����������ABRIL 2004 Núm. 265 Preu 2

������ ���������������������������

Centenaride laDàlia

Blanca

����������

�

����������

������ � ����������� ��������� ��� ��������������������� ������� ���� ��� ������������������������������������

L’AGENDAMETEOROLOGIA

EDITORIALSilenci, si us plau!!

NOTICIARIBreusLa Bruixa de la CovetaBenedicció de la campana de Comiols

ESPORTSII Ral·li de la NogueraResultats de bàsquet i de futbolEl pavelló ple de gom a gomBàsquet: CENG Cooperativa d’Artesa

LA NOGUERABreus

ARTESA, PAS A PASEsglésies amb campana d’obús. Salgar (part 8)

TEMA DEL MESCentenari de la Dàlia Blanca

MÚSICA, MESTRE!Les Caramelles del Centenari37a Trobada de Corals infantils25a Trobada de Corals a Andorra

DES DEL PAÍS DELS PIRINEUSAquell 14 d’abril de 1931

LA PÀGINA DE L’IES ELS PLANELLSActivitats de l’IESCARTES A LA REDACCIÓGràcies, amics Bombers Voluntaris d’Artesa deSegre

PARLEN LES ENTITATSActivitats de Terres del MarquesatEscola de paresEls Amics de VilvesVIDA SOCIALConfirmacions a Artesa

IN MEMORIAM

PSICOLOGIA DE CADA DIAN’hi ha prou amb ser intel·ligent?

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple, acords de la Comissió de Governi informes d’AlcaldiaHUMORQuimet i Cosme

HUMOREspecial vides matrimonials

PALANC-OCIEncreuat. Jeroglífic. Problema d’escacs. Sense per-dre els orígens

IMATGES D’AHIRBerenar a Salgar. 1918

Centenari de la Dàlia Blanca

La Societat Coral la Dàlia Blanca ha arri-bat als seus cent anys d’existència. LesCaramelles són la secció més representati-va d’aquesta entitat. A la portada, es po-den observar les d’ara i les de fa cent anys.

Foto: Marcelo Mendoza

4

5

6

9

17

18

24

28

32

33

35

39

41

42

44

45

46

�

����������

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesade Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

MES DE MARÇMunicipi d’Artesa de SegreNaixements:dia 13: Fatima Dahmani Abbassi, filla de Boujemaa i d’Inssafdia 26: David Viles i Pola, fill de Josep M. i de M. Assumpció

Defuncions:dia 8: Enric March i Vilella (81 anys),

natural de Baronia de Rialbdia 21: Antònia Sellart i Roma (83 anys), natural de Cubellsdia 25: Ramona Gardeñes i Vila (75 anys),

natural d’Artesa de Segredia 26: Josep Blanch i Barril (81 anys),

natural de Tudela de Segredia 28: Dolores González i Ramal (99 anys),

natural de La Truela (Jaén)dia 31: Francesca Oliva i Baró (89 anys), natural d’El Tossal

Matrimonis:dia 27: Josep M. Colom i Gonzàlez (de Tudela)

Sandra Saltiveri i Jovells (d’Ivars d’Urgell)

�����������

���� �

1 de maig:Aplec al Santuari de Refet, amb celebració de missaFins al 2 de maig:Exposició de quadres a la Dàlia Blanca d’Artesade Segre a càrrec de l’Estudi d’Art dirigit per AntoniBorrell. Activitat inscrita dins la celebració del Cen-tenari de la Societat Coral la Dàlia Blanca2 de maig:- Aplec de Santes Creus a l’ermita de Meià, ambcelebració de missa i dinar popular- A les 17:30h, al Santuari de Salgar, Concert de laCapella de Música de l’església del Pi de Barcelonai de l’Orfeó Artesenc. Organitza: Orfeó ArtesencDel 7 al 9 de maig:A Cubells, V Simposi Llatí sobre Medi Ambient,Geología, Mineria i Societat9 de maig:A Vilanova de Meià, Descens en BTT des de l’er-mita de Meià fins a Vilanova. Prova puntuable perla Copa Catalana de Descens organitzada per la Pe-nya Colomina i l’Ajuntament de Vilanova de Meià14 de maig:A les 20h, al Consell Comarcal de la Noguera, Com-memoració dels 10 anys d’activitats de l’Associ-ació Cultural Les Terres del Marquesat15 de maig:Un recorregut per la història de Tartareu: El po-ble. La cova de Joan d’Os. L’ermita. L’església delcastell. Conduccions àrabs d’aigua. La font de laMora. Esmorzar a la font de la Mora (cal portarmenjar). Dinar: Restaurant. Sortida: Cubells, 7:30h.Lloc de trobada: Tartareu:, 8:15h. Organitza: Asso-ciació Cultural Terres del Marquesat16 de maig:Aplec a Sant Mamet, amb celebració de missa i di-nar popularDel 17 al 23 de maig:A Foradada, Setmana Cultural:- dies 17 i 18: Demostració culinària al restaurantLa Solana- dia 20: excursió al Fòrum 2004- dia 23: Concurs de pintura, missa cantada amb laCoral de Bellcaire i teatre amb el grup Crisi perpè-tua de Balaguer23 de maig:- Festivitat de Sant Urbà a Foradada- Celebració de la Primera comunió a l’esglésiad’Artesa de Segre30 de maig:A les 13h a la Dàlia Blanca, lliurament de premisdel XV Premi de Narrativa Breu d’Artesa de Segre,amb la participació de l’escriptor Màrius Blàvia

MARÇDades facilitades pels ajuntaments d’Alòs de Balaguer,d’Artesa de Segre, de Vilanova de Meià i de Foradada.

Municipi d’Artesa de SegreTemperatura mitjana del mes: 8°Temperatura màxima: 23° (dia 17)Temperatura mínima: -6° (dies 1 i 2)Amplitud tèrmica màxima: 19° (dia 17: màx. 23° i mín. 4°)Amplitud tèrmica mínima: 4° (dia 30: màx. 12° i mín. 8°)Dies amb precipitacions: 7Precipitació màxima: 24 mm (dia 27)Total precipitacions: 70 mm

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana del mes: 8°Temperatura màxima: 22,4° (dia 17)Temperatura mínima: -6,5° (dia 2)Dies amb precipitacions: 6Precipitació màxima: 29,2 mm (dia 30)Total precipitacions: 67 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 5Precipitació màxima: 22 mm (dia 28)Total precipitacions 54 mm

�

����������

��������

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural ����������

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

FOTOGRAFIA La Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE825 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)30 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.orgcorreu electrònic: revista@lapalanca.org

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local depromoció turística 2004.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, lesopinions i criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

Silenci, si us plau!!Va passar el diumenge de Pasqua, dia de Glòria, de Resurrecció, undia especial que simbolitza l’esclat de la primavera i, d’alguna ma-nera, intenta deixar enrere els rigors de l’hivern. Un dia en què lagent està contenta i, en sortir de missa de dotze, té ganes d’anar aescoltar el tradicional cant de les Caramelles a la plaça de l’Ajunta-ment d’Artesa. Ho direm amb tot el respecte, però no va ser gens correcta l’acti-tud d’algunes persones –bona gent, això sí– a la plaça de l’Ajunta-ment. Es van passar l’hora i escaig que va durar el recital caramellai-re xerrant ininterrompudament. I a més, en acabar de cantar, enllocde quedar-se a la plaça per acabar de parlar, se’n van anar a xerrar aun altre lloc. Entenem, a més, que en aquest dia i en aquesta hora la plaça és unindret escaient de trobada entre gent d’Artesa i comarca, que la restade l’any estan dispersos per tots els indrets de la pell de Catalunya. Ique és engrescador trobar-se i fer petar la xerradeta recordant tempspassats i aventures actuals. És bonic que la gent es trobi per a com-partir opinions i afinitats. Però aquell dia va haver-hi força gent que no va parar d’enraonaren tota l’estona que van cantar les caramelles. Va ser, en diversosllocs de la plaça, una hora de xerrera. Va ser mala educació o mancadel més elemental sentit de solidaritat social, perquè a la plaça hihavia qui volia escoltar les cançons. Si la gent enraona mentre canten les caramelles, no es pot enten-dre el que diuen les lletres. També és una manca total de respecte altreball anònim d’aquesta entitat i del seu director al llarg de tot l’hi-vern. És menysprear l’esforç i la voluntat d’un grup d’homes i donesque, any rere any, lluiten per conservar una tradició que cada vegadaveu més minvada l’aportació de recursos humans. Cada cop surten ala plaça, eix central dels seus afanys, amb menys veus cantaires. Permés que cridin, cada vegada tenen menys potencial vocal. I el jo-vent, que hauria de protagonitzar el relleu generacional, no demostratenir massa vocació d’anar a cantar. Si a la minva de veus cantant hi afegiu el considerable augment dela xerrameca incontrolada –potser inconscient–, estareu d’acord queel resultat de l’audició serà fatal, i més en un espai obert. S’hauria de fer com al tennis. El públic crida, rondina, protesta,però a la dècima de segon que els jugadors posen la pilota en joc, esfa un silenci sepulcral, hi ha un respecte elemental pel treball, perl’esforç i per les ganes de superar-se dels jugadors. Hi ha un graud’educació normal. És com ha de ser. També ha de ser així a la plaça. La gent pot xerrar tant com vulgui,però al moment que els caramellaires comencin a cantar s’ha de fersilenci. No pels forasters que hi pugui haver, sinó per dignitat denosaltres mateixos, per respecte a una tradició i a una gent que for-men una part important del tarannà del nostre poble. En cas contrari,ho hauríem de fer com al Congrés espanyol, amb un “jutge” al mi-cròfon de l’Ajuntament demanant: Silenci, si us plau!!

Col·laboradors/es del mes: Ramon Cotonat, Jordi Regué, GimnàsAltis, Ramon I. Canyelles, Sara Canes, Sícoris, IES Els Planells, JosepRoqué, AMPAs del CEIP Els Planells i la Llar d’Infants El Bressol,Amics de Vilves, Noemí Farré, Janette Solsona, Pere Serra, CarmeBarril, Jordi Alins, Ramon Monfà, David Fusté, Jordi Esteban

����������

��������

Els jubilats es traslladenDes que es va posar en marxa la Residència d’Artesa, els membresde l’Associació de la Gent Gran d’Artesa i Comarca han estat uti-litzant la sala que hi ha a la planta baixa d’aquesta, per tal de de-senvolupar-hi les seves activitats. Aquesta ubicació la compartienamb els residents del geriàtric i no acabava de ser del seu gust. Fauns mesos, la Junta de l’associació va arribar a un acord amb l’Ajun-tament per tal de traslladar-se a un local situat a la plaça Ajunta-ment, cantonada amb el carrer Balmes i l’avinguda Maria Anzizu.Es tracta d’uns baixos particulars que estan sent habilitats i quereuneixen unes condicions més idònies.

Canyelles recull el Pica d’EstatsEl col·laborador de La Palanca Ramon I. Canyelles va recollir elpremi Pica d’Estats el passat 23 de març, en un acte que va tenirlloc al saló de plens de la Diputació de Lleida, amb la presènciad’Isidre Gavín, president de la Diputació. Canyelles, amb el seutreball sobre les campanes d’obús, va compartir el premi al millortreball dels mitjans de comunicació de Lleida amb Carles Porta,per un treball a TV Lleida.

Activitats de PasquaCom cada any, durant la Setmana Santa es van celebrar nombrososactes públics a Artesa. Així, junt a les celebracions religioses (Be-nedicció de la Palma, Via Crucis, processons i misses, etc.) es vanorganitzar altres actes més festius com els populars Concerts dePasqua per jovent (el dissabte i el diumenge a la nit, al pavellópoliesportiu, enguany amb els grups Strenos i Mobby Dick), lestradicionals Caramelles i l’Aplec a Salgar el Dilluns de Pasqua.Enguany, aquest Aplec va tenir un caire especial; durant la cele-bració religiosa, Mn. Roc es va acomiadar dels assistents tot expli-cant que en breu tindrà nou destí i deixarà Salgar després de mésde 40 anys de servei. D’altra banda, les tradicionals tendes de cam-panya es veien parades per tot arreu; menys al Càmping del Cel deRubió, que pocs dies abans de Pasqua va tancar les seves portes,donat que els seus amos no l’han adequat a l’actual normativa.

Èxit de participació al XV Premi de Narrativa BreuL’àrea d’Ensenyament i Cultura de l’Ajuntament d’Artesa, junta-ment amb la Biblioteca Joan Maluquer ha convocat el XV Premide Narrativa Breu. La participació ha estat tot un èxit, donat ques’han presentat un total de 304 obres, repartides entre set categori-es diferents. Les obres guanyadores seran premiades en l’acte quetindrà lloc a la Dàlia Blanca el dia 30 de maig a la una del migdia.L’acte comptarà amb l’assistència de l’escriptor Màrius Blàvia.

Artesa amb el Fòrum 2004El passat 31 de març l’Ajuntament d’Artesa va signar el convenide col·laboració amb el Fòrum Universal de les Cultures 2004.L’Ajuntament d’Artesa va estar representat per l’alcalde DomènecParís i per la regidora de Cultura Carme Barril. L’acte tingué lloc aBarcelona, a les instal·lacions del Fòrum. Juntament amb 12 muni-cipis més de Catalunya, es van signar els acords corresponents i esva fer una explicació exhaustiva dels eixos del Fòrum, així comtambé de les instal·lacions que s’han construït en motiu de l’esde-veniment. D’altra banda, el Fòrum, dins el marc de les Bones Pràc-tiques Municipals, ha seleccionat la proposta feta pel nostre ajun-

tament que consisteix en diferents bonificacionsper a la construcció d’habitatges sostenibles. Re-presentants de l’Ajuntament aniran durant el mesde setembre a les instal·lacions del Fòrum per tald’explicar abastament el contingut d’aquesta bonapràctica municipal.

Plantada d’arbres i acte interculturalEl passat 3 d’abril, a la localitat d’Artesa de Segrees va dur a terme un Acte Associat al Fòrum deles Cultures 2004. L’acte va tenir lloc al pati delCEIP Els Planells, a les 5 de la tarda. Va consistiren una plantada d’arbres al llarg del carrer JesúsSantacreu i carretera de Montsonís i al pati de lamateixa escola (commemorant el Dia de l’Arbre).Després de la plantada, es va oferir als partici-pants un Pica-pica Intercultural a base de diver-sos plats típics de les nacionalitats que viuen almunicipi. Enguany hi han participat Moldàvia,Argentina, Bielorússia, Bolívia i Rússia. L’activi-tat va estar amenitzada per música de cada país.Donada la bona experiència, s’està pensant orga-nitzar més trobades interculturals.

Èxit de Políticament incorrecteEl diumenge 4 d’abril, a Artesa, va tenir lloc larepresentació de l’obra de teatre Políticament in-correcte de Ray Cooney, a càrrec Grup La Vila-Closa de Sant Climenç. Aquesta va ser la darrerarepresentació d’aquesta obra, donat que desprésd’una trentena d’actuacions, amb molt d’èxit, perles terres de Lleida, el grup solsonenc deixarà derepresentar-la. L’obra es va representar a les18:30h a la Dàlia Blanca, amb un gran acollimentper part del públic. La venda d’entrades es va re-captar a favor de Càrites Parroquial, per poder dura terme les seves activitats d’ajuda i suport.

Sant Jordi a la Biblioteca d’ArtesaPer Sant Jordi, lectures per a tothom és la deno-minació de l’activitat que la Biblioteca JoanMaluquer i Viladot va dur a terme enguany du-rant la diada del patró català. En períodes de mit-ja hora de la tarda-vespre, adreçant-se a diferentsedats, Carme Barril, Glòria Farré, Joana Jiménezi Teresa Vilanova van llegir contes, narracionscurtes, monòlegs, poesia i endevinalles.

Servei de transport intermunicipalEl dia 26 abril va entrar en funcionament el nouservei de transport intermunicipal que constarà de3 línies: Alòs-Artesa, Santa Maria-Artesa i Fora-dada-Artesa. El servei s’efectuarà aprofitant elsvehicles del transport escolar i només funcionaràdurant els dies lectius del curs. Les persones inte-ressades poden demanar informació als respec-tius ajuntaments. El preu del viatge serà d’1 euro.

!

����������

��������

La Bruixa de la Covetaerran Sánchez ha escrit de gai-rebé tot, de plantes, de pedres, de

fòssils, de maquis, de carlins, de guer-res, però la seva assignatura pendentera la bruixeria. Amb Teresa, la brui-xa de la Vansa debuta en el camp cos-tumista donant llum a una historietavertadera escrita a dues mans ambel Delfí Solé Puig, Síndic de la Vansa. L’opuscle, acabat en cobles, està edi-tat per l’Ajuntament de Vilanova deMeià. Mossèn Antoni Pladevall, unaautoritat en qüestions de bruixeries, ensavança al pròleg que es tracta d’un lli-bre sobre una gran pastora que va serobjecte d’una injustícia. L’artista deBaldomà Antoni Borrell Pujol il·luminaamb mestria la narració. En Ferran ret homenatge al Delfí,alcalde de Vilanova de 1959 a 1963, “uncomunista” infiltrat. El Delfí fa un ho-menatge al seu pare Josep, alcalde re-

publicà de Lluçars fins a l’entrada delsnacionals. I a continuació, el Delfí i elFerran reconstrueixen uns fets verídicsocorreguts a finals del segle XIX en elmés solitari dels indrets de la vall deMeià. La protagonista, Teresa Farrús, noera bruixa sinó una dona molt treballa-dora però que parlava amb les cabres.Li van fer pagar el “cabeçatge” del ra-mat dues vegades. Enfadada, va llan-çar una imprecació i va caure una pe-dregada, el rector va aixecar el Some-tent i la Guàrdia Civil els va tancar a lapresó. La presentació d’aquest llibre es vafer a la sala de sessions de l’Ajunta-ment Vilanova de Meià el passat Di-vendres Sant, dia 9 d’abril, en un actemolt concorregut.

La Palanca

F

Benedicció de la campana de Comiolsl passat 27 de març, a dos quartsd’una del matí, el bisbe Joan En-

ric Vives va beneir la nova campanaque s’ha instal·lat a l’església deComiols. Aquesta és una de les millores queja s’hi han realitzat des que l’any 2000es va convocar l’aplec de l’1 de maig.Va ser llavors quan uns quants veïns vanveure la necessitat de restaurar el patri-moni que posseeix la població. Així doncs, van crear els Amics deComiols, amb l’objectiu de restaurarl’església, la torre i en un futur millo-rar el poble en general. L’any passat,es van convertir en la Fundació Priva-da per Comiols. Des de llavors s’hi han fet les se-güents millores: la reparació de la teu-lada i l’espadanya, la neteja de la faça-na i la neteja de l’absis i les absidioles,i la col·locació de la nova campana. Pera poder realitzar aquestes millores hanrebut subvencions del Departament deCultura de la Generalitat, de la Diputa-ció, del Consell Comarcal, del Bisbat

d’Urgell i del propi Ajuntamentd’Artesa de Segre. Actualment ja està en procés la re-paració de l’interior de l’església. L’ar-quitecte del Bisbat ha presentat el pro-jecte, que ascendeix a 20.866,93 euros.

Anna M. Vilanova

E

"

����������

�������

II Ral·li de la Nogueral passat 27 de març, les carrete-res d’Artesa de Segre, Forada-

da i Alòs de Balaguer van acollir elII Ral·li de la Noguera. Els 47 equips participants en aques-ta prova, puntuable per a l’Open Cata-là de ral·lis d’asfalt, van haver de pilo-tar en unes condicions meteorològiquesforça desfavorables, en una jornada prota-gonitzada pel fred, la pluja i l’aigua-neu. El parc tancat de la cursa es va mun-tar a la plaça de l’Ajuntament d’Artesai la prova comptà amb quatre trams cro-nometrats, seguits per centenars d’es-pectadors locals i foranis. Els guanyadors del ral·li van ser elsgermans lleidatans Pep i Borja Herrero,al volant d’un Renault Clio Maxi, se-guits per Jordi Trius i Isaac Pujol(BMW M3) i Roger Salva i MiguelMartínez (Peugeot 106). Els alentornins Carles Torredeflot iEduard Casal van ser els representantslocals en el ral·li, conduint un Peugeot205, tot i que no van poder finalitzar-loper una avaria mecànica. L’equip for-mat pels artesencs Jaume Ros i NoemíRos (pare i filla), al volant d’un SeatIbiza, va prendre part en la prova coma cotxe 0, o sigui, el vehicle vinculat al’organització que obre els trams (sen-

se comptar per la classificació). Arrand’aquest ral·li, Noemí Ros ha estat laprotagonista de diversos reportatgesperiodístics (Segre, TV3, etc.) que s’hanfet ressò de la seva tasca de copilot, pocfreqüent entre les dones. La prova estava organitzada per l’Es-cuderia Lleida i comptà amb la col·-laboració dels Ajuntaments d’Artesa,Alòs i Foradada així com del ConsellComarcal de la Noguera. L’èxit del ral·lifa preveure que tingui continuïtat enpropers anys.

Text i fotos: La Palanca

E

A la imatge de dalt, cartell del II Ral·li de la Noguera. Sota, imatges de la prova automobilística. A l’es-querra, el cotxe dels artesencs Jaume Ros i Noemí Ros. Sota, foto de grup dels primers classificats

#$

����������

�������

Resultats de bàsquet i futbol

BÀSQUET

CENG

Del 28-03-04 al 25-04-04

Campionat Catalunya masculí 3a categoriaCENG Coop. Artesa - AE Sagrat Cor 73-68CB Cervera - CENG Coop. Artesa 78-69CB Sant Ramon Nonat - CENG Coop. Artesa 85-41

Territorial sènior masculíCENG Calvet - CB Balaguer 55-72CB Bellpuig - CENG Calvet 74-44CENG Calvet - CB Bellvís 52-68CB Almacelles - CENG Calvet 68-49

Infantil masculí (2a fase)BAC Agramunt - CENG Jubete 23-73CENG Jubete - CB Mollerussa 56-66CENG Jubete - CB Secà St. Pere 36-48CB Balaguer - CENG Jubete 60-55

Mini masculí (2a fase)Sedis Vuarnet - CENG Miró 54-4CN Tàrrega - CENG Miró 50-36CENG Miró - CB Cervera 38-37EB Tremp - CENG Miró 27-30

Cadet femení Promoció nivell A (2a fase)CENG Altis - E. Vilanova 74-32CB Tremp - CENG Altis 39-36CENG Altis - CB Secà St. Pere 58-63

Infantil femení Promoció (2a fase)CENG Màsters - CB Sant Guim 73-39CB Tremp - CENG Màsters 25-62CB Balaguer - CENG Màsters 11-62CENG Màsters - F. Lleida “B” 56-43

Campiones del grup!

Mini femení (2a fase)Sedis HA - CENG Macià 55-5CN Tàrrega - CENG Macià 64-34CENG Macià - CB Alta Ribagorça 39-27Sedis S. - CENG Macià 45-34

FUTBOL

EFAP (Escola de futbol Artesa-Ponts)

Del 26-03-04 al 17-04-04

Juvenil 1a divisióCervera - CE Artesa S. 6 - 3Pardinyes - CE Artesa S. 3 - 4CE Artesa S. - Balaguer 2 - 4

Cadet 1a divisióOrgel·lia - EFAP 2 - 1EFAP - Guissona 2 - 2EFAP - Tremp 2 - 1Palau d’Anglesola - EFAP 0 - 2Bellpuig - EFAP 5 - 2

Infantil 2a divisióEFAP - Mollerussa 6 - 0Bellpuig - EFAP 3 - 1AEM - EFAP 4 - 1

Aleví 1a divisióEFAP - Lleida 0 - 7

BenjamíBalaguer - EFAP 5 - 2EFAP - Rialp 4 - 5Guissona - EFAP (ajornat)

PrebenjamíEFAP - Lleida 1 - 8EFAP - Tàrrega 3 - 5Cervera - EFAP 7 - 1

Informació facilitada perJordi Regué, Ramon Cotonat i Ramon Giribet

CE Artesa de Segre. Primera Regional

De la jornada 27 (28-03-04) a la jornada 30(25-04-04)

Agramunt - CE Artesa S. 0 - 1 (Fran)CE Artesa S. - Alfarràs 2 - 0 (Brescó i Fran)Cervera - CE Artesa S. 1 - 1 (Francesca)CE Artesa S. - Bordeta 0 - 2

Classificació de l’equip (jornada 30)Partits guanyats: 17 Empatats: 8 Perduts: 5Gols a favor: 44 Gols en contra: 25Lloc i punts: 3r amb 59 punts. Líder, Mollerussa (69punts); 2n, Benavent (59 punts).

##

����������

�������

El pavelló ple de gom a goml diumenge 18 d’abril el GimnàsAltis d’Artesa de Segre va orga-

nitzar dos esdeveniments esportius:la I Trobada de la gent gran, al matí,i el IV Festival d’aeròbic de les Terresde Lleida. Al matí, sota el lema “Fem esport”,la I Trobada de la gent gran va reunirpersones de diferents localitats (Oliana,Bellmunt...) i les d’Artesa. A les 10hes va donar la rebuda a les persones defora. El Gimnàs Altis va fer dues exhi-bicions d’aeròbic deixant bocabadatsals que les veien. Després, un represen-tant de Bellmunt ens va recitar poemesi, tot seguit, va tenir lloc una classe di-rigida pels monitors del Gimnàs,l’Albert, el Xavi i la Mercè. Totes lespersones que eren dintre del recinte esvan posar a seguir aquesta classe. Perreposar forces se’ls va oferir un esmor-zar (felicitem els forns i el bar Manelper la coca i la xocolata), acabant a les12h molts contents tots i amb la pro-mesa de tornar l’any proper aportanttambé les seves coreografies i fent lafesta més gran. A la tarda, a les 16h, van començar aarribar cotxes i autocars al pavelló. Desd’aquí donem les gràcies als membresde Protecció Civil que van venir a or-ganitzar la circulació i els aparcaments

nyades de les músiques més noves. Esva donar començament amb els petits,que van fer aixecar el públic embadalitper aplaudir-los. Els grups eren a partirde 3 anys fins als... 85 anys, amb elnostre grup del Gim-Or). Tothom va passar-s’ho d’allò més bé,ja que encara dies després es va recor-dant. Tant la gent d’Artesa com la gentde fora ens encoratja a seguir ambaquestes actuacions i aquests festivals,on tothom hi té cabuda i cadascú el seulloc. Artesa va viure un diumenge di-ferent, que petits i grans vam gaudir. El Gimnàs Altis ha deixat Artesa enun llistó molt alt quant a participació,col·laboració i organització, demostrantque Artesa estima l’esport, que es moui és viva, i que a la gent d’Artesa se’lsestima i se’ls fa costat. Volem agrair la col·laboració i laparticipació a totes les persones i enti-tats que van fer possible aquesta granfesta. Moltes gràcies a tots. Això no vol dir que ara ja estem. No.Ara treballarem de nou, alumnes, mo-nitors i direcció en les classes, aprenentsempre molt... preparant les properessortides (participant en els festivals delsaltres gimnasos) i preparant el nostrepropi de la Fira de Meló. Fins llavors.

Gimnàs Altis

E

(els que van venir amb cotxe van que-dar sorpresos d’aquesta bona organit-zació). I és que el Gimnàs Altis orga-nitzava el IV Festival d’aeròbic, steps,gimnàstica rítmica, funky, hip-hop deles Terres de Lleida, aquí a la nostralocalitat. Van venir a participar el Gimnàs DoSan Lee (Lleida), Impacte Gym (LesBorges Blanques), Gimnàs Tàrrega,Cervera Olimpic Sport, Escola de Dan-sa Montse Esteve (Guissona), ClubGimnàstic Nova Forma (Guissona),Gimnàs Ponts, Centre Esportiu Esquitx(La Seu d’Urgell), Gimnàs Pac-Dom(Almacelles), Belldance (Bellcaired’Urgell) i Gimnàs Altis. Tot això va ser el que va posar elpavelló ple de gom a gom. Calculemque érem unes 1.500 persones reuni-des. Van haver-hi trenta actuacions, aquina més actual i treballada, acompa-

#�

����������

�������

Bàsquet: CENG Cooperativa d’Artesa. 2003/04

-Mireia Vall-Aida Bergoñó-Mariona Bernaus-Neus Garcia-Sandra Font-Judit Morros-Irina Cluet-Judit Serra-Àngels Jubete-Noèlia Claret

Entrenadores: Gemma Camats iMariona Oriola

Mini femeníCENG Artesa

Olis Macià

-Pep Riart-Marc Lladós-Guillem Orpinell-Marc Serentill-Jordi Rey-Ot Maluquer-Roger Berengueres-Gerard Cluet-Bernat Giribet-Marc Camats,-Juan Pablo Tecchia-Oriol Castel

Entrenadors: Marc Saura i GerardCases

Mini masculíCENG Artesa

Autoscoles Miró

n aquest article us presentem elsequips que formen part de la sec-

ció de bàsquet del CENG Artesa enaquesta temporada 2003-2004. El Centre Excursionista Nova Gent(CENG) celebrarà el proper setembreels seus 25 anys d’existència. El clubpresidit per Francesc Cases està prepa-rant una sèrie d’actes per a celebraraquest aniversari, dels quals us anireminformant durant els propers mesos. Actualment, aquest club esportiu

centra la seva activitat principal en elbàsquet i enguany té vuit equips fede-rats, a més de l’escola de bàsquet.Aquesta està dirigida per Ester Jovell,amb l’ajut de Pilar Bernaus i M. Àn-gels Morera i compta amb una vintenade nens i nenes que s’inicien en la pràc-tica del bàsquet. La temporada, que ja arriba al seufinal, s’ha vist condicionada per laconstrucció d’una nova graderia a lapista de bàsquet del pavelló d’Artesa.

Les obres s’han allargat més temps delprevist i la majoria d’entrenamentss’han hagut de fer a l’altra pista, men-tre que els partits s’han disputat enaquesta, habilitada provisionalment. Elsequips estan obtenint resultats ben di-versos, però el més important és queomplen cada cap de setmana el pavellói porten el nom d’Artesa arreu. A con-tinuació us presentem la fitxa de totsels equips federats:

E

#�

����������

�������

Cadet masculíCENG Artesa

Cooperativa d’Artesa

-Albert Sinca-David Vilaró-Víctor Coca-Joel Vila-Joan Pursals-Eduard Vega-Gerard Ros

Entrenador: Llorenç Bernuz

Només va disputar la primera volta dela lliga (no hi ha foto disponible)

Pre-infantil masculíCENG Artesa

Cal Jubete-Franc Bravo-Josep Farràs-Marc Ticó-Pere Jubete-Bernat Giribet-Ot Maluquer-Marc Serentill-David Galceran-Joan Estany-Ramon Vilella-Marc Lladós-Gerard FontEntrenadors: Xavier Serra i MarcVilanova

Infantil femeníCENG Artesa

Rep. Artístiques Màsters

-Maria Macià-Maria Cusola-Ariadna Borrell-Roser Farré-Alba Codina-Vanessa Carbonell-Cristina Ribó-Gina Agramunt-Sara Bernaus

Entrenadora: Gemma Galceran

Text i fotos: Albert i Miquel Regué

#�

����������

�������

Sènior masculí 3a CatalanaCENG Artesa

Cooperativa d’Artesa

-Miquel Regué-Xavier Serra-Jordi Regué-Gerard Cases-Enric Ros-Francesc Bernaus-David Saura-Marc Saura-Marc Vilanova

Entrenadors: Pere Solans i XavierHervàs

Sènior masculí provincialCENG Artesa

Instal·lacions Calvet&Baella

-Lluís Costafreda-David Giribets-Andreu Isanta-Lluís Isanta-Eduard Vila-Marc Puig-Albert Regué-Gerard Vilanova-David Galceran-Ovidi Calvet-John Boliart-Jordi MassanaEntr.: Albert Morera i Francesc Bernaus

Cadet femeníCENG ArtesaGimnàs Altis

-Laia Gambandé-Núria Repilado-Anna Francesca-Alba Solé-Gemma Camats-Lídia Solé-Maria Macià-Vanessa Carbonell-Maria Cusola-Alba Codina

Entrenador: Marc Galceran

#!

����������

�������

Premis de premsa local i comarcalAquest any LaPalanca ha tin-gut un èxit ro-tund en la VIIIconvocatòriade premsa locali comarcal queorganitza elConsell Co-marcal, que haconcedit a la

nostra publicació els dos primers premis de les dues catego-ries a les quals es va presentar. En la categoria A, en la quals’inclouen els articles d’interès per a la comarca, els articlesguanyadors han estat “La variant d’Artesa, en projecte”,d’Anna Maria Vilanova (2n premi) i “Sebastià Piera: el sol-dat de la llibertat”, de Bartomeu Jové (1r premi). En la cate-goria B, en la qual s’inclouen els articles que fan referènciaa la societat o a Catalunya, els articles guanyadors han estat“El president Pujol diu adéu. Qui el succeirà?”, de MiquelRegué (2n premi) i “Atrapats per la Constitució”, de RamonGiribet (1r premi). Els guanyadors dels tercers premis hanestat “La tragèdia del cinema ERSA, 40 anys després” deTeresa Salvia i Montse Figuera (categoria A) i “Samarra i elmorir per Amor”, de Jordi Vidal (categoria B), de les publi-cacions Noguera Magazín (Balaguer) i Portaveu (Ponts) res-pectivament.

Vallfogona ha canviat el dia de mercatL’Ajuntament de Vallfogona de Balaguer i l’Associació Gi-tana Cívica Cultural de la Noguera van acordar canviar ladata i ubicació del mercat, que des del desembre passat secelebrava els diumenges a l’Hostal Nou. A partir del 30 demarç el mercat se celebra els dimarts en un carrer d’aquestapoblació situat entre el pàrquing del supermercat Championi el carrer municipal de Vallfogona. El motiu d’aquest canvi

ha estat la competència que suposava el mercat deTorrefarrera, que havia provocat la disminució de parades ide clientela.

Incendi al municipi de MenàrguensEl 14 d’abril es va produir un incendi a les cambres de fruitade l’empresa Frigorífics Ros S.A. de la població deMenàrguens. La flama que el va iniciar va ser fruit d’unaespurna que va saltar del sostre a causa dels treballs de repa-ració que s’hi estaven portant a terme. Un total de catorzedotacions dels Bombers de la Generalitat es va desplaçarfins al lloc dels fets per sufocar l’espectacular incendi, delqual no s’ha de lamentar cap pèrdua personal. El vent vadificultar la feina d’extinció del foc. Es calcula que les pèr-dues materials poden ser milionàries.

Presenten la memòria de Creu RojaEl dia 31 de març, Creu Roja Noguera va presentar la me-mòria anual. Aquesta memòria destaca els més de 18 pro-jectes que s’estan duent a terme actualment, entre els qualsdestaquen l’Esplai al Nucli Antic, el Grup de Joves, l’Aten-ció a immigrants i l’Atenció a la Gent Gran. D’altra bandaes desenvolupen programes com ara SOM.NIT, que preténdifondre hàbits i conductes saludables entre els joves mit-jançant l’actuació directa en espais d’oci. L’última actuacióva tenir lloc el dia 17 d’abril al Pub Drac de la localitat dePonts, on s’hi va instal·lar un estand informatiu.

Concentració de cotxes antics a ÀgerÀger va reunir, durant el 18 d’abril, al voltant de 2.000 per-sones que van gaudir de la tradicional concentració de vehi-cles clàssics anteriors al 1955 i esportius anteriors a 1965,en la seva 9a edició. Segons els organitzadors, tot i el maltemps es pot qualificar l’edició d’aquest any com tot un èxit,ja que es van aconseguir reunir un gran nombre de vehiclesparticipants que es van traslladar des de diferents punts de lageografia catalana, espanyola, francesa i fins i tot anglesa.

Trobada de Campaners d’Os de BalaguerEl cap de setmana del 24 i 25 d’abril va tenir lloc a Os deBalaguer la popular Trobada de Campaners, en la seva XVIIedició, i la Fira de les Campanes. Una de les principals no-vetats va ser la mostra itinerant de campanes i materials pro-pis de l’ofici, ja en decadència, que va acollir la Sala Gòticadel Castell d’Os, després que hagi estat restaurada. La in-tenció de l’Ajuntament es poder utilitzar aquesta sala perexposar-hi de forma permanent.

Anna M. Vilanova

#%

����������

�������������

Esglésies amb campana d’obús. Salgar (part 8)

D esprés d’haver completat l’estu-di de les 6 esglésies amb campa-

na d’obús del municipi d’Artesa, enaquesta ocasió presentem el santua-ri de Salgar, de gran devoció entre lapoblació artesenca i la seva àrea d’in-fluència. Salgar està situat al muni-cipi de Foradada, just a la fronteranatural que dibuixa el riu Segre de-limitant el territori d’Artesa. Donatque aquest indret va estar profusa-ment documentat en un excel·lent ar-ticle publicat al núm. 240 de la nos-tra revista (març 2002), en aquestaocasió, pel que respecta a l’edifici ila seva història, tan sols farem unespinzellades documentals, aprofun-dint en altres aspectes que el comple-menten. També us recomanem la lec-tura dels articles publicats a La Pa-lanca núm. 244 (juliol 2002) i l’edi-torial i 3 articles més inserits al núm.6 de la revista (juny 1982).

Introducció poèticaPer entrar en matèria, ens valdrem dela poesia, transcrivint el poema Salgard’Agustí Bernaus i Pinós (San José deCosta Rica, 1911 - Lleida, 1986), sa-cerdot que passà la seva infantesa aArtesa de Segre. Amb el seus versos,el poeta ens va desgranant, línia a lí-nia, tot l’encant d’aquest tranquil espaique ens evoca pau i espiritualitat. Mal-grat la similitud del nom, no hem deconfondre aquest clergue amb qui fouson oncle, Agustí Bernaus i Serra(Artesa de Segre, 1863 - Bluefields,1930), frare caputxí i evangelitzadorque va ser el primer bisbe de Bluefields,ciutat de Nicaragua fundada el 10 d’oc-tubre de 1903. Artesa de Segre li tédedicat el carrer on va néixer, el carrerdel Bisbe Bernaus.

Un arbre i una font,un perfum de flors boscanesi un silenci tan pregonque les veus sonen llunyanescom venint d’un altre món.

Un riu l’has de fer camí,engorjat per les murallesd’un abisme gegantí,

i el crit aspre de les grallesque fa angoixa de sentir.

Una ermita com un niu,arrapada a la muntanya,per no caure a baix al riu.Un cambril, una penyai una Verge que somriu.

Clapejada per 1’herbei,una ombrívola placetaon s’esmorza com un rei,amb la pedra llisa i netaper seient, taula i servei.

Un casal abandonat,soplujat sota una balmaamb el sostre tot fumat,on han fet el seu reialmel’abandó i la soledat.

Un camí penjat del cel,rosegant la roca vivaque rellisca com el gel;un camí que mai no arriba,rebregat com una arrel.

Una escala en un forat,travessant la roca dura,que us caldrà pujar acotat,grapejant com una furaper un cau inexplorat.

I, arribats a dalt del Cim,una cova i una imatgeque s’alegra quan venim,

i que ens paga el romiatgeamb la vista més sublim.

Ara, amics d’ací i d’allà,els qui, anant a la cacera,d’un paisatge sobirà,no us dol cingle ni drecera,ja sabeu com és el Salgar.

Bon camí, Salgar us espera!

A l’any 1947 era el poeta Sícoris, enRossend Marsol, qui lloava aquest san-tuari amb una Oda a la Verge de Salgarencapçalada amb aquests versos:

Per corona Vós teniumuntanya de pedra viva,i a vostres peus corre el riupromesa d’eterna vida.Esteu tan a prop dels celsque, amb l’esguard de la mirada,recolliu nostres anhelsque s’enlairen, com boirada.

Però és en els goigs de l’ermita deSalgar on es troba la tradició populartransmesa al llarg de generacions. Enaquest text antic dedicat a Nostra Sra.del Carme de la penya de Salgar s’hipoden llegir en la notació del seu temps,entre altres, els següents versos:

Noucents anys ans que nasquereual Carme va edificarElies una capella

#"

����������

�������������

comentzantvos de honrar,veyent que en vostra cara puraDeu se havia de encarnar.

Quant lo vostre fill amaten la creu va espirar,moltas peñas se partirencom ho feu la de Salgar,formant per vos una cobaper podervos colocar.

Socorreu Verge del Carmeals qué os van à visitaren la vostra Santa casade la peña de Salgar.

Salgar, topònim àrabEtimològicament, el mot salgar és launió de la paraula algar, mot provinentde l’àrab que significa “cova”, i l’arti-cle català arcaic S’, utilitzat al segle XIIquan era recent la reconquesta d’aques-tes terres. Joan Coromines obté la con-firmació etimològica d’aquesta parau-la tot veient un document del 1295 so-bre un procés de Pere de Palau, que foubatlle de Camarasa, on es llegeix “...deForad ada et Moncenís et de L’Algar”.Coromines també ens documenta uninstrument datat el 1183 on s’hi llegeix“...honorem et fortitudinem de Algar”signat per Raimundi d’Algari. D’aquest topònim trobem un llochomònim en el terme de Valldellou, ala comarca veïna de la Llitera, a la Fran-ja de Ponent. Més extensa és la denomi-nació L’Algar de la que hi trobem llocsarreu de Catalunya i València. A lesBalears, pel manteniment de l’article S’,la toponímia s’expressa amb el termeS’Algar. Una altra variant estesa a lescomarques de Tarragona és Algars.Generalment, els llocs on s’utilitzaaquest vocable estan situats en terrenys

calcaris on s’evidencien obertures decavitats subterrànies de més o menysentitat. Com a curiositat, destaquem quea Colòmbia, a la regió de Cundi-namarca, hi ha un municipi fundat l’any1880 que porta el nom de Salgar.Aquest municipi de 18.500 habitantsestà situat a 101 quilòmetres de la ciu-tat de Medellín, a 1.250 metres sobreel nivell del mar.

El llocPrim Bertran, que va estudiar profusa-ment aquest indret, escriu que ja en laprehistòria Salgar podria haver estatlloc de culte pagà vinculat a les covesque caracteritzen aquest paisatge situaten un congost del riu Segre. Per refor-çar la tesi d’en Prim Bertran tenim lesevidències que la zona fou poblada desde temps antics. Just al davant del San-tuari s’alça l’imponent penyal d’Antonaon hi hagué el poblat ibèric d’aquestnom. En aquest poblat, a més de restesd’aquest període, s’hi han trobat ele-ments de la cultura romana i s’hi situala construcció medieval que recentsestudis indiquen la possibilitat que si-gui el famós castell de Malagastre, ve-nut en alou pels comtes d’Urgell an’Arnau Mir de Tost, segons consta enun instrument del 29 de febrer del 1048. A la base d’Antona, enfront del san-tuari, trobem les coves conegudes ambel nom d’Antona I, II i III, on s’hi hancatalogat 34 pintures rupestres que cor-respondrien, com els altes casos de pin-tures situades al nostre municipi, al pe-ríode que va entre el neolític i l’edatdel bronze. El Dr. Maluquer de Motes,en el seu treball El poblament antic ala comarca de la Noguera, quan abor-da el tema de les pintures comenta quela zona de Salgar en el neolític havia

de ser un veritablesantuari. En Prim Bertransosté que és força ver-semblant que sota eldomini islàmic i en lapost reconquesta cris-tiana, aprofitant l’es-cabrositat del paratge,existís un arrelat mo-viment anacorètic.Aquest moviment se-ria el precursor de

l’establiment d’un temple bastit entemps del romànic. Aquestes notes històriques ens indi-quen la presència de l’home en aquestindret des de molt antic i el caràcterreligiós del lloc. La història de l’església de Salgararrenca el 1018, quan la comtessaEmersenda fa donació a Sant Sadurníde Tavèrnoles de la cova de Malagastreal costat del riu Segre, amb l’obligacióde conrear i poblar el territori del vol-tant i edificar-hi una església. Al 1184ja hi havia una fortalesa a Salgar, peròno és fins al 1192 que hom troba unareferència escrita de l’església. A mit-jans del segle XIII consta l’existènciad’un hospital amb el patronatge de SantJordi, del qual es conserva a l’interiorde l’actual ermita les restes de la imat-ge del sant que presidia l’entrada al’edifici. A finals del s. XIV l’edificientra en una fase d’abandonament queevitaria l’abad d’Àger, Bernat deMontcada, concedint el lloc a l’ordedels Carmelites que hi farien unes àm-plies reformes engrandint la capacitatde l’espai al llarg dels segles XVII iXVIII. Aquesta comunitat es dissoll’any 1835 amb la desamortització deMendizábal, passant l’edifici a mans dela família Girona-Agrafel que l’adqui-riren en subhasta l’any 1841 per unimport de 6.000 rals. Després de la con-flagració del 1936-39, la seva propie-tària, la Sra. Montserrat Maluquer, enfeu donació al bisbat de Lleida, que ala vegada el cedí a la parròquia d’Artesade Segre. Durant els bombardeigs del 1938,molts artesencs es refugiaren a les co-ves de Salgar. En Rossend Marsol ensho explica amb el seu característic estilliterari, tot dient: Finalitzada la“massacre” comentada, amb nombro-sos clots a la carretera, places i car-rers, amb els cables de l’enllumenatpúblic cargolats per terra, edificis en-runats, canonades d’aigua potable re-bentades, Artesa de Segre oferia unaspecte vertaderament dantesc, mentreels vilatans esgarrifats agafaven de lesseves llars, totes les pertinences, i elselements possibles i s’aposentaren pelsllogarrets de les rodalies, per les es-plugues i balmes i al mateix santuaride Nostra Sra. de Salgar, amb les se-

&#

����������

�������������

ves impressionants coves, es transfor-mava de cop i volta, en un immillora-ble refugi per molts espaoritsartesencs... No va ser solament en la guerra quevaren viure els nostres pares i avis, queSalgar per la seva condició de lloc ama-gat fou refugi i aixopluc. BarraquerRoviralta, a la seva obra Los religiososen Catalunya, diu textualment “losfranceses no asentaron sus garras enlas peñas de Salgar”, fent referència ala gent que es refugià al Santuari du-rant l’anomenada Guerra del Francès(1808 - 1814). En aquella època era bat-lle d’Artesa de Segre Ildefons Folgue-ra, de qui encara es conserva, degra-dant-se malauradament per la intempè-rie, la seva interessant làpida mortuò-ria a l’entrada del cementiri de la nos-tra ciutat. Des del final de la guerra civil l’any1939 fins a principis dels anys 70, elmonestir sofrí l’abandó i el deteriora-ment. Va ser a l’any 1972 que Mn.Josep Alòs organitzà un primer campde treball per condicionar el lloc. Mos-sèn Jaume Besolí també hi dedicà es-forços en propiciar la reconstrucció,però va ser a partir de l’any 1981 queMn. Roc Sàlvia va iniciar una infatiga-ble creuada que l’ha portat a deixar lesinstal·lacions en unes més que òptimescondicions, amb unes obres que handurat fins l’any 2002.

L’accésEl Santuari de Salgar està situat al mu-nicipi de Foradada, en el punt UTM31T ED50: x=335128 y=4640096, quees correspon a les coordenades Latitud41º 53’ 37.6” Longitud 1º 00’ 41.3”, a299 metres sobre el nivell del mar. Per arribar a Salgar des d’Artesa deSegre, cal sortir per la carreterad’Agramunt pel carrer de les Escoles ienfilar la carretera de Montsonís. Arri-bats al desviament d’aquesta població,cal seguir a la dreta per la carretera quemena a Rubió de Baix o de Sols. Aquestrecorregut ens aboca, després d’apro-ximadament 3,5 quilòmetres, a l’engor-jat presidit pel Santuari de Salgar situ-at al front de la paret natural d’Antona. Antigament eren altres les vies d’ac-cés al Santuari. El dia 7 d’agost del1701, degut a les necessitats exigides

pel pelegrinatge que arribava pelsRubions i Alòs i la mobilitat dels pro-pis monjos, el Prior Rafael Ivorra acor-da amb el mestre d’obres Joan Costa,vilatà d’Isona, la construcció d’un pontde tres arcades per salvar el precipicique hi ha al peu de la casa conventual.El termini per acabar l’obra era de 3anys. Aquest acord no es va dur a ter-me i no fou fins el 28 de juny del 1720,dinou anys després, que s’inicià la cons-trucció dirigida pel mestre d’obres JoanTramulles, durant el priorat de FraSuriguer. A l’edat mitjana, existia una impor-tant via que travessava tota la CatalunyaOccidental des de Llívia fins a Lleida.Aquest camí el trobem documentat endiversos fragments. D’entre una tren-tena de cites sobre diversos llocsd’aquest camí, des de l’any 839 al 1092,cal destacar els trams de Llívia a Olianacitats en documents dels segles IX-X;des d’Artesa de Segre fins a Camarasareferenciat el 1057 “ipsa strada de valde Artesa qui pergit ad Kamarasa”, ide Balaguer a Lleida amb anotacionsdel 1092. Un ramal d’aquest camí eral’anomenat camí de la Barca a la zonad’Artesa de Segre, aquest camí avuiencara és practicable i el podem visua-litzar gairebé en la seva extensió desdel seu extrem a la confluència amb elcamí d’Alòs, prop de Baldomà al nordde la Granja la Pineda baixant fins al’extrem occidental del turó d’Antona.

Podem veure amb claredat el seu traçaten els talls de fotografies aèries escala1:5000 de l’ICC amb els núms. 261-101 Rubió de Baix i 261-102 Forada-da, que podem aconseguir des del uepdel propi Institut Cartogràfic deCatalunya. En el gravat realitzat l’any 1589 pelmanresenc Francesc Gros, de reiteradapublicació en aquesta revista i que perdocumentar el fet tornem a publicar,se’ns presenta la imatge d’aquesta bar-ca que a finals del s. XIX encara tra-vessava el Segre. Aquesta embarcacióno era exempta de peatge i descansa-va, quan estava fora de servei, a l’ano-menada cova de la Barca, sota l’anticpont de les tres arcades avui reforçat iampliat amb formigó, tot i que des desota es poden veure trams de l’antigaconstrucció. En aquesta cova s’hi potveure l’argolla que penja de la volta ones lligava l’embarcació, perquè els cor-rents de les possibles crescudes no sel’enduguessin. També, sota una de lesarcades del pont hi ha una altra argollaque sembla podria ser el punt d’unióde la sirga, que a la vegada estava lli-gada en uns ferros també visibles a l’al-tra banda del riu. Si l’accés al santuari per mitjà del’embarcació té una certa dosi debucolisme, encara és més sorprenent laforma d’arribar-hi que tenien els habi-tants del castell de Montsonís, pròximal Santuari. Al sostre del celler d’aquestcastell s’hi pot veure un forat excavat ala roca que és l’entrada d’un passadís

Marededéu d’alabastre, restaurada al seu lloc original

Gravat de Salgar realitzat l’any 1589

&&

����������

�������������

secret que condueix fins algun puntdesconegut situat a Salgar. Aquesta erala via de fugida quan el castell era ocu-pat per l’enemic.

Advocació i marededéusLa tradició ens conta la història repeti-da en molts casos de marededéus tro-bades, la del pastor que mentre pastu-rava el ramat la va trobar a la cova. Pertal de poder-la venerar la va baixar onara hi ha el santuari però aquella ma-teixa nit la imatge retornà sola al seulloc. Això va passar tres vegades, ambla qual cosa es va entendre que era a lacova on havia de romandre. Per millo-rar l’accés, es va fer un forat que uniala volta de la cova de sota amb el terrade la cova de la Mare de Déu i s’instal·làuna escala per accedir-hi. El romànic dels inicis de Salgar vagenerar una talla pròpia de l’època de-dicada a Santa Maria, advocació que jahem comentat en altres articles era moltvenerada en aquells temps per l’antí-dot que suposava contra el islamisme.Prim Bertran ens diu que havia vist unafotografia d’aquesta imatge a casa d’unparticular d’Artesa de Segre i que me-surava 75 cm, essent la posició de laMare de Déu seient amb Jesús a la fal-da. A la primera desena del segle XV,amb l’entrada dels carmelitans, fou en-carregada al Taller i Escola del Retaule

de Lleida una imatge de la Mare de Déudel Carme gòtica que presidia l’altar del’església, la qual va desaparèixer du-rant la guerra del 36 després d’haverestat partida. Segons Narciso Camós, ala seva obra Jardín de Maria plantadoen el Principado de Catalunya(Barcelona, 1657), aquesta imatge me-surava 3 pams i era esculpida en mar-bre policromat citant que duia “labo-res de oro en el sayo”. En aquesta ma-teixa obra, l’autor cita l’amplada delforat que comunica amb la cova de laMare de Déu indicant que la seva me-sura té una característica singular, ja ques’adapta a grossos i a prims, a qui duumolta roba i a qui en duu poca, cenyint-se en cada cas a la mesura convenient. La Mare de Déu del Salgar era invo-cada per tota la contrada, que li agraïaels seus miracles, sobretot en les èpo-ques de sequera en què la població latreia del cambril per passejar-la en pro-cessó. A més de la imatge moderna quehom troba actualment a la cova, des del’any 1608, situada en una fornícula delrenaixement (com la de moltes altresesglésies de la comarca), a la façana del’ala dreta del monestir hi trobem una

altra imatge que va ser mutilada ambarma de foc durant la darrera guerra.Aquesta imatge d’alabastre que mesu-ra 36,5 cm va ser despenjada pel Sr.Domènec Aldavó i restaurada pel Sr.Jaume Camats i Petanàs, fent una festasolemne de reposició el dia 8 de desem-bre del 1999. La Mare de Déu de Salgar que actu-alment presideix l’altar de l’església ésobra de l’artista de Baldomà AntoniBorrell i Pujol, realitzada l’any 1982 iacolorida l’any 1998 quan es van reno-var els bancs i es va pintar l’església.

El campanarEl campanar d’aquesta església orien-tada a l’est (112º) és de cadireta ambdues obertures i descansa sobre la sa-gristia, recolzant-se a la vegada ambl’absis del temple. La venda de les se-ves campanes, que havien sobreviscutal llarg dels segles, va ser la primeramostra de la vexació propiciada perMendizábal l’any 1835 en la seva des-amortització. De tota manera, en el casde Salgar, per la no pertinença a capbisbat, va passar desapercebut i la de-legació de Lleida de la “Junta deenagenación de edificios y efectos delos conventos suprimidos” no hi arribàfins dos anys més tard. Va ser el dia 24de gener del 1837 que es procedí a lavenda d’aquestes campanes. Actualment hi penja una campanad’obús a l’ull esquerre i una petita cam-pana de fosa a l’altre cloquer. Tot i queles seves campanes estan inactives,aquest campanar ens marca les horesamb un enginy de la modernitat con-sistent en el so d’unes campanesmegafòniques connectades a un ampli-ficador. Observant el campanar, a la paret del’estança que forma la sagristia, la vis-ta ens porta irremeiablement a l’escutheràldic esculpit i fixat entre els car-

Marededéu antiga Marededéu del Mestre Borrell

&�

����������

�������������

reus. Aquest escut és el del llinatge deFra Pere Pons i està representat per unpont de tres arcades concernents alssenyors de Montsonís, Ribelles iMontclar, i en el quarter inferior s’hirepresenta el fruït del perer en referèn-cia al seu nom de pila. Fra Pere Pons va ser un personatgemolt actiu i determinant en aquest mo-nestir, essent Prior de la comunitat desdel 24 d’agost del 1522 fins al 2 de fe-brer del 1566, amb l’excepció dels anys1538 i 1539. Durada gens habitual all’orde Carmelitana i encara menys enaquest monestir que, des del 1470 fins al1835, va tenir un total de 85 mandats.

La campana d’obúsDesprés d’alguns mesos de recerca que

han endarrerit la publicació d’aquestarticle amb l’esperança de poder acla-rir l’origen d’aquest obús, ha estat deltot impossible trobar una referènciaconcreta sobre la troballa i penjamentd’aquesta campana ni a Montsonís, nia Artesa ni, tampoc, a Foradada. La in-formació més aproximada ve del Sr.Josep Cases de Cal Cases de Montsonís,que ens diu que aquesta campana va sertrobada per les rodalies del santuari ipenjada l’any 1942. No sabem, però,qui la va trobar, ni el lloc exacte ni comes va penjar.

AgraïmentsEn aquesta ocasió he d’agrairespecialment les explicacions i enco-ratjament rebut per Mn. Roc Sàlvia i

Setó, ànima d’aquest santuari que ja al1962 va organitzar el primer campa-ment per a nens en aquest indret prò-xim al monestir que avui ha esdevin-gut una zona d’acampada completa-ment condicionada. Tot i que durantmés de 40 anys la vinculació de Mn.Roc amb el lloc ha estat molt estreta,ha estat en els darrers anys quan hapogut veure el fruit del seu esforç, do-nant-li a l’antic convent carmelità l’ac-tual aspecte. Des d’aquestes línies rebiel més gran dels agraïments per salvaraquesta construcció i per retornar-nosaquesta visió de Salgar. Al Sr. Ramon Xandri de cal Caterino,Sr. Joan Gili de cal Giliet i al Sr. CarlesMontoliu, Baró de l’Albi, per l’atenciódispensada i les seves explicacions. Ial Sr. Josep Cases, ja esmentat, per laseva aproximació a la història d’aquestacampana. També agraeixo les aportacions delSr. Salvador Boliart, alcalde de Fora-dada, que amb el seu ajut per localitzarinformació sobre la campana de Salgarem va permetre localitzar als Sr. JaumePorta, campaner de Rubió, i aquest alSr. Ramon Serentill de cal Cinto, amb-dós localitzadors de campanes d’obúsque seran tractades en el proper capítold’aquesta sèrie.

Text i fotografies: Ramon I. Canyelles

www.artesadesegre.net

&�

����������

�����������

Centenari de la Dàlia Blancaa Societat Coral la Dàlia Blancacompleix el seu centenari.

Aquesta entitat artesenca ha estatdurant aquests cent anys la impulso-ra de nombrosos actes lúdics i cultu-rals. En aquest article us en fem qua-tre pinzellades.

L’any de fundació i el perquèLa Societat Coral la Dàlia Blanca, ano-menada anys més tard “el Coro”, va serfundada a Artesa de Segre el maig del’any 1904 per un grup de joves cantai-res que pertanyien als cors de Clavé;cansats d’anar d’un lloc a un altre perpoder assajar les seves cançons, van de-cidir comprar un terreny i construir ellocal, la Dàlia Blanca, que ells matei-xos farien en les seves estones lliures,aportant els seus propis mitjans i mate-rials. La ubicació escollida va ser a l’ac-tual carrer Escoles, davant de la plaçadel Progrés. Alguns dels seus fundadorsvan ser el Manel Plens, el Pere de calSord, l’Ermenegild Solans, el Pepito decal Badia, el pare d’Alfons Clua, el PereCampabadal, el Simon, el FranciscoMaig, el Sastre Santa Maria, el Torre-tes, el Francesc Macià, el Ribalta i elJosep Aldavó, que era el seu presidenten aquells moments, entre d’altres. Elsestatuts de l’entitat van ser aprovatsl’any 1905. Abans de posseir aquest local, ana-ven a assajar a un lloc anomenat la fas-sina del Valeri, vora la Secla. Més tard,van anar a assajar a cal Calsilla i, perúltim, abans d’anar al local actual de laDàlia Blanca, s’allotjaren en un anticquarter de la Guàrdia Civil. Així doncs, al cap d’uns anys, quanja tenien el local construït, van edificarcom una mena de sala d’espectaclesamb dues rengleres de llotges, i un jar-dí al darrera, que més endavant es fariaservir per guardar el cotxe de les es-combraries i el cotxe dels difunts. I demica en mica, hi van anar fent repre-sentacions, a més dels concerts que ofe-ria el cor.

Ideologia dels fundadorsEl primer president de la Societat vaser en Josep Aldavó i Manzano, el qual

va morir l’any de la grip, l’any 1918.Els fundadors tenien una ideologia po-lítica partidària de la classe treballado-ra, o sigui, eren progressistes. Peraquest motiu, el lema de l’entitat fou“Progrés, virtut, amor i unió”, que re-collia uns ideals que volien transmetrea tot el poble, perquè mostraven unamanera de fer, una manera d’entendrela vida, el país i l’art. No és estrany, doncs, que es propo-sessin com a objectiu principal dignifi-car el cant coral, ja que aquest seria elvehicle per transmetre aquest ideals. Durant els anys de fundació, tenimconstància documental que el cor esta-va dirigit per Emili Sorribes i que elseu repertori musical se centrava Edifici de la Dàlia Blanca. Any 1910

Representació teatral de principis de segle XX a la Dàlia Blanca

Josep Aldavó i Manzano, cofundador i primer president de la Dàlia Blanca

L

&�

����������

�����������

especialment en cançons patriòtiquesdel famós compositor català JosepAnselm Clavé.

Tipologia d’activitatsA la Dàlia Blanca s’hi van desenvolu-par diverses activitats, com ara cantcoral, caramelles, teatre, cinema, actespolítics, ceremònies religioses, ense-nyament per als nens petits, sopars deCap d’Any, diverses festes per Carnes-toltes, Pasqua, Festa Major… Primerament, només s’hi feia cant.Moltes de les cançons que cantava elcor eren d’Anselm Clavé. Alguns títolsde les cançons eren Flors de maig, LaMaquinista, La sega del blat, Pel junyla falç al puny, L’emigrant, La presóde Lleida, Els xiquets de Valls, Els pes-cadors, La primavera, La fira d’Olot… Es va arribar a convertir en un teatre

considerable i hi veniencompanyies de teatre relle-vants. Abans de la GuerraCivil, va ser l’època en quèse’n va fer amb més potèn-cia. Hi havia estius en quècada diumenge es represen-tava una obra. També hivan tenir rellevància obresde l’escena catalana. Va ve-nir-hi, fins i tot, Enric Bor-ràs, actor català, consagratamb el Manelic de TerraBaixa. Va venir-hi, també,Maria Vila, de la famosacompanyia Vila d’Avi, querepresentava obres a Artesa

i després anaven a Agramunt. Tambéhi va desfilar Assumpció Casals, actriucatalana que va actuar amb Enric Bor-ràs i que, posteriorment, es va dedicaral vodevil. S’hi havien fet moltes obres de tea-tre, com ara La Corona d’Espines, ElsVells, Joventut, La Falç, La Reina Re-lliscat, Monja enterrada en vida i al-tres. Per altra banda, també feien teatreels aficionats d’Artesa. Les nenes de calGuiu, la Bepeta, la Maria, la Teresa elSerra, el Rosendo el Moles, Julita Co-lom, en Brunet, la Serentill, que inter-pretava La Falç (obra escrita en vers),i molta altra gent. Els mesos de setembre i octubre del’any 1958, el grup escènic local va re-presentar dues obres anomenades Elconflicto de Mercedes i Jo seré el teugendre. Molts anys més tard, es van esceni-ficar dues obres teatrals anomenades,Arribaré a les 7… mort interpretadapel grup de teatre “La Garba” deVallfogona i Els polls dels actors, in-terpretada pel grup de teatre “BellesArts” de Lleida. Van ser representadesdins el dinovè Pla d’Acció Cultural queorganitzava el cicle ”Apunta’t al Tea-tre”. Van ser representades moltes al-tres obres durant els anys 67, 68, 70. Al local, tambè s’hi va fer cinema.Pel·lícules com ara Amanecer, Loscuatro diablos, La mare, Ben-Hur,Titanes del cielo, Marruecos, El signode la muerte, Amor de madre, Esta esla noche, El negro que tenía el almablanca, El mundo es mío, No dejes lapuerta abierta, El amante escrupuloso,La patria adquirida, De la sartén alfuego, La ciudad de cartón, La Marie-ta cistellera… s’havien fet entre elsanys 1932 i 1938. Però no va ser fins ala República que es va fer cinema a laDàlia, abans, es feia al local de cal Ca-diraire. Entre els anys 1914 i 1920, o potserfins i tot uns anys més tard, la Dàlia vaservir d’escola, ja que a Artesa, a l’úniccol·legi públic que hi havia, els nensno hi cabien, i havien de seure a les es-cales per poder fer classe. En canvi, les noies no tenien tantafalta d’escola, ja que elles anaven alcol·legi de les Monges. És a dir, van

Imatge actual de la Dàlia Blanca

En aquesta fotografia es poden observar els actors del Grup Escènic Artesenc que van interpretar l’obra:Benvingut Mossèn Vidal, dirigida per Eusebi Serra, representada el 30 de juliol de 1967

Mingo Sabanés, actual president

&

����������

�����������

eren anys anteriors a la Guerra Civil i,hi havia una inestabilitat política inte-rior al país, bastant considerable.

Les diferents JuntesEn aquest apartat són citades les Juntesque s’han format abans de la GuerraCivil i les que s’han format entre elsanys 1979 i 1987. Dels anys posteriorsa la Guerra manca informació, ja quela Guerra va deixar la Societat forçaesvaïda. El primer president va ser en JosepAldavó i Manzano, tal i com indica lallinda de l’entrada al local, que va mo-rir l’any 1918. Al cap d’un temps, esva formar una secció dramàtica, dirigi-da, al principi, per un senyor que es deiaEmili Juanos. Després, el va seguir enRamon Santamaria. Tot seguit, en JosepVilalta i, finalment, un senyor que esdeia de cognom Casamajor. El primer director del cor va serEmili Sorribes. El va seguir RamonSolé, que també va exercir com a pre-sident de la Societat. El va seguir, coma director del cor, en Ricardo Aldavó i,fins l’any 1936, va exercir aquest càr-rec Alfons Clua. Molts anys després de la Guerra Ci-vil, exactament l’any 1979, la Junta di-rectiva i/o gestora estava encapçaladapel president Jaume Campabadal iSimó. El 9 de maig de 1980 es van fereleccions, en què es va escollir com anova presidenta Francisca Solé i Clo-tet. Un any més tard, el 24 de febrer de1981, unes noves eleccions van donarcom a president en Ramon Regué iMontserrat. Finalment, el 4 d’abril del1986, es van tornar a convocar elecci-ons i el president escollit va ser enDomènec Sabanés i Porta, que encaraho és actualment.

ConclusionsCom hem pogut observar al llarg del’article, la Dàlia Blanca havia tingutel seu màxim esplendor i funcionalitata principis de segle. Amb el pas de laGuerra Civil, es va atenuar la seva ac-tivitat, fins al punt que mai més torna-ria a tenir aquella agitació que feia reu-nir el petit poble d’Artesa en una salaper gaudir de magnífiques obres de te-atre, cinema i diversos espectacles. Però no sols va servir com a local de

fer servir la Dàlia com a escola. Princi-palment, hi anaven els fills dels socis iestava dirigit pel senyor Faust Ros queera professor. Durant els anys 1969 i 1970, la Dà-lia Blanca va servir per a fer lesceremònies religioses, ja que l’esglé-sia del poble va ser enderrocada perconstruir l’església actual. Alguns anys, també s’hi celebrava elsopar de Cap d’Any, o fins i tot, tal comes fa actualment, s’hi realitzava les fes-tes de Carnaval, Pasqua o, fins i tot, perla Festa Major s’hi organitzava ball. Durant els anys 1933 i 1936, abansde la Guerra Civil, s’hi van fer confe-rències polítiques, tot i que la DàliaBlanca era apolítica. En el llibre de

comptes es troben els dies en què esvan realitzar aquestes conferències: el9 d’abril del 1932, una conferència deJosep Camps; el 7 de novembre de l’any1933, el Bloc Obrer Camperol; el 12de novembre del mateix any, la LligaCatalana; el 10 de març del mateix any,l’Esquerra Republicana; el 2 de febrer,el Partit Obrer d’Unificació Marxista;el 3 de febrer del 1936, l’Esquerra De-mocràtica de Catalunya; el 12 de febrerdel mateix any, la Unió Socialista; el13 del mateix mes, la Lliga Catalana;el 28 de març, el Sindicat de Treballa-dors; el 19 d’abril, el PSOE; el 28d’abril, el Sindicat de TreballadorsArtesencs. És lògic que se celebressintantes conferències polítiques, ja que

Societat Coral la Dàlia Blanca. Principis de segle XX

Anunci extret del diari artesenc Renaixement. 10de novembre de 1922

Notícia extreta de la revista artesenca Castellot. Any1958

Cartell publicitari de l’obra Benvingut, Mossèn Vidalrepresentada l’any 1967

&!

����������

�����������

lleure, també es va usar per establir-hiuna escola i a més a més s’hi van rea-litzar ceremònies religioses mentres’enderrocava l’església vella i es cons-truïa l’església actual. Actualment s’hi realitzen festes, re-unions, alguns dies s’hi ha fet teatre icinema (des de 1996 al 2001 la seccióÀnimes Cinèfiles va projectar diferentsfilms d’actualitat i va organitzar algunscine-fòrums)… La darrera representa-ció teatral va ser el passat dia 4 d’abrilde 2004, quan el grup de teatre Vila Clo-sa de Sant Climenç va representarl’obra Políticament Incorrecte de RayCooney. Al segon pis de l’edifici hi ha ins-tal·lada l’emissora municipal de RàdioArtesa de Segre. També s’hi atorguenels Premis de Narrativa Breu, en temps elec-torals s’hi fan mítings polítics, fa anys s’hiva muntar una pantalla de cinema gegant… En conclusió, és evident que avui diaencara es fa ús del local, però contràri-ament la Dàlia no és el que era abans ipotser aquest fet és un problema delsmateixos ciutadans del poble per des-

aprofitar el local, o potser el problema ésque no es proporciona una oferta engresca-dora, juntament amb la falta de recursoseconòmics per condicionar el local d’acordamb les exigències actuals (seients confor-tables, refrigeració, serveis…).

AgraïmentsPer manca de documents escrits he fetús d’aquelles persones que m’han ex-plicat detalladament la història de laSocietat, gràcies a les quals coneixemesdeveniments interessants. Per tant,aquest treball és un recull de la infor-mació oral d’antics socis, socis actu-als, o persones relacionades d’una ma-nera o altra amb la Societat Coral laDàlia Blanca. Per aquest motiu, al serun recull oral, pot contenir errors enalgunes dades. L’article és un homenat-ge a aquestes persones que han sabutmantenir viva la història d’un petit granorganisme cultural artesenc. A la senyora Francisca Solé i Clotet,pel seu extens comentari de tots els as-pectes que ella recordava de la DàliaBlanca, li agraeixo, sincerament, la pa-

ciència que ha sostingut amb mi peraclarir-me alguns dels dubtes sobre larecerca d’informació. Reconec que sen-se la seva inestimable ajuda, aquest ar-ticle no hagués resultat el mateix. A Manel Serra i Batalla, per haverfet memòria i haver-me comentat al-guns aspectes de la Dàlia, amb els qualsjo vaig poder començar la recerca detota la resta d’informació (acs). A Domènec Sabanés i Porta, per do-nar-me a conèixer l’estat actual de laSocietat, i per haver-me prestat docu-ments de gran valor històric. A Àngel Guiu i Bandé, per haver-me resolt dubtes sobre fonts primàries. A Miquel Mota, per lliurar-me do-cuments de la Dàlia Blanca amb unapromptitud extraordinària. A Jaume Farrando i DomingoAldavó, per haver-me emprestat unesfotografies esplèndides. I a totes les persones que han tingut elplaer i la paciència d’ajudar-me en petitsdetalls alhora de realitzar l’article.

Sara Canes i Guiu

Any 1910. En aquesta foto es pot veure la secció còmico-lírico-dramàtica de laDàlia Blanca posant en escena una sarsuela: La néta de l’avi. Els directors erenels senyors Josep Aldavó i Emili Juanos La Dàlia Blanca a mitjans del segle XX

&%

����������

��������������

Les Caramelles del Centenaringuany, i en motiu del Centena-ri de l’Agrupació Coral la Dàlia

Blanca, les Caramelles ho han vol-gut celebrar realitzant una cantadaper tots els carrers de la ciutat (si lescircumstàncies ho permeten, la pro-pera Pasqua ja es reprendran les can-tades als pobles agregats). Segons ens explica Joan Amades, lescaramelles són la reminiscència d’an-tigues cerimònies dedicades a les divi-nitats paganes per celebrar el renaixe-ment de la natura. El cristianisme, comtambé va fer amb la tradició dels sols-ticis d’hivern i d’estiu, adapta aquestafestivitat agrària, que significa el retorna la vida, per commemorar la resurrec-ció de Jesucrist. No se sap ben bé quanva començar el costum de celebrar aques-ta diada a Catalunya, però JacintVerdaguer la situa pels volts del segle XV. A Artesa de Segre, Les Caramellesestan lligades a la Societat Coral LaDàlia Blanca, que enguany celebra elseu primer centenari (1904-2004), si béés ben cert que aquesta és una tradició

més antiga a casa nostra, que de bensegur va iniciar-se durant la segonameitat del segle XIX si tenim en comp-te que el moviment coral dels Cors deClavé va néixer el 1849. En el períodeque abasta de la seua fundació fins a laguerra civil, havien arribat a existir, finsi tot, dues colles de caramelles a Artesade Segre, La Lluna i la Germanor (queeren les colles de l’actual Cafè del Po-ble i del Sícoris, respectivament) quepreparaven sempre per separat, les se-ves carrosses i els seus cants, tot espe-rant la cita de la Pasqua, cants que ha-vien exportat, també, lluny d’Artesa:Tremp, Tarragona... Després de laGuerra Civil, i enmig de la repressiófranquista, el 1945 aproximadament, larepresa. El gener 1953, Alfons Clúa(1902-1964) va composar la conegudai ja tradicional, Samba del Castellot(editada i revisada per La Palanca elmarç de 2000). El 12 de març de 1959es va comprar per 6.000 pessetes, elpendó que actualment porten les Cara-melles. A mitjans dels anys 80 es va

deixar de guarnir una carrossa, la dar-rera de les quals resta a la plaça del’Ajuntament (rotllana de sardanistesdavant de les oficines de l’Ajuntament).Finalment des de la Pasqua de 1996 lescaramelles també s’han pogut sentirpels diversos pobles del municipid’Artesa. Tot aquest seguit d’esdeve-niments romanen en la memòria d’an-tics caramellaires i en els pocs docu-ments que resten, i els quals ens podenfer una visió general d’aquesta més quecentenària tradició. Enguany s’han pogut realitzar totesles cantades s’havien previst (veure LaPalanca del mes de març d’enguany) iacompanyats per l’acordió d’en JaumeMorera s’han sentit El cant de la sar-dana, La garrafa, La puntaire, El Cantdel Poble, Llop de mar, Quan jo teniapocs anys i La Samba del Castellot.

Text: Sergi Valls i JovéFotos: Jesús Martí, Meritxell Cirera,

Marcelo Mendoza i Sergi Valls

E

��������������

&"

����������

�#

����������

��������������

37a Trobada de Corals Infantilsl passat dissabte 17 d’abril, unsvint-i-cinc cantaires dels grups

de mitjans i grans de la Coral Infan-til Brots d’Il·lusió van assistir a la 37aTrobada del Secretariat de CoralsInfantils de Catalunya (SCIC) que esva realitzar a Agramunt. El SCIC organitza trobades de caràc-ter anual, pels diversos grups de coralsque hi estan federats. Aquestes troba-des són en forma de Juguem Cantantpels grups de més petits, fins a 7 anys,que enguany se celebra a Seròs el 25d’abril (l’article el publicarem el pro-per mes) i en forma de Trobada pelsgrups de mitjans i grans (entre 8 i 14anys) que canvia cada cinc anys. L’anypassat, aquesta va ser en forma d’inter-canvi amb els Infants de l’Orfeó Llei-datà, i enguany s’ha organitzat com aTrobada Taller. Aquest tipus de troba-da consisteix en aplegar corals de di-versos indrets diferents per treballar unrepertori comú amb directors diferents

dels habituals.Aquesta és una mo-dalitat de trobadaque ajuda a anarpujant el nivell delsnostres cors i direc-tors i el criteri delpúblic dels con-certs. Els cantaires dela Coral InfantilBrots d’Il·lusió vanunir-se als de laXerinola de SantVicenç dels Horts ia la Xicalla de Vic, i van treballar in-tensament amb Eulàlia Casso, directo-ra de cors infantils de prou reconegutprestigi. El treball que van realitzar elvan mostrar en el concert que es va re-alitzar a les cinc de la tarda al CasalAgramuntí interpretant Cançó de beu-re, Quant el vent, txà txà txà, Estol deprimavera i La borreia d’Auvernha. Fi-

nalment, les nou corals que van parti-cipar a la trobada, van interpretar con-juntament El vell Xarons, de BenjaminBritten. La jornada va finalitzar amb unberenar conjunt i cantant L’hora delsadéus.

Sergi Valls i Jové

25a Trobada de Corals a Andorral passat diumenge 18 d’abril,l’Orfeó Artesenc va participar

en la XXV Trobada de Corals de laZona Nord de Terres de Lleida dela FCEC que es va realitzar aAndorra la Vella. Agafant el relleu de l’OrfeóArtesenc (recordem que l’any passataquesta trobada es va realitzar a Artesade Segre), l’Orfeó Andorrà d’Andorrala Vella va organitzar aquesta trobadade corals que va reunir la Coral d’Avuid’Agramunt, la Coral Bordonerad’Organyà, la Coral Pontsicana dePonts, la Coral Rocafort de Sant Juliàde Lòria, la Coral Sant Antoni de LaMassana, la Coral Signum de La Seud’Urgell, l’Orfeó Artesenc d’Artesa deSegre i l’Orfeó Andorrà d’Andorra laVella. Enguany, durant el matí es van or-ganitzar dos tallers amb Abel Castillai Xavier Cervera, en els quals els can-taires van poder gaudir i aprendre tre-ballant amb dos directors diferents als

prés es va assajar el programa comú,del qual, el Cant de la Senyera elvàrem poder treballar amb el mestreManuel Cabero (fundador del CorMadrigal de Barcelona i membre del’Equip Tècnic de la FCEC). Després d’una volta per Andorra,el dinar de germanor. A la tarda, fi-nalment, només restava el concert queva començar puntualment a les cincde la tarda amb la intervenció de laCoral d’Avui d’Agramunt i l’OrfeóArtesenc que varen interpretar conjun-tament Plomes al vent i l’Empordà.Seguiren la resta de corals en grupsde dos (aquesta fórmula propicia queles corals es trobin abans de l’Aplecper treballar conjuntament). Despréses va sentir el treball realitzat durantels tallers del matí i, abans del progra-ma comú que finalitzava el concert ila trobada, es va fer la tradicional im-

posició de llaçades als pendons.

Sergi Valls i Jové

E

E

habituals, fins i tot, la mostra del tre-ball del matí (tot nou) es va poder es-coltar en el concert de la tarda. Des-

�&

����������

��������������������� ���

Aquell 14 d’abril de 1931a corranda dels anys va descab-dellant-se sens parar i, al seu

conjur, allò que avui és present demàja serà passat; però malgrat aquestacursa del temps que no para, en lesplanes de la història queden escrits,per sempre més, els fets més impor-tants materialitzats sobre l’escena delGran Teatre del Món. Direm, de bell antuvi, que aquestamena d’introducció pseudo-filosòficaha estat motivada pel fet d’haver-seescolat, recentment, un altre 14 d’abrild’un llunyà 1931. Aquesta data va com-portar a la veïna Espanya un vertaderdaltabaix polític, amb la destronamentdel rei Alfons XIII i la proclamació dela Segona República. Finalitzada la dictadura del generalPrimo de Ribera i continuada pel seuhomòleg Berenguer, la dita monarquiamarxava de mal borràs mentre l’oposi-ció prenia forma i consistència amb elpacte de Sant Sebastià. Per acabar defer el pes, l’alçament de la Guarnicióde Jaca (Osca), comandada pels capi-tans Fermí Galán i García Hernández –tot i proclamant una efímera república,que fou ofegada ràpidament, amb elsubsegüent afusellament dels referitsmilitars–, va significar el cop de mortper la susdita monarquia. Així les coses, van arribar les elec-cions municipals d’abril i el veredictede les urnes va comportar un abassega-dor triomf de les candidatures republi-canes en la pràctica totalitat dels muni-cipis espanyols. Davant d’aquella situ-ació, el monarca Alfons XIII, amb ungest magnànim i per evitar un possibleenfrontament, va optar per abandonarEspanya, sortint del port de Cartagenaa bord d’un vaixell de l’armada, rumba l’exili francès, mentre la Família Realemprenia el camí per carretera vers ladita nació. Espanya, doncs, que se n’havia anata dormir monàrquica, va despertar-serepublicana. En totes les ciutats de lanació, en totes les viles i llogarets, elpoble planer va expressar la seva satis-facció en impressionants manifestaci-ons, amb milers de banderes tricolors,als sons de La Marsellesa i amb les efí-

gies de Fermí Galán i GarcíaHernández, enaltits com amàrtirs d’una jove repúblicaque venia al món entre cants,alegries i esperances. En lacambra fosca dels nostres records hi se-gueixen gravades les “sepioses” imat-ges d’aquell reculat 14 d’abril, queimpactaren pregonament la tendra mentd’un marrec de 9 anys: una multitudi-nària manifestació cívica banderejantper places i carrers d’Artesa de Segre –nostra vila nativa–, amb els líders re-publicans al front, banderes tricolors alvent, càntics de La Marsellesa, crits de“Visca la República!”, les efígies delsmàrtirs de Jaca, dirigint-se vers l’Ajun-tament, per a substituir la imatges delRei destronat i proclamar, des del seubalcó, la jove República. Passats els abrandants moments dejoia popular, a desgrat de la bona vo-luntat dels nous governants –en unaèpoca de grans convulsions polítiquesi socials– i malgrat els seus afanysd’equiparar socialment l’Estat espanyolal nivell dels països més avançats detot l’ample Món amb noves lleis d’unfort contingut democràtic, van haverd’afrontar diverses i delicades situaci-ons. Entre elles, l’alçament del Gene-ral Sanjurjo (els fets del 6 d’octubre de1936), amb la sagnant repressió asturi-ana i, finalment, la rebel·lió de tota unacohort de generals, que no tardaren aerigir com a cap de la dita insurreccióarmada al tenebrós Francisco Franco.Tot això fou la gènesi d’una llarga ifratricida guerra que va ensangonar, perespai de gairebé tres anys, una part benconsiderable de la pell de brau ibèrica,amb centenars de milers de morts i ladiàspora de mig milió de persones versl’exili. També comportà una ferotgepersecució dels ciutadans liberals des-prés de la desfeta republicana, omplintles presons de gom a gom i fent treba-llar, nit i dia, els piquets d’execució,amb milers i milers de persones passa-des per les armes pel sol delicte, lamajor part, d’haver defensat un règimlegalment constituït, entre ells el Presi-dent màrtir Lluís Companys, sacrificatpels seus botxins amb la creença que,

afusellant a Companys, afusellavenCatalunya. Al respecte volem recordar, per inrii vergonya, aquells tenebrosos Tribu-nals Militars que, amb absolut menys-preu de la legalitat jurídica, basaven lesseves sentències de mort pel delicte de“auxilio a la rebelión”, quan havien es-tat ells els sediciosos que s’havienrebel·lat contra la legitimitat republica-na. Foren uns temps de negra angoixaper les democràcies atemorides, amb laseva política claudicant enfront del na-zisme alemany i del feixisme italià,quin descarat ajut al seu fillol Franco,fent servir la guerra civil espanyola coma banc de prova dels seus bèl·lics en-ginys i de la seva psicosi del terror, caraa la imminent contesa mundial (LegióCondor, Stukes, Panzers, Mechersmits,artilleria 8/8, bombardejos de ciutatsobertes i 100.000 soldats italians), foudeterminant per estendre el certificat dedefunció d’aquella jove república queva néixer entre cants i esperances i vamorir enmig d’un aterrador bany desang... Setanta-tres anys han passat desd’aquella data de forta transcendènciaen la història de la veïna Espanya. Enel transcurs del temps, hem constatatnombrosos capgirells a escala mundi-al: la desfeta dels exèrcits totalitaris, lacaiguda del règim soviètic, la negra nitfranquista, la restauració de la demo-cràcia espanyola i tants altres esdeve-niments materialitzats sota la capa delsol. És per això que avui he volgut re-viure a la llum del record, de llampe-gada, aquell llunyà 14 d’abril, com unsentit homenatge a tota aquella gent queho donaren tot, àdhuc la seva vida, endefensa del seu ideari republicà, quecontinua viu encara en la ment de mol-ta gent i entre ells nosaltres mateixos,perquè si els homes moren, els idealsperduren...

Sícoris

L Espanya, que se n’havia anat adormir monàrquica, va desper-tar-se republicana

��

����������

����� �������� ������� ����

L’IES Els Planells participa en el Projecte MosaicEl projecte Mosaic pretén fer un treball en les escoles quefaciliti que el procés de relació entre joves autòctons i immi-grants de 1a i de 2a generació pugui ser quelcom positiu ienriquidor, evitant que prejudicis i tòpics arrelin en el pen-sament dels joves. Es proposen un seguit d’activitats lúdico-formatives diri-gides als alumnes que cursen 3r ESO al nostre centre, des-envolupades per Creu Roja Provincial de Lleida. Els objectius generals d’aquest projecte són promoure laparticipació dels joves, tan d’origen autòcton com immi-grants, en la creació d’una societat civil mixta i diversaculturalment; impulsar la relació dels joves amb col·lectius ipersones d’una realitat cultural diferent a la pròpia; crear unesperit crític i reflexiu vers el tema de les migracions i el fetintercultural; sensibilitzar pares i educadors a través de l’im-pacte de les activitats que realitzaran els seus fills. Les activitats, que es treballaran en sessions periòdiquesal centre, consten de dinàmiques de grup, tallers d’activitats

interculturals (gastronomia, art, bellesa i estilisme...), debatsi vídeo-fòrums, recerques personals fora de l’escola i apro-ximació a través de testimonis propers.

Xerrada sobre “La llibertat responsable”El passat 23 de març, a les nou del vespre, va tenir lloc al’IES Els Planells una xerrada-col·loqui sobre “La llibertatresponsable”. La xerrada formava part del programa Tempsde Família del Departament de Benestar i Família de la Ge-neralitat de Catalunya, i va ser desenvolupada per EncarnaMartín, assistent social especialitzada en adolescència. Els aspectes tractats a la xerrada foren els canvis en l’ado-lescència a nivell d’independència i afirmació del propi jo;relació amb el grup d’iguals; importància del diàleg i la co-municació reflexiva amb els fills/es i no tant recriminativa. Dins d’aquest programa, també està previst realitzar unaaltra xerrada-col·loqui sobre “L’adolescència i lleure”, elproper 11 de juny, a càrrec d’Olga Bernad.

IES Els Planells

!��������"�����#

Gràcies, amics Bombers Voluntaris d’Artesa de SegreEn representació de tots els veïns del Pont d’Alentorn, vullexpressar el nostre agraïment al Cos de Bombers Volunta-ris d’Artesa de Segre per l’ajuda que ens han proporcionatal llarg d’aquests últims mesos, amb motiu de la substitucióde la canonada general de l’aigua. Els citats membres delCos de Bombers Voluntaris han hagut de treballar en diver-ses ocasions en condicions veritablement penoses, supor-tant fred, humitat i pluja en hores nocturnes.

Al mateix temps agraïm la inestimable col·laboració del’excel·lentíssim Ajuntament d’Artesa de Segre i dels altresprofessionals com són fontaners, paletes, etc. i veïns de lapoblació. A tots ells els saludo molt cordialment.

Carles Roqué i CardeñesAlcalde delegat del Pont d’Alentorn

Activitats de l’IES Els Planells

��

����������

���� ������ �����

Activitats de Terres del MarquesatEstopanyà: Divulgació geo-lògica, minera i naturalísticaa ambdós costats de la No-guera RibagorçanaEls dies del 26 al 28 de març, el po-ble d’Estopanyà (Ribagorça) va aco-llir el “III Simposi sobre el PatrimoniMiner i Geològic Aragonès i III Sim-posi sobre el Medi Natural Piri-nenc”, on es van reunir més de 70estudiosos, investigadors, alumnes iinteressats pels temes geològics imediambientals. L’activitat va ser organitzada perl’Ajuntament d’Estopanyà, el Depar-tamento de Ciencias de la Tierra de laUniversitat de Zaragoza, el Museu deGeologia “Valentí Masachs“ de l’UPC ila Sociedad Española para la Defensa delPatrimonio Geológico y Minero, amb lacol·laboració de l’Associació Cultural“Les Terres del Marquesat”. Aquest simposi no és un fet aïllat, sinóque s’inscriu dins la sèrie de simposisque, iniciats l’any 1997 a Camarasa, hantingut continuïtat a un costat i l’altre dela Noguera Ribagorçana:- Simposi sobre Avaluació i Gestió delPatrimoni Geològic (Camarasa, 1997)- I Simposi Llatí sobre Geologia, MediAmbient i Societat (Camarasa, 1998)- I Simposi Transfronterer sobre el Patri-moni Natural (Vilanova de Meià, 1999)- II Simposi Llatí de Geologia, MediAmbient i Societat (Cubells, 2000)- II simposi Transfronterer sobre El Pa-trimoni Natural, Flora, Fauna i Gea(Vilanova de Meià, 2001)- II Simposi sobre el Medi Natural Piri-nenc (Faiò, 2002)- III Simposi Llatí sobre Geologia, Mineria,Medi Ambient i Societat (Cubells, 2002)- IV Simposi Llatí sobre Geologia, MediAmbient i Societat (Vilanova de Meià, 2003) Aquests simposis tenen com objectiufonamental, a part dels estrictament ci-entífics i culturals, apropar la universitati el coneixement científic, geològic, mi-ner i naturalístic a la societat, d’aquí larealització fora dels àmbits tradicionalsacadèmics. Els actes d’Estopanyà van començarel divendres 26 amb un “Recorregut derecerca geològica i mineralògica”. Esva poder visitar les famoses explotacionsd’ofites, les mines de manganès i els llacsd’Estanya. El dissabte 27 fou dedicat to-

talment a les presentacions científiques,barrejant-se els estudiosos amb vilatansd’Estopanyà. Les ponències i comunicacions forenrealitzades per un equip pluricultural (ge-òlegs, enginyers de mines, químics, far-macèutics, biòlegs, edafòlegs, forestals iestudiosos en general) i internacional (ca-talans, aragonesos, sud-americans, itali-ans, francesos, etc.). Les ponències van versar sobre temesde geologia pirinenca, vegetació i turis-me sostenible:- “Los materiales geológicos del altoAragón y su aprovechamiento industrial(J. M. Mata-Perelló)”- Las Salinas de interior de las comarcas deLlitera i Baixa Ribagorça (Sergi Falguera)- El yacimiento de ofitas de Soriana,Estopanyà (Josep M. Màsih)- El Patrimonio geológico y minero delos sectores nororientales de Aragón (J.M. Mata-Perelló)- La vegetación de montaña en Catalunya:influencia de factores bióticos y abióticos(Francesco de Bello)- Suelos del Prepirineo catalán, cuencade la Ribera Salada, comarca del Solsonès(Juan Carlos Loaiza)- Com organitzar un turisme sostenibleals Pirineus (Josep Roqué)- Paisajes naturals de Colombia (CatalinaRestrepo) Les comunicacions van abordar temesde mineria, energia renovable, medi am-bient i contaminació:- ¿Qué sabemos sobre las minas de Me-ner? (Philippe Vivez)- Las actividades mineras y el patrimoniominero de la comarca del Baix Cinca (J.M. Mata-Perelló)- Introducción para el conocimiento dela minería y del patrimonio minero de la

comarca de la Alta Ribagorça (J. M.Mata-Perelló)- Introducción para el conocimientode la minería y del patrimonio minerode la comarca de la Llitera (J. M.Mata-Perelló)- La Biomassa: Recurs i residu enun entorn pirinenc (J. M. Casas)- Contaminación de origen natural yriesgo para la salud en Nicaragua(Jordi Mulet)- Utiltzem l’aigua de manera soste-nible? (Josep Roqué) El diumenge 28 es va realitzar una

taula rodona amb antics miners de les his-tòriques mines de manganès i ferrod’Estopanyà. Amb un animat col·loquivam poder copsar la problemàtica de lavida dels miners, les maneres de treba-llar, tan diferent de les actuals, i vam po-der gaudir d’una sèrie d’anècdotes vis-cudes, que ens van portar a un viatge en-rere en el temps. Tots els presents van coincidir en tro-bar-se en el proper simposi, que es farà aCubells del 7 al 9 de maig sota el títol de“V Simposi Llatí sobre Medi Ambient,Geologia, Mineria i Societat”.

I Marxa noguerencaEl diumenge 18 d’abril va tenir lloc la IMarxa noguerenca, organitzada per Fo-ment Cultural i Recreatiu de Butsènitd’Urgell amb la col·laboració de l’Asso-ciació Cultural Terres del Marquesat. Vaconstar de quatre apartats diferents:1.- Caminada llarga (14 km) Butsènit-Torre Fluvià-Butsènit.2.- Caminada curta.3.- Cursa llarga (mateix recorregut quela caminada).4.- Passejada amb bicicleta (mateix re-corregut que la caminada). S’hi van inscriure unes 80 persones detotes les comarques de Lleida i d’altresllocs dels Països Catalans. El punt de sor-tida i d’arribada era el Camp d’esports deButsènit. L’organització va establir diver-sos punts de control i de descans, amb be-guda i taronges per reanimar els partici-pants. Al final de la cursa, al mateix Campd’esports, es va donar un bon esmorzar ies van repartir diversos obsequis par partd’empreses col·laboradores, així com undossier explicatiu del recorregut.

Josep Roqué i Buscató

Intervenció d’antics miners d’Estopanyà

�

����������

���� ������ �����

Escola de Pares. Primeres curesl passat divendres 26 de març vatenir lloc la 3a sessió de l’Escola

de Pares d’aquest curs, a càrrec dela infermera Pepi Estany. Va estar una xerrada pràctica i forçaprofitosa perquè ens van quedar unsquants conceptes bàsics ben clars, mal-grat ser conscients de la dificultat deresumir en gairebé tres hores el contin-gut d’uns Primers Auxilis. Per altra banda, una qüestió que se’nsva plantejar va ser la de si estem prepa-rats per afrontar qualsevol situació d’ur-gència... És clar, la resposta va ser unà-nime: NO. Les conseqüents qüestions podrienser... estem conscienciats de la impor-tància d’una bona actuació en elsprimers moments d´un incident?,com formar-nos?, de qui és responsa-bilitat?, cada quan hauríem de refres-car-actualitzar els nostres coneixe-ments?, a quins col·lectius hauriend’anar destinades més especialment(empreses, grups esportius, grups delleure, mestres...)?... Bé, com sempre, queda en l’aire,però està bé plantejar-s’ho, i plantejar-nos-ho cadascú per la part que ens toca(especialment aquells que tenim fills!!). De moment, en aquesta sessió vamobtenir nous aprenentatges, que arri-bada l’hora, permetran al SENTITCOMÚ (el millor guia) decidir i actu-ar amb més seguretat. Aquests van ser:

1. L’ordre d’actuació davant dequalsevol urgencia sempre es: 1r. PROTEGIR: Tant als afectatscom a nosaltres mateixos, com a d’al-tres que poden coviure aquella situació(per exemple en els accidents de trànsit). 2n. AVISAR: Donar referències cla-res per poder localitzar l’accident, elnombre de persones afectades, el seuestat, i els possibles perills que puguinempitjorar la situació. Fer confirmar lesdades al receptor abans de finalitzar lacomunicació. TELÈFONS: Urgènciesdel CAP (973.40.00.11), emergències(061). 3r. SOCÓRRER: tranquil·litzar, de-terminar possibles lesions, atendre pre-ferentment les aturades cardiorespira-

tòries i les hemorràgies importants.

2. En el moment de socórrer:Exploració dels signes vitals:1.1 CONSCIÈNCIA: Preguntar-li quèli passa, si no contesta estimular-lo lleu-gerament provocant-li dolor.2.2. RESPIRACIÓ: Amb la vista (ob-servant si s’eleva el tòrax), l´oïda (acos-tant aquest al seu nas- boca), i el tacte(acostant la nostra galta al seu nas-boca).2.3. POLS ARTERIAL: Comprovar elsbatecs cardíacs al pressionar les artèri-es aòrtiques (que passen ben bé al cos-tat de la “nou“ de la gola).

3. Actuacions vitals3.1. SI NO HI HA CONSCIÈNCIA ila persona respira i té pols, el posaremde costat (postura lateral de seguretat),a fi que no s’ennuegui amb la mateixallengua, perquè senzillament això lipodria costar la mort), i a més si vomi-ta evitarem una broncoespiració. En elcas de lipotímies (marejos) l’actuacióimmediata serà aixecar les cames a lapersona afectada, i en pocs segons hade recobrar la consciència.3.2. SI SABEM QUE ES TRACTAD´UN ENNUEGAMENT, hauremd’actuar dins dels 3 primers minuts),practicant la maniobra de Heimlich.3.3. SI NO TÉ RESPIRACIÓ, caldràcomprovar que no tingui res dins la bocaque li privi d’entrar l’aire (caramels,dents...), si és així caldrà retirar-ho, i sicontinua sense respirar caldrà iniciar lamaniobra del boca-boca amb el caphiperflexionat (maniobra front-mentó).3.4. SI NO HI HA POLS, s’iniciarà lamaniobra del massatge cardíac.3.5. SI NO HI HA RESPIRACIÓ NIPOLS, es realitzaran dues insuflacionsamb la maniobra del boca-boca, i s’ini-

ciarà el massatge cardíac (15 compres-sions), repetint-se aquest cicle succes-sivament.

4. Altres actuacions4.1. HEMORRÀGIES. En les hemor-ràgies externes es farà compressió di-recta sobre el punt sagnant 10 minuts.Si no és efectiva i l’hemorràgia és enuna extremitat es farà compressió so-bre les artèries humeral o femoral (sem-pre per sobre de la ferida) i elevareml’extremitat. Si l’hemorràgia és impor-tant sempre es controlaran els signesvitals. En possibles hemorràgies inter-nes, si es pot, col·locarem l’afectat es-tirat amb el cap més baix que els peus.4.2. CREMADES. Poden ser de lleus amolt greus depenent de la localització,l’extensió i el grau. La primera actua-ció serà aplicar aigua fresca durant 20minuts, i tapar amb gasses humides perser atès pels serveis sanitaris. Si la cre-mada fos per gasolina... s’hauria d’apa-gar amb roba i després remullar. Si lacremada fos per càustics, primer s’hau-ria d’espolsar be l’afectat d’aquestasubstància perquè sinó l’aigua al dis-soldre-ho podria cremar-lo més.4.3. LESIONS PER ELECTRICITAT.Desconnectar el corrent elèctric abansde tocar la víctima, o prendre mesuresprotectores. Si està conscient, caldràtractar les cremades, però també ser atèsurgentment per controlar la possibleafectació d’òrgans vitals.4.4. INTOXICACIONS. Per fums: po-sar l’afectat lluny de l’entorn contami-nant i afluixar tot allò que el compri-meixi, deixar-li espai al voltant per po-der respirar. Per materials no càustics(medicaments, bolets...): Caldrà provo-car el vòmit i donar aigua albuminosa(clares d’ou batudes i barrejades ambaigua), o bé només aigua. Trucar al ser-vei de toxicologia indicant el causantde la intoxicació. Per materials càus-tics: no provocar mai el vòmit, perquèes tornaria a cremar la zona del recor-regut de sortida. Donar aigua albumi-nosa o aigua.4.5. PICADES. Rentar bé la ferida ambaigua i sabó i posar compreses fredes.Si fos precís, treure el fibló, espina,

E

�!

����������

���� ������ �����

punxa....En picades d’animals possible-ment verinosos (escurçó, aràcnids, es-corpins...) evitar que l’afectat es mo-gui mentre arriben els serveis sanitaris.4.6. MOSSEGADES. Rentar amb ai-gua i sabó, i conèixer l’estat vacunalde l’animal. Sempre anar al metge.4.7. CONTUSIONS. Treure anells,pulseres... de la zona. Posar fred local iaixecar l’extremitat afectada, i si calimmobilitzar-la. En cas de possiblefractura, luxació... es respectarà la pos-tura antiàlgica que adopti l’accidentat is’intentarà que es mogui el menys pos-sible. A cops, el propi cos ens serveixcom fèrula (per ex. lligar una cama ambl´altra). En casos de possible fracturade la columna, caldrà evitar els movi-ments. Si està atrapat no s’ha d’extreu-re, llevat que perilli la seva vida. Si esmou, ha d’estar sempre mantenint l’ali-neació cap-coll-columna. En casos decontusions importants al cap, i quel’afectat estigui conscient, la posturaserà d’assegut per tal d’evitar augmen-tar més la pressió intracranial.4.8. INSOLACIONS. Treure la víctimadel focus de calor, mullar-la amb com-preses humides i donar aigua abundant.4.9. HIPOTÈRMIES. Tapar l’afectat idonar líquids calents. Si hi ha risc decongelació, no refregar mai (perquèpodem esquinçar la musculatura). (*) En tots els casos sempre haurí-em de mantenir la temperatura corpo-ral tapant l’afectat (excepte en les in-

solacions), i afavorir la circulació i ben-estar afluixant tot allò que els compri-meixi: corbates, cinturons, mitges, bo-tons...

I a la Farmaciola de casa o del cot-xe, què ens faria falta?- gasses, i gasses greixoses, benes, ti-retes i esparadrap...- guants- algun antisèptic com la povidona iodada...- tisores i pinces- algun mocador gran per immobilitzar- paracetamol o aspirina (antitèrmicsinfantils, si és el cas...)- els telèfons d’urgències i del serveide toxicologia- manual de primers auxilis I a més a més en el cotxe: algunamanta tèrmica, gels per refredar, gel perrentar ferides... Tot això només és un petit esborranydels primers auxilis. Hi ha mil situaci-ons i mil prioritats en cada moment quepoden modificar la nostra conducta.Una base clara farà el nostre sentit comútambé més clar. Per altra banda,parlar d’aquests te-mes ens fa obrir lacuriositat i també...l’angoixa, però pen-sant en les petiteslesions de cada diaens queden cosesclares (l’aigua 20

minuts en les cremades, per exemple),o bé en les més greus (com en els en-nuegaments la maniobra de Heimlich,tan necessària en els primers minuts...).De tant en tant val la pena refrescar iaprendre de nou. Des d’aquí volem agrair la disponi-bilitat i l’esforç desinteressat de la PepiEstany, que demostra un interès cons-tant en la millora de la salut de la co-munitat des de tots els àmbits, i que s’haadaptat a les nostres necessitats. Fins una altra!!!

Apa Llar d´Infants “El Bressol”Ampa CEIP Els Planells

�%

����������

���� ������ �����

$��� ����

Els Amics de Vilvesa vida és dinamisme, és agerma-nament, és un donar-se la mà,

és... fer camí, un camí que ens em-peny a saber-nos estimar i fruird’aquest do, tot compartint i apro-fundint la nostra identitat de poble,municipi, comarca i país. Aquesta haestat la gènesi de l’associació cultu-ral Amics de Vilves. Malgrat la seva breu existència, qua-tre anys de ser, i un bressol tant minús-cul i humil, ha sabut conjurar cultura,lleure i tradició en un trenat de diver-ses facetes i actes, que no per ser rea-litzades sense “bombons i platerets”,han estat mancats, en absolut, d’aque-lla riquesa que per a tota persona no tépreu. Considerem de rellevant interès, totdonant-hi una breu pinzellada, poderveure coronat l’esforç esmerçat en l’as-soliment de l’inici de la restauració dela nostra església romànica i Parròquiade Sant Climent. Tot adreçant-nos al punt final, asse-nyalarem la darrera jornada, duta a ter-me el passat 3 d’abril: tothom es va lliu-

rar a l’acompliment d’enjardinar la pu-jada al poble, arrodonint aquell acte degermanor amb un aperitiu adient. Finsi tot, la natura que tant estimem, sem-blava voler-se fusionar a la joia exis-tent, obsequiant-nos amb un sol mag-nífic i esplendorós. La vàlua de tot poble no està emmar-

cada per llurs “dimensions”, densitatdemogràfica o perfil polític territorial,sinó per l’exercici integral del saber-seestimar dia a dia, conreant tota sort devalors.

Associació Amics de Vilves

L

Confirmacions a Artesal dissabte 27 de març, el bisbed’Urgell Joan Enric Vives i

Sicília va confirmar un grup de noisi noies a l’església parroquiald’Artesa de Segre. Aprofitant la visita al municipi, la nitanterior va realitzar una conferència so-bre La situació político-religiosa a Israeli Palestina, mentre que el matí del dis-sabte va inaugurar les obres de restaura-ció de l’església de Sant Romà deComiols i va beneir-ne les campanes.

Els confirmats són:Marc Alés, Ernest Bustamante, GenísCamats, Josep M. Codina, Nadia FariasDavid Galceran, Diego García, SergiGibert, Xavier Gibert, Àngels Jubete,Pere Jubete, Marc Lladós, Ot Maluquer,Eduard Segú, Marc Serentill.

E

�"

����������

� ��������

Nota d’agraïmentEn aquests moments de dolor i de pau, les famílies Portillo-Sellart i Cierco-Portillo volem agrair a tothom les mostres d’afecte i de condol rebudes ambmotiu del traspàs de l’Antònia. Gràcies a tots els que l’heu passejada, ajudat a pujar-la i baixar-la al carrer, alsqui li heu fet companyia i donat tan d’afecte, als serveis sanitaris (farmàcia, CAP,PADES, ambulàncies, …), “y, en especial, a la señora que nos ha ayudado acuidarla estos últimos meses”. La Maria Dolors no oblidarà mai la paciència i l’interès demostrat pels clients,veïns i amics durant la llarga malaltia de la mare. Moltes gràcies a tots.

En record de la Pepita Campoy i SantosLa Pepita se n’ha anat. Se n’ha anat a la quieta, a poc a poc, sense estridèn-cies. Tal com havia viscut. Tal com era ella. Però la Pepita, tot i la sevadiscreció, era una dona d’empenta. Va ser l’ànima de la nostra Associació de Dones de la Coma de Meià,primer com a secretària i després, quan la malaltia va començar a afectar-la,mantenint-se activa, donant idees, suggerint, organitzant... No recordeu comens animava a totes en la Marató de TV3, a la Fira de la Perdiu o en lescaptes de la lluita contra el càncer? Aquest càncer que se l’ha endut. Ella estreia mèrit i deia que, com que no podia dormir, tenia temps de pensar molti que per això ho podia fer. La Pepita va suportar la seva malaltia, no pas amb resignació, sinó ambvalentia, amb esperit de lluita, amb ganes de sortir-se’n. Fins fa tres o quatresetmanes encara venia al taller de manualitats. Aquesta Setmana Santa enca-ra va voler intervenir i estar al corrent de la parada d’Intermón, de com vaanar la venda. Fa un any encara va venir a Lourdes i, amb tota la fe i total’esperança, es va banyar a la piscina de la Mare de Déu. Però la Verge la vavoler per a Ella i l’ha cridat al seu costat. Volen acompanyar en el seu dolor al Josep, el seu marit, a les seves filles,als seus fills i al seu gendre. Adéu, Pepita, sempre estaràs entre nosaltres.

Associació de dones de la Coma de Meià

Notad’agraïmentLa família Serra-Campoy agraeixel suport rebut en aquests momentstan dolorosos per part de tots elsamics, companys i col·lectius, de-gut a la pèrdua d’una gran perso-na, emprenedora i caracteritzadapel seu bon fer. Sempre serà amb nosaltres.

Els qui t’estimen

Nota d’agraïmentLa família d’Àngela Cirera iCampabadal agraeix sincerament a tot-hom les mostres de condol rebudes perla pèrdua de la nostra esposa, mare, àviai besàvia. També volem donar les gràcies al per-sonal de farmàcia i del CAP d’Artesapels serveis que ens han prestat.

�#

����������

�������������!����

N’hi ha prou amb ser intel·ligent?radicionalment des de l’escola iles famílies s’ha cregut que per

aconseguir èxit a la vida calen moltsconeixements intel·lectuals, se’ns hamotivat per treure el màxim de par-tit als nostres recursos intel·lectuals,mirant de valorar els coneixements,com més millor! No obstant, avui dia s’està veientcom les habilitats intel·lectualsno tenen cap mena de relacióamb portar una vida satisfactò-ria. I en canvi, el que de debòdetermina l’èxit a la vida és laintel·ligència emocional. És òbvia a ullsde qualsevol la necessitat d’adquirir co-neixements racionals, tècnics i cultu-rals per preparar-nos per la vida pro-fessional, però aquesta no pot ser l’úni-ca, i no pot anar separada de la prepa-ració emocional. Ningú no dubtarà que convertir-nos

en persones equilibrades, madures, res-ponsables, sociables i, per què no...,felices, és més important que aprendrequina és la capital de París. I és que sembla ser que per la majorpart dels educadors és més interessantel rendiment escolar en matèries comla lectura i l’escriptura que si continua-ran vius la propera setmana. No es pot

separar mai el racional de l’emocional,i per això cal una bona educació, quesigui capaç de complementar ambdósconeixements. Cal aprendre a verbalitzar les nos-tres emocions, respondre de maneraassertiva davant una situació o una di-ficultat, comunicar-nos, empatitzar amb

els altres, ser capaços de veure diferentsmaneres de pensar i veure les coses... No és pas més intel·ligent qui obtémillors expedients a l’escola sinó quiposa en pràctica aquelles habilitats quel’ajuden a viure (comunicatives, d’em-patia, d’autocontrol i autoregulació...),totes elles habilitats emocionals. No éstant important la qualificació acadèmi-

ca com el saber-se buscar la vida.Educar les emocions és el granrepte que hauria d’aconseguir lasocietat actual, per tal d’evitarconflictivitat a les aules, proble-

mes motivacionals, insatisfacció i estrèsdel professorat... I a un nivell més ge-neral evitar problemes com l’odi, o perquè no, el terrorisme... que no deixa deser una clara manca de capacitat d’em-patia i de regulació emocional.

Janette Solsona i Noemí Farré

T

No és pas més intel·ligent qui obtémillors expedients a l’escola

Curs de natació municipal. Estiu 2004Aquest estiu es desenvoluparà el Curs de Natació Municipal durant els mesos de juliol i agost. Per poder organitzar-loadequadament i donar el servei òptim al màxim d’usuaris possibles en les millors condicions, ens cal saber qui estariainteressat en fer-lo. Així, ens cal que feu una pre-inscripció tot omplint la butlleta que trobareu al CEIP, a l’IES , a la Llar d’InfantsMunicipal o al mateix Ajuntament. S’obrirà la pre-inscripció el 3 de maig i una vegada omplerta la butlleta cal que laporteu a l’Ajuntament en data màxima de divendres 14 de maig. Aquesta pre-inscripció no us obliga a fer el curset,però sí que us reserva una plaça en el cas que esteu interessats en fer-lo. Per a més informació us podem dir que els torns previstos seran:

TORNS INFANTIL TORNS ADULTS1er Del 21 de juny al 3 de juliol2on Del 5 al 16 de juliol Del 5 al 30 de juliol 1er3er Del 19 al 30 de juliol4art Del d’2 al 13 d’agost Del 2 al 27 d’Agost 2on

Es preveu que els horaris infantils (de 3 a 14 anys) seran d’11 a 1 del migdia i els horaris d’adults (a partir de 14anys) seran de 2 a 4 de la tarda i de 8 a 9 del vespre. Cal puntualitzar que aquesta és la previsió però que el total de torns que realment es facin i els horaris d’aquestsdepenen del nombre d’inscrits que hi hagi finalment. També cal puntualitzar que les places per a cada torn seran limita-des i seran adjudicades per ordre de pre-inscripció. A finals de maig o principis de juny es farà un reunió informativa per concretar els torns reals i per formalitzar lainscripció.

El preu per curset serà de 30 euros, aproximadament.

�&

����������

� %�����#��� �������������

Mes de marçSESSIONS DE PLE

Ple ordinari: 04-03-04

S’aproven, per unanimitat, lesactes de les sessions anteriors (ordinà-ria 5-02-2004 i extraordinària 18-02-2004).

S’aprova, per unanimitat, la li-quidació definitiva sector industrial elPla, Polígon I i II, així com les quotesindividuals dels subjectes passius afec-tats.

S’aprova, per unanimitat, el re-coneixement de triennis a diferents tre-balladors laborals i funcionaris en plan-tilla de l’Ajuntament.

S’aprova, per unanimitat, l’ad-hesió a la Declaració pel retorn dels“papers de Salamanca“ promoguda perla Comissió per a la Dignitat.

S’aprova, per unanimitat, proce-dir a la cancel·lació i devolució de lessegüents fiances:- A Conspamone, SL., les quantitats de1.063,79 i 197,13 euros.- A Carrers i Obres, SL., les quantitatsde 1.884,92 i 16.555,79 euros.- A “Cooperativa para el desarrolloCodes”, SCCL, la quantitat de 349,49euros.

Ple extraordinari: 11-03-04

S’aprova, per unanimitat, unmanifest de condemna dels atemptatsa Madrid i de condol a les famílies deles víctimes. També es convida a totsels veïns i veïnes del municipi, a mani-festar-se en contra de la violència i afavor de la pau, participant en els actesde condemna del terrorisme, per la con-vivència i per la llibertat.

ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN(dels dies 11, 18 i 25 de març)

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicències

d’obres i autoritzacions de guals:- A Josep Solé Mitjavila, per arranjarl’arrebossat malmès i pintat posteriorde la façana, de l’edifici situat a la pla-ça del Ball, 3.- A Ramon Aymerich Llop, persubstituir peces de la claraboia i arran-jar el balcó, al C/ Girona, 9.- A Endesa Distribución Elèctrica, SL.,per la instal·lació d’una línia aèria debaixa tensió a la nova instal·lació debombeig d’Artesa de Segre.

- A Jaume Ferré Yégola, l’autoritzaciód’entrada de vehicles a través de la vo-rera, a l’edifici situat al C/ MariaAnzizu, 21.- A Ascensió Guàrdia Farré, per la cons-trucció d’un habitatge unifamiliar aVall-llebrera.- A la Comunitat de Propietaris Av.Maria Anzizu, 12, per l’adequació deforat i sala de màquines per la instal·-lació d’un ascensor.- A Josep Vilanova Ros, per canviarrajoles i sanitaris del lavabo, al C/ Mon-ges, 20.- A Josep Novau Codina, per la cons-trucció d’una explotació porcina, des-tinada a engreix, al Polígon 2, parcel·la107, d’Artesa de Segre.- A Generosa Badia Clua, per canviarenrajolat de planta i sanitaris del lava-bo, al C/ Calvari, 12.- A Construccions Artesa, SCCL, perfer les obres d’adequació interior, alsbaixos de Ctra. d’Agramunt, 90.- A Jordi Ros Ros, per canviar porta degaratge i arrebossar la part inferior dela façana, al C/ Marcel·lí Farré, 4.

Es proposa la concessió a JosepNovau Codina de llicència ambiental

per instal·lar i legalitzar una explotacióporcina d’engreix, a desenvolupar alpolígon 2, parcel·la 107, d’Artesa deSegre.

INFORMES DE L’ALCALDIA

L’Organisme Autònom de Re-captació de la Diputació de Lleida hacomunicat la primera valoració de l’im-port resultant de la compensació d’in-gressos de l’exercici 2003 en relació al’IAE és de 48.454,64 euros.

L’Empresa Roddel ha sol·licitatpoder utilitzar la Sala d’actes per a larealització d’una sessió informativasobre orientació laboral i ocupació pú-blica i de les diferents oposicions quees convoquen el dia 25 de març a les19h.

El senyor Ramon Giribet i Bo-neta, nomenat Gerent del Consorci delMontsec i del GAL, Montsec Sosteni-ble, per resolució de la Conselleria enCap, ha adreçat una carta a l’Ajunta-ment comunicant el seu nomenament iposant-se a la seva disposició per al quees cregui oportú.

La Diputació de Lleida ha co-municat la concessió a l’Ajuntamentd’una petita ajuda de 930,90 euros pera la realització de les obres de recupe-ració d’un Mur de contenció de Vall-llebrera i una de 900 euros per a la rea-lització de les obres complementàriesa l’arranjament del dipòsit d’aigua delPont d’Alentorn.

S’ha detectat un problema devandalisme al municipi. Falta una tau-la, amb els seus bancs al Parc de la Pa-lanca, s’han endut pals de la Senyalit-zació Rural i, al cementiri Municipald’Artesa de Segre, s’hi ha trencat vi-dres i s’han endut gerros. S’estudia fi-xar-los amb formigó i marcar el mobi-liari amb un ferro roent. Pel que fa alcementiri, s’acorda tancar la porta dela part nova. Per aquests actes es cur-sarà la corresponent denúncia als Mos-sos d’Esquadra.

��

����������

� %�����#��� �������������

Pel dia de l’arbre és previst ferla replantació dels arbres que s’hanmort als trams finals dels carrers Mon-ges, Escoles i J. Santacreu. En falta, amés, a la Ctra. de Montsonís i entre 30i 40 als centres escolars dels Planells.Tots ells es plantaran el dia de l’arbre,el proper 3 d’abril.

El CEIP Els Planells ha dema-nat col·laboració econòmica de 800euros per a la celebració de la 18a Set-mana Cultural.

El dia 18 d’abril es preveu, siestà ja condicionada, la inauguració dela nova seu social del Casal de la GentGran d’Artesa de Segre, al C/ Balmesd’aquesta ciutat.

Fe d’erratesA La Palanca del mes anterior, dins lainformació municipal d’Artesa, a l’ho-ra d’esmentar les llicències d’obres quehan estat atorgades per l’Ajuntament,hi va haver una errada. La informació hauria d’haver estat

la següent:- A Ramona Solé Bròvia, plaça del Ball,11, per pintar la façana.- A Roser Capell Tarré, C/ Raval dePonts, s/n d’Anya, per canviar terra dela primera planta i rajoles i sanitaris delsbanys. Demano disculpes per les molèstiesque aquesta errada pugui haver ocasio-nat.

Carme Barril i Brescó

&����

��

����������

&����

��

����������

�� �'���

Arrossegar

El verb arrossegar o rossegar semblaclar que significa “dur un objecte demanera que vagi fregant el terra”. Elque no sembla tan clar a primera vistaés que aquest verb tingui a veure ambels cavalls... El seu origen és “fer esti-rar per les ròsses”. Les ròsses són ca-valls vells i atrotinats. Fa més de set-cents anys rossegar era acomplir unsuplici que consistia a lligar un condem-nat amb una corda a una ròssa i fer-lirecórrer així els carrers i camins delpoble o ciutat. La força expressiva dela paraula es va anar diluint fins al nos-tre significat més genèric i menys agres-siu.

Diccionari EtimològicComplementari de la

Llengua Catalana,VII, 475. Joan Coromines

Sense Perdre els Orígensper Jordi Esteban

Jeroglíficper David Fusté

Quin poble és aquest?

Problema d’escacs

Juguen les blanques

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

Horitzontals1. Persona decidida i eixerida capaç d’iniciar i dur a terme un projecte.-2. Dona que ha tingut el valor de dur un fill al món. Nom genèric d’unésser viu que pot desplaçar-se a voluntat.- 3. Posar a punt. Sigles d’untipus de societat mercantil.- 4. Femení, mossa que té diners. Consonantvibrant. Contrari de baixa.- 5. Traspassar un pollastre per posar-lo al’ast. Al revés, el cap d’estat en una monarquia.- 6. Lloc on resideixenels òrgans de decisió d’una empresa. Empipat com un mico. Consonantalveolar més una de velar.- 7. Donar forma d’arc. Es troba a l’interiordel pa.- 8. Un element de la via del tren. Atura. Lletra que pot represen-tar mig miler.- 9. Vocal tancada. Lletra rodona. Al revés, font. Despu-llada.- 10. Interjecció que expressa queixa. Vocal oberta. Contrari desuma.- 11. Rèptil que desapareix tant de pressa com els bitllets de bancen un supermercat.

Verticals1. Relatiu al posseïdor dels mitjans de producció.- 2. Femení, relatiu ala mar. Al revés, pronom de tercera persona.- 3. Sinònim de prudència.

Vocal oberta.- 4. Acció de repassar. Article contracte. Prefix procedent del grec que significa contra.- 5. La cinquena lletrade l’alfabet català. Preposició. Tret. Vocal usada per fer por. Consonant velar.- 6. Relatar. Fruit relacionat amb la forma dela Terra, o en sentit figurat, fruit que, si es toca, molesta.- 7. El nom de la catorzena lletra de l’alfabet català. Persona quetracta amb animals.- 8. Explicarà oralment. Unitat de pressió. Consonants.- 9. El nom d’un arbre. Pronom de tercerapersona. Element químic que dóna nom a la seva colla.- 10. Estri que serveix per replegar espigues. Vocals.- 11. Femení, deforma llarga. Lletra que té dos noms.

és

és

és

ésés

és

és

és és

és

és

és

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Emprenedora.- 2. Mare. Animal.- 3. Preparar. SL.- 4. Rica. R. Alta.- 5. Enastar.ieR.- 6. Seu. Irat. LG.- 7. Arcar. Molla.- 8. Rail. Para. D.- 9. I. O. ueD. Nua.- 10. Ai. A. Resta.- 11.Llangardaix. VERTICALS: A partir de les horitzontals.JeroglíficÉs Alentorn (és a l’entorn).Problema d’escacs1-h7+, Rg7 (si Rh8; 2-Af6++); 2-h8=D+, Rxh8 (si Rxg6; 3-Df6+, Rh7; 4-Df5+, Rg7; 5-Af6+, Rh6; 6-Dg5+, Rh7; 7-Dg7++); 3-Rf7, Tf1+ (si Txh4; 4-g7+, Rh7; 5-g8=D+, Rh6; 6-Dg6++); 4-Af6+, Txf6+;5-Rxf6, Rg8; 6-g7, Rh7; 7-Rf7

�

����������

����������(��

Berenar a Salgar. 1918

o cal dir que sempre parlem d’al-tres èpoques i d’altres costums.

La televisió estava encara a anys llumi la indústria del cinema era incipi-ent i no havia arribat a les nostrescontrades. L’esbarjo del jovent era en aquellsanys els balls, el passejar-se i trobar-seper la carretera d’Agramunt, els actesculturals i lúdics de la Dàlia Blanca, elsenvelats de la Festa Major i els bere-nars a les fonts o les anades a banyar-se al riu a l’estiu. A més, ja ho hem dit alguna altravegada, estava de moda que les noiesmenestrals o botigueres lluïssin la pellblanca i les noies de pell morena erenidentificades com a noies que haviend’anar a fer feines al defora. La gent deles imatges d’avui eren principalmentbotigueres o gent de classe mitjana altad’aquella època. Per conservar la pellblanca o perquè el sol les molestava,les noies de la foto, a més de portarvestits llargs fins als peus a l’estil fes-

tiu d’aquells temps, portaven para-solsper a preservar-se dels efectes solars. El fet d’anar a berenar una collad’amics a la font de Salgar pressuposa-va una llarga preparació i els comenta-ris de varis dies, i també les anècdotesi les fotos eren comentades a posteriori,per la qual cosa una berenada d’una solatarda podia allargar-se moltíssim. Sor-tien d’Artesa, naturalment a peu, enaquest cas amb vestits endiumenjats,amb les ombrel·les, i començaven agaudir del paisatge i del viatge des delprimer moment. A la foto de la font, el de dalt de totera el Bepet Serra de cal Serreta, queera una botiga de queviures que hi ha-via davant de l’església on ara hi ha laCarnisseria Pijuan. No cal dir que enaquells anys la gent era molt aficiona-da a “fer-la petar”, motiu pel qual a labotiga de cal Serreta hi havia un braseron es feia tertúlia, on la gent dissentiaopinions sobre la política i el poble. Hiassistia el capellà, l’apotecari de la Pla-

ça del Ball, el vell Piera, que era un fi-lòsof, i el pare Serreta de les dues no-ies que surten a la continuació de lafoto. Les dues germanes dempeus eren,d’esquerra a dreta, la Benita, casadaamb el Benet Anell, que tenia un es-tanc tocant a la fonda La Palma, i laTereseta. La resta de la gent no s’han pogutidentificar, però ens diuen que en aques-ta colla hi anava gent de cal Boldú, decal Bayer, i de cal Badia, que eren bas-tant aficionats a la fotografia en aquellsanys, quan el jovent en general desco-neixia bastant l’art fotogràfic. Valguinles imatges com un petit homenatge ala gent, les modes i els costumsd’aquells temps.

Bartomeu Jové i SerraFoto cedida per Francesc Badia

N

RÀDIO ARTESA 91.2 FM

�)���

Les tradicions de Setmana Santa es mantenen vives, com la processó de Divendres Sant (Foto: Maria Jovell)