conversiÓ de mesures de longitud...1. col·loquem el 2,7dg en la taula. però del 2,7 dg, quina...

MESURES DE LONGITUD

La LONGITUD és la distància, en línia recta, que hi ha entre dos punts.

Unitat principal: el METRE.

MÚLTIPLES UNITATPRINCIPAL

SUBMÚLTIPLES

quilometre(km)

hectometre(hm)

decametre(dam)

metre(m)

decimetre(dm)

centimetre(cm)

mil·limetre(mm)

S’utilitzen per a mesurar distànciesmajors d’un metre

S’utilitzen per a mesurar distànciesmenors d’un metre.

CONVERSIÓ DE MESURES DE LONGITUD

Si volem passar d’una unitat gran a una altra més xicoteta multiplicarem.

Si volem passar d’una unitat xicoteta a una altra més gran dividirem.

x10 x10 x10 x10 x10 x10

km hm dam m dm cm mm

:10 :10 :10 :10 :10 :10

Utilitzarem una taula com aquesta per a passar d’una unitat a una altra.


CAS 1. PASSAR D’UNA UNITAT A UNA ALTRA SENSE DECIMALS

Exemple 1. Volem passar 45 m a mm.

Com volem passar «m» a «mm», d’una unitat gran a una més xicoteta multiplicarem.

1. Col·loquem el 45m en la taula. Però del 45, quina xifra són els metres (m)? Laxifra més pròxima a la «m». En este cas el 5.

4 5 m


5

2. On col·locarem el 4? Com està a l’esquerra del 5, que són metres, el ficaremen la primera unitat que hi ha a l’esquerra dels metres: el decametre. (dam).


4 5

3. Una vegada col·locats els 45 m en la taula, els passarem a mil·limetres. Com?Com anem d’una unitat gran (m) a una més xicoteta (mm) multiplicarem els 45metres (m) per 1000 ( perquè cada casella que passem a unitats més xicotetamultipliquem x10. Com baixem 3, 10x10x10 = 1000)

45 m x 10 = 450 dm450 dm x10 = 4500 cm

4500 cm x 10 = 45.000 mm


4 5 0 0 0

4rt. Per tant 45m = a 45.000 mm.

Exemple 2. Volem passar 700 cm a metres

Com volem passar d’una unitat xicoteta (cm) a una altra més gran (m) dividirem.

1. Col·loquem el 700 cm en la taula. Però del 700, quina xifra són els centimetres(cm)? La xifra més pròxima a «cm». En este cas el 0.

7 0 0 cm

2. On col·locarem el següent 0 ? Com està a l’esquerra del 0, que sóncentimetres, el ficarem en la primera unitat que hi ha a l’esquerra delscentimetres: el decimetres. (dm).


0 0

3. Per últim, col·locarem el 7 en la primera unitat que està a l’esquerra del 0 deldecimetres (dm). En este cas, els metres (m)


7 0 0

4. Una vegada col·locats els 700 cm en la taula, els passarem a metres. Com?Com anem d’una unitat xicoteta(cm) a una més gran (m) dividirem els 700centimetres (cm) entre 100 ( perquè cada casella que passem a unitats més grandividim entre 10. Com pujem 2, dividim entre 100).

700 cm : 10 = 70 dm70 dm :10 = 7 m.

5. Per tant 700 cm = a 7 m.

CAS 2. PASSAR D’UNA UNITAT A UNA ALTRA AMB DECIMALS

Exemple 1. Volem passar 2,7 dm a mm.

Com volem passar «dm» a «mm», d’una unitat gran a una més xicoteta multiplicarem.

1. Col·loquem el 2,7dm en la taula. Però del 2,7 dm, quina xifra són elsdecimetres (dm)? La primera xifra a l’esquera de la coma. En este cas el 2.

2,7 dm


2,

2. On col·locarem el 7? Com està a la dreta del 2, el ficarem en la primera unitatque hi ha a dreta dels decimetres: el centimetres. (cm).


2, 7

3. Una vegada col·locats els 2,7 dm en la taula, els passarem a mil·limetres.Com? Com anem d’una unitat gran (dm) a una més xicoteta (mm) multiplicaremels 2,7 decimetres (dm) per 100 ( perquè cada casella que passem a unitats mésxicoteta multipliquem x10. Com baixem 2, 10x10= 100)

2,7 dm x 10 = 27 cm27 cm x10 = 270 mm


2 7 0

4rt. Per tant 2,7dm = a 270 mm.

Exemple 2. Volem passar 4,8 cm a m

Com volem passar d’una unitat xicoteta (cm) a una altra més gran (m) dividirem.

1. Col·loquem el 4,8 cm en la taula. Però del 4,8cm, quina xifra són elscentimetres (cm)? La primera xifra a l’esquera de la coma. En este cas el 4.

4, 8 cm

2. On col·locarem el següent 8 ? Com està a dreta del 4, que són centimetres, elficarem en la primera unitat que hi ha a dreta dels centimetres: el mil·limetres.(mm).


4, 8

3. Una vegada col·locats els 4,8 cm en la taula, els passarem a metres. Com?Com anem d’una unitat xicoteta(cm) a una més gran (m) dividirem els 4,8centimetres (cm) entre 100 ( perquè cada casella que passem a unitats més grandividim entre 10. Com pujem 2, dividim entre 100).

4,8 cm : 10 = 0,48 dm0,48 dm :10 = 0,048 m.

5. Per tant 4,8 cm = a 0,048 m.

MESURES DE MASSA

La MASSA és la quantitat de matèria que té un cos o objecte.(el que pesa)

Unitat principal: el GRAM.


SUBMÚLTIPLES

quilogram (kg)

hectogram(hg)

decagram(dag)

gram(g)

decigram(dg)

centigram(cg)

mil·ligram(mg)

S’utilitzen per a mesurar objectes ocossos que tenen una massa major

que el gram.

S’utilitzen per a mesurar objectes ocossos que tenen una massa

menor que el gram.

CONVERSIÓ DE MESURES DE MASSA



x10 x10 x10 x10 x10 x10

kg hg dag g dg cg mg

:10 :10 :10 :10 :10 :10




Exemple 1. Volem passar 45 g a mg.

Com volem passar «g» a «mg», d’una unitat gran a una més xicoteta multiplicarem.

1. Col·loquem el 45g en la taula. Però del 45, quina xifra són els grams (g)? Laxifra més pròxima a la «g». En este cas el 5.

4 5 g


5

2. On col·locarem el 4? Com està a l’esquerra del 5, que són grams, el ficaremen la primera unitat que hi ha a l’esquerra dels grams: el decagrams. (dag).


4 5

3. Una vegada col·locats els 45 g en la taula, els passarem a mil·ligrams. Com?Com anem d’una unitat gran (g) a una més xicoteta (mg) multiplicarem els 45grams (g) per 1000 ( perquè cada casella que passem a unitats més xicotetamultipliquem x10. Com baixem 3, 10x10x10 = 1000)

45 g x 10 = 450 dg450 dg x10 = 4500 cg

4500 cg x 10 = 45.000 mg


4 5 0 0 0

4rt. Per tant 45g = a 45.000 mg.

Exemple 2. Volem passar 700 cg a grams

Com volem passar d’una unitat xicoteta (cg) a una altra més gran (g) dividirem.

1. Col·loquem el 700 cg en la taula. Però del 700, quina xifra són els centigrams(cg)? La xifra més pròxima a «cg». En este cas el 0.

7 0 0 cg

2. On col·locarem el següent 0 ? Com està a l’esquerra del 0, que sóncentigrams, el ficarem en la primera unitat que hi ha a l’esquerra delscentigrams: el decigrams. (dg).


0 0

3. Per últim, col·locarem el 7 en la primera unitat que està a l’esquerra del 0 deldecigrams (dg). En este cas, els grams (g)


7 0 0

4. Una vegada col·locats els 700 cg en la taula, els passarem a grams. Com?Com anem d’una unitat xicoteta(cg) a una més gran (g) dividirem els 700centigrams (cg) entre 100 ( perquè cada casella que passem a unitats més grandividim entre 10. Com pujem 2, dividim entre 100).

700 cg : 10 = 70 dg70 dg :10 = 7 g.

5. Per tant 700cg = a 7 g.


Exemple 1. Volem passar 2,7 dg a mg.

Com volem passar «dg» a «mg», d’una unitat gran a una més xicoteta multiplicarem.

1. Col·loquem el 2,7dg en la taula. Però del 2,7 dg, quina xifra són els decigrams(dg)? La primera xifra a l’esquera de la coma. En este cas el 2.

2,7 dg


2,

2. On col·locarem el 7? Com està a la dreta del 2, el ficarem en la primera unitatque hi ha a dreta dels decigrams: el centigrams. (cg).


2, 7

3. Una vegada col·locats els 2,7 dg en la taula, els passarem a mil·ligrams. Com?Com anem d’una unitat gran (dg) a una més xicoteta (mg) multiplicarem els 2,7decigrams (dg) per 100 ( perquè cada casella que passem a unitats més xicotetamultipliquem x10. Com baixem 2, 10x10= 100)

2,7 dg x 10 = 27 cg27 cg x10 = 270 mg


2 7 0

4rt. Per tant 2,7d g = a 270 mg.

Exemple 2. Volem passar 4,8 cg a grams

Com volem passar d’una unitat xicoteta (cg) a una altra més gran (g) dividirem.

1. Col·loquem el 4,8 cg en la taula. Però del 4,8cg, quina xifra són els centigrams(cg)? La primera xifra a l’esquera de la coma. En este cas el 4.

4,8 cg

2. On col·locarem el següent 8 ? Com està a dreta del 4, que són centigrams, elficarem en la primera unitat que hi ha a dreta dels centigrams: el mil·ligrams.(mg).


4, 8

3. Una vegada col·locats els 4,8 cg en la taula, els passarem a grams. Com?Com anem d’una unitat xicoteta(cg) a una més gran (g) dividirem els 4,8centigrams (cg) entre 100 ( perquè cada casella que passem a unitats més grandividim entre 10. Com pujem 2, dividim entre 100).

4,8 cg : 10 = 0,48 dg0,48 dg :10 = 0,048 g.

5. Per tant 4,8 cg = a 0,048 g.

MESURES DE CAPACITATS

La CAPACITAT és la quantitat de líquid que cap dins d’un recipient o objecte.

Unitat principal: el LITRE.


SUBMÚLTIPLES

quilolitre(kl)

hectolitre(hl)

decalitre(dal)

litre(l)

decilitre(dl)

centilitre(cl)

mil·lilitre(ml)

S’utilitzen per a mesurar capacitatsmajors d’un litre

S’utilitzen per a mesurar capacitatsmenors d’un metre.

CONVERSIÓ DE MESURES DE CAPACITAT



x10 x10 x10 x10 x10 x10

kl hl dal l dl cl ml

:10 :10 :10 :10 :10 :10




Exemple 1. Volem passar 45 l a ml.

Com volem passar «l» a «ml», d’una unitat gran a una més xicoteta multiplicarem.

1. Col·loquem el 45l en la taula. Però del 45, quina xifra són els litres (l)? La xiframés pròxima a la «l». En este cas el 5.

4 5 l


5

2. On col·locarem el 4? Com està a l’esquerra del 5, que són litres, el ficarem enla primera unitat que hi ha a l’esquerra dels litres: el decalitre (dal).


4 5

3. Una vegada col·locats els 45 l en la taula, els passarem a mil·lilitres. Com?Com anem d’una unitat gran (l) a una més xicoteta (ml) multiplicarem els 45litres (m) per 1000 ( perquè cada casella que passem a unitats més xicotetamultipliquem x10. Com baixem 3, 10x10x10 = 1000)

45 l x 10 = 450 dl450 dl x10 = 4500 cl

4500 cl x 10 = 45.000 ml


4 5 0 0 0

4rt. Per tant 45l = a 45.000 ml.

Exemple 2. Volem passar 700 cl a litres

Com volem passar d’una unitat xicoteta (cl) a una altra més gran (l) dividirem.

1. Col·loquem el 700 cl en la taula. Però del 700, quina xifra són els centilitres(cl)? La xifra més pròxima a «cl». En este cas el 0.

7 0 0 cl

2. On col·locarem el següent 0 ? Com està a l’esquerra del 0, que són centilitres,el ficarem en la primera unitat que hi ha a l’esquerra dels centilitres: el decilitres.(dl).


0 0

3. Per últim, col·locarem el 7 en la primera unitat que està a l’esquerra del 0 deldecilitres (dl). En este cas, els litres (l)


7 0 0

4. Una vegada col·locats els 700 cl en la taula, els passarem a litres. Com? Comanem d’una unitat xicoteta(cl) a una més gran (l) dividirem els 700 centilitres (cl)entre 100 ( perquè cada casella que passem a unitats més gran dividim entre 10.Com pujem 2, dividim entre 100).

700 cl : 10 = 70 dl70 dl :10 = 7 l.

5. Per tant 700 cl = a 7 l.


Exemple 1. Volem passar 2,7 dl a ml.

Com volem passar «dm» a «mm», d’una unitat gran a una més xicoteta multiplicarem.

1. Col·loquem el 2,7dl en la taula. Però del 2,7 dl, quina xifra són els decilitres(dl)? La primera xifra a l’esquera de la coma. En este cas el 2.

2,7 dl


2,

2. On col·locarem el 7? Com està a la dreta del 2, el ficarem en la primera unitatque hi ha a dreta dels decilitres: el centilitres. (cl).


2, 7

3. Una vegada col·locats els 2,7 dl en la taula, els passarem a mil·lilitres. Com?Com anem d’una unitat gran (dl) a una més xicoteta (ml) multiplicarem els 2,7decilitres (dl) per 100 ( perquè cada casella que passem a unitats més xicotetamultipliquem x10. Com baixem 2, 10x10= 100)

2,7 dl x 10 = 27 cl27 cl x10 = 270 ml


2 7 0

4rt. Per tant 2,7dl = a 270 ml.

Exemple 2. Volem passar 4,8 cl a l

Com volem passar d’una unitat xicoteta (cl) a una altra més gran (l) dividirem.

1. Col·loquem el 4,8 cl en la taula. Però del 4,8cl, quina xifra són els centilitres(cl)? La primera xifra a l’esquera de la coma. En este cas el 4.

4, 8 cl

2. On col·locarem el següent 8 ? Com està a dreta del 4, que són centilitres, elficarem en la primera unitat que hi ha a dreta dels centilitres: el mil·lilitres. (ml).


4, 8

3. Una vegada col·locats els 4,8 cl en la taula, els passarem a litres. Com? Comanem d’una unitat xicoteta(cl) a una més gran (l) dividirem els 4,8 centilitres (cl)entre 100 ( perquè cada casella que passem a unitats més gran dividim entre 10.Com pujem 2, dividim entre 100).

4,8 cl : 10 = 0,48 dl0,48 dl :10 = 0,048 l.

5. Per tant 4,8 cl = a 0,048 l.

DIFERENTS MANERES D’EXPRESSAR MESURES

FORMA COMPLEXA

La mesura s’expressa en dues o més unitats.

EXEMPLE. Com podem convertir una mesura incomplexa (s’expressa sols en una unitat) en complexa.

132 cm1. Col·loquem la mesura en la taula.


1 2 3

2. Ara escrivim la mesura de diferents formes.

1 m 3 dm 2 cm

132 cm 13dm 2 cm

1m 32 cm

FORMA INCOMPLEXA

La mesura s’expressa en una única unitats. EXEMPLE. Com podem convertir una mesura complexa (s’expressa en dues o més unitat) en incomplexa.

1m 32 cm

1. Col·loquem la mesura en la taula.


1 2 3

2. Ara escrivim la mesura de diferents formes.

1,32 m

1m32 cm 132 cm

13,2 dm

Estes són tres formes de expressar en forma complexa

132cm (perquè cadascuna de les

formes té dos o més unitats.)

Estes són tres formes de expressar en forma incomplexa

1m32cm (perquè cadascuna de les formes una única

unitat)

COMPARAR MESURES DONADES TANT EN FORMA COMPLEXA CONINCOMPLEXA

Tenim les següents mesures donades tant en forma complexa com incomplexa.

FORMES COMPLEXES FORMES INCOMPLEXES

3 g 45 cg 5kg 345 g 2.345 cg 234 g

1. Hem de tindre les formes incomplexes en la mateixa unitat. Com no les teniemiguals, passem totes a una.

kg hg Dag g dg cg mg

2.345 cg 2 3 4 5

234 g 2 3 4 0 0

Hem passat 2.345 cg i 234 g a centigrams.

2345 cg = 2345 cg234 g = 23.400 cg

2. Passem les formes complexes a incomplexes.

Com les formes incomplexes les hem passat a centigram, les formes complexestambé les passarem a centigrams.

kg hg Dag g dg cg mg

3 g 45 cg 3 4 5

5 kg 45 g 5 0 4 5 0 0

Hem passat 3g i 45 cg i 5kg i 45g a centigrams.

3g 45 cg = 345 cg

5kg 45g = 504.500 cg

3. Ara comparem els resultats i els ordenem.

2.345 cg = 2.345 cg234 g= 23.400 cg3 g 45 cg = 345 cg

5kg 45 g= 504.500cg

5 kg 45 g > 234 g > 2.345 cg > 3g 45 cg (504.500cg) (23.400cg) (2.345cg) (345cg)

TIPUS DE RECTES

RECTA SEMIRECTA SEGMENT SECANTS PARAL·LELES PERPENDICULARS

És una línia, sensecorbes ni angles,

que no técomençament ni fi.

És una línia, sensecorbes ni angles,

amb començamentperò sense fi.

És un tros de rectaamb principi i final.

Són dos rectes quees tallen (o es

tallarien enprolongar – les) en

un punt

Són rectes quemai es tallen.(inclòs si lesprolonguem)

Són dues rectes quedivideixen el pla enquatre parts iguals.

(quatre anglesrectes,90º)

ANGLES

ANGLE AGUT ANGLE RECTE ANGLE OBTUS ANGLE PLA ANGLE CONCAU ANGLE COMPLET

Mesura menys de90º

Mesura 90º Mesura entre 91º i179º

Mesura 180º Mesura entre 181º i359º

Mesura 360º

Vèrtex

costat

costat

obertura

POSICIÓ DELS ANGLES

CONSECUTIUS CONSECUTIUSADJACENTS

OPOSATS PEL VÈRTEX

Tenen el vèrtex i un costat en comú Tenen el vèrtex i un costat en comú.Sumen 180º (angle pla)

Tenen el vèrtex en comú i els costats enprolongació

LES PARAULES DERIVADES

QUÈ SÓN? QUÈ SÓN ELS SUFIXOS?

Són paraules que es formen a partir de les paraulesprimitives.

Són síl·labes que afegim darrere de les paraules primitivesper a formar paraules derivades.

EXEMPLES DE PARAULES DERIVADES

bellesa(bell)

perillós(perill)

benidormer(Benidorn)

oficinista(oficina)

aiguada, aiguat(aigua)

telefonista(telèfon)

gatet(gat)

personal(persona)

fuster(fusta)

puçolenc(Puçol)

electricista(elèctric)

neteja, netejador(net)

cotxàs(cotxe)

brutícia, brutor(brut)

aviador(avió)

facilitar(fàcil)

betxinenc(Betxi)

pianista(piano)

terraire, terral(terra)

amigable(amic)

gentada(gent)

porteria(porta)

volador(volar)

carcaixentí(Carcaixent)

novel·lista(novel·la)

llenguatge, llengut(llengua)

brancatge(branca)

taulell(taula)

verdós(verd)

terraqüi(terra)

denier(Dènia)

llibreria(llibre)

gossera,gossada(gos)

joventut, jovenet(jove)

pomera(poma)

taxista(taxi)

felicitat(feliç)

naquerà(Nàquera)

cotxer, cotxera(cotxe)

gotera, gotejar(gota)

centrada, central(centre)

plantada(planta)

comptable(compta)

aventurer(aventura)

floració(flor)

rellotgera(rellotge)

colador(colar)

investigador(investigació)

menjador(menja)

gravadora(grava)

flotador(flota)

FORMES IMPERSONALS

Són aquelles formes verbals en què no s’indica el temps (passat, present, futur) ni el mode (indicatiu, subjuntiu, imperatiu).

SÓN

INFINITIU GERUNDI PARTICIPI

- És el nom del verb.

- Acaba en:

-AR -ER / RE - IR

- Expressa la manera com es fa algunacosa.

- Pot acabar en:

-ANT -ENT -INT

-Expressa com és o està alguna cosa.

- Té gènere (masculí / femení) i nombre(singular/ plural)

-Acaba en :

-ADA -IT -UT

EXEMPLES EXEMPLES EXEMPLES

cantaraprendre

córrerdir

Volantperdentdormint

pensadallegittemut

PUNT I COMA (;)

S’utilitza per a indicar l’entonació i les pauses que hem de fer en els textos

USOS

Per a separar oracions que ja tenencomes.

Per a separar llistes Per a separar oracions que estan unidespel significat.

EXEMPLE EXEMPLE

Per al pastís necessitem mantega, farina

i sucre per a la base ; iogurt, poma illet...

Volem fer un diari per a informar decoses de l’escola i altres temes

interessants com videojocs i llibres; perònecessitem decidir qui l’escriurà.

TIN EN CONTE

PUNT I A PART DOS PUNTS

Separa paràgrafs. S’escriuen davant d’una enumeració

PALABRAS COMPUESTAS

Son palabras formadas por dos o más palabras simples.

EJEMPLOS

Tirachinas (tira+chinas) Contrarreloj (contra+reloj) Quitamiedos (quita+miedos) Pasatiempos (pasa+tiempos)

Quitamanchas (quita+manchas? Paracaídas (para+caidas) Balompié (balón+pie) Telarañas (tela+arañas)

Paraguas (para+aguas) Girasoles (gira+soles) Sacacorchos (saca+corchos) Abrelatas (abre+latas)

Pararrayos (para+rayos) Parachoques (para+choques) Parasol (para+sol) Salvapantallas (salva+pantallas)

Salvavidas (salva+vidas) Saltamontes (salta+montes) Cortafuegos (corta+fuegos) Montacargas (monta+cargas)

Ciempiés (cien+pies) Sacapuntas (saca+puntas) Duermevela (duerme+vela) Hojalata (hoja+lata)

Colifor (col+flor) Hierbabuena (hierba+buena) Portaequipajes (porta+equipajes) Bocacalle (boca+calle)

Parabrisas (para+brisas) Cumpleaños (cumple+años) Baloncesto (balón + cesto) Marcapasos (marca+pasos)

Mediodía (medio+día) Guardacosta (guarda+costa) Tragaluz (traga+luz) Pelirroja (pelo+roja)

TEN EN CUENTA

Algunas palabras simples pueden cambiar al formar palabras compuestas.

EJEMPLOS

Ciempiés (cien+pies) Contrarreloj (contra+reloj) Pelirroja (pelo+roja) Verdinegro (verde+negro)

LOS ADJETIVOS

Son palabras que expresan cómo son o cómo están las personas, animales, objetos o lugares.

GRADOS

POSITIVO COMPARATIVO SUPERLATIVO

No añadeinformación al

adjetivo.

Compara a dos elementos con una característica común Indica una característica en suintensidad más alta

DEINFERIORIDAD

DEIGUALDAD

DE SUPERIORIDAD

FORMAS

Menos +adjetivo +que

Tan + adjetivo +como

Más + adjetivo +que

Colocando MUYdelante del adjetivo.

Añadiendo ÍSIMO,ÍSIMA, ÍSIMOS,

ÍSIMAS al adjetivo.(Los adjetivos

acabados en -CO,-CA lo hacen con

-QUÍSIMO,-QUÍSIMA

EJEMPLO EJEMPLO EJEMPLO EJEMPLO EJEMPLO EJEMPLO

Este río esprofundo.

Este río es menos profundo

que aquel lago

Este río es tan profundo

como aquel lago

Este río es más profundo que

aquel lago

El mar es muyprofundo.

Este río esprofundísimo.

Esta riquísimo

LOS PARÉNTESIS

USOS

Para añadir comentarios dentro de untexto.

Para añadir datos como una fecha o unlugar.

Para añadir acotaciones a las obras deteatro.

EJEMPLOS EJEMPLOS EJEMPLOS

La asamblea (con alumnos de todos loscursos) se reunió durante el recreo.

En Tenerife (Canarias) hay un volcán. ONAI: (con cara de asombro). Minombre es Onai.

Siempre se escriben al principio y al final del texto añadido.

LAS COMILLAS

Se utilizan para reproducir las palabras de una persona.Se escriben al principio y al final de las palabras reproducidas.

EJEMPLO

El médico me preguntó : “ ¿Cómo te encuentras? “

VIURE EN DEMOCRÀCIA

QUÈ ÉS LA DEMOCRÀCIA? LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA ESPANYA ÉS UNA MONARQUIAPARLAMENTARIA

És una sistema en el que les persones apartir de 18 anys escolten les idees delspartits polítics o lligen els seusprogrames i després VOTEN el partitque volen que les representen.

Les persones triades representen elsvotants en el PARLAMENT (assembleaon s’expressa la VOLUNTAT DE TOTS).

Aquesta voluntat es reflecteix en lesLLEIS.

És la llei més important d’Espanya.

Va ser aprovada en 1978.

En ella es troben:

ELS NOSTRES DRETS: al treball,al’educació i a la igualtat.

ELS NOSTRES DEURES: respectar leslleis, el pagament d’impostos i laprotecció del medi ambient.

EL FUNCIONAMENT DEL GOVERN.

L’ORGANITZACIÓ DEL TERRITORI.

Perquè té un cap d’estat (REI) querepresenta els espanyols i defensa laConstitució.

El REI no fa les lleis. Les fa elParlament.

El Parlament espanyol té 2 assembleesque anomenem CORTS GENERALS.

CORTS GENERALS:

CORTS JUTGES

Es reuneixenels diputats iels senadorsdels partitstriats pelsciutadans

per proposari aprovar les

lleis.

Trien ungovern

format pelpresident i

els Ministres.El Governs’ocupa de

fer funcionarles lleis.

Treballen enel Tribunalde Justícia.

Vigilen i fanque

complisqueni respecten

les lleis.

L’ORGANITZACIÓ DEL TERRITORI

MUNICIPIS ORGANITZACIÓ DEL TERRITORI ESPANYOL

QUÈ SÓN? LOCALITAT AJUNTAMENT ELECCIÓ DELGOVERN DE

L’AJUNTAMENTPROVÍNCIA COMUNITAT

AUTÒNOMAESPANYA

La divisióterritorial més

menudad’Espanya.

Estan formatsper un territorimunicipal i la

seua població.

Es troba en unmunicipi

Òrgan ques’encarrega de

governar elmunicipi.

Per votació delsciutadans

És l’agrupacióde diversosmunicipis.

Algunesprovíncies

tenen un òrgande govern, laDIPUTACIÓ

PROVINCIAL.

Les comunitatsautònomes

tenen govern iparlament propisper aprovar leslleis en el seu

territori.

És un país queforma part de laUnió Europea.

Comparteix ambaltres païsoseuropeus la

mateixamoneda, normes

i institucions.

PROCÉS

1er. Els ciutadansmajors d’edat que

viuen en elmunicipi VOTEN

per a triar elsseus REGIDORS.

2n. Els regidorstrien ALCALDE.Alcalde i regidorses reuneixen en

PLENSmunicipals perdecidir que fer.

3r. L’ajuntamentorganitza els

SERVEISMUNICIPALS

(protecció, neteja,atenció,transport,cultura i esport)

LA UNIÓ EUROPEA (UE)

LA UE CIUTADÀ EUROPEU

QUÈ ÉS? QUI LA VACREAR?

OBJECTIUS

Una organitzacióinternacional

formada per 28països europeus.

Un grup de païsosdesprés de la IIGuerra Mundial.

1. Garantir la PAU.

2. Millorar les condicions de VIDA iTREBALL.

3. Facilitar el COMERÇ i laCIRCULACIÓ DE PERSONES.

4. Aconseguir la IGUALTAT ENTREPAÏSOS.

5. Protegir els ESPAIS NATURALS.

Sols necessites el teu DNI per viatjar pelspaïsos de la UE.

Si et poses malalt en algun dels païsosde la UE tens dret a rebre assistènciamèdica.

Pots estudiar i treballar en qualsevol paísde la UE

INSTITUCIONS DE LA UE

COMISSIÓ EUROPEA

EL PARLAMENT CONSELL DEMINISTRES

TRIBUNAL DEJUSTÍCIA

TRIBUNAL DECOMPTES

Elabora i proposa leslleis i els pressupostos.

Aproven les lleis i els pressupostos

Vigilen perquè es complisquen les lleis i elspressupostos

LA POBLACIÓ D’ESPANYA

QUÈ ÉS LAPOBLACIÓ?

COM S’ESTUDIA? QUÈ ÉS LA DENSITAT DE POBLACIÓ?

COM ÉS LAPOBLACIÓ

D’ESPANYA?

És el conjuntde personesque viuen en

un mateixterritori.

Arreplegant dades per mitjà del CENS i el PADRÓ. És el nombre de persones queviuen en un territori.

Hi ha pocsnaixements.

La gent cadavegada viumés anys.

La majoria dela gent viu a lacosta o a lesgrans ciutats.

S’ha produïtun èxode dela poblaciórural a les

ciutats per abuscar treball.

CENS PADRÓ DENSITATBAIXA

DENSITAT ALTA

Registra quantes personesviuen a Espanya, l’edat, el

sexe, l’origen.Es fa cada 10 anys.

Porta el compte denaixements i les morts que es

produeixen en un territori.Es calcula cada any

Llocsquasi

despoblats

Llocs poblats

ES TÉ EN COMPTE

NATALITAT MORTALITAT IMMIGRACIÓ EMIGRACIÓ

Nombre denaixements

en unapoblació.

Nombre dedefuncions enuna població.

Són lespersones quearriben d’un

altre lloc per aviure.

Són lespersones que

se’n van aviure a unaltre lloc.

SECTOR PRIMARI I SECUNDARI

POBLACIÓ ACTIVA POBLACIÓ NO ACTIVA

SECTOR PRIMARI

SECTORSECUNDARI

Són persones majors de16 anys que treballen o

poden fer – ho.

POBLACIÓ OCUPADA:Treballa

POBLACIÓ EN ATUR:No treballa

Són:

xiquets

jubilats

persones malaltes

persones que novolen treballar acanvi de diners

Conjunt d’activitats que s’ocupend’obtindre les matèries primeres

Conjunt d’activitats que transformenles matèries primeres en altres

productes.

SÓN SÓNAGRICULTURA RAMADERIA PESCA INDUSTRIA

ALIMENTACIÓINDUSTRIA DEL’AUTOMÒBIL

INDUSTRIA DELA

CONSTRUCCIÓ

Hi ha cultiusde secà

(cereals) ide regadiu

(hortalisses)

Destaquen:BovinaOvina

PorcinaAus

Potser:Tradicional

o Industrial

(en vaixellspesquers

més grans)

Produeixenconserves

i alimentselaborats

INDUSTRIAQUÍMICA

Dissenya iconstrueixcarreteres,ferrocarrils

ihabitatges

INDUSTRIA DEL’ENERGIA

Treballen engrans avanços

tècnics

SECTOR TERCIARI

Són el conjunt d’activitats que ofereixen serveis o venen productes

TIPUS DE SERVEIS

COMERÇ TRANSPORT TURISME SERVEIS PÚBLICS VOLUNTARIS

Venen productes oserveis en botigues,grans comerços oportals d’internet.

Traslladen persones imercaderies d’un lloc a

un altre.

Organitzen viatges il’allotjament de les

persones que visitenaltres llocs en el temps

d’oci.

MestresBombersMetgesPolicia

Persones que donen unservei i ajuden els quiho necessiten sense

rebre un salari.

LES VIES DE COMUNICACIÓ

PODEN SER

TERRESTRES MARÍTIMES AÈRIES

Van per terra. Van pel mar Van volant

CIRCULA AMB SEGURETAT

ABANS DECREUAR

ELS SEMÀFORS

ESPAIS PER ALSVIANANTS

POLICIES ISENYALS DECIRCULACIÓ

CINTURO DESEGURETAT I

CADIRAADEQUADA

ENTRAR I EIXIRDEL COTXE PEL

COSTAT MÉSPRÒXIM A LA

VORERA

Mirar a una banda ia l’altra del carrer.

Comprovar que elsvehicles estan

parats

Eviten accidents.

Són per alsvehicles, bicis i

vianants

Són els més segursper a jugar o

passejar.

Necessaris per auna circulació

segura.

L’han d’usar elspassatgers dels

vehicles.

Els xiquets hand’usar una cadira

adequada.

EL CONSUM

IMPORTÀNCIA PROBLEMES DE CONSUMIR EN EXCÉS

Necessitem consumir o tindre productes de primeranecessitat (menjar, calcer, roba, calefacció...)

Problemes econòmics(per comprar coses que no es necessiten)

Esgotar els recursos del planeta.(pel consum excessiu de matèries primeres)

Contaminació(per l’excés de residus)

COM FER UN CONSUM RESPONSABLE

Abans de comprar alguna cosa,preguntar – nos si ho necessitem

Anar a l’escola a peu, en transport público en bici.

Reutilitzar materials quan femmanualitats i els que no servisquen,

reciclar – los.

LA PUBLICITAT

COM ENS ARRIBA? QUÈ PRETÉN?

CARTELLS ANUNCISDE TV

RÀDIO PREMSA MISSATGED’INTERNET

Traure beneficiseconòmics intentant

convéncer – nosde comprar unproducte o un

servei.

Que els mitjans decomunicació reben

diners per mostrar - la

Ajudar a pagaractes culturals o

esportius

LA PUBLICITAT

COM ENS ARRIBA? QUÈ PRETÉN?

CARTELLS ANUNCISDE TV

RÀDIO PREMSA MISSATGED’INTERNET

Traure beneficiseconòmics intentant

convéncer – nosde comprar unproducte o un

servei.

Que els mitjans decomunicació reben

diners per mostrar - la

Ajudar a pagaractes culturals o

esportius

L’EMPRESA

QUÈ ÉS? TIPUS RECERCA DEBENEFICIS

ECONÒMICS

RESPONSABILITAT

És unaorganització queofereix serveis o

productes perobtindre beneficis

econòmics

EMPRESAD’ÀMBIT LOCAL

O NACIONAL

EMPRESAMULTINACIONAL

Empreses nascudes enEspanya posa lesseues fàbriques en llocson els impostos sónmés baixos, hi hamillors comunicacions ola mà d’obra és mésbarata.

OBJECTIU:Aconseguir beneficiseconòmics més grans

SOCIALECONÒMICA ECOLÒGICA

Sols treballa aEspanya

Treballa adiversos països

del món.

No hande

treballarxiquetsni elsobrershan de

treballarmassahores.

Han de pagarels seus

impostos.

Han derespectar el

medi ambient icontaminar el

menyspossible.

ELS MATERIALS

Són una matèria amb la qual es fabriquen els objectes.

PROPIETATS

DURESA RESISTÈNCIA IMPERMEABILITAT TRANSPARÈNCIA

DUR BLA RESISTENT FRÀGIL IMPERMEABLE PERMEABLE TRANSPARENT OPAC

Material queresulta difícil

de ratllar.

Material queresulta fàcil de

ratllar.

Material quesuporta pesos

i colps.

Material queno suporta

pesos icolps.

Material que nodeixa passar

l’aigua.

Material quedeixa passar

l’aigua.

Material quedeixa passar la

llum.

Materialque nodeixa

passar lallum.

EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE

DIAMANT FUSTA DIAMANT VIDREPLÀSTIC ESPONJA VIDRE

FUSTA

FLEXIBILITAT ELASTICITAT CONDUCTIVITAT DE CALOR

FLEXIBLE RÍGID ELÀSTIC PLÀSTIC CONDUCTOR AÏLLANT

Material que potdoblar-se sense

trencar -se.

Material que aldoblegar -se es

trenca.

Material querecupera la formadesprés de estirar-se o doblegar – lo .

Material que norecupera la formadesprés de estirar-se o doblegar – lo .

Material que deixapassar la calor.

Material que nodeixa passar a calor

EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE

PAPER FUSTA GOMA PLÀSTIC COURE CINTA AÏLLANT

PROPIETATS DE LA LLUM

EL COLOR DELS COSSOS LA REFLEXIÓ DELA LLUM

LA REFRACCIÓDE LA LLUML’ARC DE SANT

MARTÍFONTS

LLUMINOSESFONTS NO

LLUMINOSESLA LLUM BLANCA

Ix quan la llumblanca del Sol

travessa gotetesd’aigua i es

descompon enllums de colors.

Tenen el color de lallum que emeten.

Aquests elementspresenten el color

de la llum quereflecteixen cap als

nostres ulls.

Té 7 colors:

ROIG

TARONJA

GROC

VERD

BLAU

ANYIL

VIOLETA

Els rajos de la llumcanvien de direccióquan xoquen amb

un cos.

El rajos de la llumcanvien de direccióquan travessen un

mitjà.

EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE

La dibuix de neó ésroig perquè emet

llum roja.

La poma és verdaperquè reflecteix

llum verda Quan es mirem en un espill.

Quan mirem en unalent.

FORCES I MOVIMENTS

POSEM ENMOVIMENT SI...

AUGMENTEM ODISMINUÏM UN

MOVIMENT SI...

CANVIEM LADIRECCIÓ D’UNMOVIMENT SI...

FORÇA DEFREGAMENT

CANVIEN LA FORMA

Colpegem un objecteparat.

Impulsem un objecteamb molta força,

augmentarà la velocitat.

Si deixem d’impulsar unobjecte, disminuirà la

velocitat

Colpegem qualsevolobjecte.

És la força que s’oposaal moviment d’un

objecte.

Les forces podencanviar la forma d’un

cos i produir – lideformacions.

EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE

LES FORMES DE L’ENERGIA

ENERGIACINÈTICA

ENERGIASONORA

ENERGIALLUMINOSA

ENERGIAELÈCTRICA

ENERGIACALORÍFICA

ENERGIAQUÍMICA

És la que tenen elscossos enmoviment.

És un tipusd’energia cinètica.

És la que emetenels cossos o l’aire

quan vibren

És la que tenen elscossos quanemeten llum.

És la que utilitzenels aparells que esvalen d’electricitat.

També és la quetenen els rajos en

les tempestes.

És la quetransfereixen els

cossos calents alscossos més freds.

És la queemmagatzemen les

piles,combustibles...

EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE

L’ENERGIA EN LES NOSTRES VIDES

ENERGIA PER AL CAMP

ENERGIA PER ALS EDIFICIS

ENERGIA PER A LESFÀBRIQUES

ENERGIA PER ALTRANSPORT

Energia química(els agricultors utilitzen

màquines que funcionen ambgasolina o gasoil)

Energia elèctrica(l’electricitat fa que funcionen

quasi tots els aparells decasa.

Aquest aparells transformenl’electricitat en energia sonora,

cinètica, calorífica,lluminosa...)

Energia elèctrica(l’electricitat fa funcionar lesmàquines de les fàbriques)

Energia química(els cotxes i els camions usen

gasolina o gasoil)

Energia elèctrica(els trens i el metro usen

l’electricitat)

L’ENERGIA EN LES NOSTRES VIDES

ENERGIA PER AL CAMP

ENERGIA PER ALS EDIFICIS

ENERGIA PER A LESFÀBRIQUES

ENERGIA PER ALTRANSPORT

Energia química(els agricultors utilitzen

màquines que funcionen ambgasolina o gasoil)

Energia elèctrica(l’electricitat fa que funcionen

quasi tots els aparells decasa.

Aquest aparells transformenl’electricitat en energia sonora,

cinètica, calorífica,lluminosa...)

Energia elèctrica(l’electricitat fa funcionar lesmàquines de les fàbriques)

Energia química(els cotxes i els camions usen

gasolina o gasoil)

Energia elèctrica(els trens i el metro usen

l’electricitat)

ABÚS I MAL ÚS DE L’ENERGIA

CONSUM EXCESSIUDE FONTS

D’ENERGIA NORENOVABLE

PRODUCCIÓ ICONSUM D’ENERGIA

L’ÚS DELSCOMBUSTIBLES

FÒSSILS

PETROLI QUE PERACCIDENT CAU AL

MAR

ELSEMBASSAMENTS,

ELS PANELLSSOLARS O ELS

AEROGENERADORS

CONSEQÜÈNCIES CONSEQÜÈNCIES CONSEQÜÈNCIES CONSEQÜÈNCIES CONSEQÜÈNCIES

-Problemes deproveïment.

-Esgotar – se amb elpas del temps.

-Contaminació (aire, sol,aigua)

- Alteració del paisatge.

-Desaparició d’éssersvius.

-Allibera substànciestòxiques a l’atmosfera.

- Contamina el mar i,per tant, pot provocar ladesaparició dels éssers

vius del mar.

- Modifiquen elpaisatge.

- Alteren la vida animal ivegetal.

ABÚS I MAL ÚS DE L’ENERGIA

CONSUM EXCESSIUDE FONTS

D’ENERGIA NORENOVABLE

PRODUCCIÓ ICONSUM D’ENERGIA

L’ÚS DELSCOMBUSTIBLES

FÒSSILS

PETROLI QUE PERACCIDENT CAU AL

MAR

ELSEMBASSAMENTS,

ELS PANELLSSOLARS O ELS

AEROGENERADORS

CONSEQÜÈNCIES CONSEQÜÈNCIES CONSEQÜÈNCIES CONSEQÜÈNCIES CONSEQÜÈNCIES

-Problemes deproveïment.

-Esgotar – se amb elpas del temps.

-Contaminació (aire, sol,aigua)

- Alteració del paisatge.

-Desaparició d’éssersvius.

-Allibera substànciestòxiques a l’atmosfera.

- Contamina el mar i,per tant, pot provocar ladesaparició dels éssers

vius del mar.

- Modifiquen elpaisatge.

- Alteren la vida animal ivegetal.

COM PODEM ESTALVIAR ENERGIA

APAGANT ELS APARELLSELÈCTRICS SI NO ELS

USEM

APAGANT LES LLUMS DELES HABITACIONS BUIDES

TANCANT LES PORTES ILES FINESTRES SI HI HA

CALEFACCIÓ

USANT LA BICICLETA OCAMINAR SI ES POSSIBLE.

COM PODEM ESTALVIAR ENERGIA

APAGANT ELS APARELLSELÈCTRICS SI NO ELS

USEM

APAGANT LES LLUMS DELES HABITACIONS BUIDES

TANCANT LES PORTES ILES FINESTRES SI HI HA

CALEFACCIÓ

USANT LA BICICLETA OCAMINAR SI ES POSSIBLE.

conversiÓ de mesures de longitud...1. col·loquem el 2,7dg en la taula. però del 2,7 dg, quina...

Documents