CLÀSSICS MODERNS

CLÀSSICS DEL SEGLE XX,

LECTURES PER AL SEGLE XXI

Una selecció comentada de 35 clàssics de la narrativa estrangera del

segle XX. Llibres de sempre, més vius i actuals que mai.

Podeu consultar totes les nostres anteriors guies de lectura al nostre blog

Espai de llibres: http://espaidellibres.wordpress.com

ANDERSON, Sherwood. Winesburg, Ohio. Viena.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Un vell escriptor mata les hores mirant passar la vida sota la seva finestra,

al carrer principal de Winesburg, un poblet de l’Oest americà que amaga

tot de secrets inesperats sota la seva plàcida aparença.

BARNES, Djuna. El bosc de la nit. Edicions 62.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Un dels millors retrats (i també un dels més polèmics) del París del periode

d’entreguerres, publicat l’any 1936 per l’expatriada nord-americana Djuna

Barnes. Una novel·la de ritme poètic, hipnòtica i gens convencional.

BORGES, Jorge Luis. Cuentos completos. Lumen.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Aquest volum recull els set llibres de contes que l’argentí Jorge Luis Borges

va publicar al llarg de la seva vida. Relats revolucionaris per la seva barre-

ja d’intel·ligència, cultura i generositat argumental. Imprescindibles.

BRADBURY, Ray. Fahrenheit 451. Debolsillo.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Una faula sobre un futur aparentment feliç, però gris i uniformitzat. Un es-

tat totalitari enfrontat als pocs ciutadans que gosen desafiar les regles que

prohibeixen la tinença de llibres, vehicles de cultura i, per tant, de llibertat.

CALVINO, Italo. Si una noche de invierno un viajero. Siruela.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Un novel·la formada pels capitols inicials de deu novel·les diferents, cadas-

cuna d’elles amb el seu propi estil i els seus personatges, desenvolupades

només fins el punt culminant de la seva intriga. Un experiment fascinador.

CAPOTE, Truman. A sang freda. Proa.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Partint de la investigació d’un crim real sense sentit aparent, aquesta “no-

vel·la de no ficció” descriu, amb una frialtat i una objectivitat obsessives, la

vida dels dos assassins des de la seva infantesa fins al dia de la seva exe-

cució. L’obra mestra de Truman Capote.

CHEEVER, John. Contes. Proa.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

John Cheever, el Txekhov dels suburbis residencials de l’Amèrica dels anys

50 i 60, està considerat avui dia com un dels grans mestres del gènere

breu de tots els temps. Aquest volum recull les seves millors peces.

CORTÁZAR, Julio. Rayuela. Cátedra.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Una de les obres més experimentals (però també una de les més influents)

de l’anomenat «boom de la novel·la hispanoamericana» dels anys 60 i 70

del segle XX. La novel·la com a trencaclosques lúdic, participatiu i infinit.

ECO, Umberto. El nombre de la rosa. Debolsillo.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

El best-seller més inesperat de 1980: una història de detectius ambientada

al cor d’una abadia medieval plena de foscos secrets. Biblioteques, heret-

gies i llibres prohibits: la novel·la que a Borges li hagués agradat escriure.

FAULKNER, William. Santuario. Alfaguara.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Situada al comtat de Yoknapatawpha, el trassumpte imaginari del Mississi-

pi profund que Faulkner va bastir a les seves novel·les, la fosca història de

crims de Santuario conforma potser l’obra més accessible de l’autor.

FITZGERALD, F. Scott. El gran Gatsby. Anagrama.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

La gran novel·la de l’era del jazz. La història del misteriós Jay Gatsby: l’ho-

me que donava les millors festes de Long Island, la pura imatge del triomf

i l’èxit social, i de qui ningú no en semblava conèixer la història personal.

GARCÍA MÁRQUEZ, Gabriel. Cien años de soledad. Mondadori.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

El relat de les prodigioses aventures i desventures de set generacions de la

familia Buendía al poblet imaginari de Macondo, publicat l’any 1967 i reedi-

tat continuament des de llavors, no només va posar al seu autor en la sen-

da del Nobel: també va donar lloc a un nou gènere, el «realisme màgic».

GINZBURG, Natalia. Estimat Michelle. Edicions 62.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

L’italiana Natalia Ginzburg ens presenta una família allunyada per la dis-

tància, per les ruptures, per les dificultats de comunicació, per la solitud de

cadascun dels personatges que, tot i així, proven de trobar la felicitat.

HEMINGWAY, Ernest. Fiesta. Debolsillo.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Una altra història amb el París internacional i bohemi dels anys 20 com a

teló de fons; en aquest cas, amb una excursió a Pamplona inclosa... El jove

Hemingway, més brutal, més sincer i més racial que mai.

HUXLEY, Aldous. Un mundo feliz. Debolsillo.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

La primera gran distopia del segle XX, iniciadora de la tradició que després

actualitzarien autors com George Orwell, Ray Bradbury o Margaret Atwood.

Un món nou i feliç que s’assembla molt als nostres malsons més realistes.

KAFKA, Franz. Els fills. Empúries.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Aquest volum reuneix les tres úniques obres que Franz Kafka va voler sal-

var del foc en el seu testament: els relats «La condemna», «El fogoner» i

«La metamorfosi». Completa el volum l’esfereïdora «Carta al pare».

LEVI, Primo. Trilogia d’Auschwitz. Edicions 62.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Primo Levi, supervivent de l’holocaust i dels camps de concentració nazis,

va descriure com ningú tot l’horror incomprensible d’aquells anys. Els límits

de l’experiència humana, en tres llibres que tallen la respiració.

McCULLERS, Carson. Rellotges sense busques. Ed. del Salobre.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

«La mort és sempre la mateixa, però cada home es mor a la seva manera.

A J. T. Malone li va arribar d’una manera tan senzilla que durant un temps

va confondre el final de la vida amb el començament d’una nova estació.»

MANN, Thomas. La muerte en Venecia. Edhasa.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

L’obsessió d’un músic vell i malalt per un jovenet que sembla encarnar tot

allò que ell ja no té: salut, joventut, bellesa i un futur per endevant. Venè-

cia mai no ha semblat un escenari tan trist com en aquesta breu novel·la.

MANSFIELD, Katherine. Cuentos completos. Debolsillo.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Nascuda a Nova Zelanda l’any 1888, però educada a Londres des de l’ado-

lescència, Katherine Mansfield és una de les grans escriptores realistes de

començaments del segle XX, i una de les mestres del conte modern.

MÁRAI, Sándor. La dona justa. Edicions 62.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Publicada l’any 1941, i ambientada a la ciutat de Budapest durant el perío-

de d’entreguerres, Sándor Márai ens presenta en aquesta novel·la un trian-

gle amorós narrat des de la veu dels seus tres protagonistes.

MISHIMA, Yukio. El temple del pabelló daurat. Ara Llibres.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Una història sobre les conseqüències d’una fascinació excessiva per la be-

llesa. Inoblidable el seu protagonista, un jove hipersensible que acabarà

cometent un acte de violència empès per la força de la seva passió.

NABOKOV, Vladimir. Lolita. Anagrama.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Una altra història de passions exagerades i sense final feliç. L’obsessió ma-

laltissa del pedòfil europeu Humbert Humbert per Lolita, una nena de dotze

anys, dóna peu a una road novel que ens passeja per la cara més fosca de

l’Amèrica dels motels i les carreteres secundàries. Una novel·la magistral.

NÉMIROVSKY, Irène. Suite francesa. RBA/La Magrana.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Una història commovedora, intimista i implacable, que ens porta a la Fran-

ça ocupada pels nazis i ens enfronta a les petites històries de supervivència

(sovint gens heroiques) protagonitzades pels seus habitants.

O’CONNOR, Flannery. Cuentos completos. Debolsillo.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Flannery O’Connor és una de les principals conreadores del «gòtic sureny»:

històries ambientades a pobles decrèpits del sud dels Estats Units on l’odi,

la pobresa i el pes de la tradició generen una violència molt particular.

ORWELL, George. 1984. Destino.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Una altra distopia l’actualitat de la qual només sembla que confirmar-se dia

a dia. Un món vigilat en tot moment per càmeres, controlat per una elit in-

visible i on el llenguatge ha perdut tot el seu valor. Imprescindible.

PLATH, Sylvia. La campana de vidre. Edhasa.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

La història, plena de referències autobiogràfiques, d’una jove que sembla

tenir-ho tot per triomfar a la vida, però que cau víctima d’una greu malaltia

mental que l’allunya del món i l’aïlla de la realitat.

PROUST, Marcel. Un amor d’en Swann. Viena.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Si James Joyce representa, amb el seu Ulisses, la vessant més experimen-

tal del modernisme europeu, Proust aposta per renovar la novel·la recollint

el millor de la tradició del segle XIX i afegint-li una novíssima percepció

psicològica. El funcionament de la ment humana, com mai l’haviem vist.

RULFO, Juan. Pedro Páramo. Cátedra.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

«Vine a Comala porque me dijeron que acá vivía mi padre, un tal Pedro Pá-

ramo». Així comença una de les grans novel·les hispanoamericanes del se-

gle XX, una increïble història de morts amb memòria i sense descans.

SALINGER, J. D. El vigilant en el camp de sègol. Labutxaca.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Les aventures de l’adolescent Holden Caulfield a la Nova York dels anys 40

van capturar la imaginació de millions de lectors, que s’hi van sentir plena-

ment identificats. Humor, tendresa, ingenuïtat i desesperació: un clàssic.

SARAMAGO, José. Ensayo sobre la ceguera. Alfaguara.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Una epidèmia de ceguesa s’estén per la ciutat, obligant els seus habitants

a enfrontar-se al seu esperit de supervivència. Una faula inoblidable sobre

la incapacitat de veure i afrontar la realitat que ens envolta.

TOMASI DI LAMPEDUSA, Giuseppe. El Gattopardo. Proa.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

A la Sicília de 1860, la unificació italiana encapçalada per Garibaldi amena-

ça d’escombrar el món de vells privilegis de l’aristocràcia. Un món que en-

carna el príncep Fabrizio Salina, crespucular protagonista de la novel·la.

TOOLE, John Kennedy. La conjura de los necios. Anagrama.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Una gran novel·la còmica amb rerefons tràgic: el seu autor va suïcidar-se

sense haver pogut veure-la publicada, i només l’insistència de la seva mare

va fer que avui poguem gaudir de les aventures del gran Ignatius Reilly.

WOOLF, Virginia. La señora Dalloway. Lumen.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Publicada l’any 1925, La señora Dalloway és la primera novel·la realment

innovadora de Virginia Woolf per la seva forma de narrar des de l’interior

de la consciència dels personatges, seguint el ritme dels seus pensaments.

ZWEIG, Stefan. Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona.

Quaderns Crema.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Una anciana aprofita la fugida d'una pensió de la Riviera de Madame Hen-

riette amb un jove francès per explicar-li al narrador una experiència que

l'ha turmentat tota la vida. Una història mínima, senzilla i molt emotiva.

Biblioteca Ca n' Altimira Maig de 2013

Av. Primavera, 2-10 08290 Cerdanyola del Vallès

Tel: 93/ 580.76.02 Fax: 93/ 580.72.79

e-mail: b.cerdanyola@diba.cat