consumista jo 4 activitat

8/8/2019 consumista jo 4 activitat

1/12

www.a

lainafflelou.es

www.igooh.com.ar

MinisteriodeEducaciny

Ciencia

E D I C I N M . 1 4

N O V EM B R E 2007

Lactualitat a laula

Consumista jo?

1. Qu et suggereixen aquestes imatges?

2. Quina relaci hi ha entre elles? Proposa un ttol per a les tres.

1 .


2/12

2 .SacostaNadalLlegeix el text i respon les preguntes que hi ha tot seguit:

3. Els personatges daquesta histria es deixen influir per

4. Creus que ofereix un retrat exagerat o que sajusta a la vida real? A tu tamb et passa? Qui o

qu tinflueix a lhora de comprar?

Sacosta Nadal. LAnna, en Joan i els seus fills, la Mar i en Pau, han rebut la invitaci duns amics per celebrar la trobada anual

dantics alumnes de linstitut. Se celebrar un dinar en un restaurant de la ciutat.

Quan arriben al prquing, lAnna i en Joan es troben amb en Llus i la seva companya; tamb veuen en Carles, que ha vingut amb

els seus bessons, de 8 anys.

Desprs de saludar-se, en Carles es fixa en el cotxe den Llus, lltim model XR450 injecci. s el primer que veu al carrer desprs

dhaver-ne vist la fotografia al suplement del diari: s rpid i molt espais, just el que ell necessitaria per anar amb els nens de

cap de setmana i per impressionar el seu cunyat i els seus companys del gimns ara que sacosta Nadal.

Ells sn els ltims dentrar al restaurant. Ja hi ha lEmlia i en Xavi, i lEnric i la Paula, que han vingut amb la Nria, que ja ha fet

14 anys.

LEmlia i lAnna sasseuen juntes. Fa molt temps que no es veuen. LEmlia, que viu sola, viatja molt i s molt difcil quedar amb

ella. Durant el dinar, lEmlia explica a lAnna les meravelles de la seva ltima destinaci de vacances. s just el que lAnna

necessitaria per poder descansar. A ms a ms, sempre que tornen de vacances, tothom explica els seus viatges i ensenya les

fotografies que ha fet, i ells noms van de vacances al poble

Mentre els adults prenen caf, la Mar i la Nria surten al jard. Passen de tornar a sentir les batalletes dels seus pares. A ms a

ms, la Mar ha portat el seu nou MP4 per escoltar msica. La Nria ja havia vist el de molts companys de linstitut: s petit, pots

escollir entre molts colors diferents i t molta ms capacitat que lMP3 que li van regalar a ella fa tres mesos per laniversari.

Mentrestant, en Pau juga amb els bessons, que han portat les consoles amb lltim joc de futbol. Ja hi havia jugat a casa den

Daniel, amb els amics de lescola, per va quedar lltim.


3/12

3 .Teniro no tenir

5. Fes un inventari de tot el que tens a lhabitaci (excepte el mobiliari, del qual sencarregar

lempresa de mudances directament) i distribueix-ho en les diverses caixes.

Imaginat que lempresa on treballa la teva mare es trasllada de ciutat. Aquest trasllat s una oportunitat per a la teva mare,

i tots esteu molt illusionats amb el canvi.

Ha arribat el moment de la mudana i de fer les caixes. Com que la casa nova s ms petita i no hi cap tot, entre tots heu

decidit que haureu de prescindir duna quarta part dels vostres objectes.

Fes un inventari de totes les teves coses, de tot el que tens.

6. Ara toca decidir de qu ens desfem. Recorda que has de deixar un 25% de les coses que tens.

De qu prescindiries? Feu una llista en com de tot el que deixareu.

7. Quina primera conclusi podeu treure veient la llista de coses prescindibles?

8. Quina mena de coses heu descartat?

9. Qu fareu amb les coses que sobren?

Per vestirPer estudiar

Per divertir-se

Per a la higienePer comunicar-se


4/12

11. Feu una descripci similar amb altres regals.

12. Convertiu el text en un cmic i exposeu-lo a classe.

13. Poseu ttol a aquestes imatges. Desprs comenteu-les a classe.

4 .Fum,fum, fum...

10. En el perode nadalenc, el nostre consum es dispara, generem ms brossa, utilitzem ms energia

Se us acudeixen altres excessos, a ms dels que sesmenten en aquestes notcies? En grup,

investigueu quin s el consum extra en el perode nadalenc al vostre poble o ciutat.

Quan compres un perfum dalta cosmtica, resulta que el que ests comprant sn 25 millilitres deau de parfum. Aquest lquidque podrem transportar al palmell de la m ve, per, envasat en un flasc de fantasia que pesa fins a 10 vegades ms. Va tapatamb una cpsula de plstic tan gran com lampolla, i protegit per un cartr ondulat que sinsereix en una capseta de cartolinagruixuda envoltada per una pellcula de plstic tancada amb un paper adhesiu. De moment ja sn sis capes de diferents materialsdenvasat.

Abans de pagar, la persona que se lemporta demana que lhi emboliquin per a regal. I s llavors quan labsurd arriba al punt lgid,ja que el ms probable s que shi afegeixi una capa de paper de cellofana, diversos bocins de cinta adhesiva, un lla, un adhesiudel tipus Bones Festeso Desitjo que tagradi, i que tot plegat ens ho posin al cul duna bossa de disseny nadalenc apta per transportar10 vegades ms de volum, i que tancaran a la part superior amb un altre adhesiu amb la marca de la perfumeria.

Jos Lus GALLEGO. La orga de los envoltorios. El Pas, 6 de gener del 2006.

www.w

ikipedia.org

www.consumehastamorir.org


5/12

5 .Lelectrnicaen verd

14. Treballant en grup, observeu el comportament ecolgic de les principals empreses electrniques

a partir de la puntuaci que els ha atorgat Greenpeace.

15. Situeu cada marca i la seva puntuaci en el termmetre ecolgic, i comenteu-ne el resultat.

Compareu les dades recollides a la taula amb lltima versi de linforme de Greenpeace que

podeu consultar a http://www.greenpeace.org/raw/content/espana/reports/ranking-verde-de-electr-

nicos-3.pdf. Es mantenen les tendncies?

TEMPERATURA ECOLGICA de les principals marques electrniques

MARCA

RESTRINGIR (O COMPROMS DEFER-HO) LES SUBSTNCIES

PERILLOSES CONTINGUDES ENELS SEUS PRODUCTES (1)

COMPROMS DE RECOLLIR I RECICLARRESPONSABLEMENT ELS SEUS

PRODUCTES UN COP AQUESTS SIGUINDESCARTATS (2)

PUN-TUACI

(d1a 10)

ACER 5,3

APPLE

No fixa terminis per eliminar el PVC(3)

dels seus productes i no es comprometa deixar de fer servir retardants de flamabromats (BFR)

Escassa informaci sobre el seu sistemade reciclatge. S que informa de lesquantitats.

2,6

DELL 7

FUJITSU -SIEMENS

8

HP5,6

LENOVO8

LG ELECTRONICS 3,6

MOTOROLA 6,3

Substituci de materials contaminantslany 2009.

Gran definici del Principi de Precauci.Suport explcit a la ResponsabilitatIndividual del Productor(4). Encara no tmodels lliures de PVC i de BFR.

Fa temps, va millorar la definici delPrincipi de Precauci i va declarar quedonava suport a la ResponsabilitatIndividual del Productor(4). No haestablert dates per eliminar el PVC i elsBFR. T al mercat productes sense BFR.

Estableix terminis per substituir algunessubstncies, per no els estableix per alPVC ni per als BFR.

Llanament de la marca lany 2006; eralltima del rnquing. Ha milloratrespecte al Principi de Precauci i a laResponsabilitat Individual del Productor.Els seus productes no estan lliure ni dePVC ni de BFR.

La seva puntuaci positiva es deu al fetque ha llanat al mercat models detelfons mbils sense BFR.

Proporciona informaci sobre els seusproductes al mercat que no contenenBFR, per encara ha de fixar terminisper a leliminaci de tots els BFR i elPVC de tota la seva gamma de productes.

Manca dinformaci sobre xifres dereciclats.

Ha anunciat la intenci de proporcionarserveis mundials de recollida i reciclatge,sense que importi el lloc on es va vendreel producte.

T serveis de recollida i reciclatge voluntarisnoms a Sud-frica. Planeja oferirinformaci als pasos amb legislaci sobreel tema.

Primera empresa que idea una metodologiade clcul de recollida i reciclatge en funcidels percentatges de vendes.

Proporciona serveis mundials de recollidai reciclatge, sense que importi el lloc ones va vendre el producte. s la primeraempresa que aconsegueix aquest objectiu.

Cau en el rnquing per la seva actitudcontradictria: a la seva web declara quela Responsabilitat Individual del Productorha de ser per a lempresa, per als EUAforma part duna coalici dempreses queintenten aconseguir que els consumidorspaguin una Quota de Reciclatge perendavant.

La seva alta puntuaci s deguda al suporta la Responsabilitat Individual delProductor. Informa el client sobre comreciclar els telfons vells, que recull irecicla en el 80% dels pasos on es venenels seus productes. No informa de laproporci que recicla en funci de lesxifres de venda.


6/12

7,3

Baixa del segon lloc del rnquing finsals darrers llocs. Noms t algunscomponents lliures de PVC, per no tproductes que no en continguin. Tampocno dna terminis per a leliminaci delPVC i de tots els BFR de la seva gammade productes.

No dna suport a la ResponsabilitatIndividual del Productor i t programes derecollida voluntria molt limitats.

3,6

6,3

4

7

NOKIA

PANASONIC

SAMSUNG

SONY

SONY ERICSON

TOSHIBA 4,3

Des de lany 2007, ha eliminat el PVCals nous models de telfons mbils, iels seus components tampoc no portenBFR. Per no dna terminis per eliminarel PVC de la resta de la seva gamma deproductes, incloent-hi equips de xarxes.

Sha retirat de la Coalici Nord-americanade Fabricants dElectrnics perReciclatge Responsable, la qual cosa liha fet pujar la puntuaci. Tambproporciona terminis per a leliminaciprogressiva de les substncies perilloses,i per millorar la informaci al consumidorsobre qu sha de fer amb els productesque es llencen.

Encara ha de fixar terminis per substituirel PVC i els BFR. T al mercat modelslliures dels qumics ms perillosos.

L1 de gener del 2008 s el termini queha fixat per eliminar ls de BFR i daltrescontaminants. Des del 2006 els seusmbils estan lliures dels qumics msperillosos.

Dna terminis per a leliminaci del PVCi dels BFR als seus ordinadors, tot i queno pas en tota la seva gamma de

productes.

T una puntuaci mxima per la sevaResponsabilitat Individual del Productor,per no dna xifres dels mbils que recicla.

Perd punts perqu, tot i proporcionarrecollida voluntria de la brossa electrnica,noms ho fa en alguns pasos i noms pera alguns grups de productes.

La seva baixa puntuaci s deguda alsdobles estndards corporatius amb relacia la Responsabilitat Individual delProductor. A Europa s membre fundadorde la Plataforma Europea de Reciclatge,per als EUA forma part duna coalicique soposa a la Responsabilitat delProductor i intenta aconseguir que elsconsumidors paguin una Quota deReciclatge per endavant.

Fort suport a la Responsabilitat Individualdel Productor. No informa sobre la quantitatde telfons mbils que recull i recicla.

Perd punts per la seva manca de suporta la Responsabilitat Individual delProductor, i per no presentar informaci

als clients sobre qu sha de fer amb elsproductes que es llencen.

Ranking verde de electrnicos. Greenpeace. Mar del 2007.

(1) Facilitant informaci als clients sobre la recollida responsable en tots els pasos ones venen els seus productes.

(2) Publicaci de les quantitats de residus elctrics i electrnics recollits i reciclats.(3) PVC: Policlorur de vinil.(4) Responsabilitat Individual del Productor: cada empresa sha de fer responsable de

la brossa electrnica que generen els seus productes llenats.

16. Quines marques de mbils sn les ms presents a la teva classe? Quin s el comportament

ecolgic de les marques ms presents? I el de la marca a la qual pertany el teu mbil?

TERMMETREECOLGIC


7/12

De mitjana, un telfon inclou ms de 400 components, la majoria

dels quals sn plstics i metalls.

Al marge del coure, un mbil cont ferro, nquel, zinc, plom,

plata i compostos de la plata, per tamb rodi, palladi i berilli.

No

obstant aix, el component ms important s el coltan.

La columbita-tantalita, o coltan en la seva forma abreviada, s

un metall que es troba en diversos pasos del Nord (com el Canad

o Austrlia), si b tamb es troba en importants quantitats a la

zona est del Congo. Quan es refina, es converteix en tntal metllic

i niobi. El tntal es transforma en una pols resistent a la calor

que, a ms a ms, pot aguantar una alta crrega elctrica, la

qual cosa permet donar ms durada a les bateries.

Aquestes propietats converteixen el coltan en un element vital

per fabricar condensadors, que sn els elements electrnics que

controlen el flux dins les plaques dels circuits. Els condensadors

de tntal es fan servir en gaireb tots els mbils, laptopsi molts altres dispositius electrnics. El boomrecent de la

tecnologia electrnica ha fet que el preu del coltan shagi disparat, i hagi arribat als 400 dlars el quilo. Aix ha

provocat no tan sols que companyies com Nokia i Sony es barallin per aconseguir-ne, sin tamb un greu desequilibri

sociopoltic als principals pasos del Sud on sextreu aquest metall.

El 80% de les reserves mundials de coltan es troba a lfrica, principalment en una de les zones de ms conflictivitat

bllica com s la Repblica Democrtica del Congo, ocupada pels exrcits de Ruanda i Uganda. En aquest pas, msde 10.000 miners recollecten en condicions infrahumanes largila de la qual sextreu el coltan.

Aquests miners treballen excavant grans forats en fileres per extreure el coltan del subsl. Desprs hi tiren aigua i

aboquen el fang que shi forma en grans tubs de rentatge, fent que el metall es dipositi al fons a causa de la seva alta

densitat. Un bon treballador pot produir un quilo de coltan en un dia. Lextracci est ben pagada, si tenim en compte

que el salari mitj dun treballador al Congo s duns 10 dlars al mes; un obrer del coltan pot aconseguir de 10 a

50 dlars a la setmana.

Un polmic informe del Consell de Seguretat de les Nacions Unides ha tret a la llum que al Congo hi ha pasos

involucrats en la guerra actual que estan explotant recursos naturals, principalment el coltan. Hi ha informes que

demostren que Ruanda i Burundi, que sn pasos vens, estan implicats en el contraban de coltan al Congo, i que fan

6 .La cara ocultadels mbils

Plstics: 56%Carcasses, teclat,circuit imprs i elscomponents delcircuit imprs.

Metalls: 25%Circuit imprs, peces mecniques,components electrnics. Un 15% scoure i derivats del coure.

Altres: 3%Cristall lquidde la pantalla,piroretardants...

Cermicai vidre: 16%Vidre de lapantalla, cermica,fibra de vidre alcircuit imprs.


8/12

17. Per qu el coltan sha convertit en un metall tan preuat en aquest moment?

18. Comenta les dues fotografies que acompanyen el text i estableix una relaci entre elles.

19. Penseu entre tots quines sn les conseqncies que la guerra pel coltan deu estar provocant

entre els habitants daquesta zona del Congo.

20. Desprs del que hem concls a la pregunta anterior i de llegir aquesta informaci periodstica,

discutiu en petits grups de quina manera ens afecta el cost econmic i social que genera el

problema de laccs al coltan. Com creieu que podrem contribuir a solucionar-lo?

Quan marquem un dgit, parlem i escoltem, no ens preocupem del que hi ha darrere de la nostra acci, ni pel que fa a les tragdiesblliques, ni pel que fa als residus i a com es reciclen. Est comprovat que, tot i que un telfon mbil pot durar 10 anys (renovant-ne la bateria quan convingui), no se sol mantenir ms enll de dos anys. Si els habitants dels pasos industrialitzats fssim conscientsde tot el que implica la compra, el descart, una nova adquisici, el rebuig del mbil anterior; si ho tingussim en comte, ni la moda,ni la publicitat, ni els obsequis enverinats ens podrien conduir al malbaratament. I seria possible que a lfrica Central la m dobraes dediqus a lagricultura en lloc de dedicar-se a les cobejades mines generadores de conflictes (i seria palpable que la contaminacide la terra, de laire i de laigua es frenaria).

Eullia SOL. La Vanguardia, 28 de setembre del 2007.

servir els guanys generats per lalt preu del coltan per continuar mantenint la guerra. Linforme estima que lexrcit

ruands va obtenir, pel cap baix, 250 milions de dlars en un perode de 18 mesos mitjanant la venda de coltan,

tot i que aquest mineral no sextreu a Ruanda. Tots els pasos involucrats en el conflicte neguen haver explotat els

recursos naturals del Congo, aix com el fet que les guerres que assoten la zona siguin precisament originades pel

PROYDE:www.lasalle.es

www.voltairenet.org


9/12

7 . Joguines caresmolt cares

No fa gaire, dues ONG xineses Asia Monitor Research Center i Hong Kong Christian Industrial Comitee van denunciar lescruels condicions de treball en aquestes fbriques, semblants a les que va descriure Charles Dickens en lAnglaterra del segle

XIX. Es contracten sobretot (per les seves mans fines i diminutes, ms aptes per ajuntar les petites peces de les joguines) dones

molt joves, a penes sortides de la infantesa.

Aquestes adolescents es veuen obligades a treballar entre 12 i 16 hores al dia, sis dies per setmana, per un salari mitj de

45 euros al mes. O sigui: un euro i mig al dia! Daquest sou misrrim, el patr encara en dedueix les despeses dallotjament

i dalimentaci... El 90% daquestes joves obreres ignora lexistncia de lleis laborals, el nombre legal dhores de treball o el

salari mnim.

Les condicions de seguretat sn escasses i perilloses. En una mateixa planta es concentren els tallers de producci, elsmagatzems de matries primeres i els dormitoris de les obreres. En cas freqent dincendi, aquestes sn les primeres vctimes.

Lany passat, en un sol incendi van morir cremades vives 276 treballadores i 599 van resultar ferides...Quan baixen les

comandes, entre el gener i el juliol, sn acomiadades sense miraments amb una indemnitzaci miserable, obligades a tornar

a la seva llunyana provncia dorigen.

Una daquestes joves camperoles era la Li Chunmei, que va abandonar el seu poble als 15 anys per buscar una feina a la

provncia de Guangdong. Quatre anys desprs, moria per esgotament a la fbrica de joguines Bainan.

El 13 de maig del 2002, el Washington Postinformava dels fets. La mort es va produir al novembre, al final de la temporada

alta, que sinicia al maig. Quan va morir, la Li Chunmei feia ms de dos mesos que no tenia cap dia lliure, treballant dreta16 hores al dia. Les morts per esgotament, anomenades guolaosi, no sn rares en aquesta temporada.

21. Imagina i descriu un dia complet duna jove treballadora en una fbrica de joguines.

22. Quina poblaci s la que es veu ms afectada per les males condicions laborals? Per qu?

23. Quines creus que sn les causes principals perqu es donin situacions laborals tan extremes?

24. En grup, consulteu els criteris de comer just i imagineu de quina manera milloraria la situaci

laboral daquestes persones si les organitzacions per a les quals treballen complissin aquestes

condicions: www.IntermonOxfam.org/comerciojusto


10/12

8 . I nosaltres,qu hi podem fer?Ara que arriba Nadal i el Dia de la Mare, del Pare, dels Enamorats, lamic invisible

Antigament, fer un regal era un acte envoltat de significat, dafecte cap a la persona que el rebia. Era un gest que requeria

esfor i que tenia un valor profund. Actualment, el mercat i la publicitat shan encarregat de desposseir aquest acte del sentit

originari i lhan convertit en una obligaci gaireb quotidiana, forant un consum exagerat de productes moltes vegades

prescindibles, intils i repetits El regal ja no es fa a qui estimem, sin a qualsevol marca que ens vulgui comprar.

Ara que coneixem limpacte del nostre consum s el moment dactuar, des de diferents mbits, per posar-hi fre: REDUIR,

REUTILITZAR, RECICLAR, vet aqu la qesti. Us proposem un seguit diniciatives que us seran tils en aquesta tasca.

25. Feu una llista dels avantatges mediambientals i socials que representa la substituci de la moda

fast foodper la de lslow food.

Informat!El primer pas per a lacci s informar-se, cosa que inclou seleccionar les fonts i buscar fonts alternatives dinformaci que ajudin a compensar

les de les veus dominants. Vet aqu alguns exemples de campanyes dinters:

Apaga la tv, encn la vida!Quin

paper t la televisi en la nostravida? Sabies que lany 1999 les

cadenes espanyoles emetien ms

de 50.000 anuncis al mes? La

inversi de les empreses per

convncens dels seus productes

s impressionant.

Quantes hores al dia dediqueu a veure la televisi? Feu el compte.

Quants dies a lany dediqueu a veure la tele? Segons la mitjana

espanyola, la televisi pot arribar a ocupar entre 12 i 15 anys del

nostre temps vital. Com ms televisi consumim, ms productes

ens semblen imprescindibles.

Campanya Una setmana sense TV(del 23 al 29 dabril) www.tv-turnoff.org

i www.adbusters.org

La publicitat s la veritable

justificaci del fet televisiu.

Atractius, breus, impactants,

moralment ambigus... sn la

promesa dun mn millor en trenta

segons.

Integral, nm. 231. Mar del 1999.

SLOW FOODversus FAST FOOD!

El moviment Slow Food (menjar

lent) sorgeix a Itlia en contraposici

al corrent del fast food (menjar

rpid) representat per les grans

cadenes alimentries.

www.slowfood.es


11/12

Consulta a experts!Podem aprendre daltres que, per edat i experincia o per opci personal, sn especialistes a reduir, reutilitzar i reciclar. Persones heroiques

capaces de sobreviure i resistir-se als cants de sirena de la nostra societat de consum.

Idees per regalar de manera diferent:Un sopar o un dinar sorpresa seguint els criteris de qualitat slow food.Una entrada a un espectacle especial: nit dpera, teatre, museu.

Una targeta de vals per substituir alg de la famlia en les tasques domstiques durant una setmana (cuinar, anar

a comprar, planxar).

Una targeta amb finestres per regalar temps compartit.

Actua!Imagineu regals... sostenibles, personalitzats i irresistibles! Hi ha moltes maneres de reduir el nostre consum o dintentar reduir-ne limpacte

mediambiental i social. Aprofita les dates nadalenques o qualsevol altre esdeveniment per passar a lacci

26. Personatges en perill dextinci? En grup, investigueu entre el professorat i la resta de joves del

vostre centre si hi ha alg que no tingui mbil, televisi o carnet de conduir. Podeu fer un cartell

de lestil Recompensa o Es busca. Feu-los una entrevista: breu presentaci, motius de la seva

opci, avantatges, inconvenients Publiqueu la notcia a la web del centre o a la revista escolar.

27. Una visita a una llar de jubilats? La gent que ha sobreviscut a poques difcils (guerra, postguerra,

migraci) s una generaci acostumada a lestalvi. Dediqueu una tarda a visitar una llar de

jubilats o un espai on es reuneixi la gent de ms edat, i parleu amb ells daquest tema. Estaran

encantats i encantades dexplicar-vos els seus trucs per consumir menys.

28. Convoqueu un concurs didees al mateix lloc. El premi pot consistir a convidar el guanyador o

la guanyadora a berenar i a veure una obra de teatre, un concert coral

Suprimim embalatges?Agafeu una caixa i decoreu-la amb trossos de paper de regal reciclats o amb dibuixos i colors.

Colloqueu el regal a dins, sense embolicar.

Escriviu un missatge a la part de dins de la tapa convidant el destinatari a reutilitzar-la per fer un altre regal.

Qu s el Banc del Temps?es.wikipedia.org/wiki/Banco_de_tiempo


12/12

s compartit? 3x1. Ms estalvi, ms espai lliure, menys impacte. Hi ha productesque noms necessites espordicament?

Feu una llista amb tots els productes que us podeu deixar: roba, llibres, bicicleta, jocs

Ordeneu-los alfabticament i poseu el nom i la forma de contacte de la persona que sofereix per compartir-lo.Pengeu-la en un lloc visible i consulteu-la abans de comprar o de demanar que us regalin un producte.

Compareu les vostres Cartes als Reis i elimineu-ne els productes que us podeu intercanviar.

Voleu regalar un joc? I si el construu amb material reciclat?Hi ha una gran quantitat de materials dorigen domstic, industrial, escolar o natural que podeu fer servir.

Comer JustVisita una botiga de Comer Just i demana informaci sobre els criteris de comer just i els diferents productes que

shi ofereixen.

Frenem els regals prescindiblesFeu desistir possibles compradors, esteneu el virus del dubte

Elaboreu pancartes amb preguntes del tipus: Ests segur que li agradar? No li molestar? Es podr fer crrec

del manteniment? No va contra els seus principis? Realment ho vol? No ho t repetit? No perjudica la sevasalut (fsica o mental)? No limita el desenvolupament de les seves habilitats o capacitats?

Disfresseu-vos amb elements o trossos de diaris que facin referncia al canvi climtic i passegeu-vos en lpoca

nadalenca, de rebaixes, etc., per alguna zona comercial amb les vostres pancartes.

Muntem una campanya: Eliminem residus, estalviem paper i cartrElaboreu un trptic on sexpliquin els beneficis de reduir els embalatges. Illustreu-lo amb fotos que mostrin com

muntar una caixa amb material reciclat.

Contacteu amb lAssociaci de Comerciants dalgun carrer comercial i proposeu-los que collaborin en la campanya.

Argumenteu els avantatges que els comportaria renunciar a lembalatge de regals, i feu un adhesiu amb un logotip

per distingir els comeros collaboradors.Disfresseu-vos amb algun element de reciclatge que us identifiqui i que cridi latenci de la gent.

Prepareu amb temps algunes caixes dembalatge com a model i distribuu-les en alguns comeros cmplices.

Ens organitzem i sortim al carrer?

consumista jo 4 activitat

Documents