conclusions 3r congrés de les dones del baix llobregat

CONCLUSIONSEIX NOUS VALORS, NOUS ROLSEIX IGUALTATS EIX VIOLÈNCIES

3r Congrés de les Dones del Baix LlobregatConclusions2

EIX NOUS VALORS, NOUS ROLSLES mASCULINITATS

La masculinitat tradicional o masclista es construeix sota una sèrie de manaments que es poden resumir en els següents conceptes: els homes són substancialment diferents a les dones, són superiors (i qualsevol efeminament els degrada); han de fer servir la violència en situacions de perill com a forma de demostrar la seva masculinitat; han de ser els proveïdors econòmics principals de la seva família; han d’exhibir una sexualitat heterosexual exitosa –quasi depredadora- i han de negar, ocultar o reprimir la majoria dels seus sentiments (excepte la ira i la ràbia) així com aquelles conductes que puguin ser etiquetades de “femenines”. La masculinitat masclista es construeix sobre la misogínia i l’homofòbia. Aquesta definició de la masculinitat la desenvolupa Daniel Gabarró1 en la seva ponència presentada al 3r Congrés de les Dones del Baix Llobregat.

La construcció de la masculinitat masclista i de la societat patriarcal és fruit d’una educació, d’un aprenentatge social i, per tant, pot ser canviada per altres models de masculinitats igualitàries que siguin socialment majoritàries, opina Gabarró. Aquest ha de ser un objectiu

1 Gabarró Berbegal, Daniel. Ponència “Masculinitats alternatives: per què i com incorporar als homes al camí del gènere”. 3r Congrés de les Dones del Baix Llobregat. 2010.

prioritari de tota societat democràtica moderna: transformar l’actual model hegemònic o majoritari de masculinitat masclista per unes masculinitats diverses i alternatives però igualitàries. Per assolir aquest objectiu cal canviar el model d’home que es troba profundament arrelat al nostre inconscient col·lectiu a partir de cançons, contes, mites, models, costums, pel·lícules... clarament masclistes i que s’ha anat transmetent de generació en generació.

Sortosament, per modificar aquest model de societat patriarcal, una recent cobertura jurídica internacional dóna suport legal a la lluita per la implicació dels homes en el camí vers la igualtat i en la transformació de la masculinitat masclista. Així el 12 de març de 2004, l’Organització de les Nacions Unides (ONU), aprova un document en el què demana als seus Estats membres que coordinin accions per implicar els homes i els nens en polítiques d’igualtat, reafirmant que, en cap cas, aquestes accions han de significar una disminució dels recursos destinats a programes específics per a dones.

A nivell europeu, el Consell de la Unió Europea, en la sessió número 2.767 de l’1 de desembre de 2006 aprova un document titulat “Els homes i la igualtat de gènere”. El document convida els estats membres de la UE a prestar atenció als homes, a transformar la masculinitat masclista i a potenciar accions per fomentar la igualtat de gènere que també impliquin els homes.

Els avenços socials que el moviment feminista, les entitats i les administracions públiques han incentivat en les darreres dècades han permès la construcció de valors, rols i altres formes de pensar alternatives a les visions tradicionals

La celebració del 3r Congrés de les Dones del Baix Llobregat el 28 i 29 de maig de 2010 a Viladecans ha donat continuïtat a tota la tasca realitzada durant anys a la comarca per promoure la plena igualtat entre dones i homes. Amb el lema “100% ciutadania” s’han aglutinat les complicitats entre les institucions públiques, organitzacions sindicals i patronals, associacions, grups i persones sensibilitzades en la necessitat d’aconseguir la plena igualtat.

Durant els mesos previs s’ha promogut el debat mitjançant la reflexió crítica amb ponències elaborades per dones expertes en cadascun dels eixos del congrés: l’eix transversal, l’eix nous valors, nous rols, l’eix igualtats i l’eix violències contra les dones.

A més a més, nou municipis de la comarca han estat subseus del congrés, tot creant espais de participació sobre les noves masculinitats (Castelldefels), sobre la coeducació (Martorell), sobre la comunicació i el gènere (El Prat de

Llobregat), reflexionant sobre un nou model econòmic i productiu (Sant Boi de Llobregat), sobre les dones empresàries (Esplugues de Llobregat), la participació de les dones nouvingudes (Sant Feliu de Llobregat), sobre la salut amb perspectiva de gènere (Molins de Rei i Cornellà de Llobregat) i sobre les diferents formes de violències vers les dones (Abrera). Amb la participació dels ajuntaments i de diferents organitzacions socials, s’han elaborat 15 comunicacions que han permès aprofundir en els debats oberts actualment i les estratègies per aconseguir els nostres objectius, tot implicant a tota la ciutadania.

D’aquesta manera, més de 500 persones han participat en el congrés, en les comissions de treball han dit la seva, han compartit experiències i reflexions sobre la situació actual i els reptes de futur. A partir de tot aquest treball s’han elaborat aquestes conclusions amb la voluntat de continuar avançant, dones i homes plegats, per aconseguir una societat més justa i igualitària.

Fotografies: Rafael Reina


gènere en la seva planificació al llarg del curs, a l’igual que totes les activitats extraescolars que s’organitzen. Per una participació més activa, s’ha de fomentar l’associacionisme en l’àmbit educatiu, implicant especialment als pares, mares, tutores i tutors ja que aquests hi acostumen a estar poc representants. També s’ha de garantir l’ús d’un llenguatge incloent i no sexista, per una banda, i la promoció de valors no sexistes, per l’altra, en les activitats extraescolars i de lleure ja que aquestes també formen part de l’educació dels infants.

La família és la institució principal en la socialització primària i, per tant, influencia de forma determinant en les conductes i els valors de les nenes i dels nens. Per aquest motiu cal conscienciar-la del seu paper per que deixi de ser transmissora dels valors tradicionals per passar a ser generadora dels nous valors, allunyats del patriarcat i l’androcentrisme.

L’Ajuntament de Martorell, en la seva qualitat de subseu del 3r Congrés ha treballat la temàtica de la coeducació, partint de l’experiència prèvia dels tallers adreçats a l’alumnat del municipi. D’entre les conclusions a les que han arribat destaca el fet que la coeducació s’ha d’abordar des d’actuacions més àmplies que la d’activitats puntuals i específiques, creant per exemple espais de reflexió i debat en els àmbits familiar i educatiu.

Com a principals accions es proposa,

→ Donar assessorament i recursos al professorat en coeducació i pràctiques coeducatives, així com incorporar la perspectiva de gènere en les metodologies d’aprenentatge

i en l’organització dels centres educatius i formatius.

→ Planificar i desenvolupar propostes de formació en coeducació adreçades al professorat i donar suport a les existents, a més de sensibilitzar a la comunitat educativa sobre la importància de la coeducació.

→ Promoure el compliment de la Llei d’Educació (2009) que defineix la coeducació i el foment de la igualtat real i efectiva entre dones i homes com uns dels principis rectors del sistema educatiu. Vetllar perquè la llei es desenvolupi a partir de fer el seguiment del compromís adquirit pel Govern de la Generalitat de desenvolupar en un màxim de dos anys un Pla per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu.

→ Fomentar el compliment de la Llei Orgànica d’Educació (2006) la qual recull que cada Consell Escolar de centre ha de tenir una persona encarregada de vetllar per la igualtat i d’impulsar mesures coeducatives que fomentin la igualtat efectiva.

→ Potenciar projectes coeducatius de centre, especialment en l’educació infantil, primària i secundària.

→ Incentivar que cada centre educatiu faci una diagnosi sobre la incorporació de la perspectiva de gènere i la pràctica coeducativa, oferint elements metodològics que ajudin la seva posada en pràctica.

basades en les diferències de gènere i en la subjugació d’un sexe vers un altre, és a dir, en la masculinitat tradicional o masclista vers altres tipus de masculinitats.

Aquests valors es fonamenten en la igualtat i en l’acceptació de la diferència sense generar desigualtats, sense estereotipar actituds ni aptituds. Però l’aparició d’aquests valors alternatius no ha significat la desaparició dels rols i dels estereotips masclistes. Actualment s’observen en les generacions més joves diferents comportaments. Així en alguns casos es pot percebre la creació de noves formes de relacionar-se més horitzontals i igualitàries, en d’altres en canvi encara es detecten actituds masclistes, relacions jeràrquiques i aptituds diferenciades en funció del sexe.

La família, l’escola, les amistats, així com els mitjans de comunicació són els principals espais, institucions i àmbits que exerceixen una forta influència en el procés de socialització. La família i l’escola són els referents on nens i nenes aprenen a ser i estar en el món, assumeixen uns determinats valors a través dels quals interpreten el món, les actituds i les expectatives que han de tenir, com s’han de comportar, què han de fer, és a dir, és on aprenen les normes de conducta i els valors imperants, les cultures i les ideologies. Per això és on s’ha d’actuar prioritàriament si volem consolidar i promoure valors igualitaris i relacions entre iguals per aconseguir una societat basada en la igualtat d’oportunitats entre sexes.

Les línies d’actuació a desenvolupar en els propers anys per transformar l’actual model de societat patriarcal han de girar a l’entorn de:

1. Facilitar i consolidar els valors alternatius tot eradicant, entre les noves generacions, la perpetuació dels valors patriarcals.

2. Reeducar i qüestionar si les nostres accions són coherents amb els valors que es promouen. Les persones adultes són els principals referents dels infants i això s’ha de tenir en compte perquè no reprodueixin els rols i els estereotips sexistes que actualment encara es donen.

COEDUCAR COm A ESTRATÈGIA CLAU

Coeducar no significa educar igual, sinó educar en igualtat d’oportunitats i sense discriminació, però sempre tenint en compte que el procés de socialització dels nens i les nenes és diferent. Malgrat els avenços, encara hi ha una manca de consciència coeducativa que comença sovint amb el desconeixement de la definició de coeducació i el que aquesta implica a la pràctica.

L’escola coeducadora és aquella que promou valors igualitaris tant dins com fora de l’aula; incorpora la perspectiva de gènere en els continguts de l’aprenentatge, en els usos dels espais (les aules, el pati, els passadissos...), en el currículum ocult, en el llenguatge, en la selecció de les delegades i els delegats, en la sexualitat, en l’orientació acadèmica i professional, en les relacions de l’alumnat i del professorat, etc... La coeducació ha d’impregnar qualsevol actuació de l’escola.

Les associacions de pares i mares formen part de la comunitat educativa del centre i és recomanable que incorporin la perspectiva de


→ Crear canals de diàleg i reflexió sobre la construcció d’’identitats alternatives no masclistes.

→ Posar en valor les actituds femenines.

→ Fomentar la coresponsabilitat.

→ Sensibilitzar i conscienciar la societat davant la sol·licitud del permís de paternitat que ha de tenir caràcter obligatori.

→ Visibilitzar la importància del treball de cura pel benestar social.

→ Promoure la complicitat i la participació activa dels homes en les polítiques de foment de la igualtat de gènere.

→ Promoure l’apoderament de les dones i la seva autoestima per trencar els estereotips que ha construït el patriarcat.

→ Treballar per eradicar la violència masclista.

→ Qüestionar la doble moral de la prostitució.

ELS mITjANS DE COmUNICACIó, CREADORS I TRANSmISSORS DE VALORS

Els mitjans de comunicació són agents transmissors i generadors de valors i ofereixen també un espai on difondre polítiques de foment de la igualtat de gènere. La societat necessita mitjans de comunicació conscients del paper que juguen i sensibilitzats amb la necessitat de promoure valors igualitaris. A tal efecte és

convenient que utilitzin un llenguatge inclusiu o no sexista, que difonguin notícies en clau de gènere i que evitin projectar visions estereotipades d’allò que significa ser dona o home.

Pel que fa a la publicitat, els clixés clàssics de la bellesa, la moda, cuidar-se del cos, responsabilitzar-se de tot el que fa referència als fills, filles i a la casa... són encara patrimoni de la dona i en comptades ocasions veiem les dones tractant sobre economia, política... o un home que ostenti un càrrec o un estatus social important, anant a l’escola a recollir els fills o filles a no ser que interessi per una qüestió d’imatge publicitària o professional.

Les recomanacions editades sota el títol “Per una Representació Equilibrada de Dones i Homes als Mitjans de Comunicació”3, així com les elaborades per col·lectius professionals i del moviment feminista sobre el tractament de la violència masclista als mitjans de comunicació, són eines útils per als i les periodistes encaminades a aconseguir que els mitjans incorporin la perspectiva de gènere, mostrin les seves accions i utilitzin un llenguatge no sexista.

En aquest sentit les diferents administracions públiques han de vetllar perquè en els mitjans i en la publicitat no es reprodueixin estereotips i valors masclistes. Han de fomentar la utilització inclusiva del llenguatge i aquelles iniciatives que apareixen des del món periodístic que transgredeixen amb els valors dominants dins el periodisme actual.

3 “Per una representació equilibrada de dones i homes als mitjans de comunicació”. Consell Comarcal del Baix Llobregat. 2010.

→ Implicar en la pràctica coeducativa als serveis que actualment realitzen activitats als centres educatius i utilitzar a tal efecte, les xarxes ja existents, com és el cas de les Xarxes d’Infància.

→ Fomentar l’associacionisme i especialment la implicació dels pares, mares, tutores i tutors en les AMPA’s.

→ Garantir la incorporació de la perspectiva de gènere en les activitats extraescolars i de lleure.

→ Educar en la coresponsabilitat.

→ Sensibilitzar a les famílies de la necessitat de la igualtat en el seu sí mitjançant la coresponsabilitat en el treball domèstic i de cura, el tracte igualitari i sense discriminació, el foment de jocs i joguines no sexistes, entre d’altres accions i comportaments socials.

→ Organitzar tallers adreçats a pares i mares sobre la coeducació a la família.

IDENTITATS: mASCULINITATS I fEmINITATS

La introducció de valors alternatius ha permès la deconstrucció de les identitats femenines basades en valors sexistes i la potenciació d’identitats més obertes, tolerants, sense prejudicis i estereotips basats en el sexe. D’altra banda però el model dominant de masculinitat continua lligat al sistema patriarcal a partir del reconeixement social d’actituds i comportaments que exalten la competició, l’èxit, els diners, la

misogínia o l’homofòbia. Aquest model es troba encara vigent entre l’alumnat i condiciona les seves relacions i formes de veure el món.

És precís fomentar la construcció d’identitats alternatives i transgressores, tant masculines com femenines. D’aquí la necessitat d’implicar els homes en el procés d’assoliment de la igualtat i d’acceptació de les diferències sense desigualtats.

Algunes administracions públiques ja estan treballant en aquest sentit, promovent espais de reflexió i debat sobre les masculinitats alternatives i fomentant l’associacionisme entre els homes per canviar valors i comportaments. Així, l’Ajuntament de Castelldefels2 va organitzar al 2009 les primeres jornades d’homes per la igualtat i al 2010 ha continuat desenvolupant aquesta línia ideològica en el marc dels treballs precongressuals del 3r Congrés de les Dones del Baix Llobregat.

S’han de buscar models alternatius que facilitin la creació de noves identitats no masclistes. De cara als infants, adolescents i joves caldrà crear mecanismes que els permetin construir les seves pròpies identitats en llibertat i sense restriccions ni prejudicis que els limitin i condicionin els seus projectes de vida. La igualtat no és un tema només de les dones sinó de tota la societat i ha de beneficiar tota la societat.


→ Fomentar la creació de grups d’homes per la igualtat.

2 www.castelldefels.org/igualtat


28 de maig, Dia Internacional de la Salut de les Dones, 25 de novembre, Dia Internacional contra la violència vers les dones i també amb les menys conegudes com el dia d’Internet, 17 maig i el dia internacional del Blog, 31 d’agost, entre d’altres per evitar, una altra exclusió de gènere. Proposar a les agendes dels mitjans temes a tractar relacionats amb aquestes diades.

→ Incidir perquè des dels gabinets de premsa municipals s’elaborin informacions amb perspectiva de gènere, que visibilitzin les accions de les dones i facin ús d’un llenguatge inclusiu.

→ Promoure l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació entre les dones per evitar la bretxa de gènere i fomentar la utilització dels mitjans digitals i les xarxes socials.

jOVES EN CLAU DE GÈNERE

Els canvis socials de les últimes dècades i els avenços promoguts per les diferents corrents feministes han contribuït a conformar diverses formes de relacionar-se i de pensar del jovent actual. Això fa que moltes dones joves assumeixin com a consolidats els objectius que les dones d’altres generacions tenien. Però la situació en el món del treball, en la participació política i social, en la distribució del treball productiu i reproductiu, personal i familiar, en el reconeixement social, entre d’altres, posa en evidència que els avenços aconseguits són fràgils i es poden produir involucions. És important visibilitzar i potenciar els canvis i els valors alternatius que el jovent

està promovent i fomentar l’eradicació de visions neomasclistes que amenacen amb un retrocés de les llibertats i de les oportunitats que actualment gaudim. S’ha d’aconseguir ampliar aquestes oportunitats i fer evident com les desigualtats de gènere continuen afectant sèriament no només a les dones, sinó també als homes, sobretot els joves.

S’ha de posar en relleu com les identitats masculines basades en els valors etnocèntrics també limiten les seves oportunitats ja que, per exemple, condicionen les seves expectatives acadèmiques i per tant afecten al seu èxit escolar. En el moment d’analitzar el fracàs escolar caldrà tenir en compte la perspectiva de gènere ja que és la clau per entendre perquè els nois tenen més fracàs escolar que les noies.

Finalment volem fer esment de l’esport, com un àmbit molt segregat pel sexe en el qual les desigualtats són encara molt evidents ja sigui en la invisibilització de l’esport practicat per les dones, -moltes vegades a causa de la manca de suport econòmic dels equips i les competicions femenines-, com en els estereotips d’allò que es considera un esport d’homes i un esport de dones.


→ Obrir espais de reflexió en llibertat per als i les adolescents per fomentar el seu desenvolupament personal sense cap tipus de dominació patriarcal.

→ Donar informació sexual en igualtat. Treballar ja des de l’adolescència el concepte de l’amor. Els seus límits.

Però no només els mitjans s’han d’apropar a les dones i els seus sabers sinó que també les dones s’han d’apropar i fer seus els mitjans, especialment els locals i els digitals, on la possibilitat d’incidència és més elevada.

Un exemple paradigmàtic d’accions d’apropament dels mitjans cap a les dones i de les dones cap als mitjans s’està realitzant a El Prat de Llobregat. L’empresa municipal el Prat Comunicació forma part del Consell Municipal de les Dones

i conjuntament estan duent a terme projectes diversos com per exemple ensenyar tècniques comunicatives a les dones del Prat perquè s’animin a participar en els mitjans. En aquest sentit s’està aconseguint que les dones membres de les entitats se sentin més segures i vulguin participar més en els mitjans de comunicació.


→ Donar a conèixer les iniciatives que actualment s’estan desenvolupant a la comarca i fora d’aquesta per una comunicació inclusiva i amb perspectiva de gènere; fomentar altres actuacions realitzades a partir del treball transversal entre diferents regidories i departaments per tal d’implicar a totes les àrees de les administracions locals i en especial els gabinets de premsa.

→ Fomentar la realització de tallers des dels mitjans de comunicació locals per apropar a les dones i també altres col·lectius que tradicionalment han estat desprovistos de veu i presència en els mitjans.

→ Vetllar perquè la representació gràfica dels diversos mitjans i les opinions radiofòniques

o imatges televisives corresponguin a la composició real de la societat per la qual cosa proposem encetar una guia de recomanacions o indicadors a tenir en compte perquè això sigui possible.

→ Potenciar des dels mitjans de comunicació públics locals la creació d’espais fixes de debat i reflexió amb l’objectiu de tractar diversos temes des de la perspectiva de gènere, donant així eines i informació a la ciutadania perquè adquireixi criteri i pugui emetre opinions i judicis amb coneixement de causa, sobre qualsevol tema.

→ Encetar el debat i la reflexió critica sobre quina informació s’ofereix a través dels mitjans digitals així com les diverses formes de comunicació i participació que s’estan fent a través de diverses plataformes virtuals per tal de fomentar la visibilització de les accions de les dones i promoure l’ús d’un llenguatge no sexista.

→ Fer campanyes de sensibilització ciutadana a nivell local per eliminar els anuncis de contactes que encara es publiquen als mitjans generalistes o als locals i comarcals.

→ Fomentar l’elaboració i difusió de projectes que facilitin la recuperació de la memòria de les dones de cada municipi, tan a nivell associatiu com personal. Això es pot fer de moltes maneres, per exemple a través de la convocatòria de beques, concursos...

→ Incidir de forma especial en les commemoracions de les diades internacionals, 8 de març, Dia Internacional de les Dones,


EIX IGUALTATSELS fEmINISmES

“En la societat actual el feminisme es manifesta a través de formes organitzatives i propostes reivindicatives diferents segons els llocs i les realitats personals i socials que vivim les dones: feminisme de la igualtat, feminisme de la diferència, ecofeminisme, ciberfeminisme, estudis de dones, dones activistes que ajuden a altres que es troben en situacions precàries... la suma de totes aquestes diferents propostes ideològiques i estratègiques conformen el moviment feminista actual, els feminismes o el moviment de dones”. Amb aquesta definició va començar Mercè Otero la seva ponència4 en el marc de la celebració del 3r Congrés de les Dones del Baix Llobregat. El feminisme és actualment una pràctica, una manera de viure i de pensar. Avui en ple segle XXI encara no s’han assolit els objectius que planteja i per tant no s’ha d’abandonar la lluita contra la violència masclista, a favor de la igualtat d’oportunitats, de la paritat, de la igualtat de gènere... és a dir, de la igualtat real entre homes i dones. A partir de la diversitat de vivències la ideologia feminista segueix el seu camí reclamant, des de la crítica, la llibertat i la felicitat de les persones, afirma Otero.

4 Otero Vidal, Mercè. Ponència “Els corrents feministes al segle XXI. Marc teòric i contextualització”. 3r Congrés de les Dones del Baix Llobregat. 2010.

ECONOmIA fEmINISTA, UN NOU mODEL ECONòmIC I pRODUCTIU

Una altra definició moderna que emana de la lluita feminista és el concepte anomenat ‘cuidadania’, treball de cura, que compren tant la cura de les persones com l’organització de les llars en les què vivim, és a dir, reivindica la responsabilitat social compartida en l’àmbit privat.

El feminisme, així com els homes i les dones sensibilitzades per un altre model econòmic i productiu, han demostrat que les feines domèstiques són un veritable treball que contribueix a la riquesa dels països igual que el treball remunerat, si bé el treball domèstic i de cura es presta de forma gratuïta, és invisible de cara al mercat productiu i socialment es considera una pràctica habitual que han de fer les dones. Aquest fet forma part de les estratègies del pensament androcèntric que treu valor a tot el que no ve regulat pel mercat. Des del feminisme es considera imprescindible transformar el model social imperant que no atorga valor als treballs de cura i que mercantilitza les formes d’arribar a la felicitat. En aquest sentit es pretén elaborar una agenda política feminista que inclogui propostes per reformular l’actual model econòmic que doni resposta al malestar social existent en amplis sectors de la societat.

Les administracions públiques han de ser capdavanteres en fomentar un altre model econòmic que incorpori la perspectiva de gènere en el món laboral i que reconegui els treballs de cura. Així ho està fent l’Ajuntament de Sant Boi5

5 Revista Dones. Ajuntament de Sant Boi. Maig 2010. www.santboi.cat

→ Treballar de forma directa e indirecta en les activitats escolars i extraescolars, la construcció d’identitats alternatives per tal que el jovent pugui desenvolupar-se en plena llibertat.

→ Augmentar el número d’activitats extraescolars basades en la pràctica esportiva sense discriminació per raó de sexe.

→ Donar a conèixer les bones pràctiques que des de clubs esportius, entitats o institucions s’estan realitzant per facilitar l’accés de les dones a la pràctica de tots els esports en igualtat de condicions.

→ Incentivar l’activitat esportiva a totes les etapes de la vida de les dones, des de petites, adultes i grans.

→ Fomentar l’esport com una pràctica saludable i sociable que ajuda a l’empoderament de les dones i no com una eina que reforça l’esclavatge del cos femení per adequar-se a uns determinats estereotips i models com lluir un cos esbelt...

→ Promoure l’associacionisme de les esportistes i la seva incorporació i participació activa a les federacions esportives i clubs assolint càrrecs de responsabilitat i de decisió.


Fomentar que aquest sigui reconegut com a treball i promoure millores laborals per les treballadores domèstiques, especialment en la cotització a la seguretat social i la jubilació.

→ Garantir que els nous jaciments d’ocupació vinculats a la cura, sobretot de la gent gran, gaudeixin del reconeixement i de les condicions laborals adequades.

→ En el context espanyol un traspàs dels serveis de cura a l’Estat requeriria d’un fort increment de la pressió fiscal. Donada la situació actual, una possible alternativa seria la reducció del cost de l’habitatge mitjançant la creació d’un parc públic per part dels governs locals.

→ Davant l’envelliment de la població, cal tenir present el pes que el sector de la cura i tindrà com a generador d’ocupació i de creixement econòmic -no només pel que fa pròpiament a l’atenció personal a les persones grans, sinó també a la indústria vinculada a aquest sector emergent.

méS pRESÈNCIA fEmENINA EN ELS LLOCS DE DECISIó

Pel que fa al lideratge es veu la necessitat de més presència de les dones als llocs de presa de decisions importants. Actualment encara un percentatge molt alt d’empreses estan dirigides per homes que directament prenen decisions sobre la vida de les dones. Així les directives van representar, en el 2009, un 6,8% sobre el total de dones ocupades i el homes –amb un 11% sobre el total d’homes ocupats- gairebé doblen la xifra

femenina7. Per tant, les dones han de tenir una presència més forta en els càrrecs executius de les empreses (amb poder de decisió), han d’haver lideratges igualitaris en els sectors econòmics, financers i productius.

Una experiència de foment del lideratge femení en el comerç i en les empreses és el projecte innovador que va iniciar el 2009 l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat sota el títol “No som botigueres, som empresàries”. Es pretén acostar informació i formació amb la finalitat de facilitar l’autonomia personal i lideratge de les dones, tant les que no estan inserides en el mercat laboral com les empresàries.

pARTICIpACIó SOCIAL I pOLíTICA DE LES DONES ImmIGRADES

A la comarca del Baix Llobregat el percentatge de població estrangera supera el 10% del total poblacional. L’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat ha portat a terme diferents sessions per consolidar el treball fet durant els últims anys en l’àmbit de la participació de la dona immigrada per reforçar l’intercanvi d’experiències i la participació entre dones autòctones i dones immigrades.


→ La necessitat de dissenyar polítiques d’acollida que facilitin l’apropament entre la població immigrada, les entitats i les administracions.

7 Font: Dones i treball. Publicació estadística del Departament de Treball. Generalitat de Catalunya. 2010.

de Llobregat a partir de l’organització de debats amb el sector empresarial per promoure nous

models d’empreses més igualitàries dins la línia de treball sobre l’economia feminista, un nou model econòmic i productiu. Entenent la crisi com a oportunitat, l’Ajuntament es planteja la voluntat d’elaborar propostes que apostin per un nou model més inclusiu i sostenible, en el qual s’incloguin les transformacions necessàries a nivell organitzatiu per tendir a eliminar les desigualtats entre els àmbits productiu i reproductiu. Destaca també la moció aprovada per l’Ajuntament de Sant Just Desvern6 que situa les persones en el lloc central de l’economia productiva a partir de diverses mesures d’acció positiva. Encara queda molt camí per recórrer fins aconseguir que els llocs de treball de les dones tinguin la mateixa importància, categoria i reconeixement que els dels homes i per això es necessita un canvi de mentalitat que ha d’estar conduit per les dones. Només amb un canvi cultural arribarem a fer un canvi empresarial i d’hàbits de treball.


→ Reorganitzar els temps en el treball assalariat, a partir d’adequar els horaris que permetin equilibrar els temps personals, familiars i laborals.

→ Dret a l’alletament matern.

→ Activar pactes locals del temps a cada localitat.

6 “Moció del Dia Internacional de les Dones Treballadores: per un nou model econòmic, ecològic i equitatiu”. Aprovada en el Ple Municipal de l’ Ajuntament de Sant Desvern. 25 de febrer de 2010.

→ Incorporar els homes als treballs de cura i de la llar.

→ La figura de l’home proveïdor ha de deixar pas a la de la persona autònoma. Cal dissenyar un nou model econòmic que elimini la segregació basada en el gènere i que integri tots els treballs en tant que aportacions al creixement econòmic.

→ Aplicació d’un llenguatge no sexista en els llocs de treball.

→ Promoure bones pràctiques en les administracions públiques que afavoreixin una imatge de l’aplicació de polítiques actives d’usos del temps i serveixin de referent per al sector privat.

→ Reconèixer el dret de la gent gran a gaudir del seu temps lliure, del seu espai. La cura de les netes i nets per part de la gent gran, especialment de les dones, no és una solució als problemes de conciliació de les famílies. Les avies i els avis no han de sentir-se obligades fer-ho, necessiten un espai propi on desenvolupar-se com a persones.

→ Dur a terme un seguiment de l’aplicació de la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència, assegurant una distribució equitativa de les prestacions destinades a la cura de manera que la seva demanda no repercuteixi negativament en les trajectòries professionals de les dones.

→ Visibilitzar el treball domèstic i la seva importància pel sosteniment social.



→ Reconèixer i tractar les malalties de dones com per exemple la fibromiàlgia. Reduir la medicació excessiva.

→ Organitzar campanyes informatives i divulgatives sobre les malalties menys conegudes i que afecten en especial les dones.

→ Posar en marxa un observatori dels temes de salut en femení.

→ Demanar que s’ofereixi informació sanitària amb perspectiva de gènere.

→ Reivindicar una representació no sexista de la imatge i els cossos de les dones als mitjans de comunicació.

→ Realitzar activitats de sensibilització envers el cos.

→ Reclamar la presència de les entitats de dones en el model sanitari perquè aportin la seva visió i com a usuàries puguin participar en el disseny, seguiment i avaluació dels serveis i plans de salut que els afecten.

→ Constituir equips multidisciplinars de salut per aconseguir una visió integral de la salut.

→ Formar sobre alimentació i activitat física.

→ Realitzar tallers d’autoestima, habilitats socials, relacions abusives, relacions interpersonals.

ELS SINDICATS I LES pOLíTIqUES D’IGUALTAT I D’USOS DEL TEmpS

Els sindicats i organitzacions socials han de liderar les noves polítiques d’usos del temps que permetin valorar el temps de diferent manera i no només el del treball remunerat. En aquest sentit es recomana,

→ Incorporar en la negociació col·lectiva, normatives d’igualtat i de conciliació.

→ Elaborar plans d’igualtat a les empreses.

→ Fomentar les xarxes d’agents d’igualtat a les empreses per evitar discriminacions per raó de sexe.

→ Formació permanent en igualtat.

→ Incorporar la perspectiva de gènere en tots els informes i documents dels sindicats.

→ Potenciar la participació de les dones en els sindicats i defensar equips de direcció paritaris.

→ Promoure una xarxa europea potent de treballadors i treballadores per la igualtat a la feina i la no discriminació salarial.

→ Promoure espais polivalents i públics per a les diferents accions adreçades a les dones, aconseguir espais de relació i per al desenvolupament de les seves activitats.

→ Potenciar la Xarxa de Barris per al coneixement mutu de les diferents entitats, amb perspectiva de gènere.

→ Trencar amb la participació política masculinitzada de la població immigrada.

EL DRET A LA SALUT DE LES DONES

La salut és un dret humà que ha d’estar garantit per a totes les persones. Els drets de la salut de les dones són drets humans i per a garantir-los és imprescindible donar cabuda a les ciutadanes-usuàries. Segons la metgessa Carme Valls8 les dones han cobert tradicionalment totes les tasques de la reproducció, parint, criant i tenint cura de les criatures, alimentant a tota la família i atenent als membres malalts, de vegades amb llargues malalties degeneratives i demències en edats avançades. El desgast físic i mental d’aquestes tasques que les fan sense cap ajuda familiar o social afecta de manera directa l’estrès mental, les malalties de la columna vertebral i les articulacions. Entre les causes dels problemes de salut de les dones destaca la gestió del seu temps. El rol social de cuidadores (del marit, dels fills/filles, dels pares/mares, sogres/nores...) les col·loca en una relació de dependència. Existeixen en relació als altres i tenen moltes dificultats en existir per elles mateixes.

En referència als serveis sanitaris i l’atenció a les dones, destaca Carme Valls que a l’última dècada, el treball de múltiples equips a tot el món ha mostrat que l’atenció sanitària a les dones exigeix una ciència mèdica renovada amb una mirada de gènere que tingui en compte les diferències anatòmiques, biològiques i psicològiques entre dones i homes. Malgrat això no està millorant l’atenció ja que en lloc de situar les dones a la categoria de persona diferent està generant una onada de plans d’atenció específics –sobretot a Catalunya amb els PAD- que no ofereixen una atenció integral sinó que només consideren l’aparell reproductiu i el cicle perinatal. D’aquesta manera els plans sanitaris d’atenció a les dones s’han convertit en plans d’atenció ovàrica: no es fa prevenció específica sinó només medicalització concreta per a cada etapa de la vida, afirma Valls en la seva ponència.

En el marc precongressual del 3r Congrés el municipi de Molins de Rei ha tractat el tema de la salut de les dones per potenciar la perspectiva de gènere en la pràctica sanitària, donar visibilitat a la morbiditat diferencial i reconèixer l’autoritat de les dones sobre la seva salut. Per la seva banda Cornellà de Llobregat ha organitzat un curs per fer visibles les causes biològiques, psicològiques, socials, culturals i mediambientals que afecten la salut de les dones, en totes les seves etapes vitals i analitzar els biaixos de gènere, conscients o inconscients, que dificulten trobar recursos per canviar-los.


Els circuits contra la violència masclista són estructures dinàmiques i polivalents que s’adapten a les necessitats de cada territori. Adopten formes diverses i es composen de diferents organismes i col·lectius professionals que lluiten per l’eradicació de la violència masclista. La principal funció dels circuits és coordinar tots els serveis d’atenció a les víctimes, millorar les actuacions i sensibilitzar la ciutadania com a part activa en el procés d’eradicació de la violència contra les dones.

La coordinació entre els serveis de les administracions, entitats, sanitaris, cos policial i jutjats és essencial per aconseguir que les dones víctimes se sentin plenament acompanyades en el seu procés de denúncia. D’aquí la importància de donar recolzament als circuits i potenciar-ne de nous, especialment entre els municipis de menys de 20.000 habitants de la comarca que pràcticament no en tenen per manca de recursos.

A més a més, els circuits són espais compartits on es reflexiona sobre els recursos i les actuacions realitzades, són espais on s’avalua els procediments i els serveis existents. A mesura que es van ampliant i creant nous recursos es fa cada cop més necessària l’avaluació dels procediments, dels serveis, de les metodologies, en definitiva del seu funcionament i de la seva eficàcia. Per avaluar és necessari disposar de dades i informació sobre el desenvolupament dels diferents serveis. L’intercanvi d’informació és cabdal si volem continuar avançant per això és necessari desplegar mecanismes, programes informàtics i altres formules que facilitin el treball en xarxa i el seguiment simultani dels casos de maltractament.

Respecte a la sensibilització i pressa de consciència de la ciutadania, s’ha de continuar amb la línia encetada. Les associacions i els ajuntaments organitzen en aquest sentit múltiples actes, jornades, tallers, xerrades i activitats diverses. La campanya comarcal contra la violència masclista que es va iniciar al 2009 és una actuació que cal potenciar per aglutinar esforços i aconseguir un major impacte social i ciutadà.

Ens hem d’apropar a la comunitat educativa proposant la realització d’activitats formatives específiques per aconseguir que no es perpetuïn actituds masclistes que puguin arribar a justificar les agressions vers les dones.

També ens hem d’apropar a les dones immigrants que són un col·lectiu potencialment vulnerable i que, en el cas de patir violència, poden tenir obstacles alhora de denunciar casos de maltractament degut al desconeixement dels seus drets, dels recursos o per la dependència econòmica o legislativa vers el seu agressor.

En la lluita contra la violència masclista és del tot necessari incorporar als homes, ja que és una qüestió de totes i tots aconseguir que aquesta xacra desaparegui. També cal que tots els mitjans de comunicació, generalistes, locals, comarcals, públics i privats siguin conscients del paper que juguen com a creadors d’opinió, consolidadors de valors o incentivadors de noves formes de percebre el món. Per aquest motiu cal que els continguts escrits, verbals, visuals o digitals dels nostres mitjans de comunicació deixin de ser sexistes i de consolidar visions estereotipades del món que situen a les dones en una posició d’inferioritat vers els homes.

EIX VIOLÈNCIESLa violència contra les dones es manifesta de formes molt diverses i en àmbits molts diferents. La violència física, sexual o psicològica es pot donar en l’àmbit de la parella, en el marc familiar o en l’àmbit social o comunitari, tal i com apunta Alba Garcia8 en la seva ponència presentada en el 3r Congrés de les Dones del Baix Llobregat. Per aquest motiu ens referim a violències contra les dones, en plural, per tal d’evidenciar la complexitat del fenomen i la multiplicitat de formes amb les quals es manifesta.

Les violències contra les dones posen de manifest l’estructura patriarcal que impregna tots els àmbits socials i es basa en el discurs sobre la inferioritat del sexe femení en relació al masculí. Representen la manifestació més crua del patriarcat i evidencien que el masclisme està encara molt arrelat a la nostra societat, malgrat els avenços. La psicòloga i feminista Victòria Sau defineix el patriarcat com “una presa de poder històrica per part dels homes sobre les dones, l’agent ocasional de la qual va ser d’ordre biològic, si bé aquest elevat a la categoria política i econòmica”.

Durant l’última dècada, gràcies a l’activisme feminista del moviment associatiu, a les incorporacions que provenen del món acadèmic, d’investigadores i investigadors a títol personal i a les iniciatives del món local, s’ha aconseguit

8 Garcia Sánchez, Alba. Ponència “És possible l’horitzó de l’eradicació de la violència masclista?”. 3r Congrés de les Dones del Baix Llobregat. 2010.

visibilitzar i definir com a problema social la violència contra les dones en l’àmbit familiar i de la parella. Aquesta pressa de consciència ha permès actuar, sensibilitzar i prevenir. La creació d’un marc normatiu específic com la Llei catalana del Dret de les Dones a Eradicar la Violència Masclista, aprovada al 2008 o l’espanyola Ley orgànica de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género del 2004 també ha ajudat en aquesta lluita. Al mateix temps hem de assenyalar els avenços aconseguits amb la creació de mecanismes d’actuació com els circuits i les xarxes contra la violència masclista que han permès coordinar accions i donar respostes ràpides de recolzament a les víctimes i els seus infants.

L’anàlisi crítica del funcionament dels últims anys i les dificultats que sorgeixen ens obliguen a replantejar la situació i obrir noves línies d’actuació. En primer lloc, s’ha d’ampliar el prisma i mostrar com la violència contra les dones també es pot donar en l’àmbit laboral, econòmic i cultural; a més, cal tenir en compte les repercussions de la violència masclista en els infants i crear serveis específics per atendre als fills i filles de les dones maltractades.

En segon lloc, s’ha de continuar donant suport al món local i escoltar les seves demandes. Les administracions locals, les associacions de dones, les entitats veïnals o els grups informals han estat i són els elements clau per dissenyar i desenvolupar polítiques públiques eficients i eficaces en l’eradicació de la violència masclista ja que incideixen directament en la vida quotidiana de les persones.


2010-2014: pRINCIpALS pROpOSTES D’ACTUACIó

→ Sensibilitzar a la societat a través de campanyes permanents sobre la necessitat de la igualtat mitjançant la coresponsabilitat en el treball domèstic i de cura, el tracte igualitari i sense discriminació, el foment de jocs i joguines no sexistes, entre d’altres accions i comportaments socials.

→ Promoure la complicitat i la participació activa dels homes en les polítiques de foment de la igualtat de gènere.

→ Promoure l’apoderament de les dones i la seva autoestima per trencar els estereotips que han construït el patriarcat.

→ Fomentar la creació de grups d’homes per la igualtat així com les xarxes d’homes igualitaris.

→ Vetllar perquè els mitjans de comunicació locals i comarcals, en especial els públics, utilitzin les recomanacions editades a la comarca sota el títol “Per una Representació Equilibrada de Dones i Homes als Mitjans de Comunicació”.

→ Ús d’un llenguatge no sexista en els mitjans de comunicació i en tota la informació i documentació que es posa a disposició de la ciutadania des de les administracions públiques.

L’Ajuntament d’Abrera, el teixit associatiu del municipi i la Federació de Dones per la Igualtat del Baix Llobregat van organitzar en el marc del 3r Congrés una jornada amb l’objectiu de reflexionar sobre la violència de gènere, les seves causes i les possibles propostes per eradicar-la.


→ Fomentar la creació de circuits locals d’acció i atenció a les víctimes de violència masclista i, en el cas dels existents, promoure l’actualització i l’ampliació.

→ Crear una xarxa de circuits i dels múltiples serveis d’atenció a les dones existents a la comarca per incentivar l’intercanvi d’informació i experiències, així com per donar cobertura a totes les dones del Baix Llobregat que es puguin trobar en situacions de violència.

→ Crear mecanismes per recollir dades, informació i coneixement sobre la violència masclista a la comarca, així com experiències i iniciatives d’interès.

→ Garantir que els serveis i recursos adreçats a les dones víctimes de violència masclista siguin de qualitat i atenguin les seves necessitats, tot establint mecanismes continuats d’avaluació d’aquests serveis.

→ Fer difusió de la informació sobre els recursos existents, així com apropar-los a col·lectius potencialment vulnerables com pot ser el cas de les dones immigrades

→ Crear i fer difusió d’un mapa de recursos comarcal sobre la violència masclista.

→ Incorporar la comunitat educativa a la lluita contra la violència masclista per tal d’aconseguir evitar la reproducció d’estereotips i actituds masclistes entre el jovent.

→ Incorporar els homes en la lluita contra la violència masclista.

→ Mantenir les actuacions de sensibilització i conscienciació ciutadana realitzades als municipis de la comarca i continuar amb la Campanya Comarcal del Baix Llobregat contra la Violència Masclista.

→ Fer visibles les causes de la violència masclista i fomentar la pressa de consciència sobre les diferents formes amb les quals es manifesta: en l’àmbit de la parella, familiar, laboral, social...

→ Promoure programes de suport en salut mental per a dones víctimes de violència masclista.

→ Informar de manera periòdica dels casos de violència. Fer un seguiment i donar informacions en positiu de dones que han superat la violència masclista.

→ Fer servir, per part dels mitjans de comunicació, les recomanacions i decàlegs redactats per col·lectius professionals amb la finalitat de conscienciar a la societat sobre aquesta problemàtica i alhora eliminar les informacions estereotipades i sensacionalistes tant en els mitjans escrits, com audiovisual o digitals.


municipis de la comarca i continuar amb la Campanya Comarcal del Baix Llobregat contra la Violència Masclista.

→ El Consell de les Dones del Baix Llobregat coordina el treball post Congrés i el seguiment dels acords i les conclusions aprovades en el 3r Congrés de les Dones del Baix Llobregat.

→ Potenciar l’ocupació femenina als sectors mediambientals i d’energia, potenciant l’autoocupació i fent èmfasi en el ajuts a les cooperatives.

→ Fomentar la realització i execució de plans d’igualtat a les empreses amb mesures concretes com per exemple equilibrar el nombre de dones en aquells sectors masculinitzats i, d’altra banda, el nombre d’homes en aquells sectors altament feminitzats.

→ Fomentar la creació de programes de treball en xarxa amb les comunitats locals i l’establiment d’acords amb els sindicats i patronals per potenciar l’ocupació de les dones en els sectors més masculinitzats.

→ Promoure que les empreses que rebin recolzament públic facin efectiva la implantació de mesures per promoure la igualtat d’oportunitats entre dones i homes

→ Col·laborar i intercanviar experiències amb altres organismes, institucions i entitats sobre les polítiques de dones.

→ Promoure l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació entre les dones per evitar la breta de gènere i fomentar la utilització dels mitjans digitals i les xarxes socials.

→ Fomentar l’associacionisme i la participació ciutadana a través dels Consells Municipals de les Dones o altres sistemes i mecanismes participatius.

→ Reivindicar una representació no sexista de la imatge i els cossos de les dones als mitjans de comunicació.

→ Fomentar el desenvolupament personal dels i les joves sense cap tipus de dominació patriarcal.

→ Fomentar la coeducació a tots els àmbits social. Educar en la coresponsabilitat.

→ Fomentar la pràctica de l’esport entre les dones sense cap tipus de discriminació

→ Promoure l’associacionisme de les esportistes i la seva incorporació i participació activa a les federacions esportives i clubs assolint càrrecs de responsabilitat i de decisió.

→ Activar pactes locals del temps a cada localitat.

→ Reorganitzar els temps en el treball assalariat, a partir d’adequar els horaris que permetin equilibrar els temps personals, familiars i laborals.

→ Promoure bones pràctiques en les administracions públiques que afavoreixin

una imatge de l’aplicació de polítiques actives d’usos del temps i serveixin de referent per al sector privat.

→ Reclamar més presència de les dones en els llocs de responsabilitat i decisió a les empreses. Lideratges igualitaris.

→ Reconèixer i tractar les malalties de dones com per exemple la fibromiàlgia i realitzar campanyes informatives i divulgatives sobre les malalties menys conegudes i que afecten en especial les dones.

→ Incorporar en la negociació col·lectiva, normatives d’igualtat i de conciliació.

→ Elaborar plans d’igualtat a les empreses.

→ Formació permanent en igualtat.

→ Promoure l’organització de cursos a les empreses sobre masculinitats alternatives.

→ Crear xarxes de dones empresàries.

→ Fomentar la creació de circuits locals d’acció i atenció a les víctimes de violència masclista i, en el cas dels existents, promoure l’actualització i l’ampliació.

→ Garantir que els serveis i recursos adreçats a les dones víctimes de violència masclista siguin de qualitat i que atenguin les seves necessitats, tot establint mecanismes continuats d’avaluació d’aquests serveis.

→ Mantenir les actuacions de sensibilització i conscienciació ciutadana realitzades als


→ UGT Baix Llobregat. “Negociació col·lectiva: plans d’igualtat i usos del temps”.

→ CCOO Baix Llobregat. “Negociació de plans d’igualtat i bones pràctiques”.

→ Consell Consultiu Comarcal de la Gent Gran del Baix Llobregat. “Usos del temps”.

→ Subseu Sant Feliu de Llobregat. “Aportacions per a la convivència i la participació social i política de les dones immigrades”.

→ Subseu Molins de Rei. “Salut: conèixer, prevenir i millorar la salut de les dones, fem-ho plegades”.

→ Subseu Cornellà de Llobregat. “Dones saludables per gaudir. Eines per fer visibles i canviar els biaixos i estereotips de gènere a la salut”.

→ Subseu Abrera. “Violència, violències. Reflexions sobre la violència de gènere”.

→ Consell de les Dones del Baix Llobregat. “Les polítiques locals i comarcals d’acció contra la violència masclista”.

RECURSOS DOCUmENTALSDisponibles a: www.elbaixllobregat.net/congresdones

Materials per al debat i la reflexió. 3r Congrés de les Dones del Baix Llobregat. 2010.

→ Otero Vidal, Mercè. Ponència “Els corrents feministes al segle XXI. Marc teòric i contextualització. 2010.

→ Moreno Sardà, Amparo. Ponència “Patriarcat, conflictes i acords”. 2010.

→ Cárdenas Jimenez, Maribel. Ponència “Feminisme i polítiques públiques”. 2010.

→ Gabarró Berbegal, Daniel. Ponència “Masculinitats alternatives: per què i com incorporar als homes al camí del gènere”. 2010.

→ Corcoy Rius, Marta. Ponència “Dones i comunicació”. 2010.

→ Grisolia Pereira, Cristina. Ponència “Participació i dones: elements per a la reflexió”. 2010.

→ Valls Llobet, Carme. Ponència “La salut de les dones”. 2010.

→ Bilbao Buñuel, Maria José. Ponència “Al voltant de les dones i l’esport”. 2010.

→ Molas Font, Dolors. Ponència “Les arrels clàssiques de les violències contra les dones”. 2010.

→ Garcia Sánchez, Alba. Ponència “És possible l’horitzó de l’eradicació de la violència masclista?”. 2010.

→ Izquierdo Benito, Maria Jesús. Ponència “Allò que costa ser home:costos i beneficis de la masculinitat”. 2010.

Comunicacions del 3r Congrés de les Dones del Baix Llobregat. 28 i 29 de maig de 2010. Viladecans.

→ Subseu Castelldefels. “Noves masculinitats: altra perspectiva de gènere?”

→ Subseu Martorell. “On som respecte a la coeducació. Una aproximació a la realitat des del món local”.

→ PSC Baix Llobregat. “Feminisme i polítiques públiques”.

→ Subseu El Prat de Llobregat. “Comunicació”.

→ Servei Comarcal de Joventut del Baix Llobregat. “Gènere en clau jove”.

→ Subseu Sant Boi de Llobregat. ”Economia feminista, un nou model econòmic i productiu”.

→ Subseu Esplugues de Llobregat. “No som botigueres, som empresàries”.

24

Amb el suport de:

conclusions 3r congrés de les dones del baix llobregat

Documents