crisielsserveissocials ciuierc,davantelrepte d ......retallades de la generalitat i les noves...

04 DIUMENGE, 31 DE MARÇ DEL 2013 aratemadeldia

Crisi Els serveis socials

L’impacte pressupostari dels nousimpostos previstos per CiU i ERCserà limitat, d’uns 250 milions. Toti això, esperen que la flexibilitzaciódel dèficit limiti la retallada i treu-re més recursos dels equipaments.

peren no tenir gaires complicacionsper posar-se d’acord davant la grave-tat de les finances. En la seva prime-ra reunió el Govern ja va aprovar lareforma a l’alça de l’impost al patri-moni per recaptar uns 55 milionsmés, i les dues formacions tenen em-paraulada com serà la reintroducciódel de successions.

L’objectiu és retornar al nivelld’ingressos que havia deixat el tri-partit –uns 150 milions anuals–, pe-rò mitjançant una formulació “mésjusta” que gravi sobretot els famili-ars de tercer i quart grau i no perju-diqui l’activitat econòmica. Els al-tres impostos que han de concretar

són la reforma del de transmissionspatrimonials, a grans establiments,sobre begudes ensucrades, als resi-dus nuclears, l’eurovinyeta i altresd’ambientals. Recorden també quela taxa turística ja serà operativa totl’any, però amb aquesta taxa preve-uen recaptar 60 milions, un terçdels ingressos previstos pel copaga-ment farmacèutic, també suspès pelTribunal Constitucional. “S’aprova-ran els impostos previstos al pacte,però han de ser factibles i eficients”,avisa un dirigent de CiU.

Per la via de la fiscalitat, per tant,són poc esmenables els ajustos de

4.400 milions que cal fer per com-plir el dèficit del 0,7%. Altres mesu-res que estan sobre la taula són lavenda d’immobles i la compactaciód’edificis, tot i que el preu inicial pelqual van ser taxats s’hagi reduït enun 22% –dels 207,7 milions als 162,6milions– davant la dificultat de tro-bar compradors i que això dugui ahaver de pagar un lloguer per seguirfent ús de determinats edificis. Elportaveu parlamentari del PP, En-ric Millo, va denunciar ahir que elGovern va pagar 34 milions peraquest concepte el 2012 –un 16%menys que el 2010–. Una altra opcióseria fins i tot demanar una bestre-ta a les diputacions –com ja es va ferel 2010–, que han incrementat elpressupost un 15%.

Aprovar o no els comptesSigui com sigui, CiU i ERC haurand’acordarprimersifanelspressupos-tos. Coincideixen a dir que el dèficitmínim exigible és de l’1,5% –els de-partaments treballen amb aquest lí-mit–,peròreclamenqueelsostrepu-gisiBrussel·lesdónamésaireaRajoy.Els republicans, en aquest sentit, sónmésbel·ligerantsperquèvolenaccep-tar només un terç del que obtinguil’Estatiamenacendenovotarrespersota d’això. Des de CiU, molestos peraquestes exigències, repliquen que“el país no es pot permetre no tenirpressupostos, cal altura de mires”.

L’objectiu compartit és limitarles retallades a les polítiques socials,ja prou malmeses, tot i que suposenquasi el 70% de la despesa dels de-

partaments. De fet, si s’apliqués laretallada de 4.400 milions, tot elpressupost no pagaria la despesa so-cial del Govern del 2009, de les mésbaixes de la UE.

Futur per a l’estat del benestarDavant d’aquest negre horitzó per al’estatdelbenestar,lesretallades–dela magnitud que siguin– aniranacompanyadesd’instrumentsquein-tentin dibuixar un altre futur. “S’hatocat os en salut i educació”, reconei-xen els negociadors, i sobretot ERCreclama subratllar que els del 2013seran els últims pressupostos d’unaCatalunya autonòmica, però en totcas arribaran juntament amb unapropostadecontracteprograma.Oelque és el mateix, un compromís quetotnouingrés–enformadeliquiditatde l’Estat, més marge de dèficit, re-cursosimprevistosoreducciódeldè-ficit fiscal– anirà dirigit prioritària-ment a polítiques socials. Això, unita la reforma de la llei d’estabilitat,pretén trencar el dogma de l’objec-tiu prioritari del pagament del deu-te i convèncer que els ajustos seranreversibles tan aviat com es pugui.

A més, ERC s’agafa a l’acord de larebaixa salarial als funcionaris comel paradigma del que busquen: unesretallades “progressives i tan justescom sigui possible”. Així, ja negoci-en com frenar el tancament d’esco-les i la supressió de 23 milions enconcerts a centres d’elit, evitar qual-sevol privatització sanitària i firmarun pacte nacional de la salut aquestmateix any.e

ROGER TUGAS

BARCELONA. L’impacte final quetinguin les retallades en els pressu-postos del 2013 dependrà gairebé enexclusiva del límit de dèficit que im-posi finalment l’Estat. CiU i ERCencara no han començat a parlar dequines seran les partides que es veu-ran més afectades perquè volen co-nèixer el nou marge que atorgui Ma-drid, cosa que limitarà més l’impac-te de les retallades del que ho pu-guin fer els nous impostos queaprovin en compliment de l’acordd’estabilitat firmat al desembre.Llavors preveien nous ingressos pervalor d’uns 1.000 milions, però lameitat havien d’arribar de l’impostals dipòsits bancaris, suspès pel Tri-bunal Constitucional després que eldenunciés l’executiu central. A més,si la resta de taxes s’han d’aprovaren la llei d’acompanyament de pres-supostos, que s’espera per al juny,només es podran recaptar durantmig any. Fonts de la negociació re-coneixen que s’han resignat a obte-nir ingressos per valor d’uns 250milions, poc més del que suposariarelaxar el dèficit una sola dècima.

Tot i això, el capítol dels nous im-postos sí que ha estat abordat pelsnegociadors de CiU i ERC i, de fet, es-

CiU i ERC, davant el repted’uns comptes impossibles

Les noves taxes només permetran recaptar 250 milions d’euros extres

PRIMERA COINCIDÈNCIACiU i ERC van votar sols per

primer cop en aquesta legislaturael 13 de febrer, en avalar que elGovern s’endeuti mentre no hi

hagi nous pressupostos. ACN

CompromísQualsevol nou ingrés que arribies destinarà prioritàriament arecuperar les polítiques socials

05ara DIUMENGE, 31 DE MARÇ DEL 2013 temadeldia

Fo

nt:

Eu

ros

tat,

Un

es

co, O

CD

E i

de

pa

rta

me

nt

de

Tre

ba

ll /

Grà

fic:

E. F

orr

oll

Uns pressupostos bolcats en polítiques socials

Salut

Ensenyament

9.599,6

8.546,1 (-11%)

Dades en milions d’euros

(-14%)

5.222,7

4.595,9 (-12%)

1.120,2

1.999,9 (+78,5%)

1.941

1.728,5 (-10,9%)

1.793,3

1.564,5 (-12,8%)

1.491

1.222,7

1.088,2 (-11%)

1.001,2

886,8 (-11,4%)

761,5

542,6 (-28,7%)

677,6

472,9 (-30,2%)

479,1

340,7 (-28,9%)

410,3

307,3 (-25,1%)

334,4

267,9 (-19,9%)

5,7

31,2%

21,4%

7,1

9,6

10,7

12,1

13,7

15,1

36,3%

36,1%

32,2%

31%

30,8%

29,7%

27,6%

25,3%

17,1

18

1.101,6 (-26,1%)

Interessosdel deute

Benestar Sociali Família

Territorii Sostenibilitat

Economiai Coneixement

Interior

Justícia

Empresai Ocupació

Presidència

Agricultura,Ramaderia i Pesca

Governació

Cultura

Dinamarca

Suècia

França

Grècia

Bulgària

Alemanya

Espanya

Àustria

Catalunya

Suècia

França

Alemanya

Unió Europea

Itàlia

Regne Unit

Portugal

Hongria

Espanya

CatalunyaRomania

Totaldepartaments

Despeses dels departaments ( 2010, 2012 i variació percentual)

Efectes d’un dèficit del 0,7%

Partides dels pressupostos de tot el sector públic català

Habitants per cada empleat públic (2010)

Inversió en polítiques socials (% del PIB)

24.934,421.443

17,1%

17.043

24.770,6

17.051,3Totaldepartaments2013 amb undèficit del 0,7%

Totaldepartaments

2009

Totalpolítiques

socials2009

Tot el pressupost de laGeneralitat del 2013 no podriapagar el cost de les polítiques

socials del 2009

Salut8.821

Educació5.470

Amortitzaciódel deute3.493,9

Suportfinancer

a l’economia2.199,8

Protecciósocial

1.995,9

Justícia

Medi ambienti cicle de l’aigua

Foment del’activitat

econòmica

Cultura235,9

Promociósocial78,1

Acció exterior26,9

Altres

Organitzacióterritorial

i govern local4.082,4

Infra-estructuresi mobilitat

2.365,3

Interessosdel deute1.999,9

Ocupació

Mitjans decomunicaciósocial

Habitatgei ordenaciódel territori

Esports124,9

Llenguacatalana

40,5

Participació12,1

(81% entransport

públic)

310,1

606,3

385,5

R+D+i

503,1

365,9

Fons decontingència

250

Acció rural

396,2

Societat dela informació

303,7845,3

644,4337,7

Seguretati protecció civil

1.129,7

(estat de la UE ambla taxa màxima)

(estat de la UE ambla taxa mínima)

Vicenç NavarroCATEDRÀTIC DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES DE LA UPF

1.Naturalment que és sosteni-ble. El PIB per habitant de Ca-

talunya és el 110% de la mitjana dela UE-15 i, en canvi, la despesa pú-blica social per habitant és només el80% de la mitjana de la UE-15.

2.Les retallades estan deterio-rant d’una manera molt mar-

cada els serveis públics de l’estat delbenestar. Al nostre país només unapersona adulta de cada 10 treballaen els serveis públics. A Suècia és unde cada quatre.

3.El problema més greu que te-nenelsserveispúblicsaCatalu-

nya no és la seva ineficiència, sinó elseu subfinançament. Naturalmentque qualsevol servei públic semprepot incrementar l’eficiència, però elsnúmerosparlenpersimateixos.Ésunerror continuar les retallades, el quecal és augmentar els ingressos, quesón més baixos del que correspon pelnivelldedesenvolupamenteconòmic.

4.Les retallades són unes políti-ques negatives no només per

al desenvolupament social, sinótambé per al desenvolupament eco-nòmic de Catalunya. Estan contri-buint a la recessió i a la disminucióde la demanda. L’evidència que lesretallades estan perjudicant el crei-xement econòmic i augmentantl’atur és molt robusta i evident.

5.Sí, el dèficit fiscal contribueixal problema, però no és l’única

causa. El Govern podria recollir 400milions mantenint successions, 538milions recuperant l’impost al patri-moni a les grans fortunes, 150 mili-ons fent més progressives les multesi sancions, 150 milions d’un impostecològic –5 euros per cada avió ques’enlairi—, 1.000 milions amb unimpost finalista i progressista a la sa-nitat –en lloc del copagament– o600 milions gravant els beneficisexuberants del capital financer.

6.Les decisions a les Corts perreduir ingressos són de partits

catalans que ara es queixen que nohi ha diners. El Govern s’ha de negara retallar i liderar un moviment endefensa de l’estat del benestar.e

Lespreguntes

1. ¿Éssoste-niblel’estatdelbenes-tar?

2. ¿S’hatocatos?

3. ¿Espodenfer elsserveismésefici-ents?

4. ¿Ones potreta-llar percom-plir eldèfi-cit?

5. ¿ElGovernté mar-ge perapujarimpos-tos?

6. ¿Calacatarel dèfi-cit im-posat?

Núria BoschCATEDRÀTICA D’HISENDA PÚBLICA DE LA UB

1.Diverses causes no permetenmantenir un nivell adequat de

l’estat de benestar a Catalunya: elmodel de finançament, l’ofec a què lasotmet l’Estat –com amb el dèficit–i el gran dèficit fiscal que pateix.

2.Aquests serveis no poden pa-tir gaires més retallades sen-

se posar en perill la seva qualitat i unnivell de prestació acceptable.

3.L’eficiència en la prestaciódels serveis públics s’ha

d’aconseguir millorant les formes degestió dins de l’administració. Peraixò, el repte que té Catalunya d’araendavant en la construcció d’estruc-

tures d’estat és formar una adminis-tració pública més moderna basadaen els principis de simplicitat, auto-nomia, rendiment de comptes, con-trol i establir incentius a l’eficiència,la qualitat i l’excel·lència.

4. Els objectius de dèficit no hande ser iguals per a totes les au-

tonomies. En el cas de Catalunya,l’objectiu de dèficit hauria de situar-se per sobre de l’1,5% del PIB, i aixòes justificaria encara més si Brus-sel·les relaxés l’objectiu de dèficit del’Estat. En cas contrari, s’hauran detraspassar línies vermelles.

5.El Govern no té competènciesper incrementar els grans im-

postos, llevat de l’IRPF, que ja ha to-cat sostre. L’increment de la restad’impostos pot alleugerir la situació,encara que no de manera substanci-al, i el Govern, amb el pacte ambERC, ja va acordar incidir-hi i esta-blir-ne de nous, que han estat impug-nats per l’Estat. El marge per obtenirmés ingressos fiscals és limitat.

6.Cal plantar cara al govern es-panyol i fer uns pressupostos

amb un dèficit assumible per les fi-nances de la Generalitat, que se situïentre l’1,5% i el 2% del PIB.e

“El marge per a nous ingressos és limitat”

“El Govern s’ha de negar a fer retallades”

06 DIUMENGE, 31 DE MARÇ DEL 2013 aratemadeldia

L’estat delbenestar,

al límit: unaradiografia


LARA BONILLA / AURI GARCIA MORERASÒNIA SÁNCHEZ / JOAN SERRA ❊ BARCELONA

Les polítiques d’austeritat imposades perEuropa i que Madrid ha traslladat a les

autonomies han afectat bàsicament els serveissocials i han dut l’estat del benestar al caire del’abisme. Tres anys de retallades han aprimat

totes les partides, i la mínima rebaixa pot tenirun cost social elevat. L’ARA posa deu exemples

per il·lustrar la situació crítica que pateixenmolts d’aquests programes. En podríem haver

triat més, però aquests deu serveixen per fer-seuna idea del que pot passar si Madrid no

flexibilitza l’objectiu de dèficit a les autonomiesque més ho necessiten. Avui Catalunya, el País

Valencià i les Illes Balears són a la cua endespesa sanitària per habitant tot i patir un fort

dèficit fiscal. Catalunya hi destina1.150 euros per habitant i any.

La sanitat catalana ha viscutdos anys convulsos entre lesretallades de la Generalitat iles noves mesures del governespanyol. El 2011 el departa-ment de Salut va aplicar lesmesures d’ajust –des de reduc-cions de sou fins a tancamentde llits, quiròfans i menys com-pra d’activitat als hospitals–per complir amb la retalladadel 10% del pressupost de Salut–la primera en 15 anys– perfrenar la generació de dèficit.L’objectiu era reduir gairebé900 milions d’euros, que final-ment es van quedar en 864. Toti l’ajustament, el pes de Saluten el pressupost de la Genera-litat va ser del 38%, tant el 2011

● Despesa: 834 milions d’euros● Departament de Salut● Activitat quirúrgica que el Servei Català de la Salut compraals hospitals concertats

(9.188 milions d’euros) com el2012 (8.756 milions d’euros). Percomplir amb les retallades, el Ser-vei Català de la Salut va comprar el2011 un 10% menys d’activitat alshospitals i també va reduir un 2%la tarifa que paga pels serveis quecontracta. “S’ha de posar fi a la dis-minució de l’activitat assistencial.El 2012 es va recuperar una micaperò encara està molt per sota del’estàndard habitual”, diu Fran-cesc Duch, president de Metges deCatalunya. L’any passat es va com-prar activitat quirúrgica als hospi-tals per valor de 834 milions d’eu-ros però els efectes de les retalla-des encara s’arrosseguen. Es vantraduir, sobretot, en un augmentde les llistes d’espera per operar-se

i en una reducció dels llits d’hospi-talització. L’any 2010 a Catalunyahi havia 14.072 llits convencionalsen els centres d’hospitalitzaciód’aguts i el 2011 es van reduir finsals 13.167. Les retallades tambévan disparar durant el 2011 lesllistes d’espera per a opera-cions, que van créixer un42%. De mitjana, el tempsd’espera es va incremen-tar en 14,6 dies i, segonsSalut, són patologies quepodien esperar. Aquestany Salut ha anunciat queles llistes d’espera s’hanreduït un 12%, però la Pla-taforma d’Afectats per lesRetallades Sanitàries asseguraque han augmentat un 51% res-

pecte a fa 2 anys. Tot depèndel barem que s’utilitzi persupervisar les llistes. Duchalerta que també s’ha incre-mentat la llista d’espera per a

proves diagnòstiques i pera visites a l’especialista.

“I això repercuteix molten el ciutadà”, diu.

“Les llistes d’esperaper als procedimentsurgents i per als queel retard suposa undeteriorament de laqualitat de vida han

de ser línia vermella,tant o més que els tras-

plantaments”, diu Jau-me Puig-Junoy, economis-

ta de la salut de la UPF.

Les llistesd’esperahan aixecatpolèmica. M. GARCÍA

El pressupost sanitari per càpi-ta és a la cua de l’Estat –Catalu-nya ocupa el lloc 14è de 17 auto-nomies– i per sota de la mitjanaeuropea. El 2012 la despesa sa-nitària per persona a Catalunyava ser de 1.150 euros, per sotadels nivells del 2007 (1.184 eu-ros), i des del 2010 no para de de-créixer. “No podem continuaramb aquesta davallada. Els pres-supostos de la Generalitat hau-rien de prioritzar la partida desanitat”, diu el secretari generalde Metges de Catalunya, Fran-cesc Duch. Catalunya inverteixen sanitat un 8% del PIB, inclo-sa la privada. El sistema sanita-ri català pateix un subfinança-ment crònic. “Els diners dispo-nibles per pagar la sanitat públi-ca representen una proporció dela nostra renda que està lluny dela d’un país europeu –opinal’economista de la salut de laUPF Jaume Puig-Junoy–. La sa-nitat ja no aguanta més reduccióde pressupost”, afegeix. I una lí-nia vermella que tots estand’acord que no es pot traspassarés l’atenció oncològica i els tras-plantaments. “És una línia ver-mella que no es pot tocar ni estocarà. Hi ha coses en què es potfer de més o de menys i en d’al-tres que no”, diu Pere Montser-rat, director de l’OrganitzacióCatalana de Trasplantaments.Durant el gener i el febrer del2013 s’han fet més trasplanta-ments que en el mateix períodedel 2012. Pel que fa a l’atencióoncològica, l’activitat va ser de167.916 serveis el 2012. A talld’exemple, l’any passat es vandestinar 142,5 milions d’euros al’Institut Català d’Oncologia, toti que són molts més els hospitals

● Despesa: 142,5 milions● Departament de Salut● Institut Català d’Oncologia

on es fa atenció al càncer. Salutes va comprometre que la cirur-gia oncològica no superés els 45dies d’espera, i la cardíaca els dosmesos. No obstant, alguns met-ges van denunciar a l’ARA quedurant les retallades es van su-perar aquests terminis.

La sanitat hapatit fortesretallades.MANOLO GARCÍA1Intervencions quirúrgiques

2Atencióoncològica

07ara DIUMENGE, 31 DE MARÇ DEL 2013 temadeldia

L’accés dels ciutadans als met-ges especialistes no és directe,sinó a través dels metges deprimària. L’atenció primàriaés la porta d’entrada dels ciuta-dans al sistema sanitari. Es cal-cula que el 90% dels problemesde salut dels ciutadans es reso-len a l’atenció primària i no-més entre el 7% i el 10% reque-reixen atenció especialitzada.Els ciutadans fan, de mitjana,sis visites a l’any al metge de fa-mília. El nou model sanitari voldotar encara de més resoluciól’atenció primària per descon-gestionar els hospitals –ja s’hapassat de 990 hospitalitzaci-ons per cada 100.000 habi-tants el 2009 a 970 el 2012– i

● Despesa: 1.537 milions d’euros● Departament de Salut● Atenció primària: medicina familiar

ha fixat com a prioritat l’atencióals malalts crònics, ja que ara el70% de la despesa en salut es des-tina a atendre aquest tipus de ma-lalts. A Catalunya hi ha més de36.000 ciutadans que ingressenmés de tres vegades a l’any al’hospital i l’objectiu és queun programa de malaltscrònics permeti alliberarllits als hospitals. Els pro-fessionals de la primàriaja estan d’acord a tenirmés capacitat de resolu-ció, però demanen que ai-xò vagi acompanyat demés recursos. Ara ja no escobreixen les baixes ni les ju-bilacions i els professionalshan vist com augmentava la càrre-

ga de feina mentre se’ls retallava elsou, com a la resta del sector pú-blic. El pressupost destinat a laprimària té un pes del 18% sobre elpressupost total del Servei Català

de la Salut. L’any passat s’hi vandestinar 1.537 milions d’eu-

ros, una xifra lleugeramentinferior a la del 2011 (1.567

milions d’euros). Durantel 2011, l’any de les reta-llades al sector salut, esva reordenar el mapa decentres d’atenció primà-ria i es van tancar alguns

ambulatoris o se’n va re-duir l’horari. El secretari

general de Metges de Catalu-nya, Francesc Duch, demana

que “no hi hagi nous tancaments”

de centres. “En atenció primà-ria tenim evidència que l’acos-tament de recursos a la pobla-ció es tradueix en indicadorspositius de salut”, assegura. I elmetge de família Jaume Sella-rès afegeix: “Retallar en primà-ria és un disbarat perquè és lamés eficient, té més capacitatde resolució i administra mi-llor els fàrmacs. A més, els sis-temes basats en atenció primà-ria són més eficients que elsbasats en atenció especialitza-da”. L’atenció primària està enple procés de reforma per do-tar els centres i els professio-nals de més autonomia de ges-tió. Entre d’altres, podran ad-ministrar el seu pressupost.

La primàriaés la portad’entrada alsistema. F. MELCION

La llei de la dependència vanéixer amb unes previsions debeneficiaris errònies, molt persota de les necessitats reals iamb un finançament insufici-ent, que les comunitats autò-nomes han hagut de compen-sar. “La llei no s’ha complertmai, en el sentit que el finança-ment que venia de Madrid maiha estat el que havia de ser, i laGeneralitat sempre hi ha ha-gut d’aportar més del 50% queestava previst”, recorda Tere-sa Crespo, presidenta d’Enti-tats Catalanes d’Acció Social(ECAS) i del Consell Assessorde Polítiques Socials i Famili-ars. Segons el departament deBenestar, l’any passat l’Estatva cobrir el 20,88% del finan-çament públic de la llei i la Ge-neralitat va haver de carregaramb el 79,12% restant. “Tot i ladeslleialtat estatal, el Governha mantingut fins ara els seuscompromisos”, afegeix ToniCodina, director general de laTaula d’Entitats del TercerSector Social. Codina conside-ra que “les retallades en dretsi en pressupost per a les perso-nes dependents les ha protago-nitzat l’Estat, i han provocatencara més pressió sobre lescastigades finances de laGeneralitat”.

Des de fa temps els esforçoseconòmics de la Generalitats’han demostrat insuficients, iaquesta insuficiència s’ha aca-bat traduint en un alentimentde la tramitació de peticions,que fa que no accedeixin al sis-tema totes les persones que hohaurien de fer, perquè no hi hadiners per a tothom: “La Gene-ralitat està frenant cada copmés l’atorgament d’ajudes per ala dependència, i hi ha molta

● Despesa: 1.553,20 milions d’euros● Departament de Benestar Social i Família● Ciutadans amb grau de dependència reconegut

gent que no hi pot accedir tot ique compleix les condicions”,denuncia Teresa Crespo. Enaquest sentit, diu Crespo, “unanova retallada provocaria unalentiment encara més granque seria mortal”. Segons lapresidenta d’ECAS, la despesaen aquest àmbit “ja no es pot re-duir més”, perquè actualment“ja hi ha moltes famílies que noreben cap tipus d’ajut tot i quehi tenen dret”. Crespo recordaque aquest sector de la població“és un col·lectiu molt feble”.Toni Codina coincideix amb lapresidenta d’ECAS i adverteixque “noves retallades en aquestàmbit afectarien una vegadamés el sector més vulnerable dela nostra societat”.

Els especialistes en aquestàmbit creuen que els recursosactuals ja són insuficients i queuna retallada sobre aquestesxifres actuals seria insosteni-ble, i també es pregunten compot ser que la Generalitat esplantegi una nova llei catalanade promoció de l’autonomiapersonal si després no hi hauràrecursos per finançar-la. “Lallei de la dependència tambéincorporava el tema de promo-ció de l’autonomia, i després jano se’n va parlar més”, recordaTeresa Crespo, abans de donarel seu punt de vist sobre aques-ta hipotètica nova llei catalanade promoció de l’autonomiapersonal. “Si ja no es cobreix ladependència, es podran cobrirmenys encara programes o ac-cions per fomentar l’autono-mia de les persones”, afirmal’assessora del Govern. Mal-grat la bona voluntat del plan-tejament, diu, aquesta nova llei“seria complicada d’aplicar enel context actual”.

4Dependència

3Atenció primària

08 temadeldia DIUMENGE, 31 DE MARÇ DEL 2013 ara


El 2012 la despesa farmacèuti-ca en receptes va ser de 1.451milions d’euros, cosa que repre-senta una disminució del 14,3%respecte al 2011 (1.692 milionsd’euros). La reducció de la des-pesa farmacèutica es va aconse-guir gràcies a la potenciaciódels medicaments genèrics i ala dispensació de l’alternativaterapèutica més barata. A més,l’euro per recepta va permetrerecaptar entre el 23 de juny i el31 de desembre del 2012 45,7milions d’euros. Però l’impactede la taxa ha estat més impor-tant perquè dels 242 milions dereducció de la despesa farma-cèutica 110 milions s’atribuei-xen a l’euro per recepta. El Go-vern va insistir, quan l’Estat vaobligar a retirar la taxa, que ha-via servit per finançar serveissanitaris. Ara els farmacèuticsestan patint la falta de liquidi-tat de la Generalitat. El Governels deu l’import de les receptesdispensades durant el mes denovembre (94,7 milions d’eu-

● Despesa: 1.451 milions d’euros● Departament de Salut● Factura farmacèutica

Fa dos anys que el pressupostdel departament d’Ensenya-ment manté congelat el nom-bre de beques menjador de ti-pus social en 61.000. Es tractade les beques no obligatòriesque concedeix el Govern a lesfamílies amb pocs recursos (alvoltant de 6.000 euros nets al’any, tot i que el barem l’esta-bleix cada municipi), ja que, apart, hi ha les beques menjadorobligatòries, que la llei obliga adonar als alumnes que han dedesplaçar-se necessàriamentdes d’un altre municipi peranar a l’escola pública (31.000aquest curs). El pressupost del2012 preveia una davallada deles beques socials a 48.000, pe-rò la conselleria va garantir deseguida que aquesta retalladano es faria i que es mantindri-en les mateixes 61.000. A unpreu de 6,2 euros per àpat, su-posa una partida de 67,6 mili-ons d’euros. Però el problemaque denuncien tots els agentsimplicats és que mantenir elmateix nombre no és suficient,perquè la quantitat de famíliesnecessitades ha crescut enor-mement amb la crisi. És a dir,que cada cop hi ha més famíli-es que arriben al nivell de ren-da exigit per cobrar la beca i esqueden sense.

Amb el creixement dels ín-dexs de pobresa, aquests ajuts“són una manera d’assegurarque tots els infants puguinmenjar calent almenys un copal dia”, assenyala la presidenta

● Despesa: 67,6 milions d’euros per a beques menjador socials● Departament d’Ensenyament● Cobreixen el menjador escolar per a famílies amb rendes baixes

d’Entitats Catalanes d’AccióSocial (ECAS) i del Consell As-sessor de Polítiques Socials iFamiliars del Govern, TeresaCrespo, per qui garantir les be-ques és “fonamental”.

En els últims cursos Ense-nyament ha buscat, fins i tot,finançament privat per aaquestes beques a través d’en-titats com l’Obra Social de LaCaixa. També ha tractat d’eli-minar l’obligatorietat de lesbeques per desplaçament peralliberar aquests recursos pera beques socials, una iniciativaque va ser rebutjada al Congrésde Diputats, com expliquen desd’Ensenyament.

“Amb un 25% de famílies enrisc d’exclusió, això és un temaque s’ha d’atendre clarament, igarantir el menjar dels nens.Però les beques són insufici-ents, potser cal reorientar unamica el tema amb un tipus demenjadors més socials, i no sési ho hauria de pagar Ensenya-ment o Benestar Social”, apun-ta el president de la Federacióde Moviments de RenovacióPedagògica, Jaume Aguilar.Per Aguilar, “temes tan bàsicscom el menjador i el materialescolar s’han de resoldre per-què estiguin garantits per atots els alumnes”, ja que actu-alment la retallada a les despe-ses de funcionament dels cen-tres escolars “els ha deixat sen-se prou recursos per poder be-car els seus alumnes enaquestes dues qüestions”.

ros) i desembre (99,4 milions)–la factura pendent del gener lava pagar al mes de març– i nopodrà satisfer-les fins que el go-vern espanyol faci un nou pla depagament a proveïdors. Els im-pagaments –que també patei-xen hospitals, centres sociosa-nitaris i residències– han posatal límit les farmàcies, fins alpunt que no poden pagar alsproveïdors i ja hi ha problemesper trobar a les farmàcies elsfàrmacs més cars, com immu-nosupressors o tractamentsper al càncer. Per ara, les far-màcies se subministren lesunes a les altres o els farma-cèutics compren per en-càrrec, però el sectoralerta que si no se’ls pa-ga aviat hi ha “riscde possible desabasti-ment”.“Treballem ambmalalts i no sabem si elspodrem subministrar lamedicació el mes queve”, diu la farmacèuticaMeritxell Parera.

El programa d’atenció a la in-fància i l’adolescència del de-partament de Benestar Social iFamília es destina a actuacionscontra els abusos sexuals i elmaltractament infantil, o al’atenció dels menors tutelats.

Jaume Clupés, president dela Federació d’Entitatsd’Atenció i d’Educació a laInfància i l’Adolescència(Fedaia), ja ha traslladat alGovern la seva preocupa-ció, perquè “hi ha 3.000

nens que estan tutelats i ésl’administració la que ha de

respondre per ells”. Per Clu-

● Despesa: 189,40 milions d’euros● Departament de Benestar Social i Família● Menors d’edat en situació de risc

pés, “retallar més el pressupostpodria posar en dubte aquestasituació”, i les entitats que ate-nen aquests menors “necessi-ten almenys mantenir els in-gressos per cobrir les necessi-tats bàsiques”. El president dela Fedaia, de fet, demana que lainversió en polítiques d’infàn-cia s’incrementi fins al nivellde la mitjana europea, del 2%del PIB. Actualment, Catalu-nya inverteix en infància totjust l’1% del PIB. “N’estemmassa allunyats. A Europa lafamília i la infància estan moltmés protegides”, sentencia.

La despesafarmacèuticas’ha reduït un14,3%. F. MELCION

MÉS FAMÍLIES NECESSITADESLes entitats socials recorden

que les beques menjadorpermeten assegurar que molts

nens facin almenys un àpatcalent al dia. PERE TORDERA

5

7

6

Accés als fàrmacs

Atenció a la infància

Beques menjador

PUBLICITAT 09ara DIUMENGE, 31 DE MARÇ DEL 2013


“La degradació de la situacióeconòmica ha fet virar l’enfoca-ment de les polítiques d’habi-tatge: la prioritat ja no és facili-tar l’accés del ciutadà a un pissinó permetre que el mantin-gui, perquè perdre l’habitatgeés sinònim d’exclusió social”.La reflexió és de Carles Sala, se-cretari d’Habitatge de la Gene-ralitat, i indica la magnitud dela crisi. Les partides associadesal lloguer social, per tant, resul-ten imprescindibles en un con-

● Despesa: 50 milions d’euros● Departament de Territori i Sostenibilitat● Prestacions permanents de lloguer per a famílies amb rendesbaixes i ajuts urgents per pagar rebuts de lloguer destinats aciutadans amb ingressos insuficients

text tan delicat. El Governva destinar l’any passat 45milions d’euros a les pres-tacions permanents de llo-guer, els ajuts destinats ales famílies amb rendes bai-xes. Se’n van beneficiar unes18.000 llars. Les aportacionsper pagar el lloguer dels ciutadansamb ingressos limitats es van com-pletar amb 1,6 milions d’euros des-tinats a les famílies que ja són in-quilines d’un habitatge protegit(1.200 famílies van rebre aquestes

prestacions el 2012) i tresmilions més de la partidad’ajuts urgents.

El nou pla per al dret al’habitatge del Govern, do-

tat amb 200 milions per alspròxims quatre anys, doblarà

els ajuts a les famílies desnona-des. Tanmateix, s’endevina com

un esforç insuficient per atendrela magnitud del drama dels desno-naments. A l’administració se li haretret la falta de solucions àgils.“Les respostes polítiques han estat

tímides i insuficients, i de ve-gades purament cosmètiques.Els programes socials d’habi-tatge de la Generalitat, forçaavançats, no només no podendisminuir sinó que és urgentreforçar-los amb més recursos,perquè a Catalunya tenim230.000 famílies amb greus di-ficultats per accedir a un habi-tatge o per seguir pagant l’ac-tual”, reflexiona Toni Codina,director general de la Taula delTercer Sector.

Habitatgessocials almunicipi deSalt. DAVID BORRAT


L’educació dels 0 als 3 anys noés obligatòria i, per tant, tam-poc gratuïta. L’escola bressolpública està finançada pel Go-vern i cada municipi, però sem-pre hi ha una part que paguenles famílies. Un preu que s’haencarit progressivament perles retallades, en un moment decrisi de l’economia domèstica.Però no es tracta només d’unproblema de conciliació labo-ral, sinó també educatiu. “Eldesenvolupament emocionalen aquesta edat és vital i l’apre-nentatge que hi fa té continuï-tat per esquivar el fracàs esco-lar”, diu el president de la Feda-ia, Jaume Clupés. De fet, hi haestudis que constaten que anara l’escola bressol augmenta lespossibilitats de seguir estudi-ant en l’etapa postobligatòria.

Però Ensenyament ja ha avi-sat que els 48,6 milions desti-nats el 2012 baixaran. De l’ajutde 1.800 euros per plaça que do-nava el 2010 s’ha passat a 1.300en l’últim curs. Per al curs queve Ensenyament ja ha anunciatque baixarà més i que anirà enfunció de la renda. “L’escolabressol incrementa la cohesiósocial”, apunta el president dela Federació de Moviments deRenovació Pedagògica, JaumeAguilar, però assenyala també“altres línies vermelles” en En-senyament, com “la necessitatd’inversió en secundària i FP,per garantir el futur del país”.

● Despesa: 48,6 milions● Departament d’Ensenya-ment i municipis● Famílies amb nens d’entre0 i 3 anys

La renda mínima d’inserció,l’antic PIRMI, va néixer comun ajut per a la inserció laboralque es rebia mentre no s’acon-seguia una feina. Amb l’arriba-da de la crisi, però, es va con-vertir en l’única font d’ingres-sos per a les persones que hanesgotat totes les prestacionsd’atur, que en realitat tenenpoques perspectives d’accedira un lloc de treball. “Ara facili-ta uns ingressos mínims amenys d’un 10% de les 300.000famílies que no tenen ingres-sos, de manera que les necessi-tats ja són molt superiors”, la-menta el director general de laTaula d’Entitats del TercerSector Social, Toni Codina. Enla seva opinió, aquesta partida“ha de ser intocable”, ja que laseva reducció “agreujaria en-cara molt més els problemes desubsistència, de convivència ide seguretat”.

La presidenta d’Entitats Ca-talanes d’Acció Social (ECAS) idel Consell Assessor en Políti-ques Socials i Familiars, Tere-sa Crespo, diu que “aquestes300.000 famílies sense cap in-grés estan en una situació moltextrema i és una urgència soci-al molt important per a la quals’ha de buscar una solució”.Codina afegeix: “M’és igual quesigui el PIRMI, la renda garan-tida de ciutadania o la renda vi-tal; m’és igual el nom i m’ésigual el sistema o el model”.

Amb la reforma de l’estiu del2011, el Govern ja va endurirles condicions per accedir a laprestació. Tot i això, denunciaCrespo, “hi ha gent que com-pleix les condicions i que no hientra, igual que passa amb lallei de la dependència, perquèel Govern es va posar com a ob-jectiu reduir els beneficiaris iel pressupost, i ho ha acabataconseguint”.

● Despesa: 130 milions● Departament d’Empresa iOcupació● Persones que han esgotattotes les prestacions d’atur

BENEFICIS DE L’ESCOLETAL’escola bressol incrementa

la cohesió social i algunsestudis diuen que augmenta

les possibilitats de seguirestudiant. XAVIER BERTRAL

8

10

9Ensenyamentde 0 a 3 anys

Lloguer social

Renda mínimad’inserció



tenta social va a casa seva durantuna hora per aixecar-la, dutxar-la,donar-li esmorzar i arreglar-li l’ha-bitació, i una segona assistenta vatres hores cada dijous a netejar lacasa on viu a Serinyà (Pla de l’Es-tany). Aquestes sis hores permetenal marit de la Roser, que va dema-nar la jubilació anticipada fa dosanys per poder cuidar la seva dona,fer encàrrecs o senzillament poderjugar a futbol amb els seus dos néts,el Pol i l’Anna. “Quan l’assistenta veal matí puc anar al banc o a comprarel que prepararé per dinar, i dijousa la tarda puc fer qualsevol altragestió, perquè sé que la Roser no esquedarà sola –explica–. Són poqueshores però per a mi són importantsperquè em donen un petit respir”,puntualitza el marit.

L’ajut no cobreix la despesaTot i que la quantitat que rep no co-breix ni el que ha de pagar per leshores de serveis socials –en total240 euros al mes–, tant la Rosercom el Josep coincideixen a expres-sar que millor això que res. “Si tre-uen aquests ajuts, ja poden eliminarel departament de serveis socials”,deixen clar. “Quin sentit té, si no, laseva existència?”, es pregunten.

Tot i el context, el matrimoniassegura que és afortunat perquèla Roser cobra 600 euros per la ju-bilació i 300 més per gran invali-desa, un fet que els permet poderfer una vida més o menys normal.“Hi ha gent, però, que rep 400 eu-ros de la llei de dependència i queels necessita per poder sobreviu-re”, insisteix l’home. La Rosersempre ha comptat amb l’ajuda dela família. Abans que el seu marites jubilés tenia cura d’ella la sevamare, que actualment té 84 anys.Alhora té el suport dels seus dosfills i de la seva germana.e

Roser Torrent té una assistenta social tres cops per setmana, fet quepermet al seu marit, que n’és el cuidador, sortir a fer encàrrecs. DAVID BORRAT

“Hi ha gent que necessitaels ajuts per sobreviure”

Roser Torrent, amb invalidesa, rep 130,97euros mensuals de la llei de la dependència

ELISABET ESCRICHEGIRONA

Roser Torrent, que treba-llava en una perruque-ria, tenia només 33 anysquan li van concedir lainvalidesa a causa d’una

artritis reumatoide que es va escam-par amb virulència per tot el seu cos.Ara té 61 anys, ha passat una quinze-na de vegades pel quiròfan –li hanoperat des del maluc fins a les cervi-cals passant per les cames, els peuso els genolls–, fa vuit anys li van am-putar una cama i a l’altra hi porta unbypass per afavorir la circulació dela sang. També li falten dos dits delpeu i no té força a les mans. El seurecorregut diari és del llit a la cadirade rodes, on s’entreté llegint, fentpassatemps o mirant la televisió. Se-gons l’última revisió, el seu graud’invalidesa ja és del 88%. Aquestcúmul d’infortunis ha fet que el seumarit, Josep Tubert, s’hagi conver-tit en les seves cames i els seus bra-ços. Ell fa de tot: cuina, neteja, va acomprar i l’ajuda a aixecar-se. “Ja hiestic acostumat”, explica el marit.

El 14 de març del 2011, desprésde mesos i mesos de paperassa iamb l’ajuda de l’assistent socialmunicipal, el govern central li vaconcedir una ajuda econòmica através de la llei de dependència de165,27 euros mensuals. Des del mesd’agost, però, la xifra s’ha reduït a130,97 euros per culpa de la crisieconòmica. Aquests diners els des-tina a pagar les 30 hores mensualsde serveis socials que li pertoquen,el cost d’una part de les quals assu-meix l’administració i l’altra –vuiteuros l’hora– la persona afectada.Tres cops per setmana una assis-

Reportatge

AURI GARCIA MORERACASTELLDEFELS

El David i l’Àlex, de set icinc anys, són dos delsnens catalans que rebenuna beca menjador del’administració per po-

der quedar-se a dinar a l’escola. Toti ser dels afortunats, a la pràctica laseva família no té els diners ques’han d’afegir a la beca per pagar elmenjador, i si es poden quedar a di-nar a l’escola és gràcies a una becacomplementària que els ha conce-dit la Creu Roja. Amàlia Calderín,l’àvia de les criatures, explica sobreaquests dos ajuts: “Són molt impor-tants. Ho són tot, perquè en cas deno tenir-los els nens no es podrienquedar amb ningú, i la seva mare nopodria treballar”.

L’Amàlia detalla que la seva fillaRuth, la mare dels dos nens, està se-parada i fa anys que no té notíciesdel pare, que no li paga res per la ma-nutenció dels fills. Com a mínim, laRuth té la sort de tenir una feina, toti que les condicions són dures. “Tre-balla a l’hostaleria, es lleva a les 3.30h de la matinada i, entre una cosa il’altra, arriba a les 6 de la tarda”, diula seva mare. El seu sou, a més, ésjust per cobrir totes les despeses.“Ella ha de pagar-ho tot, el lloguerdel pis i tot, i si també haguéssim depagar el cost del menjador no s’hipodrien pas quedar”, assegural’Amàlia.

Tenint en compte la situació de laseva família, l’Amàlia té clar que elsdiners que la Generalitat destina ac-tualment a les beques menjador noes poden retallar més, perquè jaavui són insuficients. “Jo crec ques’haurien d’ampliar, especialment

Reportatge

“Si haguéssim de pagar elmenjador, no s’hi quedarien”

per a la gent més necessitada”,defensa. El mateix que pensen elsespecialistes del sector i els pro-fessionals d’entitats com la CreuRoja que atenen en el dia a dia lesfamílies més necessitades.

Necessitats extremesSònia Fraguas, responsable delCentre d’Atenció a la Infància il’Adolescència L’Espai de Cas-telldefels, va ser l’encarregada detramitar la sol·licitud de bequesmenjador complementàries de laCreu Roja per al David i l’Àlex, iper a una desena de nens més.“Són famílies que tenen moltanecessitat econòmica. Algunesestan a punt de patir desnona-ments i, encara que tinguin la be-ca parcial de la Generalitat, nopodrien deixar els nens a dinar al’escola”, explica Fraguas. Per laresponsable d’aquest centre deCastelldefels, l’ajuda comple-mentària de la Creu Roja és el quepermet que els pares “s’assegurinque els seus fills mengen almenysun cop al dia com déu mana”.

Les ajudes complementàriesper al menjador escolar van néi-xer com un projecte conjunt de laCreu Roja i Càritas, que va rebre125.000 euros procedents de LaMarató per la pobresa de TV3.Des que es va posar en marxa, elsetembre de l’any passat, però, laCreu Roja ja hi ha afegit 150.000euros més de fons propis. Enaquest període, l’entitat ha supe-rat el mig miler de receptorsd’aquestes ajudes complementà-ries, a un ritme d’un centenard’incorporacions cada mes. Elsresponsables de la Creu Roja es-tan convençuts que són moltesmés les famílies que necessitari-en ajuda, tenint en compte la taxade pobresa infantil.e

El David i l’Àlex reben una beca menjador de l’administració i una ajudacomplementària de la Creu Roja per poder pagar el menjador escolar. MANOLO GARCÍA

Els ajuts de la Creu Roja salven la família del David i l’Àlex

InsuficientLes bequespúbliques nocobreixen lesnecessitatsde moltesfamílies

ReforçLa Creu Rojaincorpora alseu programaun centenarde nenscada mes


ADRIÀ ALCOVERROPOLITÒLEG I DOCTORAND A LAUNIVERSITAT DE SÖDERTÖRN

(SUÈCIA)

Fa uns mesos quan passe-java per Hökarängen, unbarri del sud d’Estocolm,una noia em va donar unpamflet firmat pel sindi-

cat de llogaters i altres associacionsque advertia els llogaters d’habitat-ges de titularitat pública que lacampanya informativa engegadaper l’Ajuntament d’Estocolm sobrela possibilitat de convertir-los enpropietaris era pura propaganda.

Hökarängen és un barri endre-çat, construït després de la SegonaGuerra Mundial, de blocs de pisosbaixos d’estil funcional. Hökarän-gen és producte d’uns plans urba-nístics (ben diferents dels dels bar-ris construïts després) amb equipa-ments públics com ara bibliote-ques, transport públic, escoles,metro i fins i tot edificis bugaderiaen què els veïns podien anar a ren-tar la roba gairebé de franc. I quetampoc tenen res a veure amb elsmonstres de formigó del desarro-llismo franquista. Hökarängen és larepresentació dels valors de la soci-aldemocràcia sueca plasmada engrans plans urbanístics: una vidadigna amb accés a la cultura, educa-ció, habitatges nous, parcs, campsde futbol i xamfrans amb bancs dis-posats perquè la gent faci petar laxerrada, tot per ajudar a bastir una

Anàlisi

comunitat integrada. Hökarängenés un paradigma del període en quèes desenvoluparia un estat del ben-estar universal, una idea brillant-ment resumida en la metàfora delcradle-to-grave system. És a dir, unestat assistencial “del bressol a latomba” que finalment hauria de su-perar la lluita de classes.

La bugaderia central és avui uncentre cultural, els bancs de les can-tonades són buits i la gent va al cen-tre a comprar. El paradís socialde-mòcrata representat en l’urbanis-me d’un barri socialment integrat iamb una vida social pròpia és avuiuna ombra del passat. Tot i així,molts dels pisos de Hökarängen sónde titularitat pública i els llogaterssón encara majoritàriament gent declasse treballadora que paguen unspreus baixos, i amb contractes quede facto són indefinits.

Mentre llegia el pamflet, la noiam’anava dient que l’Ajuntament or-ganitzava reunions amb els lloga-ters en què se’ls explicava, ambl’ajuda “d’experts” d’empreses im-mobiliàries, l’oportunitat que signi-

ficava poder comprar pisos a preusmés barats que els del mercat, ambl’argument que els preus dels habi-tatges no paraven de pujar. De fet, laintenció del pamflet era explicar alsllogaters la importància de no dei-xar-se seduir pels cants de sirenad’un mercat immobiliari que, en totcas, no els estalviaria els préstecsbancaris.

El paradís ha deixat de ser-hoSuècia, el model de benestar nòrdicper excel·lència, des de fa anys haanat progressivament privatitzantserveis bàsics de l’estat del benes-tar. A principis dels 90 l’estat va re-tallar dramàticament les subvenci-ons a l’habitatge i va traspassar-nela gestió a les empreses públiquesmunicipals. Per fer front a les reta-llades, es va implementar un modelde gestió pública inspirat en el sec-tor privat en què produir beneficises convertia en una obligació. L’any1992 el nou govern de centredretaliberal, que arribava al poder des-prés de dècades a l’oposició, vaconstruir un marc legal en què per

primera vegada es permetia que elsajuntaments venguessin els seusestocs d’habitatges de titularitatpública, amb el permís dels lloga-ters, a empreses privades. L’habi-tatge públic va ser només un delspilars de l’estat del benestar afec-tats. Entre els altres també hi havial’educació. L’any 1992 es va refor-mar el sistema educatiu. S’obria ai-xí la gestió privada dels centres, en-cara que finançats públicament.L’estat finançava tots els costoseducatius, l’educació continuavasent gratuïta, però una part delpressupost podia ser gestionat perempreses segons criteris de mercat.Només Xile té un sistema similar.

Després del 1992 el mercat del’habitatge públic es va desprotegiri va deixar de ser un dret per passara ser un producte: s’iniciava així unprocés privatitzador. Quan els soci-aldemòcrates van tornar al poder,l’any 1996, no es van fer enrere. AEstocolm, progressivament, des delcentre fins a la perifèria, l’habitat-ge públic s’ha anat privatitzant, i úl-timament dins d’un context debombolla immobiliària que hi famés difícil l’accés.

Hökarängen és un capítol mésd’aquest procés. I no deixa de seruna ironia que la planificació urba-nística socialdemòcrata s’hagi con-vertit en un reclam estètic. Una me-na de parc temàtic, d’un gran valorde mercat, a mans encara d’uns llo-gaters que més que ciutadans ambdrets són vistos com un obstacle a laliberalització del mercat. També enel paradís de l’estat del benestar, lescoses ja no són el que eren.e

L’habitatge digne, unmiratge també a Suècia

El modèlic estat del benestar nòrdic fa anysque privatitza els serveis socials més bàsics

ESTAT DEL BENESTARNi a Suècia, el paradís europeu

de l’estat del benestar, lasituació en qüestions com la

vivenda ja no és la que era.OLEKSIY MARK / GETTY

RupturaL’arribadael 1992 delcentredretava iniciarun procésprivatitzador

ContinuïtatQuanl’esquerrava tornar alpoder el 1996no va canviarde model


crisielsserveissocials ciuierc,davantelrepte d ......retallades de la generalitat i les noves...

Documents