COMPETÈNCIA: QUÈ ENS APORTA AQUEST CONCEPTE?

Neus Sanmartí, UABFebrer 2006

Per què ara es parla de competències?

Per què ara es parla de competències?

Necessitat de replantejar les finalitats de la formació en funció de la irrupció de les TIC i, especialment, d’internet.

La informació està a l’abast de tothom.Però per entendre-la cal disposar de

sabers molt globals i abstractes, aplicables a la interpretació de moltes dades i situacions.

I també cal desenvolupar habilitats per accedir-hi i disposar de criteris per analitzar-la críticament

Per què ara es parla de competències (2)?

Per què ara es parla de competències (2)?

Noves necessitats de formació derivades del sistema econòmic actual.

Les persones han d’estar preparades per canviar de feina.

Es necessiten persones amb gran capacitat de treball en equip.

… d’afrontar la resolució de problemes no previstos i prendre decisions, ...

Per què ara es parla de competències (3)?

Per què ara es parla de competències (3)?

Noves necessitats de formació derivades de la vida en una societat democràtica.

Les persones han d’estar preparades per participar en l’anàlisi de problemes col.lectius i globalitzats

Han d’estar capacitades per generar propostes alternatives i posar-les en pràctica junt amb d’altres.

Han de saber escoltar, argumentar de manera fonamentada, negociar…

Què s’entén per competència?

Què s’entén per competència?

“Capacitat d’actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i

imprevisibles; es recolza en coneixements, però també en valors, habilitats, experiència...” (Eurydice, 2002)

Si només es pretén l’aprenentatge de coneixements s’avalua a partir

de preguntes del tipus:

Si només es pretén l’aprenentatge de coneixements s’avalua a partir

de preguntes del tipus:

“Per tal que les plantes fabriquin el seu aliment, quin component de l‘aire és necessari?:a) Ozób) Nitrogenc) Vapor d’aiguad) Diòxid de carboni”

INCE (2002) -MECD-

Si s’avaluen competències es plantegen preguntes del tipus:

“L’autobús que condueix en Joan funciona amb un motor diesel. Aquests autobusos contaminen. Un amic d’en Joan condueix un tramvia elèctric. El voltatge necessari per al seu funcionament prové d’una central elèctrica que funciona cremant carbó. Hi ha persones que defensen la instal·lació de tramvies argumentant que no contaminen l’aire.Estàs d’acord amb aquesta afirmació? Argumenta la teva resposta”.

PISA (OECD, 2000)

Que els nois i noies llegeixin. Que aprenguin conceptes complexos,

generals i abstractes.Que apliquin aquests conceptes a una

situació no treballada a classe i relacionada amb temàtiques transversals.

Que argumentin tenint en compte moltes variables diferents, però fonamentant-se en coneixements i en fets.

Que escriguin la seva argumentaciód’una manera que s’entengui.

Què demana aquesta pregunta?Què demana aquesta pregunta?

Dificultats per definir les competències-clau

Dificultats per definir les competències-clau

Contradicció entre els intents de precisar-les i la mateixa visió de competència com quelcom “holístic” (no atomitzat).

Visions diferents del que es considera necessari perquè les persones portin una vida autònoma, responsable, satisfactòria…

Perill de fer “llistes” vs falta de concreció quan es plantegen globalment

De quins tipus de competències-clau es parla?

De quins tipus de competències-clau es parla?

Lectora, escriptora i matemàticaTransversals (independents de les

disciplines): resolució de problemes, raonament, creativitat, capacitat per aprendre…

Socials o interpersonals: capacitat de desenvolupar les relacions privades, professionals, en associacions…(comunicació, treball en equip, lideratge, empatia, iniciativa…)

Ús de lesTICs: accés, selecció i administració crítica de la informació, ús creatiu…

Domini de llengües estrangeres Comprensió de grans idees-bàsiques de

la ciència i capacitat d’utilitzar-les per interpretar situacions i prendre decisions.

(Ens els “fòrums” internacionals no es parla de competències relacionades amb el coneixement social ni l’artístic…, però síamb la “cultura general”)

Competències-clau (2)Competències-clau (2)

PISA:

Un exemple de programa europeu que té com a finalitat promoure que l’escola orienti

el seu treball al desenvolupament de

competències

PISA:

Un exemple de programa europeu que té com a finalitat promoure que l’escola orienti

el seu treball al desenvolupament de

competències

Què és el programa PISA?Què és el programa PISA?

Un programa de la OECD (un organisme que es preocupa pel desenvolupament de l’economia).

Intenta avaluar si els joves estan preparats per a les noves necessitats de l’economia i les demandes actuals de la societat.

Per tant, no avalua què s’ensenya actualment, sinó què s’hauria d’ensenyar.

Respon al fet que els sistemes educatius evolucionen més degut a canvis en allò que

s’avalua, que no pas a canvis en la definició de nous

currículums

Respon al fet que els sistemes educatius evolucionen més degut a canvis en allò que

s’avalua, que no pas a canvis en la definició de nous

currículums

Què planteja “PISA”?Què planteja “PISA”?Dóna una definició global del que es

podria considerar una persona competent en 4 àmbits:

Comprensió lectoraMatemàtiquesCiènciesResolució de problemes

Com es defineix, p.e., la competència científica?Com es defineix, p.e., la competència científica?

La capacitat d’utilitzar el coneixement científic per identificar preguntes i obtenir conclusions a partir d'evidències, amb la finalitat de prendre decisions sobre el món natural i els canvis que l’activitat humana hi produeix.

Ho concreta en l’avaluacióde 5 “processos”

Ho concreta en l’avaluacióde 5 “processos”

Si saben:Identificar preguntes investigables

científicamentIdentificar evidències en una

investigació científicaExtreure i avaluar conclusionsComunicar conclusions vàlidesDemostrar la comprensió de

conceptes científics

Plantejant preguntes molt contextualitzades (15 anys).

Cada 3 anys, una àrea a fons i la resta només de manera complementària

2000: Comprensió lectora; 2003: Matemàtiques; 2006: Ciències

A tots els països que volen participar, a les mateixes dates i amb les mateixes preguntes.

Com i quan? Com i quan?

Dels alumnes: Dades sobre interessos, autoimatge, aspectes socials, econòmics i culturals de la familia, variacions en l’escolaritat…

De l’escola: Tipus, formes de gestió, materials, ratio, metodologia…

Aquestes dades, que són públiques, possibiliten establir molts tipus de correlacions (per ajudar a prendre decisions polítiques).

Què més es demana?Què més es demana?

Impacte mediàtic dels resultats de l’informe PISA

Impacte mediàtic dels resultats de l’informe PISA

Nivells de competènciaCapacitat de:

Nivells de competènciaCapacitat de:

Nivell 6: Utilitzar la informació i explicar situacions complexes…, aplicar raonaments matemàtics per analitzar situacions i extreure conclusions…, formular i comunicar amb precisió les accions i reflexions…, justificar i argumentar la seva adequació.

Nivells 5, 4, 3, 2 i 1. Per sota de l’1 (0)

ResultatsResultats……Nivell (%)Nivell (%) 00--11 22--33--44 55--6 6

EspanyaEspanya 23,023,0 69,169,1 7,97,9CatalunyaCatalunya 19,419,4 70,370,3 10,210,2FinlFinlààndia ndia 6,86,8 69,869,8 23,423,4CoreaCorea** 9,69,6 65,765,7 24,824,8USAUSA 25,725,7 64,364,3 10,010,0Alemanya Alemanya 21,621,6 62,262,2 16,316,3

Causes de lCauses de l’è’èxit de Finlxit de Finlààndiandia(segons un estudi fet per ells mateixos)(segons un estudi fet per ells mateixos)

Escola comprensiva que promou la Escola comprensiva que promou la cohesicohesióó social. social.

Alta consideraciAlta consideracióó de la professide la professióódd’’ensenyar.ensenyar.

ImplicaciImplicacióó de tota la societat en lde tota la societat en l’è’èxit de xit de ll’’escola (cooperaciescola (cooperacióó entre alumnes, entre alumnes, ““consellersconsellers””, suport de les , suport de les famfamíílieslies, de les , de les empreses, dels municipis i institucions empreses, dels municipis i institucions localslocals……))

Molt bona formaciMolt bona formacióó del professorat.del professorat.CurrCurríículum poc detallat i molta autonomia.culum poc detallat i molta autonomia.Molt bon ambient a les escoles. Es Molt bon ambient a les escoles. Es valoravalora el el

clima del centre, lclima del centre, l’’estestèètica, la convivtica, la convivèènciancia……MatemMatemààtiques i citiques i cièències molt aplicades i ncies molt aplicades i

prprààctiques, relacionades amb salut i medi ctiques, relacionades amb salut i medi ambient.ambient.

Molt gust per la lectura.Molt gust per la lectura.Un bon programa per incrementar lUn bon programa per incrementar l’ú’ús de s de

les TIC.les TIC.

I a Catalunya, què s’ha fet en relació al

tema de les “competències”?

I a Catalunya, què s’ha fet en relació al

tema de les “competències”?

2000. Publicació de l’estudi “Identificació de les competències bàsiques a l’ensenyament obligatori”(245 competències!!)

2001. Proves de “competències bàsiques”. Finalitat: Que cada centre pugui detectar les diferències entre els resultats dels seus alumnes i els de la mostra representativa de referència, i prendre decisions.

Una mica d’històriaUna mica d’història

2003. Redefinició de les competències en la ponència de la “Conferència Nacional d’Educació”.

2003. Proves PISA amb una mostra qualificada per poder analitzar resultats

Una mica d’història (2)Una mica d’història (2)

2006?. Nous currículums ja fonamentats en competències?

Algunes preguntes que ens podem plantejar

Algunes preguntes que ens podem plantejar

Parlar de “competències” fa necessari introduir canvis importants en allò que ensenyem i en com ensenyem?

El professorat pot compartir fàcilmentla nova visió d’ensenyar?

Els canvis en la pràctica dels centres es perceben con possibles o utòpics?

Ens cal “dissenyar” una escola molt diferent de l’actual

Més treball autònom de l’alumnatMés treball per parelles (uns fa de tutors d’altres)Més treball en petit grup cooperatiuUna feina del professorat més centrada en crear ambients d’aprenentatge i en ajudar l’alumnat a corregir els seus errors

Potser no és tan nou!

Transformar la nostra pràctica per poder ser conseqüents amb els nous reptes educatius serà més

conseqüència de la reflexió i presa de decisions que faci

autònomament cada centre (amb d’altres), que no pas de les

“orientacions i decrets” que pugui proclamar l’administració educativa

Transformar la nostra prTransformar la nostra prààctica per ctica per poder ser conseqpoder ser conseqüüents amb els ents amb els nous reptes educatius sernous reptes educatius seràà mméés s

conseqconseqüèüència de la reflexincia de la reflexióó i presa i presa de decisions que faci de decisions que faci

autònomament cada centre (amb autònomament cada centre (amb dd’’altres), que no pas de les altres), que no pas de les

““orientacions i decretsorientacions i decrets”” que pugui que pugui proclamar lproclamar l’’administraciadministracióó educativa educativa