-r

__ 1.'1 ~_._~IIII'IIII

-.-~~-----_._------._._----~

COMENTARI2

~Olor de muntanyaEl mn mediterran es caracteritza per l'olor. El mn nordic s, en aquest sentit, insuls iavorrit No h ha olor a la rnuntanya: o si n'h ha, manca de personalitat, es perd en unaremernbranca vaga d'efluvs humts, fngics, corruptes, inassolibles, Gerald Brenan,amb la seua especial sensibilitat, assenyalava que una de les coses que ms trobava a

5 faltar a Anglaterra era 1'aroma de la farigola aixafada per un ramat de cabres. Com msrid i abrupte s Un territor ms es lliuren les plantes a l'extas sublim de construirles ms especial s olors, les ms luxoses substancies aromtques, Que seria del rorner,de la sarjolida, de la farigala, del rabet de gat, del'orenga, de l'espgol, sense aquestesessnces? Que vulgar, que esmorteda escarransida ens semblaria la camamirla!

10 Al Portell de MoreUa un pastor em va explicar les vrtuts inigualables de la ea-namirla: jo no vaig mai a la botica, aquesta planta em done tot el que jo necesstoi tot seguit em va mirar Ilargament, amb un punt d'impertnenca, per veure si capiala transcendenca del seu discurso Per a la vista, per als cucs del ventre, per al pit...s l'herba remeiera ... Fins per a les tronades s bona! Malt mllor que santa Brberal

15 Aci quan cau l'hvem m'hauries de veure! La neu cobreix el mas pero jo amb la botjaconillera (camamirla) em guardo deis llampsb. \

Pero per que tenen aquestes plantes aqueixa olor tan selecta? En realtat, el que aI'horne li sembla flaire excelsa s el que els botnica coneixen per olis essencials, isnsubstancies defensives dels vegetals dirigides contra els herbvora Com ms olorosa

20 s una planta ms repel-Ient i inaccessible resulta per al ramat, En una terra pobra,de-recursos escassos, les plantes tendexen a desenvolupar defenses, que poden serespines o substancies aromtques, En canv, als paisatges res, amb sls ben provetsd'una esponerosa capa d'humus, les plantes crexen amb rapdesa facilitat, no resul-ta rendble invertir energa en la producci de defenses. Com en la vida humana, tot s

2S una qesti d'econornia. d'eficincia; els paisatges rics es caractertzen per la comunamedocritat del verd, en canvi, els ac1aparats per la climatologa i el terreny, divaguenen 010rs i colors: en aromes penetrants i agressves, d'una intrnseca perillositat quel'home ha sabut utilitzar, amb petites dosis, per a guarr de moltes' malalties. Per axoaquestes plantes posseeixen noms cientifics suggerents, corn Saniolina (derivat de

30 sant), rtemisia (dedicada a la deessa Artemis), RosmarinUs (la rosa de Mara) ...Namsintimament assocats a la cultura espiritual de l'home. 1s que com anunciava MossenCinto: Quan ja de la terra I Jess se'n volava / lo cm de la serra / s'enfargolava.

MARTf DOMNGUEZ. Bestiari. Edicions 3i4