Capítol 9: Autonomia i virtutsEl llibre del Manel i la Camil·la(Ernst Tugendhat)

El criteri per dividir els capítols del llibre pot ser el dels personatges que comparteixen un mateix temps i espai. Quan canvien els personatges o canvien els moments i l´espai que els envolten, podem dir que ha canviat també l´escena. Una mateixa qüestió pot ocupar diferents escenes o en una única escena els personatges poden plantejar més d´una qüestió. Una de les activitats que hem de fer al llarg del trimestre és dividir els capítols del llibre en escenes a partir del criteri que hem plantejat.

Activitat 1

Quantes escenes podem descobrir en el capítol 9?

Quines són les problemàtiques ètiques que es plantegen?

De quina pàgina a quina pàgina es distribueixen les escenes?

En tota confrontació ideològica, els personatges de mica en mica es van definint cada vegada que intervenen a favor o en contra d´una tesi. Les representacions d´aquestes controvèrsies a l´aula serà una de les activitats que realitzarem al llarg del curs. Un dels exercicis serà com es planteja el debat a partir de les intervencions dels personatges i de quina manera es va estructurant tota l´argumentació fins arribar a una última conclusió.

La naturalesa ens ha dotat de més emocionalitat de la que ens cal (mare de la Camil·la en el capítol anterior)

Educació moral

Control de les

emocions

Autocontrol

Educació moral

Autocontrol

Por i dolor

Plaer

valentia

moderació

Aristòtil deia que l´educació moral té molt a veure amb els plaers.

A causa del plaer es poden fer coses dolentes.

A causa del dolor ens apartem del bé.

Ens eduquem per poder gaudir i patir com és degut.

Cal, doncs, modificar els vincles naturals per tal d´associar el plaer amb el bé i el dolor amb el mal.

(Ètica a Nicòmac, II, 3, 1104b, 9-13)

Aristòtil

http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/02/el-caracter-allo-que-ha-oblidat-la.html

L´objectiu de l´educació és construir un subjecte moral, una disposició permanent, és a dir, formar un caràcter.

Es diu que qui té un caràcter dèbil fàcilment es deixa influenciar pels altres, es deixa endur per allò que no li convé però que li resulta a curt termini gratificant, li manca valor per fer front a les dificultats que li planteja la vida.

Penso que a l´escola podem trobar un exemple. Hi ha persones que estudien molt i tot i que no treguin bones notes, s´esforcen. Es podria dir que són valents. En canvi, hi ha altres que també tenen problemes, però només perquè no s´esforcen i prefereixen divertir-se. Podríem dir que no són moderats amb els seus sentiments de plaer. (Camil·la)

Justament això és el que sempre em passa a mi. Sempre prefereixo divertir-me abans d´estudiar. (Àlvar)

Completeu els quadres:

Una persona pot ser plenament responsable, plenament autònoma i pot tenir un total autodomini sobre si mateixa i, tanmateix, pot ser un criminal. (Sr. Ibarra)

Una persona serà moral si l´importa no actuar d´una manera que els altres consideren menyspreable i que causa indignació. (Sr. Ibarra)

El fet de disposar d´un sentit de la responsabilitat consolidat és condició necessària però no suficient per actuar moralment.

Aquest sentit de la responsabilitat, a més, cal que tingui en compta no només el bé individual sinó també el bé dels altres.

L´ésser humà és un ésser social i com a tal les seves accions poden ser valorades pels altres, que les elogien o censuren. L´opinió dels altres compleix la funció de correctora de les conductes desviades.

Els sentiments morals,com la indignació o el sentiment de culpa, poden inclinar la decisió d´una voluntat cap el bé comú.

Una persona plenament responsable pot tenir una actitud purament egoista i encara criminal. Ser racional, autònom i plenament responsable no significa voler ser moral. Una persona serà moral si l´importa no actuar d´una manera que els altres consideren menyspreable i que causa indignació. Però una persona pot actuar d´un mode perfectament racional i controlat i, tanmateix immoral, és a dir, d´un mode que mereix la indignació dels altres. (Sr.Ibarra)

... una persona pot ser totalment autocontrolada i, per tant, autònoma i al mateix temps ser un egoista desconsiderat. Els grans criminals de la història foren persones amb un gran poder de voluntat que, la majoria de vegades, implicava que es podien dominar a ells mateixos, però sacrificant als altres els seus interessos. (Sr. Ibarra)

Això vol dir que considerem responsable a algú quan té sentit dir-li: això és per la teva culpa, podries haver actuat d´una altra manera. És a dir, quan considerem que a aquesta persona pot imputar-se-li haver fet alguna cosa.

Hem dit que una persona a la que la llei considera major d´edat i per això jurídicament responsable, té la capacitat de controlar-se a si mateixa i també de cuidar de si mateixa. Per això és una persona lliure, que no està sota la tutela de ningú, i que ha de respondre pels seus actes davant la llei.

Autonomia (1r sentit)

... ja en els nens molt petits que volen ser autònoms, és a dir, volen decidir ells mateixos què van a fer i volen actuar amb independència.

Però, si al nen petit se li deixés actuar tan autònomament com ell vol, podria fer-se mal, fins i tot, podria matar-se, i aquesta és precisament la raó per la qual altres persones han de fer-se responsables d´ell i, en certs casos prohibir-li fer el que ell vol.

Origen polític del terme autonomia

Aquesta paraula va ser usada, en primer lloc, en relació a pobles, no a individus, i en aquest context el sentit és més fàcil d´entendre: significava que eren els propis ciutadans de la nació els que, per exemple, mitjançant eleccions, es donaven les lleis a si mateixos. Així, es parla d´autonomia política per distingir a un país que es governa a si mateix d´un que depèn d´un govern aliè.

Autonomia plena

Ús immoral: algú pot

decidir viure como vol

però sense tenir en

compte els interessos dels altres.

Ús moral: algú decideix viure com vol segons una regla que ell

vol que també els altres se la donin a ells mateixos

(regla d´or)

Autonomia plena

Ús immoral: algú pot

decidir viure como vol

però sense tenir en

compte els interessos dels altres.

Ús moral: algú decideix viure com vol segons una regla que ell

vol que també els altres se la donin a ells mateixos

(regla d´or)

Només un adult en sentit psicològic

Conclusions capítol 9

1ª L´autocontrol consisteix en l´aplicació de dues virtuts: la valentia i la moderació.2ª Amb la valentia es controlen els sentiments de la por i el dolor.3ª Amb la moderació es controlen els sentiments de plaer.4ª La virtut és la bona disposició de la voluntat cap el bé propi o el bé dels altres. 5ª Només amb la bona disposició de la voluntat cap el bé propi no s´assegura un comportament plenament moral: una persona pot ser molt responsable i alhora pot ser un criminal. 6ª L´autonomia bàsica és el desig d´emancipar-se de la tutela dels altres. 7ª L´autonomia plena és la capacitat de donar-se lleis a si mateix, és a dir, la capacitat de decidir com és vol viure.8ª Existeixen quatre graus de llibertat: l´autonomia bàsica, la responsabilitat com a autoimputabilitat, la responsabilitat davant de la llei i l´autonomia plena.9ª Poden existir dues maneres de manifestar-se l´autonomia plena: a) La immoral, quan les lleis que es dóna un a si mateix només valen per a ell. b) La moral, quan les lleis que s´autoimposa no només serveixen a ell si no també als altres (aplicació de la regla d´or)