ccoo davant la llei d’educaciÓ de catalunya · a més, us correspon una alta responsabilitat...
TRANSCRIPT
CCOO DAVANT LA LLEI D’EDUCACIÓ DE CATALUNYA Compareixença davant la Comissió d’Educació del Parlament de Catalunya 16 de gener de 2009
CCOO davant la Llei D’Educació de Catalunya
Honorables diputats i diputades de la comissió d’educació del Parlament de
Catalunya,
és per a nosaltres un honor que les persones que representeu legítimament el
poble de Catalunya vulgueu conèixer les consideracions de CCOO davant el
projecte de la primera Llei d’Educació de Catalunya.
CCOO, com a sindicat de classe tenim interessos de part: volem una educació
que sigui una eina de promoció social i, per tant, compensi els dèficits d’origen
que avui estan en la base de les desigualtats. Com a sindicat nacional, estem
arrelats a la nostra realitat i volem superar els problemes del nostre sistema
educatiu per tal que pugui contribuir a la formació i qualificació de les persones
pel seu màxim desenvolupament personal i pel progrés social, econòmic i cultural
de la Catalunya del segle XXI.
Com a Federació d’Ensenyament, vetllem per les condicions de treball del
conjunt dels professionals de l’educació i per la seva preocupació fonamental que
no és altra que fer possible el dret a l’educació de la ciutadania.
Desitgem poder contribuir a una decisió de seny i valentia, digna de la ciutadania
de Catalunya, en un tema de tan alta responsabilitat.
1
CCOO davant la Llei D’Educació de Catalunya
Introducció
El Parlament de Catalunya es troba amb una tasca difícil perquè ens trobem en
un moment delicat per a l’educació, per a l’economia i per a la construcció social
de Catalunya.
A més, us correspon una alta responsabilitat política, ja que dir quina educació
volem és definir quin país volem, i alhora, és una alta responsabilitat moral,
perquè les decisions sobre el sistema educatiu han de garantir drets fonamentals
i les decisions errònies poden generar injustícia. I, en el context de crisi actual,
us situa davant una gran responsabilitat econòmica i en el compromís amb la
reactivació econòmica i la creació d’ocupació que contribueixi a la cohesió social.
El propi projecte que ha presentat el conseller Maragall porta incorporat un grau
de dificultat afegida en no respondre ni al programa electoral del PSC ni al Pacte
d’Entesa pel Govern de Catalunya.
Veiem quins són els compromisos educatius del govern de Catalunya:
DOCUMENT PROGRAMÀTIC, ENTESA NACIONAL PEL PROGRÉS: (...) Política educativa, universitària i de recerca Objectius
- Desplegar i consolidar el servei públic d’educació garantint els instruments i recursos que permetin al sector públic assolir la màxima qualitat.
- Afavorir l’èxit escolar de l’alumnat - Educar en valors, des de la diversitat i la laïcitat, i impulsar la coeducació. - Vincular la formació professional a les necessitats del món laboral i ampliar-ne i millorar-ne
l’oferta. - Continuar la millorar dels ajuts a famílies i complements a l’escolarització.
(...) Actuacions
- Arribar progressivament a la mitjana europea (UE-15) de despesa en educació - Elaborar participadament, presentar i aprovar al Parlament de Catalunya el projecte de Llei
d’Educació de Catalunya abans de la fi de l’any 2007. - Desenvolupar el Pacte Nacional per l’Educació (...) - Completar la implantació del mapa de llars d’infants públiques de Catalunya, amb la
col·laboració dels ajuntaments, per donar resposta a la demanda existent - Continuar l’aplicació del Pla de Millora de Secundària - Afavorir l’èxit escolar millorant l’atenció als alumnes i a les famílies; incorporant
progressivament la sisena hora per als nens i les nenes d’educació primària, i millorant progressivament les ràtios de l’educació secundària obligatòria; incrementant el nombre de professionals; impulsant la innovació educativa; millorant la formació i el reconeixement social del professorat i establint un programa específic d’acció positiva de suport a
2
CCOO davant la Llei D’Educació de Catalunya
l’alumnat en situació de desigualtat donant prioritat als centres i les zones amb nivells més baixos d’èxit escolar.
- Adequar els concerts educatius a la nova legislació - Obrir els centres educatius més enllà de l’horari lectiu en col·laboració amb els ajuntaments
i el teixit associatiu. - Fer efectiva la gratuïtat dels llibres de text tot promovent-ne la reutilització. - Augmentar les beques de menjador escolar. - Fer arribar la banda ampla a les aules del tots els centres educatius de Catalunya. - Fer de Catalunya un país trilingüe amb l’anglès com a tercera llengua. Més hores per als
alumnes, més professors als centres, implicació de la CCRTV. Garantir la competència comunicativa en anglès de tot l’alumnat al final de l’educació obligatòria, a més d’un correcte coneixement del català i del castellà.
(...)
Veiem ara el programa electoral del CiU, que cal tenir en compte com a partit
amb més diputats i diputades:
• Convergència i Unió proposa un model educatiu d’interès públic, que és el desplegament en matèria d’educació del nou Estatut. Aquest model educatiu quedarà recollit en la Llei catalana d’educació i ha de garantir els drets i llibertats a l’educació, especialment el dret constitucional dels pares a escollir l’escola dels seus fills i filles.
• Un model innovador, que garanteixi la qualitat de l’ensenyament, on siguin valors claus l’equitat, l’excel·lència, la cohesió social, la garantia de promoció personal i social i el progrés econòmic i cultural de Catalunya, on la cultura de l’esforç i la recuperació de l’autoritat del mestre i dels equips directius hi tinguin un paper fonamental.
• L’entrada al segle XXI, amb els canvis socials que s’estan produint els darrers anys, obliguen les nostres escoles a una important adaptació i modernització dels mètodes d’ensenyament. En aquest sentit Convergència i Unió fa una aposta per la potenciació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC’s) i el trilingüisme, amb l’aprenentatge de l’anglès com a tercera llengua, a l’ensenyament.
• El model educatiu d’interès públic tindrà com un dels seus valors fonamentals el de la corresponsabilització família – escola en l’educació dels nostres fills i filles. Posarem èmfasi en l’assumpció de responsabilitats mútues, tot assenyalant amb claredat aquells aspectes de l’educació familiar que no es poden delegar. Aquest model quedarà reflectit en la llei d’educació que desenvoluparà les competències estatutàries de la Generalitat de Catalunya.
I igualment pot resultar d’interès un fragment del PNE que va signar el president
Maragall i que el govern tripartit diu en el seu Pacte d’Entesa que vol
desenvolupar:
Per servei públic educatiu entenem el servei de l’educació escolar considerat com un servei essencial de la comunitat, destinat a fer que l’educació escolar sigui accessible a tothom, sense distinció de cap classe, en condicions d’igualtat d’oportunitats, amb la garantia de regularitat i continuïtat, i amb l’adaptació progressiva als canvis socials. El servei públic educatiu pot ser prestat pels poders públics i per la iniciativa social, com a garantia dels drets fonamentals dels ciutadans i de la llibertat d’ensenyament. El concepte de servei públic educatiu que s’estableix per a aquest Pacte s’entén equivalent al model educatiu d’interès públic que es determina en el projecte d’Estatut d’autonomia. (PNE, març 2006)
3
CCOO davant la Llei D’Educació de Catalunya
Sembla clar que el desenvolupament dels conceptes de Servei Públic Educatiu o
Servei d’Interès Públic, i l’equilibri de drets i deures entorn d’aquests conceptes
és el problema fonamental que el projecte del conseller Maragall planteja a la
Cambra. I semblaria molt estrany que el Parlament prengués una decisió
contradictòria amb els principis programàtics del govern i amb el Pacte Nacional
per l’Educació que el mateix govern ha signat.
Alhora, ens resultaria també inquietant que, havent-hi coincidències notables
entre els programes de CiU i els partits del govern, aquestes coincidències no
siguin objecte d’un desenvolupament decidit en el text que ha presentat el
Departament. Posem per cas una aposta decidida per la formació del professorat,
o per l’impuls i la reordenació de l’ensenyament de l’anglès, o el reforç real de
l’ensenyament del català com a base de l’èxit escolar i de l’ús social i compartit
de la llengua pròpia, o un esforç per avançar en la incorporació de les
Tecnologies de la Informació i la Comunicació, elements que, immersos com
estem en una crisi econòmica que evidencia les febleses de l’estructura
econòmica catalana, formarien part de les estratègies per avançar cap a un
model econòmic més competitiu i que ara hauríem de promoure.
Una altra dificultat a què s’enfronta la Cambra és l’aplicació que ja està fent el
conseller Maragall d’alguns preceptes continguts en el projecte de llei quan
encara no han estat discutits ni aprovats pel Parlament de Catalunya. Posem per
cas la creació de zones educatives, fórmules d’escolarització, horaris lectius,
determinat model d’autonomia de centres... Així doncs, el Parlament de
Catalunya, se li requereix un treball legislatiu que la conselleria deu considerar
innecessari, puig que res no impedeix al Departament aplicar el seu projecte
sense haver estat aprovada la llei.
Per últim, cal considerar l’escenari de conflicte en que es situa el procés
d’elaboració la LEC . Els sindicats vam haver d’aconseguir la capacitat de
participar-hi mitjançant una vaga, i , des de CCOO, no estem satisfets del treball
que vam poder realitzar la mesa sindical que es va crear per a aquesta
participació, ni del procés de discussió en la comissió de seguiment del Pacte
Nacional. L’incompliment sistemàtic dels acords sindicals i socials, així com una
4
CCOO davant la Llei D’Educació de Catalunya
erràtica gestió per part del Departament, genera desconfiança, malestar i
resistències als canvis educatius necessaris.
L’última acció del Departament consisteix en l’anunci d’augment de l’horari lectiu
al professorat per intentar reduir les plantilles que es necessitaran al setembre.
És totalment cert que el pressupost que ha aprovat el Parlament de Catalunya no
és suficient per afrontar el creixement de la població escolar, per la qual cosa us
fem també responsables d’aquest conflicte, i sobretot de les conseqüències que
té per a Catalunya el fet de no disposar dels edificis i el professorat suficient per
a l’escolarització de tots els seus alumnes de l’educació obligatòria, o de fer-ho
en pitjors condicions que en anys anteriors.
De tota manera, des de CCOO esperem poder ser-vos útils en aquesta difícil
situació presentant-vos les nostres consideracions sobre els problemes i les
necessitats de l’educació a Catalunya. Us demanem que les tingueu en compte,
ja que es destil·len de la reflexió, les voluntats i els interessos de les persones
que representem com a primer sindicat de Catalunya, i del conjunt de
professionals de l’educació com a sindicat més representatiu de l’Ensenyament.
5
CCOO davant la Llei D’Educació de Catalunya
1. Compartir el diagnòstic.
En primer lloc, cal ser curosos amb el diagnòstic que fem de la situació de
l’educació en aquests moments a Catalunya. No trobarem bones solucions sinó
és a partir d’un bon diagnòstic.
• Diferents indicadors reflecteixen resultats insuficients del sistema
educatiu. El sistema és ineficient. Posem l’accent en algunes qüestions
que tenen caràcter estratègic:
o Ús i coneixement del català, ens remetem a l’estudi del Consell
Superior d’avaluació del sistema educatiu, Estudi sociodemogràfic i
lingüístic de l'alumnat de 4t d'ESO de Catalunya, als estudis PISA
sobre comprensió lectora, i a l’explotació de dades PISA dirigit per
Ferran Ferrer per a la Fundació Bofill: Equitat, excel·lència i
eficiència educativa a Catalunya. No podem estar satisfets del nivell
de comprensió i expressió en català ni de l’extensió del seu ús
social. Així mateix, hem de fer notar que el nivell empitjora en
l’alumnat que no parla català a casa, i repercuteix en l’aprofitament
de la resta de matèries que s’avaluen.
o Coneixement de l’anglès, les avaluacions del Consell Superior
d’Avaluació del sistema educatiu són prou clares, així com els
informes de la inspecció educativa. Resultats de llengua anglesa de
l’alumnat de 4t d’ESO a Catalunya (novembre de 2008).
o L’assoliment de competències bàsiques no es produeix al nivell que
la societat catalana considera suficient. (Veure PISA i estudis de
Competències bàsiques a 4t de primària i a 2on ESO). Sorprèn la
diferència de resultats entre l’avaluació de l’alumnat a 10 anys i a 14
6
CCOO davant la Llei D’Educació de Catalunya
anys, empitjorant molt en la segona avaluació. D’altra banda, el Consell
Superior considera que algunes competències bàsiques en la societat
actual no formen part del currículum actual. Una altra conclusió és que
les polítiques educatives haurien d’identificar com a prioritari el
desenvolupament de competències per al treball en el segle XXI, entre
les quals hi ha la capacitat d'establir objectius propis i assolir-los, de
treballar en equip en projectes amb fortes vinculacions amb el món real
i orientar-se a la connectivitat i la gestió autònoma de la informació.
D’aquestes qüestions, sembla aparèixer amb força la necessitat
d’impulsar les TIC entre les prioritats polítiques expressades als
programes electorals dels diferents partits.
o Excessiu percentatge d’alumnes en nivells baixos o molt baixos de
competències. Catalunya no assoleix els objectius de Lisboa per al
sistema educatiu, tant en el percentatge de l’alumnat que gradua
als 16 anys, com en el percentatge que segueix estudis
postobligatoris. El nombre de titulats en Formació Professional
segueix sent baix, en comparació amb la mitjana europea.
o Baix nombre d’alumnes en nivells d’excel·lència. Catalunya, a falta
de grans riqueses naturals, deu el seu benestar a la capacitat
d’innovació, d’organització i de treball de la seva ciutadania. La
creació de talent és un repte indefugible de la societat catalana.
• El sistema educatiu de Catalunya no garanteix la igualtat ni la
capacitat emancipació suficient. El sistema és injust.
o A Catalunya es perpetua una gran desigualtat d’oportunitats
educatives segons l’origen socioeconòmic i cultural de l’alumnat,
L’alumnat d’estatus socioeconòmic i cultural baix obté 84 punts
menys en ciències que l’alumnat d’ESCS alt. (FERRER, 2008). En no
assegurar-se la gratuïtat efectiva de l’educació, ni els mecanismes
de planificació i escolarització necessaris, l’alumnat de l’educació
7
CCOO davant la Llei D’Educació de Catalunya
bàsica es distribueix en els centres en funció dels grups socials de
procedència. Aquest fet contribueix a l’escassa capacitat del sistema
per a l’emancipació social; ans al contrari, el sistema legitima les
diferències socials en forma de resultats escolars. Així mateix es
troben a faltar els recursos materials, organitzatius i humans per
atendre les necessitats de l’alumnat.
o La situació més preocupant és l’elevadíssima desigualtat
d’oportunitats educatives entre l’alumnat nadiu i no nadiu.
Catalunya és el país que proporciona menors oportunitats
educatives a l’alumnat estranger. (FERRER, 2008).
o Ens preocupa i ens alarma la perpetuació de les diferències de
gènere i les noves formes que adquireixen. Els resultats diferenciats
de nois i noies davant comprensió lectora (dades PISA: +27 les
noies), davant matèries tècniques i científiques (aprox -10 les
noies) i davant estudis en general són indicadors preocupants que
assenyalen problemes de socialització profunds. S’hauria d’estudiar
detingudament quin comportament es produeix davant les TIC.
• Dificultats de gestió del sistema
o El sistema educatiu català no ha reaccionat prou de pressa ni amb
prou instruments al creixement demogràfic. No ha estat capaç de
crear les places escolars per mantenir les ràtios en els nivells de la
dècada passada, ni de crear prou serveis i instruments per atendre
la diversitat de la nova immigració, ni de posar en marxa
instruments per gestionar la mobilitat actual de la població (potser
un nou “nomadisme global”), ni de evitar la concentració d’alumnat
d’origen estranger en determinats centres quasi exclusivament
públics. Aquest és un tema que ens ha de preocupar
extraordinàriament perquè té conseqüències educatives, socials,
econòmiques i polítiques molt greus. Convé a la societat catalana
8
CCOO davant la Llei D’Educació de Catalunya
posar tots els mitjans possibles per a l’atenció escolar d’alta qualitat
per al conjunt de la població. Alguns d’aquests mitjans són clars:
creació d’escoles, reforçar els mecanismes d’acollida, reforçar
l’ensenyament del català, potenciar els plans d’entorn per a una
millor coordinació de tots els serveis i agents socials implicats,
millors condicions educatives per atendre la diversitat educativa de
l’alumnat..., però d’altres mereixen una reflexió més profunda.
La tercera onada de migració moderna, que està ara en ple apogeu i agafant impuls i tot, condueix a l’era de les diàspores: un arxipèlag mundial d’assentaments ètnics, religiosos, lingüístics, que (...)segueix la lògica induïda per la globalització en la redistribució de recursos vitals. Les diàspores estan escampades, difoses, esteses sobre un munt de territoris aparentment sobirans, ignoren les reivindicacions territorials sobre la supremacia de les exigències i les obligacions locals, estan atrapades en el doble (o múltiple) tràngol de tenir una doble o (múltiple) nacionalitat i una doble (o múltiple) lleialtat. (...) Amb la nova migració es planteja un interrogant sobre quin és el lligam entre identitat i ciutadania, individu i lloc, veïnat i pertinença. (..) La idea dels “drets humans” (...) es tradueix avui en el “dret a continuar ser diferent”. Amb força entrebancs, aquesta nova interpretació de la idea dels drets humans ha fet sedimentar, com a molt, la tolerància; però encara ha de començar a fer sedimentar seriosament la solidaritat. (BAUMAN, 2008)
o La maquinària administrativa catalana és obsoleta i excessivament
centralitzada. El sistema creix en quantitat i en complexitat però els
mecanismes per administrar-lo no ho han fet en correspondència.
Això crea en els centres dificultats que pesen extraordinàriament en
el dia a dia, com la diligència en fer obres de manteniment o
millora, retards o disfuncions en la provisió de personal, falta o
inadequació dels recursos que necessita el centre... Igual que per a
les infraestructures bàsiques, l’administració catalana necessita una
inversió i una remodelació. Tindrem alguna vegada vegueries?
Aquesta no és una reflexió baladí, ja que el projecte que presenta el
conseller planteja algunes remodelacions en l’administració
educativa que valdria la pena que fossin coherents amb una reforma
general, que facilitaria la coordinació amb sanitat, amb habitatge,
amb acció social... i que hauria de preveure el conjunt de
responsabilitats i mitjans que han de tenir els poders locals.
9
CCOO davant la Llei D’Educació de Catalunya
o El Departament d’Educació no ha exercit convenientment la
titularitat dels centres públics. Més enllà de la voluntat política de
cada govern, el Departament ha tingut dificultats per causa del
conflicte de rol entre les dues funcions que té assignades: la creació
i gestió de centres públics i la regulació del conjunt del sistema on
té un gran pes el sector privat. En conseqüència, els centres públics
no han sentit a prop la responsabilitat dels poders públics i el
lideratge necessari. Aquesta pot ser una de les causes del
distanciament i la desconfiança dels i les professionals envers el
Departament d’Educació. I podria ser un dels elements que la LEC
hauria d’ajudar a solucionar.
o El finançament de l’educació a Catalunya sempre ha estat molt
inferior a la mitjana europea, i al que hauria estat necessari per
bastir un sistema gratuït i qualitat per a tothom. L’increment de
despesa dels últims anys no ha estat suficient ni s’ha sostingut en el
temps per crear instruments de més qualitat.
Hi ha coincidència entre tots els agents econòmics i socials (Acord
estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la
competitivitat de l’economia catalana 2008-2011) en el valor
estratègic de la formació i la qualificació de les persones, i per tant,
la necessitat de fer un esforç pressupostari important per treure el
sistema educatiu dels actuals nivells de fracàs i abandó escolar i
promoure mesures concretes de millora en la Formació professional,
els ensenyamets-aprenentatges de TIC i anglès. Es considera que el
dèficit pressupostari en formació i educació acaba convertint-se en
un fre pel creixement econòmic del país.
• L’educació està immersa en una crisi profunda en tot el món
occidental, i en molts aspectes no hi ha models o investigació
suficient per assegurar respostes efectives dels sistemes
educatius.
10
CCOO davant la Llei D’Educació de Catalunya
o La circulació massiva de la informació, el tractament que en fan els
mitjans de comunicació i les possibilitats interactives de les TIC han
canviat de manera radical la percepció de veracitat, el valor de la
informació i de qui la té, les maneres d’aprendre i de conèixer, les
habilitats necessàries per a aconseguir i tractar la informació, i
naturalment el paper i el valor donat a la institució escolar i al
professorat. No hi ha cap país que tingui alternatives consolidades
pel què fa a organitzacions i metodologies escolars. Cal considerar
l’impacte que aquest fet pot tenir en el salt generacional entre el
jovent que ha après les TIC des de la infància i el professorat que
s’ha aproximat als ordinadors a internet de gran.
o És necessària tota una tribu per educar un infant. En aquest
moment es produeix una contradicció a tot el món occidental entre
l’educació en valors que proporciona “la tribu”, i l’educació en valors
que proporciona (o pretén proporcionar) l’escola. En realitat, es
tracta de la contradicció entre els valors necessaris per a formar
ciutadans i treballadors responsables, que els governs encomanen al
sistema educatiu, i els valors necessaris per a formar els
consumidors desmesurats que el sistema productiu i publicitari
precisen per a mantenir el capitalisme de consum en què vivim.
També en aquest sentit és necessària una reflexió profunda i una
presa de decisions polítiques que superen de molt la configuració del
sistema educatiu.
La cultura actual consisteix en ofrenes, no en normes. (...) l’economia líquida moderna, centrada en el consumidor, es recolza en l’excés d’ofertes, en l’envelliment accelerat d’aquestes ofertes i en la ràpida dissipació del seu poder de seducció, que, per cert, la converteix en una economia de malbaratament i grans despeses. (...) Tant els articles com els anuncis estan calculats per excitar el desig i disparar els apetits. Els comerciants i els guionistes d’anuncis donen per fet el matrimoni entre el poder de seducció de les ofertes i l’impuls arrelat de “ser més que la resta” i de “jugar amb avantatge” dels futurs clients. La vida líquida moderna, a diferència de la cultura de l’era de la creació de les nacions, no té “gent per educar”. En lloc d’això, té clients per seduir. (BAUMAN, 2008)
o Sembla clar que els canvis en els models familiars, l’empetitiment
de la família està influint en les formes de socialització, que cada
11
CCOO davant la Llei D’Educació de Catalunya
vegada es deleguen a institucions més precoçment. En famílies
cada vegada més petites, la conciliació de la vida laboral amb la
familiar es complica, més quan els horaris de treball es
diversifiquen. I a més, la transmissió dels sabers tradicionals de la
criança i l’educació primerenca (bàsicament de les dones)
s’interromp. Tant és així, que la necessitat de suplir aquest paper
que havien fet les famílies majoritàriament es trasllada a les
institucions escolar, contribuint notablement al desconcert dels
currículum inflacionaris.
o En part com a conseqüència de les qüestions enunciades en els dos
punts anteriors però també a d’altres factors culturals es produeix
una pèrdua d’autoritat de la institució escolar, i un cert trencament
de la confiança i la complicitat entre les famílies i el professorat.
Autoritat i confiança són factors necessaris per a l’educació, que no
es produeix sense disciplina i convivència, i aquest debilitament
mereix també un profund replantejament de qüestions que superen
de lluny l’àmbit escolar.
• Tot i això, el nostre sistema educatiu no és un desastre, i es pot
construir a partir dels encerts i el bon treball previ dels centres
educatius i dels seus professionals.
Al analizar los principales problemas que conforman esta imagen catastrófica de nuestros actuales sistemas educativos, una reflexión serena y el análisis de los principales indicadores estadísticos nos permiten llegar a un análisis diferente. Para empezar, el fenómeno se presenta de igual manera en el conjunto de los países desarrollados de nuestro entorno. Francia, Reino Unido, Alemania, Italia Holanda, etc., presentan problemas similares y todos en el mismo momento histórico; por tanto, para entender los actuales problemas de nuestros sistemas educativos hay que pensar en términos de tendencias internacionales: es simplemente estúpido pretender que se producen por efecto de un determinado gobierno o de una específica ley educativa. En Europa existen los más variados gobiernos y se han intentado leyes educativas desde las más distintas ideologías sin conseguir cambiar radicalmente la realidad, ya que la raíz está en la aparición de profundos cambios sociales que no pueden modificarse por la simple voluntad de los gobernantes. Pero, además, al estudiar los logros de los últimos treinta años en todos los sistemas educativos de los países desarrollados encontramos avances tan profundos y significativos que realmente podemos hablar de una auténtica revolución educativa: escolarización plena de todos los niños en Educación Primaria; aceptación de la responsabilidad del estado en la Educación Preescolar; declaración de la obligatoriedad de la Educación Secundaria; igualdad de oportunidades en el acceso a la educación para hombres y mujeres, incluyendo la universidad; organización de respuestas educativas integradas para niños con dificultades especiales, superando la marginación y la reclusión en guetos, etc. Todos
12
CCOO davant la Llei D’Educació de Catalunya
estos avances se han logrado en los últimos 30 años. La simple comparación de cualquier indicador estadístico certifica la radicalidad de los cambios asumidos. Sin embargo, esta profunda revolución educativa se ha hecho sobre la base del esfuerzo y la buena voluntad de unos cuerpos de profesores a los que no se han ofrecido los medios para hacer un trabajo de calidad en la nueva situación. En buena medida porque los adultos del presente fuimos educados en otro sistema educativo y no acabamos de entender cómo afecta el cambio social a nuestro trabajo en las aulas. Evidentemente, tenemos que aspirar a recuperar, con el 100% de los niños, los mejores niveles de enseñanza posibles; pero esto no puede hacerse sobre la base de volver a excluir a los más torpes o a los niños con problemas de conducta: ellos son los que más necesitan de la educación. Pero, incluso así, creo que nuestros profesores lo están haciendo no bien, sino muy bien; tal y como podemos inferir por las altas tasas de satisfacción de los usuarios del sistema educativo. (ESTEVE, 2007)
2. Compartir objectius per a la LEC.
No seria prudent que la Llei d’Educació de Catalunya intentés solucionar d’una
tacada tots els problemes del sistema educatiu, que hem enunciat més
amunt. Hi ha qüestions importants, clares, amb consens suficient, que
podrien ser objecte d’aquesta llei i que haurien de ser impulsades amb
decisió. Hi ha qüestions urgents que no necessiten un nou marc normatiu,
han de ser objecte d’una bona gestió i han de ser exigides a l’executiu. I per
últim hi ha qüestions que necessiten d’una elaboració més reposada i madura,
segurament recolzada en estudis i investigacions que ens ajudarien a definir
millor currículum i metodologies i millores formes d’organització i de
funcionament dels centres. En aquest sentit, la llei podria impulsar la
investigació educativa i la transferència de coneixement, tenint en compte
que, com en d’altres camps ha de formar part de l’espai europeu, i que ha
d’estar lligada a la formació inicial i permanent de les diferents professions
educatives.
No seria tampoc prudent intentar una llei amb poc consens. Ja hi ha prou
confusió i prou inquietud al sistema educatiu com per fer una llei que no hagi
de perviure. Construir qualsevol cosa en el sistema educatiu costa molts anys
i els canvis normatius avorten les millores abans que puguin donar fruit.
En aquest temps de crisi en què vivim, en què podem predir que no sobraran
els diners, val la pena ser doblement prudents, però també doblement
decidits. Aquelles mesures que es decideixin, han de mantenir-se amb
fermesa.
13
CCOO davant la Llei D’Educació de Catalunya
Construïm a partir del què tenim i no destruïm res: no estem per llençar res,
ara com ara. És sabut que els projectes que tenen possibilitats de consolidar-
se són els què inclouen el projecte anterior, li reconeixen les virtuts i són
capaços de millorar-los per resoldre’n les dificultats.
Exposem a continuació les propostes que CCOO fa al Parlament, com a
necessàries per a la LEC:
• Millorar el treball a l’aula.
La millora del treball a l’aula implica actuacions a nivell local i a nivell global.
Depèn tant de tenir armaris, prestatgeries i biblioteques, com de la capacitat
europea d’investigació educativa i de la capacitat de les universitats catalanes
de formar bons professionals. Aquestes són algunes estratègies assumibles
per la societat catalana.
o La tesi doctoral de Xavier Melgarejo sobre el sistema educatiu de
Finlàndia posa de relleu la importància per a la qualitat de
l’ensenyament de la formació i la selecció del professorat. Les
propostes programàtiques dels diferents partits de la cambra ho
recullen. És necessària una aposta molt important per la millora de
la formació, la realització de períodes de pràctiques, i la selecció del
professorat, tant a la pública com a la concertada. La formació
permanent també ha de ser revisada, i lligada a la universitat, tant
pel què fa a actualització de coneixements, com pel què fa a la
investigació i la innovació educatives.(No han d’estar lligades al
Departament, com el departament de sanitat no decideix sobre
tècniques per realitzar intervencions quirúrgiques, sinó a estructures
globals i dinàmiques: les universitats). Aquest podria ser un
contingut per a la LEC.
o Millorar l’ensenyament del català i del conjunt de les competències
comunicatives, reduint significativament les ràtios a tota l’Educació
infantil, promocionant la lectura i prioritzant-ho en els currículum.
14
CCOO davant la Llei D’Educació de Catalunya
Per a molts dels alumnes és aprendre un idioma nou, i que el
nombre d’alumnes sigui reduït és fonamental per augmentar la
quantitat d’interaccions comunicatives que pot fer cada alumne amb
el mestre. Amb un reforç important de la llengua vehicular de
l’ensenyament, totes les matèries han de veure’s afavorides.
o Millorar l’acollida a la immigració. L’aprenentatge del català només
arribar es mostra com la necessitat més urgent, però no l’única.
S’ha de ser extraordinàriament curós amb la inclusió escolar i social
de la immigració. En d’altres països en què el fenomen migratori és
anterior s’ha trobat amb serioses fractures socials (Holanda, França,
per exemple). Cal pensar també en l’acollida d’alumnes afectats per
la mobilitat dins de Catalunya o d’Espanya: necessitem instruments
per a gestionar el nou “nomadisme global”.
o Construir l’escola inclusiva per a fer una societat inclusiva. Crear els
mecanismes per a l’escolarització òptima de l’alumnat amb
discapacitat o d’altres necessitats educatives específiques. Millorar
els instruments de compensació per a alumnats en situació social
desafavorida. Donar sortida als centres d’Educació Especial i als
Centres d’Atenció Educativa Preferent (CAEP) com a nuclis de
serveis de suport a la inclusió educativa.
o Fer l’escola coeducativa, amb fets, impedint l’escolarització
diferenciada de nens i nenes, i posant els instruments per trencar
els estereotips i impulsar la igualtat real entre homes i dones.
o Fer una estratègia seriosa d’aprenentatge d’idiomes. La ràtio és aquí
també fonamental. No és suficient amb començar més aviat, també
s’ha de fer millor. I cal repensar l’aprenentatge en persones adultes.
El nombre d’escoles oficials d’idiomes és molt baix. Resulta
sorprenent que l’oferta d’idiomes lligada a les universitats es faci
des de l’àmbit privat, amb tot el cost a càrrec de l’alumne. L’oferta
15
CCOO davant la Llei D’Educació de Catalunya
privada és enorme, sense cap control de qualitat, ni garanties
d’homologació de titulacions.
o L’aposta tecnològica, especialment per les TIC, necessita un impuls
major, que passa per la incorporació de professorat jove, ja format
en el món d’internet, per la incorporació de personal tècnic a les
plantilles, per la recerca i la innovació metodològiques, i per
repensar l’arquitectura i l’organització escolar.
o La qualitat dels espais i dels materials, i la seva versatilitat, són un
repte a plantejar-se. Si fem aules massa petites on els infants no es
poden moure, o no hi ha aixeta, o no poden aïllar-se petits grups
per treballar parlant, on no hi ha ordinadors suficients a disposició,
les millores metodològiques troben un topall difícilment
franquejable. Si les obres de reforma es fan esperar durant anys, si
el manteniment dels centres no es fa amb prou diligència, si seguim
pensant en els llibres de text com el material bàsic per a
l’aprenentatge, estem disminuint la qualitat de l’ensenyament. Les
responsabilitats i els recursos per a aquestes qüestions han d’estar
clares.
En contra d’algunes opinions que semblen tenir gran influència en la
conselleria, no és cap solució per a la millora del treball a l’aula diluir la
condició de funcionari de la majoria dels professionals del sistema. Defensem
els valors de la funció pública: igualtat, mèrit i capacitat; defensem el
compromís amb el servei públic i defensem el marge d’autonomia que ha de
tenir el funcionariat respecte dels diferents governs. No s’ha de confondre la
dificultat de l’administració per gestionar de manera acurada, flexible, eficient
i més pròxima al territori i al centre el seu personal amb la desqualificació de
la funció pública.
CCOO no acceptarà mecanismes d’externalització i subcontractació per
abaratir costos o per obtenir treballadors i treballadores més dòcils. Al
contrari, cal assegurar des de la mateixa llei d’educació la igualtat de
condicions laborals per als professionals que fan la mateixa feina.
16
CCOO davant la Llei D’Educació de Catalunya
En canvi estem disposats a parlar, a més de la formació i l’accés esmentats
més amunt, de promoció professional i d’avaluació, a reflexionar sobre la
feminització de la professió i la masculinització dels càrrecs, del
desarrelament del professorat del territori on exerceix, de l’envelliment del
professorat, de la situació de la generació no TIC, de replantejar les
especialitats a primària ( i de la millora de la formació en arts plàstiques).
En la mentalidad de nuestros políticos, muy habituados a plantearse la educación desde la ideología del partido y no desde la visión general de la sociedad, la educación es un desastre natural (ya que no transmite los valores sectarios que cada partido querría reproducir), y los cuerpos docentes son observados con una profunda desconfianza (ya que nunca se puede garantizar la lealtad de todos sus miembros a las tesis educativas del partido en cuestión). Desde la izquierda se dice abiertamente que los cuerpos docentes están repletos de personas conservadoras, inmovilistas, dispuestas a reproducir la hipocresía del estatus quo, y que los profesores son la primera rémora para cualquier intento de innovación o progreso en la educación. Desde la derecha se dice sin disimulo que los cuerpos docentes están dominados por una panda de rojos y sindicalistas, siempre dispuestos a boicotear cualquier intento de “racionalización” del sistema educativo en aras de ideales utópicos como el igualitarismo o de los llamados “valores progresistas”, que en realidad no son más que la disolución de todos los valores importantes en que se asienta la sociedad. Sin embargo, yo encuentro a los integrantes de los cuerpos docentes tan diversos en sus planteamientos personales, ideológicos y políticos como lo es nuestra sociedad. Y además, la inmensa mayoría de ellos se sienten ligados, en primer lugar, por un compromiso personal con sus alumnos que los lleva a limitar la expresión de sus ideas personales por respeto al pluralismo que todos sabemos presente en nuestras aulas. La mayoría de ellos están empeñados en hacer pensar a sus alumnos por sí mismos, mucho antes que en transmitir su propia ideología con procesos de adoctrinamiento. (ESTEVE 2006)
• Millorar l’organització i el funcionament dels centres.
Més que proposar una nova organització dels centres, la LEC hauria de crear
les condicions perquè aquest replantejament fos possible. I com en d’altres
qüestions té molt a veure amb l’increment i qualitat dels recursos i de la
capacitat d’organitzar la recerca i la innovació avaluada.
o La gestió dels centres necessita un replantejament. Apostem per la
gestió radicalment democràtica com a condició per a la formació
d’una ciutadania demòcrata. Les organitzacions i institucions que
treballen amb grans quantitats d’informació i que requereixen un alt
grau d’iniciativa i creativitat del seu personal estan apostant per
organitzacions molt horitzontals i poc encasellades, amb força èxit.
17
CCOO davant la Llei D’Educació de Catalunya
La clau de la gestió està en promoure el treball coordinat dels
equips docents.
S’ha de tenir en compte que l’organització del treball en els centres
educatius està tenint conseqüències en la salut del personal docent.
Defensem que els sindicats representatius hem de tenir un paper en
la redefinició les organitzacions escolars.
En aquestes noves organitzacions, l’autonomia de centre és un
concepte clau, si som capaços de no confondre-ho amb aïllament, o
en desresponsabilització dels poders públics. L’autonomia té a veure
amb la confiança, amb l’adaptació a la realitat, amb la creació
d’identitat. És l’actuació local que només té sentit dins d’una xarxa
global.
L’autonomia de centre només és possible en el marc d’una
descentralització real de competències educatives en el territori, de
tal manera que la capacitat d’autoorganització del centre es
referencia al projecte educatiu de zona, a la realitat de l’entorn on
s’inscriu, a la gestió dels recursos disponibles, a l’avaluació en funció
dels objectius marcats. Així parlem d’autonomia de gestió i no de
desresponsabilització del govern.
Per a la millora de la gestió dels centres és necessari pensar també
en les solucions a problemes quotidians, que ara per ara no tenen
resposta normativa: la gestió i seguiment de l’absentisme, l’actuació
dels centres quan les famílies no porten ni recullen els infants a
l’hora establerta, o quan no paguen les colònies, les sortides o els
materials comuns de l’escola.
o Cal millorar la formació i l’assessorament dels equips directius, i
dibuixar més clarament les seves competències, tenint en compte el
necessari lideratge dels poders públics sobre els centres que es
sostenen amb fons públics. D’altres països han creat institucions
encarregades expressament de la formació per a la gestió i el
lideratge educatiu, que caldria considerar per a Catalunya.
18
CCOO davant la Llei D’Educació de Catalunya
o Gestió de personal Cal millorar els sistemes de selecció de personal
i provisió de lloc de treball en el conjunt dels centres sostinguts
amb fons públics. És necessari evitar que centenars de mestres i
professors es recorrin Catalunya cada matí entrecreuant els seus
camins; cal poder ajustar les plantilles a les necessitats de cada
centre i fer polítiques de personal destinades a crear i consolidar
equips. És necessari tornar a pensar la composició els equips
docents en un moment en què s’incorporen nous professionals a
diferents tasques educatives. Hi ha una creença que ha fet niu a la
conselleria que podríem anomenar (PARELLADA, 2006) el mite de
l’homogeneïtat, que consistiria en el desig de poder triar lliurement
tots els membres de l’equip,(..)del desig del treball en equip sense
fisures, etc. El mateix Carles Parellada conclou Tant com el conflicte,
entès positivament, dóna vida als equips, la diversitat els enriqueix
més que qualsevol altra cosa, i la inclusió és la millor garantia de la
seva estabilitat a mig i llarg termini. Des de CCOO considerem
innecessària l’homogeneïtat (uniformitat) dels equips i per tant
formes de provisió que s’allunyin dels principis d’igualtat, mèrit i
capacitat.
En tots els centres sostinguts amb fons públics, és possible actuar
sobre el període de pràctiques, és possible redefinir la plantilla
orgànica del centre en base al projecte educatiu, és possible
informar sobre les característiques pedagògiques de les places
ofertades, és possible avaluar periòdicament informant dels
aspectes a millorar o corregir, és possible incentivar projectes
específics... i tot això no és incompatible amb el sistema d’accés a la
funció pública lligat al concurs oposició, ni a l’estabilitat contractual,
ni amb un règim disciplinari garantista.
És necessari tornar a pensar les plantilles, l’organització del treball i
la participació en el govern dels centres des de la perspectiva de la
incorporació de professionals de l’educació que no són professors i
professores i que cada dia es mostren més necessaris en els centres
educatius.
19
CCOO davant la Llei D’Educació de Catalunya
o Cal revaloritzar el paper del consell escolar, més necessari que mai
si s’aposta efectivament per l’autonomia de centres i per una major
implicació dels diferents agents educatius en la institució escolar.
• Millorar el sistema educatiu:
o S’han de construir els centres públics suficients per entomar el
creixement demogràfic, s’han d’ampliar i s’han de renovar tots els
edificis que ho precisin. Aquest és un mandat constitucional que no
es pot defugir. El Departament d’Educació ha de presentar al
Parlament i al Consell Escolar de Catalunya la planificació raonada i
justificada amb dades dels nous centres, dins dels mapes escolars
existents. Aquesta feina és urgent i imprescindible en aquests
moments i no fer-la portarà al sistema educatiu a molts anys de
grans dificultats i mals resultats. Aquest element representa avui
una contribució doble a la reactivació econòmica: es crea activitat
econòmica i ocupació al sector de la construcció i es posen les bases
per disposar d’ equipaments per millorar la qualificació de les
persones. Així mateix s’ha de presentar un pla d’incorporació de
nova plantilla, amb una previsió per especialitats i territoris, que
prevegi la necessitat de formació a mig termini.
o La reforma de l’adminitració educativa passa per la descentralització
de la gestió del Departament i la corresponsabilitat dels poders
locals en qüestions com la planificació, l’escolarització, la qualitat i
l’avaluació. Seria raonable esperar la definició general del nou
model administratiu de Catalunya. En cap cas, la descentralització
ha de suposar una pèrdua de responsabilitat dels poders públics, i
menys del Departament d’Educació, ni encobrir processos de
desregulació i externalització. Al contrari, es tracta d’incorporar les
decisions polítiques de proximitat al conjunt del sistema. La
descentralització ha d’incorporar instruments per a l’homologació de
20
CCOO davant la Llei D’Educació de Catalunya
condicions laborals dels treballadors i les treballadores de l’educació
sigui quina sigui l’administració o empresa de qui depenguin.
o La Llei d’Educació ha de construir el Servei Públic Educatiu de
Catalunya. Aquesta és la peça clau per transformar el sistema
educatiu en un sistema més just, més emancipador, que no
reprodueixi diferències socials. Els països més eficients
econòmicament i educativament estan entre els què tenen més alt
nivell de polítiques públiques. En canvi, els models educatius de
mercat segmenten la societat i creen guetos. L’Institut Holandès
d’Estudis Ètnics i Migratoris , de la Universitat d’Amsterdam, ha
publicat recentment els primers resultats d’un estudi on mostren
que El éxito académico es esquivo con los jóvenes holandeses de
origen turco y marroquí. Salidos en su mayoría de las denominadas
“escuelas negras” de primaria –con un 70% de alumnos
inmigrantes- copan luego la formación profesional. (...) buena
parte de los nacidos ya en suelo europeo y que tienen entre 18 y 35
años, han debido estudiar una media de tres años más de
secundaria que los alumnos autóctonos para obtener el mismo título
de acceso a la educación superior. (El País , 16-6—2008) .
A Catalunya és imprescindible reconèixer la tasca que ha dut a
terme la iniciativa privada, en els llargs temps on la responsabilitat
pública ha estat incapaç o directament contrària a comprometre’s
amb l’educació del país. En aquest moment, Catalunya necessita
encara un major compromís de les entitats educatives privades per
assumir una major responsabilitat social i sotmetre’s al lideratge
poders públics. I necessita un major compromís dels poders públics
per fer un sistema més just i de més qualitat, on els centres no
competeixin sinó que cooperin. El repte del sistema és que la
famosa “tria” d’escola sigui baladí perquè totes assegurin la mateixa
qualitat i la mateixa quantitat. El repte del sistema és fer una
escolaritat veritablement gratuïta perquè el preu a la porta de
l’escola no operi com a selector social. En aquest sentit, CCOO
proposa
21
CCOO davant la Llei D’Educació de Catalunya
Gratuïtat efectiva per a tot l’ensenyament bàsic;
Preu públic per a tots els ensenyaments no considerats
bàsics, els serveis i activitats complementàries o
extraescolars.
Contracte-programa entre l’administració i el centre per a
qualsevol finançament addicional de programes i activitats,
que asseguri en tot cas la gratuïtat de l’activitat
complementària, que especifiqui les obligacions d’ambdues
part i que contingui mecanismes d’avaluació i control, i de
rescissió en cas d’incompliment.
Igualtat de drets i deures per a tots els centres.
L’admissió i matriculació de tot l’alumnat amb risc social i
amb necessitat educatives específiques que representi la seva
adequada i equilibrada distribució entre els centres públics i
concertats, amb mesures i instruments de seguiment i control
social i públic, coordinades pels poders públics.
Garantir les mateixes condicions de jornada, calendari,
d’horari, de gestió democràtica i d’ordenació curricular i
educativa.
Planificar i programar, per part de la Generalitat i els governs
locals i amb la participació de la comunitat, l’oferta educativa
d’acord amb les necessitats de la ciutadania i del territori que
garanteixi el dret a l’educació de tothom en igualtat
d’oportunitats en la xarxa pública i concertada.
Establir que l’ampliació de la xarxa de centres educatius es
realitzi a càrrec de l’increment i creació de l’oferta educativa
en centres de la Generalitat i s’eviti la seva gestió privada o
indirecta.
Millorar i homologar les condicions professionals i laborals
dels treballadors i treballadores de la xarxa pública i
concertada. L’establiment d’un contracte programa en un
centre concertat suposarà l’homologació immediata de
plantilles, i jornades i horari lectiu dels professionals dels
centres en relació als professionals de l’ensenyament públic.
22
CCOO davant la Llei D’Educació de Catalunya
La crisi que estem patint ens ensenya que el mercat no garanteix els
drets ni el futur, i que la responsabilitat pública és una garantia i el
patrimoni públic, la riquesa de la ciutadania.
o L’educació ha de ser laica. Tal com hem d’evitar la segregació dels
infants per causa de la llengua materna, o per capacitat econòmica
de les famílies, hem d’evitar també la separació en el sistema
educatiu per causa de les creences. Garantit el respecte a totes les
religions, i sabent que el 60% dels temples de Barcelona són de
cultes minoritaris, els poders públics han de comprometre’s en
l’educació dels valors comuns de la ciutadania, la democràcia, la
ciència i el pensament crític.
o Fer créixer el sistema educatiu: el dret a l’educació s’estén al llarg
de la vida, cal garantir la possibilitat educativa al llarg de la vida: 0-
3; Formació Professional amb els distints subsistemes;
ensenyaments artístics; formació de les persones adultes;
ensenyaments d’idiomes. Aplicar l’Acord Estratègic per a la
internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de
l’economia catalana 2008-2011.
o Promoure les activitats i serveis educatius més enllà de l’horari
lectiu, amb una especial atenció a l’educació en el lleure
extraescolars i serveis, atenent a les condicions d’igualtat i qualitat
per a tota la ciutadania.
o Finançament. És necessària una memòria econòmica per a la LEC i
assegurar el finançament a mig i llarg termini per sobre del 6% del
PIB.
o Transparència, rendiment de comptes, avaluació. L’agència
d’avaluació del sistema ha de dependre del Parlament de Catalunya
per poder avaluar la gestió del Departament i d’altres
administracions amb competències educatives. L’avaluació de
23
CCOO davant la Llei D’Educació de Catalunya
professionals ha de fer-se de manera pactada pels sindicats
representatius.
• Millorar la capacitat educativa de la societat.
o Recolzament a la família. Amb les mesures necessàries perquè
puguin fer la tasca insubstituïble i fonamental d’educació i criança
dels seus fills i filles, i perquè puguin participar plenament i
cooperar amb els centres educatius i els seus professionals.
o Transformar els consells escolars municipals en consells d’educació,
com a marc per als projectes educatius de ciutat i de poble.
o Potenciar els Consells Socials dels Centres Integrats de Formació
Professional i la xarxa FP.Cat.
24
CCOO davant la Llei D’Educació de Catalunya
3. El projecte presentat pel conseller Maragall
CCOO no pot estar d’acord amb el projecte de llei presentat per la conselleria al
Parlament, en no respondre al diagnòstic i a la detecció de necessitats que us
hem exposat. Pensem que el Parlament ha de fer un replantejament profund dels
continguts de la LEC, aportant-hi solucions reals, algunes de les quals hem
apuntat, per a la qualitat, la igualtat i la corresponsabilitat social en l’educació.
Hem preparat un ampli conjunt d’esmenes i aportacions al text que no seria
pràctic desgranar en aquesta compareixença. Per això les posem a disposició de
cada grup i ens posem nosaltres mateixos a disposició per a tot allò que us
puguem ser útils.
Volem, de tota manera, exposar-vos algunes de les principals preocupacions que
ens genera el contingut actual del projecte.
• El conjunt del redactat i la intersecció de diferents mesures comporta una
pèrdua de responsabilitat i de poder públic sobre el sistema educatiu.
L’article 40, de fet, converteix l’escola pública en escola d’interès públic. El
projecte conté mesures que promouen que la gestió dels centres públics
passi a d’altres mans que no siguin les de Departament d’Educació:
o Quan es parla de la gestió de centres de titularitat pública, la llei parla
de consorcis, fórmules jurídiques equivalents i de la gestió municipal,
però no de del Departament d’Educació. (Art. 142, 143, 146)
o Enlloc no posa cauteles perquè la gestió municipal de l’educació
obligatòria no pugui ser cedida a tercers com es fa en tants serveis
municipals.
25
CCOO davant la Llei D’Educació de Catalunya
o La provisió de llocs de treball i direcció dels centres ubicats en zones
desafavorides, mitjançant convocatòries per a equips docents de gestió
amb un projecte educatiu, en el que no fa cap referència al professorat
funcionari dels centres públics obre una altra porta a la gestió
indirecta.(Art. 90)
• No construeix el Servei Públic Educatiu (Títol IV) en els termes acordats en
el Pacte Nacional per l’Educació, ja que no tanca els tres elements bàsics:
gratuïtat real i efectiva, planificació que prioritza el dret a l’educació fent-
lo compatible amb la llibertat d’ensenyament, i escolarització equilibrada.
El projecte permet finançament públic a entitats privades per a diferents
activitats educatives, lligades a l’escolarització sense establir mecanismes
de corresponsabilitat social i control públic (art 181, 184). El projecte
configura un sistema que no avança cap a la igualtat.
• La descentralització (Títol 10) que es dibuixa en el projecte no tanca un
nou model sinó que apunta diferents línies sense garantir la coordinació i
la coherència dels diferents agents entre ells i amb la resta de les
administracions. Ens dol especialment la mala definició i atribució de
competències a les zones educatives (art. 161), que podrien ser un bon
instrument de gestió pública de proximitat.
• L’aposta per l’autonomia de centres, que compartim en principi, apareix
sense llaços efectius amb el marc territorial, ressentint-se de les
deficiències del model de descentralització que exposàvem en el punt
anterior. No sembla haver-hi reflexió suficient sobre els canvis que hauria
de suposar l’autonomia de centres en les funcions i composició dels
consells escolars, direcció, i sobre l’organització democràtica del treball i
representació legal dels i les professionals del sistema.
• Compartim la voluntat d’avaluació i control del sistema. Ens sembla
necessari modificar, però, el focus de l’avaluació. Cal avaluar el conjunt del
sistema, també, i sobretot, l’actuació de les administracions educatives.
Per això és necessari que la futura “Agència d’Avaluació” depengui del
26
CCOO davant la Llei D’Educació de Catalunya
Parlament de Catalunya, i no del propi Departament que també ha de ser
avaluat. En aquest sentit, cal repensar i aclarir les funcions i objectius de
la Inspecció d’Educació (art. 162, 163, 164, 165).
• Ens disgusta el tractament que fa el projecte de llei dels i les professionals
de l’educació.
o D’una banda, perquè es procedeix a una reforma profunda de les
condicions de treball del funcionariat docent, que no suposa cap millora
ni per a les condicions d’aquests treballadors i treballadores ni aporta
millora per al sistema. Considerem que els capítols 3, 4 i 5 del títol
VIII, no han de ser objecte d’aquesta llei, sinó de negociació col·lectiva
i posterior redacció normativa en el marc del funcionariat. La lectura
completa del projecte indica que el redactor té una profunda
desconfiança en el treball del funcionariat docent, i que aposta per una
reforma de les condicions i una major pressió de la direcció i de la
inspecció com a condició per a la qualitat de l’ensenyament.
Considerem totalment infundada aquesta desconfiança, quan diferents
estudis mostren una gran satisfacció d’alumnes i famílies respecte del
treball dels seus docents concrets. (Instituto Nacional Evaluación y
Calidad del sistema educativo, 2003).
o D’altra banda, el projecte incorpora molt poques mesures, algunes poc
pensades, per a tota la resta de treballadors i treballadores de
l’educació. Cal millorar el redactat referent a l’homologació del personal
de l’escola concertada per assegurar que l’homologació sigui real i per
a tothom. Les condicions d’homologació haurien de ser norma en tots
els àmbits de l’educació sostinguda amb fons públics.
27
CCOO davant la Llei D’Educació de Catalunya
La comunitat educativa espera molt del treball del Parlament, trencada la
confiança amb el Departament d’Educació, espera de vosaltres capacitat de
copsar la realitat i seny per canviar-la.
Catalunya necessita el compromís i el finançament del sistema educatiu per a
construir ciutadania, cohesió social, riquesa i progrés.
Els treballadors i les treballadores que representem tenen dret a una millor
formació i a una societat més justa.
CCOO espera molt de vosaltres, dels representants legítims del poble de
Catalunya.
Força, equilibri, valor i seny.
Joan Carles Gallego Herrera, secretari general CCOO de Catalunya
Montse Ros Calsina, secretària general de la Federació d’Ensenyament de CCOO
Barcelona, a 16 de gener de 2009
28