cep camp experimental de la protohistòria. fortalesa ......cep camp experimental de la...

CEP Camp Experimental de la Protohistòria. Fortalesa ilergeta dels Estinclells

Llicència retribuïda 133

CAMP D’EXPERIMENTACIÓ DE LA PROTOHISTÒRIA (CEP). El procés de

l’arquitectura. La restitució d’ un taller de premsat d’època ibèrica (cases 15 i 16)

1. OBJECTE DEL PROJECTE

El present projecte té per objecte la realització dels treballs d’arquitectura experimental

a la fortalesa ilergeta dels Estinclells (Verdú, l’Urgell).

2. AUTORS DEL PROJECTE

Equip Estinclells1

3. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

3.1. Situació

El poblat ibèric dels Estinclells és un assentament ilerget del segle III aC situat a la

comarca de l’Urgell. Es troba ubicat en una punta d’un promontori allargassat del terme

de Verdú, envoltat de planes fèrtils. Actualment, sota la seva falda sud, hi circula la

carretera que va de Tàrrega a Sant Martí de Maldà. Es troba situat a 5 Km de Verdú i a

7 Km de Tàrrega. L’accés al jaciment és fàcil. El tram final es fa per un camí de terra de

150 metres de recorregut.

1 David Asensio Vilaró, Ramon Cardona Colell, Conxita Ferrer Àlvarez, Jordi Morer de Llorens, Josep

Pou Vallès, Oriol Saula Briansó



Es tracta d’un conjunt d’estructures força complet i relativament ben conservat que

constitueix un clar exemple del que seria un poblat ibèric de reduïdes dimensions, però

amb una entitat defensiva i de control de territori destacable.

3.2. Antecedents

Gràcies a les diferents intervencions dutes a terme, excavacions programades dins del

marc del projecte d’investigació i dues intervencions d’excavació i consolidació fetes

ens els tres Plans d’ocupació sol·licitats els anys 2003, 2004, 2005 i 2010, s’ha excavat

la pràctica totalitat del jaciment (s’ha recuperat gairebé tot el tram urbanístic de

l’assentament) recuperant-se en un estat més que acceptable més de la meitat de les

cases de l’assentament.

Conegut des de començaments del segle XX, el poblat ibèric dels Estinclells ha

esdevingut durant els darrers anys un referent fonamental per al coneixement de la

cultura ibèrica ilergeta. El major impuls que ha tingut la investigació del jaciment ha

estat gràcies al Servei d’Ocupació de Catalunya juntament amb el Consell Comarcal de

l’Urgell. Ambdues institucions han dut a terme, l’any 2003-04, 2004-05, 2005-06 i

2009-10 sengles Plans d’Ocupació que, a banda de potenciar el coneixement científic

del jaciment, han contribuït de forma decisiva a la seva preservació i difusió social.

Gràcies a aquestes intervencions una part del jaciment ja és visitable.

El bon estat de conservació d’una gran part del jaciment, amb zones que conserven tota

la part construïda en pedra, i el fet de tractar-se d’una excavació realitzada amb

modernes tècniques d’excavació i d’anàlisis complementàries, ha permès obtenir prou

dades per plantejar una interpretació arquitectònica de les restes exhumades emprant

tècniques d’arqueologia experimental.

Els únics antecedents d’arquitectura experimental ibèrica duts a terme a Catalunya es

van desenvolupar al jaciment ibèric d’Alorda Park o les Toixoneres de Calafell (Baix



Penedès). Els anys1993 i 1994 es va desenvolupar el Projecte de reconstrucció del

poblat ibèric de Calafell2. Aquest pretenia transformar el jaciment arqueològic en un

model en el que fos comprensible la seva interpretació per un públic d’ampli espectre3.

3.3. La intervenció a realitzar

3.3.1. Consideracions prèvies

Per plantejar la intervenció s’ha optat per a la interpretació arquitectònica del conjunt

utilitzant els mateixos materials que els recuperats a l’excavació arqueològica del

jaciment i emprant tècniques d’arqueologia experimental. Allà on els resultats de les

excavacions no ofereixen informació s’ha cercat en altres jaciments de la mateixa època

o en la comparació etnogràfica.

Per a redactar el present projecte s’han tingut en compte les observacions fetes sobre la

mateixa interpretació arquitectònica original de l’assentament. Per completar la

2 El projecte va ser presentat en el marc de la I Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell, celebrada en aquesta localitat entre els dies 20 i 22 de gener del 2000. Publicat a BELARTE, M.C.; POU,J.; SANMARTÍ, J.; SANTACANA, J. (ed.): Tècniques constructives d’època ibèrica i experimentació arquitectònica a la Mediterrània. Actes de la I Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell. Arqueomediterrània, 6. Universitat de Barcelona. 2001. 3 Aquesta intervenció ha generat una notable bibliografia. Destaquen les següents publicacions: - POU, J., SANMARTÍ, J. i SANTACANA, J.: “La reconstrucció del poblat ibèric d'Alorda Park o de les Toixoneres (Calafell, Baix Penedès)”. Tribuna d'Arqueologia, 1993-94, Dept. de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1995. Pàg. 51-62. - POU, J., SANMARTÍ, J. i SANTACANA, J.: “Hipòtesis constructives i experimentació a la ciutadella ibèrica de Calafell”. Miscel·lània Penedesenca 1996. Sant Sadurní d’Anoia, 1999. Pàg. 87-106. - POU, J.: “El projecte Ciutadella ibèrica de Calafell” . Segones jornades de patrimoni cultural i societat. Premià de Mar, 1999. Pàg. 43-50. - ASENSIO, D, MORER, J. i POU, J: “Técnicas de construcción protohistóricas a partir de la reconstrucción experimental de la Ciudadela Ibérica de Calafell (Taragona)”. Actas del II Congreso Nacional de Historia de la Construcción. A Coruña, 2000 - ASENSIO, D, MORER, J., POU, J., SANMARTÍ, J. i SANTACANA, J.: “El projecte d’interpretació arquitectònica de la ciutadella ibèrica de Calafell (Baix Penedès)”. Tècniques constructives d’època ibèrica i experimentació arquitectònica a la Mediterrània. Actes de la I Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell. Universitat de Barcelona, 2001. - POU, J.: “Piedra, tierra y madera: la arqueología experimental aplicada a la protohistoria”. Actas de los XV Cursos Monográficos sobre el patrimonio histórico. Reinosa, 2005.



informació s’ha dut a terme un estudi etnogràfic, entre d’altres, per part dels signants del

present projecte al nord d’Àfrica, més concretament a la zona de l’Atles i Antiatles

magrebí. Aquest estudi es va dur a terme els mesos d’abril de 2008 i el desembre de

2009 i va servir per obtenir dades sobre aquells aspectes de la dinàmica i evolució

constructiva d’edificacions fetes amb els mateixos materials que els emprats a la

fortalesa dels Estinclells i que no havien pogut ser documentats a través de l’observació

en el mateix jaciment arqueològic.

A diferència de l’esmentat projecte de Calafell, la intervenció que es proposa realitzar

no serà sobre les mateixes restes arqueològiques originals, sinó que es farà una recreació

a escala 1:1 a 100m aproximadament del mateix jaciment i amb la mateixa orientació

que els recintes originals. En aquest sentit, es reproduirà topogràficament el traçat dels

recintes objecte de la intervenció, això és els recintes 15 i 16, així com del fragment de

la muralla a la qual s’adossarien aquests recintes4. Cal dir que, en el sector del jaciment

corresponent a aquests recintes, no s’ha conservat el traçat original de la muralla que

encerclava tot l’assentament. És per això que, en aquest cas s’ha projectat el traçat de la

muralla que sí es conservava en altres zones del poblat, i es reproduirà emprant la

mateixa tècnica constructiva que l’original.

La llicència d’estudis atorgada a Ramon Cardona Colell durant el curs 2009 i 2010 ha

permès ordenar i plantejar tot el projecte futur sobre el jaciment, alhora que plantejar els

ponts necessaris per al seu aprofitament didàctic des del món de l’ensenyament.

3.3.2. Els materials

Els alçats dels murs de les cases i de la muralla s’aixecaran en pedra, essent la seva

alçada d’uns 50 cm. Aquests sòcols es bastiran tenint present la màxima alçada

conservada i que era la màxima alçada de la que disposaven aquests, tal com es desprèn

del fet que, a aquesta alçada el sòcol es trobava anivellat per poder continuar la

construcció amb material terrós. Damunt d’aquests murs petris, lligats amb morter de 4 La reproducció topogràfica serà duta a terme per l’empresa SAF de Verdú.



fang s’aixecaran les parets emprant tovots, ja que es tracta de l’únic sistema documentat

en el procés d’excavació.

En el cas de la muralla s’utilitzarà un mòdul per als tovots de 50x25x10 cm. En el cas

de les parets dels recintes s’empraran tovots de 40x35x10 cm ja que és un dels mòduls

documentats durant el procés d’excavació del jaciment. Puntualment s’utilitzaran tovots

de 26x14x11 cm, també documentats en l’excavació arqueològica. Per fer tovots

s’emprarà la mateixa terra recuperada durant el procés d’excavació, barrejada amb palla

i aigua. El resultat d’aquesta barreja és introduït dins de motlles de fusta, que donen la

forma i dimensions finals de cada tovot.

A diferència d’altres excavacions, en el cas del poblat dels Estinclells no s’ha

documentat la construcció basada en el sistema de tapial, per la qual cosa es descarta la

utilització d’aquest sistema.

Les cobertes van sostingudes amb bigues de fusta, col·locades a una distància de 50 cm

entre els seu centres, ja que, a manca de dades arqueològiques, es considera que aquesta

distància és suficient per mantenir el pes de la coberta i facilitar el trànsit pel seu

damunt. No es disposa d’informació arqueològica del mateix jaciment per saber com es

realitzaven els trams entre les bigues, però es disposa d’indicis per proposar un tipus de

coberta. Entre les restes dels enderrocs d’alguns dels recintes excavats s’han recuperats

fragments de coberta formats per argiles suposadament originàries de la mateixa zona

on es troba l’assentament. Alguns d’aquests fragments conserven empremtes de

vegetals. Analitzades macroscòpicament semblen correspondre a l’espècie Imperata

cylindrica encara actualment molt present a la zona i coneguda amb el nom de canya

xisca. S’han realitzat proves per determinar les empremtes que aquest material vegetal

deixa en una barreja d’argila i palla i els resultats han estat positius.

Per tant, es proposa un entrebigat format per brancatge d’entre 2 i 4 cm de diàmetre, el

qual serà cobert per la canya xisca que servirà de suport per a l’argila que serà barrejada



amb palla. La palla emprada serà la d’alguna de les espècies de cereals documentades al

mateix jaciment5.

Per sobre de la preparació descrita es col·locaran tres capes d’argila barrejada amb palla

que haurien de permetre impermeabilitzar les coberts evitant-ne filtracions d’aigua. Es

considera que tres capes d’entre 8 i 10 cm és l’aconsellable per aconseguir aquesta

impermeabilització. Això no exclou que s’haurà de dur a terme una programació de

manteniment a la qual es farà referència posteriorment. Malgrat que els paral·lels

consultats en l’estudi etnogràfic no poden ser copiats, atès que les construccions que es

realitzen actualment amb aquest sistema a la zona estudiada, totes utilitzen plàstics entre

les canyes i les capes d’argila, la informació oral proporcionada per constructors que

havien realitzat aquest tipus de construccions amb anterioritat a la utilització de plàstics,

apunten a l’aplicació d’un mínim de tres capes d’argila barrejada amb palla. Prèviament

a la seva aplicació, però, l’argila serà garbellada per apartar-ne els nòduls de mida

superior als 3-4 cm i que dificulten la formació d’una capa homogènia. La palla amb la

que es barrejarà l’argila també serà trinxada per aconseguir fragments no més grans de

5-6 cm per tal de facilitar una millor barreja d’ambdós materials (argila i palla). Un cop

més cal remetre’s a l’estudi etnogràfic per justificar aquesta actuació. La proporció entre

l’argila i la palla serà aproximadament de 4:1.

Els càlcul de material necessari per a realitzar la intervenció és el següent:

Tovots:

Muralla: 2800 tovots de 50x25x10cms

Recintes: 2187 tovots de 40x35x10 cms

En total seran 66 metres cúbics de terra (35 per la muralla i 31 per les cases).

5 L’anàlisi carpològica duta a terme per Daniel López, F. Xavier Cantero i Almudena Yagüe en diferents

estrats del recinte 15 ha revelat la presència de diferents cereals, sobretot blat i ordi).



Bigues de fusta:

114 bigues de fusta de 2,5m de llargada x 0,10/0,12 cm de diàmetre

20 bigues d'1m de llargada x 0,10/0,12 cm de diàmetre

2 bigues de 2,5m de llargada x 0,15/0,20 cm de diàmetre

19 bigues de 4,5m de llargada x 0,15/0,20 cm de diàmetre

A això caldrà afegir brancatge per cobrir uns 15 metres quadrats de cobertes, canya

"xisca" per escampar per sobre i uns 3 metres cúbics d'argila per a fer les cobertes, que

caldria barrejar amb palla de blat.

3.3.3. Descripció de la intervenció d’arquitectura expe1rimental

Pel que fa al tram de la muralla, que s’aixecarà en primer lloc (la totalitat de recintes

excavats s’adossen al mur perimetral, per la qual cosa es dedueix que aquest va ser

construït amb anterioritat als recintes), tindrà una llargada de 10m i una amplada

d’1,10m. L’alçada dels primers 50 cm serà realitzat amb pedres de mida gran, unides

amb fang. Per damunt s’alçaran 3,5m de paret terrosa formada per tovots de 50x25x10

cm units amb fang. L’alçada total de la muralla ve donada per l’alçada mínima que han

de disposar els recintes que s’hi adossen tenint en compte que cal incloure un pas de

ronda, tal com es descriurà posteriorment. A aquest alçat s’afegirà un ampit de tovots

rematat amb una filera de pedres lligades amb fang d’uns 80 cm d’alçada per 50 cm

d’amplada. D’aquesta forma s’aconseguirà una alçada exterior del tram de muralla de

gairebé 5m, alçada mínima per tal que la muralla sigui efectiva a nivell defensiu.

Pel que fa al conjunt format pels recintes 15 i 16 la proposta arquitectònica és aixecar

els murs amb tovots de 40x35x10 cm, reproduint un els models recuperats durant el

procés d’excavació del mateix jaciment. Aquestes mides s’ajusten perfectament a

l’amplada dels sòcols de pedra originals, la qual oscil·la entre els 45 i 50 cm. El sistema

de col·locació serà trencant les juntes de la filera immediatament inferior per tal de

donar una major consistència i estabilitat als murs.



Ambdós recintes presenten dues estances separades per un mur que els divideix en dos

habitacles. El més allunyat de la porta d’accés i que, per tant, té com a paret de fons la

muralla, es troba situat a 2,5m d’aquesta. L’excavació d’altres recintes del mateix

jaciment amb la mateixa disposició que els recintes 15 i 16 ha posat de manifest la

presència d’un segon pis en l’estança que es troba a tocar de la muralla6. Aquest fet s’ha

interpretat com la conseqüència de la necessitat de disposar d’un pas de ronda

suficientment ample com per permetre una circulació fluida de persones i, potser,

d’algun instrument defensiu. Aquest darrer fet és, però, difícil de demostrar, ja que no

s’ha recuperat cap element que faci pensar en la presència d’algun tipus d’armament

pesant, com per exemple una ballesta. En tot cas, la presència d’aquesta segona planta

és segura, ja que, d’altra banda, resultaria molt difícil l’accés a la part alta de la muralla

que, cal recordar, ha de disposar d’una alçada mínima de 4m per tal de ser efectiva.

6 Els resultats de les excavacions de la fortalesa dels Estinclells, especialment de la distribució i

característiques dels diferents recintes, han estat abastament donats a conèixer. En destaquen les següents publicacions: - ASENSIO, D.; CARDONA, R.; FERRER, C.; MORER, J.; POU, J. i SAULA, O.: “El jaciment ibèric dels Estinclells (Verdú, Urgell): un assentament fortificat ilerget del segle III aC”. Revista d’Arqueologia de Ponent, núm. 13. Lleida, 2003. - ASENSIO, D.; CARDONA, R.; FERRER, C.; MORER, J.; POU, J. i SAULA, O.: “Noves dades sobre el nucli fortificat ilergeta dels Estinclells (Verdú, Urgell)”. XIII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Món Ibèric als Països Catalans. Puigcerdà, 2005. - ASENSIO, D.; CARDONA, R.; FERRER, C.; MORER, J.; POU, J. i SAULA, O.: “Noves investigacions arqueològiques a l’assentament fortificat ilergeta dels Estinclells (Verdú, Urgell)”. Oppidum, núm. 3. Solsona, 2005. - ASENSIO, D.; CARDONA, R.; FERRER, C.; MORER, J.; POU, J. i SAULA, O.: “El jaciment ibèric dels Estinclells (Verdú, Urgell): un assentament fortificat ilergeta del segle III aC”. Tribuna d’Arqueologia 2003-2004. Dept. de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2005. - ASENSIO, D.; CARDONA, R.; FERRER, C.; GARCIA-DALMAU, C.; MORER, J.; POU, J. i SAULA, O.: “L’arquitectura domèstica en el nucli fortificat ilergeta dels Estinclells (Verdú, l’Urgell), segle III aC”. L’espai domèstic i l’organització de la societat a la protohistòria de la Mediterrània occidental (1r mil·lenni aC). Actes de la IV Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell (Calafell-Tarragona, 6 al 9 de març de 2007). Arqueomediterrània 11. Universitat de Barcelona, 2009.



Casa 15

Casa 16



Planta de la casa 15



Planta casa 16



Per tant, els recintes més propers a la muralla disposaran d’un trespol a la mateixa

alçada que la coberta del recinte anterior. Aquest es farà amb bigues de fusta recobertes

a la part superior amb el mateix sistema que el descrit en l’apartat de materials. En

aquest cas, però, s’experimentarà un altre sistema de col·locació de les bigues. Atès que

aquest espai és de dimensions més reduïdes que el primer recinte al qual s’accedeix des

de l’exterior, les bigues necessàries no ultrapassen en cap cas els 2,5m de llargada. Així,

tant el pis del trespol com la coberta superior de la segona planta es cobriran amb bigues

d’entre 10 i 12 cm de diàmetre col·locades una a tocar de l’altra. Per sobre d’aquesta

base es regularitzarà amb canya xisca i s’aplicaran les capes d’argila barrejada amb

palla anteriorment descrites.

Experimentació amb canya xisca

L’acabat final d’aquestes parets alçades a base de tovots serà un arrebossat fet amb el

mateix material amb la que es fabriquen aquests, la qual cosa donarà un aspecte



uniforme a la construcció. Es deixaran alguns fragments de paret sense arrebossar per

poder incorporar l’explicació del sistema constructiu al discurs didàctic.

La diferència d’alçada entre els recintes més propers a la muralla i els que donen a la

façana de les cases permetrà l’obertura d’un pas entre aquests recintes a l’alçada de

l’altell del recinte posterior. D’aquesta manera es podrà accedir al terrat dels recintes

davanters. En les construccions amb coberta plana que encara es conserven a l’actualitat

a les zones de la Mediterrània i de l’Àfrica subsahariana els terrats són utilitzats com un

espai més per a desenvolupar-hi activitats de diverses característiques. A través d’una

senzilla escala de fusta es podrà accedir, al seu temps, des del terrat dels recintes

davanters al dels recintes adossats a la muralla.

Pel que fa a les cobertes, la ubicació de les cases en la xarxa viària marca la direcció

dels desguassos i orientacions d’aquestes, que havien de lliurar les aigües vers la zona

central del poblat, per tal de poder ser acumulada a la gran cisterna central. Es plantegen

dues hipòtesis possibles: fer la coberta plana, seguint els models de l’arquitectura púnica

i la popular nord-africana, grega i eivissenca, o bé fer cobertes amb pendents més

pronunciades. S’opta per la primera en base als paral·lels etnogràfics documentats en

l’estudi realitzat al Marroc anteriorment esmentat.

Les cobertes seran rematades amb una revora al seu voltant. La funció principal

d’aquestes serà que l’aigua de pluja que caigui al seu damunt sigui conduïda cap a unes

obertures que es faran expressament per afavorir-ne l’evacuació. En aquests punts de

sortida d’aigües pluvials es col·locarà una pedra o una fusta de perfil còncau incrustada

a la paret que evitarà que l’aigua regalimi directament sobre la paret. Els desguassos

pluvials d’aquests recintes es faran en direcció cap al que era el carrer que, en el poblat

original, transitava entre la cisterna central i els edificis perimetrals, ja que l’aigua era

conduïda cap a la cisterna per ser aprofitada per al consum.

Un dels principals problemes que s’han detectat en construccions fetes amb materials

terrosos ha estat l’encaix de la barreja d’argila i palla amb parets verticals a les quals



aquesta s’hi lliurava. L’argila és un material que es dilata o es contrau en funció de la

humitat que absorbeix. Així, en èpoques de calor i/o d’humitat molt baixa, aquest

material se separa de les parets, ja siguin de pedra o de terra. Aquest fet provoca que,

quan es produeix un nou episodi de pluges tinguin lloc filtracions per l’espai entre la

paret i la coberta, provocant que la humitat penetri als elements vegetals (canyes i

bigues) la qual cosa acaba provocant que aquestes es podreixin.

L’encaix entre la coberta dels recintes anteriors i la paret sobrealçada amb tovots que

separa aquests recintes amb la segona planta dels recintes adossats a la muralla es

solucionarà fent que l’arrebossat de la paret de tovots s’apliqui amb posterioritat a la

coberta dels recintes anteriors, tapant d’aquesta manera els possibles espais entre la

coberta d’argila i palla i la paret. Finalment, caldrà preveure la col·locació de portes en

els espais de pas entre la coberta d’aquests recintes i l’altell dels recintes adossats a la

muralla per evitar l’entrada d’aigua de pluja a l’interior d’aquest.

3.4. Consideracions finals

Un dels principals problemes que afecta la construcció a base de terra i amb cobertes

d’elements vegetals és la humitat. Per controlar aquesta, quan els diferents recintes del

poblat ibèric es trobaven en funcionament originàriament, segurament la presència de

llars de foc a l’interior dels recintes, amb la conseqüent escalfor i el fum que aquestes

emanaven, contribuïen al seu descens i, per tant, al propi manteniment dels recintes.

Per a controlar les humitats a l’interior dels recintes es proposa la instal·lació d’uns

mesuradors d’humitat, fent un registre diari de la humitat ambiental i mesurant la

incidència de diferents actuacions que es puguin dur a terme a l’interior dels recintes,

encenent els focs i altres mesures que es puguin endegar. També es proposa la

instal·lació d’una petita estació meteorològica a l’exterior per poder mesurar les

incidències climàtiques i poder establir una relació entre aquestes i l’evolució del

conjunt arquitectònic experimental.



Amb tot, és necessari realitzar un manteniment a l’exterior de les cobertes. A partir de

l’estudi etnogràfic realitzat, es pot establir que el manteniment exterior ha de consistir

en l’aplicació d’una capa d’argila garbellada barrejada amb palla un mínim de dos cops

a l’any, un cop finalitzat l’hivern i l’estiu, és a dir, abans del començament de la

primavera i la tardor, estacions en les que es produeix el major nombre de

precipitacions. Les dates d’aquestes actuacions poden variar en funció de les previsions

meteorològiques. A això cal afegir les reparacions que es puguin dur a terme de forma

puntual quan sigui necessari pel desgast que es pugui produir degut a la utilització o a

fenòmens climatològics de caràcter excepcional.



3.5.-Planimetria

A

A’

B

B

CC

D’ D

E

E

F

F

cep camp experimental de la protohistòria. fortalesa ......cep camp experimental de la...

Documents