conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer...

1

Conseqüècies de la crisi sobre

l’estat social i el paper de les

entitats socials (del tercer sector)

Per

Vicenç NavarroCatedràtic de Polítiques Públicas, Universitat Pompeu Fabra

Ex-Catedràtic d’Economia Aplicada. Universitat de Barcelona

Professor de Public Policy. The Johns Hopkins University. Baltimore, EE.UU.

Director del Observatorio Social de España

Conferència Fundació Pere Tarrés

Barcelona, 3 de juny de 2011

© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA

2

¿Quines són les intervencions més

importants de l’Estat del Benestar?

- les transferències socials tals com, per exemple, les pensions i lesajudes a les famílies

-els serveis públics com són, per exemple, la sanitat, l’educació, elsserveis d’ajuda a les famílies, els serveis socials, l’habitatge social

- les intervencions normatives i sancionadores per protegir altreballador, al consumidor i al resident (a través de protecció del’ambient)

- la creació de bona ocupació

- la reducció de les desigualtats socials


3

Percentatge de població adulta (15-64 anys)

que treballa als serveis de l’Estat del Benestar*

(any 2007)

CATALUNYA 8.23%

ESPAÑA 10. 26%

UE-15 15.01%

SUÈCIA 23.75%(Font: Eurostat)

Espanya és el país de la UE-15 que té un percentatge menor de lapoblació adulta treballant en els serveis socials de l’Estat delBenestar (juntament amb Grècia)

* Inclou la població ocupada en els serveis d’educació, sanitat, serveis socials i serveis socials i comunitaris (segons categories NACE rev.1.1 de Eurostat).


L’estat del benestar a Espanya està poc

desenvolupament:

4

CATALUNYA 17.8%

ESPANYA 21%

UE-15 27%

SUÈCIA 30%(Font: Eurostat. Dades provisionals)

Espanya és el país de la UE-15 que té una despesa en protecció

social com percentatge del PIB més baixa darrera de Luxemburg i

Irlanda

Despesa en protecció social com

percentatge del PIB(any 2007)


5

Despesa per habitant en protecció social

(mesurat en unitats de poder de compra) any

2007

Espanya té la despesa per habitant en protecció social

més baixa de la UE (després de Portugal, 4.791 upc/hab.)


CATALUNYA 5.475 upc

ESPANYA 5.526,4 upc

Promig UE 7.464,3 upc

SUÈCIA 9.028 upc(Font: Eurostat. Dades provisionals)

6

Causes:

1) 40 anys de una dictadura amb

poca sensibilitat social

2) La manera com es va fer la

incorporació a l’euro en el periode

1993-2004

3) La manera com s’està intentant

sortir de la crisis financera, amb

retallades de despesa pública

social


7© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA

22

28

27

14

24

20

0

5

10

15

20

25

30

1975 1993 2004

%L'evolució de la despesa social com percentatge del PIB a la Unió

Europea-15 i a Espanya

UE-15

Espanya

8

Durant el període 1993-2004 es

va donar prioritat a la reducció del

dèficit de l’estat en lloc de reduir

el dèficit de despesa pública

social d’Espanya amb el promig

de la UE-15


Dèficit de la despesa social, en unitats de

poder de compra:

canvis resultat de noves polítiques públiques amb

més sensibilitat social

Font: Elaboració propia a partir de les dades d’EUROSTAT

2140

2131

22582198 2211 2242 2219

2114

1938

2165

2340

24382522

2588

21452193

2138

1989

1400

1600

1800

2000

2200

2400

2600

2800

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Dèficit de la despesa social en unitats de poder de compra per habitant entre Espanya i la Unió Europea 15

Espanya

Catalunya

Espanya es gasta en el seu estat del benestarmenys del que li correspon pel seu nivell deriquesa econòmica.

Espanya té un PIB per habitant (2007) querepresenta el 94% del PIB per habitante promigde la UE-15.

Tanmateix, la seva despesa pública social perhabitant (2007) es només d’un 74% del promigde la UE-15.

Si fós d’un 94%, hi hauria aproximadament66.000 milions d’euros més en la seva despesapública social. Aquest és el seu dèficit social.


Catalunya es gasta en el seu estat del benestarmenys del que li correspon pel seu nivell deriquesa econòmica.

Catalunya té un PIB per habitant (2007) querepresenta el 110% del PIB per habitante promigde la UE-15.

Tanmateix, la seva despesa pública social perhabitant (2007) es només d’un 73,3% delpromig de la UE-15.

Si fós d’un 110%, hi hauria aproximadament19.600 milions d’euros més en la seva despesapública social. Aquest és el seu dèficit social.


España UE-15 Suècia

Ingressos a l’estat 34% PIB 44% PIB 54% PIB

Política fiscal 74% 88% 100%

(Treballador Manufactura)

Impostos 20% 70% 100%(1% de renda superior)

Font: Eurostat

Si la política fiscal d’Espanya fos la de Suècia

s’ingressarien 200.000 milions d’euros més dels

que s’ingressen a l’Estat


13

Despesa pública en Sanitat

España té una de les despeses públiques més baixes de la UE-15.

Juntament amb Grècia i Portugal, són els països que menys despesa pública destinen a Sanitat i amb una major proporció de despesa privada en aquest àmbit (any 2007)

Espanya té un 71.4% de despesa pública en Sanitat

Mentrestant, Suècia un 82.3% de despesa pública sanitària


Despesa sanitària pública vs. Privada,

dades per a l’any 2008


Font: OCDE

14

% Despesa

Pública / Total

Sanitària

% Despesa Privada

/ Total Sanitària

% Despesa

Pública / PIB

Espanya 72,5 27,5 6,2

Bèlgica 72,6 27,4 7,4

Dinamarca 80,6 19,4 8,2

Finlàndia 74,2 25,8 8,71

França 77,8 22,2 8,71

Alemanya 76,8 23,2 8

Luxemburg 84,1 15,9 5,71

Holanda 75,3 24,7 7,4

Suècia 81,9 18,1 7,69

Àustria 76,9 23,1 8

Irlanda 76,9 23,1 6,69

Itàlia 77,2 22,8 7

Regne Unit 82,6 17,4 7,18

Sanitat

Però la situació és encara pitjor:

A Espanya el 22,45% de la despesa pública sanitària és FARMÀCIA, mentre a Catalunya és un 19,2%

La despesa pública sanitària no farmacèutica és 4.5% del PIB a España (de molt la més baixa de la

UE-15)

La despesa més elevada juntament amb Grècia i Portugal i més de dues vegades superior a la despesa de Dinamarca.

Aquesta despesa va baixar d’una manera molt

marcada en el periode 2003-2010 a Catalunya15


· España es gasta en sanitat pública menys del que li correspon pel seu nivell de riquesa econòmica.

· España té un PIB per habitant (2007) que és el 94% del PIB per habitant promig de la UE-15.

· Tanmateix, la seva despesa en sanitat pública per habitant (2007) es només un 77% del promig del de la UE-15.

· Si fos un 94%, hi hauria al voltant de 15.000 milions d’euros més en la seva despesa pública sanitària. Aquest és el seu dèficit sanitari.

© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA 16

Catalunya es gasta en el seu estat del benestarmenys del que li correspon pel seu nivell deriquesa econòmica.

Catalunya té un PIB per habitant (2007) querepresenta el 110% del PIB per habitante promigde la UE-15.

Tanmateix, la seva despesa pública sanitària perhabitant (2007) es només d’un 68% del promigde la UE-15.

Si fós d’un 110%, hi hauria aproximadament6.000 milions d’euros més en la seva despesapública sanitària. Aquest és el seu dèficitsanitari.


18

UTILITZACIÓ PER CLASSE SOCIAL:

.

30-35% utilitzen sanitat privada

65-70% utilitzen sanitat pública

Importància d’entendre classe social com a

variable explicativa de les nostres realitats


19

Educació Despesa Pública (% PIB) 2007:

Catalunya 3.3% PIB

Espanya 4.4% PIB

UE-15 5.1% PIB

Suècia 6.7% PIB

Despesa pública educativa per alumne (en euros):

Infantil/

Primària Secundària

Catalunya 3.701 7.192

Espanya 4.806 6.316

UE-15 6.254 7.272

(una de les més baixes de la UE-15)


Polarització educativa.

A Catalunya el 63% de la població utilitza l’escola pública. El 37% va a la privada.

A Espanya el 67% de la població utilitza la escola pública. El 33% va a la privada.

(estadística del MEC, curs 2008-2009)

Sistemes duals tenen escassa eficiència educativa.

Fracàs escolar (2006):

Catalunya 28,4%

Espanya 30,8%

Suècia 12%


Fuente: Informe Mepsyd, INE, Eurostat.

21

Conseqüència

Polarització educativa.

30% població que utilitza escola privada.

70% població utilitza escola pública

Sistemes duals tenen escassa eficiència educativa.

Abandonament escolar* (2009):

Espanya 31%

Suècia 10%


Font: INE

* Joves de 18 a 24 anys que no han completat el nivell de Educació Secundària

2ª etapa i no segueixen cap tipus d’educació o formació.

22

Serveis d’ajuda a les famílies (2007)

(4rt pilar del benestar)

Nens de 0 a 3 anys. Escoles d’infància públiques:

Espanya 10%

UE-15 28%

Suècia 58%

Serveis d’atenció a la dependència:

Espanya 1.5%

UE-15 18%

Suècia 23%


23

Conseqüències de l’escàs desenvolupament

del 4rt Pilar del Bienestar


Humanes:

Dones de 35-55 anys tenen tres vegades més malalties degudes a l'estrès que el promig d’Espanya

Socials:

Espanya té una de les fecunditats més baixes del món

(L’índex de fecunditat d’Espanya es situa al voltant de 1.3, mentre que la mitjana de la UE-15 és superior a 1.5 i la de Suècia gairebé 2)

Econòmiques

Si l’índex de participació de les dones en el mercat de treball fos el mateix que a Suècia, Espanya tindria 3 milions més de treballadores

Si Espanya tingués el número de treballadors en l’estat del benestar que té Suècia, hi hauria 5.000.000 llocs de treball més .

24

Percentatge de menors en risc de

pobresa (2007)

Font: Eurostat i IDESCAT


Menors Menors

de 6 anys de 16 anys

CATALUNYA - 21,9

ESPANYA 21,1 25,8

UE-15 21,6 23,4

SUÈCIA 13,4 14,8

25* Mesurada com el 60% de la mitjana de la renda abans de transferències socials.

2009

Pobresa abans de Pobresa després de

transferències socials transferències socials

ESPANYA 28 25

UE-15 22 18

SUÈCIA 26 18

Espanya és el país de la UE-15 amb major pobresa entre les persones majors de 65 anys, només per damunt de Regne Unit i amb un percentatge més de dues vegades superior a Francia o Holanda.

La taxa de risc de pobresa a Catalunya després de transferències socials en 2009 és 25.1

Índex de risc de pobresa entre la

población major de 65 anys*

© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑAFont: Eurostat.

26

Taxa de substitució de les pensions,

respecte al salari mig

2007

• Espanya 65%

• UE-15 68%

La taxa de substitució que cita la OCDE és el 88% a Espanya,perè, en la seva definició, la vida laboral és de 35 anys i node 40 anys i existeix diferència entre el salari real i la basede cotització. La base de cotització a Espanya és de les mésbaixes de la UE-15.

© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑAFont: Calculada a partir de les dades d’Eurostat i OCDE

27

Taxa de substitució de les pensions

Ràtio calculat com a percentatge de les pensions

percebudes per les persones de 65 a 74 anys,

sobre la renda dels treballadors de 50 a 59 anys

2007

ESPANYA 0.47

UE-15 0.48

SUÈCIA 0.61


Font: Eurostat.

28

Índex de pobresa entre la població major

de 65 anys, Espanya i UE-15

1995-2008

16

1416 15

16

19

22

28 2830 29

31

2827

25

21 20

18 18 1717 18 19 19 19 20

20 20

19 18

0

5

10

15

20

25

30

35

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Índex de pobresa entre la població major de 65 anys, Espanya i UE-15

Espanya

UE-15

Fuente: Elaboración propia a partir de EUROSTAT


29

Taxa de risc de pobresa entre la

població

* Mesurada com el 60% de la mediana de la renda abans de transferències socials.

2009

Pobresa abans de Pobresa després de

transferències socials transferències socials

ESPANYA 24 20

UE-15 25 16

SUÈCIA 27 13

Espanya és un dels països amb major taxa de pobresa després de transferències socials i amb una taxa de reducció de la pobresa menor que a la resta de la UE-15.


30

DESIGUALTATS DE RENDA

Espanya és un dels països amb majors desigualtats, juntament amb Irlanda,

Grècia, Itàlia, Portugal i Regne Unit.


Indicador de desigualtat, mesurat a partir del Coeficient de Gini

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

UE-15 31 30 29 29 29 29 29 : 30 30 30 30 30 31 30

Bèlgica 29 28 27 27 29 30 28 : 28 26 28 28 26 28 26

Dinamarca 20 : 20 : 21 : 22 : 25 24 24 24 25 25 27

Alemanya 29 27 25 25 25 25 25 : : : 26 27 30 30 29

Irlanda 33 33 33 34 32 30 29 : 31 32 32 32 31 30 29

Grècia 35 34 35 35 34 33 33 : 35 33 33 34 34 33 33

Espanya 34 34 35 34 33 32 33 31 31 31 32 31 31 31 32

França 29 29 29 28 29 28 27 27 27 28 28 27 27 29 30

Itàlia 33 32 31 31 30 29 29 : : 33 33 32 32 31 32

Luxemburg 29 28 25 26 27 26 27 : 28 27 27 28 27 28 29

Holanda 29 29 26 25 26 29 27 27 27 : 27 26 28 28 27

Àustria 27 26 25 24 26 24 24 : 27 26 26 25 26 26 26

Portugal 37 36 36 37 36 36 37 : : 38 38 38 37 36 35

Finlàndia : 22 22 22 24 24 27 26 26 26 26 26 26 26 26

Suècia : : 21 : 22 : 24 23 : 23 23 24 23 24 25

Regne Unit 32 32 30 32 32 32 35 35 34 : 35 33 33 34 32

Font: Eurostat

31

DESIGUALTATS DE RENDA

Font: Eurostat


Desigualtat en la distribució de la renda (s80/s20 quintils)

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

UE-15 5.1 4.8 4.7 4.6 4.6 4.5 4.5 : 4.6 4.8 4.8 4.7 4.9 4.9 4.9

Bèlgica 4.5 4.2 4.0 4.0 4.2 4.3 4.0 : 4.3 3.9 4 4.2 3.9 4.1 3.9

Dinamarca 2.9 : 2.9 : 3.0 : 3.0 : 3.6 3.4 3.5 3.4 3.7 3.6 4.6

Alemanya 4.6 4.0 3.7 3.6 3.6 3.5 3.6 : : : 3.8 4.1 4.9 4.8 4.5

Irlanda 5.1 5.1 5.0 5.2 4.9 4.7 4.5 : 4.9 4.9 5 4.9 4.8 4.4 4.2

Grècia 6.5 6.3 6.6 6.5 6.2 5.8 5.7 : 6.4 5.9 5.8 6.1 6 5.9 5.8

Espanya 5.9 6.0 6.5 5.9 5.7 5.4 5.5 5.1 5.1 5.1 5.5 5.3 5.3 5.4 6

França 4.5 4.3 4.4 4.2 4.4 4.2 3.9 3.9 3.8 4.2 4 4 3.9 4.3 4.4

Itàlia 5.9 5.6 5.3 5.1 4.9 4.8 4.8 : : 5.7 5.6 5.5 5.5 5.1 5.2

Luxemburg 4.3 4.0 3.6 3.7 3.9 3.7 3.8 : 4.1 3.9 3.9 4.2 4 4.1 4.3

Holanda 4.2 4.4 3.6 3.6 3.7 4.1 4.0 4.0 4.0 : 4 3.8 4 4 4

Àustria 4.0 3.8 3.6 3.5 3.7 3.4 3.5 : 4.1 3.8 3.8 3.7 3.8 3.7 3.7

Portugal 7.4 6.7 6.7 6.8 6.4 6.4 6.5 7.3 7.4 7 7 6.7 6.5 6.1 6

Finlàndia : 3.0 3.0 3.1 3.4 3.3 3.7 3.7 3.6 3.5 3.6 3.7 3.7 3.8 3.7

Suècia : : 3.0 : 3.1 : 3.4 3.3 : 3.3 3.3 3.6 3.3 3.5 3.7

Regne Unit 5.2 5.0 4.7 5.2 5.2 5.2 5.4 5.5 5.3 : 5.9 5.4 5.4 5.6 5.2

32

Evolució de la pobresa a Espanya entre els infants

(menors de 18 anys) i el col·lectiu de les persones

grans (més de 65 anys)

19

19

19

19

19

29

31

28

27

25

0 5 10 15 20 25 30 35

2005

2006

2007

2008

2009

Majors 65 anys

Menors 18 anys

Font: Elaboració pròpia a partir d’EUROSTAT


33

¿Què ha estat passant a...

- Els mercats de treball

- La desocupació

- Els salaris

- La qualitat dels llocs de treball

- La protecció social

- Els beneficis socials

- Els beneficis empresarials

33

... del promig de la UE-15?© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA

34

0

2

4

6

8

10

12

Promig UE-15 EE.UU.

34

Atur: ha anat augmentant molt accentuadament

Evolució de l’atur (com percentatge de la població activa). Promig de la UE-15 i Estats Units. 1960-2011

Font: Annual Macroeconomic Database (AMECO). Comissió Europea.


35

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

UE-15

España

Atur a Espanya L’atur a Espanya ha augmentat de forma exponencial. Actualment (a 2011), a

Espanya hi ha més de 4 milions de persones sense feina.

Font: Eurostat.


36

Participació de les rendes del treball en la renda nacional de la UE-15 i Espanya, 1992-2011

36Font: Annual Macroeconomic Database (AMECO). Comissió Europea.

La disminució de les rendes del treball ha estat fins i tot més accentuada a Espanya que en el promig de la UE-15


%

50

52

54

56

58

60

62

64

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

European Union (15 countries) Spain

Índex de risc de pobresa entre

la població ocupada

37

2008

ESPANYA 10.7

UE-15 8.0

SUÈCIA 6.8

Espanya és el país amb major pobresa entre

la població treballadora, juntament amb

Grècia i Portugal.


3838

Intensitat del treball: les condicions de treball

s’han deteriorat a la UE-15Evolució de la intensitat de treball*, UE-15, 1995-2005 (%)

Nota: Àustria, Finlàndia i Suècia, per estar fora de la UE el 1991, no s’han inclòs en aquesta enquesta.

Font: Eurofound

* Percentatge de treballadors que

declaren treballar en situacions

estressants

© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO

SOCIAL DE ESPAÑA

39

Qualitat del treball: s’ha anat deteriorant en

els països de la UE-15

• Augmenta la intensitat del treball i l'estrès en eltreball

• El percentatge de treballadors que viuen sotapressió ha augmentat considerablementpassant d’un 32% al 1995 a un 45% al 2008

• Augment de malalties degudes a l’estrèslaboral

• Aquests percentatges augmenten a un 54% en2008


40

• Aquesta situació preocupant per a les classes

treballadores contrasta amb l’increment dels beneficis

empresarials

• Durant el període 1999-2009, els beneficis

empresarials van augmentar un 38% a la mitja de la

UE-15 i un 42,3% a la zona euro

• Mentrestant, els costos laborals van augmentar

només un 17%40

En canvi, les rendes del capital han anat

augmentant-se d’una manera molt

notable


41

¿Què ha estat, doncs, passant a la

UE-15?• Creixement de les rendes del capital

• Disminució de les rendes del treball

• Creixement dispersió salarial

• Disminució dels beneficis socials

• Disminució de la protecció social

• Increment de la regressivitat fiscal

41

CREIXEMENT DE LES DESIGUALTATS SOCIALS

Augment del percentatge de la població a la UE-15 que considera que les desigualtats de renda son excessives

(El 78% de la població. El major percentatge des de que es va establir la UE)


Veiem ara què ha estat passant a Espanya

I les dades mostren que la situació ha estat fins i tot més accentuada a

Espanya que en el promig de la UE-15


4343

El descens dels salaris a Espanya va

contrastar amb l’augment dels beneficis

empresarials

Entre 1999 i 2005 les grans empreses espanyoles van veure

augmentar els seus beneficis nets un 73%

(més del doble de la mitja de la UE-15, un 33%)

Mentre que els costos laborals han augmentat durant aquest

mateix període un 3,7%

(cinc vegades menys que a la UE-15, un 18,2%)


Com a conseqüència, la polarització de

les rendes va augmentar d’una manera

molt notable a Espanya


EL REPTE DE LES

ENTITATS SOCIALS

ARREL DE LA CRISI

ECONÒMICA


46

Despesa en protecció social

Despesa pública vs. Privada

(% del PIB) any 2007

Existeix un patró diferencial entre els països nòrdics, que tenen

una inversió social privada molt baix i despesa pública molt

elevada, amb els països del centre i sud d’Europa on la despesa

privada és molt elevada.© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA

PÚBLIC PRIVAT TERCER

SECTOR

SUÈCIA 27.3 0.39 2.49DINAMARCA 26.1 0.25 2.33PORTUGAL 22.52 0.36 1.52ITALIA 24.85 1.55 0.57REGNE UNIT 20.54 0.77 5.01ALEMANYA 25.16 1.08 1.78(Font: OCDE)

La diferència del Tercer Sector en els països

nòrdics respecte als països del sud i el centre:• En els països nòrdics:

– Despesa pública elevada

– Despesa privada baixa

– Voluntariat elevat (Suècia 400.000 sobre 9,2 milions)

• En el els països del sud:– Despesa pública baixa

– Despesa privada elevada

– Voluntariat baix (Espanya 800.000 sobre 44 milions)

• Centre:– Despesa pública intermèdia

– Despesa privada intermèdia

• Regne Unit:– Despesa pública baixa

– Despesa privada elevada

– Voluntariat elevat. Noblesse oblige.

Coses molt importants:• Atur afecta sobretot: joves i dones

Però el creixement de l’atur és més elevats enhomes que en dones

Com es podria resoldre?– Creant llocs de treball: polítiques fiscals.

– Cooperativisme (Mondragon socials)

• Famílies: Pobresa: s’està disparant: monoparentals

Dones amb fills

• Gent gran: pobresa més elevada: però el menorcreixement de la pobresa

• Habitatge: un problema molt gran (fecunditat baixa).Polítiques de lloguer

Àmbit d’actuació de les entitats

socials

49Font: Anuario del Tercer Sector del Sector Social en España 2010.

Entre les entitats amb un volum major

destaquen les que actuen en àmbit

local/comunitari i en les comunitats

d’Andalusia, Catalunya i Madrid.



socials

50

Font: Anuario del Tercer Sector del Sector Social en España 2010.


La majoria d’entitats actuen en els àmbits d’acció social,

sociosanitari i d’integració social. I fan intervenció de forma

directe (assistència psicosocial i formació)


socials


Font: Anuario del Tercer Sector del Sector Social en España 2010.

Cal destacar la importància de l’acció de les

entitats socials respecte els col·lectius més

afectats per la crisi:

• Famílies

• Infància

• Joves

• Persones grans

• Persones en risc de pobresa

•Principals dades:

• 55.2% de les entitats socials es troben a Catalunya, Madrid, Andalusia i País

Basc

• 34.8% actuen a nivell autonòmic

• La despesa de les entitats representa el 1.42% del PIB

• El finançament prové de: 61.3% públic

23.9% privat

•14.8% recursos propis

• 11.3% caràcter religiòs

• 23.1% de totes les entitats actuals es van crear entre 2001 i 2008

• Estimació dels nombre de treballadors del tercer sector en acció social:

TREBALLADORS: 529.029

VOLUNTARIS: 873.171 (SUÈCIA TÉ 400.000 voluntaris, amb una

població 9.200.000)

LES ENTITATS SOCIALS ESPANYA


LES ENTITATS SOCIALS A CATALUNYA

2009

• 7.500 ENTITATS SOCIALS

• 10.000 TREBALLADORS

• 245.000 VOLUNTARIS

• 1.700.000 PERSONES

BENEFICIÀRIES• 2.8% PIB CATALÀ

Font: Anuari del Tercer Sector Social de Catalunya. 2009


AMB L’ARRIBADA DE LA CRISI...

•AUMENTEN LES NECESSITATS SOCIALS

•DISMINUEIXEN ELS RECURSOS

(PÚBLICS I PRIVATS)

ELS COL·LECTIUS (SECTORS) MÉS AFECTATS:

-IMMIGRACIÓ I POBRESA

-INSERCIÓ SOCIOLABORAL

-INFÀNCIA

-JOVENTUD

-GENT GRAN (COL·LECTIUS ESPECÍFICS)


55

El tercer sector fa una funció molt important, entre

altres tasques complementa al sector públic i privat,

cobrint les seves grans mancances.

Però, la despesa social total és insuficient per

cobrir les necessitats socials que estructuralment

són molt elevades i que ara s’estan incrementant

com a resultat de les retallades de la despesa

pública social i altres reformes que afecten a la

capacitat adquisitiva de la població.


56

Moltes gràcies per la seva atenció

www.vnavarro.org

Llibre relacionats:

-El subdesarrollo social de España. Causas y consecuencias. V.Navarro. Anagrama. 2006

-La situación social en España. Biblioteca Nueva. 2005

-La situación social en España II. Biblioteca Nueva. 2007

-La situación social en España III. Biblioteca Nueva. 2009


http://www.vnavarro.org/

conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer...

Documents