santa UM C O M A N O T T A M ò n i c a . 21. p j p i n c l p a l

Linia de la Amèrica del Sud Pera Montevideo. Buenos Aires y Rosario de Santa Fò

r o n i r a el d ia i : Je j a n e r a l r a p o r

Brasileno A d m e t cerretr* J passaUte pera dita punts y p a s s a t c e pera Pera n ó l i t a r d e n i t e In lormea d l r u n r a e a i s Srs . "

R i o J a n e i r o y S k m o a , F o i o h y e i a e n a i

I _ D E P A R Í S

l 'n lca m a n R a n o s a } c o m a ta l , racons-U l u y e n t

N o c o a l d m i c r o b i s , Bppons antUlsls dol s a b í

Ramon y Cajal s e n s r i v a l pera l'a­

n è m i a , m a l a l U a s de mel sa . fetge, e s t ó -m a c h y v e n t r e l l e tc .

( .ura r a d i c a l m e n t e ls c ó l l c h s crdnic t ia .

AlRi ia de t a u l a r i -q u i s s i m a .

De r e n d a en fBr-m a c i e s y d i p ó t l l s de I • y t í i i a s m i n e r a l s . f e r c a l x a t e n U n u \

S I B I O I B S B i A L

Sr. Administrador G I R O N A

Comp.a Valenciana de Navegació SEkVF.YS FIXOS Y SETMANALS

p e u g r a n s Tapors de ïa m a t e i x a c o m p a n y i a . S a r t l d a a a l a d l m e a r a a

Pera Valencià, Alacant, Alieria, Màlaga, Càiiii Enelía j Algeclras e e a n m e i e a p a a s a i s e n / carga ao cone ixement d irec ta pera A r g o l ao m a o o r l « a

S a r t l d a a a l a d l 11 u n a

Pera Sant PtiU ile GpC Cette. Marsella, Nlia, U i m \ Llyonio admetent carrecca ab tresbord a C ü n o r a , p e r a l s p u n u da servey que p r e s t a u c o m p a ­nyia G e n e r a l i ta l iana y altres. „

A d m e t e n t c a r reca y pessatgeia. — connignatana . V I U D A D E V I C E N S S A N Z 8 E E M A . — P a a a a l a d e C o l ó n , a a , -

Pegats Qombau B x c e i e n t a p a r i la c u r a c i ó r a d i c a l de laa

B a r n l a o ( treoeadures ) , a x l de persones m a j o r s com de tendres i m a n t s . V e n d a : n a r m a c l a de l Dr. A n d r e u , l l a i n b l a C a l a l u -i y a . «6, y la da l a u t o r S a n t Pol de Mar.

l|May més calvosl' B S U M E i u p a d u i D u i o o i e n M c . u n i e n q u e i a n é i ­xer el cabeu y e n u m r a y ^ u d a a l poclx I s n p a d e n u n o . D e T e n o a a eaaa d a re-ptasantant . c a r r a r oen f erra . U . p r i a o l p r i ·

; FORA F E L MOIXIÍ p o c b j m i n a t s el pel 11 tal! •

KlS P O L . V 0 8 C O S M E T I C H S D E F R A N C H Irooen )rna a irartlr. Hc pel motx l (TBIIOI a la c a r a y brasos, p a r j u a Sia laeroi part de. coa. mata aaa a r r e l s j no t o m a a «nr t l r . No Irr i

lorl es n u l l a a l m » las aenyoras q u e a l el'i poden aes tro lr lo .

U n p o u a · B O p · a a · t a a . B e n TO, cerUOoat per c o r r e a • per e a a a raus s a r a o a a , a-eo p o a a a t a a eu U b r a n a a de G i r o m u t u o 0 e a selloe de corren .

Comie cel Assalt (carrer Son), IÍA SL BARCELONA

Pera .-s j n a b a o i m y e n r a o d rad iem de toia m e u a d a i r e n c a d i u 9 f i t m e M s m e s Dnatre i l e c o a i a n a n ao p r e f e r e n c i a a l a d o m e a t U •

r n s M acreditat b ia iroer Ò P T I M H E K N I A L V I V E - Í , •pera to m e d i c i n a l finien a B a p a a r a ao p a u n t d l n T e a t a d , a i a a »

T a p n c a i c a t i n dt i eec id « c a r t a B T »

Despatx: de 9 à 1 y de 3 à 7. U nio, 17, entreseol

Fàbrica de Flors, Corones y Plantes y t o t l o q u e » n · O M f l l u í p a r a f e r i e s

A n t i g a C a s a . — T . C O S T A S . — P a l l a , 1 3 y 1 8 , p r a l .

Matlas López Chocolates, dulces, bombones,

thes, ca fès y sopas

Í d e m ) spafla.f'

j r e s ce iebrea , asu rotratos . i d e m [ c o r r e « p o n d i e u t e s i f ia . f con s u a a i b u r a s

i O*rameio3 de l « t ^ u y o i e » . con tio e s c e n a » de l n b n J l n f a n l i l e s í z o o i O K t a ) , é-'l flgu as. í d e m H i s t o r i a de Ks xtSi person&Ke» . Í d e m h o m { e s c u d o s y hMiideras, 8 \

Pedld s u s B O M B O N E S de r u n a u n i v e r s a l , y l o n d a n t s en e l c a n n t l s i m a s c a ] a » : g r a j e a s y a l m e n d r a s badados, c a r a m e l o s Alpes , pas l l l los , c a f è s , l è a y aopaa.

A V I S O . A todo al q u e nos r e m l t a u n a co leoc ldn c o m p l e t a de l a s e n v o i i u -r a s d e nues tros cara m e l ó s del Q U U O T B , s a le ent r e g a r à 6 r e m l l l r a u n à l ­b u m vaclo. d a n d o n o s l a d lrecc ion d e s u residència.

D e p ó s i t o e n B a r c e l o n a : R o n d a S a n P e d r ó . 5 3 .

Callicida Lluch Mala els U l l a d e p o l l y tota m e n a de D t t r l a l a a . P r e n

U N A P E S S E T A . D i p ò s i t s Madrid: Doctor F u e n t e s . H o r t a l e i a . HOC Barce lona . V . F e r r e r , Pr incesa , 1; Saraitoasa. H . d e A l e j a n d r e , l u d o p e o -ú e n c l a . « ; V a l e n c i à , U . Meaaetruer, P a l a u , U , y l a r m a c i a daL autor, dant F e ü p , n u m e r o u a , s a n t U a r r a M Barca lonaf f p n n c l p a l a d ' t topanyt f A m e n e s

ítómys ne la CflDmaiiyía Trasailaulica L i n i a de Cuba y Mòxíeh

E l d ia n de J a n e r s o r i i t à d • ni ibao, el a i de S a n t a n d e r y el 21 de Goruf ia , el r a p o r -Reina M.' Crist ina

d l r e ' - U m e u l pora H a b a n a y V e n c r u z . A d m e t u a s s a t s e y oarija pera C o s i a n r m o y l 'ac l -l l c h a o traslMJtdo a H a b a n a a l v j i i . i r de la 11 i l : , ü o V e i i e z u e : a - G o l o m b l a . c o m b i n a ­c i o n s pera' l m o r a l de C u b a y Is la do Santo D o m l n R u ,

L i n i a de Nova Y o r k , Cuba y Méx ioh E l d i a í6 de J a n e r s o r t i r à de ü a r c p i o n a , el "3 de MaiaRa y e l de C í d l a , e l vapor

M. Calvo dl r o d a m e n t p a r a Nova Y o r k . H a b a n a y V e r a c r u z . C o m b l u a r i o m p^ra <isi la> p u n l s de l s E s t a t s i m i t a , t l tomis de C u b ü y i s la de S a n t o Doralnso . T a m b é a d m e t passatge pera P ú e r t o Plata , a b t r a s b i í r d o a l ' H a b a n a .

L l n l a de Venexuela-Colombla E I d i a I I de J a n e r sor t l r t do Barce lona , el l'J de M à l a g a y el 15 de C a d l r , e l v a p o r

Buenos Aires d l m e t a m e n i pera L a s pa: m a s . Santa C r u z de Tener i f e , S a n l a C r u z d e i a Pa lma , Puer to H l c o , H a b a i a , P u e r U í L l m ú n . OJIÓU d ' a h o n l s u n e u e ls v a p o r s e l 12 de cada m e s p e i a Sat>anll la, CuraçHOb Pues lo Cabe l l o y 1^ G u a y r a , etc . S'admet pasaatge y carrega pera V e r a c r u z a b l r a s b o r d o a I H a b a n a . C o m b i n a a b e l f errocarr i l d a Panaiuf l a b lea c o m p a ­n y i e s d e n a v e g a c i ó del P a c i l l c h , pera q u a l s ports admet passatge y car ;oga ab h i i n e i s y c o n e i x e m e n u directes . C o m b i n a c i ó pera l l l i o r a i de C u b a y Puer to R i c o . S u d i u e l l iassatge pera Puertn H a l a , a b Irasbordo a P u e r t o l l l co , y pera S a n t o D o m l n g o y S a n Podro de Matxirta, ab trasbordo a l ' H a b a n a . T a i u b à carrega pera Maraca lbo , C a r a p a u n . 0 r o y C o m a n a a b t r a s b o r ü • a Puerto Cabe l lo y pera T r l n l d a d a b t iasbordo a C u r a ç a o .

Lin ia de F i l i p i n a s E l d i a « d e J a n e r s o r ü r é de Barce lona , h a v e n t fet les e s c a l e s intermHgoa. el vapor

Isla de Luzón d i r e c t a m e n t p e r a C é n o v a , Port-SalA. Suez , C o l o m b o . S iugapore y Mani la , s e r v i n t per t i a s b o r d o e ls porta de l a Costa o r i e n l a l d ' A f n c a . d e la í n d i a , / a r a , S u m a t r a , X i n a . Japi> y A u s t r à l i a .

L l n l a de Buenos Aires E i d i a 3 d e febrer s o r t i r à de Barce lona , e l ^ de M à l a g a y e n de C-lUlz, a l vapor

León X I I I d l r e c l a m e r . t p e r a Santa C r u z de Tener i f e , Montev ideo y B u e n o s Alros .

L i n i a de C a n a r l a s E l d i a n a o r t l r t de B a r c e l o n a , ei . • do V a l e n c i à , 19 d ' A l a c a n t y el V2 de Ctldlz, e l

v a p o r M, L , Vil laverde

d i r e c t a m e n t p e c a Tar .ger , C a s a b a n c i . M a z i i ^ n , L a : : Pa lmas . S a n t a C r u z de T e n e r l l a y S a n t a C r u z de l a P a l m a , ab retorn a S a n t a C r u z d a Tenerife^ pera e i o p e a d r o ' l viatge de t o r n a d a , fent tes e sca les de L a s Paimas, c a d l z , A l a c a n t , V a l e n c i à y B a r c e l o n a .

L l n l a de F e r n a n d o P ó o E l d i a 25 de l a u e r sortirtl d e Barce lona y e l SI d e Clldlz. el vapor

San Francisco 1 era F e r n a n d o Prto, ab e i c a l a a c a s e b i a n c a , Maza; tai d À f r i c a y G o l f d a G u m e a .

;au y a l i r a s ports d e la Coata o c c i d e n -

f a v o r a b l e \ y passatgorii a Üla t

L i n i a do T à n a e r S o r t i d e s d e C t d i z : d i l l u n s d i m e c r e s y i l i v e o d r e » . S o r . i d e a de T a n g e r d m a r s , d i j o u s y dl>a j i i o - .

A q o e t s v a p o r s a d m e t e n c a r r e g a en f & c o n d i a i o n s m é s „ q u i n s ia c o m p a n y i a dona a l l o t j a m e n t m o l l cotnodo y IrBote e s m e n t i , c o m ha aoredl en sou d i l a t a t s e r r e y . KebHix s a i a m l l l s. P r e u i c o n v e n c i o n a l s pera c a m a r o t s de l u x a h i - b a i x e s pera p a s a n i í e s d e a n o d a y tornada . T a m b é s'admet c a i r e g a y s-expenen pas-•atges pera tols e ls p- rts de l nu'm, s e r v i u pur l í n i e s r a - u . u r s . L a e m p r e s i & a a s s e j u r a r . l e s m e r c a d e r i e s o u e s ' e m b a r g u i n e n e ls s^us vapors .

A V I S I M P O R T A N T . - R a o a l x a a a n e i a n o i i t a d e x D o r t a a i ó . — L a C o m p a ­n y i a fa r e b a i x e s a e ai "i.eu e ' i n ó u t s de d e i e r m i n • is art ic les , a b a r r e g l o a lo establert en lb R . O. de l M i n i s i - r . d ' A g r U m l U M , I n d u s l r t a y Comers y Obras PftbUcss de U abr i l de i v n , p u b l i c a d a a In (laceta del dia tt del : a a i e i x mes.

S e r v e y a C o m e r o i a t a . — L a s e c c i ó q u e d -a i |ue l s S e r v e y s le establerta la C o m p a ­n y i a , « ' e n c a r r e g a d e trena lar a U l t r a m a r e ls MnatrucirU q u e 11 s i g u i n entregats y ( e l a co locac iO dels ar t i c l e s , q u a l T e n d í , c o m ensa lg , d » s i i « l u fer e ls E x p o r t a d o r s .

P e r a m é s I n f o r m e s a B a r c e l o n a , brs. R l p o l y C . * . D t i r m l l o r l s a n t F r e u c e s c h . t ï . pra l .

Cotxes Autos

Jonoh esmaltat

sélits y lleugers

P a t e n t

d ' i n v e n c i ó

Economia de 80 per d o de benzina: no ma lme­ten els neu-m à t i c h s .

Manufacture Parisienne-P.ffracía.llS

3 La Permanent U 1/ U i I U U La Permanent Indispensable pera dormitoris

R E T R E T E - C A D I R A AUTOMÀTICA V e r i t a b l e a d o r n o a n q a a l a a v o l n a b l t a a t a p a r e l a g a M l a • e o n t a d l t a c

A 4 D U R O S

'5% Plassa Univepsitat, Contra la S o l i t à r i a " ï ^ M j z w ï i ï L f i U Mata-Teulas flel Dr. Greus, M s e u efecte ÍÍS tan i i p s i l l u q u e a 1 hora o e n c a r a m e n y s d'haverlo o r é s e l mala l t , pulea y queda c u r a u Y a l x O s e n s e mo e í t l a s v s e m e necoss i ta l de c a p p r e o a r a c i í í

• d e j ú , h a v e n t sooat la ni t a n t e r i o r c o m de c o s t í m . vi-ntatja-

l ' ex-paik era,'i-demai l en d e l ü , h a v e n t sopat la ni t

i l s s l m a q u e sols 13 l ' in fa l lb le M a t a . r a n l a a del doctor O r e u s . V e n d a a l a n a r ó a D r . Q r e u a . V · i e n o l a . - B a r o e l o n a : Dr. A n d r é u , D r . F e r r e r , Joan V l i a - l o t y U r l a c h y C

D i n e r Sense interès avansat se de ixa sobre r o b a a j o y a a . mo­bles, g e n e r ó s y altres objectes. Casa a u t o n s a d a pel Gobern r garantida ab el d i p ò s i t corres, ponent. T a l l a r à . 7 9 . p r a i , ( p r ò x i m a la Plassa ü n l v e r i u a ' . Ja despatx part icular .

m

CURA E L VENTRELL L a perla a n t i g a s t r à l ^ i c a del doctor Delgado

B e m e y radical contra las mala lUas del T e n i r - ' - — — ?ï:!l(i !J'r,!* a e n ^ n j a r , desgana, debilitat del < " / 80 F u n e r a l to las nquel las molesUas que-ns I n d l c a a malas dlgas^

0 no d o l o n w o s — D l p o a l t C e n t r a l a rievlll»: v a r m a c l a <ai a io -«La KBlrella>. P e r u à n i a

m a l gust a .us que*ns In

L O T A « a n 0 no d o l o r o s a s . — D l p ó a l t O a n t r a l à S a v l l l a i bo». T e t n a n . - a . - A B A R C E U O N A I P a r m a d a s ae

m

DE: JONCH pera terrassas.

ESMALTA salons de confiansa

galerias, balnearis, cafès, jardins, recibid^ salas de bany, Bown-Window 0fs,

elo.

MANUFACTURE PARIS!ENNE Fàlirica y iespatr. 115. Passeig le Gracia, ij Proïelilors dels vapors de la Companyia Trassatia^

Fora cabells blanchs A l g u a - p e r l a p e r a t eny ir el c a b e l l d 'un h o r m ó s negre o c a s t a n y . ^ ^ ^

c a , h i g i è n i c a y e A c í s . - N o t a o a . - S e pot r l s s a r d - M s ^ u l d a . - . y n a sola oper,^r> c l n c l . m e s i ) s . - I ) i r l g l r s e al r e p r e s e u t a m d e la Soc ie tat G e n e r a l d e productes mil do F r a n s a : Ponent n ü i n . 13, H o r b o r i s l e r i a m o d e r n a . — B a r c e l o n a . "'in I

P E R A CS S T O S CURAR 0

ar la p a r l i c u l a n n e n l e n e l s c a s o a de c a t a r r o s o c o n s l l p a l a j a r e s c e n u , o c r ó n l c l i s , o c a s i o n a l s o e m p i t j o r a l s p e l frel-, el remey m é s universal-m e n t r e c o m e n a l y a c c e p t a t e a l a Pasta p e c t o r a l d e l d o c t o r A n ­d r e u , q u a l s e f e c l e s e s p e c l o r a a U . d e m u t e e n t s y c a l m a Q U , son s e g u r » q u e j a o i a y d e i x a n d e p r o d u i r e x c e l e n l s r e s n l l a l s .

E l s a s m é t i c b s t r o b a r a n l u m b ó u n r e m o y s e g u r p e r a c a l m a r in

m e i l i a l a o i e n l A T T T T l ^ f J l í POf v l o l e n l s q u e s i p u i n , ab e l s a l a c h s d e * " M U ^ S M * . e l s C igarre t s b a l s i -m i c h s . y a b e n e f i c i d e l s P a p e r s A z o a t s r e p o s a r ü u Io ta j nií a b s o l s c r e a i a r n e u n d i n t r e d e l a b a b i l a c i ò .

A q u e l s m e d i c a m e n t s d e f ó r m u l a s p u b l i . a d a a els t r o b a r à n e n lo iaj l a s f a r m u c i a s d e t o l s e l a p a i s o s .

D E P I L A T O R I VENUS Preparat per la casa J . L L , PRUNES

Ab u n a sola e p i l c a d d d e s a p a r e i x e n al moment tota c'.im de pela; sent e s p e c i a l m e n t r e c o m a n a t • e i n las personas ii?c(. t l&dellcal, per s e r reoouegol t o t a i m i w l Inofensiu.

Preu 5 pessetas Dipòsit: D. Jaume Fortesa, Escudillers, 31

t e ven en totas la» pr inc ipa l s P e r l u m e r l a s r Droguerlm.

CATARRO dels NOY3 L ' A n t l a a t a r r a l B o r b o n e u es ")t Ter l l ab l s M o e c i a c B tored i ia t p e n c o n ; i

p o c h t dias ia C o q n e l n a a a y B r o n q a l t l a y toia m e n a ae loe a e ias e n a t u r a i . I t l n A c - S + o · F a r m à c i a ae l autor, c a - ' i e r s . ^ t . - D o c t o r A n d r e u . — J . Vuadol y : » i L r i p i y o l l . o . bla d a las F i o r s n u m e r »

E B K S B Ï N T B H K 3 A I > B L A N T A T . (S deixi H3fl rocea, joyaa, mobles, genenis y altres in sot» C a s a a u t o n s a o a pa. Ciooi-m t ^ r a n t i d a on J . L.» U I c o r r e s p o u e u L — HI h a despatx oaruoi. i -M o r a a a a r a . t C a r a i . . pr i x n u Plassa da: An«.

t m a l d a S a n t P a n l Corea ( b a l l d e S ; V l t o i y duiuns en meta ls ne i viosas, e u r a n radicalment

de a b l i l a la P o a l O A n t l o p U e p i i o a d a l d o c t o r S a n m i g n a L d o e t o r S a a m i g u a L

D i p ó a l t a i Doctor A n d r e u r R o n d a Sant Antoni . "5. cantonada Ponenu tarmacit

>— • i a ( m a l d a S a n t P a m a •

EDI eosia ^ r ^ S S Anèmia, ftaaUllwU\^IM metata ne iv iosas , sa • • • · W Í S Í S % » ·

'J « c u r a n radioalmont

U i o r o a l a . t m i * l i i .nu tous IÍII uf a. l ias d e Dow» ep onrami-n, n i -i en r a d l e a l m t B l

usant l ' B x t r a a t a r a c o n a t l t u y n a i all

La Carn U M del Dr. Greas * • . ^ n ^ ^ m u a u E L ínlLLOfi ALl f l j Y c o m es u n r e s l a u r a d o r du p r i m e r ordro y un reparador pro .np " y energlo'i, cr*

y é m un devor a c o n s e l l a r i a d o i i c l n res l ' iguala pora sos t en ir y cnfurUr e.s or«i"i.<inn 5 n'hi ha prou ab una ruMerada pera f e r a b u n a mica d a l u u a c a l e n t a u n ci lrto W i i oi mi l lor reparo, y en e l* casos de d e f a l l i m e n t y de c a n s a n c l . q u a i a « v o l q u e sia i molli u n a petita cope ia bart i - jada o seguida d a l l r a de M à l a g a o X8r·.·*,.i«4iaura y c o a f * * , c o m p e r e n c a n l , c o m ho demostra i e l b e n e s t a r y sat isfacci! . q u n s P i p e r l m ° n l a gulrta que'a pren . V e n d a a l e n g r * « D r . G r o u a V a l e n o l a . B a r c e l o n a : Ür. AndrM, Dr. F e r r e r . J o a n V l l a d o t y D r i a c h C *

Gotas Tónicas Neurosténicas preparadas per J . Santaoana. farmaoéutloh

Al iment de l c e r v e l l y r e m e y h e r ó l c h q u e no falla pera las i » l a l i í s s d e l s i s tema c e r T e ' J - e s p l n a d a .

Deepartan las g a n a s de m e n j a r , l o u i n c a n y vigonsaa i'), t cos. Ind i spensab les a l s a g o t a u , c o n v a l e s c e n t s , h l p o ç o n d r l a i i u , u quo fan massa trebal ls mentals , s u f r e i x e n d e i a medu.a , uesTLif-xemct i l* . a n è m i a de l c a p y d e m é s m a i i · l e s t a c i o n s n e u r o s i p a ; ^

P a r m a e l a d o l a u t o r C a r r e t e r a d a M a t a r ó . 167 B a r o a l o n a

Cultiu de la Bellesa l·.xlirpdCió de l p«l n i o i x í p e r l a elec­

t r i c i t a t . B a n y s f a c i a l s a T a p ' T . M a e s a i f r e eU r i r i c h . D e s a p a r i c i ó c o m p l e r l i d e l a s s e n y a l a d e l a r e r o l a . t a q u e s , p i g u e s y i r r i l r t · · i o u s d e I J p o l l . G r a n exil d e l 'Almendrlna y Aigua medloada. M e d a l l a a n r u la Expo­s i c i ó d · H l g t e n e de Parts , Dolors de Miquel . Polayo, n ú ­mero 2 entressol.

L A

I J i l í e · p e n y n i » , M a n c h . n o t r o r noguera a« a u o a o u r o a

í ft I Gran assortit en taules de no­

guera a 4 duros, cadires 8 S ia-res doizena, bufets a 10 ituros, armaris ab lluna a 22 duros, la­vabos ab joch a 2 duros, som-miars a 6 ptes., y cadirals de respatller a 1 6 duros. A 4- du­ros cortinatges oonfeccionats M 2 meires amplaria per 3'I0 al-saria, ab dos panyos, cenela, serrell y abrassaderes.

7 , Plassa Universitat, 2

Butlletí Borsàtil B a r c e l o n í 10 J a n e r loos.

G à m b i a f a a i l i t a t a o a r l a J . M o r a a n a H o f y F i l l a

SesNio del

« M e i a l e r t o r a a e m e a - . . . tfi » 0 o r o x i m . . . .

ACC. r.C Mart K s p a o r a d mes . > » » p r ò x i m . > A J a e a a l C d e mes. i » » o r o x i m . > » O n i a s a B o e mos. » » > p r ò x i m .

B a n c h H i s o a c o t o n i a i . . C a t a l a n a O e i i e r a l d e C r A d l L . LYédi l M e r c a n M l . . . . *

mati Operac to iu

19 63 TS-ei W M d. • d.

Í S - » 45·83 43-80 p. ' ' ' O

81 90 SI 99 81 15 o. ' • • p. • • • p. . . . p.

• « • O.

Cambis de monedas C a a t a n a a A K o a a . . . . Onsas . C a n t e n s s I s a n e n n s s Monedas d e » ' o e ï u n c a A O r m e n u c . . . . a u s D o s - A i r a a . o i a m . • • • • •

. Í 8 '

. 28'

. Ï6 «

. M » i s n a

Sessió de la tarde A l a s o r x a t r a t a n o a

Giros Madrid y d a m e s olassas o snoab las del R e m e . r d l s s v u i a L o n d r a i M d l s s

» x a o a . . . . > .. Par i s xeon_ . . . . . . . .

Deutes dal Estat y del C a - i n *

o v - s i f a a o y . . . . d . 80-90 . . . p. 8'.'0&

. . . p. 28-80

Municipi Q U B D A

7893 4O|0 l a i a n o r n d e m a a _ . . . TíOO W 6Í5 • > » a p r ò x i m . . . . . ' • * * > » c o m o i a L . . . . *

08*70 D e u t e A m o r t i s a n i e . H da mes. . * * * » > IÍ o r O x i m . * * ' » » o o m o t a U , ' *

I01«> B m p r s a U I M u a i c l p a L l·>u». . . * * 100 66 » > (S·fcfc , , ' • 88- • L ' m a i a 189» (4 ! ( • . •

98- L ' m a u r 1901 . . . * •

Obligacions Comptat i sB' t . c . B s r c . s o r a s o s a a d h e . (8 - u -

m ° B » » > s e n e A d ' U • IB 80 > > » s e r i a B » * 99- 0 0 » N . RSDB Pr.o. B a r c e . m - u . * Se-uO » > U e v o a a R e u s y T . '

s c o i o n s a d h e n d a s . . . . . . 98* 89-W » » esp. 8 e g O T i a ( i * f t . Wï" 109 I S I9r » » e a p - A . ! V . y T.tS·ul \ V t W » 78' > y Minas Bl. Josa A b . ( l ' U . V WH

M'65 > T>r. B a r . 7 ' r a n s a ( 9 l | 4 * u i . •>':'-';> * .vtuurid SLTd.-osia A i a c a a i

67-50

im 7990

IIKI-OO 102-73 15-00

>

> »

» > » »

103 25 i e n a A f V a l i a d o l i d s A r i z a . 9183 » > a e n e C U *U>- • 96 G0 * M a d . s n a r . a i r e c i e a ( l 9 i i ' u 51-85 t M . s B a r c a i o n a - R a o s s Roda

D l M · u -Orao A l m . V . n o a d u e . (a'i»). A I m . V a l . T a r . adnert . o - i . , . M . Z . O . y VlWX 1B80T l * t j . .

» > > p n o . n ' u ) . . . V a l l . .i M e d . Rloseoo I S ' u . M c a . a P. r Or . Bsp, ( ( * ( , ) -e c . d e V i l . s A l . y T e c i s ' u ) .

t&'Ti r e r r o c a r n i s A n d a l u s o s ( 9 ' u . . 73 75 C s n a l d U r g e U 99* C o m i i s u y l s T r a s a t i a n u o a (4 u . -98-75 c a r a t . T a b a c P U i o . ( « i i í 'u» . • 71*50 S U I . O r a l . d ' A l e a a s B a r B a . i r u

103- > B a l l a r à B s o a n y o i a 14 l iJ 'ut. N M C . ' B a r c e l o n e s a d'Kieotr. ( S · p . . 103 5 > G e n e r a : a e T r a n v l a s ( í ' u ) . 88' > B. D . y 8 de O a r t a í e n a ( S ' u . 99* n i a m i B a c i o a e oob iac ions (S*u . 97^B Societat G e n e r a l S u c r e r a d'Be-

oanya.—1 ai 108, « i

106' 91·85

56'GO

106'26 91-19

1(B'

54'85 W l S

79' 49'23

102 75 i*t-a

79'75

97 75

7i as

«8-

103-25 103-23

Nra 103-78

97 23 106 80

Accions s n c b Hisoa C o i o m a l 0 de mes .

» » > (1 orOxim. ' 21 "86 » P r d e t a m s r Descomptes . . . • W T * O a t u i n i O r a L C r è d i t Q a e m e s . S I 49

3110

» » » n orox im. 5990 C r a d l t Mercao tu fl de mes_ . .

» B p r ò x i m . . . 24*00 P . C Orense D a e m a s . . Si '

» » Ü n r d x i m . . > Hort B s p a n y a d d e mes. 45 20 B 20-» » • n orox im * » A l a c a n t n mes, SO'SO 8J'90 » » » 11 p r ò x i m ' •

de B s r c e l o n a . c o m p t a L . , • • V l l a U c l B s p a n y a comptat . * •

U i s p i A m e r i c a , comptat . < < F o m e n t u b r a t y C o n s t r u c i o a a , • •

45-40

ei·io

81' 12 >

» 107*

Borsa de Madrid T a n o a o f i c i a l

1 ner iao i n t enor o u m o t a c . per 100 » O m è s . per 100 > n o r o x i m .

A m o r U s u b i e 3 oer 100.. . B l n c b d - B s p a a y a . . . , A r r e n d a l a n a da Tabaoba . F r a n e n s . . . L l i

T e l e g r a m a da l a * 3-41 •W45 Tite,

88-80 42-;' 87850 23-30

«r Ultima hora

Teiegra m a d a las o-OO 100 l a i a n o r fldemea. 7 8 M

par loo p r ò x i m . . . . . . . •

% 3-03 9I'35 *. 1

813

98-85 84-23

Borsa de Parit. T a l R g r a i a a de la

per 100 B x t e n o r Acc ions ü o r l d ' R s o a n v a .

_ « . &<tasuu. rtbllgaclons N o r t d ' B s p . ' Priori tat Barca iona . R e n d a francesa .

» russa. > japonesa

P l a u O n a . f r a n c h s k i l o ï m m . . I W J J

Sessió del vespre A l a a 6 t a n c a

j p e r a n o n t Uueat « i f l i n t e n o r a de m a s _ . . . »0|0 » p r ò x i m A c o . P . C N . d ' B a p a a y a a mes.

• > > » » A l a c a n t > » » » » Orense

9 > HIspO Colonia l

A m o r t l s a b l e Q mes.

n r ú x i m . fl de mes.

p r ò x i m . 6 de mes.

p r ò x i m . 0 p r ò x i m .

7891 U 5 8 TS'úOa,

4J 35 45 » 4510p

90*181 BI* p.

d.

Bullletl Financier Rn a i a ^ i 5 a r c « ' o n 8 . W d e j a n e r do 1006. el Borai d'aquet mati, els yalora han

m a n l i a g u l u u c u r s f e r m . O i e d a v e n a les d"^ l ' I n l e r i o r a 78*62, e l N o r l a « ' 8 0 y l A l a c a n " 81-40. . -

. . ^ i l í t a l l a bo"' i t e n d è n c i a q u e ' n s s e " ^ ; , , . l a p l i i s s a d o P a u e . i i v i a i i t n o s a pnin|·,r.a. d ' B x l e H o r 91-55, d e N o r l I T S - W v d A l a a" 312-50, y o U c los . i a 91-55, 176 y 313 r e s p o c U " m e n t . e n n o s t r a B o r s a tots o i s v a l o r s non » g u t u n a r o l i s a c i ó q u e l c o m p e s a d a . • , . , ,nnr .

A M a d r i d c o i l s a r e n l ' I n t e r i o r a W » , ' t i s a b l e a 93-80 y e l s K r a i i t h s a 123-30. -

A q u í 1 r i a r a a

i . l ' I n t e r i o r fluctua e n ü e 78-65 J 5 , . ca b a r a 78*02: e l N o r l d e 45-90 r e c " 1 » ,

l ó ' à ) , c a m b l c o l l s a t a l e s q u a t r e ; \'Q'^nai-81*70 b a i x a a 80*80. p e r a q u e d a r a 80-95; 1 0 ^ so d e 21*05 a 2:1*95; e l C o l o n i a l do flflt.'Oa u ( c u p ó t a l l a t ) , y r A r a o r l i s a b l e a 98'8J-

de l E

u p o l a l i a l ) , y r A r a o r l i s a b l e li W HJ; „i-iD,Il E n O l i l i g a c l o n s s ' h a o p e r a t e n Jía"'r,' 1|1 el 6 p e r 100 a 101-75; d e l D a 103-75; j J 1 ' ' ! , 11901 a 93-00: A l m a n s o s d e l 5 a i*2'10- " j , i

n a a lOrt-so. E n c l U u r s i do l v e s p r e e l s v a l o r s no ^ " Q ^

u l o b j e c t e d e c a p v a r i a c i ó l n i i o r t a n ' - , ^ r l j l a v e i » a l e s s i s . l ' I n l e r i o r a 78'60, ei •

45 '40 ,y l ' A l a c a n t a 81'(W. . „ . . , i n r 7 8 ' j « -M u d r l d d o n a a d a r r e r a h o r a d ' Inter ior