classe 7 tema 3. les bases subjectives del procés democràtic · 2017-04-16 · política...

Política Espanyola i Catalana Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 1

Classe 7

Tema 3. Les bases subjectives del procés democràtic

3. Orientacions sobre la comunitat política i l’organització

política

• Sobre la comunitat política: - Dèficits d’integració nacional, territorialment localitzats.

- Espanya és la Comunitat política amb la que s’identifica la gran majoria dels ciutadans.

- La CA s’ha anat constituint també com a referent de pertinença per una gran majoria.

o Com a conseqüència: Ampli predomini de les Identitats (sentiments de pertinença) compartides

o Les identitats exclusives (espanyola o de la CA) representen al voltant

del 15% a ESP. o El predomini de les identitats compartides és general a totes les CA

- En aquest marc es diferencien unes CCAA (Madrid, Castella i Lleó, Castella

- La Manxa) amb presència superior a la mitjana de la identitat exclusiva espanyola i nul·la identitat de CA, mentre unes altres CCAA (Cat i PB)

presenten uns percentatge importants d’identitats exclusives de CA i molt

baix percentatge d’identitat exclusiva espanyola. - A diferència de la resta de CCAA a Catalunya i País Basc un sector

majoritari de la població identifica la CA com a Nació, en un marc de

relativa divisió “nacional/regional” sobre la definició de la CA. A la resta de CCAA la percepció “regional” és gairebé unànime.

- La mitjana general a nivell d’Espanya “amaga” diferències” rellevants entre CCAA, indicant una polarització a nivell identitari i de percepció de la Comunitat política nacional. o Diversitat de concepcions sobre la definició d’Espanya com Estat/Nació



o Diversitat territorialment concentrada (País Basc i Catalunya, presenten les diferències clarament més marcades, orientades a una major

percepció d’Espanya com a Estat i no com a Nació). - Gràfic de tota Espanya d’identificació nacional subjectiva (INS):

- Per comunitats autònomes: 2010 o Madrid és diferent de la resta d’Espanya, se senten només spanayols

més que la resta d’Espanya o Galícia, Illes i Andalusia s’identifiquen més del normal + amb la

comunitat, tot i que els valors de tant espanyol com de la comunitat té

valors molt alts, com la resta d’Espanya o Canàries són molt diferents, se senten molt més canaris que espanyols,

inclús més que a Catalunya



- CIS fins 2012, Catalunya: o Únicament català augmenta molt a partir de 2010

o Fins 2010 hi ha una gran continuïtat en el sentiment de pertinença dels catalans, indistintament del que votessin

- ICPS fins 2012, dades molt similars a les del CIS



- CEO, fins 2016:

• Sobre l’organització política: - Ampli suport a l’Estat Autonòmic fins el 2008, que havia anat guanyant

suports de manera constant. - A partir de 2008 augmenta el suport a la recentralització i la tendència

decreixent en el suport a l’Estat Autonòmic en un marc d’opinions diferents sobre el grau d’autonomia desitjat.

- A partir de 2010 augmenta el suport a la possibilitat d’independència de les CA, especialment a Catalunya. o Crisi del model d’Estat de les Autonomies? Polarització

- Polarització territorial: o En unes CCAA augmenta el centralisme

o A Catalunya i País Basc insatisfacció amb model actual i consolidació i creixement d’opcions federalistes/sobiranistes/independentistes

- L‘Organització Territorial de l’Estat com a Estat Autonòmic és encara

clarament l’opció amb major suport.



o Durant un llarg període aquesta preferència havia anat guanyant suport en detriment de la preferència per un estat centralitzat que havia anat

perdent suport. o Alhora s’havia situat de manera estable com a segona opció, la

preferència per l’organització autonòmica però amb demanda d’un nivell d’autonomia superior per a la CA.

- Evolució recent: Tendències polaritzadores/centrífugues a nivell territorial: o Important retrocés del suport a l’organització autonòmica tal com

estava definida. o Paral·lel increment del suport a una recentralització, de preferència per

una reducció del nivell d’autonomia i per una organització centralitzada de l’Estat. Alhora disminució també del suport a una organització basada en CCAA amb més autonomia.

- Aquests trets generals d’evolució no són aplicables a totes les CCAA. El detall per CCAA permet observa tendències centrífugues en relació a les preferències sobre l’organització territorial de l’Estat.

- En unes CCAA les preferències es divideixen equilibradament entre les favorables al manteniment del la situació actual i les preferències per la recentralització.

- En un altre grup de CCAA es mantenen clarament ,majoritàries les preferències per la situació actual però hi ha una presència rellevant de preferències per una recentralització. I en algunes d’elles amb presència rellevant de preferències per una situació amb major autonomia.

- En canvi al País Basc i Catalunya hi les preferències per una recentralització tenen molt poc suport mentre s’ha incrementat de manera

notable la preferència per una situació que possibiliti l’exercici de l’autodeterminació i eventualment la independència. Alhora hi ha un suport també important a una tipus d’organització amb majors nivell d’autonomia.

Les preferències a favor d’una recentralització son més rellevants en u

o El gran predomini de les identitats compartides i de les preferència per una forma d’integració política territorial a través de l’organització



autonòmica s’han erosionant com a elements “amortidors” d’eventuals conflictes.

o Les tendències centrífugues en les percepcions sobre les unitats constitutives d’un sistema política com són la Comunitat Política i la

Organització Política (a nivell territorial) defineixen una situació molt difícil per a governar i amb potencial per a incrementar el nivell de conflicte.

- Preferències sobre la forma d’Estat a Espanya, CIS: o Amb la crisi torna a pujar els espanyols que volen un estat centralitzat,

però al 2016 es modera una mica o Polarització en relació a l’Estat autonòmic



- Preferències sobre organització territorial de l’estat per CCAA: o Aragó és on es vol més centralització

o Un 50% dels bascos i un 50% dels catalans ja volien el 2010 més autonomia o possibilitat d’independència

- Preferències sobre la forma d’Estat a Catalunya, CIS:

o La possibilitat d’independència passa del 23 al 41 del 2010 al 2012



- Gràfic relació Catalunya i Espanya: o Tot i aquest gràfic, veiem com els resultats electorals tampoc són 100%

fidels al que la gent pensa

- Evolució del suport a la independència fins 2014, CEO:



- Independència? o Terra molt estable a favor de la independència, al voltant del 45%



Tema 4. Eleccions i representació. El marc electoral a

Espanya i Catalunya

1. Un sistema polític representatiu multinivell

• Característiques: - Sistema representatiu / Relació de representació - El sistema representatiu espanyol: Monarquia Parlamentària i

Descentralització política. o Instàncies de representació i govern als diversos nivells territorials o Elecció directa del Parlament o Poder Executiu deriva de la investidura i confiança del Parlament o Mateix esquema a nivell central, autonòmic i local.

- Sistema de base electoral i referendària amb una important base participativa per sufragi universal.



2. Sistemes electorals

2.1 Sistemes electorals a Espanya: regulació



• Constitució espanyola

• Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG) de 1985

• Lleis electorals i normativa autonòmica: desenvolupament dels criteris constitucionals per a l’elecció de les Assemblees Autonòmiques

• Normativa europea: determinats aspectes relacionats amb l’elecció del Parlament europeu (nombre de diputats a elegir i proporcionalitat)

2.2 Els aspectes clau en el sistema electoral

• Circumscripció: - Constitució (CE):

o Congrés entre 300 i 400 diputats elegits per sufragi universal, lliure, directe i secret

o Circumscripció: Província o Representació mínima inicial a cada Província, i la resta distribuïda en

proporció a la població de cadascuna. (Ceuta i Melilla elegeixen 1

Diputat cadascuna) o Fórmula proporcional o Candidatures i tipus de vot: No diu res explícitament. En demanar criteri

proporcional, exigeix vot de llista, d'una manera o altra.

- LOREG:

o Fixa en 350 el nombre de Diputats

o Estableix mínim 2 per província.. o Mecanisme de distribució dels 248 restants entre províncies:

§ (No habitants de Dret Espanya / 248) = Quocient

§ (No habs. província / Quocient ) = Nombre enter (es reserven els decimals)



§ Els escons que restin per ubicar després de la distribució segons els nombres enters, es distribueixen un a un per província segons

ordre de major a menor fracció decimal que ha quedat reservada anteriorment.

- Fórmula: o CE:Proporcional o LOREG:Mitjana més elevada, Sistema d'Hondt

- Tipus de vot:

o CE: No fixa criteri explícitament, però en demanar criteri proporcional, exigeix vot de llista, d'una manera o altra.

o LOREG:Vot de Llista tancada i bloquejada - Barrera:

o CE: no la fixa o LOREG: Barrera mínima del 3% a la circumscripció

2.3 La desproporció entre vots i escons

• La desproporció entre vots i escons: Desembre 2015

- PNV surt beneficiat, PP, PSOE també - Podemos perd

- A partir del 15% dels vots, el sistema et beneficia - Entre el 10% i el 15%, és menys proporcional - Menys del 10% és el menys proporcional de tots



• Juny 2016

- Encara més perjudicial per C’s

• Resultats en escons segons mida de la circumscripció: - La distorsió molt favorable al PP és a les més petites - La favorable al PSOE és a les mitjanes - I molt perjudicial per C’s en els dos casos

- Els problemes del sistema electoral espanyol estan en les circumscripcions de menor mida

classe 7 tema 3. les bases subjectives del procés democràtic · 2017-04-16 · política...

Documents