GBGuia Breu

Conceptes pressupostaris bàsics

Número 1/2020Juny 2020

Generalitat de CatalunyaDepartament de la Vicepresidència id’Economia i Hisenda

2

Aquesta obra està subjecta a una llicència Creative Commons del tipus reconeixement d’autoria, usos no comercials i sense obra derivada. Resum de la llicència: ttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.caLlicència completa: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca

Pressupostospúblics

Àmbit i estructura

Crèdit imodificacions

Execució i liquidació Escenaris

Guia BreuConceptes pressupostarisNúmero 3. Juny de 2020© Generalitat de Catalunya. Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda

Aquesta Guia breu de conceptes pressupostaris bàsics explica de manera senzilla el contingut i el procés d’elaboració dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya, i també les principals normes i regles que en regeixen l’elaboració i execució posterior.

El seu format interactiu permet accedir ràpidament als diferents continguts.

Edició i redaccióDirecció General de Pressupostoshttp://economia.gencat.cat

Per saber-ne mésRegles fiscals

3

Són el pla econòmic i financer associat a l’estratègica del Govern.

Són una eina per a la planificació, la programació, el control, el seguiment i l’avaluació de les actuacions del sector públic.

Tenen caràcter anual, i especifiquen les previsions d’ingressos que s’esperen obtenir i les despeses (crèdits) que, com a màxim, es podran reconèixer durant l’exercici*.

Els aprova el Parlament amb una llei específica.

Què són?

*En el cas de les entitats de caràcter empresarial és una simple previsió. **Dades dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2020.

És un procés complex que mobilitza tota l’organització.Per coordinar-ho es publica una ordre d’elaboració dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya. (accedeix aquí a les ordres publicades)

Com s’elaboren?

Les grans xifres**

36.003 M€

191 entitats

247.119 dotacions de personal

107 programes pressupostaris

2.194 indicadors

2.162 projectes de despesa

13 agrupacions departamentals

Pressupostospúblics

Àmbit i estructura

Crèdit imodificacions

Execució i liquidació Escenaris

Per saber-ne mésRegles fiscals

4

Estratègia pressupostària de la Generalitat

OBJECTIUS DEL PRESSUPOST

PÚBLIC

Disciplina fiscal agregada

Eficiènciaassignativa

Eficiència operativa i efectivitat

FOCUS ESTRATÈGIC

Pressupost per resultats

Planificació financera a mitjà i llarg

terminiRevisió de la

despesa

Avaluació de polítiques C

apta

ció

i for

mac

ió

Tran

spar

ènci

apr

essu

post

ària

Monitoratge i seguiment

Què es la disciplina fiscal agregada?• Controlar el dèficit, el deute i el creixement

de la despesa amb l’objectiu de vetllar per l’estabilitat i la sostenibilitat de les finances públiques a llarg termini. La bona salut de les finances és clau per garantir la prestació de serveis de l’estat del benestar.

Què és l’eficiència assignativa?• Prioritzar la despesa i aconseguir assignar el

recursos en funció de la utilitat marginal per a la societat. Cada euro addicional que s’assigna avui al pressupost s’ha de destinar on creï més retorn social present i futur.

Què és l’eficiència operativa i efectivitat?• L’eficiència és aconseguir la producció màxima

amb el mínim de cost. Cal vetllar per una bona gestió dels recursos públics.

• L’efectivitat de la despesa pública està relacionada amb el fet d’aconseguir resultats que millorin la societat, gràcies a l’actuació del sector públic.

Pressupostospúblics

Àmbit i estructura

Crèdit imodificacions

Execució i liquidació Escenaris

Per saber-ne mésRegles fiscals

5

Qui? • El ParlamentQuè ?• Debat• Esmenes• Aprovació

Qui? • El Govern Què ?• Planificació • Programació • Pressupostació

El cicle pressupostari

Elaboració del pressupost

Aprovació del pressupost

Execució del pressupost

Liquidació del pressupost

Qui? • Departaments i entitats• Intervenció General i

Direcció General de Pressupostos

Què ?• Execució de la despesa i

liquidació dels ingressos• Seguiment i control

Qui? • Intervenció General• Sindicatura de Comptes• Altres institucions

(Ivàlua,,...)

Què ?• Presentació dels comptes• Auditoria• Avaluació

Pressupostospúblics

Àmbit i estructura

Crèdit imodificacions

Execució i liquidació Escenaris

Per saber-ne mésRegles fiscals

6

Procés i calendari d’elaboració*

*Sense pròrroga pressupostària

gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembre

Actualització escenaris pressupostaris a mitjà termini (escenari macro, objectius i escenaris d’ingressos i despeses)

Publicació ordre elaboració dels pressupostos

Actualització de l’escenari macroeconòmic

Actualització dels objectius fiscals

Comunicació als departaments dels sostres de despesa i entrada de dades al sistema

Revisió de les dades, elaboració de la documentació que configura el projecte de llei de pressupostos.

Aprovació del projecte de llei per part del Govern i presentació al Parlament

Debat i esmena del projecte de llei per part del Parlament.

Aprovació de la Llei de pressupostos i entrada en vigor a partir 1 de gener

Aprovació del límit màxim de despesa

Actualització del pressupost d’ingressos (comunicació bestretes model de finançament per part del Ministeri d’Hisenda)

1

2

7

8

9

10 12

4

5

6

11

Càlcul del pressupost base i proposta de sostres de despesa departamentals 3

Pressupostospúblics

Àmbit i estructura

Crèdit imodificacions

Execució i liquidació Escenaris

Per saber-ne mésRegles fiscals

7

Quina documentació dels pressupostos anuals es publica?

1Presentació dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya

Presentació oficial dels pressupostos, on es resumeixen els principals trets, dades i mesures incloses en els pressupostos corresponents.

2 Pressupost ciutadàDocument per explicar el pressupost a la ciutadania. Inclou, a més els principals trets del pressupost, una explicació del procés d'elaboració del pressupost i l’accés a documentació i recursos de suport.

3Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya

Text articulat de la llei que regula el pressupostos aprovats de la Generalitat de Catalunya.

4 Estats d'ingressos i de despeses

Per a cada organisme o entitat es presenta el detall dels ingressos ordenats per naturalesa econòmica, i el detall de les despeses ordenades per estructura de programes i naturalesa econòmica.

5Estats d'ingressos i de despeses en format Excel

Base de dades en format Excel dels ingressos i despeses al màxim nivell de detall de totes entitats compreses dins dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya.

6Resums dels estats d’ingressos i de despeses

Resums d'estats d'ingressos i despeses, amb visions creuades entre subsectors i diferents classificacions del pressupost, i amb diferents nivells de desglossament.

7 Memòria explicativaInclou informació sobre el marc d’elaboració dels pressupostos, l’àmbit institucional, les estructures pressupostàries, el marc normatiu, així com un resum explicatiu de les grans xifres del pressupost i de les principals prioritats estratègiques.

8 Informe econòmic i financer

Es tracta d’un document que descriu, entre altres aspectes, la situació i l’evolució de l’economia catalana, així com la situació del sector públic a Catalunya en els seus tres nivells (Administració central, autonòmica i local).

9 Memòries de programes

Document en què se sintetitza l'estratègia associada als recursos assignats en el pressupost. Aquestes memòries inclouen un breu diagnòstic de la situació, la missió del programa, una relació d’objectius, les activitats que es desenvolupen, uns indicadors de seguiment, un resum de les despeses del programa per capítols pressupostaris i el nombre de llocs de treball pressupostats.

10 Annex d'inversions reals

Inclou la relació detallada de les actuacions d’inversió real que es preveu executar amb càrrec al pressupost, amb indicació del territori on s’ubica la inversió i la previsió per als exercicis següents. També inclou informació d’altres inversions amb sistemes de finançament específics i la seva classificació territorial.

11 Annex de personalConté, per cada entitat o servei pressupostari, les dotacions de personal pressupostades, segons tres classificacions: per tipus de personal, per programes i per comarques.

12Estats financers de societats i altres entitats del sector públic

Inclou una estimació del tancament de l’any anterior i una previsió per l’exercici a què fa referència el pressupost del balanç de situació a 31 de desembre i del compte de pèrdues i guanys de les entitats de dret públic, societats mercantils, consorcis i fundacions inclosos en l’àmbit institucional dels pressupostos del sector públic de la Generalitat.

13

Pressupostos i estats financers d’entitats participades de forma no majoritària (classificades AP-SEC)

Aquest llibre conté el detall dels crèdits pressupostaris i dels estats financers de cadascuna de les entitats en què participa la Generalitat de forma no majoritària, raó per la qual no disposa de la capacitat de control efectiu en els òrgans de govern i que, no obstant això, han estat classificades dins del sector Administració pública de la Generalitat en termes del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC).

14 Memòria de beneficis fiscals

Presenta una estimació de la disminució de recaptació d’ingressos tributaris de la Generalitat derivada de l’existència d’incentius fiscals, com ara les deduccions establertes en l’IRPF, orientats a assolir els seus objectius de política econòmica i social. La informació es presenta, a més de classificada per instruments, també agrupada per polítiques de despesa.

15 Memòria de subvencions

Es detallen les subvencions, tant corrents com de capital, pressupostades per la Generalitat indicant, entre d’altres aspectes, el programa de despesa, els beneficiaris i si es concedeixen mitjançant convocatòries públiques.

16Memòria d'arrendaments i compres d'immobles

Recull la previsió d’arrendaments i compres d’immobles a efectuar per part de la Generalitat durant l’exercici.

17Liquidació dels pressupostos últimexercici tancat

L’enllaç al Compte General presenta les liquidacions dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya, del Servei Català de la Salut, de les entitats autònomes administratives i els comptes anuals de la resta del sector públic de la Generalitat

18 Execució dels pressupostos

Enllaç a l'apartat web on es presenten els estats d’execució dels pressupostos de la Generalitat, del CatSalut, de l’ICS i de les entitats autònomes administratives.

19Llei de mesures fiscals, administratives

Aquesta llei, complementària de la de pressupostos, incorpora preceptes amb vocació de permanència que afecten els ingressos, les despeses o el patrimoni.

Pressupostospúblics

Àmbit i estructura

Crèdit imodificacions

Execució i liquidació Escenaris

Per saber-ne mésRegles fiscals

8

SPA

AP-SECSP GC

GC Administració de la Generalitat de Catalunya: inclou els departaments, els fons no departamentals i els òrgans superiors.

SPA Sector públic administratiu: inclou l’Administració de la Generalitat de Catalunya, les entitats autònomes administratives i el Servei Català de la Salut. Àmbit amb pressupost limitatiu.

SP Sector públic de la Generalitat de Catalunya: inclou la Generalitat i totes les entitats en les quals la Generalitat participa directament o indirectament amb participació paritària o majoritària i aquells consorcis i fundacions que, sense ser-ho, han estat adscrits a la Generalitat.

AP-SEC Sector administracions públiques d’acord amb les normes del Sistema Europeu de Comptes: inclou algunes entitats amb participació minoritària i les universitats públiques. Àmbit rellevant per al càlcul del dèficit.

32.521 M€GC

1 entitat

32.600 M€SPA

21 entitats

36.003 M€SP

191 entitats

35.470 M€AP-SEC

179 entitats

Subsector Entitats sector públic

Entitats AP-SEC

Total entitats incloses en pressupost

Generalitat (GC) 1 1 1Entitats autònomes administratives i CatSalut 20 20 20Total entitats del sector públic administratiu (SPA) 21 21 21Entitats autònomes comercials 2 1 2Entitats de dret públic 46 43 46Societats mercantils 27 16 27Consorcis (1) 63 56 63Fundacions 32 29 32Total entitats participació majoritària (SP)inclou SPA 191 166 191Entitat autònoma administrativa -- 1 1Consorcis -- 5 5Fundacions -- 7 7Total entitats participació no majoritària -- 13 13Total entitats -- 179 204

(1) El total inclou 2 consorcis que s’uneixen als pressupostos d’acord amb el que estableix l'article 122 apartat 4 de la Llei 40/2015 de règim jurídic del sector públic, atès que no es disposa del control efectiu en els seus òrgans de govern però han estat adscrits a l'Administració de la Generalitat.

Qui forma part dels pressupostos?

* Dades dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2020.

Pressupostospúblics

Àmbit i estructura

Crèdit imodificacions

Execució i liquidació Escenaris

Per saber-ne mésRegles fiscals

9

La incorporació als pressupostos d’entitats existents entre 2009 i 2011, explica la major part de l’increment del nombre d’entitats en el pressupost.

S’ha complert l’objectiu (mandat de l’EAC) d’incorporar en els pressupostos totes les entitats que formen part del SP de la GC i d’incloure informació complementària de totes les entitats en les quals la GC participa de manera no majoritària, però que formen part del sector AP-SEC.

Quina ha estat l’evolució de l’àmbit institucional dels pressupostos?

Pressupostospúblics

Àmbit i estructura

Crèdit imodificacions

Execució i liquidació Escenaris

Per saber-ne mésRegles fiscals

1 1 6 9 14 22 23 30 31 36 38 43 47 54 59 61 68 75 75 75 78 80 80 84 88 94 93 108 118 128

190224

240 228

183 180 182 191

6 9 7 10 14 11 18 18 31 29 34 37 44 44 49 56 56 53 59 62 64 71 8296

108 108 117120

119121

70

43 1615

2 4 49

49

1113

2128

26

26 24 2113

7 10 13 1928 33

41 4862 65 72

8091 98

108117 124 128 134 137 142

151162

180196 202

210

232246

260273

288284

269

211208 207 213

0

50

100

150

200

250

300

350

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2014

2015

2017

2020

Entitats no majoritàries incloses en els pressupostos

Entitats no incloses als pressupostos

Entitats del sector públic incloses en els pressupostos

Total entitats

10

Agrupacions departamentals*

13 conjunts formats pels departaments i les seves entitats adscrites

2 conjunts addicionals: òrgans superiors i fons no departamentals

Subsectors

7 conjunts d’entitats classificades principalment pel criteri de naturalesa jurídica

Nota: També es presenta informació de dos grups corporatius: grup corporatiu de la CCMA i grup corporatiu de l’ICS

* El gràfic indica el nombre d’entitats adscrites a cada departament. Les entitats de l'agrupació Salut estan adscrites a través del CatSalut i de l'ICS. No inclou la Generalitat. Dades dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2020.

Com s’aconsegueix una visió de conjunt de les 191 entitats sector públic?

Pressupostospúblics

Àmbit i estructura

Crèdit imodificacions

Execució i liquidació Escenaris

Per saber-ne mésRegles fiscals

1

2

20

27

32

46

63

Generalitat

Ent. aut. comercials

Ent. aut. adm. i CatSalut

Societats mercantils

Fundacions

Entitats de dret públic

Consorcis

46

38

30

15

14

12

8

7

6

5

3

3

3

Salut

Territori i Sostenibilitat

Empresa i Coneixement

Presidència

Cultura

Vice., Economia i Hisenda

Treball, Afers socials i…

Agricultura, Ram., Pesca,…

Polítiques Digitals i Adm.…

Justícia

Educació

Interior

Acció Ext. Rel. Instit. i…

11

Què son els pressupostos consolidats?

Exemple:

Estat ingressos

Estat despeses

Estat ingressos

Estat despeses

Pressupost entitat A

Pressupost entitat B

Estat ingressos

Estat despeses

Pressupost consolidatA +B

10 10 7 7 (10+7)-2 =15

2

Transferència de l’entitat A a l’entitat B

(10+7)-2 =15

Per sumar els pressupostos de diferents entitats cal eliminar les transferències internes que es fan entre les entitats per no duplicar els ingressos i les despeses. Són els pressupostos consolidats.

Pressupostospúblics

Àmbit i estructura

Crèdit imodificacions

Execució i liquidació Escenaris

Per saber-ne mésRegles fiscals

12

Estat de despeses (d’un departament o entitat)

Estat d’ingressos(d’una entitat, inclosa la GC)

Capítols 3 i 5

Capítol 6

Capítol 7

Capítol 4

Capítol 8

Moviments entre entitats(exemples)

Compra de serveis, lloguers,...

Transferències per finançar despeses de funcionament, interessos o subvencions corrents

Encàrrecs d’inversió

Aportacions de capital per inversions, amortització d’endeutament,...

Transferències de capital per finançar inversions

Capítol 6

Capítol 7

Capítol 2

Capítol 4

Capítol 8

Per saber-ne més consulteu la classificació econòmica dels ingressos i les despeses.

Aquests moviments són els que cal restar per calcular el pressupost consolidat d’un conjunt d’entitats.

Quins poden ser els moviments de fons consolidables?

Pressupostospúblics

Àmbit i estructura

Crèdit imodificacions

Execució i liquidació Escenaris

Per saber-ne mésRegles fiscals

13

Què són les estructures pressupostàries?Són codis per classificar els ingressos i les despeses i aporten informació sobre diferents aspectes.

QUI? Classificació institucional i orgànica: els ingressos es classifiquen segons qui els obté i la despesa segons qui l’executa.

PER A QUÈ?Classificació per programes: les despeses es classifiquen segons la seva finalitat.

QUÈ?Classificació econòmica: els ingressos i les despeses es classifiquen segons la seva naturalesa (impostos, despeses de personal, compres, inversions, etc.).

Altres classificacions addicionals a les estructures pressupostàries:

Territorial: per identificar despeses de personal i inversions.

Projectes de despesa: per identificar inversions i despeses pluriennals.

Origen de finançament de la despesa (codi de finançament): recursos generals, afectats (impostos, taxes, etc.) o finalistes (recursos d’altres administracions per finançar actuacions concretes, poden comportar un % de cofinançament per part de la Generalitat).

Origen del crèdit de despesa: pressupost inicial, incorporació de romanent, generació de crèdit, etc.

Pressupostospúblics

Àmbit i estructura

Crèdit imodificacions

Execució i liquidació Escenaris

Per saber-ne mésRegles fiscals

14

Indica qui obté l’ingrés i qui executa la despesa

Codi entitat: cada entitat identifica el seu estat d’ingressos i despeses amb un codi de 4 dígits numèrics.

Exemple: 1000 Generalitat de Catalunya 6000 Patronat de la Muntanya de Montserrat

Codi servei: l’entitat “Generalitat” classifica l’estat de despeses amb un codi alfanumèric de 4 dígits per identificar el centre gestor, 2 dígits alfabètics que indica la secció (coincideix amb l’agrupació departamental) i 2 dígits numèrics que indiquen el servei o la unitat directiva (secretaries generals, secretaries sectorials o direccions generals). Durant l’execució del pressupost és habitual desglossar la despesa per subcentre gestor amb un codi de 6 dígits.

Exemple: PR02 Secretaria de GovernPR06 Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física

Visió de conjunt: els serveis i les entitats apareixen classificats segons el codi de l’agrupació a la qual pertanyen, ubicats en el subsector que els correspon segons naturalesa jurídica. I en el cas de les entitats també s’indica si són APSEC.

Entitats classificades dins del sector Administració pública de la Generalitat de Catalunya d’acord amb el Sistema Europeu de Comptes (SEC). Computen per el càlcul del dèficit.

Codis de les entitats de l’agrupació de Presidència. Cada columna indica la pertinença a un subsector diferent.

Codis dels serveis pressupostaris del Departament de la Presidència. Formen part de l’entitat 1000.

Codi de l’agrupació departamental Codis dels subsectors

en què es classifiquen les entitats.

Consulta la classificació orgànicaClassificació institucional i orgànica (QUI?)

Pressupostospúblics

Àmbit i estructura

Crèdit imodificacions

Execució i liquidació Escenaris

Per saber-ne mésRegles fiscals

15

Memòria de programa(documentació que es publica)

- Unitat responsable- Diagnòstic situació- Missió- Objectius estratègics i operatius- Indicadors- Serveis, productes i activitats- Impacte sobre polítiques transversals- Resum de despeses per capítols- Nombre de llocs de treball pressupostats

Nivells de classificació dels programes*

Àrees de despesa (9)

Polítiques de despesa (35)

Programes (107)

Subprogrames (x53) (opcional)

Indica quina és la finalitat de la despesa. La Generalitat només l’utilitza per classificar les despeses. També s’anomena classificació funcional. Peça clau del pressupost orientat a resultats

Classificació per programes (PER A QUÈ?) Consulta la classificació per programesL’explicació dels programesI el llibre de memòries de programa

(*) Les xifres entre parèntesis mostren el nombre d’elements continguts segons els pressupostos 2020.

Estructura més destacada per a la presa de decisions d’assignació de recursos pressupostaris

Funcionament de programa

Exemple:• Reducció de

la mortalitat i sinistralitat a la xarxa viària

Exemples:• Policies de

patrulla de trànsit

• Radars• Material

d’oficina

Exemples:• Controls

d’alcoholèmia• Controls de

velocitat• Educació vial• Senyalització vial

AGRUPACIÓ GESTOR

Resultats

Serveis, productes i activitats

Recursos

Pressupostospúblics

Àmbit i estructura

Crèdit imodificacions

Execució i liquidació Escenaris

Per saber-ne mésRegles fiscals

16

Indica en concepte de què ingressem els recursos i en concepte de què gastem les despeses.

Classificació econòmica (QUÈ?) Consulta la classificació econòmica dels ingressos i les despeses i l’explicació dels ingressos i l’explicació de les despeses

1. REMUNERACIONS DEL PERSONAL

2. DESPESES CORRENTS DE BÉNS I SERVEIS

1. IMPOSTOS DIRECTES

2. IMPOSTOS INDIRECTES

3. TAXES, VENDA BiS I ALTRES INGRESSOS

4. TRANSFERÈNCIES CORRENTS

5. INGRESSOS PATRIMONIALS

6. ALIENACIÓ D’INVERSIONS REALS

7. TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL

8. VARIACIÓ D’ACTIUS FINANCERS

9. VARIACIÓ DE PASSIUS FINANCERS

3. DESPESES FINANCERES (interessos)

4. TRANSFERÈNCIES CORRENTS

5. FONS DE CONTINGÈNCIA

6. INVERSIONS REALS

7. TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL

8. VARIACIÓ D’ACTIUS FINANCERS

9. VARIACIÓ DE PASSIUS FINANCERS

CAPÍTOLS D’INGRESSOS CAPÍTOLS DE DESPESES

Operacions corrents(capítols 1 a 5)

Operacions de capital(capítols 6 i 7)

Operacions financeres(capítols 8 i 9)

Operacions no financeres(capítols 1 a 7)

Cadascun dels capítols es desglossa, de forma genèrica en:- Articles- Conceptes- Aplicacions- Subaplicacions

Fons de contingència: previst en pressupost inicial per fer front a eventuals despeses no previstes. Per poder-lo gastar es transfereix al capítol corresponent on calgui fer la despesa. Per aquest motiu sovint no es considera part de la despesa corrent.

Variació d’actius financers: els ingressos inclouen el retorn de préstecs concedits i les despeses la concessió de préstecs o les aportacions de capital a entitats.

Variació de passius financers: els ingressos inclouen el deute que cal demanar al mercat durant l’exercici i les despeses inclouen les amortitzacions de capital previstes.

Despesa corrent primària: despeses corrents sense els capítol 3 de despeses financeres (interessos).

Pressupostospúblics

Àmbit i estructura

Crèdit imodificacions

Execució i liquidació Escenaris

Per saber-ne mésRegles fiscals

17

És la menor unitat de despesa que té sentit per ella mateixa, és a dir, que no necessita d'altres actuacions de despesa per prestar un servei o posar un bé a disposició de la societat.

Poden tenir una o més anualitats, i estan integrats per un o més elements (elements PEP), els quals en suposen cadascuna de les diferents parts o fases en què es pot dividir un projecte de despesa.

Consulta els projectes de l’annex d’inversions realsque utilitza els codis de projectes de despesa finançats amb càrrec al capítol 6 del pressupost

Aquesta subclassificació de la despesa té per objectiu facilitar la programació, seguiment i control pressupostari detallat de projectes concrets.

PROJECTE

Element PEP 1

ElementPEP 2

ElementPEP 3

Exemple:

PROJECTE: Construcció de l’escola “x”

PEP 1: Compra de terrenysPEP 2: ConstruccióPEP 3: Mobiliari

S’aplica a totes les despeses dels capítols 6 i 7, i a les despeses amb compromisos a càrrec d’exercicis futurs de qualsevol capítol.

Projectes de despesa

Pressupostospúblics

Àmbit i estructura

Crèdit imodificacions

Execució i liquidació Escenaris

Per saber-ne mésRegles fiscals

18

Partida pressupostària

És la concatenació de les diverses classificacions pressupostàries: orgànica, econòmica, per programes (en el cas de les despeses), per origen del crèdit, i per origen de finançament, si escau.

Crèdit inicial És una assignació individualitzada de despesa que figura en el pressupost aprovat i que depèn en cada cas del nivell de vinculació que tingui segons la llei de pressupostos

Crèdit definitiu Vindrà determinat en cada moment pel crèdit inicial augmentat o disminuït per les modificacions pressupostàries

Els crèdits pressupostaris s’han de destinar a la finalitat que en motiva la seva dotació i tenen caràcter limitatiu* (art. 35 TRLFP):• No es poden sobrepassar sense la tramitació d’una

modificació• La modificació s’ha de tramitar d’acord amb els procediments i

limitacions establerts a la llei

* Els pressupostos de l’Administració de la Generalitat, entitats autònomes administratives, i Servei Català de la Salut tenen pressupost limitatiu. La resta d’entitats del sector públic de la Generalitat tenen pressupost estimatiu.

Orgànica (entitat)(mínim 4 dígits)

1000

Generalitat Ingrés IRPF (tram autonòmic)

Dret contret en l’exercici corrent

Exemple de partida d’ingrés

I/D

I

Econòmica(7 dígits)

100.0001

Origen de crèdit(4 dígits)

0000

Orgànica (entitat/servei)

(mínim 4 dígits)

Econòmica(7 dígits)

Per programes(4 dígits)

Exemple de partida de despesa

I/D

PR01 D 100.0001 1210

Dep. de la Presidència.

Gabinet i SG de la Presidència

DespesaRetribucions

bàsiques d’alts càrrecs

Direcció i administració

generals

Crèdit consignat en el pressupost

inicial

0000

Origen de crèdit(4 dígits)

1000 I/100.0001/0000

PR01 D/100.0001/1210/0000

Aplicació (7 dígits)

Capítol (1 dígit)

Concepte (3 dígits)

Article (2 dígits)

Crèdit pressupostari

Pressupostospúblics

Àmbit i estructura

Crèdit imodificacions

Execució i liquidació Escenaris

Per saber-ne mésRegles fiscals

19

Amb independència de la vinculació, el registre comptable dels documents de despesa s’ha de fer en el crèdit concret que respon a la classificació de despesa que es vol realitzar.

Es tracta d’un conjunt de crèdits format per diferents partides pressupostàries que permet atendre una determinada necessitat, quan el crèdit individual no és suficient i sense fer modificacions de crèdit.

Estan regulades per l’article 5 de la llei de pressupostos

Els crèdits etiquetats amb un mateix codi finalista, afectat o un altre vinculen d’acord amb el que preveu l’article 5.1 de la LLPGC (norma general) amb independència de l’origen de crèdit (excepte els codis 0002 i 0062 que no vinculen per cap partida). Els crèdits extraordinaris, suplements de crèdit així com els provinents del Fons de Contingència no vinculen amb cap altra partida.

Vinculacions de crèdit

Pressupostospúblics

Àmbit i estructura

Crèdit imodificacions

Execució i liquidació Escenaris

Per saber-ne mésRegles fiscals

Partida pressupostària

Origen de crèdit Capítol Secció /

Entitat Servei Progr. Capítol Article Concp. Aplic.

I-.... X X15,17 X X16 X X16 (secció PA) X XII-.... X X X

226 i 251 X X X

200.0001, 200.0003, 203.0002, 226.0001, 226.0002, 226.0003, 227.0004, 227.0005 i 227.0015

X X X

222.0002, 228.0001, 228.0003, 228.0004, 228.0005, 228.0006 i 228.0007, en conjunt

X X

III-.... X X X

340.0002 X X X

IV-.... X X X

Nominatives, 440.0002, 460.0017, 464.0001, 489.0001,PO01 D/470.0001/521

X X X

488 X X X

Per a cada codi 0000, 0042, 0072, 2018, 2019, NF19

5 X X X

VI-.... X X X

Nominatives, 600.0002 i 610.0003

X X X

VII-.... X X X

Nominatives, 762.0001 iPO01 D/770.0001/521

X X X

VIII-.... X X X

Nominatives i 840.0002 X X X

Per a cada codi0000, 0042, 0072, 2018, 2019, NF19

9 X X X

Per a cada codi

Per a cada codi

Per a cada codi

Per a cada codi

Per a cada codi

Per a cada codi

Per a cada codi

1

2

3

4

6

7

8

0000, 0042, 0072, 2018, 2019, NF19

0000, 0042, 0072, 2018, 2019, NF19

0000, 0042, 0072, 2018, 2019, NF19

0000, 0042, 0072, 2018, 2019, NF19

0000, 0042, 0072, 2018, 2019, NF19

0000, 0042, 0072, 2018, 2019, NF19

0000, 0042, 0072, 2018, 2019, NF19

20

Són les variacions quantitatives i qualitatives dels crèdits pressupostaris aprovats en el pressupost de despeses. Estan regulades a la TRLF i es concreten a la llei de pressupostos de la Generalitat de cada any.

TransferènciesArt. 8 LLPGC20

0000 Pressupost inicial 0002 Fons de Contingència

Traspassos de dotacions entre crèdits No incrementa el crèdit

GeneracionsArt. 44 TRLFP Art. 9 LLPGC20

0042 amb ingrés a l’exercici en curs0052 sense ingrés a l’exercici en curs no condicionades0062 sense ingrés a l’exercici en curs condicionades0072 amb ingrés en l’exercici anterior0081 sobre la base d’una transferència de crèdits prèvia0082 sobre la base d’una ampliació de crèdit prèvia0083 sobre la base d’una generació amb ingrés prèvia0084 sobre la base d’un romanent de tresoreria

Incrementen els crèdits pressupostaris com a conseqüència de l’obtenció d’ingressos no previstos o superiors als consignats en el pressupost inicial (vendes, prestacions de serveis, reemborsament de préstecs, ingressos afectats, ingressos per reintegraments indeguts). Normalment es condiciona el pagament a la recepció efectiva de l’ingrés, però es poden establir altres condicions.Incrementa la despesa i l’ingrés (no sempre en el mateix exercici).

Ampliacions Art. 10 LLPGC20

0012 AmpliacióIncrementen determinats crèdits definits per la llei de pressupostos anual com a ampliables fins a les obligacions que és preceptiu de reconèixer. Incrementa la despesa, llevat dels casos en què es compensin amb la baixa d’altres crèdits o s’amplia per comptabilitzar despesa d’exercicis anteriors.

Incorporacions de crèditArt. 37 TRLFPArt. 11 LLPGC20

XXXX indica l’any del crèdit finalista a incorporarXXNF indica l’any del crèdit no finalista a incorporar

Es pot incrementar el pressupost vigent amb crèdits d’exercicis anteriors no utilitzats (crèdits extraordinaris, transferències de crèdit autoritzades el darrer trimestre, operacions de capital, generacions, etc.). Si les incorporacions són de crèdits no finalistes (NF), cal compensar la incorporació amb una retenció de crèdit pel mateix import. No incrementa despesa si el crèdit és de recursos generals, pot incrementar despesa si el crèdit és finançat amb recursos finalistes.

Crèdits extraordinaris i suplements de crèditArt. 39 TRLFP

0022 crèdit extraordinari0032 suplement de crèdit

Quan s’ha d’efectuar una despesa que no es pot ajornar a l’exercici següent i no existeix crèdit (crèdit extraordinari) o no hi ha dotació suficient (suplement de crèdit ) i no és possible fer-la per cap de les anteriors modificacions, sempre especificant el mecanisme de finançament. Incrementa la despesa.

Tipus de modificacions i codis origen de crèdit :

Codi origen de crèditCodificació de 4 dígits que s’aplica a les partides pressupostàries per identificar d’on prové el crèdit pressupostari. El pressupost inicial s’identifica amb el codi 0000 i les modificacions de crèdit s’identifiquen amb diferents codis d’origen de crèdit

Modificacions de crèdit

Pressupostospúblics

Àmbit i estructura

Crèdit imodificacions

Execució i liquidació Escenaris

Per saber-ne mésRegles fiscals

21

Control i seguiment

Gestió modificacions pressupostàries (vegeu la pàgina anterior)

Realització d’ingressos i despeses

Quines fases comprèn l’execució de les despeses ?

Autorització(fase “A”)

Disposició(fase “D”)

Obligació(fase “O”)

Pagament(fase “P”)

Reserva(fase “R”)

Autorització (1a fase) Inicia el procés administratiu

d’execució. És un acte intern (no implica cap

relació amb un tercer). El seu import indica la quantitat

màxima que es podrà gastar en realitzar la despesa.

Disposició (2a fase) És un acte extern, i consisteix a

acordar/contractar amb un tercer la realització concreta d’unes obres, la prestació d'uns serveis o el subministrament d’uns béns.

Determina l’import concret de la despesa a realitzar.

Obligació (3a fase) El tercer acredita el compliment

d’allò acordat/contractat davant l’Administració.

Quan l’Administració dona la seva conformitat, es converteix en deutora respecte del tercer (obligació de pagar).

Suposa l’execució de despesa del pressupost.

Execució pressupost

Consulta l’Informe mensual d’execució, IME en 2 min I les dades d’execució

Pressupostospúblics

Àmbit i estructura

Crèdit imodificacions

Execució i liquidació Escenaris

Per saber-ne mésRegles fiscals

22

Liquidació pressupost

Formulació dels comptes anuals

La Intervenció General formula el Compte General

La Sindicatura de Comptes fa la fiscalització externa

El Parlament els aprova

Retiment de comptes

Memòries des departaments i entitats

Indicadors de les memòries de programes

Informes / Balanços anuals

Anàlisi i avaluació

Anàlisi de l’acompliment / gestió

Avaluacions

Revisió de despesa

Consulta el Compte General de la Generalitat de Catalunya, l’espai web de la Sindicatura de Comptes de Catalunya.

Consulta els indicadors de les memòries de programa.

Consulta l’espai web d’Ivàlua

Consulta l’espai web de revisió de despesa i de l’àrea d’avaluació econòmica de les polítiques públiques del VEH

Pressupostospúblics

Àmbit i estructura

Crèdit imodificacions

Execució i liquidació Escenaris

Per saber-ne mésRegles fiscals

23

Per saber-ne més consulta els informes de:

• Airef• Ministeri d'Hisenda i Funció Pública

Són objectius numèrics que limiten els principals elements pressupostaris. Les limitacions es poden aplicar sobre el dèficit, el deute, els ingressos, les despeses o sobre altres variables. Les regles fiscals es poden fixar en valors absoluts, en % sobre el PIB o en % de variació respecte als valors de l’any anterior. Es poden fixar en termes anuals o en termes pluriennals

Quin és l’objectiu principal?

Promoure el creixement econòmic estable a través del control de l’acumulació de deute públic.

• Sostenibilitat fiscal a llarg termini.• Estabilització econòmica a curt termini.

* A Espanya l’any 2013 es va crear l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal.

Quins tipus n’hi ha?

• Regles sobre el dèficit: limita la distància que pot haver-hi entre els ingressos i les despeses.

• Regles sobre el deute: limita la quantitat total de deute d’una administració.

• Regles sobre la despesa: limita el creixement de les despeses.

• Regles sobre l’ingrés: limita el creixement dels ingressos.

Quines s’apliquen a les comunitats autònomes?

Regulades per LOEPSF2012, les aprova el Congrés de Diputats cada any i comprenen un escenari de tres anys.

Com s’apliquen?

A través d’un conjunt de normes de responsabilitat fiscal i d’entitats fiscals independents* que en reforcen el compliment.

Què són les regles fiscals?

Pressupostospúblics

Àmbit i estructura

Crèdit imodificacions

Execució i liquidació Escenaris

Per saber-ne mésRegles fiscals

Escenari fiscal1

2020 2021 2022 2023

Objectiu de dèficit (% PIB) -0,2 -0,1 0,0 0,0Objectiu de deute (% PIB) 23,4 22,8 22,1 21,4Regla de despesa (% variació) 2,9 3,0 3,2 3,31 Aprovat pel Consell de Ministres de 11 de febrer de 2020. Valors globals per al conjunt de comunitats autònomes. Pendent d'aprovar els valors individuals de cada una.

24

-15.000

-10.000

-5.000

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2016 2017 2018 2019Dèficit en M€ -1.939 -1.244 -1.025 -1.329

Dèficit (% PIB) -0,91 -0,56 -0,44 -0,56

Objectiu de dèficit (% PIB) -0,70 -0,60 -0,40 -0,10

Compliment de l’objectiu de dèficit

Com s’ha reduït?Entre 2010 i 2019 el dèficit s’ha reduït en un 85%, de -9.100M€ a -1.329M€, a través dels elements següents:

IngressosImpostos i millora de l’economia

InversionsReducció de nous projectes

Altres despesesEs mantenen a nivells de 2010

Com ha evolucionat?

Dèficit

Ingressos no financers

Despeses no financeres

Ingressos no financers

Despeses no financeres

Resultatpressupostari

Ajustos SEC

Capacitat/Necessitat de finançament

(Superàvit/Dèficit SEC)

Com es calcula?

• Equitat intergeneracional per finançar grans inversions.• Permet fer polítiques contracícliques.

• Fa incrementar ràpidament el deute i augmenta el tipus d’interès.• Dificulta l’accés al crèdit a les empreses i limita la seva inversió.• Trasllada el cost de la despesa d’avui a les generacions futures.• Posa en risc la sostenibilitat de les finances a llarg termini.

Beneficis

Costos de l’excés de dèficit

Pressupostospúblics

Àmbit i estructura

Crèdit imodificacions

Execució i liquidació Escenaris

Per saber-ne mésRegles fiscals

-4,5 -4,1

-2,3 -2,1-2,7 -2,8

-0,9 -0,6 -0,4 -0,6

-5,0

-4,0

-3,0

-2,0

-1,0

0,02010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Dèficit SEC (% PIB)Objectiu

*El dèficit de 2019 inclou 458 M€ de la compensació d’IVA. Sense aquest import el dèficit seria -0,37%

Resultat pressupostariDèficit SEC

25

• La capacitat o necessitat de finançament de l’exercici (dèficit/superàvit).• Els préstecs concedits i altres variacions d’actius.• La incorporació d’entitats dins el perímetre SEC (per còmput de les regles fiscals).• Les reclassificació d’operacions que passen a computar com a deute de la Generalitat (CPP,

factoring etc.).

2016 2017 2018 2019Deute en M€ 75.118 77.740 78.732 79.060

Deute (% PIB) 35,1 34,8 34,0 33,4

Objectiu de deute 35,6 34,8 33,9 33,4

Compliment de l’objectiu de deute

Evolució del deute SEC i composició del deute 2019

Com ha evolucionat el cost del deute?

Quins factors expliquen l’evolució?

Deute

Font: Banc d’Espanya. Deute PDE

Un excés de deute pot posar en risc la sostenibilitat de les finances públiques

Pressupostospúblics

Àmbit i estructura

Crèdit imodificacions

Execució i liquidació Escenaris

Per saber-ne mésRegles fiscals

10.91815.776

44.095

72.67579.060

0

15.000

30.000

45.000

60.000

75.000

90.000

2003 2005 2007 2009 2011 2013 2015 2017 2019

Deute (M€)

Fons de finançament a les CCAA

(FFCA)75%

Préstecs bancaris

12%

Emissions de deute

5%

Crèdits a curt termini

2%Altres6%

30,1 32,8 35,3 35,1 34,8 34,0 33,4

0

15

30

45

2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021

Deute (%PIB)Objectiu

451 403 481 505 574755 828

1.055

1.7711.793

1.9401.912

698 786 822 793 760

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

2003 2005 2007 2009 2011 2013 2015 2017 2019

Interessos del deute SPA+ICS (M€)

26

ObjectiuQue els augments d’ingressos derivats de la millora de l’economia no serveixin per augmentar despeses estructurals

Com? Determinació d’un creixement màxim de les despeses

Quines despeses?

Les despeses no financeres excepte els interessos i les finançades amb fons finalistes d’altres administracions

QuinCreixement?

Taxa de referència de l’economia: mitjana creixement PIB (10 anys)

Canvis Canvis normatius permanents poden finançar noves despeses (+-)

2017/16 2018/17 2019/18Variació de la despesa (M€) 831 419 1.427

Variació de la despesa (%) 3,3 1,6 5,4

Objectiu regla de despesa (%) 2,1 2,4 2,7

Compliment de la regla de despesa

Evolució de la despesa no financera

Regla de la despesa

Pressupostospúblics

Àmbit i estructura

Crèdit imodificacions

Execució i liquidació Escenaris

Per saber-ne mésRegles fiscals

1,7 2,5

10,3

-5,8

3,31,6

5,4

-8

-4

0

4

8

12

2012/13 2014/13 2015/14 2016/15 2017/2016 2018/17 2019/18 2020/19

DespesaObjectiu

14.342

29.06223.020

27.072

0

10.000

20.000

30.000

40.000

2003 2005 2007 2009 2011 2013 2015 2017 2019

Despeses no financeres SPA+ICS (M€)

27

Horitzó a mitjà termini(4 anys)

Horitzó a curt termini(1 any)

Departaments

Entitats dependents

Contractes-programa

PLA DE GOVERN

PLANS DEPARTAMENTALSObjectius / Indicadors

Control i seguiment / Avaluació

PLANS OPERATIUSMEMÒRIES DE PROGRAMES

PRESSUPOSTARISActuacions

MARCS PRESSUPOSTARIS A MIJTÀ TERMINI

Objectius fiscals i financersObjectius per àrees de despesa

PRESSUPOST ANUAL

Escenari macroeconòmic

Escenari demogràfic

Indicadors de progrés social

Regles fiscals

Determinants dels escenarisi de la planificació:

Planificació estratègica Escenaris pressupostaris

Consulta els indicadors de progrés socials

Pressupostospúblics

Àmbit i estructura

Crèdit imodificacions

Execució i liquidació Escenaris

Per saber-ne mésRegles fiscals

28

Escenari tendencial

No té en compte les regles fiscals

Compatible amb les regles fiscals

Inclou noves decisions

Mesures d’ingressos i de despeses

Escenari tendencial

Continuïtat de les polítiques actuals

No inclou noves decisions

Escenari fiscal (sostre de despesa)

Pressupost base: estimacions de l’impacte pressupostari futur de les polítiques d’ingressos i despeses actuals (constants). També s’hi inclou el compliment dels compromisos futurs acordats i s’eliminen les actuacions que finalitzen.

Escenaris a mitjà termini: projecció tendencial del pressupost base tenint en compte hipòtesis d’evolució de població, preus, salaris, etc. També s’hi afegeixen els compromisos pluriennals autoritzats i les despeses de mandat legat com ara la renda garantida de ciutadania, l’escolarització o el serveis de salut.

Sostre pluriennal de despesa: (escenari fiscal) límit de despesa compatible amb les regles fiscals. L’import més petit entre la despesa màxima que permet la regla de despesa i la que permet el dèficit.

• Límit de despesa > escenari tendencial: hi ha marge per a noves actuacions. • Límit de despesa < escenari tendencial: cal prendre mesures d’ajust d’ingrés

i de despesa.

Revisió de despesa: escrutini exhaustiu de les despeses per trobar “espais fiscals” a través de millores d’economia, d’eficiència i d’eficàcia. Alternativament es pot aplicar un “divident d’eficiència” en què cada unitat analitzarà els marges de millora per poder ampliar el marge per a noves actuacions.

✓✗

Fase 4

Execució any t

Projecció tendencial

Pressupostbase any t+1

Escenari tendencial t+1, …, t+n

Escenari tendencial t+1, ..., t+n

+Dividend

d’eficiència/ espais fiscals

(revisió de despesa)

Noves actuacions

Fase 3

Sostre de despesa (escenari fiscal)

Revisió de despesa

Increment de despesa

Noves actuacions

Fase 2Fase 1

Escenaris pressupostaris

Pressupostospúblics

Àmbit i estructura

Crèdit imodificacions

Execució i liquidació Escenaris

Per saber-ne mésRegles fiscals

29

Enllaços

Web del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda

Consulta tota la informació sobre les competències del Departament. http://economia.gencat.cat/ca/inici/

Àmbits d’actuació:

Pressupostos

Espai on es publica tota la informació relativa als pressupostos de la Generalitat i a les entitats del seu sector públic. Elaboració, estadístiques, normativa, entre altres.

http://economia.gencat.cat/ca/ambits-actuacio/pressupostos/

Anàlisi de les finances públiques

Espai on es publica informació sobre el model de finançament, les balances fiscals, inversions públiques, avaluacióeconòmica i informes sobre les finances públiques, entre altres.

http://economia.gencat.cat/ca/ambits-actuacio/analisi-finances-publiques/

Seguiment i control de les finances

Espai on es publica informació sobre l’execució del pressupost, el compte general, el període mitjà de pagament entre altres

http://economia.gencat.cat/ca/ambits-actuacio/seguiment-control-finances/

Pressupostospúblics

Àmbit i estructura

Crèdit imodificacions

Execució i liquidació Escenaris

Per saber-ne mésRegles fiscals