122. gener 2016 - abcat.cat · at en diversos projectes de recerca: «scripta biblica» (quinze...

122. gen

er 2016

Bu

tlletd

e lAsso

ciaci B

blica

de C

atalunya

Gravat del P. OriOl div sObre ramOn llull (en lany del seu centenari)

1

Portal

Entre els dies 31 dagost i 3 de setembre de 2015 se celebr en el centre El Se-minari, a Tarragona, un congrs de les tres associacions bbliques ibriques: lAs-sociaci Bblica Espanyola, lAssociaci Bblica Portuguesa i lAssociaci Bblica Catalana. El tema era la missi i les comunitats en les cartes de lapstol Pau, un tema ntimament vinculat amb la ciutat que hostatjava lesdeveniment. Tarrago-na s, desprs de Roma, la segona ciutat paulina de loccident de la Mediterrnia. Dues sn les raons per a qualificar-la aix. En primer lloc, cal dir que la hiptesi de la presncia de lapstol a Trraco en la dcada dels anys seixanta del segle I dC, en

2

Portal

qualitat de condemnat a una pena temporal i mitigada dexili, no s en absolut me-nystenible. Ja han passat els anys en qu defensar aquesta possibilitat era acollit, en el millor dels casos, amb mitja rialla. O era vist com una posici netament apologtica, sense cap fonament en les dades escasses per no inexistents, que testimonien els ltims anys de la vida de Pau. Ara, el qui vulgui fer-se una opini sobre el tema, t a la seva disposici un volum de ms de 600 pgines, fruit dels treballs del Con-grs de Tarragona de 2013, editat per la prestigiosa editorial alemanya Mohr Sie-beck (WUNT 352), que aplega vint-i-nou estudis amb el ttol The Last Years of Paul. En segon lloc, el carcter paul de Tarragona ve donat pel fet que la memria de Pau no s una pea de museu sin una realitat viva en la histria de la seu primada de les Hispnies, capital de la provncia romana de la Hispnia Citerior o Tarraconense. Com escriu John M. G. Barclay, professor de Nou Testament a Durham (UK), la Tarragona del segle XXI s una ciutat still proud to associate itself with Paul (p. 14), i aquesta realitat, que pot ser llegida amb el rerefons de diversos escenaris relatius a la vida de lapstol, resta una dada incontrovertible: a token of his unexpected, long-term success (bidem). La recerca histrica mai no ser capa dafimar amb certesa

Conferncia del Dr. Santiago Guijarro al Museu Bblic Tarraconense

3

total que Pau va trepitjar els carrers de Trraco per tampoc no tindr dades defi-nitives en sentit contrari. Hi ha, doncs, dues posicions histriques possibles: la que considera el pas de Pau per Tarragona com un fet altament probable, i la posici contrria a aquesta. Entremig, resta ferma la tradici paulina de lEsglsia de Trraco, tardana per no per aix menys significativa.

El Congrs de les associacions bbliques ibriques va manifestar, en lnies generals, el bon nivell dels estudis bblics que shi realitzen. Els membres de les diverses asso-ciacions van contribuir a lxit de la trobada amb un seguit dintervencions que van mostrar diverses lnies de recerca. En voldria destacar tres. La primera s laproximaci historicocrtica a la figura de lapstol, que no deixa al marge les aportacions provi-nents dels mtodes narratius. La ponncia del Dr. Agust Borrell (ABCAT) se situa en aquesta tessitura. La segona lnia de recerca s laproximaci narrativa a Pau, que integra dades substantives provinents de la histria i de la filologia, per amb forts accents literaris i fins i tot hermenutics. s el cas de la ponncia del Dr. Jos Tolen-tino Mendona (ABP), exegeta i poeta. La tercera aproximaci seria la determinada per lantropologia cultural, no exempta delements historicocrtics, no massa llunyana de les tesis de la histria de les religions, que presenta un primer Pau en ple contrast amb el segon i tercer Pau. Aquesta s la posici del Dr. Carlos Gil (ABE).

Tanmateix, el Congrs Bblic de Tarragona, lnima del qual va ser el Dr. Santiago Guijarro, president de la ABE, que va pronunciar una conferncia oberta al gran p-blic sobre la missi paulina, tamb es va caracteritzar pels intercanvis de materials i de publicacions entre els membres de les tres associacions bbliques. En aquest sentit, la nostra Associaci va editar un bonic opuscle, sota la cura de Jaume Balateu i Roser Prats Amill, que reflectia sobretot all que ha estat el treball dels darrers vint-i-dos anys, s a dir, des de la publicaci de la BCI (1993) fins ara. Veient les publicacions i els diversos materials que integren lopuscle, s de justcia concloure que lAssociaci ha dut a terme les seves finalitats amb constncia i ha assolit uns resultats ms que notables. En els darrers anys, lAssociaci ha estat la pea clau no lnica per a promoure la cultura bblica a Catalunya, dacord amb all que es diu en els Estatuts fundacionals, aprovats pel recordat arquebisbe Josep Pont i Gol lany 1973, i dacord amb la resoluci 54 del Concili Tarraconense de 1995, que diu aix: Amb lobjectiu de rellanar la pastoral bblica, els bisbats de Catalunya potenciaran lAssociaci Bbli-ca de Catalunya com a instrument de difusi popular de la Paraula de Du.

LAssociaci ha fet aportacions decisives en el camp de la difusi popular del text bblic. Les edicions bbliques, fetes conjuntament amb Editorial Claret, Societats B-bliques Unides i, en els darrers anys, amb el Centre de Pastoral Litrgica, han anat succeint-se sense parar: estndard, familiar, de butxaca, braille, en lletra gran, llegida, popular, telemtica, comunitria. Les edicions del Nou Testament, en diversos for-mats, o dels Salms o del Nou Testament i els Salms, o del Nou Testament grec-llat-

Portal

4

catal, han anat obrint el text bblic a una gran varietat de persones. Altres llibres ins-trumentals, com ara Llegir la Bblia en grup, han acompanyat la divulgaci massiva del text bblic, tant a Catalunya com a Valncia (edici en modalitat valenciana) i les Illes Balears (edici en modalitat illenca), i tamb la lectura espiritual del text. Fins i tot editorials com Gran Enciclopdia Catalana i Proa, o b EDB i Crulla, han fet edicions bbliques amb el text de la BCI, que sha convertit en la Vulgata catalana. Per a aix va ser pensada, i amb el pas dels anys com a tal sha consolidat. El poble de Du que peregrina a Catalunya i a les terres de parla catalana, ha rebut la Bblia de lAssociaci com linstrument grcies al qual accedeix a la Paraula viva i eterna de Du i al sant Evangeli de Nostre Senyor Jesucrist. De fet, la BCI sha convertit en la Bblia en llengua catalana, dins i fora de lEsglsia.

Finalment, lopuscle en qesti posa en evidncia que lAssociaci ha anat ms enll del que se li demanava com a divulgadora de la Bblia i sha endins-at en diversos projectes de recerca: Scripta Biblica (quinze volums des de 1997), collecci successora del Suplement, Corpus Biblicum Catalanicum (tres volums des de 2004) i Literatura intertestamentria (set volums des de 2002). LAssociaci ha treballat aquests projectes en coedici i bona entesa amb la Facultat de Teologia de Catalunya i les Publicacions de lAbadia de Montserrat. En una paraula, la nostra Associaci, de naturalesa ecumnica, uneix de manera indes-triable la vessant cientfica i la vessant divulgativa, i en aix es mostra profundament original, si se la compara amb les altres associacions venes, pertanyents al mn llat (francesa, italiana, espanyola).

Que per molts anys pugui continuar la seva tasca, impulsada pel seu miler de socis i per la companyia efica daquest magnfic Butllet!

Armand Puig i Trrech

Portal

5

Articles

El viatge a Hispnia en el projecte missioner de Pau1

Agust Borrell

No sabem amb certesa si Pau va arribar a Trraco. Probablement no ho sabrem mai. S que consta, en canvi, que volia venir-hi. En la Carta als Romans manifesta explcitament la seva intenci de desplaar-se en un futur proper fins a Hispnia (Rm 15,24.28). Per qu? A qu es devia el seu inters danar a una terra relativament llu-nyana del seu mbit geogrfic originari, aquell en el qual shavia mogut durant tota la vida, tamb com a cristi? Pau s un home de la regi oriental de lImperi rom, i sha-via desplaat amb freqncia i amb facilitat per aquella zona. I tanmateix arriba un moment en qu es mostra preparat per anar fins lextrem occidental de lImperi, una terra molt diferent de la seva des del punt de vista social, cultural, lingstic, religis

Shan proposat diverses respostes per justificar aquesta decisi si ms no inespe-rada de Pau, amb lintent desbrinar si el viatge a Hispnia forma part dun projecte conscient i elaborat i si t al darrere alguna justificaci teolgica. Pot ser especialment oport de reprendre el tema, i de revisar les dades i les hiptesis, aqu a Tarragona, un lloc que amb tota probabilitat formava part de litinerari previst per Pau. Latenci shaur de centrar amb preferncia en Rm 15, lnic text on Pau esmenta els seus plans de viatjar a Hispnia.

1 Ponncia presentada per Agust Borrell en el Congrs de les Associacions Bbliques Ibriques celebrat a la ciutat de Tarragona durant els dies 1-3 de setembre.

6

El viatge a Hispnia en el projecte missioner de Pau

1.1. El rerefons veterotestamentari

Quan escriu la Carta als Romans, Pau t la intenci de comenar una nova etapa en la seva activitat apostlica. s a punt danar a Jerusalem per portar-hi els fruits de la collecta que han realitzat les comunitats de Macednia i Acaia (Rm 15,25-27) i tot seguit vol complir el seu antic desig de visitar la comunitat de Roma; en aquest context, esmenta el seu projecte darribar fins a Hispnia (Rm 15,23-24.28). Es tracta, certament, duna decisi transcendent i significativa, que suposa una no-vetat considerable en la seva praxi missionera fins aquell moment. Tant s aix, que alguns comentaristes pensen que aquesta s la ra ltima per la qual escriu la Carta als Romans.2 Qu mou lapstol a voler emprendre un viatge tan llarg cap a una terra desconeguda per a ell?

1.1. Els anuncis dIsaes

Alguns exegetes han suggerit que lexplicaci cal cercar-la en lAntic Testament, i concretament en alguns textos proftics. El text clau en aquesta hiptesi es troba al final del llibre dIsaes. All es posa en boca de Du la convicci que Ha arribat el temps de reunir totes les nacions i totes les llenges (Is 66,18), i sanuncia lenvia-ment duns supervivents que aniran a proclamar la glria de Du a pobles llunyans

2 Robert Jewett Roy D. KotansKy Eldon Jay epp, Romans. A Commentary, Minneapolis: Fortress Press 2007.

El Dr. Agust Borrell i el Dr. Joan Ferrer, que el va presentar

7


que mai no havien sentit parlar de mi ni havien vist la meva glria (Is 66,19); la conclusi ser que els pagans acudiran a Jerusalem tot portant-hi, com una ofrena, els jueus dispersos que vivien en els seus territoris (Is 66,20).

El text dIsaes cont una llista concreta de llocs que han de ser objecte daquest anunci: Tarsis, Pul, Lud famosa pels seus arquers, Tubal, Javan i les illes ms llunyanes (Is 66,19); lexpressi que segueix el nom de Lud s interpretada pels LXX i per algunes traduccions modernes com un nom propi, Mixec. s discutit on cal situar els llocs als quals es referien aquests noms: Pul podia ser una localitat del nord dfrica, potser Cirene (els LXX ho solen traduir per Lbia), tot i que hi ha qui la situa a Cilcia; Lud ha estat igualment cercada al nord dfrica, si b altres la identifiquen amb Ldia, a lsia menor; Mixec (si s el nom que cal llegir-hi) se sol situar en algun punt dAnatlia; Tubal podria ser al sud del mar Negre, mentre que el nom de Javan s unnimement associat amb el territori dels grecs.3

Un dels principals defensors daquesta hiptesi s Roger D. Aus, que assegura que Is 66 va tenir un paper determinant en el projecte de Pau, perqu li recordava la urgncia devangelitzar Hispnia.4 Segons Aus, Pau rellegeix Is 66,20-21 en el sentit que els missioners cristians han daplegar representants de les nacions paganes i pre-sentar-los als pagans, no pas als jueus de la dispora com una ofrena al Senyor (cf. Rm 15,16);5 Pau hauria tingut la convicci que quan aquesta profecia es compls, s a dir, quan representants de totes les nacions fossin portats a Jerusalem, el Messies tornaria, i jueus i pagans li retrien homenatge.6 Aquesta argumentaci es fonamenta en la identificaci de Tarsis amb Tartessos, lantiga localitat del sud de la pennsula Ibrica. Es tracta duna proposta que ha estat defensada en diverses ocasions, i que t algunes dades que la justifiquen. Aus recull una bona srie darguments per acceptar-la;7 per exemple, els textos de lAT que parlen de Tarsis com una terra llunyana (cf. Sl 72,8-11; Jo 1,3).

Tanmateix, la identificaci no s tan segura, ans al contrari. En un documentat estudi, A. Andrew Das recorda que al llarg de la histria shan suggerit fins a deu lo-calitzacions diferents per a Tarsis, des de lndia fins a Etipia, passant per Cartago i lsia menor.8 La seva contundent conclusi s que ning no hauria identificat Tarsis

3 Cf. una llista darguments i alternatives a Rainer RiesneR, Pauls Early Period. Chronology, Mission Strategy, and Theology, Grand Rapids (Mich.): Eerdmans 1998, pp. 250-252.

4 Roger D. aus, Pauls Travel Plans to Spain and the full number of the Gentiles of Rom. 11.25, NovT 21 (1979) 232-262, p. 238.

5 Ibd., 241.6 Ibd., 242.7 Ibd., 242-246.8 A. Andrew Das, Paul of Tarshish. Isaiah 66.19 and the Spanish Mission of Romans 15.24,28, NTS

54 (2008) 60-73, p. 63.

8

amb el sud dEspanya ni en temps dIsaes ni en temps de Pau.9 De fet, Flavi Josep, lnic testimoni contemporani del NT que ofereix una identificaci explcita, situa Tarsis a Tars de Cilcia (Ant I,127).10 Rainer Riesner, que ha estudiat a fons el tema, creu que aquesta era la identificaci habitual en temps de Pau, i assegura que s per aix que Pau es va fixar, efectivament, en Is 66,19, i que all va trobar indicades les principals etapes de la seva missi als pagans.11 Pau es veia ell mateix com un apstol de les nacions, i Is 66,19 parla denviats escatolgics a les nacions. De fet, Is 66,19 s lnic text de lAT on es parla explcitament de proclamaci als pagans,12 juntament amb Is 49,6, on el Servent del Senyor rep la missi de ser llum de les nacions per por-tar la salvaci de Du fins a lextrem de la terra ( ).

Cal admetre que resulta versemblant que Is 66,19 hagi influt en Pau, perqu preveu la missi a la qual ell se sent cridat. Aix ho pensa tamb James D. G. Dunn, que afegeix que la direcci principal del viatge anunciat a Is 66,19 s bsicament la mateixa que presenta Pau en Rm 15,19, on dibuixaria un arc que va des de Jerusalem fins a Illria.13 Aquesta indicaci, tanmateix, depn de la discutida identificaci dels noms dIs 66,19, i tamb de la traducci de a Rm 15,19, un altre dels interro-gants del text: entre els qui ho interpreten en sentit literal, s a dir, en cercle, hi ha qui dedueix que Pau situa Jerusalem al centre del mn (segons la visi tradicional del judaisme), per la majoria interpreten que Jerusalem s aqu un punt del cercle, i que la descripci de Pau forma un arc que acaba (momentniament) a Illria.14

En un estudi ms ampli i matisat, Seyoon Kim allarga la llista de textos dIsaes que ajuden Pau a entendre la seva crida personal a ser apstol dels pagans; entre aquests destaquen els que alludeixen al pelegrinatge escatolgic dels pobles a Si, tant en el llibre dIsaes (Is 2,2-4; 11,10; 25,6-10; 55,3-5; 56.6-8; 60,1-5; 66,18-21) com en altres textos proftics de lAT (Mi 4,1-3; Jr 3,17; So 3,8-10; Za 2,8-12; 8,20-23).15

9 Ibd., 73.10 RiesneR, Pauls Early Period, 251.11 Rainer RiesneR, Romans 15 and Pauls Project of Journey to Spain (Hispania), en Josep Maria GavalD

i RiBot Andreu Muoz MelGaR Armand puiG i tRRech (eds.), Pau, Fructus i el cristianisme primitiu a Tarragona (segles I-VIII). Actes del Congrs de Tarragona (19-21 de juny de 2008) (Biblioteca Trraco dArque-ologia VI), Tarragona: Fundaci Privada Liber 2010, 101-111, p. 104.

12 RiesneR, Pauls Early Period, 248-249.13 James D. G. Dunn, Beginning from Jerusalem, Grand Rapids (Mich.): Eerdmans 2009, p. 542.14 N. T. wRiGht, Pauls Western Missionary Project: Jerusalem, Rome, Spain. Historical and Theological

Perspectives, en John M. G. BaRclay et al. (eds.), The Last Years of Paul: Essays from the Tarragona Conference, June 2013 (Wissenschaftliche Untersuchungen zum Neuen Testament), Tbingen: Mohr Siebeck 2014, (en premsa), p. 20.

15 Seyoon KiM, Paul as an eschatological Herald, en Brian S. RosneR Trevor J. BuRKe, Paul as Missionary: Identity, Activity, Theology, and Practice (Library of New Testament Studies [Journal for the Study of the New Testament Supplement Series] 420), New York; London: T & T Clark 2011, 9-24, p. 15.


9

Tanmateix, Kim analitza sobretot els textos del Servent del Senyor (Is 42 i 49, i tamb 61,1-3), i creu que Pau troba prefigurada la seva crida a lapostolat en la crida al Ser-vent (cf. especialment Ga 1,15-16)16 i que a partir de les profecies dIsaes, Pau es veu com lherald escatolgic que far que es compleixin els anuncis sobre el pelegrinatge de les nacions a Si.17

En totes aquestes propostes, es fa difcil de veure una relaci estricta de la missi paulina amb els anuncis proftics. Com a molt, es podria acceptar lafirmaci dAr-mand Puig: Les Escriptures guien les grans lnies dacci missionera de lapstol, per les decisions menors depenen del seu propi parer.18

1.2. Hispnia

El que sembla segur en qualsevol cas s que Hispnia era considerat en temps de Pau com el lmit occidental del mn. Riesner recull una srie de testimonis de lpoca que ho confirmen: escriptors grecs com Estrab i Diodor Scul, escriptors llatins com Salusti i Juvenal, i els mateixos Salms de Salom, que a mitjan segle i parlen dHisp-nia com el lmit occidental del mn (SlSal 8,16).19 Les columnes dHrcules (a lactual estret de Gibraltar) havien estat durant segles el non plus ultra per als vaixells, i eren considerades lextrem de la terra.20

Per tot plegat, s molt probable que Pau penss en Hispnia com el lloc ms lluny de la terra, la fi del mn.21 I, en aquest sentit, no s impossible que la veis evocada en la referncia de Is 66,19 a les illes llunyanes. Tanmateix, a part de la dificultat didentificar els noms geogrfics, el text dIsaes no esmenta explcitament ni Jerusa-lem ni Hispnia, els dos extrems de la missi de Pau segons Rm 15. Per tant, com observa Das, pensar que Pau vol anar a Hispnia per complir la profecia de Is 66,19 crea un innecessari nou conjunt de problemes.22

16 Ibd.17 Ibd., 18.18 Armand puiG i tRRech, Les probabilitats duna missi de Pau a Tarragona, en Josep Maria GavalD

i RiBot Andreu Muoz MelGaR Armand puiG i tRRech (eds.), Pau, Fructus i el cristianisme primitiu a Tarragona (segles I-VIII). Actes del Congrs de Tarragona (19-21 de juny de 2008) (Biblioteca Trraco dArque-ologia VI), Tarragona: Fundaci Privada Liber 2010, 133-155, p. 147.

19 RiesneR, Romans 15 and Pauls Project of Journey to Spain (Hispania), 103.20 aus, Pauls Travel Plans to Spain, 244.21 Ibd., 246.22 Das, Paul of Tarshish, 71.


10

1.3. El territori de Jfet

Ha suscitat igualment un cert inters la hiptesi de James M. Scott, que es fixa en Ga 3,8; all la justificaci per la fe en el cas dels pagans s illustrada amb la citaci de Gn 12,3 (en tu seran benets tots els pobles). Aquesta referncia evoca naturalment la llista de pobles descendents dels tres fills de No (Sem, Cam i Jfet) segons Gn 10,1-32. Scott creu igualment que quan Pau parla de el conjunt dels pobles pagans ( ) (Rm 11,25) pensa en les 70/72 nacions del mn segons Dt 32,8 i Gn 10.23 Scott cita tamb Ez 5,5, que descriu Jerusalem enmig de les naci-ons, envoltada de pasos. La conclusi de Scott s que Pau veia la seva missi centrada en lesfera de Jfet, ja que el territori que li era tradicionalment adscrit incloa sia menor i Grcia, i arribava fins a Hispnia. Pau hauria ents lacord de Jerusalem (Ga 2,7-9) de manera geogrfica: ell evangelitza les nacions de Jfet, i Pere les de Sem (i no tan sols Jerusalem i Judea).24

Tamb en aquest cas, s cert que Pau t la idea que levangeli tingui una difusi universal, com ms mplia millor. Per aix, pot ser que pensi en lantiga llista de po-bles de Gn 10. Tanmateix, no sembla pas que aquesta llista sigui la que guia els seus moviments geogrfics com a missioner.

1.4. La collecta

Un altre dels arguments que solen adduir els qui veuen Pau com lherald escato-lgic que ha de fer possible el compliment dels anuncis proftics referits als pagans s la collecta que lapstol s a punt de portar a Jerusalem en nom de les comunitats de Macednia i Acaia (cf. Rm 15,25-28). Les interpretacions sobre les caracterstiques i el sentit de la collecta sn molt variades.25

Ni en Rm 15 ni en els altres llocs on fa referncia a la collecta (cf. 1Co 16,1-4; 2Co 8-9), Pau no cita cap dels textos de lAT sobre el pelegrinatge dels pobles a Je-rusalem, tot i que lAT cont una bona colla danuncis sobre una futura ofrena dels pagans a Jerusalem (cf. Is 56,6-8; 60,1-10; 66,19-21; So 3,8-10; Tb 13,13). Ara b, crida latenci que Rm 15 sigui un dels pocs captols de lepistolari paul on susa un llenguatge cultual. Rm 15,16 descriu lapostolat de Pau entre els pagans amb ter-

23 James M. scott, Paul and the Nations. The Old Testament and Jewish Background of Pauls Mission to the Nations with Special Reference to the Destination of Galatians, Tbingen: J.C.B. Mohr (Paul Siebeck) 1995, p. 136.

24 Ibd., 151-157.25 Cf. una anlisi de les diverses propostes a Reimund T. BieRinGeR, The Jerusalem Collection in the

Frame of Pauls Missionary Project, en John M. G. BaRclay et al. (eds.), The Last Years of Paul: Essays from the Tarragona Conference, June 2013 (Wissenschaftliche Untersuchungen zum Neuen Testament), Tbingen: Mohr Siebeck 2014, (en premsa).


11

minologia litrgica, i parla de lofrena dels pagans ( ), una expressi que es pot entendre com un genitiu subjectiu o com un genitiu objectiu, s a dir, com els dons que presenten els pagans o com lofrena que constitueixen ells mateixos. Aquesta circumstncia ha portat molts autors a veure la collecta paulina com un compliment de les profecies.26 Aix, Riesner interpreta la collecta que Pau vol presentar a Jerusalem a la llum del text dIsaes; segons ell, el fet que Is 66,19 s al darrere dels plans de Pau danar a Hispnia es confirma a Rm 15,19, on el llenguatge cultual sexplica per una allusi a Is 66,20.27

Tothom admet, bviament, que lobjectiu primari de la collecta s ajudar eco-nmicament la comunitat cristiana de Jerusalem. Es pot pensar que Pau creu que daquesta manera es compleixen al mateix temps els anuncis proftics? s una hiptesi que no troba consens. A part que Pau no ho indica mai explcitament, el compliment tindria un sentit molt metafric, perqu no s tracta dofrenes al temple de Jerusalem, sin a una comunitat cristiana. Tanmateix, es pot argumentar que Pau considera la comunitat cristiana com el nou i veritable temple de Du (1Co 3,16-17; 6,16; 2Co 3,19), i podem pensar fins i tot que amb ms motiu identifica la comunitat de Jeru-salem amb el temple de Du a Si.28

En definitiva, la collecta no est plantejada originalment amb la finalitat de com-plir les profecies, sin dajudar la comunitat de Jerusalem que es troba en necessitat. Aix no exclou que desprs Pau hi veis tamb una relaci amb Is 66,20 i amb altres textos veterotestamentaris que anuncien lofrena dels pagans a Jerusalem.

1.5. Compliment de les profecies?

Les diverses hiptesis que relacionen els itineraris missioners de Pau amb textos concrets de lAT, especialment Is 66,19-21, fan la impressi de ser forades quan intenten mostrar una correspondncia en els detalls. Si hom observa els moviments reals de Pau, tal com es dedueixen de les seves mateixes cartes, i tamb dels Fets dels Apstols, no es veu que responguin a una idea preconcebuda que lapstol segueixi amb precisi. Eckhard J. Schnabel, desprs de reconstruir la possible llista de llocs per on Pau va passar a partir de la seva conversi, arriba a la conclusi que no ha seguit una gran estratgia en els seus moviments geogrfics: ms aviat sembla que es movia en cada ocasi vers els llocs propers ms susceptibles duna acci missionera.29

26 Un dels defensors ms convenuts daquesta hiptesi s KiM, Paul as an eschatological Herald, 20-22.27 RiesneR, Romans 15 and Pauls Project of Journey to Spain (Hispania), 104.28 KiM, Paul as an eschatological Herald, 20.29 Eckhard J. schnaBel, Paul the Missionary. Realities, Strategies and Methods, Downers Grove, Ill.: IVP

Academic 2008, pp. 223-225.


12

Podem concloure que els itineraris apostlics de Pau no estan planificats amb la intenci dajustar-se a Is 66 ni a altres textos de lAT. No ho havien estat abans ni ho estan en el moment que decideix anar a lextrem occidental de lImperi. En aquest sentit, t ra Riesner quan afirma que els plans missioners de Pau no estan determi-nats per Is 66,19, i que aquest text no s lnica base de les rutes paulines.30 Aix no impedeix que Pau veis una relaci amb els anuncis proftics tant de la seva missi com de la seva activitat i fins i tot de llocs concrets pels quals passa. Els cristians es-taven acostumats des de ben aviat a descobrir que en els fets relacionats amb Jess es complien les profecies. Ho feien quan rellegien all que havia succet a la llum de lEscriptura. Dit duna altra manera, Pau no planifica els seus moviments per tal de complir les profecies, per quan observa all que ha fet, constata que per mitj de la seva activitat apostlica el pla de Du expressat en lEscriptura es va realitzant.

2. La perspectiva escatolgica

Aix, doncs, cal tenir en compte altres elements per entendre el projecte missioner de Pau. Per exemple, la perspectiva escatolgica. Pau estava convenut que la histria havia entrat en la seva fase final i decisiva. En aquest context, Pau creu que, abans de la fi, levangeli ha de ser proclamat a tots els pobles, i expressa igualment la seva con-vicci sobre la salvaci de tot Israel desprs que hagin entrat el conjunt dels pobles pagans ( ) (Rm 11,25). Segons John Knox, Pau entenia que la predicaci de levangeli a tots els pobles era una condici prvia per a leschaton.31

De fet, la necessitat dun anunci universal de levangeli ja era present en la tradi-ci prepaulina, com es pot comprovar en Mc 13,10: cal que, abans de la fi, la bona nova de levangeli sigui anunciada a tots els pobles ( ).32 En el cas de Pau, es pot observar que creix progressi-vament en ell la conscincia que levangeli ha de ser proclamat a tots els pobles, i que la t plenament assumida quan escriu la Carta als Romans. Si Ga 1,16 parlava de la crida rebuda per anunciar Jesucrist , Rm 1,5 assegura que el seu apostolat est destinat a arribar .

Un plantejament interessant ha estat presentat recentment per Nicholas T. Wright, que suggereix que la intenci de Pau danar a Hispnia estava motivada per la seva comprensi apocalptica de la histria, que no t a veure amb una expectaci de la imminncia de la fi, sin amb la idea que la histria del mn procedeix sota el guiatge de Du a travs duna successi dimperis, i que lesperada manifestaci del definitiu

30 RiesneR, Pauls Early Period, 253.31 John Knox, Romans 15:14-33 and Pauls Conception of his Apostolic Mission, JBL 83 (1964) 1-11, p. 8.32 RiesneR, Romans 15 and Pauls Project of Journey to Spain (Hispania), 105.


13

regne div es produiria quan tots els imperis humans haguessin arribat al seu terme.33 En aquest context, Wright posa en relleu que lobjectiu de Pau era anunciar Jesucrist a totes les grans regions de limperi del Csar. Per aix, Hispnia no era per a ell tant el lmit de la terra, com el lmit del territori de limperi rom.34 Aquesta perspec-tiva explica tamb que Pau afirmi que ja no t camp dacci a les regions on havia anunciat levangeli fins aleshores (Rm 15,23: ); com a herald de levangeli que se sentia, ja havia proclamat la bona nova en tots aquells territoris, i aix era suficient, per ms que quedessin molts llocs concrets i moltes persones que no havien rebut aquest anunci.35

Pau, com s sabut, t la mirada posada en la fi dels temps, viu lesperana escato-lgica amb expectaci i fins i tot amb impacincia (cf. Rm 8,21-15). Tamb per aix, sent la urgncia de fer ressonar lanunci de levangeli a tots els llocs possibles i dapres-sar larribada dels temps definitius.

33 wRiGht, Pauls Western Missionary Project, 14.34 Ibd., 13.35 Knox, Romans 15:14-33 and Pauls Conception of his Apostolic Mission, 10:Paul is saying here

simply that the gospel has now been preached in every nation or province of Greece and Asia Minor and, of course, in Syria and Palestine.

Pau, apstol de Jesucrist


14

3. La salvaci dels jueus

Un dels temes forts de la Carta als Romans s la salvaci dels jueus. Potser ms que per la destinaci universal de la salvaci, sobre la qual no t cap dubte i que veu ja en vies de realitzaci, Pau est preocupat per la salvaci dels jueus. Aquest s en realitat un dels seus objectius principals.

3.1. Pau, apstol

Des del moment del seu encontre amb Crist ressuscitat en el cam de Damasc, Pau t una nova identitat, que s precisament la dapstol.36 Des daleshores se sent cridat a ser apstol (Rm 1,1; 1Co 1,1), i viu lanunci de Jesucrist com una veritable obligaci, tal com assegura a la comunitat de Corint: Jo no puc gloriar-me danun-ciar levangeli, perqu s una obligaci que mhan imposat: ai de mi si no anuncis levangeli! (1Co 9,16).

Aquesta convicci marca de forma decisiva la seva activitat com a missioner cris-ti fins al terme de la seva vida. Totes les seves energies estan orientades a lanunci de levangeli i a lacompanyament de les comunitats cristianes que neixen de la seva predicaci apostlica. Daltra banda, la seva seguretat de ser apstol de Jesucrist per grcia de Du (1Co 15,10) el porta a defensar aferrissadament aquest ttol davant dels qui posaven en dubte la seva idonetat, pel fet de no haver conegut Jess o dhaver perseguit els primers cristians (1Co 9,1-2; 2Co 12,11; Ga 1,1).

3.2. No construir sobre el treball dun altre

Hi ha un principi explcit en lestratgia missionera de Pau quan es planteja el viatge a Hispnia: anunciar levangeli tan sols all on el nom de Crist no era conegut (Rm 15,20-21). Cal observar que en aquest cas s que Pau mateix en dna una fona-mentaci veterotestamentria (Is 52,15).37

Aquest plantejament mostra la convicci amb la qual Pau viu la seva identitat apostlica, i sembla confirmar la idea que per a ell s fonamental que levangeli sigui proclamat a totes les regions. Quan en alguna ja hi ha arribat per acci dun altre missioner cristi, ja no cal que ell shi faci present. Aix explicaria tamb la forma en qu sadrea a la comunitat cristiana de Roma: Pau sap molt b que a Roma alg hi ha portat la fe cristiana abans que ell, i per aix no es planteja danar-hi com a aps-tol, tot i que segurament resultaria molt atractiu per a ell, i gaireb li sap greu de no

36 Cf. Agust BoRRell, Pau, cridat a ser apstol, Tarragona: ISCR Sant Fructus 2014.37 Cf. Dunn, Beginning from Jerusalem, 544.


15

ser levangelitzador de la capital de lImperi. La Carta als Romans traspua la tensi entre el desig de Pau danar a Roma i el fet que lanunci de levangeli ja hi ha arribat. Pau afirma que visitar la comunitat de pas, tot fent cam cap a Hispnia (Rm 15,23-24.28). Diu als romans que vol anar-hi per comunicar-vos alguns dons de lEsperit (Rm 1,11), per recollir tamb entre vosaltres algun fruit (Rm 1,13), si b de manera sorprenent arriba a dir que vol anunciar-vos levangeli tamb a vosaltres, els qui sou a Roma (Rm 1,15).

Per cert, que aquest principi era realment important per a Pau, que ja lhavia ex-pressat amb mfasi en la Segona carta als Corintis, als quals assegura que no vol gloriar-se a costa del treball dels altres (2Co 10,15) i que la seva acci missionera continuar, sense entrar, per, en el terreny daltri ni gloriar-nos del que altres han preparat (2Co 10,16). Aqu, tot i que parla de la mesura i el lmit ( ) (2Co 10,13) que Du li ha assignat com a apstol, no s probable que shagi dentendre com si es refers a un territori geogrfic precs, sin de la crida a dedicar-se exclusivament a levangelitzaci dels qui no coneixen el Crist.

3.3. Apstol dels pagans

En la conscincia paulina de la vocaci apostlica hi ha un element fonamental. Pau sent que ha rebut una missi amb un caire universal, des del mateix moment del trobament inicial amb Crist, un esdeveniment que descriu aix: em va revelar el seu Fill perqu jo lanuncis als pagans ( ) (Ga 1,16).38 La interpretaci ms probable s que ell es considera enviat als no jueus, als pobles pagans. Aix ho confir-ma la mateixa Carta als Glates, quan Pau contraposa la vocaci apostlica de Pere, adreada al poble jueu, amb la seva, destinada als no jueus: Aquell qui amb el seu poder va fer de Pere lapstol dels circumcisos, va fer tamb de mi lapstol dels pagans ( ) (Ga 2,8; cf. 2,9). En la Carta als Romans sautoanomena apstols dels pagans ( ) (Rm 11,13). Algun estudis pensa fins i tot que Pau es considerava lnic dels apstols que havia estat enviat explcitament i directament als pagans, si b sabia que no era lnic que anunciava levangeli a altres pobles.39

3.4. Apstol dels jueus

Tanmateix, la missi danunciar levangeli als pagans no impedeix que se senti autoritzat i fins i tot obligat a anunciar-lo igualment al seu propi poble dIsrael. Pau, profund coneixedor de lAT, en el qual reconeix la revelaci del pla de Du, sap que

38 Cf. James D. G. Dunn, The Theology of Paul the Apostle, Grand Rapids, Mich.: Eerdmans 2006, p. 177.39 Knox, Romans 15:14-33 and Pauls Conception of his Apostolic Mission, 8.


16

Israel ha tingut i continua tenint la primacia en la revelaci i en la salvaci de Du. Ms encara, sap que no hi pot haver salvaci sense Israel. El poble dIsrael, escollit per Du, ha rebut les promeses divines, i aquestes no poden fallar. Ara que en Jesucrist les promeses shan complert, s imprescindible que almenys una part dIsrael les aculli; sense una resta dIsrael que cregui en el Messies no hi hauria Esglsia de Du (cf. Rm 11,5-7).

Levangeli, efectivament, s poder de Du per a salvar tots els qui creuen, primer els jueus i desprs els dels altres pobles (Rm 1,16). Aquesta dinmica forma part del , el pla div de salvaci que sha manifestat i sha realitzat en Crist (Rm 11,25-26), i que inclou lentrada dels pagans en la salvaci de Du, juntament amb els jueus. El concepte de , com s sabut, es desenvolupar ms mpliament en les Cartes als Efesis i als Colossencs. En aquest context, s cert que hi ha textos que descriuen clarament la conscincia paulina destar al servei de la proclamaci i la realitzaci del designi de salvaci universal de Du, mitjanant lanunci als pagans (Ef 3,8-9; Col 1,25-29). Ara b, Pau mateix no deixa de recordar que ha fet tot el possible per portar tothom cap al Crist: Jo, que no era esclau de ning, mhe fet esclau de tots per guanyar-ne tants com pugui. (1Co 9,19); i aix inclou especialment els jueus: Mhe fet jueu amb els jueus per guanyar els jueus (1Co 9,20).

3.5. El viatge a Hispnia i la salvaci dIsrael

Aix, doncs, s possible que el desig de Pau danar a Hispnia tingui alguna cosa a veure amb el seu inters per la salvaci dels jueus?

Els orgens de la presncia dels jueus a Hispnia sn poc coneguts. Val el que afirma Manuel Forcano: No sabem amb certesa quina s la data de larribada dels jueus a Catalunya ni quan van fundar-hi les primeres comunitats. Tot apunta que van dirigir-se cap a les costes dHispnia en poca romana, possiblement des dItlia, arran dels decrets dexpulsi que van patir en diversos moments.40 Fins ara no hi ha evidncies que permetin parlar duna presncia significativa de jueus a la pennsula Ibrica en temps de Pau. Probablement nhi havia pocs.41 Aix ho accepten molts dels comentaristes. Jewett diu que Hispnia era una terra de brbars que resistien a la cultura grecoromana i sense una presncia jueva significativa.42 Wright, en canvi, tot admetent que els testimonis mostren la presncia de comunitats jueves tan sols a

40 Manuel FoRcano, Els jueus catalans. La histria que mai no than explicat, Angle Editorial 2014, p. 15.41 Cf. W. P. BoweRs, Jewish Communities in Spain in the Time of Paul the Apostle, JTS 26 (1975)

395-402.42 Jewett KotansKy epp, Romans, 924.


17

partir dels desastres del 70 i del 135 dC, pensa que no hi ha motius per descartar que hi hagus jueus en temps de Pau.43

La probable absncia de jueus a Hispnia sha usat de vegades com una dificultat per a la predicaci paulina i un interrogant ms en el seu projecte evangelitzador, ja que Pau est acostumat a comenar la seva predicaci a la sinagoga. En canvi, penso que podria ser un dels elements que el conviden a adrear-shi. Desprs duna llarga etapa en qu ha anunciat levangeli a jueus i pagans, potser ara busca regions especfi-cament paganes. Pau se sent cridat a anunciar levangeli a tothom sense excepci. s una obligaci per a ell (1Co 9,16). Tanmateix, davant el rebuig i loposici que troba en els jueus, es va limitant cada vegada ms a levangelitzaci dels pagans, i insisteix a no construir sobre els fonaments posats per un altre (Rm 15,20). No pas perqu renunci a levangelitzaci dels jueus, per a ell sempre imprescindible, sin perqu ara confia en la que podem anomenar estratgia de la gelosia (cf. Rm 11,13-14). Se centra en all que s la seva missi especfica, fer dapstol dels pagans (Rm 11,13), i espera aix aconseguir indirectament tamb la conversi dels jueus.

Si s aix, tindria ra Seyoon Kim quan afirma que Pau entn el seu apostolat entre els pagans com un instrument per a la salvaci dIsrael tant com la dels pagans: la pre-dicaci entre els pagans s tamb un mitj per a aconseguir la salvaci de tot Israel i de fet per a la realitzaci del pla salvador de Du, el (Rm 11,25-26).44

Potser s que daquesta manera paradoxal sacaba realitzant el procs dibuixat en Is 66,19-20, on els pagans presenten els jueus com una ofrena al Senyor!45

Conclusions

No hi ha un element nic i decisiu que expliqui la decisi de Pau devangelitzar Hispnia: ni textos universalistes de lAntic Testament com Is 66,19-20, ni la perspec-tiva escatolgica, ni tampoc la tensi antiimperial de la predicaci paulina El pro-jecte de Pau s el resultat dun conjunt dexperincies, conviccions i circumstncies.

Pau no troba en lAT una estratgia concreta i detallada per a la seva acci missi-onera, per sap que ell est plenament al servei de la voluntat de Du, i que aquesta ja est expressada en els textos proftics. Per aix va descobrint cada vegada ms la correspondncia entre la missi que Du li ha confiat i el pla de salvaci universal anunciat en les Escriptures.

43 wRiGht, Pauls Western Missionary Project, 16.44 KiM, Paul as an eschatological Herald, 23.45 Segons Riesner, Rm 15 uneix els dos desigs de Pau que formen part de la missi del Servent de Jahv

segons Is 49,6: reunir els dispersats dIsrael i portar la salvaci als pagans; cf. RiesneR, Romans 15 and Pauls Project of Journey to Spain (Hispania), 106.


18

Com que se sent evangelitzador en sentit estricte, expressa repetidament la seva vo-luntat danunciar levangeli noms all on el nom de Crist no s conegut (Rm 15,20). Tamb per aix vol anar a Hispnia, territori encara no evangelitzat, i per aix es vol aturar a Roma tan sols de passada, malgrat que no deixa de sentir el desig danunciar levangeli a la capital (Rm 1,15).

Pau se sap enviat especialment als pagans, per de fet a tots els pobles, comenant pels jueus. Es mou per la convicci que la salvaci de Du est destinada a tota la hu-manitat, primer als jueus i desprs als pagans. Desprs de lexperincia negativa duna predicaci directa al poble dIsrael, vol aprofundir lestratgia de la gelosia: centrant-se en lanunci als pagans, espera provocar el desig dels jueus de rebre la salvaci de Du que arriba a tothom per mitj de la fe en Crist.

Pau, escriptor i evangelitzador


19

El relat de lexperincia missionera en les cartes de Pau1

Jos Tolentino Mendona

En loda dedicada a la ciutat de Corint, Pndar diu que hi ha un sentit en totes les coses i el moment oport per a copsar-lo (Olmpiques, XIII, 47-48).2 Aquell hivern del 55 o 56, 3 Pau s a Corint i viu un daquests moments. Oficialment shi troba de pas, a lespera de continuar el seu viatge. I se sap que en aquella poca no era fcil trobar un vaixell per anar dun lloc a un altre. Sovint calia esperar loportunitat per poder partir,4 i perqu les condicions meteorolgiques fossin favorables. Lanomenat mare clausum anava de novembre a mar, tota una estaci.

Pau revisa el que ha viscut, i s impossible que el seu pensament no quedi empan-tanegat en el balan de la missi dispersa entre viatges, alguns amb xit i altres no, per moltes cares estimades, pels esdeveniments, felios o hostils, on es va consolidar la seva passi per lEvangeli de Crist. Ha dedicat a aquesta tasca la seva vida de missioner

1 Ponncia feta per Jos Tolentino Mendona en el Congrs de les Associacions Bbliques Ibriques cele-brat a la ciutat de Tarragona durant els dies 1-3 de setembre. El ttol original en portugus era O relato da experincia missionria nas cartas de Paulo.

2 pinDaRo, Olimpiche, Milano: Garzanti 1981, XIII, 47-48.3 El debat sobre la cronologia de Pau continua dividint els estudiosos. Aquesta estada a Corint, per exem-

ple, alguns la situen lany 55, com ara Giuseppe BaRBaGlio, La Teologia di Paolo. Abbozzi in forma epistolare, Bologna: Dehoniane 1999, 518; en lany 56: Udo schnelle, Einleitung in das Neue Testament, Gttingen: Vandenhoeck & Ruprecht, 1994, 135; en el 57: Juan J. BaRtoloM, Paolo di Tarso. Unintroduzione alla vita e allopera dellapostolo di Cristo, Roma: Libreria Ateneo Salesiano, 2009, 403; o el 58: Bo ReicKe, Re-examining Pauls Letters: The History of the Pauline Correspondence, Harrisburg: Trinity Press International, 2001, 63.

4 Chantal ReynieR, Les Voyages de Paul vus a travers les dplacements dans lantiquit Didaskalia 38 (2008) 1, (51-68), 59.

Articles

20

itinerant. Shavia lliurat per complet al cercle de les comunitats establertes per tot lEgeu, comenant de zero, ja que, com ell mateix explica he tingut com a punt dho-nor danunciar levangeli noms all on el nom de Crist no era conegut (Rm 15,20). Per sent ara que la seva activitat missionera en aquells indrets s a punt dacabar.

Configurar i reconfigurar la missi

Cal llegir, per, aquesta vegada la vida de Pau en profunditat. Quan declara la seva missi complerta (Rm 15,23), no vol pas dir que tot ja es troba ben resolt. De fet, Pau ha viscut en una turbulncia extrema aquests anys. I sap que una crisi travessa les seves esglsies, i, tot i que ha estat causada per interferncies externes, t tamb connivncies dins de les seves prpies comunitats.5 Clarament, la vulnerabilitat de les comunitats paulines t a veure amb el procs de la seva formaci, en all que la historiadora Marie-Franoise Baslez designa com a prctica dassimilaci.6 Es tracta dun cos heterogeni en termes tnics, socials i culturals, que havia de tenir, com es va veure desprs, dificultats naturals per coincidir en una convergncia estable. Els cristi-ans de Corint no sentenien sobre la circumcisi. Els de Colosses pretenien tenir taules separades entre els cristians procedents del judaisme i els del paganisme. A Galcia es barallaven per mantenir o abolir el calendari de les festes jueves, fins i tot desprs que Pau els ha predicat la llibertat portada per Crist (Glates insensats! Qui us ha

5 Rinaldo FaBRis, Paolo. LApostolo delle genti, Milano: San Paolo, 1997, 377.6 Marie-Franoise Baslez, Saint Paul, Paris: Fayard 1991, 227.

Jos Tolentino Mendona

El relat de lexperincia missionera en les cartes de Pau

21

pogut fascinar, desprs que jo us havia posat davant els ulls la figura de Jesucrist clavat en creu? Ga 3,1). Pau va prenent aix conscincia gradual de la necessitat de sortir de lestructura grupuscular.7 La missi cristiana t la seva prpia dinmica i depn realment dun altre: Jo vaig plantar, Apoll va regar, per s Du qui feia crixer (1Co 3,6). Pau va visitar les seves esglsies al llarg del temps, va mantenir-hi contactes directes, els va enviar als seus collaboradors, els va escriure cartes, va formar un grup responsable dassegurar la cohesi organitzativa Sent que ha fet la seva part. La seva expectativa ara s que aquestes esglsies estiguin acceptant fins i tot les vacil-lacions preparades per caminar pel seu compte.

Aquest hivern a Corint, caminant pel concorregut port que sobre a lEgeu o recollit a casa de Gaius (el seu probable amfitri,8 un dels pocs cristians daquella comunitat que ell havia batejat personalment - 1Co 1,14), Pau t el temps interior necessari per a reconfigurar la seva missi. Potser ms que en altres moments, Pau s aqu un home lliure i un apstol madur. 9 En lintens debat doctrinal amb els seus opositors, va tenir loportunitat de provar la consistncia, per tamb per comprendre certes deficincies de la seva prpia predicaci. El dileg, no sempre fcil, amb les seves comunitats en crisi li permet aprofundir en les raons essencials de la fe i de lestil de vida cristians. Devia tenir cap a seixanta anys dedat; la fora fsica ja no era la mateixa, i potser ja no li restava massa temps. Per Pau es troba sorprenentment ser i esperanat. I si b t preocupacions que desfilen a lhoritz, hi ha nous projectes que es forgen.

Qu s el que pressiona Pau?

Potser havia passat que, al comenament de la seva missi, quan va recrrer a Ma-cednia un tram de la Via Egnatia, aquest colossal cam militar rom que, provinent de lAdritic arribava a Tessalnica i Filips, connectant Orient i Occident,10 Pau havia pensat que un dia recorreria aquell cam fins al final. Almenys, aix s el que confessa en la Carta als Romans, quan diu que diverses vegades va alimentar el somni darribar a la capital de lImperi (Rm 1,13). Per el programa que ara pren forma no s exacta-ment aquest: s ms gran.

Qualsevol habitant de la Mediterrnia estaria ben dacord amb el notable Estrab, per al qual la fi del mn habitat coincidia amb loce Atlntic: el Promontori Sagrat s el punt ms occidental, no noms dEuropa, sin de tota la terra habitada (Geogra-

7 Marie-Franoise Baslez, Saint Paul, 234.8 Rinaldo FaBRis, Paolo. LApostolo delle genti, Milano: Paoline 1997, 379.9 Juan J. BaRtoloM, Paolo di Tarso. Unintroduzione alla vita e allopera dellapostolo di Cristo, 404.10 Vegeu lestudi notable de Chantal ReynieR, Saint Paul sur les routes du Monde Romain. Infrastructures,

Logistique, Itinraires, Paris: Cerf 2009.


22

fia III.1).11 I s ben conegut el gust estratgic de Pau per explorar les possibilitats de les fronteres. No obstant aix, com defensa Jerome Murphy-OConnor cal suposar lexistncia duna important ra teolgica, perqu des dun punt de vista prctic, His-pnia tenia molt poques raons que la fessin recomanable.12

De fet, un viatger expert com era ell, es devia haver adonat que el projecte tenia una complexitat temerria. A la Mediterrnia oriental, Pau es movia en un mn que li era familiar: en parlava la llengua, i hi havia una xarxa preestablerta dinstitucions jue-ves i de contactes de qu es podia valer. Per la dispora jueva no sestenia cap a loest ms enll de la pennsula Itlica. Aix significava que no hi havia odes preparades per a comprendre, a travs del coneixement de les Escriptures jueves, lEvangeli de qu els parlaria. Tampoc no hi trobaria moltes boques que parlessin grec. Lidioma grec havia aguantat aqu i all en colnies disperses al llarg de la costa est, per a linterior es parlaven molts dialectes ibrics. El llat era la llengua de ladministraci romana, i s possible que Pau el conegus,13 per aix no passava entre la major part de la poblaci amb qu es trobaria.

Quin era el motiu teolgic que pressionava Pau aquell hivern a Corint? Una hip-tesi avanada per Spicq, i corroborada per altres autors, s que Pau havia triat com a mapa missioner la mateixa Bblia. Escriu Spicq: Per a un exdeixeble de Gamaliel, co-neixedor a fons de la geografia religiosa descrita per la Bblia, la fi del mn occidental era representada per Hispnia, o ms exactament, per Tarsis.14 Per Tarsis s una de les ciutats paganes ms sovint esmentats en lAntic Testament: des de la taula etnogr-fica de Gn 10,4, passant per les peripcies del profeta recalcitrant Jons (Jo 1,3), a la visi escatolgica dIsaes, que associa Tarsis amb lesperana messinica: Ha arribat el temps de reunir totes les nacions i totes les llenges. Tots vindran i contemplaran la meva glria. Alar enmig dells un estendard, i als qui sobrevisquin els enviar als pobles de Tarsis, Pul, Lud terra famosa pels seus arquers, Tubal, Javan i a les illes ms llunyanes, que mai no havien sentit parlar de mi ni havien vist la meva glria. Ells lanunciaran a tots aquests pobles (Is 66,18-19). Raons teolgiques, culturals i geogrfiques permeten dir que un apstol conscient del deure de predicar lEvangeli a tota criatura no podia no tenir la pennsula Ibrica davant dels ulls.15

11 StRaBon, Gographie (Livres III-IV), Paris: Les Belles Lettres 1966.12 Jerome MuRphy-oconnoR, Paul. A Critical Life, Oxford: Clarendon Press 1996, 330.13 E. P. SanDeRs, Paul, Oxford: Oxford University Press 1991, 10.14 C. Spicq, Les ptres Pastorales, Tome I, Paris: J. Gabalda 1969, 131.15 C. spicq, Les ptres Pastorales, 133.


23

Cercant suport missioner?

I fins i tot si no havia pensat en aix, Pau sabia que el territori de la Mediterrnia occidental era molt diferent del que coneix com el palmell de les seva m. No li devia costar gaire arribar a la conclusi que li seria til lexperincia dels qui eren ms a prop daquest admirable mn nou. Roma llavors va emergir com la pea preciosa que faltava.

Roma no li era completament estranya. Els seus fidels collaboradors Prisca i quila provenien daquella esglsia. Havien treballat al costat de Pau primer a Corint i desprs a Efes (1Co 16,19). Hi ha una xarxa de relacions que el captol 16 de la Carta als Romans ens permet suposar. En aquest captol, lapstol saluda vint-i-sis persones, vint-i-quatre de les quals anomena pel seu nom. A ms, es refereix a tres esglsies domstiques (Rm 16,5.14.15) i a dos grups d(antics) esclaus (vv. 10.11) que poden correspondre a altres dues. DAndrnic i Jnia, Pau diu que sn del meu llinatge i companys meus de pres (v. 7). Ampliat, anomenat el meu estimat en el Senyor (v. 8), no es pot pas deixar passar per alt, i molt menys el que Pau diu de Rufus: la seva mare, que considero tamb meva (v. 13). Daltra banda, s natural que Gaius, lamfitri de Pau, tingus coneguts a la comunitat de Roma, ats que els envia salu-

Temple dApollo, Corint


24

tacions, i a ell sassocien dos germans Erast i Quart, tots dos amb noms grecollatins; el primer t una alta posici: tresorer de la ciutat. Tampoc no devien faltar a Corint viatgers i comerciants de pas capaos de portar notcies. Aix, Pau podia estar segur de trobar complicitats entre els companys de Roma. s segur que tots compartien lethos cultural de la Mediterrnia oriental, on lhospitalitat era una regla sagrada.

Per no es tractava noms de suport logstic o lingstic, encara que aix era, per descomptat, en la ment de Pau. Si noms hagus estat aix, Pau segurament ja ho deuria haver trobat entre les comunitats que havia fundat a sia Menor i Grcia. Pau necessitava una altra cosa dels cristians a Roma. La seva intenci era involucrar lesglsia de la capital de lImperi en aquesta seva missi.16 En aquest sentit interessa parar atenci a les paraules que Pau va escriure: cosa que penso fer quan vagi cap a Hispnia. Espero, doncs, que tot anant-hi us podr visitar, i que em donareu ajuda per a arribar-hi, desprs de fruir una mica de la vostra companyia (Rm 15,24). La forma en qu el Nou Testament fa servir el verb propemp17 (encaminar, enviar) el converteix, segons escriu James Dunn, gaireb en un terme tcnic per a la provisi garantida per una esglsia com a suport missioner. 18 Qu volia, doncs, Pau? Pau tenia lexpectativa que la comunitat de Roma prengus com a prpia la missi a Es-panya, a la manera del que havia fet la comunitat dAntioquia amb les seves primeres missions.19 Pau es veia com un ambaixador i la Carta als Romans b poden semblar, diu Robert Jewett, una presentaci tpica de credencials.20 Per Jewett no t dubtes: el seu propsit s desencadenar una missi cooperativa per evangelitzar Hispnia. 21

Les crisis de Galcia i Corint, que van qestionar la seva condici dapstol i la seva autoritat, li van mostrar el perill que representava que poguessin dir dell que era, en el fons, un estrany, una veu fora del cor, que noms es representava a si mateix. Calia que hi hagus una esglsia per donar suport a les noves fundacions de les comunitats, i que pogus, pel seu prestigi, exercir un magisteri dautoritat. Pau estava disposat a establir que aquesta responsabilitat fos compartida, per havia de persuadir aquella comunitat perqu el considers el seu delegat i li dons un mandat missioner (Rm 15,24).

16 Rinaldo FaBRis, Paolo. LApostolo delle genti, 378.17 Cf. 1 Co 16,16.11; 2 Co 1,16; Ac 15,3.18 James D. G. Dunn, Romans (9-16), Dallas: Word Books 1988, 872.19 Michael PRioR, Paul, the Letter-Writer and the Second Letter to Timothy, Sheffield: Sheffield Academic

Press 1989, 135.20 Robert Jewett, Romans as an Ambassadorial Letter, Interpretation XXXVI (1982), 9 (5-20).21 Robert Jewett, Romans as an Ambassadorial Letter, 9.


25

Una obertura entre dues posicions

Com fer-ho? Aqu s on ve la Carta als Romans. s ben veritat que Pau mai no havia escrit una carta daquest tipus. Tots els seus escrits anteriors shavien plante-jat en el dileg amb les comunitats que Pau coneixia directament i eren sovint una resposta a problemes especfics. Qu podia ell, un desconegut, dir que interesss als membres duna esglsia estranya a la capital de lImperi? Pau t una cura especial. Amb lajuda dun secretari anomenat Terci (Rm 16,22), Pau dicta en to didctic i amb una argumentaci ponderada i universal una mena de manifest de les seves con-viccions. Orgenes ja va observar que en Romans, de manera diferent al que succeeix, per exemple, en Glates, Pau no critica la fe dels seus destinataris.22 La carta pretn ser un resum de lanunci que lapstol fa des de fa dues dcades, i que ara formula de manera convenientment orgnica i articulada, sense deixar de ser intensa i personal. Escriu Bornkamm: La histria personal de Pau des del moment de la seva conversi i vocaci, la histria de la seva vida, la seva activitat, la seva predicaci i les seves lluites es reflecteixen en forma singular en aquesta, la ms important de les seves cartes: no noms la seva histria externa, sin tamb la interior i en particular la del seu pensa-ment teolgic. Fins i tot si la carta torna a les preguntes i certeses inicials que van fer de Pau un cristi, servent de Crist i apstol dels gentils, sin que tamb mostra com va continuar reelaborar el seu propi pensament. 23

En la carta, Pau diu als romans que t una feina important a fer, dabans de po-sar-shi en contacte. Les seves esglsies de Macednia i Acaia havien reunit una gene-rosa quantitat per a la tan desitjada collecta destinada als pobres de Jerusalem. Lliurar oficialment aquests diners a la Ciutat Santa, als qui all presidien lEsglsia, seria la culminaci de la seva obra a la Mediterrnia oriental (Rm 15,1-28). Per la idea danar a Jerusalem el deixa inquiet i ombrvol. Aix s ben evident en la sollicitud que Pau fa els seus destinataris romans: Germans, us demano per nostre Senyor Jesu-crist i per lamor de lEsperit, que lluiteu al costat meu, pregant a Du per mi, perqu malliberi dels incrduls que hi ha a Judea i perqu lajut que porto a Jerusalem sigui ben acceptat pel poble sant (Rm 15,30-31). Pau estava segur que Jaume, cap de la comunitat, era conscient de la seva evoluci teolgica, la seva oposici a la circumcisi i la llei, fins al punt dhaver-se convertit, en certa manera, en lanttesi de la seva pers-pectiva. Era, per tant, ms que raonable que Pau es pregunts si Jaume acceptaria un regal al qual ell es trobava tan estretament associat. Noms en aquest context crispat

22 ORiGen, Commentary on the Epistle to the Romans, Washington, D.C.: The Catholic University of America Press 2001, I, 9.

23 Gnther BoRnKaMM, Paulus. Siebente Auflage mit Literaturnachtrgen, Stuttgart: W. Kohlhammer 1993, 110-111.


26

es pot entendre el neguit de Pau. Ja havia experimentat lactitud nacionalista de Jau-me tant per la banda positiva (Ga 2,3) com per la negativa (Ga 2,12) i era conscient que un gest que podria llegir-se com la forja duna aliana amb els gentils o amb el reconeixement del seu estatut, es podia convertit en un refs. Pau no tenia cap mena de certesa sobre el resultat daquesta empresa, entre altres coses perqu no sabia fins a quin punt la comunitat de Jerusalem es trobava efectivament mancada del suport financer que ell li portava.

s cert que ell shagus pogut fer representar en aquesta tasca. Les esglsies mateixos participants havien enviat representants i Pau, simplement, els hagus pogut encomanar aquesta missi. La seva decisi de perseverar-hi, tot i tenir coneixement que es trobava en perill de vida o b que el seu gest podia ser desautoritzat, subratlla el grau en qu Pau considera vital la relaci entre les esglsies jueves i les gentils. Aquesta era la seva prioritat. Pocs com ell eren capaos de comprendre el dany que represen-tava la rasa cada vegada ms profunda entre aquells per als quals Crist era centre i aquells que consideraven que Crist mateix estava subjecte a la Llei. No obstant aix, era desesperadament important obrir una obertura en el mur que separava aquestes dues posicions, per petita que fos. Pau estava disposat a jugar-sho tot.

Passat lhivern, quan es reobrs la navegaci, el ms normal fra que Pau i els seus companys de viatge anessin en vaixell de Corint a Jerusalem. El viatge no havia pas de ser llarg: un veler rpid, amb vents favorables al nord-oest, podia arribar a la costa de Sria-Palestina en dues setmanes. A Jerusalem, noms havia de lliurar la collecta i acomidar-se. Si tot ans b, a final daquell estiu Pau podia arribar a Roma. Per el viatge comen a anar malament all a Corint, com una anticipaci del capgirament dels plans de Pau. Lluc, lacnicament, parla duna emboscada de qu Pau es va poder escapolir dalguna manera: Aqu pass tres mesos i, quan anava a embarcar-se cap a Sria, informat que els jueus li havien parat una emboscada, decid de tornar per Macednia (Ac 20,3). Norbert Huged ho explica aix: Els vaixells anaven plens de jueus en pelegrinatge a Jerusalem. Nhi havia prou amb alguns fantics a bord perqu Pau fos llanat per la borda. Pau se nassabent en lltim minut, grcies sens dubte als germans de Corint.24 I aix, desprs desperar tres mesos per a un vaixell, Pau final-ment va haver de fer el viatge per terra (Ac 20,3-21)!

El treball missioner com a xarxa eclesial

Contrriament al que la imaginaci cristiana en termes generals sembla haver afavorit, Pau no era un navegant solitari i autosuficient en lextraordinria aventura

24 Norbert HuGeD, Saint Paul et Rome, Paris: Les Belles Lettres 1986, 58.


27

missionera que el cristianisme de matriu paulina representava. La veritat s que ell sol no hagus pogut dur a terme lenorme i complexa tasca de la fundaci i lacompanya-ment de les comunitats. I no ho hagus pogut fer per tres raons:

1) Una primera srie de raons sn de naturalesa teolgica i eclesial. El treball en equip no s una innovaci paulina. El testimoni dels evangelis s que el mateix Jess va enviar els apstols de dos en dos (Lc 10,1; Mc 6,7). I s important que tant en els evangelis, com en els Fets dels Apstols, el terme apstol sempre hi apareix en plural i mai no es troba en singular. Pau mateix va comenar com a missioner connectat a la xarxa de lEsglsia dAntioquia. Podem dir que Pau simplement va continuar operant sempre amb una metodologia que sempre havia identificat la construcci de la iden-titat cristiana.

2) Una segona ra es refereix a les formes de construcci de les comunitats paulines. En lestudi que els dedica, Margaret I. Macdonald subratlla dues paraules fonamen-tals: experincia i procs. Molt sovint es va tendir a mirar la teologia de Pau en el buit, com si la doctrina dons forma directament (i de manera una mica abstracta) a les comunitats. Ara la teologia de Pau no es pot entendre sense experincia, sense aplicaci prctica i sense procs. La seva teologia avana experimentalment, dialogant amb les circumstncies histriques. T un punt fix: el Messies crucificat i ressuscitat

Vaixell arribant a port. Relleu trobat a Ostia

Antica, Roma.


28

ocupa el centre del sistema simblic paul,25 recorda Macdonald. Per tamb t una plasticitat que es justifica per la multiplicitat dactors que participen en la missi.

3) I finalment, les limitacions personals del mateix Pau. Segons el retrat dels Fets dels Apstols, Pau s una figura eminent, gaireb un enviat div (com a Listra, es va considerar que era: Ac 14,5-18), capa dactuar miraculosament, que possea grans habilitats retriques (Ac 17,16), que parlava grec, hebreu i arameu (Ac 21,37; 22,2), que es podia presentar com lencarnaci ideal dun jueu exemplar per la seva fidelitat a la Tor, creient en Crist i sbdit lleial de lImperi rom i alhora ciutad. Si interpretem literalment els Fets, Pau possea un alt estatus social i mitjans econmics extraordi-naris per mantenir el seu nivell de vida, fins i tot com a propagandista de la comunitat messinica.26 s clar que aquesta important condici social atribuda a Pau no rep la confirmaci de les cartes paulines. Ben al contrari: Totes les declaracions de Pau en aquesta matria ens obliguen a pensar que Pau havia de treballar manualment per as-segurar la seva subsistncia i havia de rebre ajut econmic de la gent.27 El marc definit per R. F. Hock pot semblar massa cru, per t ms realisme histric que les imatges idealitzades de Pau corrents. Diu: Pau era un fabricant de tendes, molt ms del que hom imagina habitualment. Aquesta activitat absorbia la major part del seu temps La seva vida va ser, en gran mesura, la vida dun home empleat en un taller inclinat sobre un banc de treball, com un esclau treballant amb altres esclaus.28 Podem, per tant, concloure que Pau va haver de recrrer a una xarxa abundant de collaboradors per portar a bon port la missi.

Per qu s que els homes es mouen?

Lescriptor de viatges de Bruce Chatwin, que va escriure molt sobre lesperit dels viatges, confessa en el seu llibre Anatomy of Restlessness (1997) que la pregunta clau que hem de formular s: Per qu els homes es mouen en lloc destar-se quiets?29 Aquesta pregunta ens porta de nou al centre del misteri del propi home.

Per qu els homes es mouen en lloc destar-se quiets? Els viatges no sn noms exteriors. No s simplement per la cartografia del mn per on lhome viatja. Moures implica un canvi de posici, una maduraci en la mirada, una obertura a la novetat, una adaptaci a les realitats i als idiomes, un enfrontament, un dileg tens o enlluer-

25 Margaret Y. MacDonalD, Las comunidades paulinas, Salamanca: Sigueme 1994, 332.26 E. W. steGeMann W. steGeMann, Historia social del cristianismo primitivo. Los inicios en el judasmo

y las comunidades cristianas en el mundo mediterrneo, Estella: Verbo Divino 2001, 406-407.27 E. W. steGeMann W. steGeMann, Historia social del cristianismo primitivo, 407.28 R. F. HocK, Pauls Tentmaking and the Problem of His Social Class, Journal of Biblical Literature 97

(1978) 67.29 Bruce chatwin, Anatomia da errncia, Lisboa: Quetzal 2008, 99.


29

nat, que necessriament deixa impressions molt profundes. Lexperincia del viatge s lexperincia de la frontera i del mn obert, que lhome precisa a fi de ser ell mateix. En aquest sentit, el viatge s una etapa clau de la descoberta i de la construcci de nosaltres mateixos i del mn. s la nostra conscincia que es passeja, descobreix cada detall del mn i ho mira tot de nou, com si fos la primera vegada. El viatge s una espcie de propulsor daquesta manera nova de mirar. Per aix s capa dintroduir en la nostra vida, i en la seva, lorganitzaci delements sempre indits que poden operar aquella recontextualitzaci radical que en el vocabulari cristi s anomenat conver-si. Molts canvis de paradigmes dpoca (i dEsglsia) es van produir precisament amb lexperincia del viatge i de la missi. Chatwin utilitza per a aix lexpressi al-ternativa nmada; s una expressi secular, per que es pot transportar al domini te-olgic i bblic. Abraham s un viatger. Moiss descobreix la seva vocaci i missi com a crida a posar-se en cam. Molts dels profetes dIsrael, dElies a Jons, van viure com a exiliats i desterrats. Jess no tenia on reclinar el cap (Lc 9,58), de manera que vivia i donava sentit a un moviment permanent. Els seus deixebles sn enviats com a mis-sioners als quatre extrems de la terra (Mt 28,19). Pau s el missioner de les nacions.

Lexperincia de la missi es defineix per una extraterritorialitat geogrfica i sim-blica, sense ciutat ni casa, el que permet una bretxa, una obertura a la revelaci dun sentit ms gran. El viatge, quan es viu com un esdeveniment missioner, s per excel-lncia el lloc duna reconducci a un centre. El subjecte que viatja s cridat a fer un cam fora de si, com una analogia i mitj per recrrer un itinerari espiritual.

La itinerncia de Pau

Pau s un home de crulla, va viure i va treballar en diferents mons, va parlar di-ferents idiomes, en espais humans i poltics heterogenis. Va tenir una presncia ms contnua o ms espordica en centres urbans distants com ara Antioquia, a Sria, Efes, a sia Menor, Filips, Corint, Atenes, a Grcia, culminant la seva trajectria a Roma. Considerant la inquietud de la seva histria biogrfica, podem classificar-lo com un veritable rodamn del temps antic. I aquesta marca nmada sestn visiblement per la seva personalitat: alternativa, viva, emotiva, transhumant, inesperada, sargida amb canvis, altercats i aventures. En una aproximaci psicolgica de la figura de Pau, G. Cirignano i F. Montuschi escriuen: Una visi complexiva i unitria de la vida afectiva de Pau ofereix un panorama complet dels sentiments humans. Hi ha una prevalena de sentiments forts, marcats, fins i tot punitius; per aquests troben un contrapunt en sentiments molt intensos de tendresa, afecte i reciprocitat. 30 Lapstol sabia enmig

30 Giulio ciRiGnano Ferdinando Montuschi, La personalit di Paolo. Un approccio psicologico alle Lettere Paoline, Bologna: Dehoniane 1999, 143-144.


30

de tanta mobilitat, trobar i partir dun punt dunitat fonamental per a larquitectura de la seva missi.

La construcci de Pau

La formaci del jove que es deia Saule, com lanomena Lluc la primera vegada (Ac 7,58) mostra molt clarament com en ell, progressivament, es van anar reunint les condicions necessries per esdevenir un missioner en el seu mn. Va rebre un educaci poliglota, llarga i diversa, amb estades en diferents centres culturals, fet que li va proporcionar una visi del mn estructurada a partir de la seva matriu jueva, per al mateix temps oberta a la Mediterrnia oriental i occidental, per on circular intensament. 31 Jerusalem, probablement constitu per a Pau el seu punt dancoratge. Pass all els anys destudi (Ac 22,3) i hi cresqu en la descoberta religiosa. Particip del moviment fariseu (Ac 26,5). Hi madur el que primer li sembl que era el sentit radical de la seva vocaci (1Co 15,9). Encara dins la intransigncia farisea, que el col-loc en la lnia de collisi amb el moviment cristi, t les condicions bsiques per a convertir-se en el que ser desprs: un pensador de matriu mixta, que comprn tamb el mn grec, sobre el qual escrivia i la llengua del qual parlava, i per on va ser capa de viatjar en una mena de cam sense traves, amb naturalitat.

Sabem com Pau va actuar en els viatges, dels quals les cartes en sn la traa i la narraci. Per potser conv que no ens deixem impressionar massa pel nombre de quilmetres que va recrrer. No oblidem que Pau s fonamentalment un missioner, s a dir, un viatger funcional. Contrriament al que veiem en les crniques dAlexandre o daltres figures de la seva poca, Pau no tenia la passi de la distncia, ni la curiositat incansable del viatger que, com va escriure Baudelaire parteix per partir. En primer lloc, ell parteix perqu se sent cridat de Dalt: mha fet el do de ser apstol per a dur gent de tots els pobles a acceptar la fe, a glria del seu nom (Rm 1,5). Desprs, tal com les seves cartes testimonien, Pau prefereix desenvolupar una acci arrelada en un centre, perqu pugui irradiar; fa plans continus per tornar als llocs don va partir; i amb freqncia canvia el cam a fi destar-se en un lloc, que li serveix durant un temps per al seu treball devangelitzaci. Els viatges de Pau sn funcionals, en la mesura que els seus trajectes deriven dun objectiu missioner especfic. A Antioquia, Efes o Ma-cednia, Pau sempre era condut per la mateixa crida, 32, cartografiava les seves etapes a partir del projecte ntid de la missi, utilitzant les condicions que el mn rom de

31 Paul represents the interface between Jew as a self-identical essence and Jew as a construction cons-tantly being remade (Daniel BoyaRin, A Radical Jew. Paul and the Politcs of Identity, Berkeley: University of California Press 1994, 3).

32 Cf. Paul BeRnett, Paul, Missionary of Jesus, Cambridge: William B. Eerdmans 2008, 114.


31

lpoca li oferia: els seus itineraris, una xarxa de relacions familiars, les calades ro-manes, els ports de navegaci i la facilitat de la mateixa llengua una llengua franca, global i de proximitat. Utilitzant sviament aquests mitjans, 33 Pau viatjava a partir dun sentit i duna intenci eclesials. Aix distingeix la seva deambulaci missionera dun simple viatge.

Missi i autobiografia

Com passa sovint, la prctica missionera sentrellaa amb lautobiografia. Tamb en el cas de Pau. La seva histria t clarament un secret, un esdeveniment que ocorre, curiosament, mentre ell feia cam (Ac 9,3), mentre feia un itinerari de viatge que esdevindria completament trasbalsat i redimensionat: la trobada amb Jess.

En la Carta als Glates, Pau ens dna, en primera persona, la histria daquesta trobada, i ho fa de forma extraordinriament nua per no menys intensa. Ho descriu com una crida, una elecci que t el seu origen en el si matern, a la manera del que va succeir amb els profetes. Es tracta, evidentment, duna experincia mstica, explicada amb les categories que un jueu piads podia copsar: Per Du em va escollir des de les entranyes de la mare i em va cridar per la seva grcia. Quan a ell li sembl b, em va revelar el seu Fill perqu jo lanuncis als pagans (Ga 1,15-16). Pau pensa en particular en el llibre dIsaes (49,1) i en el llibre de Jeremies (1,5), i entn que el seu propi dest s una crida des del principi. Per explicar aquest esdeveniment transforma-dor, Pau fa servir el verb apokalpto que significa Du descobreix el que estava ocult i ho revela. s un cristofania. Per descomptat aquesta revelaci generar ruptures de paradigma, tant en lacci de Pau, com en la seva existncia i identitat.

Les cartes, en el seu conjunt, funcionen com una mena de novella de si mateix en la mesura que ens permeten conixer lautor. En aquest sentit, s obvi que Pau no tenia realment la intenci desbossar la seva autobiografia, per entenem que es va dibuixant perqu les seves cartes presenten un magnfic mirall que ens mostra la seva missi. A ms, la informaci biogrfica, en sentit estricte, ocupa un lloc que no s gens menyspreable en aquest cos epistolar: en particular, alguns versets de 1 Tessalonicencs (1,1-10); el captol 16 de 1 Corintis; linici de 2 Corintis i els captols 10 a 13; els captols 1 i 2 de la Carta als Glates; els captols 15 i 16 de Romans, aix com alguns incisos de Filipencs (4,10-18, per exemple). Tots aquests detalls autobiogrfics estan destinats a explicar la naturalesa de la seva missi i a legitimar el seu apostolat. Es

33 Es troben molt ben descrites en Marie-Franoise Baslez, Saint-Paul, 331-336. Sobre les infraestructures, logstica i itineraris de lApstol, vegeu lobra recent de Chantal ReynieR, Saint Paul sur les routes du monde romain, Paris: Cerf 2009.


32

concentren en una srie de proves que testifiquen loriginalitat i limpacte de la seva acci missionera.

La mirada nova del missioner Pau

Ara com a missioner, Pau s capa de mirar de forma nova i proftica laspecte habitual del mn i de donar un nova plstica a la morfologia del temps, 34 fins i tot del temps eclesial. Enumerarem tot seguit algunes de les seves contribucions:

1) El mn grecorom que Pau coneixia, estava dominat per les oligarquies. Els ciutadans amb drets poltics representaven una petita minoria sestima que al vol-tant dun deu per cent de la poblaci total. Aquesta nomenclatura constitua societats predominantment homognies, defensades per fronteres molt estrictes. La mobilitat de les persones i la cooperaci entre les classes o les relacions mixtes eren considerades amb gran reserva, si no amb rebuig.

Pau, com a persona assolida per Jess, tingu la capacitat de pensar en una configu-raci diferent, inclusiva i universal. Es va aventurar, per exemple, a mirar vers la ciutat i no hem doblidar que amb Pau, el cristianisme s urb per primera vegada35 amb la llibertat dacostar el que era distant, per reunir en un mateix cos social el que s diferent: Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist (Ga 3,28). Aquesta perspectiva de la vida social, ja no es troba en confron-taci sin en una valenta dinmica integradora, de fet, s una cosa nova, que noms una missi heterodoxa es podia permetre. Un exemple molt illustratiu s la mateixa paraula ekklsia / esglsia. T una possible connotaci poltica, perqu un ekklsia era originalment el consell dels homes bons que conduen la ciutat. Pau utilitzar aques-tes categories socials i poltiques, per els donar un contingut nou. LEsglsia sorgeix com una comunitat sense precedents i sense fronteres. La paraula ekklsia mai no s, per Pau, un mot buit. Els Stegemmann, en la seva Histria social del cristianisme primi-tiu, escriuen: Amb el concepte neotestamentari ekklsia suneixen dos trets constitu-tius que sn fonamentals per a la seva anlisi com a forma dorganitzaci: una ekklsia dels creients en Crist s una congregaci en qu els seus membres convergeixen, i s tamb una comunitat o grup els membres de la qual estan lligats per interaccions so-cials recproques tamb fora i ms enll de les reunions comunitries.36

34 Le voyageur devient le symbole de lhomme en recherche (Marie-Franoise Baslez, Ltranger dans la Grce Antique, Paris : Les Belles Lettres, 266).

35 Vegeu lassaig clssic de MeeKs, The First Urban Christians: the Social World of the Apostle Paul.36 Ekkehard W. steGeMann Wolfgang steGeMann, Storia sociale del cristianesimo primitivo. Gli inizi nel

giudaismo e le comunit cristiane nel mondo mediterraneo, 445.


33

2) Pau arriba al cristianisme duna manera dramtica, contra tota previsi; i aix implica un canvi complet en el seu dest. No s casualitat, doncs, que Lluc digui: Vaig caure a terra (Ac 22,7), ferit per una ceguesa funcional (com si hagus de tor-nar a aprendre qu significa veure-hi) i portat pels altres, de la m (Ac 22,11); o que la seva prpia histria es converteix en lobjecte de sorpresa i confusi per als altres: El qui abans ens perseguia, ara anuncia la fe que havia volgut destruir (Ga 1,23), deien els cristians de Judea. El cristianisme comena en Pau per loperaci necessria dinstauraci o de restabliment del subjecte creient. Aix, una lli de Pau s que els cristians no som, sin que ens convertim, fet que ens obliga a trencar amb el confor-misme teolgic dun cristianisme adquirit, que es dna per descomptat simplement, com si ser cristi fos la cosa ms bvia en aquest mn.37 Per contra, creure passa amb Pau a ser regit i modalitzat per una experincia de transformaci. Com escriu ell mateix en la Segona carta als Corintis: tots nosaltres, sense cap vel a la cara, reflectint com un mirall la glria del Senyor, som transformats [metamorphoumetha] a la seva mateixa imatge (2Co 3,18).

Un marcador daquesta nova identitat transformada s el baptisme, que en la pers-pectiva de Pau es compon de dos elements: un procs dassimilaci radical que porta els batejats a viure en Crist (eis Khristo) i, conseqentment, a una tica de transfor-maci que ens condueix, a travs de la histria, a gosar viure una vida nova i peculiar, una vida de batejats en Crist (in Khristo). Aqu les preposicions (eis: per a; i en: en) tenen una semntica efectiva a qu cal parar atenci. Michel Bouttier recorda preci-sament que en cap moment Pau no parla del baptisme en Crist (en Khrist), per que constantment es refereix al baptisme eis Khrist, s a dir, amb vista a Crist, en la direcci de Crist.38 La preferncia de lapstol per la preposici eis es troba en el fet que una dislocaci (una incorporaci, una transformaci) es troba implicada aqu, a la manera dun moviment que ens porta a Crist, que ens introdueix en Ell i en Ell ens mant.39 El baptisme no s presentat com un esttic estar en Crist, sin com el prleg duna existncia oberta i en procs, per ser viscuda daquesta manera, una exis-tncia animada pel do de lEsperit, tots els qui heu estat batejats en Crist (eis Christ) us heu revestit de Crist. Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist (Ga 3,27-28).

El lloc de Crist en la vida de cada un dells es converteix en una realitat tan trans-formadora, que introdueix un desafiament identitari radical. Hi ha una relativitzaci de les fronteres del gnere, tnia o ciutadania. La transformaci cristolgica que ins-

37 Romano Penna, Essere cristianisecondo Paolo, Casale Monferrato: Marietti 1979, 16.38 Michel BouttieR, En Christ. tude dexgse et de thologie paulinienes, Paris: Presses Universitaires de

France 1962, 37.39 Michel BouttieR, En Christ. tude dexgse et de thologie paulinienes, 36.


34

taura el subjecte creient determina aix una contnua metamorfosi de pertinena.40 La vida cristiana, segons Pau, s una existncia metamrfica, que habita de manera creativa la transformaci portada per Crist. Creure en Crist significa participar del dinamisme de la vida que soculta i que, alhora, es revela en lesdeveniment de la seva resurrecci. s una novetat total, feta possible noms per la iniciativa de Du. Aix sentn el vocabulari de la nova creaci (kain ktisis) aplicat metafricament a lexis-tncia dels creients (2Co 5,17; Ga 6,5). Expressa duna forma plstica la novetat es-catolgica que a partir dara determina la seva existncia. Qu s un cristi per a Pau? s un subjecte creient en construcci, una opci de viure en estat de procs, de viure al mateix temps en la plenitud i la incompletesa, en el tresor i el fang, en lesperana i lexperincia. Un cristi per a Pau mai no s un afer ordenat resolt duna vegada per totes, sin que s acceptar habitar en una tensi, un fer i refer permanents, sabent que la fe que tenim s frgil i incompleta.

3) Pau adopta, en gran mesura, els models de convivncia socials del mn rom, per adaptant-los, purificant-los a partir de lantropologia cristiana i de la novetat de Jesucrist. 41 Per exemple, Pau s de vegades criticat pel fet de no ser ms explcit sobre lesclavitud. Per en la carta a Filmon, Pau s molt clar: duna banda, sembla mantenir un cert conformisme social, per de laltra, encn de novetat el seu discurs i la realitat de la histria, dient que lamo i lesclau shan de reconixer com a germans. Pau difon elements fonamentals de la novetat cristiana, satreveix a formular una nova configuraci del mn i de les relacions, que mostren la possibilitat de ser un cristi ms enll dels lmits estrictes del judaisme o lhellenisme. Amb Pau, ens adonem que s la prpia experincia cristiana la que es converteix en missionera, qui viatja s la prpia experincia cristiana.

Aquesta novetat es reflecteix en la lluita en qu Pau sinvolucra perqu la taula sigui un reflex de la convivncia fraterna i igualitria, i no de les asimetries i exclusions. Una ruptura que Pau assaja amb Pere, a propsit daix, en la Carta als Glates, i que val ms que mil paraules (Ga 2,11-14).

Sabem que la taula s un espai, per excellncia, de les identitats i de la protecci daquestes. La taula s un lloc nic. I una gran revoluci cristiana s transformar la taula en un lloc integral, 42 en un espai dobertura, on les nostres identitats es reinven-ten en la universalitat de la reuni.

40 Cf. Pierre - Marie BeauDe, Saint Paul. Loeuvre de mtamorphose, Paris: Cerf 2011.41 Cont tesis radicals que fan de Pau un opositor de lImperi rom, per s interessant llegir Richard A.

hoRsley, Paul and the Roman Imperial Order, Harrisburg: Trinity Press International 2004.42 Cf. Rafael aGuiRRe, La mesa compartida. Estudios del NT desde las Ciencias Sociales, Santander: Sal

Terrae 1994.


35

4) Pau s aquell qui, per primera vegada, en el mn antic separa la religi de la cultura. La religi tenia una lligam fonamental amb la cultura. Hom pertanyia a una religi en particular pel fet dhaver nascut en una famlia determinada, en un estrat social concret, en una classe i una naci. En cert sentit, eren els lmits socials i cul-turals els que definien una pertinena religiosa. Quan, per exemple, a mitjan segle ii abans de Crist, esclat la revolta dels Macabeus, aquesta va ser, en gran part, un acte de resistncia contra la invasi cultural que pretenia lhellenisme, perqu el judaisme no es concep sense basar-se en un marc cultural limitat.

Pau actua de manera molt diferent. Quan en la Primera carta als Corintis, en el captol 8, Pau satura llargament a parlar de menjar, de la regulaci dels aliments i de si s pot menjar o no carn sacrificada als dols, la qesti per a Pau no s pas de dis-criminaci, sin de distinci. 43 Per a ell la religi depn de ladhesi personal a una persona i a un dest, el de Jess.

El filsof Alain Badiou va publicar a finals del segle xx, una reflexi entusiasta sobre la figura de Pau que va titular Sant Pau. La fundaci de luniversalisme.44 La universalitat que Pau predica no prov del que s inherent i consubstancial a lin-dividu (la seva pertinena a una famlia, a una naci, a una llengua trets que sn necessriament particularistes), sin a un Esdeveniment. El que produeix la veritat sobre lhome i sobre tots els homes ara s un Esdeveniment i una Proclamaci que contrasten amb la multitud dels particularismes: la Mort i la Resurrecci de Jess. La veritable universalitat es construeix en un comproms amb aquest Esdeveniment, que per a Pau s la clau de tota la histria.

Pau, missioner de Crist

Lesdeveniment de Crist inaugura en la vida de Pau un estadi radicalment nou. Quan Pau pensa que s la seva prpia existncia i lexistncia de lhome en el mn, ja no la dissocia de la revelaci pasqual de Crist. Descobreix que nosaltres som per Ell. s a travs de Crist que estem en el Pare i en lEsperit. Crist, amb la seva mort i resur-recci, ens introdueix en una relaci nova i dinmica amb Du. Tenim accs a la seva intimitat. La paraula prosagog accs s utilitzada en Romans 5,2 i en Efesis 3,12. Letimologia daquesta paraula es vincula amb el ritual que, a les corts, permetia que els ntims del rei tinguessin amb ell una proximitat directa, que, clarament, la majoria dels sbdits no podia tenir. Crist s aquell qui ens dna laccs a la intimitat del Pare.

43 Cf. Andrianjatovo RaKotohaRintsiFa, Conflits Corinthe. Eglise et socit selon I Corinthiens, Genve: Labor et Fides 1997, 35-38.

44 Alain BaDiou, Saint Paul. La fondation de luniversalisme, Paris: PUF 1997.


36

I s en aquesta llum que lexistncia humana veritablement pot ser qualificada com a nova.

Per descomptat, aix no ens eximeix del cam de la prova ni del pas per mltiples tribulacions. La vida de Pau, com la de tots els missioners, s una vida plena de difi-cultats, desdeveniments inesperats, de contratemps. Per la fe comporta perseverana i esperana. La ra daquesta confiana s una superabundncia, una plenitud, el ple-roma insuperable de la grcia de Crist. Ens trobem associats amb la missi de Crist i la nostra existncia es converteix en una existncia crstica. Pau, daqu, en treu totes les conseqncies, i converteix el dictat missioner del misteri pasqual en el centre de la seva praxi i de la seva teologia.


37

El fracs del projecte de Pau i la reconstrucci daquest projecte1

Carlos Gil Arbiol

El projecte de Pau es podria sintetitzar en la idea germinal expressada en la Carta als Glates (els qui heu estat batejats en Jesucrist us heu revestit de Jesucrist: ja no hi ha jueu ni grec; ni esclau ni home lliure; ni home ni dona; tots vosaltres sou un en Jesucrist); Pau ho representa mitjanant la metfora de lolivera a la qual shan empeltat unes branques estranyes, tal com s descrit en Rm 11,16-24; i ho pos en prctica mitjanant la creaci dunes assemblees originals que ho feien realitat. Aix no obstant, aquest projecte acab fracassant, tenint en compte que Israel no va accep-tar-lo. Desprs de la mort de Pau, els seus deixebles i Lluc en reprengueren la memria per transformar-lo, i presentaren aquesta reconstrucci com el projecte aglutinant de la gran Esglsia.

En les pgines segents, proposo, primerament, una breu reconstrucci de cinc caracterstiques que defineixen el projecte histric de Pau, en el marc de la missi dels primers seguidors de Jess; i, en segon lloc, una presentaci de la transformaci que els seguidors van fer a partir de la segona generaci; de fet, modificaren, substituren o eliminaren algunes caracterstiques del projecte primer de Pau.

1 Versi catalana de Daniel Ferrer i Isern de la ponncia feta per Carlos Gil en el Congrs de les Associacions Bbliques Ibriques celebrat a la ciutat de Tarragona durant els dies 1-3 de setembre. El ttol original era El fracaso del proyecto de Pablo y su reconstruccin. Podeu llegir-ne la versi ampliada que ha estat publicada en Estudios Bblicos 73.3 (2015) 373-408.

Articles

38

1. El projecte de Pau en el marc de la missi dels primers seguidors

El projecte de Pau en el marc de la missi de la primera generaci apareix reflectit en uns quants esdeveniments, aix com en alguns dels seus textos.

1) La fe de Jess descoberta en la creu

La primera caracterstica que defineix aquest projecte s la peculiar comprensi paulina de la fe de Jess que obria el present a noves possibilitats. Aquest element, compartit pels altres creients en Crist, tenia una particularitat en Pau: la centralitat de lesdeveniment revelador de la creu per a comprendre el significat i labast del messi-anisme de Jess (cf. Ga 2,19-20; 1Co 2,1-2; etc.). Aquest pes destacat de lesdeveni-ment de la mort de Jess comport dues conseqncies. En primer lloc, va ofuscar la vida histrica de Jess, les seves paraules i els seus fets com a font per a conixer el pla de Du per al seu poble. Pau, probablement, no desconeixia dades histriques de la vida de Jess, per no shi va basar per tal de fonamentar i legitimar el seu projecte. Aix s degut, en bona part, a ls que els adversaris de Jess feien daquestes dades, ja que shi recolzaven per defensar un projecte de fidelitat a la Tor. En segon lloc, tot i que Pau, bviament, afirm la resurrecci de Jess (cf. 1Co 15,3-8), el que resulta ms peculiar daquesta afirmaci fou la identificaci del Ressuscitat amb el Crucificat: la transcendncia que tingu per a ell aquesta identificaci, juntament amb el significat teolgic de la mort en creu.

Ambdues caracterst

122. gener 2016 - abcat.cat · at en diversos projectes de recerca: «scripta biblica» (quinze...

Documents