conjuntura econòmica de les illes balears

Novembre

2007

Conjuntura econòmica

de les Illes Balears

Conjuntura econòmica de les Illes BalearsNovembre 2007

Direcció:Andreu Sansó RossellóDirector General d’Economia

CoodinacióAlejandro Valdivia Schneider

RealitzacióAmelia Cabellos BarreiroIsabel Socias RossellóPatricia Tous PrietoMercedes Villalonga RuizCatalina Barceló MaimóJoan Matamalas GonzálezMargalida Albertí Garau

Monogràfic:Llorenç Pou

Direcció General d’EconomiaConselleria d’Economia Hisenda i InnovacióGOVERN DE LES ILLES BALEARSC/ Palau Reial, 1707001 - PalmaIlles Balears (Spain)Tel.: +34.971.177.928Fax.: +34.971.177.959E-mail: [email protected]

DL PM 1.214-2002

SubscripcióPer subscriure-vos de franc al nostre servei d’informació,vos convidam a enviar un missatge per correus electrò-nic a l’adreça:[email protected] notificarem la publicació del nostre butlletí de con-juntura económica en versió digital tan aviat com estiguidisponible, com també d’altres notícies d’interès

Conjuntura econòmica de les Illes Balears Novembre 2007 1

ÍndexPàgina

Resum executiu 3

1 Internacional 4

2 Unió Europea 6

3 Espanya 8

4 Illes Balears 10

4.1 Agricultura, ramaderia i pesca 11

4.2 Indústria i energia 14

4.3 Construcció 19

4.4 Serveis 21

4.4.1 Comerç i Institucions de crèdit i estavi 22

4.4.1.1 Comerç 22

4.4.1.2 Institucions de crèdit i estavi 23

4.4.2 Turisme. Transport 24

4.4.3 Turisme. Viatgers 27

4.4.4 Turisme. Allotjament 28

4.4.5 Turisme. Comparació amb altres destinacions competidores 30

4.4.6 Turisme. Ingressos i preus 30

4.5 Consum i inversió 32

4.5.1 Consum 32

4.5.2 Inversió 33

4.6 Preus 34

4.7 Ocupació 36

4.8 Costs laborals 38

4.9 Medi Ambient 39

5 Monogràfic: La conjuntura econòmica recent del sector de la construcció a les Illes Balears i la seva aportació a la productivitat total 49

Notes i abreviacions 55

Agraïments 55

La previsió de creixement de l’economia mundiales manté en el 5,2% per el 2007 i per el 2008 esrebaixa quatre dècimes per a arribar al 4,8%. Aixídoncs, les perspectives internacionals a mitjà illarg termini tenen present els riscs que venendonats per les incerteses creades al voltant delsmercats financers, la volatilitat del preu del petro-li, la debilitat del dòlar i les pressions inflacionà-ries. Al voltant europeu la línia és la mateixa, man-teniment de les taxes de creixement per el 2007 imoderació de les previsions per el 2008. A l’anàli-si trimestral de les economies europees s’observacom perdura al primer trimestre de l’any les taxesde creixement de 2006 i és al segon trimestrequan s’inicia la desacceleració.

La solidesa de les taxes de creixement de l’econo-mia espanyola segueix present a la primera mei-tat de 2007 amb taxes de creixement per damuntdel 4,0%, encara que es desaccelera lleugera-ment al tercer trimestre. La previsió de creixementper el 2007 és del 3,8%, i per al 2008 es preveuuna moderació fins el 3,3%. El diferencial amb l’e-conomia de la Zona Euro es manté per damuntdel punt percentual.

L’economia balear creix a una taxa interanual del3,1% el tercer trimestre de 2007, una dècima mésque els trimestres precedents. Aquest augment éssuperior al de la Zona euro (2,6%), però menorque el del conjunt de l’estat (3,8%).

Les branques dels serveis i de la construcció sónles més dinàmiques. Els serveis turístics es man-tingueren estables durant el segon trimestre tot iel tercer es mostraren més favorables. El nombrede pernoctacions registra valors semblants a latemporada anterior i uns resultats millors per alcas dels apartaments i són els de les Pitiüses elsque marquen els augments més notables. Per laseva banda, els ingressos hotelers presenten elsmillors resultats des de 2004. El nombre de pas-satgers aterrats als aeroports de les Balears con-tinua en ascens (5,4% fins el setembre). La des-pesa turística resta gairebé estable en termes

reals el tercer trimestre, el que sí augmenta és ladespesa mitjana diària (12,6% de variació). Perals propers mesos, la continuïtat a la recuperacióeconòmica d’Alemanya i el manteniment delRegne Unit donaran suport a les bones previsionsde la propera temporada turística balear. Peròtambé hi podria haver una moderació de la despe-sa turística dels espanyols a causa de l’enduri-ment de les condicions hipotecàries i de l’aug-ment de l’IPC.

D’entre els serveis no lligats directament amb elturisme, el comerç mostra una evolució a l’alçamentre que els serveis financers moderen el seucreixement a causa de l’alentiment del mercatimmobiliari.

La construcció continua sent la branca més dinà-mica (3,8%) tot i que es preveu una menor activi-tat a mitjà termini. Per la seva banda, la indústriacontinua mostrant un creixement feble (1,4%).Millora la demanda interna per l’energia, així comles exportacions de roba i complements (12,2%) ila bijuteria (7,6%) mentre que cauen lleugeramentles exportacions del calçat (3%), mentre queminva l’activitat de la indústria lligada a la cons-trucció.

L’agricultura presenta una campanya regular,mentre que la pesca millora les xifres de valor decaptura.

Es continua creant ocupació arreu de l’Arxipèlagamb una xifra rècord d’afiliats a la seguretat sociald’un mes d’octubre tot i que el nombre de desocu-pats és lleugerament superior a fa un any. Per laseva banda, els bons resultats de la temporadaturística impulsen el manteniment del consuminterior, que ara per ara no sembla afectat sensi-blement per l’apujada dels tipus d’interès. Aquestfactor sí que ha influït negativament, però, a lainversió en construcció, que minva.

A l’anàlisi insular, Mallorca es manté en taxes decreixement al voltant del 3% d’ençà el comença-


Resum executiu

PIB, variació interanual (%) trimestral i anualI -- 22007 II- 22007 III-2007 2006 2007

Zona euro 3,2 2,5 2,6 2,8 2,6Espanya 4,1 4,0 3,8 3,9 3,8Illes Balears 3,0 3,0 3,1 2,8 3,1

Agropesquer 3,5 2,0Indústria i energia 1,5 1,4 1,4 1,7 1,5Construccció 3,9 4,0 3,8 3,7 4,0Serveis 3,0 3,0 3,2 2,8 3,1

Mallorca 3,3 3,2 3,0Menorca 1,6 1,4 1,5Illes Pitiüses 2,3 2,6 2,0

Font: Comissió Europea; Ministeri d’Economia; CAIBPer a les Balears i els seus sectors i illes, VAB.

ment del 2006. Les Illes Pitiüses són les que hanmostrat una certa acceleració enguany i ha asso-lit una taxa del 2,6% el segon trimestre, i atesa l’e-volució de la temporada turística, les perspectivessón de millora. Per contra, Menorca continuaregistrant el menor dinamisme, amb taxes al vol-tant de l’1,5% d’ençà la segona meitat del 2005.

La taxa interanual d’inflació d’octubre se situa enel 3,2%, quatre dècimes per sota de la variacióestatal. S’observen tensions inflacionistes altransport a causa de l’alça del preu dels combus-tibles, així com als aliments frescs –singularmenta la llet, l’aviram i el pa.


1 Internacional

El primer semestre de l’any l’economia mundialtingué un creixement prou notable. La previsió decreixement econòmic mundial per a 2007 esmanté en el 5,2%, malgrat les turbulències delsmercats financers. Per al 2008 es rebaixa migpunt fins el 4,8%, segons el Fons MonetariInternacional (FMI).

Les economies emergents mantenen els forts rit-mes de creixement on destaca la Xina, l’Índia iRússia. A les economies avançades, la Zona Euroi el Japó desacceleren el creixement el segon tri-mestre, contràriament al que succeeix als EstatsUnits d’Amèrica.

L’economia mmundialtingué uun ccreixement

notable eel pprimersemestre dde 22007

1. Taula 1. Indicadors internacionals i de la Unió Europea PIB X Taxa d’atur Inflació X

IIIT2006 IIIT2007 Se. 2007 Se. 2007Estats Units USA 2,4 2,6 4,7 o 1,9A

Japó NP 1,4 2,2 4,0 -0,2A

Unió Europea UE 3,1 2,9 7,0 ...Regne Unit UK 3,0 3,3 2,6 1,7Zona euro Z€ 2,9 2,6 7,3 2,1Alemanya D 3,2 2,5 8,7 o 2,7França F 2,1 2,1 8,0 1,6Italia I 1,6 1,9 … 1,7Espanya E 3,9 3,8 8,0 2,7Fonts: Banc d’EspanyaX. Taxa interanual A . Dades d’agost2. Segon trimestre o. Dades d’octubre

L’economia ddels EEUAcreix pper ddamunt ddel

que ss’esperava aaltercer ttrimestre

La iinestabilitat ddelmercat iimmobiliaridels EEUA aarriba aal

mercat ffinancer

Augmenten llespressions

inflacionistes pperl’encariment ddel ppetroli

i lla ddebilitat ddel ddòlar

• Estats Units d’Amèrica

La previsió de creixement per al 2007 és del 2,1%,i disminueix fins el 1,7% per al 2008, a conse-qüència de l’enduriment de les condicions credití-cies i de la correcció del mercat immobiliari.

Al tercer trimestre l’economia dels Estats Unitss’accelera més del previst i arriba a una taxa del2,6% interanual, quan el trimestre precedent lataxa era de l’1,9%. Les previsions per al darrer tri-mestre de l’any apunten un alentiment significatiu,segons la Reserva Federal.

Entre els desequilibris existents tenen especialincidència la inestabilitat del mercat immobiliari ila del mercat hipotecari. La situació es va agreujarl’estiu passat, quan la concessió d’hipoteques apersones amb historial de crèdit dubtós, anome-nades hipoteques subprime o d’alt risc, i la pujadadels tipus d’interès, afectaren seriosament al mer-cat hipotecari nord-americà i posà en clau d’aler-ta el mercat financer. En conseqüència, les enti-tats financeres varen començar a restringir elscrèdits. L’autoritat monetària ha optat d’ençà elsetembre per reduir els tipus d’interès per tal d’e-vitar que la crisi hipotecària tingui majors efectes.

Pel que fa a la demanda interna, el consum privates desaccelera, afectat per l’enduriment de lescondicions de finançament. De la mateixa mane-ra, la inversió mostra un perfil baix, amb una inver-sió en béns d’equipament que abandona l’evolu-ció ascendent i la inversió en construcció que dis-minueix.

A la demanda externa, el sector exterior manté elsaldo positiu. La contínua depreciació del dòlarafavoreix a l’alça de les exportacions, i les impor-tacions es redueixen pel menor consum.

La taxa d’atur d’octubre es manté a la taxa delmes anterior, el 4,7% de la població activa. Elnombre d’ocupats a octubre s’incrementa perdamunt del previst, gràcies a l’avanç de l’ocupacióal sector serveis.

Quant a la taxa d’inflació, aquesta retrocedeix pro-gressivament i se situa en el 1,9% l’agost. A partirdel tercer trimestre, s’incrementen les pressionsinflacionistes donada l’evolució a l’alça del preudel petroli i la debilitat del dòlar.


1. Taula 2. Previsions per a l’any 2007PIB Taxa d’atur Inflació

2007 2007 2007Estats Units USA 2,1 4,6 2,4Japó JP 1,9 3,9 -0,5Unió Europea UE27 2,9 7,1 2,3Zona euro Z€ 2,6 7,3 2,0

Fonts: Comissió Europea.

L’economia jjaponesas’accelera eel ttercertrimestre

Al JJapó ees mmanté lladeflació aal lllarg dde ttotl’any

• Japó

Segons el FMI, la previsió de creixement anual dela economia nipona es rebaixa fins a l’1,9%, tantper el 2007 com per el 2008. El tercer trimestreavança un 2,2% interanual, en front el 1,7% delsegon trimestre.

La demanda interna no afavoreix el major creixe-ment del PIB d’aquest trimestre; donat que, lainversió en béns d’equipament es desaccelera i lainversió privada no residencial s’accelera, peròsense compensar la moderació del consum privat.La major aversió al risc ha fet davallar la utilització

dels préstecs en iens. Això ha causat una aprecia-ció del ien als darrers mesos i possiblement siguiuna de les causes que les exportacions augmen-tin per davall dels trimestres anteriors i les impor-tacions es suavitzin una dècima.

La taxa de desocupació s’incrementa el mes desetembre fins el 4,0%. Malgrat la bona evoluciódels indicadors d’ocupació, la despesa de les llarsno reacciona. Persisteixen la deflació al llarg de totel 2007. El setembre es situa al -0,2% interanual.

El ssegon ttrimestres’accelera eelcreixement eeconòmicxinès ffins eel 111,9%

• Xina

Per al 2007 i 2008 les previsions de creixementeconòmic són de l’11,2% i 10,5% respectivament.La economia xinesa registra un creixement del11,9% el segon trimestre. Sofreix d’un elevatsuperàvit a la seva balança de pagaments, basa-da a la inversió estrangera i les aportacions delsector exterior, mentre que el consum intern esmanté dèbil.

Un altre dels principals desequilibris del país és lainfravaloració del iuan respecte a altres divises, ien especial amb el dòlar i l’euro, la qual cosa hapermès acumular gran quantitat de reserves demonedes estrangeres.

La inflació s’accelera durant els mesos d’estiu iarriba al 6,5% l’agost. Destaca la pujada del18,2% en els aliments, a causa de l’escassesa.

El ppreu ddel BBrentsupera eels 990 ddòlarsper bbarral

• Divises i petroli

El preu del petroli arriba a nivells màxims anualsel novembre amb més de 89 dòlars per barril(preu mitjà de Brent, Dubai, i West Texas interme-diate). El Brent, el de referència a Europa, superael mes de novembre una cotització dels 93 dòlarsper barril, preu que queda rebaixat en euros dona-da l’apreciació de l’euro front al dòlar.

Els valors màxims del preu del cru als mesos detardor s’han vist afavorits pels factors que venende temps enrere (com la forta demanda o les ten-sions geopolítiques) i, a més, s’afegeixen altrescom ara la clausura temporal de plataformes delMar del Nort per la climatologia adversa i el des-cens de les reserves dels Estats Units de cru ibenzina.

1. Gràfic 11. Preu del barral de petroli en euros (mitjana preus spot de brent, West Texas i Dubai)


El ddòlar ddels EEUAcontinua ddebilitant-se

Quant al mercat canviari, continua el procés dedepreciació del dòlar front a l’euro. Aquest tipusde canvi arriba als 1,47 dòlar/euro el mes denovembre, marcant així un màxim històric des delnaixement de l’euro.

La lliura esterlina front a l’euro mostra una lleuapreciació i se situa a 0,71 lliures per euro.

1,37

1,18

1,34

0,86

1,29

0,67

0,70

0,59

0,84

Tipus de canvi del dòlar EUA i la lliura esterlina en front de l'euro/ecu,mitjana mensual

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

1,60

$/€ £/€

gn 96

jn 96

st 96

ds 96

mç 9

7jn

97st

97ds

97m

ç 98

jn 98

st 98

ds 98

mç 9

9jn

99st

99ds

99m

ç 00

jn 00

st 00

ds 00

mç 0

1jn

01st

01ds

01m

ç 02

jn 02

st 02

ds 02

mç 0

3jn

03st

03ds

03m

ç 04

jn 04

st 04

ds 04

mç 0

5jn

05st

05ds

05m

ç 06

jn 06

st 06

ds 06

mç 0

7jn

07

2 Unió europea

Continua eel ddinamismede ll’economia

britànica

• Regne Unit

L’economia britànica creix sòlidament, amb unaprevisió de tancament del 3,1% per a enguany, toti que amb senyals d’iniciar un període de modera-ció.

Malgrat la bona marxa de l’economia, el Bancd’Anglaterra ha hagut de reduir l’impacte delsxocs financers arran de la crisi de les hipotequesd’alt risc subprime als Estats Units injectant liqui-desa als mercats financers. El setembre s’inter-vingué per a evitar la fallida del banc NorthernRock, l’octau major del Regne; feia dècades queun banc no entrava en crisi.

La major restricció del crèdit juntament amb unainflació continguda amb una xifra de l’1,7% recol-

za la reducció del tipus d’interès, a la vegada queprovoca una minva de la demanda al limitar lacapacitat d’endeutament.

La recent inestabilitat dels mercats financers i lesmenors exportacions tant als Estats Units com ala Unió Europea moderaran el creixement fins al2,2% el 2008, per a tornar a recuperar-se lleuge-rament el 2009 (2,5%). L’ocupació continuaràcreixent en torn al mig punt anual.

El tipus de canvi mitjà de la lliura esterlina s’espe-ra que s’apreciï en front tant del dòlar com de l’eu-ro el 2008.

La ZZona eeuro rregistrauna mmoderació aa

l’activitat

• Zona euro

L’economia de la Zona euro creixerà enguany un2,6%, amb un increment de l’ocupació de l’1,5%.L’impacte dels xocs financers, que han provocatuna alentiment el segon trimestre, s’anirà dissi-pant. No obstant, hi ha una major aversió al riscper part dels inversors, amb la consegüent restric-ció del crèdit.

La inversió s’ha mostrat dinàmica, però és proba-ble un canvi de tendència per mor tant del menorcrèdit com de la moderació de la inversió en cons-trucció a alguns dels països membres, com aEspanya.

Les millors perspectives en l’evolució de l’ocupa-ció han animat el consum de les llars, que unit aldinamisme de les economies emergents –i enespecial la Xina, la Índia i Rússia– compensa lamenor demanda nord-americana.

La inflació es manté moderada, tot i que s’esperaque augmenti durant els propers mesos a causaprincipalment del major cost de l’energia.

Es preveu que el 2008 l’Àrea creixi un 2,2%, i unadècima menys l’any següent. L’ocupació està pre-vist que augmenti un 1% el 2008 i un 0,8% el2009.

Tipus dde ccanvi ddel ddólar EEUA ii lla llliura eesterlina een ffront dde ll’euro/ecu,mitjana mmensual


Alemanya hhamantingut llacompetitivitat, el qquerecolza ll’expansió ddeles eexportacions

França ii IItàlia,juntament aambPortugal, són eel 22008els ppaïsos aamb mmenorcreixement dde lla UUnióEuropea

• França

França creixerà un 1,9% enguany, una de lestaxes més febles de la Unió Europea, amb unademanda interna moderada i una creació d’ocu-pació feble (1%).

L’elecció d’un nou President, Nicolas Sarkozy, elmaig i d’una majoria parlamentària del mateixsigne el mes següent, facilita aprovar les reformesanunciades durant la campanya. Però continuaràaugmentant el dèficit públic, desprès d’aprovaruna rebaixa fiscal sense reduir la despesa. La

major demanda interna derivada de la reforma fis-cal serà contrarestada per la menor demandaexterna. L’atur resta en el 8%, la mateixa taxa queEspanya.

Quant als pronòstics per als propers anys, no espreveuen grans canvis a l’evolució de l’economia,amb una alça del 2% en el PIB del 2008 i del’1,8% per al 2009. L’ocupació creixerà un 0,9% el2008 i un 0,7% el 2009.

• Alemanya

L’economia alemanya s’espera que creixi un 2,5%enguany, amb el que es consolidaria la recupera-ció iniciada l’any passat, basada sobretot en elmanteniment de la competitivitat de les exporta-cions. L’ocupació s’incrementarà en un 1,4%.

Com en altres economies europees, l’activitat esva veure lleugerament afectada per la inestabilitatals mercats de crèdit internacionals. Tot i així, elcreixement de l’ocupació continua robust, la pro-ducció industrial segueix creixent i les exporta-cions mantenen el to expansiu. El consum de les

llars es manté feble, degut tant a l’augment del’IVA com a la desacceleració de la construcció.

La variació de l’índex de preus no presenta caposcil·lació important i es manté per davall del2,0% des del març.

De cara al 2008 es preveu que el creixement esmoderarà fins al 2,1%, i registrarà un 2,2% el2009. L’ocupació augmentarà al voltant del 0,5%anual.

• Itàlia

Es preveu que Itàlia creixi un 1,9% enguany, elque seria –com en el cas de França– un delsmenors creixements de la Unió Europea.L’ocupació augmentarà un 0,8%.

Minva la producció industrial de juny i la confiançadels consumidors s’estabilitza malgrat que escontinua creant ocupació. L’índex de preus al con-

sum manté la suau desacceleració i a agost repe-teix el 1,7% del mes anterior.

Les restriccions en els mercats de crèdit i lamenor evolució en els principals mercats exteriorsfan preveure un alentiment fins a l’1,4% el 2008,amb una lleugera millora l’any següent fins al’1,6%. L’ocupació s’incrementarà un 0,6% anual.


3 Espanya

L’economia eespanyolaatenua eel sseu rritme dde

creixement

La pprevisió ddecreixement pper aa 22007es mmanté een eel 33,8% ii

es rredueix ffins eel 33,3%per aa 22008

El nnombre dd’ocupatsaugmenta aa ggairebé

tots eels ssectorsproductius

Al llarg del tercer trimestre l’economia espanyolamanté la tendència a la moderació del trimestreanterior, a conseqüència de una demanda estatalmés continguda que s’ha vist parcialment com-pensada per la millora del sector exterior. L’avançde la Comptabilitat Nacional Trimestral situa elcreixement interanual del PIB en el 3,8%, duesdècimes per sota del trimestre anterior.

El menor creixement de la demanda estatal s’ex-plica pel menor dinamisme a tots els seus compo-nents. La despesa en consum final s’alenteix, i ala Formació Bruta de Capital destaca el menordinamisme de la inversió en construcció, malgratla taxa de creixement en béns d’equipament ésprou notable. Per altra banda, la demanda externamostra un comportament més positiu, encara queel menor creixement de la Zona euro no ho afavo-reix.

La previsió de creixement del PIB per a 2007 ésdel 3,8%, mentre que per a 2008 es preveu unamoderació fins el 3,3%, segons el Ministerid’Economia i Hisenda. Aquestes previsions man-tenen el diferencial amb la Zona Euro per damuntdel punt percentual.

Quant a l’anàlisi de l’oferta, la desacceleraciósuau de l’activitat econòmica afecta amb majorintensitat sector de la construcció. Aquesta mode-ració de la construcció és coherent amb el menorcreixement de la inversió en construcció i la des-acceleració de l’ocupació al sector. Els preus delshabitatges també s’ajusten, amb una pujada del5,3% el tercer trimestre, quan el registrat un anyenrere era un 9,8%.

El sector de la indústria i energia creix, malgrat noho fa amb la intensitat suficient com per a com-pensar la desacceleració de la construcció.L’índex de producció industrial i el nombre d’afi-liats al sector s’alenteixen el tercer trimestre. Peraltra banda, l’índex de xifra de negocis de laindústria és més moderat al llarg del tercer trimes-tre, tot i que a la branca de l’energia mostra unarecuperació important.

La xifra de negocis de serveis referent al juliol s’in-crementa a tots els sectors (comerç, transport,tecnologies de la informació, serveis a empreses),llevat del turisme, que es desaccelera. I l’agost, laxifra de negocis es redueix a tots els sectors, lle-vat de les tecnologies a la informació que es man-tenen estables. Per altra banda, el nombre d’ocu-pats al sector s’accelera fins arribar a un creixe-ment del 3,9%, segons les dades de l’Enquestade Població Activa (EPA) del tercer trimestre.

En referència al mercat laboral, el nombre d’afi-liats a la Seguretat Social registra increments alvoltant del 2,7% a tots els mesos del tercer trimes-tre. Per sectors, el nombre d’afiliats promig del tri-mestre té el seu major augment als serveis, ambun 3,0%; a la indústria, que registra un 2,5%; a laconstrucció, amb un 2,3%; i a l’agricultura, que esredueix lleugerament (-0,5%). Quant al nombred’aturats, l’Enquesta de Població Activa els situaen els 1,79 milions el tercer trimestre; amb unincrement en 31.900 persones, mentre que la taxad’atur se situa en el 8,0%.

La inflació d’octubre arriba al 3,6%, i la subjacental 3,1%.

3. Taula 11. Previsions mmacroeconòmiquesDades corregides d'efectes estacionals i de calendari. Taxes de variació interanuals (en %)

2007 2008Despesa en consum final 3,9 3,4

Consum final de les llars1 3,4 3,1Consum final de les AP 4,8 4,4

Formació bruta del capital fix 5,8 4,6Béns d’equipament 9,9 7,9Altres productes 2,7 2,6Construcció 5,1 3,8

Demanda nacional 4,3 3,7Exportació de béns i serveis 5,3 5,0Importació de béns i serveis 6,8 6,0PIB aa ppreus dde mmercat 3,8 3,3Ocupació 2 2,8 2,2Productivitat per ocupat 1,0 1,1AP. Administració Pública1. Inclou les ISFLSL2. Llocs de feina equivalents a temps completFont: Ministeri d'Economia i Hisenda, setembre 2007.Escenari macroeconòmic 2006-2008


El mes d’octubre la taxa de variació de l’IPC aug-menta fins el 3,6%, nou dècimes per damunt de lataxa del mes anterior. D’entre els grups que expe-rimenten majors variacions destaquen: les begu-des alcohòliques i tabac (6,6%), els aliments ibegudes no alcohòliques (5,5%) i el transport(4,9%). Aquest darrer grup ho fa sobretot degut al’encariment del preu dels productes energètics.En el sentit contrari, entre els grups que desta-quen per la seva disminució trobem la medicina (-2,1%), i l’oci i la cultura (-0,7%).

La inflació subjacent (sense aliments no elaboratsni productes energètics) puja cinc dècimes a l’oc-tubre (3,1%), i se situa per davall de l’índex gene-

ral. L’índex dels aliments no elaborats augmentaset dècimes i registra un 4,7%, augment quereflecteix l’encariment de les matèries primeresque se serveixen dels cereals.

L’índex dels productes energètics augmenta nota-blement a l’octubre (7,0%). Els continus i notablesencariments del preu del petroli arriben al seuvalor màxim als mesos de la tardor, malgrat quel’apreciació de l’euro front al dòlar provoca certessuavitzacions dels preus del cru al conjunt de laZona Euro. L’índex de preus harmonitzat d’octubreté una taxa de variació anual del 3,6%, que supo-sa un increment de nou dècimes front el mesanterior.

3. Taula 22. Evolució dde ll’economia eespanyolaDades corregides d’efectes estacionals i de calendari. Taxes de variació interanual,Volum encadenat referència 2000 (en %)

2005 2007 2008Trimestre I II III IV I II III IV I II IIIaAgrari i pesquer -11,0 -9,0 -4,1 -10,1 -0,1 2,3 -2,4 10,1 8,8 5,5Indústria i energia 1,2 1,0 0,8 3,4 1,7 2,4 3,9 2,4 3,9 4,6Construcció 5,5 5,5 5,7 5,5 5,8 5,3 5,1 3,9 4,4 4,0Serveis 4,2 4,8 4,0 3,4 4,0 4,1 4,2 4,2 4,1 3,9PIB aa ppreus dde mmercat 3,6 3,7 3,4 3,7 3,7 3,8 3,9 4,0 4,1 4,0 3,8Font: INEa. avanç

La iinflació dd’octubrearriba aal 33,6%, i llasubjacent aa ll’3,1%


El ssector dde llaindústria ii eenergia ees

registra eel ttercertrimestre dde 22007 eel

mateix ccreixement qqueal ttrimestre aanterior

El mmenor ddinamismede ll’activitat dde lla

construcció eesreflexteix aa ggairebé

tots eels iindicadors ddelsector

La ttemporada tturísticamostra uuna eevolució

favorable ggràcies aal’increment ddel

nombre dde tturistes

• Anàlisi per sectors

Els mesos d’estiu el sector aagropesquer ha que-dat marcat per l’encariment dels cereals i l’aug-ment de la despesa en alimentació de les llars.Davallen les exportacions de patates i es mante-nen les vendes de fruites, hortalisses i carn. Calafegir que les condicions meteorològiques no hanajudat gaire a la millora de la collita.

El sector dde lla iindústria ii eenergia manté el crei-xement de l’1,4% el tercer trimestre tot i que sesitua per davall de l’1,8% del mateix trimestre del’any anterior. De l’energia cal destacar les menorstemperatures al llarg dels mesos d’estiu que handut a un consum d’electricitat menor, mentre quela tardor ha començat amb increments de la fac-turació elèctrica. Quant a la indústria, l’índex deproducció industrial presenta certa estabilitat i lesexportacions registrades fins l’agost presentenlleugeres minves.El sector dde lla cconstrucció es caracteritza pelssímptomes de moderació de la demanda d’habi-

tatges, conseqüència de les pujades de tipus d’in-terès, el nivell de preus dels habitatges, i de lesvendes intenses de períodes passats. Per part del’oferta, es registren certes desacceleracions alsprincipals indicadors; tot i així, mantenen les taxeselevades de creixement. En resum, el tercer tri-mestre rebaixa la seva taxa de creixement perarribar al 3,8%.

El creixement del sector dels serveis assoleix unataxa del 3,2% el tercer trimestre, dues dècimesper damunt del mateix període de l’any anterior.Amb dades fins el mes de setembre, s’observaque l’afluència de turistes millora respecte de l’anyanterior i que l’evolució a l’alça dels preus hotelersfa possible que els ingressos hotelers registrintaxes de creixement positives, tot i que les pernoc-tacions als establiments turístics no varien gaire.Així mateix, els serveis no turístics també presen-ten increments d’activitat.

• Anàlisi per Illes

A Mallorca la taxa de creixement del Valor AfegitBrut del segon trimestre davalla una dècima res-pecte del primer per a situar-se al 3,2%. L’arribadade turistes deixa de banda les acceleracions d’unany enrere, tot i que el seu creixement no deixa deser prou important; i les pernoctacions a establi-ments turístics que es redueixen lleugerament. Elsector de la construcció modera el seu dina-

misme, però hi ha encara un nivell d’activitat nota-ble.

L’economia Menorquina mostra certs símptomesd’alentiment; deixa de banda l’1,6% dels darrerstres trimestres i es queda el segon trimestre al’1,4%. L’illa no mostra variacions importants delnombre de turistes fins el setembre; només el mes

4. Taula 11. Evolució ii pperspectives dde ll’economia bbalearTaxes de variació del PIB a preus constants (en %)

Anual Trimestral2004 2005 2006 2007 20005 2006 2007

(e) (a) (p) I II III IV I II III IV I II IIIZona € 2,0 1,5 2,8 2,6 1,3 1,4 1,7 1,9 2,5 2,9 2,9 3,3 3,2 2,5 2,6Espanya 3,3 3,6 3,9 3,8 3,6 3,7 3,4 3,7 3,7 3,8 3,9 4,0 4,1 4,0 3,8Balears 1,5 2,4 2,8 3,1 2,2 2,4 2,5 2,5 2,5 2,8 2,9 3,0 3,0 3,0 3,1Mallorca 1,7 2,6 3,0 2,3 2,6 2,8 2,7 2,8 3,0 3,2 3,3 3,3 3,2Menorca 1,8 1,8 1,5 2,2 2,1 1,7 1,3 1,3 1,4 1,6 1,6 1,6 1,4Pitiüses 1,1 1,2 2,0 1,3 1,2 1,1 1,0 1,5 2,0 2,3 2,4 2,3 2,6Font: Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació a: avanç

e: estimacióp: previsió

4 Illes Balears

L’economia BBalearincrementa

lleugerament lla ssevataxa dde ccreixement iiassoleix uun 33,1% eel

tercer ttrimestre

La previsió de creixement de l’economia balearper 2007 és del 3,1%; i d’acord amb les expecta-tives del nostre entorn, pel 2008 la previsió esmodera fins el 2,8%. A l’anàlisi econòmica trimes-tral queda palesa al tercer trimestre certa millorade l’activitat econòmica, i amb una taxa de creixe-ment del Valor Afegit Brut del 3,1% s’abandonal’estabilitat de creixement del 3,0% dels tres tri-mestres anteriors.

Així mateix, es redueix el diferencial de creixe-ment respecte el conjunt estatal. Si el segon tri-mestre era d’un punt percentual, el tercer ho és ennomés set dècimes. Pel conjunt de 2007, segueixla diferència de set dècimes i pel 2008 augmentafins el punt percentual. Contràriament, a la com-paració amb la Zona Euro, la diferència passa aser positiva de mig punt a favor del nostre país.

4.1 Agricultura, ramaderia i pesca


d’agost registra un creixement més intens, gràciesals turistes espanyols i britànics. La indústria esrecupera, com ho mostren la millora d’exporta-cions, els augments a la facturació elèctrica, i elsafiliats al sector.

Contràriament a la resta d’illes, les Pitiüses acce-leren la seva taxa de creixement amb un 2,6% al

segon trimestre, tres dècimes per damunt del tri-mestre anterior. L’activitat turística es veu afavori-da per l’augment intens del nombre de turistes.Per la seva banda, el sector de la construcciócomença també amb signes de desacceleració.

4.1. Taula 11. Agricultura, ramaderia ii ppescaTaxes de variació interanual del PIB a preus constants (en %)

2002 2003 ((e) 2004 ((e) 2005 ((e) 2006 ((a) 2007 ((p)2,6 1,0 5,1 2,1 3,5 2,0

a: avanç e: estimació p: previsióFont: Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació

A la darreria del mes d’agost s’anuncià una puja-da significativa del preu del pa, del pollastre i delsous. Es destaquen com a causes el progressiuaugment del preu dels cereals i de l’energia.D’altra banda, segons els «Datos sobre el consu-

mo alimentario en España» que publica elMinisteri d’Agricultura i Pesca, la despesa en ali-mentació de les llars estatals, ha augmentat un8,9% el juny de 2007 respecte del juny de 2006.

4.1. Taula 22. Indicadors dde ll’agricultura ii lla ppesca Darrera ddada Cicle TTendència

Balears Ttt-k (%)

Afiliats a la SS1 Set. 8.008 9,1%Agricultura i ramaderia 3T 7.934 10%Pesca 3T 785 -3,3%

Darrera ddada Cicle TTendènciaMallorca Tt

t-k (%)Afiliats a la SS 1 3T 7.051 6,3%*

Agricultura i ramaderia 3T 6.527 7,1%*Pesca 3T 528 -3,0%

Darrera ddada Cicle TTendènciaMenorca Tt

t-k (%)Afiliats a la SS1 3T 845 2,6%

Agricultura i ramaderia 3T 708 8,6%Pesca 3T 137 -8,2%

Darrera ddada Cicle TTendènciaPitiüses Tt

t-k (%)Afiliats a la SS1 3T 819 26,6%

Agricultura i ramaderia 3T 699 35,1%Pesca 3T 120 -5,6%

Font: TGSS.(1): Assalariats i autònoms.(*): Variació interanual

• Agricultura

Les condicions climàtiques, en especial el vent iles pluja intensa dels mesos de març i abril en elnord de Mallorca, expliquen la mala collita de lapatata i el descens de les exportacions en mésd’un 20% respecte del mateix període de l’anypassat, tot tenint en compte, no obstant això, queles dades de les exportacions —concretament elvalor de les patates exportades— del 2006 forenconsiderades “històriques” respecte de les del2005 atès que varen representar un augment dequasi el 90%. En el període actual, però, el des-cens del valor de les exportacions ha estat enca-ra més acusat: s’ha exportat per valor de 10,3milions d’euros, la qual cosa representa una bai-xada del 36%. Els mercats destinataris de gairebéel 90% de les exportacions de patata mallorquina—el Regne Unit i Dinamarca— mostren un com-portament diferent: l’exportació al Regne Unitregistra una baixada significativament superior ala mitjana, mentre que l’exportació a Dinamarcaregistra uns valors positius, augmentant les expor-tacions l’11,6% i el valor de les patates exporta-des el 25% respecte del mateix període del 2006.

Per una altra banda, s’han confirmat les primeresestimacions que advertien la possibilitat d’unareducció significativa de la producció d'ametladurant la temporada de 2007. La producció d’en-guany, lluny de la de l’any passat en què es varenproduir 14.625 tones d’ametla, pot reduir-se entreel 25% i el 50%. L’exportació d’ametla registra,durant els mesos de gener a juny del 2007, unaforta baixada, superior al 60%; en total s’hanexportat 47,8 tones per valor de 207,9 milers d’eu-ros, és a dir, gairebé el 71% menys que durant elmateix període de l’any anterior. Altrament, lareducció de la producció peninsular d’ametlla, feia

pensar en un augment del preu de la mallorquina.Tanmateix, l’entrada d’ametla californiana en laUnió Europea, amb preus que oscil·len entre els 3i 3,20 euros el quilo, dificultarà que l’ametlamallorquina superi aquests preus.

L’exportació de garrova i de goma dde ggarrovímostra un comportament semblant al que hemdescrit per a les anteriors mercaderies. La baixa-da en l’exportació de garrova és àdhuc més acu-sada, un 77,1% en el nombre de tones i un 58,8%en el valor de la mercaderia exportada. Tot i així,les previsions del sector són que en la presentcampanya tant la producció com el preu decomercialització siguin semblants als valors regis-trats l’any passat, és a dir, una producció al voltantde les 12.000 tones i un preu aproximat als 30cèntims d’euro. Quant a la goma de garroví, tot i labaixada tant en la quantitat com en el valor expor-tat, un 15,5% i un 28,5% respectivament, s’obser-va un comportament diferent segons el mercatdestinatari. Així per exemple a Dinamarca, mal-grat el valor de les exportacions registra també undescens, la quantitat de tones exportades mostraun augment del 17,2%.

En total, entre els mesos de gener a juny, s’hanexportat 158,1 tones, amb un valor de comercialit-zació de 1.434 milers d’euros, la qual cosa repre-senta també un augment del 25,6% respecte del’any anterior.

Quant a la collita de raïm per a vinificació i a laproducció i comercialització de vi, les expectativesdel sector són moderadament positives. Es conso-lidaria així la tendència a l’alça dels darrers anys.Dos factors mereixen una ressenya especial: l’ad-


Els vvins ii llicorsmostren uun

creixement dde llesexportacions dde mmés

d’un 330% rrespecte ddelmateix pperíode dde

l’any aanterior

4.1. Taula 33. Exportacions ddes dde lles BBalearsPrincipals mercaderies agràries exportades. Gener-juny 2007Producte

Principals mercatsexteriors Tones Var. (%) Milers dd’€ Var. (%)

Patates 20.500,8 -20,27 10.331,9 -36,09Regne Unit 11.751,5 -24,33 6.067,4 -46,71Dinamarca 5.694,9 11,62 2.921,4 25,03

Goma dde ggarroví 769,7 -15,52 7.114,8 -28,53Alemanya 237,5 -9,42 2.238,8 -27,31Dinamarca 198,0 17,16 2.090,4 -5,47

Garrofes 403,1 -77,10 356,0 -58,77Ametlles 47,8 -62,24 207,9 -70,98Vins ii llicors 158,1 32,19 1.434,1 25,64

Alemanya - 436,7 40,83Font: INSTITUTO ESPAÑOL DE COMERCIO EXTERIOR

judicació per part del Govern de les Illes Balearsde noves hectàrees per al cultiu de vinya —33hectàrees, concretament— i l’augment del raïmproduït per hectàrea. En el 2006, el nombre totald’hectàrees que a les Illes Balears han estat des-tinades al cultiu de raïm per a la producció de vinsamb denominació d’origen i vins de la terra haestat de 1.309,51 ha, valor que supera al de l’anyanterior en un 1,1%. Tal com recull l'Estudi de laproducció i comercialització del productes ambdenominació de qualitat de les Illes Balears 2006,a les Illes Balears, «la producció total de vi haestat en el 2006 un 6,4% superior a la de l’anyanterior» i, pel que fa a la comercialització, tambéd’acord amb l’Estudi indicat, «globalment, l’any2006 els vins amb indicació geogràfica de les IllesBalears —denominació d’origen i vins de laterra— han augmentat les seves vendes en un13%, amb una quantitat total de vi comercialitzatde gairebé 30.600 hectolitres».

El capítol de cereals no mostra gaires novetatsrespecte d’allò indicat en altres ocasions. Homcontinua la tendència —si més no, aquestes sónles estimacions dels «Avances de superficies y

producciones agrícolas. Junio de 2007» delMinisteri d’Agricultura i Pesca i, també, les previ-sions de l’organització agrària ASAJA— observa-da en el darrers anys tant pel que fa a la reduccióde superfície conreada dedicada als distints tipusde cereals (blat, ordi i civada) com pel que fa a laproducció total.

D’acord amb les dades de Mercapalma, nomésreferides a l’illa de Mallorca, el moviment —majo-ristes i productors— de fruites ii hhortalissesregistrat el mes d’agost és de 15.101.159 quilos,la qual cosa representa una disminució del 2,6%respecte del mateix mes de l’any anterior. El preumitjà ponderat (de fruites, hortalisses i patates)s’estableix durant el mes d’agost en 1,01euros/quilo i equival a un augment del 14,8% res-pecte de l’agost del 2006, i un increment del 2%respecte del mes de juliol d’enguany.

En resum, i pel que fa al capítol d’exportacions,s’observa una baixada generalitzada de les princi-pals mercaderies agràries, tot exceptuant l’apartatde vins i licors que, per contra, mostra un augmentsignificatiu.


La pproducció ttotal ddevi ii lla ssevacomercialitzaciómostraren iigualmentun rresultat ppositiu

• Ramaderia

Durant els mesos de març a maig del 2007, laproducció dde ccarn —sacrificada a tots els escor-xadors de les Illes— registra una lleugera baixadarespecte del mateix període de l’any passat. Éssignificatiu, en canvi, el sensible augment registraten la porcella, que és superior al 36%.

Durant els mesos d’estiu la notícia sobre la possi-bilitat de la pujada dels preus dels productes lac-

tis ha concentrat l’atenció del sector. Aquesta pos-sibilitat finalment s’ha materialitzat a nivell euro-peu i és atribuïda tant a l’encariment de matèriesprimeres bàsiques —l’augment del cost dels cere-als, per exemple— tot i que hi poden haver influïttambé altres factors conjunturals, com l’acapara-ment amb fins especulatius.

• Pesca

La producció pesquera declarada a les IllesBalears en el 2n trimestre de 2007 va ser de862.668 kg, amb un valor en primera venda de5.971.309 Euros.

En comparança amb el mateix trimestre de l’any2006 (872.780 kg i 6.580.572 Euros), aquestesdades suposen unes minves del 1,16% en pes idel 9,26% en valor econòmic. En contra del queés habitual, i igual que en el quart trimestre de2006, el preu mitjà del peix ha baixat, aquestaocasió en un 8,22% (de 7,54 Euro/kg a 6,92Euro/kg).

Les diferències ressenyades entre el 2n trimestrede 2007 i el de 2006, tant pel que fa a les captu-res com al valor econòmic en primera venda i alpreu mitjà del peix es deuen, bàsicament, al pesque té la gamba vermella en la economia de lapesca illenca. L’any 2006 va ser una any molt bode gamba mentre que el 2007 és un any normal iles 20 tones més de gamba del 2006 suposen470.000 €. Un altre factor a tenir en compte ésque en 2007 ha entrat en vigor una nova tallamínima per a la llagosta -la segona espècie enimportància econòmica-, que ha provocat ques’hagin de tornar a la mar les llagostes de menys

4.1. Taula 55. Producció dde ccarn(sacrificada een eels eescorxadors dde lles IIlles BBalears)

Març - maig de 20072007 Var.

Porc 928,1 -4,46%Porcella 387,8 36,04%Boví 812,2 -2,35%Oví 709,6 -8,07%


Tot ii ll’alentiment ddelsector dde lla iindústria ii

energia rrespecte eel2006 ees rregistra eeltercer ttrimestre dde

2007 eel mmateixcreixement qque aaltrimestre aanterior

de 500 g i que possiblement expliqui el descensd’un 10% en el valor declarat.

Quant a la resta de fluctuacions, són les pròpiesde l’activitat i, en principi, se poden atribuir a cau-ses naturals.

4.1. Taula 44. Captures PPesca III ttrimestre 22007

CAPTURES ((Kg) VALOR ((Euros)Gerret 62.090 Gamba vermella 1.508.857Maire 50.357 Llagosta 548.584Morralla 49.428 Caproig 340.773Gamba vermella 8.441 Gall de Sant Pere 296.332Moll vermell 43.785 Escamarlà 254.766Lluç 39.224 Sípia 247.976Pop 38.975 Calamar 230.251Rajada 37.751 LLuç 206.082Sorell 32.679 Moll vermell 190.003Sípia 27.463 Gerret 137.829

4.2 Indústria i energia

4.2.Taula 11. Branques dde lla iindústria ii ll’energia Taxes de variació interanual del PIB a preus constants (en %)

Anual Trimestral2004 2005 2006 2007 2004 ((e) 2005 ((e) 2006 ((a) 2007 ((a)(e) (e) (a) (p) I II III IV I II III IV I II III IV I III IIII

PIB 0,7 1,2 1,7 1,5 1,0 0,9 0,6 0,4 0,7 0,9 1,3 1,7 1,5 1,8 1,8 1,6 1,5 1,4 1,4Font: Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació a: avanç


El sector de la indústria i l’energia registra un crei-xement de l’1,4% el tercer trimestre de 2007(avanç), quatre dècimes menys que el tercer tri-mestre de l’any anterior. Aquest fet mostra un certalentiment del sector iniciat el quart trimestre de2006, encara que amb una estabilització respecteel trimestre anterior.

Al mercat de treball del sector, un dels indicadorsprincipals del sector industrial i energètic, s’obser-

va el mes de setembre una evolució estable tanten els assalariats com en els autònoms, amb elque se situen així en 25.196 i 5.988 treballadorsrespectivament. Pel que fa als afiliats a la segure-tat social per illes, les dades del tercer trimestreindiquen que a Menorca tenen un comportamentestable i a les Pitiüses mostren una l’alça tenden-cial semblant als períodes anteriors.


Es mmanté ll’evoluciótendencial dde llafacturació eelèctricatotal aal vvoltant ddel4,9%

• Energia

La facturació elèctrica total presenta el mes d’oc-tubre un avanç tendencial del 4,9%. Les Pitiüsesmostren un creixement més acusat que no pasMallorca i Menorca. Les suaus temperatures d’a-quest estiu han provocat que la facturació elèctri-ca dels mesos de juliol, agost i setembre haginestat menors que els mateixos mesos de l’anyanterior.

Els afiliats a la seguretat social en el subsector del’energia ascendeixen a més de 2.500 persones eltercer trimestre de 2007 pel total de les illes. Enaquest cas, no es pot comparar la dada de lavariació tendencial amb la de trimestres anteriorsa causa de que l’empresa d’Aigües i Clavegueramde Palma, EMAYA, ha deixat de ser classificadadins l’activitat “energia elèctrica, gas i aigua”, ambla qual cosa es registra una minva acusada en el

4.2. Taula 22. Indicadors dde lla iindústria ii eenergiaDarrera ddada Cicle TTendència

Balears Ttt-k (%)

Assalariats set 25.196 -1,6Autònoms set 5.998 1,0Facturació energia elèctrica total (MWh) oct 607.080 4,9Facturació energia elèctrica indústria (MWh) oct 27.252 0,6Índex de producció industrial set 124,1 1,3Afiliats Seguretat Social

Energia elèctrica, gas i aigua 3T 2.523 n.d.Agroalimentari 3T 5.803 1,1Tèxtil, confecció, cuir i calçat 3T 2.797 -8,3Metal·lúrgia i fabricació prod. metàl·lics 3T 3.768 1,5Prod. minerals no metal.lics 3T 3.202 -1,0


t-k (%)Facturació energia elèctrica total (MWh) oct 467.293 4,8Facturació energia elèctrica indústria (MWh) oct 22.698 0,3Afiliats Seguretat Social 3T 24.448 n.d.

Energia elèctrica, gas i aigua 3T 2.198 n.d.Agroalimentari 3T 4.431 1,8Tèxtil, confecció, cuir i calçat 3T 1.657 -13,3Metal·lúrgia i fabricació prod. metàl·lics 3T 3.005 -0,3Prod. Minerals no metàl·lics 3T 2.739 -2,0


t-k (%)Facturació energia elèctrica total (MWh) oct 58.150 4,3Facturació energia elèctrica indústria (MWh) oct 3.033 3,2Afiliats Seguretat Social 3T 4.568 1,8

Agroalimentari 3T 845 2,1Tèxtil, confecció, cuir i calçat 3T 945 -7,8*Metal·lúrgia i fabricació prod. metàl·lics 3T 419 16,0Prod. Minerals no metàl·lics 3T 235 -1,0Fabricació de material de transport 3T 344 4,9


t-k (%)Facturació energia elèctrica total (MWh) oct 81.367 5,1Facturació energia elèctrica indústria (MWh) ago 1.521 4,9Afiliats Seguretat Social 3T 2.243 6,6

Agroalimentari 3T 527 -5,5Paper, edició i arts gràfiques 3T 249 3,7Metal·lúrgia i fabricació prod. metàl·lics 3T 344 2,9

Font: TTSS, Gesa-Endesa, DG d’Economia, INE, MCYT(*): Variació interanual.


La nnova tturbina dde CCalTresorer ppermetrà qqueel ssistema eelèctric dde

Mallorca-Menorcadisposi dd’una ppotència

neta ddisponible dde1.442 MMV

El mmercat eenergètic ddeles IIlles BBalears ees

veurà bbeneficiat pperles cconnexions dde ggas

i eelectricitat aamb llapenínsula pprevistes

pel 22009 ii 22010

nombre de treballadors de l’activitat que es deupurament a una reclassificació.

El mes d'agost entrà en funcionament una novaturbina de vapor a la Central de cicle combinat deCal Tresorer, a Mallorca. Aquesta turbina té lacapacitat de generar un total de 75 megawatts ipermet que el sistema elèctric Mallorca-Menorcadisposi d’una potència neta de 1.442 megawatts,que la fa capaç d’afrontar les puntes de consum.Aquestes tingueren el 2006 el seu màxim en1.040 megawatts, i per a enguany es preveu arri-bi als 1.105 megawatts.

L'ús de carbó per a la producció elèctrica al siste-ma Mallorca-Menorca, concentrat bàsicament ala central del Murterar d'Alcúdia, es redueix el2006 al 60% del total de fonts d'energia -66% el2005-, fet que ha donat lloc a un augment de l'úsde gasoli passant del 23% al 28%. Es preveu unareducció progressiva de l'ús de carbó i de gasoliper a la producció elèctrica, en previsió de sersubstituïts pel gas natural quan es posi en marxael nou gasoducte previst per l'estiu de 2009. En

aquest sentit, el BOE va publicar el 3 d'agost l'au-torització administrativa per a què Enagas iniciï laconstrucció del gasoducte que ha d'unir les IllesBalears amb la península. La connexió de gasestarà formada per dos trams: un que unirà la plat-ja valenciana de la Devesa amb la Punta de CalaGració de Sant Antoni a Eivissa, de 123 quilòme-tres de llargada, i l'altra que comunicarà Eivissaamb Sant Joan de Déu de Palma, de 146 quilò-metres de llargària. Segons l'assignació de dretsd'emissió de gasos contaminants que ha fet elMinisteri de Medi Ambient per al període 2008-2012, la posada en funcionament del gasoductepermetrà que al 2012 s’hagin reduït aquestesemissions quasi un 40% respecte el 2006 a lesilles.

Així mateix, Red Eléctrica de España ha adjudicatel maig la construcció de la connexió elèctrica queunirà les Illes Balears amb la península, i que espreveu entri en funcionament el 2010. Aquestaconnexió disposarà de dos cables submarins de250 quilòmetres de longitud amb una capacitat de200 megawatts cadascun.

L’indicador ddeproducció iindustrial

reflecteix uunmanteniment ddels

nivells dd’activitat aa llabranca

Pel cconjunt dde lles IIllesBalears, tots eels

subsectors rregistrenun ccomportament

estable oo aa ll’alça ddelsafiliats aa lla sseguretat

social ttret ddelsubsector ttèxtil

• Indústria

L’indicador de producció industrial reflecteix elmes de setembre un manteniment a la brancaamb un creixement tendencial de l’1,3%.

La facturació elèctrica a la indústria es mantéestable pel global de l’arxipèlag. Per illes,Menorca i més accentuat a les Pitiüses presen-ten creixements tendencials positius. A Mallorca,la indústria segueix amb un nivell estable de fac-turació elèctrica.

Pel que fa als afiliats a la seguretat social per sub-sectors al tercer trimestre de 2007, s’observa pelconjunt de les Illes Balears un comportamentestable als subsectors agroalimentari i metal·lúr-gia. A Mallorca destaca la taxa de creixement ten-dencial negativa del 13,3% en la branca de tèxtil,confecció, cuir i calcer que és similar a la dels

períodes anteriors; a Menorca es registra unabona marxa en la majoria de subsectors, desta-cant la metal·lúrgia, que quasi dobla el creixementtendencial respecte el tercer trimestre de 2006, ila recuperació en el ritme de creixement de pro-ductes minerals no metàl·lics respecte els perío-des anteriors; les Pitiüses segueixen sent l’illaque mostra major dinamisme al sector industrial,registrant la majoria dels subsectors un creixe-ment tendencial positiu.

L'empresa de perles Majorica ha tingut vendesper valor de 13,6 milions d'euros el primer semes-tre de 2007, un 23% més que el mateix períodede l'any anterior. Aquests bons resultats s'atribuei-xen al sostingut desenvolupament de les vendesal mercat nacional i al creixement de la xarxa dedistribució als Estats Units. L'empresa preveu un

4,4%

4,5%

4,6%

4,7%

4,8%

4,9%

5,0%

5,1%

5,2%

5,3%

5,4%

gn 01

ab jl

oc

gn 02

ab jl

oc

gn 03

ab jl

oc

gn 04

ab jl

oc

gn 05

ab jl

oc

gn 06

ab jl

oc

gn 07

ab jl

oc 07

4.2. Gr�fic 1. Facturaci� energia el�ctrica total. Illes Balears.(Variaci� de la Tend�ncia)


Augmenten llesexportacions dde rroba iicomplements iibijuteria

creixement del 20% per aquest exercici. Cal des-tacar també l'acord econòmic i laboral que hansignat l'empresa i els representats dels treballa-dors per tal de refermar la bona marxa de la com-panyia fins el 2015.

El nombre d'empreses de la indústria del calcerde Mallorca ha sofert un descens de més del'11% els dos darrers anys, amb el que se situa al'octubre de 2007 en 225 empreses. Així mateix,s'ha produït un descens de quasi el 18% en elnombre de treballadors. Aquesta situació és bàsi-cament arrel del desplaçament massiu de la pro-ducció a països com la Xina i Vietnam. Per altrabanda, a la darreria del mes d'octubre es signa anivell estatal el "Pla de suport al sector de la fabri-cació del calcer". El seu objectiu és mantenir lacompetitivitat front la deslocalització, recolzar lainnovació i elaboració de productes de qualitatmitjançant ajudes financeres (com crèdits ambbaixos interessos), incentius fiscals, campanyespromocionals i participacions en fires, així commesures sociolaborals. Durant el 2006 la produc-ció de la indústria del calcer a Menorca implicàquasi 77 miliions d'euros, dels quals quasi un terçcorrespon a la facturació per exportacions.Actualment, Menorca compta amb 44 empresesen el sector amb 904 treballadors.

D’altra banda, el 70% de l'empresa embotelladorabalear Font del Teix ha estat adquirit per la socie-tat catalana Fontaga, amb el que ja només duesempreses embotelladores, de les quatre que hi haa les Illes, Font Sorda i Font Major, resten enmans illenques gràcies a la diversificació del seunegoci. Aquesta situació ve motivada principal-ment per la conjunció del sobrecosts que han depatir aquest tipus d'empreses a causa de la insu-laritat i la competència de les multinacionals.

Així mateix, l'empresa Salinera Española,d'Eivissa, preveu que pel 2007 la recol·lecció desal es reduirà un 30% respecte l'any anterior.Aquesta situació se suma a una reducció del 18%de la recol·lecció del 2006 respecte a 2005, fetque suposà 39.400 tones. Les pluges que hi hahagut durant aquest estiu afegides a la manca demodernització del procés de producció (que velimitat per l'existència del Parc Natural) són lescauses d’aquesta reducció per al 2007.

Finalment, cal assenyalar que les empreses infor-màtiques de les Illes Balears, moltes dedicades agenerar software destinat al turisme, han estatdesignades pel Govern Central com a "agrupaciód'empreses innovadores". Aquesta designació elspermetrà accedir a tot tipus d'ajudes així com atreballar arreu d'Europa.

• Exportacions

El calcer és el capítol aranzelari que més ven al’exterior. Durant els vuit primers mesos de 2007acumula pel conjunt de les illes unes exportacionsper valor de més de 88 milions d’euros. Així i tot,aquest valor representa una disminució del 3%respecte el mateix període de l’any anterior. Lesexportacions de calcer de Mallorca augmenten elprimer semestre de l'any un 14% respecte elmateix període de l'any anterior. Aquest fet ha per-mès arribar a una facturació de 66,9 milions d'eu-ros. També lligat al cuir, les exportacions de roba icomplements registren un augment del 12%.

En el subsector de bijuteria i joieria augmenten lesvendes exteriors de campanes i campanetes ibijuteria, i descendeix considerablement la joieria.Es presentà, a la fira Eurofashion & Accessoriescelebrada el maig a Menorca, la nova marca

europea de bijuteria, que amb el nom deEurofashion Bijoux integra fabricants espanyols iitalians. L'objectiu d'aquesta nova marca és el d'u-nificar esforços per crear una plataforma de multi-concepte, que augmenti l’atractiu en front de lacompetència asiàtica.

Les exportacions d’aixetes minven un 19,2% res-pecte el mateix període de l’any anterior. Cal des-tacar que les disminucions en les exportacionss’han produït sobretot en els països de la UnióEuropea, principal mercat el 2006, a l’hora quehan pres força els mercats iberoamericans i elsEmirats Àrabs Units.

Les exportacions de mobles, centrades en l’equi-pament d’establiments hotelers al Carib, s’hanmantingut estables.

4.2. Taula 33. Exportacions ddes dde lles BBalears. Principals bbéns iindustrials eexportats.De gener a agost de 2007Producte

Principals mmercats eexteriors Milers dd’€ Var. (%)

Pell, cuiro ii ttèxtilPell ppreparada 1.336,7 -7,0

Hong Kong 295,8 n.d.Portugal 223,8 -29,2

Roba ii ccomplements 2.210,3 12,2Mèxic 394,0 -5,4Països Baixos 346,1 32,8Cuba 365,5 287,1França 209,0 339,8

Calcer 88.128,4 -3,0Alemanya 13.792,4 33,4França 12.824,5 -8,4Itàlia 11.440,9 -10,4Regne Unit 7.713,3 28,9

Bijuteria ii jjoieriaJoieria 913,9 -51,6

Estats Units 368,7 -16,3Bijuteria 5.466,2 7,6

Estats Units 807,8 -12,5França 601,7 -1,8

Campanes ii ccampanetes 3.071,4 17,9Estats Units 649,6 6,7

Aixetes 5.951,7 -19,2Mèxic 1.039,9 241,6Emirats Àrabs Units 763,4 251,9Jamaica 737,2 311,4Argèlia 593,0 281,6

Mobles 10.063,1 0,4Mèxic 5.477,7 74,9Aruba 2.643,2 n.d.República Dominicana 880,3 -78,7

Font: Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX)



4.3 Construcció

4.3.Taula 11. Evolució ddel ssector dde lla cconstrucció Taxes de variació interanual del PIB a preus constants (en %)

Anual Trimestral2004 2005 2006 2007 2004 2005 2006 2007

(e) (a) (p) I II III IV I II III IV I II III IV I III IIIIPIB 1,4 2,5 3,7 4,0 1,3 1,1 1,4 1,9 2,2 2,4 2,6 2,9 3,3 3,7 3,9 4,0 3,9 4,0 3,8Font: Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació a: avanç


4.3. Taula 22. Indicadors cconstruccióDarrera ddada Cicle TTendència

Balears Ttt-k (%)

Assalariats st 50.398 2,3Autònoms st 17.181 10,5

Vendes aparents ciment (tones) ab 78.989 -10,3Consum betum asfàltic ( milers tn) mg 3.466 -19,6Preu habitatge (€/m2) 3T 2.372 7,3


t-k (%)Assalariats 3T 40.023 2,2Autònoms 2T 13.699 10,2

Valor mig de l’habitatge (€/m2)Palma 1S 2.442 9,0Manacor 1S 1.626 3,2Inca 1S 1.832 1,5



Valor mig de l’habitatge (€/m2)Maó 1S 2.107 5,0Ciutadella 1S 2.093 12,4



Valor mig de l’habitatge (€/m2)Eivissa – vila 1S 2.299 12,8Sant Antoni de Portmany 1S 2.094 16,4

Font: MTSS, Oficemen, Ministeri de Foment, Ministeri de l’Habitatge, i Sociedad de Tasación.

El ccreixement ddeltercer ttrimestre mmostrauna ddesacceleraciósuau

A la primera meitat del 2007, a la construcció hiha un sector privat que manté certdinamisme,encara que amb desacceleracions; iun sector públic que disminueix la seva activitat.Així, la previsió de creixement pel 2007 augmentafins al 3,9%, dues dècimes per damunt de la taxade creixement de 2006. Mentre que a l’anàlisi tri-mestral, al llarg del segon trimestre de 2007 s’arri-ba al 4,0% de creixement, i al tercer trimestre lataxa es redueix dues dècimes (3,8%).

La demanda d’habitatges s’atenua, conseqüènciade les pujades dels tipus d’interès, dels nivells depreus dels habitatges, i que gran part de lademanda ja està coberta després dels forts ritmesde vendes dels darrers anys.

El setembre, el total d’afiliats a la construcció per-llonga la seva tendència a la desacceleració iregistra un creixement del 3,3%. Segons el règimde dependència, s’observa una moderació més

4.3. Taula 33. Indicadors aavançats cconstruccióDarrera ddada Cicle TTendència

Balears Ttt-k (%)

Projectes visats del COAIBPressuposts (milers d’€ constants) st 91.546 -23,5Nombre de projectes st 658 -8,1Nombre d’habitatges st 998 4,4

Licitació pública T1515

(milers d’€ constants)ag 27.055 5,4


t-k (%)Pressuposts (milers d’€ constants) st 67.156 -19,8Nombre de projectes st 520 -7,0Nombre d’habitatges st 610 -3,9


t-k (%)Pressuposts (milers d’€ constants) st 11.238 -21,8Nombre de projectes st 85 -44,3Nombre d’habitatges st 191 1,4


t-k (%)Pressuposts (milers d’€ constants) st 13.152 6,4Nombre de projectes st 53 -35,0Nombre d’habitatges st 197 1,5

Font:COAIB, Ministeri d’Habitatge i Ministeri de FomentDades amb € constants base 1er Trim 2005.


El nnombre dd’afiliats aalsector mmostra

creixements mmenorsque uun aany eenrere

acusada al nombre d’assalariats, amb un creixe-ment del 2,3% que suposa una davallada de latendència respecte el mes anterior de cinc dèci-mes. Contràriament, el nombre d’autònoms alsetembre manté la tendència a l’alça i taxes nota-bles de creixement (10,5%).

Les vendes de ciment gris i blanc a les Balears esfrenen, arribant a taxes de creixements tenden-cials negatius (-10%).

L’augment del valor total de transaccions immobi-liàries d’habitatges lliures a les Balears del primertrimestre de 2007 fou d’un 20%; malgrat aquestasigui una taxa de creixement prou notable, supo-sa la meitat de les taxes registrades als trimestresprecedents. El preu mitjà de l’habitatge a lesBalears segueix desaccelerant-se, reflex de l’ate-nuació de la demanda; així, al tercer trimestre, elpreu mitjà creix un 7,3%, inferior a la pujada queregistrà un any enrere, de l’11,0%.

L’import mitjà de les hipoteques constituïdes a lesBalears el mes d’agost arriba als 184.000 euros,un 3,1% per damunt de les d’un any enrere. Elnombre d’aquestes es reduí un 10% respecte almateix període de l’any anterior. El tipus d’interèsde referència, l’Euríbor, havia marcat una evolucióclarament alcista fins el mes d’agost, el que vadonar lloc a que l’import mitjà de les hipoteques ales Balears d’aquest mes augmentà un 3,1%. A

partir de setembre, l’Euribor ha tingut una evoluciólleugerament a la baixa per arribar a un 4,6% elnovembre.

Pel que fa a les expectatives a mitjà termini, elnombre de projectes visats mantenen la tendèn-cia a la desacceleració, la qual cosa corroboral’expectativa de menor dinamisme al sector. Aixídoncs, la tendència del nombre de projectesvisats a les Balears davalla a una taxa del -8% almes de setembre, front al 17% d’un any enrere.Aquesta desacceleració també s’explica en partper l’entrada en vigor del Codi Tècnic d’Edificació,que originà certa anticipació dels visats a la sego-na meitat del 2006. Per illes, també s’observa elmenor ritme d’activitat a totes les illes.

A la primeria de juliol entrà també en vigor la novallei de sòl. La llei regula la classificació del sòl, lainstrumentació de l’ordenació del territori, i elsplans d’urbanització sistemàtica. Entre d’altres,regula l’establiment d’una reserva mínima de solper habitatge protegit, amb l’objectiu d’abordar elsproblemes d’accés a l’habitatge. Així mateix, esprocura augmentar la transparència i els controlsde legalitat d’urbanisme, donant al sòl un valordesvinculat de la seva classificació real i llevatd’especulacions i així poder frenar la pujada delspreus d’habitatge. En darrer lloc, la llei cerca undesenvolupament del territori més sostenible.


La ttemporada tturísticamostra uuna eevoluciófavorable ggràcies aal’augment ddel nnombrede tturistes

La xxifra dde nnegocis ddelsector sserveis mmostracerta ddesacceleraciótot ii qque mmanté ttaxesde ccreixement pprounotables

El tercer trimestre de 2007, la taxa de creixementdel sector serveis s’eleva fins el 3,2%, davant el3,0% del segon. La temporada s’inicià enguanyamb certa debilitat, el que va fer dubtar de lesexpectatives positives que hi havia. Però així compassaven els mesos aquests dubtes desapare-gueren atesa la pujada del nombre de turistes, l’e-levada ocupació als establiments hotelers i l’evo-lució dels ingressos hotelers. Com a conseqüèn-cia, la previsió per al conjunt de 2007 se situa al3,1%, tres dècimes per damunt del 2006.

El nombre d’afiliats al sector segueix amb certatendència a la desacceleració que començà almes de març. La tendència-cicle té un creixement

del 3,4% el setembre, dues dècimes per davall delcreixement d’agost. Per illes, les Pitiüses són lesque mostren un major dinamisme a l’ocupació eltercer trimestre (5,1%), tot i que Menorca iMallorca mostren un ritme de creació d’ocupaciód’un 3,0% i un 3,6% respectivament.

L’Indicador d’activitat del sector serveis, que ela-bora l’Institut Nacional d’Estadística, mostra unmajor nivell d’activitat que l’any passat. L’Índex dexifra de negoci referent al mes de juliol i agostmanté importants taxes de creixement (4,8% i3,0% respectivament) encara que amb certa des-acceleració.

4.4 Serveis

4.4.Taula 11. Evolució ddel ssector ddels sserveisTaxes de variació interanual del PIB a preus constants (en %)

Anual Trimestral2004 2005 2006 2007 2004 2005 2006 2007(e) (e) (a) (p) I II III IV I II III IV I II III IV I III IIII

PIB 1,7 2,5 2,8 3,1 1,1 1,5 1,8 2,2 2,3 2,5 2,6 2,5 2,5 2,7 2,9 2,9 3,0 3,0 3,2Font: Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació a: avanç


4.4. Taula 22. Indicadors ddels sserveisDarrera ddada Cicle TTendència

Ttt-k (%)

Afiliats Seguretat Social st 323.591 3,4

Mallorca 3T 316.012 3,8

Menorca 3T 26.384 2,4

Pitiüses 3T 46.102 5,0Matriculació d’automòbils de turisme per a lloguer (inclou tot terrenys) st 2.335 -0,6Fonts: TS, Anfac

L’activitat comercial mostra una evolució positiva,recolzada en una bona temporada turística i en elmanteniment de la confiança dels consumidorsresidents. L’índex de vendes al detall registra unaugment tendencial del 2,4% el setembre.

Pel que fa a l’índex d’ocupació del comerç al detallde setembre, aquest ha sofert pocs canvis res-pecte fa un any, amb una variació interanual del0,4%.

El tercer trimestre, el nombre de treballadors vaaugmentar tendencialment de manera destacadaa les Pitiüses, mentre que per Mallorca iMenorca les variacions en tendència es perfilensemblants a les del mateix període de l’any ante-rior.

Les vendes de tèxtil i calcer han registrat unabona temporada de rebaixes d’estiu, així com unmillor començament de la temporada de tardord’enguany que la de 2006, quan el sector es véuafectat negativament per una climatologia atípica-ment càlida que provocà una caiguda de les ven-des.

Les patronal de comerç minorista assenyalen quela demanda es veu afectada per l’endeutament deles llars i la pujada dels tipus d’interès. Detectentambé un canvi de prioritats a la despesa queaugmenta el pes de les noves tecnologies endetriment de la moda i el calcer.

La patronal Pimeco preveu que els resultats obtin-guts a zones turístiques millorin respecte 2006.

Destaca que Palma exerceix un efecte atracciósobre els visitants que s’allotgen als municipisveïns i que la capital balear és la més afavoridaper la despesa dels no residents, ja que represen-ta entre un 45% i un 60% de l’activitat comercialde Mallorca. Segons l’enquesta de despesa turís-tica elaborada per l’IET els turistes que visitenl’Estat espanyol destinen devers un 6% del seupressupost a comprar comestibles i un 13% aexcursions i despeses diverses; aquests són elscapítols que formen part de la despesa turísticaen què participa el comerç balear.

La població immigrant, amb un perfil comercialdiferenciat, ha impulsat les botigues de descomp-te i els hipermercats, ja que el seu patró de con-sum se centra en les compres de proximitat i debaixos preus, segons un estudi de la Secretariad’Estat de Turisme i Comerç.

L’entrada en vigor, el novembre de 2006, de ladirectiva Bolkenstein, afavoreix la lliure implanta-ció de comerços a fi d’augmentar competència enel sector en benefici del consumidor. La directivaafecta de manera diferent els protagonistes: peruna banda el petit comerç que se manifesta ame-naçat per la llibertat d’obertura de grans superfí-cies i, per altra banda, les grans superfícies quereclamen un tracte igualitari per part dels poderspúblics. En el cas de les Balears, l’aplicació d’a-questa directiva comunitària requerirà la modifica-ció de l’actual llei del comerç de les Balears, quelimita l’obertura de noves grans superfícies.


L’afluència tturística, laconfiança ddels

consumidors ii llaclimatologia hhan ddonat

suport aa ll’evoluciópositiva ddel ccomerç

L’augment dde llapoblació iimmigrant hha

repercutit een eelscanvis qque ss’han

produït een eel ssectorcomercial een eels

darrers aanys

4.4.1 Comerç i Institucions de crèdit i estalvi

4.4.1.1 TTaula 11. Indicadors ddel ccomerçDarrera ddada Cicle TTendència

Ttt-k (%)

Índex de vendes al detall - termes constants. set 112,5 2,4Índex d’ocupació comerç al detall set 108,2 0,4*Matriculació de vehicles de càrrega per a distribució oct 172 7,4

Mallorca oct 145 7,9

Menorca oct 12 -4,2

Pitiüses oct 15 -10,4Afiliats a la SS activitat comerç i reparació 3T 87.853 1,8

Mallorca 3T 69.792 1,4

Menorca 3T 7.657 0,3

Pitiüses 3T 10.404 7,6Font: INE, TGSS, DGT* Variació anual

4.4.1.1 Comerç

La Comissió Nacional de Competència aposta perliberalitzar els horaris comercials per a augmentarla competència i afavorir els interessos dels con-sumidors. Avui dia, es tracta d’una matèria reser-vada a les competències autonòmiques.

Quant a les matriculacions de vehicles de càrregaper a la distribució d’octubre, aquestes mostren

augments significatius de la variació de la tendèn-cia a Mallorca, i és a les Pitiüses on es registra ladavallada més acusada.

El pressupost de les llars per a Nadal augmenta-rà el pes de l’alimentació en detriment dels regals,segons una enquesta de la consultora Deloitte.

El juny el Banc Central Europeu va tancar ambuna pujada dels tipus d’interès d’un quart de punti els situà així en el 4%. Les declaracions poste-riors del governador de la institució, Sr. Jean-Claude Trichet, deixaven entendre que hi podriahaver noves pujades. No obstant això, l’autoritatmonetària manté el tipus; el BCE continua consi-derant que l’economia europea creix per damuntdel seu potencial, la qual cosa amenaça futurestensions inflacionistes, i alhora l’agregat monetariM3 continua avançant de manera intensa. No obs-tant això, davant les restriccions al crèdit arran dela crisi hipotecària de les subprime als EUA,alguns estudis -com l’informe “Situaciód’Espanya” publicat l’octubre pel BBVA- augurenque la institució europea començarà el gener ambuna distensió dels tipus oficials.

Pel que fa l’Euríbor a un any, referència principaldel mercat hipotecari, assolí el mes d’octubre el4,6%- la primera davallada en dos anys- amb unabaixada de poc més d’una dècima respectesetembre. El novembre, l’índex ja es situa en un4,56%, fet que ajudarà a compensar les contínuespujades en les quotes hipotecàries i la butxaca deles famílies, majoritàriament endeutades. No obs-tant això, ens trobam davant un tipus d’interèsreals lleugerament positius i que, en principi, nosuposen una amenaça per al finançament de leseconomies familiars. Així ho corrobora Fundaciónde Cajas de Ahorro (FUNCAS) quan parla demorositat i insisteix que l’augment de la morositatno es notaria si no sobrevé una recessió econòmi-ca forta que produís destrucció de llocs de feina.

Segons l’estudi “El Observador Cetelem 2007”,l’esforç financer de les famílies balears per aadquirir un habitatge va representar el passat2006 el 37,2% de la renda bruta disponible, per-centatge tres punts i mig inferior a la mitjananacional. A l’hora, les Balears se situen com lasetena comunitat autònoma pel que fa a rendadestinada al pagament de l’habitatge.

En relació amb el nombre d’hipoteques que,segons la darrera dada disponible de l’INE, s’hansubscrit a les Balears el mes d’agost són un 9,3%inferiors a les subscrites el mes precedent i lavariació de la tendència marca un -0,5%. Aquestadavallada intermensual podria ser un dels primerssímptomes de l’alentiment del mercat immobilia-ri. Així, també, ho palesa l’informe de DeutscheBank que analitza la situació del mercat de l’habi-tatge a Espanya i preveu un ajustament delspreus nominals entre el 2% i el 8% a partir de2008, després de pujades lleugeres al voltant del’IPC en el present exercici.

Segons l’informe econòmic i social del Centre deRecerca Econòmica, l’estalvi de les famílies bale-ars va pujar el 2006 fins al 5,4%. Es destaca que,malgrat el nivell d’endeutament de les famílies, estracta d’una millora en l’estalvi ja que l’any anteriorhavia crescut un 3,5%. L’evolució dels tipus d’inte-rès han augmentat la rendibilitat dels dipòsits ban-caris que ha incentivat l’estalvi i ha provocat unamoderació del consum. També el darrer informede FUNCAS d’octubre de 2007 fa referència a lataxa d’estalvi regional i pronostica un repunt de


Els ttipus dd’interèsoficials ees mmantenenal 44%. L’euríborcomença aa aabaixar aal’octubre ddesprés dde 22anys dde ppujades

La ddavallada llleugeraen eel nnombred’hipotequessubscrites ppodria sserun ddels pprimerssímptomesd’alentiment ddelmercat iimmobiliari

4.4.1.2 Institucions de crèdit i estalvi

4.4.1.2. Taula 11. Indicadors CCrèdit ii EEstalviDarrera ddada Cicle TTendència

Ttt-k (%)

Dipòsits (milions d’€) 2T07 17.544,4 14,3Crèdits (milions d’€) 2T07 40.136,4 20,8Noves Hipoteques (milions d’€) ag 4.047 -0,5Afiliats a la SS activitat intermediaciófinancera 3T07 9.221 -2,2

3T07 8.529 -2,7

3T07 165 5,3

3T07 527 8,0Font: BE, INE, TGSS


l’estalvi familiar el 2008 per la rebaixa d’imposts il’augment de la despesa social i, a la vegada,alerten de l’augment de la necessitat de finança-ment de les empreses.

Quant al darrer informe estadístic publicat pelBanc d’Espanya amb dades del segon trimestrede 2007, cal destacar que els crèdits (40.100milions d’euros) continuen superant els dipòsits(amb 17.500 milions d’euros). Tot i així, la xifradels dipòsits va en augment, la qual cosa és d’es-perar en un entorn de tipus més favorables per alsestalviadors que animen a subscriure dipòsits enforma d’estalvi que els proporcionen uns rendi-ments més atractius que en els darrers anys.Malgrat tot, en termes absoluts, l’augment delsdipòsits continua sent insuficient per les entitatsde crèdit per finançar l’elevada concessió de prés-tecs.

Segons el BCE els bancs comercials han enduritles condicions per concedir crèdits ja que s’haajuntat la crisi de liquiditat dels mercats amb lasuavització del cicle econòmic. No obstant això,aquesta pujada dels crèdits afectarà més als crè-dits per empreses i al crèdits de consum ja que elsdiferencials en els crèdits hipotecaris no es veu-ran tan afectats per la gran competència existent.Cal ressaltar que els bancs i les caixes d’estalvide les Balears han entrat en una nova dinàmicahipotecària endurint els requisits hipotecaris per aevitar que la morositat i la xifra d’impagats vagi enaugment.

Finalment cal destacar que els afiliats a l’activitatd’intermediació financera augmenten en tendèn-cia a Menorca i a les Pitiüses mentre que aMallorca disminueixen.

Els ddipòsitsaugmenten pperò ssón,

encara, insuficientsper aa ffinançar lla

concessió dde ppréstecs

Els BBancs ii lles CCaixesd’estalvi eendureixenles ccondicions ddels

crèdits ddavant lla nnovaconjuntura ffinancera

Menorca ii lles PPitiüsesmarquen ll’augment dde

l’ocupació aa llesactivitats ffinanceres

• Transport marítim

L'arribada de passatgers per mar a l’Arxipèlagregistra el setembre un creixement subjacent del3%, sent els ports de Palma i Eivissa els mésdinàmics. Les Pitiüses concentren les tres quar-tes parts del passatge arribat per via marítima,

tant pel fet de tenir una major entrada de turistesper via marítima de la península estant com peltràfic entre Eivissa i Formentera.

Palma eesdevé eel ttercerport dd’Europa pper aals

creuers

4.4.2 Turisme. Transport

4.4.2. Taula 11. Transport mmarítim.Darrera ddada Cicle TTendència

setembre Ttt-k (%)

Transport mmarítim

Passatgers arribats línia regular 585.656 3,0

139.781 6,6

23.418 3,7

422.457 4,0263.206 Eivissa 6,9159.251 Formentera 0,8

Passatgers creuers turístics 164.981

141.058 10,4

14.060 87,6

9.863 14,8

Mercaderies – entrades i sortides, tones 1.194.793 3,0

909.030 2,3

108.920 3,9

176.843 6,2


La tendència en el passatge de creuers turísticsmostra un fort dinamisme, a causa de la majoractivitat de Palma i Maó. El port de Palma habatut enguany la xifra dels 850.000 passatgers decreuers turístics desembarcats en un port, alhoraque ha superat les 500 escales; els desembarcatsaugmenten un 10% en tendència. D'aquestamanera, el port de Palma se situa com el segonde l’estat quant al volum de passatgers i escales

de creuers i tercer d'Europa. Per la seva banda, elport de Maó quasi duplica el nombre de creueris-tes desembarcats.

El tràfic de mercaderies continua mostrant unaevolució positiva a tot l’arxipèlag, amb un augmenttendencial del 3% al conjunt de les illes i destacal’augment del 6,2% en tendència a les Pitiüses.

• Transport aeri

Continua la tendència positiva en el passatge aeriarribat a les Balears (4,2%). El mercat britànicsegueix amb l’acceleració iniciada el 2006, mestreque es manté el dinamisme de l’afluència espan-yola i l’estabilitat en la tendència dels alemanys.

La tendència en el nombre de passatgers arribatsa Mallorca el setembre és positiva gràcies a la

tendència a l’alça en els mercats britànic i espan-yol i el manteniment de l’alemany.

L'evolució en la xifra de passatgers arribats aMenorca mostra una tendència positiva gràcies albon comportament del passatge estatal. Per con-tra, es registra una tendència a la baixa en el pas-satge britànic i alemany. Es confirma que el pas-

El ppassatge aarribat ppervia aaèria aaugmentagràcies aals vvols ddelRegne UUnit ii ll’Estatespanyol, mentre qquees mmanté eestable eelmercat aalemany

4.4.2. Taula 22. Transport aaeri. passatge aarribat ssegons oorigen ddel vvol.Darrera ddada Cicle TTendència

setembre Ttt-k (%)

BalearsTotal 1.504.307 4,2

Alemanya 586.462 D 1,6Regne Unit 553.552 UK 4,8Espanya 461.085 E 5,6Itàlia 59.029 I -1,4Suïssa 43.988 CH 3,5França 33.766 F 20,4Suècia 30.592 S 22,1

MallorcaTotal 1.436.739 3,7

Alemanya 516.200 D 1,7Regne Unit 357.438 UK 5,4Espanya 277.755 E 4,0Suïssa 37.995 CH 5,2Suècia 28.631 S 19,7França 27.663 F 13,2

MenorcaTotal 181.696 2,5

Regne Unit 78.026 UK -2,3Espanya 68.701 E 9,5Alemanya 15.488 D -8,6Itàlia 8.191 I 3,6

PitiüsesTotal 346.957 6,7

Regne Unit 118.088 UK 18,8Espanya 114.629 E 6,4Alemanya 54.774 D 8,1Itàlia 35.115 I -1,0


satge espanyol, amb un augment tendencial pro-per al 10%, es consolida com a segment de crei-xent importància del turisme a Menorca –ja que elmercat estranger no es recupera.

Finalment, el nombre total de viatgers arribats ales Pitiüses mostra una tendència claramentpositiva (6,7%). El creixement subjacent del pas-satge britànic arriba a quasi al 20%, amb el quees romp amb l’atonia que es registrava a partir del2002. Destaca també la continuïtat en el dinamis-me del passatge espanyol i alemany, mentre queel mercat italià s’estanca.

Segons un estudi fet per Germà Bel i XavierFageda, de la Universitat de Barcelona, es cons-tata que l’aeroport de Mallorca és el tercer mésrendible d’entre les 42 terminals espanyoles,només per darrere de Madrid i Barcelona, mentreque el d’Eivissa és l’onzè aeròdrom més rendible.Els resultats d’explotació dels tres aeroportscomercials illencs són clarament positius.

El paquet turístic continua sent la forma prepon-derant de vendes a temporada alta; mentre que ala resta de l’any guanya pes la venda directa perinternet o a través de portals web especialitzats.

Les fusions de TUI i First Choice per una banda ide Thomas Cook i Mytravel per una altra, suposaque dos grans operadors turístics controlaran unterç de les vendes de paquets turístics a lesBalears. Algunes cadenes estimen que la majorconcentració de l'activitat dotarà aquests gegantsde major capacitat per a imposar un nou sistemade comercialització dels viatges i pressionar enels preus.

Per un altre cantó, Air Berlin s’ha fet amb el con-trol dels dos competidors directes principals almercat alemany, LTU i Condor, amb el que gestio-narà ara aproximadament un quart del passatgearribat a l’aeroport de Mallorca, on manté la seuoperativa per a l’Estat espanyol i Portugal.

Les PPitiüses rregistrenuna fforta mmillora een

l’arribada ddepassatgers. Mallorca

continua aambl’expansió iiniciada eel

2006. Menorca, percontra, continua

mostrant eel mmenordinamisme

Es ffusionen eelsoperadors tturístics

principals ddel RRegneUnit ii AAlemanya,

alhora qque lla pprincipalaerolínia aalemanya aa

les BBalears pprencontrol dde lla ssegona ii

tercera een iimportància

Regne Unit Alemanya Espanya

-20,0%

-15,0%

-10,0%

-5,0%

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

2003M01

2003M03

2003M05

2003M07

2003M09

2003M11

2004M01

2004M03

2004M05

2004M07

2004M09

2004M11

2005M01

2005M03

2005M05

2005M07

2005M09

2005M11

2006M01

2006M03

2006M05

2006M07

2006M09

2006M11

2007M01

2007M03

2007M05

2007M07

2007M09

4.4.2. Gr�fic 1.Arribada de passatgers segons origen del vol. Cicle-tend�ncia.

4.4.2.Gr�fic 2. Passatgers arribats per via a�ria, CT

Mallorca Menorca Piti�ses

-6,0%

-4,0%

-2,0%

0,0%

2,0%

4,0%

6,0%

8,0%

10,0%

12,0%

2003M01

2003M02

2003M03

2003M04

2003M05

2003M06

2003M07

2003M08

2003M09

2003M10

2003M11

2003M12

2004M01

2004M02

2004M03

2004M04

2004M05

2004M06

2004M07

2004M08

2004M09

2004M10

2004M11

2004M12

2005M01

2005M02

2005M03

2005M04

2005M05

2005M06

2005M07

2005M08

2005M09

2005M10

2005M11

2005M12

2006M01

2006M02

2006M03

2006M04

2006M05

2006M06

2006M07

2006M08

2006M09

2006M10

2006M11

2006M12

2007M01

2007M02

2007M03

2007M04

2007M05

2007M06

2007M07

4.4.2. Gràfic 11. Arribada de passatgers segons origen del vol. Cicle-tendència

4.4.2. Gràfic 22. Passatgers arribats per via aèria, CT

L'arribada de turistes per via aèria a les Balearsaugmentà respecte al mateix període de l’any pre-cedent un 5,4% els nou primers mesos de 2007arribant als 11 milions de persones, el que conso-lida la recuperació del turisme desprès de la criside 2002. El mercat alemany es manté estable,mentre que l’espanyol continua mostrant-se moltdinàmic. Per la seva banda, el fort augment en elnombre de visitants britànics l’agost (9,9%) hamarcat un canvi de tendència cap a l’alça, ja quefins el juliol la seva afluència restava en un nivellsemblant al de 2006.

Per illes, el nombre de turistes arribats a Mallorcaarriba als 8,3 milions, amb un augment del 4%.Destaca el creixement del mercat espanyol, aixícom l’impuls que pren el britànic el mes d’agost,mentre que el mercat alemany es mostra estable.A Menorca, la xifra de visitants s’apropa al milió,amb un increment del 3,9%. La minva en el nom-bre de britànics i alemanys es compensada perl’augment de l’afluència espanyola. Destaca l’in-crement del total de turistes arribats a lesPitiüses, un 13,6% respecte a l'any anterior. Elsseus dos principals mercats, el britànic i l’espan-

yol, mostren una evolució a l’alça, mentre que esmantenen les xifres d’alemanys i italians.

El mes de juliol es va enfonsar a les costes eivis-senques el buc de càrrega “Don Pedro”, que vavenir acompanyant d’alguns abocaments de fuelque arribaren a la costa i impediren el bany a l’en-torn de la platja d’en Bossa durant uns dies.Segons la Cambra de Comerç de les Pitiüses, noes varen registrar cancel·lacions hoteleres, enca-ra que sí reclamacions de canvis d'ubicació perpart dels clients cap a altres platges, la qual cosaha influït negativament en els negocis d'hostaleriade la zona.

Les bones temperatures que han tingut els païsosdel nord d'Europa i el mal temps a les Balearsdurant l’estiu no ha beneficiat al sector turístic, jaque a l’inici de temporada molts visitants poten-cials varen decidir posposar els seus viatges al'espera d'una millora del temps a les illes. Enaquest sentit, l’accessibilitat a les prediccionsmeteorològiques a dies vista per internet han fetque el turista les prengui com a referència a l’ho-ra de decidir quan i a on viatja.


El nnombre dde tturistesaugmenta aa ttotl’Arxipèlag,especialment aa llesPitiüses

4.4.3 Turisme. Viatgers

4.4.3. Viatgers. Taula 11. Arribats pper oorigen ii iilla.Gener -- ssetembre

Variació ((%)

Total BBalears 111.006.967 5,4Alemanya 3.332.012 D -1,2Regne Unit 3.081.054 UK 2,8Espanya 2.416.407 E 23,2Itàlia 446.696 I -1,4França 242.241 F 22,2Suïssa 222.768 CH 3,2

Mallorca 88.272.777 4,0Alemanya 3.009.231 D -0,8Regne Unit 2.037.243 UK 2,8Espanya 1.563.085 E 16,7França 201.888 F 22,4Suïssa 199.907 CH 2,7

Menorca 9977.941 3,9Regne Unit 441.753 UK -6,2Espanya 348.828 E 27,4Alemanya 70.112 D -17,6Itàlia 57.348 I 1,4Holanda 12.717 NL 12,6

Pitiüses 11.756.249 13,6Regne Unit 602.058 UK 10,5Espanya 504.494 E 44,9Itàlia 240.788 I -1,1Alemanya 252.669 D -1,1França 37.873 F 18,3+Info: http://www.inestur.es/

4.4.4.Taula 11. Establiments tturístics BBalearsSetembre 07 Var. (%) Acumulat 2007 Var. (%)

Pernoctacions 9.573.027 -1,3% 55.701.785 -0,7%Establiment hoteler 7.808.208 -0,6% 45.403.892 -1,3%Apartament turístic 1.694.034 -4,5% 9.910.980 1,9%Rural 70.785 4,4% 386.913 -3,4%

Viatgers aallotjats 1.327.288 -3,5% 8.421.630 -2,2%Establiment hoteler 1.127.774 -0,5% 7.259.912 -1,4%Apartament turístic 187.269 -18,5% 1.085.287 -7,3%Rural 12.245 1,6% 76.431 0,2%

Estada mmitjana(dies) 7,2 2,3% 6,6 1,5%

Establiment hoteler 6,9 -0,1% 6,3 0,1%Apartament turístic 9,0 17,2% 9,1 9,9%Rural 5,8 2,8% 5,1 -3,6%

Font: INE


4.4.4 Turisme. Allotjament

L’acumulat de pernoctacions en establimentsturístics fins el setembre arriba als 55,7 milions,xifra que no suposa una gran variació front a la del’any anterior. Per una banda es registra unaminva lleugera en els hotels que es compensadaparcialment per l’augment als apartaments, perl’altra banda. Alhora, tot i que el nombre de viat-gers allotjats a establiments ha minvat, ha pujat ladurada mitjana de l’estada, en especial als apar-taments.

Thomas Cook Group i TUI Travel coincideixen aassenyalar que aquesta temporada ha estat mar-cada per la competència forta de les destinacionsde la Mediterrània oriental i les destinacionsemergents. Tot i així, les Balears registren unamillora en els preus i ingressos hotelers (mirau elproper apartat).

La proliferació de grumers a la costa mediterràniacausà consternació al sector turístic, tot i que noafectà a la demanda per a les Balears. L’augmentde la temperatura de la Mediterrània, així com ladisminució en el nombre del seu depredador natu-ral principal, la tortuga marina, ha facilitat la proli-feració dels grumers. Les tortugues moren perculpa tant d’arts pesqueres agressives com per lacontaminació de l’aigua amb plàstics, que la tortu-ga confon amb els grumers, se’ls menja i mor ofe-gada.

A Mallorca el nombre total de pernoctacions enhotels i apartaments turístics fins el setembre esmanté estable, i arriba als 34,5 milions. El nombre

de viatgers que pernoctaren a establiments turís-tics es desaccelera i situa la seva variació en–2,4%, amb una marcada reducció als aparta-ments. L'estada mitjana en hotels i apartamentsaugmenta fins als 6,7 dies.

A Menorca el nombre total de pernoctacions des-cendeix un 2,8% respecte l'any anterior. Esredueix quasi un 10% l’entrada de turistes ahotels i apartaments, compensat només parcial-ment per l’allargament de l’estada, que se situacom a mitjana al voltant de la setmana. Menorcaés l’illa on els apartaments tenen un major pesamb un 35% de les pernoctacions.

A les Pitiüses, el nombre total de pernoctacionsfins agost de 2007 en establiments hotelers aug-menta gairebé un 2%. Aquesta acceleració esconcentra principalment en els apartaments, ambuna pujada de les nits del 9%, mentre que l’activi-tat als hotels es manté estable. El nombre de viat-gers allotjats apuja un 2,6%. L'estada mitjanaroman al voltant del 6 dies, amb acurçament alshotels i perllongament als apartaments.

El gràfic següent reprodueix l'evolució de les per-noctacions, els viatgers i l'estada mitjana en esta-bliments hotelers els darrers vuit anys. Les per-noctacions en establiments hotelers dels primersnou mesos de l'any han arribat a les 45,4 milions,xifra lleugerament inferior a la registrada el mateixperíode de 2006. Descendeix el nombre de viat-gers arribats a les illes, però l’estada mitjana s’a-llarga.

El nnombre ddepernoctacions sse ssitua

en nnivells ssemblantsals dde ll’any aanterior

Els aapartaments dde llesPitiüses mmarquen lla

millora mmésaccentuada. Mallorca

es mmanté ii MMenorcacontinua aa lla bbaixa


4.4.4. Taula 22. Hotels i Apartaments MallorcaAcumulat gen-set 07 Var. (%) (%) sobre total

Pernoctacions 41.435.384 -1,0 100Hotels 35.238.153 -1,3 85Apartaments 6.197.231 0,9 15

Viatgers allotjats 6.222.642 -2,4 100Hotels 5.561.355 -1,4 89Apartaments 661.287 -10,2 11

Estada mitjana (dies) 6,7 1,4Hotels 6,3 0,1Apartaments 8,3 12,4

Hotels i Apartaments MenorcaAcumulat gen-set 07 Var. (%) (%) sobre total

Pernoctacions 4.860.224 -2,8 100Hotels 3.127.641 -3,2 65Apartaments* 1.732.883 -2,2 35

Viatgers allotjats 675.199 -9,7 100Hotels 486.935 -9,7 72Apartaments* 188.264 -9,8 28

Estada mitjana (dies) 7,2 7,6Hotels 6,4 7,2Apartaments* 9,2 8,4

Hotels i Apartaments PitiüsesAcumulat gen-set 07 Var. (%) (%) sobre total

Pernoctacions 8.998.687 1,8% 100Hotels 7.038.444 0,0% 78Apartaments* 1.960.243 9,0% 22

Viatgers allotjats 1.440.931 2,6% 100Hotels 1.211.627 2,5% 84Apartaments* 229.304 3,1% 16

Estada mitjana (dies) 6,2 -0,8%Hotels 5,8 -2,5%Apartaments* 8,5 5,7%

* Les dades d’apartaments de Menorca i Pitiüses són de maig a agostFont: INE

45.40345.990

43.104

41.87142.810

41.624

46.33046.410

6.591

6.364

6.646

6.110

6.4836.578

6.937

7.3627.260

6,36,2

6,2

6,4

6,66,8

7,07,3

7,6

4.4.4.Gr�fic 1. Pernoctacions, viatgers i estada mitjana hotels. Gen-Set Œnd

75

80

85

90

95

100

105

110

115

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Pernoctacions Viatgers Estada Mitjana

La majoria de destinacions competidores hanregistrat augments en el nombre de visitants apartir de l’inici de l’any , amb l'excepció de lesCanàries i Xipre. Destaquen els creixements persobre del 6% d’Andalusia, Malta, Croàcia iPortugal.

Les darreres dades de l’OMT situen el conjuntd’Espanya en el segon lloc entre les destinacionsprincipals del món per nombre de visitants, perdarrere de França i per davant dels EUA. Alhora,els atemptats contra els interessos turístics al’Orient Pròxim resten atractiu a Turquia, Egipte,Tunísia i Marroc.

Per la seva banda, TUI ha anunciat una pujadalleugera en el nombre de places contractades per

la temporada 2008 i el touroperador aposta peruna major qualitat i es decanta per reservar enhotels de categoria superior a tres estrelles. Larecuperació turca ha vingut de mans del turismefamiliar i TUI vol potenciar les ofertes per aquestsegment de mercat .

Finalment, cal ressaltar que els canvis socials i l’a-parició de les aerolínies low-cost han facilitat lamobilitat alhora que han propiciat el format deviatge curt la qual cosa ha obligat que les empre-ses turístiques dissenyin ofertes creatives i d'altaqualitat que aconsegueixin satisfer al client mal-grat de la brevetat de l'estada. Aquests tipus d’es-capades, amb un preu de transport assequible,permeten disposar de més pressupost per gastara la destinació.

• Ingressos turístics.

Segons les darreres dades publicades perl’Institut d’Estudis Turístics (IET), la despesa delsturistes internacionals a les Balears entre l’abril iel juny de 2007 arriba als 2.750 milions d'euros,un 2,4% més que en el mateix període de l'anyanterior. Al tercer trimestre, la despesa delsestrangers ha estat de 4.668 milions, xifra quesuposa una lleugera variació respecte de l’anyanterior (-0,3%), encara que la despesa mitjanadiària hagi augmentat un 12,6%.

Pel que fa als ingressos hotelers, la temporadaalta presenta les majors taxes de creixement a

partir del 2004, molt per sobre de l’alça de l’Índexde preus de consum. Al setembre, els ingresoshotelers mostraren un augment del 6,9% respec-te el mateix període de l’any anterior.

Segons el Centre d’Investigacions Sociològiques,la meitat dels espanyols no se n’anirà de vacan-ces enguany per causes econòmiques.L’endeutament i la pujada en els tipus d’interèsprovoquen un menor consum. En aquest període,la llar mitjana espanyola passa 18 dies fora decasa i gasta uns 1.300 euros, principalment enmenjars i transport.


La ddespesa tturísticadel ttercer ttrimestre ééssimilar aa lla ddel mmateix

període dde ll’anyanterior, segons ((IET)

Els iingressos hhotelersaugmenten

considerablement eelsmesos dd’estiu

4.4.5 Turisme. Comparació amb destinacions competidores

4.4.6 Turisme. Ingressos i Preus

4.4.5. Taula 11. Comparació aamb aaltres ddestinacionsAmb procedència de l’estranger De gener a… Total Var. (%)Canàries setembre 6.797.088 -3,2Andalusia setembre 7.038.706 7,1Comunitat Valenciana setembre 4.522.526 4,0Malta juliol 649.502 7,6Xipre agost 1.657.100 0,1Croàcia juny 2.715.000 7,3Turquia -- n.d. --Portugal Abril - juny 5.900.000 6,1Font: Frontur, instituts estadístics de Malta, Xipre, Croàcia, Portugal i Turquia.

4.4.6. Turisme. Ingressos ii ppreus. Taula 11. Despesa tturistes iinternacionalsTercer ttrimestre 22007 Total tterminis ccorrents Var %%Despesa total 2007 (mill €) 4.668 -0,3%Despesa mitjana persona (€) 991 -1,2%Despesa mitjana diaria (€) 114 12,6%Font: Egatur http://www.iet.tourspain.es


Al lllarg dde llatemporada tturística eelspreus hhotelers hhanmarcat uuna cclaratendència aa ll’alça

• Preus turístics.

Els preus hotelers mantenen l’evolució a l’alça,recolzada per la solidesa de la demanda. Així, elsetembre augmentaren un 5,1%, xifra similar a lad’agost.

Per la seva banda, el sector de bars i restaurantscontinua mostrant taxes molt superiors a l’evolu-ció dels preus al nostre principal mercat turísticemissor, la Zona Euro. El darrer any, a més, eldiferencial d’inflació ha augmentat: mentre que

l’índex de preus general a la Àrea de l’euro s’hamoderat, els preus de la principal oferta turísticacomplementària s’han elevat. Al contrari del quesucceeix el mes d’octubre, que tradicionalmentl’índex de preus varia lleugerament a les Illes,mentre que a la Àrea de l’euro augmenta en unpunt. Si aquest augment de diferencial no vaacompanyat d’una millora de qualitat de l’ofertabalear, es produeix una pèrdua de competitivitat.

1,0%

3,5%

3,9%

5,6%

5,1%

3,8%

5,9%5,7%

8,6%

7,0%

4.4.6. Gr�fic 1. Preus i ingressos hotelers.

Preus Ingressos

0,0%

1,0%

2,0%

3,0%

4,0%

5,0%

6,0%

7,0%

8,0%

9,0%

maig juny juliol agost setembre

2,6%

4,6%

2,1%2,4%

2,5%

1,6%

4,5%

2,9%

4,4%

5,6%

4.4.6.Gr�fic 2. IPC Balears restaurants, caf�s i bars Balears. IPC harmonitzat Zona Euro.(octubre

IPC harmonitzat Zona Euro IPC Balears Restaurants, bars i caf�s Balears

0,0%

1,0%

2,0%

3,0%

4,0%

5,0%

6,0%

2003 2004 2005 2006 2007

4.4.6. Gràfic 11. Preus i ingressos hotelers.

4.4.6. Gràfic 22. IPC Balears restaurants, cafés i bars Balears. IPC harmonitzat Zona Euro. (octubre)


La mmajoria ddelsindicadors dde cconsum

de lles BBalears mmostrenuna eestabilitat een

tendència

L’evolució ddels ttipusd’interès, amb uun

efecte ddirecte ssobre llarenda ddisponible,

repercuteixen een eelconsum. Segons uun

estudi dde CCaixaCatalunya, en eel 22007

es pproduirà uuncreixement mmés

pausat ddel cconsumfamiliar

El CCentre dde RRecercaEconòmica ssitua

l’indicador dde cconsumprivat ccom eel

component dde llademanda iinterna aamb

un ccreixement mmésmoderat

4.5 Consum i inversió

4.5.1 Consum

4.5.1. Taula 11. Indicadors ddel cconsumDarrera ddada Cicle TTendència

Balears Ttt-k (%)

Facturació elèctrica usos domèstics (MWh) oct 215.192 8,2Vendes de benzina (quilolitres) set 30.771,3 -2,3Matriculació vehicles familiars no lloguer1 set 2.335 n.d.Índex de vendes al detall2 set 112,5 2,4

MallorcaFacturació elèctrica usos domèstics (MWh) oct 164.220 8,4Vendes de benzina (quilolitres) set 22.954,0 -2,9Matriculació de vehicles oct 2.706 -1,4

MenorcaFacturació elèctrica usos domèstics (MWh) oct 25.111 4,9Vendes de benzina (quilolitres) set 2.981,2 -1,9Matriculació de vehicles oct 227 8,6

PitiüsesFacturació elèctrica usos domèstics (MWh) oct 25.861 5,1Vendes de benzina (quilolitres) set 4.836,2 0,3Matriculació de vehicles oct 355 2,1Fonts: CLH, Gesa-Endesa, INE, IEA i Anfac1. Inclou tot-terrenys2 . Variació interanual

La majoria dels indicadors de consum de lesBalears mostren una estabilitat en tendència. Calressaltar que el consum privat dels residentsdepèn bàsicament de quatre factors: de l’evoluciódel mercat laboral, de l’evolució dels preus deconsum i de l’habitatge així com de les expectati-ves dels consumidors.

L’evolució dels tipus d’interès, amb un efectedirecte sobre la renda disponible, repercuteixenen el consum. Segons un estudi de CaixaCatalunya, en el 2007 es produirà un creixementmés pausat del consum familiar

També l’evolució dels tipus d’interès repercuteixenen el consum, ja que tenen un efecte directe tantsobre els crèdits com sobre l’encariment de leshipoteques – que la majoria de famílies balears iespanyoles tenen subscrita – i en conseqüènciaajusten la renda disponible, sobretot la part desti-nada a l’estalvi però també la destinada a con-sum. La consultora Deloitte ha fet una enquestaen què es palesa la disminució de consum endespeses secundàries com vacances, menjadesfora de casa o altres despeses de caràcter secun-dari i afirma que és habitual subscriure crèdits alconsum per tal de mantenir un determinat nivellde consum.

L’estudi de Caixa Catalunya “ El consum privat perCA: evolució i previsions” assenyala que l’econo-

mia espanyola, que fins ara ha gaudit d’unademanda interna impulsada principalment pelconsum privat, està iniciant una etapa de creixe-ment més suau per la moderació del consum. Peral cas de les Balears, el monogràfic estima que elritme de creixement del consum privat va baixardel 2005 al 2006 però que per al període 2000-2006 és manté en nivells molt semblants als del’economia espanyola. Pel que fa les previsionsper al 2007, l’estudi, conclou que es produirà uncreixement més pausat del consum familiar, peròdestaca que tanmateix existeixen factors que elcontinuaran impulsant com la favorable evoluciódel mercat laboral i la millora de la confiança delsconsumidors.

Per la seva banda, l’indicador de consum privatelaborat pel Centre de Recerca Econòmica situa,pel conjunt del 2006, en un 2,4% de creixement.Assenyalen que es tracta d’una macromagnitudque evoluciona de manera paral·lela a com ho fal’activitat econòmica i que es tracta del componentde la demanda interna amb un creixement mésmoderat.

Pel que fa els indicadors del consum, la facturaciód’energia elèctrica d’usos domèstics d’octubreaugmenta en tendència a totes les illes. Les ven-des de benzina de setembre disminueixen en ten-dència a Mallorca i es mantenen en tendència a laresta d’illes. L’índex de vendes al detall de setem-

bre experimenta un augment en tendència gràciesque la temporada turística ha animat les vendesdel petit comerç per l’afluència del que semblauna major despesa dels turistes.

Les matriculacions de vehicles es mantenen entendència a Mallorca, i augmenten en tendènciaa Menorca i a les Pitiüses el mes d’octubre. En elconjunt d’Espanya, les matriculacions han dava-

llat. El sector ho atribueix principalment a les puja-des del tipus d’interès que fan menys atractiudemanar un crèdit per a un bé durador. No obstantaixò, segons Faconauto, la davallada de vendes aparticulars és compensada, en part, per altressegments del mercat com les empreses o el llo-guer de vehicles.


Cal ddestacar llamoderació een llesmatriculacionscompensada, en ppart,pel mmercat dde llloguerde vvehicles

La majoria d’indicadors de la inversió mostrenaugments suaus en tendència.

Amb l’augment net de capital de les societatsmercantils -calculat a partir de les dades de socie-tats mercantils que publica l’INE- les Balears hanassolit els 32,5 milions d’euros l’agost. Quant elnúmero de centres de treball inscrits a la segure-tat social, continua en augment el setembre ambdevers 47.500, el que representa una xifra rècordd’afiliació de centres de treball en un mes desetembre.

Cal ressaltar que la xarxa empresarial balear s’havist reforçada, segons ho palesa l’informe presen-tat per Exceltur, per l’augment de la rendibilitatempresarial. L’esmentat informe destaca que en eltercer trimestre de l’any en curs les Balears ha

estat la comunitat autònoma amb el balançempresarial més positiu, tant pel que fa a volumde vendes com de beneficis. Aquesta evoluciópositiva millora la liquiditat de les empreses igenera un clima favorable per a la creació de llocsde feina. A més, la millora de la rendibilitat empre-sarial afavoreix la confiança empresarial i, en con-seqüència, millora les expectatives d’inversió.

Pel que fa a les matriculacions dels vehicles decàrrega per a distribució del mes d’octubre aug-menten a Mallorca i minora la tendència aMenorca i les Pitiüses. La darrera dada disponiblede matriculació d’automòbils turismes per llogarcorrespon al mes de setembre, amb 99 matricula-cions, i una variació interanual similar a valors defa un any.

El ssetembre eesprodueix uun rrècord aales BBalears een aafiliacióde ccentres dde ttreball

Segons ll’informed’Exceltur, la mmillorade lla rrendibilitatempresarial dde llesBalears aafectafavorablement llesexpectatives dd’inversiói iinflueix dde fformapositiva een eel PPIBillenc

4.5.2 Inversió

4.5.2. Taula 11. Indicadors dde lla iinversióDarrera ddada Cicle TTendència

Ttt-k (%)

Societats mmercantilsAugment net de capital(milers d'€)1 ag 32.460 4,9Núm. Centres de treball inscrits a la SS set 47.484 3,6Vehicles de càrrega per a distribució oct 172 7,4

Mallorca oct 145 7,9

Menorca oct 12 -4,2

Pitiüses oct 15 -10,4Matriculació d’automòbils turisme per a lloguer (Var.%) set 99 0,6Noves hhipoteques ((milers dd’€)Hipoteques sobre habitatges en finques urbanes (milers d’€ constants) ag 549.516,3 5,9Font: INE, MTA, DGT i Anfac1 Capital de noves societats, més ampliacions de capital, menys reduccions de capital. Per a l’acumulat, mitjana. Euros corrents.2 Centres de treball a les Balears

Crèdit ii eestalviDarrera ddada Cicle TTendència

Institucions dde ccrèdit ii eestalvi Ttt-k (%)

Crèdits (milions d’€) 2T07 40.136 20,8Dipòsits (milions d’€) 2T07 17.544 14,3

Font: BE


La darrera dada disponible de la constitució d’hi-poteques correspon al mes d’agost, i calculada enmilers d’euros constants de 2005, assoleix la xifrade 549,5 milions d’euros pels habitatges sobre fin-ques urbanes, amb una variació en la tendènciadel 5,9%. La majoria d’analistes del mercat immo-biliari auguren una moderació del sector per finalde 2007 – i més acusada per al 2008, motivadaprincipalment per l’enduriment de les condicionsde finançament de les compres d’immobles fetque donarà lloc a un reajustament de la demanda.En aquest sentit es manifesta l’estudi deJPMorgan relatiu a la propietat residencial aEspanya. També apunta en la mateixa direcció

l’informe de Deutsche Bank que parla d’un ajustinevitable en el mercat espanyol de l’habitatge.

Davant aquest escenari és d’esperar que actiusdiferents als patrimonials, com els financers, faranmés atractiva la inversió.

En aquest sentit, la pujada de tipus afavoreix, comés habitual, als estalviadors tot i que els tipus d’in-terès reals continuen en nivells històricament bai-xos. Així, el darrer informe del Banc d’Espanya delsegon trimestre de 2007 mostra una evolució detendència a l’alça tant per als crèdits com per alsdipòsits.

La mmajoria dd’analistesauguren uuna

moderació ddel ssectorimmobiliari pper aal 22007que sserà mmés aacusada

el 22008

Uns ttipus dd’interèsmés aalts aafavoreixen

els eestalviadors

La taxa de variació interanual de l’Índex de Preusde Consum (IPC) de les Balears el mes d’octubrede 2007 augmenta set dècimes respecte del mesde gener i es situa en el 3,2%. Per al conjuntd’Espanya l’IPC també s’incrementa i es col·locaen un 3,6%.

Fins en el mes de setembre de 2007, la taxa devariació de l’IPC d’Espanya i les Balears es troba-va per davall del 3%, influïda perquè la repercus-sió de la pujada del preu del petroli a Europa s’ha-via suavitzat, atès el tipus de canvi alt que mantél’euro davant del dòlar i per la pujada dels tipusd’interès. Tot això permetia que el nivell d’inflacióes situàs prop de l’objectiu d’estabilitat de preusdefinit pel Banc Central Europeu, un 2%. No obs-tant això, s’ha produït un repunt de l’IPC, que ésel resultat d’una nova alça en el preu del petroli idels aliments frescs, i trenca amb la tendència dela moderació dels darrers mesos.

Per grups, els que destaquen per haver experi-mentat les majors pujades a les Balears des delmes de gener al mes d’octubre de 2007, són elssegüents:

- Els aliments i begudes no alcohòliques, que ésel grup amb més pes dins l’aportació a l’IPC,incrementa la seva taxa fins el 5,1% des del 2,7%el gener. Destaquen els augments en la llet, el pa,altres productes lactis, la carn d’aviram i els for-matges.- Transport, la seva taxa anual passa del 0,3% enel mes de gener a un 4,9%, el mes d’octubre.Aquest comportament s’explica per l’augmentdels preus dels carburants i lubricants.- Comunicacions, passa d’un –0,6 el gener al0,9% a l’octubre.- Ensenyament, se situa en un 4,4%, 1,5 puntspercentuals més que al gener.

Els grups que han disminuït en el període detemps esmentat són:- Parament de la llar, se situa en un 1,4%, quan enel gener era el 3,7%.- Begudes alcohòliques i tabac, la seva interanualés del 6,4% en el mes d’octubre, si bé en el mesde gener de era del 7,6% . Aquesta desaccelera-ció s’explica perquè els preus del tabac han dismi-nuït.

L’Índex dde PPreus ddeConsum pper aa

l’octubre aassolí eel3,2%, l’augment éésresultat dd’una nnovaalça een eel ppreu ddel

petroli ii ddels aalimentsfrescs, i ttrenca aamb lla

tendència ccap aa llamoderació ddelsdarrers mmesos

4.6 Preus

4.6. Taula 11. InflacióTaxa de variació interanual de l’índex de preus de consum. Octubre 22007

Taxa Aportació a l’IPCÍndex ggeneral 3,2Aliment, beguda no alcohòlica 5,1 1,01Beguda alcohòlica i tabac 6,4 0,18Vestit i calcer 1,1 0,09Habitatge 3,4 0,38Parament de la llar 1,4 0,10Medicina -2,4 -0,7Transport 4,9 0,80Comunicació 0,9 0,04Lleure i cultura -0,2 -0,01Ensenyament 4,4 0,07Hotels, cafès i restaurants 4,2 0,44Altres 2,1 0,20Inflació ssubjacent 2,6Font: INE


- Hotels, cafès i restaurants, tenen una taxa devariació interanual d’un 4,2% en el mes d’octubrementre que en el gener era d’un 5,1%. Té unaaportació important a l’IPC del 0,44.

Destaquen les variacions negatives dels grups de:medicina (-2,4%), per l’abaratiment en els medi-caments i lleure i cultura (-0,2%).

A les Balears la taxa d’inflació subjacent (queexclou els aliments no elaborats i productes ener-gètics) se situa en el 2,6% de variació interanual,sis dècimes per davall de l’índex general, atès quela pujada principal de l’IPC s’ha donat en elsgrups que s’exclouen en el càlcul de la inflaciósubjacent, principalment el petroli i els alimentsfrescs. En el conjunt d’ Espanya la taxa d’inflaciósubjacent és més elevada, el 3,1%. Cal destacarque en el mes d’octubre de 2006 la taxa d’inflaciósubjacent de Balears era dues dècimes més alta,el 2,8%.

L’índex Harmonitzat de Preus de Consum (IHPC)de la Unió Europea és del 2,7%, de manera quel’estat i les Balears estan per damunt de la inflacióde la zona euro.

Aquest augments de la inflació ha estat conse-qüència, d’una banda, de la pujada del preu delpetroli i de l’altra perquè els preus dels alimentsno elaborats com la llet, els cereals i la carn, hanexperimenten un augment, atès un seguit de cau-ses: la desviació de cereals a la producció d’ener-gia -biocombustible-; l’augment de la demanda ala Xina i a l’Índia de matèries primeres bàsiques;la mala collita de cereals (a l’Estat espanyol, a laUnió Europea, a l’Índia i a Austràlia). Si la tendèn-cia fos generalitzada al conjunt de la UnióEuropea tornarien a aparèixer pressions per aelevar els tipus d’interès.

Els aaliments ii bbegudesno aalcohòliquesaugmenten ii ppassend’un 22,7% eel ggener aaun 55,1% een eel mmesd’octubre

La ttaxa dd’inflaciósubjacent aa llesBalears, és 22,6%, sesitua pper ddavall ddel’espanyola, amb uun3,1%

0,0%

0,5%

1,0%

1,5%

2,0%

2,5%

3,0%

3,5%

4,0%

4,5%

IPC General Balears IPC Espanya IPC Subjacent Balears

4.6.Gr�fic 1.Taxa de variaci� interanual de l’Œndex de Preus de Consum

gn03 m� mg

jl st nvgn03 m� mg




jl st

4.6. Gràfic 11. Taxa de variació interanual de l’Índex de Preus de Consum

Alguns dels indicadors principals del mercat labo-ral mostren una evolució més temperada en rela-ció a l’any precedent per les mateixes dates. Unade les dades més significatives ha estat l’afiliacióa la seguretat social per al conjunt de les Balearsque ha assolit una xifra rècord d’un mes d’octubreamb 442.824 afiliats, el que suposa un 2,3% mésque fa un any. No obstant això, la xifra d’aturats haaugmentat en 3.396 persones, el que representaun repunt lleuger en el nombre de desocupatsrespecte octubre de l’any precedent.

Els principals afectats per l’augment de la desocu-pació són els sectors de la construcció -per unabanda l’acabament de l’obra pública i per altra lamoderació del mercat immobiliari- i serveis totcoincidint amb la clausura de la temporada turísti-ca. La majoria dels experts coincideixen en què estracta d’un pujada conjuntural sense més reper-

cussions en el cicle econòmic. Per exemple, l’en-questa de confiança empresarial elaborada per laCambra de Comerç de Mallorca augura un bonclima i palesa el dinamisme de l’economia balear,que segons aquesta institució creixerà al voltantd’un 3%. Tot i aquests resultats, alerta de lanecessitat que els empresaris contractin personalqualificat per tal de millorar la nostra competitivi-tat.

Quant a les dades d’afiliació per illes, la darreradada disponible es correspon al mes de setembrei denota un augment en tendència a Mallorca(2,7%) i a les Pitiüses (3,2%) mentre que aMenorca la tendència varia en taxes semblants ales de l’any anterior (1,9%). Cal ressaltar que estracta del major nombre d’afiliats en un mes desetembre i que aquesta circumstància és a totesles illes.


A lles BBalears ss’haassolit uuna xxifra

rècord dd’afiliats een eelmes dd’octubre

El ssector dde llaconstrucció ii ddels

serveis hhan eestat eelsafectats pprincipals pper

l’augment ddelsdesocupats rregistrats

4.7 Ocupació

4.7. Taula 11. Mercat dde ttreballDarrera ddada Cicle TTendència

Ttt-k (%)

Població activa1 oct 479.924 3,5Ocupats (afiliats a la SS)2 oct 442.824 3,2

Assalariats set 392.781 3,3Autònoms i altres règims especials set 103.275 1,1

Aturats registrats oct 37.100 7,5Taxa d’atur registrat (var%)3 oct 7,7 5,9Total contractes indefinits oct 4.918 -4,0

MallorcaPoblació activa1 set 433.991 3,1Ocupats (afiliats a la SS)2 set 409.130 2,7Aturats registrats oct 28.729 8,6Taxa d’atur registrat (var%) oct 7,3 6,4Total contractes indefinits oct 4.005 -4,3

MenorcaPoblació activa1 set 38.721 1,1Ocupats (afiliats a la SS)2 set 36.517 1,9Aturats registrats oct 2.806 5,4Taxa d’atur registrat (var%) oct 7,9 1,3Total contractes indefinits oct 346 -6,1

PitiüsesPoblació activa1 set 62.498 3,6Ocupats (afiliats a la SS)2 set 58.342 3,2Aturats registrats oct 5.565 8,3Taxa d’atur registrat (var%) oct 10,9 6,2Total contractes indefinits oct 567 4,3Fonts: TTSS, SOIB i INE1.Suma dels ocupats i aturats per un mateix període2.Afiliats als règims generals, d’autònoms, especial agrari i de la llar de la Seguretat Social i als règims especials de la mar. Noinclou afiliats a MUFACE, ISFAS ni règims especials menors de la Seguretat Social.3. Càlcul fet a partir dels aturats registrats i de la població activa per un mateix període.

Pel que fa al nombre d’empreses en alta laboralals registres de la seguretat social el mes desetembre hi consten 53.174 empreses, de lesquals 47.484 pertanyen al règim general. De nou,amb un lleuger repunt tant en relació a la dada defa un any com a la del mes precedent, es palesala importància de la xarxa empresarial balear i elbon clima empresarial existent.

Les Balears continuen sent la comunitat autòno-ma amb la taxa major d’estrangers tal com esdesprèn de les dades de l’INE. Aquestes dadestambé es reflecteixen a l’afiliació on, del total d’a-filiats d’octubre, un 21,3% són estrangers i, d’a-quests, més de la meitat són estrangers no comu-nitaris.

Amb relació a la població activa registrada (càlculfet a partir de la suma d’ocupats i dels desocupatsregistrats d’un mateix període) per al cas de lesBalears les dades d’octubre indiquen un augmenten tendència de 3,5%. Quant a la mateixa dadaper illes, la disponibilitat de la informació és alsetembre, i mostra un augment tendencial aMallorca (3,1%) i Pitiüses (3,6%) i es manté aMenorca (1,1%).

Com ja s’ha avançat al començament de l’apartat,les dades dels desocupats registrats d’octubre –segons dades del SOIB- mostren un repunt res-pecte al mateix període de l’any anterior. Pel quefa als aturats per sectors, cal destacar que els ser-

veis, principal motor de l’economia balear, amb28.259 desocupats, representa dues terceresparts dels desocupats de les Balears, seguit de laconstrucció amb 6.067 persones comptabilitza-des. Ha estat aquest darrer sector el que ha sofertel major augment de desocupació, tal com s’haapuntat anteriorment. No obstant això, les dadesde l’Enquesta de població activa de l’INE per altercer trimestre de l’any situen les Balears ambuna taxa de desocupació de 4,5%, dues dècimesmenys que la del mateix trimestre de 2006 i moltper davall la mitjana estatal amb una taxa de 8,0%per al tercer trimestre.

La taxa d’activitat de les Balears, segons l’EPA ,assoleix el tercer trimestre de 2007 un 65,8%mentre que la mitjana estatal és de 59,1%.

La formalització de contractes indefinits es con-trau al conjunt de les Balears i coincideix amb lafinalització de la temporada turística. Així, al con-junt de les Balears durant el mes d’octubre s’hanregistrat 4.918 contractes indefinits dels qualscorresponen a Mallorca 4.005, a Menorca 346 i ales Pitiüses 567.


L’evolució ddel nnombred’empresesregistrades aa llaseguretat ssocialpalesa eel bbon cclimaempresarial eexistent

També aaugmenta llapoblació aactiva aa ttotesles iilles, tot iil’augment ddel nnombrede ddesocupats

Les BBalears ccontinuenliderant, segons ll’EPA,la ttaxa dd’activitat ddetot eel cconjunt eestatal

La ccontractacióindefinida ees ffrenalleugerament iicoincideix aamb llaconclusió dde llatemporada tturística

300.000

340.000

380.000

420.000

460.000

500.000

540.000

Ocupats a Illes Balears

S.Original SASeries

2000M01

2000M03

2000M05

2000M07

2000M09

2000M11

2001M01

2001M03

2001M05

2001M09

2001M11

2002M01

2002M03

2002M05

2002M07

2002M09

2002M11

2003M01

2003M03

2003M05

2003M09

2003M11

2004M01

2004M03

2004M05

2004M07

2004M09

2004M11

2005M01

2005M03

2005M05

2005M07

2005M09

2005M11

2006M01

2006M03

2006M05

2006M07

2006M09

2006M11

2007M01

2007M03

2007M05

2007M07

2007M09

Ocupats a Illes Balears

De l’enquesta de costs laborals publicada perl’INE es desprèn que per a les Balears el costlaboral mitjà per treballador i mes ha estat de2.082,27 euros durant el segon trimestre de 2007,el que suposa un creixement del 5,2% respecte almateix període de l'any anterior. La mateixa dadapel conjunt estatal ha estat de 2.282,89 euros. Elcost laboral es defineix com el cost que té l’ocupa-dor per la utilització del factor treball.

Pel que fa al cost laboral per hora de treball efec-tiva (14,8 euros) augmenta un 6,6% en el segontrimestre en relació al mateix període de l’anyanterior. Aquest creixement, major que el costlaboral per treballador i mes, és a causa de la dis-minució de l’1,3% en el total d'hores efectives perassalariat i mes, respecte al mateix període del'any anterior.

Quant a les hores efectives treballades per assa-lariat cal destacar que és a la construcció on s’ob-serva una disminució d’hores més acusada(4,7%) el que palesa un començament de refreda-ment de l’activitat. En els serveis, principal motorde l’economia balear, el nombre d’hores treballa-des es manté a taxes de creixement semblants ales del segon trimestre de 2006 (0,6%).


El ccost llaboral mmitjàper ttreballador pper aal

segon ttrimestre dde2007 éés uun 55,2%

superior aal mmateixperíode dde ll’any

anterior

El ccost pper hhora ddetreball eefectiva

augmenta uun 66,6%mentre qque eel nnombre

d’hores pper aassalariat iimes éés uun 11,3%

inferior

És aa lla cconstrucció oons’observa uuna mmajor

disminució een eelnombre dd’hores

efectives ttreballades

4.8 Costs laborals

4.8. Taula 11. Cost ii jjornada llaboralSegon ttrimestre 22007 Darrera ddada Var ((%)Cost laboral per hora efectiva, € 14,8 6,6

Construcció 13,0 7,6Indústria i energia 15,0 4,7Serveis 15,1 6,9

Cost total per assalariat i mes, € 2.082,27 5,2Hores efectives per assalariat /mes 141,1 -1,3

Construcció 146,7 -4,7Indústria i energia 147,2 -1,5Serveis 139,4 -0,6

Font: INE

1 MINISTERI DE MEDI AMBIENT. Análisis preliminar de la huella ecológica en España (informe de síntesis). [En línia]. [Data de con-sulta: 20/11/07].<http://www.fundacion-biodiversidad.info/huellaecologica/app/pdf/ponencias/Analisis_Preliminar.pdf>2 MINISTERI DE MEDI AMBIENT. Estrategia para la sostenibilidad de la costa (documento de inicio). [En línia]. [Data de consulta:20/11/07].<http://www.mma.es/secciones/medios_comunicacion/prensa/noticias/pdf/ESTRATEGiACOSTA05102007PresCONSEJOMINISTROS.pdf>3 MURRAY, I., RULLAN, O., BLÁZQUEZ, M. Las huellas territoriales de deterioro ecológico. El trasfondo oculto de la explosión turís-tica en Baleares. Geo Crítica / Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales. [Article en línia]. Barcelona:Universidad de Barcelona, 15 de octubre de 2005, vol. IX, núm. 199. [Data de consulta: 20/11/07].<http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-199.htm> [ISSN: 1138-9788]

• Introducció

Darrerament s’ha reactivat l’atenció en una de lesamenaces ambientals principals que afronta lahumanitat: l’escalfament global, el «canvi climà-tic» i l’imprevisible impacte social futur. Sensdubte, el lliurament del Nobel de la pau a un delsdivulgadors més mediàtics dels seus perjudicis noha estat aliè a aquest fet. En aquesta mateixadirecció també és remarcable l’esforç de lesNacions Unides per concertar una respostaurgent i comuna de tots els països del món a l’a-menaça del «canvi climàtic».

Tanmateix, ha estat amb la recent publicació perpart del Ministeri de Medi Ambient de dos infor-mes d’innegable transcendència per a les IllesBalears, si més no pel que fa a la diagnosi de lasituació, que s’han traçat d’una manera més pre-cisa els perfils i l’abast del problema. Els dos infor-mes —«Análisis preliminar de la huella ecológicaen España (informe de síntesis)»1 i «Estrategiapara la sostenibilidad de la costa (documento deinicio)»2 — incideixen en l’especial vulnerabilitatgeogràfica de les Illes i, sintèticament, el queposen de manifest per al conjunt de l’estat espan-yol no és, malauradament, gens nou: la insosteni-bilitat de l’actual model de creixement si no escorregeixen uns quants d’aspectes que tenen aveure amb la forma de produir i si no es modifi-quen unes quantes pautes relatives a la manerade consumir.

La petjada eecològica és un indicador ambientalde caràcter integrador dels impactes que exerceixuna comunitat humana sobre el seu entorn iexpressa l'àrea de terra i mar necessària per aproduir els recursos consumits i per a assimilarels residus generats per una població determina-da amb una forma de vida específica, amb inde-pendència de la seva localització física. La com-paració entre els valors de la petjada ecològica i labiocapacitat, és a dir, la disponibilitat de superfíciebiològicament productiva, permet conèixer elnivell de dèficit o superàvit ecològic de la comuni-tat humana estudiada. El dèficit ecològic indicariaque aquesta comunitat consumeix més recursosdels que disposa.

L’informe esmentat del Ministeri, tot i ser la mésrecent aportació al càlcul de la petjada ecològicaen el conjunt de l’estat, no és la primera aproxima-ció al càlcul de la petjada balear. Concretament,l’article «Las huellas territoriales de deterioro eco-lógico. El trasfondo oculto de la explosión turísticaen Baleares»3, a partir d’aquesta perspectiva

metodològica, representa una aportació prou inte-ressant a l’estudi del metabolisme ssocioeconò-mic de les Illes en el període comprès entre el1989 i el 1998, i presenta conclusions suggerentscom per exemple que la població flotant que apor-ta el turisme, activitat econòmica principal de lesIlles, és la responsable, a finals del període estu-diat, d’una tercera part del dèficit ecològic de l’ar-xipèlag. Actualment, segons les dades del’«Análisis preliminar de la huella ecológica enEspaña» que fan referència a l’any 2005, lescomunitats autònomes del litoral mediterrani jun-tament amb les Illes Canàries, Madrid i el PaísBasc són les que presenten un dèficit ecològicmés acusat, superior a 4 hectàrees per habitat,perquè conjuguen altes densitats de població, altsvalors de petjada ecològica i valors reduïts de pro-ductivitat forestal. En el cas concret de lesBalears, la relació entre la petjada ecològica(5,91) i la biocapacitat (1,04) és superior a la mit-jana estatal, és a dir, consumeix i contamina 5,7vegades per damunt de la seva capacitat biològi-ca.

I si el turisme és la activitat econòmica principalde les Illes, la costa és indubtablement el seu prin-cipal atractiu. Potser per això la presentació perpart del Ministeri de Medi Ambient de l’«Estrategiapara la sostenibilidad de la costa» ha tingut unressò important entre els mitjans de comunicaciólocals. Aquesta estratègia d’intervenció té caràcterpreliminar i planteja al conjunt de les institucionspúbliques i als agents socials i econòmics princi-pals la discussió d’un conjunt de mesures queconformarien un nou model de gestió de la costaper tal de frenar l’ocupació massiva de la franjacostera i recuperar la funcionalitat física i naturaldel litoral.

Les mesures eventuals que es preveuen —adqui-sició de terrenys, facilitar els accessos a la mar irestaurar els usos socials, eliminació d’edificis endomini públic, esponjaments, etc.—, més enllà delseu impacte directe, apunten a una gestió iinte-grada dde lles zzones ccosteres, en el benentèsque aquesta estratègia impulsada per la UnióEuropea possibilitarà l’harmonització i la coordi-nació de totes les polítiques sectorials de distintesAdministracions que convergeixen sobre la costa.

El debat sobre el desenvolupament ssostenible—o desenvolupaments sostenibles, atesa la den-sitat conceptual i la pluralitat de punts de vista quehi conflueixen— és massa complex com per a


4.9 Medi ambient

• Canvi climàtic i emissions de GEH

El canvi climàtic és avui una de les amenacesmediambientals principals d’incidència global i,atesa la situació geogràfica de les Illes Balears i laseva especial vulnerabilitat, pot comportar conse-qüències ambientals severes —disminució delsrecursos hídrics, regressió de la costa, augmentdels processos d’erosió del sòl…— que podenafectar tots els àmbits de la vida social i econòmi-ca.

Tot i les incerteses que provoca el fenomen quedenominam «canvi climàtic», sembla que algunesqüestions esdevenen indiscutibles: el progressiuaugment de les temperatures mitjanes del plane-ta; la pujada forta dels nivells de CO2 a l’atmosfe-ra que s’han registrat al llarg de la darrera centú-ria; i, finalment, l’evidència de la relació existententre l’efecte hivernacle —l’escalfament global— ila presència d’aquests gasos a l’atmosfera.

El Gràfic 11 mostra l’evolució a les Illes Balears deles emissions dels principals gasos que contri-bueixen a l’escalfament global —gasos d’efectehivernacle (GEH)— durant el període 1990-2005,amb un predomini clar de les emissions de CO2

sobre la resta dels gasos que contribueixen a l’es-calfament de l’atmosfera.

El valor de les emissions totals registrat a les IllesBalears a l’any 1990 representava el 2,08% deltotal de les emissions registrades a l’estat, mentreque el valor registrat el 2005 —10.289,6 de quilo-tones de CO2-eq— representa el 2,34% de lesemissions estatals. L’augment s’explica perquè lataxa de creixement acumulatiu durant el període1990-2005 pel conjunt de l’estat (2,71%) ha estatmenor que la de les Illes Balears (3,54%). Aquestimportant augment de les emissions se concentrafonamentalment en les activitats de processa-ment dde ll’energia i, més concretament, en lesactivitats de combustió. Amb les dades del 2005,les emissions provocades per aquesta categoriad’activitat equivalien a més del 90% del total deles emissions de les Illes —dins aquesta catego-ria les indústries del sector energètic i els trans-ports, per exemple, són les responsables de mésdel 76% de les emissions—, mentre que per alconjunt de l’estat espanyol el processament del’energia és el responsable del 78,8% del total degasos emesos. Dins aquesta categoria, les indús-tries estatals del sector energètic i els transportsemeten el 52,4% dels gasos d’efecte hivernacle.

extraure conclusions definitives. Tot i així, semblaprudent parar esment i preveure que els canvis denaturalesa ambiental poden comportar canvistambé en l’economia per les conseqüències direc-tes de fenòmens com el «canvi climàtic» i, indirec-tament, per les mesures de xoc que es prenguinper a prevenir o per a contrarestar-ne els efectes.Els eventuals reajustaments poden ser encaramés exigents si es consolida l’adopció per partdels poders públics d’aquest tipus de mesuressostingudes en el temps i amb caràcter transver-sal, és a dir, multisectorial.

D’ençà de la declaració de la importància de lacontribució del món local al desenvolupamentsostenible reconeguda en el capítol 28 del docu-ment aprovat a la Cimera de la Terra, celebrada aRio de Janeiro el 1992, s’estableix l'Agenda 21Local com un dels instruments bàsics que han dedesenvolupar les comunitats locals. En aquestsentit, a les Illes Balears, d’ençà de l'aprovació dela Carta d'Aalborg el 1994, s’ha dut a terme unaimplantació progressiva de les Agendes LLocals21, iniciada el 1997 amb la seva aprovació al’Ajuntment de Calvià. Per tal d’afavorir i imple-

mentar aquestes iniciatives arreu de les Illes elDecret 123/2002, de 4 d'octubre sobre la implan-tació de l'Agenda Local 21 als municipis de lesIlles Balears, estableix la normalització i regulaciónecessària per a tal fi. Així, en el marc d’un siste-ma de gestió global a curt, mitjà i llarg termini queemmarca objectius ambientals, econòmics isocials, mesurables i avaluables periòdicament,per tal d'aconseguir, amb la participació activad'un Fòrum Ciutadà, la sostenibilitat del municipi iuna millor qualitat de vida dels ciutadans caldràque els municipis facin un diagnòstic, un pla d’ac-ció i un pla de seguiment i avaluació referents acada un dels àmbits.

Pensam que la inclusió d’un nou apartat amb elperfil ambiental de les Illes en una publicació de laDG d’Economia que centra la seva atenció enaspectes econòmics de rellevància i significacióconjuntural està prou justificada i pretén cobrir elsàmbits següents: el canvi climàtic i l’eficiènciaenergètica; la gestió dels recursos naturals i elsresidus; i, finalment, i els espais naturals.


La ttaxa dde ccreixementacumulatiu ddurant eel

període 11990-2005 ddeles eemissions hha eestatmenor ppel cconjunt dde

l’estat qque lla dde llesIlles BBalears


L’objectiu bbàsic ddel'estat eespanyol éés qquea ll’any 22012 llesemissions ttotals nnosuperin eel 337% dde llesde ll’any 11990

El Gràfic 22, relatiu a l’estat espanyol, mostra unaugment de les emissions del 52,16% respectede les de l’any considerat base (1990 i, per alsgasos fluorats, el 1995), és a dir, un 37% perdamunt del compromís adquirit per l’estat espan-yol en el Protocol de Kioto, que fixava l’objectiu deno superar per a l’any 2012 en més d’un 15% lesemissions registrades el 1990.

Això no obstant, en el marc del compromís de laUnió Europea de reduir durant el període 2008-2012 les emissions de GEH fins a situar-les en un8% respecte dels nivells registrats el 1990, l’ob-jectiu bàsic de l'estat espanyol és, d’acord ambl’Estratègia eespanyola dde ccanvi cclimàtic ii eener-gia nneta. Horitzó 22007-20012-2020 i el PlaNacional dd’assignació 22008-2012 (PNA) [ReialDecret 1370/2006, de 24 de novembre], que lesemissions totals no superin el 37% de les de l’anybase.

La diferència de 22 punts percentuals entre l’ob-jectiu del PNA (37%) i el compromís de Kioto

(15%) es compensarà mitjançant els mecanismesde flexibilitat: un 20% mitjançant l’adquisició decrèdits de carboni i el 2% restant mitjançant l’ab-sorció pels albellons.

Ateses les causes que expliquen l’evolució de lesemissions —en especial el creixement demogràfici el creixement econòmic— és previsible, si nos’inverteix la tendència observada els darrersanys, un augment de la demanda d’energia ambel consegüent augment de les emissions. A partird’aquest punt de vista, i en atenció a la rellevàn-cia que té el sector de l’energia per al desenvolu-pament sostenible i per a la lluita contra el canviclimàtic, el seguiment i l’avaluació del grau decompliment dels objectius que es plantegen lesdistintes Estratègies contra el canvi climàtic —estatal i autonòmiques— o els diferents plans sec-torials —per exemple el Pla dd’eficiència eenergè-tica dde lles IIlles BBalears— passen a tenir unaimportància primordial.

Emissions de Gasos d'Efecte Hivernacle (GEH) a les Illes BalearsEvolució i total d'emissions 1990-2005

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Resta GEH (CH4; N2O; HFC; PFC; SF6)

Diòxid de carboni (CO2).

ANYS

QU

ILO

TON

ES C

O2

EQU

IVAL

ENT

Gràfic 1. font: Direcció general de l’Oficina del canvi climatic; Conselleria de Medi Ambient.

Evolució de les emissions totals a Espanya deGasos d'Efecte Hivernacle i l'objectiu de Kioto

Index 1990=100 i 1995=100

80

90

100

110

120

130

140

150

160

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Espanya. Emissions de GEH

ÍND

EX

ANYS

Gràfic 2. Font: Ministeri de Medi AmbietGràfic 22. Font: Ministeri de Medi Ambient

Gràfic 11. Font: Direcció General de l’Oficina del canvi climàtic. Conselleria de Medi Ambient

• Intensitat i ecoeficiència del sector ener-gètic

Les Illes Balears, tenen una situació energèticacaracteritzada per la dependència. Així, segons elbalanç energètic de les Illes Balears de 2005, lesimportacions representen un 98% del consumbrut de l’arxipèlag. Per altra banda, existeix tambéuna forta dependència dels combustibles sòlids iproductes petrolífers.

Dins aquest context, el Pla DDirector SSectorialEnergètic de les Illes Balears pretén aconseguirun subministrament energètic de qualitat peròemmarcat dins un model de sostenibilitat. El Pla té

tres eixos bàsics: I) Construcció ii mmillora dde llesinfraestructures de proveïment energètic, ons’emmarquen les connexions elèctriques i de gasamb la península, que asseguraran el subminis-trament d’energia i en ser una energia més neta,reduiran les emissions contaminants a l’atmosfe-ra; II) Pla dd’Impuls dd’Energies RRenovables, quepromou la instal·lació d’estructures per a la capta-ció d’energies renovables; III) Pla dd’EficiènciaEnergètica, que aposta per la reducció de laintensitat del consum energètic i de la contamina-ció lumínica, l’estalvi i l’eficiència.


Les iimportacionsd’energia rrepresenten

un 998% ddel cconsumbrut dde ll’arxipèlag

L’indicador dd’intensitatenergètica mmostra

entre ll’any 22000 ii eel2006 uuna llleugeratendència aa ll’alça

Gràfic 11. Fonts: Direcció General d'Energia; Conselleria de Comerç, Indústria i Energia. INE.

Consum d’energia prim�ria

PIB

Intensitat energia prim�ria

INTENSITAT D'ENERGIA PRIMÀRIA ILLES BALEARS

(Índex 2.000 = 100)

Anys

Índ

ex

90

100

110

120

130

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Intensitat eenergètica dde ll’economia bbalearUn dels indicadors medi ambientals principals enmatèria d’energia és l’indicador d’intensitat d’e-nergia primària, que relaciona el creixement eco-nòmic d’una regió amb el consum d’energia pri-mària. Així, en el context medi ambiental, l’objec-

tiu hauria de ser el de produir cada vegada mésriquesa econòmica amb un consum menor d’ener-gia. Aquest indicador es calcula dividint el consumd'energia primària (Teps) per 1.000 euros de PIBen volum encadenat.

Entre l’any 2000 i 2006 s’observa una lleugeratendència a l’alça de l’indicador d’intensitat d’e-nergia primària a les Illes Balears, fet que implicaque el creixement econòmic s’ha vist acompanyatper un creixement del consum d’energia mésaccentuat. A nivell del conjunt de l’estat, si femservir la mateixa metodologia que per a les illes,es pot observar una evolució més estable, tot ique es situa en valors superiors als de les Illes

Balears. Una causa d’aquesta diferència es trobaen què l’economia balear és una economia ambun pes del sector industrial i energètic menor (alvoltant del 6%) respecte del conjunt de l’estat (alvoltant del 18%). A nivell europeu, segons dadesdel Ministeri de Medi Ambient, la intensitat ener-gètica presenta una tendència decreixent d’ençàel 1995.

Energies rrenovablesLes energies renovables representen a les IllesBalears un pes baix dins del total de consum brut,un 2,9% segons el balanç energètic de les IllesBalears de 2005. Pel que fa als diferents tipus d’e-nergies renovables, els Residus Sòlids Urbansper a la producció elèctrica representen el 1,7%,la biomassa un 1% i les energies solars i eòliquesun 0,2%. A nivell del conjunt de l’estat, l’energia

renovable suposa el 2005 un major pes que a lesIlles Balears, 5,9% de l’energia primària consumi-da, de la qual un 1,2% és eòlica, un 1,1% hidroe-lèctrica, un 2,9 biomassa i el 0,7% altres, on l’e-nergia eòlica és la que més creix.


Durant eels ddarrersanys eel ccreixement ddela pproduccióprocedent dde llesenergies rrenovablesha ccrescut aa uun mmenorritme qque eel cconsumbrut dd’energia


0,0%

0,5%

1,0%

1,5%

2,0%

2,5%

3,0%

3,5%

4,0%

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Percentatge energies renovables sobre el total de consum brut 1998-2005


80

90

100

110

120

130

140

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Anys

PIB Balears

Consum energia prim�ria

Emissions GEI energia

Ecoefici�ncia del sector energ�tic de les Illes Balears(Œndex 2000=100)

Œndex

El pes de les energies renovables sobre el con-sum brut de les Illes ens mostra com aquest tipusd’energia ha seguit una tendència lleugeramentdecreixent a partir de l’any 1998, estabilitzant-seels darrers anys entorn al 3%. Aquesta disminucióno ve explicada pel fet de que les energies reno-vables hagin disminuït la seva producció, sinómés bé a causa de què el creixement del consum

brut d’energia (entre el 1998 i el 2005 el 33%) haestat major al creixement que han experimentatles energies renovables (un 10% en el mateixperíode).

Ecoeficiència ddel ssector eenergèticEl sector energètic de les Illes Balears, compostbàsicament per centrals termoelèctriques, és elresponsable de gran part de les emissions degasos d’efecte hivernacle, concretament el 2005va representar el 48,38 del total d’aquestes emis-sions.Es parla d’ecoeficiència negativa quan el creixe-ment econòmic es produeix a costa d’un incre

ment superior en el consum de recursos o en lageneració de pressions sobre el medi ambient. Enel cas de l’energia de les Illes Balears, tal comhom pot observar en el gràfic, el creixement delPIB de les Illes Balears, ha vengut acompanyatd’un major augment en el consum d’energia pri-mària total i de les emissions a l’atmosfera degasos d’efecte hivernacle.


La ppluviometriafavorable hha ppermès

millorar lla ssituaciódels aaiqüífers ii

embassaments, ireduir eel ddessalatge

El cconsum dd’aigua ppercàpita dde lles lllars dde

les IIlles BBalears ssesitua pper ddavall dde lla

mitjana eestatal

La ddepuració dd’aiguadels pprimers sset

mesos dde ll’any eesmanté eestable

respecte eel 22006

• Recursos naturals

AiguaL’aigua a les Illes Balears és un dels recursos querequereixen una atenció especial puix es tractad’un territori amb una manca de recursos hídricsa causa del clima i les característiques geomorfo-lògiques i hidrogràfiques, al que es suma un ele-vat consum d’aigua per la forta pressió demogrà-fica, sobretot els mesos d’estiu.

La pluviometria registra enguany nivells per sobredels normals, sobretot a Eivissa i Mallorca, acausa de la pluja abundant de l’estiu i tardor, enespecial per les tempestes de 4 i 7 d’octubre.

L’aigua subterrània és la principal font d’aquestrecurs i s’ha vist beneficiada per aquest fet. Així,el mes d’octubre, els aqüífers de Mallorca es tro-ben al 50% de mitjana, els de Menorca al 49% iels d’Eivissa al 62%, tots entre 2 i 4 punts percen-tuals per damunt de la situació del mateix períodede l’any anterior.

Pel que fa als embassaments principals deMallorca, que també s’han vist beneficiats per lapluja, disposen el mes d’octubre d’unes reservesde 10 punts per sobre les del mateix període del’any anterior, amb el que l’embassament del GorgBlau se situa en un 60,9% de la seva capacitat iCúber a un 77,4%.

A aquestes fonts naturals d’aigua se’ls ha desumar el dessalatge, que el mes de setembre arri-ba a un acumulat el 2007 de 19,6 hm3. Aquestvalor suposa una disminució del 4,8% respectedel mateix període de l’any anterior gràcies a lapluviometria favorable. El 2006 s’arribà a un totalde 25,5 hm3 d’aigua dessalada, amb una disminu-ció de 2,6 hm3 respecte de l’any anterior desprésde què els volums d’aigua dessalada havienregistrat augments d’ençà de l’any 2002.

El futur aprofitament de la font de la Costera, aixícom la posada en funcionament de les noves des-saladores d’Alcúdia i Andratx a Mallorca, SantaEulàlia a Eivissa i Ciutadella de Menorca perme-tran reduir en 14,3 hm3 les extraccions d’aigua delaqüífers, i evitar així la sobreexplotació de lesreserves que comporta problemes d’intrusió mari-na, deteriorament de les zones humides i conta-minació de l’aigua.

Pel que fa als usos principals de l’aigua, l’abasti-ment urbà representà el 2004 un 39,6%, l’agricul-tura un 38,9% i l’agrojardineria un 14,2%, segonsdades de l’estudi «Aplicación de la DirectivaMarco sobre el Agua». A nivell espanyol, un per-centatge molt més elevat es dedica a l’agricultura,mentre que l’abastiment urbà representa al voltantd’un 20%.

El consum per càpita d’aigua de les llars de lesIlles Balears se situa el 2005 en 139 litres perhabitant i dia, 27 litres menys que la mitjana esta-tal, segons les darreres dades publicades per

l’INE a l’Enquesta sobre subministrament i tracta-ment de l’aigua. Aquest fet suposa una reducciódel 2% respecte el consum de l’any anterior.

Per tal de minimitzar els impactes ambientals delconsum d’aigua és important la depuració de lesaigües residuals així com la reutilització d’aques-tes. En aquest sentit, el 2006 es depuraren a lesIlles Balears un total de 92,8 hm3 d’aigües resi-duals, dels quals un 75,5% correspon a l’illa deMallorca, un 9,5% a Menorca i un 15,1% a Eivissai Formentera. De gener a juliol de 2007, lesinstal·lacions balears gestionades per l’ABAQA(devers la meitat en volum del total), depuraren untotal de 26,1 hm3, valors semblants als del mateixperíode de l’any anterior. Segons el Pla Integratper a la Reutilització d’Aigües Tractades a les IllesBalears, es preveu que el 2016 es tindran lesinfraestructures necessàries per a que es reutilitzimés del 90% de les aigües residuals depurades(destinades en un 60% a usos agrícoles) front el32% que s’utilitzava el 2001.

Dessalatge dd'aigua aacumulat dde ggener aa ssetembre 22007 ((hm3)Instal·lacions gestionades per l'Agència Balear de la Qualitat Ambiental (ABAQA)ILLES gener-Setembre 2007 % Var.

Mallorca 15,5 -5,7Eivissa 3,7 -2,3Formentera 0,4 9,9

Total Illes Balears 19,6 -4,8Font: Servei d'estudis i planificació. Conselleria Medi Ambient.

Qualitat dde ll’aireLa qualitat de l’aire es mesura prenent com a refe-rència la concentració dels pol·luents principals.Palma és l’únic indrets dels comparats on esregistra una concentració de pol·luents significati-va, tot i que sempre molt per sota dels límits mit-jans diaris considerats salubres.

Per altre costat, totes lles IIlles presenten concen-tracions significatives d’ozó i de partícules. L'ozó(O3) és un gas format per tres àtoms d'oxigen. Nos'emet directament a l'aire si no que, al nivell deterra, es forma per una reacció química entreòxids de nitrogen (NOx), hidrocarburs i altres com-


Concentració dde ccontaminants rregistrades aa lles eestacions dde lles IIlles BBalears ((setembre 22006-07)Diòxid dde SSofre Diòxid dde nnitrogenMonòxid dde ccarboni Ozó Partícules een ssuspensió

(µg/m3) (µg/m3) (mg/m3) (µg/m3) (µg/m3)

Estacions 2006 2007 2006 2007 2006 2007 2006 2007 2006 2007

Bellver 3,27 1,39 11,68 9,46 0,14 0,2 64,81 71,67 21,22 26,46Foners 3,25 1,41 56,51 38,58 0,54 0,19 41,08 41,65 31,12 30,15Ciutadella s.d. 2,3 10,17 8,39 43,82 70,99 30,77 29,31Sant Antoni s.d. 1,87 4,09 5,6 s.d. 75,92 s.d. 27,24Font: Direcció general de l’Oficina del canvi climàtic. Conselleria Medi Ambient.

posts orgànics volàtils (COV) en presència decalor i radiació solar. L'ozó té la mateixa estructu-ra química tant si es genera a les capes altes del'atmosfera com a nivell de terra. Si bé a l'estratos-fera, entre 20 i 50 quilòmetres per sobre la super-fície terrestre, forma una capa que ens protegeixde la radiació ultraviolada, a nivell de terra l'ozódóna problemes respiratoris pel seu efecte oxi-dant.

Destaca també la concentració de partícules, quese situa entre el 50 i el 60% del límit de salubritata Palma, Ciutadella i Sant AAntoni dde PPortmany.Les partícules en suspensió són un conjunt departícules sòlides i gotes líquides presents a l'ai-re. Poden ser prou grans per ser visibles (com elfum), o microscòpiques. Emperò només SantAntoni mostra un augment significatiu.

Les zones que registren els majors nivells de con-taminació són les grans concentracions urbanes iles principals responsables són les emissions pro-vocades pel trànsit de vehicles.

A la darreria d’octubre el Parlament espanyol vaaprovar el text de la nova Llei dde qqualitat dde ll’ai-re ii pprotecció dde ll’atmosfera, que s’inspira, entred’altres, en els principis de correcció de la conta-minació en la font que l’origina i de «qui contami-na, paga».

La nova norma estableix un seguit d’obligacionsper a les comunitats autònomes i els ajuntaments,

especialment per als majors de 100.000 habi-tants, relatives a les instal·lacions i xarxes d’ava-luació de la qualitat, a la informació a la poblaciódels nivells de contaminació i a l’elaboració deplans i programes per al compliment dels objec-tius de qualitat de l’aire. Finalment, s’ha introduïtuna modificació que estableix per a l’impost dematriculació de vehicles, a partir de dia primer degener del 2008, la substitució del criteri basat enla potència de cilindrada per un criteri que pren enconsideració les quantitats de CO2 que emeten elsvehicles.

• Producció i gestió de residus sòlidsurbans

L’activitat econòmica d’una regió així com la pres-sió humana que s’hi exerceix són dos factors quemantenen una estreta relació amb la producció deresidus. Per tal d’evitar el cost negatiu que elsresidus tenen per al medi ambient és molt impor-tant la recollida selectiva i el reciclatge, car si noes duen a terme, els residus s’han d’incinerar, fetque provoca problemes d’emissió de gasos a l’at-mosfera i residus de risc, o el que és pitjor s’hande dipositar en un abocador, amb la conseqüentelevada ocupació d’espai, filtracions al subsòl,emissions de gasos i el desaprofitament del seucontingut energètic. A les Illes Balears, el proble-ma dels residus es veu accentuat per la magnituddel sector turístic i les limitacions ambientals iterritorials. Tot i que els residus es veuen habitual-ment com un problema llunyà ja que no afecta laqualitat de vida diària és important dur a terme unseguiment de la seva producció així com del seutractament.

Producció ii ttractament dde rresidusLa generació de residus sòlids urbans (RSU) aMallorca ha suposat, durant els nou primersmesos de l’any, devers 500.000 tones. Aquestesdades impliquen que en aquest període s’han pro-duït un 2,6% més de RSU que en el mateix perí-ode de l’any anterior. Pel que fa al tractament d’a-quests residus, Mallorca és l’única illa de lesBalears que disposa d’incineradora i en aquestperíode s’hi han destinat un 44% dels RSU gene-rats a l’illa. La resta s’han destinat en un 36% a l’a-bocador i en un 18% a la metanització. Tot i això,el volum de residus destinats a la incineració degener a setembre de 2007 s’ha reduït en un10,6% respecte el mateix període de l’any anteriori l’abocament ha pujat en un 23,2%. No obstant,s’ha de dir que la incineradora té una capacitatmàxima de 300.000 tones anuals, aquest fet impli-ca que a final d’any el volum de residus incineratsestà al voltant d’aquesta quantitat, així que calesperar a tenir el balanç de final d’any per poderavaluar el tractament de residus.


La pproducció dde RRSUha ccrescut

lleugerament aaMallorca ii EEivissa, i

s’ha mmantingut eestablea MMenorca

A Menorca, segons dades provisionals, el volumde residus sòlids urbans ha ascendit de gener asetembre de 2007 a més de 41.000 tones, valorssemblants als del mateix període de l’any anterior.Aquests residus es centralitzen a l’Àrea de Gestióde Residus del Milà, on després d’una fase detriatge es destinen al reciclatge (el paper, vidre ienvasos), la matèria orgànica al compostatge i laresta a l’abocador controlat.

A Eivissa, els residus sòlids urbans han suposatels set primers mesos de l’any un volum de mésde 61.000 tones, 3,6% més que el mateix períodede l’any anterior. El tractament d’aquests residuses fonamenta en el dipòsit d’aquests a l’abocadorde Ca na Putxa, que es tracta d’un abocador con-trolat on també s’hi fa una separació de RAES(Residus d’aparells elèctrics i electrònics) que sónenviats a la península per al seu tractament.

Gràfic 11. Fonts: Consell de Mallorca; Consorci de Residus Urbans i Energia de Menorca; Consell d'Eivissa.

Residus Sòlids Urbans. Evolució 2006-2007. (Tones)

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

Mes

Mallorca Menorca Eivissa

To

nes

Gener 06

Febrer 06

Mar� 06

Abril 06

Maig 06

Juny 06

Juliol 06

Agost 06

Setembre 06

Octubre 06

Novembre 06

Desembre 06

Gener 07

Febrer 07

Mar� 07

Abril 07

Maig 07

Juny 07

Juliol 07

Agost 07

Setembre 07

Gràfic 22. Font: Direcció Insular de Residus, Consell de Mallorca.

36%

44%

18%2%

Abocament

Incineraci�

Compostatge

Metanitzaci�

Tractament RSU a MallorcaAcumulat gener-setempbre 2007

Recollida sselectivaPel que fa a la recollida sselectiva dde rresidus, al’illa de Mallorca, tret de Palma, s’arriba fins a l’a-gost de 2007 a 23.000 tones, un 16% més que elmateix període de l’any anterior. D’aquest volum,un 45% correspon a paper, un 41% a vidre i un14% a envasos, i encara que tots han registrat uncreixement considerable han estat els envasos elsque han tingut un major creixement respecte elmateix període de l’any anterior, arribant al 30%.A Palma es recolliren els 10 primers mesos del’any devers 19.000 tones. Destaca el gran per-centatge que suposa la recollida de paper enaquest període, un 67%, suposant així el vidre iels envasos un 22% i un 11% respectivament. Al’igual de la resta de pobles de Mallorca, la recolli-da d’envasos ha estat la que més s’ha augmentatrespecte de l’any anterior també assolint un crei-xement de devers el 30%.

Menorca és l’illa on s’ha registrat un menor ritmede creixement respecte del mateix període del’any anterior en la recollida selectiva de residusdevers un 7% els vuit primers mesos de l’any. Elvolum total ha ascendit a quasi 7.000 tones, de lesquals devers el 60% correspon a paper, encaraque el seu volum recollit no ha variat respecte elsmateixos mesos de l’any anterior. El envasos tor-nen ser els que major creixement registren, arri-bant a un 21%.L’illa d’Eivissa ha estat on major creixement haexperimentat la recollida selectiva de residus,23%, amb el que ha arribat l’acumulat de gener ajuliol a 4.800 tones. Destaca l’augment acusatdels envasos, que s’acosta al 70%, - encara queEivissa és l’illa on els envasos representen unmenor pes dins el total, un 9,2% - i el fet que tanten paper com en vidre també registren els aug-ments més elevats del conjunt de les illes, 14% i35% respectivament.


La rrecollida dd’envasosés lla qque mmés hhaaugmentat rrespecte ddel’any aanterior, tot ii qqueel ppaper éés eel qque ttéun mmajor ppes eespecífic

Recollida SSelectiva dde RResidus.Dades acumulades 2007 (Tones)

Acumulat de Paper Vidre Envasos TotalILLES gener a Tones % Var. Tones % Var. Tones % Var. Tones % Var.

Mallorca agost 10.448 12,8% 9.372 15,0% 3.266 30,0% 23.086 15,9%Palma octubre 12.524 12,5% 4.165 7,2% 2.115 29,2% 18.805 12,9%

Menorca agost 4.055 0,9% 1.751 13,7% 1.061 21,3% 6.866 6,7%

Eivissa juliol 2.905 13,6% 1.419 35,3% 437 68,2% 4.761 23,2%Font: Consell de Mallorca; Ajuntament de Palma; Consorci de Residus Urbans i Energia de Menorca; Consell d'Eivissa.

Espais nnaturals pprotegits ii pprotecció ccautelar ddel 22007 ((ha.)ENP. ENP + PORN % superficie % superficie terrestre

ILLES superficie terrestre superficie terrestre terrestre EN PENP + PORN

Mallorca 67.831,76 76.854,76 18,7 21,2

Menorca 3.438,34 14.267,86 5,0 20,5

Eivissa-Formentera 2.985,52 3.686,40 4,6 5,6

Total Illes Balears 74.255,62 94.809,02 14,9 19,1ENP: Espais naturals protegitsPORN: Pla d’Ordenació de Recursos NaturalsFont: Conselleria de Medi Ambient.

• Espais naturals protegits i riscs ambien-tals principals

Espais nnaturalsEls espais naturals protegits (parcs nacionals,reserves naturals, etc.) actualment ocupen un11,5% de la superfície terrestre. En conjunt, l’ex-tensió dels parcs del planeta cobreix una superfí-cie comparable a l’Antàrtida.

La superfície de Espais Naturals Protegits (ENP)a Espanya superà el 9% el 2005, molt prop del10% recomanat en el Congrés Mundial de Parcsde 1992. La tendència és favorable atès que s’a-precien pujades en la superfície protegida en rela-ció amb els anys anteriors. Les comunitats autò-

nomes amb més percentatge de superfície decla-rada de Espais Naturals Protegits el 2005 són lesCanàries (39,1%), Astúries (33,2%) i Andalusia(18,8%). Si se sumen als ENP les figures de pro-tecció de la xarxa Natura 2000 i s’eliminen elsencavalcaments de superfície entre ambdós, lasuperfície protegida el 2005 assoleix un total de14.036.306 hectàrees, de les quals 13.322.883són terrestres i 713.422 són marines. Aquestsvalors donen lloc a que el 26,3% de la superfícieterrestre total estatal està protegida.

Riscs aambientals pprincipalsErosió de la costa.Atès que les Illes Balears són una comunitat autò-noma essencialment costera s’han de tenir encompte la pressió d’usos i l’ocupació generalitza-da de la franja litoral, a més a més, de les possi-bles conseqüències del canvi climàtic.

Incendis.Durant l’any 2007 s’han produït 105 incendis, delsquals 99 són conats, és a dir, afecten a menysd’una hectàrea. La superfície total afectada perincendis a l’any 2007 fins a la data, és de 86,11Ha, xifra que està per davall de la mitjana de

superfície cremada del darrer decenni. De l’àreacremada a Mallorca el foc ha cremat 80,00 ha, aMenorca 1,31 ha, a Eivissa 4,61 ha i aFormentera 0,19 ha.Durant el darrer decenni les Illes Balears hansofert un augment lleu del nombre d’incendisforestals encara que acompanyat d’una disminu-ció de les superfícies recorregudes pel foc. Lescauses d’incendis són, majoritàriament, les negli-gències i les causes accidentals i els incendisintencionats, seguides en menor mesura delsllamps i altres.

Per Illes, la superfície terrestre protegida (ENP)juntament amb les zones de protecció cautelarper aprovació de l’inici del PORN és la següent:Mallorca 76.854,76 ha (21,2%), Menorca14.267,86 ha (20,5%), Eivissa i Formentera3.686,40 Ha (5,6%). Si només consideram la pro-tecció d’espais naturals terrestres declarats (ENP)la distribució per illes és: Mallorca 67.831,76 ha(18,7%), Menorca 3.438,34 ha (5%), Eivissa iFormentera 3.686,40 ha (4,6%).

D’altra banda, les àrees protegides (ENP i PORN)s’encavalquen amb les figures de la xarxa Natura

2000, que són els llocs d’importància comunitària(LIC), amb 200.389 Ha, i les zones d’especial pro-tecció per als ocells (ZEPA), amb 120.712 ha.S’ha de tenir en compte que, així mateix, molts deLIC són a la vegada ZEPA. Pel que fa a la super-fície total de llocs de la xarxa Natura 2000, apro-vats i declarats a les Illes Balears, a data d’avui,són: 204.540,51 Ha totals, dels qual 98.349 hasón terrestres i 106.191 ha són marines. Per illes,Mallorca 130.094,84 ha, Menorca 33.788,54 ha,Eivissa i Formentera 40.657,13 ha.

De conformitat amb les dades de la Conselleriade Medi Ambient, el total de superfície protegida(ENP) a les Illes Balears en el 2007, és de 99.856hectàrees. De les quals 74.255,62 ha són terres-tres i 25.601,04 ha són marines. La superfície pro-tegida s’ha incrementat notablement en les duesdarreres dècades, de les 1.646,48 ha a l’any 1988fins a les 99.856 ha a l’any 2007. Així, la superfí-cie terrestre protegida (ENP) a les Illes Balears ésdel 14,9 %, això suposa que està per damunt del10% recomanat en el Congrés Mundial de Parcsde 1992. I si, a més a més, afegíssim les zones deprotecció cautelar per aprovació de l’inici dels

Plans d’Ordenació dels Recursos Naturals(PORN), suposa un 19,1% (94.809,02 Ha) desuperfície terrestre protegida.

Cal destacar que el 16 de març de 2007 mitjan-çant Acord de Consell de Govern es declaràparatge natural la Serra de Tramuntana, i de lamateixa data és el Decret 19/2007, pel qual s’a-prova el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturalsde la Serra de Tramuntana. La qual cosa suposàun augment significatiu en la superfície protegidaa les Balears.


La ssuperfície tterrestreprotegida ((ENP) aa lles

Illes BBalears éés ddel14,9 %%, això ssuposa

que eestà pper ddamuntdel 110% rrecomanat eenel CCongrés MMundial dde

Parcs dde 11992

La ssuperfície tterrestreprotegida ((ENP)

juntament aamb lleszones dde pprotecció

cautelar pper aa MMallorcaes dde 221,2&, per aa

Menorca 220,5% ii pper aaEivissa ii FFormentera

4,6%

El ffoc hha ccremat 880,00ha, a MMenorca 11,31 hha,

a EEivissa 44,61 hha ii aaFormentera 00,19 hha

Gràfic 22. Font: Conselleria de Medi Ambient. Govern de les Illes Balears.

Evoluci� de la superf�cie dels espais naturals

Superf�cie mar�tima

Superf�cie terrestre

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Hect�rees


Gràfic 11. Font: Direcció General de Biodiversitat; Conselleria de Medi Ambient. Govern de les Illes Balears.

Superf�cie arbrada Superf�cie no arbrada

Conats (< 1 ha) Incendis (>=1 ha)

Incendis forestals a les Illes Balears 1997-2006

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

2000

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

0

20

40

60

80

100

120

140

Hect�rees Afectades

N. Conats / Incendis

Desertificació i erosió.De conformitat amb l’informe de Sostenibilidad enEspaña 2006, aquest indicador avalua el nivell dedesertificació de l’estat i les seves comunitatsautònomes. Se defineix com la degradació del sòlen el context específic de condicions climàtiquesàrides, semiàrides i subhumides seques, com aresultat de variacions climàtiques i actuacionshumanes (sobreexplotació agrícola o ramadera ideforestació) no tendents a la sostenibilitat delsistema. La desertificació és el problema de majorincidència ambiental i econòmica que en l’actuali-tat amenaça als geoecosistemes de les regionsmediterrànies amb climes específicament secs.Les àrees que pateixen la desertificació perden

tot el seu potencial productiu afectant no només ala seva fauna i flora, sinó també al sistema socioe-conòmic depenent dels ecosistemes afectats. Laqual cosa és molt important a les Illes Balears,atesa la importància del sector turístic, principalfont d’ingressos de la comunitat autònoma.

Ell nivell de risc erosiu per a Mallorca és de nivellmitjà per a la majoria de la seva superfície, si bétambé té una part important a ponent de risc alt.Per a Menorca el risc és baix. Pel que fa a les illesd’Eivissa i Formentera el nivell de risc és alt. Aixía les Illes hi ha una superfície de 124.788 ha derisc alt, 304.762 ha de risc mitjà i 69.615 ha derisc baix.

Llorenç PouDepartament d’economia aplicada.Universitat de les Illes Balears

NOTA: La Conselleria d’Economia, Hisenda iInnovació no es responsabilitza de les opinionsexpresades en el monogràfic de la secció 5, lesquals corresponen a l’autor.

Les dades de la nova Comptabilitat Regionald’Espanya (CRE) base 2000 per al període 2000-2006 palesen un creixement acumulat de l’econo-mia balear del 14.6% en termes reals, claramentinferior a la experimentat pel conjunt nacional,21.8%. L’objectiu d’aquesta nota és oferir algunesclaus del paper desenvolupat pel sector de la construcció en aquest període, a la vegada que

reflexionar sobre la seva aportació a l’evoluciód’una variable clau per al model de creixementeconòmic a mitjà i llarg termini com és ara la pro-ductivitat. La justificació per centrar l’anàlisi en elsector de la construcció rau en el seu paper claua l’hora d’explicar tant el creixement econòmicdels territoris com les condicions de vida delsseus ciutadans.1 Nogensmenys, els dos grans

5 Monogràfic: La conjuntura econòmica recent del sector de la construcció a les Illes Balears i la seva aportació a la productivitat total

1 A tall de mostra el baròmetre del CIS del mesos de juny-juliol del 2007 situava l’habitatge com el segon principal problema que afec-ta els ciutadans de Balears.

A lles IIlles hhi hha uunasuperfície een nnivell dderisc eerosiu dde 1124.788ha dde rrisc aalt, 304.762ha dde rrisc mmitjà ii69.615 hha dde rrisc bbaix

• El cicle econòmic i el sector de la cons-trucció

El gràfic 1 mostra les taxes de creixement inter-anual del VAB del conjunt de l’economia balear idel seu sector de la construcció per al període1990 a 2006. Un primer fet estilitzat que il·lustraaquest gràfic és la gran prociclicitat del sector dela construcció, de manera que els seus ritmes decreixement i decreixement són força més acusatsque els del conjunt de l’economia.3 Això no obs-tant, des de l’any 2001 s’observa un comporta-ment força singular ja que, a diferència dels perí-odes anteriors, la resta de sectors econòmics,

amb especial menció al sector turístic, presentendificultats per recuperar ritmes de creixement méselevats, de manera que el creixement del sectorde la construcció marca el ritme de creixement delglobal de l’economia, mostrant ambdós un sendaparal·lela. Així, com es comenta més endavant, undels fets estilitzats de l’actual cicle econòmic ésl’augment de la dependència de l’economia bale-ar de l’evolució del sector de la construcció, enpart per l’absència d’altres sectors que l’acompas-sin.


grups d’activitat d’aquest sector, l’obra civil i laconstrucció residencial, esdevenen claus per alfuncionament eficient de l’economia via infrastruc-tures, en el primer cas, i se situen, en el segon,pels seus serveis de resguard i oci, entre d’altres,entre els béns que s’anomenen de mèrit 2 i que,per tant, veuen justificada una possible interven-ció del sector públic. L’espai temporal bàsic d’anà-lisi d’aquesta nota es correspon amb l’ofert per laCRE-2000, és a dir, el període 2000-2006, tot ique en alguns casos també s’ofereixen dadesd’un període més ampli i així abastar altres fasesdel cicle econòmic.

L’estructura de la resta de la nota és la següent.En primer lloc, es comenta l’evolució cíclica delsector de la construcció a les Illes Balears i escompara amb la trajectòria del conjunt de l’econo-mia. Posteriorment, s’analitza l’evolució del pesdel sector de la construcció i la seva aportació alcreixement de l’ocupació. Finalment, es reflexionaal voltant de la seva contribució a l’evolució de laproductivitat total de l’economia balear.

2 Un bé de mèrit es defineix com aquell bé que socialment es considerat com a desitjable, ja que genera externalitats positives, peròque els individus per ells tot sols el consumirien manco que l’òptim. Vegi’s Richard A. Musgrave (1957). The Theory of Public Finance,pàgs. 13-15.3 Vegi’s l’informe de Situación Inmobiliaria (BBVA) de juliol del 2006 per a aquesta anàlisi a nivell europeu4 La distinció entre la construcció residencial i la no residencial no modifica el posicionament dels diferents països. Igualment, la con-sideració d’altres anys de referència tampoc modificava substancialment el posicionament dels països.

Gràfic 11. Taxes de creixement interanual del VAB total i del VAB del sector de la construcció a les Illes Balears a preus de mercat constants, 1990-2006.

Font: Comptabilitat Regional d’Espanya (INE)

-15

-10

-5

0

5

10

1990 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06

VAB construcci�

VAB total

• El pes del sector de la construcció i laseva contribució a la generació d’ocupació

Una vegada destacada la gran prociclicitat delsector de la construcció, el següent element perentendre el seu paper en el marc de la conjunturaeconòmica balear ve determinat pel seu pes en elconjunt de l’economia. Al respecte, les dades dela CRE-2000 corresponents a l’any 2006 situavenel seu pes en el 11,2% del VAB total a preuscorrents i en el 14,5% de la població ocupadaequivalent a temps complet. Per tal de tenir unavisió comparada del pes de la construcció a lesIlles Balears amb d’altres territoris, el gràfic 2

mostra aquesta informació per a la majoria delspaïsos europeus que conformen l’UE-13, així comtambé la dada general per a l’UE-27. D’aquestgràfic destaca, en primer lloc, que el pes del sec-tor de la construcció és inferior a les Illes que alconjunt d’Espanya, amb un pes pel darrer del12,2% del seu VAB total. Altrament, el gràfic pale-sa com l’especialització productiva tant espanyolacom balear en la construcció està molt per sobrede la resta de països europeus, que està al voltantdel 6%,4 i fins i tot d’un país amb taxes de creixe-ment dels preus de l’habitatge semblants alsespanyols i un creixement econòmic substancial-ment superior com és el cas d’Irlanda.


Gràfic 22. Participació del VAB de la construcció sobre el VAB total a preus corrents a diferents països europeus i les Illes Balears

Nota: la dada per a les Illes Balears correspon a l’any 2006. Les dades dels països europeus corresponen al segon quadrimestre del’any 2007 i estan desestacionalitzades. Font: Eurostat i Comptabilitat Regional d’Espanya (INE).

Gràfic 22. Participació del VAB de la construcció sobre el VAB total a preus corrents a diferents països europeus i les Illes Balears

Nota: la dada per a les Illes Balears correspon a l’any 2006. Les dades dels països europeus corresponen al segon quadrimestre del’any 2007 i estan desestacionalitzades. Font: Eurostat i Comptabilitat Regional d’Espanya (INE).

0

2

4

6

8

10

12

14

Espanya

Illes Balears

Irlanda

Austria

Fran�a

Dinamarca

Portugal

UE-27

Finl�ndia

It�lia

Holanda

Regne Unit

B�lgica

Alemanya

Gràfic 33. Pes del sector de la construcció per CC.AA en base al VAB a preus corrents (any 2000 i mitjana del període 2000-2006) i PIB per càpita corregit per paritat de compra (any 2000)

Font: Comptabilitat Regional d’Espanya (INE).

Gràfic 33. Pes del sector de la construcció per CC.AA en base al VAB a preus corrents (any 2000 i mitjana del període 2000-2006) i PIB per càpita corregit per paritat de compra (any 2000)

Font: Comptabilitat Regional d’Espanya (INE).

0

2

4

6

8

10

12

14

16

50

60

70

80

90

100

110

120

130

140

construcci�/vab total (2000-2006)

construcci�/vab total 2000

PIB per c�pita en paritat de compra (eix esq.)

Extremadura

Ast�ries

Castella-La manxa

Andalusia

Cant�bria

Illes Can�ries

Pa�s Valenci�

M�rcia

Castella-Lle�

Espanya

La Rioja

Arag�

Navarra

Illes Balears

Madrid

Catalunya

Pa�s Basc

El gràfic 3 reprodueix la mateixa comparativa peròa nivell de les comunitats autònomes espanyoles.En concret, el gràfic mostra una triple informacióbasada en (a) el pes del sector de la construcciósobre el VAB total l’any 2000, (b) el pes mitjà delsector de la construcció per al període 2000-2006i (c) el PIB per càpita corregit per paritat de com-pra l’any 2000. La situació de partida de les IllesBalears en el context espanyol de l’any 2000, comes palesa en el gràfic, es corresponia amb unasituació intermèdia entre les diferents CC.AA,amb una participació del sector del 8% del VABtotal que suposava una especialització superior ala mitjana espanyola, 7,5%. Això no obstant, elcreixement acumulat en el període 2000-2006situa el cas balear entre les quatre CC.AA amb unmenor increment, de manera que, com s’hacomentat anteriorment, el pes del sector l’any2006 és ja clarament inferior al de la mitjanaespanyola. De fet, en línies generals, els territoris

en que la construcció ha crescut menys són, para-doxalment, aquells amb una menor participaciód’aquest sector en el VAB total. D’altra banda isense pretendre establir cap relació causal, elmateix gràfic 3 mostra una possible relació inver-sa entre el creixement de la construcció i el PIBper càpita de partida. Dit d’una altra manera, sem-bla que en aquelles regions més dinàmiques, i pertant amb un ventall més ampli i rendible de possi-bilitats d’inversió, els recursos tenen una menortendència a centrar-se en el sector de la construc-ció. En el mateix sentit, en aquest període, elsmajors creixements de població es produeixen ales regions amb major PIB per càpita, fet que inva-lidaria l’explicació de l’increment del pes de laconstrucció com a resultat de la pressió demogrà-fica. En qualsevol cas, el gràfic palesa l’augmentgeneralitzat del pes de la construcció a tot el terri-tori espanyol.


Una qüestió lligada al pes del sector és la sevaaportació a la conjuntura econòmica, que enaquesta nota es presenta resumida mitjançant laseva aportació a la creació d’ocupació.5 En aquestrespecte, les dades de la CRE-2000 mostren comel 20.3% dels nous llocs de treball equivalents atemps complet creats a les Balears entre els anys2000 i 2004 foren generats a la construcció,6 moltper sobre del seu pes en l’ocupació total que foudel 15,1%.7 Aquest fet, que reflecteix la major pro-ciclicitat de la construcció comentada anterior-ment, s’ha traduït en un augment de la seva parti-cipació en l’ocupació total al llarg de l’actual cicled’expansió viscut des de mitjans dels anys noran-ta, que s’ha estabilitzat en els darrers anys envalors al voltant del 15% (vegi’s el gràfic 4).

Però, sens dubte, el fet estilitzat més destacat ésla capacitat del sector per explicar l’evolució del

mercat laboral, tot i el seu pes. En efecte, tal commostra el gràfic 4, les aportacions del sector a latrajectòria del mercat laboral balear són molt mar-cades. De fet, en la majoria d’anys el sector mos-tra una capacitat explicativa del total de la novaocupació superior al 30%. Aquesta dada, a més,cal interpretar-la des de la perspectiva de l’extre-mada masculinització del sector, propera al 97%l’any 2006.8 Aquest fet té fortes implicacions per almercat laboral, ja que genera tensions assimétri-ques en funció de la fase del cicle econòmic. Així,en els anys expansius genera tensions de man-cança de força de treball, i per tant salarials, entreels ocupats masculins tot i que pot haver-hi unapart rellevant de la població femenina desocupa-da. Per l’altra banda, en les fases baixes del cicleeconòmic provoca tensions generalitzades en elmercat laboral d’excés d’oferta de treball i, pertant, de tendència a la baixa dels salaris.

• La productivitat del sector de la construc-ció

Vista la importància del sector de la construcció al’hora d’explicar la conjuntura a curt termini, esplanteja la qüestió de la seva aportació al creixe-ment econòmic balear des d’una perspectiva amitjà i llarg termini, que es pot resumir mitjançant

la seva aportació a la productivitat total, que enaquesta nota s’aproxima mitjançant el conceptede productivitat aparent del treball, és a dir, com elVAB per hora de treball.

1 Per a una exposició detallada de l’aportació del sector des del vessant de la producció vegi’s l’anàlisi del marc intput-output balearde l’any 2004 a la Memòria del CES sobre l’economia, el treball i la societat de les Illes Balears 2006, pp. 119-141.2 Si s’agafa un període més ampli, 1997 a 2006, les dades de l’Enquesta de Població Activa mostren un percentatge similar, 19.1%.3 A tall de comparança, noti’s que el pes mitjà de l’ocupació a la construcció a la UE-15 en el període 2000-2005 fou del 7.8%.4 En la mateixa línia, noti’s que la construcció dóna ocupació a bona part dels homes entre 16 i 24 anys. En concret, al 27,7% delsjoves ocupats l’any 2006.

Gràfic 44. Participació de la construcció en l’ocupació total i aportació percentual al creixement de l’ocupació total a les illes Balears, 1997-2006.

Font: Enquesta de Població Activa (INE).

Gràfic 44. Participació de la construcció en l’ocupació total i aportació percentual al creixement de l’ocupació total a les illes Balears, 1997-2006.

Font: Enquesta de Població Activa (INE).

aportaci� construcreixement ocupactotal (eix esq.)

pes ocupaci�construcci�/ocupatotal (eix dret)

-30

-20

-10

0

10

20

30

40

50

60

1997 98 99 00 01 02 03 04 05 06

6

8

10

12

14

16

18

Quadre 11. Productivitat aaparent ddel ttreball ttotal aa EEspanya ii BBalears, base=100 ll’any 22000.2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Productivitat Espanya 100 100,49 100,84 100,39 100,10 99,60 99,84Productivitat Illes Balears 100 99,14 98,65 97,55 95,98 94,31 94,54Taxa de creixement interanual de la productivitat a les Illes Balears – -0,86 -0,49 -1,11 -1,61 -1,74 0,24Font: Comptabilitat Regional d’Espanya (INE).


9 El creixement de la productivitat aparent del treball a Balears a taxes inferiors a la mitjana espanyola és un fet estructural que s’haaccelerat des de la dècada de 1980. Per a una anàlisi a llarg termini de la productivitat vegi’s la Memòria del CES sobre l’economia,el treball i la societat de les Illes Balears 2006, pp. 99-107.10 Les dades del marc input-output de l’any 2004 publicades pel Govern de les Illes Balears corroboren aquestes diferències intersec-torials de la productivitat a les Illes Balears.11 Entres les raons apuntades a la literatura per explicar la menor intensitat de capital, i per tant de productivitat relativa, del sectorconstrucció, especialment la construcció residencial, es poden mencionar: (1) l’existència d’una important atomització de l’oferta enpetites empreses, (2) una força laboral que, en la seva majoria, és poc qualificada, (3) la producció in situ, que facilita el desenvolu-pament de mercats locals i (4) les dificultats per introduir processos estandaritzats.

El quadre 1 mostra l’evolució de la productivitataparent del treball per al conjunt de les economiesbalear i espanyola en el període 2000-2006. Enambdós casos s’observen dificultats per augmen-tar l’eficiència de l’economia. Especialment signi-ficatiu és el cas de l’economia balear, la qual mos-tra una clara tendència de reducció de la seva efi-ciència.9 En aquest sentit, el quadre 2 assenyalacom les Balears són la comunitat autònoma ambel pitjor registre en el període 2000-2006. És més,els seus registres són sensiblement inferiors alsde la resta de CC.AA amb nivells de PIB per càpi-ta semblants. Tot plegat suposa que la millora del

benestar econòmic a nivell de les llars a Balearssigui més sensible que en altres territoris a lageneració d’ocupació. Quant a la productivitat delsector de la construcció, i prenent les cautelesoportunes atesos els diferents pesos de l’obra civilen el total del sector a les regions espanyoles, elquadre 2 il·lustra novament com la situació delsector a Balears en comparació a la resta deCC.AA reflecteix una menor productivitat. Al res-pecte, noti’s com en el període 2000-2004 la pro-ductivitat balear, juntament amb el cas del PaísBasc, és l’única que es redueix.

Per altra banda, el gràfic 5 mostra l’evolució de laproductivitat aparent del treball per als sectorsindustrial, construcció i serveis de mercat, aixícom per al conjunt de l’economia balear, entre elanys 1997 i 2004, que es el darrer amb dades dela Comptabilitat Regional a nivell d’ocupació sec-torial. L’esmentat gràfic planteja com la productivi-tat de la construcció és clarament inferior a la del

subsector de serveis de mercat així com a la delconjunt de l’economia,10 essent aquest fet estruc-tural, atès es manté per a tot el període.11 Enaquest sentit cal notar que les dades estan calcu-lades a preus corrents i que, per tant, inclouen l’e-norme increment dels preus de la construccióresidencial.

Quadre 22. Productivitat aaparent ddel ttreball ttotal ii dde lla cconstrucció aa ppreus cconstants (base=100 l’any 2000), i PPIB pper ccàpita ccorregit pper pparitat dde ccompra pper CCC.AA, 2000-2006.

Productivitat total PIB per càpita Productivitat construcció2000 2003 2006 2000 2000 2004

Andalusia 100 105.6 102.5 74.2 100 108.0Aragó 100 102.5 102.9 106.2 100 115.7Astúries 100 101.5 102.1 85.5 100 108.0Illes Balears 100 97.6 94.5 126.3 100 98.7Illes Canàries 100 99.9 97.7 95.0 100 103.3Cantàbria 100 100.1 98.8 95.6 100 104.1Castella-Lleó 100 102.8 105.6 92.1 100 112.3Castella-La manxa 100 101.3 102.0 80.6 100 110.9Catalunya 100 101.6 101.3 120.2 100 111.2País Valencià 100 100.5 99.2 95.8 100 102.9Extremadura 100 103.6 105.5 64.6 100 107.8Galícia 100 101.8 102.7 79.4 100 106.2Madrid 100 99.5 99.1 134.0 100 102.3Múrcia 100 99.5 98.9 85.2 100 104.8Navarra 100 100.6 101.3 126.0 100 107.6País Basc 100 99.0 101.1 124.2 100 97.4La Rioja 100 99.9 99.7 114.9 100 105.9Font: Comptabilitat Regional d’Espanya (INE).

• Conclusions

En aquesta nota s’han apuntat alguns fets estilit-zats de la conjuntura del sector de la construcciói la seva relació amb el cicle econòmic de les illesBalears. A tall de resum s’ha destacat que en elsdarrers set anys la construcció és el sector quemés ha crescut a Balears i que, ateses les dificul-tats de la resta de sectors, la seva evolució hamarcat de manera rellevant el creixement econò-mic dels darrers anys. En aquest sentit s’ha mos-trat que el sector de la construcció és capaç d’ex-plicar percentatges de la nova ocupació total moltsuperiors al seu pes a l’economia. Tot i això, s’haapuntat que el menor creixement de la construc-ció a Balears en comparació a Espanya, junta-ment amb una insuficient creixement de la restade sectors, explicarien la pèrdua de pes relativade l’economia balear en el conjunt espanyol.

En un altre sentit, tot i l’increment notable del pesde la construcció a Balears i al contrari que avegades es planteja, l’especialització d’una eco-nomia en un sector no és negatiu per se. Al cap-davall, és una qüestió de les taxes de rendimentnet que es generin. En aquest sentit, les dades dela Comptabilitat Regional palesen com la produc-tivitat aparent del treball a la construcció és subs-tancialment inferior a la mitjana de l’economia.Així doncs, pot concloure’s que el desviament derecursos des d’altres sectors envers la construc-ció, i en concret cap a l’edificació residencial, pot-ser tingui efectes positius immediats sobre el PIB,però minva les possibilitats a mitjà i llarg termini,de manera que el potencial de creixement econò-mic a llarg termini es redueix (Hendershott i Hu,1981).12

Així doncs, la imatge oferta per l’economia balearés la pròpia d’una economia que s’està especialit-zant en un sector que presenta productivitats infe-riors a les d’altres sectors. Com a resultat de l’an-terior, l’augment del pes relatiu de la construcció

suposa una limitació en l’increment de la produc-tivitat total, car els recursos s’inverteixen, demanera creixent, en un sector amb taxes de pro-ductivitat inferiors a la mitjana.


Gràfic 55. Productivitat aparent del treball per sectors econòmics a les illes Balears a preus corrents, base=100 de la construcció a l’any 1997, 1997-2004.

Nota: la indústria no inclou el subsector d’energiaFont: Comptabilitat Regional d’Espanya (INE).

Gràfic 55. Productivitat aparent del treball per sectors econòmics a les illes Balears a preus corrents, base=100 de la construcció a l’any 1997, 1997-2004.

industria

construcci�

serveis destinats a la venda

total

50

100

150

200

250

300

1997 98 99 00 01 02 03 04

1 Hendershott, P.H. i Hu, S.C. (1981), “Inflation and extraordinary returns on owner-occupied housing: some implications for capitalallocation and productivity growth”, a Journal of Macroeconomics 3 (29), pp. 177-203.

Els percentatges de variació es refereixen a ladiferència entre el període esmentat d’enguany iel mateix període de l’any passat, excepte quanes diu expressament una altra cosa.

Abreviatures:Tt

t-k (%): Variació interanual de la componenttendència-cicle calculat segons el pro-grama Tramo-Seats.

S.Original: dades de la sèrie original

SASeries: dades ajustades d’estacionalitatsegons el programa Tramo-Seats.

n. d. No disponible.BE: Banc d’EspanyaCEur: Comissió Europea.FMI: Fons Monetari Internacional.Frontur: Enquesta a les fronteres, Institut

d'Estudis Turístics, Ministeri d'Indús-tria, Turisme i Comerç.

MinFom: Ministeri de Foment.


Notes i abreviatures

Agraïments• Institucions i òrgans administratius

AENA – Aeroport d’EivissaAENA – Aeroport de MaóAENA – Aeroport de PalmaAutoritat Portuària de les Balears (APB), Ministeride FomentAssociació Española de Fabricants d’Automòblis iCamions (ANFAC)Banc d’Espanya (BE)Butlletí estadístic, Ministeri de FomentCol·legi Ofi cial d’Arquitectes de Balears (COAB)Consell Superior de Cambres de Comerçd'EspanyaCompañía Logística de Hidrocarburos (CLH),PalmaConsell d’EivissaConsorci de Residus Urbans i Energia deMenorcaDirecció General de Biodiversitat, Conselleria deMedi AmbientDirecció General d’Energia, Conselleria deComerç, Indústria i EnergiaDirecció General de l’Oficina del Canvi climàtic,Conselleria de Medi AmbientDirecció General de Recursos Hídrics,Conselleria de Medi AmbientDirecció General de Pesca, Conselleriad’Agricultura i PescaDirecció General d’Aviació Civil, Ministeri deFomentDirecció General de Fons Comunitaris iFinançament Territorial, Ministeri d’HisendaDirecció General de Trànsit (DGT), Ministerid’InteriorDirecció General d’Habitatge, Arquitectura iUrbanisme, Ministeri de FomentDirecció Insular de Residus, Consell de MallorcaDirecció Provincial de Trànsit (DP Trànsit),Ministeri d’Interior.

Direcció Territorial de Comerç a les Illes Balears,Ministeri d’EconomiaEspais de Natura Balear, Conselleria de MediAmbientEUROSTATEstadístiques, Ministeri de Treball i Afers Socials(MTAS)Estadístiques, Ministeri d’HabitatgeGesa-EndesaCITTIB-Enturib, Conselleria de TurismeInstitut d’Estudis Turístics (IET), Ministerid’EconomiaInstitut Social de la Marina a les Illes Balears(ISM), Ministeri de Treball i Afers SocialsInstitut Nacional d’Estadística (INE), Ministerid'EconomiaInstitut d’Estudis d’Automoció (IEA)Mercats Centrals d’Abastament de Palma deMallorca, S.A (mercapalma, s.a.)Servei Estadístic Nacional de MaltaServei Estadístic Nacional del MarrocInstitut Nacional d’Estadística de PortugalServei Estadístic Nacional de TunísiaServei Estadístic Nacional de TurquiaServei Estadístic Nacional de XipreSubdirecció General d’Estudis, SecretariaGeneral Tècnica, Ministeri de Ciència i Tecnologia(MCYT)Agrupación de Fabricantes de Cemento deEspaña (Ofi cemen)Asociación de Empresas Constructoras de Ámbi-to Nacional (Seopan)Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB),Conselleria de Treball i FormacióTINSATresoreria Territorial de la Seguretat Social a lesIlles Balears (TTSS), Ministeri de Treball i AfersSocials

Maria BarcelóMònica BellidoJosep CardonaGermán ChacárteguiFrancesc Xavier BenaventFerran Lluch DubónPaula M. Elías

Mónica FantiniJordi GiménezRaül LunaCatina MarchMaria MoreyCatalina Puig

conjuntura econòmica de les illes balears

Documents