coneixement - edebe · web viewexplicar el nom del conjunt de processos que modifiquen el relleu de...

marjal primària

Programaciód’aula

Coneixement del medi 6

Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural 6 EP

Introducció

La programació de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural considera les competències bàsiques associades a la matèria, els objetius, els continguts i els criteris de cada curs i la incorporació de l’educació de valors representats en els ensenyaments transversals i els concreta i organitza en unitats didàctiques.El projecte a bon pas incorpora el treball de les competències bàsiques, que, segons la Unió Europea, són una combinació de destreses, coneixement i actituds que totes les persones necessiten per a la seua realització i desenvolupament personal, per a ser ciutadans actius i per a integrar-se plenament en la societat. Els àmbits de competències bàsiques identificats són els següents:– Competència lingüística .

– Competencia artística i cultural.

– Tractament de la informació i competència digital.

– Competència matemàtica.

– Competència per aprendre a aprendre.

– Autonomia i iniciativa personal.

– Coneixement i interacció amb el món físic.

– Competència social i ciutadana.

Totes les àrees contribueixen al desenvolupament d’aquestes competències. Els continguts de l’àrea de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural prioritzen el desenvolupament de la competència sobre el coneixement i la interacció amb el món físic i de la competència social i ciutadana, tot i que també contribueixen al desenvolupament d’altres tipus de competències. Per exemple, la competència lingüística, per l’ús necessari de la capacitat de comprensió i d’expressió, la competència relacionada amb l’autonomia i iniciativa personal o la competència per aprendre a aprendre.

http://www.edebe.com 2

http://www.edebe.com/


PROGRAMACIÓ D’AULACONEIXEMENT DEL MEDI 6

UNITAT 1: La relació en l’ésser humà

Competències bàsiquesConeixement i interacció amb el món físic.— Comprendre els processos del món físic i situar-los en l’espai i en el temps.

Identificar-se com ésser viu i conéixer les funcions vitals que com a tal desenvolupa.

Identificar les parts del sistema nerviós i la seua funció.

Comprendre els processos que es duen a terme al cos.

Conéixer els òrgans dels sentits i situar-los en el propi cos.

Comprendre el mecanisme de visió i d’audició.

Comprendre la funció dels ossos i els músculs.

Analitzar els músculs i els ossos que intervenen en els moviments voluntaris i els moviments involuntaris

Comprendre i diferenciar com es produeix un moviment voluntari o un moviment involuntari.

— Interaccionar de manera responsable amb el món físic.

Reconéixer la funció i la importància dels òrgans dels sentits en la vida diària.

Ser conscient de la importància dels òrgans dels sentits i de l’aparell locomotor per a relacionar-se amb l’entorn.

Ser conscient de la importància de cadascuna de les parts del sistema nerviós per a relacionar-se.

— Practicar hàbits de vida saludable.

Conéixer alguns hàbits saludables per al propi cos.

Social i ciutadana.— Utilitzar el sentit crític.

Valorar les alternatives davant una situació.

Rebutjar qualsevol tipus de discriminació per raons de sexe, ètnia o aspecte físic.

Comunicació lingüística.— Llegir.

Constatar la comprensió lectora mitjançant la resolució d’activitats referides al text.




Interpretar el contingut de textos escrits.

— Escriure.

Utilitzar amb precisió el vocabulari específic.

Completar un esquema amb paraules.

Tractament de la informació i competència digital.— Obtindre i gestionar informació.

Buscar, interpretar, seleccionar i organitzar informació procedent de diversos suports.

Tindre l’hàbit de consultar diferents fonts d’informació per resoldre situacions de la vida quotidiana.

— Transmetre i utilitzar la informació.

Resoldre activitats a partir de la informació obtinguda.

— Utilitzar la informació.

Elaborar i completar esquemes a partir de la informació obtinguda.

Aprendre a aprendre.— Conéixer les seues capacitats.

Ser conscient de la pròpia capacitat d’aprendre i saber valorar la faena realitzada.

Conéixer la manera correcta de presentar els treballs, tant en el seu contingut com en la seua presentació.

Tindre l’hàbit de preguntar i consultar els dubtes que van sorgint en els nous aprenentatges.

— Motivar-se per aprendre.

Valorar l’esforç per millorar les tasques encarregades.

Gaudir de la satisfacció del treball ben fet.

Organitzar informació en esquemes i resums que faciliten la memorització de les idees essencials.

Localitzar parts del cos en dibuixos i esquemes anatòmics.

Autonomia i iniciativa personal.— Planificar, realitzar i avaluar projectes individuals i col·lectius.

Valorar la tasca realitzada en grup, la qualitat del resultat aconseguit i el grau d’implicació de cadascun dels seus components.




Objectius didàctics Reconéixer la relació que hi ha entre el sistema nerviós i els sentits per a percebre

els canvis en l’entorn.

Identificar els òrgans del sistema nerviós i la funció de cadascun.

Reconéixer els òrgans dels sentits i la funció de cadascun.

Reconéixer les funcions de l’aparell locomotor.

Identificar els principals ossos i músculs del cos humà.

Esbrinar com es produeix el moviment i diferenciar entre moviments voluntaris i involuntaris.

Valorar la importància d’uns hàbits de salut correctes.

ContingutsConceptes

Les cèl·lules: concepte i parts.

Els nivells d’organització cel·lular: teixit, òrgan i sistema.

Les funcions vitals de l’ésser humà.

Els sistemes que duen a terme les funcions vitals de l’ésser humà.

El sistema nerviós: morfologia.

Funcionament del sistema nerviós.

Els òrgans dels sentits.

L’ull i les seues parts. El mecanisme de la visió.

L’orella i les seues parts. El mecanisme de l’audició.

El nas i la percepció de les olors.

La llengua: papil·les gustatives. Tipus de sabors.

La pell. La percepció de sensacions tàctils.

Les funcions de l’aparell locomotor.

Els ossos i els músculs de l’esquelet humà.

Els moviments voluntaris i involuntaris.

Hàbits que afavoreixen la salut de l’aparell locomotor i del sistema nerviós.

Procediments Identificació de les parts de la cèl·lula.

Identificació de les funcions de cadascun dels sistemes.

Identificació de les parts del sistema nerviós i de la funció que fan.

Identificació dels òrgans dels sentits en el propi cos i en guies i models anatòmics.




Localització d’ossos, músculs, tendons i articulacions en el propi cos i en models anatòmics.

Anàlisi dels músculs que intervenen en la realització de moviments voluntaris.

Valors Adopció d’hàbits que contribueixen a mantindre la salut del sistema nerviós i

l’aparell locomotor.

Ensenyaments transversals Educació moral i cívica: Comprensió i valoració de les característiques i

qualitats de les persones que l’envolten reconeixent i valorant les seues diferències.

Educació per a la salut: Establiment de relacions equilibrades i constructives amb les persones del seu entorn, basades en el respecte i la solidaritat.

Educació per a la igualtat de sexes: Establiment de relacions equilibrades i constructives amb les persones en la convivència amb els altres, en un marc d’estima i valoració.

Activitats d’aprenentatgeA continuació detallem les activitats que es van proposant al llarg de la unitat:

Explicar les parts de la cèl·lula animal.

Comparar els conceptes de sistema i teixit.

Explicar en què consisteix cadascuna de les funcions vitals de l’ésser humà i indicar quins sistemes intervenen en cada funció.

Indicar quina part del sistema nerviós s’encarrega de dur a terme diverses accions.

Identificar les diferents fases del procés de relació que s’esdevenen entre la percepció de l’estímul i l’elaboració de la resposta.

Identificar la informació que aporten els sentits de la vista, l’oïda, l’olfacte, el gust i el tacte quan efetuem una acció determinada.

Explicar les funcions dels sistemes esquelètic i muscular.

Identificar els ossos i els músculs del crani, les extremitats superiors i les extremitats inferiors.

Classificar diversos moviments segons que siguen voluntaris o involuntaris.

Respondre diverses preguntes sobre els hàbits saludables del sistema nerviós i de l’aparell locomotor.

Activitats complementàries Afermar els coneixements sobre les cèl·lules i les funcions vitals.




Consolidar els coneixements sobre el sistema nerviós.

Treballar els òrgans dels sentits i l’aparell locomotor.

Afermar el coneixement d’hàbits saludables.

Consolidar els coneixements de la funció de relació.

Atenció a la diversitatFitxa de reforç de les competències bàsiques

Anotar en els dibuixos de models anatòmics el nombre corresponent a diversos ossos i músculs.

Classificar diversos músculs segons la part del cos on corresponen.

Fitxa d’aprofundiment Dur a terme diverses experiències relacionades amb la percepció visual.

Activitats d’avaluació Llibre de l’alumne:

Distingir els sistemes d’organització cel·lular.

Completar diverses frases sobre el sistema nerviós.

Classificar diverses parts del cos segons els òrgans dels sentits amb què es relacionen.

Identificar ossos i músculs en un dibuix de l’aparell locomotor.

Explicar la diferència entre un moviment voluntari i un altre involuntari.

Fitxa fotocopiable d’avaluació: Enumerar les parts d’una cèl·lula.

Indicar quina part del sistema nerviós emet la resposta en diferents accions.

Completar una taula sobre els ossos i els músculs de l’aparell locomotor.

Explicar la diferència entre moviment voluntari i involuntari.

Promoció de la lectura Aplicar estratègies lectores per a la comprensió dels enunciats de les activitats.

Treballar la lectura eficaç de textos expositius, la relació entre imatge i text i l’elaboració de resums i esquemes personals dels textos.




Promoció de les TIC Internet: buscar dades sobre el sistema nerviós, l’aparell locomotor i els òrgans

dels sentits.




UNITAT 2: La nutrició en l’ésser humà


Identificar-se com a ésser viu i conéixer la funció de nutrició.

Identificar i localitzar els sistemes que intervenen en la funció de nutrició.

Comprendre els processos que es duen a terme en el cos.

Conéixer les característiques bàsiques del sistema digestiu, del sistema respiratori, del sistema circulatori i del sistema excretor.

Comprendre en què consisteixen la respiració i la circulació.

Comprendre en què consisteix la digestió i l’excreció.

Ser conscient dels processos de la respiració i la circulació en diverses situacions.


Ser conscient de la importància d’una dieta sana i equilibrada per al bon funcionament dels sistemes que intervenen en la funció de nutrició.



Conéixer les repercussions negatives del consum de drogues, alcohol i tabac.

Social i ciutadana.— Relacionar-se amb els altres mostrant empatia. Comportar-se en societat.

Adonar-se de la importància d’escoltar als altres.


Valorar les alternatives davant una situació



Constatar la comprensió lectora mitjançant la resolució d’activitats referides a un text.

— Escriure.







Obtindre informació a partir de dibuixos i models anatòmics.

Elaborar taules i esquemes.







Disfrutar de la satisfacció del treball ben fet.



Autonomia i iniciativa personal. Planificar, realitzar i avaluar projectes individuals i col·lectius.


Objectius didàctics Reconéixer els sistemes que intervenen en la funció de nutrició.

Identificar els òrgans i les funcions del sistema digestiu, del sistema respiratori, del sistema circulatori i del sistema excretor.

Distingir les fases de la respiració i de la digestió i les accions que tenen lloc en cadascuna.

Distingir els components de la sang.

Diferenciar els dos recorreguts de la circulació: major i menor.

Conéixer el procés de l’excreció.

Localitzar en el cos humà els renyons i el cor.

Interpretar esquemes i models anatòmics del cos humà.

Valorar la importància de seguir bons hàbits per tindre compte de la nostra salut.




ContingutsConceptes

Els sistemes que porten a terme la funció de nutrició.

El sistema digestiu: parts i òrgans.

La digestió: concepte i fases.

El sistema respiratori: parts i òrgans.

Fases de la respiració.

El sistema circulatori: funcions i components.

Els components de la sang.

La circulació sanguínia: circulació major i circulació menor.

Els components del sistema excretor.

L’excreció.

Procediments Identificació de l’activitat dels sistemes que intervenen en la funció de nutrició.

Localització dels òrgans que formen el sistema digestiu i de les glàndules que intervenen en la digestió.

Identificació de les transformacions que es produeixen durant la digestió i de la fase corresponent.

Classificació dels aliments segons la funció que fan.

Anàlisi d’una dieta.

Localització dels òrgans del sistema respiratori.

Localització dels òrgans en els quals té lloc cadascuna de les fases de la respiració.

Identificació de la funció dels components del sistema circulatori.

Elaboració d’esquemes que representen el procés de la circulació sanguínia.

Identificació de les parts del sistema excretor. El procés d’excreció.

Valors Interés per conéixer com es duu a terme la digestió.

Valoració de la necessitat de seguir uns hàbits saludables en l’alimentació.

Valoració de la necessitat de seguir alguns consells per a mantindre la salut del sistema respiratori.

Valoració de la necessitat de seguir hàbits saludables per al sistema circulatori.

Hàbits saludables per al sistema excretor.






Educació per a la salut: Establiment de relacions equilibrades i constructives amb les persones del seu entorn, basades en el respecte i la solidaritat.

Educació per a la igualtat de sexes: Establiment de relacions equilibrades i constructives amb les persones en la convivència amb els altres, en un marc d’estima i valoració.


Identificar el sistema al qual es refereixen diverses afirmacions.

Dibuixar el sistema digestiu i identificar-ne el nom de les parts.

Anomenar les substàncies que sintetitzen les glàndules annexes del sistema digestiu.

Ordenar les fases de la digestió.

Escriure la fase i l’òrgan en què tenen lloc diferents transformacions dels aliments i els sucs que hi intervenen.

Explicar el concepte de dieta sana i equilibrada.

Proposar mesures per a millorar l’alimentació cap a una dieta sana i equilibrada.

Respondre a preguntes relacionades amb el sistema respiratori.

Explicar què succeeix quan l’aire es troba en diversos òrgans de les vies respiratòries.

Descriure les fases de la respiració.

Indicar en ordre, les vies respiratòries per les quals passa l’aire fins als pulmons.

Explicar els components del sistema circulatori i la funció de cadascun.

Dibuixar els esquemes de la circulació major i de la circulació menor de l’ésser humà i senyalar el recorregut de la sang en cada cas.

Respondre preguntes relacionades amb el sistema excretor.

Explicar la importància de filtrar la sang.

Descriure la formació de l’orina i el recorregut que segueix fins a ser expulsada.

Activitats complementàries Treballar els continguts sobre la funció de nutrició.

Consolidar els coneixements sobre el sistema digestiu.

Afermar els coneixements sobre el sistema respiratori, el sistema circulatori i el sistema excretor.




Consolidar els coneixements sobre la nutrició en l’ésser humà.


Localitzar les parts del cos humà dels sistemes que duen a terme la funció de relació.

Relacionar diverses paraules segons corresponguen a la digestió intestinal, l’expiració o la circulació major.

Fitxa d’aprofundiment Elaborar una llista amb els aliments ingerits en un dia, classificar-los i respondre

diverses preguntes sobre una dieta equilibrada.

Explicar el procés de la digestió.

Escriure cinc consells per a una dieta equilibrada.


Explicar la finalitat de la funció de nutrició.

Explicar les fases del procés digestiu en què s’esdevenen les transformacions i els òrgans que hi intervenen.

Classificar diversos òrgans segons pertanguen al sistema digestiu o al respiratori. Ordenar aquests òrgans segons el recorregut dels aliments o de l’aire.

Respondre diverses preguntes sobre la respiració.

Identificar les parts del sistema circulatori segons la seua funció.

Dibuixar un cor i assenyalar-hi les parts.

Ordenar frases segons el procés de circulació de la sang.

Explicar diversos conceptes sobre el sistema excretor.

Fitxa fotocopiable d’avaluació:

Completar diverses oracions sobre el sistema circulatori.

Relacionar diversos aliments amb la funció que fan i l’aportació que duen a terme a l’organisme.

Identificar quins components de la sang acompleixen diverses funcions.

Classificar diversos conceptes segons que corresponguen al sistema circulatori o al sistema excretor.

Enumerar els òrgans que formen les vies respiratòries.






Promoció de les TIC Internet: buscar dades sobre els sistemes que intervenen en la funció de nutrició

i sobre els aliments necessaris per a seguir una dieta sana i equilibrada.




UNITAT 3: La reproducció humana


Reconéixer els canvis que experimenta el cos humà en l’adolescència.

Conéixer les característiques bàsiques del sistema reproductor humà i les diferències entre sexes.

Identificar les cèl·lules sexuals masculines i femenines.

Identificar i localitzar els òrgans principals de l’aparell reproductor masculí i de l’aparell reproductor femení.

Comprendre en què consisteix la fecundació humana i, a grans trets, els processos que es donen durant l’embaràs i el naixement d’un bebé.


Reconéixer els canvis que experimenta el cos humà en l’adolescència.





— Relacionar-se amb els altres mostrant empatia.



Comunicació lingüística.— Parlar i escoltar.


— Llegir.



— Escriure.























Objectius didàctics Descobrir els canvis que experimenta el cos humà en l’adolescència.

Conéixer la funció de reproducció en l’ésser humà.

Identificar els òrgans que componen el sistema reproductor masculí i el femení.

Identificar les cèl·lules sexuals masculines i femenines.

Conéixer el procés de formació de les cèl·lules sexuals masculines i femenines.

Diferenciar les etapes de formació d’un nou ésser.




Valorar la necessitat d’adquirir hàbits saludables per a la salut del nostre cos.

ContingutsConceptes

La reproducció.

Els canvis físics en la pubertat.

L’aparell reproductor femení: òrgans i funcions.

Les cèl·lules sexuals femenines: els òvuls.

L’aparell reproductor masculí: òrgans i funcions.

Les cèl·lules sexuals masculines: els espermatozoides.

Les etapes de la formació d’un nou ésser: fecundació, embaràs i part.

Procediments Localització dels òrgans del sistema reproductor femení en dibuixos il·lustratius.

Localització dels òrgans del sistema reproductor masculí en dibuixos il·lustratius.

Valors Presa de consciència dels hàbits saludables pel sistema reproductor.

Ensenyaments transversals Educació cívica: Manteniment d’actituds solidàries col·laboradors amb les

persones del seu entorn immediat.

Educació moral: Desenvolupament de l’autonomia personal, així com les possibilitats de prendre iniciatives.

Educació ambiental: Adquisició d’un coneixement global de l’entorn i conscienciació sobre els problemes que l’afecten.


Explicar què és la pubertat i les edats que comprén.

Classificar canvis de la pubertat segons siguen comuns als xics i les xiques o si corresponen als xics o a les xiques.

Explicar el cicle de la menstruació.

Reconéixer entre quines edats és possible un embaràs.

Ordenar cronològicament diversos conceptes segons la primera aparició en la vida d’una dona.

Explicar què és la menstruació i d’on procedeix.




Respondre preguntes sobre l’aparell reproductor masculí.

Ordenar les parts de l’aparell reproductor masculí segons el procés de formació i expulsió dels espermatozoides.

Anomenar quins aparells tenen en comú la uretra.

Explicar què és el semen i indicar el nom que rep la seua eixida de l’aparell reproductor masculí.

Indicar quan s’inicia l’embaràs i el temps que dura.

Identificar com s’alimenta l’embrió per poder créixer i desenvolupar-se.

Explicar què és la cesària i quan es practica.

Explicar la importància de la higiene en el compte del sistema reproductor.

Esmentar els metges que cal visitar per tindre compte de la salut de l’aparell reproductor i quina funció fan.

Activitats complementàries Treballar els continguts sobre la reproducció humana

Afermar els coneixements sobre l’aparell reproductor masculí i l’aparell reproductor femení.

Consolidar els coneixements sobre la formació d’un nou ésser.

Afermar els coneixements sobre la reproducció humana.


Identificar els òrgans de cadascun dels sistemes reproductors.

Completar diverses frases sobre els sistemes reproductors.

Fitxa d’aprofundiment Completar un esquema sobre l’evolució motriu i de la parla d’un xiquet.

Redactar la seua història personal dels primers anys de vida.


Explicar què és la pubertat i els canvis que experimenten els xics i les xiques en aquest període.

Identificar les parts dels aparells reproductors masculí i femení.

Anomenar les cèl·lules sexuals masculines i femenines, descriure’n les característiques i situar en quin òrgan es produeixen.

Definir els conceptes bàsics de la funció de reproducció.




Ordenar les fases del desenvolupament del nou ésser i indicar a quin moment del desenvolupament correspon.

Explicar hàbits d’higiene relacionats amb l’aparell reproductor.

Fitxa fotocopiable d’avaluació: Anomenar les cèl·lules reproductores masculines i femenines.

Explicar des de quin moment el cos humà conté les cèl·lules reproductores.

Explicar la funció de diferents òrgans dels sistemes reproductors femení i masculí.

Respondre a diverses preguntes sobre la formació d’un nou ésser.



Promoció de les TIC Internet: buscar dades sobre l’aparell reproductor masculí i l’aparell reproductor

femení.




UNITAT 4: L’energia


Conéixer les diferents formes d’energia.

Reconéixer les energies renovables i les energies no renovables.

Conéixer els fenòmens de la llum.

Interpretar dibuixos i esquemes sobre els fenòmens de la llum i els tipus de cossos segons la capacitat d’emetre llum.

Reconéixer les qualitats del so.

Interpretar els valors numèrics relacionats amb els sons.

Conéixer els fenòmens relacionats amb la transmissió de la calor.

Identificar els efectes de la calor.


Ser conscients de les repercussions que té l’ús de les energies renovables i no renovables.

Identificar els diferents tipus de cossos que ens envolten segons la capacitat d’emetre llum.

Ser conscients de les aplicacions a la vida quotidiana dels efectes de la calor.




— Escriure.






















Objectius didàctics Identificar les principals formes d’energia.

Diferenciar les fonts d’energia renovable i no renovable.

Identificar la llum, el so i la calor com a formes d’energia.

Reconéixer els fenòmens relacionats amb la llum i el so.

Conéixer i diferenciar les qualitats del so.

ContingutsConceptes

L’energia.

Les formes d’energia: elèctrica, lluminosa, calorífica, mecànica, química i nuclear.

Les fonts d’energia renovables.

Les fonts d’energia no renovables.

La llum.




Els cossos lluminosos i els il·luminats.

Els fenòmens de la llum: reflexió i refracció.

Les lents convergents i les lents divergents.

El so.

Les qualitats del so.

Els fenòmens relacionats amb el so: l’eco i la reverberació.

La calor.

La transmissió de la calor: conducció, convecció i radiació.

Els efectes de la calor: canvis de temperatura, canvis d’estat i la dilatació o contracció.

Procediments Identificació de les fonts d’energia.

Interpretació d’esquemes i dibuixos dels conceptes explicats.

Interpretació de valors numèrics relacionats amb el so.

Valors Valoració de les repercussions que té l’ús d’energies renovables i no renovables.

Ensenyaments transversals Educació cívica: Participació en les activitats respectant els punts de vista

diferents.

Educació per a la pau: Desenvolupament i valoració de les pròpies capacitats de manera reflexiva i positiva.



Enumerar diferents formes d’energia que utilitzen en la seua habitació.

Explicar les transformacions d’energia de diversos instruments.

Explicar els dos tipus de fonts d’energia i les característiques de cadascuna.

Explicar amb quina font d’energia funcionen diverses màquines.

Dibuixar l’entrada d’un raig de llum en l’aigua i explicar el fenomen que es produeix.

Classificar cossos segons la capacitat que tenen d’emetre llum.

Explicar com es transmet el so.




Identificar quina qualitat del so permet diferenciar entre diversos sons.

Explicar en què consisteix l’eco i quan succeeix.

Explicar la transmissió de la calor en diverses situacions.

Explicar l’efecte que produeix la transmissió de calor en una situació proposada.

Activitats complementàries Afermar els coneixements sobre l’energia.

Consolidar els coneixements de l’energia, les diverses formes i fonts d’energia.

Treballar els coneixements de la llum, de la calor i del so.

Consolidar els coneixements sobre l’energia.


Identificar els fenòmens que reprodueixen uns esquemes i assenyalar les diferències.

Completar un esquema de la classificació dels cossos segons la llum que reben.

Explicar la deferència entre diverses classes de cossos i anotar exemples.

Fitxa d’aprofundiment Respondre diverses preguntes sobre els diferents tipus de termòmetres.

Respondre diverses preguntes sobre Torricelli i la graduació de termòmetres.


Explicar la transformació d’energia que efectuen diversos aparells.

Identificar les diverses fonts d’energia que s’observen en un dibuix i indicar les que contaminen i les que no contaminen.

Explicar què és la llum, com es percep i com es propaga.

Explicar les diferències que hi ha entre diversos cossos segons la capacitat que tenen de transmetre llum.

Explicar el fenomen de la llum relacionat amb les lents i indicar quins tipus de lents coneixen.

Explicar què és la intensitat i el to del so i comparar aquestes qualitats de diversos sons.

Indicar com es transmet la calor en un sòlid, un líquid i un gas i anomenar els tipus de transmissió de calor que requereixen el contacte entre els cossos i els que no.

Raonar quin efecte de la calor s’esdevé en la situació proposada.




Fitxa fotocopiable d’avaluació: Completar una taula sobre les formes d’energia que proporcionen diversos

elements.

Completar una definició sobre l’energia.

Explicar en què consisteixen la reflexió i la refracció de la llum.

Anomenar les qualitats del so i dir quina és la més efectiva per a reconéixer un so.

Explicar la diferència entre eco i reverberació.

Identificar l’instrument i la unitat usats per a mesurar la temperatura.

Explicar els tipus de transmissió de la calor que existeixen, i posar un exemple de cadascun.



Promoció de les TIC Internet: buscar dades sobre les energies renovables i les energies no renovables.




UNITAT 5: Electricitat i magnetisme


Reconéixer els diferents tipus de centrals elèctriques.

Conéixer el procés de transformació de l’energia elèctrica.

Identificar els components d’un circuit elèctric.

Diferenciar els diferents tipus de circuits.

Identificar les parts d’un imant i diferenciar els imants naturals dels artificials.

Aplicar el pensament científic i tècnic per interpretar la informació que es rep i predir i prendre decisions.


Ser conscients que l’energia responsable és més respectuosa amb el medi ambient.

Aplicar a la realitat del nostre entorn el magnetisme.




— Escriure.






















Objectius didàctics Conéixer les diverses formes d’obtindre energia elèctrica i saber com es

transporta fins als llocs on es consumeix.

Identificar els components d’un circuit elèctric.

Comprendre el funcionament d’un circuit elèctric.

Conéixer les aplicacions de l’energia elèctrica.

Conéixer en què consisteix el magnetisme.

Saber què és un imant i identificar-ne les parts.

Conéixer en què consisteix un electroimant i quines utilitats té.

ContingutsConceptes

Les centrals elèctriques: hidroelèctrica, tèrmica, eòlica, solar i nuclear.

La transformació de l’energia elèctrica.

El circuit elèctric.

Els components bàsics d’un circuit elèctric.

El magnetisme.

Els imants naturals i els imants artificials.




El camp magnètic.

Els pols d’un imant.

El magnetisme terrestre.

La brúixola.

L’electroimant.

Els elements d’un electroimant.

El funcionament d’un electroimant.

Procediments Reconéixer les utilitats dels materials conductors i els materials aïllants.

Diferenciar entre un circuit en sèrie i un circuit en paral·lel.

Observació d’esquemes i dibuixos.

Valors Identificar les energies renovables com les fonts d’energia més respectuoses amb

el medi ambient.

Ensenyaments transversals Educació ambiental: Adquirir un coneixement global de l’entorn i conscienciar-

se sobre els problemes bàsics que l’afecten.

Educació cívica: Manteniment d’actituds solidàries i col·laboradores amb les persones del seu entorn immediat.


Explicar com s’obté l’energia elèctrica i com es transporta fins a les cases.

Anomenar diversos aparells que transformen l’energia elèctrica en calorífica, lluminosa i mecànica.

Explicar de quin material està format el mànec de les eines dels electricistes.

Raonar els beneficis de les centrals que utilitzen fonts d’energia renovables.

Explicar per què les instal·lacions de les cases estan en paral·lel i no en sèrie.

Identificar els elements d’un circuit.

Respondre diverses preguntes sobre un circuit.

Explicar què és un imant i anomenar objectes que continguen un imant.

Explicar què és un camp d’atracció magnètica i com es pot observar.

Indicar on es troben els pols magnètics terrestres.




Anomenar quin aparell es relaciona amb el camp magnètic terrestre i quina utilitat té.

Explicar la manera d’orientar-se en un mapa.

Experimentar amb una brúixola i respondre diverses qüestions.

Explicar per què la grua que alça ferralla utilitza un electroimant i no un imant.

Explicar la utilitat d’un electroimant a les plantes de reciclatge.

Activitats complementàries Afermar els coneixements sobre l’energia.

Consolidar els coneixements de l’energia elèctrica i els circuits elèctrics.

Treballar els coneixements del magnetisme.

Afermar els coneixements sobre l’electricitat i el magnetisme.

Consolidar els coneixements sobre l’energia.


Identificar en un dibuix les parts d’una central hidroelèctrica, explicar el seu funcionament i com arriba l’electricitat a les llars.

Explicar què són els materials conductors i els materials aïllants.

Classificar diversos materials segons que siguen conductors o aïllants.

Fitxa d’aprofundiment Explicar què és la instal·lació elèctrica d’una casa i quins són els elements que la

componen.

Identificar i respondre diverses preguntes sobre les dades d’un rebut de llum.

Respondre diverses preguntes sobre els elements d’una instal·lació elèctrica d’una casa i dibuixar el quadre de distribució; identificar-ne els interruptors i quina funció tenen.


Explicar què és l’energia elèctrica i com l’aconseguim.

Representar un circuit elèctric amb els símbols corresponents i respondre diverses preguntes sobre l’estructura i les propietats que té.

Dibuixar un circuit en paral·lel i respondre què succeeix si es fon una bombeta.

Observar la fotografia de diversos imants i respondre les preguntes sobre la manera com es comporta.




Explicar què succeeix si acostem un imant a una brúixola.

Explicar com es pot desviar l’agulla d’una brúixola si no tenim un imant.

Explicar què és un electroimant i quins avantatges té.

Explicar la relació que existeix entre electricitat i magnetisme.

.Fitxa fotocopiable d’avaluació: Explicar què és l’electricitat i d’on s’obté.

Relacionar els components d’un circuit amb la funció que tenen.

Dibuixar un circuit en sèrie i un altre en paral·lel.

Explicar què és un imant a partir de diverses paraules.

Indicar quines afirmacions són vertaderes i quines són falses.



Promoció de les TIC Internet: buscar dades sobre l’energia elèctrica i el magnetisme.




Valoració de les competències bàsiques de les unitats 1 a 5Competència en coneixement i interacció amb el món físic. — Comprendre els processos del món físic i situar-los en l’espai i en el temps.

Identificar les funcions vitals de l’ésser humà i els sistemes que intervenen en cadascuna.

Identificar les propietats de la matèria i els canvis que experimenta.

Aplicar coneixements bàsics per resoldre problemes.

Competència en comunicació lingüística. — Llegir.

Interpretar el significat dels textos escrits per resoldre activitats.

Competència artística i cultural. — Comprendre l’art.

Interpretar imatges per resoldre les activitats.




UNITAT 6: Forces


Identificar diferents tipus de forces.

Conéixer els efectes de la combinació de forces.

Saber calcular la força resultant d’una combinació de forces.

Diferenciar les màquines simples de les màquines compostes.

Diferenciar els tipus de palanques.

Reconéixer els elements d’una palanca.

Interactuar amb l’espai circumdant: resoldre situacions en què intervinguen objectes, la posició en què es troben i el moviment.


Ser conscients de la utilitat de les màquines en la nostra vida diària.

Reconéixer les màquines simples que componen algunes màquines compostes.

Identificar les màquines del nostre entorn.




— Escriure.






















Objectius didàctics Identificar els efectes d’una força.

Reconéixer la força resultant en una combinació de forces.

Diferenciar les màquines simples de les compostes.

Conéixer les principals màquines simples i compostes.

Identificar els graus de les palanques i els elements que les componen.

Reconéixer les màquines simples d’una màquina composta.

ContingutsConceptes

La força.

La força de la gravetat.

Els canvis que provoquen les forces.

La força resultant.

Efectes de la combinació de les forces.

Les màquines simples: definició, funcionament i exemples.

Les màquines compostes: definició, funcionament i exemples.




Els elements de la palanca.

Els tipus de palanques.

Les corrioles simples i les corrioles compostes.

Els engranatges.

Les màquines que componen una bicicleta.

El funcionament d’una bicicleta.

Procediments Identificació de la força resultant en la combinació de forces.

Identificació dels elements i els tipus de palanques.

Valors Interés per conéixer les màquines que ens envolten i l’ús que se’n fa.

Ensenyaments transversals Educació ambiental: Adquirir un coneixement global de l’entorn i conscienciar-

se sobre els problemes bàsics que l’afecten.

Educació del consumidor: Actuació de manera responsable i segura en la utilització de béns de consum.


Explicar amb exemples què és una força.

Explicar les forces que intervenen en diferents situacions.

Explicar el concepte de força resultant.

Respondre diverses preguntes sobre la combinació de forces.

Aplicar l’ús de màquines a situacions de la vida diària.

Classificar diverses màquines en simples i compostes.

Comparar els conceptes de màquina simple i màquina composta.

Reconéixer objectes de la vida diària que siguen palanques i identificar els seus elements.

Proposar la màquina que cal utilitzar per a resoldre diverses situacions.

Identificar de quina màquina deriven els engranatges.

Explicar la funció de les rodes dentades que trobem a la bicicleta.

Identificar quins tipus de màquines són diferents peces d’una bicicleta.




Activitats complementàries Consolidar els coneixements sobre les forces.

Treballar els coneixements de les màquines.

Consolidar els coneixements sobre les màquines simples i les màquines compostes.


Identificar els canvis produïts per l’acció d’una força.

Dibuixar esquemes sobre la combinació de forces que actuen sobre un objecte i la força resultant.

Buscar en una sopa de lletres set màquines i classificar-les segons que siguen simples o compostes.

Relacionar els tipus de palanques amb la descripció i l’esquema que els correspon.

Fitxa d’aprofundiment Resoldre gràficament i numèricament la força resultant en diverses situacions.


Reconéixer els efectes d’una força sobre un objecte en moviment.

Explicar la combinació de forces que cal aplicar en una situació.

Definir el concepte de màquina.

Representar una palanca i indicar els seus elements.

Explicar els avantatges de les corrioles.

Indicar el tipus de bossell que cal utilitzar per alçar pesos sense fer massa força.

Identificar les màquines simples d’una màquina complexa.

Fitxa fotocopiable d’avaluació: Explicar quins canvis pot provocar una força en un objecte.

Indicar quines afirmacions són falses i corregir-les.

Identificar el punt de suport, la resistència i la força en diferents objectes i indicar quin tipus de palanca és cadascun dels objectes.

Explicar quin tipus de màquina simple s’utilitza en tres objectes.






Promoció de les TIC Internet: buscar dades sobre els diferents tipus de màquines i els elements que

les componen.




UNITAT 7: La Terra


Identificar les característiques del planeta Terra.

Conéixer les capes de la Terra.

Conéixer les conseqüències dels moviments de plaques i la deriva dels continents.

Diferenciar els plecs de les falles i classificar-los.

Reconéixer les parts d’un volcà i els elements d’un terratrèmol.

Conéixer els agents geològics.

Identificar els processos geològics externs.


Interpretar dibuixos i esquemes.

Mostrar interés per la investigació dels fenòmens naturals.

Ser conscient de la importància d’investigar els fenòmens naturals.



— Llegir.



— Escriure.















Obtindre informació a partir de dibuixos i models.

Elaboració de taules i esquemes.









Localitzar les capes de la Terra en dibuixos i esquemes.



Objectius didàctics Identificar les capes que formen el planeta Terra i conéixer les seues

característiques.

Conéixer en què consisteix l’activitat interna i externa de la Terra.

Comprendre el moviment de les plaques litosfèriques i les seues conseqüències.

Conéixer les diverses manifestacions de l’activitat interna de la Terra.

Identificar els processos geològics de l’activitat externa de la Terra.

Reconéixer els agents geològics responsables de l’activitat externa de la Terra.




Relacionar els agents geològics amb els processos geològics.

Valorar l’activitat interna i externa de la Terra com els mecanismes que modifiquen la superfície terrestre.

ContingutsConceptes

Les característiques del planeta Terra i la seua estructura interna.

La geosfera: escorça, mantell i nucli.

Les plaques litosfèriques: els límits de plaques i les seues conseqüències.

El moviment de les plaques i la deriva dels continents.

Els plecs i les falles. La seua classificació.

Volcans: les parts d’un volcà. Tipus de materials expulsats.

Terratrèmols: hipocentre i epicentre. El sismògraf.

Els processos geològics externs: erosió, transport i sedimentació.

Els agents geològics: l’aigua, el vent i els éssers vius.

L’aigua: rius, glaceres, torrents i aigües d’escorrentia, oceans i mars i aigües subterrànies.

El vent.

Els éssers vius.

Procediments Interpretació de dibuixos i esquemes.

Identificació de processos geològics a partir de fotografies.

Valors Interés per la investigació de fenòmens naturals.

Ensenyaments transversals Educació ambiental: Adquisició d’un coneixement global de l’entorn i

conscienciació sobre els problemes que l’afecten.



Definir diversos conceptes.




Ordenar les capes de la Terra de la més interna a la més externa; indicar l’estat dels materials que hi ha en cadascuna.

Explicar què és una placa litosfèrica, els tipus de límits entre plaques i els fenòmens que s’hi esdevenen.

Dibuixar o fotocopiar un planisferi, retallar els continents i intentar encaixar-los. Anotar els que encaixen aproximadament i els que no ho fan.

Explicar, amb l’ajuda de dibuixos, què són un plec i una falla i quins tipus de plecs i falles podem trobar.

Explicar què és una erupció volcànica.

Explicar què són l’hipocentre i l’epicentre d’un terratrèmol.

Investigar sobre els volcans i terratrèmols a Espanya i contestar diverses preguntes.

Explicar el nom del conjunt de processos que modifiquen el relleu de la superfície terrestre, quins són i com es duen a terme.

Explicar què són els detritus i els sediments i en quin procés geològic predomina la seua formació.

Identificar els processos geològics predominants en diverses imatges.

Classificar diverses paraules relacionades amb l’activitat geològica dels rius i les glaceres i explicar quins processos geològics es produeixen a cadascun.

Explicar els processos i agents geològics que han fet possible les formes arredonides de les pedres de les platges i els rius.

Activitats complementàries Consolidar els coneixements sobre la Terra.

Treballar els coneixements sobre l’activitat interna de la Terra.

Consolidar els coneixements sobre l’activitat externa de la Terra.

Consolidar els coneixements sobre la Terra.


Completar un esquema sobre les capes de la Terra.

Explicar en quin estat es troben els materials de cadascuna de les capes de la Terra.

Contestar diverses qüestions relacionades amb el magma.

Fitxa d’aprofundiment Explicar les característiques dels diferents tipus d’erupció volcànica i els volcans

que les provoquen.

Situar volcans en un mapamundi.





Definir geosfera i identificar-ne les capes en un dibuix.

Explicar què és una placa litosfèrica i què succeeix quan s’acosten i quan s’allunyen.

Dibuixar l’esquema d’un volcà i escriure les seues parts.

Identificar en un dibuix esquemàtic l’hipocentre i l’epicentre d’un terratrèmol i contestar diverses preguntes.

Explicar què és un riu, en què es diferencia d’un torrent i d’una glacera i com modifica la superfície terrestre.

Explicar com influeix en la capacitat d’erosió de l’aigua la presència de vegetació, la pluviositat i el pendent del terreny.

Observar unes imatges i respondre diverses preguntes sobre els processos geològics que s’observen.

Fitxa fotocopiable d’avaluació: Explicar què són les plaques litosfèriques, els seus tipus de límits i els processos

que hi tenen lloc.

Relacionar diversos conceptes sobre la dinàmica interna terrestre amb les seues definicions.

Assenyalar en un esquema la ubicació de l’epicentre i de l’hipocentre, i definir-los.

Explicar el fenomen de la deriva continental.

Explicar què són els processos i els agents geològics externs, i anomenar-los.



Promoció de les TIC Internet: buscar dades sobre els volcans i els terratrèmols.




UNITAT 8: Roques i minerals


Conéixer les característiques dels diversos tipus de roques.

Identificar diferents tipus de roques.

Classificar les roques sedimentàries segons l’origen dels sediments.

Diferenciar les roques magmàtiques: plutòniques i volcàniques.

Conéixer les principals propietats dels minerals.

Identificar minerals segons les seues propietats.


Conéixer les aplicacions de les roques i els minerals.




— Escriure.








Obtindre informació a partir de dibuixos i models.

Elaboració de taules i esquemes.












Autonomia i iniciativa personal. Planificar, realitzar i avaluar projectes individuals i col·lectius.


Objectius didàctics Relacionar roques i minerals.

Identificar els diversos tipus de roques.

Diferenciar les roques plutòniques de les volcàniques.

Conéixer les utilitats més importants de les principals roques.

Conéixer les propietats més importants dels minerals.

Identificar minerals.

Conéixer els principals usos dels minerals.

ContingutsConceptes

Principals tipus de roques.

Les roques metamòrfiques: característiques i propietats.

Les roques magmàtiques: característiques i propietats.

Tipus de roques magmàtiques: plutòniques i volcàniques.

Les roques sedimentàries: característiques i propietats.

Classificació de les roques sedimentàries segons l’origen dels sediments.

Els minerals.

Les propietats dels minerals: color i ratlla, duresa i brillantor.

Aplicacions dels minerals.




Procediments Identificació de roques.

Identificació de minerals.

Valors Interés per conéixer les propietats dels minerals i les roques.

Valorar les aplicacions dels minerals i les roques.

Ensenyaments transversals Educació del consumidor: Actuació de manera responsable i segura en la

utilització de serveis i béns de consum.


Educació cívica: Manteniment d’actituds solidàries col·laboradors amb les persones del seu entorn immediat.


Anomenar els diferents tipus de roques i les seues característiques.

Explicar la formació de roques metamòrfiques.

Comparar els dos tipus de roques magmàtiques.

Relacionar el tipus de roca amb el lloc on es localitza.

Explicar com es forma cada tipus de roca sedimentària.

Explicar què és un mineral i relacionar-ho amb les roques.

Ordenar diversos minerals en ordre creixent de duresa.

Identificar roques i minerals i explicar les aplicacions que tenen.

Activitats complementàries Afermar els coneixements sobre les roques.

Treballar els coneixements sobre els minerals.

Consolidar els coneixements sobre les roques i els minerals.


Classificar conceptes segons el tipus de roca.

Resoldre uns mots encreuats.




Completar frases sobre les propietats dels minerals.

Fitxa d’aprofundiment Investigar la duresa de diversos minerals i ordenar-los i classificar-los segons

l’escala de Mohs.

Llegir un text i contestar diverses preguntes.


Explicar què és una roca, posar-ne exemples i veure les utilitats que tenen.

Comparar el procés de formació de roques metamòrfiques amb el de les roques sedimentàries.

Explicar la transformació d’una roca magmàtica a sedimentària.

Anomenar roques sedimentàries detrítiques i ordenar-les segons la grandària dels sediments.

Observar algunes roques i classificar-les.

Anomenar les propietats d’un mineral.

Observar alguns minerals i descriure’n les característiques.

Fitxa fotocopiable d’avaluació: Contestar diverses preguntes sobre les roques i les característiques que tenen.

Elaborar un esquema sobre la classificació de les roques.

Indicar a quin tipus de roca fan referència les afirmacions donades.

Explicar la diferència entre un mineral i una roca.



Promoció de les TIC Internet: buscar dades sobre els diversos tipus de roques i sobre els minerals i

les propietats que tenen.




UNITAT 9: El relleu


Identificar i descriure els principals elements geogràfics del paisatge interior i del paisatge de costa.

Identificar les principals unitats de relleu d’Espanya i d’Europa.

Identificar les principals unitats de relleu de l’Àfrica, l’Àsia, l’Antàrtida, Amèrica i Oceania.

Localitzar unitats de relleu en mapes físiques d’Espanya, Europa, l’Àfrica, l’Àsia, l’Antàrtida, Amèrica i Oceania.


Cuidar i respectar el medi ambient.



— Llegir.



— Escriure.



Completar mapes físics amb unitats de relleu.




















Localitzar unitats de relleu en mapes.


Valorar la tasca realitzada en grup, la qualitat del resultat aconseguit i el grau d’implicació de cadascun dels components.

Objectius didàctics Conéixer el vocabulari bàsic per descriure la geografia física d’un territori.

Situar en un mapa de la península Ibèrica les principals unitats del relleu espanyoles i memoritzar els seus noms.

Conéixer i situar els principals elements del relleu d’Europa.

Conéixer i situar els principals elements del relleu dels continents.

Interpretar mapes físics.

Familiaritzar-se amb l’ús de l’atles.

ContingutsConceptes

El paisatge interior muntanyós: serra, serralada i vall.

El paisatge interior pla: altiplans, depressions i turons.

Les costes altes i les costes baixes.

Les unitats de relleu de les costes.

El relleu peninsular.




La Meseta, els relleus interiors, els relleus perifèrics, els relleus exteriors i les depressions.

El relleu insular: els arxipèlags balear i canari.

Característiques principals de les costes espanyoles.

El relleu d’Europa: planures, altiplans, sistemes muntanyosos, mars i oceans, penínsules i illes.

Característiques físiques dels continents.

Procediments Reconeixement de les diferències entre les formes del relleu de costa i les

d’interior.

Localització de les principals unitats de relleu peninsular.

Situació en un mapa de les costes espanyoles i identificació de les principals unitats de relleu i de les seues característiques.

Localització de les diferents formes de relleu en un mapa.

Localització d’unitats de relleu en els mapes físics.

Situació en un mapa de les costes espanyoles i identificació de les unitats de relleu i les característiques corresponents.

Ús de l’atles.

Localització de les unitats de relleu de cada continent.

Valors Apreciació de la gran diversitat geomorfològica que existeix a Espanya, Europa i

al món.

Ensenyaments transversals Educació moral: Desenvolupar l’autonomia personal, així com les possibilitats

de prendre iniciatives.

Educació ambiental: Adquirir un coneixement global de l’entorn i conscienciar-se sobre els problemes bàsics que l’afecten.


Elaborar un esquema sobre les principals formes de relleu d’interior i de costa.

Explicar la diferència entre illa i península, golf i badia, i costa alta i costa baixa.

Elaborar un esquema sobre les principals formes del relleu d’interior i de costa.

Explicar la diferència entre illa i península, golf i badia i costa alta i costa baixa.

Localitzar en un mapa d’Espanya els sistemes muntanyosos i distingir entre aquests els situats a la Comunitat Valenciana.




Relacionar diverses formes del relleu d’Espanya amb les unitats geomorfològiques de les quals formen part.

Anomenar les unitats de relleu de les costes que es voregen des del cap Machichaco fins al cap de Creus.

Elaborar un esquema de les principals característiques de les costes espanyoles.

Reconéixer en un mapa les unitats de relleu indicades.

Anotar l’altitud i el sistema muntanyós on es troben diversos pics.

Completar frases sobre el relleu d’Europa.

Localitzar en un mapa els sistemes muntanyosos i els oceans.

Indicar en quin continent se situen diversos deserts.

Indicar en quin continent se situen diverses unitats de relleu.

Activitats complementàries Treballar els coneixements sobre el relleu.

Afermar els coneixements sobre el relleu d’Espanya.

Consolidar els coneixements sobre el relleu d’Europa.

Treballar els coneixements de l’Àfrica, l’Àsia, l’Antàrtida, Amèrica i Oceania.

Consolidar els coneixements sobre el relleu.


Situar diversos elements del relleu en un mapa.

Descriure la costa atlàntica i situar-la en un mapa.

Completar afirmacions i relacionar-les amb el relleu insular.

Fitxa d’aprofundiment Consultar un atles i classificar els accidents geogràfics segons el continent on es

troben.

Situar en un planisferi accidents geogràfics.


Definir diversos conceptes sobre el relleu.

Situar en un mapa d’Espanya alguns sistemes i cims.

Situar en un mapa d’Espanya diversos sistemes muntanyosos i pics.

Descriure les característiques principals de les costes.

Localitzar, en un mapa, diversos elements del relleu i indicar de quin tipus es




tracta cadascun.

Situar en un mapa sistemes muntanyosos i anotar el continent al qual pertanyen.

Fitxa fotocopiable d’avaluació: Indicar si certes afirmacions sobre el relleu d’Europa són vertaderes o falses.

Completar diverses oracions sobre les característiques de les costes espanyoles.

Situar en un planisferi diverses unitats del relleu del món.



Promoció de les TIC Internet: buscar dades sobre el relleu del món.




UNITAT 10: Estats del món


Conéixer les característiques que diferencien a un Estat.

Localitzar els principals Estats en mapes polítics.

Conéixer les diferents organitzacions polítiques dels Estats.

Conéixer les característiques dels països desenvolupats i dels països en vies de desenvolupament.

Identificar els problemes dels països en vies de desenvolupament.

Conéixer la funció de les ONG.

Conéixer els objectius de les Nacions Unides.

Conéixer l’estructura de les Nacions Unides.

Social i ciutadana.— Comportar-se en societat.

Mostrar-se sensible a l’entorn.

— Utilitzar el sentit crític.





— Escriure.












Organitzar la informació en esquemes que faciliten la memorització de les idees essencials.

Desenvolupar tècniques per aprendre, per organitzar, memoritzar i recuperar la informació: esquemes.


Ser conscient de la pròpia capacitat d’aprendre i valorar la faena realitzada.

Autonomia i iniciativa personal.— Treballar en equip.

Prendre decisions raonades després de valorar possibles opcions.

Objectius didàctics Conéixer els elements que caracteritzen els diversos Estats del món.

Diferenciar els diferents tipus d’organització política dels Estats.

Identificar les diferències econòmiques que hi ha entre els països desenvolupats i els països en vies de desenvolupament.

Reconéixer la importància de l’ONU en les relacions entre els Estats.

ContingutsConceptes

Els principals Estats del món.

Característiques que distingeixen a un Estat.

Organització política dels Estats: monarquia, república, democràcia i autocràcia.

Països desenvolupats i països en vies de desenvolupament.

La tasca de les ONG i altres organitzacions.

Organització de les Nacions Unides: objectius.

Estructura de l’ONU: Assemblea General, Consell de Seguretat, altres organitzacions.

Procediments Localització d’Estats en mapes polítics.

Problemes de la població dels països en vies de desenvolupament.




Valors Valoració del treball de les ONG.

Ensenyaments transversals Educació ambiental: Adquisició d’un coneixement global de l’entorn i

conscienciació sobre els problemes que l’afecten.

Educació cívica: Manteniment d’actituds solidàries col·laboradores amb les persones del seu entorn immediat.



Localitzar i buscar informació sobre diversos Estats: extensió, nombre d’habitants, continent, llengua, moneda…

Respondre diverses preguntes sobre l’organització política dels Estats del món.

Investigar i completar una taula sobre l’organització política de diversos Estats.

Anomenar Estats europeus l’organització política dels quals siga una monarquia. Indicar el nom del monarca i si és una monarquia parlamentària o no.

Explicar, amb exemples, en què consisteix la globalització.

Explicar, amb exemples, les diferències entre un país desenvolupat i un país en vies de desenvolupament.

Investigar i anomenar altres ONG que contribueixen a ajudar els països en vies de desenvolupament.

Explicar diferències entre l’Assemblea General i el Consell de Seguretat de l’ONU.

Explicar què és el dret de vet dels membres permanents del Consell de Seguretat.

Esmentar quina organització de l’ONU té assignades unes activitats determinades.

Activitats complementàries Consolidar els coneixements sobre els Estats del món.

Treballar els coneixements sobre l’organització política.

Consolidar els coneixements sobre la situació econòmica dels Estats.

Treballar els coneixements sobre les relacions entre Estats.

Consolidar els coneixements dels Estats del món.





Explicar el concepte “globalització” i posar-ne un exemple.

Estudiar l’origen de diversos productes de consum habitual i respondre diverses preguntes.

Fitxa d’aprofundiment Organitzar i dur a terme un debat sobre països desenvolupats i països

subdesenvolupats.

Completar una fitxa amb les hipòtesis, els arguments, les proves i les possibles solucions al tema que s’ha de debatre.


Explicar les característiques que diferencien un Estat d’un altre.

Anomenar els tipus d’Estat segons quina siga la seua organització política.

Explicar les diferències entre monarquia i república.

Explicar per què Espanya és una monarquia parlamentària.

Identificar el fenomen que descriuen diverses frases i completar-lo amb altres exemples.

Anomenar les característiques que diferencien un país desenvolupat d’un país en vies de desenvolupament.

Anomenar una ONG i explicar la seua finalitat.

Explicar els objectius de l’ONU, la seua estructura i anomenar els membres permanents del Consell de Seguretat.

Fitxa fotocopiable d’avaluació: Indicar si determinades afirmacions són vertaderes o falses i raonar la resposta.

Explicar si en una autocràcia poden celebrar-se eleccions democràtiques.

Indicar quines organitzacions de l’ONU s’encarreguen de diverses activitats.

Completar una taula sobre les característiques dels països desenvolupats i els països en vies de desenvolupament.






Promoció de les TIC Internet: buscar dades sobre l’organització política dels Estats i dels països

desenvolupats i dels que estan en vies de desenvolupament.




Valoració de les competències bàsiques de les unitats 6 a 10Competència en coneixement i interacció amb el món físic. — Comprendre els processos del món físic i situar-los en l’espai i en el temps.

Identificar les forces que actuen en un cos i els seus efectes.

Utilitzar mapes per situar-se en un lloc i identificar els diferents elements de la geografia.

Aplicar els coneixements bàsics per resoldre problemes.

Interpretar els fenòmens de la naturalesa, les causes i les conseqüències.

Identificar l’organització dels diferents països i conéixer el seu potencial econòmic.

Comunicació lingüística. — Llegir.

Interpretar el significat dels textos escrits per resoldre activitats.


Interpretar la informació dels mapes.

Aplicar la informació dels mapes a situacions quotidianes.




UNITAT 11: Espanya en la Unió Europea


Identificar els Estats membres de la Unió Europea.

Conéixer els objectius de la Unió Europea.

Conéixer les principals institucions de la Unió Europea.

Conéixer l’organització territorial d’Espanya: localitats, municipis, comarques i províncies.

Conéixer les institucions polítiques de l’Estat espanyol i de les comunitats autònomes.

Conéixer i comprendre l’organització política de l’Estat espanyol i de les comunitats autònomes.


Mostrar-se sensible a l’entorn.



Valorar la importància de la tolerància i el respecte per les idees i les opinions diferents a la pròpia.




— Escriure.












Organitzar la informació en esquemes que faciliten la memorització de les idees essencials.

Desenvolupar tècniques per aprendre, per organitzar, memoritzar i recuperar la informació: esquemes.


Ser conscient de la pròpia capacitat d’aprendre i valorar la faena realitzada.

Autonomia i iniciativa personal.— Treballar en equip.

Prendre decisions raonades després de valorar possibles opcions.

Objectius didàctics Conéixer l’origen de la Unió Europea i els països membres.

Conéixer els objectius de la Unió Europea i les principals institucions.

Conéixer el nom de les comunitats autònomes espanyoles, de les províncies i de les capitals corresponents i localitzar-les en mapes polítics.

Explicar les característiques de l’organització política de l’Estat espanyol i de les comunitats autònomes.

Identificar les institucions que formen part de l’Estat espanyol i de les comunitats autònomes i la funció que acompleixen.

ContingutsConceptes

Origen de la Unió Europea.

Estats membres de la Unió Europea.

Objectius de la Unió Europea.

Principals institucions de la Unió Europea.

Les comunitats autònomes.

Localitats, municipis, comarques i províncies.

Les institucions polítiques de l’Estat: Monarquia, Corts Generals, Govern i Tribunal Constitucional.

Espanya: Estat monàrquic i democràtic.




Les eleccions en democràcia.

L’Estatut d’Autonomia.

Les institucions polítiques de la comunitat autònoma.

Procediments Localització en mapes dels Estats que formen la Unió Europea.

Interpretació de mapes polítics.

Valors Actitud de tolerància i respecte per les idees i les opinions diferents de les

pròpies.




Educació cívica: Manteniment d’actituds solidàries i col·laboradores amb les persones de l’entorn.


Contestar diverses preguntes sobre la Unió Europea.

Identificar, en un mapa, els Estats membres de la Unió Europea i indicar-ne la capital.

Explicar en què consisteix la lliure circulació de persones, de mercaderies i de capitals.

Elaborar un esquema sobre les principals institucions de la UE i les seues funcions, indicant qui les formen.

Indicar l’any de la incorporació d’Espanya en la Unió Europea.

Enumerar les comunitats autònomes del territori espanyol.

Enumerar les províncies de tres comunitats diferents de la pròpia.

Escriure el nom del propi municipi i d’altres de la província.

Completar diverses oracions sobre l’organització política d’Espanya.

Explicar les característiques de la monarquia a Espanya.

Identificar les afirmacions falses i corregir-les.




Dibuixar un mapa de la Comunitat Valenciana i situar-hi la capital i escriure-hi les institucions polítiques i els seus representants.

Activitats complementàries Afermar els coneixements sobre Espanya en la Unió Europea.

Treballar els objectius i les institucions de la Unió Europea.

Consolidar els coneixements de l’organització territorial i política d’Espanya.

Treballar l’organització política de la comunitat autònoma.

Consolidar els coneixements d’Espanya en la Unió Europea.


Indicar en un mapa d’Espanya diverses dades de les comunitats autònomes.

Esmentar les institucions del govern de la Comunitat Valenciana i les funcions que fan.

Escriure el nom del President del Govern de la Comunitat Valenciana.

Fitxa d’aprofundiment Completar un text sobre els passos a seguir per celebrar unes eleccions.

Explicar els passos a seguir per elegir delegats de classe i comparar-ho amb el procés electoral.


Respondre diverses preguntes sobre la Unió Europea.

Explicar en què consisteix la llibertat de circulació de mercaderies, de persones i de capitals.

Explicar l’organització territorial d’Espanya i anomenar les comunitats autònomes i les capitals corresponents.

Contestar preguntes sobre l’organització política d’Espanya.

Respondre diverses preguntes sobre l’organització política de les comunitats autònomes.

Explicar les diferències i les semblances que hi ha entre la funció dels ministres, la dels consellers autonòmics i la dels regidors.

Fitxa fotocopiable d’avaluació: Explicar els objectius de la Unió Europea.

Explicar què és la Unió Europea i quins Estats la formen.




Completar diverses frases sobre l’organització política i territorial d’Espanya i de les comunitats autònomes.



Promoció de les TIC Internet: buscar dades sobre la Unió Europea i sobre l’organització política i

territorial d’Espanya i de la Comunitat Valenciana.




UNITAT 12: L’Edat Mitjana


Identificar les etapes de la Prehistòria i les edats de la Història.

Conéixer els períodes de l’Edat Mitjana.

Identificar i conéixer les característiques dels estaments de la societat de cadascun dels períodes de l’Edat Mitjana.

Conéixer l’organització política, territorial, econòmica i social de l’Edat Mitjana.

Conéixer les manifestacions culturals de l’Edat Mitjana.

Conéixer els esdeveniments històrics més importants de l’Edat Mitjana a la península Ibérica i a la Comunitat Valenciana.

Identificar les manifestacions artístiques de l’Edat Mitjana a la Península Ibérica i a la Comunitat Valenciana.



Respectar i valorar el llegat cultural.


Argumentar i justificar la necessitat de conservació del patrimoni cultural.




— Escriure.



Artística i cultural.— Comprendre l’art.

Interpretar imatges per assegurar la comprensió del text que acompanyen.

Interpretar imatges per resoldre activitats.

— Valorar l’art.




Valorar la importància de l’art i les seues restes per a l’estudi de la història.
















Objectius didàctics Situar l’Edat Mitjana en la Història.

Conéixer l’Edat Mitjana com a etapa històrica i situar els seus dos períodes.

Conéixer l’organització territorial, social i econòmica de l’Alta Edat Mitjana.

Conéixer l’organització social i econòmica de la Baixa Edat Mitjana.

Conéixer els esdeveniments més importants de la Península en l’Edat Mitjana.

Conéixer la cultura cristiana i la islàmica en l’Edat Mitjana.

Diferenciar els estils artístics de l’Edat Mitjana.




Valorar i respectar el llegat cultural de l’Edat Mitjana.

ContingutsConceptes

La Prehistòria: Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls.

Les Edats de la Història: Edat Antiga, Edat Mitjana, Edat Moderna i Edat Contemporània.

Les invasions germàniques.

L’expansió islàmica.

Els estaments socials: rei, noblesa, clergat, camperols.

El feudalisme: el pacte de vassallatge.

La burgesia.

El comerç.

Les manifestacions culturals de l’Edat Mitjana.

L’art cristià: romànic i gòtic.

Alta Edat Mitjana: l’Àndalus, els regnes cristians i els regnes cristians.

Baixa Edat Mitjana: expansió de la Corona d’Aragó; Reconquesta.

El romànic, el gòtic i el mudèjar a la Península.

La cultura musulmana.

Els musulmans a la Comunitat Valenciana.

Establiment del Regne de Valencia pel rei Jaume I.

Procediments Comprensió de l’organització social de l’Edat Mitjana.

Identificació dels estils artítics medievals.

Valors Valoració i respecte pel llegat cultural de l’Edat Mitjana.

Ensenyaments transversals Educació cívica: Apreciar la importància dels valors bàsics que regeixen la vida

i la convivència, descobrint les raons de la seua existència i obrant d’acord amb ells.

Educació per a la pau: Coneixement i valoració del propi patrimoni cultural.





Situar en un eix cronològic l’Edat Mitjana i assenyalar els esdeveniments que marquen l’inici i el final.

Escriure en un mapa els països actuals que comprenia l’Imperi romà.

Anomenar el poble germànic que va ocupar la Península i en quins segles.

Esbrinar l’origen de diverses paraules.

Explicar les característiques dels estaments de l’Alta Edat Mitjana.

Explicar per què la pagesia es va establir a la ciutat en el segle XII.

Explicar les diferències entre la manera de vida de la pagesia en el feu i el de la burgesia.

Anomenar carrers de la pròpia localitat que tinguen noms d’oficis i explicar per què tenen el nom en qüestió.

Explicar en quines institucions es desenvolupava la cultura en l’Alta Edat Mitjana i en la Baixa Edat Mitjana.

Anomenar les llengües que sorgeixen en l’Edat Mitjana i les que ja es parlaven a la península Ibèrica.

Explicar les principals característiques del romànic i del gòtic.

Ordenar del més antic al més recent diversos esdeveniments de la península Ibèrica durant l’Edat Mitjana.

Esbrinar l’origen de diverses paraules en el diccionari.

Anomenar diverses aportacions de la cultura musulmana.

Comparar les característiques de l’art musulmà amb el gòtic i el romànic.

Indicar característiques i estil d’un edifici medieval.

Assenyalar les aportacions dels àrabs a la societat valenciana durant el període de dominació musulmana.

Esmentar els documents i les institucions més importants relacionats amb la formació del Regne de València. Indicar la seua funció.

Activitats complementàries Treballar els continguts de l’Edat Mitjana.

Afermar els coneixements sobre l’Edat Mitjana en la Història.

Consolidar els coneixements sobre l’art i la cultura de l’Edat Mitjana.

Treballar els coneixements sobre la península Ibèrica en l’Edat Mitjana.

Consolidar els coneixements sobre l’Edat Mitjana.


Elaborar un text sobre el feudalisme en l’Alta Edat Mitjana.

Explicar les emigracions en la Baixa Edat Mitjana.




Explicar les noves classes socials que sorgeixen a la ciutat en l’Edat Mitjana.

Dibuixar i descriure una ciutat en la Baixa Edat Mitjana.

Fitxa d’aprofundiment Comparar una església romànica i una catedral gòtica i respondre diverses

preguntes.


Anomenar els períodes de la Història i els esdeveniments que marquen l’inici i el final de l’Edat Mitjana.

Anomenar els pobles que van ocupar l’Imperi romà i quan van regnar en la península Ibèrica.

Explicar les característiques dels dos períodes de l’Edat Mitjana.

Representar en una piràmide els estaments de la societat de l’Edat Mitjana i escriure’n els noms i les funcions.

Anomenar els canvis entre l’Alta i la Baixa Edat Mitjana.

Definir la burgesia i els gremis de la Baixa Edat Mitjana.

Explicar els fets importants de l’Edat Mitjana en la Península i a la Comunitat Valenciana.

Anomenar els avenços culturals, científics i tècnics que van aportar els musulmans.

Identificar l’estil artístic de diverses imatges i explica-ho.

Fitxa fotocopiable d’avaluació: Explicar per què els pobles germànics van envair l’Imperi romà.

Relacionar els elements artístics amb l’estil corresponent.

Indicar quin estil, gòtic o romànic, és més antic.

Explicar quines noves classes socials hi havia en la Baixa Edat Mitjana i a què es dedicaven.

Anomenar els nous cultius i tècniques que va introduir la cultura islàmica en l’agricultura.

Completar un text sobre la societat en l’Edat Mitjana.






Promoció de les TIC Internet: buscar dades sobre els estaments de l’Edat Mitjana i les manifestacions

artístiques de l’època.




UNITAT 13: L’Edat ModernaCompetències bàsiquesConeixement i interacció amb el món físic.— Comprendre els processos del món físic i situar-los en l’espai i en el temps.

Conéixer els canvis que caracteritzen l’Edat Moderna.

Identificar els estaments socials de l’Edat Moderna.

Conéixer els esdeveniments històrics més importants de l’Edat Moderna a Espanya i a la Comunitat Valenciana.

Conéixer els nous corrents de pensament de l’Edat Moderna.

Conéixer les característiques dels estils artístics de l’Edat Moderna: Renaixement, Barroc i Neoclàssic.

Identificar les obres d’art de l’Edat Moderna.



Respectar i valorar el llegat cultural de l’Edat Moderna.




— Escriure.







Valorar la importància de l’art i les seues restes per a l’estudi de la història.


Buscar, interpretar, seleccionar i organitzar informació procedent de diversos




suports.














Objectius didàctics Conéixer els canvis de l’Edat Moderna.

Conéixer l’organització social i econòmica de l’Edat Moderna.

Identificar els esdeveniments més importants d’Espanya i de la Comunitat Valenciana en l’Edat Moderna.

Diferenciar els estils artístics de l’Edat Moderna.

Valorar i respectar el llegat cultural de l’Edat Moderna.

ContingutsConceptes

Els canvis que caracteritzen l’Edat Moderna.

Estaments socials en l’Edat Moderna.

L’economia en l’Edat Moderna.




Esdeveniments importants de l’Edat Moderna a Espanya.

Els Reis Catòlics.

La dinastia dels Habsburg.

La dinastia dels Borbó.

Els nous corrents de pensament: l’Humanisme i la Il·lustració.

Els estils artístics: Renaixement, Barroc i Neoclàssic.

La revolta de les Germanies.

L’expulsió dels moriscos.

La batalla d’Almansa.

Procediments Identificació d’obres artístiques.

Valors Apreciació de la riquesa i la diversitat de l’art i la cultura de l’Edat Moderna.


diferents.

Educació per a la pau: Coneixement i valoració del propi patrimoni cultural, respectant la diversitat i rebutjant qualsevol mena de discriminació.



Anomenar els esdeveniments que marquen l’inici i el final de l’Edat Moderna.

Explicar els principals canvis que es produeixen en l’Edat Moderna.

Investigar sobre Copèrnic o Newton i explicar les aportacions de cadascun en els avenços científics i tècnics.

Investigar què és un incunable i explicar la seua relació amb la invenció de la impremta.

Explicar qui formaven els estaments privilegiats i els no privilegiats i en què consistien els privilegis.

Investigar l’origen de diversos aliments i explicar què tenen en comú i des de quan es coneixen a Espanya.

Completar una taula sobre els reis a Espanya en els segles XVI, XVII i XVIII.

Anomenar els esdeveniments més importants del regnat de cadascun dels




monarques dels segles XVI, XVII i XVIII.

Identificar l’estil i explicar les característiques de diverses obres.

Investigar i elaborar una fitxa sobre diversos artistes del Segle d’Or espanyol.

Assenyalar els motius pels quals va esclatar la revolta de les Germanies.

Explicar per què van ser expulsats els moriscos i quines conseqüències va tindre.

Justificar per què va ser tan greu la derrota d’Almansa per als interessos valencians.

Activitats complementàries Treballar els continguts de l’Edat Moderna.

Afermar els coneixements sobre la societat i l’economia en l’Edat Moderna.

Consolidar els coneixements sobre Espanya en l’Edat Moderna.

Treballar els coneixements de la història de la Comunitat Valenciana en l’Edat Moderna.

Treballar els coneixements sobre l’art i la cultura en l’Edat Moderna.

Consolidar els coneixements sobre l’Edat Moderna.


Indicar els canvis que es produeixen en l’Edat Moderna en diversos àmbits.

Explicar dos avenços de l’Edat Moderna.

Descriure els corrents de pensament de l’Edat Moderna.

Posar exemples d’autors espanyols dels estils renaixentista, barroc i neoclàssic.

Fitxa d’aprofundiment Investigar sobre els viatges de Colom i dibuixar les rutes en un planisferi.

Respondre diverses preguntes sobre els viatges de Colom.


Anomenar els factors que van provocar un augment de la població en l’Edat Moderna.

Anomenar els estaments de l’Edat Moderna i qui els formen.

Explicar les característiques de la monarquia de l’Edat Moderna.

Anomenar els descobriments científics i tècnics de l’Edat Moderna.

Explicar les conseqüències del descobriment d’Amèrica per als Estats europeus.

Anomenar els reis i els esdeveniments més importants de les dinasties que van




regnar a Espanya en l’Edat Moderna.

Explicar els dos pensaments de l’Edat Moderna.

Identificar i explicar les característiques dels estils artístics de diverses obres.

Fitxa fotocopiable d’avaluació: Explicar com era la monarquia en l’Edat Moderna.

Anomenar les causes dels grans descobriments.

Indicar quin estament desenvolupava cadascuna de les activitats indicades, quins eren els privilegiats i quins no, i en què es diferenciaven els estaments.

Anomenar els esdeveniments principals durant el regnat de diversos reis d’Espanya en l’Edat Moderna.

Indicar les principals característiques dels estils artístics de l’Edat Moderna.



Promoció de les TIC Internet: buscar dades sobre l’art i la cultura de l’Edat Moderna: Renaixement,

Barroc i Neoclassicisme i els grans descobriments geogràfics.




UNITAT 14: L’Edat Contemporània: segle XIX


Conéixer els canvis de l’inici de l’Edat Contemporània.

Conéixer les causes i les conseqüències de la Revolució Francesa.

Identificar les causes i les conseqüències de la Revolució Industrial.

Conéixer l’estructura social i econòmica de l’Edat Contemporània.

Conéixer les característiques dels estils artístics de l’Edat Moderna: Romanticisme, Realisme i Impressionisme.

Conéixer els canvis polítics i econòmics d’Espanya i de la Comunitat Valenciana en el segle XX.



Respectar i valorar el llegat cultural de l’Edat Contemporània.




— Escriure.







Valorar la importància de l’art per a l’estudi de la història.



















Objectius didàctics Conéixer els canvis polítics i socials que es van produir durant la Revolució

Francesa.

Conéixer els canvis econòmics que origina la Revolució Industrial.

Identificar la nova societat del segle XIX.

Identificar els canvis polítics, socials i econòmics d’Espanya i a la Comunitat Valenciana en el segle XIX.

Diferenciar les manifestacions artístiques i culturals de segle XIX.

ContingutsConceptes

Els canvis que marquen l’inici de l’Edat Contemporània.




Les causes i les conseqüències de la Revolució Francesa.

Els canvis de la Revolució Industrial.

Les conseqüències de la Revolució Industrial.

El proletariat, la burgesia i la classe mitjana.

El Romanticisme, el Realisme i l’Impressionisme.

Els canvis polítics i econòmics.

El Romanticisme, el Realisme i l’Impressionisme a Espanya en el segle XIX.

La invasió napoleònica.

El cantó valencià.

La recerca de la identitat.

Art i cultura a la Comunitat Valenciana en el segle XIX.

Procediments Identificació de les característiques dels moviments artístics del segle XIX.

Valors Valoració de la importància de la Revolució Francesa per a la societat

contemporània.

Valoració de la importància de la Revolució Industrial per a la societat contemporània.


diferents.


Educació per a la pau: Coneixement i valoració del propi patrimoni cultural, respectant la diversitat i rebutjant qualsevol tipus de discriminació.


Anomenar els esdeveniments que van marcar l’inici i el final de l’Edat Contemporània.

Comparar els estaments de l’Edat Mitjana amb els de l’Edat Moderna i l’Edat Contemporània.

Esmentar les causes de la Revolució Francesa i els canvis polítics i socials que va comportar.

Esmentar els canvis que va impulsar la Revolució Industrial.

Explicar la Revolució Industrial i les conseqüències que va tindre.




Esmentar les classes socials del segle XIX i les característiques de cadascuna.

Explicar la diferència entre el Romanticisme i el Realisme.

Comparar dues pintures i identificar l’estil artístic al qual pertanyen i l’autor.

Elaborar un fitxer sobre artistes dels estils artístics del segle XIX.

Explicar el primer intent de democratització a Espanya.

Descriure el procés d’industrialització a Espanya i explicar què eren les colònies industrials.

Elaborar un fitxer sobre artistes espanyols del segle XIX.

Elaborar un eix cronològic amb els principals esdeveniments històrics de la Comunitat Valenciana al llarg del segle XIX.

Elaborar un fitxer sobre artistes de la Comunitat Valenciana del segle XIX.

Activitats complementàries Treballar els continguts de l’Edat Contemporània.

Afermar els coneixements sobre els canvis polítics, econòmics i socials de l’Edat Contemporània.

Consolidar els coneixements sobre l’art i la cultura de l’Edat Contemporània.

Treballar els coneixements sobre Espanya i la Comunitat Valenciana en el segle XIX.

Consolidar els coneixements sobre l’Edat Contemporània.


Anomenar en ordre cronològic els esdeveniments històrics del segle XIX.

Completar una taula amb conceptes relacionats amb la Revolució Francesa i la Revolució Industrial.

Relacionar els corrents artístics del segle XIX amb les característiques que tenen.

Fitxa d’aprofundiment Investigar la Revolució Industrial a Anglaterra i respondre diverses preguntes.


Explicar els canvis polítics, econòmics i socials de l’Edat Contemporània.

Esmentar les causes i les conseqüències de la Revolució Francesa.

Anomenar els canvis que van afavorir la Revolució Industrial.

Explicar les característiques de les classes socials de l’Edat Contemporània.




Anomenar els estils artístics i algun representant de l’Edat Contemporània.

Identificar l’estil de diversos quadres i esmentar-ne les característiques.

Explicar els canvis polítics i econòmics d’Espanya en el segle XIX.

Anomenar artistes espanyols i valencians del Romanticisme, del Realisme i de l’Impressionisme.

Fitxa fotocopiable d’avaluació: Classificar conceptes segons que siguen causes o conseqüències de la Revolució

Francesa.

Explicar la relació que hi ha entre diversos fets i l’efecte que van tindre en la Revolució Industrial.

Relacionar els corrents artístics de l’Edat Contemporània amb les característiques corresponents.

Esmentar els esdeveniments més importants d’Espanya en el segle XIX.



Promoció de les TIC Internet: buscar dades sobre els corrents artístics del segle XIX.




UNITAT 15: L’Edat Contemporània: segles XX i XXI


Conéixer els canvis polítics i socials dels segles XX i XXI.

Conéixer els moviments avantguardistes: Expressionisme, Surrealisme, Abstracció i Cubisme.

Conéixer els nous corrents artístics i les noves tecnologies aplicades a l’art.

Conéixer els esdeveniments històrics més importants d’Espanya i la Comunitat Valenciana en els segles XX i XXI.



Respectar i valorar el llegat cultural de l’Edat Contemporània.




— Escriure.







Valorar la importància de l’art per a l’estudi de la història.



















Objectius didàctics Conéixer els fets històrics més importants dels segles XX i XXI.

Diferenciar les manifestacions artístiques i culturals del segle XX.

Reconéixer les noves tecnologies en l’art.

Identificar els fets històrics d’Espanya i de la Comunitat Valenciana en el segle XX.

Diferenciar les manifestacions artístiques i culturals d’Espanya i de la Comunitat Valenciana en el segle XX.

ContingutsConceptes

La I Guerra Mundial.

La II Guerra Mundial

La guerra freda.




La globalització.

Els moviments avantguardistes: expressionisme, surrealisme, abstracció i cubisme.

Els nous corrents artístiques: cinema i fotografia.

Les noves tecnologies en l’art.

Espanya en els segles XX i XXI.

El modernisme, el surrealisme i el cubisme a Espanya.

La II República i la Guerra Civil.

La dictadura del general Franco.

La recuperació de l’autonomia.

Procediments Identificació dels esdeveniments polítics i socials dels segles XX i XXI.

Identificació dels moviments avantguardistes.

Valors Apreciar les aportacions de la tecnologia en l’art dels segles XX i XXI.

Valorar la diversitat i creativitat en l’art.


diferents.

Educació per a la pau: Coneixement i valoració del propi patrimoni cultural, respectant la diversitat i rebutjant qualsevol tipus de discriminació.



Elaborar un eix cronològic dels fets més importants ocorreguts a Europa en el segle XX.

Explicar amb exemples en què consisteix la globalització.

Anomenar els principals moviments artístics d’avantguarda del segle XX i explicar les seues característiques.

Investigar el nom d’obres artístiques elaborades amb ordinador.

Elaborar un eix cronològic dels fets més importants d’Espanya en el segle XX.

Elaborar un fitxer sobre els principals artistes espanyols del segle XX.




Elaborar un eix cronològic dels fets més importants de la Comunitat Valenciana en el segle XX.

Descriure una obra de Santiago Calatrava.

Explicar què vol representar Santiago Calatrava en les seues obres.

Elaborar un fitxer sobre els principals artistes de la Comunitat Valenciana del segle XX.

Activitats complementàries Treballar els continguts de l’Edat Contemporània. Segles XX i XXI.

Afermar els coneixements sobre l’art i la cultura en els segles XX i XXI.

Treballar els coneixements sobre Espanya i la Comunitat Valenciana en els segles XX i XXI.

Consolidar els coneixements des de l’Edat Mitjana fins a l’Edat Contemporània. Segles XX i XXI.


Relacionar diversos conceptes i redactar un text sobre els conflictes d’Europa en el segle XX.

Elaborar un eix cronològic amb els fets històrics ocorreguts a Europa i a Espanya en el segle XX.

Fitxa d’aprofundiment Investigar sobre l’obra pictòrica de Pablo Ruiz Picasso i respondre diverses

preguntes.


Ordenar cronològicament i explicar diversos esdeveniments del segle XX.

Anomenar els països que es van enfrontar en la I Guerra Mundial i en la II i explicar els motius que van produir aquestes guerres.

Explicar en què va consistir la guerra freda.

Explicar què és la globalització i de quina manera hi contribueix Internet.

Explicar què són les avantguardes.

Indicar les característiques de l’art expressionista.

Comentar per què la imatge que s’observa és surrealista.

Explicar com participen les noves tecnologies en la creació artística.

Anomenar en ordre cronològic els principals fets històrics que s’han produït a




Espanya i a la Comunitat Valenciana en els segles XX i XXI.

Fitxa fotocopiable d’avaluació: Anomenar els principals conflictes del segle XX a Europa.

Completar una taula sobre els conflictes del segle XX.

Ordenar els principals fets de la història d’Espanya dels segles XX i XXI.

Elaborar un esquema de les avantguardes.

Explicar les aportacions de les noves tecnologies a l’art.



Promoció de les TIC Internet: buscar dades sobre els moviments avantguardistes.




Valoració de les competències bàsiques de les unitats 11 a 15Coneixement i interacció amb el món físic.— Comprendre els processos del món físic i situar-los en l’espai i en el temps.

Identificar els països de la Unió Europea.

Conéixer les institucions de la Unió Europea i els seus objectius.


Interpretar el significat dels textos escrits per resoldre les activitats.


Interpretar imatges per resoldre les activitats.

Tractament de la informació i competència digital.— Obtindre i gestionar la informació.

Interpretar la informació dels mapes.

Aplicar la informació dels mapes a situacions quotidianes.



coneixement - edebe · web viewexplicar el nom del conjunt de processos que modifiquen el relleu de...

Documents