centre d’estudis dels rius mediterranis · centre d’estudis dels rius mediterranis 2 • Àrea...

www.uvic.cat

Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis

Núria Sellarès i Oró & Marc Ordeix i Rigo


Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya Museu del Ter. Passeig del Ter, 2 - 08560 Manlleu (Osona) T +34 93 851 51 76 / +34 628 26 83 21 http://mon.uvic.cat/cerm / @cerm_uvic / [email protected]

http://mon.uvic.cat/cerm




mailto:[email protected]



2

• Àrea ambiental del Museu del Ter de l’Ajuntament de Manlleu des del juliol del 2001. • Associat a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya des del setembre del 2016.

Museu del Ter

3

Des del 2001, gestionat per l’Ajuntament de Manlleu. Pertany a la Xarxa de Museus de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Inclou la seu de la UVIC – UCC a Manlleu, per mitjà del CERM (des del 2016).

Objectius: estudi, difusió i conservació del patrimoni cultural i natural del riu Ter i, per extensió, els altres rius mediterranis.

University of Vic – Central University of Catalonia

4


5

► Recerca: avaluació de l’estat i la biodiversitat de rius i estanys (vegetació de ribera,

macroinvertebrats i peixos) i de projectes de conservació i restauració ecològica.

► Custòdia de territori: acords voluntaris per a la conservació i restauració de rius i estanys.

► Educació ambiental: tallers per a estudiants i activitats de ciència ciutadana.

► Museu d’història natural: col·lecció de ciències naturals i exposicions.

6

DIAGNOSI I PROPOSTES DE CONSERVACIÓ I MILLORA DEL RIU CARDENER AL SEU PAS

PER MANRESA (2018)

Diagnosi i propostes de conservació i millora del riu Cardener al seu pas per Manresa

Peticionari:

Executor i redactor:

7


• Ordenar els usos del riu Cardener • Conservar i/o millorar la qualitat

dels espais de ribera: • Eliminar-hi espècies vegetals

invasores • Potenciar-hi espècies vegetals

autòctones • Millora la connectivitat ecològica

del riu • Donar a conèixer els valors naturals

del riu i els espais de ribera • Potenciar determinats usos a

l’entorn del riu

A. Objectius i prioritats de conservació

Conservar i millorar l’estat ecològic i la biodiversitat del riu Cardener, tenint en compte les activitats socioeconòmiques actuals i en consonància amb la Directiva Hàbitats i la Directiva Marc de l’Aigua.

8


Risc d’inundació

9


Estat ecològic

Font: ACA (2014)

10


1. Riu Cardener entre Sant Joan de Vilatorrada i el pont Nou

1. Riu Cardener entre Sant Joan de Vilatorrada i el pont Nou

11


• Tala arreu dels exemplars de vegetació al·lòctona, sobretot canya (Arundo donax), ailant (Ailantus altissima) i robínia (Robinia pseudoacacia).

• Plantació de nous peus d’arbres i arbusts de ribera als espais on s’hagi eliminat la

vegetació al·lòctona: salze blanc (Salix alba), freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), vern (Alnus glutinosa) i àlber (Populus alba).

• Millorar l’accés al camí paral·lel al riu Cardener, que connecta Manresa amb Sant Joan de Vilatorrada, per traslladar-se d’un nucli a l’altre però també per a usos lúdics i esportius (passeig a peu, córrer, anar en bicicleta, etc.).

• Estudiar, contextualitzar i posar en valor el patrimoni històric i cultural de l’antic canal dels Panyos, actualment sec i en desús. Se’n desaconsella tornar-lo a omplir d’aigua per l’impacte negatiu al cabal del riu.

Propostes d’actuació:

12


2. Riu Cardener entre el pont Nou i la plaça Mil·lenari


• Tala arreu de la vegetació al·lòctona • Plantació de plançons d’arbres i arbusts de ribera autòctons

• Foment de l’ús de l’itinerari circular entre els Panyos i la zona esportiva del Nou Congost

13


3. Riu Cardener entre la plaça Mil·lenari i el pont Vell

14


• Tala arreu dels exemplars de vegetació al·lòctona, sobretot canya (Arundo donax), ailant (Ailantus altissima) i robínia (Robinia pseudoacacia).

• Selecció de rebrots d’exemplars d’espècies autòctones • Plantació de plançons d’arbres i arbusts autòctons als espais on s’hagi eliminat la

vegetació al·lòctona: salze blanc (Salix alba), freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), vern (Alnus glutinosa) i àlber (Populus alba).

• Respectar i mantenir els hàbitats fluvials que es formin al riu de manera natural, després de cops de riu, com ara platges de còdols, que proveeixen diversitat d’hàbitats.

• Senyalitzar per impedir l’accés a l’àrea restaurada

• Fomentar l’ús del camí del Cardener pel passeig del riu (aigües altes)


3. Riu Cardener entre la plaça Mil·lenari i el pont Vell

15


4. Riu Cardener entre el pont Vell i la font de Sant Pau


• Tala arreu de la vegetació al·lòctona • Plantació plançons d’arbres i arbusts

• Neteja de residus (llaunes, vidres, plàstics)

16


• Caldria protegir específicament la font i la comunitat vegetal pròpia de degotalls calcaris, una comunitat fontinal d’aigües dures (Codi Natura 2000: 54.12) hàbitat inclòs a la Directiva Hàbitats (91/43/CEE i 97/62/CE). Instal·lant-hi una tanca de fusta al voltant de la bassa perquè no hi entrin ni persones ni animals domèstics.

• Donar-ne a conèixer els valors ambientals amb la col·locació d’un panell informatiu on s’hi exposi la biodiversitat de flora i fauna i la importància de mantenir-la i conservar-la

• Fer-hi arribar el camí del Cardener des del centre de Manresa tot evitant-hi l’accés amb vehicles de motor (excepte els de manteniment).


4. Riu Cardener entre el pont Vell i la font de Sant Pau

17


5. Riu Cardener entre la font de Sant Pau i la confluència amb la riera de Rajadell

18



• Tala arreu de la vegetació al·lòctona, sobretot canya (Arundo donax), ailant (Ailantus altissima) i robínia (Robinia pseudoacacia).

• Arribar a un acord amb l’empresa gestora del col·lector d’aigües residuals de Manresa

per adequar la canalització, que va enlairada, eliminant-ne les fuites i fent el manteniment que li pertoca. Explicar-ne la funció de millora de la qualitat de l’aigua dels rius Cardener i Llobregat.

• Conservar, millorar i posar en valor l’albereda (Populus alba), densa i ben estructurada. Podria servir de refugi per a la llúdriga (Lutra lutra).

• Ja hi ha prevista la construcció d’una passera per connectar el camí del riu Cardener amb el camí de la riera de Rajadell aigua avall del pont de Sant Pau (carretera C-55).

5. Riu Cardener entre la font de Sant Pau i la confluència amb la riera de Rajadell

19


B. Avaluació de la connectivitat fluvial

20


B. Avaluació de la connectivitat fluvial

21


C. Propostes i mesures d’actuació (I)

1. Millora de l’estat de conservació i increment de la biodiversitat a les àrees de ribera mitjançant: • Eliminació d’espècies invasores • Plantació d’espècies de ribera autòctones • Ampliació de les àrees de ribera allà on sigui possible • Delimitació dels usos a les ribes fluvials on s’hi hagin dut a terme actuacions

2. Millora de la connectivitat fluvial per als peixos: • Dur-hi a terme un projecte innovador d’enderrocament de rescloses a tot el riu • Establir-hi dispositius de pas per a peixos on el valor patrimonial o les

concessions existents no permetin el seu enderrocament

22


3. Millora de l’ús públic:

• Senyalització d’itineraris al llarg del riu Cardener al seu pas per Manresa • Col·locació de panells informatius a les àrees restaurades • Instal·lació de caixes niu per a ocells i rates pinyades

4. Promoure activitats d’educació ambiental i ciència ciutadana: tallers formatius per a escolars i públic general (recollida de residus, pesca científica, plantades d’arbres, etc.)

C. Propostes i mesures d’actuació (II)

23 12/03/2018

Ens podeu seguir a: http://mon.uvic.cat/cerm @cerm_uvic

MOLTES GRÀCIES!




centre d’estudis dels rius mediterranis · centre d’estudis dels rius mediterranis 2 • Àrea...

Documents