acreció en rius mediterranis

Treball realitzat per:

Pau Perdices Cos

Dirigit per:

Juan Pedro Martín Vide

Grau en:

Enginyeria d’Obres Públiques

Barcelona, 23/09/2016

Departament d’Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental

TR

EBA

LL F

INA

L D

E G

RA

U

Elements de pronòstic d’incisió i

acreció en rius Mediterranis

Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis i

RESUM

Títol: Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis

Autor: Pau Perdices Cos

Tutor: Juan Pedro Martín Vide

Els rius de la conca del Besòs presenten les característiques pròpies dels rius torrencials:

conques de petites dimensions, una considerable pendent mitja i un règim de

precipitacions irregular, amb successos força intensos i de curta durada que originen

grans cabals punta força superiors als règims mitjos del rius. A tot això cal afegir la forta

pressió urbanística que exerceix l’Àrea Metropolitana de Barcelona i que s’ha manifestat

àmpliament durant la segona meitat del segle XX com a conseqüència del moviment

migratori que ha experimentat la ciutat i les seves localitats pròximes.

En aquest període, ha augmentat notablement el grau d’impermeabilització del terreny

i s’han efectuat endegaments per a evitar inundacions i guanyar terreny. Aquestes

tendències urbanístiques augmenten els cabals que arriben al riu com a escolament

superficial i redueixen les fonts de sediment al·luvial i de rentat de la conca, alterant

l’equilibri del fons fluvial.

El present estudi pretén desenvolupar àmpliament el concepte de l’índex diacrònic, un

mètode per a quantificar el grau d’incisió o acreció potencialment produït per la pressió

humana en una conca. Aquest anàlisi es fa comparant la variació de les amplades de la

llera i la variació en els usos del sòl en dos instants de temps. Les èpoques en les que es

fa aquesta comparació són els anys 1956 i 2009 donat que es disposa dels mapes de

cobertes del sòl elaborats pel CREAF a partir d’orto-fotos d’aquells anys.

El mètode de l’índex diacrònic aporta resultats distribuïts geogràficament en una conca

d’un potencial desequilibri del fons fluvial amb tendència a la incisió o a la acreció.

Aquest desequilibri provocat per la pressió humana en un període temporal pot haver-

se manifestat si hi han hagut successos hidrològics que hagin activat notablement el

transport sòlid. Per aquest motiu, és complementen el resultats de l’índex diacrònic amb

un estudi històric del nombre i la magnitud de les avingudes que han circulat per cada

una de les conques en el període d’estudi i que han pogut modificar l’equilibri fluvial.

El resultat global és un anàlisi del grau de potencial desequilibri que provoca la pressió

humana en els diferents trams de cada riu de la conca del Besòs, amb la possibilitat,

donada la història hidrològica de cada conca, de que aquest potencial s’hagi manifestat

o que pel contrari pugui fer-ho en un futur.

Paraules clau: riu Besòs, índex diacrònic, pressió antròpica, evolució morfodinàmica,

desequilibri fluvial.

ii Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis

Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis iii

ABSTRACT

Title: Elements of prognosis of incision and accretion in Mediterranean rivers

Author: Pau Perdices Cos

Supervisor: Juan Pedro Martín Vide

Rivers of the Besòs basin present the own characteristics of torrential rivers: basins of

small dimensions, a considerable slope of the riverbed and an irregular rainfall regime,

with short lasted and intense events that originate peak flows quite upper to the average

regime of the rivers. To all this, it is necessary to add the strong urbanistic pressure that

exerts the Metropolitan Area of Barcelona, widely manifested during the second half of

the 20th century as a consequence of the migratory movement that has experienced the

city and its surroundings.

In this period, it has increased notably the waterproofing degree of the terrain and have

been built channelings to avoid floods and gain ground. These urbanistic trends increase

runoff flows and reduce the sources of alluvial and basin wash sediment, altering the

balance of the riverbed.

The present survey pretends to develop widely the concept of the diachronic index, a

method to quantify the degree of incision or accretion potentially produced by the

human pressure in a basin. This analysis is made comparing the variation of the riverbed

widths and the variation of the land uses in two instants of time. The period when is

made this comparison is the one between 1956 and 2009, as it is available the land uses

maps elaborated from ortophotos in these years.

The method of the diachronic index results in geographically distributed measures of a

potential disequilibrium of the riverbed with tendency to incision or accretion. This

disequilibrium caused by the human pressure in a temporary period may have been

evidenced if there have been hydrological events able to activate the solid transport. For

this reason, the diachronic index results are complimented with a historical analysis of

the number and magnitude of the events that have circulated on each one of the basins

during the survey period and that have been able to modify the fluvial balance.

The global result is an analysis of the potential disequilibrium degree caused by human

pressure in the different sections of each river of the Besòs basin, combined with the

possibility, given the hydrological history of each basin, that this potential have been

evidenced or oppositely can do it in a future.

Key words: Besos river, diachronic index, anthropic pressure, morphodynamic

evolution, riverbed disequilibrium.

iv Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis

Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis v

ÍNDEX D’IL·LUSTRACIONS

Figura 1: Mapa de situació de la conca del Besòs dintre de Catalunya (racó inferior dret)

i mapa de relleu de la Conca. Elaboració pròpia mitjançant Google Earth. ...................... 1

Figura 2: Analogia de la balança de Lane sobre l’equilibri de fons fluvials. Font: (Martín

Vide 2002) .......................................................................................................................... 7

Figura 3: Conca del Besòs dividida en vuit conques secundaries (Mogent, Congost, Tenes,

Caldes, Ripoll, Sec, Sant Cugat i Besòs). Elaboració pròpia ............................................. 12

Figura 4: Coeficients d’escolament acceptats en l’actualitat. Font (Chow et al. 1988) .. 14

Figura 5: Mapa de cobertes del sòl els anys 1956 (esquerra) i 2009 (dreta) amb la seva

llegenda. Elaborada a partir del MCSC ............................................................................ 16

Figura 6: Usos del sòl en % l’any 1956 a les vuit conques secundaries i a la conca principal.

Elaboració pròpia. ............................................................................................................ 17

Figura 7: Usos del sòl en % l’any 2009 a les vuit conques secundaries i a la conca principal.

Elaboració pròpia ............................................................................................................. 18

Figura 8: Variació d’usos del sòl en % al període 1956-2009 a les vuit subconques i a la

conca principal. Elaboració pròpia. ................................................................................. 19

Figura 9: Mapes d’escolament potencial els anys 1956 (esquerra) i 2009 (dreta) amb la

seva llegenda. Elaboració pròpia. .................................................................................... 20

Figura 10: Augment en percentatge d’escolament potencial mig per a una precipitació

de període de retorn de 10 anys (blau) i 100 anys (taronja) entre els anys 1956 i 2009.

Elaboració pròpia ............................................................................................................. 21

Figura 11: Divisió en trams de la conca per al càlcul de l’índex diacrònic. Elaboració

pròpia. .............................................................................................................................. 22

Figura 12: : Variació de les amplades de llera a la conca del Besòs. Elaboració pròpia.. 23

Figura 13: Evolució de la amplada de la llera del Riu Congost a Montmeló. A la esquerra,

foto de 1956 amb la llera remarcada en color verd i a la dreta foto de 2009 amb la llera

en color magenta. Elaboració pròpia a partir d’orto-fotos de 1956 i 2009 .................... 24

Figura 14: Evolució de la amplada de la llera del Ripoll a Sabadell. A la esquerra, foto de

1956 amb la llera remarcada en color verd i a la dreta foto de 2009 amb la llera

remarcada en color magenta. Elaboració pròpia a partir d’orto-fotos de 1956 i 2009 .. 24

Figura 15: Variació en el cabal líquid d’escolament. Elaboració pròpia. ......................... 26

Figura 16: Variació en el potencial cabal sòlid a la Conca del Besòs. Elaboració pròpia.28

Figura 17: Resum dels paràmetres B, S, L que defineixen l’índex diacrònic. Elaboració

pròpia. .............................................................................................................................. 29

Figura 18: Representació gràfica dels valors de l’índex diacrònic a la conca del Besòs.

Elaboració pròpia. ............................................................................................................ 30

Figura 19: Estacions d’aforament a la conca del Besòs, marcades amb una creu vermella

les que no tenen dades prou fiables. Elaboració pròpia. ................................................. 33

Figura 20: La desembocadura del riu Besòs, fotografia realitzada després del seu

endegament. Font (Martín Vide 2015) ............................................................................ 36

Figura 21: Imatge aèria de la desembocadura del Besòs després de la construcció de

l’actual Parc Fluvial. Font Google Maps 3D ..................................................................... 37

vi Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis

Figura 22: Gràfic de relació entre cabals mitjos i instantanis per diferents autors. Font

(Lopez Bustos 1980) ........................................................................................................ 39

Figura 23: Corbes d’Heras i envoltant de màximes crescudes esperades (López Bustos)

per a rius torrencials de les conques internes de Catalunya. Font (Montalbán i Vergés

1994) ................................................................................................................................ 40

Figura 24: Gràfic àrea-cabal específic de les dades recopilades amb límits de la

classificació establerta (crescudes extraordinàries, regulars i menors). Elaboració pròpia.

......................................................................................................................................... 43

Figura 25: Imatge aèria del Riu Sec a Cerdanyola, totalment embotit a la trama urbana.

Font Google Maps 3D ...................................................................................................... 48

Figura 26: Pila del pont de la N-150 al seu pas per Cerdanyola, clar exemple de la erosió

generalitzada que pateix aquesta conca. ........................................................................ 59

Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis vii

ÍNDEX DE TAULES

Taula 1: Dades de població dels diferents municipis que pertanyen a la conca del Besòs.

Dades IDESCAT. .................................................................................................................. 2

Taula 2: Relació de categories d’usos del sòl en diferents versions del MCSC. Font: CREAF

......................................................................................................................................... 13

Taula 3: Classificació d’usos del sòl en graus d’escolament. Font (Grup Gama 2015) .... 15

Taula 4: Característiques de les estacions d’aforament de la conca. Font ACA ............. 34

Taula 5: Resultats dels paràmetres comparatius obtinguts de la classificació de crescudes

......................................................................................................................................... 44

Taula 6: Resum de resultats a la conca de la Riera de Sant Cugat .................................. 45

Taula 7: Resum de resultats a la conca del Riu Sec ......................................................... 47

Taula 8: Resum de resultats a la conca del Riu Ripoll ..................................................... 49

Taula 9: Resum de resultats a la conca de la Riera de Caldes ......................................... 51

Taula 10: Resum de resultats a la conca del Riu Tenes ................................................... 52

Taula 11: Resum de resultats a la conca del Riu Congost ............................................... 54

Taula 12: Resum de resultats a la conca del Riu Mogent ................................................ 56

Taula 13: Resum de resultats a la conca del Riu Besòs ................................................... 57

viii Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis

Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis ix

ÍNDEX

1. CONTEXT I PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA ............................................................. 1

2. ANTECEDENTS ............................................................................................................ 5

3. OBJECTIUS .................................................................................................................. 6

4. BASE TEÒRICA DE L’ÍNDEX DIACRÒNIC ...................................................................... 7

5. FONTS D’INFORMACIÓ ............................................................................................. 11

6. ESTUDI D’USOS DEL SÒL (1956-2009) ...................................................................... 12

6.1. Metodologia ......................................................................................................... 12

6.2. Resultats ............................................................................................................... 16

7. ÍNDEX DIACRÒNIC .................................................................................................... 22

7.1. Variació de l’amplada de llera (B) ......................................................................... 23

7.2. Variació de cabal líquid (L) .................................................................................... 25

7.3. Variació de cabal sòlid (S) ..................................................................................... 27

7.4. Càlcul de l’índex diacrònic .................................................................................... 29

8. ESTUDI D’AVINGUDES (1956-2009) ......................................................................... 32

8.1. Recopilació de dades ............................................................................................ 32

8.2. Metodologia ......................................................................................................... 38

8.3. Resultats ............................................................................................................... 42

9. DISCUSSIÓ................................................................................................................. 45

10. CONCLUSIONS ...................................................................................................... 59

11. VIES DE FUTURA MILLORA DEL MÈTODE ............................................................. 61

12. BIBLIOGRAFIA ....................................................................................................... 62

ANNEXOS ......................................................................................................................... 64

ANNEX 1: TAULA DE RESULTATS DE L’ÍNDEX DIACRÒNIC ........................................... 65

ANNEX 2: TAULES DE DADES HIDROLÓGIQUES ........................................................... 69

x Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis

Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 1

1. CONTEXT I PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA

Conca del riu Besós

La conca del Besòs té una superfície de 1020 km2 i transcorre principalment per la plana

del Vallés, emmarcada entre les serralades prelitoral i litoral.

El riu Besòs neix a Montmeló a la confluència dels rius Congost i Mogent, que recullen

les aigües del Montseny i de les Serres del Corredor i Marina respectivament. El seu curs,

de 17,7 km, avança per la plana del Vallés rebent pel marge dret els seus principals

afluents com són el Riu Tenes, la Riera de Caldes i el Riu Ripoll, que alhora rep les aigües

del Riu Sec i la Riera de Sant Cugat abans de desembocar al Mar Mediterrani a Sant Adrià

del Besòs formant un petit delta. Les subconques del Riu Tenes, Riera de Caldes, Riu

Ripoll i Riu Sec queden delimitades al nord amb el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt

i Serra de l’Obac, mentre que la riera de Sant Cugat rep les aigües de la cara septentrional

de la Serra de Collserola.

Figura 1: Mapa de situació de la conca del Besòs dintre de Catalunya (racó inferior dret) i mapa de relleu de la Conca. Elaboració pròpia mitjançant Google Earth.

La conca del Besòs, tot i ser de petites dimensions en comparació amb altres conques

presenta una gran varietat paisatgística que va des de zones rurals i boscoses amb gran

interès natural, com les serralades i zones altes de la conca, fins a la desembocadura

totalment integrada en la trama urbana de Barcelona, passant per la plana del Vallés en

constant evolució urbanística en els darrers temps.

2 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis

La major part del territori de la conca pertany a les comarques del Vallés Occidental i

Vallés Oriental, a més d’ocupar una petita part del Barcelonès, Moianès, Osona i

Maresme. La població actual a la conca és al voltant del milió i mig d’habitants,

convertint-la en la conca més poblada de tot Catalunya. Els principals nuclis de població

de la conca formen part de l’àrea metropolitana de Barcelona i es troben

majoritàriament a les parts baixes dels rius. La Taula 1 presenta les dades de població

als diferents municipis que formen la conca del Besòs; les conques amb una major

densitat de població són el tram final del Besòs, Ripoll i Sec.

Taula 1: Dades de població dels diferents municipis que pertanyen a la conca del Besòs. Dades IDESCAT.

Riu Besòs Riu Tenes

Polinyà 7676 Parets del V. 17632 Mollet del V. 52484 Lliça de Vall 6290 Martorelles 4922 Lliçà d'Amunt 14143 Sta. Maria de Martorelles 850 Sta. Eulalia de Ronçana 6802 Sant Fost de Campsentelles 8234 L’Ametlla del V. 7949 La Llagosta 13820 Bigues i Riells 8401 Santa Coloma 119717 Sant Quirze de Safaja 645 Barcelona (Sant Andreu i Nou Barris) 314872 Granera 77 Sant Adrià del Besòs 33761 Castellterçol 2375

556.336 habitants 64.314 habitants

5064,3 hab/km2 355,1 hab/km2

Riu Congost Riera de Caldes

Montmeló 8955 Santa Perpetua 25048 Granollers 60658 Palau de Plegamans 14070 Canovelles 16023 Caldes de Montbui 16885 Les Franqueses del V. 17660 Sentmenat 7870 La Garriga 14991 Gallifa 214 Cànoves i Samalús 2742 Sant Feliu de Codines 5702

Figaró- Montmany 1057 69.789 habitants

Sant Marti de Centelles 1001 640,0 hab/km2

Centelles 7209 Riu Ripoll + Riu Sec

Balenyà 3743 Sant Quirze 18462 Collsuspina 351 Matadepera 8616 Tona 7955 Badia del Vallés 13679 Seva 3370 Montcada 33453 Mallà 255 Ripollet 37088 Aiguafreda 2464 Barberà 31144 El Brull 252 Sabadell 206493 Tagamanent 308 Castellar del V. 23002

148.994 habitants Sant Llorenç de Savall 2402

670,2 hab/km2 374.339 habitants

Riu Mogent 2240,5 hab/km2

Montornès del V. 15509 Riera de Sant Cugat

Vallromanes 2283 Sant Cugat del Vallés 79253 Vilanova del V. 4654 Cerdanyola del Vallés 58747

La Roca del V. 10214 138.000 habitants

Llinars del V. 9035 2607,3 hab/km2

Vilalba Sasserra 636 TOTAL CONCA BESÒS

St. Antoni de Vilamajor 5444 1.403.568 habitants

St. Pere de Vilamajor 4021 1371,0 hab/km2

51.796 habitants

285,5 hab/km2


La historia de l’últim mig segle a la conca ha estat marcada per un gran augment de

població degut a moviments migratoris atrets pel desenvolupament i les possibilitats de

futur que oferia Barcelona. Aquest creixement demogràfic va ser acompanyat d’una

forta industrialització que va generar un potent creixement econòmic, anteposat a la

salvaguarda del medi ambient i de l’espai fluvial, fet que va dur al Riu Besòs a ser

considerat un dels rius més contaminats d’Europa a les acaballes de segle.

A continuació es destaquen els fets més remarcables, imposats per l’home, de l’evolució

de la conca del Besòs al llarg de les últimes dècades:

- La conca ha sofert un important canvi en els usos del sòl, marcat per

l’abandonament dels conreus que abundaven als anys 50, degut a la intensiva

urbanització i industrialització de l’àrea metropolitana de Barcelona. Un altre

canvi característic a la conca del Besòs, com a gran part del territori català, ha

sigut la proliferació de les zones boscoses aprofitant els conreus abandonats,

factor que ha augmentat notablement el risc d’incendis forestals.

- Gran nombre d’obres i actuacions que afecten l’àrea al·luvial del riu definint el

seu traçat en planta, com canalitzacions urbanes, soterrament de rieres o obres

lineals paral·leles al riu.

- Gran nombre d’actuacions al llit del riu que afecten al perfil longitudinal com

travesses i costelles, guals de pas o ponts amb solera.

- Possibles extraccions incontrolades de material al·luvial del riu i les planes

al·luvials per a l’ús com a àrid de construcció.

És doncs un fet que l’activitat humana ha marcat notablement l’evolució de la conca

fluvial, imposant un traçat degut a les obres de defensa, variant els cabals d’aigua que

van a parar als cursos fluvials com a conseqüència de la impermeabilització del sòl que

provoca la urbanització i modificant el fons dels rius per la extracció de material al·luvial.

Aquets fets tenen una influència en la morfodinàmica fluvial, entenent aquesta com la

mobilitat de les formes fluvials (planta, seccions transversals i perfils longitudinals). Com

que la planta i les seccions transversals es poden considerar una característica imposada

en una conca tan urbanitzada, la morfodinàmica fluvial a la conca del Besòs es centra en

la mobilitat dels perfils longitudinals, és a dir, en el pendent dels cursos fluvials i les zones

d’incisió i acreció.

La incisió o erosió del llit del riu pot provocar problemes estructurals en les obres que es

troben a l’àrea al·luvial del riu com murs de defensa o piles de pont mentre que la acreció

o creixement del llit per sedimentació pot augmentar el nivell d’aigua de futures

inundacions i crescudes. És llavors un important factor de planificació fluvial el conèixer

i estimar aquets processos al llarg del temps.


El riu Besos i els seus afluents, com a molts dels rius Mediterranis, tenen un

comportament torrencial. Les característiques d’aquest comportament venen definides

per conques de petites dimensions combinades amb precipitacions intenses i de curta

durada que originen grans cabals punta força superiors als règims mitjos del rius amb

temps de concentració curts, transportant grans quantitats de sediment al·luvial que

modifiquen la morfologia dels cursos fluvials.

Com a conclusió introductòria, es podria definir la conca del riu Besòs com a una conca

extremadament poblada i afectada per l’activitat humana, responsable de definir el seu

traçat en planta, i que té unes condicions geogràfiques i meteorològiques que indueixen

als canvis. Aquet treball pretén contribuir en l’estudi i predicció de la morfodinàmica

fluvial, analitzant el cas concret del riu Besòs des d’un punt de vista diacrònic, és a dir,

tenint en compte l’evolució en el temps de fets i fenòmens provocats per l’activitat

humana en una conca fluvial.


2. ANTECEDENTS

Aquest treball es planteja com a una continuació amb expectatives de millora i ampliació

de l‘estudi realitzat l’any 2011 anomenat Estudi morfodinàmic de la conca del Besòs,

elaborat per Sergi Capapé i Juan P. Martín Vide del Departament d’Enginyeria Hidràulica,

Marítima i Ambiental de la UPC. En aquest estudi es proposava un mètode de pronòstic

d’incisió i acreció mitjançant uns índex anomenats sincrònic i diacrònic i un altre mètode

d’estimació de la potencial transformació del llit al·luvial en el cas de retirada

d’estructures transversals. L’índex sincrònic proporciona un valor del potencial de

transport d’un riu degut a les seves característiques actuals, mentre que l’índex diacrònic

proporciona un valor de la pressió exercida sobre el riu en un determinat període

temporal.

El present estudi es centrarà en desenvolupar àmpliament el mètode de l’índex diacrònic

que té en compte:

1) la reducció de fonts de sediment degut a la pèrdua d’àrea al·luvial que genera

l’estretament de les lleres.

2) l’increment de cabal líquid degut al augment d’escolament superficial que produeix

els canvis en l’ús del sol que ha experimentat la conca. El canvi d’usos del sol també

modifica l’aportació de sediments procedents del rentat de la conca.

Una potencial millora per al treball és realitzar un estudi detallat dels canvis en els usos

del sòl, tenint en compte una gran varietat d’usos ja que en el treball primitiu només es

diferencia entre sòls urbans i sòls no urbans. Per a aquesta tasca s’utilitza una

metodologia com la que es fa servir en l’estudi anomenat Evolució de les inundacions a

l’Àrea Metropolitana de Barcelona des d’una perspectiva holística: passat, present i

futur, elaborat l’any 2015 pel Grup GAMA del Departament d’Astronomia i Meteorologia

de la UB, amb col·laboració de la UPC.


3. OBJECTIUS

Com s’ha comentat anteriorment, el principal propòsit d’aquest treball és millorar

l’eficàcia dels índex desenvolupats en l’estudi del 2011, ampliant els conceptes utilitzats

i afegint-ne de nous.

Aquet estudi es centrarà en l’índex diacrònic, és a dir en proporcionar un valor numèric

que expressi el potencial d’incisió o acreció en funció de la pressió antròpica exercida

sobre la conca del riu.

L’objectiu final d’aquest estudi és aportar més coneixement i anàlisis que porti a poder

desenvolupar mètodes predictors fiables del comportament fluvial tenint en compte les

modificacions fetes per l’home tant en el propi riu com en tota la conca. Predictors

fiables en aquet camp podrien arribar a aplicar-se en futurs plans urbanístics que

pretenguin preservar i restaurar els espais fluvials.

Objectius concrets

- Tenir en compte d’una forma més elaborada el canvi d’usos del sol. En l’estudi

precedent del 2011 tan sols es diferencia entre sols urbà i no urbà, pel que aquet

treball pretén tindre en compte una major varietat d’usos i els seus graus

d’escolament superficial associats.

- Augmentar la precisió del mètode predictiu gràcies a una divisió més acurada

amb major resolució de la conca que condueixi a resultats més detallats

localitzats al llarg dels diferents cursos fluvials.

- Dur a terme un treball de recerca històrica sobre les dades hidrològiques dels

successos extrems que han ocorregut a la conca en el període estudiat. L’objectiu

d’aquesta tasca és determinar els punts més afectats per crescudes per així

verificar si el potencial transformador predit amb el mètode diacrònic s’ha

desenvolupat total o parcialment en cada punt.


4. BASE TEÒRICA DE L’ÍNDEX DIACRÒNIC

L’idea de l’índex diacrònic és la d’estimar el potencial transformador d’un riu provocat

pels canvis produïts en una conca en un cert període de temps. Aquest període serà el

comprés entre els anys 1956 i 2009, degut a les fonts d’informació disponibles (mapes

de cobertes del sòl realitzats pel CREAF a partir del vol americà de 1956 i de la orto-foto

del 2009). És un període força adequat per al propòsit marcat, donat que tant el Riu

Besòs i els seus afluents com tota la conca, han sofert força canvis i, alhora, episodis de

grans avingudes.

La base teòrica de l’índex diacrònic prové de la teoria d’equilibri dels fons fluvials, segons

la qual, l’estabilitat del fons depèn de l’equilibri en el temps de quatre factors: els cabals

sòlid (QS) i líquid QL), el pendent de la llera (i) i la mida de gra del material al·luvial (D).

Variacions d’aquests elements provocades per diferents factors produiran desequilibris

d’incisió o acreció del fons del riu.

El funcionament d’aquest fenomen es pot entendre visualment segons l’analogia de la

balança de Lane representada a la Figura 2. Els cabals sòlid i líquid es representen com

els pesos, i la mida del gra i el pendent com la longitud dels braços de la balança. La

variació d’un o més factors produirà que la balança es decanti cap a un o altre cantó, de

tal manera que la agulla marcarà si el canvi tendirà a la acreció o a la incisió. Augments

en el cabal líquid o el pendent i/o reduccions de la mida de gra o en el cabal sòlid

ocasionaran incisió; fenòmens contraris a aquests produiran acreció del fons.

Figura 2: Analogia de la balança de Lane sobre l’equilibri de fons fluvials. Font: (Martín Vide 2002)


La següent proporcionalitat (que es pot demostrar a partir de l’equació d’Einstein

Brown) proporciona una versió senzilla i quantitativa de la balança de Lane:

𝑞𝑠 ∗ 𝐷3

2⁄ ∝ 𝑞𝐿2 ∗ 𝑖2

O també, convertint els cabals unitaris a totals dividint-los per l’amplada de la llera (B) i

fent servir una constant c que fa complir la proporcionalitat:

𝑄𝑠

𝐵∗ 𝐷

32⁄ = 𝑐 ∗

𝑄𝐿2

𝐵2∗ 𝑖2 → 𝑄𝑠 ∗ 𝐷

32⁄ = 𝑐 ∗

𝑄𝐿2

𝐵∗ 𝑖2

Es vol obtenir una mesura del desequilibri causat pels canvis produïts en un període de

temps (1956-2009); per tant escriurem el quocient entre les dades dels diferents anys.

𝑄𝑠(09)

𝑄𝑠(56)∗

𝐷(09)3

2⁄

𝐷(56)3

2⁄=

𝑐 ∗𝑄𝐿(09)

2

𝑄𝐿(56)2

𝑐 ∗𝐵(09)

𝐵(56)

∗𝑖(09)

2

𝑖(56)2 →

𝑄𝑠(09)

𝑄𝑠(56)∗

𝐷(09)3

2⁄

𝐷(56)3

2⁄∗

𝐵(09)

𝐵(56)=

𝑄𝐿(09)2

𝑄𝐿(56)2 ∗

𝑖(09)2

𝑖(56)2

El potencial transformador del fons del riu es pot interpretar com el quocient entre els

pendents del 1956 i el 2009 que s’espera amb els canvis que ha sofert la conca i la llera

en el període analitzat. Es considera que la mida del gra d’una llera no varia al llarg del

temps (D09/D56 = 1). Operant resulta la següent equació:

𝑖(56)

𝑖(09)= (

𝐵(09)

𝐵(56))

−0.5

∗ (𝑄𝑠(09)

𝑄𝑠(56))

−0.5

∗𝑄𝐿(09)

𝑄𝐿(56)

Valors majors que 1 indiquen que la tendència del pendent era major l’any 1956 que al

2009 i que per tant, el pendent ha disminuït. Això es pot relacionar amb una tendència

a la incisió; valors menors que 1 indiquen el contrari i per tant acreció.

S’observa per tant que l’equilibri depèn de com han variat tres factors al llarg del temps:

- L’amplada de la llera (B): el creixement urbanístic del darrer mig segle ha tendit

a ocupar les lleres dels rius, i el Besòs n’és un gran exemple atesa la gran amplada de les

seves lleres respecte al cabal que hi circula normalment. Aquest fet ha provocat greus

danys materials i personals quan han esdevingut grans avingudes com la de l’any 1962.

Per a pal·liar aquests danys i mantenir el creixement urbanístic s’han construït en les

darreres dècades endegaments als nuclis urbans que usualment han tendit a estretir les

lleres.

El terme de variació de l’amplada de llera s’expressa com:

𝐵 =𝐵09

𝐵56


- El cabal líquid (QL): el comportament torrencial del riu Besòs fa que el cabal que

transporta depengui quasi totalment de les precipitacions, i per tant de l’escolament

superficial. En aquest factor tenen una gran importància els usos del sòl, ja que cada

tipus de terreny té associat una capacitat per a deixar infiltrar l’aigua o per a fer-la lliscar

superficialment fins a rierols, torrents i rius. L’any 1956, els conreus eren molt presents

a la conca, però degut al creixement urbanístic de l’àrea metropolitana, aquests s’han

convertit en bona part en àrea urbana. Les zones urbanitzades pràcticament no tenen

capacitat d’infiltració i tota la precipitació va a parar als cursos fluvials. Per tant, la

tendència a la impermeabilització de la conca esdevé en un augment del percentatge

d’aigua que va a parar als rius quan hi ha precipitacions.

El terme degut a la variació potencial del cabal líquid el calculem com el quocient de

les àrees de cada nivell d’escolament que es definiran més endavant multiplicades pel

seu corresponent coeficient d’escolament (C0):

𝐿 =𝑄𝐿(09)

𝑄𝐿(56)=

∑ 𝐴0(09) ∗ 𝐶060

∑ 𝐴0(56) ∗ 𝐶060

- El cabal sòlid (QS): el cabal sòlid que circula per un riu té dos orígens diferenciats,

com són el que aporta la pròpia llera al·luvial i el que aporta la conca arrossegat per

l’aigua de precipitació, també anomenat cabal de rentat. El primer depèn de l’amplada

al·luvial de la llera (B), i el segon dels usos del sòl a la conca. Considerant una reducció

majoritària de les lleres de la conca i que el terreny urbanitzat aporta una menor porció

de material de rentat que altres tipus de sòl, fa pensar que el potencial cabal sòlid al riu

s’ha reduït amb els canvis soferts al llarg dels anys.

Existeix un cert desconeixement d’aquest procés, i cal remarcar que s’utilitzen

hipòtesis i simplificacions importants.

Una és considerar tota l’amplada de la llera (de vora a vora si és natural i de mota a

mota si és canalitzada) com a al·luvial i per tant, capaç de contribuir al transport sòlid.

Aquesta hipòtesi vol dir que es menysprea l’acció limitant de la vegetació sobre

l’arrossegament de material al·luvial i per tant sobre tota la dinàmica fluvial analitzada.

A una secció natural, entre vora i vora hi ha la llera principal ocupada per l’aigua,

modelada pel cabal dominant (de baix període de retorn, entre 1.5 i 7 anys) i per això

amb poca presència de vegetació. En canvi, en una secció artificial de més capacitat

entre mota i mota, com que hi caben cabals d’avinguda d’alts períodes de retorn una

part de la secció no està mullada gairebé mai i pot haver prosperat molt més la

vegetació. A les seccions artificials d’endegaments urbans, a més, poden haver

disposicions contra l’arrossegament, com per exemple per defensar un parc urbà

(costelles o travesses enterrades, cas de Santa Coloma de Gramenet i Granollers). Per

tant, la hipòtesi d’amplada totalment al·luvial és especialment “sensible” en el cas de

seccions artificials (canalitzacions) i més encara urbanes.


En quant al transport de rentat, no es coneix amb exactitud quin percentatge és

d’aquest tipus en una conca i es considera un valor d’un 25 %. Tampoc es té informació

detallada de coeficients de transport de rentat en funció del tipus de sòl, pel que es

considerarà que només aporten sediment de rentat les àrees no urbanes (àrees 1,2,3 i

4 definides posteriorment a l’apartat d’usos del sòl). Per tant es menysprea la diferent

aportació de materials per part de diferents terrenys com a conreus i boscos i altres

factors, però s’obtindrà un valor qualitatiu de la disminució de potencial material

al·luvial.

El terme degut a la variació en el cabal sòlid es calcularà de la següent manera:

𝑆 =𝑄𝑆(09)

𝑄𝑆(56)=

0.75 ∗ 𝐴𝑎𝑙·𝑙𝑢𝑣𝑖𝑎𝑙(09) + 0.25 ∗ (𝐴1 + 𝐴2 + 𝐴3 + 𝐴4)(09)

0.75 ∗ 𝐴𝑎𝑙·𝑙𝑢𝑣𝑖𝑎𝑙(56) + 0.25 ∗ (𝐴1 + 𝐴2 + 𝐴3 + 𝐴4)(56)

Sent l’àrea al·luvial la amplada de la llera (B) en un tram multiplicada per la longitud

(L) d’aquell tram:

𝐴𝑎𝑙·𝑙𝑢𝑣𝑖𝑎𝑙(09 𝑜 56) = 𝐵𝑡𝑟𝑎𝑚 ∗ 𝐿𝑡𝑟𝑎𝑚

La expressió final del potencial de desequilibri antròpic queda de la següent forma:

(1) =𝑖56

𝑖09= 𝐵−0.5 ∗ 𝑆−0.5 ∗ 𝐿

En la publicació predecessora a aquesta (Capapé 2011) es suggereix utilitzar també

diferents exponents en la expressió, donant menys importància a la reducció d’amplada

que a les fonts de sediment:

(2) =𝑖56

𝑖09= 𝐵−0.36 ∗ 𝑆−0.64 ∗ 𝐿

Definim l’índex diacrònic (ID) seguint el criteri de la publicació esmentada en l’anterior

paràgraf com a la mitja dels dos valors obtinguts aplicant diferents exponents i li restem

1, de manera que valors negatius indiquen acreció en un tram i valors positius incisió:

𝐼𝐷 =(1) + (2)

2− 1


5. FONTS D’INFORMACIÓ

INFORMACIÓ SIG

La informació bàsica necessària per l’anàlisi geogràfic de la conca prové de recursos que

diferents institucions públiques comparteixen a la xarxa.

La base cartogràfica, que inclou els límits de la conca i de les subconques i la xarxa

hidrogràfica principal i secundària és informació pública de la Agència Catalana de

l’Aigua (ACA). També es disposa de la base municipal i topogràfica de Catalunya, que es

pot trobar a la web de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i al Departament de

Territori de la Generalitat.

En quant a l’anàlisi dels canvis en els usos del sol, es fan a servir diferents edicions del

Mapa de Cobertes del Sol de Catalunya (MCSC) desenvolupats pel Centre de Recerca

Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Concretament, s’utilitza la quarta versió del

MCSC de l’any 2009 i la referent al vol americà de 1956 elaborada pel CREAF i la

Diputació de Barcelona.

Tota la informació geogràfica es processa mitjançant el software ArcGis 10.3.1 en format

Shape.

DADES HIDROLÒGIQUES

La informació relacionada amb la obtenció de dades hidrològiques s’ha obtingut a partir

de recerca bibliogràfica i de recursos en línia i en paper de la Agència Catalana de l’Aigua

i la antiga Junta d’Aigües. Part d’aquesta recerca bibliogràfica s’ha realitzat a l’Arxiu

Nacional de Catalunya i a l’Arxiu Central de l’Agència Catalana de l’Aigua.

SORTIDES DE CAMP

En el transcurs del treball s’han efectuat varies sortides de camp a diferents punts de la

conca del Besòs per a la familiarització amb el medi d’estudi.


6. ESTUDI D’USOS DEL SÒL (1956-2009)

El primer pas a realitzar per a calcular l’índex diacrònic d’una conca és realitzar un

complet estudi dels canvis dels usos del sòl en el període que es vulgui analitzar. En el

cas que ens ocupa el període és el comprés entre els anys 1956 i 2009, degut a que es

disposa dels Mapes de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC) d’aquests anys, elaborats

pel grup d’estudi CREAF de la Universitat Autònoma de Barcelona. Concretament, el de

l’any 1956 està elaborat a partir del vol americà que es va realitzar per primer cop a

Espanya aquell any, per la qual cosa és la època més llunyana que es pot analitzar amb

aquestes eines. A continuació s’exposa la metodologia seguida en l’estudi i els resultats

obtinguts:

6.1. Metodologia

Per a dur a terme la visualització, processament i càlculs referents a aquet apartat s’ha

utilitzat el software ArcGis 10.3. Seguidament, s’especifica pas per pas la metodologia

que es durà a terme en l’anàlisi dels usos del sòl a la conca:

1. La informació necessària per a l’estudi es farà gràcies a les següents bases

cartogràfiques de les que es disposa: MCSC dels anys 1956 i 2009, municipis de

Catalunya, xarxa hidrogràfica principal i secundària i delimitacions de conques principals

i secundaries.

Figura 3: Conca del Besòs dividida en vuit conques secundaries (Mogent, Congost, Tenes, Caldes, Ripoll, Sec, Sant Cugat i Besòs). Elaboració pròpia


2. Per tal d’obtenir resultats ben localitzats geogràficament i així poder acotar

millor les zones que més canvis han sofert al llarg del temps, es divideix la conca principal

del Besòs en les vuit conques secundaries que formen els principals afluents,

representades a la Figura 3.

3. El MCSC disposa d’una llegenda jeràrquica que en la quarta edició té 5 nivells i

un subnivell, classificant l’ús del sol en fins a 241 categories per al nivell més complex.

Per a dur a terme els propòsits d’aquet estudi es tindrà en compte el nivell 2 de la

llegenda amb 25 categories diferents, suficients per a poder associar-hi coeficients

d’escolament raonables a posteriori. La següent taula mostra les categories en que es

divideixen els usos del sòl per a diferents edicions del mapa:

Taula 2: Relació de categories d’usos del sòl en diferents versions del MCSC. Font: CREAF

Nivell 1 (6 categories) Nivell 1F (11 categories) Nivell 2 (25 categories)

Aigües continentals Aigües continentals Aigües continentals

Terrenys forestals

Arbrat dens

Boscos densos (no de ribera)

Boscos densos de ribera

Plantacions de pollancres

Plantacions de plàtans

Arbrat clar

Boscos clars (no de ribera)

Boscos clars de ribera

Matollar Matollar

Aiguamolls Aiguamolls

Prats i herbassars Prats i herbassars

Improductiu natural

Roquissars Tarteres

Sòls nus forestals Platges

Glaceres i congestes

Conreus Conreus Conreus

Zones cremades Zones cremades Zones cremades

Mar Mar Mar

Improductiu artificial Improductiu artificial

Zones urbanitzades

Canals i basses agrícoles

Basses urbanes

Vies de comunicació

Zones esportives i lúdiques

Zones d'extracció minera

Sols nus urbans


4. Mitjançant eines SIG, es processaran les dades per a obtenir les superfícies

corresponents a cada tipus d’ús del sol en els mapes de 1956 i 2009, així com les

estadístiques dels canvis esdevinguts en aquest període. Aquets resultats s’obtindran

tant a nivell general de la conca del Besòs com a nivell de cada una de les vuit conques

secundaries esmentades anteriorment.

5. Per tal d’obtenir un resultat més visual i representar-lo gràficament, s’agruparan

les 24 categories d’us del sol en 7 categories d’escolament potencial (moll, permeable

alt, mig i baix i impermeable baix, mig i alt) de manera similar a com es fa en l’estudi

Evolució de les inundacions a l’àrea Metropolitana de Barcelona des d’una perspectiva

holística: passat, present i futur (2015). A cada grau d’escolament potencial del terreny

se li assignarà un coeficient d’escolament (Figura 4), seguint el criteri proposat al llibre

Applied Hydrology (Chow et al. 1988).

Figura 4: Coeficients d’escolament acceptats en l’actualitat. Font (Chow et al. 1988)


6. Assignant colors a cada nivell d’escolament mitjançant eines de processament

SIG s’obtindran mapes d’escorrentia potencial de la conca del Besòs, amb els graus

d’escolament definits a la Taula 3.

Taula 3: Classificació d’usos del sòl en graus d’escolament. Font (Grup Gama 2015)

7. El coeficient d’escolament és un percentatge de la quantitat d’aigua de pluja que

al caure circula per la superfície terrestre enlloc d’infiltrar-se al subsòl. Finalment, per a

obtenir un valor representatiu del coeficient d’escolament en un àrea determinada, es

calcula una mitja ponderada en funció de les àrees de cada tipus de coberta de sòl.

Aquest valor representa el percentatge d’aigua de pluja caiguda en un àrea amb

diferents tipus de coberta que circularia com a escolament superficial per a un període

de retorn determinat, i és d’utilitat per a comparar les diferents subconques en les dues

èpoques que es tenen en compte. La definició matemàtica d’aquet valor anomenat

escolament mig (Em) és:

𝐸𝑚 (𝑇)56 𝑜 09 =𝐶0(0) ∗ 𝐴0 + 𝐶0(1) ∗ 𝐴1 … + 𝑐0(𝑁) ∗ 𝐴𝑁

𝐴0 + 𝐴1 … + 𝐴𝑁

On A0, A1, A2, ... són les àrees de cada grau d’escolament anteriorment definits i C0 (0),

C0 (1), C0 (2), ... són els seus corresponents coeficients d’escolament per a un període de

retorn concret.

Classe Proposada Coeficient d'escolament (C0)

T5 T10 T50 T100 T500

6 Impermeable

Alt

Roquissars

0,78 0,82 0,91 0,96 1

Vies de comunicació

Glaceres i congestes

Tarteres

Zones d'extracció minera

Zones urbanitzades

5 Impermeable

Mig

Sòls nus urbans 0,43 0,45 0,52 0,55 0,62

Zones esportives i lúdiques

4 Impermeable

Baix

Sòls nus forestals 0,39 0,41 0,48 0,52 0,6

Zones cremades

3 Permeable Baix

Conreus

0,38 0,41 0,48 0,51 0,58 Plantacions de plàtans

Plantacions de pollancres

2 Permeable Mig Matollars

0,36 0,38 0,45 0,49 0,58 Prats i herbassars

1 Permeable Alt

Boscos densos de ribera

0,34 0,36 0,43 0,47 0,56 Boscos densos (no de ribera)

Boscos clars de ribera

Boscos clars (no de ribera)

0 Moll

Basses urbanes

0 0 0 0 0

Aigües continentals

Aiguamolls

Canals i basses agrícoles

Mar

Platges


6.2. Resultats

La Figura 5 està elaborada a partir del mapa de cobertes del sòl de Catalunya i s’hi poden

apreciar els usos del sòl a la conca del Besòs als anys 1956 i 2009. La classificació

utilitzada és la del nivell 1, amb només 7 categories, per a facilitar-ne la interpretació

visual, tot i que com es menciona anteriorment l’estudi es fa tenint en compte les 25

categories de la segona edició.

Figura 5: Mapa de cobertes del sòl els anys 1956 (esquerra) i 2009 (dreta) amb la seva llegenda. Elaborada a partir del MCSC


En el mapa del 1956 s’aprecia una dominància de terrenys dedicats a l’agricultura i el

conreu (color groc), un 40% de la conca. Un percentatge similar són boscos densos (color

verd), mentre que les zones urbanitzades (color vermell) l’any 1956 no arriben al 5%. La

distribució a nivell de subconques és similar a excepció de les del Sec i el Besòs, zones

on la urbanització arriba al voltant del 10% (Barcelona, Montcada, Santa Coloma, Sant

Quirze...) i l’àrea dedicada a conreus representa al voltant del 50%. En aquestes

subconques l’àrea forestal és significativament menor, ocupant al voltant del 20%.

Figura 6: Usos del sòl en % l’any 1956 a les vuit conques secundaries i a la conca principal. Elaboració pròpia.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

R. SantCugat

Riu Sec RiuRipoll

Riera deCaldes

RiuTenes

RiuCongost

RiuMogent

RiuBesós

CONCADEL

BESÓS

ÚS DEL SÒL (1956)Boscos densos (no de ribera) ConreusMatollars Vies de comunicacióZones urbanitzades Altres


El mapa del 2009 és notablement diferent al de 1956. Segueixen dominant els boscos

densos a la conca (color verd), que representen un 45% del total, seguits ara per les

zones urbanitzades (color vermell) que ocupen al voltant del 20% de la conca. Al 2009,

el terreny dedicat a la agricultura (color groc) és al voltant del 18%. Com al 1956, les

zones més urbanitzades i menys boscoses corresponen a les subconques del Sec i del

Besòs, amb un 50 i 40%, respectivament, d’àrea urbanitzada (zona urbanitzada i vies de

comunicació).

Figura 7: Usos del sòl en % l’any 2009 a les vuit conques secundaries i a la conca principal. Elaboració pròpia

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

R. SantCugat

Riu Sec RiuRipoll

Riera deCaldes

RiuTenes

RiuCongost

RiuMogent

RiuBesós

CONCADEL

BESÓS

ÚS DEL SÒL (2009)Boscos densos (no de ribera) ConreusMatollars Vies de comunicacióZones urbanitzades Altres


En el gràfic de la Figura 8 s’aprecien els canvis en els usos del sòl entre els anys 1956 i

2009. La tendència és clara; els camps de conreu s’han reduït notablement convertint-

se gairebé íntegrament en zona urbana, i en molt menor quantitat en matollars, prats i

herbassars. La conca que ha experimentat un canvi més notable en aquest període ha

sigut la del Riu Sec, mentre que en la que menys s’ha alterat l’ocupació del sòl ha sigut

la del riu Congost.

Figura 8: Variació d’usos del sòl en % al període 1956-2009 a les vuit subconques i a la conca principal. Elaboració pròpia.

-50

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

40

50

VARIACIÓ 1956-2009

Boscos densos (no de ribera) Conreus

Matollars Vies de comunicació

Zones urbanitzades Altres


De l’estudi dels usos del sòl i posterior agrupament en nivells d’escolament potencial

se’n obtenen les següents representacions de la conca per als anys 1956 i 2009,

respectivament (Figura 9). Els colors calents representen zones d’alt potencial

escorrentiu com serien les zones urbanitzades, mentre que els colors freds representen

baixos potencials d’escolament deguts majoritàriament a terrenys forestals. L’evolució

és clara cap a un terreny força més impermeable degut a la desaparició de zones de

conreu i proliferació de terreny urbà.

Figura 9: Mapes d’escolament potencial els anys 1956 (esquerra) i 2009 (dreta) amb la seva llegenda. Elaboració pròpia.


Als diferents nivells de permeabilitat del terreny se’ls assigna un coeficient d’escolament

com s’ha explicat en l’apartat de metodologia i es calcula la mitja ponderada d’àrees de

cada tipus de terreny amb els seus respectius coeficients d’escolament, obtenint així

valors representatius del percentatge d’aigua d’una precipitació que potencialment

circularia per la superfície de la conca en cada època.

Coneixent els valors d’escolament mig els anys 1956 i 2009 es pot calcular la variació

d’aquest paràmetre, és a dir en quin percentatge han augmentat els cabals circulants

com a escolament superficial. Els resultats d’aquet paràmetre comparatiu del total de la

conca i de cada conca secundària per a períodes de retorn de 10 i 100 anys es resumeix

per a la seva interpretació en el següent gràfic:

Figura 10: Augment en percentatge d’escolament potencial mig per a una precipitació de període de retorn de 10 anys (blau) i 100 anys (taronja) entre els anys 1956 i 2009. Elaboració pròpia

En el total de la conca del Besòs l’aigua circulant com a escolament superficial ha

augmentat al voltant d’un 8 % en el període comprés entre el 1956 i el 2009 com a

conseqüència dels canvis esdevinguts en els usos del sòl.

Tres subconques es troben per sobre de la mitja total de la conca (Riu Sec, Besòs i riera

de Sant Cugat), que alhora són també les conques més urbanitzades. En el cas del riu

Sec els cabals circulants com a escolament superficial han augmentat de l’ordre d’un 17

% respecte els cabals potencials per a una mateixa precipitació caiguda l’any 1956.

La conca del Congost és en la que es troba un valor més baix d’aquest paràmetre, però

per al correcte anàlisi d’aquet cal tenir en compte que el grau d’urbanització a la

capçalera del riu és força més baix que al tram mig i final de manera que cal relativitzar

aquest valor.

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

TOTALCONCA

SANTCUGAT

SEC RIPOLL CALDES TENES CONGOST MOGENT BESÒS


7. ÍNDEX DIACRÒNIC

En l’apartat teòric hem definit el paràmetre anomenat com a índex diacrònic, que és una

mesura del potencial transformador de la morfologia d’un sistema fluvial en funció de la

pressió exercida a la conca i la llera en un període de temps determinat. El càlcul

d’aquest depèn de l’evolució en el temps de tres factors: l’amplada de les lleres i els

cabals líquid i sòlid.

El factor de l’amplada s’obté mitjançant una mesura directa d’aquesta en diferents

èpoques i el del cabal líquid depèn de la variació en l’escolament superficial, i per tant,

dels canvis en els usos del sòl. El factor de cabal sòlid d’origen a la llera depèn de

l’amplada d’aquesta mentre que el d’origen en el rentat de la conca ve determinat pels

canvis d’usos del sòl dels tipus de terreny que aporten material de rentat.

Per a aplicar el mètode proposat a una conca tenint en compte les característiques dels

diferents punts s’ha procedit de la següent manera; s’han dividit els cursos fluvials dels

diferents afluents en trams d’igual amplada, s’han obtingut les àrees de les conques

tributàries de cada tram (utilitzant els mapes de conques elementals de l’ACA) i s’ha fet

l’estudi de la variació en els canvis d’usos del sòl a cada tram. D’aquesta manera, s’obté

finalment un valor de l’índex diacrònic per a cada tram, permetent diagnosticar la

potencial incisió o acreció en zones concretes de la conca. La Figura 11 mostra la divisió

en trams que s’ha realitzat de la conca:

Figura 11: Divisió en trams de la conca per al càlcul de l’índex diacrònic. Elaboració pròpia.

A continuació es detalla l’obtenció de cada un dels factors esmentats anteriorment, el

càlcul de l’índex diacrònic i es valoren els resultats obtinguts:


7.1. Variació de l’amplada de llera (B)

El factor B és un indicador de la variació de les amplades de la llera entre els anys 1956 i

2009. Segons la definició del factor, valors majors que 1 signifiquen un eixamplament de

la llera i valors entre 0 i 1 un estretament:

𝐵 =𝐵09

𝐵56

Per a caracteritzar aquest valor es divideixen les conques en trams d’igual amplada de

llera, i aquestes amplades es mesuren a les orto-fotos de 1956 i 2009 mitjançant eines

SIG. Per a facilitar-ne la comparació es dibuixa un polígon resseguint l’àrea al·luvial al

2009 que després es projecta a sobre de la imatge de 1956, ja que la primera és més

senzilla de delimitar atès que gran part de la conca es troba canalitzada i que la qualitat

de la imatge és significativament millor.

La Figura 12 de la conca del Besòs mostra de forma gràfica la variació en l’amplada de la

llera en els diferents trams fluvials. Els colors vermell i taronja indiquen factors B menors

que 1 i per tant, estretament de les lleres, el color blau és per als trams que han

mantingut una amplada sense excessius canvis i el color verd per a trams en que la conca

ha sigut notablement eixamplada.

Figura 12: : Variació de les amplades de llera a la conca del Besòs. Elaboració pròpia.


La tendència general de la conca és a l’estretament de les lleres fluvials degut a les

canalitzacions realitzades als diferents nuclis de població. Donat que les zones amb

major grau d’urbanització coincideixen amb les parts baixes dels cursos fluvials,

l’estretament és major que en les capçaleres on pràcticament no ha variat l’amplada de

la llera en el període analitzat. El riu que més ha patit aquesta pressió ha sigut el Congost,

on les canalitzacions han reduït l’àrea al·luvial a menys de la meitat en alguns indrets,

com es mostra a la Figura 13.

Contràriament, altres zones de la conca han patit un eixamplament de la llera, com és el

cas sobretot del tram baix del Ripoll. Aquest va ser el riu més afectat per la recordada

avinguda de l’any 62, que va marcar un abans i un després de les maneres de fer. Fins

aquella data, i per tant l’any 1956, bona part de les lleres del riu estaven ocupades per

un important nombre de població, fet clau en el fatal balanç que va provocar el posterior

aiguat. Les actuacions dutes a terme fins a la actualitat han dotat el riu d’una major

amplada que la que es va assolir durant els anys 50. La Figura 14 mostra l’evolució de la

llera del Ripoll al seu pas per Sabadell:

Figura 13: Evolució de la amplada de la llera del Riu Congost a Montmeló. A la esquerra, foto de 1956 amb la llera remarcada en color verd i a la dreta foto de 2009 amb la llera en color magenta. Elaboració pròpia a partir d’orto-

fotos de 1956 i 2009

Figura 14: Evolució de la amplada de la llera del Ripoll a Sabadell. A la esquerra, foto de 1956 amb la llera remarcada en color verd i a la dreta foto de 2009 amb la llera remarcada en color magenta. Elaboració pròpia a partir d’orto-

fotos de 1956 i 2009


7.2. Variació de cabal líquid (L)

El factor de variació del cabal líquid depèn de com ha evolucionat l’ús del sòl en el

període analitzat. Donat que, com se’n desprèn de l’estudi d’usos del sòl, la tendència

generalitzada a tota la conca ha sigut a la impermeabilització del terreny provocada per

l’alt grau d’urbanització, els cabals líquids circulant com a escolament superficial són

potencialment majors en l’actualitat.

Per tant, aquest paràmetre es troba a partir de les àrees de cada tipus de terreny i dels

seus respectius coeficients d’escolament definits anteriorment. Valors majors que 1

d’aquest factor denoten augments potencials de cabals, com s’extreu de la definició del

factor:

𝐿 =𝑄𝐿(09)

𝑄𝐿(56)=

∑ 𝐴0(09) ∗ 𝐶060

∑ 𝐴0(56) ∗ 𝐶060

La Figura 15, a la pagina següent, mostra en una escala de verds el grau de variació en

els potencials cabals líquids d’escolament superficial que esdevé del càlcul proposat.

Tots els trams de la conca han esdevingut més impermeables, permetent per tant majors

cabals d’escolament superficial. Les conques on més es manifesta aquesta realitat són

la de la Riera de Sant Cugat, el tram baix del Riu Ripoll i, sobretot, el Riu Sec. En aquestes

zones es troben valors relativament alts respecte a altres zones que també han

experimentat un enorme augment del grau d’urbanització com podria ser Granollers al

tram baix del Riu Congost. Aquest fet es déu a que a les conques del Sec i de la Riera de

Sant Cugat s’ha urbanitzat a tota la conca, des de la capçalera fins a la desembocadura,

mentre que a les capçaleres dels altres rius, majoritàriament zones boscoses i

muntanyenques, s’ha mantingut un grau força similar d’urbanització.

Per a fer-se una idea del potencial augment de cabals líquids degut al canvi en els usos

del sòl es podria dir que el potencial cabal líquid d’una precipitació que podria circular

superficialment per la conca del Riu Sec degut a l’actual grau d’impermeabilització de la

conca és al voltant d’un 40 % major que a l’any 1956, a més de reduir-se el temps de

concentració de la precipitació. Aquets factors generen un perill pel que fa a possibles

inundacions i danys, i en relació al tema que ens ocupa, majors cabals líquids són un

factor potencialment incisiu de les lleres fluvials.


Figura 15: Variació en el cabal líquid d’escolament. Elaboració pròpia.


7.3. Variació de cabal sòlid (S)

El tercer paràmetre a definir abans de calcular l’índex diacrònic és la variació en el cabal

sòlid, que com s’ha mencionat en l’apartat teòric de l’índex diacrònic és el valor més

incert degut a l’actual coneixement del tema. Per a la estimació d’aquet valor s’han

efectuat diverses hipòtesis que simplifiquen el problema. La primera és considerar que

l’aportació de cabal sòlid prové en un 25 % de material de rentat de la conca i en un 75

% de la pròpia llera al·luvial, considerant aquesta com a activa en tota la seva amplada.

L’altra hipòtesi que cal tindre en compte és que les zones urbanes aporten un sediment

de rentat que es pot considerar negligible al comparar-lo amb el que aporten els terrenys

forestals i conreus, és a dir que només aporten sediment les superfícies de nivell 1, 2, 3,

4 i 5 definides a la Taula 3.

D’aquesta manera s’obté una expressió per al càlcul del cabal sòlid tal com:

𝑄𝑆 = 0.75 · 𝐴𝐴𝑙·𝑙𝑢𝑣𝑖𝑎𝑙 + 0,25 · (𝐴1 + 𝐴2 + 𝐴3 + 𝐴4 + 𝐴5)

L’àrea al·luvial és el producte de les longituds dels trams en els que s’ha dividit la conca

per les seves corresponents amplades de llera, mentre que les àrees A1, A2, A3, A4 i A5

són les superfícies de terreny no urbà i, que per tant, aporten material fi de rentat a la

conca quan es produeixen precipitacions. Els subíndexs es corresponen amb l’agrupació

que s’ha fet en l’apartat d’escolament en que es classifica el terreny en 7 graus

d’escolament (Taula 3). L’expressió anterior no pretén ser una formula quantitativa pel

transport sòlid, sinó només una expressió funcional de la seva dependència de les àrees.

Com que l’expressió s’utilitzarà per fer el quocient S entre 1956 i 2009 el valor

quantitatiu es cancel·la entre numerador i denominador, quedant només la relació

funcional.

El paràmetre S de l’índex diacrònic depèn dels altres paràmetres analitzats

anteriorment. La variació en el transport de rentat a la conca dependrà dels canvis en

els usos del sòl i el transport de material de la llera dependrà de si aquesta ha sigut

estretida o eixamplada.

En relació al transport de rentat, degut a la proliferació d’àrea urbanitzada en detriment

majoritàriament de conreus, s’ha provocat una disminució del material fi que és

arrossegat al ploure, sent aquest fet característic en major o menor mesura a tota la

conca.

Pel que fa al material que aporta la llera, i sense tindre en compte factors com l’evolució

de la vegetació o l’existència d’obres a la llera que interfereixin en el transport sòlid,

aquet dependrà únicament de la variació que hagi sofert l’amplada al·luvial.

Amb les hipòtesis realitzades s’estima el factor S. Valors menors a la unitat denoten

reduccions en el potencial transport sòlid que té cada tram, tal i com s’extreu de la

definició del paràmetre:

𝑆 =𝑄𝑆(09)

𝑄𝑆(56)=

0.75 ∗ 𝐴𝑎𝑙·𝑙𝑢𝑣𝑖𝑎𝑙(09) + 0.25 ∗ (𝐴1 + 𝐴2 + 𝐴3 + 𝐴4)(09)

0.75 ∗ 𝐴𝑎𝑙·𝑙𝑢𝑣𝑖𝑎𝑙(56) + 0.25 ∗ (𝐴1 + 𝐴2 + 𝐴3 + 𝐴4)(56)


El següent mapa de la conca del Besòs mostra els resultats obtinguts del paràmetre de

variació del cabal sòlid (S) mitjançant cercles proporcionals a la disminució de cabal sòlid

potencial als diferents trams en que s’ha dividit prèviament la conca:

Figura 16: Variació en el potencial cabal sòlid a la Conca del Besòs. Elaboració pròpia.

Com s’aprecia a la Figura 16, les zones més afectades per la reducció dels cabals sòlids

són el Riu Sec, la Riera de Sant Cugat i els trams baixos del Ripoll i del Besòs. Aquest

resultat es déu a la suma del factor de massiva urbanització que redueix el material de

rentat de la conca més una petita disminució de les lleres en alguns trams.

El riu Congost al seu tram baix, tot i ser el riu que més ha patit l’estretament de la llera

no denota una notable reducció en els cabals sòlids. Això es déu a que la conca, que és

també la de major superfície, té molt terreny en capçalera que no ha patit un augment

en el grau d’urbanització i per tant aporta força sediment de rentat que compensa el

que es perd per la reducció de la llera en el tram final.


7.4. Càlcul de l’índex diacrònic

Un cop calculats els valors de variació d’amplada de la llera (B), cabal líquid (L) i cabal

sòlid (S) a partir de l’anàlisi del canvi en els usos del sòl i d’amplada de la llera, es calcula

l’índex diacrònic tal i com s’havia definit prèviament:

(1) =𝑖56

𝑖09= 𝐵−0.5 ∗ 𝑆−0.5 ∗ 𝐿

(2) =𝑖56

𝑖09= 𝐵−0.36 ∗ 𝑆−0.64 ∗ 𝐿

𝐼𝐷 =(1) + (2)

2− 1

A les taules de l’annex 1 (pàg. 65) es recullen tots els valors obtinguts per a cada tram

de la conca i es representen gràficament a la Figura 17. Aquesta figura reuneix en una

mateixa imatge els paràmetres B, S i L calculats per a cada tram per a tenir una visió

global de tots els factors que afecten l’índex diacrònic i, per tant, a la potencial

transformació del fons fluvial.

Figura 17: Resum dels paràmetres B, S, L que defineixen l’índex diacrònic. Elaboració pròpia.


Els valors obtinguts de l’índex diacrònic als diferents indrets de la conca del Besòs es

troben representats gràficament a la Figura 18 mitjançant una escala de colors en que

colors calents indiquen un valor elevat de l’índex (tendència a la incisió) i colors freds

valors propers a zero (equilibri del fons fluvial per factors antròpics).

Figura 18: Representació gràfica dels valors de l’índex diacrònic a la conca del Besòs. Elaboració pròpia.

Com s’ha comentat anteriorment, valors pròxims a cero denoten que no s’ha produït

cap desequilibri en la morfodinàmica fluvial. Aquest fet és evident a les capçaleres de

gairebé tots els rius, ja que en aquets indrets usualment boscosos i amb una baixa

densitat de població no s’ha variat l’amplada fluvial i el grau d’urbanització s’ha

mantingut gairebé constant. Hi ha indrets com els trams baixos del Ripoll i del Besòs que

degut a que les lleres al·luvials s’han eixamplat compensen el fet del notable augment

del grau d’urbanització i, per tant, de cabals líquids, obtenint-se valors baixos de

potencial transformació.


Els punts de la conca on més evident és la tendència a la incisió deguda als canvis

produïts per l’activitat humana són el Riu Sec i el tram final del Congost al seu pas per

Granollers. El primer, tot i mantenir gairebé constant l’amplada de les lleres, ha patit el

major increment d’urbanització de tota la conca i a més, la conca del Sec es troba

altament urbanitzada en tota la seva superfície, també en capçalera. El cas de l’alt valor

del potencial incisiu del tram baix del Riu Congost és degut a la gran reducció que ha

patit l’amplada al·luvial al ser canalitzat el riu. A més, aquet fet implica que es redueix

notablement el sediment al·luvial disponible i que es redueix el cabal sòlid, factors que

propicien una tendència erosiva.

L’índex diacrònic podria prendre valors negatius en el cas de que els canvis produïts per

l’home induïssin a una potencial acreció dels fons fluvials. Aquest fet, però, és poc

probable degut a que el creixement humà acostuma a comportar augments en la

urbanització i endegaments fluvials que normalment treuen terreny al riu. Per tant,

mentre no es recuperin els espais fluvials i s’apliquin sistemes de drenatge per a reduir

els cabals d’escolament superficial, la tendència provocada per l’activitat humana als

cursos fluvials serà sempre cap a la erosió, havent de tractar amb els problemes que

aquesta origina.


8. ESTUDI D’AVINGUDES (1956-2009)

L’índex estudiat en aquest treball és una proposta d’estimació de la potencial

transformació del fons del riu com a conseqüència de les modificacions que han sofert

la conca i la llera del riu en un període de temps. És per tant, un indicatiu de la tendència

que hauria de seguir l’evolució del fons del riu, però aquesta transformació prevista pot

haver succeït total o parcialment en cada punt de la conca en funció de si en el període

analitzat han ocorregut successos de precipitacions que hagin generat cabals capaços

d’activar el transport sòlid i, per tant, generar les modificacions esperades tenint en

compte els paràmetres predictius estudiats.

Es per tant important a l’hora d’analitzar la fiabilitat d’aquestes propostes tenir un

coneixement ampli dels fenòmens hidrològics que han succeït en les darreres dècades

per a poder reconèixer les zones en les que més s’ha activat el transport sòlid i que,

conseqüentment, haurien de ser les més representatives de la transformació prevista.

Les fonts d’informació utilitzades en aquest apartat provenen de mesures reals

d’estacions d’aforament o d’estimacions i estudis de les grans avingudes que bé per la

inexistència o ineficàcia d’aforaments a la conca acostumen a ser les úniques dades

existents en aquestes ocasions.

Les tasques realitzades en aquest apartat es resumeixen en la recopilació de dades i

posterior anàlisi, definició de la metodologia per a la determinació dels esdeveniments

potencialment transformadors del fons i obtenció d’uns resultats representatius de la

historia hidrològica de la conca en el període analitzat.

8.1. Recopilació de dades

La principal font d’informació en la que es basa aquest apartat de l’estudi són les dades

obtingudes d’estacions d’aforament de la conca, recollides en els anuaris de l’antiga

Junta d’Aigües i en bases de dades de l’Agència Catalana de l’Aigua. La informació ha

sigut complementada gràcies a dades provinents de diferents estudis de les grans

avingudes i treballs en que s’han recopilat dades històriques per a diferents finalitats.

Finalment s’han estimat algunes dades a partir d’altres seguint mètodes proposats per

diferents autors, tal i com es detallarà en el posterior apartat de metodologia (pàg. 38).

El resultat final d’aquesta tasca de recopilació i posterior tractament de les dades són

les taules de l’annex 2 (pàg. 69), on s’hi detallen totes les dades obtingudes per a cada

estació d’aforament així com la font d’on provenen o, si és el cas, el mètode d’estimació

emprat.

A continuació s’exposa informació sobre les diferents estacions d’aforament rellevants

en aquest estudi i una cronologia i breu explicació dels fets més remarcables succeïts a

la conca en el període que és d’interès per al propòsit del treball (1956-2009).


Estacions d’aforament a la conca del Besòs

Les conques del Pirineu Oriental català, entre les quals es troba la conca del Besòs,

compten amb una xarxa d’estacions d’aforament que es va començar a instaurar a

principis del segle XX.

Figura 19: Estacions d’aforament a la conca del Besòs, marcades amb una creu vermella les que no tenen dades prou fiables. Elaboració pròpia.

D’estacions d’aforament n’hi ha de secció natural o artificial, amb o sense canal de

derivació i consistents en un limnígraf o limnímetre. Un limnímetre és una escala que

permet la lectura del nivell del riu i, amb mesures diàries, se’n poden deduir els cabals

mitjos diaris (QC). El limnígraf és un aparell més modern que permet conèixer els nivells

d’aigua en cada instant i, per tant, els cabals màxims instantanis (QCI) d’una crescuda. Es

poden interpretar aquests valors obtinguts de mesures directes com a una mesura del

cabal desaiguat per la avinguda en el cas del QC i l’abast de la crescuda en els seus

moments més crítics en el cas de QCI.


A la conca del Besòs existeixen o han existit les estacions d’aforament que apareixen a

la Taula 4, on també s’indica els anys en els que ha estat en servei la estació així com la

seva ubicació i principals característiques

Taula 4: Característiques de les estacions d’aforament de la conca. Font ACA

Estació Aforament

Conca Estació

Alçada Període de

funcionament Característiques

Santa Coloma

1024 km2 4 m 1970 - 1999

2003 - actualitat Limnímetre, secció

artificial Riu BESÒS

EA47

Montcada

220,9 km2 30 m 1966 - 1987

1990 - actualitat Limnígraf, secció

artificial Riu RIPOLL

EA44

Castellar del V.

66,5 km2 331 m 1995 - 2004

Riu RIPOLL

EA75

Sta. Perpetua

111,6 km2 56 m 1965 - actualitat Limnígraf, secció

artificial Riera CALDES

EA45

Lliçà de Vall

147,7 km2 75 m 1965 - actualitat Ø 67, 89, 90, 94,

95

Limnígraf, secció artificial

TENES

EA46

Montornès


artificial MOGENT

EA35

Roca del V.

123 m 1912 - 1963

MOGENT

ETAP Cardedeu

La Garriga


artificial CONGOST

EA37

Aiguafreda

35,1 km2 418 m 1931 - actualitat Limnígraf, secció artificial, canal complementari

AVENCÓ

EA17

Es pot apreciar que tot i existir alguna estació anterior, la gran majoria de la xarxa

d’aforament de la conca del Besòs es va desenvolupar després de la catastròfica

avinguda de l’any 1962.

En aquest estudi no s’utilitzen les dades de les estacions de Castellar del Vallès i de l’ETAP

de la Roca del Vallés perquè, a causa de les seves característiques de funcionament

històric, es considera que presenten una incertesa que recomana descartar-les.


Grans avingudes i fets remarcables en el període (1956-2009)

Aquest apartat detalla breu i cronològicament les avingudes i fets més importants

esdevinguts en les darreres dècades (des del 1956) a la conca del Besòs. Aquets

esdeveniments són essencials per entendre la història i evolució de la conca del Besòs.

- Avinguda Setembre 1962

L’avinguda de 1962 és la més tristament recordada de la història a Catalunya. Una

intensa pluja va provocar desbordaments a les conques del Besòs i del Llobregat,

emportant-se barris sencers construïts a la llera dels rius i rieres i causant al voltant de

800 morts i grans danys materials. El principal agreujant de les conseqüències de les

riuades va ser l’ocupació de les lleres, fet que en reduïa notablement la capacitat

hidràulica i exposava a gran perill a un elevat nombre de persones i béns.

Diferents estudis posteriors han recopilat informació per a estimar els cabals que va

assolir la riuada, concloent que els cabals instantanis màxims assolits van ser d’uns 2300

m3/s a Santa Coloma i d’uns 1200 m3/s a Montcada.

La riuada de 1962 va marcar un punt d’inflexió en la planificació territorial i fluvial: es va

millorar la xarxa de recollida de dades hidrològiques i es van efectuar obres i actuacions

de cara a evitar i/o reduir els efectes de les avingudes.

La destrucció causada per la riuada va obligar a desplaçar la urbanització de les zones

perilloses i això va provocar que una riuada força semblant esdevinguda només dos

mesos després tingués unes conseqüències ínfimes en comparació amb la ocorreguda al

setembre.

- Avinguda Setembre 1971

Entre els dies 19 i 23 de Setembre es van produir uns episodis de pluges extraordinàries

a tot Catalunya que van provocar el desbordament de diferents rius al llarg de tot el

territori català. La zona més afectada va ser la conca del Llobregat i les comarques de

l’Empordà i el Gironès. Les riuades van causar un total de 14 morts a tot Catalunya i un

gran dany material, sobretot a la industria instal·lada als voltants del Llobregat.

La avinguda a la conca del Besòs no va ser especialment forta, tot i que en alguns punts

es van registrar cabals i dades pluviomètriques importants i van produir destrosses

materials a Mollet, Montcada i altres poblacions. Les actuacions efectuades després de

la riuada de l’any 1962 van evitar mals majors a la conca.


- Endegament del tram baix del Besòs (1975)

L’actuació més important realitzada com a conseqüència de la riuada de 1962 va ser

l’endegament del tram final del riu Besòs, des del seu pas per Santa Coloma fins a la seva

desembocadura. L’obra transformava l’original plana al·luvial d’uns 300 m d’amplada en

un canal d’avingudes de 130 m limitat per murs de gravetat d’uns 5 m d’alçada, amb una

capacitat de desguàs de 2400 m3/s. L’endegament va propiciar l’ocupació de terreny

abans al·luvial per infraestructures viaries i ferroviàries, a més d’una línia d’alta tensió

situada a dins de la llera d’avingudes.

Figura 20: La desembocadura del riu Besòs, fotografia realitzada després del seu endegament. Font (Martín Vide 2015)

- Avinguda Octubre 1994

L’Octubre de 1994 es va produir un episodi de pluges que va desencadenar una sèrie de

riuades a diferents punts de la geografia catalana, conegudes com la avinguda de Sant

Tomàs.

A nivell de la conca del Besòs cal destacar que la major intensitat de pluges va succeir a

la zona nord-occidental (conques del Caldes i del Tenes), la intensitat va ser mitjana a les

conques del Ripoll i del Congost i pràcticament no va afectar la conca del Mogent. Es van

registrar víctimes mortals a les conques més afectades i danys materials en diferents

punts.

- Parc Fluvial del Besòs (1999)

L’obra d’endegament del Besòs es va realitzar des d’un punt de vista hidràulic de

prevenció de les inundacions, i en aquest sentit va complir la seva funció. Es va crear una

barrera entre la ciutat i el riu, i amb el pas del temps es va anar deteriorant l’espai fluvial


fins a arribar a ser considerat el riu més contaminat d’Europa. A finals del segle XX es va

voler acabar amb aquesta problemàtica i de pas, guanyar noves zones d’esbarjo per a la

ciutadania. Això es va aconseguir amb la creació del Parc Fluvial del Besòs, que pretén

retornar una part de la naturalesa original del riu, restaurant la qualitat de les aigües i

evitant els riscos que produeixen les inundacions en una trama urbana que ha ocupat

terreny al·luvial gracies a l’endegament.

Les principals característiques de les actuacions dutes a terme són la instal·lació

d’aiguamolls que retenen nutrients d’aigües contaminades i eviten l’erosió dels marges

fluvials, la recuperació del traçat meandriforme a la part alta i la creació d’un parc urbà

amb un innovador sistema d’alarma i evacuació que permet guanyar un espai públic a la

zona en que el riu forma part de la trama urbana.

L’evolució de la relació dels espais fluvials dins de les ciutats ha seguit una transformació

similar a la del tram final del Besòs en altres indrets. En una època passada en que

prevalia el desenvolupament econòmic es tendia a efectuar solucions d’aïllament del riu

per a evitar els danys que aquest podia causar. Amb el pas del temps i la conscienciació

mediambiental s’ha tendit cap a solucions d’integració dels espais fluvials dintre de les

ciutats per al seu ús com a l’espai públic que són. Es troben altres exemples similars a la

mateixa conca del Besòs com la integració del Riu Ripoll a Sabadell.

Figura 21: Imatge aèria de la desembocadura del Besòs després de la construcció de l’actual Parc Fluvial. Font Google Maps 3D

Fonts: Revisió estudi hidràulic i hidrològic del projecte de remodelació de ribes i

adequació de la llera del Besòs a Santa Coloma (1994), Estudi hidrològic de la conca del

Besòs (1996), Restauración del rio Besos en Barcelona. Historia y lecciones aprendidas

(Martín Vide 2015).


8.2. Metodologia

L’objectiu d’aquest apartat de l’estudi és determinar si els cabals esdevinguts en el

període analitzat han activat el potencial desequilibri del fons del riu. Per tant, cal

conèixer com es comporta el transport sòlid per a poder determinar un “cabal frontera”

a partir del qual s’activa notablement aquest transport. Un cop conegut aquest cabal es

podrà comparar amb les dades reals o estimades dels diferents esdeveniments

ocorreguts, i així determinar les conques que més han patit la potencial transformació

predita.

Per a aconseguir els objectius es classificaran en tres nivells les avingudes:

extraordinàries, regulars i menors. Les dues primeres categories es consideren com a

successos transformadors del fons mentre que en les crescudes menors no s’espera una

transformació considerable.

El primer pas és la recopilació de dades de les diferents fonts esmentades anteriorment,

provinents d’estacions d’aforament i estudis de grans avingudes. Per aquest treball

s’han recopilat dades hidrològiques de dos tipus: cabals mitjos diaris (Qc) i cabals

instantanis (Qi), concretament els màxims anuals de cada tipus registrats a les diferents

estacions d’aforament.

La realitat de les estacions d’aforament en el període estudiat és que la continuïtat i

fiabilitat de les dades decreix en retrocedir en el temps degut a les eines emprades i als

períodes en que algunes estacions no han estat en funcionament per diverses raons. Pel

que fa als diferents estudis de les grans avingudes ocorregudes, proporcionen valors de

cabals màxims instantanis durant la crescuda estudiada i en algunes ocasions, diferents

publicacions proporcionen valors notablement diferenciats d’una mateixa avinguda.

Aquesta dispersió en les dades, proporciona un llistat d’avingudes màximes anuals

completada amb valors d’altres avingudes si hi ha hagut més d’un succés remarcable en

aquell any.

Per al propòsit d’aquest estudi d’analitzar el grau d’afectació de cada conca per pluges

potencialment transformadores dels fons fluvials, el més correcte seria disposar d’una

major sèrie de dades instantànies. Donat que el llistat d’avingudes és discontinu en

quant a valors mitjos diaris i instantanis, s’estimaran valors de cabals específics a partir

de cabals mitjans per a tenir-ne un llistat més complet.

Diversos autors han intentat establir mètodes empírics per a poder relacionar dades de

cabals mitjos diaris amb cabals màxims instantanis. Primer va ser Füller qui va proposar

un valor per a K= Qi/QC en funció de la superfície de la conca estudiada per a rius

americans. Més tard, els enginyers Gete i Oncins (1978) van proposar una fórmula

adaptada als rius d’Espanya, que en un altre estudi posterior (López Bustos 1980) es va

calibrar per a les conques del Pirineu Oriental. La Figura 22 mostra les corbes amb la

superfície de conca tributaria (en km2) a l’eix d’abscisses i el factor K (adimensional) a

l’eix d’ordenades obtingudes en els diferents estudis mencionats. Es pot apreciar com

als rius del Pirineu Oriental, entre els quals es troba el Besòs, els valors de K són majors

deguts a la naturalesa torrencial de les conques, de petites dimensions i sovint afectades


per pluges de poca durada i molta intensitat que generen cabals instantanis força

elevats.

Figura 22: Gràfic de relació entre cabals mitjos i instantanis per diferents autors. Font (Lopez Bustos 1980)

Utilitzant valors de K en funció de la superfície de la conca tributària de cada estació

d’aforament es poden estimar els valors que falten per a completar la sèrie de dades

obtinguda. El següent pas a seguir és establir els cabals frontera que separin els diferents

graus d’avinguda.

Tot i que hi poden haver diferents criteris, sembla que una avinguda és més perjudicial

quan aquesta afecta a una àrea gran que quant aquesta és menor. En aquest sentit, és

força útil des d’un punt de vista tècnic analitzar dades de cabals dividides per l’àrea de

la conca tributària per a poder comparar avingudes en diferents punts d’una mateixa

conca. Aquest paràmetre es coneix com a cabal específic (l/s/km2).

El mètode per a determinar la categoria de les avingudes es basarà en els gràfics

logarítmics publicats a Antecedentes para una historia de las avenidas en el Pirineo

Oriental (López Bustos 1980) en que s’estableixen a partir d’observacions l’envoltant de

màxims cabals esperats en funció de l’àrea de conca contribuent. Aquests gràfics van ser

complementats posteriorment per Rafael Heras estimant per a cada conca hidrològica

d’Espanya els cabals específics esperats en funció del període de retorn i de l’àrea de la

conca tributària. L’envoltant proposada per Bustos pràcticament coincideix amb la

proposada per Heras per a un període de retorn de 1000 anys per a rius torrencials.


Per a les conques internes de Catalunya, entre les que es troba la del Besòs, es fa una

distinció entre conques torrencials i no torrencials. En la publicació de Antecedentes

para una historia de las avenidas en el Pirineo Oriental (López Bustos 1980) es considera

que la majoria de rius i estacions de les conques litorals tenen un comportament

torrencial, i només l’estació d’Aiguafreda a l’Alt Congost compleix les condicions per a

no ser considerada com a torrencial dintre de la conca estudiada.

L’envoltant de màximes crescudes esperades s’hauria de correspondre adequadament

amb els valors més elevats de les dades recopilades, però dintre d’aquestes també hi

haurà força valors corresponents a anys en que no han ocorregut crescudes

significatives, i que seran menors a les esperades pels períodes de retorn més baixos.

Per a fer-se una idea, una crescuda de període de retorn de 5 anys és aquella que

estadísticament només es superaria 10 vegades en una sèrie d’uns 50 anys com la

utilitzada en aquest treball. Sense aplicar criteris d’inici de transport sòlid a aquesta

divisió, l’envoltant de crescudes esperades per a un període de retorn de 5 anys que

proposa Heras (corba T5 d’ara en endavant) podria ser un criteri per a definir el cabal

frontera entre crescudes transformadores i no transformadores, però atenent a la

realitat del Besòs, establir que estadísticament només s’espera que unes 10 avingudes

Figura 23: Corbes d’Heras i envoltant de màximes crescudes esperades (López Bustos) per a rius torrencials de les conques internes de Catalunya. Font (Montalbán i Vergés 1994)


en els propers 50 anys provoquin un considerable canvi en la morfologia del riu seria

infravalorar la realitat. Atès aquest raonament, es defineix un límit entre el que es

consideren avingudes transformadores i no transformadores (menors) que englobi un

major nombre de successos que la corba T5.

Pel que fa als successos transformadors, és evident que no tots tenen el mateix efecte

en la morfologia fluvial, ja que algunes avingudes extremes generen grans fluxos de

material al·luvial i canvis molt significatius a les lleres. És per tant adient establir una

separació dins de les avingudes transformadores, i aquesta la marca la corba T5

comentada en el raonament de l’anterior paràgraf.

En conclusió, per a l’anàlisi de les dades hidrològiques recopilades, aquestes és

classifiquen en tres categories; crescudes no transformadores o menors, regulars i

extraordinàries. El límit entre les dues primeres el marca un criteri arbitrari adaptat a la

realitat de les dades i el límit entre avingudes regulars i extraordinàries ve donat per la

corba T5 proposada per Heras.

El pas final d’aquest apartat consisteix en analitzar els resultats obtinguts del tractament

de les dades. Per a aquesta tasca s’avaluen factors com el nombre de dades totals i de

cada tipus d’avinguda per a fer-se una idea de la ocurrència i factors com la separació

mitja respecte als límits de cada tipus d’avinguda per fer-se una idea global de la

magnitud.


8.3. Resultats

Un cop recopilada i analitzada tota la informació que s’ha trobat sobre la història

hidrològica del darrer mig segle a la conca del Besòs, es procedeix a l’anàlisi dels resultats

obtinguts.

El primer anàlisi va encarat a la coherència de les dades obtingudes, amb una major

atenció a les dades estimades. Com s’explica a les taules de l’annex 2 (pàg. 69), la majoria

de les dades provenen d’una informació proporcionada per l’Agència Catalana de

l’Aigua. Cal remarcar que coincideixen i amplien la informació recopilada amb

anterioritat a l’obtenció d’aquestes mitjançant una intensa recerca bibliogràfica a

publicacions com l’Anuari de Dades de la Junta d’Aigües (1995), la publicació

Antecedentes para una historia de las avenidas en los ríos del Pirineo Oriental (López

Bustos 1980), o a la tesina Evolución de un río meandriforme de gravas (Hernández

2010). Amb aquesta recerca també s’ha trobat informació relativa a hidrogrames i

pluviometries de crescudes singulars que podria ser útil per a confeccionar amb més

detall una historia de les avingudes a la conca del Besòs però no s’ha emprat en el

present treball donat que la tasca a realitzar no demanda tal precisió. Algunes de les

publicacions referides al punt anterior són la tesi doctoral Desenvolupament d’un model

hidrològic per incorporar informació del radar meteorològic: Aplicació operacional a la

conca del riu Besòs (Corral 2004) i Memorias del Trabajo realizado en el 71-72 para el

grupo de estudio de avenidas extraordinarias (Montalbán; Novoa 1972). Pel que fa a les

dades estimades n’hi ha de dos tipus: les recopilades d’estudis i les calculades a partir

de cabals mitjos diaris amb el coeficient K (explicat a l’apartat anterior de Metodologia).

És una empresa difícil analitzar la precisió d’aquestes estimacions. Les primeres,

provenen d’estudis que han d’haver sigut contrastats pels autors i altres tècnics, i en

moltes ocasions s’arriba a un criteri comú entre diferents estudis pel que fa a la

estimació d’una avinguda. Les estimacions realitzades amb el paràmetre K són una

manera d’augmentar el nombre de dades disponibles, ja que en retrocedir en el passat

en busca de dades es troben estacions que no tenien les eines per la recollida de cabals

instantanis i només es registraven dades mitges diàries. Fent un cop de vista a les

estimacions realitzades amb aquest mètode i comparant els valors amb dades reals a

una mateixa estació es pot observar que les dades mitges diàries i instantànies no

segueixen una relació lineal suficientment forta com per a confiar plenament en aquesta

estimació. Tot i això, el disposar d’una major sèrie de dades màximes instantànies

justifica l’acceptar aquestes dades, atesa baixa fiabilitat que també poden tenir algunes

dades del passat.


L’anàlisi de les dades recopilades es basa en el gràfic logarítmic de la Figura 24, que

resumeix la classificació realitzada de les dades a les diferents estacions de la conca. A

l’eix d’abscisses s’hi representa l’àrea de conca tributària (en km2) i a l’eix d’ordenades

els cabals instantanis específics (en l/s/km2), és a dir, dades de cabals màxims instantanis

enregistrats en cada estació dividits per les seves respectives superfícies de conca

tributària.

Per a l’anàlisi dels resultats de la classificació es calculen dos paràmetres útils per a

comparar el nombre i la magnitud de les crescudes a les diferents estacions. El primer

és el nombre de crescudes de cada tipus i el percentatge respecte el total de dades. El

segon paràmetre és la separació de les dades respecte al cabal que marca la frontera

entre crescudes menors i regulars. Aquest últim és un valor que pot valer com a mínim

0 per a punts a la recta frontera i 1 per a punts a l’envoltant de màxims, de manera que

pot ser major que la unitat per als valors que sobrepassen l’envoltant. Finalment es

calcula la mitjana d’aquestes separacions fent el quocient entre sumatori de les

separacions de cada punt i el nombre de crescudes transformadores (extraordinàries i

regulars).

Figura 24: Gràfic àrea-cabal específic de les dades recopilades amb límits de la classificació establerta (crescudes extraordinàries, regulars i menors). Elaboració pròpia.


La Taula 5 resumeix les dades obtingudes de l’anàlisi i classificació de les crescudes:

Taula 5: Resultats dels paràmetres comparatius obtinguts de la classificació de crescudes

Santa Coloma

Montcada La

Garriga Aiguafreda

Lliçà de Vall

Santa Perpetua

Montornès

Conques Besòs Ripoll, Sec, Sant Cugat

Congost Avenco

(Congost) Tenes Caldes Mogent

Àrea (km2) 1024 220,9 154,6 35 147,7 116,6 175,2

Numero de dades 54 50 64 47 40 45 49

Dades nul·les 10 11 0 16 21 17 13

N extraordinàries 7 4 2 1 1 1 3

% extraordinàries 12,96% 8,00% 3,13% 2,13% 2,50% 2,22% 6,12%

N regulars 41 43 50 33 30 32 31

% regulars 75,93% 86,00% 78,13% 70,21% 75,00% 71,11% 63,27%

N menors 6 3 12 13 9 12 15

% menors 11,11% 6,00% 18,75% 27,66% 22,50% 26,67% 30,61%

Separació mitjana al cabal frontera

0,14 0,12 0,08 0,06 0,04 0,06 0,07

Les estacions que més afectades semblen haver estat per avingudes potencialment

transformadores (extraordinàries i regulars) semblen haver sigut la de Santa Coloma i la

de Montcada si ens fixem en que més del 90 % de les dades màximes recopilades queden

a dins d’aquesta classificació i, en segon lloc, si ens fixem en que la magnitud de les

avingudes, representada per la separació mitjana, és notablement més alta que per a la

resta d’estacions.

El nombre de crescudes transformadores és també significatiu d’aquest resultat; 48 a

Santa Coloma, 47 a Montcada i 52 a La Garriga en front de les altres quatre estacions

que en tenen entre 31 i 34.

La estació de Santa Coloma és representativa del tram baix del Besòs i per tant de tota

la conca, mentre que la de Montcada és representativa de les conques de la riera de

Sant Cugat, Riu Sec i Ripoll. Aquestes quatre conques són llavors les zones on més

s’hauria d’haver manifestat el potencial desequilibri, ja que a més la zona es correspon

també amb algunes de les zones que l’índex diacrònic prediu com a mes desfavorables.


9. DISCUSSIÓ

En aquest apartat es discutirà detalladament per conques els valors dels paràmetres

obtinguts al llarg de tot l’estudi, valorant la transformació soferta en la morfodinàmica

del riu. Es segueix una metodologia similar en cada conca, analitzant primer la magnitud

de la pressió humana a partir de l’índex diacrònic per a després buscar-ne les causes en

els tres factors de que en depèn (B, S i L). Finalment es valora la possibilitat de que el

potencial predit s’hagi manifestat o ho pugui fer en un futur a partir dels resultats

obtinguts en l’estudi d’avingudes.

Per a una millor interpretació dels resultats obtinguts en cada conca, la discussió

s’acompanya de taules resum dels factors de la pressió antròpica (B, S i L), l’índex

diacrònic (ID) i l’estudi d’avingudes en cada conca. Els paràmetres definitoris de l’índex

diacrònic s’expressen, a més de amb els valors utilitzats per al càlcul, en tant per cent

per a afavorir la comprensió de les variacions experimentades en el període comprés

entre els anys 1956 i 2009. A les taules esmentades es presenten els resultats per a cada

tram en que s’han dividit les conques seguint un ordre d’aigües avall a aigües amunt de

manera que el tram 1 de cada riu correspon a la desembocadura.

Riera de Sant Cugat

La conca de la Riera de Sant Cugat recull les aigües de la cara septentrional de la serra

de Collserola. És una de les conques que ha experimentat una major crescuda de la

urbanització amb el fet característic que el principal nucli de població, Sant Cugat del

Vallés, no es troba a la desembocadura del riu com acostuma a passar a les altres

conques. Aquest fet provoca que la pressió humana es distribueixi d’una forma bastant

homogènia i això es denota en els valors obtinguts en el càlcul de l’índex diacrònic.

Taula 6: Resum de resultats a la conca de la Riera de Sant Cugat

TRAM Variació

Amplada (B) Variació Cabal

Líquid (L) Variació Cabal

Sòlid (S) Índex

Diacrònic (ID)

Tram 1 Montcada - Cerdanyola

0,88 (- 12 %) 1,24 (+24 %) 0,74 (-26 %) 0,56

Tram 2 Cerdanyola -

Montflorit 1,00 (0 %) 1,23 (+23 %) 0,75 (-25 %) 0,45

Tram 3 Montflorit - Sant

Cugat 1,06 (+ 6 %) 1,28 (+28 %) 0,70 (-30 %) 0,53

Tram 4 Capçalera 0,88 (-12 %) 1,20 (+20 %) 0,78 (-22 %) 0,47

Categoria Nombre % Separació mitjana al cabal frontera

Extraordinàries 4 8,0 %

0,12

Regulars 43 86,0 %

Menors 3 6,0 %

La variació d’amplada de lleres a la conca de la Riera de Sant Cugat no és un factor que

marqui l’alta tendència erosiva que indica l’ID ja que l’amplada de les lleres s’ha


mantingut pràcticament inalterada en el període d’estudi (variació màxima de 4 m en

una de les lleres més estretes per naturalesa).

Pel que fa a la variació en els cabals líquids d’escolament, la conca de la riera de Sant

Cugat és una de les que ha sofert un major augment (entre un 20 i un 28 % respecte

l’any 1956), només superada pel veí Riu Sec. El fet més característic respecte a la resta

de conques és la homogènia urbanització experimentada a tota la conca i especialment

en capçalera per la influència del principal nucli urbà, Sant Cugat del Vallès. Aquest fet

propicia a més la disminució en el sediment de rentat que alhora causa la disminució en

el total del cabal sòlid que rep la riera. La disminució de cabal sòlid a la conca és també

la segona més acusada del conjunt de la conca del Besòs després del Sec, i com els

anteriors paràmetres pren valors força semblants a tota la conca.

Cal tenir en compte, però, que la riera ha sigut soterrada al seu pas per Sant Cugat,

alteració que tindrà una influencia potencialment incisiva atès que segurament una

trampa de sediments interromp el cabal sòlid a l’entrada del soterrament i que les

velocitats a la sortida d’aquest seran més elevades que en una llera natural.

L’estudi d’avingudes no és representatiu d’aquesta conca ja que no hi ha cap estació

d’aforament ni dades de cap tipus d’aquesta conca en concret. Tot i això es prenen les

dades orientatives de l’estació del Ripoll a Montcada, situada a poca distancia de

l’aiguabarreig de la riera de Sant Cugat amb el Ripoll, que alhora porta també les aigües

del Riu Sec. Donant un cop d’ull als resultats en aquesta estació s’aprecia que és,

juntament amb la estació de Santa Coloma, una de les més afectades per les avingudes

en quant a nombre i a magnitud segons els paràmetres calculats per a l’anàlisi.

Com a conclusió, la pressió humana a la conca de la Riera de Sant Cugat té una clara

tendència erosiva amb la característica diferenciadora respecte a la resta de la conca del

Besòs de que aquesta es manifesta d’una manera homogènia a qualsevol punt de la

conca. Per a esbrinar si aquesta tendència ha disposat de successos per a que es

manifesti la tendència caldria complementar les dades foronòmiques amb pluviometries

o altres dades específiques de la conca, tot i que segons l’estació de Montcada, la zona

occidental de la conca del Besòs ha experimentat un important nombre se successos de

gran i mitja magnitud, factor detonant del potencial incisiu.


Riu Sec

El Riu Sec neix al municipi de Matadepera, dins el parc natural de Sant Llorenç de Munt

i l’Obac. El tret més característic de la seva conca és el de ser la zona mes urbanitzada

de tota la conca del Besòs, transcorrent per les poblacions de Cerdanyola, Badia, Sant

Quirze, Sabadell i Matadepera. Les poblacions de la conca del Sec són les que més han

crescut durant el període d’estudi, i fins i tot alguna com Badia del Vallés va ser

construïda de zero als anys 70 per crear habitatge per al gran flux immigratori esdevingut

en aquells anys. La forta pressió humana sobre aquesta conca fa que el cabal del riu

oscil·li entre 35000 i 45000 m3/dia (400 i 500 l/s) tot i el seu nom, que té origen en que

en el passat en certes èpoques de l’any no hi circulava aigua.

Taula 7: Resum de resultats a la conca del Riu Sec

TRAM Variació

Amplada (B) Variació cabal

líquid (L) Variació cabal

sòlid (S) Índex

Diacrònic (ID)

Tram 1 Ripollet- Badia 0,80 (-20 %) 1,38 (+38 %) 0,56 (-44 %) 1,12

Tram 2 Badia- Sant Quirze 0,81 (-19 %) 1,37 (+37 %) 0,57 (-43 %) 1,07

Tram 3 Capçalera 1,00 (0 %) 1,24 (+24 %) 0,77 (-23 %) 0,44



0,12

Regulars 43 86,0 %

Menors 3 6,0 %

Sense cap mena de dubte, el Riu Sec és la conca més afectada per la pressió antròpica

en la època estudiada dins de la conca del Besòs, i així ho denoten els valors obtinguts

del paràmetre de l’índex diacrònic amb valors superiors a 1 entre la desembocadura a

Ripollet i Sant Quirze del Vallés. El tram de la capçalera, que transcorre principalment

pel municipi de Matadepera té un valor de potencial incisió que es podria definir com a

mig-baix en la comparació amb la resta de trams en que s’ha dividit la conca.

Comencem a analitzar les possibles causes d’aquests elevats valors parant compte en la

variació de l’amplada de les lleres. En els dos primers trams, la llera al·luvial s’ha vist

reduïda un 20 % respecte a la amplada de la que disposava l’any 1956, valor remarcable

però que no sobresurt respecte a altres subconques que s’han vist notablement més

afectades. L’amplada de la llera en el tram de la capçalera de la conca no s’ha vist

alterada en el període que es té en compte.

Els alts valors que s’obtenen del paràmetre diacrònic són el resultat de la intensiva

urbanització que ha patit aquesta conca, que en poques dècades ha vist com gairebé

desapareixen els conreus que ocupaven aquesta àrea convertint-se en terreny urbà i

importants vies de comunicació. El terreny urbà ocupava l’any 1956 al voltant d’un 10 %

de l’àrea de la conca i després de la creació de ciutats senceres per encabir la immigració

arribada a Catalunya als anys 60, la meitat de la conca és actualment terreny urbanitzat.

Aquest fet ha impermeabilitzat la conca provocant que els potencials cabals


d’escolament superficial augmentin de l’ordre d’un 40 % a la part baixa i un 25 % a la

capçalera de la conca. L’excepcional impermeabilització de la conca combinada amb una

considerable reducció de l’amplada de les lleres provoca també reduccions en les fonts

de sediment al·luvial i, per tant, una disminució del potencial cabal sòlid del mateix ordre

que les variacions de cabal líquid als diferents trams en que s’ha dividit la conca del Riu

Sec.

Pel que fa a l’estudi hidrològic, passa exactament igual que a la conca de la Riera de Sant

Cugat. Es pren com a representativa d’aquesta conca l’estació del Ripoll a Montcada, a

poca distancia de l’aiguabarreig del Riu Sec i el Ripoll a la població de Ripollet. D’aquesta

estació se’n extreuen les conclusions que el nombre d’avingudes i la magnitud d’aquetes

suggereixen que la potencial erosió ha disposat d’elements desencadenants, amb la

relativa incertesa de no poder localitzar de manera més precisa la distribució d’aquestes

avingudes entre les conques de la riera de Sant Cugat, el Sec i el Ripoll.

Com a conclusió, remarcar que la conca del Sec és la més afectada per la pressió

antròpica i sembla que la potencial incisió s’hauria d’haver manifestat. Per tant, el tram

baix de la conca entre Sant Quirze del Vallés i Ripollet és un indret idoni per a localitzar

evidències que justifiquin els resultats obtinguts amb l’índex diacrònic.

Figura 25: Imatge aèria del Riu Sec a Cerdanyola, totalment embotit a la trama urbana. Font Google Maps 3D


Riu Ripoll

El Ripoll neix a la serra de Granera, dintre del parc natural de Sant Llorenç de Munt, i

transcorre per poblacions com Castellar del Vallés i Sabadell fins a desembocar al riu

Besòs a la població de Montcada. És una de les arteries fluvials de la comarca i pendent

els anys del gran flux migratori que va rebre Barcelona, un gran nombre de persones es

van instal·lar a la seva conca, creant en molts casos barris sencers a les lleres del riu.

Aquest fet va provocar que la riuada de 1962 fos la més catastròfica que es recorda a la

conca del Besòs pel gran nombre de pèrdues personals i materials que es van produir

degut a la exposició que tenien els barris construïts a les immediacions fluvials. Com a

conseqüència d’aquest fet es va canviar dràsticament la manera de construir i es van

retornar les lleres al riu, de manera que en l’actualitat, hi ha trams amb més amplada

fluvial de la que es disposava l’any 1956.

Taula 8: Resum de resultats a la conca del Riu Ripoll

TRAM Variació



sòlid (S) Índex

Diacrònic (ID)

Tram 1 Montcada-

Ripollet 0,95 (-5 %) 1,23 (+23 %) 0,74 (-26 %) 0,49

Tram 2 Ripollet - Barberà

del V. 1,35 (+35 %) 1,22 (+22 %) 0,76 (-24 %) 0,26

Tram 3 Barberà del V. -

Sabadell 1,44 (+44 %) 1,11 (+11 %) 0,88 (-12 %) 0,02

Tram 4 Sabadell - Sabadell

Nord 1,44 (+44 %) 1,10 (+10 %) 0,90 (-10 %) 0,01

Tram 5 Sabadell Nord -

Castellar 1,00 (0 %) 1,08 (+8 %) 0,92 (-8 %) 0,13

Tram 6 Capçalera 0,90 (-10 %) 1,05 (+5 %) 0,95 (-5 %) 0,14



0,12 Regulars 43 86,0 %

Menors 3 6,0 %

Els valors obtinguts de l’índex diacrònic relatius a la conca del Riu Ripoll, pròxims a zero

a bona part d’aquesta, denoten que la pressió antròpica no esdevé actualment un risc

per a la conservació de l’equilibri fluvial en aquest territori. Si més no, al tram entre

Ripollet i l’aiguabarreig amb el Besòs a Montcada s’ha obtingut un valor notablement

elevat, que es podria definir de nivell mig respecte als valors de la totalitat de la conca

del Besòs.

Com ja s’ha comentat, la política seguida en aquesta conca pel que fa a l’amplada de les

lleres ha tendit a eixamplar-les en trams on als anys 50 es trobaven força ocupades per

l’activitat humana. L’amplada del Ripoll s’ha mantingut en el seu tram alt on circula per

terreny rural i s’ha augmentat de l’ordre d’un 40 % des de Sabadell fins a Ripollet. L’únic

tram que no segueix l’evolució de la part baixa del riu és l’últim abans de la


desembocadura, des de Ripollet a Montcada. En aquest indret, el riu es troba encastat

a la trama urbana que formen aquestes ciutats dificultant un possible eixamplament, de

manera que l’amplada s’ha quedat pràcticament inalterada.

Tot i la recuperació de l’amplada, hi ha hagut un important increment de terreny urbà a

la part baixa de la conca que ha provocat augments de cabals d’escolament (de l’ordre

d’un 20 %) i disminució de cabals sòlids (de l’ordre d’un 25 %). L’increment de l’àrea

al·luvial al tram entre Barberà i Ripollet compensa aquest fet i s’obté un potencial

erosionant relativament baix, mentre que en el tram següent entre Ripollet i Montcada

que no ha patit increment de l’amplada al·luvial té un potencial més elevat. Aquest últim

tram té a més l’influencia dels cabals aportats per la riera de Sant Cugat i del Riu Sec, fet

que accentua més l’increment de terreny urbà i les seves conseqüències en aquest tram.

L’estació d’aforament de Montcada, situada a poca distancia de l’aiguabarreig amb el

Besòs, com s’ha comentat anteriorment és juntament amb l’estació de Santa Coloma

una de les que més episodis i de major magnitud ha experimentat en els darrers temps.

És força representativa del darrer tram ja que l’estació es troba a la sortida de la conca.

Si es disposes de més informació hidrològica relativa als trams alts dels tres principals

cursos fluvials que conflueixen en aquest punt es podria localitzar amb major precisió la

potencial incisió en els trams aigües amunt, però atès que la pressió antròpica usualment

es concentra aigües avall aquesta informació perd importància donat el propòsit del

present estudi.

En conclusió, només el darrer tram entre Barberà i Montcada té un conjunt de factors

de pressió antròpica que denotin una tendència a la incisió, i donada l’historia

hidrològica és probable que s’hagi manifestat en el terreny.


Riera de Caldes

La riera de Caldes neix als peus del cingle de Gallifa, a 951 m d’altitud i transcorre entre

muntanyes fins la seva arribada a Caldes de Montbui, on s’eixampla al arribar a la plana

del Vallés. Des d’aquesta localitat fins a la seva desembocadura a Mollet la riera separa

les dues comarques del Vallés.

Taula 9: Resum de resultats a la conca de la Riera de Caldes

TRAM Variació



sòlid (S) Índex

Diacrònic (ID)

Tram 1 La Llagosta - Santa

Perpetua 0,70 (-30 %) 1,15 (+15 %) 0,84 (-16 %) 0,49

Tram 2 Santa Perpetua-

Palau-Solità 0,87 (-13 %) 1,12 (+12 %) 0,87 (-13 %) 0,29

Tram 3 Palau-Solità -

Caldes de Montbui 1,07 (+7 %) 1,10 (+10 %) 0,90 (-10 %) 0,13

Tram 4 Capçalera 0,87 (-13 %) 1,04 (+4 %) 0,94 (-6 %) 0,15



0,06

Regulars 32 71,1 %

Menors 12 26,7 %

La riera de Caldes només mostra indicis de potencial desequilibri degut a factors

antròpics a l’últim tram abans de la desembocadura al Besòs, situat entre les poblacions

de Santa Perpetua de Mogoda i La Llagosta.

El tram en qüestió ha sofert una notable reducció en l’ample de la llera (un 30 %) degut

a l’endegament que s’ha executat per protegir el nucli de Santa Perpetua i el polígon

industrial de La Llagosta. Aquest és el valor més destacat de tot el càlcul de l’índex

diacrònic, ja que la variació en els cabals líquids i sòlids derivada del canvi en els usos del

sòl i la mencionada reducció de lleres no prenen valors destacables més enllà del evident

augment de terreny urbà, generalitzat a tota la conca del Besòs i que en el cas particular

de la conca de la riera de Caldes no pren un valor alarmant com en altres indrets. Tot i

això al tram final, el valor d’índex diacrònic marca un risc mig de tendència erosiva al

fons fluvial.

Pel que a la historia hidrològica el darrer mig segle, comentar que la conca és

caracteritzada per les dades preses a la estació de Santa Perpetua. Els valors obtinguts

assenyalen que la conca ha sigut la segona que menys ha sofert els efectes de les

avingudes per darrere del Tenes. Només un valor, el corresponent a l’avinguda de 1994,

és considerat segons la classificació establerta com a avinguda extraordinària, tot i que

l’estació no té registres anteriors a l’any 1965 i per tant omet alguna de les grans

avingudes sofertes a la conca com les que van ocórrer la tardor de 1962.


Riu Tenes

El riu Tenes neix al municipi de Castellcir, al Moianès, i com la resta d’afluents del Besòs

passa en el seu transcurs de paisatges rurals i muntanyencs a la plana vallesana, on han

esdevingut grans nuclis sòcio-econòmics. Al arribar a Mollet del Vallès desemboca al Riu

Besòs.

Taula 10: Resum de resultats a la conca del Riu Tenes

TRAM Variació



sòlid (S) Índex

Diacrònic (ID)

Tram 1 Mollet - Lliçà de

Vall Sud 0,75 (-25 %) 1,20 (+20 %) 0,81 (-19 %) 0,53

Tram 2 Lliçà de Vall Sud - Lliçà de Vall Nord

0,69 (-31 %) 1,16 (+16 %) 0,84 (-16 %) 0,50

Tram 3 Lliçà de Vall Nord -

Lliça d’Amunt 1,00 (0 %) 1,14 (+14 %) 0,87 (-13 %) 0,23

Tram 4 Lliçà d’Amunt - Bigues i Riells

0,90 (-10 %) 1,12 (+12 %) 0,87 (-13 %) 0,27

Tram 5 Capçalera 0,93 (-7 %) 1,08 (+8 %) 0,92 (-8 %) 0,17



0,04 Regulars 30 75,0 %

Menors 9 22,5 %

En els resultats de l’ID diacrònic al Riu Tenes s’observen valors mitjos de potencial incisió

al seu tram final. Els trams de la capçalera del riu fins a Lliçà de Vall no mostren valors

elevats de l’índex diacrònic ni variacions importants en el període analitzat en els factors

dels que en depèn, per el que l’anàlisi és centrarà en el tram meridional de la conca.

El desenvolupament social i industrial de poblacions com Mollet, Parets del Vallés, Lliçà

d’Amunt o Lliçà de Vall, situades a la vora del tram baix del Tenes, han afavorit la

tendència a la incisió d’aquest tram del riu. En les últimes dècades s’han instal·lat

polígons industrials i zones urbanes a les proximitats del riu, obligant a efectuar

endegaments que han reduït l’àrea al·luvial al voltant d’un 30 % en aquest tram.

El grau d’impermeabilització de la conca ha patit un cert augment bastant homogeni a

tots el trams. Aquest fet fa que els potencials cabals d’escolament hagin augmentat

entre un 10 i un 20 % als diferents trams i combinat amb la reducció de lleres en el tram

baix de la conca s’obtenen uns percentatges similars però en aquest cas de reducció de

fonts de sediment.

En relació amb l’estudi d’avingudes, per a caracteritzar aquesta conca s’agafen les dades

de l’estació de Lliçà de Vall. Es pot observar que segons els paràmetres definitoris de la

quantitat i magnitud dels fenòmens transformadors del fons fluvial, les dades d’aquesta

estació suggereixen que aquesta conca és la menys afectada. Només una avinguda, la

corresponent a la crescuda de Sant Tomás de 1994 entra dins dels paràmetres


d’avinguda extraordinària i el factor de separació mitjana de les dades respecte el cabal

frontera és la més baixa de tota la conca del Besòs. Cal remarcar que la sèrie de dades

no és massa extensa i manquen dades de fenòmens importants com l’avinguda de l’any

1962, raó per la qual els valors obtinguts podrien infravalorar la realitat.

Com a conclusió sobre la conca del Tenes, es pot remarcar que s’espera una tendència

incisiva al tram baix, entre Lliçà de Vall i l’aiguabarreig amb el Besòs a Mollet i que aquest

podria no haver-se manifestat per manca de fenòmens detonadors.


Riu Congost

El Congost neix a les proximitats de la serra del Montseny i rep el nom degut al congost

que forma el curs fluvial al travessar la serralada prelitoral endinsant-se a la plana del

Vallés. Degut al pas estratègic que suposa entre les planes de Vic i del Vallés, aquest

congost ha estat solcat a més de pel propi pas de l’aigua pel pas de vies de comunicació.

Aigües avall, al entrar el riu a la plana vallesana, la llera s’ha vist afectada per l’activitat

constructiva i industrial, amb grans nuclis sòcio-econòmics com són les ciutats de

Granollers i Montmeló.

Taula 11: Resum de resultats a la conca del Riu Congost

TRAM Variació



sòlid (S) Índex

Diacrònic (ID)

Tram 1 Montmeló - Circuit

de Catalunya 0,42 (-58 %) 1,11 (+11 %) 0,88 (-12 %) 0,74

Tram 2 Circuit de Cat. - Granollers Sud

0,34 (-66 %) 1,09 (+9 %) 0,89 (-11 %) 0,88

Tram 3 Granollers Sud - Granollers Nord

0,55 (-45 %) 1,08 (+8 %) 0,91 (-9 %) 0,48

Tram 4 Granollers Nord -

La Garriga Sud 0,44 (-56 %) 1,06 (+6 %) 0,92 (-8 %) 0,59

Tram 5 La Garriga Sud - La

Garriga 0,67 (-33 %) 1,05 (+5 %) 0,94 (-6 %) 0,29

Tram 6 Capçalera 0,86 (-14 %) 1,04 (+4 %) 0,95 (-5 %) 0,14



0,08

Regulars 50 78,1 %

Menors 12 18,75 %

Analitzant els valors obtinguts en el càlcul de l’índex diacrònic s’aprecia que la del

Congost és una de les conques més afectades per la potencial incisió que produeix la

pressió humana en una conca. Els resultats a capçalera poden ser considerats com que

el riu és troba en equilibri, però en el tram entre La Garriga i Granollers i sobretot, el

tram entre Granollers i l’aiguabarreig amb el Mogent denoten una clara tendència a la

incisió.

La principal causa d’aquest fort potencial erosiu és la reducció generalitzada que han

sofert les lleres de la conca com a conseqüència dels endegaments duts a terme per a

transformar àrea al·luvial en terreny urbà i vies de comunicació limítrofes als cursos

fluvials. La reducció de lleres és alarmant i en alguns indrets, l’amplada actual és només

una tercera part del que era l’any 1956.

El factor que compensa les desmesurades reduccions al·luvials són la variació en els

cabals líquids. La conca del Congost, la més extensa dins de la conca del Besòs, és la que

menys ha patit l’augment de la urbanització i per tant, del grau d’impermeabilització del


terreny. Per aquesta raó els valors de variació de cabals d’escolament superficial

resulten ser relativament baixos (menors a un 10 %) comparats amb els valors en altres

conques. La vasta àrea de terreny que té la conca en capçalera és una important font de

sediment que combinada amb el baix augment de terreny urbà evita una major

disminució de cabal sòlid, fet que també contribueix en no elevar els valors d’índex

diacrònic.

La conca del Congost és de les vuit que formen la conca del Besòs de la que es disposa

d’un major nombre de dades. Hi ha dues estacions d’aforament, una a la riera de

l’Avenco a Aiguafreda i una altra a La Garriga que tenen una extensa sèrie de dades,

anterior ambdues a l’any 1956. La primera és la única que no es troba en un curs de

comportament torrencial i no ha recollit en el darrer mig segle cap esdeveniment que

sigui considerat com a extraordinari. Els resultats a l’estació de La Garriga poden ser

considerats de caràcter mig.

Com a resum de la discussió a la Conca del Congost cal incidir en la potencial incisió que

provoca la gran reducció de les lleres. El fet de que la conca no hagi sofert un important

increment en el grau d’urbanització compensa en part el valor final d’índex diacrònic.

Malgrat que l’augment de terreny urbà no sigui remarcable, no cal oblidar que la conca

té importants nuclis urbans concentrats al tram baix del riu (Granollers, Montmeló...)

que poden aportar importants cabals d’escolament a aquest tram final accentuant els

efectes d’una potencial incisió.


Riu Mogent

El riu Mogent recull les aigües de la cara septentrional de la Serra de Corredor i Marina,

tot i que alguns afluents provenen del massís del Montseny. En seu transcurs, el Mogent

travessa els municipis de Llinars del Vallès, Cardedeu, la Roca del Vallès, Vilanova del

Vallès i Montornès del Vallès, abans de trobar-se amb el Congost a les proximitats de

Montmeló, on l’aiguabarreig dels dos rius passa a anomenar-se riu Besòs.

Taula 12: Resum de resultats a la conca del Riu Mogent

TRAM Variació



sòlid (S) Índex

Diacrònic (ID)

Tram 1 Montmeló - La

Roca del V. 0,75 (-25 %) 1,17 (+17 %) 0,83 (-17 %) 0,47

Tram 2 La Roca del V. -

Cardedeu 0,56 (-44 %) 1,16 (+16 %) 0,84 (-16 %) 0,65

Tram 3 Cardedeu - Llinars

del V. 1,00 (0 %) 1,20 (+20 %) 0,81 (-19 %) 0,35

Tram 4 Capçalera 0,86 (-14 %) 1,13 (+13 %) 0,88 (-12 %) 0,30



0,07 Regulars 31 63,3 %

Menors 15 30,6 %

La magnitud del potencial desequilibri en el fons fluvial (ID) d’aquesta conca pren valors

que es situen en un nivell intermedi respecte a altres valors de la conca, sent el tram

entre la Roca del Vallés i Cardedeu el més exposat.

L’alt valor d’índex diacrònic a l’indret comentat es déu principalment a una important

reducció de l’ample de llera, gairebé a la meitat de la que hi havia l’any 1956.

Els valors d’impermeabilització del sòl es troben en la línia de la majoria de conques,

amb augments d’entre un 10 i un 20 % dels cabals d’escolament superficial. Els resultats

de variació en el cabal sòlid aboquen també resultats dintre dels valors estàndards de la

resta de conques, amb reduccions en les fonts de sediment de material al·luvial i de

rentat de la conca d’entre un 10 i un 20 %.

L’estació representativa d’aquesta conca es troba a Montornès del Vallés i sobresurt de

la resta per ser la que més crescudes no transformadores del fons fluvial (crescudes

menors) ha experimentat. El fet del baix nombre de successos combinat amb un grau de

separació mitjana al cabal frontera considerablement menor al d’altres estacions indueix

a pensar que el potencial incisiu de grau mig que determina l’índex diacrònic podria no

haver-se manifestat d’una forma notable, per el que zones com el tram esmenat

anteriorment entre La Roca del Vallés i Cardedeu podrien experimentar en el futur

desequilibris en el fons fluvial.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llinars_del_Vall%C3%A8s

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cardedeu

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Roca_del_Vall%C3%A8s

https://ca.wikipedia.org/wiki/Vilanova_del_Vall%C3%A8s

https://ca.wikipedia.org/wiki/Vilanova_del_Vall%C3%A8s

https://ca.wikipedia.org/wiki/Montorn%C3%A8s_del_Vall%C3%A8s


Riu Besòs

El riu Besòs neix de l’aiguabarreig dels rius Mogent i Congost a Montmeló, i va rebent

les aigües dels seus afluents a mesura que avança per la plana del Vallés al peu de la

serra de Marina. Al arribar a Montcada trenca la serra de Marina i entra al pla de

Barcelona per acabar desembocant al Mar Mediterrani a la localitat de Sant Adrià del

Besòs. És el riu amb el traçat més curt de tota la conca i travessa una de les zones més

poblades de Catalunya.

Taula 13: Resum de resultats a la conca del Riu Besòs

TRAM Variació



sòlid (S) Índex

Diacrònic (ID)

Tram 1 Parc Fluvial 1,15 (+15 %) 1,18 (+18 %) 0,81 (-19 %) 0,26

Tram 2 Trinitat -

Montcada 0,79 (-21 %) 1,18 (+18 %) 0,81 (-19 %) 0,47

Tram 3 Montcada - La

Llagosta 0,57 (-43 %) 1,17 (+17 %) 0,83 (-17 %) 0,66

Tram 4 La Llagosta -

Mollet 0,69 (-31 %) 1,16 (+16 %) 0,83 (-17 %) 0,51

Tram 5 Mollet - Montmeló 1,00 (0 %) 1,14 (+14 %) 0,86 (-14 %) 0,24



0,14 Regulars 41 75,9 %

Menors 6 11,1 %

Els valors de l’índex diacrònic a la conca del Besòs aboquen resultats que sense ser dels

més preocupants del conjunt analitzat, han de ser analitzats amb cura per a una correcta

interpretació.

Partint del fet que la conca del Besòs és la més poblada i amb una major àrea de terreny

urbà estranya que els valors de variació de cabal líquid no siguin dels més elevats, tenint

en compte que és un dels indrets en els que més ha augmentat el grau

d’impermeabilització del sòl segons l’estudi d’usos del sòl. Això es déu a que la conca del

Besòs rep els cabals dels seus afluents al llarg del seu curt curs i, per tant, l’àrea de la

que en depèn la font de cabal d’escolament i de material de rentat no és només la

relativa a la subconca del Besòs sinó també a la de les altres conques secundàries que

es van unint. Aquest fet resulta en augments en els cabals d’escolament entre un 10 i un

20 %, valors força homogenis que van creixent a mesura que el riu s’endinsa a la zona

més poblada.

Pel que fa a la reducció generalitzada de cabals sòlids per raons de pressió antròpica,

aquesta pren valors també entre un 10 i un 20 %, sent més accentuada aigües avall.

El factor que determina en aquesta conca els valors finals de l’índex diacrònic és la

variació en l’amplada de les lleres. La construcció del Parc Fluvial del Besòs ha dotat


d’una major amplada el tram final del riu abans de la seva desembocadura i en el tram

inicial, després del naixement del riu a Montmeló fins a Mollet, s’ha respectat l’amplada

que posseïa el riu l’any 1956, mentre que als altres trams l’àrea al·luvial s’ha vist reduïda,

en especial al tram entre La Llagosta i Montcada. Aquestes variacions en les amplades

al·luvials són les variables que determinen la magnitud de la potencial incisió, de manera

que el tram comprès entre la Trinitat i Mollet té una potencial tendència a la incisió, en

especial el tram que ha patit una major reducció de l’amplada al·luvial.

L’estudi de la història hidrològica des de 1956 es basa en els resultats obtinguts a

l’estació d’aforament de Santa Coloma de Gramenet. En aquest indret, pròxim al final

de la conca, hi circulen aigües provinents de tota la conca d’estudi. Els valors observats

són els més alts en quant a nombre i magnitud de crescudes transformadores del fons

fluvial. Aquest fet sembla evident atès que una crescuda en qualsevol punt del total de

la conca serà enregistrada d’alguna forma en aquesta estació.

Els valors obtinguts en aquesta conca representativa de tota la zona d’estudi conclouen

en que la pressió antròpica que ha afectat a la conca en el període d’estudi pot haver

manifestat evidències de la potencial erosió que d’aquesta se’n deriva, amb major

incidència en el tram comprès entre les localitats de la Llagosta i Montcada.


10. CONCLUSIONS

En aquest treball s’avalua la tendència a la incisió o acreció al riu Besòs i als seus

principals afluents produïda des d’un punt de vista diacrònic, és a dir, mesurant la

pressió exercida sobre el fons fluvial tenint en compte l’evolució de la conca al llarg del

temps.

L’índex emprat és una mesura de l’equilibri morfodinàmic del riu. Té en compte l’efecte

del canvi d’usos del sòl pel que fa a l’augment d’escolament i disminució de font de

sediment de rentat de la conca. També té en compte la reducció en l’amplada de les

lleres que han produït les canalitzacions.

La conca del Besòs ha sofert una urbanització intensiva en el darrer mig segle,

transformant el que en el passat eren majoritàriament camps de cultiu en zones

urbanes, i per tant contribuint notablement a la impermeabilització de la conca. Aquest

fet provoca majors cabals d’escolament i menor quantitat de material de rentat, dos

factors que decanten el fons fluvial cap a un desequilibri que tendeix a la incisió. La

tendència incisiva de la conca del Besòs és un fet palpable en alguns indrets de la conca,

com per exemple el Riu Sec al seu pas per Cerdanyola del Vallès (Figura 26).

Figura 26: Pila del pont de la N-150 al seu pas per Cerdanyola, clar exemple de la erosió generalitzada que pateix aquesta conca.

Les amplades de les lleres dels rius han sofert força canvis en el període analitzat.

Majoritàriament, la tendència de la urbanització és a estretir les lleres, però hi ha casos

de trams que no ha sigut així i en l’actualitat s’ha recuperat espai fluvial que abans

ocupava l’activitat humana. Gairebé tots els casos d’eixamplament de llera són deguts a

crescudes del riu que reclama el seu espai, obligant els ocupants a marxar.


El resultat fonamental del treball és la Figura 18, on es representen els valors obtinguts

de l’índex diacrònic als diferents trams de la xarxa hidrogràfica, i per tant un valor de la

tendència a la incisió o acreció. La pressió antròpica exercida sobre la conca del Besòs té

un efecte clarament erosionant de les lleres al·luvials, i així es denota en els resultats

obtinguts aplicant el mètode de l’índex diacrònic en que s’observa en tota la conca una

tendència a la incisió en major o menor mesura.

Tot i això, la pressió realitzada per l’activitat humana a la conca no serveix com a mètode

de predicció de transport sòlid, ja que només indica una tendència. Aquesta

transformació que el mètode prediu es pot haver presentat o no en funció de la capacitat

de transport de les diferents seccions i dels cabals esdevinguts en el temps analitzat. És

per aquest fet que per a que el mètode predictiu pugui arribar a ser representatiu de la

realitat el cal combinar amb un anàlisi de la historia d’avingudes que han afectat a la

conca per a definir en quin grau aquest potencial s’ha manifestat.

L’estudi d’avingudes que s’ha realitzat es pot resumir en la Figura 24, segons la qual es

classifiquen els cabals instantanis específics registrats en les diferents estacions

d’aforament de les que se’n disposa de dades fiables, en diferents graus d’avingudes,

transformadores o no del fons fluvial. És un anàlisi bastant primari però és suficient per

a establir uns criteris de comparació entre les diferents conques, obtenint valors fiables

del nombre i magnitud de successos que hagin fomentat el desequilibri al fons fluvial.

El mètode emprat per a determinar la tendència que seguirà l’evolució de la conca es

podria aplicar a altres conques de rius mediterranis, ja que el Besòs és un bon exemple

de riu torrencial força afectat per l’activitat humana. Pot arribar a ser una eina útil en

planificació urbana que pretengui tenir en compte els efectes de la urbanització per als

espais fluvials de cara a la preservació o recuperació dels espais fluvials.


11. VIES DE FUTURA MILLORA DEL MÈTODE

El mètode tractat en aquest estudi és una eina per a definir el grau d’incisió o acreció

potencial que un fons fluvial experimenta en funció de la pressió antròpica exercida

sobre la llera i la conca. És una mesura prou acurada, útil per a comparar diferents punts

d’una o diferents conques, però hi ha una sèrie d’elements que es podrien desenvolupar

i/o afegir al mètode per a millorar els resultats obtinguts. Algunes d’aquestes propostes

de millora són les explicades a continuació:

- L’equilibri d’un riu és un paràmetre qualitatiu del que se’n coneixen els factors

dels que en depèn. Diversos autors fan interpretacions empíriques d’aquest

paràmetre per a obtenir-ne una equació quantitativa, com per exemple la

equació d’Einstein-Brown que és la base de l’índex diacrònic analitzat en aquest

treball. Una possible mesura de fiabilitat del mètode podria ser calcular-lo a

partir d’altres interpretacions empíriques de l’equilibri fluvial.

- En el càlcul de la variació de cabal sòlid es considera que un 25 % del material

prové del rentat de la conca i la resta, un 75 %, de la pròpia llera. Aquets són

valors orientatius que s’acostumen a prendre en enginyeria fluvial per falta d’un

coneixement més acurat. En quant al material de rentat de la conca, només es té

en compte la distinció entre terrenys urbans i no urbans com a origen d’aquesta

font de sediment. Per tant, quant en el futur s’estudiï més àmpliament el

transport sòlid es podran aplicar aquets coneixements a la part que pertoca del

càlcul de l’índex diacrònic.

- L’objectiu de l’estudi de canvis en els usos del sòl és associar a cada tipus de

terreny un factor d’escolament potencial i així trobar la variació en l’escolament

potencial entre les dues èpoques comparades. Aquest apartat del treball és força

precís, però es podria millorar tenint en compte a més de l’ús del sòl la pendent

del terreny, ja que aquest és un altre factor que afecta a l’escolament potencial.

- Utilitzar criteris de transport de fons en la classificació de les avingudes, més

concretament en la distinció que es fa d’avingudes transformadores i no

transformadores del fons fluvial. Per a realitzar aquesta millora és essencial tenir

coneixement de la granulometria, tipus de sediment, seccions i altres elements

de transport sòlid.

- Combinar els resultats de les tendències a la incisió amb estudis de transport

sòlid que tinguin en compte les característiques hidràuliques de les lleres i les

alteracions que provoquen elements com piles de pont o costelles.


12. BIBLIOGRAFIA

- Agència Catalana de l’Aigua, 2015; Planificació de l’espai fluvial de la conca del Besòs.

- CAPAPÈ S.; MARTÍN VIDE J. P., 2011; Estudi morfodinàmic de la conca del riu

Besòs. Barcelona, 2011.

- CHOW V. T., 1998; MAIDMENT D. R.; MAYS R. W.; Applied Hydrology. McGraw-

Hill. New York, 1988. ISBN 0-07-010810-2.

- CORRAL C., 2004; Desenvolupament d’un model hidrològic per incorporar

informació del radar meteorològic: Aplicació operacional a la conca del riu Besòs;

Tesi doctoral del programa d’Enginyeria Civil de la UPC. Barcelona, 2004.

- Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Junta d’Aigües. Anuari de Dades Hidrològiques 1987-88/1988-89/1989-90. Barcelona, 1995.

- GETE-ALONSO A.; ONCINS F. J., 1978; Avenidas máximas de los ríos españoles.

Revista de Obras Públicas, no. 3154, p. 115-129. ISSN 0034-8619. Madrid, febrero de 1978

- Grup GAMA. Departament d’Astronomia i Meteorologia. Universitat de

Barcelona; Evolució de les inundacions a l’Àrea Metropolitana de Barcelona des

d’una perspectiva holística: passat, present i futur. Barcelona, 2015.

- HERNÁNDEZ J., 2010; Evolución de un río meandriforme de gravas. Tesina

d’especialitat, Escola T.S. Enginyers de Camins, C. i P., UPC. Barcelona, 2010.

- LÓPEZ BUSTOS A., 1980; Antecedentes para una historia de las avenidas en los

ríos del Pirineo Oriental. Revista de Obras Públicas, no. 3180, p. 369-383. ISSN

0034-8619. Madrid, mayo de 1980.

- MARTÍN VIDE, J. P., 2002; Ingeniería de ríos. Edicions UPC. Barcelona, 2002.

- MARTÍN VIDE, J. P., 2015; Restauración del rio Besos en Barcelona. Historia y lecciones aprendidas. Revista Ribagua, no. 2, p. 52-60. ISSN: 2386-3781. Barcelona, 2015.

- MONTALBÁN, F. i VERGÉS, R., 1994; Recomanacions sobre mètodes d’estimació d’avingudes màximes. Junta d’Aigües. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Barcelona, 1994.


- Ministerio de Obras Públicas, 1975; Proyecto de encauzamiento del Río Besos entre el cementerio de Santa Coloma y el Mar Mediterráneo

- TYPSA, 1994; Revisió estudi hidràulic i hidrològic del projecte de remodelació de ribes i adequació de la llera del Besòs a Santa Coloma.

- VILARO, F. i MARTÍN ARNAIZ, M., 1970; Los datos de la Cuenca piloto del Río Besós, base para el sistema de prevención de avenidas. Boletín de información del M.O.P. Madrid, 1970.


ANNEXOS

ÍNDEX D’ANNEXOS

- Annex 1: Taula de resultats de l’índex diacrònic

- Annex 2: Taules de dades hidrològiques


ANNEX 1: TAULA DE RESULTATS DE L’ÍNDEX DIACRÒNIC

ANY 1956 ANY 2009

RIU TRAM AMPLADA

(m)

ÀREA AL·LUVIAL

(km2) A (0) A (1) A (2) A (3) A (4) A (5) A (6) AMPLADA

ÀREA AL·LUVIAL

A (0) A (1) A (2) A (3) A (4) A (5) A (6) B S L (1) (2) ID

SANT CUGAT

0 - 2,1 33 0,07 0,00 25,18 5,13 19,26 0,07 0,03 3,27 29 0,06 0,01 27,18 4,96 3,26 0,19 1,23 16,11 0,88 0,74 1,24 1,54 1,57 0,56

2,1 - 4,8 21 0,06 0,00 24,42 4,57 18,39 0,05 0,03 2,86 21 0,06 0,01 26,37 4,63 3,25 0,17 1,21 14,69 1,00 0,75 1,23 1,42 1,48 0,45

4,8 - 8,8 16 0,06 0,00 15,56 3,26 16,50 0,02 0,02 2,58 17 0,07 0,01 16,81 3,90 2,66 0,13 1,16 13,28 1,06 0,70 1,28 1,48 1,57 0,53

8,8 - Cap. 8 0,06 0,00 12,29 1,58 6,35 0,00 0,02 1,87 7 0,05 0,01 12,64 1,65 0,61 0,05 0,74 6,41 0,88 0,78 1,20 1,46 1,49 0,47

SEC

0 - 3,6 30 0,11 0,00 13,22 4,81 27,78 0,04 0,47 5,85 24 0,09 0,06 11,34 3,65 7,89 0,36 2,42 26,47 0,80 0,56 1,38 2,06 2,17 1,12

3,6 - 9,5 26 0,15 0,00 13,12 4,67 26,20 0,02 0,46 5,02 21 0,12 0,06 11,33 3,49 7,83 0,34 2,35 24,11 0,81 0,57 1,37 2,02 2,12 1,07

9,5 - Cap. 10 0,16 0,00 7,82 1,44 7,24 0,01 0,01 0,65 10 0,16 0,00 6,75 1,81 3,53 0,12 0,39 4,57 1,00 0,77 1,24 1,42 1,47 0,44

RIPOLL

0 - 3,1 111 0,34 0,01 102,43 19,99 79,15 0,23 0,78 17,41 106 0,33 0,26 95,59 28,87 20,38 1,24 4,63 69,04 0,95 0,74 1,23 1,46 1,51 0,49

3,1 - 8,9 86 0,50 0,01 77,21 14,42 55,29 0,13 0,70 13,59 116 0,67 0,21 68,37 22,84 15,97 0,97 3,31 49,68 1,35 0,76 1,22 1,21 1,31 0,26

8,9 - 13,8 54 0,26 0,01 63,62 9,14 22,41 0,05 0,22 7,24 78 0,38 0,12 56,74 18,52 7,36 0,55 0,73 18,67 1,44 0,88 1,11 0,99 1,06 0,02

13,8 - 16 48 0,11 0,01 61,01 7,74 16,54 0,04 0,05 5,07 69 0,15 0,07 53,41 17,17 4,94 0,43 0,40 14,03 1,44 0,90 1,10 0,97 1,04 0,01

16 - 21,6 40 0,22 0,00 58,66 6,75 11,98 0,03 0,01 4,49 40 0,22 0,05 50,81 16,34 3,65 0,38 0,26 10,42 1,00 0,92 1,08 1,12 1,13 0,13

21,6 - Cap. 20 0,41 0,00 52,02 6,02 8,41 0,01 0,00 4,19 18 0,37 0,04 44,54 15,36 2,64 0,31 0,06 7,70 0,90 0,95 1,05 1,14 1,14 0,14


ANY 1956 ANY 2009

RIU TRAM AMPLADA

(m)

ÀREA AL·LUVIAL


ÀREA AL·LUVIAL

A (0) A (1) A (2) A (3) A (4) A (5) A (6) B S L 1 2 ID

CALDES

0 - 4,1 86 0,35 0,00 46,25 11,24 48,22 0,33 0,03 2,98 60 0,25 0,07 53,42 11,09 22,89 0,54 1,23 19,80 0,70 0,84 1,15 1,51 1,47 0,49

4,1 - 9,1 45 0,23 0,00 46,15 10,59 41,72 0,22 0,03 2,68 39 0,20 0,07 53,34 10,41 20,44 0,47 1,22 15,44 0,87 0,87 1,12 1,29 1,29 0,29

9,1 - 15,2 27 0,16 0,00 32,60 7,29 22,72 0,06 0,03 1,90 29 0,18 0,05 37,67 6,94 10,38 0,27 0,94 8,35 1,07 0,90 1,10 1,12 1,14 0,13

15,2 - Cap. 15 0,23 0,00 28,90 6,82 12,68 0,06 0,02 1,46 13 0,20 0,04 34,51 5,89 4,58 0,23 0,56 4,11 0,87 0,94 1,04 1,15 1,14 0,15

TENES

0 - 4,6 92 0,42 0,01 87,59 12,06 76,21 0,31 0,02 4,90 69 0,32 0,11 85,44 20,92 34,19 0,55 1,25 39,24 0,75 0,81 1,20 1,54 1,52 0,53

4,6 - 5,5 59 0,05 0,01 80,31 11,35 60,73 0,17 0,02 3,82 41 0,04 0,11 79,68 19,07 28,49 0,48 0,74 28,42 0,69 0,84 1,16 1,52 1,48 0,50

5,5 - 8,3 40 0,11 0,01 77,07 11,22 53,44 0,14 0,02 3,62 40 0,11 0,11 78,15 18,23 26,01 0,45 0,53 22,62 1,00 0,87 1,14 1,22 1,24 0,23

8,3 - 15.7 31 0,23 0,01 75,49 10,92 47,28 0,11 0,01 3,41 28 0,21 0,10 76,35 17,25 22,34 0,40 0,48 20,31 0,90 0,87 1,12 1,27 1,27 0,27

15,7 - Cap. 14 0,37 0,01 66,37 10,45 28,27 0,08 0,01 2,55 13 0,34 0,08 68,54 15,61 11,61 0,31 0,32 11,26 0,93 0,92 1,08 1,17 1,17 0,17

CONGOST

0 - 3,2 244 0,78 0,03 106,90 26,04 78,32 0,70 0,04 10,29 102 0,33 0,32 121,21 18,16 44,25 0,87 2,63 34,88 0,42 0,88 1,11 1,83 1,65 0,74

3,2 - 6,8 244 0,88 0,02 106,46 25,31 72,51 0,64 0,04 9,94 82 0,30 0,30 120,86 17,39 42,69 0,87 1,64 31,18 0,34 0,89 1,09 2,00 1,75 0,88

6,8 - 9,1 140 0,32 0,02 106,39 24,35 67,39 0,55 0,03 8,60 77 0,18 0,28 120,67 16,78 40,56 0,85 1,54 26,65 0,55 0,91 1,08 1,53 1,43 0,48

9,1 - 14,4 163 0,86 0,02 105,10 23,93 59,40 0,55 0,03 7,56 71 0,38 0,26 119,72 16,13 37,84 0,78 1,41 20,44 0,44 0,92 1,06 1,67 1,51 0,59

14,4 - 16,9 30 0,07 0,02 93,93 22,66 41,53 0,46 0,03 6,58 20 0,05 0,19 108,32 14,82 24,87 0,63 1,06 15,32 0,67 0,94 1,05 1,32 1,26 0,29

16,9 - Cap. 28 0,97 0,02 88,23 22,00 35,64 0,46 0,03 5,82 24 0,84 0,17 101,63 13,97 22,33 0,61 1,02 12,45 0,86 0,95 1,04 1,15 1,13 0,14


Escolament superficial emprat per a cada tipus de terreny

Els coeficients d’escolament emprats corresponen a un període de retorn de 50 anys.

ANY 1956 ANY 2009

RIU TRAM AMPLADA

(m)

ÀREA AL·LUVIAL


ÀREA AL·LUVIAL

A (0) A (1) A (2) A (3) A (4) A (5) A (6) B S L 1 2 ID

MOGENT

0 - 7,7 80 0,62 0,00 90,33 9,60 76,40 0,55 0,05 4,49 60 0,46 0,23 92,23 12,55 39,15 0,71 2,35 34,19 0,75 0,83 1,17 1,48 1,46 0,47

7,7 - 13,7 71 0,43 0,00 69,82 6,89 51,29 0,33 0,05 3,34 40 0,24 0,21 68,41 8,53 29,16 0,47 1,15 23,80 0,56 0,84 1,16 1,69 1,60 0,65

13,7 - 18,5 30 0,14 0,00 38,83 3,15 26,81 0,14 0,04 1,72 30 0,14 0,04 36,41 3,71 15,15 0,18 0,35 14,86 1,00 0,81 1,20 1,33 1,37 0,35

18,5 - Cap. 14 0,14 0,00 25,37 2,11 11,56 0,06 0,01 0,62 12 0,12 0,03 25,12 2,36 6,71 0,08 0,11 5,31 0,86 0,88 1,13 1,30 1,29 0,30

BESÒS

0 - 5,9 110 0,65 0,11 460,09 94,33 411,63 2,67 2,57 52,23 126 0,74 1,43 474,63 108,97 180,01 4,45 13,54 241,28 1,15 0,81 1,18 1,23 1,30 0,26

5,9 - 9,2 161 0,53 0,05 459,50 90,61 405,53 2,54 1,14 45,78 127 0,42 1,21 474,08 106,18 179,98 4,40 12,99 226,91 0,79 0,81 1,18 1,48 1,47 0,47

9,2 - 12,8 208 0,75 0,04 351,80 66,29 323,20 2,23 0,17 26,99 118 0,42 0,89 373,32 72,60 159,34 3,05 8,27 153,85 0,57 0,83 1,17 1,70 1,61 0,66

12,8 - 16,3 151 0,53 0,04 296,03 51,27 250,30 1,75 0,13 22,15 104 0,36 0,75 310,95 56,28 124,35 2,27 6,58 121,07 0,69 0,83 1,16 1,53 1,49 0,51

16,3 - 18,3 115 0,23 0,03 197,89 35,89 156,60 1,29 0,09 15,04 115 0,23 0,58 214,02 30,97 83,66 1,59 5,06 70,95 1,00 0,86 1,14 1,23 1,26 0,24

Tipus de terreny segons escala d’escolament potencial

0 1 2 3 4 5 6

Coeficient d’escolament 0,00 0,36 0,38 0,41 0,41 0,45 0,82


Llegenda

Tram: divisions de la xarxa fluvial en pk, sent pk 0 la desembocadura.

Amplada: mesura de l’ample de la llera.

Àrea al·luvial: producte de la longitud de tram per la seva corresponent amplada.

A(0): Àrea corresponent a terrenys qualificats com a molls a la escala d’escolaments potencials.

A(1): Àrea corresponent a terrenys qualificats com a permeable alt a la escala d’escolaments potencials.

A(2): Àrea corresponent a terrenys qualificats com a permeable mig a la escala d’escolaments potencials.

A(3): Àrea corresponent a terrenys qualificats com a permeable baix a la escala d’escolaments potencials.

A(4): Àrea corresponent a terrenys qualificats com a impermeable baix a la escala d’escolaments potencials.

A(5): Àrea corresponent a terrenys qualificats com a impermeable mig a la escala d’escolaments potencials.

A(6): Àrea corresponent a terrenys qualificats com a impermeable alt a la escala d’escolaments potencials.

B: paràmetre de variació de l’amplada de la llera.

S: paràmetre de variació del cabal sòlid. Aporten cabal sòlid de rentat els terrenys 1, 2, 3, 4 i 5, i material al·luvial provinent de l’àrea al·luvial que

es considera activa en la seva totalitat.

L: paràmetre de variació del cabal líquid

(1): índex diacrònic amb exponents de la forma (1) =𝑖56

𝑖09= 𝐵−0.5 ∗ 𝑆−0.5 ∗ 𝐿

(2): índex diacrònic amb exponents de la forma (1) =𝑖56

𝑖09= 𝐵−0.36 ∗ 𝑆−0.64 ∗ 𝐿

ID: valor final de l’índex diacrònic resultat de la mitja dels valors (1) i (2).


ANNEX 2: TAULES DE DADES HIDROLÓGIQUES

En aquest annex es presenten totes les dades recollides i utilitzades en l’estudi

d’avingudes. Hi ha una taula per a la historia hidrològica de cada una de les estacions

d’aforament que s’han tingut en compte: Santa Coloma de Gramenet (EA47), Montcada

(EA44), La Garriga (EA37), Aiguafreda (EA17), Montornès del Vallés (EA35), Lliça de Vall

(EA46) i Santa Perpetua (EA45). Les taules presenten cabals màxims diaris i instantanis

de cada any hidrològic des de 1956 fins a la actualitat amb les dates en que van succeir,

a més dels cabals específics en funció de l’àrea de conca tributària i els factors de

magnitud de cada crescuda i total de la estació en funció dels límits establerts.

La principal font d’on s’han extret les dades ha sigut a partir de les bases de dades de

l’Agència Catalana de l’Aigua, facilitades a partir d’una petició. La majoria d’aquestes

dades es corresponen amb les que es van recopilar amb anterioritat mentre es tramitava

la petició a l’agència mitjançant un treball de extensa consulta bibliogràfica.

Les dades s’han complementat amb estimacions de diferents tipus que es presenten a

la taula mitjançant la següent llegenda:

Valors provinents de mesures en les estacions d’aforament proporcionades per l’Agència Catalana de l’Aigua.

Valors estimats recollits a la publicació Antecedentes para una historia de las avenidas en los ríos del Pirineo Oriental (López Bustos 1980)

Valors de cabals instantanis estimats a partir de cabals mitjos seguint el criteri del factor K (López Bustos 1980)

Estimacions a altres estacions a partir de valors de l’estació de la Garriga (EA37), font extreta de Recomanacions sobre mètodes d’estimació d’avingudes màximes (Montalbán i Vergés 1994)

Els valors de la columna de cabals específics instantanis amb tipografia de lletra de color

vermell són valors d’avingudes classificades com a menors i que per tant, es considera

que no han tingut cap efecte en la modificació del fons fluvial.


Estació ID Riu Conca estació

Coeficient K

Santa Coloma

EA - 47 Besòs 1024 km2 2

Cabals específics

Any hidrològic

QC (m3/s)

Data QC Qi

(m3/s) Data Qi

Qc (l/s/km2)

Qi (l/s/km2)

Separació a límit

1955-56

1956-57

1957-58

1958-59

1959-60

1960-61

1961-62 1170 25/09/1962 2345 25/09/1962 1142,6 2290,0 1,23

1962-63 936 01/11/1962 1872 01/11/1962 914,1 1828,1 0,98

1963-64

1964-65

1965-66 140 01/10/1965 280 01/10/1965 136,7 273,4 0,13

1966-67

1967-68

1968-69 118 05/04/1969 236 115,2 230,5 0,11

1969-70 40 20/10/1969 80 39,1 78,1 0,03

1970-71 38 01/10/1970 195 01/10/1970 37,1 190,4 0,09

53 01/04/1971 133 01/04/1971 51,8 129,9 0,05

107 23/09/1971 960 20/09/1971 104,5 937,5 0,49

1971-72 122 01/12/1971 244 01/12/1971 119,1 238,3 0,11

145 06/12/1971 290 141,6 283,2 0,14

1972-73 7 02/11/1972 14 6,8 13,7 0,00

1973-74 51 24/12/1973 116 01/09/1974 49,8 113,3 0,05

1974-75 63 01/09/1975 126 61,5 123,0 0,05

1975-76 46 12/09/1976 92 44,9 89,8 0,03

1976-77 70 07/01/1977 140 68,4 136,7 0,06

1977-78 30 22/10/1977 60 29,3 58,6 0,02

1978-79 98 23/01/1979 196 95,7 191,4 0,09

1979-80 34 27/10/1979 68 33,2 66,4 0,02

1980-81 8 03/09/1981 16 7,6 15,2 0,00

1981-82 121 17/02/1982 145 17/02/1982 118,2 141,6 0,06

1982-83 30 08/11/1982 40 08/11/1982 29,3 39,1 0,01

1983-84 97 10/11/1983 265 10/11/1983 94,7 258,8 0,12

1984-85 10 05/11/1984 20 9,8 19,5 0,00

1985-86 13 12/11/1985 26 12,7 25,4 0,00

1986-87 13 13/02/1987 27 13,0 26,0 0,00

1987-88 36 05/10/1987 72 35,2 70,3 0,02

1988-89 140 12/11/1988 280 136,7 273,4 0,13

1989-90 32 17/11/1989 64 31,3 62,5 0,02

1990-91 270 09/05/1991 540 263,7 527,3 0,27

1991-92 39 03/12/1991 115 03/12/1991 38,0 112,3 0,05


1992-93 29 30/04/1993 98 30/04/1993 28,3 95,7 0,04

1993-94 33 29/09/1994 272 29/09/1994 32,6 265,6 0,13

1994-95 207 10/10/1994 1150 10/10/1994 202,3 1123,0 0,59

1995-96 103 30/01/1996 220 16/12/1995 101,0 214,8 0,10

1996-97 233 08/12/1996 374 08/12/1996 227,1 365,2 0,18

1997-98 50 18/12/1997 220 16/12/1997 49,3 214,8 0,10

1998-99 28 16/09/1999 350 16/09/1999 27,5 341,8 0,17

1999-00 18 10/06/2000 143 20/10/1999 17,8 139,6 0,06

2000-01 23 23/12/2000 101 15/01/2001 22,3 98,6 0,04

2002 99 14/04/2002 96,7 0,04

2003 5 26/12/2003 4,9 0,00

2004 37 14/04/2004 36,0 0,004

2005 113 13/10/2005 110,2 0,04

2006 551 13/09/2006 537,8 0,28

2007 150 12/08/2007 146,0 0,06

2008 36 05/06/2008 35,0 0,00

2009 30 31/01/2009 29,5 0,00

2010 126 10/10/2010 123,3 0,05

2011 199 30/07/2011 194,8 0,09

2012 119 29/09/2012 116,2 0,05

2013 149 17/11/2013 145,5 0,06

2014 191 28/09/2014 186,0 0,09

2015 92 04/11/2015 89,8 0,03

2016 63 21/04/2016 61,4 0,02

SEPARACIÓ MITJANA

0,14



Coeficient K

Montcada EA - 44 Ripoll 221 km2 2,5

Cabals específics

Any hidrològic

Qc (m3/s)

Data QC Qi

(m3/s) Data Qi

QC (l/s/km2)

Qi (l/s/km2)

Separació a límit

1955-56 31 29/03/1956 140,3 0,01

1956-57 24 27/04/1957 108,6 0,01

1957-58 9 16/10/1957 40,7 0,00

1958-59 76 17/10/1959 344,0 0,06

1959-60 72 16/12/1960 325,9 0,06

1960-61 76 01/10/1961 344,0 0,06

1961-62 475 25/09/1962 1234 25/09/1962 2150,3 5586,2 1,24

1962-63 350 01/11/1962 910 01/11/1962 1584,4 4119,5 0,91

1963-64

1964-65

1965-66 38 01/10/1965 110 01/10/1965 172,0 498,0 0,10

1966-67 7 15/10/1966 58 15/10/1966 31,7 262,6 0,04

1967-68 11 27/11/1967 91 27/11/1967 49,8 412,0 0,08

1968-69 18 05/03/1969 52 05/03/1969 81,5 235,4 0,04

1969-70 15 20/10/1969 128 20/10/1969 67,9 579,4 0,11

1970-71 42 23/09/1970 560 20/09/1971 190,1 2535,1 0,55

1971-72 35 06/12/1971 85 09/10/1971 158,4 384,8 0,07

1972-73 2 03/12/1972 61 22/09/1973 9,1 276,1 0,05

1973-74 13 24/12/1973 145 24/12/1973 58,9 656,4 0,13

1974-75 23 01/09/1975 108 01/09/1975 104,1 488,9 0,09

1975-76 12 12/09/1976 137 12/09/1976 54,3 620,2 0,12

1976-77 6 25/06/1977 155 25/06/1977 27,2 701,7 0,14

1977-78 13 04/09/1978 164 04/09/1978 58,9 742,4 0,15

1978-79 9 23/01/1979 29 23/01/1979 42,6 131,3 0,01

1979-80 6 25/02/1980 20 27/10/1979 28,1 90,5 0,00

1980-81 4 28/06/1981 15 26/06/1981 16,7 67,9 0,00

1981-82 8 17/02/1982 28 23/07/1982 38,0 126,8 0,01

1982-83 4 07/11/1982 20 08/11/1982 19,9 90,5 0,00

1983-84 10 15/03/1984 180 29/09/1984 46,2 814,8 0,17

1984-85 3 17/05/1985 42 30/07/1985 13,1 190,1 0,03

1985-86 7 12/11/1985 50 12/11/1985 33,0 226,3 0,03

1986-87 7 13/02/1987 25 30/07/1987 33,4 113,2 0,01

1987-88

1988-89


1989-90

1990-91

1991-92 19 12/12/1991 29 12/12/1991 83,7 131,3 0,01

1992-93 6 31/08/1993 14 19/05/1993 27,7 63,4 0,00

1993-94 6 28/09/1994 34 28/09/1994 28,2 153,9 0,02

1994-95 36 10/10/1994 187 10/10/1994 161,4 846,5 0,17

1995-96 24 30/01/1996 37 29/01/1996 107,3 167,5 0,02

1996-97 37 03/11/1997 266 03/11/1997 169,5 1204,2 0,25

1997-98 7 18/08/1998 32 18/08/1998 33,5 144,9 0,02

1998-99 11 03/12/1998 138 14/09/1999 48,7 624,7 0,12

1999-00 5 10/06/2000 36 04/01/2000 24,0 164,8 0,02

2000-01 4 23/12/2000 40 17/11/2001 16,8 180,5 0,02

2002 27 14/04/2002 123,9 0,01

2003 89 17/08/2003 402,8 0,07

2004 32 29/08/2004 145,7 0,02

2005 95 15/10/2005 432,3 0,08

2006 111 13/09/2006 501,0 0,10

2007 50 10/10/2007 227,2 0,03

2008 34 03/06/2008 153,2 0,02

2009 51 22/10/2009 231,5 0,04

2010 103 10/10/2010 466,5 0,09

2011 98 03/05/2011 441,7 0,08

2012

2013

2014

2015

2016

SEPARACIÓ MITJANA

0,12



Coeficient K

La Garriga

EA - 37 Congost 154,6 km2 2,8

Cabals

específics

Any hidrològic

Qc (m3/s)

Data Qc Qi

(m3/s) Data Qi

Qc (m3/s)

Qi (m3/s)

Separació a límit

1955-56 8 29/03/1956 21 29/03/1956 51,1 135,8 0,01

1956-57 10 27/04/1957 16 27/04/1957 64,0 103,5 0,00

1957-58 4 16/10/1957 6 16/10/1957 23,3 38,8 0,00

1958-59 29 04/02/1959 51 30/09/1959 187,6 329,9 0,04

1959-60 12 17/10/1959 48 17/10/1959 77,6 310,5 0,04

1960-61 15 17/12/1960 51 16/12/1960 97,7 330,5 0,04

1961-62 36 06/10/1961 135 26/09/1962 232,9 873,2 0,14

30 25/09/1962 245 25/09/1962 194,0 1584,7 0,27

36 26/09/1962 135 26/09/1962 232,9 873,2 0,14

1962-63 51 07/11/1962 143 329,9 925,0 0,15

1963-64 41 06/11/1963 103 06/11/1963 265,2 666,2 0,10

1964-65 11 25/12/1964 39 06/11/1964 71,2 252,3 0,03

1965-66 23 15/10/1965 65 148,8 420,4 0,06

1966-67 3 15/10/1966 13 15/10/1966 19,4 84,1 0,00

1967-68 10 21/11/1967 15 21/11/1967 64,7 97,0 0,00

1968-69 52 07/04/1969 126 04/04/1969 336,4 815,0 0,13

1969-70 12 07/05/1970 30 07/05/1970 77,6 194,0 0,02

1970-71 25 02/05/1971 94 11/10/1970 161,7 608,0 0,09

1971-72 35 06/12/1971 69 06/12/1971 226,4 446,3 0,06

1972-73 1 04/08/1973 10 03/08/1973 6,5 64,7 0,00

1973-74 27 25/12/1973 64 25/12/1973 174,6 414,0 0,06

1974-75 17 01/09/1975 61 01/09/1975 110,0 394,6 0,06

1975-76 20 12/09/1976 116 12/09/1976 129,4 750,3 0,12

1976-77 20 18/05/1977 49 18/05/1977 129,4 316,9 0,04

1977-78 12 19/10/1977 27 22/10/1977 77,6 174,6 0,02

1978-79 17 23/01/1979 30 23/01/1979 108,7 194,0 0,02

1979-80 12 25/02/1980 31 24/02/1980 80,2 200,5 0,02

1980-81 4 27/06/1981 8 27/06/1981 27,8 51,7 0,00

1981-82 37 17/02/1982 60 17/02/1982 236,7 388,1 0,05

1982-83 19 08/11/1982 52 08/11/1982 121,6 336,4 0,04

1983-84 13 15/03/1984 44 29/09/1984 84,1 284,6 0,04

1984-85 17 17/05/1985 40 17/05/1985 110,0 258,7 0,03

1985-86 3 01/03/1986 7 12/11/1985 21,3 42,0 0,00


1986-87 7 14/10/1986 17 02/10/1986 42,1 110,0 0,00

1987-88 25 18/01/1988 62 16/05/1988 162,5 401,0 0,06

1988-89 19 12/11/1988 90 12/11/1988 123,4 582,1 0,09

1989-90 5 18/11/1989 8 18/11/1989 30,4 51,7 0,00

1990-91 25 09/05/1991 54 09/11/1990 162,4 349,3 0,05

1991-92 19 02/12/1991 37 09/09/1992 119,7 239,3 0,03

1992-93 6 24/09/1993 20 24/09/1993 41,5 129,4 0,01

1993-94 3 07/01/1994 10 29/09/1994 18,7 64,7 0,00

1994-95 237 10/10/1994 1077 10/10/1994 1535,3 6966,4 1,26

1995-96 11 16/12/1995 24 16/12/1995 69,0 155,2 0,01

1996-97 66 08/12/1996 126 08/12/1996 424,6 815,0 0,13

1997-98 25 18/12/1997 42 18/12/1997 164,8 271,7 0,03

1998-99 4 01/01/1999 19 15/09/1999 23,8 122,9 0,01

1999-00 1 13/11/1999 77 16/11/1999 7,1 498,1 0,07

2000-01 6 23/12/2000 22 23/12/2000 37,8 142,3 0,01

2001 112 22/02/2001 0,0 721,2 0,11

2002 23 10/12/2002 72 10/12/2002 146,8 468,0 0,07

2003 20 26/02/2003 96 26/02/2003 127,9 619,7 0,10

2004 5 31/03/2004 12 16/04/2004 30,9 77,9 0,00

2005 10 18/10/2005 62 18/10/2005 62,6 399,9 0,06

2006 20 29/01/2006 84 29/01/2006 126,7 540,1 0,08

2007 5 03/04/2007 10 03/04/2007 33,1 63,3 0,00

2008 10 02/11/2008 36 02/11/2008 62,2 235,8 0,03

2009 4 03/02/2009 11 21/10/2009 28,6 70,5 0,00

2010 5 13/05/2010 29 13/05/2010 29,7 190,6 0,02

2011 19 15/03/2011 58 15/03/2011 126,0 373,1 0,05

2012 2 01/05/2012 5 31/10/2012 10,4 35,0 0,00

2013 7 06/03/2013 15 06/03/2013 46,3 97,5 0,00

2014 96 30/11/2014 0,0 617,7 0,10

2015 77 03/11/2015 0,0 501,1 0,07

2016 3 21/04/2016 0,0 22,1 0,00

SEPARACIÓ MITJANA

0,08



Coeficient K

Aiguafreda EA - 17 R. Avençò (Congost)

35,1 km2 3,8

Cabals

específics

Any hidrològic

Qc (m3/s)

Data Qc Qi

(m3/s) Data Qi

Qc (m3/s)

Qi (m3/s)

Separació a límit

1955-56 4 24/03/1956 9 24/03/1956 108,6 257,1 0,00

1956-57 4 15/06/1957 9 15/06/1957 122,9 257,1 0,00

1957-58 1 20/10/1957 2 20/10/1957 22,9 57,1 0,00

1958-59 15 04/02/1959 38 04/02/1959 417,1 1085,7 0,07

1959-60 7 26/03/1960 37 01/10/1959 200,0 1057,1 0,06

1960-61 11 16/12/1960 33 16/12/1960 308,6 948,6 0,06

1961-62 12 22/11/1961 42 22/11/1961 342,9 1200,0 0,08

9 25/09/1962 41 25/09/1962 257,1 1171,4 0,07

1962-63 26 07/11/1962 48 13/09/1963 742,9 1371,4 0,09

1963-64 17 06/11/1963 39 06/11/1963 485,7 1114,3 0,07

1964-65 7 24/12/1964 38 06/11/1964 200,0 1085,7 0,07

1965-66 4 25/10/1965 11 25/10/1965 114,3 314,3 0,01

1966-67 2 15/10/1966 4 15/10/1966 57,1 114,3 0,00

1967-68 6 21/11/1967 10 21/11/1967 171,4 285,7 0,00

1968-69 12 07/04/1969 40 04/04/1969 342,9 1142,9 0,07

1969-70 2 09/05/1970 8 07/05/1970 57,1 228,6 0,00

1970-71 5 23/04/1971 51 11/10/1970 142,9 1457,1 0,10

1971-72 13 06/12/1971 38 06/12/1971 371,4 1085,7 0,07

1972-73 1 28/12/1972 2 03/08/1973 20,0 57,1 0,00

1973-74 8 24/12/1973 34 21/03/1974 228,6 971,4 0,06

1974-75 7 01/09/1975 37 01/09/1975 200,0 1057,1 0,06

1975-76 9 12/09/1976 80 12/09/1976 257,1 2285,7 0,16

1976-77 5 19/05/1977 29 18/05/1977 142,9 828,6 0,05

1977-78 3 22/10/1977 7 18/10/1977 85,7 200,0 0,00

1978-79 4 20/01/1979 8 23/01/1979 108,6 237,1 0,00

1979-80 3 27/10/1979 7 25/02/1980 97,1 200,0 0,00

1980-81 2 27/06/1981 3 27/06/1981 48,6 71,4 0,00

1981-82 17 17/02/1982 41 17/01/1982 482,9 1171,4 0,07

1982-83 9 07/11/1982 36 07/11/1982 245,7 1028,6 0,06

1983-84 4 10/11/1983 10 10/11/1983 102,9 285,7 0,00

1984-85 3 17/05/1985 9 17/05/1985 94,3 257,1 0,00

1985-86 2 01/03/1986 2 01/03/1986 54,6 60,0 0,00

1986-87 3 14/10/1986 7 02/10/1986 97,1 200,0 0,00


1987-88 7 18/01/1988 9 10/10/1987 186,3 251,4 0,00

1988-89 6 12/11/1988 44 12/11/1988 171,4 1257,1 0,08

1989-90 1 21/05/1990 2 21/05/1990 37,1 42,9 0,00

1990-91 8 25/03/1991 21 25/03/1991 234,3 600,0 0,03

1991-92 10 02/12/1991 10 02/12/1991 282,6 285,7 0,00

1992-93 4 15/03/1993 6 24/09/1993 103,7 157,1 0,00

1993-94 3 21/09/1994 5 21/09/1994 97,1 142,9 0,00

1994-95 34 10/10/1994 99 10/10/1994 980,3 2828,6 0,20

1995-96 12 16/12/1995 39 16/12/1995 330,0 1114,3 0,07

1996-97 12 08/12/1996 29 08/12/1996 353,1 828,6 0,05

1997-98

1998-99

1999-00

2000-01

2001-02

2002

2003

2004

2005

2006

2007 2 22/02/2007 8 57,1 217,1 0,00

2008 8 02/11/2008 30 228,6 868,6 0,05

2009 13 12/04/2009 49 368,6 1400,6 0,09

2010 5 12/10/2010 19 145,7 553,7 0,03

2011

2012

2013

2014

2015

2016

SEPARACIÓ MITJANA

0,06



Coeficient K

Montornès del Vallés

EA - 35 Mogent 175,2 km2 2,7

Cabals específics

Any hidrològic

Qc (m3/s)

Data Qc Qi

(m3/s) Data Qi

Qc (m3/s)

Qi (m3/s)

Separació a límit

1955-56 23 29/03/1956 131,28 0,01

1956-57 18 27/04/1957 102,74 0,00

1957-58 7 16/10/1957 39,95 0,00

1958-59 57 17/10/1959 325,34 0,05

1959-60 54 16/12/1960 308,22 0,04

1960-61 61 06/10/1961 348,17 0,05

1961-62 125 25/09/1962 350 25/09/1962 713,5 1997,72 0,38

1962-63 120 01/11/1962 340 01/11/1962 684,9 1940,64 0,36

1963-64

1964-65

1965-66 29 15/10/1965 82 15/10/1965 165,5 468,04 0,08

1966-67 5 15/10/1966 12 15/10/1966 28,5 68,49 0,00

1967-68 7 27/11/1967 18 27/11/1967 40,0 102,74 0,00

1968-69 13 05/04/1969 41 07/04/1969 74,2 234,02 0,03

1969-70 7 20/10/1969 15 20/10/1969 40,0 85,62 0,00

1970-71 40 23/09/1971 420 20/09/1971 228,3 2397,26 0,45

1971-72 9 06/12/1971 35 06/12/1971 51,4 199,77 0,02

1972-73 3 02/11/1972 4 02/11/1972 17,1 22,83 0,00

1973-74 6 15/04/1974 90 15/04/1974 34,2 513,70 0,08

1974-75 7 01/09/1975 24 01/09/1975 40,0 136,99 0,01

1975-76 2 22/09/1976 6 22/09/1976 11,4 34,25 0,00

1976-77 19 07/01/1977 41 07/01/1977 108,4 234,02 0,03

1977-78 6 05/12/1977 18 05/12/1977 34,2 102,74 0,00

1978-79 30 23/01/1979 55 23/01/1979 168,4 313,93 0,04

1979-80 13 27/10/1979 27 27/10/1979 74,2 154,11 0,01

1980-81 2 29/06/1981 4 29/06/1981 12,0 19,98 0,00

1981-82 43 17/02/1982 96 23/07/1982 245,4 547,95 0,09

1982-83 10 08/11/1982 31 08/11/1982 57,1 176,94 0,02

1983-84 21 15/03/1984 100 14/03/1984 117,6 570,78 0,10

1984-85 30 17/05/1985 68 17/05/1985 171,2 388,13 0,06

1985-86 4 01/03/1986 5 12/11/1985 22,8 28,54 0,00

1986-87 7 14/10/1986 20 14/10/1986 38,8 114,16 0,01

1987-88


1988-89

1989-90

1990-91

1991-92

1992-93 18 03/12/1991 28 03/12/1991 99,9 159,82 0,01

1993-94 4 09/10/1992 8 09/10/1992 22,0 45,66 0,00

1994-95 2 30/09/1994 4 18/09/1994 10,9 22,83 0,00

1995-96

1996-97 3 29/04/1996 5 29/04/1996 14,6 28,54 0,00

1997-98 17 08/12/1996 35 15/10/1996 95,0 199,77 0,02

1998-99 10 28/01/1998 19 28/01/1998 56,1 108,45 0,00

1999-00 4 03/12/1998 16 03/12/1998 21,6 91,32 0,00

2000-01 2 28/04/2000 24 04/04/2000 9,2 136,99 0,01

2001-02 5 16/01/2001 33 15/03/2001 30,8 188,47 0,02

2002 18 10/12/2002 101,10 0,00

2003 70 27/02/2003 399,57 0,06

2004 6 30/03/2004 34,73 0,00

2005 8 02/08/2005 46,17 0,00

2006 141 13/09/2006 803,30 0,14

2007 6 03/04/2007 33,32 0,00

2008 10 05/06/2008 57,44 0,00

2009

2010 9 12/10/2010 52,62 0,00

2011 64 15/03/2011 363,49 0,05

2012 9 29/09/2012 50,26 0,00

2013 20 18/11/2013

2014 21 28/09/2014

2015 9 21/03/2015

2016 5 21/04/2016

SEPARACIÓ MITJANA

0,07



Coeficient K

Lliçà de Vall

EA - 46 Tenes 147,7 km2 2,8

Cabals

específics

Any hidrològic

Qc (m3/s)

Data Qc Qi

(m3/s) Data Qi

Qc (m3/s)

Qi (m3/s)

Separació a límit

1955-56

1956-57

1957-58

1958-59

1959-60

1960-61

1961-62

1962-63

1963-64

1964-65

1965-66 2 13/05/1966 6 13,5 37,9 0,00

1966-67

1967-68

1968-69 20 08/04/1969 41 07/04/1969 135,4 277,6 0,03

1969-70 5 21/10/1969 14 33,9 94,8 0,00

1970-71 9 12/10/1970 104 20/09/1971 60,9 704,1 0,11

1971-72 17 06/12/1971 46 06/12/1971 115,1 311,4 0,04

1972-73 1 02/11/1972 9 08/09/1973 6,8 60,9 0,00

1973-74 4 24/12/1973 14 24/12/1973 27,1 94,8 0,00

1974-75 6 01/09/1975 46 01/09/1975 40,6 311,4 0,04

1975-76 7 12/09/1976 70 12/09/1976 47,4 473,9 0,07

1976-77 11 07/01/1977 22 07/01/1977 74,5 149,0 0,01

1977-78 4 19/10/1977 12 19/10/1977 27,1 81,2 0,00

1978-79 15 23/01/1979 27 23/01/1979 99,5 182,8 0,02

1979-80 10 27/10/1979 26 24/03/1980 65,0 176,0 0,01

1980-81 5 28/06/1981 8 27/06/1981 30,5 56,9 0,00

1981-82 18 17/02/1982 40 17/02/1982 121,9 270,8 0,03

1982-83 7 08/11/1982 24 08/11/1982 48,7 162,5 0,01

1983-84 11 15/03/1984 28 29/09/1984 71,1 189,6 0,02

1984-85 16 17/05/1985 35 17/05/1985 108,3 237,0 0,03

1985-86 2 12/11/1985 6 12/11/1985 14,9 40,6 0,00

1986-87 3 14/10/1986 11 14/10/1986 22,3 74,5 0,00

1987-88 11 19/01/1988 20 19/01/1988 76,5 135,4 0,01


1988-89

1989-90

1990-91

1991-92 4 03/12/1991 11 03/12/1991 24,4 74,5 0,00

1992-93 8 15/03/1993 13 29/04/1993 54,4 88,0 0,00

1993-94 9 05/09/1994 23 04/09/1994 61,5 155,7 0,01

1994-95 300 10/10/1994 2031,1 0,34

1995-96

1996-97 15 08/12/1996 27 06/12/1996 101,6 184,4 0,02

1997-98 11 18/12/1997 19 18/12/1997 73,0 127,0 0,01

1998-99 91 14/09/1999 0,0 613,7 0,09

1999-00 2 11/05/2000 14 10/06/2000 10,6 95,1 0,00

2000-01 4 25/12/2000 49 04/04/2001 25,1 332,8 0,04

2001-02 4 12/05/2002 61 10/12/2002 26,6 410,7 0,06

2002-03 14 26/02/2003 67 26/02/2003 98,1 455,9 0,06

2004 13 14/09/2004 87,5 0,00

2005 25 18/10/2005 169,6 0,01

2006 22 13/09/2006 151,9 0,01

2007 23 01/05/2007 155,9 0,01

2008 16 10/05/2008 107,6 0,00

2009 16 17/09/2009 105,4 0,00

2010 34 17/09/2010 232,4 0,02

2011 39 15/03/2011 263,7 0,03

2012

2013

2014

2015

2016

SEPARACIÓ MITJANA

0,04



Coeficient K

Santa Perpetua

EA - 45 Caldes 147,7 km2 2,9

Cabals

específics

Any hidrològic

Qc (m3/s)

Data Qc Qi

(m3/s) Data Qi

Qc (m3/s)

Qi (m3/s)

Separació a límit

1955-56

1956-57

1957-58

1958-59

1959-60

1960-61

1961-62

1962-63

1963-64

1964-65

1965-66 22 16/10/1965 64 188,7 547,2 0,07

1966-67 1 11/01/1967 2 15/10/1966 8,6 17,2 0,00

1967-68 1 17/08/1968 3 8,6 24,9 0,00

1968-69 47 05/03/1969 131 05/03/1969 403,1 1123,5 0,16

1969-70 4 21/10/1969 8 21/10/1969 34,3 68,6 0,00

1970-71 6 11/10/1970 89 20/09/1971 51,5 763,3 0,10

1971-72 10 06/12/1971 51 09/10/1971 85,8 437,4 0,05

1972-73 3 08/09/1973 44 08/09/1973 25,7 377,4 0,04

1973-74 5 24/12/1973 18 24/12/1973 42,9 154,4 0,01

1974-75 5 01/09/1975 53 01/09/1975 42,9 454,5 0,05

1975-76 6 12/09/1976 57 12/09/1976 51,5 488,9 0,06

1976-77 6 04/05/1977 50 31/07/1977 51,5 428,8 0,05

1977-78 3 22/10/1977 7 22/10/1977 25,7 60,0 0,00

1978-79 11 23/01/1979 20 23/01/1979 96,9 171,5 0,01

1979-80 8 25/02/1980 20 24/02/1980 70,3 171,5 0,01

1980-81 1 28/06/1981 2 27/06/1981 7,7 17,2 0,00

1981-82 15 17/02/1982 26 01/04/1982 128,6 223,0 0,02

1982-83 2 08/11/1982 15 08/11/1982 18,9 128,6 0,00

1983-84 5 15/03/1984 21 29/09/1984 40,3 180,1 0,01

1984-85 2 17/05/1985 3 13/11/1984 14,6 25,7 0,00

1985-86 2 12/11/1985 7 12/11/1985 13,7 60,0 0,00

1986-87 2 04/02/1987 7 04/02/1987 15,6 60,0 0,00

1987-88 6 19/01/1988 14 04/10/1987 50,6 117,5 0,00


1988-89 23 12/11/1988 90 12/11/1988 197,3 771,9 0,10

1989-90

1990-91

1991-92 13 12/12/1991 17 24/01/1992 114,1 145,8 0,01

1992-93 13 30/04/1993 13 30/04/1993 110,3 111,5 0,00

1993-94 6 28/10/1993 16 29/09/1994 53,2 137,2 0,00

1994-95 63 10/10/1994 349 10/10/1994 541,0 2993,1 0,45

1995-96 20 30/01/1996 33 16/12/1995 173,8 283,0 0,03

1996-97 17 15/10/1996 109 28/10/1996 149,1 937,0 0,13

1997 13 16/12/1997 37 14/03/1997 113,0 317,2 0,03

1998 16 03/12/1998 40 03/12/1998 137,0 346,0 0,04

1999 18 20/10/1999 114 14/09/1999 153,4 975,6 0,13

2000 14 10/06/2000 43 10/06/2000 122,8 365,2 0,04

2001 15 16/11/2001 61 16/11/2001 131,0 519,7 0,06

2002 21 10/12/2002 79 06/05/2002 183,9 675,4 0,09

2003 4 26/02/2003 59 07/09/2003 30,8 506,9 0,06

2004 2 12/04/2004 23 30/03/2004 19,1 199,7 0,01

2005 5 15/10/2005 32 25/09/2005 40,9 272,7 0,03

2006 9 13/09/2006 31 13/09/2006 73,9 262,7 0,02

2007 3 03/04/2007 21 12/08/2007 24,1 176,8 0,01

2008 2 05/06/2008 7 05/06/2008 15,9 57,1 0,00

2009 2 01/02/2009 6 22/10/2009 15,7 51,3 0,00

2010 3 10/10/2010 7 17/09/2010 21,7 57,6 0,00

2011 6 15/03/2011 12 15/03/2011 48,9 101,4 0,00

2012

2013

2014

2015

2016

SEPARACIÓ MITJANA

0,06

acreció en rius mediterranis

Documents