El cavall (Equus caballus[3][4]

) és un mamífer ungulat (dotat de peülles), una subespècie

d'una de les set espècies vivents de la família dels èquids. El cavall ha evolucionat al llarg

dels últims 55-45 milions d'anys, des d'una petita criatura amb diversos dits, fins al gran

animal d'un únic dit d'avui en dia. Els humans començaren a domesticar els cavalls vers el

3700 aC[5]

i es creu que la seva domesticació ja era estesa el 3000 aC; l'any 2000 aC, l'ús

de cavalls domesticats ja s'havia estès pel continent eurasiàtic. Tot i que la majoria de

cavalls d'avui en dia estan domesticats i hi ha moltes races de cavall, encara hi ha

poblacions amenaçades de cavall de Przewalski, l'únic cavall salvatge autèntic que queda,

així com cavalls ferals, més comuns, que viuen en llibertat però descendeixen

d'avantpassats domesticats.

Hi ha un vocabulari extens i especialitzat que es fa servir per descriure conceptes equins,

que ho cobreix tot des de l'anatomia fins a les etapes de la vida, la mida,

el color del pelatge, les taques, les races, la locomoció i el comportament. Els cavalls estan

dissenyats anatòmicament per utilitzar la seva velocitat per fugir dels depredadors, tenen

un sentit de l'equilibri ben desenvolupat i un fort instint de lluitar o fugir. Presenten una

característica inusual relacionada amb aquesta necessitat de fugir dels depredadors en

estat salvatge: els cavalls poden dormir tant drets com ajaguts. Les femelles, anomenades

egües o eugues, porten la cria al ventre durant aproximadament 11 mesos, al final dels

quals neix la cria, anomenada poltre, que és capaç de mantenir-se dempeus i córrer poc

després de néixer. La majoria de cavalls domèstics comencen a ser ensinistrat

amb sella o arnès a l'edat d'entre dos i quatre anys. Assoleixen l'adultesa als 5 anys i viuen

entre 25 i 30 anys.