Composició i estructura de l´interior terrestre

Metodes d´estudi

Composició i estructura de l´interior terrestre

Ones sismiques

P

S

L

R

Composició i estructura de l´interior terrestre

sismograf

Composició i estructura de l´interior terrestre

D. Mohorovicic

D Guttemberg

D. Weichert

Composició i estructura de l´interior terrestre

Propagació de les ones P i S a la Terra.

Hipotesi de la deriva continental

Hipotesi de la deriva continental En 1915 Alfred

Wegener, un meteoròleg i astrònom alemany que havia explorat Groenlàndia, va publicar el llibre L'origen dels continents i els oceans, en el qual proposava la desgavellada hipòtesi que l'escorça terrestre estava en moviment.

Deriva continental segons Wegener

Proves de la deriva continentalProves paleotològiques

Proves de la deriva continental

Proves paleoclimàtiques

Proves de la deriva continentalProves paleogeogrèfiques i geològiques

El fons oceànic

Dorsal mig-oceànicaFosses oceániques

1.1. Tectònica de plaques

Les manifestacions de la dinàmica interna terrestre s'expliquen per la tectònica de plaques. En elles es diferencien dos tipus de zones.

Una zona geològicament estable: l'àrea intraplaca. Una zona geològicament inestable: els límits de

placa.

 PLAQUES LITOSFÈRIQUES.

Distribucció de volcans i terratremols

Tipus de límits entre plaques

c

a.Divergent

b.Convergent

c.Passius

ab

1.1. Tectónica de plaques: límits de plaques

Límits divergents o constructius: En ells es crea litosfera oceànica i es formen les dorsals oceàniques.

Límits convergents o destructius: en ells dos plaques xoquen i una d'elles s'introduïx davall l'altra, en les anomenades zones de subducció. Quan el xoc és entre dos litosferes oceànicques, s'originen els arcs illes. Quan xoquen litosfera oceànica i continental, dóna lloc a serralades perioceàniques, i si xoquen dos continentals, es forma una serralada intercontinentals.

Límits passius o lliscants: s'originen falles transformants.

Fins on subduïx la Litosfera? Fins fa uns anys es posava com a límit els 670 km, origen dels terratrémols més profunds detectats i frontera del Mantell superior i inferior. Actualment es pensa que la subducció arriba en forma de cascada fins al contacte amb el Nucli extern formant el nivell D" del Mantell.

1.1. Tectónica de plaques: el cicle de Wilson.

Formació d'un rift continental. Formació d'un oceà i separació dels continents. Subducció. Formació d'orògens, tipus arc insular o tipus vora

continental. Col·lisió de continents, serralades de col·lisió (Himàlaia)

1

2

3

4 5

El Motor de les plaques Explicació clàssica: corrents de convecció de l´astenosfera. Explicació actual:1. Lliscament a favor de la gravetat de la dorsal.2. Lliscament pel pes de la placa que subduix.

Síntesi global: LA TECTÒNICA DE PLAQUES

La litosfera está dividida en un conjunt de fragments rígids, anomenats plaques litosfèriques

Les vores o limits poden serDorsal

Zones de subducció

Falles de transformacióLa litosfera oceànica es renova continuament, les continental tenen un caràcter més permanent

Les plaques es desplacen sobre el mantell sublitosfèric, més ductil

Els desplaçaments son causats per l´energia interna de la terra, amb l´ajuda de la gravetat

Al llarg de la història de la terra ha canviat no solament de posició de les plaques litosfèriques, sinó també la seua forma i extensió i el seu nombre