Natalia Cuba

Tesa Mollà

Adrián Vieco

Rubén Martínez

4rt ESO-C

CONFLICTES DELS DARRES ANYS

1

ÍNDEX

1. GUERRA AL TERRORISME.

1.1. L’11-S.

1.2. Al-Qaida.

1.2.1. Ossama bin Laden.

1.3. La guerra de l’Afganistan.

1.4. El paper de l’ONU.

1.5. L’eix del mal.

2. INVASIÓ I GUERRA DE L’IRAQ.

2.1. Interessos geopolítics i econòmics de la guerra a l’Iraq.

2.2. Manifestacions contra la guerra.

3. ALTRES CONFLICTES AL MÓN.

3.1. Conflicte palestinoisraelià.

3.2. Somàlia.

3.3. Balcans.

3.4. Ruanda.

3.5. Darfur.

3.6. La guerra contra el narcotràfic a Mèxic.

4. EL NEGOCI DE LA GUERRA.

CONFLICTES DELS DARRES ANYS

2

ELS CONFLICTES DELS DARRERS ANYS

A la nostra síntesi anem a parlar de tots els fronts que avui en dia continuen oberts, dels conflictes que

hi ha al nostre món i dels que van venint, però també anem a parlar de les persones que hi ha darrere

de cadascun d’aquests problemes. Com ja sabem, al nostre món hi ha molts conflictes entre països, amb

terroristes...nosaltres hem triat els més significatius i a continuació els explicarem amb la finalitat de fer-

vos partícips de tot el que passa al nostre voltant.

En primer lloc, anem a recordar l’11 S, eixe dia en el que el món va canviar. El 11 de setembre de 2001

va haver un atac terrorista a Nova York, dos avions segrestats xocaren contra les famoses Torres

Bessones, després d’açò, els EEUU varen liderar la guerra contra el terrorisme.

Com estem parlant d’atemptats, volem fer una xicoteta menció a l’acorregut ací, a Espanya. El 11 de

març de 2004 varen col·locar 13 bombes dintre de quatre trens de rodalies que es dirigien cap a l’estació

d’Atocha (Madrid) i a l’arribar a algunes de les estacions les feren explotar, el resultat va ser catastròfic i

avui en dia encara sentim un calfred quan ho recordem.

Tornant al tema pel que havíem començat, anem a parlar dels responsables d’eixe atemptat, és a dir,

l’organització terrorista Al-Qaida. Al-Qaida està formada per islamistes radicals però el personatge més

significatiu i líder de l’organització era Ossama bin Laden, nascut a Aràbia Saudita i a l’allar d’una família

multimilionària, era un dels delinqüents més buscats després de l’11 S.

Els americans no es varen quedar amb els braços creuats, en resposta a l’atemptat i per a intentar donar

caça al terrorista, en octubre de 2001 van bombardejar Afganistan, que com ja saben el seu règim talibà

és famós per la seua violència, però també varen atacar perquè, suposadament, era un país que

amagava i defensava als terroristes.

Els Estats Units no van ser els únics que atacaren als talibans, l’ONU i una bona part de la comunitat

internacional els varen donar suport. Encara així hi continuaven havent països suposadament

defensaven als terroristes, “l’eix del mal” ho va denominar George W. Bush en un discurs al 2002.

Suposadament un d’aquests països era Iraq que, governada per Saddam Hussein, també va ser atacat

pels americans a març del 2003 per eixe motiu i perquè deien que amagaven armes de destrucció

massiva, però aquest atac no va tindre una aprovació expressa pel Consell de Seguretat de les Nacions

Unides.

A banda de tots eixos motius, darrere de totes estes guerres, tant la d’Iraq com la d’Afganistan, hi

havien altres interessos: tindre el control de les zones del món amb més petroli i altres recursos

energètics.

CONFLICTES DELS DARRES ANYS

3

El que no s’esperava és que totes aquestes guerres varen produir l’aparició d’un moviment mundial

contra la guerra que es va dur a terme a moltíssimes ciutats del món i amb una gran participació per

part de la població.

Però no tos els problemes que hi ha es queden ací, hi ha molts altres conflictes al món que també són de

gran importància i que per això hem decidit incloure’ls també a la nostra síntesi i explicar-los amb un

poc de deteniment.

La següent parada en el nostre recorregut dels conflictes al món és a Israel i Palestina, el conflicte dels

quals és un dels més antics. Aquest enfrontament s’ha esdevingut, principalment, per les disputes

territorials, però també ha influït la religió, que com ja saben a eixos països és molt tancada i els

conflictes entre musulmans i jueus per les seues diferències pereix no tindre fi.

Al continent africà, a Somàlia concretament, hi ha un conflicte pel control polític del país. Aquesta

guerra civil està des de l’any 1991 i de moment no pareix que es vaja a acabar, tindre el poder és massa

important com per a fer-ho.

Una altra parada l’anem a fer a Iugoslàvia, nascuda a la Primera Guerra Mundial, era un estat amb

moltes tensions, tensions molt fràgils que es varen trencar amb la caiguda del bloc comunista, al 1991.

Les guerres d’aquest estat eren brutals i les neteges ètniques, desplaçar d’un territori a éssers humans

d’altre grup ètnic amb el propòsit d’aconseguir una homogeneïtat ètnica en dit territori, n’eren un tret

característic. Alguns dels responsables de tota aquesta barbàrie han estat acusats de crims de guerra i

contra la humanitat però, és això prou després de tot el que varen fer? Estan complint com cal pels seus

actes totalment reprotxables?

També ens anem a detindre a Ruanda, al centre d’Àfrica, on el 1994 esclatà un conflicte entre hutus,

una divisió artificial basada en la classe social, i els tutsis. Es tracta d’una massiva matança dels hutus

cap als tutsis, que a pesar de ser molt greu, la comunitat internacional es va mantindre amb una actitud

passiva encara que desprès ho va intentar arreglar jutjant per crims contra la humanitat.

Anem a continuar a l’Àfrica, a la regió de Darfur, que des del 2003 viu immersa en una guerra, les causes

de la qual són; per una part el factor de tipus ètnic i religiós, i per altra els interessos oposats pel control

d’aigua.

Ara abandonem el continent Africà per a dirigir-se a terres americanes, exactament a Mèxic, Centre

Amèrica. Com tots sabem a aquest país hi ha molt de narcotràfic, per això es viu dia a dia una guerra

entre el govern mexicà i els càrtels de la droga que, ara per ara, pareix una batalla perduda.

Com hem pogut observar, la guerra està molt present als nostres dies i al nostre voltant, llavors algun

benefici ha de tindre, no? La guerra és un gran negoci per als països productors d’armes que

justetament són els més rics del món, el principal exportador és Estats Units, país que més guerres ha

promogut: coincidència o no? S’estima que es gasten milions de dòlars, cada any, en transferències

CONFLICTES DELS DARRES ANYS

4

d’armament militar, per tant podem dir, que els països productors d’armes comercialitzen amb la mort i

el sofriment de les persones sense cap escrúpols per obtindre el seu propi benefici.

Després d’haver estudiat i d’haver-nos especialitzat en els conflictes dels darrers anys, hem sigut

capaços d’adonar-se que hui en dia; i a pesar de totes les guerres, lluites i disputes que han passat al

llarg de la nostra història, com la Primera Guerra Mundial, la Guerra Russa o la gent que governava els

estats totalitaris, encara continuem tenint situacions i problemes greus als que estem intentant buscar

solucions entre tots, solucions que hem de trobar el més aviat possible.

Sabem que no està en les nostres mans, però cadascú de nosaltres, ficant el nostre diminut gra d’arena

diàriament, podem contribuir, sense adonar-se’n, a ajudar a que el nostre món millore i desapareguen

aquests enfrontaments, de vegades innecessaris i molt violents, que llastimen per a tota la vida a

tantíssima gent sense cap motiu.

Però ara, i sent realistes, la guerra continuarà dia rere de dia perquè no hi ha ningú capaç de parar-la, hi

ha persones que pensen que amb la guerra es solucionen les coses i encara que no és així ho seguiran

intentant, tal volta estiguen bojos perquè el significat de bogeria és fer sempre el mateix esperant un

resultat diferent, de tota manera, ara per ara, la maquinaria està en marxa i una vagada comença és

molt difícil que s’ature.

CONFLICTES DELS DARRES ANYS

5

BIBLIOGRAFIA

- Apunts d’història (major part de la informació)

- Wikipedia (completar info.)