LA XURMA

Des de l’Època Clàssica fins a l’Edat Mitjana els remers, anomenats també GALIOTSi en el seu conjunt «XURMA» eren, majoritàriament, homes lliures.

A finals del segle XV es canvia la manera d’utilitzar els rems: els galiots ja no

portaran un rem cadascú, sinó que en compartiran un de més llarg entre tres, quatre

o cinc, un dels quals, el que es col·locava a l’extrem del rem, conegut com a

VOGAVANT, coneixia la tècnica de la voga, mentre que els altres imitaven el

seu moviment fent força. D’aquesta manera, ja no calia tanta mà d’obra especialitzada,

i es va començar a utilitzar qualsevol home amb prou força per manejar el rem.

A partir del segle XV, el rei de França Carles IV va autoritzar que es reclutessin

condemnats per a aquesta missió. L’any 1530, davant la manca de professionals, el

rei Carles I d’Espanya promulgà una llei segons la qual es substituïen els càstigs

corporals i els desterraments per la PENA A GALERES.

PENA A GALERES

Fins al segle XVI les penes i els càstigs s’executaven sobre la persona. A partir d’aleshores passen a

pagar-se amb un servei a la Corona. D’aquesta manera, aquell que és condemnat, perd la llibertat i

els drets i es converteix en un esclau del rei. La majoria d’homes sans són CONDEMNATS AGALERES per solucionar la manca de remers professionals que hi havia, en les quals, degut a la

duresa de les condicions, molts d’ells hi acabaven els seus dies .

Abans de ser conduït a galeres, el condemnat passava una

inspecció mèdica i se’l registrava en uns llibres anomenats

«GENERALES DE ASIENTOS», on s’anotava la

pena que havia de pagar i, de forma ben detallada, totes les

seves dades i característiques físiques per tal de poder-lo

identificar si fugia.

Els penats a galeres eren lligats i feien

el VIATGE A PEU o en carros

des del destí fins als ports on atracaven

aquestes presons flotants.

LA VIDA A LA GALERA

Una vegada a la galera, el galiot era ENCADENAT pel peu al seu banc amb un grilló, pràcticament

a la intempèrie, d’on no se’n mouria fins arribar a un nou port. Allà remava, menjava, dormia... i fins

i tot hi feia les seves necessitats, que ni per això eren deslligats.

Els presoners eren RAPATS cada quinze dies per motius d’higiene i, sobretot, com a símbol

d’identificació de la seva condició. Als musulmans se’l permetia conservar un ble de cabell perquè

creien que en morir Al·là els estiraria per ell cap al paradís.

La ració d’ALIMENTACIÓ diària consistia en 26 unces de pa de farina (pa passat pel forn dues

vegades per augmentar-ne la seva conservació) i un plat de llegum, generalment sense oli, tot i que

així ho disposessin les ordenances. A la ració del bones boies s’hi afegia porc i vi.

La pena a galeres va ABOLIR-SE l’any 1748, moment en que l’artilleria ja s’havia desenvolupat

molt i els combats navals deixaren de realitzar-se mitjançant l’abordatge.

- Es pena a 10 anys de galeres els miners o altres persones que venguinmetalls sense estar marcats amb la insígnia reial. A perpetuïtat els reincidents.

- Es pena a 5 anys de galeres els propietaris de banys públics així com aaquells que hi acudeixin habitualment.

- Es pena a 6 anys de galeres els gitanos majors de 18 anys sense ofici nisenyor (per no haver marxat d’Espanya). A perpetuïtat els reincidents.

- Es pena a 100 bastonades i 4 anys de galeres els moriscs que conservin elsseus costums, creences i llengua antigues. A 4 anys de galeres el morisc localitzatfora dels regnes de València, Aragó o Navarra. A perpetuïtat els reincidents.

- Es pena a 4 anys de galeres els lladres que delinqueixin per primera vegada,i amb 100 bastonades i a perpetuïtat els reincidents.

- Es pena a 5 anys de galeres els bígams.

- Es pena a 10 anys de galeres els blasfems de Déu Nostre Senyor. Aperpetuïtat els reincidents.

- Es pena a 10 anys de galeres aquells que perverteixin la dona.

- Es pena a 4 anys de galeres aquells que es cobreixin amb una màscara,encara que sigui en temps de Carnaval.

- Es pena a 4 anys de galeres els ganduls. A perpetuïtat els reincidents.

LES CONDEMNES

A partir del segle XVII els càstigs corporals i els desterraments que sofreixen els condemants per

la justícia s’eliminen i les penes passen a pagar-se amb un servei a la Corona, segons les noves

lleis promulgades per Carles I el 1639. D’aquesta manera aquell que és condemnat per la llibertat

i els drets i, si és apte, s’envia a galeres durant els anys que pel delicte que hagi comès es

marcava. Evidentment la pena era diferent pel plebeu que pel noble.

Heus aquí uns quants exemples de condemnes:

CONDICIONS DE VIDA

La HIGIENE a les galeres era pràcticament nul·la. La baixa borda facilitava la constant circulació

d’aigua per la coberta, que ajudava a netejar-la dels residus que hi poguessin haver, però que

provocava que els galiots tinguessin els peus permanentment en remull.

La manca d’higiene dels entre 200 i 400 homes que solien reunir-se en una galera, va fer que la

sentor es fes cèlebre arreu. Per poder-ho suportar, els oficials tenien un perfumista que ruixava

contínuament l’aire amb essències, però era gairebé impossible eliminar la PUDOR de l’ambient.

Degut a aquesta insuportable fortor, les galeres no podien comptar amb el factor sorpresa per a

realitzar un atac, perquè se les olorava de lluny. Es diu que aquest tipus de vaixell es flairava abans

de veure’l.

La humitat, el fred, el sol, la sal, la brutícia, la mala alimentació, les tortures... anaven corrompent

els cossos dels remers que sobrevivien una mitja de dos anys.

No té cadascú més que una taula d’un peu i mig d’ample com a jaç, tant si estan sans com si no;

els que estan ajaguts a l’esquena, prop de la popa (on hi ha els oficials) , no s’atrevirien a moure’s

(encara que fossin rosegats pels polls), perquè les cadenes amb les que estan lligats, fent soroll

en moure’s, farien despertar alguns oficials, el còmit o sotscòmit, els quals no deixarien de

propinar-els-hi una bona bastonada, que és més dura que la incomoditat dels paràsits.

Abad Bíon. Relació de turments que es fa sofrir als protestants que estan a les galeres de França.

Extret del llibre «Gloria y miseria de la Galeras» de R.Burlet i A. Zysberg.

Galiots a l’obra de Cervantes

I «Dio la galera al traste en Berbería,I donde la furia de un juez me pusopor espalder de la siniestra banda;mudé de cautiverio y de ventura;quedé en poder de turcos por esclavo;de allí a dos meses, como el cielo plugo,me levanté con una galeota;cobré mi libertad y ya soy mío.»Entremés El Rufián viudo llamado TrampagosEntremés El Rufián viudo llamado TrampagosEntremés El Rufián viudo llamado TrampagosEntremés El Rufián viudo llamado TrampagosEntremés El Rufián viudo llamado Trampagos

«... don Quijote alzó los ojos y vio que por el camino que llevaba venían hasta doce hombres a pie, ensartados,como cuentas, en una gran cadena de hierro por los cuellos, y todos con esposas a las manos. Venían ansi mismocon ellos dos hombres de a caballo y dos de a pie; los de a caballo, con escopetas de rueda, y los de a pie,con dardos y espadas; y que así como Sancho Panza los vido, dijo: Ésta es cadena de galeotes, gente forzada delrey, que va a las galeras.»Cap. 22 Primera part del QuixotCap. 22 Primera part del QuixotCap. 22 Primera part del QuixotCap. 22 Primera part del QuixotCap. 22 Primera part del Quixot

«Venía diferentemente atado que los demás, porque traía una cadena al pie, tan grande que se le liaba por todo elcuerpo, y dos argollas a la garganta, la una en la cadena, y la otra de las que llaman guardaamigo o piedeamigo,de la cual descendían dos hierros que llegaban a la cintura, en los cuales se asían dos esposas, donde llevaba lasmanos cerradas con un grueso candado, de manera que ni con las manos podía llegar a la boca, ni podía bajar lacabeza a llegar a las manos (...) Para servir a Dios y al rey, otra vez he estado cuatro años, y ya sé a qué sabeel bizcocho y el corbacho»Cap. 22 de la primera part del QuixotCap. 22 de la primera part del QuixotCap. 22 de la primera part del QuixotCap. 22 de la primera part del QuixotCap. 22 de la primera part del Quixot

«En efecto, las galeras llegaron con la presa de un bergantín de moros que las dos habían tomado en el camino;el mismo día aherrojaron en ellas a los soldados, desnudándolos del traje que traían y vistiéndoles el de remeros:transformación triste y dolorosa, pero llevadera; que la pena, que no acaba la vida, la costumbre de padecerla la hacefacil.»Llibre III, cap. 12 de Los trabajos de Persiles y SigismundaLlibre III, cap. 12 de Los trabajos de Persiles y SigismundaLlibre III, cap. 12 de Los trabajos de Persiles y SigismundaLlibre III, cap. 12 de Los trabajos de Persiles y SigismundaLlibre III, cap. 12 de Los trabajos de Persiles y Sigismunda

Era tan cruel el hijo de Barbarroja, y trataba tan mal a sus cautivos, que, así como los que venían al remo vieronque la galera Loba les iba entrando y que los alcanzaba, soltaron todos a un tiempo los remos, y asieron de sucapitán, que estaba sobre el estanterol gritando que bogasen apriesa, y pasándole de banco en banco, de popa aproa, le dieron bocados, que a poco más que pasó del árbol ya había pasado su ánima al infierno: tal era, comohe dicho, la crueldad con que los trataba y el odio que ellos le tenían.»Cap. 39 Primera parte del QuijoteCap. 39 Primera parte del QuijoteCap. 39 Primera parte del QuijoteCap. 39 Primera parte del QuijoteCap. 39 Primera parte del Quijote

Els presos anant camí a les galeresEls presos anant camí a les galeresEls presos anant camí a les galeresEls presos anant camí a les galeresEls presos anant camí a les galeresLos prisioneros camino de las galerasLos prisioneros camino de las galerasLos prisioneros camino de las galerasLos prisioneros camino de las galerasLos prisioneros camino de las galeras

Empresonant enemicsEmpresonant enemicsEmpresonant enemicsEmpresonant enemicsEmpresonant enemicsApresando enemigosApresando enemigosApresando enemigosApresando enemigosApresando enemigos

Vida d’un galiotVida d’un galiotVida d’un galiotVida d’un galiotVida d’un galiotLa vida de un galeoteLa vida de un galeoteLa vida de un galeoteLa vida de un galeoteLa vida de un galeote

Rebelió de galiotsRebelió de galiotsRebelió de galiotsRebelió de galiotsRebelió de galiotsRebelión de galeotesRebelión de galeotesRebelión de galeotesRebelión de galeotesRebelión de galeotes

(…) habiendo entrado casi dos leguas, diose orden que se bogase a cuarteles en tanto que comíamos algo, queiba bien proveída la barca, puesto que los que bogaban dijeron que no era aquél tiempo de tomar reposo alguno,que les diesen de comer los que no bogaban, que ellos no querían soltar los remos de las manos en manera alguna(…)Cap. 41 de la primera part del QuixotCap. 41 de la primera part del QuixotCap. 41 de la primera part del QuixotCap. 41 de la primera part del QuixotCap. 41 de la primera part del Quixot

«...si la lleváis, dádmela, para socorrer con ella a un desmayado muchacho que va en el carro, condenado a galeraspor dos años, con otros doce soldados, que, por haberse hallado en la muerte de un conde los días pasados, vancondenados al remo, y sus capitanes, por más culpados, creo que están sentenciados a degollar en la corte»Los trabajos de Persiles y Sigismunda (libro III, cap. 11)Los trabajos de Persiles y Sigismunda (libro III, cap. 11)Los trabajos de Persiles y Sigismunda (libro III, cap. 11)Los trabajos de Persiles y Sigismunda (libro III, cap. 11)Los trabajos de Persiles y Sigismunda (libro III, cap. 11)

Voga per quatreVoga per quatreVoga per quatreVoga per quatreVoga per quatreBoga por cuatroBoga por cuatroBoga por cuatroBoga por cuatroBoga por cuatro

Retrat d’un grup de condemnats a galeresRetrat d’un grup de condemnats a galeresRetrat d’un grup de condemnats a galeresRetrat d’un grup de condemnats a galeresRetrat d’un grup de condemnats a galeresRetrato de un grupo de condenados a galerasRetrato de un grupo de condenados a galerasRetrato de un grupo de condenados a galerasRetrato de un grupo de condenados a galerasRetrato de un grupo de condenados a galeras