PUBLICACIÓ PERIÒDICA DE L’UNIÓ MUSICAL D’ALAQUÀS Juny 2007

La Banda Simfònica d’Alaquàs el passat día 12 de maigal Castell d’Alaquàs, recentment rehabilitat, fent història

¿conèixes els avantatjesde ser soci de l’UMA?

¿conèixes els avantatjesde ser soci de l’UMA?

Vine al musical i aprofitatde les seues possibilitats!Vine al musical i aprofitatde les seues possibilitats!

2

SEGUIM AVANTDes de l’ultima revista seguim avant, seguim treba-

llant per la nostra societat.

Hem rebut la medalla al merit cultural de la Diputacióde València com a societat musical el darrer 10 demarç com a reconeiximent a la nostra tasca culturalal poble d’Alaquàs i a la Comunitat Valenciana.

i... Seguim avant.

El concurs de vent-metall de joves intèrprets N’ArturoParra amb 36 participants (vinguts de 8 provínciesespanyoles), ha sigut una realitat i ha tengut un grannivell.

i... Seguim avant.

El passat mes de desembre es celebrà el I Cicle deJoves Intèrprets de Piano Vila d’Alaquás al nostreauditori, organitzat pel departament de piano, de lanostra escola.

i... Seguim avant.

Dos dels nostres músics; Miguel Angel ArteroRodrigo (tuba) y Cristina Fuentes Hernández (flauta),han sigut guardonats amb el primer premi en diferentsconcursos d’interpretació de la comunitat valenciana.

i... Seguim avant.

El Grup de Dances l’Olivar va a extendre la nostracultura per Italia el proper mes de juny.

i... Seguim avant.

Als mesos de juny i juliol es matricularà a la secretariade l’escola de música.

i... Seguim avant.

Continuem els esforços contactant amb les entitatslocals per a donar més avantatjes al carnet de soci.

i... Seguim avant.

¡Ajuda’ns amb el teu suport i les teues sugerències,..i si t’animes, amb el teu treball!

i... Seguim avant.

Rafael Esteban

EDITORIAL

Edita:Unió Musical d’Alaquàs, Avda. País Valencià, 9 - 46970 Alaquàs - Tel. 96 151 52 50 - Fax 96 150 50 00

Àrea de Comunicació:Rafael Esteban, Mª Teresa Estreder, Silvia Salvador, Carlos Zarco, Pep Alós, Pablo Navarro.

SUMARI

Salutació del President................

La música integrada ....................

Hem començat a ballar ...............

I Cicle de Joves Intèrprets dePiano Vila d’Alaquàs....................

Xé, quin temps! ...........................

Concurs de Joves IntèrpretsArturo Parra .................................

Cor Gavota: edats avançades .....

A propòsit de... Mahler................

Jove Orquestra del’Unió Musical d’Alaquàs .............

Pàgina de Música ........................

¿Sabías que...?............................

Pasatiempos musicales...............

Premis Euterpe de la música.......

Properes activitats a l’UMA.........

3

4

5

6

7

8

11

12

14

16

17

18

19

20

Racó www

Ja està nòvament activa lapàgina web de

l’Unió Musical d’Alaquàs.Podeu visitar-la a

www.musicalalaquas.comon teniu tota la programació deconcerts, audicions, notícies,

actualitat i un fum de coses mésque envolten a lanostra societat.

Ja està nòvament activa lapàgina web de

l’Unió Musical d’Alaquàs.Podeu visitar-la a

www.musicalalaquas.comon teniu tota la programació deconcerts, audicions, notícies,

actualitat i un fum de coses mésque envolten a lanostra societat.

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT

3

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT

Encetaré les meues paraules d’esta segonarevista comunicant-vos unes reflexions de laJunta Directiva de la Federació de SocietatsMusicals que fa molt poc llegia i deia així: “Lessocietats musicals, les bandes de música i elsseus músics estem per a fer música, per a di-fondre i promocionar el nostre patrimoni cultural

i estendre la formació musical per tot arreu i en les seues maneres de fer-ho, reflectirrespecte, tolerància i col·laboració”.

Efectivament les societats musicals s’han convertit en els centres on naix i esdesenvolupa gran part de la cultura dels pobles valencians, les societats han evolucionattant en estos últims anys que ens enfrontem a nous reptes, objectius diferents delstradicionals, que ens han obligat a buscar un altre tipus d’activitats i iniciatives comper exemple el concurs jóvens interpretes Arturo Parra.

M’ompli de satisfacció haver presentat el primer Concurs de Jóvens InterpretesArturo Parra, i dic m’ompli de satisfacció, perquè va ser el meu professor durant moltsanys i al que dec no sols el que se, si no en especial eixe interés que va posar en totsnosaltres que fórem músics professionals, i es precisament eixe marcat interés el queens porta a posar-li el seu nom al concurs, desitjant per part de la societat que açòúltim siga el verdader esperit d’este concurs.

Seguirem amb iniciatives d’este tipus, però sobretot innovant, trencant vells patronsi adaptant-nos al que ens demanen els fills d’este temps, però davant de tot com deiaal principi del text educant, inculcant uns valors de respecte, tolerància i col·laboració.

Cal recordar el reconeixement institucional obtingut, ara fa poc, per mig de laconcessió de la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de la Diputació Provincial de Valènciaa totes les Societats Musicals.

LA MÚSICA INTEGRADA:

4

Desde el curso 2000/2001 nuestra sociedadpuso en marcha un proyecto educativo pioneroen la Comunidad Valenciana, la enseñanzaintegrada de música. No fue fácil el comienzoy fue necesario mucho esfuerzo para poderrealizar este proyecto.

Durante estos años han sido muchos losalumnos que se han beneficiado de este tipode enseñanza. Sus principales ventajas son elaprovechamiento del tiempo y la ausencia dedesplazamientos, ya que los alumnos asistena las asignaturas del Grado Elemental demúsica dentro de su propio centro escolar yen el mismo horario de sus enseñanzas gene-rales. De esta forma se evitan la suma de horas

lectivas, los desplazamientos entre centros yel tiempo de espera entre clases.

Las clases de la Escuela Integrada deMúsica se imparten en el Colegio PúblicoBonavista, al que agradecemos su inestimablecolaboración, y en ellas se imparten las asig-naturas de bombardino, clarinete, trompeta,trombón, violín y violoncelo, a 45 alumnos desegundo y tercer ciclo de primaria.

Aunque es un proyecto relativamente joven,nuestra sociedad ya ha podido recoger algunosfrutos, ya que han sido muchos los alumnosque durante estos años han podido beneficiar-se de una educación musical más completa,que seguro habrá enriquecido su formación y,aunque en menor número, otros han conse-guido una buena base para seguir sus estudiosmusicales de Grado Medio y hoy en día formanparte de nuestras agrupaciones.

Esperamos poder seguir mejorando la cali-dad de la enseñanza para los niños y niñas deAlaquàs, desde proyectos tan ambiciososcomo la Escuela Integrada de Música y poderimpartir este tipo de enseñanza en otros cen-tros, en un futuro próximo.

LA MÚSICA INTEGRADA:

UN PROYECTOAMBICIOSO PARA

NUESTRA SOCIEDADAlumnas del Colegio Bonavista i que forman parte dela Escuela de Música Integrada.

Los alumnos de la Escuela de Música Integrada con suprofesor en un momento del conjunto instrumental.

5

GRUP DE DANCES L’OLIVAR

HEM COMENÇAT A BALLARCom a contrast a l’article de la revista ante-

rior, en el qual un dels fundadors del grup ensparlava del que significa la música i el que potarribar a representar, jo us vull transmetre, coma ballador novell, que és el que ha suposatper a mi i per a la meua familia açó de lesdanses populars.

Fa quatre anys que vinguerem a viure aAlaquàs des de la ciutat de Gandia. Per anosaltres quan el canvi començava a resultardificultós, a més a més amb dos xiquetesmenudes, ens vam trobar amb la gent del Grupde danses L’Olivar.

Des de el primer dia he de dir que la meuafamilia i jo ens hem trobat acollits com si forempart del grup des de sempre.

Hem trobat molta estima per part de totsels components i tot han estat facilitats. Huipuc dir que sense ells tal vegada no ens hitrobaríem.

En quant als pensaments, que em brollenen estos moments, qui m’anava a dir que desdel moment en que la gent del grup ens va

acollir anavem a trobar-nos la meva dona i jo,vestits d’avantpassats valencians dels seglesXVIII i XIX? a representar els balls, que enaquells temps els servíen per a celebrar lesfestes i passar els diumenges amb alegria toti cantant les cançons que es feien en aquelltemps per a treballar de manera més i fer mésamé el dia a dia, tan dur en aquells temps?.

En els dos anys i mig que portem en el grupde ball no hem parat de fer coses que maihauriem imaginat. Hem repressentat un teatremusical que presentava el temps de pascuai el que significava l’enrama per als nuvis deprincipis de segle XX. Hem ballat en especta-cles a Alaquàs i en altres pobles de la comarca.Hem anat a Jerez de los Caballeros, Extrema-dura, com un acte d’agermanament entre elsdos pobles, ells han vingut després a Alaquàs.També com a intercanvi ha vingut un grup dedances del poble d’Andratx a les Illes Balears,la qual cosa vol dir que nosaltres els tornaremla visita. Està previst un viatje a Italia per aballar; a Benidorm…

Com podreu vore, esta dinàmica a la meuafamilia i a mi ens ompli la vida,fins al punt de que no sabríemque fer sense el ball. Si algú empreguntara hui sobre si val la penaapuntar-se a ballar o no, ho tincmolt clar i no ho dubte, val moltla pena!

Gràcies al grup la meua familiai jo ens sentim uns Alaquasersmés, estem totalmente intregratsen el poble i coneguem la co-marca a ritme de boleros, jotes ifandangos.

Per la meua banda sols emqueda agraïr a tots els companysel que vos he comentat i convidara tots aquells que llegesquen estearticle a vindre i comprobar quetot allò que he contat és ben cert.

6

El passat mes de desembre es celebrà el I Cicle de Joves Intèrprets de Piano Vila d’Alaquàsal nostre auditori, organitzat pel departament de piano de l’Unió Musical d’Alaquàs, iniciativad’Ignacio José Madrid Tortosa, professor i coordinador del mateix departament.

L’objectiu de aquesta trobada ha sigut fomentar la cultura musical i pianística a Alaquàs,promocionar i millorar el nivell de l’alumnat especialment als joves intèrprets de piano de la nostraescola i apropar al públic la tasca diaria de foment de cultura i música local realitzada.

Els joves pianistes compartiren coneixements, mètodes i vivències artístiques amb un grupde pianistes convidats pertanyents al Conservatori Municipal de Música José Iturbi de València,gràcies a la col·laboració de Ricardo Roca Padilla, professor del mateix conservatori.

ACTIVITATS MUSICALS

I CICLE DE JOVES INTÈRPRETSDE PIANO VILA D’ALAQUÁS

7

XÉ, QUIN TEMPS...!XÉ, QUIN TEMPS...!

Miguel García Bonet, als moros i cristians,descansant un ratet...

Xaranga de festes, si endivines quí son pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançantla pàgina web, o en secretaria.

El tio Pepe “el Fabero” en una foto davant del’antic dipòssit d’aigua. Segur que conèixes alseu fill, Pepe, i als nets.

8

Aquest concurs ha sigut un esdevenimenthistòric per a l’Unió Musical d’Alaquàs. Durantels dies 30 i 31 de març i 1 d’abril hem cel·le-brat el Primer Concurs per a Joves IntèrpretsArturo Parra, en la modalitat de vent-metall.

Tot va començar quan fa un parell d’anysi tras dur a terme uns dels projectes de la

Junta Directiva, com era el posar nom a lesaules de l’escola de música i al Centre Auto-ritzat, la familia de Arturo Parra que era undels homenatjats, va plantejar de quina ma-nera podriem agrair a la UMA el reconeiximentque havien fet a Don Arturo, i conjuntamentarribaren a la idea de crear un concurs on

ACTIVITATS MUSICALS

CONCURS DEJOVES INTÈRPRETSARTURO PARRA D. Arturo Parra Martínez

Grup de joves intèrprets durant el sorteig de l’orde de participació al concurs.

Francisco Estreder

Avd. País Valencià, 3Tel. 96 150 11 78

46970 ALAQUAS (Valencia)A L A Q U A S

Nº 2Nº 2ADMINISTRACION

Su Suerte en...

9participaren els músics de les especialitats ales quals Don Arturo va dedicar tota la seuavida, al vent- metall.

Poc a poc, el que era una idea finalments’ha convertit en una realitat i en la culminaciód’un projecte gràcies a l’esforç i dedicadióde la Junta Directiva i del comité organitzador.

Els participants inscrits provenien de dis-tints punts de la geografia espanyola, Comu-nitat Valenciana, Castella-La Mancha, Madrid,Castella-LLeó i Astúries. D’un total de 36concursants finalment participaren 23, 4 trom-pistes, un trombonista, 4 tubistes, 2 bombar-dins i 12 trompetistes, dels quals cinc vanpassar a la final, la qual cosa podrien qualificarcom a un èxit, ja per a ser la primera edicióens ha sorprés el poder de convocatòria queha tingut i l’alt nivel dels participants.

Cal destacar que els membres del juratvan passar un primer dia una miqueta encaixo-nats, per a garantir la transparència i objetivitatde la primera proba, tenien davant un paraventque no permetia vore qui estava concursant,no més podien escoltar-lo. Una altra mesuraque es va pendre l’organització, va ser la deprohibir el fer sorolls a l’escenari que puguerendur al tribunal l’identificació del concursant.

El tribunal estava compost per VicenteSena Martí, nascut a Alaquàs, i que des de1993 imparteix classes de Tuba al Conserva-tori Professional de Música de Madrid i hi hacol·laborat amb la Banda Municipal de Madrid,Orquestra Filharmonia, Orquestra Simfònicai Orquestra Nacional d’Espanya. FernandoPuig Parra, net de D. Arturo Parra, actualmentés professor del Conservatori “Federico Mo-reno Torroba” de Madrid i trompa solista del’Orquestra Simfònica de Madrid, titular delTeatre Reial i Antonio Cambres Rodríguez, trompeta solista de la Banda Simfònica Mu-nicipal de Madrid, professor del Centred’Estudis Superiors de Madrid i trompetasolista de l’Orquestra Simfònica de Madrid.

La primera proba consistia en interpretaruna obra obligada per a cada especialitat, iper a la final, el tribunal va escollir les obreso moviments que els finalistes trindrien queinterpretar de les dues obres lliures que vanpresentar.

A la prova final, que es va celebrar el dia1 d’abril a les 12:00 h, el Jurat sense paraventdavant seu, va poder disfrutar de la mateixamanera que el públic assistent de les mag-nífiques interpretacions dels concursantsfinalistes, però, amb la diferència de que ells

D’esquerra a dreta: Vicente Sena Martí, Fernando Puig Parra i Antonio Cambres Rodríguez

10anaven a ser els que tenien que triar qui erael millor dels cinc.

Finalment, Paola Rodilla fent una espec-tacular interpretació del concert nº 1 per atrompa de R. Strauss es va emportar el primerpremi amb una quantia econòmica molt inte-

ressant, 3.000 euros, i un futur concert querealitzarà amb la nostra Banda Simfònica. Ensegon lloc Virgilio Mas Tamarit que ens vadeleitar amb l’interpretació del primer i segonmoviment del concert per a tuba de R. V.Williams i el tercer moviment de la Sonata delÁngel Caído de Ferrer Ferran. El tercer premiva ser per a Joan Salvador Mont Arnal queamb el bombardí va interpretar SymphonicVariations de J. Curnow d’una manera moltelegant. Miguel Angel Artero, alaquaser, ambla tuba interpretant el primer i segon movimentdel concert per a tuba de E. Gregson i eltercer moviment de la Sonatina de J.Koetsier,fou el guanyador del premi al millor interpretlocal, dotat amb 1.000 euros i beca d’estudis.Daniel Cano amb la trompeta també arribà ala final, però no va ser premiat.

A l’entrega de Premis, Ruben Simeó vafer un xicotet concert de cloenda que vadeixar a tothom bocavadat, monstrant lesseus qualitats tècniques i la facilitat amb laque interpreta obres tan difícils per a un ins-trument com es la trompeta.

Per a concloure caldria dir que aquest esel primer dels molts concursos que cel·lebra-rem amb la finalitat de potenciar l’estudi idedicació a l’interpretació dels joves músics,a potenciar entre ells la competitivitat per agarantir el seu progres en l’obtenció d’unamillora en la seua calitat musical de maneraque en un futur siguem uns músics professio-nals dotats d’uns grans coneixements musi-cals i donar a coneixer a la Unió Musicald’Alaquàs per tot arreu com a societat queenriqueix musicalment el patrimoni culturald’un poble i dels seus ciutadans.D’esquera a dreta: Virgilio Mas, Paola Rodilla, Miguel Angel

Artero i Joan Salvador Mont.

Des de fa molts anys esticvinculada a la UMA, com asòcia i també per mig de lesmeues dues filles, Anna Mª iHelena.

Anna Mª estudia músicades dels 3 anys i hui ja estàincorporada a la banda juvenilen la que toca el saxofó. Hele-na pertany al grup de dansesde l’Olivar i enguany ha co-mençat la seua formació mu-sical està estudiant solfeig icomença a tocar el clarinet.

Sempre he pensat que lamúsica es un art i un mitjà decomunicació per als senti-ments, ja que ens permet a lespersones expressar l’estatd’ànim que ens trobem. Al vol-tant de la música troben ca-mins diversos: solfeig, instru-ments, cant, etc, però a la fítots acaben en grup i això esel que realment importa, lamúsica, el grup, la banda, or-questra, cor, etc.

Motivada per eixos senti-ments, i per la meua afició al

cant, al començament del pre-sent curs, entrí a formar partdel Cor Gavota (cor a on can-ten les meues filles) junt a unesaltres persones (mares també).Al principi els xiquets mes me-nuts ens miraven com sis’hagueren confós de classe iens tractaven com a personesmajors i llunyanes a ells. Des-prés d’un trimestre en el quetots els divendres i alguns diu-menges es veiem i ells com-proven que tenim que es-forçar-se tant o més que ells,ja que no sabem llegir les par-titures sinó que només llegimles lletres, ens han integratplenament en el grup i ja noens tracten com a les majorssinó com a Mica, Pili, Auroraetc. com uns companys mésvaja, fins i tot de vegades Ana(la professora) ens té que se-parar perquè parlem tant omés que els mateixos xiquets.

He de confessar-vos que al’hora d’aprendre novescançons ens costa tant coma ells, això unit al tracte que

reben per part de la directoraque no marca diferències entremajors i menuts, ha fet que algrup de cant siguem unesmes, es evident, que la no dis-tinció d’edat per par de lamúsica, ens ha ajudat a acon-seguir esta integració plena enla coral, demostrant-se unavegada més que xicotets i ma-jors poden treballar perfecta-ment en harmonia.

Per acabar m’agradaria dir-li a les persones que puguenllegir este escrit que la músicapot complir amb les seues as-piracions més diverses (entre-teniment, comunicació, am-bientació, etc... ) sempre donaresposta. Sols en queda do-nar-li les gràcies en el meunom i en el dels meus com-panys a Ana Vila, la nostra“profe” i directora que ambtanta paciència ens està edu-cant.

I sobre tot a la UMA perdonar-nos l’oportunitat de po-der viure esta experiència tanenriquidora (sense tindre encompte l’edat) tant a nivell per-sonal com musical.

Gracies i endavant.

Brígida Carot i Conde(membre de la coral Gavota)

11

EDATS AVANÇADES

COR GAVOTA:

12

Les Simfonies.Gustav Mahler pot ser considerat com l’últim

eslavó important de la cadena de compositorssimfònics austro-alemanys, que van des deMozart y Haydn, a través de Beethoven i Schu-bert, fins a Brahms, Bruckner i finalment el propiMahler; basant-se la seua obra en aquestatradició, que continua desenvolupant al màximamb tendència a majors duració de la forçaorquestral

Tot i que Mahler fou reconegut i admirat envida com a director d’orquestra , aquesta facetava exercir un paper fonamental en la seua carrerade compositor, amb efectes tant positius comnegatius; el temps que dedicava a la composicióeren els mesos d’estiu, i el va ajudar a conèixerla tècnica orquestral i totes les possibilitats dela tècnica orquestral, sent la utilització de laorquestra una de les majors innovacions. Durantel segle XIX, els compositors havien experimen-tat, amb nous efectes orquestrals i amb possi-bilitats col orístiques duts a terme per gransconjunts, extenuant les grans forces instrumen-tals dels seus predecessors, tot i que tambéutilitzava el monumental conjunt instrumentalper a aconseguir moments multitudinaris i demolta sonoritat amb moments de combinacionspetites de cambra, però totes elles diferents.

La simfonia junt a la cançó son el vèrtex dela seua forma d’expressió musical, conjugantla tradició amb apunts que son suggerits delmón popular (melodies de còmics ambulants,vells cants popular, danses, fanfàrries militars)i de la natura (cant d’ocells, paratges, llacs,rius…). Escriure una simfonia significa “construirun mon amb tots els elements tècnicsdisponibles”, es converteix en imitació d’ununivers sonor que necessita d’una amplíssimaorquestra mahleriana.

Les simfonies mahlerianes es caracteritzenen el seu procediment per una no esquematit-zació que suscita a l’oient un sentimentd’irregularitat, inclós la critica musical li vareposar acusant-lo de crear gegantescos pots-pourris simfònics. Son freqüents els contrastesel bots contextuals, les cesures repentines,l’esforç per apropar inclós els horitzons mes

llunyans. La exigència expressiva es satisfetaper Mahler amb una utilització particular del so;“si quiero producir un sonido leve y contenidono lo hago tocar a un instrumento que le puedeproducir con facilidad, sino que lo doy al quelo puede producir con esfuerzo, con limitaciones,e incluso a menudo con excesivas dificultades,sobrepasando sus limites naturales. Por eso enmi musica los fagots y los contrabajos debena menudo tocar en el registro más agudo, mien-tra que las flautas deben jadear en el más gra-ve...” Amb molta habilitat Mahler dirigeix lesrelacions temàtiques dintre de les seues com-posicions: el temes, bellíssims posseeixen infi-nites valències psicològiques, que donen alcompositor la possibilitat de transformar-los decanviar-los de fer créixer.

Mahler va composar 9 simfonies completesi prou d’una desena inacabada que altres com-positors sobretot Derick Coole van finalitzar al1960; sense ser capaç de superar els fantasmesde la 9na simfonia (Bruckner, Beethoven…)

A continuació vos exposem breument algunsaspectes de la 1ª simfonia, amb la intenció

a propÒsit de...a propÒsit de...

MAHLER

13d’animar-vos a escoltar aquesta obra i gaudirde la que ven segur es una de les grans obresmestres del repertori orquestral.

Primera SimfoniaLa primera simfonia va ser composada entre

1884 i 1888 (Mahler tenia 28 anys), i estrenadaen 20 de Novembre de 1889 en Budapest diri-gida per Mahler el qual ostentava el càrrec dedirector de la opera hongaresa. Fou concebudaoriginàriament com un poema simfònic en dosparts i cinc moviments, i baix el nom de titàinspirat en una novel·la del seu poeta preferit,que era Johann Paul Friedrich Richter. Desprésel propi compositor va suprimir tant el títol comel programa de cada moviment, convertint-seel poema simfònic en una simfonia en quatremoviments.

Demostra un clar origen en els modelshistòrics austro-alemans, amb scherzos i frasesen forma de cançons.

Tres de les quatre primeres simfonies reque-reixen la presencia de veu (a excepció d`aquestaprimera), essent aquest factor un signe de lirismei assenyala la relació existent amb el seu prece-dent (la novena Simfonia de Beethoven).

Mahler utilitza una orquestra extraordinària-ment gran; 7 trompes i 4 trompetes, els trestrombons habituals i la tuba, 4 flautes (2 dobladespel picolo), 3 oboès (un d’ells doblat pel cornoanglès), 4 clarinets (dos doblats per un clarinetalt en Mi Bemoll o clarinet baix), 3 fagots, tambor,plats, triangle i tam-tam, a més d’arpa i corda.

La simfonia esta construïda al voltant d’uninterval de quarta, que constantment torna,presentant-se baix aspectes cada vegada dife-rents, i es utilitzat per Mahlerjustament com una cèl·lulagerminadora; es el primer in-terval que s’escolta en els tresprimers moviments (1er.-ventfusta La-Mi; 2on.-contrabaix-cello La-Mi; 3er.-timbal Re-La)i en el quart el metalls l’utilitzenperò en aquesta ocasió utilit-zant notes de pas.

-1er. Moviment. “Lento.Trascinato. Come un suono dinatura”

Sobre el gèlid pedal de LA(harmònics en els instrumentsde corda), apareix la 4ta. des-

cendent a la fusta donant vida a un coral i acontinuació els clarinets i trompetes introdueixenuna fanfàrria; apareguent elements de la naturacom el so del “cuco”, el moviment continuaamb una melodia extreta dels seus lieds i esrepeteix la exposició , un curt desenvolupamentamb un tema nou dut per les trompes recordantla fanfàrria de la introducció, la música retornala reexposició amb el caràcter de felicitat.

-2on. Moviment. “Vigorosamente mosso,ma non troppo presto”

Aquest segon moviment esta envaït per lanostàlgia; un vals alemany en La Major (co-mençat pels cellos i contrabaixos amb l’intervalde 4ta. descendent) presenta una cançó alegreque recorda a Schubert o Bruckner: La secciócentral esta també molt impregnada de tradicióamb un caràcter mes relaxat en Do Major ifinalitza el moviment amb una versió mes con-densada de la secció inicial

-3er. Moviment. “Solenne e misurato, senzatrascinare”

Per al 3er. moviment Mahler utilitza el famóscànon “Frere Jacques”, però el canvia grotes-cament a un to menor i al mode menor. El ritmeel marquen els timbals amb sordina (començantamb l’interval de 4ta. descendent re-la), i el temal’introdueix el contrabaix en Re menor on esvan afegint més instruments; la melodias´interrompeix per fragments de música vulgarde carrer amb bombo i plats. Arribat a un límitdifícil, sense pausa entrem directament en el4rt. i darrer moviment.

-4er. Moviment. Tempesosamente agitato”

Obri el 4rt. moviment amb gran teatralitat icomença amb una espècie de crits de deses-

peració, esta en Fa menor ambcontrast d’un altre tema pes“pacífic” en Re bemoll Major.Més avant després de la seccióintermèdia es manifesta unaexplosió alegre dels metalls.Tot i haver recordat de diversesformes el moviment inicial hi hauna secció més tranquil·latornant a escoltar el cant del“cuco” recordant la visió pas-toral de la natura. Torna final-ment la nota heroica amb elmetall i apareix un llarg res-plendor en Re Major que donafi a la simfonia.

JOVE ORQUESTRA DE L’UNIÓ MUSICAL D’ALAQUÀS

14

L’OBRA

Vint estrofes i seixanta versos compten lamort de Crist a través dels ulls de sa mare, delseu autor el frare franciscà Lacopone de Benedetti(1236-1306) i del compositor Giovanni BattistaPergolesi (1710-1736) en el STABAT MATER quela Jove Orquestra interpreta en esta ocasió.

En el món de la cristiandat, la presència de laMare de Déu, es pot trobar principalment en dostextos religiosos: el Magníficat i el STABAT MATER.El primer és un text bíblic que narra l’anunciaciódel naixement de Crist; el STABAT ens presentala imatge de Maria al peu de la creu de la qualpenja el seu fill. En l’Edat Mitjana els cristiansprofessaven una profunda devoció per la Mare deDéu, tant en les esglésies de l’imperi oriental coma Occident. Maria era afectuosa i amable, unafigura humana més accessible que el seu fill Je-sucrist, Déu i home a un temps. El significat delSTABAT MATER en el marc de la devoció catòlicano pot comprendre’s degudament sense estaconsideració prèvia.

El poema STABAT MATER (Estava la mare)que comença precisament amb les paraules STA-BAT MATER dolorosa (estava la Mare patint) ésuna de les composicions literàries que Lacoponeva encertar a concretar d’una tradició religiosarelacionada amb el motiu marià a través d’unllenguatge senzill i directe capaç de ser comprésper tot el món culte o inculte, xiquets, dones ogent madura.

Aquesta pregària és una de les més musica-des: prop de 200 compositors diferents, sent elmés famós, interpretat i reconegut com a obramestra el de Pergolesi en el que no sols hi hamúsica, sinó el mateix compositor, la seua des-graciada vida, el seu dolor, el seu sorprenentoptimisme a pesar de tot , la seua amargor pelseu destí pròxim. El STABAT MATER ha segutsempre considerat el testament espiritual de Per-golesi, i un testament no es deixa incomplet. Pera comprendre millor el valor del “STABAT MATER”de Pergolesi, cal fer referència a l’època en quèva viure i les condicions mentres ho componia.Pergolesi treballava a Nàpols, que en les primeresdècades del Set-cents vivia un clima de gran fervorreligiós. En este context va arribar al compositorla petició de posar música al STABAT MATER. Estractava d’una tasca molt delicada ja que la Con-fraria dels Cavallers de la Mare de Déu dels Dolorsvolia un nou “STABAT MATER”. La petició d’unnou STABAT MATER –que havia de substituir alprecedent d’Alessandro Scarlatti (per ser consideratantiquat)– arriba a Giovanni Battista Pergolesi quanel jove músic es trobava ja en precàries condicionsde salut. El músic que moriria en breu de tubercu-losi va finalitzar la composició mentres es trobavareclòs en els seus últims dies de vida en el conventfranciscà dels caputxins de Pozzuoli, on s’haviaretirat per a respirar almenys un aire més saludable.

“La música comença on acaben les paraules…”W. Shakespeare

JOVE ORQUESTRA DE L’UNIÓ MUSICAL D’ALAQUÀS

La Jove Orquestra de la Unió Musical d’Alaquàs formada en 1997, davall la tutela delsprofessors de corda de l’escola de música, i amb més de 30 components en el seu haver, dónaun pas més en la seua evolució superant tot un repte i demostrant així la seua capacitat deprogrés en la formació musical amb la interpretació del STABAT MATER de Pergolesi durantaquest curs escolar. Un STABAT MATER distribuït en tres concerts: desembre (números 1,4,6 i8), març (núm. 2, 3, 10 i 11) i juny (núm. 5, 7, 9 i 12), completant així els dotze números en quèva distribuir Pergolesi el STABAT MATER i del que tots els ciutadans d’Alaquàs han pogut gaudirenguany.

15De nou l’orde de San Francisco d’Assís es trobad’alguna manera com a protagonista en els orígensd’aquesta obra mestra.

Pergolesi es va posar mà a l’obra, que a méscontínuament sentia esta com l’ultima de la seuaproducció, conscient de la importància del’encàrrec però ple d’aquella cultura religiosapopular que ell mateix compartia. Així, el jovecompositor es va trobar en els seus últims de vidaaïllat en el seu dolor a soles amb el sublim text deLacopone. Només una norma va guiar la seua màja malparada: que les paraules, portadoresd’experiència, pogueren emergir amb absolutallibertat i el cant servirà únicament per a tornar adonar-los la vida original.

L’obra seria estrenada tan sols 7 dies desprésde la seua mort, precisament el dia de quaresmaDivendres de Dolors. El STABAT MATER va serderogat pel Concili de Trent i reintroduïda en lalitúrgia a partir del 1727 pel papa Benedetto XIII.

El que donarà al STABAT MATER de Pergolesila seua imperible vigència és que este compositorva saber com ningú sentir i comunicar el fet religiósde la mare de Crist contemplant el seu fill mort enla creu amb sentiments i emocions humanes,capaços d’impressionar a qualsevol que posseïscala més mínima sensibilitat davant del dolor aliè.

ELS INTÈRPRETS

Com el STABAT MATER anava destinat a unaexecució eclesiàstica i en tals llocs l’Esglésiaprohibia a les dones cantar, Pergolesi va destinarel STABAT MATER per a dos castrats, un sopranoi un altre contralt. Hui en dia no obstant, solconvocar-se a una soprano i a una mezzosopranocom així ha segut en este cas:

PILAR LOPEZ HERRERO –Soprano– (estu-diant de grau mitjà en el Conservatori deTorrent).

Mª SALUT MORALES BESÓ –Alt– (estudiantde grau mitjà en el Conservatori de Torrent).

ROSA MARIA RAMÓN FERNÁNDEZ –Alt–(estudiant de grau superior en el Conservatoride València) comptant en tot moment amb lainestimable col·laboració de D. FERNANDOTABERNER MUÑOZ –Òrgan i Director Musi-cal– (Professor de Repertori de ConservatoriSuperior de Música de València).

Per un altre costat Pergolesi va concebre laseua obra per a una orquestra de corda i baixcontinu i així ha sigut al comptar amb la JoveOrquestra, sota la direcció de D. Miguel Ángel LliSorlí, Director des del 2001 d’aquesta formació.Tot un repte com déiem al principi per als seuscomponents, però també un pas més en la seuaevolució al poder interpretar amb èxit esta obramestra comptant amb jóvens músics que demos-tren així la seua capacitat i avanç musical des quecomençaren en 1997 i que suposa una gran mo-tivació per a seguir avant.

A tots i cada un dels que han fet possible esteèxit els donem les GRÀCIES infinites. Fins moltprompte!

Paqui Anaya Cintes

Per a saber més de la Jove Orquestra:http://www.musicalalaquas.com/orquestra/

Buenavista, 8 BajoALAQUÀS(Valencia)

Telf. 96 150 81 24

Mdo. Rojas ClementePtos.: 23, 24 y 25

VALENCIATelf. 96 392 43 71

CARNICERIA-CHARCUTERIATRADICIONAL

16

EL VIOLÍN

Alcanzó su forma actual alrededor del año 1550 y juntocon la viola, el violonchelo y el contrabajo se fue perfeccionandodurante los dos siglos siguientes. Su sonido tan rico y poderosoy el virtuosismo que las técnicas iban alcanzando, contribuyerona que la familia de los violines sustituyera a las violas y a otrosinstrumentos de arco. Con la fundación de la orquesta sinfónicay el cuarteto de cuerda en el siglo XVIII, la familia de los violinesconsiguió una situación predominante en la música clásicaoccidental. El violín entró también en la música popular y elcontrabajo en el jazz.

El violín es el instrumento máspequeño y el de tesitura más alta detoda la familia y se toca apoyándolobajo la barbilla. La cuerda de mi, lamás alta, tiene un brillante sonidoque tuvo mucho atractivo paracompositores como Bach y Mozart.

UN INSTRUMENTO

LUIS VAN BEETHOVEN (Alemania, 1770-1827)

Nació en 1770 en Bonn, Alemania. La madre de Luisestaba continuamente enferma y el padre era un músicoque bebía mucho y que trataba muy mal a su hijo. A loscatorce años Beethoven era ya todo un músico y un filósofo.Se trasladó a Viena donde conoció a otro gran músico:Haydn. En Viena, Luis disfrutó de un éxito que lo acompañódurante toda su vida. Sus sinfonías llenaron los teatros dela capital. A la edad de 30 años le ocurrió una desgraciaterrible: empezó a oír cada vez menos, hasta llegar a lasordera total. Luis van Beethoven no dejó de componer niun solo instante de su vida. Aunque cuanto más rico y máscélebre se hacía, cuantas más obras maestras componía,más triste se volvía. Sufrió una grave depresión y la tristezafue aún más grande cuando falleció su padre. Luis muererelativamente joven, a los 57 años. Pero su música nosdeja el reflejo de su carácter: a veces triste, a veces alegre

pero lleno de ímpetu como la Sinfonía nº 8, la Sinfonía nº 6 Pastoral en fa M o la Sinfoníanº 9, la Bagatelle “Para Elisa” o la Sonata nº 14 “Claro de Luna”, entre otras de susgrandes obras.

UN COMPOSITOR

PÁGINAS DE MÚSICAPÁGINAS DE MÚSICA

¿SABÍAS QUE...¿SA

17

Uno de los mejores vio-lines del mundo, construi-dos por Stradivarius (ha-c ia 1644-1737) enCremona (Italia), estuvoen Alaquàs el pasado 23y 25 de Abril.

ABÍAS QUE...Se cuenta una curiosa historia acerca de los tres

grandes luthieres de Cremona. Es sabido que del tallerde Amati, del de Guarneri y del de Stradivari salieronlos mejores instrumentos de cuerda, todavía hoy consi-derados como modélicos. Los tres estaban convencidosde ser los más expertos artesanos y Amati decidió ponerun cartel publicitario en la puerta de su taller en el quepodía leerse:”Aquí hacemos los mejores violines deItalia”. En la misma manzana estaban sus dos competi-dores y el primero en reaccionar ante el cartel de Amatifue Guarneri, quien optó por escribir lo siguiente en unletrero situado en el umbral de la puerta de su taller:“Aquí hacemos los mejores violines del mundo”. Stradi-vari, finalmente, escribió otro en el suyo en el que podíaleerse: “Aquí hacemos los mejores violines de estamanzana”.

LOS MEJORES VIOLINES DE ESTA MANZANA

Nuest ra soc iedad“Unión Musica l deAlaquàs” y nuestra es-cuela de música CEMAhan sido premiados porel presidente de la dipu-tación de Valencia en unacto que tuvo lugar elpasado 10 de marzo enel Palau de la Música deValencia.

El Alcalde de Alaquàs Jorge Alarte yla concejala de cultura y educaciónElvira Garcia, quisieron acompañarnosen este acto tan importante para nues-tra sociedad.

UN LIBRO

Te recomendamos: “Elcabello de Beethoven”que es una novela deMartin Russell con la quepodremos viajar a travésdel tiempo. Desde la Vie-na del XIX, pasando porlos difíciles primeros añosdel siglo XX, la PrimeraGuerra Mundial y el Holo-causto judío hasta llegara Estados Unidos, en laactualidad. Y siempre re-lacionada con la vida deBeethoveen y con sumúsica.

El pasado 10 de Abril,en el Castillo de Alaquàsparticipó el “Grup del’Olivar” en la “Trobadade Música d’Escoles enValencià”, 6 niñas entre12 y 13 años bailaron,“La Jota d’Alfarp”, “ElFandango d’Ayora” i “laJota de la Perdiueta”,acompañadas de músicay voz.

¿Conoces El himno a laalegría de Luis van Bee-thoven? Lo oyes cadavez que hay un aconteci-miento en el ParlamentoEuropeo, pues es el him-no de la Unión Europea,también puede que lo ha-yas escuchado en algúndisco de Miguel Ríos, unconocido Roquero de ladécada de los ‘70, que loconvirtió en una canción.

Nuestro amigo, músicoy directivo “LUTE”. Hasido papá recientementepor segunda vez, de unaniña preciosa, que se lla-ma Elena.

¡Enhorabuena!

PÁGINAS DE MÚSICAPÁGINAS DE MÚSICA

18

SOPA DE LETRAS

TEST CULTURAL

PÁGINAS DE MÚSICAPÁGINAS DE MÚSICA

C O N T R A B A J OO B O E G I R B F SA C L A G I D A G AC L A R I N E T E TI O B R P I C U D ER B M A C H E A N PA M I T I A D L S ML I T R O P E F E OC T R O M P A N O RF L A V I O L I N T

Busca los siguientes instrumentos:

SUDOKU MUSICAL

1. Antonio Vivaldi compuso:a) Las estaciones del trenb) Las cuatro estacionesc) Capricho Español

2. Los estilos que combina Brahmsson:a) Clásico-Románticob) Preclásico-Clásicoc) Barroco-Clásico

3. Beethoven sufrió una enfermedada los 30 años que le hizo:a) Perder la vistab) Oír cada vez menos, hasta la

sordera totalc) No poder caminar

VALORES MUSICALESCompleta los espacios en blanco demanera que sumando en horizontal yvertical se obtengan los resultados de loscuadrados en gris.

PASATIEMPOS MUSICALES DE LA UMA

PREMIS EUTERPE DE LA MÚSICA

19

PREMIS EUTERPE DE LA MÚSICA

QUÉ SON...?

Son guardons que volen reconèixer lalabor desinteressada de músics, composi-tors, institucions i en definitiva personesque treballen per la música en l’àmbit de laComunitat Valenciana. Tots ells junts, fanque la música siga part de la nostra identitat com a poble.

QUI FORMA PART DEL’ORGANITZACIÓ…?

La Federació de Societats Musicals de la Co-munitat Valenciana, amb el propòsit de que elspremis EUTERPE és consoliden en el panoramacultural valencià, com referent del dinamisme i lacreativitat del poble valencià en el món de lamúsica.

EUTERPE, en la mitologia grega, significa “la muyplacentera, o “la de agradable genio”, es la Musade la Música, especialment protectora de l’art detocar la flauta, que alguns diuen que la va inventar,encara que en aquell temps se li anomenava “aulos”.

El món clàsic ens ha proporcionat diverses imatgesd’aquesta musa, a partir de les quals, la federacióva reproduir en un model de bronze que constitueixel Trofeu Euterpe de la Música.

Cal recordar que la Música en Grecia era un pilarfonamental del desenvolupament cultural i que dividiales Arts en “Apoteléctiques” i “músiques o pràctiques.Les primeres eren aquelles en que el mateix autorcompletava l’obra. En les segones, era necessariuna altra persona que la recrearia. Entre esteslògicament es trobava la música que ja tenia unsistema estructurat i la seua aplicació era generalit-zada. Esta estructura constituiria posteriorment labase del sistema musical del món occidental i actual.

“Roselló” és músic des de el 12 anys, “trompa”. Els seus inicis en la UMAsón a l’any 1943. Quan va créixer, va continuar com músic i directiu, finsque finalment va ser President d’aquesta societat durant 15 anys. Tambéva ser músic de la Banda de la Policia Municipal de València, Directiu dela Federació de Societats Musicals de la C.V. i President de la Banda Juvenilde la Federació. Actualment als 77 anys continua de músic actiu en la Bandadels Majors de l’Horta-Sud, tocant la percussió, a més de ser el seu Vice-president.

Gràcies per TOTA UNA VIDA DEDICADA A LA MÚSICA i pel teu merescutpremi EUTERPE! Que ens ha permet conèixer quelcom més d’aquest trofeu.

FRANCESC ROSELLÓ i SEGURA,premi EUTERPE 2006,

en la categoria de directiu amb distintiuper la seua dedicació en la gestió federal

20

Avda. País Valencià, 25 - 46970 Alaquás - Tel. 96 183 67 90 - Fax 96 198 56 42

PROPERS CONCERTSA LA UNIÓ MUSICAL D’ALAQUAS

PROGRAMACIÓGRUP DE DANSES L’OLIVAR

25 de maig, 18:30 hores Concert Fi de Curs de Música i Moviment (3 a 7 anys)Cors Trotto i Saltarello

2 de juny, 18:00 hores Concert Alumnes de Música de Cambra

15 de juny, 19:00 hores Audició alumnes de 4t de Grau Elemental (Salad’assajos)

22 de juny, 18:30 hores Concert Cor Gavota

23 de juny, 19:00 hores Gala de Dansa

Del 25 al 28 de juny, 18:30 hores Audicions alumnes de l’Escola de Música

29 de juny, 19:30 hores Concert Orquestra d’Iniciació i Banda d’Iniciació

30 de juny, 19:30 hores Concert Jove Orquestra i Banda Juvenil

21 de juliol, 22:30 hores Concert Banda Simfònica de la U.M.A

26 de maig Dansà a Picassent.

23 de juny Dansà a Manises.

28, 29, 30 de juny i 1 i 2 de juliol Actuació al Marsciano (Italia).

21 de juliol Dansà a Alfarb.

28 de juliol Dansà a Sagunt.

14 d’agost Dansà al Port de Sagunt.

17 d’agost Actuació al Más del Olmo (Rincón de Ademuz).