CINEMA I DESENVOLUPAMENT (I) LES RELACIONS NORD-SUD A TRAVÉS DEL CINEMA

Ernest Cañada

1. PRESENTACIÓ Amb aquesta selecció de pel·lícules i les fitxes didàctiques que les acompanyen es pretén facilitar l’ús pedagògic d’una sèrie de films de ficció per a reflexionar i debatre sobre l’origen i la causa del subdesenvolupament en els països del sud. S’utilitza el concepte “nord” i “sud” com una metàfora més comunament acceptada per a referir-se als països “enriquits” i països “empobrits”. Aquest material està dirigit a docents que treballen amb alumnes de 14 a 18 anys amb l’objectiu de facilitar-los una sèrie d’eines que contribueixin, a través del mitjans audiovisuals, a informar, motivar, sensibilitzar i desenvolupar capacitats d’anàlisi i crítica, etc. Es tracta d’un primer bloc d’una sèrie de materials sobre cinema i desenvolupament. En aquesta primera proposta es posa l’accent en l’anàlisi de la relació nord-sud, entenent que en aquesta relació radica una part molt important de l’origen i la causa del subdesenvolupament actual dels països del sud, sense descartar, per suposat, altres explicacions. En els següents blocs aprofundirem en altres aspectes de la dialèctica entre desenvolupament i subdesenvolupament. Les causes dels processos de subdesenvolupament dels països del sud són múltiples i complexes, però sens dubte existeixen raons històriques i actuals que tenen que veure amb el tipus de relacions que s’han establert entre els països del nord i els del sud. Des dels temps de la conquesta i la colonització, passant per l’època de l’imperialisme fins a l’actual globalització neoliberal, els països del nord han imposat a través de la violència i la dominació (militar, política, econòmica, cultural) els interessos dels seus grups de poder enfront als interessos i necessitats de desenvolupament de la gran majoria de les poblacions del sud. Per a això han comptat sempre amb la col·laboració de determinats grups i sectors socials dels països del sud que han obtingut benefici d’aquest marc de relacions. La selecció de pel·lícules que proposem està organitzada a través d’una seqüència històrico-cronològica:

- Els primers moments de la conquesta d’Amèrica. - Les formes que va prendre el procés de colonització en diferents parts del planeta. - Les reaccions i moviments d’alliberament que van impulsar els diferents processos

de descolonització. - L’intervencionisme militar del nord a favor de règims dictatorials que garantien

millor els interessos dels seus grups dominants. - Les noves formes de dominació establertes a partir de les polítiques neoliberals

d’ajust estructural i privatitzacions del sector públic des dels anys vuitanta.

La selecció s’ha elaborat tenint en compte criteris d’adequació al públic al qual va dirigida la proposta didàctica, i d’accessibilitat de les pel·lícules. Es tracta de films tots ells editats en vídeo que poden ser comprats o llogats a les biblioteques o en bons videoclubs. Cada fitxa didàctica conté la següent informació: fitxa tècnica de la pel·lícula, objectius pedagògics del seu us, claus de treball per al professorat i elements de debat per a discutir la pel·lícula amb l’alumnat després de veure-la. 2. FITXA DIDÀCTICA GENERAL

Destinataris: Estudiants de 14 a 18 anys (Secundària i Batxillerat) Àrees relacionades: Ciències Socials i Ètica Objectius Generals: - Aprofundir en la comprensió del fenomen del subdesenvolupament d’una part

del planeta a partir de les causes que tenen el seu origen en el tipus de relacions establertes històricament entre el nord i el sud.

- Entendre que, el subdesenvolupament dels països del sud no és un problema

aliè i generar per tant actituds de responsabilitat i compromís davant d’aquestes situacions.

- Desenvolupar la capacitat analítica i crítica a partir de la discussió en grup.

Objectius Específics: - Comprendre l’origen històric de molts dels processos de subdesenvolupament

actual dels països del sud a partir del tipus de relacions establertes entre uns països i altres des de, com a mínim, el segle XVI i fins a l’actualitat.

- Entendre el paper central de la violència i la guerra en l’establiment d’unes

relacions entre el nord i el sud fonamentades en la desigualtat. - Observar l’evolució en les formes de dominació i control dels països del sud

per part dels països del nord. - Reconèixer la complexitat d’aliances entre sectors dominants tant del nord com

del sud per a perpetuar en el seu benefici unes relacions de desigualtat. - Descobrir les formes subtils que en la actualitat prenen els grups dominants del

nord per a mantenir el seu domini sobre els països del sud. - Entendre les formes en que la gent empobrida dels països del sud veu el

desenvolupament dels països del nord i les raons que fonamenten la seva opció de millora a través de l’emigració.

Metodologia: Veure el document “Estratègies didàctiques per a l’ús del audiovisual”

3. FILMS

- El Dorado (1988), de Carlos Saura

- La Misión (1986), de Roland Joffé

- La guerra del opio (1986), de Jin Xié

- Indochina (1992), de Régis Wargnier

- La batalla de Argel (1965), de Gillo Pontecorvo

- Desaparecido (1982), de Costa Gavras

- Un lugar en el mundo (1992), de Adolfo Aristaráin

- Lamerica(1994), de Gianni Amelio

- El último tren (2002), de Diego Arsuaga

- Pan i rosas (2000), de Ken Loach

El Dorado

FITXA TÈCNICA: Direcció: Carlos Saura Guió: Carlos Saura Producció: Andrés Vicente Gómez Duració: 143 min. Països: Espanya, Amèrica Llatina Any de producció: 1988 Repartiment: Omero Antonutti, Eusebio Poncela, Lambert Wilson, Gabriela Roel, José Sancho, Féodor Atkine, Patxi Bisquert. Sinopsi: La pel·lícula explica la història èpica d’una expedició realitzada entre 1560 i 1561 dirigida inicialment per Pedro de Ursúa a la recerca de “El Dorado” en les terres del que després seria Colòmbia. Després de la rebel·lió de Lope de Aguirre contra Felipe II, el Rey d’Espanya, aquesta expedició es convertiria en un dels episodis més coneguts de la conquesta del Nou Món. Amb un equip d’expedicionaris de totes les classes i condicions, l’aventura de Lope de Aguirre es convertirà en tragèdia, deixant al descobert totes les misèries humanes. FITXA DIDÀCTICA: 1. OBJECTIUS PEDAGÒGICS:

- Descobrir les motivacions que van impulsar la conquesta d’Amèrica. - Comprendre quines conseqüències tindrien per a la població indígena

d’Amèrica les motivacions dels conqueridors.

- Reflexionar sobre les bases en les quals es va fonamentar la colonització d’Amèrica.

2. CLAUS DE TREBALL PER EL PROFESSORAT: El context en el que se situa “El Dorado” és el dels primers moments de la conquesta d’Amèrica, a mitjans del segle XVI. Més enllà del mite de l’or que esperaven trobar en “El Dorado”, l’interessant de la pel·lícula és ensenyar-nos els motius fonamentals de la conquesta i posterior colonització d’Amèrica: l’ambició, el desig, la cobdícia de l’or, de la riquesa, del poder. Es tracta d’una motivació molt poderosa, que s’intentarà aconseguir al preu que sigui, i això vol dir, fonamentalment, amb el recurs de la violència.

Les vicissituds per les que passa l’expedició ens informen de les rivalitats que aquest desig de riquesa comporta. A mesura que avança la pel·lícula queden més clarament al descobert els interessos que van motivar la conquesta. Aquest afany desmesurat de poder, d’aconseguir les riqueses somiades, portarà a la destrucció de la pròpia expedició, però el més interessant és que ens informa de la gent i de les finalitats que van marcar el procés de conquesta i colonització d’Amèrica. Un dels episodis més tràgics del film és el moment de la matança de la població indígena que acompanya als expedicionaris, escena on queda clar la relació de domini i subjugació que estableixen. La pel·lícula també ens permet entreveure un altre dels grans temes que marcarà la historia d’Amèrica des de la conquesta: l’evangelització. Aquest procés estarà marcat pel conflicte, i així es pot observar en diferents moments de la pel·lícula. 3. ELEMENTS DE DEBAT:

- ¿Quines eren les motivacions dels conqueridors? - ¿Perquè es produeixen tants conflictes i rivalitats dins de l’expedició?

- ¿Quina relació estableixen amb la població indígena?

- ¿Quin paper sembla atorgar-se a l’església catòlica en el procés de la conquesta?

La Misión FITXA TÈCNICA: Direcció: Roland Joffé Guió: Robert Bolt Producció: Fernando Ghia i David Puttnam Duració: 120 min. Nacionalitat: Gran Bretanya Any de producció: 1986 Repartiment: Robert De Niro, Jeremy Irons, Ray McAnally, Aidan Quinn, Cherie Lunghi, Ronald Pickup, Chuck Low, Liam Neeson, Bercelio Moya Sinopsi: Un missioner jesuïta del segle XVIII, el pare Gabriel, és acceptat pels indis guaranís i crea la missió de San Carlos, a la jungla tropical sud-americana que està per sobre de les cataractes d’Iguazú, seguint el camí d’un jesuïta crucificat, sense més armes que la seva fe i una flauta. Als seus acòlits s’uneix Rodrigo de Mendoza, fins aleshores un violent traficant d’esclaus, mercenari i assassí, que troba la seva redempció entre les seves antigues víctimes, convertint-se alhora en jesuïta. Bastants anys després, com a conseqüència del Tractat de Madrid, els jesuïtes són convocats davant d’Altamirano, anomenat pel Papa per a decidir sobre el destí d’unes missions que, creades en un territori pertanyent a la Corona Espanyola, a causa d’una nova delimitació de fronteres estan ara sota el domini portuguès. Quan Altamirano ordena als guaranís que abandonin San Carlos, els indis decideixen oferir resistència. Gabriel i Mendoza es troben aleshores davant d’un terrible dilema: abandonar els indis en la seva lluita o trencar el seu vot sagrat d’obediència i noviolència. Quan s’acosta el soroll dels mosquets i canons europeus, un aixeca la veu resant mentre que l’altre decideix empunyar l’espasa. FITXA DIDÀCTICA: 1. OBJECTIUS PEDAGÒGICS:

- Conèixer les contradiccions existents dins de l’església catòlica en el procés d’evangelització de la població indígena d’Amèrica.

- Conèixer els debats que es van produir durant el procés de conquesta i

colonització sobre la naturalesa de la població indígena d’Amèrica.

- Reflexionar sobre el paper de la religiositat en el procés de colonització d’Amèrica.

2. CLAUS DE TREBALL PER EL PROFESSORAT: El context en el que se situa la pel·lícula és el de les contradiccions entre los Estats i diferents sectors de l’Església Catòlica en el procés de colonització d’Amèrica a mitjans del segle XVIII. A partir de l’episodi de l’acord de transferència de territoris entre Espanya i Portugal, es planteja que els jesuïtes estarien dificultant el procés de colonització i d’accés a la mà d’obra indígena en els territoris que estaven passant a ser controlats pels portuguesos. Algunes missions dels jesuïtes, en les quals tractaven d’evangelitzar la població indígena, s’havien acabat convertint en un refugi per a aquests en front dels intents d’altres sectors dels colonitzadors per a esclavitzar-los. En aquest context, la jerarquia dels jesuïtes es troba en la disjuntiva de donar suport a la labor de les seves missions i enfrontar-se a Portugal, o bé accedir als desitjos d’aquests i desautoritzar les seves missions. El risc és que si no accedeixen poden acabar sent expulsats de Portugal amb tota la pèrdua de poder i influència que això suposaria. L’argumentació formal per a dirimir la seva posició versarà sobre la naturalesa de la població indígena, qüestionant si els indis poden ser considerats éssers humans o no. Al final, la pel·lícula ens informa del genocidi que van acabar patint els pobles indígenes a Amèrica Llatina. La pel·lícula ofereix diferents nivells de lectura i problemàtiques a tractar: - Un primer nivell de lectura situa el debat al voltant de la consideració i el tracte que

mereixen els indígenes entre els diferents sectors colonitzadors. - Un segon nivell el podem situar al voltant de les diferents posicions de l’Església

davant el poder de l’Estat i davant la població indígena: entre aquells que opten per estar amb els pobres i aquells que formen part del poder i justifiquen el que sigui necessari per a mantenir-s’hi.

- Un tercer nivell de lectura posa de manifest les diferents posicions per les que opta

aquest sector de l’església identificada amb la població indígena quan es manifesta clarament el conflicte i s’ordena la destrucció de les missions, deixant als colonitzadors accés lliure a la mà d’obra indígena per al seu benefici privat. Mentre uns opten per la via pacífica, altres ho faran per la via de la resistència armada. Això ens situa davant d’un dilema moral que alguns sectors de l’Església Catòlica s’han plantejat des dels temps de la conquesta fins a l’actualitat: la legitimitat o no de l’ús de la violència per part dels oprimits davant dels opressors. La posició del director és clarament favorable a aquest sector de l’Església identificat amb la població indígena, però la pel·lícula no resol aquesta polèmica a favor de cap de les dues posicions, en la mesura que tant una com l’altra fracassen en l’intent de defensar-se dels colonitzadors.

- Un últim nivell de lectura de la pel·lícula planteja l’evolució de la població indígena

davant els colonitzadors, tant els missioners més sensibles a la causa indígena com els altres. Malgrat que la pel·lícula ofereix una lectura positiva dels jesuïtes de les missions, a partir d’aquí pot plantejar-se la discussió sobre el paper que va jugar en conjunt l’Església Catòlica en el procés de conquesta i colonització d’Amèrica Llatina. Un tema destacat és el procés d’adaptació i relectura de la pròpia tradició cultural i religiosa de la població indígena davant la cultura i la religió dels conqueridors.

3. ELEMENTS DE DEBAT: - ¿Quines posicions i arguments apareixen a la pel·lícula en el debat sobre la naturalesa

dels indígenes? - En el fons, ¿quins són els interessos d’uns i altres? - ¿Perquè la jerarquia dels jesuïtes acaba accedint als desitjos dels colonitzadors de

desmuntar les missions? - ¿Quina és l’evolució del personatge interpretat per Robert de Niro? - ¿Quin resultat té la resistència a la destrucció de las missions? - ¿Com evoluciona la relació entre els indígenes i els jesuïtes? - ¿Coneixes altres experiències en les que l’Església Catòlica s’hagi dividit entre

posicions favorables als oprimits i posicions que estarien al costat, recolzant i legitimant el poder establert?

- ¿Com acaba per a la població indígena aquest procés de conquesta i colonització?

La guerra del opio FITXA TÈCNICA: Direcció: Jin Xié Guió: Ann Hui Producció: Chen Zhigu Duració: 106 min. Països: Xina Any de producció: 2.000 Gènere: Ficció - drama Repartiment: Bob Peck, Corin Redgrave, Li Shilong, Li Weixi, Lin Liankun, Sihung Lung, Su Min. Sinopsi: La primavera de 1839, davant l’alarmant i desenfrenat abús del comerç de l’opi, causant de tràgics estralls en milions de famílies de Xina, l’Emperador Daoguang ordena a Liu Xexu que acabi ràpidament amb aquesta terrible plaga. Els més importants comerciants d’opi son detinguts i condemnats a mort mentre que el Juny d’aquest mateix any, més de 20.000 caixes d’opi son confiscades i cremades començant d’aquesta manera la primera i més impressionant destrucció de droga de la història. Els comerciants anglesos declaren al govern britànic que la seva mercaderia havia estat cremada per ordre de l’Emperador i exigeixen una satisfacció personal, però sobretot econòmica. El parlament britànic és reuneix urgentment i, després de 271 vots a favor i 262 en contra, ordena declarar la guerra a Xina. FITXA DIDÁCTICA: 1. OBJECTIUS PEDAGÒGICS:

- Analitzar les diferents vies (comercials, diplomàtiques, armades, etc.) que va utilitzar l’Imperi Britànic per tal d’assegurar-se una relació de benefici en la seva relació amb altres zones del planeta i la relació que s’establia entre aquestes diferents vies.

- Reflexionar sobre les relacions que establien els grups dominants colonitzadors

amb les élites locals dominants, així com les formes que aquestes prenen. - Entendre com la capacitat de domini d’occident sobre altres civilitzacions

històricament s’ha fonamentat en la seva superioritat tecnològica d’aplicació militar (armes, flota naval, elaboració de mapes, etc.)

CLAUS DE TREBALL PER EL PROFESSORAT: El context de la pel·lícula és la relació que establia l’Imperi Britànic amb altres països i zones del planeta, en aquest cas Xina, entre principis i mitjans del segle XIX. Encara que Xina no va passar a ser colònia britànica (només una part estratègica del seu territori, Hong Kong) el rellevant de la pel·lícula és veure per quins mecanismes es van articular relacions comercials favorables a Gran Bretanya. A partir de la història d’un conflicte concret, l’anomenada guerra de l’opi, la pel·lícula permet treballar tota una sèrie de temes claus per tal d’entendre les formes històriques de relació entre el Nord i el Sud i les raons que expliquen aquesta superioritat dels països del nord. D’aquesta manera, a través de la pel·lícula podem treballar els següents temes:

- La connexió entre els interessos comercials privats, el govern i l’exèrcit britànic. - L’ús de la guerra com a instrument al servei d’interessos econòmics i polítics

concrets.

- Com es construeixen els discursos que legitimen les intervencions armades. Per exemple: • La defensa de lo propi davant l’amenaça de l’altre. • La defensa del lliure comerç com quelcom d’interès universal davant les

restriccions de l’altre.

- La connexió entre grups locals dominants afavorits per la penetració econòmica britànica i els grups comercials britànics.

- El recurs a la corrupció d’alguns poders locals per part dels agents britànics.

- La capacitat de domini d’occident sobre altres civilitzacions fonamentada en la

seva superioritat tecnològica d’aplicació militar (armes, flota naval, elaboració de mapes, etc.)

La majoria d’aquest temes son d’ordre general en un marc de relacions desiguals nord/sud. Es poden buscar exemples similars en altres contextos geogràfics i temporals. L’interessant és destacar com una dinàmica històrica concreta ens ajuda a entendre dinàmiques de domini de caràcter més universal, com, per exemple, com s’estableixen relacions comercials totalment desiguals a favor d’una de les parts; com s’utilitza el recurs de les armes i la guerra en la defensa d’uns interessos comercials concrets; com s’estimula la corrupció de la població local en benefici dels interessos dels del nord; com s’estableixen aliances entre grups dominants locals i estrangers; o com la superioritat tecnològica d’ús militar ha permès a Occident dominar la resta del planeta.

2. ELEMENTS DE DEBAT:

- ¿Per quines raons l’Emperador Xinès decideix prohibir l’entrada i consum d’opi en el seu país? ¿Quines conseqüències estaria tenint la penetració de l’opi a Xina?

- ¿Com s’organitzava la penetració de l’opi a Xina per part dels comerciants

britànics?

- ¿De quina manera i perquè els comerciants britànics intenten corrompre a diverses autoritats xineses?

- ¿Quina és la seqüència que porta al conflicte armat entre l’Imperi Britànic i

l’Imperi Xinès?

- ¿Quin paper juga el Capità Elliott? ¿Al servei de qui està?

- ¿Quines són les raons que justifiquen la intervenció militar britànica? ¿I quins son els seus interessos i exigències concretes?

- ¿Perquè l’exèrcit britànic és capaç de vèncer a l’Imperi Xinès quan aquest és

molt més antic i segons s’explica a la pel·lícula, d’un grau de desenvolupament molt elaborat?

Indochina FITXA TÈCNICA: Direcció: Régis Wargnier Guió: Catherine Cohen, Louis Gardel, Erik Orsenna, Régis Warnier Producció: Paradis Films / La Générale d'Images / Bac Films / Orly Films / Ciné 5 Duració: 155 min. Nacionalitat: França Any de producció: 1992 Repartiment: Catherine Deneuve, Vincent Pérez, JeanYanne, Dominique Blanc, Henri Marteau, Linh Dan Pham, Carlo Brandt, Gérard Lartigau, Thibault de Montalembert, Hubert SaintMacary, Andrzej Seweryn Sinopsi: Eliane és la mestressa d’una plantació de cautxú a la Indoxina Francesa dels anys trenta. Filla de francesos però nascuda a la regió, Eliane es considera asiàtica, encara que els natius la percebin com a estrangera. Quant Eliane decideix adoptar a la petita Camille -filla d’un príncep anamés- la seva vida començarà a unir-se amb la de la historia indoxina. Al créixer Camille, l’amor de les dues dones pel mateix home les conduirà a la tragèdia, al mateix temps que Indoxina s’alliberarà del poder francès. La pel·lícula va rebre l’Oscar a la Millor Pel·lícula Estrangera en 1992. FITXA DIDÀCTICA: 1. OBJECTIUS PEDAGÒGICS:

- Analitzar les característiques i funcionament d’un enclau colonial basat en l’extracció de cautxú per part de l’Imperi Francès.

- Comprendre el procés d’articulació d’un moviment a favor de la independència a

Indoxina que doni per acabada l’estructura de domini colonial. 2. CLAUS DE TREBALL PER AL PROFESSORAT: El context en el que es desenvolupa aquesta pel·lícula és el procés de descolonització d’Indoxina, convertida en Vietnam després de la independència. Des de 1858 i fins 1954 Indoxina va ser una colònia francesa en una zona dominada principalment per l’Imperi Britànic. A més d’altres productes bàsics, França extreia cautxú d’Indoxina. Després de la Segona Guerra Mundial es va produir un canvi en l’equilibri de forces a tota la regió sud-oriental d’Àsia. Malgrat la seva derrota militar, el Japó va desgastar les estructures del poder colonial a la regió. De fet, la majoria de moviments independentistes d’Àsia van tenir lloc després de la Segona Guerra Mundial.

La pel·lícula retrata el final d’un ordre, del món de la colònia. Com altres processos de colonització, aquest procés a Indoxina havia suposat l’extracció a gran escala dels recursos naturals, el racisme, la subordinació de la població local al poder colonial. El film retrata el final d’aquesta època, del procés de conscienciació d’un poble a favor de la seva pròpia identitat i de la mirada dels sectors dominants locals que veuen com desapareix el seu món. La pel·lícula analitza tota una sèrie de qüestions en relació a les característiques de l’ordre colonial:

- El funcionament d’una plantació de cautxú, que és un dels elements clau que explica la presència colonial francesa.

- El món de les élites dominants locals, algunes d’origen francès i altres d’origen

indoxinès, que reprodueixen una cultura, uns gustos, unes formes de vida molt semblants a les de la metròpoli.

- Les formes de manteniment del domini colonial, en el qual es barreja la presència

militar, les aliances amb sectors dominants locals, un cert paternalisme, etc.

- L’articulació d’un moviment a favor de la independència amb presència de sectors nacionalistes i comunistes

Un dels elements d’interès de la pel·lícula és el descobrir com, sota les formes educades i refinades de les élites dominants, s’amaga una realitat de dominació i barbàrie imposades pels francesos i les élites locals, de la qual se’n beneficien ambdues. A mesura que avança el film, i de la mà de Camile, s’anirà ensenyant aquesta altra cara de la realitat de la colònia. És així com es descobreix aquesta altra cara de la presència colonial, entre cínica i despòtica. Aquest procés de redescobriment del país per part de Camile és paral·lel al procés de mobilització i rebel·lió del seu poble. 3. ELEMENTS DE DEBAT:

- ¿Quin benefici obtenien els francesos per a mantenir la seva presència colonial? - ¿Com està estructurat l’ordre colonial? ¿Quins són els seus principals punts de

recolzament?

- ¿Quines són les reivindicacions de les revoltes?

- ¿Perquè els protagonistes de les revoltes acusen els “mandarins i notables” locals?

- ¿Quina relació estableix Eliane amb la població local?

- ¿Quina és l’evolució de Camile al llarg de la pel·lícula, tant des d’un punt de vista

personal com en relació al context en el que es desenvolupa?

- ¿Com veu la població local als colonitzadors?

La batalla de Argel FITXA TÈCNICA: Direcció: Gillo Pontecorvo Guió: Franco Solinas & Gillo Pontecorvo Producció: Coproducción It-Argelia; Igor Film (Roma) / Casbah Films (Argel) Duració: 120 min. Nacionalitat: Italiana Any de producció: 1965 Repartiment: Jean Martin, Yacef Saadi, Brahim Haggiag, Fusia El Kader, Samia Kerbash Sinopsi: La batalla de Argel és una pel·lícula filmada en blanc i negre que retrata els orígens, el desenvolupament i la fi de l’enfrontament entre el Front d’Alliberament Nacional (FLN) d’Algèria i les autoritats colonials franceses a la ciutat d’Alger entre 1954 i 1957, amb un ràpid salt final que condueix fins al moment de la independència d’Algèria l’any 1962. Tot això és explicat seguint les passes d’un dels més destacats activistes de la casbah d’Alger, Omar Alí La Pointe, des del seus anys de joventut en els que es guanyava la vida com a ”trilero i macarra” fins a la seva autoimmolació el setembre de 1957, acorralat per les tropes paracaigudistes franceses. FITXA DIDÀCTICA: 1. OBJECTIUS PEDAGÒGICS:

- Entendre la dificultat de manteniment del domini colonial Francès a Algèria entre finals dels anys cinquanta i principis dels anys seixanta.

- Reflexionar sobre les formes de lluita tant de colonitzadors com de colonitzats

presents a l’Algèria prèvia a la independència.

2. CLAUS DE TREBALL PER AL PROFESSORAT: El context en el que es desenvolupa aquesta pel·lícula és la del fi de la presència colonial francesa a Algèria. Per això mostra els orígens, el desenvolupament i el final de l’enfrontament entre el FLN d’Algèria i les autoritats colonials franceses a la ciutat d’Alger entre 1954 i 1957. Als anys cinquanta Alger era una ciutat habitada majoritàriament per població europea i només existia una minoria de la població àrab, concentrada a la cashab.

La pel·lícula mostra de forma trepidant la confrontació entre la guerrilla algeriana i el cos de paracaigudistes francesos. Quan al 1954 el FLN inicia la seva lluita, el primer que fa és “netejar” la casbah de prostitutes, drogoaddictes, delinqüents, etc. És en aquest barri on els militants del FLN es podran confondre entre la població, que els mostra simpatia i recolzament. A partir d’aquí s’inicia la lluita armada. En una progressiva espiral de violència, mentre que els primers recorren progressivament a les accions terroristes i a l’assassinat de la població civil d’origen europeu amb la finalitat d’atemorir-la i que torni a França, les tropes militars franceses recorren a la tortura per aconseguir els seus objectius. L’acció antiterrorista del Coronel Mathieu, al capdavant dels paracaigudistes, té un lògica clara: si el que es pretén és mantenir el poder colonial francès, cal decapitar al FLN. Per això s’ha de localitzar als seus dirigents i acabar amb ells, ja que sinó seguiran reproduint-se. I per a localitzar-los, qualsevol mètode és bo. En un moment de la pel·lícula, s’argumenta que no es tracta de si es pot o no utilitzar la tortura; la qüestió és una altra: si s’està disposat a que Algèria segueixi sent una colònia francesa s’ha de destruir a qui encapçala la rebel·lió, sense que importin els mitjans. Des del punt de vista del director, els paracaigudistes no són els responsables del que passa, sinó simplement l’instrument de la repressió colonial. La tàctica del Coronel Mathieu té èxit i els quatre responsables del FLN són apressats o morts. No obstant, la pel·lícula planteja la paradoxa de com el terrorisme urbà del FLN és derrotat militarment per les tropes franceses i com, malgrat això, la causa independentista acaba imposant-se el 1962. A més de mostrar un episodi històric clau en la història de les descolonitzacions, aquesta pel·lícula ens provoca una sèrie de dilemes morals fonamentals en l’anàlisi de les relacions nord-sud. D’una banda ens mostra que les potències colonials no deixen per voluntat pròpia els seus dominis i que fan el que consideren necessari para mantenir el seu poder. D’altra banda, ens posa en evidència que les formes de lluita i resistència dels colonitzats no necessàriament estan exemptes de contradiccions, injustícies i barbaritats. La cruesa amb que ens mostra els atemptats terroristes contra la població civil és un clar exemple d’això. 3. ELEMENTS DE DEBAT:

- ¿Perquè els militants del FLN ordenen una campanya contra la prostitució, les drogues i altres vicis a la casbah?

- ¿Perquè el Coronel Mathieu respon, davant la pregunta dels periodistes, que el

problema no és l’ús de la tortura com a mètode de lluita contra el terrorisme, sinó que França vol mantenir el seu control en Algèria?

- ¿Quina explicació té el recurs als atemptats contra la població civil per part del

FLN per aconseguir la independència?

- ¿Perquè, malgrat la victòria militar en contra el FLN a la casbah, la causa de la independència aconsegueix el seu fi?

- ¿Com entendre la contradicció entre mitjans i fins en les lluites d’alliberament?

Desaparecido (Mising) FITXA TÈCNICA: Direcció: Costa Gavras Guió: Costa Gavras i Donald Stewart Producció: Edward i Mildred Lewis Duració: 122 min. Nacionalitat: Xile Any de producció: 1982 Repartiment: Jack Lemmon, Sissy Spacek, Melanie Mayron, John Shea, Charles Cioffi, David Clennon, Richard Venture, Jerry Hardin. Sinopsi: Charles Horman, un periodista d’Estats Units de talant idealista torna a Santiago de Xile des de Viña del Mar. S’acaba de produir un cop d’Estat i no és fàcil arribar a casa, on l’espera Beth, la seva esposa. Les noticies que els hi arriben són inquietants, i al dia següent és Beth qui té problemes per a tornar, un cop s’ha implantat el toc de queda. Quant ho aconsegueix, al matí següent, la casa ha estat saquejada i el seu marit ha desaparegut. Ed Horman, pare del jove, viatja des d’Estats Units per buscar-lo i, en companyia de la seva nora, recorren a les instàncies diplomàtiques nord-americanes buscant una resposta sobre on es pot trobar. FITXA DIDÀCTICA: 1. OBJECTIUS PEDAGÒGICS:

- Conèixer els motius i les característiques de l’intervencionisme dels EEUU a Amèrica Llatina durant el període que va entre els anys seixanta i vuitanta del segle XX.

- Reflexionar sobre el cost que va tenir per a la gran majoria de la població local el

recolzament dels EEUU a dictadures militars afins als seus interessos. 2. CLAUS DE TREBALL PER EL PROFESSORAT: El context en el que se situa aquesta pel·lícula és el dels primers dies i setmanes posteriors al cop militar que va donar el general Augusto Pinochet a Xile l’11 de setembre de 1973. Amb motiu de la desaparició d’un jove periodista nord-americà, el seu pare i la seva companya tracten, sense èxit, de trobar-lo, posant al descobert la implicació del govern dels EEUU en el recolzament als colpistes i la seva responsabilitat en l’assassinat del jove. Es tracta d’una pel·lícula que il·lustra magníficament la relació entre els militars i els grups oligàrquics xilens, i el govern dels EEUU, que els va ajudar, assessorar i estimular amb el fi d’acabar amb la democràcia xilena i enderrocar tràgicament el seu president, Salvador Allende.

Amb aquesta pel·lícula es pot plantejar una de les principals qüestions que han marcat les relacions nord-sud en les últimes dècades: la implicació i intervenció dels EEUU recolzant a dictadures militars i fent caure governs democràtics en benefici dels seus propis interessos econòmics i geoestratègics. Per tant, a partir de “Desaparecido”, es poden plantejar tota una sèrie de qüestions vinculades al problema de les relacions nord-sud i l’intervencionisme militar dels EEUU:

- Les característiques de l’intervencionisme nord-americà que no actuarà envaint i ocupant militarment, sinó estimulant i recolzant els sectors més involucionistes de Xile per tal de que acabin amb el govern d’Allende. En aquest sentit, per exemple, la pel·lícula posa en evidència l’existència de programes d’assistència militar i policial del govern dels EUA a diversos governs dictatorials d’Amèrica Llatina. També es fa referència a la intervenció fracassada per part dels EUA a Cuba.

- Les raons de l’intervencionisme dels EUA resulten molt evidents quan al final

de la pel·lícula l’Ambaixador dels EUA a Xile reconeix davant les preguntes del pare del noi desaparegut, la implicació del seu govern en el cop d’estat, argumentant que estan defensant els interessos de Nord-Amèrica i concretament de les més de tres mil empreses dels EEUU que negocien amb Xile i que s’haurien vist perjudicades per les polítiques d’Allende. Tot això ho resumeix dient que estan defensant un determinat tipus de vida. La visualització d’aquest tipus d’intervencionisme i de les seves raons, més enllà de les declaracions justificatives, permet intuir les implicacions que tindrà per a la població local i per a l’evolució d’aquests països afectats per aquest tipus d’agressions.

- En la pel·lícula es mostren dos tipus d’actituds i comportaments dels diversos

personatges de nacionalitat nord-americana o d’altres països del Nord. D’una banda aquells que estan involucrats en el cop militar i el defensen i justifiquen considerant que el govern d’Allende posava en qüestió els interessos nord-americans en el país, i d’altra, la d’aquells que se senten compromesos amb el procés de canvi i democratització impulsat per Allende. És important remarcar aquesta contraposició i enfrontament per tal d’evitar posicions simplificades, perquè en les relacions de conflicte entre el Nord i el Sud no tota la població d’un lloc o d’un altre defensa les mateixes posicions.

- La figura del pare del noi desaparegut il·lustra molt clarament la crisi i

transformació d’una persona de classe mitja nord-americana de tradició lliberal quan es troba confrontada amb els efectes de les accions de les polítiques del seu govern. La seva evolució resulta especialment interessant com a procés de descobriment de la veritat.

- Al final de la pel·lícula es planteja un debat sobre la forma d’entendre la

democràcia, quan el pare del noi desaparegut anuncia que quan torni als EUA denunciarà al personal de l’ambaixada nord-americana a Xile i aquests li diuen que aquest és el seu privilegi, mentre que ell respon que no, que és el seu dret.

- L’existència de víctimes del nord permet que es visualitzi una situació de violació dels drets humans, que d’altra manera quedaria oculta. Aquest fet pot ser vist com a injust per considerar-se que totes les víctimes són iguals, però al mateix temps és una eina molt important per als defensors dels drets humans.

3. ELEMENTS DE DEBAT:

- ¿De quina manera estava involucrat el govern dels EUA en el cop d’estat a Xile en 1973? ¿Y per quines raons?

- ¿Quina responsabilitat té el govern dels EUA en el derrocament de la

democràcia?

- ¿Quina és l’evolució del pare del noi desaparegut al llarg de la pel·lícula? ¿Perquè canvien les seves postures en relació al paper que té el seu govern a Xile?

- ¿Quines conseqüències tindria el cop d’Estat, dut a terme amb el recolzament

dels EUA, en l’evolució de Xile?

- ¿Tots els nord-americans presents en la pel·lícula defensen les mateixes posicions? ¿Quines diferents postures podem observar?

- ¿Perquè és diferent el tracte de les víctimes d’origen nord-americà que les del

propi Xile? ¿Quines implicacions pot tenir això?

- ¿En democràcia la denúncia davant de les injustícies, arbitrarietats, mentides, etc.,

Un lugar en el mundo FITXA TÈCNICA: Direcció: Adolfo Aristaráin Guió: Adolfo Aristaráin, Alfredo Lecchi i Kathy Saavedra Producció: Adolfo Aristaráin, Isidro Miguel i Osvaldo Papaleo Duració: 120 min. Nacionalitat: Argentina/ Espanya/ Uruguai Any de producció: 1992 Repartiment: José Sacristán (Hans), Federico Luppi (Mario), Leonor Benedetto (Nelda), Cecilia Roth (Ana), Rodolfo Ranni (Andrada), Hugo Arana (Zamora), Gastón Batyi (Ernesto), Lorena del Río (Luciana), Mario Alarcón (Juan), Juan José Ghisalberti (Don Gregorio). Sinopsi: Mario (Federico Luppi) i Ana (Cecilia Roth) són un matrimoni que va estar exiliat a la "mare pàtria" durant els anys de règim militar argentí. Després de 8 anys vivint a Madrid, decideixen tornar a la seva terra natal. No obstant, ells tenen ideals bastant definits i no volen engrossir la classe mitjana bonaerense; opten per formar una cooperativa rural al Valle Bermejo que sobreviu gràcies a la criança d’ovelles. En la seva estada, el matrimoni, acompanyat del seu fill Ernesto (Gaston Batyi) i la novícia Nelda (Leonor Benedetto), intenta millorar la qualitat de vida dels habitants, atorgant-los la possibilitat d’estudiar, ensenyant-los els seus drets. Un dia, arriba a la vall Hans Mayer Plaza (José Sacristán), un geòleg espanyol que busca petroli sota les ordres del cacic Andrada (Rodolfo Ranni), un dels terratinents més rics de la regió. No obstant, poc a poc, es descobreix que el govern construirà una presa hidroelèctrica, i que els veritables plans del cacic són guanyar diners comprant les terres dels pobres i després vendre-les més cares al govern. És en aquest context que Ernesto, explica la seva història d’adolescent, on l’amor i la solidaritat foren els seus valors essencials.

FITXA DIDÀCTICA: 1. OBJECTIUS PEDAGÒGICS:

- Analitzar l’evolució i les conseqüències dels processos de privatització i d’ajustament estructural que es van impulsar a Amèrica Llatina des de la dècada dels anys vuitanta i noranta del segle XX.

- Comprendre les noves formes de domini i control econòmic per part del capital

estranger, en aliança amb els poders locals, que s’han fet amb una part molt important dels recursos naturals i del sector públic de molts països d’Amèrica Llatina.

- Reflexionar sobre l’existència de diferents opcions de desenvolupament amb característiques diverses en funció de qui és el que controla el procés i de qui és el seu principal beneficiari.

2. CLAUS DE TREBALL PER AL PROFESSORAT: El context d’aquesta pel·lícula, vist des de la perspectiva de les relacions nord-sud (perquè permet lectures des de moltes altres perspectives), té que veure amb el procés de compra-venda dels recursos naturals d’Argentina efectuat durant els anys noranta. Aquest procés va ser paral·lel a les grans privatitzacions de serveis i empreses públiques en benefici del capital estranger, on el capital espanyol va tenir un paper molt important, i dels grups de poder locals. El resultat global tant per a la gran majoria de la població com per al país en el seu conjunt, va ser absolutament desastrós, provocant un empobriment generalitzat i la fugida del país de milers de persones. En les ultimes dècades, la presència de les companyies espanyoles a Llatinoamèrica s’ha incrementat de manera espectacular a la llum de les polítiques de privatització i ajust estructural dictades pel Fons Monetari Internacional i el Bano Mundial, amb el vist i plau dels grups dominants locals. Una de les característiques d’aquest processos privatitzadors és que ha afectat a camps particularment sensibles de l’economia domèstica de les poblacions locals com la llum, l’aigua, el combustible o els estalvis. Aquest procés, anys després que s’apliquessin en el conjunt de la regió les esmentades receptes neoliberals, lluny d’eradicar la pobresa i generar major benestar entre el conjunt de la població, com de vegades s’argumenta, ha suposat un increment de la seva vulnerabilitat i un augment de les enormes desigualtats ja existents. L’expansió del capital espanyol a Amèrica Llatina s’ha realitzat fonamentalment en aquells sectors del “nucli dur” del capitalisme espanyol, especialment consolidats des de la transició política. Es tracta de sectors amb una llarga experiència i que s’han afiançat amb la prestació de serveis associats a l’Estat: telefonia, infrastructures i comunicacions, energia, banca, etc. Partint d’aquesta experiència, l’inici del funcionament dels processos privatitzadors dels anys noranta ha significat una oportunitat de negoci per al capitalisme espanyol d’una enorme magnitud, fins a tal punt que, alguns han considerat que era molt semblant a una nova “colonització”. En aquest sentit s’expressen Daniel Cecchini i Jorge Zicolillo quan diuen: "Tal com els primers conqueridors espanyols van arribar (...) armats fins a les dents, disposats a quedar-se amb l’or i la plata d’ aquelles terres, deixant a canvi als indígenes un munt de mirallets, campanetes i abaloris, els nous conqueridors - Telefónica, Repsol, Endesa, la SEPI, el BBVA, el BSCH i altres taurons de l’economia espanyola – desembarcaren fa uns anys (...) per quedar-se amb les joies de la corona - telèfons, electricitat, jaciments de petroli, companyies aèries i al mateix temps els estalvis bancaris dels ciutadans, donant a canvi molt poc, i quasi tot en forma de suborns als membres més desaprensius de la casta dominant en perfecta conjunció amb els principals polítics espanyols..." (Daniel Cecchini i Jorge Zicolillo "Los Nuevos conquistadores", Ediciones Foca, Madrid, 2002).

D’aquesta manera, i plantejant l’anàlisi només des de la perspectiva de les relacions nord-sud, Un lugar en el mundo ens permet tractar els següents temes:

- Les noves formes de domini i control econòmic per part del capital estranger, en aliança amb els poders locals, que s’han fet amb una part molt important dels recursos naturals i del sector públic argentí o de molts altres països d’Amèrica Llatina.

- La desestructuració d’un món, uns paisatges, unes vides, a conseqüència de

l’impacte d’una gran obra d’infrastructura, com és el cas de la pressa hidroelèctrica.

- Els protagonistes de la pel·lícula estan marcats per la derrota, després de la

dictadura militar, i això els dificulta afrontar l’abús de poder i l’explotació que es planteja novament, encara que hi hagi la democràcia. Amb això, la pel·lícula permet recordar la relació entre les dictadures militares que van sacsejar Llatinoamèrica als anys setanta, la destrucció dels moviments populars i els grups d’esquerra, amb la consecució de morts, desaparicions, tortures, empresonaments, exili, i la posterior aplicació de polítiques neoliberals sense una forta oposició.

- La confrontació entre dues opcions de desenvolupament per als pagesos,

pobres, pobladors, etc., entre optar per organitzar-se, desenvolupant alternatives econòmiques cooperatives i resistint davant dels grups dominants (com és el cas de la cooperativa llanera en l’exemple de la pel·lícula) o bé, acceptar el curs de les coses que sempre camina en benefici dels poderosos, i aprofitar conjunturalment algun benefici immediat (com és el cas de la venda de les finques o els llocs de treball amb la construcció de la presa en l’exemple de la pel·lícula).

3. ELEMENTS DE DEBAT:

- ¿Perquè Mario, Ana i Ernesto estan vivint en un poble, lluny de Buenos Aires, d’on procedeixen?

- ¿En què està treballant realment Hans el geòleg?

- ¿Perquè Mario crema la llana emmagatzemada a la cooperativa?

- ¿Perquè decideixen quedar-se malgrat no compartir el futur de la zona amb la

construcció d’una presa hidroelèctrica?

- ¿Qui són els beneficiaris de la construcció de la presa? ¿Quin futur espera a la gent del poble?

- ¿Perquè Mario diu que després d’uns anys de treball en la construcció de la

presa, la gent acabarà vivint en els suburbis de Buenos Aires?

Lamerica FITXA TÈCNICA: Direcció: Gianni Amelio Guió: Gianni Amelio, Andrea Porporati, i Alessandro Sermoneta Producció: Mario i Vittorio Cecchi Gori Duració: 145 min. Nacionalitat: Itàlia Any de producció: 1994 Repartiment: Enrico Lo Verso, Carmelo Di Mazzarelli, Michele Placido, Piro Milkani Sinopsi: Dos italians viatgen a Albània després de la caiguda del comunisme per a crear una suposada fàbrica de sabates i guanyar diners ràpids a costa de les subvencions del govern italià, quan en realitat no tenen cap intenció de posar en funcionament la fàbrica. Els dos italians busquen a un vell albanès per convertir-lo en un “home de palla” com a president d’una falsa companyia. Però les coses es compliquen. El vell fuig i un dels italians que va en la seva recerca, acaba sent un refugiat més intentant fugir del col·lapse social en que es troba atrapada Albània.

FITXA DIDÀCTICA: 1. OBJECTIUS PEDAGÒGICS:

- Reflexionar sobre les motivacions i formes de comportament de molts inversionistes estrangers en els països del sud.

- Analitzar el paper de la televisió en la idealització de la vida en els països del

nord per part de les poblacions dels països del sud. 2. CLAUS DE TREBALL PER AL PROFESSORAT: El context en el que es desenvolupa aquesta pel·lícula és el desastre social que es produeix a Albània després de la caiguda del règim socialista. Un país que surt d’un règim devastador, per a submergir-se en els desordres que provoca el neo-liberalisme en els països del sud. A partir de la història de un país i d’un moment històric concret, la pel·lícula posa en evidència tota una sèrie de qüestions de caràcter general sobre les relaciones nord-sud que es produeixen en la actualitat. Concretament:

- La prepotència amb la que actua determinada gent del Nord en la seva relació amb la població dels països empobrits.

- El comportament mafiós i il·legal de les actuacions de molts inversionistes

estrangers en els països del sud.

- La idealització de la vida en els països del nord per part de les poblacions dels països del sud, construïda a través de la televisió. I íntimament, vinculada a aquesta idealització, es troba també la sub-valoració de la pròpia cultura, la renúncia a la pròpia identitat.

- La situació d’empobriment extrem i de caos que es viu en molts països del sud

i, al mateix temps, la falta de presència dels serveis públics que hauria de donar l’Estat per a una gran part de la població d’aquests països.

Finalment, la pel·lícula planteja la qüestió de la memòria i l’oblit en els processos de desenvolupament. D’aquesta manera, els italians (com els espanyols) han oblidat ràpidament un origen empobrit i reben malament als immigrants dels països del sud, sense recordar la semblança que tenen amb els seus pares o els seus avis.

3. ELEMENTS DE DEBAT:

- ¿Què pretenen els dos italians amb l’intent de posar en marxa una fàbrica de sabates a Albània?

- ¿Quina és la seva actitud amb la població albanesa?

- ¿Quina imatge tenen els albanesos de la vida a Itàlia? ¿Com s’ha construït

aquesta imatge? ¿Coneixes altres experiències de com la televisió ofereix als països del sud una visió diferent de la realitat?

- ¿Quines coses fa i quines coses creus que deixa de fer l’Estat albanès a través

del que ens ensenya la pel·lícula?

- ¿Perquè Gianni Amelio, el director de la pel·lícula, escull el nom de “Lamerica” per al vaixell que en l’escena final trasllada els immigrants albanesos a Itàlia? ¿Què ens vol dir plantejant la història del vell que, en realitat no és albanès, sinó italià?

- ¿Què opines de les declaracions de Gianni Amelio al respecte de la

importància que atorga a la “memòria” en la seva pel·lícula?: “La meva pel·lícula parla sobre tot de la memòria, que es recupera d’una manera dantesca. Avui és difícil explicar-li a un jove italià què és la fam. Dic fam, no apetit. La generació dels post-emigrats ho va oblidar totalment, va fer taula rasa del seu propi passat. L’italià d’avui ha oblidat que durant anys va ser un poble d’emigrants, que va haver d’anar a Amèrica, o Lamerica, com deia el meu pare, i que ara no saben com rebre als immigrants. Vull dir: si un pensa que tots els albanesos són assassins, com es diu ara a Itàlia, aleshores, ¿què eren els nostres pares a Amèrica? ¿Assassins? ¿Mafiosos? Algú ho pot haver estat, però no tots. La immigració avui hauria de tenir un sentit diferent.”

EL ÚLTIMO TREN FITXA TÈCNICA:

Direcció: Diego Arsuaga. Guió: Diego Arsuaga, Beda Docampo Feijoo i Fernando León. Producció: Carlos Mentasti, Pablo Bossi, Óscar Kramer i Gerardo Herrero. Duració: 93 min. Nacionalitat: Argentina, Espanya i Uruguai Any de producció: 2002 Repartiment: Héctor Alterio (Professor), Federico Luppi (Pepe), Pepe Soriano (Secretari), Gastón Pauls (Jimmy), Balaram Dinard (Guito), Saturnino García (De León), Eduardo Migliónico (Ponce), Elisa Contreras (Micaela), Jenny Goldstein (Periodista), Alfonso Tort (Daniel), Fred Deakin (Mac Ferry), Guillermo Chaibún (Metge). Sinopsi: Un poderós estudi de Hollywood ha comprat per a la seva pròxima pel·lícula una històrica locomotora uruguaiana del segle XIX. Encara que la noticia és motiu d’orgull per a molts uruguaians, no té la mateixa acollida entre els veterans membres de l’Associació Amics del Rail. Decidits a boicotejar el trasllat de la locomotora a Estats Units, tres d’ells i un nen iniciaran una boja aventura que comença quan segresten la màquina i, amb la consigna "El patrimoni no es ven", se’n van a recórrer les abandonades vies de l’interior del país, arrossegant darrera d’ells una cadena de fets que van des de la persecució de les autoritats fins a la solidaritat dels pobles que, abandonats per la falta d’un mitjà de transport que va deixar córrer fa temps, veuen en ells una llum d’esperança.

FITXA DIDÀCTICA: 1. OBJECTIUS PEDAGÒGICS:

- Analitzar el procés de desestructuració del sector públic a Amèrica Llatina a conseqüència de les polítiques neoliberals.

- Reflexionar sobre la necessitat de la recuperació de la memòria i la dignitat

nacional com a base de qualsevol procés de desenvolupament. 2. CLAUS DE TREBALL PER EL PROFESSORAT: El context en el que es desenvolupa aquesta pel·lícula és el d’un Uruguai, encara que podria ser qualsevol altre país d’Amèrica Llatina, que després de la dècada dels noranta, i

sota el dictat de les polítiques neoliberals predominants, veu com s’han privatitzat i venut a companyies estrangeres les principals empreses del sector públic. Aquesta pel·lícula és una crida en defensa del sector públic, dels serveis públics, del patrimoni nacional davant del procés d’espoli i pèrdua de control dels uruguaians de les principals riqueses del país. A partir de l’exemple de la venda d’una locomotora a uns estudis de cine nord-americans, la pel·lícula fa una crida a la resistència, a la mobilització de la població en contra d’aquest procés en defensa de la dignitat nacional. Al mateix temps, la pel·lícula planteja la necessitat del manteniment i recuperació de la memòria històrica com un valor fonamental de desenvolupament. La recuperació de la memòria dels ferrocarrils i la seva revaluació social es converteix en la icona de la defensa de l’orgull i la dignitat nacional davant de les agressions de l’exterior i d’unes élites locals afavorides per aquest procés que actuaran d’una forma prepotent. 3. ELEMENTS DE DEBAT: - ¿Perquè els protagonistes de la pel·lícula donen tanta importància a la venda d’una

locomotora vella a uns estudis de cine dels EEUU? - ¿Quins són els principals valors morals que El Professor i Pepe mostren al llarg de la

pel·lícula? - ¿En quina mesura l’acció que comença amb el robatori de la locomotora ens informa

d’una proposta d’acció col·lectiva que va més enllà de l’exemple concret? - ¿Quins són els arguments del propietari de la locomotora per fer legítima la seva

postura, més enllà dels seus interessos particulars immediats? - ¿Perquè és considera que és important mantenir la memòria històrica? ¿Què té això

que veure amb el desenvolupament?

Pan y rosas FITXA TÈCNICA: Direcció: Ken Loach Guió: Paul Laverty Duració: 110 min. Nacionalitat: Regne Unit Any de producció: 2000 Repartiment: Pilar Padilla (Maya), Adrien Brody (Sam), Elpidia Carrillo (Rosa), Jack McGee (Bert), George Lopez (Perez). Sinopsi: Maya ha deixat a la seva mare a Cuernavaca per passar als Estats Units. Després de diverses peripècies, ella arriba a Los Ángeles on viu des de fa temps la seva germana Rosa. Enèrgica i decidida, Maya troba un primer treball de cambrera en un bar de nit gràcies a Rosa, empleada en una empresa de neteja. Maya es troba al mig d’un exèrcit de treballadors de totes les nacionalitats que treballen durant la nit en els despatxos dels edificis de Los Ángeles. Ella descobreix les condicions en les quals treballen els immigrants que no tenen els papers en regla. Una trobada amb Sam, un apassionat activista nord-americà, és decisiva per a que comencin una campanya de lluita contra els seus empresaris. Però aquesta lluita els posa en perill de perdre el seu sustent, amenaça a la seva família, i suposa per a elles el risc de ser expulsades del país. Pan y Rosas és una pel·lícula al voltant de com les comunitats més marginades de Los Ángeles s’atreveixen a enfrontar-se amb els seus responsables contra tots els elements. FITXA DIDÀCTICA: 1. OBJECTIUS PEDAGÒGICS:

- Analitzar les condiciones laborals i civils que tenen els treballadors immigrants dels països del sud quan arriben als països del nord.

- Reflexionar sobre els riscos, dificultats i contradiccions que es plantegen en la

defensa dels drets laborals dels treballadors immigrants.

- Reflexionar sobre el rol que tenen les dones migrants dels països del sud en el manteniment del seus familiars en el país d’origen.

2. CLAUS DE TREBALL PER EL PROFESSORAT: El tema fonamental que planteja aquesta pel·lícula és el de les condicions laborals de les treballadores i els treballadors immigrants d’un país del sud com Mèxic en un del Nord, com EEUU, i el de la lluita per organitzar-se i defensar els seus drets i una vida digna. Després del procés d’empobriment de les poblacions de molts països del sud, una gran quantitat de persones es veuen obligades a desplaçar-se cap al nord buscant treball. És tracta de mà d’obra barata les condicions d’il·legalitat de la qual permeten la seva explotació. Aquesta pel·lícula, analitzada des d’un punt de vista de les relacions Nord–Sud, ajuda a entendre bona part de les migracions de persones dels països del sud cap als països del nord buscant treball. La situació retratada en la pel·lícula en el cas de Mèxic-EEUU podria traslladar-se perfectament cap a Turquia-Alemanya o Marroc-Espanya. Alguns dels temes que poden plantejar-se a partir de la pel·lícula són:

- Les condicions de l’emigració i la forma d’entrar clandestina i il·legalment als EEUU. Sabent que és una mà d’obra necessària, el fet de canalitzar el seu flux d’aquesta manera, permet mantenir als treballadors i les treballadores en una situació constant d’indefensió i falta de drets, la qual cosa, òbviament, els fa molt més vulnerables davant dels seus patrons.

- Les característiques de les condicions laborals dels treballadors immigrants en

comparació amb les dels treballadors autòctons que anteriorment ocupaven els seus llocs: disminució salarial; situació d’inseguretat jurídica; abús i arbitrarietat per part de la patronal; faltes de respecte i humiliacions; obstacles per a la sindicació i la defensa dels seus drets, falta d’assegurança mèdica, etc.

- El recurs de contractar treballadors immigrants de països del sud apareix

clarament com a part d’una estratègia empresarial per a reduir salaris, però també per a accedir a una mà d’obra vulnerable, no sindicada, i que pot actuar com a competència davant d’altres treballadors, o davant qualsevol intent de millorar les condiciones laborals en el sector.

- La situació de divisió i segmentació de la classe obrera. A les condicions

laborals imposades se suma la por i la desconfiança que senten aquests treballadors respecte als sindicats.

- L’acceptació d’unes condicions laborals determinades per part dels treballadors

immigrants té a veure també amb les condicions en què es trobaven en els seus països, on no podien guanyar-se la vida. El treballador immigrant està fent un gran esforç amb l’objectiu de millorar les condicions de vida de la seva família, i això li fa viure situacions humanament terribles.

- La pel·lícula planteja la importància del valor de la solidaritat i de la lluita social

com a única forma de desenvolupament col·lectiu dels de sota.

3. ELEMENTS DE DEBAT:

- ¿Per quina raó la immigració de treballadors mexicans cap als EEUU es manté a través dels canals de la clandestinitat i la il·legalitat? ¿Quins són els principals beneficiaris d’aquest model? ¿Quina repercussió té entre els treballadors un cop s’instal·len en els EEUU?

- ¿En quines condicions estan treballant les treballadores i els treballadors de la

neteja protagonistes de la pel·lícula?

- ¿Perquè en diverses ocasions es diu que els treballadors immigrants són invisibles? ¿Què es vol dir amb això?

- ¿Perquè tants treballadors immigrants tenen tanta por d’afrontar la defensa

d’unes millors condicions laborals?

- ¿Perquè desconfien dels sindicalistes dels EEUU?

- ¿Perquè Rosa, la germana de Maya, acaba denunciant els seus companys? ¿Què us sembla l’explicació que li dóna Rosa a Maya quan li diu que va exercir la prostitució durant molts anys per poder enviar diners a la seva família?

- ¿Perquè en una de les pancartes que porten les treballadores en les seves

mobilitzacions hi figura el lema “Pan y rosas”, que dóna títol a la pel·lícula? ¿Què vol representar aquesta demanda? Es pot explicar als alumnes l’origen d’aquest lema i llegir l’himne en el que s’inspira la pel·lícula.

¿Què significa el lema "Pan y rosas"?

El 8 de març de 1909, més de quinze mil treballadores van manifestar-se pels carrers de Nova York exigint "Pan", és a dir, millors condicions de treball, jornades més curtes, millors salaris, equitat en la paga, i "Rosas", que significava la conquesta d’una vida plena, plena de bellesa i alegria.

Varen ser violentament reprimides per la policia, però la seva lluita va quedar consagrada a partir de 1910, quan Clara Zetkin va proposar l’establiment del Dia Internacional de les Dones, que se celebra des de llavors.

Des d’aleshores, el símbol d’una barra de pa i la rosa representen la lluita de les dones per un món millor. En el món angloparlant existeix un himne de les dones anomenat "Pan y rosas", que diu el següent, en una traducció lliure al castellà:

Pan y rosas

Conforme venimos marchando, marchando

en la belleza del día un millón de oscurecidas cocinas un millón de talleres sin encender

son tocados por la súbita luminosidad de un sol radiante que estalla

cuando la gente nos escucha cantar ¡Pan y rosas!, ¡Pan y rosas!

Conforme venimos marchando, marchando

luchamos también por los hombres, pues son nuestros hijos i nosotras,

nuevamente, sus madres.

Nuestras vidas, del nacimiento hasta el fin, no se disolverán en sudor. los corazones también mueren de inanición,

como mueren nuestros cuerpos. ¡Dennos pan, pero también dennos rosas!

Conforme venimos marchando, marchando

Nuestros cantos reflejan el grito angustiado de un incontable número de mujeres que murieron demandando pan.

Sus espíritus apesadumbrados poco supieron del amor, de la belleza, del arte. Es verdad, luchamos por el pan. ¡Pero luchamos también por las rosas!

Conforme venimos marchando marchando

traemos con nosotras días mejores. Cuando nosotras nos levantamos se levanta la sociedad entera.

Ya no más división entre quienes trabajan y quienes tienen derecho al ocio: Diez muriendo de agotamiento para que uno repose.

Llegó ya el momento de compartir las glorias de la vida: ¡Pan y rosas!, ¡Pan y rosas!