SOCIOLOGIAComunitat i associació

Comunitat i associació

•Un altra manera de classificar les agrupacions humanes que ha estat molt productiva per a la sociologia fou la que formulà el sociòleg alemany Ferdinand Tönnies (1855-1936).

•Va distingir entre comunitat i associació.Ferdinand

Tönnies

Comunitat i associació.comunitat associació

• Integrada per individus units per vincles naturals i espontanis.

• Els vincles estan fonamentats en el sentiment i l´afecte.

• Els individus acostumen a intervenir en els assumptes privats dels altres.

• Domina el sentiment de pertinença a un grup estable.

• Existeix un grau molt alt d´esperit de cooperació.

• Integrada per individus units per interessos individuals.

• Els vincles estan fonamentats en la utilitat i el benefici personal.

• Les relacions entre individus acostumen a ser impersonals.

• L´esfera privada no sol ser interferida per l´esfera pública.

• El grup és transitori i genera poc sentiment de pertinença

• L´esperit de cooperació està condicionat pels guanys possibles.

Comunitat i associació•Segons Tönnies, la història occidental, des de

l´edat mitjana fins a l´actualitat és la història de la transició d´una organització comunitària a una organització de caràcter associatiu.

•Durant l´edat mitjana els principis d´organització social es basaven en la unitat familiar, els llaços de sang, els vincles de veïnatge ....

•L´existència de la comunitat es manifestava en la unanimitat de la creença religiosa.

Comunitat i associació•La irrupció de la modernització individualista

i urbana trastocà l´esperit comunitari medieval.

•Si abans l´Estat polític era gairebé inexistent, amb la modernitat s´estableix un Estat dominant i fort que intenta posar ordre a un seguit de moviments d´emancipació i de lluites per la llibertat.

•Tot això confluí en un nou tipus d´organització: l´acord contractual substituirà el sentiment de pertinença medieval.

Text: Vicente Verdú, El planeta americano, pàgina 135

• La diferencia entre la ciudad europea y la ciudad norteamericana, entre la multivivienda europea y la unifamiliar norteamericana, marca la dinámica relacional y el sentido de la cotidianidad. Los europeos tienen clara la referencia a un centro. En Europa hay una capital hegemónica y con ella un centro prominente en el corazón de su mapa. En cualquier ciudad europea hay una plaza y un ayuntamiento con escudo, una iglesia y un mercado central, una avenida o una calle mayor donde se celebran desfiles, pasan las manifestaciones y se agrupan los comercios.

Text: Vicente Verdú, El planeta americano, pàgina 135• Para los americanos, en cambio, su realidad urbanística

desde hace años es cada vez más una extensión sin jerarquías, un territorio abierto que conserva el talante de una tierra para saborear solitariamente.

• Cuando se vuela sobre Estados Unidos se obtiene la visión de un mundo vecinal en forma de archipiélago: las viviendas se despliegan sobre un plano que podría no acabar nunca ni refererse a ningún eje que no sea los contornos de las highways.

• Viven sobre una América difusa y exterior sin otras referencias que los luminosos de sus marcas a lo largo de las vías donde se alinean los vendedores de automóviles, los moteles o los establecimientos de fast-food.

Ciutat de Los Angeles

Text: Vicente Verdú, El planeta americano, pàgina 135

Urbanisme i comunitat

Multivivenda (pisos) Relacions cíviques

Organització entorn a una plaça Centre hegemònic

Forma d´arxipèlag Transport individual

Perifèries extenses Vivendes unifamiliar

Solitud Relacions comercials

Preferència pel centre Territori tancat

Territori obert Segueixen l´eix de les carreteres

Companyia Transport col·lectiu

Activitats:1- A quin tipus d´urbanisme corresponen aquestes característiques, a l´americà o a l´europeu?2- Hi ha alguna relació entre la disposició de l´espai urbà i el caràcter comunitari d´una societat? Quin dels dos urbanisme fomenta més l´esperit comunitari?

Text: Vicente Verdú, El planeta americano, pàgina 135

Urbanisme americà Urbanisme europeu

Vivendes unifamiliars Multivivenda (pisos)

Segueix l´eix de les carreteres Organització entorn d´una plaça

Forma d´arxipèlag Centre hegemònic

Perifèries extenses Preferència pel centre

Solitud Companyia

Territori obert Territori tancat

Transport individual Transport col·lectiu

Relacions comercials Relacions cíviques

Activitats:1. Quines diferències més

evidents es manifesten entre la vida en un poble i la vida en una gran ciutat?

2. Assenyaleu formes d´enfortir els lligams comunitaris dins un grup acabar de formar.

3. Els fenòmens de les sectes i les tribus urbanes a quines raons sociològiques els atribuiríeu?