classicisme.pdf

4
La música en el Classicisme. (1750-1810 aprox.) 1.- Introducció El segle XVIII és el segle de la Il·lustració, un moviment cultural que creia en el paper decisiu de la raó per a la consecució d'una societat més justa. Els seus ideals eren: l'educació, la llibertat d'expressió, la llibertat política, la tolerància religiosa i la fe en el progrés científic. Aquesta forma de pensament va ser acceptada com a pròpia per una classe social, la burgesia i es va convertir en el factor ideològic que més va contribuir a l'esclat de la Revolució Francesa (1789), que acabaria amb l'Antic Règim obrint el camí al món modern. Es produeix en el camp artístic una tornada als ideals de l'Antiguitat Clàssica: equilibri, harmonia, proporció, bellesa, claredat. L'ascensió de la burgesia a amplis sectors del poder econòmic i polític va tenir importants conseqüències per a la música, destinada a aquesta nova classe social. Es va desenvolupar una música que buscava per davant de tot la perfecció formal ( perfecció en l'estructura), la claredat. Els músics que es van alliberar lentament dels seus aristocràtics patrons, van trobar en la burgesia un nou públic disposat a pagar per escoltar les seves obres i començarà a exercir el mecenatge de músics, que en aquesta època tenien la consideració de servents. Teatres i orquestres públiques van proliferar per tota Europa, i la música va deixar de ser el privilegi d'uns pocs. Es va assistir als primers passos de la popularització de l'art en general i de la música en particular: Va augmentar la música impresa destinada a afeccionats. Es van escriure les primeres històries de la música. Les primeres biografies de músics. Comença el periodisme musical amb les crítiques dels concerts. Es buscarà una música universal i objectiva que no estigui limitada per les fronteres nacionals, una música noble i entretinguda, que sigui expressiva però dins d'uns límits, continguda, natural, despullada de complicacions tècniques, una música que pogués agradar immediatament a qualsevol oïdor sensible, una música vitalista i alegre. La música que mes s'apropa a aquests ideals es va escriure entre 1750 –1810 i els seus mestres van ser Joseph Haydn (1732-1809), Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) i Les primeres obres de Ludwig van Beethoven (1770-1827). 2.- Característiques de la Música del Classicisme. a) En la melodia: En lloc de la tècnica del desenvolupament contínu del Barroc, amb melodies d'estructura irregulars, llargues i molt ornamentadas, la melodia clàssica s'articula en frases ben diferenciades, amb una estructura clara, són curtes, regulars i simètriques ( frase cuadrada: frase de 8 compassos dividida en dues semifrases de 4 compassos), és a dir, dividides en parts amb igual nombre de compassos. Són melodies senzilles, fàcils d'apreciar i recordar, amb una estructura molt clara i amb escassos ornaments. b) En el ritme: Enfront de l'esquema rítmic repetitiu del Barroc, el ritme clàssic és regular, senzill, més natural i variat perquè depèn de les melodies. Amb silencis intercalats com a descansos contrastants entre les diferents melodies. c) Desapareix el Baix Continu. Els instruments de vent es converteixen en el fonament sonor. 1

Upload: bielriera

Post on 08-Nov-2014

829 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

classicisme

TRANSCRIPT

Page 1: classicisme.pdf

La música en el Classicisme. (1750-1810 aprox.)

1.- Introducció

El segle XVIII és el segle de la Il·lustració, un moviment cultural que creia en el paper decisiu de la raó per a la consecució d'una societat més justa. Els seus ideals eren: l'educació, la llibertat d'expressió, la llibertat política, la tolerància religiosa i la fe en el progrés científic.

Aquesta forma de pensament va ser acceptada com a pròpia per una classe social, la burgesia i es va convertir en el factor ideològic que més va contribuir a l'esclat de la Revolució Francesa (1789), que acabaria amb l'Antic Règim obrint el camí al món modern. Es produeix en el camp artístic una tornada als ideals de l'Antiguitat Clàssica: equilibri, harmonia, proporció, bellesa, claredat.

L'ascensió de la burgesia a amplis sectors del poder econòmic i polític va tenir importants conseqüències per a la música, destinada a aquesta nova classe social. Es va desenvolupar una música que buscava per davant de tot la perfecció formal ( perfecció en l'estructura), la claredat. Els músics que es van alliberar lentament dels seus aristocràtics patrons, van trobar en la burgesia un nou públic disposat a pagar per escoltar les seves obres i començarà a exercir el mecenatge de músics, que en aquesta època tenien la consideració de servents.

Teatres i orquestres públiques van proliferar per tota Europa, i la música va deixar de ser el privilegi d'uns pocs.

Es va assistir als primers passos de la popularització de l'art en general i de la música en particular:

• Va augmentar la música impresa destinada a afeccionats. • Es van escriure les primeres històries de la música.• Les primeres biografies de músics.• Comença el periodisme musical amb les crítiques dels concerts.

Es buscarà una música universal i objectiva que no estigui limitada per les fronteres nacionals, una música noble i entretinguda, que sigui expressiva però dins d'uns límits, continguda, natural, despullada de complicacions tècniques, una música que pogués agradar immediatament a qualsevol oïdor sensible, una música vitalista i alegre.

La música que mes s'apropa a aquests ideals es va escriure entre 1750 –1810 i els seus mestres van ser Joseph Haydn (1732-1809), Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) i Les primeres obres de Ludwig van Beethoven (1770-1827).

2.- Característiques de la Música del Classicisme.

a) En la melodia: En lloc de la tècnica del desenvolupament contínu del Barroc, amb melodies d'estructura irregulars, llargues i molt ornamentadas, la melodia clàssica s'articula en frases ben diferenciades, amb una estructura clara, són curtes, regulars i simètriques ( frase cuadrada: frase de 8 compassos dividida en dues semifrases de 4 compassos), és a dir, dividides en parts amb igual nombre de compassos. Són melodies senzilles, fàcils d'apreciar i recordar, amb una estructura molt clara i amb escassos ornaments.

b) En el ritme: Enfront de l'esquema rítmic repetitiu del Barroc, el ritme clàssic és regular, senzill, més natural i variat perquè depèn de les melodies. Amb silencis intercalats com a descansos contrastants entre les diferents melodies.

c) Desapareix el Baix Continu. Els instruments de vent es converteixen en el fonament sonor.

1

Page 2: classicisme.pdf

La melodia destaca sobre un acompanyament harmònic realitzat pels instruments (sobretot els de vent), en lloc del baix continu.

d) Augmenten els contrastos: de melodies, de ritmes, d'intensitats i de timbres. La intensitat no depèn com en el Barroc del nombre d'instruments, s'utilitzen els contrastos expressius a força de fort i piano però també sorgeixen els canvis graduals d'intensitat. Hi ha major atenció als contrastos tímbrics, al so de cada instrument i la seva individualitat dins de l'orquestra.

e) Apareixen nous instruments, el clarinet, i el piano. Desapareix progressivament el clave.

f) Es desenvolupa l'orquestra simfònica com una gran agrupació d'instruments composta per les quatre seccions instrumentals: la secció de corda, la secció de vent-fusta, la secció de vent-metall i la de percussió. L'orquestra es convertirà en un dels mitjans d'expressió més utilitzats.

g) Gran desenvolupament de la música instrumental, que predomina sobre la vocal. Majorimportància de la música profana enfront de la religiosa.

3.- Formes instrumentals.

1. Forma sonata:

La manera d'estructurar o organitzar el primer moviment de les peces es coneix amb el nom de “forma sonata”, ja que en un principi era utilitzada en les sonates, però després es va utilitzar en el primer moviment de moltes altres obres: concerts, simfonies... El primer moviment s'estructura en tres parts denominades: exposició, desenvolupament i reexposició.

a) Exposició: El compositor presenta el material melòdic (temes A i B) sobre el qual es basa tot el moviment. Normalment són dos temes o dos grups de temes que solen ser fàcilment comprensibles i recordables. El primer tema està en la tonalitat principal de l'obra sol ser més rítmic i enèrgic, i el segon està en una altra tonalitat i és més cantable i melòdic, entre ambdós sol haver-hi un enllaç anomenat pont. L'exposició sol repetir-se perquè quedi clar en l'oïdor el material del que parteix el compositor.

b) Desenvolupament: És la part més lliure i creativa en la qual el compositor maneja tot el material exposat elaborant totes les possibilitats musicals que ofereix.

c) Reexposició: El compositor torna a exposar el material de l'exposició, presentant-ho de manera lleugerament diferent. Finalment es tanca el moviment amb un breu fragment conclusiu (coda).

El primer moviment de la major part de la música de cambra, simfonies, concerts, etc. es basen en aquesta forma.

2

Page 3: classicisme.pdf

2. Simfonia: La simfonia serà una de les formes més importants de la música del classicisme, va tenir el seu origen en l'obertura de l'òpera a la qual es va aplicar l'estructura de la sonata. La simfonia és una forma instrumental per a l'orquestra simfònica, organitzada en quatre moviments, Allegro, Adagio, Minuet i Presto, els mateixos que la sonata i que presenten la mateixa estructura. En la simfonia no hi ha un instrument protagonista com en el concert sinó que es juga amb totes les possibilitats expressives dels instruments: els instruments de corda tenen una posició de preeminència i els de vent assumeixen un paper d'acompanyament mostrant al seu torn totes les seves possibilitats melòdiques i tímbriques.

4.- Formes vocals.

Òpera clàssica: Durant el Classicisme l'òpera va adquirir característiques que la van fer més propera i

assequible als interessos del públic. Hi ha un desig de renovació de l’òpera, i seran C.W. Glück i W.A. Mozart qui encapçalen aquest esperit de renovació:

• Es va buscar una major senzillesa en reduir el nombre d'actes i personatges.• Es van restringir els ornaments vocals que abundaven en l'òpera barroca.• L'orquestra tindrà un paper més important. • Els cors tindran una funció més dramàtica. • Apareixen noves formes vocals no només àries i recitatius com com per exemple, diversos

conjunts vocals (duos ,trios etc,) cançons etc. • Els castrati seran substituïts per veus naturals masculines i femenines.• Enfront de l'òpera seriosa basada en temes històrics i mitològics cobrarà una creixent

importància l'òpera còmica, amb un argument més senzill on els personatges es comporten d'una manera real i creïble amb arguments trets de la vida quotidiana.

AUDICIONS OBLIGATÒRIES (estan en el blog: musicarxiduc.blogspot.com)

WA Mozart 1.- Simfonia 35, 1r moviment.2.- Simfonia 40, 1r “ (forma sonata)3.- Sontat en Do Major4.-Gran missa en Do menor: et incarnatus est. 5.- Don Giovanni: escena del comendatore ,“a cenar teco”.6.- Concert per a piano i orquestra num. 21, 2n moviment.7.- Concert per a piano i orquestra num. 20, 1r moviment.

8.- Serenade num. 10 k 361: Gran partita-adagio

Haydn 9.- Simfonia 101 ( del rellotge) 2n moviment. 10.- Concert per a trompeta,3r moviment.

Beethoven 11.- Sonata clar de lluna, 2n moviment 12.- Simfonia 1, 1r mov.

QÜESTIONARI CLASSICISME

3

Page 4: classicisme.pdf

1.- Explica quina estructura té la forma sonata i explica cada una de les parts. 2.- Quines són les característiques musicals del classicisme? 3.- Quin moviment intel.lectual i cultural hi va haver durant es classicisme i quins eren els seus principis ideològics? 4.- Què és una simfonia? 5.- Què és la forma sonata ? Quina diferència hi ha entre una sonata i la forma sonata?6.- Quines formacions de corda es consoliden durant el classicisme? 7.- Quins canvis hi va haver a l’òpera en aquesta època, qui en va ser l’impulsor principal? 8.- Estaven ben considerats els músics durant el classicisme, tenien el mateix estatus que el que tenen ara els músics? 9.- Quin fet històric va marcar l’època, i va suposar l’enderrocament de la monarquia absoluta?

QÜESTIONARI DE LA PEL.LÍCULA “AMADEUS”

1. Fes un resum de l’argument de la pel·lícula.

2. A quina ciutat es desenvolupa l’acció?

3. A l’època del Classicisme hi havia el sistema de mecenatge, explica què és. Mozart va ser el primer músic que va rompre aquest sistema i va començar a fer feina per ell mateix. Qui era el mecenes de Mozart?

4. En la pel·lícula podem veure una referència a la Revolució Francesa. En la pel·lícula, una òpera que composa Mozart li és qüestionada perquè pot tenir una ideologia propera a la Il·lustració i a la Revolució. De quina òpera es tracta?

5. En la pel·lícula, a qui s’enfronta Salieri, a part de a Mozart? Per què vol Salieri fer mal a Mozart?

6. Quan mor el pare de Mozart, aquest composa una òpera. De quina òpera es tracta?

7. Quin és el pla que ordeix Salieri per dur a terme la seva venjança?

8. En la pel·lícula es pot veure un enfrontament entre compositors de dues nacionalitats. De quines dues nacionalitats es tracta? Per què moltes òperes del moment es feien en Italià?

9. Quan Salieri ajuda a Mozart a composar, quina és la peça que composen? Podries dir quina part d'aquesta peça?

10. Durant el classicisme hi va haver una reforma de l'òpera. Hi ha una escena en la pel.lícula on es fa referència a aquesta reforma i a la temàtica de les òperes. Explica quina escena és i què es diu en ella?

4