con el acuerdo, cc.oo. exige a seat que asegure el futuro ... · horas y las bajas voluntarias,...

❚ L’Eina/Barcelona

CC.OO. considera desafortunada la deci-sión de SEAT de presentar un ERE, ya queno ha ayudado a afrontar los principalesretos de la compañía, como la recupera-ción de las ventas. La apuesta por mode-los deportivos no había dado los resulta-dos esperados (con 100.000 vehículosvendidos menos), lo que llevó a CC.OO. acentrar la atención en los problemas delárea comercial y en la necesidad de que elConsorcio VW diera su apoyo en la defini-ción de producto y marca de SEAT.

Además, el conflicto social existente au-mentó con la presentación del ERE y seagravó aún más ante la falta de claridad yde respuestas del Consorcio y de los ru-mores de venta de SEAT a un grupo chino.

CC.OO y UGT llevaron a cabo una seriede actuaciones para obtener el apoyo delConsorcio y las administraciones. Las ges-tiones con el sindicato alemán IG Metaldieron sus frutos con el apoyo necesariopara conseguir unos compromisos de fu-turo, que se traducían en unas aportacio-nes que rondan los 3.000 millones de eu-ros para hacer frente a las inversiones enprocesos, modelos e I + D y también parareforzar la red comercial y la marca SEAT.

En lo referente al ajuste laboral, los sindi-catos propusieron diversas medidas notraumáticas para minimizar el problema,como prejubilaciones y bajas voluntarias,así como el aumento de la cuenta de ho-ras, que permitirían reducir el número deafectados/as. Después de varias sesionesde negociación, la dirección aceptó abor-dar un posible incremento de la bolsa de

horas y las bajas voluntarias, pero no en unnúmero suficiente que permitiera absorbertodas las bajas que la empresa pretendía.Al no aceptar tampoco las prejubilaciones,el periodo de consultas se cerró sin acuer-do el 4 de diciembre, a pesar de que sehabía solicitado una prorroga que la di-rección de SEAT rechazó.

Fruto de la presión sindical ejercida, elGobierno catalán habilitó los días que teníapara tomar una decisión como un nuevoplazo de negociación y mediación entre laspartes, llegándose a un acuerdo que per-mite asegurar el futuro industrial y del em-pleo. Los trabajadores/as afectados por elERE tienen la posibilidad de reingreso pre-ferente en un periodo de entre 18 y 24 me-ses. Los que no opten a reincorporarse re-cibirán una indemnización equivalente a 60

días por año trabajado.Estos acuerdos se suscribieron con el

respaldo de la sección sindical de CC.OO.en SEAT y el apoyo de la FMC, para darsalida al conflicto. CC.OO. exige a la di-rección de SEAT que aproveche estosacuerdos para asegurar el futuro de la em-presa, que afecta no sólo a la plantilla deSEAT, sino a todo el sector. Además, con-sidera que las administraciones han sidomuy poco dinámicas al ejercer sus compe-tencias en política industrial y han dejadosolos a los sindicatos en la defensa delproyecto industrial, hecho que queda pa-tente con la reunión entre los gobiernoscentral y autonómico y la dirección delConsorcio VW, celebrada en Wolfsburgcasi un mes después de los acuerdos.

Más información en página 5

Con el acuerdo, CC.OO. exige a Seat que asegure el futuroindustrial y el empleo

desembre 2005-gener 2006número 21

Orientaciones yestrategias enla negociación colectiva de2006❚ L’Eina/Barcelona

La negociación colectiva de este año seva a desarrollar en un contexto de mo-derado crecimiento económico respectoa años anteriores, según se desprendede los indicadores macroeconómicos.

La firma Acuerdo Inteconfederal deNegociación Colectiva con la CEOE yCEPIME, el pasado día 26 de enero, nosviene a dotar de una serie de criterios yorientaciones que nos pueden facilitarno tan sólo la negociación, sino queademás incorporan en nuestras platafor-mas aspectos acerca de la igualdad, laformación, el uso de las nuevas tecnolo-gías, etc. con una nueva idea. Ésta es lade la sindicalización de la negociacióncolectiva.

Además, los datos y previsiones sobrela inflación, uno de los elementos claveen la negociación, también hacen prevereste año que habrá una amplia diferen-cia entre el IPC real y el previsto por elGobierno a principios de año. Por tanto,habrá bastantes condicionantes que in-cidirán tanto en el ritmo de la negocia-ción como en la consecución de buenosresultados.

Más información en página 3

Unas 15.000 personas se manifestaron contra el ERE de SEAT el pasado 1 de diciembre

Un acord que garanteix laviabilitat de la mina d’Iberpotashde Sallent

SUMARI❚ Editorial. La formació, un factoressencial per al futur de la indústria.

Pàg. 2❚ Acció sindical.La FMC signa

la revisió per al 2006 de les taulessalarials dels convenis provincials.

Pàg. 4

❚ Actualitat: Pressupostde la FMC.Les inversionsprevistes pretenen oferir un millorservei per als afiliats i afiliades.

Pàg. 6

❚ Política industrial.Calavançar en la consolidació de laindústria metal·lúrgica catalana.

Pàg. 7

❚ Joves.Un sindicat més jove, unasocietat més justa. Pàg. 8

www�minerometall�conc�es


La proposta, que ha estat ratificada pelstreballadors i treballadores d’aquest centre,inclou l’aplicació d’un Pla industrial ambcompromisos d’inversions per als 4 anysde vigència de l’acord. També garanteix l’o-cupació, amb la previsió de crear 80 nous

llocs de treball per fer front a les necessitatsproductives. Un altre aspecte destacat ésla implantació d’un nou sistema de gestióque planteja la participació de tothom, i es-tableix la creació d’una comissió de segui-ment per a la interpretació, l’aplicació i eldesenvolupament dels temes pactats.

Més informació en la pàgina 5

❚ sectores ❚

2 ❚

❚ editorial ❚

La formación, un factor esencialpara el futuro de laindustria

Nos encontramos en un mo-mento en que es necesario im-pulsar la formación profesional

y establecer una serie de cambios quepermitan, realmente, superar el retra-so en formación tecnológica y en I + Dque padece nuestro país. Así se podríaavanzar de forma decidida para supe-rar este atraso, que supone una rémo-ra para mantener y consolidar la com-petitividad de nuestra industria, yelevar los conocimientos del conjuntode la población trabajadora.

En este sentido, gracias a losacuerdos sobre formación continua alos que se ha llegado en el sector, seestán gestionando un gran volumende cursos en el ámbito estatal, a tra-vés de la Fundación Tripartita para laFormación Continua del Metal, de loscuales una parte importante se reali-za en Catalunya. Éstos se añaden losque se derivan de las competenciasde la Generalitat de Catalunya que,mediante un acuerdo con la patronaly los sindicatos, impulsa de formasectorial en el conjunto del ámbito te-rritorial catalán, mediante el Consor-cio de Formación Continua.

Cabe destacar el reciente acuerdode constitución de la Comisión Parita-ria de Formación del Metal en Catalun-ya, el primero que se alcanzan entrelas cuatro patronales y las dos federa-ciones sindicales. Éste debe servirpara establecer los mecanismos re-queridos para intervenir sobre califica-ciones profesionales y señalar las ne-cesidades específicas del sector.También para orien-tar las inversiones ylas acciones formati-vas teniendo encuenta lo que de-mandan los cambiostecnológicos, la for-mación de los forma-dores y la creaciónde centros de refe-rencia que difundanestas tecnologías.

Los cambios quese están producien-do en este sentidoson muy importan-tes porqué indican que se ha madura-do en la definición de un modelo parasuperar el aislamiento existente entrelos tres subsistemas de formaciónprofesional que hay e integrarlos paraaprovechar al máximo el potencial querealmente tienen. También se preten-de que, en una etapa inicial, sirvanpara formar a los alumnos en aquellastecnologías que se utilizan en los pro-cesos industriales, así como el recicla-je de las personas en activo, ademásde conseguir la inserción en el merca-do del trabajo de aquellas personas

que estén en el paro, posibilitándolesel acceso a una formación adecuadaque les permita la reincorporación enel mundo laboral.

Para conseguir este objetivo hacenfalta recursos y una gestión adecuada,por lo que es fundamental que el sec-tor dé su opinión y que la Administra-ción escuche lo que se propone. Sólo

así se pueden llevar acabo acciones útiles yrápidas que posibili-ten un cambio delmodelo de la forma-ción profesional en unsentido integral.

En nuestra opi -nión, las propuestasestán bien orienta-das, pero se en-cuentran todavía enun plano teórico.Faltan recursos yuna voluntad políti-ca, que cuente con

la representación de los trabajado-res y trabajadoras, y de las empre-sas para definir estas políticas. Sinello, perderemos una oportunidadhistórica para avanzar y esto puedeser fatal para el futuro de nuestra in-dustria metalúrgica, que necesita elfactor del conocimiento para asentarsu futuro con buenos pilares. Sin sereste el único factor, es un elementoestratégico imprescindible y esta-mos obligados a exigirlo en todos losámbitos, desde el centro de trabajoal sector.

Ens trobem en un moment enquè és necessari impulsar laformació professional i establir

una sèrie de canvis que permetin, re-alment, superar el retard en forma-ció tecnològica i en R + D que pateixel nostre país. Així, es podria avançarde forma decidida per superaraquest endarreriment, que comportauna rèmora per almanteniment i laconsolidació de lacompetitivitat de lanostra indústria, ielevar els coneixe-ments del conjuntde la població treba-lladora.

En aquest sentit,gràcies als acordssobre formació con-tínua als quals s’haarribat en el sector,s’estan gestionantun gran volum decursos en l’àmbit estatal, a través dela Fundació Tripartida per a la Forma-ció Contínua del Metall, dels qualsuna part important es realitza a Ca-talunya. Aquests s’afegeixen als quees deriven de les competències de laGeneralitat de Catalunya, que, mit-jançant un acord amb la patronal iels sindicats, impulsa de forma sec-torial en el conjunt de l’àmbit territo-rial català, mitjançant el Consorci deFormació Contínua.

Cal destacar el recent acord deconstitució de la Comissió Paritària

de Formació del Metall a Catalunya,el primer al qual arriben les quatrepatronals i les dues federacions sindi-cals. Aquest ha de servir per establirels mecanismes requerits per inter-venir sobre les qualificacions profes-sionals i assenyalar les necessitatsespecífiques del sector. També perorientar les inversions i les accionsformatives, tenint en compte el quedemanden els canvis tecnològics, aixícom orientar la formació dels forma-dors i la creació de centres de re-ferència que difonguin aquestes tec-nologies.

Els canvis que s’estan produint enaquest sentit són molt importants,perquè indiquen que s’ha madurat enla definició d’un model que superi l’aï-llament existent entre els tres subsis-temes de formació professional quehi ha, i que sigui capaç d’integrar-losper aprofitar al màxim el potencialque realment tenen. També es pre-tén que, en una etapa inicial, servei-xin per formar els i les alumnes enaquelles tecnologies que s’utilitzen enels processos industrials, així com elreciclatge de les persones en actiu, amés d’aconseguir la inserció en elmercat del treball d’aquelles perso-nes que estiguin a l’atur, possibilitant-los l’accés a una formació adequadaque els permeti la reincorporació almón laboral.

Per aconseguir aquest objectiu fanfalta recursos i una gestió adequada,i per això és fonamental que el sectordoni la seva opinió i que l’Administra-

ció escolti el que esproposa. Només aixíes poden portar aterme accions útils iràpides que possibili-tin un canvi del mo-del de la formacióprofessional en unsentit integral.

En la nostra opi-nió, les propostesestan ben orienta-des, però es trobenencara en un pla teò-ric. Falten recursos iuna voluntat política,

que compti amb la representaciódels treballadors i treballadores, i deles empreses, per definir aquestespolítiques. Sense això, perdrem unaoportunitat històrica per avançar, iaixò pot ser fatal per al futur de lanostra indústria metal·lúrgica, quenecessita el factor del coneixementper assentar el seu futur en bons pi-lars. Sense ser aquest l’únic factor,és un element estratègic imprescindi-ble i estem obligats a exigir-lo en totsels àmbits, des del centre de treballal sector.

La formació, un factor essencialper al futur de laindústria

❚ Es fundamentalque el sector dé suopinión y que laAdministraciónescuche lo que sepropone ❚

❚ És fonamentalque el sector donila seva opinió i quel’Administracióescolti el que esproposa ❚

❚ acció sindical ❚

❚ 3

(viene de la página 1)

Partiendo de este contexto, sehacen necesarios una serie deobjetivos, vinculados con los deaños anteriores, que incorporennuevos elementos recogidos porel AIC de Catalunya, para pro-porcionar a la FMC de CCOO losinstrumentos y orientaciones quefacilitarán la negociación colecti-va de 2006.

La Federació se plantea refor-zar los mecanismos de coopera-ción y coordinación sindical paraabordar en mejores condicionestanto las negociaciones sectoria-les como las de empresa.

También se debe asegurar elmantenimiento del nivel de em-pleo actual y potenciar su creci-miento, al mismo tiempo quemejorar la estabilidad laboral, re-

duciendo la temporalidad y lasubcontratación de actividades.

La ampliación de la capacidadde intervención y de participaciónsindical en la organización del tra-bajo también es importante, yaque este ámbito afecta directa-mente a los trabajadores/as.

Es necesario proseguir en laconquista de nuevas medidaspara conciliar la vida laboral y fa-miliar, promover la formacióncontinua y velar por el cumpli-miento de la Ley de Prevenciónde Riesgos Laborales en las em-presas, entre otros temas.

Sobre la articulación de la ne-gociación colectiva en el marcodel metal de Catalunya, la FMCse plantea la vinculación de losconvenios y pactos de empresacon los provinciales del sector,

para conseguir un acuerdo queregule de forma homogénea lascondiciones y derechos de lostrabajadores y trabajadoras delmetal de toda Catalunya.

Finalmente, es necesario se-guir insistiendo en que hay quecompletar los convenios con ins-trumentos que permitan, duranteel periodo de vigencia, la conti-nuidad de la negociación, la ade-cuación automática de dichosacuerdos y/o disposiciones y elcontrol del desarrollo de determi-nadas materias a través de loque se señala como objetivo sin-dical en las comisiones paritariasestablecidas al respecto. Así sepodrán abordar cambios a medioy largo plazo, a la vez que se for-talecerá la capacidad de inter-vención sindical.

La FMC de CCOO encara la negociación colectivade 2006

Más derechos y másgarantías fruto de lanegociación colectiva de 2005❚ L’Eina/Barcelona

La FMC de CCOO ha cerrado la negociación colectiva de 2005 conmás derechos, conquistados a través de la mejora de los permisosretribuidos, que facilitan una mayor y mejor conciliación laboral, fa-miliar y personal. A título de ejemplo, los convenios de Girona y deMetalgráficas incorporan aspectos novedo-sos como la equiparación total de las pare-jas de hecho en cuanto a días de permiso yhoras retribuidas al año por acompaña-miento de hijos menores de 12 años y dis-capacitados (sin límite de edad en el demetalgráficas).

También se han conseguido más garantí-as en la calidad y cantidad de los derechosy las condiciones laborales. El convenio deGirona, por ejemplo, incluye una regulaciónque permite transformar los contratos temporales en indefinidos apartir de los seis meses. Además, introduce el Tribunal Laboral deCatalunya como instrumento de conciliación, mediación y someti-miento, en materia de incentivos.

Avances en muchas materias

En la totalidad de los convenios, tanto sectoriales como de empre-sa, en el capítulo salarial se ha garantizado el poder adquisitivo, condiferentes cláusulas de revisión salarial recogidas en los mismos. Elincremento medio ponderado en los distintos sectores se situó en2005 en el 2,9%, sin contar los efectos de las cláusulas de revisiónsalarial, que lo situaron en el 4%.

Respecto a la jornada laboral, apenas se vio reducida en dos ho-ras, estableciéndose la media en 1.733 horas al año.

También se han producido avances en otras cuestiones, de modoque la representación legal de los trabajadores/as ha asumido un ma-yor protagonismo en la organización del trabajo y de la jornada laboralpara facilitar la conciliación con la vida familiar y personal. En materia desalud laboral, la FMC de CCOO ha observado más concienciación enla prevención y en la formación de la plantilla al respecto.

Queda pendiente para 2006 una mayor intervención en materia decontratación y empleo. En este sentido, el contrato relevo se va ha-ciendo un espacio en las mesas de negociación, aunque lentamen-te, como instrumento para rejuvenecer las plantillas y dotarlas deuna mayor estabilidad.

Valoración positiva

La FMC de CCOO valora positivamente la tarea realizada por lassecciones sindicales y la representación legal de los trabajadores/asde CCOO, que ha posibilitado la consecución de acuerdos impor-tantes que suponen avances significativos en la mejora de las condi-ciones y los derechos de los trabajadores/as.

En 2005 se han abordado y resuelto distintas cuestiones, redu-ciendo al máximo elementos negativos y traumáticos, con gran ca-pacidad de respuesta y acompañando las propuestas de moviliza-ciones, en algunas ocasiones.

Salario: mantener y mejorar el poder adquisitivo,detectar discriminaciones salariales, universalizarla cláusula de revisión salarial.

Empleo: avanzar en calidad y cantidad del em-pleo; establecer porcentajes máximos de empleotemporal; compromisos de conversión de tempo-rales a indefinidos.

Jornada: reducción pactada de la jornada laboral.

Conciliación de la vida laboral, familiar y perso-nal: permisos retribuidos por acompañamiento dehijos menores al médico; intervención quirúrgicaambulatoria; en caso de coincidir permiso mater-nal con periodo vacacional, éste se disfrutaríaposteriormente.

Formación continua: constitución de comisioneso responsables de formación; favorecer la partici-pación de la representación de los trabajadores ytrabajadoras en el plan de formación de la empre-sa y su seguimiento.

Política de igualdad de oportunidades: estable-cimiento de regulaciones que favorezcan la igual-dad real y efectiva en el trabajo; actualización delos manuales de valoración de puestos de trabajo.

Organización del trabajo: crear comisiones pari-

tarias; información previa de cualquier modifica-ción de tiempos, horarios; formación representan-tes de los trabajadores y trabajadoras.

Previsión social complementaria: estableci-miento de planes y fondos de pensiones en losconvenios de empresa.

Salud laboral y medio ambiente: adaptacióncontinua de la evaluación de riesgos y el plan deprevención; mayor cobertura y funciones de losdelegados/as de prevención, comités de seguri-dad y salud; incorporar la figura de los delega-dos/as de medio ambiente.

Información, consulta y negociación: comisio-nes paritarias como instrumentos de vigilancia delos convenios de empresa; acuerdos de someti-miento al TLC en caso de conflicto.

Uso de tecnologías de la información y la comu-nicación: compatibilizar la progresiva implanta-ción de las nuevas tecnologías, preservando elderecho a la intimidad con un uso razonable delas herramientas y medios técnicos con los que serealizar la actividad profesional.

Política social: promover la inserción laboral y so-cial de personas con discapacidad, garantizandola reserva, como mínimo, del 2% de la plantilla.

Aspectos a tener en cuenta

Nota: el informe completo se puede consultar en www.minerometall.conc.es, en el apartado Acció Sindical

Se amplían ymejoran las ayudasprevistas en elartículo 49 delConvenioprovincial del metalde Tarragona

❚ L’Eina/Tarragona

Después de mantener varias reuniones,la comisión de trabajo que se constitu-yó con la firma del Convenio provincialdel metal de Tarragona ha acordado lamodificación del artículo 49, referido alas ayudas por jubilación. La firma delnuevo redactado se produjo el pasado22 de diciembre.

El mismo supone una transformacióndel denominado “premio de jubilación”,

que amplía y mejora los derechos reco-gidos en este punto.

La propuesta universaliza el derechode todo trabajador y trabajadora, a par-tir de 59 años y con una antigüedad deun año que cause baja en la empresa,a disfrutar de un permiso retribuido,consistente en nueve meses, perci-biendo la totalidad de sus retribucionesy cotizaciones. Estos nueve meses sereducirán en un mes por cada año quese superen los 59 años de edad.

Cabe destacar que antes este artícu-lo se limitaba a los trabajadores y tra-bajadoras de 60 años que reunieran lascondiciones para jubilarse (contizantesanteriores al 1 de enero de 1967).

La Federació Minerometal·lúrgica deCatalunya de CCOO valora positiva-mente el acuerdo alcanzado, ya que hatransformado en derecho lo que la an-terior regulación establecía como ex-pectativa, al exigirse la jubilación parapoder percibir el premio.

❚ Másgarantías en la calidady cantidaddel empleo ❚

❚ sectores ❚

4 ❚


Amb les dades fetes públiquesper l’INE, la inflació de 2005 sesitua en el 3,7%, una xifra supe-rior a la previsió del 2% feta pelGovern. Per aquesta raó, cal re-valorar les taules salarials delsconvenis sectorials provincials,autonòmic i d’empresa, tenint encompte la desviació produïda, amés de l’increment previst per al2006. Segons aquestes dades,les taules s’han revisat amb unpercentatge mitjà del 4,5% en elsconvenis de Barcelona i Girona,

del 4,45% en el de Lleida, del4,1% en el de Metal•logràfiques, idel 4,7%, en el de Tarragona.

Durant el 2006, la jornada labo-ral anual es reduirà en 6 hores enels convenis de Barcelona, que fi-xarà en 1.752 les hores màximesde treball anual a la província, i deTarragona, que les situarà en1.756. Els metal•lúrgics de la pro-víncia de Lleida tindran una reduc-ció de 3 hores anuals, amb unajornada de 1.773 hores anuals, ien el sector metal•logràfic de Ca-talunya, la reducció serà de 4 ho-res i quedaran en 1.752 les hores

màximes de treball anual. En elcas de Girona, es manté la jornadade 1.750 hores anuals.

Aquestes dades confirmen latendència de la FMC d’apostarper la millora de la capacitat ad-quisitiva dels treballadors/es delsdiferents sectors que engloba.Ho fa afrontant les evolucions al’alça de l’IPC amb acords de ga-ranties salarials que milloren l’IPCamb l’aplicació de percentatgesque aquest 2006 se situen en+0,8% en tots els convenis, ex-cepte el de Tarragona que expe-rimenta una millora de l’1%.

❚ acció sindical ❚ organització ❚

Intercambio de experiencias entreequipos de atención a las pymes yelecciones sindicales

Poner en común las diversas y ricas experiencias acumuladas por losequipos de atención a las pymes y elecciones sindicales y analizar eltrabajo hecho para establecer qué aspectos se pueden mejorar es unbuen ejercicio de cara al periodo de concentración de elecciones sindi-cales de finales de este año.

Con este objetivo, la FMC de CCOO organizó, en noviembre, una jor-nada a la que asistieron 50 personas de toda Catalunya que participanen estos equipos. Para facilitar el intercambio se crearon cuatro gruposde discusión que llegaron a conclusiones similares para conseguir me-jores resultados en su tarea. La sesión también sirvió para informarlessobre la Ley de Protección de Datos y la influencia de ésta en el proce-so electoral. Además, se repasaron los temas de arbitraje electoral y laimportancia de seguir un procedimiento correcto.

CC.OO. encara el nuevo periodo electoral con buenas perspectivasLos buenos resultados obtenidos en las últimas elecciones sindicalesrealizadas para escoger a comités de empresa, animan a CC.OO. a en-carar con optimismo el periodo de concentración electoral de este año.Entre los resultados conseguidos desde la publicación del último nú-mero de L’Eina Sindical, destacan:

Barcelonès: Moeller Electric (5 CC.OO.), Muntaña (6 CC.OO. y3 UGT) y Automóviles Fernández (5 CC.OO.) Vallès Occidental: Acder Europa (5 CC.OO.), Aismalibar (7CC.OO. y 2 FTC) y Metalisteria Pla (9 CC.OO.) Baix Llobregat: Amec Spie Automotive (4 CC.OO. y 1 UGT) Garraf: Dana Automoción (6 CC.OO., 4 UGT y 3 CGT) Vallès Oriental-Maresme: Sandvik Española (9 CC.OO.)

La FMC de CCOO signa la revisió per al 2006 de les taules salarials dels convenis provincials

Taules salarials dels convenis provincials del metall de Catalunya per al 2006

GRUPPROFESSIONAL

Grup 1

Grup 2

Grup 3

Grup 4

Grup 5

Grup 6

Grup 7

BARCELONAANUAL MENSUAL

17.690,12 1.263,58

16.945,18 1.210,37

16.390,22 1.170,73

16.063,74 1.147,41

15.786,54 1.127,61

15.541,96 1.110,14

15.365,70 1.097,55

TARRAGONAANUAL MENSUAL

17.550,64 1.253,62

15.801,72 1.128,69

14.782,34 1.055,88

13.285,21 948,94

12.591,75 899,41

12.069,11 862,08

11.815,56 843,97

LLEIDAANUAL MENSUAL

13.008,47 929,18

12.186,55 870,47

11.613,28 829,51

11.239,78 802,83

11.154,00 796,71

10.438,49 745,61

10.072,59 719,46

GIRONAANUAL MENSUAL

28.010,84 2.000,77

24.102,82 1.721,63

19.851,22 1.417,94

17.530,19 1.252,16

15.658,47 1.118,46

13.807,20 986,23

13.214,92 943,92

CONVENI % INCREMENTSALARIAL

REDUCCIÓ JORNADA

JORNADA LABORAL

2006

❚ Barcelona

❚ Girona

❚ Lleida

❚ Tarragona

❚ Metal·logràfiques

4,5%

4,5%

4,45%

4,7%

4,1%

6

---

3

6

4

1.752

1.750

1.773

1.756

1.752

La FMC de CCOO promou unacampanya adreçada a tècnics,professionals i quadres sindicals❚ L’Eina/Barcelona

Comptem amb tu, compta ambnosaltres és el lema de la iniciati-va adreçada a tècnics, profes-sionals i quadres (TPQ) de les di-ferents activitats que engloba laFMC de CCOO, que n’és la im-pulsora. La proposta s’emmarcaen un ambiciós pla de treball queté com a objectiu donar respostaa les inquietuds i a la problemàti-ca que afecta aquest col•lectiu.

Una enquesta perconèixer lespreocupacions dels TPQ

Una de les iniciatives que s’haimpulsat recentment és l’elabo-ració d’una enquesta que per-metrà conèixer i analitzar les ca-racterístiques, inquietuds ipreocupacions d'aquests treba-lladors i treballadores.

El qüestionari aborda temesd’interès com la valoració de lacompensació salarial i la definicióde la categoria professional, elsriscos psicosocials i les mesuresde salut laboral que s’apliquen alsllocs de treball o la formació que

els facilita l’empresa per al desen-volupament de la seva feina. Tam-bé inclou preguntes sobre la con-ciliació de la vida laboral i familiar,l’aplicació de polítiques d’igualtat ila percepció d’aquest col•lectiurespecte la importància de la co-municació amb el comitè d’em-presa i el Sindicat.

Així, es pretén no sols conèixerla percepció dels TPQ sobreaquests temes, sinó també tras-lladar-los la utilitat del Sindicat enl’atenció i resolució de problemesi conflictes que són molt especí-fics dels tècnics i administratius.

Per garantir la privacitat de les

dades, el qüestionari és anònim inomés cal donar les dades delperfil (categoria professional,sexe i grup d’edat).

Difusió a través d’Internet

Per facilitar-ne una major difusió,a més de l’edició en paper quedistribueixen les seccions sindi-cals de les empreses i els sindi-cats comarcals, es pot respon-dre per Internet a través de lapàgina web de la FMC de CCOO(www.minerometall.conc.es),tant a la pàgina d’inici com a l’a-partat d’Acció Sindical.

Una de les sessions per definir el pla de treball de TPQ

rincón electoral

❚ actualitat ❚

❚ 5


La Federació Minerometal·lúrgica de Ca-talunya de CCOO cree que ACC Spaines una empresa que tiene futuro y, porello, pide la implicación de la Generalitatde Catalunya para encontrar solucionesque aseguren su viabilidad

También insiste en la importancia deconseguir un nuevo accionista que re-suelva las necesidades financieras y deinversión y dé un nuevo empuje a la fac-toría, la potenciación tecnológica y de I +D y el establecimiento de mejoras a nivelproductivo, con la adquisición de nuevamaquinaria.

Para CC.OO., es importante garantizarla continuidad de ACC Spain desde elpunto de vista económico y social, yaque es una de las empresas del sectorque emplea a un mayor número de tra-bajadores y trabajadoras, con un millarde personas en plantilla en los centrosde Sant Quirze del Vallès y de Cervera yun número similar entre empresas prove-

edoras y de servicios. Además, es la úni-ca planta de compresores comerciales eindustriales del estado, con una factura-ción de entre 110 y 120 millones de eu-ros, de los cuales más del 80% se dedi-ca a la exportación al mercado mundial.Hay que añadir que es una empresa contecnología propia, donde todo el proce-so productivo y de investigación se reali-za en la misma empresa, siendo posiblefuncionar con plena autonomía sin nece-sidad de la aportación técnica de la mul-tinacional.

Por ello, la Federació, junto a la sec-ción sindical de CC.OO. en la empresa,está haciendo gestiones para conseguirel compromiso de los gobiernos autonó-mico y estatal para encontrar un nuevoaccionista que ayude a consolidar y darun impulso a ACC Spain u obligar al ac-tual a hacerlo. También se han producidovarias movilizaciones para denunciar laactual situación de la empresa y pedir al-ternativas que hagan posible la viabilidadde la factoría.


Després d’unes dures negociacions ambla direcció de SEAT, els sindicats CCOO iUGT han aconseguit un acord que hapermès reduir el nombre de treballadors itreballadores afectades per l’ERO i l’esta-bliment d’un Pla social, amb mesuresmenys traumàtiques per a la plantilla.

Amb el Pla social, l’excedent de l’ERO s’hareduït en 390 persones, que continuen treba-llant a l’empresa gràcies a l’ampliació de laborsa d’hores en 5 dies més i la condonacióde 5 dies, quedant establerta en un màximde 35 hores. En cas que aquesta mesura deflexibilitat no fos suficient durant el 2006, ladirecció es compromet a no presentar capERO i a buscar una solució entre les previs-tes en el conveni col•lectiu de l’empresa. Encas que es donessin dos anys de pèrduesoperatives, es retardaria un any més la nego-ciació de la clàusula de salvaguarda.

Mesures voluntàries i possibilitatde reingrés

Dels 956 treballadors i treballadores res-tants, afectats per l’ERO, 296 es van acollira les mesures voluntàries pactades persindicats i direcció per deixar l’empresa.

Entre aquestes destaquen les baixes in-centivades, especialment de persones de58 i 59 anys, excedències voluntàries, bai-xes voluntàries amb preferència de rein-grés o definitives amb condonació de la

borsa d’hores i prejubilacions de treballa-dors i treballadores de 59 a 62 anys, ambcondonació de la borsa d’hores.

Als 660 treballadors i treballadores res-tants se’ls va rescindir el contracte, amb lapossibilitat de reingrés preferent a partirdels 18 mesos i fins a un màxim de 24 me-sos, amb una indemnització de 20 dies perany treballat.

Existeix l’opció de decidir entre el rein-grés o optar a una indemnització de 45dies nets per any treballat. En cas que noes produeixi el reingrés, poden optar a co-brar la resta de la indemnització fins als 45dies o acollir-se al servei d’una empresa derecol•locació.

Un Pla industrial de futur

L’acord inclou, a més, un Pla industrial,presentat per la direcció de l’empresa, quepreveu el manteniment de SEAT com amarca integral. També una inversió de3.032 milions d’euros per als propers 5anys per garantir els volums de produccióen aquest període, amb una mitjana anualde fabricació de 440.000 unitats i el creixe-ment de la gamma de més valor afegit.Respecte a la plantilla, la previsió és incre-mentar-la en 498 treballadors i treballado-res més per al 2007.

Pel que fa als aspectes comercials, esdonarà suport a la xarxa de vendes a l’ex-terior i es reforçarà, millorant l’eficiència,les ofertes, etc.

CC.OO. insta a la Administración y a la empresa a encontrar solucionesde futuro para ACC Spain

Sindicats i empresa van acostar posicions la matinada delpassat 16 de desembre, després d’unes dures negociacions


Els treballadors/es de la mina de Sallent d’I-berpotash han ratificat el preacord al qualvan arribar la representació sindical i l’empre-sa el passat desembre, després de sis me-sos d’intenses negociacions. L’acceptacióde les condicions recollides en el preacord,que pretén garantir la viabilitat d’aquest cen-tre miner, es va fer per referèndum de laplantilla el 12 de gener. D’altra banda, a lamina que l’empresa té a Súria encara es

mantenen obertes les negociacions. Un dels principals punts de l’acord, que

té una vigència de 4 anys, és l’aplicaciód’un Pla industrial amb compromisos d’in-versions, quantificades en 7 milions d’eu-ros per al 2006. Durant els tres anys se-güents, es preveu el manteniment del nivelld’inversions en 7 milions d’euros per cadaany i seran analitzades conjuntament ambel comitè d’empresa. També garanteix l’o-cupació durant el període de vigència i,amb l’aplicació del Pla, genera la necessi-

tat de crear 80 nous llocs de treball per ferfront a les necessitats productives. Així, laplantilla de la mina de Sallent s’incremen-tarà fins als 496 treballadors/es.

Un altre aspecte destacat és la implanta-ció d’un nou sistema de gestió que plantejala participació de tothom. Per això, l’acordestableix una comissió de seguiment per a lainterpretació, aplicació i desenvolupamentdels temes pactats. A més, es podran crearsubcomissions per tractar qüestions especí-fiques, cosa que permetrà obrir espais d’in-terlocució en temes en què fins al momentno existia la possibilitat de fer-ho.

L’acord també comporta la readmissiódels treballadors acomiadats i una millorasalarial per a la plantilla, a més d’altres me-sures, entre les quals el compromís de lano-subcontractació d’activitats que ara esrealitza, etc.

El conflicte es va iniciar al desembre de2004, quan la direcció va convocar els co-mitès dels centres de Sallent i de Súria pernegociar una reestructuració dels sistemesproductius i una retallada salarial per asse-gurar-ne la viabilitat. Es deixaven així sensecomplir els plans industrials pactats en elsacords llavors vigents. Davant aquesta si-tuació, la FMC de CCOO va plantejar crearuna única mesa de negociació, propostaque l’empresa va rebutjar.

La representació de CCOO del comitè

de Sallent va reivindicar des del principique qualsevol acord s’havia de condicionara la inclusió d’un Pla industrial que abordésles inversions necessàries per garantir elfutur del centre. La postura intransigent del’empresa va desembocar en un bloqueigde la negociació i en l’acomiadament dediversos treballadors amb l’excusa de l’altnivell d’absentisme, sense que aquestaqüestió s’hagués plantejat abans en elscomitès d’empresa per tal d’analitzar-la ibuscar solucions.

Això va generar diverses mobilitzacions,aturades, vagues i reunions amb l’Admi-nistració per denunciar la gravetat de la si-tuació, que va provocar que l’accionistaisraelià d’Iberpotash fes un canvi de l’e-quip que havia gestionat el centre minerfins llavors. Amb el nou equip gestor es vapropiciar l’obertura de les negociacions.Després de diverses gestions de la repre-sentació sindical de CCOO, es va aconse-guir una reunió entre una delegació del co-mitè i dels sindicats amb la direcció perexposar-li la situació de la mina de Sallent,que consideraven inacceptable, i la neces-sitat de tornar a la mesa de negociació.Arran d’això, es va fer una segona reunióal Departament de Treball, a finals de juny,en què es va acordar obrir un procés denegociació, que va culminar al desembre,amb la firma del preacord.

Acord a la mina de Sallent d’Iberpotashper garantir-ne la viabilitat

Una de les mines de potassa del centre d’Iberpotash de Sallent

Una de las movilizaciones de la plantilla en Barcelona

Resum dels principalspunts de l’acord sobrel’ERO de SEAT


El presupuesto de la Federació Mi-nerometal•lúrgica de Catalunya deCCOO para el ejercicio de 2006

prioriza el refuerzo de la estruc-tura federal para atender las ne-cesidades que genera la activi-dad sindical, ya sea en lanegociación colectiva y la políti-

ca industrial o en las intervencio-nes del día a día. El objetivo delas inversiones previstas es tam-bién poder dar un mejor servicioa los afi l iados y afi l iadas de

CC.OO. y gestionar eficazmentelos recursos de los que disponeel sindicato.

El presupuesto de 2006 as-ciende a un total de 3.519.954euros, entre los que cabe desta-car una partida de ingresos deactividad y gestión de la forma-ción continua sectorial del ámbitode Catalunya, que se incorporapor primera vez y que tiene uncarácter finalista. Esto quiere de-cir que los 1.279.331 de eurosque suma esta partida se dedi-carán a las actividades formati-vas correspondientes que se va-yan realizando.

Principales inversiones

Las principales inversiones de laFMC de CCOO para 2006 sonlos gastos por actividad(588.466 euros); subvencionesinternas (140.606 euros) de acti-vidades que son financiadas porel conjunto de organizacionesque integran la CONC; ademásde otras inversiones (104.265

euros) para instalaciones, mobi-liario, etc.

También se prevén partidaspara el mantenimiento del edifi-cio, los gastos del personal yotras inversiones, sin olvidar unfondo de reserva de 80.000 eu-ros para imprevistos.

Recursos disponibles

Para poder llevar a cabo estas in-versiones, el presupuesto con-templa las siguientes partidas deingresos, entre las que cabe des-tacar la fidelización de la afilia-ción. La previsión es que en2006 se recauden 1.519.645 eu-ros de esta cuota, una cifra quesupone un incremento del 3,5%respecto al año anterior, situán-dose en 32.861 el número de afi-liados/as de la FMC de CCOO.

Por otro lado, se aumentarántambién los ingresos por servi-cios, que se prevé que sumen92.165 euros.

Otra de las fuentes de ingresoson las aportaciones de la CONC(45.000 euros) y de la Federaciónestatal (52.000 euros), con unvalor global de 97.000 euros,que se destinarán en su mayoríaa la extensión de la organizaciónen los centros de trabajo.

La propuesta de financiaciónde la Federació Minerometal•lúr-gica de Catalunya de CCOO seha preparado con la voluntadque este ejercicio se cierre conun equilibrio presupuestario de142.196 euros.


El anuncio de aumento de laproducción sobre la prevista en2005, hasta 174.000 unidades,y la realización de la producciónprevista para 2006 de 175.000unidades, conllevaron el inicio deuna negociación entre empresay sindicatos para establecer lasnecesidades laborales para lle-varla a cabo.

La dirección de Nissan habíaplanteado la necesidad de reali-zar cuatro sábados adicionalesde trabajo a los 10 establecidosen el convenio colectivo en elturno de mañana para lo quequedaba de 2005.

También propuso la modifica-ción de una semana de vacacio-nes estivales, que pasaría a laprimera de enero, para la realiza-

ción de cambios en las instala-ciones con sus inversiones apro-badas; además de la negocia-ción de un cuarto turno para elcolectivo de mantenimiento.

Apuesta por la estabilidady consolidación del empleo

Desde el inicio de la negocia-ción, CC.OO. se marcó comoobjetivo prioritario que el aumen-to de la capacidad productivaresultante de las previsiones dela empresa posibilitase la conso-lidación del empleo en Nissan.Especialmente, en el caso de los30 contratos que finalizaban el30 de noviembre tras acabar lafabricación del Almera Tino.

Para conseguirlo, CC.OO.propuso realizar, de forma volun-taria, dos sábados adicionales

de trabajo en 2005, con unacompensación económica supe-rior a la establecida para los sá-bados pactados en el conveniocolectivo, alcanzando los 101,84euros y un día de descansoequivalente.

También planteó la continua-ción del volumen de empleo ne-cesario para la realización de las175.000 unidades (cifrado en450 trabajadores/as), ampliandolos compromisos de indefinidosestablecidos anteriormente enlos acuerdos de empleo alcanza-dos en el último año. Además, sellegó al compromiso de contrata-ción indefinida de 700 trabajado-res y trabajadoras más que en2004. En estos compromisos segarantizaba también el volumende empleo actual del centro deestampación de Montcada.

Mejores condiciones para la plantilla

Por otro lado, la realización deun calendario laboral con me-didas de flexibilidad recogidasen el convenio colectivo, hahecho posible la parada técni-ca de la empresa durante laprimera semana de enero, ga-rantizando así las inversionesanunciadas y sin necesidad demodificar las semanas de va-caciones estivales.

El acuerdo se alcanzó en lostérminos planteados por CC.OO.,conjuntamente con UGT, estable-ciendo así las condiciones nece-sarias para acometer un aumen-to importante de la producciónen Nissan, aumentando los nive-les de empleo y de estabilidad enel mismo, consolidando la viabili-dad de la empresa en línea a loestablecido en el convenio colec-tivo y mejorando las condicioneseconómicas de los trabajadoresy trabajadoras.

❚ actualitat ❚

6 ❚

Aumento de la estabilidad y los niveles de empleo en Nissan

La Federació Minerometal·lúrgica de Catalunya de CCOO aprobó el presupuesto de 2006 en la reunión del último Consell

Las inversiones previstas pretendenofrecer un mejor servicio para losafiliados y afiliadas

Cuotas de afiliación: 1.519.645 €

Deudores sindicales: 294.762 €

Subvenciones internas CONC y FM: 97.000 €

Justificación costes y gastos directos de la FM de CC.OO.: 93.123 €

Ingresos por servicios: 92.165 €

Recuperación de gastos: 90.000 €

Tesorería: 61.259 €

Gastos de personal: 920.018 €

Gastos por actividad: 588.466 €

Gastos comunes, consumos y suministros: 263.618 €

Comunicaciones, informática e imprenta: 148.746 €

Subvenciones internas: 140.606 €

Otras inversiones: 104.265 €

Fondo de reserva: 80.000 €

La producción prevista en Nissan para el 2006 es de 175.000 unidades

La tendencia al alza de la producción en Nissan,

iniciada a finales del año pasado, ha supuesto un

aumento de los niveles de empleo y la estabilidad

del mismo, consolidando la viabilidad de la em-

presa. Todo ello gracias al acuerdo que alcanza-

ron CC.OO., UGT, el sindicato independiente del

grupo de empresas Nissan SIGEN y la dirección

de la empresa el pasado 24 de noviembre.

RESUMEN DE LAS PRINCIPALES PARTIDAS

GASTOSINGRESOS

Ingresos y actividades de gestión de la formación continuasectorial del ámbito de Catalunya: 1.279.331 euros (partida decarácter finalista)


El problema subjacent és la di-mensió de mitjana i petita empre-sa, a la qual falten recursos finan-cers, de gestió, de capacitatexportadora, etc. Això, contri-bueix que siguin més fràgils alscanvis dels cicles econòmics.

Per exemple, en les que fabri-quen motlles, matrius i utillatges,s’observen dificultats i el tanca-ment d’algunes factories; en lesdedicades a enginyeria i cons-trucció d’equips i instal•lacions in-dustrials, en especial per a l’au-tomòbil, s’han produït reduccionsde vendes.

En el sector de producteselectrònics també s’han tancatempreses del grup Philips LG,de Samsung i de Celést ica.S’han deixat de fabricar modelsde TV de TRC a Sony i a Sharpper fer models LCD, de novatecnologia, amb produccions re-partides amb Eslovàquia i Tur-quia, respectivament.

Competència de preus i reducció de costos

La pressió de la competència depreus, i la conseqüent reduccióde costos, pot reduir bastant elsmarges de benefici industrial enun determinat perfil d’empresa,bàsicament multinacionals, ambcases matrius externes.

Quant als components de més

valor, com compressors per aequips industrials i comercials, hiha el cas d’ACC Spain, per a laqual és vital el suport financerdels propietaris, la Generalitat od’un nou inversor. Així es podrienimpulsar i modernitzar els proces-sos productius, consolidar mer-cats i la industrialització de nousaparells més avançats, factorsdels quals es derivarien més de

mil llocs de treball directes, aixícom un nombre similar de treba-lladors/es auxiliars.

L’automoció, un sector de pes

Actualment, el sector de l’au-tomòbil i dels components, el demés pes específic de la indústriametal•lúrgica catalana, està sub-jecte a diversos factors, entre elsquals el fet que Europa té una ca-pacitat productiva que li permetriaasolir una producció més elevadaque la que es fa realment.

Això està estretament relacionatamb el desplaçament de novesplantes a països de l’est d’Europa,que es disputen gammes i models,prestacions incorporades, persona-litzacions i preus finals. Aquest fetincideix en molts sectors industrialsi de serveis financers, publicitaris,etc., que a Catalunya suposen el10% del PIB i, aproximadament, el10% de l’ocupació total, que enclau industrial directa es tradueix enun 15% de l’ocupació.

Les constructores de SEAT iNissan tenen un grau importantd’integralitat i incideixen fortamenten la seva xarxa de proveïdors.No obstant això, excepte casosmolt concrets, les empreses decomponents estan molt especia-litzades i han diversificat els seusclients. La majoria no depèn d’unsol client constructor i exporta

gran part de la producció a diver-sos clients europeus.

Les darreres dades que esco-neixen indiquen un augment de laproducció a Nissan i un descensa SEAT, a recuperar en propersanys, amb vehicles de més valorafegit. Malgrat això, la pressió deles empreses constructores euro-pees perquè les factories de com-ponents s’instal•lin en països delcentre d’Europa (el cas de CieAutomotive Vilanova, Estampa-ciones Sabadell, Zanini i Ficosa) fapreveure moderacions producti-ves a mitjà termini i futures pèr-dues de llocs de treball.

El sector de les motocicletes,en canvi, està funcionant molt béa partir del desenvolupament deproductes de més valor afegit iamb més prestacions.

Establiment de plans estratègics industrials

Amb aquesta situació, és neces-sari que en tots els sectors delmetall es treballi sindicalment peravançar en la consecució de plansi projectes estratègics industrialsque impulsin l’ocupació, formació,qualificació i participació en l’orga-nització del treball. També la ne-gociació de flexibilitats per fixaracords d’estabilitat i futur, garantiri recuperar l’ocupació i consolidarla indústria.

La representació sindical delstreballadors/es i les federacionsd’indústria han d’exigir conjunta-ment un paper actiu dels go-verns català i estatal per defen-sar i especialitzar la indústriametal·lúrgica.

❚ política industrial ❚ formació contínua ❚

❚ 7


La FMC de CCOO proposa unaextensa i variada oferta de cursosque es faran arribar al conjunt deCatalunya gràcies als centrescol•laboradors i l’activitat sindicaldel conjunt del territori. L’objectiués que la formació arribi a totes lescomarques i empreses, posant unèmfasi especial en les pimes, ontreballa la majoria de població acti-va del sector del metall.

Per això, CCOO aposta per laformació com a eina essencial pera l’estabilitat en l’ocupació i el de-senvolupament professional en lavida laboral. I pretén que tots elstreballadors i treballadores delmetall a Catalunya tinguin accés auna formació de qualitat que ga-ranteixi una millora del seu perfilprofessional.

Les àrees formatives que s’im-partiran es detallen a continuació.❚ Àrea tècnica i noves tecnolo-gies de producció Especialitats de metal•lúrgia, sol-dadura, mecànica industrial, elec-tricitat, xarxes locals, fibra òptica,disseny electrònic, automoció,joieria, sistemes experts, etc.❚ Homologacions i obtenció decarnets professionals Obtenció de l'homologació de pro-cediments, carnets d'instal•lació endiferents especialitats o maneig iconducció de vehicles i maquinària.❚ Àrea de qualitatAvaluació i homologació de pro-veïdors, qualitat integrada, cali-bratge, costos de qualitat, etc. ❚ Àrea d'idiomesAnglès, francès i alemany, ambmòduls formatius de nivell bàsic,avançat i tècnic.

❚ Àrea d'organització de la pro-ducció, logística i medi am-bient Organització de la producció (pla-nificació i control, sistemes deproducció flexible, etc.), logística(gestió i aprovisionament d'estocsi recanvis) i medi ambient (gestióde residus, auditories, etc.)❚ Àrea de programació i in-formàtica de gestió Informàtica bàsica, ofimàtica per ausuaris amb certs coneixements,però que necessiten actualitzar-los;accions per a professionals ambconeixements avançats. ❚ Àrea d'InternetDisseny de pàgines web, llen-guatges de programació per aweb, gestors de navegació, etc.❚ Àrea de prevenció de riscoslaborals i salut laboral Seguretat i salut en el treball, pre-

venció, tècniques de millora deles condicions de treball, audito-ries, seguretat en les màquines,protecció contra incendis. ❚ Àrea comercial i màrqueting Gestió comercial, fidelització declients, atenció telefònica, te-lemàrqueting, màrqueting indus-trial, negociació comercial, etc. ❚ Oferta de formació a distàn-cia en diferents especialitats El pla també preveu una ofertacompleta de diferents especialitatssectorials impartides a distància.❚ Àrea de gestió recursos hu-mans i administracióGestió (comptabilitat, interpreta-ció de balanços, gestió de treso-reria, etc.), recursos humans(motivació, lideratge, selecció depersonal, etc) i administració (ar-xiu, secretaries direcció, nòmi-nes, etc.).

Constitució de la ComissióParitària deFormació delMetall deCatalunya

Cal avançar en la consolidació de la indústria metal•lúrgica catalana

Una formació de qualitat per millorar el perfilprofessional dels treballadors i treballadores del metallAquest any, la Federació Minerometal•lúrgica de Catalunya de

CCOO ofereix un ampli programa de formació contínua mitjançant

els dos contractes programa dels quals és sol•licitant: per una

part, el contracte programa estatal i, de l’altra, el contracte pro-

grama autonòmic. Per primera vegada, el Consorci de Formació

Contínua de Catalunya ha obert una convocatòria de contractes

programa autonòmics per als diferents sectors industrials, dels

quals la Federació ha sol•licitat un total de 205 cursos que estan

adreçats als treballadors i les treballadores del sector metal•lúrgic

de Catalunya. ❚ L’Eina/Barcelona

La Comissió Paritària Secto-rial de Formació del Metallde Catalunya, sorgida del’acord signat el passat mesde setembre entre les quatrepatronals del metall i les fe-deracions del metal l deCCOO i UGT, es va reunirper primera vegada el dia 18de novembre.

En aquesta primera troba-da es va produir la presa depossessió dels membres quela integren i se’n van acordarels objectius, amb un ampliconsens per part dels com-ponents.

També es va decidir l’ela-boració d’un Pla de treballper desenvolupar les funcionsque són competència d’a-questa Comissió Paritària,que es troba en procés.

La situació industrial a Catalunya, segons mostra l’enquesta selectiva a les empreses, així com les

existències de produccions i les carteres d’encàrrecs, té expectatives de lleuger creixement, molt lli-

gades al bon nivell dels productes de consum intern i a les incipients recuperacions d’Alemanya,

França, etc., principals països als quals s’exporten els productes industrials elaborats. En el cas de la

indústria metal•lúrgica, amb una gran diversificació de branques sectorials, les empreses que han

desenvolupat i definit els seus propis productes s’han especialitzat i els han conferit qualitat. En gene-

ral, tot i que passen per fluxos econòmics d’alts i baixos, sostenen nivells de vendes alts i una rendibi-

litat acceptable, ja que tenen mercats bastant diversificats.


Una de les activitats que més va agradar als ia les assistents a la 5a Escola de joves sindi-calistes Ángel Rozas Serrano va ser la refle-xió que es va realitzar sobre CCOO a partirde la pregunta “És CCOO un sindicat de iper a la gent jove?” Aquesta dinàmica vaservir per extreure conclusions sobre quinessón les mancances del sindicat en temes de

joventut, però també per detectar aquellsaspectes en què l’organització és més forta.

L’Escola va tenir lloc els passats dies 16,17 i 18 de desembre a Cornellà, sota el lemaUn sindicat més jove, una societat mésjusta. En aquesta ocasió, es va treballar moltintensament el que serà el tema estrella de2006: les eleccions sindicals, i es van fer ta-ller pràctics sobre joves i salut laboral, i comorganitzar una assemblea.

Els joves de la Federació Minerometal•lúr-gica de Catalunya de CCOO van prendrepart molt activament en tot el procés depreparació, participació i valoració de l’Es-cola. En aquesta edició, els joves de la FMCde CCOO han estat la delegació més impor-tant, amb la participació de més d’una vin-tena de persones de tot el territori, proce-dents de 15 empreses diferents de l’àmbitde la Federació.

L’Escola de Joves Sindicalistes d’ACCIÓJOVE porta el nom d’un destacant militantfundador de les CCOO, Ángel Rozas Serra-no. La voluntat és que la seva figura simbolit-zi la necessitat del jovent de tenir referentsque els permetin no oblidar l’esperit funda-cional i el present de les CCOO, ni perdre devista la memòria històrica més immediata.En aquesta ocasió, l’Ángel no va poder as-sistir-hi per un problema de salut.

La necessitat d’ACCIÓ JOVE - Joves de laComissió Obrera Nacional de Catalunya decrear un espai d’intercanvi d’experiències,formació i reflexió sindical, va fer que esplantegessin, ara fa cinc anys, organitzar la1a Escola de Joves Sindicalistes, amb uncaràcter anual, per contribuir a formar elssindicalistes del present i del futur.

Alhora, es pretenia continuar dotant d’unapolítica integral de joventut les CCOO; apos-tar per la renovació de perfils de treballadorsi treballadores en la formació sindical i tambéde les estructures, persones i col•lectius iformes de treball en el Sindicat; a més d’im-pulsar la necessitat que el jovent tinguimemòria històrica de la seva organització.

L’Escola també va sorgir amb l’objectiu defomentar l’intercanvi d’experiències entre jo-ves sindicalistes de diversa procedència te-rritorial i de diferents sectors econòmics (in-dústria, serveis...).

❚ dona ❚ joves ❚

Cal continuar treballant perquè la igualtatde gènere en l’àmbit laboral sigui un fet

Edita: ❚ Federació Minerometal·lúrgica deCatalunya de Comissions ObreresVia Laietana, 16, 3er. 08003 BarcelonaTel. 93 481 27 96/97

Fax 93 268 40 42

Consejo Editorial: ❚ Vicenç Rocosa Girbau❚ Andreu Capdevila Milà❚ Félix Repullo Serrano❚ Pere Colell Vilajosana❚ Miquel Puente Salvadó

Redacción: ❚ Meritxell Arcos Foixe-mail: [email protected]

Producción: Carmen de Hijes

Depósito legal GU-25/98.

Tirada de este número 30.500 ejemplares

Els joves van abordar les eleccions sindicals de 2006, entre altres temes


Al llarg del 2005, la Secretaria de la Dona de laFMC de CCOO ha treballat perquè es com-pleixi el dret d’igualtat entre dones i homes enl’àmbit laboral. Un dret que ha reivindicat nosols amb referència a l’accés de la dona almón laboral, sinó també per la permanència iconsolidació del seu lloc de treball, les promo-cions professionals i l’accés a la formació, en-tre altres qüestions.

No obstant això, CCOO constata que enca-ra queda molt camí per recórrer, sobretot te-nint en compte que, en la majoria de casos,no es valoren amb criteris objectius les capaci-tats laborals de les persones treballadores, in-dependentment del gènere.

Encara avui s’acomiaden dones sense teniren compte la seva capacitat, antiguitat, rendi-ment o situació laboral i personal (reducció dejornada). Es vulneren els drets d’igualtat legal-ment aconseguits, esquivant-los amb manio-bres jurídiques que són permeses per l’Admi-nistració.

Els períodes de crisi econòmica continuenperjudicant més el col·lectiu de dones. Segonsles dades de les quals disposa la Secretaria,moltes empreses encara apliquen criteris dediscriminació i desigualtat per raó de gènere iesquiven qualsevol intent de beneficiar igual-ment homes i dones.

La complexitat de conciliar vidalaboral i familiar

Les mesures de flexibilitat que preveu la Llei deconciliació de la vida laboral i familiar, a les qualss’acullen moltes dones per poder compaginarl’àmbit personal i el laboral, no haurien de ser in-terpretades per l’empresa com una excusa perjustificar implícitament l’acomiadament de treba-lladores, com es produeix en alguns casos.

D’aquesta manera, l’objectiu d’assolir la igual-tat de gèneres quedaria sense efectes, si cadavegada que una empresa, en exercici d’allò queli permet la legislació, adopta mesures per reduirpersonal o reestructurar la plantilla i seleccionaels afectats per la seva condició de dona o perla situació laboral (quedar-se embarassada, bai-xa per maternitat, reduccions de jornada persalvaguarda legal, etc.).

Cal seguir lluitant per la igualtat

Totes aquestes accions suposen un pas enrereen els avanços aconseguits en l’àmbit laboral enles últimes dècades, ja que algunes dones po-drien renunciar a aquests drets per por de posarfre a les seves expectatives professionals.

Per a la FMC de CCOO, això posa de mani-fest que cal seguir lluitant perquè la igualtatentre dones i homes en l’àmbit laboral sigui unfet i es compleixi realment.

❚ CCOO reivindica no solsl’accés de la dona al mónlaboral, sinó també lapermanència i consolidaciódel seu lloc de treball ❚

Un sindicat més jove, una societat més justa

Més d’una vintena de representants de la FMC van participaren la 5a Escola de Joves Sindicalistes Ángel Rozas Serrano

con el acuerdo, cc.oo. exige a seat que asegure el futuro ... · horas y las bajas voluntarias,...

Documents