DEFINICIÓ DE TECNOLOGIA

CIÈNCIA-TECNOLOGIA I SOCIETAT

Tecnologia 3er Xavi Casamitjana

TECNOLOGIA

2/18

ÍNDEX

Definició de Tecnologia ................................................................................................................. 3

Tècnica...................................................................................................................................... 3 Tecnologia................................................................................................................................. 3 Ciència ...................................................................................................................................... 3

El procés tecnològic ...................................................................................................................... 4 Diferències i relació entre Tecnologia i Ciència ............................................................................ 6 La tecnociència.............................................................................................................................. 6 Efectes de la tecnologia ................................................................................................................ 6 Història de la tècnica i la tecnologia.............................................................................................. 8

TECNOLOGIA

3/18

Definició de Tecnologia Definir què és la Tecnologia no és una tasca fàcil ja que pot ser caracteritzada des de diferents punts de vista. Per aquest motiu farem una simplificació que situï aquest terme i serveixi de pauta per comprendre el disseny de l’àrea de Tecnologia a l’ESO i la Tecnologia industrial al batxillerat. Per arribar a la definició de Tecnologia partirem de l’anàlisi del terme Tècnica, i veurem els objectius de la Ciència i l’entrellaçat que hi ha entre la Ciència i la Tecnologia en el que avui ja s’anomena Tecnociència.

Tècnica El mot tècnica deriva del grec tekhne, que significa art o ofici. En els seus orígens, entre els diversos filòsofs grecs va tenir diferents significats: elaboració, construcció, realització, coneixement rigorós. Aristòtil va redefinir el mot, assignant-li el significat d’activitat que tracta de transformar la naturalesa o imitar-la per tal d’obtenir instruments i artefactes que milloressin les condicions de treball i la vida quotidiana. Així doncs una tècnica és un mètode o procediment per aconseguir un resultat final. El procediment d’una tècnica pot ser conseqüència d’un procés empíric, d’assaig-error, d’observació de la pròpia naturalesa, o fruit d’un estudi acurat, o simplement resultat de la casualitat. La tècnica és tan antiga com la història de la humanitat i ha estat un factor de millora de les condicions de vida sobre el planeta.

Tecnologia El terme tecnologia es forma dels mots grecs tekhne i logos. Logos significa coneixement sistematitzat o ciència. Per tant, tecnologia ve a ser el coneixement sistematitzat dels oficis. Aquest terme es va començar a emprar quasi be en paral·lel amb la expansió la revolució industrial a Europa en el segle XIX. Aquesta definició genèrica implica el coneixement de les tècniques i la seva aplicació a una determinada finalitat, atès que se tracta d’un coneixement amb finalitat pràctica. La sistematització de recerca de solucions ve donada per el procés tecnològic, mètode que caracteritza la tecnologia. La tecnologia, per tant, no té per objectiu ella mateixa sinó per atendre les necessitats humanes, primàries i secundàries, de la que se n’espera un resultat aplicable a la satisfacció de les necessitats materials dels éssers humans. Així, doncs, el resultat del fet tecnològic és un producte, físic o organitzatiu, palpable del qual se’n deriven els invents.

Ciència El mot Ciència deriva del llatí scientia, del verb scire, que significa conèixer de forma sistemàtica. L’objectiu de la ciència és explicar les causes d’un efecte, és a dir, trobar una explicació adequada a un determinat fenòmen. Així trobem les ciències naturals: física, química, biologia, geologia, .., les ciències socials: psicologia, sociologia, les

TECNOLOGIA

4/18

ciències formals: lògica, matemàtiques. Així, un dels productes més representatiu de la ciència seria el descobriment.

La ciència està en constant evolució, per tant, coses que s’han aconseguit explica científicament en un determinat moment, anys més tard s’han explicat de foma diferent, així com l’evolució de la metodologia per validar les explicacions científiques, durant molts anys s’ha emprat l’anomenat mèdode científic, el qual actualment està superat i ha quedat inclòs en un conjunt de criteris molt més amplis.

A la època helenística ja es van generar les primeres teoríes científiques, però no és fins el segle XVII que es produeix l’anomenada revolució científica, que va donar origen a la ciència tal com la coneixem actualment.

El procés tecnològic El procés tecnològic és el mètode base que valida els resultats d’un procés de creació d’un objecte tecnològic. Aquest procés es compón d’un conjunt d’etapes seqüencials amb retroalimentacions que seguides sistemàticament faciliten l’obtenció de resultats i la seva adequació als requeriments inicials.

Una primera aproximació al procés tecnològic queda representada en l’esquema anterior. En primer lloc cal partir d’una necessitat a la que cal donar sortida, i això és el pas previ a la elaboració del projecte. La primera etapa, l’anàlisi consisteix a definir exactament quina és la necessitat a la que cal donar resposta i els factors que intervenen. En aquesta fase hi ha un procediment molt important, veure com s’ha resolt aquesta necessitat fins el moment i la cerca d’informació de tot allò que permet definir millor els requeriments i el disseny. A partir de l’anàlisi de la situació i dels elements que condicionen el projecte es

defineixen els requeriments. A partir dels requeriments i de l’experiència acumulada s’estableixen els criteris de disseny i es realitza el disseny en si. En aquesta fase s’han de definir tots els aspectes que tenen relació amb el producte final. Si aquest és un artefacte caldrà preveure els materials a emprar en la seva construcció, dimensions de les peces de que constarà, les fases de la construcció, les eines de treball, els costos, l’aspecte final, la ergonomia, entre d’altres. Definit l’artefacte o procés cal construir-ne un prototip seguint les pautes establertes pel projecte. Una vegada acabada la construcció cal pasar a la fase d’avaluació per tal de comprovar que compleix els requeriments establerts a la fase de disseny i verificar que efectivament resol la necessitat per a la que ha estat creat. D’aquesta fase es produeixen realimentacions per tal d’esmenar aquells aspectes que no han acabat de funcionar o que es poden millorar, modificant el disseny o bé si no acaba de ser el que se cercava cal analitzar de nou el punt de partida.

TECNOLOGIA

5/18

TECNOLOGIA

/18

Diferències i relació entre Tecnologia i Ciència Amb les definicions de Ciència i Tecnologia vistes anteriorment, tot i ser molt simples, permeten establir ja els punts comuns i diferents amtre ambdós camps del coneixement. L’objectiu bàsic de la Ciència és trobar les relacions causa-efecte i elaborar les lleis que n’expliquin el seu funcionament. Aquest coneixement no es limita al que és comprovable i palpable sinó que explora àmbits sobre els quals s’estableuxen teoríes malgrat no disposar dels mitjans ni les evidències de que allò és així, partint d’eines matemàtiques. La validació de teoríes i estudis científics es fonamenta en criteris diversos entre els que aparaeix el de la verificació concluient. L’avenç de la ciència requereix d’enginys i instruments tecnològics que li permetin investigar amb la major precisió possible: així va començar a gestar-se la revolució científica al segle XVII. La Tecnologia té per objectiu transformar la matèria i emprar l’energia per tal de satisfer necessitats materials de la humanitat. Aquesta acció ordenada i planificada es du a terme aplicant el procés tecnològic. El desenvolupament d’aquest requereix informacions científiques que li aporten el coneixement de les lleis que regeixen determinats fenòmens, per tant aquí hi ha un lligam molt important i bàsic: la ciència aporta coneixements fonamentals per al desenvolupament de la tecnologia. Ara bé, aquest relació no és de subordinació ja que per una banda la tècnica és anterior a la ciència i per altra banda la tecnologia ha fet invencions abans d’haver aparegut l’explicació científica que fonamenta teòricament l’invent. Així doncs, entre ciència i tecnologia s’estableixen relacions d’interdependència que esdevenen imprescindibles per al progrés científic i tecnològic, per això ja fa temps que es parla de la Tecnociència com el resultat d’aquesta relació tan íntima d’aquests camps del coneixement.

La tecnociència La tecnociència és doncs una integració interdisciplinar entre la tecnologia i la ciència, i la seva relació amb el medi social. És a dir, la tecnociencia incorpora elements CTS. Les diferències entre Ciència i Tecnologia són cada vegada més difuses. La clonació de la ovella Dolly o els viatges espacials amb transbordadors, què són? resultats de la ciència o de la tecnologia? La resposta a aquesta pregunta segur que ens porta al concepte de Tecnociència.

Efectes de la tecnologia Segur que alguna vegada haurem sentit la següent afirmació: “La tecnologia és neutra, simplement resol allò que se li planteja i ja està”. La història ens mostra que això no és així, la tecnologia té unes implicacions socials i mediambientals palpables que han fet evolucionar la societat cap un determinat model o han modificat el medi ambient. La responsabilitat de l’acció

TECNOLOGIA

7/18

tecnològica no es limita a resoldre una qüestió estrictament tècnica, ha de plantejar-se els seus efectes.

Els efectes de les bombes atòmiques a la segona guerra mundial al damunt d’Hiroshima i Nagasaki vàren ser devastadors. La tecnociència va fer possible el disseny i construcció de la bomba, la infraestructura per transportar-la i fer-la caure al lloc escollit. Les persones implicades vàren ser conscients? Les centrals termoelèctriques alimentades amb carbó impacten directament sobre el medi ambient, tant de forma local amb la pluja àcida i la elevació de temperatura de les aigues de

refrigeració, com de forma global emb l’emissió de gasos responsables de l’efecte hivernacle. En l’aspecte social podem trobar un bon exemple en la invenció de la làmpada d’incandescència per T. A. Edison amb la qual es van anar canviant els hàbits socials que gràcies a aquest vàren allargar la jornada i permetien fer activitats a la nit amb millors condicions que amb sistemes d’il·luminació basats en la flama. La selfactina, va ser una màquina de filar que a l’època de la revolució industrial a Anglaterra va resoldre la mecanització de la filatura. Una sola persona podia portar-la i substituïa la feina de 40 filadores artesanals. La implantació d’aquest gran avenç va provocar l’acomiadament de moltes persones que es varen trobar sense feina, provocant la primera onada d’atur de la història. Això va provocar les primeres protestes obreres en contra dels amos, en les revoltes de les sefactines. És un fet constatable, però, que les aportacions de la tecnologia han millorat les condicions de vida de la societat, si a Europa des del segle V fins el segle XIX, un període de 13 segles, la població no va arribar a 180 milions d’habitants, des de les hores fins ara, prop de dos segles, s’ha arribat per sobre dels 500 milions de persones. El fet que puguin viure bé avui entre tres i quatre vegades més de persones, en el mateix espai físic on abans vivien en condicions precàries menys persones, només s’explica per la millora de les tècniques d’habitatge, la medicina i la tècnica alimentària. Ara bé, tal com comentàvem abans, una de les aportacions de la tecnologia és la substitució de força muscular humana per la de les màquines amb l’increment de la productivitat, passant de la producció artesana a la producció industrial. En aquest procés la funció de l’artesà s’ha anat separant funcionalment en la feina intel·lectual del tècnic i la feina manual de l’obrer. Un dels efectes negatius amb que s’enfronta la societat actual, basada en l’industrialisme i en l’aplicació de les noves tècniques d’organització laboral, és l’increment de la taxa d’atur. Això crea tota una nova problemàtica quant a les polítiques de les relacions laborals i el paper de l’estat quant al

TECNOLOGIA

8/18

proteccionisme de l’individu i l’adopció de polítiques de creació de llocs de treball, que de fet correspon fonamentalment a les empreses. Les solucions tècniques no són unívoques, hi ha diversitat de tècniques i de solucions tecnològiques en relació a la cultura de la societat on es generen. Les necessitats i la concepció de progrés depenen de cada cultura i del medi on es desenvolupen. Així les necessitats dels pobles esquimals són totalment diferents de les necessitats del nostre entorn i encara més diferents que dels pobles beduïns. Cada cultura, doncs, disposa de la seva pròpia tecnologia per a resoldre les seves necessitats i té la seva forma de concebre el benestar. Sovint les colonitzacions culturals i polítiques han fet predominar una unes respostes tècniques per sobre d’unes altres. La forma d’entendre la vida i el benestar, i, per tant, la forma de viure transforma el medi d’una manera concreta, generant un impacte ambiental no sempre respectuós amb el medi ambient. En aquest aspecte la tecnologia té una responsabilitat clau tant en la generació del problema com en la seva reducció.

Història de la tècnica i la tecnologia La història de la tècnica i la tecnologia no es pot reduir, com s’ha fet sovint, a una simple relació de fets que s’han succeït cronològicament. Aquesta simplificació de la història no té presents altres qüestions de pes en l’evolució de les societats i dóna una visió artefactual, personalista i unidireccional dels processos històrics. Per tant, intentarem oferir una visió històrica que tingui present la interrelació entre tècnica i societat, la qual és del tot indestriable. Cal analitzar la història amb la perspectiva del pas de l’instrument a la màquina, on el paper de l’home en relació a aquests canvia radicalment. L’instrument és una perllongació de l’home que li facilita el treball, l’instrument complementa l’home. La màquina canvia el paper de l’home en la relació de treball, el qual passa a ser un complement de la màquina, per ajudar-la en allò que no arribi. En aquesta relació hi ha un canvi radical en el qual l’home passa de ser artesà a obrer. El maquinisme genera una forma de concebre les funcions de producció en generar-se una divisió entre el treball intel·lectual del creador de les màquines, l’enginyer, i el treball físic de l’executor, l’obrer. Aquest procés té implicacions en l’estratificació social i econòmica de la societat així com efectes sobre el medi. La tecnologia no és neutra i cal avaluar els seus efectes. Les realitzacions de les comunitats prehistòriques Els primers habitants del planeta varen crear ja les primeres eines i instruments per tal de millorar els procediments de caça, primer, i per a l’agricultura després. Inicialment, fa uns 800 mil·lenis, van ser instruments de pedra molt rudimentaris, després amb bronze fa uns 5300 anys a Egipte i a Mesopotamia, posteriorment el ferro. Els instruments de pedra tenien cantells i puntes tallants que permetien la realització de puntes de fletxa, rascadors, destrals útils per a la caça de mamífers, el tallat de la carn i

TECNOLOGIA

9/18

el rascat de les pells, també per a tallar branques d’arbres i per fer forats a terra per trampes de captura d’animals. Amb l’aparició de les tècniques de conreu agrícola per a la obtenció d’aliments van sorgir les primeres societats en assentaments estables. Els estris per treballar la terra, doncs, van ser els primers que permeteren la reducció de l’esforç físic humà i iniciar la obtenció d’excedents alimentaris. Paral·lelament es van desenvolupar les tècniques i els instruments per a la construcció dels habitatges i per a la vestimenta. És en aquesta època, el Neolític, que també l’home domestica animals com el toro, l’ovella, el cavall. Comença la indústria de la terrissa. Es fan plats, cubells, arcs amb fusta. Apareixen els primers teixits amb llana d’ovella. En aquesta època el treball de la dona es caracteritza per la dedicació a tasques d’artesania com la terrissa, cistelleria. D’aquesta època procedeixen els dolmen i els menhirs que són construccions funeràries, alguns d’ells de dimensions impressionants. D’aquí es desprèn l’ús de tècniques elaborades amb màquines simples com la palanca i el pla inclinat. Al final del neolític i del megalític es comença a treballar ja el primer metall: el coure. Les tècniques d’obtenció i elaboració provenien de l’Àsia occidental i de l’Orient mitjà. El coure era apreciat però en ser un material tou només es va emprar per fer joies i petits utensilis. Fins que es va descobrir que aliant nou parts de coure amb una d’estany, el material resultant era molt més dur. Es tracta del bronze. Amb el bronze ja es van poder fer armes amb millor resultat que les de pedra. Si bé inicialment, el coure i l’estany, es treballaven en fred, en aquesta època van aparèixer les primeres tècniques metal·lúrgiques basades en la fusió d’aquests metalls en gresols d’argila. El metall resultant es millorava mitjançant el martilleig i el polimentat. Així apareix l’artesania metal·lúrgica i les primeres forges. L’estany era un metall molt apreciat i escàs que motivà un comerç intens a l’àrea de la Mediterrània. Les tècniques a les antigues cultures del Pròxim Orient L’inici de la cultura del ferro es deu al poble Hitita, fa uns 3500 anys, a l’Àsia Menor. Amb el ferro s’aconseguiren eines i armes molt més dures, de tal forma que el seu valor era cinquanta vegades més gran que la plata. El ferro era un metall preciós. Es va difondre a Europa a través de les invasions celtes, creant-se una veritable cultura del ferro en els pobles germànics i francòfons, generant-se les primeres llegendes i mites sobre el forjat d’armes de ferro invencibles. El ferro va desplaçar el coure i el bronze en la fabricació d’armes com les espases, les llances, les fletxes i les javelines i en estris com arades, tisores, falç, dalla, ganivets, escarpes. En el camp dels estris per a la llar segueix el coure i el bronze.

La construcció de les piràmides a l’antic Egipte constitueix una fita en la història de la humanitat que fins i tot avui dia ens desperta una gran admiració envers la cultura egípcia. Molts van ser els oficis que es van consolidar en aquesta època: el ferrer, el picapedrer, el paleta, el barber, el teixidor, el fuster, el sabater, el pagès, etc. Les piràmides eren edificis funeraris, en els quals hi treballaven milers

TECNOLOGIA

10/18

d’esclaus, amb un treball molt dur, fins a la mort. Els blocs de pedra es portaven d’una banda a l’altre del Nil. Els blocs es transportaven per camins preparats especialment per a tal fi, es desplaçaven fent-los rodar a sobre d’un conjunt de troncs. A Mesopotàmia, espai delimitat pels rius Eufrates i Tigris, es van desenvolupar les tècniques agrícoles per al conreu de cereals i la canalització de l’aigua per al regadiu i

per a evitar les avingudes dels rius. Els pobles mesopotàmics van desenvolupar també les tècniques de l’argila per a la construcció: els totxos i per a l’enregistrament dels primers signes d’escriptura en les tauletes d’argila. Els esclaus pastaven el fang d’argila, que dipositaven en motlles i deixaven assecar i endurir al sol. Els

destinats a aplicacions especials s’endurien al forn. Els plànols i els càlculs de l’edificació eren realitzats pels calculistes, els quals actuaven com a sacerdots màgics, que van emprar el sistema sexagesimal per a la mesura d’angles, van realitzar el càlcul de volums i superfícies. La tècnica a la cultura grega La cultura grega es fonamentà per dos principis: l’amor al treball i el realisme. El treball no era considerat com quelcom indesitjable, destinat només als esclaus. El concepte de treball es dignifica, tot i haver sofert alts i baixos al llarg del temps. Perfeccionaren les tècniques de navegació, així com les de construcció de naus, inventaren el pont de les embarcacions, augmentaren la longitud i el calat i el nombre de rems. El pagès i ramader, es qui es dedica també a la navegació. L’arribada de les idees d’Orient afavoreix el creixement de l’esclavatge, i el desprestigi del treball, que és destinat a les persones sense llibertat, sense drets ciutadans, és a dir, els ciutadans en una situació econòmica i social inferior. Ara bé, els artesans segueixen mantenint el seu prestigi. Es comença a generar una diferenciació entre els que treballen i els que no ho necessiten per viure. Entre els artesans grecs, els constructors de màquines van ser els més valorats, els quals representen els inicis de la tècnica utilitària, no especulativa. Un dels invents més apreciats i útils per a la tècnica ha estat el cargol, inventat per Arquimedes (Siracusa, 287 aC-212 aC), a qui se li atribueixen diferents enginys i màquines. Sense el cargol no hauria estat possible disposar d’un element d’unió tan fiable per a les màquines del seu temps: premses, molins hidràulics. A Arquimedes es deuen alguns principis matemàtics i físics de més rellevància al llarg de la història, entre els quals es poden esmentar la relació entre la longitud i el diàmetre d’una circumferència, l’àrea de l’esfera, principis d’estàtica, la localització del centre de masses d’alguns polígons, principis d’estàtica de fluids i de la flotació dels cossos. És seva la coneguda frase “doneu-me un punt de recolzament i mouré el món”, i també l’expressió Eureka. Arquimedes va destacar pels seus enginys bèl·lics que van poder fer front als romans en el seu atac a Siracusa. La llegenda li atribueix un sistema de miralls amb els que concentrava i dirigia el raigs del sol a les naus romanes fins cremar-les. La roda dentada i les politges són invents de l’anomenada escola d’Alexandria (IV aC), a la qual se li atribueixen els fonaments de l’actual tecnologia i industrialització, en aplicar i desenvolupar els principis de mecànica i de les matemàtiques. L’escola o

TECNOLOGIA

11/18

Museu, es creà després de la biblioteca més important del seu temps i va esdevenir el nucli cultural més important del seu temps, moltes de les obres escrites pels savis van ser emprades fins el Renaixement. Eren membres d’aquesta escola Heró, Filó, Sòstrat, etc. i d’altres matemàtics com Apol·loni, Euclides i Ptolomeu. Molts dels seus enginys no tenien aplicació pràctica immediata i responien més a aplicacions experimentals i lúdiques, aquest és el cas de l’esfera d’Heró, la qual, a partir del vapor de l’aigua es generava un moviment rotatori. Heró basant-se també en el vapor de l’aigua, les politges i els contrapesos, va fer un enginy per obrir les portes d’un temple a partir d’una foguera. Una de les realitzacions més espectaculars va ser el far d’Alexandria, construït 285 aC, d’uns 100 m d’alçada en tres nivells, el primer de planta quadrada, el segon octogonal i el tercer circular. La tècnica romana La cultura romana es destacà per un esperit pràctic, a diferència de la cultura grega més interessada per qüestions especulatives i lúdiques, destaca per les seves aportacions a l’arquitectura: ponts, muralles, aqüeductes, calçades, canals, termes, carrers pavimentats i edificis de reconeguda solidesa. La cultura romana es destacà per la consolidació de la organització del treball i de la societat, el dret romà encara és objecte d’estudi avui dia. Ara bé, la societat romana estava estrictament estratificada i la esclavitud era portada fins els seus últims extrems.

La tècnica romana es va fonamentar en les aportacions de la tècnica grega, així es van desenvolupar l’arc, la bòveda i la cúpula com elements clau de l’arquitectura occidental. Atesa la gran extensió que va adquirir l’imperi va sorgir la necessitat de desenvolupar una xarxa de comunicacions per facilitar el control centralitzat des de Roma, el trànsit del correu i el tràfic de les mercaderies dels diferents indrets, per terra i per mar. Es va crear tota la xarxa de calçades

que creuaven muntanyes i rius i els permetien desplaçar-se pràcticament per tot Europa. El seu traçat tenia en compte el mantenir la màxima linealitat i horitzontalitat, evitant els obstacles, les zones ombrívoles exposades a la neu i al glaç. La seva construcció estava pensada per obtenir una màxima durada i un manteniment mínim. Encara avui hi ha trams de les calçades que es mantenen fidels a la construcció original. L’empedrat de blocs es feia al damunt d’un paviment de vàries capes. La canalització de les aigües, netes i brutes, va tenir un lloc predominant en la tècnica romana. Per a la distribució de l’aigua neta es construïren aqüeductes, canals i canonades de plom, per a l’elevació de l’aigua: rodes hidràuliques i bombes de bronze. L’Edat Mitjana

TECNOLOGIA

12/18

L’Edat Mitjana ve marcada pel sistema feudal d’organització social i per l’aparició dels artesans, així com l’èxode de camperols a les ciutats per dedicar-se al treball artesanal, creant-se ja nuclis urbans importants. Els artesans s’especialitzen en diversos oficis com: armers, vidriers, teixidors, fusters, sastres, sabaters, terrissaires, ferrers, pelleters, fabricants d’estris per a la cavalleria; n’hi ha d’altres que són considerats de menor qualificació: carreters, esmoladors, picapedrers, ferrador; d’altres obtenen gran prestigi: pintors, músics, copistes, metges, alquimistes, arquitectes. Els artesans s’agrupen en els gremis per organitzar-se i discutir els temes que els afectaven. Des del punt de vista tècnic es comença a preparar el Renaixement. Els principals avenços tècnics es van aplicar a molins, premses, vaixells, aparells agrícoles i tèxtils. A Anglaterra i als Països Baixos es desenvolupa la indústria tèxtil, en la filatura, la teixiduria i la tintoreria. El Renaixement En el Renaixement coincideixen molts avenços: la impremta, la pólvora, la brúixola, la cartografia, la navegació oceànica, nous enginys mecànics. Aquesta època es destaca per l’aparició de nous corrents de pensament que impulsen l’avenç social, tècnic i econòmic. Es produeix una simbiosi entre ciència, tècnica i humanisme, constituint-se en l’impuls vital del món occidental, del qual és un clar representant en Leonardo da Vinci. També és un moment on es radicalitzen les posicions entre els racionalistes i científics amb les idees religioses imperants, portant a la condemna a personatges com Copèrnic, Miquel Servet, Galileo, etc. Newton enuncia les lleis de la dinàmica i juntament amb Leibnitz, estableixen les bases del càlcul matemàtic. D’aquella mateixa època data el sistema enginyat per Juanelo, el rellotger oficial de Carles V, per fer pujar l’aigua del riu Tajo a l’Alcázar de Toledo. Es comença a emprar la força hidràulica per als molins i les serradores. Apareix el molí de vent, del qual els holandesos foren els grans mestres, l’aplicaren a la mòlta de cereals i a la indústria. S’imposà l’ús de les rodes dentades, primer de fusta i després de ferro, la politja, el cargol, els engranatges, per obtenir maquinària més potent i més ràpida al servei dels artesans. La mecanització progressiva genera la reducció de la ma d’obra no qualificada en els tallers dels artesans. Comença la producció en fàbriques i en grans tallers, els quals entren en competència amb els petits artesans. Les explotacions agrícoles creixen i queden a mans d’un sol amo. La colonització del continent americà desvetlla de nou l’esclavitud, bàsicament en la raça negra africana, com a ma d’obra per a les grans plantacions, on es produeix una greu explotació dels esclaus. Aquest model s’estén a altres colònies europees. Això generà un greu problema humà que s’ha allargat fins l’actualitat. La mecanització i la Revolució industrial A partir del segle XVII, l’aparició de noves màquines i enginys, així com la generalització de l’ús de l’energia hidràulica, el treball de l’artesà es veu desplaçat pel de les fàbriques, els gremis comencen a desaparèixer. En el terreny polític s’imposà

TECNOLOGIA

13/18

l’absolutisme i en l’econòmic predomina el mercantilisme, el qual assigna gran valor al diner. Comença a germinar el capitalisme de les grans fàbriques, afavorit per l’intervencionisme de les diferents corones, que suprimeixen els gremis i corporacions. Moment en el qual apareix el liberalisme com a sistema polític que estableix la llibertat total per a la contractació de treballadors i artesans. Això portà a la situació en que la jornada del dones i nens en els fàbriques tèxtils angleses no eren inferiors a dotze hores diàries. Es produïa una situació similar a les mines. Fins que finalment la teoria econòmica i política d’Adam Smith, exposada en la seva obra The Wealth of Nations s’imposa al món occidental. Els resultats de la seva aplicació no van millorar la situació dels treballadors, els quals en 1840 a Anglaterra treballaven 69 hores setmanals i a Estats Units 78 hores, en jornades de fins a 16 hores, amb uns sous de misèria. Això portà reivindicacions socials i laborals que cristalitzaren en els sindicats. El desequilibri entre els salaris, la jornada de treball i el poder adquisitiu dels treballadors no es va començar a equilibrar fins la implantació del maquinisme industrial amb les innovacions tecnològiques. A finals del segle XVIII es comença la industrialització, bàsicament en el sector tèxtil, amb l’objectiu de disposar de fonts energètiques capaces de moure la maquinària. La força del vapor comença a despuntar com un camí possible per subministrar l’energia necessària en els llocs on no es disposa d’energia hidràulica. Newcomen a partir dels assaigs de Papin crea una primera màquina moguda pel vapor per bombar l’aigua de l’interior de les mines angleses. La màquina de Newcomen consumia molta energia i, per tant, tenia un rendiment molt baix, problema que va resoldre Watt amb la seva màquina i el

regulador de boles, que a més de ser útil en les mines es podia emprar en altres aplicacions on fes falta un moviment rotatori. A Alemanya la indústria metal·lúrgica i de construcció de maquinària fou tan important que es va dedicar a construir les màquines de Watt i a exportar-les per tot Europa. Les màquines d’alta pressió s’incorporaren als vaixells i al ferrocarril. En el 1804 va funcionar la primera locomotora de vapor, dissenyada per Stephenson, entre New York i Albany. A Catalunya la primera línia de ferrocarril va connectar Barcelona amb Mataró

l’any 1848. En el 1807 es va construir el primer vaixell de paletes dissenyat per Robert Fulton, mogut per la força del vapor. En el 1819 el Savanna equipat amb hèlix i amb un motor de vapor va travessar l’Atlàntic, va començar una nova era en el transport marítim augmentant el tonatge i la regularitat de marxa al llarg de tot el segle XIX obrint noves perspectives en l’intercanvi de mercaderies i en el transport de viatgers. Això provocà la desaparició progressiva dels velers. Si en el camp dels vaixells i en el transport terrestre va tardar a imposar-se, en la indústria, la màquina de vapor es va introduir ràpidament per substituir la força muscular, obtenint un augment espectacular de la producció que comportà una reducció de les hores de treball setmanals, però també, la reducció dels treballadors en les indústries: apareix l’atur. La població treballadora de les grans ciutats comença a tenir

TECNOLOGIA

14/18

dificultats econòmiques que els porta a situacions de misèria. En el primer terç del segle XIX apareixeren manifestacions violentes a Manchester pels acomiadaments masius de treballadors de la indústria tèxtil. La relació entre la tècnica i la productivitat es veu clarament reflectida en l’exemple del segador, que a inicis del segle XIX amb un falç segava en una hora una àrea de blat. Amb una dalla, en el mateix temps, segava set àrees. Al 1900 un segador podia segar amb una segadora amb cavalls, 30 àrees. La tècnica, doncs va comportar l’aparició de nous sistemes que permetien alleugerir l’esforç físic del treball millorant les condicions laborals dels treballadors. L’ús de la fusta com energia primària en el segle XVIII va provocar la tala masiva al voltant dels nuclis industrials, fins que el carbó la va substituir en disposar de major poder calorífic, i d’una major producció en realitzar-se una extracció més sistemàtica. Els avenços en l’aprofitament de l’electricitat sorgeixen al llarg del segle XIX. Volta a l’any 1801 presenta la primera pila química, fonament de les piles i bateries actuals. Gramme presenta l’any 1877 la primera dinamo reversible. En el camp de les comunicacions l’any 1837, Morse va presentar el telègraf, el qual va construir a partir dels estudis de Joseph Henry. No va ser fins l’any 1876 que aparegué el telèfon, creat per Graham Bell i perfeccionat per Edison, l’any 1879 ja funcionava a Londres la primera central telefònica. Si bé amb aquestes aplicacions es podia establir la comunicació a distància, sempre estaven supeditades al cable, a l’any 1887 Hertz va descobrir la transmissió a través de les ones, cosa que Marconi va aprofitar per a la telegrafia sense fils a l’any 1895. En el camp de la il·luminació elèctrica, Brush va idear l’any 1876 la il·luminació amb arc voltaic sistema que es va emprar àmpliament per il·luminar carrers i fàbriques, dos anys més tard Edison treu la làmpada incandescent. A finals del segle XIX va néixer el motor d’explosió, alimentat per combustibles tan diversos com: l’alcohol, el benzol, gas de gasògen, la benzina i finalment la gasolina. L’any 1876 Otto presenta el motor de quatre temps; el 1893 Diesel va presentar el seu motor d’oli pesant, de major rendiment i manteniment inferior. Els motors d’explosió i els motors elèctrics varen desplaçar l’ús de la màquina de vapor. La tècnica i la tecnologia en el segle XX El procés d’industrialització al llarg del segle XX és una conseqüència del segle anterior, on es perfeccionen els enginys, es milloren les tècniques de fabricació i es creen institucions per regular les condicions de treball. Apareix el fenomen de la societat de consum. Henry Ford creà la primera cadena de muntatge d’automòbils l’any 1913, amb l’objectiu d’obtenir un vehicle assequible per tothom. La tècnica de la producció en

sèrie va ser adoptada progressivament a moltes indústries. El perfeccionament dels vehicles es va produir a partir de la Segona Guerra Mundial, millorant-se motors, carrosseries, suspensions, pneumàtics. La indústria de l’automòbil ha esdevingut una de les indústries més importants dels nostres dies. La forta implantació

social de l’automòbil ha comportat la creació i millora de tota la xarxa de carreteres.

TECNOLOGIA

15/18

Així com l’automòbil s’ha destacat com el sistema de transport terrestre privat més estès, el ferrocarril ha esdevingut el transport col·lectiu i de mercaderies amb més implantació, el qual ha passat per la força motriu del vapor, del gasoil i de l’electricitat. I el transport aeri és el que pràcticament ha nascut i ha crescut imparablement en aquest segle des dels primers planejadors, globus i dirigibles fins els actuals avions moguts per motors a reacció. En el 1919 es crea l’Oficina Internacional del Treball per promoure la implantació de millors condicions laborals, en el mateix any a la Conferència Internacional del treball es prenen acords per reduir la jornada de treball a vuit hores diàries i 48 setmanals, la protecció de la maternitat, etc. L’any 1945, després de la Segona Guerra Mundial, amb la creació de l’Organització de les Nacions Unides, es promulga la Declaració universal dels Drets Humans i es constitueix també L’Organització Internacional del Treball. Un dels pilars de la societat actual és la societat de consum, la qual té uns lligams importants amb la industrialització i el sistema econòmic. Es crea un mecanisme en què el consum és un motor de l’economia, en el qual el paper de la tecnologia es crear nous productes que donin resposta a les demandes del consum, i a l’hora generar la necessitat per aquests nous productes: el paper dels mitjans de comunicació, el marqueting, les tècniques de mercat, etc. L’evolució en l’aplicació de nous materials ha estat constant, de tal forma que el volum de plàstics ha arribat a superar el de l’acer, l’any 1970 la producció de plàstics arriba als 29 milions de tones. S’utilitzen nous materials com els semiconductors, els superconductors, nous aliatges metàl·lics, els materials compòsits. Aquest apartat genera una problemàtica mediambiental important: la limitació dels recursos naturals i la contaminació ocasionada per alguns productes com els metalls pesats i els plàstics. En el moment que es pren consciència, la societat ha de prendre mesures per reduir l’impacte ambiental.

En el capítol de l’energia es passa del consum generalitzat del carbó a la dels combustibles fòssils, l’energia nuclear i el gas natural. L’increment del consum energètic és molt gran i genera problemes com l’efecte hivernacle i el forat de la capa de l’ozó, les pluges àcides i el problema del residus radiactius. Sense oblidar els accidents nuclears gravíssims com els de la central americana de Harrisburg l’any 1979 i el de la central soviètica de Txernòbil l’any 1986.

Un altre camp que ha despuntat pels seus avenços és el de la Biotecnologia, amb el que es presenten nombroses objeccions tècniques i ètiques. El camí per transformar genèticament molts productes d’origen vegetal i animal queda obert, si bé en el cas dels vegetals és possible d’obtenir espècies artificialment manipulades més resistents a malalties i a les plaques, queda el dubte de si això pot tenir un efecte secundari a llarg termini sobre els consumidors. En les alteracions genètiques sobre animals, com és el cas de l’ovella clònica Dolly (1197) obre un debat sobre la correcció ètica i el desviament cap els humans que es pot fer d’aquesta tecnologia.

TECNOLOGIA

16/18

La segona revolució industrial: les tecnologies de la informació Si la màquina de vapor i el carbó van ser els protagonistes de la revolució industrial, les tecnologies de la informació i la comunicació lideren el que s’ha anomenat com la segona revolució industrial. Des del primer ordinador electrònic, l’ENIAC (Pennsylvannia,1945) construït amb vàlvules electròniques amb un consum de 150 kW, als actuals ordinadors personals construïts amb semiconductors, molt més potents que l’ENIAC, amb un consum d’uns 150 W, i de la radiotelegrafia a la comunicació via satèl·lit. El salt tecnològic ha estat impressionant i afecta ja pràcticament a totes les activitats humanes, esdevenint un factor decisiu a l’hora de parlar de tecnologia. LA INDUSTRIALITZACIÓ A CATALUNYA Els orígens de la industrialització La història social i econòmica més recent de Catalunya està molt relacionada amb el període de la Revolució industrial que es desenvolupà al llarg del segle XIX, moment en el que es consolida el teixit industrial de Catalunya. Ara bé aquesta parteix de la llarga tradició en el camp tèxtil de la llana, la seda i el cotó (les indianes) dels diversos nuclis que s’especialitzen en aquests: el cotó a Barcelona; la llana a Terrassa, Sabadell, l’Anoia, Moià; la seda a Manresa. La indústria tèxtil apareix com una ocupació complementària al treball dels homes del camp i un treball principal per a la dona i els nens a la llar familiar. La millora de les tècniques agrícoles al llarg del segle XVIII permet la producció d’excedents i l’obertura a altres mercats, el capital procedent del camp es reinvertia en noves indústries. Es considera que la primera fàbrica instal·lada a Catalunya fou a Manresa l’any 1820, la fàbrica dels panyos. La mecanització es produeix en primer lloc en la filatura, amb la importació de les màquines spinning-jenny perfeccionades després per el fuster Ramon Farguell en l’anomenada berguedana o maixerina, i després en el tissatge, l’energia primària per moure les màquines s’obté de l’energia hidràulica dels rius, el qual comporta la concentració d’indústries en el curs dels diversos rius: Llobregat, Ter, Fluvià, Cardener. L’aparició de les fàbriques en forma de colònies al costat dels rius implica un canvi d’hàbits i d’organització social i familiar. La progressiva mecanització desenvolupava al seu voltant la indústria de la maquinària i de la construcció. L’embranzida industrial catalana se situa entre els anys 1834 i 1868, gràcies a la incorporació de noves tecnologies i la inversió de capitals en nous negocis. La primera màquina de vapor s’instal·là a Barcelona a la fàbrica de teixits dels germans Bonaplata, l’any 1831, i l’any següent s’introduïren els telers mecànics, i el 1834 les selfactines per realitzar mecànicament el filat. Això introduí un nou concepte de fàbrica en els nuclis urbans: els vapors. Al 1860 Catalunya disposava de la major part de màquines de vapor de la península i era un dels països europeus més importants en el tèxtil. Juntament amb la implantació dels vapors s’instal·laren a Barcelona fàbriques metal·lúrgiques: la fundició Nueva Vulcano i la fàbrica de construcció de maquinària pesada: La Maquinista Terrestre i Marítima. Altres indústries metal·lúrgiques se situaven al Ripollès La Farga Casanova de Campdevànol. La concentració dels centres fabrils

TECNOLOGIA

17/18

provocà fluxos migratoris del camp a les ciutats. Altres indústries d’importància foren la química, encapçalada per la Societat Anònima Cros que fabricava adobs químics, la indústria surera, a les comarques gironines, especialment a Palafrugell, la indústria del paper a la zona de Capellades i a Girona. Catalunya no disposa de recursos naturals ni energètics importants, això ha estat una de les principals dificultats que s’ha trobat la indústria catalana i que ha condicionat la seva expansió. El carbó de les mines catalanes és de baixa qualitat, les extraccions més importants es localitzaren a Sant Joan de les Abadesses, a l’Alt Berguedà i a Calaf, per cobrir les necessitats el carbó s’havia de portar d’Astúries i del sud de Gales (Anglaterra), i després distribuir als principals centres consumidors, per la qual cosa es va crear la xarxa de ferrocarrils: les línies de Terrassa, Manresa, Ripoll. Quant als recursos hidràulics, la temporalitat i limitació del cabal dels rius catalans, fa que l’energia hidràulica no tingui un gran potencial. A principis del segle XX, el gas ciutat s’instal·là a 32 nuclis urbans. A finals del segle XIX es construïren les primeres centrals hidroelèctriques del Pirineu a les conques del Freser i del Ter. A la taula següent es pot apreciar la distribució de l’energia primària a Catalunya entre 1841 i 1935, expressada en TEC (Tones Equivalents de Carbó):

Any Hidràulica Carbó Hidroelectricitat Petroli 1841 73 217 12 308 1850 78 148 66 166 1860 88 651 131 367 1870 125 472 187 355 6 059 1880 169 358 367 419 2 014 5 552 1890 216 585 547 387 6 692 7 470 1900 299 489 775 661 39 694 9 670 1910 509 485 995 012 70 677 6008 1920 507 851 724 382 480 152 18 521 1930 503 546 1 464 016 970 154 200 180 1935 500 546 1 433 793 1 153 480 269 235

El fort increment dels preus del carbó després de la Primera Guerra Mundial accelerà la implantació d’altres fonts energètiques, bàsicament la electricitat. Abandonant-se progressivament la força del vapor. El desenvolupament industrial a Catalunya en el segle XX La configuració industrial a principi de segle no varia gaire respecte els sectors del segle passat, però amb una major producció i grans fàbriques com La Espanya Industrial. Com a subsector de la indústria mecànica sorgí la de fabricació d’automòbils. L’any 1904 es creà la Hispano Suïssa i l’any 1920 la Ford Motor Ibèrica. L’esdeveniment de la Guerra Civil (1936-39) transvalsà la indústria catalana, que en molts casos es va dedicar al subministrament dels militars, provocant-se un estancament tecnològic i una important davallada en la producció. Les indústries química i tèxtil van patir greus retrocessos i la metal·lúrgica va reeixir. En la postguerra, la indústria tèxtil es recuperà però, com a tot l’estat va romandre tancada a les innovacions tecnològiques de

TECNOLOGIA

18/18

l’exterior, és el període de l’autarquia. A partir del 1946 despunta de nou la indústria metal·lúrgica amb la creació de les empreses ENASA(Pegaso), la SEAT (1950) i Motor Ibérica (1954). En la dècada dels seixanta es produeix una concentració industrial a les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, l’Anoia, el Bages i el Ripollès. Al final de la dècada dels 60 es posa en marxa el complex petroquímic de Tarragona, amb la participació d’empreses multinacionals com Basf, Bayer, Dow amb tot un seguit de problemes mediambientals i socials. A la dècada dels setanta es produeix una crisi econòmica i industrial molt important als països occidentals, a Catalunya afectà fortament la indústria tèxtil, tancant-se moltes empreses i incrementant les taxes d’atur. Les empreses que no s’havien innovat tecnològicament van ser les primeres en patir aquesta crisi. A la dècada dels vuitanta, es produeix una diversificació de les indústries i s’intenta crear nuclis especialitzats en alta tecnologia. És el cas del Parc Tecnològic del Vallès, i la promoció de la formació de tècnics les universitats catalanes, especialment la Universitat Politècnica de Catalunya, que adquireix gran prestigi en el camp de les enginyeries. Alguns documents per complementar la informació d’aquest document: prof. Manuel Medina (UB): Tecnociencia: http://www.ub.es/prometheus21/articulos/archivos/Tecnociencia.pdf Tecnociencia, retos, modelos: http://www.ub.es/prometheus21/articulos/RetosTC%AADF.pdf José Antonio Acevedo Díaz (OEI): ¿Qué puede aportar la historia de la Tecnología a la educación CTS?: http://www.campus-oei.org/salactsi/acevedo3.htm