<-

Col - I - .. - . - . . . . , Iserola I Una nova imatgc

. . 7

C - g Brutícia al Parc. .. % g El Patronat Metropolita esmerca una % . . =- quantitat important de diners en la neteja de les carreteres, els wrnins s PC! p~i~ncipais, les (rees de lleure, etc., del p

'.- -. * . - Parc A uesta despesa 6s inevitable:

arreu h%a /laen! que mdiscnrninadamen - . . -- . ' - . :

6

4-;. ??=&,&y& - . - .<. .. - - - , . - -_ . . - et>.:- -3 . *->s-=> ; .. , .:. --s-; y, =

Inauguració d'un nou berenador El proppassat dissabte 19 de febrer es va inaugurar el berenador de I'area de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, anomenat PINYA-2.

Aquestaedificació pretén ser una ja es del 100%; naturalment les cadenes alternativa endrecada dels tradicionals romandran tancades a la nit. Ja ho sabeu, berenadors, constru'its, en molts casos, de doncs: sou tots convidats a visitar aquest manera desordenada i amb unes aparences nou equipament del Parc, i també a fer-nos de quasi barraquisme en d'aitres. arribar les vostres opinions per tal Els serveis que ofereix sor; els tradicionals: d'optimitzar aquest servei. subministrament de begudes i entrepans, I plats combinats rapids i una especialització de cuina a la brasa. Disposa de serveis sanitaris, adaptats als discapacitats, i oberts ai públic de I'area de lleure, a mes d'un nombre considerable de places d'aparcament per a vehicles. L'existencia d'aquest berenador afavorira, sens dubte, ¡a desaparició, en un futur mes o menys immediat, de I'originaria Pinya d'Or; contribuint així a l'ordenació progressiva d'aquesta part de la serra considerada el cor del Parc. Des del moment de la 2

- 9 inauguració, la utilització de I'area de lleure - I

L m

Novetats al Centre d'lnformació Anunciem I'obertiira de I'aparcament del Centre d'lnformació i la senyalització dels estacionaments possibles als voltants.

Per tal de facilitar la visita del Centre d'lnformació del Parc els dissabtes i festius, s'ha ampliat la zona d'aparcament. Des d'ara, estara oberta al públic tota la zona d'estacionament del C.I., hi trobareu les cadenes del primer trencant obertes i voluntaris del Parc (els diumenges) que regularan el transit. Si no hi ha voluntaris, un retol amb totes les zones d'aparcament alternatives us explicara on podeu deixar el cotxe. Els espais alternatius son: I'aparca- ment de I'area de lleure de Santa Maria de

Vallvidrera i el parking del davant de I'estació del Baixador. Una altra zona susceptible d'aparcar-hi es el revolt de les. Monges, on s'hi ha col4ocat, pe~o, la senyal de prohibit aparcar autocars. Juntament amb la senyalització dels aparcaments s'han situat, en diferents indrets, indicadors del Centre d'lnformació, concretament dos a la PI. de Vallvidrera i un al m~rador de Sarria; a mes, s'han col.locat senyals d'avís als cotxes

E er tal que tinguin en compte que es tro- en en una zona freqüentada pels vianants.

m:: a'

Sant Medir, una tradició que no mor Des d'aquestes ratlles iniciem una nova secció. Creiem que coneixer les llegendes i tradicions de Collserola també contribueix a la conservació en el temps ... Per aixo us demanem que h i col.laboreu; sigueu tan amables de fer-nos arribar les histories, els aplecs i tradicions que conegueu o que hagiu sentit des de petits, al vol tant de Collserola. Les publicarem i tots en gaudirem.

Cada 3 de marc les "Colles de Sant Medlr" es troben a I'ermita d'aquest nom, a la vall de Gausac, prop de I'ant~c camí que duia de Barcelona a Sant Cugat. Hi arriben a cavall i en carros; actualment, com que no hi ha cavalls van amb cotxes, furgonetes i petits camions, tot repartint caramels als nens i transeünts dels carrers per on passen.

Sarria i d'Horta; a Sant Cugat tambe es molt arrelada aquesta festa, on I'ermita de Sant Medir es lloc d'aplecs i fontades tradicional pels santcugatencs que es cuiden, a mes, de mantenir I'ermita en bon estat. L'any 1992 la Penya Regalessia de Sant Cugat va restaurar part de l'ermita i la va dotar d'una nova campana.

Aquesta tradició, iniciada per les promeses d'alguns pelegrins en haver-se guarit encomanant-se a Sant Medir, ve de molt antlc. Conta la liegenda que Medlr era un pages que vivia en una masia a la vora del camí que anava de Barcelona a Safit Cugat. Per aquells temps (segle IV) es produí la persecució de cristians manada per l'emperador roma Dioclecia; Sever, el bisbe de Barcelona, veient-se amenacat, fugi cap a Sant Cugat per aquest camí. El persegaien de molt a prop quan es troba amb Medir, que estava sembrant faves al seu hort. Sever, en veure's descobert, li prega a Medir, que si els seus perseguidors l i demanaver! si I'havia vist, no mentís i els digues la veritat, que Sever passa quan estava plantant les faves. Llavors es produí el miracle: les faves van crelxer i granar, de manera que quan els soldats van passar Medir les estava collint. Els soldats \van preguntar a Medir per en Sever i el pages va respondre el que havien acordat, que no era mes que la veritat. Els soldats, pero, no el van creure i allí mateix el van matar. Va passar així a ser martir, juntament amb Sever, a qui mes tard varen empresonar i executar. Sant Medir se celebra el 3 de marc, a I'ermita que varen bastir en el mateix lloc, diuen, on va succeir tota la historia.

A Barcelona les coiles mes conegudes són les de Gracia, pero tambe en surten de Sant Medir

llenca papers, plastics i d'altres objectes- residuals al seu entorn er no fer un peti. P esforc de guardar-10s i Iencar-10s al contenidor apropiat o mes proper. En I'exercic~ de 1993 s'han emprat mes de 3.000 hores en recollir brossa del Parc que ha omplert 7.395 bosses; quant a abocaments ll.legals, 6s esfere'idora la lleugeresa amb que determinades persones I empreses es prenen les prohibicions d'abocaments al Parc. Senzillament, Collserola 6s per a molts la galleda d'escombraries ideal: alla darrera una mata on ningú no els veu o ~ncre'iblement a la llum del sol deixen les seves deixalles. Dissortadament, hem de dic que, comparativament amb pa'isos de nostre nivell sbcio-econbmic, la consci&ncia cívlca i el grau de respecte a entorn quant a embrutiment 6s menor.

1 Cal encoratjar tots els nostres -0nc1utadans i companys que estimin i ssumeixin com a prop1 aquest espai I

tots els espaa, lliures i públics. Aquesta preocupaci6 no 6s tan sols nostra; afortunadament moltes altres persones i altres entitats s'hi imphquen. Així, per exemple, cal explicar ara i aquí que s'ha slgnat recentment entre el Patronat Metropolita del Parc de Collserola i Televisió de Catalunya S.A. (TV3 i Canal 33) un conveni pel qual aquesta entitat patrocina el milnteniment de'neteja durant dos anys de la cal'retera de ¡'Arrabassada, que va des de la Ronda & Dalt fins al Mirador de la Font Groga. La tasca educativa i clvica I'hem de fer entre tots; aconseguirem un entorn @s a radable i grat~ficant i; al mateix temps, e& recursos econbmics alliberats podran er aplicats en altres arnblts del Parc en

,u& tamb6 cal actuar.

Maria Martí i Viudes

Director- Gerent

< .

I Butlletí del Parc de Collserola núm. 23. Abril 1994 3 1

Les Campanyes de Per sise any consecutiu el Patronat de Collserola porta a terme la campanya anual de cof~locació i seguiment de caixes-niu al Parc.

Possiblement el fet més distintiti d'aquesta iniciativa és el fet que es tracta d'una activitat col~lect!va en la qual, des dels seus !picis Pany 'i988, s'ha comptat amb la participació activa de diferents grups de voluntarrs. i a primera campanya fou I'any 1988. En aquella ocasi6 I'equip del Patronat, juntament amo tres grups vinculats a associacions naturalistes, van col.locar un centenar de caixes per a ocells insectívors i també. de manera experimental, per a esquirols. La presencia de les caixes-niu en determinats indrets de la Serra va cridar forca l'atenció de moltes persones interessades, de manera que després d'aquest tímid i~ i c i , I'any sey6ent es va obrir la participació ep la campanya a totes aquelles persones o col~lectius interessats. D'aleshores fins a I'actualitat són mcltes les caixes-niu que s'han col~locat a la serra i moltes les persones que en diferents nivells hi han col.laborat, fent possible que en cinc campanyes s'hagin repartit al voltant de mil caixes-niu. La mitjana general d'ocupació de les caixes-niu, ha estat d'un 70%, xifra fcrca elevada i que demostra la conve- niencia i la necessitat d'aquesta iniciativa. Una altra característica d'aquestes campanyes ha estat l'experimentació amb fious models especialment dissenyats per afavorir diferents grups o especies. S'han constru'it fins a quinze models diferents, la gran majoria dels quals per primera vegada a casa nostra. El model més utilitzat ha estat el &sic per a insectivor amb penjador, de gran uti!itat i Mcil de coi.locar fins i tot per als neofits. També, pero, s'han coldocat caixes amb dissenys específ~cs per cotxa cua-roja, raspinell, colltort, picot verd, merla o pit- roig. Pel que fa als rapinyaires, s'ha

-experimentat amb models per a xoriguer, oliba, mussol i gamarús en punts molt

col4ocació de caixes-niu

seleccronats de la Serra ja que 6s vital man- tenir determinades condicions de tran- quil,litat i fer un seguiment molt acurat. En el grup dels mamífers, s'ha intentat afavorir els rats-penats, que tamb6 aprofiten els orificis i !es escletxes dels arbres, els esqui- rols I fins i tot I'erico, que presenta una problematica molt específica dins el Parc. Dels resultats de les succesi\~es Campanyes es despren que els principals beneficiaris de les caixes-niu han estat sens dubte eis ocells insectívors i en especial les mallerengues. Aquests moixons, ates el seu regim alimentari, són forca beneficiosos per als nostres boscos, ja que s'alimenten d'escarabats, erugues I insectes que en ocasions arriben a constituir plagues nocives per a la vegetació del Parc.

Els objectius de la col~locació de caixes-niu a la Serra de Collserola es concreten en tres punts: 1. Afavorir la nidificació, i per tant la reproducció, d'aquells ocells i mamífers que necessiten forats o cavitats naturals on bast~r els seus nius, donada la manca d'aquestes cavitats o forats en els boscos, especialment pinedes, de Collserola, massa jo\~es com a resultat de l'explotació forestal a que han estat sotmesos. 2. Apropar els usuaris al coneixement del poblament faunistic i la seva problematica de reproducció. Participar en la campanya de col~locació i seguiment de caixes-niu representa un bon instrument per iniciar-se en I'observació i identificació de les especies, dels cants i les veus, i coneixer

determinats aspectes de la seva reproduccio I alimentació. 3. Presa de dades i aprofund~ment en I'estudi: la nidificaci6 en ca~xes-n~u facilita els estudis sobre I'6xit reproductor, d1mensi6 de posta, etc., i és també. aprofitada per a I'anellament dels polls. A ix i doncs, aquesta campanya t e una ut i l i ta t pe l que f a a l coneixement, la gestió i la divulgacio de la fauna de l Parc. Pel que fa al funcionament de la campanya, anualment es plantegen diferents aspectes que definkan el sentit i el disseny de ['activitat. A la vista dels resultats obtinguts I'any anterior es decideix el nombre idoni de calxes per cada model. Hi ha hagut anys que s'ha decidit reduir el nombre de caixes i dedicar mes atenció a I'experimentac16 de nous models de col4ocaci6 mes complexa, i a obtenir dades provinents d'un seguiment especialitzat i acurat; d'altres anys hem optat per construir un bon nombre de caixes de faci1 col4ocació i convidar de manera expressa a la participacib col.lectiva. Feta la previs16, es convida els participants a una reun16 prev~a en la qual s'explica als nouvinguts el sentit i les normes de col.tocaci6 de les caixes. Cada grup decideix el nombre de caixes que es compromet a coldocar i fer-ne el segulment. Pel que fa als sectors del Parc es decideix conjuntament.amb I'equip coord~nador de la campanya. D'aquesta manera s'assegura que les caixes es col.locaran alta on mes falta fan i que eis

Caixes n iu repartides des de ['inici de la campanya de caixes niu (1988-1993)

Model 1988 1989 1990 1991 1992 1993 Total Caixa

lnsectivor 107 218 215 107 161 10 818 Mallerenga O O O 14 1 O O 24 Cotxa cua-roja 9 6 O O O O 15 Raspinell O O O 2 5 3 O 28 Colltort O O O 3 O O 3

Picot O O O 8 O O 8 h l i ha n 3 n 1 n n A

Gamarús O O O 1 5 O 6 Xoriguer O 1 O O O O 1 Esauirol 13 1 O 6 1 O O 30 Rat-penat O 42 1 O 6 24 O 82 Eri(6 O 3 O O O O 3 Total lany 129 283 231 186 205 10 1044

diferents grups no coinc~diran en el matelx sector. Un cop col lacades segons les regles de seguretat explic~tades, comenca propiament el segulment. Cada grup te una fitxa de segulment per cada calxa. S'anota ta cof4ocaci6 de cada caixa en un plano1 I s'estable~x un pla d'obsewacions durant la temporada de cria. En acabar I'epoca de reproducc16, a m~tjan estlu, es procedelx a la neteja de les caixes I a I'elaboració del resum. En aquest senzill

informe s'anoten !es caixes ocupades, el resultat de l'ocupaci6 i tota mena d'obser- vacions biologiques aconsegu~des. També es important anotar el nombre de caixes trencades o perdudes. En una reunió final es fa el balanc del . resultat anual i la previsió de !a propera campanya, i tornem-hi! La novetat b'enguany ha estat el patrocin; de la casa Nitio S A . , que ha subministrat les caixes i que assegura la viabil~tat de ¡a campanya per tres anys mes.

Les millores del bosc i Barcelona Activa El passat 18 de gener va finalitzar la primera fase de la contractac~ó dels treballadors de Barcelona Activa (vegeu Butlletí núm. 21, "Nevades"). les tasque desenvolupades en aquesta primera contractac16 van estar centrades en les

rodalles de les utoan~tzacions de Can Saur6, Mas Guimbau i Rectoret, on es va dur a terme una neteja d'arbusts larbres, fins una amplada de 20 metres a banda i banda del camí. Aquests arbres i arbusts havien estat molt afectats per les nevades del marc de 1993. En la segona fase de la contractació, que finalitza el 14 de marc, les actuacions van estar centrades en el Passeig Mirador (tram

s de la ctra. de les Aigües, entre la carretera de Sarria-a Vallvidlera i Sant Pere Martir). Les tasques que es desenvoluparen

consist~ren a treure del bosc tots els arbres i brancatges trencats per les nevades, que representaven un greu perill d'incend~ forestal. En total, par pal4tar els efectes de les nevades s'han tractat 77,2 ha de bosc, 18,8 de ¡es quals les ha fetes el grbp de Barcelona Act~va. A banda de treballar en aquestes tasques, Barcelona Act~va rambe ha col.labora? en la plantaci6 i el mantemment de la repoblació de ivlontbau que hem esmentat en I'article anterior.

El Centre de Documentació i Recursos Educatius suggereix ... La col~locació de menjadores i abeuradors per a ocells és una bona manera de contribuir a la potenciació de I'avifauna, ai mateix temps que ens servira per observar-la més facilment.

Els ocells, en condicions normals, troben ei menjar qlje necessiten. Tanmateix, I'hivem es una epoca desfavorable per a ells perque l'aliment escasseja. En aquests moments accepten de bon grat una font regular d'alimentacló. Us proposem, doncs, com instaldar una menjadora, els dlferents models i com I'hem de mantenir. On la instal.larem? podem fer-ho al pati de I'escola, en algun parc proper, ai jardí de casa ... Cal que siguin llocs adequats, amb arbres i amb cert grau de tranquil.liiat. Hi ha diferents models de menjadora, des de les que es penjen en una branca d'un arbre fins a les que se situen sobre un suport ben llis a una certa a l~ada del terra. La majoria de models tenen una petita teulada que protegeix el menjar de la pluja. Segons els materials disponibles i el lloc d'~nstal.lac!ó podeu fer el vostre propi model de menjadora; veieu sinó els exemples que us proposem.

Si volem mantenir una menjadora cal tenir en compte que: - a la menjadora hl hem de posar una barreja de men ar destinada a cobrlr els gustos I es pre/erences de bona part dels ocells de la zona n'hl ha que es nodreixen amb preferencla de vegetals, especlalment de llavors Els plnsans, verdums, gafarrons, etc , vlndran a menjar llavors I bales Altres ocells s'allmenten de petltes bestioles són els ocells msectlvors com els mosquiters I les mallerengues per a aquests trobareu unes barreges especials en els comercos de venda d'anlmals de companyla Els ocells omnlvors fan una dleta vanada que lnclou dlferents menes de frults Les merles, per exemple, poden venlr a menjar pomes madures, - Doseu tambe un plat amb algua neta per beure,

- es especialment important alimentar els ocells durant l'hivern; ho hem de fer sempre amb regularitat i de manera raonada; - a l'epoca en que els ocells nidifiquen no es tan convenient ajudar-10s en la seva alimentació, ja que el menjar que nosaltres podem subministrar no es tan recomanable com' I'aliment natural que troben els ocells per als seus polls. Així, el recurs de la menjadora es especialment interessant a les epoques mes adequades, es a dir, des de l'inici del curs escolar fins a principis del mes de marc; - cal protegir el menjar de la humitat; -si el menjar dels ocells cau a terra pot atraure alguna fauna que no desitgem, com per exemple les rates I els ratolins. Per tant, hem de netejar el menjar que cau a terra, i especialment hem d'evitar que hi quedi tota la nit; - s'ha de procurar que la menjadora sigui inaccesible als gats. De fet, hem d'evitar alimentar els ocells si hi ha gats pels voltants; -si es constata la presencia d'ocells malalts cal interrompre I'alimentacló i desinfectar les menjadores; - mai no s'ha de donar menjar salat.

Per saber-ne mes ... Hi ha forca llibres de divulgació del coneixement dels ocells. Sovint són traduccions de llibres anglesos atesa la llarga tradició ornitologica d'aquest país. Us en suggerim alguns: CHINERY, M. 1980. Guia practica ilustrada para 10s amantes de la naturaleza. Ed. Blume. Barcelona. 192 pag. Dóna informació i fa propostes d'activitats de natura en general. D'aquest llibre han sortit molts dels recursos utilitzats en les activitats de descoberta de la natura en el nostre país. Esta indicat a partir d'onze anys i per a mes grans.

Menjadora 30 x 40 cm

: Menjadora : penjada

.

BURNIE, D. 1990. L'ocell i el niu. Ed. Altea (Col. Biblioteca Visual). Barcelona. 63 pag. Llibre de coneixements per a nens i joves. Tota la col.lecció d'aquests llibres esta il,lustrada amb moltes fotografies. Són llibres amens. (Informac~ó i recursos trets de la carpeta Fauna a Collserola editada pel Parc).

Nous projectes patrocinats endavant! Ja ha esdevingut habitual per als nostres lectors veure la informació que des d'aquestes pagines ded~quem als patrocinadors del Parc, empreses que han decidit col~laborar amb aquest Patronat en la valuosa tasca de fer de Collserola el Gran Parc de Barcelona I la seva Brea metropolitana. Algunes d'aquestes errpreses estan relacionades estretament amb el Parc des de molr abans que aquest es convertís en I'espai natural protegit que es actualment. Aquesr es el cas dels Ferrocarrils de la Genereralitat de Catalunya, que des de finals del segle passat travessa la Serra cada dia en direcció

a Terrassa i Sabadell. A la vista dels nombrosos visitants del Parc, que volen conexer eis seus paratges, ja sia a peu o be en bicicleta, I'empresa dels FFCC patrocinar2 l'edició fiel planell "Itineraris des del tren", una iltilissima g i a per venir a passejar a la serra, a peu o amb bicicleta, deixant el cotxe a casa. Per aixo, tambe els FFCC han habilitat ur; baixador en el tram intermig del Funicular de Vallvidrera, situat a la carretera de les Aigües. A mes, els FFCC ofereixen gratuitament la possibilitat d? pujar la bicicleta al'tren i funicular des d ara. La col- laborad de Ferrocarrils de la Generalitat iriclour2 tambe la col~locació a

les estaclons d~ns I'amb~t del Parc de \/¡trines per a ini or mac!^ exclusiva del Parc de Collserola, on estaran degudament explicats els itlnerar~s dels entorns.. Continuant amb !es activ~tats de patrocini volem agrai'r a i'empresa Campari lberica S.A. la iniciativa de substituir les seves felicitacions nadalenques per ur: donatiu que la Directora de Relacions Públiques, Sra. Paola Vella, va fer arribar al Patronat del Parc de Coliserola i a Unicef. L'aportació de Campari es destiqara a realitzar activitats de formaci6 per al grup, cada dia mes nombrós. de Voluntaris de Collserola.

Acte de presentació de la Campanya de Caixes-niu 1994 patrocinada per Nido Industrial S.A.

El, passat dissabte 15 de gener, ai Centre d Informació del Parc, es va presentar la Campanya de Caixes-niu 1994, que aplega un centenar d'assistents, entre col.iaboraciors de campanyes anteriors i persones interessades a participar activament en la d'enguany.

L'actc comenca a x b ~ i n breu pariament del President del Pationat, Sr. Anton; Perez Garzón, i la Campanya va ser presentada pe!s seu; coordmadors, Francesc Llimona i Elo'isa Matheu dels Serveis Tecnics del Patronat de Collserola. A continuació intervingué el Sr. Secundino Gallego, ornitoleg i assessor de I'enpresa Nido S.A., patrocinadora de a Campanya. E l Sr. Gaiiego, gran coneixedor deis ocells del nostre Parc, exo!icA les seves experiencies en el camp de a protecció de les aus, precisant els canvls imporrantissims que hi ha hagut des dels seus inicis en I'estudi dels ocells, quan Collserola era terreny abonat per a la caca furtiva de tot tipus d'escecies.

després s'obri un extens torn de preguntes I per últim es penja emblematicament la primera caixa-niu davant del Centre d'lnforrnació.

Recordem que el Patronat dei Parc de Ccllserola, amb la col~laboració de diverses associacions i grups de voluntaris, coordina aqcesta campanya per proporcionar caus artificials i aliment en forma de llavors a les diferents espec~es d'ocells que nidifiquen al Parc de Coiiserola. El patrocini de Nido er! les properes campanyes del 95 i 96 permetra consolidar aquesta activitat que te I'objectiu d'afavor~r la r~producció d'ocells a Collserola

Plantada d'arbres La clausura de la Campanya de I'arbre de Nadal, organitzada per I'lnstitut Municipai de Parcs i Jardins de Barcelona i altres entitats cíviques i associacions ecologistes va consistir en una plantada popular, amb la col~laboració del Patronat Metropolita de! Parc de Collserola, el passat 9 de gener a la muntanya de Montbau, un dels punts de la Serra de Coliserola que va veure's afectat per un incendi que va cremar aproximadament 6 ha de pins i matolls el 3 1 d'agost de 1993. El nombre d'arbres i arbusts que es van plantar amb I'ajuda ciutadana

Especies plantades

a Montbau va ser de 777 i 400, respectivament. La participació ciutadana fou molt entusiasta i activa i va plantar un terc del total de la superfície per repoblar. L'actuació la presidi en Lluís Armet, tinent d'Alcalde de I'Ajuntament de Barcelona. Varen ser-hi presents quatre diputats del Parlament de Catalunya. La resta d'arbres i'han anat plantant personal del Patronat Metropolita del Parc de Collserola juntament amb personal de Barcelona Actim, tasques que finalitzaren el passat 24 de gener. El manteniment d'aquesta zona es perllongara durant dos anys.

Alcaria cm. Núm. plancons

Alzina surera (Quercus suberj 80-1 50 62 8 Alzina (Quercus ilex) 80-1 50 5%- Roure (Quercus cerriodesj 80-7 50 200 Pi blanc (Pinus halepensis) 80-1 50 1117 Pi pinyer (Pinus pinea) 50- 1 O0 12 1 A r b o ~ (Arbutus unedo) 50-1 00 618 Galzeran (Ruscus aquleatus) 50-1 00 200 Llentiscle iPistacia len:iscus! 50-1 O0 149

Total arbres plantats 3567

Esbarzer

Nota

Ens agradaria saber que en penseu de tot aixb. Feu-nos arribar les vostres opinions sobre el butlletí, els seus contingub, i digueu-nos que hi trobeu a faltar. La nostra adreta:

Centre d11nformaci6 Patronat Metropolita del Parc de Collseda Ctra. de I'E lbsia, 92 08017 ~arcyona

TV3 amb el parc Les carreteres que creuen el Parc de Collserola són I'aparador, sovint exclusiu, del Parc per a un gran nombre de ciutadans que hi passen diariament. Conservar les voreres de les carreteres netes i procurar que les petites hrees d'estada es mantinguin endrecades es una tasca que ei Patronat du a terme amb un programa de neteja quasi bC diari. Aquesta tasca es veu reforcada des de! mes de marc pel patrocini de TV3 i Canal 33, qce hi contribuiran, tent-se carrec de les despeses de nete!a d'una de les carreteres mes conegudes i freqüentades pels barcelonins, la carretera de /'Arrabassada, en ei tram de 5,5 quilometres compres entre Barcelona i el Mirador de la Font Groga. Televisió de Catalunya S.A. passa així a ser la primera empresa que co!.labora en la nete~s del Parc.

El Director de Televisió de Catalunya, Sr. Jaume Ferrus i el President del Pütronat Sr. Antoni Pérez en I'acte d'inauguració del patrocini

Itineraris des del tren Una nova publicació del Parc.

Sota aquest lema surt a la llum una nova publicació destinada a gaudir del Parc utilitzant el transport públic, en aquest cas els Ferrocarrils de la Generalitat. Les possibilitats que ofereixen les diferents estacions del ferrocarril al Parc de Collserola, ja sia per fer excursions a peu, al voltant d'una determinada estació, o be enllacant una estació amb I'altra, com per seguir els itineraris senyalitzats per a bicicleta que hi ha al Parc, han estat determinants a I'hora de dissenyar una petita publicació que resumís que podem fer a Collserola sense dur el cotxe.

La publicació es basa en el planol del Parc, en el qual s'ha sobreposat la xarxa d'itineraris a peu i en bicicleta factibles des de,les estacions dels N C . + n el revers del planol trobareu una petita fitxa tecnica de cadascun dels itineraris. a mes d'alauns

Cuidem la Terra Fa ja mes de dos anys que la UlCN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura), el PNUMA (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient) i el Fons per a la Conservació de la Natura (WWF) van proposar la segona Estrategia Mundial per a la Conservació de la Natura. A Catalunya, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat es va responsabilitzar de la traducció i difusió del document (juny de 1992) que porta per títol Cuidem la Terra. Hi ha to t un seguit d'obsetvacions i de recomanacions molt interessants, entre elles el concepte de c(desenvo1upament sostenible)). EI capítol 6e. fa referencia a la necessitat del canvi d'actituds i de conductes dels ciutadans amb vista a aconseguir I'objectiu de I'estrategia, la consetvacio del Planeta. Nosaltres tambe estem convencuts que canviar una mica cada dia es un objectiu que, a la llarga, donara molt bons resultats. Es per aixo que ens hem proposat, i proposem als mestres i

escolars que trebailen amb nosaltres, alguns petits canvis que no costen gaire. Per exemple, demanem a les escoles que ens visiten que evitin les llaunes, les bosses de plastic i els recipients innecessaris. Tal com ja us varem informar (Butlletí núm. 22, "Can Coll cel.lebra . . .") a Can Coll intentem separar les deixalies segons la seva possible reutilització o reciclatge. Les restes de menjar les donem als animals o be les afegim als fems per fer-ne adob per als conreus. El paper net es porta a reciclar i les piles es dipositen en contenidors especials. De. moment, I'aplicació de la proposta te una bona acceptació i esperem poder-la ampliar el curs vinent amb una serie d'intetvencions puntuals que, conjuntament amb d'altres de mes abast, faran el nostre planeta, i evidentment Collserola, mes habitable.

ment senyalitzats, ja que són una tria dels continguts en la carpeta Itineraris a peu, publicada pel Patronat I'any 1989, i dels Itineraris en bicicleta editats el passat Dia de Collserola.

suggeriments, que podku realitzaren fer \'itinerari triat.

~ o t s els itineraris descrits estan dequda-

En resum, es tracta d'una petita guia amb recorreguts diversos perque tothom pugui fer la seva ruta a mida, ja sia en bicicleta o be a peu. Cal tenir en compte que els FFCC ofereixen la possibilitat de pujar la bicicleta al tren de manera gratu'ita. Aquesta publicació, per les seves característiques, ha rebut el suport dels Ferrocarrils de la Generalitat, que han estat els sous patrocinadors.

1 quip pa ments

A partlr del mes d'abril, podreu adquirir aquesta guia al Centre d'lnformació del Parc i tambe a I'Oficina de Promoc~ó de Ferrocarrils situada a I'estació de Placa

t4ntra d'lqfmmdb i k u del Patronat. - Ctra. de I'E &sia, 92,(Ctra. Vallvidrera- T Sant Cugat, rn 4,7).,08017 Barcelona.

Tel. 2 8 0 35 52' / 280 06 72. Accés: PFCC de la Generalitat. Baixador de Vallvidrera. Horari: cada dia, de 9,30 a 15.

Mm Pins, Centre d'Educaci6 Ambiental. Ctra. de Mdins de Rei a Vallvidrera, km. 8.0801 7 Barcelona. Tel. 205 49 66. Feiners, nonu% visites e ~ o l a r r (wunddria) c0ncert;Kles.

Cm Cdl, Centre d!~du&i6 Ambiental, Centre & DocumentacK) i R e c u m Educatius,-Ctra. & Cerdanyofa a Horta, km 2.08290 Cerdanyda del Vallb. Tel. 692 03 96. Horari: festius, de 9,30 as1 5. Feiners visites escdars (EGB, R e s x . ) concertades.

Serveis Ames & pknk. Santa Creu d1Okx& 668 46 65 td~mecres tancat). Torrent de Can Cdl. 692 61 85 (dtmrts tancat)

BOmkrr: Generalitat: 085 Barcelcirta: 080

Gukdla Urbru: Rarcelona: 092 Esplugues: 37 1 3.3 50. Sant Just: 37 1 1 1 50. Sant Feliu: 666 04 00. Molins de Rei: 6681412.ElPapiol:6685ó61.Sant - Cugat: 589.22 88. Cerdanyda: 692 12 00. Montatia: 575 14 00

Avtombblk u RACC: 200 07

Catalunya

I Budleti dsl Parc da Cdlserola núm. 23. Abril 1994 I

Noves excursions guiades per voluntaris Recollim una serie de suggeriments de part d'en Conrad Boix: les bases per a I'exit d'una excursió per Collserola.

Com ja sabeu, el mes de gener passat es va encetar una nova activitat per als matins del diumenge, les excursions a peu i en bicicleta guiades per voluntaris del Parc. Fins al moment les sortides que s'han realitzat han estat un Pxit de participaci6; en Conrad Boix, voluntari responsable de les primeres sortides a peu, remarca algunes de les bases per I'exlt d'una '

excursió a peu.

"En primer lloc el calqat: el més idoni seria una bota de muntanya del tipus mes lleuger possible, perque protegeix el turmell de les possibles torcades, pero pot admetre's qualsevol calcat esportiu sempre que tingui una sola amb un dibuix profund (model tipus "cross training", no models tipus "tennis"), sempre millor un calcat-usat que un de nou.

El vestit: ha de poder-se adaptar als canvis de temperatura, el mes idoni es anar vestit amb diferents capes de roba (camiseta, camisa, jersey fi, anorac) i portar una motxilla on poder guardar la roba que et

treus quan tens calor. La motxilla es important tambe per portar-hi alguna cosa de menjar, una cantimplora amb aigua, un paraigua plegable, SI el dia amenaca pluja, i sobretot perque tenir les mans lliures ajuda a portar un bon ritme de pas. Si el dia es ventós es molt Útil paravents o anorac.

La forma física: caminar per la muntanya, fer una excursió d'un parell d'hores, no es anar a passejar: cal portar un cert ritme de pas i no és convenient parar sovint, aixo no vol dir correr, n'hi ha prou amb anar a 4 kmlh en llocs plans. I aixo ho poden aconsseguir la majoria de persones que s'ho proposin. Aquells que mantenen el seu cos en una mínima forma física ho faran sense esforc; els sedentaris esbufegaran i tindran punxades I'endemi, les persones amb problemes d'obessitat no es convenient que s'hi apuntin."

Ja ho sabeu, són quatre normes basiques que tots sabem pero que no esta de mes recordar-les de tant en tant.

Materials i Serveis del Centre de I Documentaci6 i Recursos Educatius (CDRE) del Parc k 6s en marxa el CDRE del Parc: hi augmenta i, per aixb, hem previst fer un podreu trobar reculls te@tics petit fullet semestral que pugui mantenir d'informaci6 i prestec devideos, fer-hi rnformatsal detall mestres i educadors. consultes de'dacumentaci6 i sol4citar L'anomenem Cathleg de materials i serveis I'exposici6 itinerant colls se ro la, verd entre . núm. 1, 6s.gratu'it i el podeu demanar a gris,. Ca producci6 de materials i recur* qualsevol dels equipaments del Parc.

Última hora! El proper 24 d'abril és el Dia de la Terra!

Participa a la Festa del Reciclatge que farem a I'Area de lleure de Santa Maria de Vallvidrera. Porta tot el paper que tinguis emmagatzemat, les ampolles de vidre, les llaunes, tetra-packs, envasos de qualsevol mena ... Tot el que volies saber sobre el reciclatge i no havies mai gosat pre untar ... 8. , , , No I faltls!

Lloc: Area de lleure de Sta. Maria de Vallvidrera. Km 4,7 Ctra. Vallvidrera - Les Planes. Hora: d ' l I a 2 de la tarda.

Avis Des del passat 7 de novembre es troba al Centre d'lnformaci6 del Parc una bicicleta de Bll que pertany a un jove que va sofrir un accident I'esmentat dia. Despres de moltes investigacions no hem aconseguit identificar la persona en qüesti6, pei tant pr uem que si algú en te notkia ho faci a r x a r al Centre d'lnformacid. Tel. 280 35 52.

1 O Bytileti del P ~ K de CdCserola núm. 23. Abril 1994

P Mallerenga carbonera. Parus major (14 cm).

Mallerenga petita. Parus ater (1 !,5 cn).

Mallerenga blava. Parus caeruleus (1 1,5 cm).

Butlletí del Parc & Collserola núm. U. Abril 1994

Resum meteorologic de I'any 1993

Temperatura Precipitacions I/m2

o ' - o G F M A M J J A S O N D

- . . . . . . P. anual 1993 - - - - - - . P, anual 1914-1990

Dades facilitades per I'Cbservatori Fabra (432 m)

Període TMA TM T Tm Tma P PA

Novembre 1993 18.0 12.9 10.3 7.7 3.4 33.0 778.3 Novembre 1914-1991 26.4 13.6 10.9 8.2 -2.6 66.8 569.5

Desembre 1993 15.4 12.3 9.3 - 6.2 2.6 0.2 778:5 Desembre 1914-1991 20.0 10.6 8.0 5.3 -6.2 51.0 621.6

Gener 1994 16.0 11 :6 8.3 4.9 -0.8 15.4 15.4 Gener. 1914-1991 20.9 9.9 7.1 4.3 -7.2 35.0 35.0

TMA Temperatura maxima absoluta TM Temperatura maxima mitjana T Temperatura m~tjana Tm Temperatura rninima mitjana Tma Temperatura mínima absoluta P Precipitació total mes (l/m3 PA Precipitació acumulada des de 1'1 de gener

L'any 1993 va comencar molt eixut; en el darrer trimestre de I'any 1992 nomes van caure 20 I/m2, el que va facilitar I'existencia del primer incendi el dia 1 de gener.

Les precipitacions primaverenques es van fer esperar i foren poc abundants; I'estiu va ser molt sec, seguint la tbnica de I'any. La tardor pero, ha estat excepcionalment plujosa recuperant amb les plujes el defic~t hídric acumulat al llarg de I'any.

Curiosament, les dades globals de I'any el signifiquen com a "humit" quan realment nomes ha plogut per damunt del normal durant la tardor.

Editor Patronat Metropolita del Parc de Collserola Disseny America Sanchez scp

Parc de . I

Collserola I

El Patronat Metropoli Parc de Collserola Ctra. de Iaesgl&sia 92Sa2-7 Ctra. Vallvidrera-Sant iugatkm. 4.7 08017 Barcelona Tel. 280 06 72 Fax 280 60 74

Activitats de Primavera Activitat Divendres Dissabte Diumenge

Collserola-Tour: Passejada per la serra de la 9 d'abril ma d'un expert guia del Parc. Combina el 7 d e maig recorregut en autocar amb petites passejades 11 de juny a peu. Cal portar esmorzar i dinar. Sortida a 214 de I O del mati de la PI. Lesseps de Barcelona. Preu: 1 .O00 ptes. Places limitades.

Nits d'astronomia: Petites sessions d'inic;ació 8 d'abril, 6 de maig, a I'astronomia, observació d'estels i altres 10 de juny cossos celests. A carrec de personal a Mas Pins especialitzat del Parc. 15 d'abrii, 13 de.maig, Horari: de 10 a 12 de la nit aproximadament. 17 d e juny Preu per persona: 350 ptes. Places limitades al Centie d'lnformació.

Excursions guiades a peu: feu els itineraris a 24 abril, Itinerari 3. peu publicats pel Patronat, de la mA dels Sortida: St. Just Desvern, voluntaris arribada: Molins de Rei. Sortides: a les 10 h. Places limitades. GratuY Durada: 2,30 h .

29 maig, ltinerair 1 . Sortida: El Papio!, arribada: Valldoreix, Durada: 2 h . 19 juny, ltinerari 6. Sortida: Parc del Laberint, arribada: St. Cugat. Durada: 3 h.

Excursions guiades en bicicleta: feu els 10 abril, Itinerari 1, itineraris senyalitzats per a bicicleta guiats per Sortida: PI. Mireia voluntaris del Parc. Sortides: a les 10 h. (Sant Pere Martir). Places limitades. Gratu'it. 1 maig, Itinerari 2,

Sortida: Pla dels Maduixers (Ctra. Aigües). 5 juny, ltinerari 3, Sortida: Llars Pvlundet.

Passejades guiades als voltants dels A partir de les 10,45 a Centres del Parc: També els diumenges I tots els centres. festius, al Centre d'lnformació i a Can Coll trobareu un servei d'itineraris guiats per voluntaris. Comencen a les 10.45, Gratu'it.

Cal inscripció pr&ia per a totes les activitats (tel. 280 35 52) durant la setmana en que es fa I'activitat. Tamb6 es pot concertar aquesta activitat per a grups organitzats. Truqueu al Centre d'lnforrnació: 280 35 52.

Centre d'informació: fins al 10 d'abril "Les P!agues forestals: vida i miracles". Expos~ció temporal. Tots els dies de 9,30 a 15 h.