catalunya 90

Catalunyawww.cgtcatalunya.catw Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Octubre 2007 • número 90 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat

Magreb,opulència iresistències Magreb,opulència iresistències

Foto

:D

ídac

Sal

au

No cal que ens remuntem a cap

història per dir amb claredat i sense

embuts que els anarcosindicalistes

no tenim rei i que la institució de la

monarquia es troba a anys llum

dels principis d’igualtat, llibertat i

justícia tal com els defensem en

aquest sindicat. Ni tan sols per mo-

tius cojunturals, com està recla-

mant el líder de la UGT estatal, es

pot defensar la figura de l’actual rei

d’Espanya. Perquè acceptar-lo

seria com acceptar el masclisme,

l’homofòbia, la societat de classes,

la successió de sang, els mèrits de

“ser fill de”, els privilegis, el milita-

risme, el franquisme, el catolicis-

me, l’estatisme i la “unidad indisolu-

ble de la patria”.

No té cap sentit que algú, posem

que qui fa ara de rei d’Espanya, pel

fet de néixer fill d’algú altre tingui

més drets que els qui no ho som.

No té cap sentit que la seva figu-

ra no es pugui criticar, no pugui ser

objecte de burla -i fins tot d’escarni-

i, el que encara és més greu, no té

cap mena de sentit que per cremar

la fotocòpia d’un retrat seu algú

pugui ser identificat, perseguit, por-

tat a l’Audiencia Nacional de Ma-

drid (cal que repetim que és un tri-

bunal d’excepció hereu dels

tribunals d’excepció franquistes

com el Tribunal de Orden Públi-

co?), acusat de delictes greus i se

l’amenaci amb la presó.

No té cap sentit que a un fotògraf

que fotografiava l’acte i estava tre-

ballant per al seu mitjà, se li dema-

ni el seu material de treball i se l’o-

bligui a lliurar-lo per tal d’identificar

els responsables de la crema de la

fotocòpia.

No té cap sentit que la dreta dura

digui que aquest acte de desobe-

diència pacífica és un acte de terro-

risme equiparable a posar una

bomba o a agredir algú.

No té cap sentit que la dreta en-

cara més dura ataqui el rei i li de-

mani l’abdicació en favor del seu fill

(no cal, si plega que no en vingui

cap altre!) i l’esquerreta nostrada

digui que el rei és la garantia màxi-

ma que hi hagi democràcia (estat

de dret deuen voler dir, però també

s’equivoquen) i acusin els pirò-

mans d’afavorir el PP amb la seva

crema.

No té sentit que vells presidents

de vells governs ens recordin velles

mentides mentre asseguren que

l’únic que funciona a l’Estat espa-

nyol és la monarquia, vella també.

No té cap sentit que l’humor tin-

gui una ratlla i no es pugui aplicar a

tots els ciutadans seguint els ma-

teixos paràmetres, tant si tenen la

sang blava com si la tenim roja. No

té cap sentit.

I tampoc té cap sentit lloar els

vells reis, siguin d’on siguin, i blas-

mar l’actual que governa aquestes

terres del món.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Octubre de 20072

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMITÈ CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya• Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ)• Federació de Sanitat de Catalunya• Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC)Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALSAnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 [email protected] Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 [email protected]. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornellà - [email protected]. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa de MontserratTel. 93 778 04 93Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 [email protected]ès NordAlfons XII, 109. 08912 [email protected]. i fax 93 383 18 03Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltrú - [email protected]. i fax 93 893 42 61MaresmePlaça Cuba, 18, 2n08302 Mataró - [email protected]. i fax 93 790 90 34Vallès OrientalFrancesc Macià, 5108100 Mollet - [email protected]. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALSGironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a17005 Girona - [email protected]. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19PonentAv. Catalunya, 82è25002 Lleida - [email protected]. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a, 43001 [email protected]. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80ManresaCircumval·lació, 77, 2n08240 Manresa - [email protected]. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59RubíColom, 3-508191 Rubí - [email protected]. i fax 93 588 17 96SabadellUnió, 5908201 Sabadell - [email protected]. i fax 93 745 01 97TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - [email protected]. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis08211 Castellar del Vallè[email protected]. i fax 93 714 21 21SallentClos, 5, 08650 Sallent - [email protected]. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?... EditorialNo té cap sentit la monarquia,no té cap sentit que hi hagi reis

“Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:

Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac

Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Col·laboren en

aquest número: Pep Juárez, Assemblea d’Acomiadats/des de Seat, CSO Can Vies, Josep Alomar,

Agustín Gómez, Anna Pujol, Santiago Fortuny, Jordi Suñé Morales, Isabel Ferragut, Josep M. Loste

Romero, Negres Tempestes, Salvem el Gaià, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de CGT.

Fotografies: Dídac Salau (portada) i Sol. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán

‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda)

977 340 883. Col·laboracions a: [email protected] i (cronologia) [email protected] compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.Més informació a http://cat.creativecommons.org/

Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dijous 20 de

setembre del 2007.

Tomeu Martí dins “Paradís Topical

all inclusive country”

“Érem feliços al nostre país-parctemàtic, / que, com l’estupidesa,no tenia fronteres. / Érem feliçosescoltant les nostres músiquesatàviques / i ballant les nostres

danses salvatges”

Còmic - Ácido Crítico

I tampoc té cap sentit no enten-

dre que la desobediència civil en

totes les seves formes és la verible

protagonista de tot aquest afer.

I tampoc té cap sentit no dir ni

mu davant dels actes de desobe-

diència civil més importants viscuts

en aquest país des de la lluita per

la insubmissió.

I tampoc té cap sentit oblidar pin-

tades com la de Vilamalla que

il·lustra aquest editorial, que algú

va penjar a Indymedia i que ens re-

corda d’on venim malgrat a alguns

els costi reconèixer-s’hi.

Agustín Gómez (Secretari deRelacions amb el Magreb de CGT)

El punt de partida del treballde CGT en el Magrib van serara fa 10 anys les narxes

contra l'atur i la precarietat que esvan organitzar al juny de 1997 finsa Amsterdam. Diferents columnesvan sortir des dels quatre punts car-dinals d'Europa. Un dels punts departida va ser Tànger. Això ens vaobligar a creuar l'estret i a contactar

amb l'Associació Nacional de Di-plomats/des en Atur del Marroc(ANDCM) que va suposar un des-cobriment per a nosaltres: una asso-ciació amb seccions en més de 100localitats de tot el Marroc, amb unfuncionament autònom, canvis con-tinus en els llocs de responsabilitat,unint la lluita concreta per aconse-guir treball amb plantejaments glo-bals de transformació social.

Tres anys després, la CGT signa-va un acord d'agermanament amb

la ANDCM que ens ha dut a unasolidaritat continuada: edició d'unllibre en castellà amb la història del'ANDCM, gires per l'Estat espan-yol de representants de l'associació,organització conjunta de la TrobadaInternacional contra l'atur i la pre-carietat en el 2006, presència deCGT en els congressos i en algunesassemblees nacionals, suport eco-nòmic per treure la seva revista,concentració conjunta al juliol de2006 a Tànger, participació en la

manifestació del 16 de maig d'a-quest any en record de Mustafa ElHanzaoui, militant de l'ANDCMassassinat a la comissaria de Kheni-fra en 1993...

Fins al 2003, la CGT va partici-par activament en la Red Dos Ori-llas, el que ens ha permès connectaramb el teixit associatiu del Nord delMarroc a nivell de tot tipus d'asso-ciacions: dones, barris, ecologistes,culturals, amazics (berbers).Aquesta connexió va produir una

experiència d'ajuda humanitària di-recta durant el terratrèmol d'al-Ho-ceima, cosa que no van fer ni elsgoverns ni les grans ONG espanyo-les i internacionals que veien laseva ajuda paralitzada en l'aeroporto en les magatzems de la FundacióMohamed V, mentre en els pobleshi faltava de tot. Tres furgonetes demedicines, aliments i roba de laCGT i altres col·lectius de la RedDos Orillas van ser lliurades direc-tament en els llogarets (douar) a tra-vés de Fòrum de Dones d'al-Hocei-ma.

A partir de l'any 2000, començatota l'operació (ja preparada ante-riorment per Hassan II) de la "tran-sició democràtica marroquina",acompanyada de la creixent pene-tració neocolonial, especialment dela UE, que va convertint el Marrocen el pati del darrere de la UE alqual s'exporta el model de desenvo-lupament andalús (turisme, cons-trucció, especulació del territori,agricultura intensiva, indústriescontaminants…) i de transició de-mocràtica a l'espanyola. Tot això esconcreta en una pluja de subven-cions amb el títol de "cooperació aldesenvolupament" que va condicio-nant les relacions entre associa-cions de l'una i l'altra riba, que co-mencen a buscar les fonts definançament i els partenaires, en-torn d'un model de relació basat enla dependència, els interessos eco-nòmics i en la conquesta de par-cel·les de poder. Aquesta realitat vainfluir en la Red Dos Orillas en laqual associacions d'ambdues ribesvan perdent interès en un planteja-ment global de cooperació, basat enel suport mutu, l'intercanvi d'expe-riències en plànol d'igualtat, l'auto-gestió i l'autonomia, i busquen fo-namentalment un espaisubvencionat i lligat a l'institucio-


REPORTATGEA tot el Magreb, neixen alternatives iresistències que fugen de l’autoritarisme ide l’estatalisme dins del sindicalisme

MAGREB

3

La “transiciódemocràticamarroquina” prepara elnou neocolonialisme

De riba a riba del Mediterrani

El treball amb associacions del Marroc i de suport a lluites diverses

continua a la pàgina 4 >

Col·lectiu CatalunaEn el marc de les relacions internacionals que desenvolupala Confederació General del Treball amb organitzacions,col·lectius i associacions de diferents països, tant de l'àmbitanarcosindicalista i llibertari com de l'esquerra revolucionà-ria o els moviments contra la globalització capitalista, unesde les que s'estan desenvolupant de forma més importantsón les que es porten a terme amb el Magreb, sobretot desde la CGT d'Andalusia i des de la Secretaria de Relacions In-ternacionals de la CGT.

En els últims anys, la CGT ha donat suport a lluites sindicalso socials diverses i ha establert relacions estables amb as-sociacions del Magreb, bàsicament del Marroc, però tambéd'Algèria o Tunísia. A nivell del Marroc amb l'Associació deDiplomats i Diplomades a l'Atur (ANDCM), amb l'AssociacióMarroquina de Drets Humans (AMDH), amb seccions de sin-dicats com la UMT, amb associacions vinculades a la RedDos Orillas, amb l'organització Via Democràtica, amb asso-ciacions amazics. A Argèlia, amb sindicats independentscom el SNAPAP, els amazics de la Cabília vinculats al CMA(Congrés Mundial Amazic), associacions de dones, periodis-

tes independents i d'esquerres... A Tunísia amb l'Associacióde Diplomats a l'Atur.

Des de la CGT s’estan obrint camí en les relacions entreorganitzacions i persones de les dues ribes de la Meditarrà-nia, un camí que ens ha de portar a establir relacions i a in-tercanviar lluites, idees i experiències, un camí que ha decontribuir a lluitar contra les directrius de la globalització ca-pitalista i a disminuir les brutals diferències econòmiquesexistents entre Europa i el Magreb. Cal que des de les duesribes treballem per construir una Mediterrània més justa i so-lidària. En això estem...


REPORTATGE

Jornades sobrela construcciód'un espaisindical delluita enl'àmbiteuromagrebí

Secretaria de RelacionsInternacionals de la CGT

La CGT va organitzar a Màlaga,durant els dies 28, 29 i 30 de

setembre de 2007, unes “Jornadesde debat internacional sobre la co-ordinació del sindicalisme de base iconnexió social en l'àmbit Euroma-grebí”. Aquesta trobada s'insereixen un treball de contactes i rela-cions amb organitzacions sindicalsi socials del Magreb que està des-envolupant la CGT des de fa unsanys.

En els últims temps, s'han pro-duït diverses trobades entre dife-rents organitzacions sindicals, tanten l'àmbit europeu, com en l’Euro-magrebí, o dit també d'altra maneraen l'àmbit mediterrani. Aquestestrobades han tingut com a objectiuoposar-se d'alguna forma a les polí-tiques neoliberals existents. Tambéi paral·lelament a aquestes trobadess'ha anat teixint una xarxa de rela-cions, coneixements, accions soli-dàries entre organitzacions de lariba nord i sud del Mediterrani,amb l'objectiu comú d'oposar-sed'alguna forma a les polítiques neo-liberals existents.

Per diferents motius, a data d'a-vui, ens trobem sense un espai quetingui l'estabilitat necessària perdesenvolupar una acció contra elneoliberalisme que, no només escaracteritzi per unes reivindica-cions justes, sinó per una pràcticasindical autònoma d'institucions,partits, religions, etc; per un fun-cionament de base, participatiu ihoritzontal; i per una actitud com-bativa que vagi més enllà de decla-racions formals.

Pensem que la fase de detecció ianàlisi del problema la tenim bas-tant avançada. Ja sabem qui és l'e-nemic i on està. Per això l'objectiuprincipal d'aquesta trobada de Mà-laga no era compartir grans exposi-cions sobre els diferents proble-mes, sinó aconseguir un consensper establir uns acords mínims, queens permetin desenvolupar accions,de tal forma que es visualitzi unaresposta clara i organitzada. Amés de xerrades-debat sobre el ne-oliberalisme en la zona mediterrà-nia amb ponents de les dues ribes, ide l'elaboració de conclusions ipropostes, es van realizar tallerssobre “Polítiques de les transnacio-nals, precarietat i immigració”;“Lluita per la Terra i medi am-bient”; “Drets socials i llibertats”;“Coordinació sindical en l'àmbiteuromagrebí”; i “Dona i àmbit eu-romagrebí”.

nal, amb un model jerarquitzat iprofessionalitzat de funcionament.

Però CGT ha continuat el seutreball de relació amb el movimentsindical marroquí, malgrat el con-trol dels grans sindicats per la bu-rocràcia sindical, els partits i, endefinitiva, pel poder. Hi ha sindi-cats i federacions amb gran in-fluència de l'esquerra sindical ambla qual comencem a col·laborar:solidaritat amb els obrers agríco-les, amb la UMT de Rabat, amb elssindicats de les col·lectivitats lo-cals, concretant les nostres rela-cions amb el comitè sindical del'organització Via Democràticaamb el qual anem estrenyent llaçosi coneixements des de realitatsconcretes i no des de plantejamentsideològics.

Al mateix temps, es dóna el fe-nomen de lluites obreres, que pre-nen diferents sigles sindicals peròque responen a lluites autònomesde fàbrica, que utilitzen el nomd'algun sindicat legal per poder ac-tuar i amb les quals CGT també haconnectat. El cas concret més clarés el de Delphi Tànger, on 500 tre-balladors van mantenir una lluitaradical d'un mes pels carrers deTànger i concentrats enfront del'empresa, estant en el sindicat delsislamistes del PJD, la UNMT, quenaturalment els va trair i els va dei-xar sols enfront de la repressió po-licial i als acomiadaments massiusde l'empresa.

Per comprendre el Marroc, calsaber que el Marroc actual és el re-sultat del colonialisme i de la sevaaliança amb el sultà, amb el Makh-zen, el poder feudal tradicional,basat en la ideologia àrab-islamis-ta. A principis del segle XX, enstrobem amb dos Marrocs clara-ment diferenciats: el 'bled el makh-zen', el territori sotmès a l'autoritatabsoluta del soldà, com príncepdels creients, pertanyent al mónàrab i musulmà. I el 'bled es siba',dissident, rebel, on no hi ha autori-tat central, on solament regeixenles lleis de la pròpia tribu, els terri-toris dels amazics. Però és el colo-nialisme, especialment el francès,qui va crear un estat fort, centralit-zat, sotmetent les tribus rebels perla força o per la corrupció, nome-nant caid i representants de l'admi-nistració central entre les tribus,trencant l'igualitarisme dominant,creant dintre d'aquestes elits sot-

meses al poder central, creant lescondicions perquè el futur rei delMarroc, Mohamed V pogués im-posar una monarquia absoluta, ba-sada en la ideologia àrab-islàmica,que imposà una llengua no parlada(l'àrab clàssic) en el sistema d'en-senyament i en l'administració(juntament amb el francès) i unamanipulació de l'islam al servei dePalau, del règim de la monarquiaalauita.

La situació actual és terrible-ment difícil. Tot fa pensar en unaofensiva de Palau contra tot movi-ment de resistència, amb el suportincondicional de la UE i dels EUA.A pesar del boicot massiu a leseleccions realitzades aquest mes desetembre (oficialment un 63 %d'abstenció, al qual cal afegir un 18% de vots nuls i prop d'un miliód'electors que ni tan sols s'han re-gistrat), que pobles sencers hanboicotejat les eleccions com SidiIfni, el Makhzen ha venut la imat-ge d'unes eleccions transparents idemocràtiques, on han participattots els partits legals, fins a 33 par-tits, fins i tot l'extrema esquerra(excepte Via Democràtica). Però elpoble marroquí ha sigut conscientque en les eleccions res no es juga:tot el poder està en mans del rei, apalau, on es decideix absolutamenttot el que passa en el país. El Parla-ment (amb representació de fins a20 partits) i el govern són mers

transmissors de les decisions reals.De nou torna el partit Istiqal,màxim representant d'aquesta ide-ologia nacionalista àrab-islàmica,guanyador de les eleccions, amb elcorrupte Abbas El Fassi al capda-vant (responsable de l'estafa a80.000 aturats que va suposar elcas Annajat, falsa empresa que ofe-ria 30.000 llocs de treball i cobrava100 euros per un examen mèdicobligatori en una clínica de Casa-blanca, tot això avalat pel Ministrede Treball d'aquell govern, Abbasel Fassi).

Enfront del Makhzen i la col·la-boració de la gran majoria dels par-tits de tots els colors, l'abstenció haestat defensada per diversos sec-tors: pel moviment amazic, movi-ment de gran base popular peròamb orientacions molt diversesque van des de postures racistes apostures de lluita conseqüent per laterra i les tradicions llibertàries icol·lectives de les tribus i les sevesconfederacions; pels islamistes ra-dicals del xeic Yasin que va avan-çant a poc a poc en la seva penetra-ció popular i que ha restatimportants vots als islamistes mo-derats del PJD; i els marxistes-leni-nistes de Via Democràtica, cadavegada més aïllats i reprimits enuna posició difícil pel que fa a l'es-querra dominant socialdemòcrata.

El Makhzen reprimeix, està col-pejant tota oposició real, sota la fa-

çana democràtica atorgada per laUE. La repressió està caient brutal-ment i violant tots els drets humanssobre els islamistes radicals, em-presonats per milers, sobre la resis-tència amazic en defensa de la terrai de l'aigua (deu de Ben Smim, es-tudiants del MCA de Meknes iErrachidia), sobre les lluites popu-lars contra la pujada de preus, lafalta d'equipaments sanitaris i edu-catius (repressió a Sefrou, Bouafra,Tan-Tan, Taroudant…) i sobrel'ANDCM, la AMDH (AssociacióMarroquina de Drets Humans) iVia Democràtica (19 presos del 1rde maig).

En aquest terreny, la CGT mantéestrets llaços amb l'AMDH, espe-cialment en el Nord) i amb el mo-viment amazic lligat a les lluitesobreres i socials en les seves zones(mines de Jbel Awam, camperolspobres de Taroudant). La democrà-cia marroquina és continuïtat delcolonialisme, i està basada en unrei amb poders absoluts, en unaunitat imposada amb la ideologiaàrab-islàmic, en un país majorità-riament amazic, i en la manipula-ció de la religió islàmica al serveidel príncep dels creients, el rei. En-front d'això, un poble que resisteix,a pesar de les traïcions, i que hadonat l'esquena a la farsa electoral.En aquest costat està la CGT, do-nant tot el suport que pot i enfortintles relacions existents.

> ve de la pàgina 3

Per l'alliberament delsdetinguts l’1 de maig al

Marroc i els presos polítics

Catalunya. Octubre de 2007 5

REPORTATGE

Oficina Central de l'AMDH

L 'Associació Marroquina deDrets Humans (AMDH) hacomençat la "Campanya

Llibertat" en solidaritat amb els 8activistes i sindicalistes detingutsel 1r de Maig de 2007 a diversesciutats del Marroc (vegeu “Cata-lunya” 88). L'AMDH reclama l'a-lliberament dels 8 detinguts, totsmembres de l'AMDH, i l'allibera-ment de tots els presos polítics delMarroc. Aquesta campanya, inicia-da a principis de setembre, coinci-deix amb la Campanya Internacio-nal llançada sobre el mateix temaper Amnesty International.

Objectius de la“Campanya LLIBERTAT":

-Emprendre iniciatives per a l'alli-berament dels 8 membres detin-guts de l'AMDH a Agadir (2), KsarEl Kebir (5) i Béni Mellal (1) quehan estat condemnats a penes de 3a 4 anys de presó ferma (a més deles multes) per "Atemptar contraels valors sagrats del regne".

-Exigir l'alliberament del Perio-dista Mustapha Hormat Allah con-demnat a 8 mesos de Presó.

-Prevenir la detenció (en cas denegativa de la crida en cassació)dels 9 militants de Béni Mellal (laimmensa majoria membres de laAMDH) condemnats a un any depresó ferma per haver atemptatcontra els Valors sagrats, solidarit-zant-se amb els detinguts del 1r demaig.

-Demanar l'alliberament de totsels presos polítics d'opinió al Ma-rroc.

A l'AMDH li concerneix en pri-mer lloc la Campanya “LLIBER-TAT", per una banda perquè la im-mensa majoria dels detinguts icondemnats (futurs detinguts) sónmembres de l'AMDH, per altrabanda perquè les detencions arbi-tràries i els judicis són unes viola-cions dels drets humans que direc-tament interpel·len a la nostraassociació, i al conjunt dels orga-nismes de Defensa dels Drets Hu-

mans de tot el món.D'aquesta manera, la Campanya

conté un primer propòsit donantbenefici per a les iniciatives parti-culars de la AMDH, un segon pro-pòsit amb les iniciatives col·lecti-ves en el marc de la “InstànciaNacional de Solidaritat amb elsDetinguts del 1 de Maig de 2007"(INSAD) que actua a nivell central

i regional, i un tercer propòsit queconcerneix Iniciatives de Solidari-tat dels membres i amics de laAMDH i organitzacions democrà-tiques de l'estranger.

Des de l'AMDH s'ha elaborat unmemoràndum "Llibertat per alsDetinguts del 1 de Maig" contenintles dades sobre les detencions i elsprocessos, sobre els detinguts (8) i

condemnats (9) i sobre les viola-cions que han caracteritzat aquestarepressió.

Amb la campanya es vol refor-çar el paper del INSAD al nivellcentral i regional a través de la cre-ació d'instàncies locals de solidari-tat amb els detinguts del 1r deMaig (ILSAD) A nivell delINSAD, les organitzacions demo-cràtiques directament concernidesper les detencions i condemnes sóncridades a constituir la columnaVertebral; es tracta de la AMDH(Associació Marroquina dels DretsHumans), el FMVJ (Fòrum Marroquí per a la Veritat i la Justí-cia), la UMT (Unió Marroquinadel Treball), la CDT (ConfederacióDemocràtica del Treball), ATTAC,PADS (Partit d'Avantguarda De-mocràtica i Socialista), PSU (PartitSocialista Unificat), Partit Via De-mocràtica, ANDCM (AssociacióNacional de Diplomats en Atur delMarroc) i del Comitè de les famí-lies dels detinguts.

S'han creat dos tipus de Peticióper a recollir signatures, una dirigi-da al conjunt de ciutadans ambl'objectiu d'arribar a un milió designants, i una altra a les organitza-cions tant al nivell nacional comlocal. També s'organitzen les visi-tes a tots els detinguts del 1r deMaig i el manteniment materialdels detinguts i les seves famílies.

En aquest període difícil traves-sat pel nostre país, necessitem queels militants demòcrates marro-quins a l'exterior, les organitza-cions de defensa dels Drets Hu-mans i les forces democràtiquessiguin solidàries amb el poble ma-rroquí, les seves forces democràti-ques i les víctimes de la repressió ide violacions dels Drets Humans.En l'AMDH, pensem que amb lanova situació caracteritzada per latendència a la regressió a nivell delrespecte de les llibertats i dels hu-mans drets, és temps de reprendreles pràctiques de lluita contra la re-pressió.

Més informació al web del'AMDH:http://www.amdh.org.ma/

CGT d'Andalusia:

http://www.novedadescgt.info/

Association Nationale des

Diplomès Chomeurs du Maroc

(ANDCM)

http://www.andcm.net/

Association Marocaine des

Droits Humains (AMDH)

http://www.amdh.org.ma/

Indymedia Estrecho (inclou

Radio Madiaq i Estrecho TV)

http://estrecho.indymedia.org/

Red Asociativa Dos Orillas

http://www.redasociativa.org/dosorillas/index.php

Congrés Mundial Amazic

http://es.wikipedia.org/wiki/Congreso_Mundial_Amazigh

Crida per les llibertats sindicals

i públiques a Algèria

http://appelalgerie.africa-web.org/

La Voie Democratique du Maroc

http://www.annahjaddimocrati.org/fr/

Webs de referència per saber-ne més

Trobada entrela CGTd'Andalusia i laUMT de la zonade Xaouen(Marroc)

CGT d’Andalusia

Durant els dies 8, 9, 10 i 11 d'a-gost, a Xaouen es va celebrar

la I Trobada entre la CGT d’Anda-lusia i la Union Marocaine du Tra-vail de Chaouen amb el lema "Perla solidaritat dels treballadors deles dues ribes de la Mediterrània".

En aquest marc, els participants,després de les presentacions, vandebatre una sèrie de punts. En pri-mer lloc, es va exposar les trajectò-ries sindicals de la UMT i la CGT ies va debatre sobre la realitat sindi-cal a nivell internacional, nacional,regional i local. També es va expo-sar el codi de treball marroquí il’espanyol, realitzant un intercanvid'experiències sobre els problemesgenerals i locals. Es va debatresobre la situació dels treballadorsen els dos estats en un context ca-racteritzat per un atac salvatge icontinuat del capitalisme mundialsobre els drets i les conquestes delstreballadors i treballadores.

Després d'haver decidit deixar elcamí obert a la col·laboració entreambdós sindicats i seguir organit-zant trobades que continuin la soli-daritat entre ambdues organitza-cions, es van acordar els següentspunts:1) El rebuig de la cimera UE/Àfricaque se celebrarà aquest any a Lis-boa perquè aquesta cimera no solu-cionarà els problemes d'Àfrica; percontra, reforçarà les èlits domi-nants i la continuïtat del neocolo-nialisme.2) Per contra, les nostres relacionsestan basades sobre els principis dela solidaritat, el suport mutu i l'a-mistat real entre nosaltres.3) Expressar la nostra solidaritatamb els detinguts de l’1 de maig aKsar-el-Kebir, Agadir i Beni Me-llal. Exigim als responsables el seualliberament immediat i sense con-dicions. Per a això continuarem enla campanya nacional i internacio-nal fins a aconseguir-ho.4) Expressar la nostra solidaritatamb els treballadors en vaga de lamina de Jerada (Marroc) donantsuport a les seves reivindicacions.5) Manifestar la nostra protesta perla repressió de la llibertat de prem-sa als estats espanyol marroquí ("El Jueves", "El Watan-al-an", "Ni-chane", "Tel quel"…). Demanemel sobresseïment dels judicis als pe-riodistes processats.6) L'acord entre nosaltres per a unacol·laboració en la sindicació delstreballadors i treballadores marro-quís a l'Estat espanyol per defensarels seus drets.

Valorem positivament els resul-tats de la trobada.

Col·lectiu Catalunya

L a situació a Inoxfil nomésés la punta de l'iceberg delque està passat a la comar-

ca de l'Anoia en els últims mesos,el tancament recent Copo-Feher ol'ERO de Furas en serien altresexemples. Una altra de les empre-ses amb problemes és Funosa, lamés important del metall a la co-marca, que planteja la congelacióde salaris per al 2007, és a dir unaugment zero.

La situació existent ha provocatque la Federació Comarcal de l'A-noia de la CGT hagi fet una cridapública a la mobilització dels tre-balladors i a la implicació de la

resta de sindicats i al món associa-tiu de la comarca, davant d'una si-tuació de crisi que es va agreujant

enmig de la passivitat dels partitspolítics i les institucions, crisi queafecta especialment els sectors del

metall, la pell i el gènere de punt.Des de la CGT es considera que

cal una mobilització activa de lacomarca per fer front al tancamentd'empreses, a l'increment de l'atur ia la precarietat existent, en un con-text cada dia hi ha més gent que tédificultats per arribar a finals demes o que no té res per a aguanyar-se la vida. En aquest sentit des deCGT es remarca que moltes em-preses fan un abús de la contracta-ció a través d'ETT o de les horesextres.

També reclamen una connexióferroviària de Renfe per a la co-marca per facilitar les comunica-cions i el transport amb l'àrea deBarcelona.

TREBALL-ECONOMIALa feina de l’anarcosindicat no és nomésresistir sinó també proposar com volem quesigui el nostre treball mentre en tinguem

La lipoatròfiamuscular, unanova malaltia en‘edificis malalts’

Crida a la mobilitzacióper aturar la crisi

econòmica de l'Anoia


Un nou Expedient de Regulació d'Ocupació a Inoxfil(a Igualada) afectarà un total de noranta-tres treballadors


L 'empresa igualadina Inoxfil,dedicada al fil d'acer inoxida-

ble, va decidir a primers de setem-bre presentar un expedient de regu-lació d'ocupació (ERO) a causa dela davallada de la producció, unERO que en principi havia d'afec-tar 126 treballadors de la plantilla,d'un total de 172 empleats que téactualment Inoxfil, i que finalmentafectarà 93 persones. Aquest és elsegon ERO que pateix l'empresaen els darrers tres anys.

CCOO i CGT són les dues for-ces sindicals que conformen el Co-mitè d'Empresa. Pel que fa a CGT,va mostrar la seva oposició a l'EROdes del començament. Represen-tants de la direcció d'Inoxfil i delComitè d’Empresa van realitzar di-verses reunions per donar una sor-tida al tema. Finalment, el 10 desetembre, la direcció d'Inoxfil i elsrepresentants sindicals van arribara un preacord sobre l'expedient deregulació temporal, que afectariafinalment 93 persones que es que-darien sense feina durant 30 dies.Des del Comitè d'Empresa, els re-presentants de la CGT, no estavensatisfets amb el preacord, però elvan proposar a la resta de treballa-dors perquè l'empresa havia deixatmolt clar que era la seva últimaoferta. Un total de 46 dels 58 treba-lladors d'Inoxfil que van assistir al'assemblea general realitzada el 13

de setembre van acceptar el prea-cord al qual el Comitè i la direccióde l'empresa havien arribat dimartssobre l'ERO. Com que la plantillava votar a favor del preacord, desde la CGT es va desestimar convo-car mobilitzacions contra l'ERO.La suspensió dels contractes esduria a terme al llarg de 60 dies apartir de l'1 d'octubre. Els 93 afec-tats es dividirien en dos grups. Sesuspendria de contracte durant 15dies el primer grup, després 15 diesmés el segon, de nou 15 dies el pri-mer grup i finalment 15 més elsegon. D'aquesta manera, els 93treballadors passarien 30 diessense treballar. L'empresa comple-tarà el 100% del salari. L'expedientno afectarà els més grans de 50anys, com tampoc les persones ales quals els venç el contracte du-rant el període de suspensió, a quila direcció s'ha compromès a con-tractar de nou si té més feina. Amés, han aconseguit una millora enla prima per producció.

Polèmica

Una de les qüestions més polèmi-ques de la negociació ha estat el fetque durant els dies que els treballa-dors estiguin a l'atur l'empresaaportaria els diners que faltin fins aarribar a la totalitat del sou. Els sin-dicats alertaven que l'empresa noaporta la mateixa quantitat econò-mica a tots els treballadors a causa

de la seva situació familiar i recla-maren que no s'aprofiti de la dife-rència per estalviar diners. A més,hi ha 18 empleats que, a més del'expedient, ja estan afectats per labossa horària, una mesura per evi-tar la crisi i que consisteix tambéen retallades temporals d'aquestpersonal.

L'estiu passat, els empleats d'I-noxfil ja havien protagonitzar ca-torze jornades de vaga per reivindi-car millores salarials, que vanacabar amb una pujada del sou peltorn americà, ja que els treballa-dors trobaven molt per sota la re-muneració obtinguda dels plusos.L'acord es va aprovar a mitjan ju-liol amb 87 vots a favor i 18 encontra, després d' una manifestaciópacífica de més de 60 treballadorsdels 134 que estaven cridats a lavaga pels carrers d'Igualada i unanegociació fallida al mes de juny.Formalitzat el pacte, el comitè devaga d' Inoxfil va valorar de mane-ra molt positiva l' acord perquè lesmillores pactades no només bene-ficien el personal que es va decla-rar en vaga, sinó que és una milloraque afecta tota la plantilla, acordsque s'estan complint tal com es vapactar en el seu moment.

Els problemes de la firma dedi-cada a la fabricació de filferro d'a-cer inoxidable no són recents. In-oxfil ja va haver de presentar, l'any2005, un expedient de suspensiótemporal de contractes de 152 tre-

balladors durant tres setmanes re-partides entre els mesos de maig,juny i juliol a causa d' una davalla-da de les comandes a l'estiu. Elsproblemes van ressorgir l'estiu del2006 davant la pressió dels emple-ats que reivindicaven diverses mi-llores laborals. Després de catorzedies de vaga, direcció i treballadorsvan arribar a un acord, no sense laintervenció del Departament deTreball.

Inoxfil és a Igualada des de1990, pertany al grup Acerinox, iera una de les empreses amb mésfacturació de la comarca de l'A-noia. El 2002 figurava entre elsgrups empresarials més importantsde Catalunya segons un estudi del'empresa Dun and Bradstreet(D&B) i el Centre d'Innovació iDesenvolupament Empresarial(CIDEM) i era la tercera empresade l'Anoia en facturació, nomésper darrere de Vives Vidal i la Cor-poració Valls. Els representantsdels treballadors mostren la sevapreocupació per l'evolució de l'em-presa. Segons denuncia la CGT elgran problema d'Inoxfil va ser unainversió que es va fer fa uns anys,es va construir una altra nau ambmaquinària, augmentant la produc-ció, però mai s'ha arribat a la capa-citat de producció que té l'empresa.Acerinox, també compta amb unaaltra planta a Algecires, on tambées travessen problemes de caire la-boral.

Repressió ipersecuciósindical contrala CGT a Madelde Centelles

Secció Sindical CGT Madel AirTechnical Difusión SA

El 26 de juliol es va realitzar unaconcentració davant del jutjat

social 14 de Barcelona amb motiude la realització del judici per per-secució sindical a la nostra com-panya Amparo Soriano, secretàriade la Secció Sindical de Confede-ració General del Treball a MadelAir Technical Difusión SA, empre-sa del metall de la localitat de Cen-telles (a la comarca d'Osona).

Per reclamar els drets dels treba-lladors i treballadores de la fàbrica,sobretot en matèria de salut laboral,la companya era acorralada tantpersonalment com sindicalmentper part de la Direcció de l'empre-sa. Els delegats d'UGT, que al prin-cipi donaven suport a la nostracompanya, en assabentar-se quehavia denunciat l'empresa, li vanretirar el seu suport.

A la companya se li va imposarun canvi de lloc de treball senseprevi avís. Aquest lloc de treballestà aïllat de la resta de la plantilla isempre havia estat ocupat per doshomes, donat l'esforç físic que calrealitzar. Tot això va ocasionar a lanostra companya una greu lesió al'esquena i finalment es va veureobligada a agafar la baixa per de-pressió a causa de les amenaces ipressions sofertes per part de l'em-presa.

Des de la Secció Sindical deMadel i la Fedració Local de Bar-celona es va iniciar una campanyade solidaritat amb la companya, endefensa de la llibertat sindical icontra la repressió que pateix laCGT a Madel.

Podeu deanar més informaciósobre el tema a: [email protected]

El reportatge‘Els 210 de SAS’ja es potvisionar a laxarxaEls i les qui no va vareu poderveure el reportatge “Els 210 deSAS” que TV3 va emetre dins del’espai “El màster” fa unes setma-nes, el podeu visionar a Internetanant a la següent adreça:http://www.nodo50.org/rebelde-

mule/foro/viewtopic.php?t=3654


TREBALL-ECONOMIA

Pinotxo,Maragall i l’inicide curs

Emili Cortsavitarte

El 12 de setembre, va començarun nou curs escolar. La propa-

ganda institucional del Departa-ment d’Educació, d’alguns mitjanssuposadament independents i el si-lenci còmplice de certs sindicatsens transportaren novament al pa-radís català i progressista:1.136.000 alumnes (79.200 nous),85.000 docents (6.800 opositorsaprovats enguany), 44.000 interinsi substituts (10.500 nous) per qual-sevol eventualitat, 107 nous cen-tres, extensió de la 6a hora a tots elscentres públics de primària de loca-litats entre 5.000 i 10.000 habitantsi tres grans objectius: l'impuls de latercera llengua (anglès), la reim-plantació de la immersió lingüísti-ca i una major autonomia dels cen-tres educatius.

Però la realitat és una altra. Lesfamílies suporten la tornada méscara de l’Estat: 630 euros per alum-ne en un centre públic i 1.480euros en un centre privat (la majo-ria concertats) La gratuïtat no és undels objectius prioritaris del Depar-tament.

Els barracots escolars als centrespúblics han augmentat un 10%(802 en total), la qual cosa demos-tra que el Departament no té volun-tat o és incapaç de fer front a l’aug-ment de demanda escolar pública.

Una part de la patronal de la pri-vada concertada vulnera les nor-mes de matriculació i les oficinesúniques de matriculació (que hau-rien de vetllar per l’equitat en lamatriculació en centres subvencio-nats amb fons públics) són decora-tives. Els centres públics assumei-xen el 82% de l’alumnat immigrantmentre es permeten les pràctiquesselectives xenòfobes de la privadaconcertada. No obstant, s’incre-menten les seves subvencions.

En molts centres públiques, lesràtios alumnes/professors a l’aulasuperen al setembre el que esta-bleix la LOE. Al llarg del curs,aquest excés d’alumnes a l’aulas’incrementa per l’arribada i esco-larització de nouvinguts. Aquestacircumstància repercuteix negati-vament en l’atenció personalitzada.

D'altra banda, el professorat inte-rí i substitut està sotmès a més mo-bilitat geogràfica (de poder treba-llar en 4 comarques a totes les deTarragona, Lleida i Girona o 2 Ser-veis Territorials en Barcelona) imés mobilitat funcional (molts pro-fessors de secundària es veuranobligats per les circumstàncies a fersubstitucions a primària). Us heufixat que el nas del conseller Mara-gall se sembla el de Pinotxo?

Secció Sindical de CGT a Sitel (Barcelona

‘Que s’acabi l’actitudprepotent de l’empresa’

E N T R E V I S T A

Josep Garganté

-Quan es crea la Secció Sindical

de CGT a Sitel?

-Es crea al maig de 2006, al no-vembre de 2006 obté per primeravegada representació en el Comitèd'Empresa, en unes eleccions par-cials on obté dos delegats.

El 28 de maig de 2007, obté 7delegats en les eleccions al nouComitè d'Empresa.-Sabem que fa uns mesos la di-

recció de Sitel va acomiadar dos

companys de CGT. Podeu expli-

car-nos què va succeir? Quina

ha estat la resposta sindical i

com està el tema actualment?

-Des que al novembre de 2006 vanobtenir representació sindical elsmembres de la Secció reclamavena l'empresa un local on poder exer-cir la labor sindical.

L'empresa els el va negar, per laqual cosa es va denunciar la situa-ció davant Inspecció de Treball.Passades les eleccions del 28 demaig, en què es van augmentar elsdelegats de CGT en el Comitèd'Empresa, seguien sense local elsmembres de la Secció.

L'empresa, a més, incomplia unrequeriment d'inspecció de treballque obligava a donar un local aCGT en un termini de deu dies.Transcorreguts més de 20 dies desd'aquest requeriment i veient quel'empresa no complia amb aquest,valorant la situació de repressiósindical i discriminació ja que elsaltres dos sindicats (CCOO i UGT)sí que gaudeixen de local sindicaldes de fa anys, els membres de laSecció, Sergio Bilotta i Alexis Es-tefanía decideixen habilitar unlocal sindical sense causar desper-fectes en uns locals que l'empresaja havia destinat per a ús sindicalper a les altres dues seccions ante-riorment esmentades, que al seu

torn es negaven a moure's dels lo-cals que ja gaudien en considerarels nous més petits.

Aquesta habilitació es realitzaen hora i mitja, sense causar danyalgun, ni a cap persona ni a capmaterial, com hi ha fotos que hodemostren. Sorprèn la rapidesaamb què els companys van moureaquest panell de pladur si es com-para amb la lentitud de l'empresaque en un any no havia lliurat localsindical a CGT.

A l'endemà, els Mossos d'Esqua-dra, requerits per l'empresa i em-prant la força, van trencar el panysense contactar amb cap membrede la Secció Sindical. Al poctemps, i després d'obrir expedientcontradictori contra Sergio i Ale-xis, l'empresa els acomiada mentreel primer estava de vacances paga-des per l'empresa.

Després de diverses mobilitza-cions, actualment, esperem quel'empresa acudeixi el dia 18 de se-tembre a la conciliació previstaamb mediadors de la Generalitatabans de dur el conflicte al terrenyjudicial, s’acabi la seva actitud in-tolerant i prepotent i readmeti elscompanys o intenti trobar una so-lució raonable i satisfactòria per a

les dues parts.-Quina és la situació general en

el sector del Telemàrqueting?

Quines són les demandes labo-

rals concretes dels treballadors

de Sitel?

-La situació és realment precària.Els salaris es troben congelats ambla complicitat dels atres dos sindi-cats majoritaris, que malgrat dispo-sar fins i tot d'alliberats no lluitenper millorar les condicions dels tre-balladors, ni donen suport a cap deles iniciatives que emprèn CGT.Lluny d'això, les condemna i elstatxa de vàndals i pocavergonyescom ha succeït amb els dos com-panys acomiadats.

El Conveni Col·lectiu Estatal deTelemàrqueting, actualment envigor mentre es negocia el pròxim,és summament ambigu, permetentd'aquesta manera que les empresesinterpretin sempre al seu favor lesnormatives i perjudiquin sistemàti-cament el conjunt dels treballa-dors. Respecte al nou Conveni, lasituació pinta bastant malament,pel posicionament dels altres sindi-cats i l'actitud xulesca de la patro-nal, que amenaça amb deslocalit-zació, acomiadaments i ERO cadavegada que s'intenta incloure algun

punt beneficiós pels treballadors.Les principals demandes dels

treballadors de Sitel passen perconciliar la vida laboral amb lapersonal, fins a l'obtenció de dispo-sar d'un sou digne, que no arriba nias mil euros, passant per moltes al-tres reclamacions legítimes com lade poder respirar entre trucada itrucada.-Com és la vostra manera de tre-

ballar com a Secció (assemblees,

fulles informatives, denúncies,

etc.) i com ha estat la resposta de

la plantilla?

-Com a representants de CGT, lanostra manera de treballar és as-sembleària, la comunicació ambels treballadors és fonamentalmentmitjançant comunicats informatiusen què es pretén crear consciènciade lluita i de la situació general delsector. També estem creant una pà-gina web i per descomptat a travésd’email i personalment, encara queaquesta última opció es veu limita-da pels cinc minuts de descans dequè disposen els treballadors acada hora com a únic moment quepoden parlar lliurement. Tambés'han organitzat permanències enel local del Comitè d'Empresa peratendre les inquietuds i propostesdels afiliats i treballadors en gene-ral.-Com estan les relacions amb les

altres forces sindicals? Hi ha

hagut suport en el cas dels aco-

miadaments?

-Actualment i transcorreguts totjust tres mesos des de les eleccionsi la creació del Comitè d'Empresa,les relacions estan totalment tren-cades. Respecte als acomiada-ments, com a sindicats no ens handonat suport, és més, ens han qua-lificat de vàndals i pocavergonyes,no obstant això a nivell personal,molts d'aquests delegats han posatla seva signatura per demanar la re-admissió dels companys.

LA MIRADAINDISCRETA

En lluita a Sitel per la readmissió de dos companys


Continua la campanya de soli-daritat amb Sergio i Alexis,

els dos companys de CGT acomia-dats per l'empresa de telemarque-ting Sitel a Barcelona. Un d'ells ésdelegat de CGT al comitè d'empre-sa i l'altre secretari general de lasecció sindical.

El motiu d'aquest acomiadament

és l'haver realitzat una acció sindi-cal en defensa dels drets dels treba-lladors i exigir tenir un local sindi-cal per a la secció sindical de CGTon atendre als afiliats i treballadorsde la seva empresa. La direcció deSitel s'ha negat reiteradament acomplir amb la legalitat i no ha ac-cedit en cap moment a lliurar a laCGT un local on poder realitzar lestasques sindicals més bàsiques

(vegeu “Catalunya” 89).El 21 d'agost uns 40 militants de

la CGT es van concentrar davant laseu de Sitel a Barcelona, situada alc/Fluvià. El 17 de setembre es varealitzar una nova concentració ales portes de l'empresa. I la cam-panya continuarà en defensa delsdrets sindicals bàsics a Sitel, per lareadmissió dels companys i contrala repressió que pateix la CGT en

aquesta empresa. Recordem que el compte de soli-

daritat per col·laborar en la cam-panya és 2100-0647-90-0200229088 (indiqueu qui fal'ingrés i el concepte acomiada-ments Sitel).

Més informació al web de la sec-ció sindical de CGT a Sitel:http://www.cgtbarcelona.org/si-

telcgtbarcelona/


TREBALL-ECONOMIA

Col·lectiu CatalunyaEls treballadors de les contractes isubcontractes de Telefónica vandecidir en assemblea realitzada el5 de setembre, reprendre la vaga deles contractes i subcontractes el di-jous 27 i el divendres 28 de setem-bre.

Diverses demarcacions més vandecidir sumar-se a aquesta mobilit-zació, que el passat mes de juliol(del 20 al 23) es va realitzar unaprimera vaga a Catalunya, espe-cialment a Barcelona (veure Cata-lunya nº 89). Després de l'estiu ihavent deixat la mobilització ensuspens, els treballadors es van re-trobar per a analitzar la situació ivalorar com reprendre la mobilit-zació. Van estar d'acord en la ne-cessitat de continuar amb la vaga.

La qüestió més important era de-cidir quines dates triaríen per a lavaga. Per això van decidir deixarun marge de temps un temps per apoder realitzar rondes d'assemble-es per les centrals i centres de tre-ball, conscients que cal fer un es-forç d'informació gran i dediscussió democràtica en assem-blea perquè la vaga sigui un èxit. Itambé, calia coordinar-se amb di-verses províncies que havien mani-festat la seva disposició a mobilit-zar-se conjuntament. Aquestesprovíncies serien Almería, A Coru-ña, Valladolid, Madrid, Màlaga,Toledo, València, Alacant i potseraltres més. Això representa un saltimportantíssim en la vaga. S'haencès la metxa i l'exemple de Bar-celona, i el de Liteyca a A Coruñaon han mantingut 16 dies de vagaindefinida, cundeix en altres partsde l'Estat.

Per tot això, i degut al fet que lareunió de CCOO i UGT amb la Pa-tronal del Metall es va anunciar pera la setmana del 17 al 24 de setem-

bre, van decidir proposar que lavaga es reprengués el dijous 27 idivendres 28 de setembre, amb ca-ràcter indefinit (és a dir tots els di-jous i divendres, setmanalment, apartir del 27). D'aquesta forma, te-nien marge per a valorar què haviasortit d'aquesta reunió.

Sobre l'anterior vaga cal dir queles empreses han descomptat devegades, 4 dies de sou a les perso-nes que van fer vaga i que teniencontracte de dilluns a diumenge.Aquest fet ha de denunciar-se, jaque només et poden descomptarels 4 dies en cas que existeixi uncalendari de torns publicat on s'a-nunciï quins festius tindràs. Comaixò no existeix gairebé en cap em-presa, animen a qui li hagi passatque es posi en contacte amb ellsper a denunciar. Per això, modifi-quen el format de vaga perquè noes produeixin nous casos i per atenir més capacitat de controlsobre la vaga, ja que el cap de set-

mana quedava una mica en l'aire.Per això, es planteja per a dijous idivendres, el 27 i 28.

Després de la vaga del 20 juliolestem d'acord que en les empreseson es va secundar la vaga, les pa-tronals van expressar el seu interèsa arribar a acords amb els treballa-dors. Per tant la mobilització és útili la vaga del 27 i 28 és l'oportunitatmés propera per a fer canviar lesnostres condicions de treball, exi-gint sobretot l'augment del salaribase ja que no podem permetre'nsestar cotitzant per 900 euros a laseguretat social, cobrar la pensióde jubilació i la baixa per malaltiao accident entorn a aquesta quanti-tat. Si estem de baixa, tenim dret aseguir menjant i pagant els nostreshabitatges.

Les reivindicacions de la vagasón:- Contractes fixos, tenint en comp-te que el treball realitzat per lescontractes és permanent i fins i tot

amb previsió creixent.- Augment progressiu i significatiudel sou base fins a arribar a nivellssimilars als quals perceben pel ma-teix treball els treballadors de Tele-fònica.- Reduir la jornada vigent i regulari compensar els treballs de dissabtei diumenge amb un altre dia lliureen compensació, a més del paga-ment de festius. Eliminació de lesjornades que superen les 40 horessetmanals o les 1650 anuals.- Que es cotitzin a la seguretat so-cial i que es paguin les hores ex-traordinàries.- Compliment efectiu de la legisla-ció vigent en matèria de salut labo-ral, amb aplicació de la normativaacordada en l'empresa principalTelefònica. Pla de formació tècnicai en salut laboral.Més info: contractesisubcontrac-

[email protected]

www.teleafonica.net

http://teleafonica.blogspot.com/

Més vagues a contractes isubcontractes de Telefónica

Assemblea d'acomiadats/es deSeat

La situació dels acomiadatspendents de reingressar és

cada vegada pitjor. Cada dia quepassa se'ns va esgotant el períodede prestació d'atur, i veiem coms'acosta el final del 2007 sense quela promesa de reingrés que van ferels signants de l'acord d'acomiada-ments es compleixi.

El ritme de reingressos va serparalitzat per la direcció de l'em-presa després d'arribar al recentacord de prejubilacions. Les cúpu-les sindicals signants d'UGT iCCOO van anunciar que els com-

panys i companyes pendents dereingressar ho farien a partir delmes de juliol, però aquestes pro-meses se les va emportar el vent, ia dia d'avui tenim constància quetampoc reingressaran a principisde setembre.

D'altra banda, és conegut que ladirecció de Seat ha continuat realit-zant nous contractes en lloc dereingresar als acomiadats pen-dents, sense que els dirigents sindi-cals signants de l'acord d'acomia-daments s'hi hagin oposat o, si mésno, protestat. Però Seat no nomésno ha contractat els acomiadatspendents de reingresar des de famés de quatre mesos, tampoc no

ha realitzat noves revisions mèdi-ques als acomiadats pendents dereingrés. A més, hi ha 12 com-panys que havent realitzat la revi-sió mèdica, alguns fa prop d'unany, i ser declarats aptes pels ser-veis mèdics, no reben cap notíciasobre si tornaran o no finalment atreballar en Seat.

Sens dubte, l'absència de criterisobjectius i transparents en la rein-corporació dels acomiadats, aixícom l'absència d'un calendari dereingressos i d'una data límit, hafacilitat els objectius de la direccióde Seat de paralitzar els reingres-sos des de fa diversos mesos.

Companys i companyes, els aco-

miadats i les acomiadades necessi-tem la vostra solidaritat per a des-bloquejar aquesta situació i acon-seguir la readmissió de tots elsacomiadats i acomiadades que enel seu moment van manifestar laseva voluntat de tornar a treballaren Seat. Cal exigir a Seat el rein-grés de tots els acomiadats, tambécal recordar als dirigents sindicalssignants de l'acord d'acomiada-ments les promeses que van fer dereingrés de tots els acomiadats/es,cal exigir que compleixin la sevaparaula i que pressionin a l'empre-sa, i si no, que denunciïn l'acord siconsideren que Seat ho incom-pleix.

OPINIÓ: Seat: continuen pendents de reingrés 138 acomiadats iacomiadades. La lluita continua. Solidaritat!

L’ALTRA REALITAT

És necessàriauna llei devaga?

Pepe Berlanga

Amb motiu de recordar-nos, elsmitjans de comunicació

aquest estiu, l'ocupació de les pis-tes de l'aeroport del Prat del passatany pels treballadors i les treballa-dores, em va venir a la memòria laquantitat de despropòsits que enaquest moment van il·lustrar aques-ta acció. A la palestra van tornar arajar aquells il·luminats que, periò-dicament, vénen reclamant la ne-cessitat d'una llei de vaga que cana-litzi les que consideren excessivesprotestes laborals. Casualment, elsmateixos que davant qualsevol rei-vindicació dels treballadors es po-sicionen automàticament en contrad'ells.

Interessadament solen oblidarque el dret de vaga és una conques-ta del moviment obrer que recupe-rem en plena transició democràticadesprés de gairebé quaranta anysque fos perseguida i prohibida, ca-llant que moltes de les conquestesde què ara gaudim els treballadors iles trebaladores són el resultat del'exercici de la vaga.

Solen defensar que l'actual regu-lació és preconstitucional, el queno deixa de ser cert, però ocultenque el Reial decret-Llei de 4 demarç de 1977 que la regula va serinterpretat per una Sentència delTribunal Constitucional de 8 d'abrilde 1981, que en síntesi només ad-metia la il·legalitat de la vaga quanes convoqui per raons polítiquessense motivació laboral, quan tractid'alterar els pactes en un ConveniCol·lectiu o quan contravingui eldisposat en el decret llei de vaga;igualment, l'abundant jurisprudèn-cia generada des de llavors ha anatconfigurant un marc que fa inne-cessària de nou la seva regulació.

Ara bé, el que pretenen de debòés imposar uns serveis mínims abu-sius que minimitzin l'exercici deldret democràtic i constitucional a lavaga, així com que l'empresaripugui afeblir els seus efectes, tor-nant de nou a oblidar pel camí la si-tuació de desigualtat en què enstrobem els treballadors enfront delsempresaris

En tot cas, els sindicats som elsprimers interessats que la ciutada-nia participi de les nostres justes re-clamacions, que entengui que l'e-xercici d'aquest dret arriba quantotes les vies de negociació s'hanesgotat. Evidentment, que parlinsobre les convocatòries realitzadesper estaments corporatius i queabusen de la seva situació privile-giada, en qualsevol cas, l'únic esce-nari possible és que siguem els ma-teixos sindicats qui autorreguleml'exercici del dret a la vaga.


TREBALL-ECONOMIA

Passió i odi perChávez

Vicent Martínez

Passions i odis són els que acon-segueix despertar el dirigent

veneçolà Hugo Chávez, al qual ladreta i una part de l’esquerra titllende dictador (o de protodictador) iuna altra part de l’esquerra el posacom a exemple a seguir i represen-tant (com el mateix Chávez es de-clara) del nou socialisme. Totes leslleis o mesures que proposa sónsusceptibles de ser criticades dura-ment o defensades apassionada-ment: quan una televisió opositorano se li renova la llicència, quandecideix que pot optar a més de dosmandats, o quan es legisla sobre leslimitacions a l’hora de posar elnom a fills i filles. En tots els casos,res que no haja passat a una demo-cràcia occidental, però que quansón decisions preses pel polític ve-neçolà acaben envoltades de polè-mica.

Personalment, em desperta des-confiança, sobretot pel seu estil po-pulista i perquè, en el fons, entreels odis i les passions, tampocpodem saber d’una manera míni-mament imparcial què es el queestà passat allí. I, per tant, ni quesiga per precaució, no sóc dels quesent passió per Chávez. Només vullapuntar dues mesures que ha presen la nova reforma constitucionalque em semblen interessants: peruna banda, la reducció de la jorna-da de treball a sis hores al dia i perl’altre l’impuls a la propietatcol·lectiva (de les empreses). I ésimportant perquè obre dos frontsals quals l’esquerra sembla haverrenunciat: reduir la jornada laborali portar la democràcia al món del’empresa.

Menys l’experiment francès deles 35 hores, que Sarkozy semblaque eliminarà en breu, ni els partitspolítics ni els moviments socialstenen, en un espai central del seuprogramari polític, la reducció d’-hores treballades per millorar laqualitat de vida de la classe treba-lladora.

I si almenys la reducció de jorna-da està present en els principis d’al-guna entitat, sense ocupar un espaimassa destacat, encara són moltsmenys els que parlen de democrati-zar les empreses i que els treballa-dors passen a ser una peça clau dinsde la presa de decisions. I en aquestsentit caminen les dues propostesde Chávez, dues propostes que nohan tingut massa ressò, però queem sembla que són de les més inte-ressants que un govern d’esquerres,o dit d’esquerres, haja volgut im-pulsar. Interessants per innovado-res i també per atrevides, ja que sóndos temes tabú en un sistema capi-talista com l’actual que, excepte aAmèrica Llatina, tendeix cap a ladretanitzatió.

Davant la mobilització delstècnics superiors sanitaris iels auxiliars d'infermeria

Antonio Mancebo, SecretariGeneral Federació Sanitat CGTCatalunya

Des de CGT creiem neces-sària una valoració de lasituació, passat un any,

sobre la problemàtica suscitada enl'àmbit de les Formacions Profes-sionals Sanitàries, en concret sobreel conflicte generat en la formació iqualificació professional dels Au-xiliars d'Infermeria i dels TècnicsSuperiors Sanitaris, amb l'objected'acabar d'una vegada per sempreamb la desigualtat actual.

Des de fa anys, els tècnics estanlluitant perquè la seva titulació esconverteixi en grau universitaricom succeeix en la majoria de paï-sos de la Unió Europea (UE), aixícom per a adaptar la formació delcol·lectiu d'auxiliars d'infermeria ales funcions que en realitat desen-volupen, però per la falta de volun-tat política de l'administració detorn i la falta de confiança en laforça d'ambdós col·lectius a acon-seguir els seus objectius, la veritatés que els ha dut, creiem excessiva-ment, a dipositar massa expectati-ves que els sindicats majoritaris(CCOO i UGT) assolirien arrencara l'administració les seves justesdemandes. És evident, que desprésdel temps transcorregut, ha demos-trat ser un greu error, ja que no s'haaconseguit l'objectiu desitjat.

Des de CGT, creiem que els sin-dicats majoritaris (CCOO i UGT)no han tingut mai una voluntatclara de lluita fins a aconseguir elsobjectius plantejats, sinó que mésaviat s'han limitat a llançar cants desirena i a controlar, refredar i can-

sar aquest moviment reivindicatiu.Semblava que amb el Tractat deBolonya es podria obrir una portaper a aconseguir aquestes reivindi-cacions que durant anys s'han de-negat, això unit a la pressió de lesvagues que es van realitzar (enunes comunitats més que en altres)feia presagiar un futur prometedor.

Però en què hem avançat desprésd'un any de lluita i mobilitzacions?Doncs, sincerament, en no-res,més aviat s'ha retrocedit perquè elMinisteri de Sanitat ha tornat a de-negar el que al principi i per a aca-bar amb les vagues van prometre asindicats majoritaris i associa-cions: que tot s'arreglaria de formasatisfactòria per a tots. Es pot en-tendre que determinades federa-cions o associacions professionalspuguin ser enganyats per l'admi-nistració, pel seu curt bagatge ne-gociador, però que als sindicatsmajoritaris els enganyin, és difícilde creure, més aviat s'han deixatenganyar, a pesar que hagin inten-tat salvar la cara davant dels treba-lladors i les treballadores fent cri-

des desesperades i sense tempsmaterial per a la mobilització ambl'únic objecte de camuflar la sevaresponsabilitat al·legant la mateixacantarella de sempre, “és que elstreballadors i les treballadores noes mobilitzen”.

Però el treballador mai no esmobilitza si no té plena confiançaen els seus negociadors i això a diad'avui no existeix ja que la credibi-litat es fa i no neix. Des que la Fe-deració de Sanitat de la CGT deCatalunya s'ha incorporat a aquestalluita, no sense obstacles per partd'algunes organitzacions sindicals,en voler excloure'ns d'aquesta pelsimple fet de creure en l'autogestiódels treballadors, en la lluita pelsnostres drets i que la negociaciósense mobilització és estèril -amb-dues coses són necessàries i hemde combinar-les amb audàcia iintel·ligència, depenent de les con-dicions de cada moment- noméshem detectat per part dels sindicatsmajoritaris (CCOO i UGT) un re-fredament de la situació i unanul·la implicació al fet de conti-

nuar i estendre la lluita en altres fò-rums com són la negociaciócol·lectiva en la taula sectorial de lasanitat pública i en els convenisd'àmbit privat.

Malgrat tot, des de CGT vamdonar suport a la concentració deldia 18 de juliol a Madrid, davant laporta del Ministeri de Sanitat, per ademostrar a l'administració i alssindicats majoritaris que sou uncol·lectiu lluitador i reivindicatiu,així com la determinació a seguirlluitant fins a aconseguir les de-mandes. La CGT ratifica el seucompromís de seguir informant,debatent i mobilitzant als afectats,buscant la unitat d'acció de tots elscol·lectius interessats amb l'objec-tiu d'aconseguir les nostres reivin-dicacions i el que si us puc assegu-rar en cas que no s'aconsegueixinels nostres objectius és que en elsàmbits on CGT té l'oportunitat dedecidir (convenis col·lectius) llui-tarem perquè aquesta desigualtatsigui el més petita possible.

-Per l'homologació de la titula-ció dels TSS amb el nivell formatiucorresponent a una diplomaturauniversitària.

-Per la modificació de la LOPS.-Per la millora de la qualitat i la

prestació sanitària a l'usuari, revi-sió i reqüalificació dels cicles for-matius.

-Per l'adaptació de la formaciódel col.lectiu d'auxiliars d'inferme-ria a les funcions que en realitatdesenvolupen.

Per a la Federació de Sanitat dela CGT cal lluitar per canviar 25anys d'injustícies i cal seguir treba-llant en defensa d'una sanitat públi-ca i de qualitat.


La direcció de l'empresa Mahle,radicada a Vilanova i la Gel-

trú, i el Comitè d'Empresa (onCGT té la majoria) van arribar, el13 de setembre, a un principi d'a-cord sobre el Conveni Col·lectiuque feia més d'un any que s'estavanegociant, acord que els treballa-dors van ratificar en assemblea eldia 17 i en referèndum el 18, ambun resultat de 318 vots a favor, 105en contra i 17 paperetes en blanc.Això va suposar el final d'un con-flicte s’arrossegava des del passatmes de maig (vegeu “Catalunya”88 i 89). Els últims episodis de lamobilització de la plantilla van seruna jornada de vaga el 5 de setem-

bre, que va tenir un seguimenttotal, i una asemblea de treballa-dors el 6 de setembre en la qual esva acordar portar a terme una vagaindefinida.

Els treballadors han acceptat elcinquè torn, que els obligarà a tre-ballar una quinzena de diumengesl'any, però han aconseguit quel'empresa els pagui el 100% del sa-lari de la jornada. Aquest era undels punts principals de discrepàn-cia entre les dues parts. En aquestsentit, les dues parts també vanacordar que aquest punt no estaràinclòs dins del conveni, sinó que esdetallarà en un annex que se signa-rà el mateix dia i tindrà caducitat:és previst que es comenci a nego-ciar tres mesos abans que acabi la

seva vigència (31 de desembre de2009) i si en sis mesos no s'ha arri-bat a un acord, quedarà automàti-cament anul·lat.

Pel que fa al quart torn, que im-plica que els empleats han de tre-ballar els dissabtes, el Comitè haaconseguit recuperar la reduccióde l'horari de producció, que per-met al torn de la tarda plegar a lesvuit del vespre en comptes de lesdeu de la nit. Entre tots els tornsdel dissabte, es redueixen dueshores de feina, encara que aquesthorari reduït només s'aplicarà quanno s'hagi de treballar els diumen-ges. Aquesta ha estat una de les po-ques millores socials recollides pelconveni, que estableix un incre-ment de l'IPC del 2% anual. El

2009 s'actualitzarà la diferènciaque hi pugui haver amb l'IPC real.El comitè ha acceptat la mesura,que a la llarga significa una pèrduadel nivell adquisitiu, per garantircerta estabilitat de la fàbrica.

L'acord a què han arribat el Co-mitè de treballadors i la direcció del'empresa estableix que el quart icinquè torn finalment s'aplicaran,però de moment, durant dos anys ifora de conveni. D'aquesta manerano s'obliga els treballadors a ac-ceptar-lo com a una mesura defini-tiva i es podrà renegociar d'aquí ados anys. Tot i que els represen-tants sindicals es van mostrar satis-fets per arribar a la signatura final,van reconèixer que no és un bonconveni.

Mahle i el Comitè d'Empresa arriben a un acord pel Conveni

QUI PAGA MANA

ONO descobreix Amèrica i destrueix tres mil llocs de treballGabinet de Premsa ConfederalCGT

El grup tecnològic Ono, creat apartir de la fusió de les dife-

rents operadores de cable per for-mar Aunacable (Menta, Madritel,Cabletelca, Able i Supercable), queaviat va passar a denominar-seAuna amb l'entrada de Retevisión iAmena, i que finalment va ser ad-quirit per Ono, continua imparableel seu procés de deslocalització aAmèrica Llatina.

Des que Ono va absorbir Auna ala tardor de 2005, ha implantat unaestratègia comercial exclusivamentcentrada en els costos i això ha su-posat la destrucció de prop de3.000 llocs de treball a l’Esat es-

panyol, que s'han creat a Xile i Co-lòmbia on el sou mig d'un teleope-rador és de 239 euros mensuals.

La companyia de telecomunica-cions ha eliminat més de 2.000llocs de treball directes, dels 785previstos inicalment per a un Ex-pedient de Regulació d'Ocupació(ERO), afegint nombroses baixesper diferents motius, des de finalit-zacions de contractes temporals aacomiadaments disciplinaris, fins adisminuir el seu volum d'ocupaciódirecta en un 40 %.

De la mateixa manera, Ono haprescindit del personal subcontrac-tat a través de les denominades em-preses de telemàrqueting, minvant-lo en 1.000 llocs de treball, adduintsuccessives “disminucions en el

volum de trucades” per diferentscauses.

Al març de 2007, 178 treballa-dors pertanyents a l'empresa Trans-com van ser acomiadats a Sevilla,rebent la comunicació el mateixdia que es feia efectiu; al maig de2007, succeïa el mateix a Barcelo-na amb l'empresa Promofón i denou a Sevilla amb la subcontractaQualytel, prescindint en aquest casde 80 i 41 treballadors respectiva-ment per una “baixa en les previ-sions del trànsit de trucades a aten-dre per la implantació interna d'unnou sistema tecnològic a Ono”. Peridèntica causa, ja ha notificat l'aco-miadament de 120 treballadors aElx i procedirà a rescindir el con-tracte a 115 treballadors a Barcelo-

na, contractats a traves de l'empre-sa Promofon, i de 60 empleats mésde Madrid, que presten els seusserveis a Ono mitjançant la sub-contrata de telemàrqueting Uníso-no. De forma paral·lela, Ono ha in-crementat el volum d'atenció declients de l’Estat espanyol a San-tiago de Xile a través de Sitel Inter-nacional Chile Limitada i UnisonoSoluciones de Negocio Chile SA,contracte d'atenció que s'ha estèsfins al 30 de setembre de 2008, i sesumar-se al d'altres empreses de te-lemàrqueting internacionals comKonecta Centenario, tambien aXile, i Sitel Floresta, a Colòmbia.Un frau al consumidor, perquèOno oculta als seus usuaris la in-formació d'on són atesos.

10 Catalunya. Octubre de 2007

TREBALL-ECONOMIA

CGT Balears

José Silveira, armador de Re-molcanosa, ha d’estar moltcontent. Ramon Socías, dele-

gat del Govern a les Illes Balears,en la mateixa línia de defensa delsinteressos de l’empresa, va decidirmodificar el 23 d'agost el seu pri-mer decret de “serveis mínims”(que ja van ser fet en el seu mo-ment al dictat de l’empresari) ambun segon decret que, en la pràctica,considerava com a serveis mínimsla totalitat de l'activitat portuàriadels bucs remolcadors, incloent elscreuers de luxe. Això significava,també en atenció a les expressesindicacions de l’empresa, eliminardefinitivament tota capacitat depressió a la vaga dels treballadorsde Remolcanosa. Creiem que no hihan molts precedents d’actuacions

d’un govern, suposadament “d’es-querres”, tan servils i reiteradesrespecte als interessos d’un empre-sari com Silveira.

Els treballadors dels remolca-dors del Port de Palma “Manacor”,“Remolcanosa 4” i “Gran Cana-ria”, de l’empresa Remolcadors

Nosa Terra SA (Remolcanosa),empresa privada que explota enrègim de monopoli aquest serveien el Port de Palma, es trobaven envaga indefinida des del passat dia19 de Juny (vegeu “Catalunya” desetembre).

Les gestions realitzades davant

el nou Govern dels Illes Balears,amb el Director General de Tre-ball, no han aconseguit més queuna falsa “neutralitat”, ja que haestat trencada, com hem dit, per al-tres governants del seu propi partit.

Així les coses, i després que elsdirectius de Remolcanosa no ha-guessin pogut doblegar als treba-lladors, hem de denunciar com avergonyosa l’actuació dels gover-nants del PSOE (socialista?,obrer?). Des de la Delegació delGovern, des de la Inspecció de Tre-ball i des del Govern dels Illes Ba-lears s’han lluït amb el tema de Re-molcanosa. Per a assenyalar la sevaresponsabilitat, es va convocar unaconcentració el 28 d'agost davantla seu de la Delegació del Govern aPalma.

Compte de solidaritat econòmi-ca: 2051 0016 68 1070004050

El delegat del Govern aBalears rebenta la vaga

Denunciad’irregularitatsa la deixalleriade Bellvei delPenedès

Federació Comarcal BaixPenedès de la CGT

La CGT del Baix Penedès va de-nunciar públicament, el 7 de

setembre, irregularitats a la deixa-lleria d’ECO-BP de la localitat deBellvei, gestionada per FF. CC. delVendrell, arran de l’acomiadamentdel membre del sindicat Juan Hu-manes. També es considera quel’encarregat de la deixalleria duu aterme activitats irregulars que nosón pròpies de la deixalleria i queexisteixen nombroses deficiènciesen el seu funcionament, totes ellesavalades amb proves documentals.

En aquest sentit la CGT denun-cia que:

-la deixalleria de Bellvei nocompleix els horaris d'obertura fi-xats;

-el responsable de la deixalleria,tot i ser d'ús públic i no empresa-rial, dóna permisos a determinadesempreses per descarregar-hi i elsnega a d'altres;

-la deixalleria és utilitzada com amagatzem de residus;

-hi ha ocasions que els materialsreciclables que es dipositen a ladeixalleria, en lloc de ser enviats ales corresponents plantes de reci-clatge, són enviats a abocadors co-muns;

-dins la deixalleria es gestionenprojectes immobiliaris per part del'encarregat, el qual és regidor del'Ajuntament de Bellvei;

-després del tancament diari dela deixalleria, es permet l'entrada apersones alienes a la deixalleria pertal que s'emportin objectes diver-sos, amb el risc que això comportaen haver-hi productes corrosius ocontaminants;

-es prioritza la recollida delscontenidors de Calafell i el Ven-drell, mentre es deixa de banda al-tres municipis de la comarca;

-es produeixen deficiències nota-bles en la neteja d'instal·lacions icontenidors, amb el risc sanitarique això comporta.

Pel que fa l'acomiadament delcompany sota l'acusació de mani-pulació de vehicles, la CGT denun-cia que això és fals i que la verita-ble raó d'aquesta manipulació devehicles de la deixalleria rau en lacontractació de personal poc quali-ficat, el qual, amb les continuadesmanipulacions realitzades provocael deteriorament dels vehicles. Amés, sobre la seguretat i utilitzaciódels vehicles, cal dir que per part del'encarregat no es respecta la nor-mativa existent. Per tot això, s'exi-geix la readmissió del companyacomiadat, al mateix temps que esdóna un toc d'alerta sobre les con-dicions en que es treballa i gestionala deixalleria ECO-BP.

Llibertat Montesinos

El Jutjat del Social de Castellónúmero 2 ha dictat sentència

per la qual s’estima la demanda in-terposada per CGT contra l’em-presa Transportes A. Martín SL.Esta empresa de transports té mésde 100 treballadors en la seua based’operacions de València, encaraque en té altres a Bilbao, Barcelo-na, Tarragona i Porto, des d’on esdistribueixen les càrregues, es rea-litzen reparacions dels camions,etc.

Des de fa més d’un any, l’em-presa va llogar un despatx a Caste-lló (en el qual no treballa ningú deforma estable, ni s’entreguen nò-mines, ni es donen ordes de càrre-

ga als conductors…) amb l’objec-tiu d’aplicar als nous conductors elconveni de Castelló (lleugeramentpitjor que el de València). Vuitconductors van ser adscrits a la su-posada “base” de Castelló, encaraque tota la documentació la conti-nuaven tramitant a València. Da-vant de la irregularitat que s’estavacometent, el Sindicat de Trans-ports de CGT va presentar la co-rresponent denúncia i la jutgessaha donat la raó a CGT en el quedemana i li ha reconegut plena ca-pacitat per a defensar els interes-sos de tots els treballadors, no solsdels afiliats. A Transports Martínhi ha una important representacióde CGT: 2 delegats d’un Comitéde 5.

Victòria a Transportes Martín SLper la unificació de Conveni

Premsa CGT País Valencià

Prop de mig centenar de briga-distas forestals, treballadors

de l'empresa pública Tragsa a Va-lència i Alacant, es van concentrardavant la seu de la Conselleria deGovernació de la Generalitat Va-lenciana per protestar pels canvisque introduïx el nou ConveniCol·lectiu impulsat per la Genera-litat. Segons el secretari de la Sec-ció Sindical de la CGT a Tragsa,José Verdeguer, amb l'últim con-veni «han quedat en no res» elsacords a què s’havia arribat en an-teriors ocasions per a l'ocupació deplaces vacants. En aquest sentit,Verdeguer va criticar que, mentreen el conveni anterior l’«antiguitat

era el principal procediment», elque vol el Consell ara «és valorarels titulitos i l'afiliació als partits».

Amb el nou sistema de proves,brigadistas amb «quinze campa-nyes o més obtenen menys pun-tuació que joves universitarissense cap experiència». Per altrabanda, Verdeguer va explicar queactualment hi ha al voltant de 470brigadistas amb contractes d'entre3 i 5 mesos, amb poca formació.

Protesta pel nou Conveni delsbrigadistes forestals a València


TREBALL-ECONOMIA

Campanya a Gas Natural Barcelonaper detectar ‘edificis malalts’


La Generalitat de Catalunya re-coneixerà la lipoatròfia semi-

circular com a accident laboralsense dret a baixa ni a cap indem-nització econòmica, pel fet que ladolència és "lleu i reversible" quans'incideix en els factors associats,segons va fer públic el passat 5 dejuliol la Conselleria de Treball de laGeneralitat, que a més va notificar620 afectats per aquesta lesió desde la detecció del primer cas, fa setmesos.

En el nou protocol d’actuació da-vant els casos de lipoatròfia fet pú-blic, dirigit a empreses i mútues, laGeneralitat va classificar aquestalesió com a accident laboral "si esprodueix amb ocasió o a conse-qüència del treball". En la presenta-ció d'aquest protocol, pioner en elmón, es constata que aquesta afec-tació no podrà ser reconeguda coma malaltia laboral, tal com han re-clamat alguns afectats, pel fet queno apareix en la llista de malalties

laborals aprovades recentment pelMinisteri de Treball. La lipoatròfiasemicircular es caracteritza per unapèrdua del teixit adipós, el greixque es troba sota la pell de lescames, abdomen i natges, a causade l'acumulació d'electricitat estàti-ca i a la falta d'humitat.

El protocol obligarà les empresesa notificar nous casos

El nou protocol, que contemplarecomanacions i mesures preventi-ves, obligarà les empreses a notifi-car a l'autoritat laboral i sanitària lapresència de nous afectats i en untermini de màxim 24 hores quan estracti de més de quatre casos. La

nova norma també obligarà les enti-tats a realitzar les corresponents ex-ploracions mèdiques dels afectats,així com a investigar les causes quehan contribuït a provocar aquestalesió i prendre les mesures necessà-ries.

Per a esclarir els factors que inci-deixen en la lipoatròfia, les conse-lleries de Salut, Treball i l'Agènciade Salut Pública de Barcelona(ASPB), que han treballat en l'ela-boració del nou protocol, han ela-borat un estudi de control amb 191afectats de l'empresa de Gas Natu-ral, amb seu a Barcelona. Segons laASPB —organisme mixt participatpel Govern i l'Ajuntament de Bar-celona—, la investigació conclouque la lipoatròfia té un origen mul-tifactorial amb diverses causes as-sociades.

L'informe constata que un 90%dels afectats haguessin pogut evitaraquesta afectació si no haguessinestat en contacte amb superfícies,com taules primes i amb finals aca-bats en punta, perquè suposen la

concentració d'una major càrregad'energia electrostàtica, pel quel'impacte és major. Així mateix, un30% dels afectats va assegurardonar-se suport de forma perma-nent o freqüent sobre la taula de tre-ball. Per això, el protocol recomanaa les empreses implementar mesu-res com utilitzar taules amb cantonsarrodonits i garantir un nivell d'hu-mitat per sobre del 50%.

Segons la Conselleria de Treball,la malaltia ha aparegut a Catalunya,després que també s'haguessin de-tectat alguns casos a Bèlgica, en unmoment en el qual la humitat haestat més baixa del normal i s'hadonat en edificis tancats on la venti-lació no és natural.

La majoria de casoss'han donat en trescentres de treball

Des de l'aparició dels primers casosd'aquesta malaltia a Catalunya elpassat mes de febrer, s'havien de-

tectat fins a juliol un total de 620afectats, en la seva majoria —el68% del total— concentrats en trescentres de treball i quatre empreses.No obstant això, la malaltia, de laqual s'espera l'aparició de nouscasos, està present en 22 centres detreball a Catalunya. Sobretot enedificis moderns, intel·ligents i tan-cats. Les seus empresarials queaglutinen la major part d'afectatssón Gas Natural, Agbar, La Caixa iel Servei d'Emergències Mèdiques(SEM).

El 87,18% dels casos es donen endones, especialment treballadoresque exerceixen funcions d'oficina,però també han resultat afectadesdones de la neteja. Segons les últi-mes dades de les principals empre-ses afectades, Gas Natural compta-va al juliol amb 213 casos, encaraque anteriorment es va arribar aarribar a una punta màxima de 244.L'últim balanç oficial d’Agbar, co-rresponent a la fi d'abril, sumava 40casos, encara que el nombre va se-guir augmentant.

Secció Sindical de CGT del GrupGas Natural de Barcelona

L a Secció Sindical de CGTdel Grup Gas Natural deBarcelona ha fet una pro-

posta per poder detectar en tot el te-rritori els “edificis malalts” queexisteixin en l'actualitat i que com atals poden estar perjudicant la salutde treballadors i treballadors.

La seva preocupació sorgeix elfet que l’edifici emblemàtic de GasNatural està malalt, igual que els dela Companyia d'Aigües de Barcelo-na, Grup Agbar i “la Caixa”. Estanafectats per lipoatrofia semicircu-lar, però aquesta no és mes que lapunta d'iceberg dels camps electro-magnètics i males ventilacions, talcom assenyala l'especialista en do-mòtica Carlos Requejo.

Pretenen fer un front comú a ni-vell de tot l'Estat espanyol amb lafinalitat que el Govern disminueixiels valors dels camps electromag-nètics tal com ja han fet altres paï-sos de la Unió Europea, ja que ac-tualment es corre el risc decontreure amb el temps malaltiesmolt greus.

Aquesta és una oportunitat d'orper a la lluita per la salut de tots elstreballadors i les treballares i pro-posen a la CGT que abanderi lalluita fins a aconseguir la victòria,servint al mateix temps per a de-mostrar que la CGT no solamentestà per la lluita de béns materialsper als treballadors i les treballado-res sinó també pel tresor més im-

portant que podem tenir, la salut.Per això han creat la Plataforma perla Salut-Edificis Malalts.

Plataforma per la Salut-Edificis Malalts

Aquesta plataforma fins ara estàformada per sindicats independents(entre ells diverses seccions sindi-cals de CGT) corresponents a lesempreses Aigües de Barcelona,Grup Agbar, Grup Gas Natural, “laCaixa”, BBVA, Banc de Sabadell,Institut Nacional Seguretat Social,Novartis, Servei Emergències Mè-

diques, Telefònica, Parcs i Jardinsde Barcelona i Transports de Barce-lona.

La funció d'aquesta Plataformaés la lluita i prevenció vers els edifi-cis malalts i, per tant, de les símpto-matologies i patologies que provo-quen als treballadors i a lestreballadores, que són molt varia-des i possiblement algunes d'ellesde molta gravetat. Es pot dir en vealta i amb gran orgull que aquestaPlataforma per la Salut, si no ensenganyem, és la primera unitat desindicats independents per la lluitacontra els edificis malalts que s'ha

format al món. Els principals objec-tius naturalment, són la salut de totsels treballadors que es troben sotaaquestes circumstàncies.

L'aire condicionat

Són molts els recintes que disposende sistemes de ventilació o climatit-zació forçada de l'aire, que van co-mençar a proliferar a la dècada dels70, edificacions hermètiques quecompten amb finestres, encara queno són utilitzables per a la ventila-ció natural sinó per a il·luminació.Les preses d'aire es realitzen des de

l'exterior i es distribueixen cap al'interior; són edificis funcionalsque es destinen habitualment a ofi-cines d'empreses, immobles lleu-gers amb poc formigó i poc costo-sos, amb superfícies interiorsrecobertes de material tèxtil (mo-quetes) o sintètic.

Fa uns anys, es van començar adescriure quadres clínics, manifes-tacions que semblaven guardar re-lació amb el microclima generat enaquest tipus d'immobles; així, da-vant les evidències, es va acabar perreconèixer la Síndrome de l'EdificiMalalt (SEE), que designa el con-junt de símptomes que presentenels individus que el ocupen. Perpoder parlar d'edificis malalts ésnecessari que més del 20% delsocupants habituals present algunade les manifestacions del SEE(picor als ulls, sequedat de la pell,congestió nasal, ronquera, mal decap, sequedat de la gola, etc.). Ex-cepte en alguns casos, no és una pa-tologia severa, encara que en algu-nes circumstàncies pot incrementarpatologies com l'asma o les al·lèr-gies, a més, l'aire condicionat si noté un bon manteniment i higieniza-ción tant de filtres com de conduc-tes pot implicar malalties com la le-gionela, però no és l'únicresponsable del SEE; altres factorscom la humitat relativa, els campselectromagnètics, la temperatura,les antenes per a mòbils i de wifiinstal·lades dintre d'aquests edificissón capaços d'originar patologiesmolt greus.

La Generalitat de Catalunya reconeix la lipoatròfia semicircular com a accident laboral

12 Catalunya. Octubre de 2007

TREBALL-ECONOMIA

Secció Sindical CGT AutobusosTB

E l Conveni Col·lectiu 2005-2008 és el pitjor negociat iel pitjor escrit de tots els

que s'han pactat a Transports deBarcelona. Les llacunes que exis-teixen en la seva redacció són uti-litzades per l'empresa per a reduircostos i drets laborals de la planti-lla d'Autobusos de TB. Des delSUC (SIT, UGT, CCOO) ens se-gueixen intentant vendre com béun conveni que no millora el nostredescans i que econòmicament esqueda molt curt per als conductors.El conveni només ha portat aug-ments econòmics destacables alsque treballen de nit, als que venendescansos en cap de setmana, alscol·lectius minoritaris (75) i, acanvi de la venda de drets, tambéals comandaments.

A mesura que el Conveni s'haanat aplicant des de CGT i Actub, iara també fins i tot des del mateixSUC, s'ha hagut d'intentar minorit-zar les seves conseqüències, utilit-zant a cada moment les eines ques'han cregut més útils: la denúnciapública, la denúncia en els Tribu-nals i la mobilització. Fem unamica de memòria.

-Juliol de 2006: CGT denunciapúblicament que utilitzant l'Article42 del Conveni el SUC va signarun nou acord de comandaments enel qual a canvi d'una perduda dedrets important aquest col·lectiutenia un nou augment econòmic de± 3.400 euros per any, el que signi-ficava que gràcies a la signatura delconveni la diferència econòmicaentre un comandament i un con-ductor per treballar les 1.690 horesque marca el conveni podia arribara més de 6.000 euros a l'any.

-Agost 2006: CGT i Actub vamconvocar vaga per impedir que laDirecció de TB, utilitzant l'Article31 del Conveni, tirés endavant lessancions que va imposar al juliol atres companys que van agafar diesde permís no retribuït. Cal recordarque gràcies a aquella mobilitzacióes van parar els expedients, i men-tre la paritària no ho impedeixi,podem seguir gaudint dels dies depermís no retribuït que necessitem.

-Estiu 2006: TB, sense que elSUC fés res, va contractar ambcondicions discriminatòries per alstres mesos d'estiu a més de 100conductors: un grup d'ells van tre-ballar de dilluns a diumenge ambdescans en laborable sense cobrarres pel canvi del descans setmanalde festiu a laborable i la resta va sercontractat per a treballar en dissab-te i diumenge. Des de CGT, davantel pasotisme i consentiment sindi-cal, vam denunciar el tema en els

Tribunals i lamentablement en lasentència que va dictar el jutjat 18a l'abril de 2007 el jutge li va donarla raó a la Direcció de TB. Segonsel jutge l'Art. 22 del Conveni per-metia aquest tipus de contracció.

-Octubre 2006: Davant la faltad'un redactat clar de conveni en elqual s'indiqui com s'han d'incorpo-rar i quins requisits han de tenir elsnous treballadors, l'empresa con-tracta a un grup de conductores através d'un acord que va signaramb el Departament de Treball.Perquè els companys que van tre-ballar durant l'estiu no perdessinantiguitat respecte a aquestes com-panyes, des de la Comissió Perma-nent (tots els sindicats menysCCOO), es va pactar per als com-panys de l'estiu 2006 que no vol-guessin perdre antiguitat la possi-bilitat que treballessin durant untemps limitat en dissabte i diumen-ge. Cal recordar que aquell tipus decontractació va ser catalogat perCCOO de "contractes precaris".

-Octubre 2006: Malgrat nohaver-lo recollit en conveni i grà-cies a la pressió de la plantilla, laDirecció de l'empresa es veu obli-gada a reincorporar a TB al com-pany Cerón que havia estat aco-miadat improcedentment segonsva fallar un sentència judicial.

-8 de gener 2007: La mala re-dacció de l'Article 19 del Conveni(plus de 50 euros per treballar unafesta oficial d'un altre grup) obligaCGT a acudir a la Inspecció deTreball per exigir el seu cobra-ment. S'aconsegueix una resoluciófavorable que TB no acata pel quees torna a dur el tema a la Inspec-ció. El 5 de juliol es tornarà a veureel cas.

-Abril 2007: CGT recupera eldret a l'entrepà. En una sentènciaque està actualment recorregudaper l'empresa el jutge ens dóna laraó i dicta que els conductors de

TB també tenim dret a gaudir eltemps de descans (entrepà) quemarca l'Estatut dels Treballadors ique el conveni no regula.

-4 de maig de 2007: CGT guan-ya una denúncia en els Tribunals,que l'empresa té recorreguda,sobre la incorrecta aplicació del'Article 23 del Conveni. Gràcies aella els mecànics podran triar sivolen o no el nou sistema de des-cans pactat per a ells en conveni.

-16 Maig 2007: Actub perd unadenúncia en la que exigiria el paga-ment dels 75 euros que marca l'Ar-ticle 41 del Conveni també per alsconductors. En la sentència el jutgedeixa clar que en el conveni signatpel SUC aquest plus no està pensatper als conductors.

-Juny 2007: En algunes cotxe-res, davant la falta d'un redactatclar de l'Article 24 del Conveni,imposen unilateralment el dia degaudi que genera treballar unafesta oficial sense possibilitat denegociació.

-Juny 2007: L'empresa torna acontractar conductors i conducto-res discriminats amb la resta delcol·lectiu, oferint-los entrar per set-manes senceres o, únicament, percaps de setmana, durant la tempo-rada d'estiu. Aquestes condicionsincompleixen el marcat en Conve-ni Col·lectiu on s'establix que lacontractació serà estable, a jornadacompleta i amb el sistema de des-cansos conegut com grup 50. Osigui, que dels pactes no complei-xen res, ja que no són contractesestables, sinó temporals. Nomésduraran el temps d'estiu. No sóncontractes a jornada completa per-què si només treballes el cap desetmana no s'arriba a la jornada es-tablerta en conveni. I, finalment,tampoc compleixen amb la con-tractació amb el grup de descans50, ja que els que treballen per set-manes realitzen la festa en un dia

laborable; i, òbviament, els que tre-ballen caps de setmana no tenendescans en dissabte o diumenge. ElSUC i CGT convoquen vaga per amillorar el conveni i impedir ambaixò que es contracti a nous com-panys de forma discriminatòriacom ja va ocórrer l'any passatsense que el SUC obrís la boca.

-19 juny 2007. 14h: CGT Aban-dona el Comitè de vaga en negar-se el SUC a convocar Assembleade treballadors per a autoritzar o nola vaga.

-19 juny 2007. 20h: El SUCdesconvoca la vaga al signar unacord en el qual es diu que nomésse li aplicarà el conveni al 60%dels contractats per a l'estiu del2007.

Què han aconseguit?

Com veieu aquest conveni fa aiguaper tot arreu i malgrat això hi hasindicalistes que encara el defen-sen el que només és comprensiblesi repassem el que ells han tret. Nose sap com però la veritat és quedes que es va signar aquest desas-tre els alliberats sindicals s'hanmultiplicat. Per exemple, UGT haaugmentat a 5 els seus alliberats enla Federació a més dels 5 quemanté en la seva secció sindical iPla de Pensions. També destacaque els ingressos de familiars di-rectes de sindicalistes del SUC enles empreses de TMB ja es contenper desenes i segueixen sense tre-ballar en cap de setmana i festius.A més ara també cobren les festesoficials que no treballen.

Des de CGT animem a estaratents per a resistir els embats de laDirecció de TB i/o dels seus aliats.Cal resistir i aprendre perquè en elpròxim conveni els sigui impossi-ble a uns i a altres tornar a signarun acord tan lesiu per als nostresinteressos.

Conveni TMB 2005-2008:un conveni que fa aigües

Frau de doscapsd’Autobusos aBarcelona

Secció Sindical CGT d’Autobusosde TMB

El passat mes de juliol, la SeccióSindical de la CGT a autobu-

sos de Transports Municipals deBarcelona destapava un frau comèsper dos caps de la cotxera de Trian-gle. El 2 de juliol de 2007, I. Alcán-tara, DIT 10, simulava un accidenta la cotxera del Triangle entre unautobús de la companyia i el BMWde la seva esposa, per tal de quel’empresa asseguradora contracta-da per TMB, FIATC, pagués unsdesperfectes.

I. Alcántara va intentar que untreballador, afiliat a la CGT, signésun comunicat d’accident per podercobrir el fals accident. Una vegadaque es va trobar amb la negació deltreballador, I. Alcántara, li va fer lamateixa proposta a J. M. Mulet, Ni-vell 10, que sí que ho va acceptar iva signar un fals comunicat d’acci-dent.

Un cop assabentats de la situa-ció, la CGT va posar en coneixe-ment el que havia succeït a travésdel seu butlletí, “Utopia i realitat”,a tots i totes les treballadores d’au-tobusos de TMB. A la vegada, laCGT va mantenir una reunió ambel Departament de Recursos Hu-mans per informar-los del cas i perdemanar que es depurin responsa-bilitats.

Un mes després dels fets, a l’a-gost, la direcció de l’empresa nonomés no ha decidit quina és lasanció que pensa imposar, sinó quea més l’empresa asseguradoraFIATC ja ha pagat el 794 euros perla reparació del BMW de l’esposade I. Alcántara.

Després d’una reunió de la CGTamb la FIATC per posar-los en co-neixement del que estava passant iamb Recursos Humans de TMBper demanar una resposta als expe-dients oberts als dos caps de TMB,al mes de setembre la direcció del’empresa va decidir imposar unmes de sanció a I. Alcántara i capsanció a J.M. Mulet.

Per entendre fins a quin punt ésvergonyosa aquesta resolució s’hade tenir en compte que:

-I. Alcántara és el responsable dela gestió dels accidents de la flotad’autobusos de TMB i, per tant, téuna relació diària amb l’empresaasseguradora FIATC.

-J. M. Mulet va ser un dels co-mandaments que va signar l’expe-dient obert al company acusatsense proves d’haver robat 1’10euros, acomiadat i que es va suïci-dar, Pablo Díez.

-Els diners que s’ha intentatapropiar I. Alcántara mitjançantaquest frau són diners públics.

La CGT vol mostrar la repulsa tper la gestió i resolució del cas.

Més info: www.cgtbus.com



Tema del mes

Anna PujolSóc mestra funcionària, de Lleida,

sempre m’he considerat una bona

professional, principalment per la

meva vocació i bona relació amb els

infants però també perquè sóc psico-

pedagoga, he assistit a multitud de

cursos de formació, n’he impartit, he

publicat força articles i alguna comu-

nicació en congressos pedagògics.

Però el més important per mi és que

sóc mare d’un nen d’un any. És per

això que aquest curs vaig demanar

una Comissió de Serveis, que per-

met ocupar durant un temps provisio-

nal una plaça propera al propi domi-

cili quan existeixen causes que ho

justifiquin, i jo necessitava continuar

a l’escola on havia estat els últims

anys, tot i tenir una destinació defini-

tiva fora de la comarca. Les circums-

tàncies que vaig argumentar eren di-

verses: sóc mare soltera, continuo

donant el pit al meu fill, tinc reserva-

da una plaça en una escola bressol

municipal del meu barri (amb lo com-

plicat que és aconseguir-ne!), he d’a-

nar tot sovint a visites pediàtriques,

tinc una reducció de jornada i per

tant un sou també reduït que de ve-

gades ni em deixa arribar a final de

mes i em limita les despeses de des-

plaçament.

Però pel Departament d’Educació

totes aquestes situacions no han

estat prou greus i de se m’ha dene-

gat la Comissió de Serveis, amb els

agravants que l’escola on demanava

continuar tenia una plaça de la meva

especialitat, i que la direcció del cen-

tre m’havia reclamat per continuar. A

més se sap sobradament que la ma-

joria de comissions de serveis que

s’han atorgat any rere any són per

tenir de cura de familiars.

Després de presentar una recla-

mació i un recurs de reposició se’m

torna a rebutjar i ningú m’explica el

perquè a la majoria de persones

se’ls concedeix i a mi, amb la matei-

xa necessitat – o més!- se’m nega.

Quan intento que algú em doni una

explicació lògica, les persones res-

ponsables de la decisió (cap de Ges-

tió i cap de Servei de Personal, el Sr.

Joan Bartra i la sr. Dolors Ramírez) ni

tant sols em volen rebre, la seva se-

cretària, amb cara de circumstàncies

em diu que a l’octubre ja rebré una

carta. Per un moment penso que pot-

ser el fet d’haver-me presentat a les

passades eleccions sindicals per la

CGT pot ser causa d’aquesta situa-

ció inesperadament discriminatòria.

Però desgraciadament no sóc l’única

persona que surt profundament dol-

guda del Departament d’Educació, la

cua de mestres i professors que

se’ns han vulnerat els drets fa por.

Cada cop que sento que des del

Govern es parla de mesures de con-

ciliació de la vida laboral i familiar i

d’ajudes a famílies monoparentals

em poso a riure, per no plorar. I m’he

de resignar a pagar una guarderia

privada pel meu fill, a buscar algú

que el pugui portar i recollir, a des-

pertar-lo més de dos hores abans

d’anar-hi, i a fer més d’una seixante-

na de quilòmetres al dia per anar a

treballar, tot desitjant que no hagi de

ser aquest el motiu pel qual hagi de

deixar l’alletament natural que tants

beneficis ha portat al meu fill, i espe-

rant també que els estalvis que tenia

per poder comprar un pis en un futur,

em durin fins que acabi la reducció

de jornada. Em pregunto si seré

capaç de transmetre, als meus alum-

nes, entusiasme, bondat, compren-

sió i respecte, quan jo el que acabo

de rebre dels meus “superiors” és

justament tot el contrari.

OPINIÓ: El meu trist inici de curs

Les dificultats delnou curs escolar

Mobilitzacions per l'Estatut Docent del professorat

Federació d’Ensenyament de laCGT

L’inici del curs escolar 2007-

2008 a Catalunya està marcat

per:

-L’educació més cara de l’Estat, la

tornada a un centre públic suposa

uns 630 € per alumne i 1.480 € en un

centre privat, tot i que una gran ma-

joria estan concertats, segons dades

d’una federació de consumidors. No-

vament, el principi de gratuïtat queda

lluny de ser un dels objectius del De-

partament d’Educació i de la Gene-

ralitat.

-Un alt nombre de barracots esco-

lars (al voltant de 800) als centres

públics, la qual cosa demostra que el

Departament no té voluntat o és in-

capaç de fer front a l’augment de de-

manda escolar pública.

-L’ampliació de la 6a hora als cen-

tres públics de localitats entre 5.000 i

10.000 habitants, tot i la negativa ex-

periència del curs passat (problemes

en la cobertura de susbtitucions, difi-

cultats d’adaptació de professorat de

secundària nomenat a primària, pèr-

dua de temps i espais per a la coor-

dinació pedagògica i l’atenció a la di-

versitat…) Una decisió populista i

electoralista que torna a passar per

sobre dels criteris i les necessitats

pedagògiques.

-L'empitjorament de les condi-

cions de treball del professorat interí:

augment de la mobilitat geogràfica

pels acollits al pacte d'estabilitat que

passen de poder treballar en quatre

comarques a totes les de Tarragona,

Lleida i Girona o dues Serveis Terri-

torials a Barcelona; increment de la

mobilitat funcional atès que molts

professors de secundària es veure

obligats per les circumstàncies a fer

substitucions a primària…

Tot i la visió triomfalista del Depar-

tament d’Educació respecte de la

contractació de 3.200 nous profes-

sors per al nou curs escolar, s'obli-

den voluntàriament de les condi-

cions de precarietat laboral d'una

part molt significativa del conjunt del

professorat, interins/es i

substituts/es, que suponen el 20 per

cent a setembre; però que s'incre-

menta al llarg del curs.

Per a la Confederació General del

Treball d’Ensenyament la manca

d'inversió pública, de polítiques de

compensació socioeconòmiques i

de dignitat en les condicions laborals

d'una part del professorat són nega-

tives per aconseguir una educació

pública de qualitat.

Federació d'Ensenyament de laCGT

Des de fa diversos anys, s’està “ne-

gociant” l'Estatut del Funcionari Do-

cent, una llei que regularà les condi-

cions laborals del professorat.

A finals del curs passat, quan els

centres educatius estaven en ple

procés d'avaluacions, el professorat

interí en oposicions i les vacances

eren imminents, quan gairebé no hi

havia temps real perquè l'Estatut Do-

cent fos tramitat en el Parlament, els

sindicats que han negociat amb el

Govern tots aquests anys, decidiren

convocar mobilitzacions i concentra-

cions, amenaçant amb un comença-

ment de curs pròxim conflictiu. En

qualsevol cas, encara que tard, ben-

vingudes siguin les convocatòries de

mobilitzacions per l'Estatut.

Però per a CGT, les mobilitzacions

han de ser de debò, i no una simple

posada en escena davant els mitjans

de comunicació d'aquests sindicats.

La CGT planteja com a reivindica-

cions bàsiques que ha de contem-

plar l'Estatut Docent:

-La jubilació a partir dels 60 anys

ha de ser definitiva i permanent per

al que el seu redactat ha de formar

part de l'articulat de l'Estatut i no de

les disposicions transitòries.

-Recuperació del poder adquisitiu,

el que suposa una augment mínim

de 300 euros mensuals per a tot el

professorat.

-El cos únic ja que tot el professorat

pertany al grup A.

-Rebutjar el nou concepte retribu-

tiu “grau” que a més s'usarà com a

element de control i promoció del

professorat, segons informes d'Ins-

pecció i Direcció.

-Necessitat d'una memòria econò-

mica amb recursos suficients.

-El cobrament dels triennis del

professorat interí ha de ser d'ofici i

de forma immediata.

-Diferenciació clara entre jornada i

calendari (només s'esmenten 37,5

hores setmanals de treball “efectiu” i

un mes de vacances). No es parla

d'horari lectiu, complementari en el

centre i complementari fora del cen-

tre.

-Solució digna a l'accés diferenciat

del professorat interí a la funció pú-

blica docent.

-Eliminar la precarietat del profes-

sorat interí a través dels contractes a

temps parcial.

-Eliminar el marc legal per a la

mobilitat geogràfica i funcional del

professorat funcionari a través dels

processos de redistribució.

Estan en joc les condicions labo-

rals per als pròxims anys.

Al Camp i a les Terres de l’Ebre

Des de fa uns mesos, a banda de la

Secció Sindcial de la CGT d’Ense-

nyament a Lleida i el Sindicat d’Ense-

nyament de Barcelona, la CGT de

Catalunya disposa ja d’un nucli orga-

nitzat de treballadors de l’ensenya-

ment. Es tracta d’un grup de gent de

Reus, Tarragona, Torredembarra i les

Terres de l’Ebre que es troben cada

darrer dijous de mes al Camp de

Tarragona (un cop a Reus i l’atre a

Tarragona) i que tenen la intenció de

muntar un grup estable que acabi

sent sindicat quan es compleixin les

condicions necessàries. Contacte a

[email protected]


Parlem amb...ÀNGEL BOSQUED

‘Arribar a ser determinants per a la transformació social’Àngel Bosqued es va afiliar a la CNT l'octubre de 1976 i al V Congrés va prendre l'opció del "sector València", avui en dia CGT. A la Fundació Salvador Seguí hi porta des del 1986. Ha estat secretari de Relacions Internacionals i Formació de la CGT estatal i de la de Catalunya

Text: Xavier RoijalsFotos: Dídac Salau

-Com veus el panorama llibertari ac-tual, com el vius?-Ens en sortirem, ens en sortirem, però

està cru. Som el gra al cul del sistema i

dels seus companys de viatge però l'ob-

jectiu hauria de ser arribar a ser determi-

nants per a la transformació social i això

requereix molt de temps, preparació i

feina conjunta.

El panorama llibertari actual és una

constel·lació d'estels, tots brillants i, ja se

sap, estels i planetes vénen de trenca-

disses, però no es tornen a unir. Pel que

fa a l'Estat espanyol, sí que estem en un

moment en què es pot començar a fer

coses concretes en conjunt.

Cal un grapat de persones que acon-

segueixin escriure un discurs que sigui

motivador per treballar en una direcció

concreta, encara que no un "pensament

únic" llibertari, i sumar força. I, entretant,

cal gent que faci la feina "no intel·lectual"

per tal que hi hagi un nombre d'adhe-

rents important disposat a dur a terme el

canvi.

Tinc confiança ja que cada dia avan-

cem més per aconseguir un món a on hi

hagi menys individus que volen viure per

sobre del que i qui sigui i més persones

que vulguin un món d'iguals, sense

opressors.

-Durant molts anys has visitat la nos-tra gent gran de l'exili a França...-Béziers és un punt concret, era un punt

de referència,... tantíssima gent, com a

Tolosa, Perpinyà, a Paris, la Bretanya,

Argentina, Veneçuela,... A qui jo vaig

tractar va ser la gent que estava més

identificada amb l'emotivitat i les accions

anteriors al 36, però que després va

estar implicada en la reconstrucció a Es-

panya d'una CNT modernitzada per dir-

ho d'alguna manera.

S'ha fet una crítica en general a

aquest exili: que sempre van pensar que

tornarien a Espanya i llavors no van

crear organització allà. I és bastant cert, i

així veiem que la CNT francesa d'avui en

dia gairebé ni coneix als "nostres" iaios i

iaies. Però cap homenatge que es faci

serà prou i el cert és que tots ells han

mantingut els contactes, han aportat tota

la solidaritat que han pogut, han escrit

les seves coses, han mantingut els nu-

clis fins el final.

I tant de temps que porto en aquesta

casa també m'ha donat l'oportunitat de

conèixer i escoltar els iaios i les iaies

que, retornats o sense exili, també van

ser represaliats i portaven a dins el corat-

ge.

Només vull afegir una recomanació:

tots els que pugueu, llegiu les memòries

d'aquesta gent de l'exili espanyol. Per

molt que semblin batalletes de l'avi, a ca-

dascuna d'aquestes memòries trobarem

no tan sols les accions pràctiques, heroi-

ques; també les inútils però per damunt

de tot, les ganes de lluitar, de crear, au-

tèntiques i reals, i això és el que voldria

que tots trobéssiu als seus llibres,

aquestes ganes de viure i de crear un

món llibertari.

-I la Fundació Salvador Seguí, comva?-Vam néixer per preservar els arxius his-

tòrics de totes les disputes i escissions

confederals. Ens vam posar a fer exposi-

cions i xerrades sobre la nostra història i

anàlisi de futur, però el fet de ser inde-

pendent políticament i econòmica sem-

pre comporta que depenguis totalment

de la voluntat i disponibilitat del temps de

les persones, i així anem, sempre neces-

sitats de reforços i a l'espera de tornar a

fer tasques de divulgació. Continuem

amb el préstec de llibres, la classificació

dels documents i l'atenció a les consul-

tes, però treballar només "portes endins"

a la llarga no resulta gratificant. Aprofito

per fer una crida a tots els interessats

per la història recent del MLE que hi

hagi, a venir a fer un cop de mà i ajudar-

nos a preparar novament xerrades i de-

bats.

Hi ha un bon grapat de biblioteques i

arxius llibertaris i caldria veure'ls com

una part més del moviment (tant en el

sentit de moure's com en el d'agrupació)

llibertari.

-Has estat secretari de Relacions In-ternacionals durant una bona collad'anys. Com valoraries la feina desen-volupada durant aquest temps?-De fet, la Secretaria em va venir una

mica de retruc, perquè el que havíem

parlat per presentar-nos al Secretariat

Permanent en realitat era de fer-me cà-

rrec de formació, que era una secretaria

que jo havia tocat molt més i que tradi-

cionalment, pel vincle amb la Fundació

Salvador Seguí i per altres històries,

m'encaixava més. I de fet, la Secretaria a

l'inici s'anomenava de Relacions Interna-

cionals i Formació. I el tema d'Internacio-

nal a priori semblava com si fos la ger-

mana petita d'aquesta secretaria. El cas

és que les coses van portar a un resultat

exactament el contrari i no vaig tocar gai-

rebé res de Formació, i en canvi va ser la

part de Relacions Internacionals la que

va anar agafant pujada.

Fins a aquell moment, la Secretaria

General era qui tenia i mantenia les rela-

cions internacionals a través de contac-

tes més aviat personals i, d'altra banda,

les sigles CGT tenien molta presència a

Europa perquè s'havien fet prou viatges

en autocar a diverses manifestacions ja

abans de l'antiglobalització. Portar de

tres a cinc autocars a totes les trobades

ens havia donat un prestigi i una presèn-

cia, semblava que fóssim una organitza-

ció forta, poderosa i contestatària. Però

no existia una vertebració orgànica conti-

nuada amb cap d'aquestes organitza-

cions. Per tant, no es pot dir que hi ha-

gués una política de relacions internacio-

nals en aquest sentit, sinó sense

menysprear, el que hi havia era una "pu-

blicitat" de relacions internacionals.

La feina va ser reconvertir. El tema de

presència en marxes i tot això era una

despesa important que difícilment era

assumible econòmicament pel Secreta-

riat. Per tant, ens havíem de bellugar a

més baix cost i tractar de crear línies de

treball concretes amb les organitzacions

amb qui podíem tenir contacte.

El salt qualitatiu seria que la Secreta-

ria de Relacions Internacionals de la

Confederació fossin tots els afiliats de la

CGT. El nostre objectiu màxim és que l'a-

filiació de la CGT entengui que Rela-

cions Internacionals vol dir que cadascú

de nosaltres som solidaris, som actius,

entenem, recolzem i participem en

aquestes relacions.Tothom pot participar

molt més activament en aquestes pro-

testes, cartes de reclamació, concentra-

cions davant les ambaixades, o també

quan els altres venen aquí anar a les xer-

rades que organitzem per tal que ens co-

neguem i arribem a alguna cosa més

efectiva.

I que l'afiliació de la CGT senti que pot

demanar ajut extern en un moment en

què per empreses multinacionals o pel

que sigui els calgui, però que també els

hi poden donar molt de suport a les llui-

tes que estan passant allà fora per molt

lluny que estiguin.

Les relacions internacionals són tan

sols la perllongació de les nostres lluites

fora de les fronteres que els estats han

marcat.

-Què ens dius sobre la recomposiciód'aquest espai llibertari internacionali les crítiques rebudes de l'AIT? -En primer lloc -hauria de quedar clar- jo

no m'he alegrat mai que l'AIT estigui així.

M'encantaria que l'AIT realment fos la In-

ternacional dels anarcosindicalistes, tots

estiguéssim allà i realment fos represen-

tativa, forta i seriosa. Però també és cert

que els acords de la CGT no passen per

reconstruir avui una altra internacional.

L'AIT és una organització lliure i ens

pot fer les crítiques que vulgui. La CGT

només va respondre quan deien menti-

des com la de l'afiliació de policies. L'AIT

està present a tot arreu, i està present

desproporcionadament en relació no ja

al seu nombre d'adherents, sinó en rela-

ció amb la seva activitat i presència

reals, però hi ha molts companys

excel·lents al seu si i ens hem de respec-

tar. I tenim confiança que, dins i fora seu,

van sortint nuclis que en un temps no

massa llunyà poden arribar a tenir una

coordinació.

-Parla'ns dels fòrums socials i la revi-fada del moviment antiglobalització...-Van donar tot el fruit que podien donar.

Els primers fòrums van fer una anàlisi

fantàstica, com per altra banda, podem

trobar una anàlisi fantàstica als escrits

teòrics de la FAO en el tema de l'alimen-

tació o la Unesco en el tema de la cultu-

ra; els seus escrits teòrics són fantàstics

pel que fa a l'anàlisi de la realitat.

Alguna gent de l'esquerra dins dels fò-

rums socials van plantejar coses molt

valuoses com a escrits crítics i d'anàlisi,

coses que nosaltres mateixos hem reco-

llit. Però en el moment en què van haver

de començar a plantejar alternatives des

de la lluita i no des de la taula de confe-

rències aquí van fer figa, perquè evident-

ment no hi ha una realitat de mobilitza-

ció, de consciència, d'activitat quotidiana

en la immensa majoria de la gent que

assisteix a aquests fòrums.

Hi ha una bona voluntat de canviar,

però sempre des del punt de vista que

aquest sistema és modificable i millora-

ble. Per contra, penso, que aquest siste-

ma és el problema. El neoliberalisme és

conjuntural, el capitalisme pot ser més o

menys conjuntural, però és el sistema de

dominació i d'autoritarisme basat en

classes socials el que realment s'ha de

destruir i s'ha de canviar. En el moment

que intentes plantejar que aquesta és la

realitat de fons, i que això és el que cal

canviar i fer-li la volta al mitjó, aquí és

quan t'adones que per la feina concreta

et quedes sol.

I el Fòrum Social al final ha mort una

mica d'això. S'ha enfortit la part socialde-

mòcrata i ha anat fent cada cop uns dis-

cursos més bonics, més presentables,

però sense cap mena d'acció real positi-

va.

-I la CGT de Catalunya?-No estem en el millor dels moments,

però en el seu dia vam fer un procés de

creixement i estem ara acabant -espero-

de pagar les conseqüències de no

haver-lo estructurat prou sòlidament. Tot

cos que creix té aquestes tensions i tenir

més llarg l'os que el múscul genera

dolor, hem de compassar aquest creixe-

ment.

Tampoc és bo tallar un membre quan

surt el primer granet de pus, o que ho

sembla.

També és cert que a la CGT no val

donar tota la culpa als comitès; és evi-

dent que hi ha una alta responsabilitat

del bo i del dolent que passa, però igual-

ment és cert que contínuament s'està

convidant l'afiliació a participar activa-

ment i no limitar-se al seu centre de tre-

ball o a l'elecció d'altres per fer les coses.

Si volem, tots hi podem contribuir abas-

tament. Així doncs, si no hi ha marxa

confederal és perquè no estem prou ben

gestionats i també perquè no estem ac-

tius.

-Què hi ha de Banca?-Sempre ha estat un sindicat i una fede-

ració que podríem dir "conservadora"

dintre de la CGT, però al mateix temps

ha estat sempre columna vertebral, fos

pel seu nombre de militants o per la im-

portant aportació d'aquests a l'estructura

orgànica i a més, dintre del seu relativit-

zat conservadorisme, Banca ha respec-

tat les diverses opinions, acords i ac-

cions, coincidissin o no amb els seus.

En aquest sentit i en el de seva previ-

sió de futur crec que és una federació

digna de respecte i té moltes coses per

imitar.

Catalunya. Octubre de 200714 Catalunya. Octubre de 2007 15

“El panorama llibertari actual és unaconstel·lació d'estels, tots brillants i, ja se

sap, estels i planetes vénen detrencadisses, però no es tornen a unir.”

“El panorama llibertari actual és unaconstel·lació d'estels, tots brillants i, ja se

sap, estels i planetes vénen detrencadisses, però no es tornen a unir.”

> LES FRASES...

Vam néixer perpreservar els

arxius històrics detotes les disputes iescissionsconfederals.

En primer lloc -hauriade quedar clar- jo nom'he alegrat mai quel'AIT estigui així.

El neoliberalisme ésconjuntural, elcapitalisme pot sermés o menysconjuntural, però és elsistema de dominaciói d'autoritarisme basaten classes socials elque realment s'ha dedestruir i s'ha decanviar.

El Fòrum Social haenfortit la partsocialdemòcrata i haanat fent cada copuns discursosmés bonics, méspresentables.

‘

‘‘

‘

> CONVOCATÒRIES



Secretaria de la Dona ComitèConfederal CGT

Del 15 al 20 d’octubre se celebra-

ran a Saragossa les Jornades d'-

Homenatge a “Dones Lliures-Muje-

res Libres” en el 70 aniversari del

seu I Congrés i per extensió a totes

dones llibertàries que han lluitat i

han contribuït amb el seu treball

diari en la recerca de la llibertat de

la dona. Les jornades seran orga-

nitzades per la Secretaria de la

Dona del Comitè Confederal i per

la CGT d'Aragó.

Aquest homenatge que la nostra

organització rendirà a Dones Lliu-

res és de justícia, per la seva signi-

ficació com a pioneres dels movi-

ments de reivindicació dels drets

de les dones, amb un sentit humà

integral, actiu i bel·ligerant. Les jor-

nades, enquadrades dintre de la

tasca de recuperació de la memò-

ria llibertària, pretenen ser àmplia-

ment participatives, on no només

retem homenatge, sinó on siguem

capaces d'aprendre, per tal de com

bé deien elles, “fer escoltar una veu

sincera, ferma i desinteressada”

immersa en un procés revoluciona-

ri i al mateix temps continuar creant

una veu pròpia en la nostra lluita

diària.

Les jornades es desenvoluparan

del 15 al 20 d'octubre de 2007, en

horari de tarda, de 17 a 21h, al

Centre d'Història situat a la plaça

de San Agustín de Saragossa.

Programa

-Dilluns 15 d'octubre“Pedagogia Llibertària i no sexista:

ahir i avui”.

Power Point sobre: Les alumnes de

“l'Internat Durruti”.

L'Educació no Sexista des de la

Perspectiva Llibertària. Debat

-Dimarts 16 d'octubre“Dones del 36”

Projecció del documental “De tota

la vida”. Debat.

-Dimecres 17 d’octubre“La repressió, des de la perspecti-

va de gènere”. Debat.

-Dijous 18 d'octubreEstratègies femenines enfront de la

precarietat.

“Dona i precarietat”: audiovisual de

Precarias a la deriva. Debat.

-Divendres 19 d'octubreDones Creant i Transformant.

Taula Rodona: La dona en l'anar-

quisme espanyol. Les Pioneres,

(1870-1930), Dones Lliures-Muje-

res Libres, (1934-1939), Dones Lli-

bertàries-Mujeres Libertarias

(1980- 1990). Debat.

Obra de teatre: “María ‘La Javeli-

na’”

Actriu: Lola López

-Dissabte 20 d'octubreDones Lliures. El referent d’una es-

perança. Les fundadores: Amparo

Poch, Lucía Sánchez Saornil i Mer-

cedes Comaposada.

Projecció d'un vídeo amb la sa-

lutació a les Jornades d'algunes de

les supervivents de Dones Lliures.

Tancament de les Jornades:

Empar López Aigües, secretària de

la Dona del Comitè Confederal de

la CGT. Festa fi d'homenatge.

Materials per a la difusió

Edició “Rojo y Negro” especial

Dones Lliures, En el 70 Aniversari

del seu I Congrés. DVD Edició digi-

tal de les revistes de Mujeres Li-

bres, “Mujeres Libertarias”, “Mujer

y Trabajo”, “Anticonceptivos y Abor-

to”. Edición de Mujeres Libertarias

de Zaragoza.

DVD amb entrevistes i adhesions

en vídeo a l'acte de les companyes

de MMLL, Sara Berenguer (Be-

ziers), Pepita Carnicer (Paris),

Concha Guillén (Beziers), Maruja

Lara (València).

Més informació

Secretaria de la Dona Comitè Con-

federal de la CGT, c/ Sagunto, 15 -

1º. Madrid. Tels. 91 447 05 72 i 448

6812.Fax: 91 445 31 32 sp-

[email protected]

Curs de nòmines iliquidacions

Bruno Valtueña,secretari de Formació CGT Catalunya

Els dies 7, 14, 21 i 28 de novembre, a les

aules del CESL, als locals de Via Laietana

18, es realitzara un Curs de Nòmines i Li-

quidacions (‘finiquitos’) de les 10 a les 13

hores.

El temari del curs és el següent:1- La nòmina i la seva importància.

2- El rebut del salari.

2.1 La capçalera.

2.2 Els imports.

2.3 Determinació de les bases de cotitza-

ció al règim general de la Seguretat So-

cial.

2.4 Deduccions.

2.5 Salari reportat.

2.6 Salari líquid a percebre.

3- Liquidació, Saldo i Finiquito.

4- Liquidació per acomiadament.

5- Annexos i fitxes tècniques de treball.

6- Pràctiques i càlculs de rebuts de salari,

liquidacions i acomiadaments.

El termini d'Inscripcions finalitzarà el 31

d'Octubre. Inscripció al telèfon 93 310 33

62 o al 605 34 10 72.

Curs de Formaciósobre senyalsd’identitat de CGT

Madrid, 9 i 10 d'octubre de 2007Lloc: Seu de CGT a Renfe, Av. de Barcelo-

na 10, soterrani 2. Metro Atocha, Renfe

(línia 1)

Dimarts, 9 d'octubre10 a 14h. Reunió de Secretaries i respon-

sables de Formació de tota

la CGT (aquesta convocatòria s'ha remès

a tots els sindicats) 14,00 a 16,30: Menjar.

16.30 a 20.30h: CGT: una associació de

treballadors i trebaladores, anarcosindica-

lista, de classe, autònoma, autogestiona-

ria, federalista, internacionalista, llibertà-

ria. Ponent: Félix García Moriyón

(professor de filosofia. Sindicat Ensenya-

ment de Madrid)

-Dimecres, 10 d'octubre10 a 14h Pasat, present i futur de CGT.An-

tonio Carretero (secretari d'Acció Social

de CGT), Jacinto Ceacero (secretari de

Formació de CGT)

Termini per a inscripcions: fins al diven-

dres 5 d'Octubre. Contacte: sp-forma-

[email protected], tel. 629 644 156.

Trobada d’Acció Social i del’Àrea d’Immigració

Dissabte 27 d’octubre, al c/ Sagunto 15,Madrid, 11hOrdre del dia (provisional):

1.Repàs de l'acció social per territoris.

2.Avaluació de les Jornades de Ruesta

2007, i de les campanyes.

3.Previsió de campanyes possibles a pro-

moure o en les quals participar.

4.Creació d'equips de treball per àrees

d'activitat.

5.Treball conjunt confederal amb Ecologis-

tes en Acció, Baladre, MOC-AA i altres

grups.

6.Àrea d'Immigració.

Qui hagi d'assistir a la reunió, que ho

comuniqui a: [email protected]

> MAJÚSCULES SENSE ACCENTS · ENREIXATS · Josep Manel AlarcóHORITZONTALS.- 1. Ho són els

sindicats de la patronal, els grocs,

els feixistes i de vegades els com-

panys de viatge dels anarcosindi-

calistes. 2. Un terç de rei i és bal-

der. La raó escapçada. Comença

l’OPA i acaba cabró. Família d’ex-

traterrestres que a França van des-

patxar amb ajut de monsieur Gui-

llotin. 3. Copia el socialdemòcrata

del liberal. El que resta de la llet ca-

ducada que envia la CIA al Darfur.

L’ase del Partit Demòcrata ian-

quee... capat. 4. La meitat de les

SS comença quan el PSOE aban-

donà el marxisme. Els tenim tots en

el pp, a la COPE, al Mundo, la

Razón, àdhuc amb Ruiz Gallardón.

5. Comença el tifus i el tipus d’inte-

rès de les hipoteques. La capital

d’Indonèsia després del tsunami i

plena d’integristes. Sigles de la Bí-

blia d’aquells que col·loquen el dret

per sobre del fet. Afirma a mitges.

6. El que resta d’Itàlia després de la

voracitat vaticana. Capital meridio-

nal de la bota on Alfons el Magnà-

nim hi construí la porta del Renai-

xement. Conflictes que va atiar el

demagog amic del Felipe.7. Menjar

que Crist va prendre regirat segons

Leonardo da Vinci. Infantar sense

clítoris segons els feudals de certs

colors metafísics. 8. Pels jueus són

porcs, pels àrabs també, a què ve

tant d’enrenou? Acràcia s’entén.

Moro que mira al Nord nedant a

contracorrent... arribarà a Los Cris-

tianos? 9. En positiu... la CGT què

no el positivisme. Llum made in Za-

patero. President de la Generalitat

que proclamà la Republica Catala-

na mentre Cromwell exterminava la

monarquia britànica en el segle del

Barroc. 10. Ho fa enèsimament

més l’obrer que el patró amb la

deslocalització. Principi i final legal.

Tots esventrats enmig de la zona

zero. 11. Membres de la Gestapo

catalana que no van ser executats

a Alacant.

VERTICALS.- 1. Seguidors del

profeta que posa cara al sol l’esco-

la privada tot passant el rosari.

Mitja virtut teologal després d’oir

els ximples de la COPE, el Mundo,

l’ABC, la Razón, àdhuc la teranyina

colonial del País. 2. Prefaci d’orgull i

final de cançó. Madrid es el ardid.

Lector del País en plena crisi d’i-

dentitat com el català de Santa Co-

loma de la Trinca. 3. La rifa epilèpti-

ca mirant la lluna a la plaça

d’Antonio López de la Barna d’en

Porcioles-Hereu. La zero sense

àtic mirant la lluna de València. Mig

Al·là, mig alí, Michelin. 4. Una taula

en té quatre, la cirera del pp no i

que em perdoni en Buñuel per imi-

tar-lo tant malament. Poble valen-

cià i capital almohade després del

pas de l’AVE. 5. OPA sense cereal,

com sempre. Monitor a Montserrat

fent el pi com el pallasso del Boa-

della i el seu partit. Els soviètics

són morals per davant i per darre-

ra. El que restarà del Teatre Nacio-

nal ara que ha tornat l’Stalin-Flo-

tats. 6. La meitat de la Ciutat Eterna

després del pas de Carles V és una

lletra grega. La creu de Sant An-

dreu de la Barca es troba a la ban-

dera basca i escocesa i és el signe

pujolià de la multiplicació populista

dels pans i dels peixos. Universitat

Anarquista. L’enrenou de l’Allen a

la Barcelona cara al sol, m’agrada

més el Groucho i que em perdoni

el Vázquez Montalbán que es troba

entre els meus escriptors. 7. Ab-

surd a la Borsa del Passeig de Grà-

cia. Feixista educat per Adam

Smith, David Ricardo, Stuart Mill i

que Nietzsche ens agafi confes-

sats. El que resta de la integritat

després de parlar d’hipoteques. 8.

Element que amaga el corsari de

l’Economia de Mercat. Contracció

que es barreja amb la sal de la

Terra... Lliure... je, je, je què cabrón

(Polònia dixit). 9. Un Institut sense

Secundària a mans del germà de

l’ex del nét del poeta de la ciutat del

perdó, amb permís de l’Opus. Perí-

ode de la Revolució Francesa im-

pulsat per l’admirat Robespierre

d’ença finals del Segle de les

Llums. Tramvia entre el Fòrum i la

Mina amb immigrant crucificat =

una T. 10. De totes les vocals falta

l’inici de l’orgull. És pana. El de Sísif

el va escriure Camus, un Premi

Nobel esclafat per l’automoció, en

Jean-Paul Sartre no va tenir

aquests problemes. 11. (de setem-

bre) La pluralitat ens fa amics i ene-

mics tothom ha d’esbrinar a quin

lloc de la barricada es troba.

SOLUCIONS:

Jornades de MujeresLibres a Saragossa


SENSE FRONTERESEls rics i poderosos dels món continuencomportant-se com si la resta de lahumanitat fóssim només números

Sarkozy ha posatla directa i preténesborrar qualsevolguany social

OPINIÓ: França:Siguemingovernables

Alternative Libertaire (França)

L 'elecció de Nicolas Sarkozy aFrança marca la victòria d'un

projecte de desestructuració sociali repressió policial. Era el candidatmés obertament favorable a lesclasses dominants i per a ell gover-nar significa servir a la Medef, lapatronal francesa. Necessitem pre-parar-nos per a afrontar els atacsque vindran. I Sarkozy ja ha deixatclares les seves intencions: acabaramb la negociació col·lectiva, abo-lir la setmana de 35 hores, restrin-gir el dret a vaga, un reforçamentautoritari del règim, un incrementde les mesures "de seguretat", re-pressió per als barris obrers i inten-sificar la caça dels "sense papers".

Les classes populars i el movi-ment social i sindical es troben da-vant un gran repte. Enfrontats ambun govern bel·ligerant i amb la pa-tronal, no poden confiar en un Par-tit Socialista confinat en una in-ofensiva i estèril oposicióparlamentària i que a més compar-teix gran part del programa de laUMP (reforma de les pensions, ex-pulsió dels "sense papers"...). Elstreballadors no podem treure res bode quedar confiats que el canvi arri-bi de la mà d'un Partit Socialistacada vegada més a la dreta.

Per a aconseguir els nostres ob-jectius hauríem de lluitar per ells.La campanya electoral va estarmarcada per conflictes socials (lesvagues en PSA-Aulnay, Airbus-Eads…) que han de servir de refe-rent per a futures lluites. Però perfrenar el corró neoliberal hem d'a-cabar amb les lluites sense estratè-gia, les protestes sense objectiusclars i defensar l'autonomia i la uni-tat dels moviments socials, almarge del calendari polític i del jocinstitucional.

Solidaritat ambAmèrica delSud

E l Grup de Treball d'Acció So-cial "Solidaridad Libertaria"

de la CGT de Burgos està portant aterme un treball de contactes, su-port i solidaritat amb col·lectius iorganitzacions llibertàries de l'A-mèrica Llatina, especialment Amè-rica del Sud, així com amb diversosmoviments socials. A través del seubloc (http://www.solidaridadliber-taria.blogspot.com/) podeu accedira diversos documents. Contactes:CGT-Solidaridad Libertaria, Cale-ra 12, 09002 Burgos [email protected]

Campanya Qui deu a qui

Davant la Cimera del G8(EUA, França, RegneUnit, Canadà, Rusia, Japó,

Italia i Alemanya) que va tenir llocentre el 6 i el 8 de juny a Heiligen-damm (Alemanya) sota el lema“Creixement i Responsabilitat”, lacampanya per l'abolició del deuteextern "Qui deu a qui" vam denun-ciar un cop més les responsabilitatsdel G8 i les empreses transnacio-nals en la destrucció del planeta ide la dignitat dels pobles. Un anymés, els líders dels 8 països méspoderosos del món es reuneixenper debatre i decidir sobre qües-tions d’economia i política globalque ens afecten a tots i totes. LaCampanya Qui deu a qui denun-ciem la falta de democràcia d'unapara-institució com el G8, així comla hipocresia i la incoherència deles seves propostes.

En aquest sentit,denunciem:

-Que el principal objectiu del G8és assegurar el creixement de lesseves economies a costa de l'empo-briment de les economies dels Paï-sos del Sud i de l'esgotament delsrecursos naturals.

-Que existeix una evident con-tradicció entre les mesures de "res-ponsabilitat social" que promou elG8 i el model de creixement senselímits que promou efectivament.Aquest model comporta greus im-pactes socials, econòmics i am-bientals en els països del Sud, i ig-nora la seva responsabilitat en lageneració de pobresa i desigual-tats.

-Que respecte a Àfrica, la recep-ta del G8 consisteix a incrementarla Inversió Directa Estrangera coma mesura per eradicar la pobresa,quan està comprovat que aquestamesura només afavoreix les em-preses transancionals i no genera elbenestar social que promet. Al con-trari, comporta una precaritzaciódel treball local i greus impactes enels drets humans i mediambientals.

-Que el G8 incompleix les sevespromeses en matèria d'Ajuda alDesenvolupament i alleugeriment

del Deute Extern. A més de ser in-suficients, l'alleugeriment deldeute extern segueix sent utilitzatcom mecanisme de pressió per im-posar la desregularització del mer-

cat de treball i anteposar els inte-ressos de les empreses transnacio-nals per sobre del benestar social idel respecte al medi ambient.

-Que el seu "Acord de protecció

del clima" és totalment incoherent.El creixement econòmic és incom-patible amb la sostenibilitat. Noevitarem el canvi climàtic si conti-nuem saquejant recursos i destruintespais naturals.

Per tot aixó, exigim:

-Que es reconegui el deute ecolò-gic que tots els Estats enriquits i lesseves empreses tenen amb els paï-sos empobrits.

-Que el deute extern dels païsosde la Perifèria sigui auditat i elsdeutes il·legítims de tots els païsosdel Sud siguin cancel·lats de formaimmediata i incondicional.

-Que es retorni a les comunitatslocals el control sobre els seus te-rritoris, recursos naturals i espaisambientals. Que es detinguin lespolítiques de foment dels cultiusde biocombustibles.

-El ple dret dels i les migrantes ala ciutadania, a una vida digna enels països d'acollida i el respecte atots els seus drets socials, laborals ipolítics, sense condicionar-los a lareciprocitat amb el seu país d'ori-gen, el tancament dels centres dedetenció, el cessament de les de-portacions i del procés d'externalit-zació de les fronteres, així com eldret a la residència amb indepen-dència que es tingui o no contractede treball.

-Polítiques efectives per a la pro-hibició del comerç armamentístic,així com la reducció radical de ladespesa pública militar.

-Que es promoguin mes i millorsiniciatives i ajudes per mitigar iprevenir els efectes del canvi cli-màtic.

Instem la societat civil a actuar, amobilitzar-se i pressionar les insti-tucions, el govern i les empresesper promoure un canvi profund enel model econòmic i energètic,amb l'objectiu d'evitar que el canviclimàtic s'aprofundeixi encaramés. La redistribució de la despesaenergètica, del consum i de la ri-quesa, així com l'inevitable decrei-xement en el Nord, han de ser partde la lluita contra el canvi climàtici per un món més just.

Més informació: www.quideua-qui.org

Continua la destrucció delplaneta i l'aixafament dela dignitat dels pobles

Sobre la trobada del G8 a Alemanya

SOCIALEstendre el pensament llibertari i les pràctiquesantiautoritàries entre els col·lectius socialsanticapitalistes, una de les feines que ens toquen

Negres Tempestes i Col·lectiuCatalunya

Com ja fa diversos anys l’ha-bitual manifestació de l’on-ze de setembre de la tarda a

Barcelona va comptar amb la pre-sència d’un Bloc Negre o Antiau-toritari.

El Bloc es va situar darrere deMaulets amb la pancarta "Mani quimani, sempre anti-autoritaris!, per-sones lliures per pobles lliures" iamb la presència d’abundants ban-deres negres i crits de "Ni Espanya,ni França, ni estat català", "El tri-partit especula i desallotja", "Viscala terra, mort a l’estat", etc. Alhoraes van fer diverses versions "karao-ke" d'”A les barricades”, cantadaen català.

El que ara s’anomena BlocNegre va començar d’una formainformal, en base a converses entreactivistes de l’àrea de l’autonomiabarcelonesa, que no sentint-se re-presentants en cap del blocs esta-tistes, feien una pancarta (o duescom va pasar un any fruit de desco-ordinació), i mitjançant el boca-orella es congregaven a la cua demanifestació, al costat dels immi-grants sense papers o el FAGC.

A poc a poc, especialment desde l’any 2004, el citat Bloc Negre oautònom com s’anomenava alprincipi, ha anat implicant a unventall més ampli de gent, i s’haanat assumint cada cop mes un tre-ball previ de preparació, consoli-dant-se com a punt de trobada dediferents sectors, els quals, hanvolgut fer visible, especialment enaquesta data, el seu rebuig als es-tats i a la delegació de la lluita enpartits polítics i sindicats reformis-tes i, per afirmar que la llibertatdels Països Catalans, com la de totsels pobles, no passa per la consecu-ció de cap estat ni la creació demés fronteres, sinó per la dissolu-ció de les existents i la creaciód’espais horitzontals de contrapo-der lliurement federats que substi-tueixin i deslegitimin els propis es-tats.

A Reus

A la manifestació que es va fer aReus com a centre de tot el Campde Tarragona el mateix 11 a latarda, també es va aplegar un blo-

quet negre amb una pancarta quedeia “Pobles lliures, persones lliu-res” amb dues A encerclades.

La manifestació va reunir propde 700 persones amb ellema “Per

un Camp Viu, Lliure i Combatiu”il’Esquerra Independentista delCamp hi va comepnar a seva cam-panya “Aturem l’ofensiva del ci-ment”.

Des del bloquet negre de Reus,es van treure banderes roges i ne-gres i negres, que van caminar alcostat d’estelades i banderes roges.Tot molt banderil.

Isabel Ferragutcontinua la lluitaperquè es facijustícia

Blocs i bloquets negresa les manifestacionsde l’11 de setembre

Dictadors iguerrers

Adolfo Montoliu (AssembleaAntimilitarista de Catalunya)

És ben sabut que la millor ma-nera que té un imbècil de con-

vèncer uns quants encara més im-bècils que ell per tal de que elsegueixin, és enarborar una bande-ra (compte, perquè el color d’a-questa també pot ser el negre).Això no és sinó una de les raonsque fan que molts de nosaltres re-neguem radicalment de qualsevolmena de nacionalisme. L’actitudxulesca i prepotent d’en Putin éspotser un dels exemples actuals quemillor reflecteixen la facilitat ambquè un dirigent pot amagar lesseves misèries morals i les sevespolítiques criminals amb l’abúsd’un drap que, a quatre mil metresde profunditat, marca ara les pos-sessions soviètiques a l’Àrtic. Vint-i-cinc anys enrere, els militars ge-nocides que usurpaven el poder al’Argentina es van enredar a la gue-rra de les Malvines, en un momenten què la protesta social contra ladictadura assolia el punt més àlgid(després de sis anys de satrapia i jaoblidades les eufòries futbolísti-ques de 1978) i es va produir el mi-racle de la conversió de les mani-festacions de rebuig en sòlidesadhesions a la “sagrada unitat de lapàtria” (per cert, on hauré sentit joaquestes paraules?). En aquest sen-tit, la mateixa Hanna Arendt ja vaalertar del perill que el fanatismepogués ser considerat com a partintegrant del «sentit comú» de laciutadania. Res de nou sota el sol,tot plegat.

Als nostres dies, la situació noconvida precisament a l’optimis-me. El fracàs evident de la demo-cràcia parlamentària com a meca-nisme d’expressió de la voluntatpopular (i em refereixo només ales baixes xifres de participació ales consultes electorals a l’Estat es-panyol, per no parlar d’altres xa-cres que enverinen el sistema polí-tic), juntament amb l’absènciad’unes xarxes socials que permetintan sols albirar un futur estadi de laciutadania com a classe d’individusconscients i responsables, desem-boquen en una preponderància dels“estats d’opinió” com a determi-nants en l’adopció de les polítiquespúbliques.

El virus del nacionalisme és undels que més fàcilment s’escampenen una ciutadania poruga i impres-sionable. Però és només un. Encanvi, la solidaritat i la justícia sónmés difícils d’encomanar. Caldràinjectar-los d’alguna manera.


BALA PERDUDA

Manifest del Bloc Negre per un onze de setembre llibertari

Mani qui mani, antiautoritaris sempreNegres Tempestes

L'autoritat ha estat sempre pre-sent a les nostres vides. Des deben petits, l'autoritat dels pares,dels mestres, de la televisió quehan intentat inculcar-nos lesnormes imposades per aquestasocietat on vivim dient: tu viu,consumeix i deixa fer. Aquestasocietat, on el govern de tornmarca què es pot fer i què no espot fer, què es pot pensar i quèno es pot pensar. I tan se valquin govern sigui, ja que totsacaben dient el mateix, al serveidels interessos de multinacio-nals que, amagades sota unafalsa democràcia, són realmentqui determina les normes sotales quals vivim.

Els governs, que tant se val sisón de l'Estat espanyol, francès,andorrà, o fins i tot d'un hipotèticEstat català, provoquen la des-trucció del territori: afavorint uncomerç multinacional amb l'ex-cusa que és pel nostre interèsque sols aprofita els poderosos;imposant la creació de trans-ports elitistes com l'AVE, cons-truït en condicions infrahuma-nes (amb jornades de fins a 16hores i ja van 12 morts); perme-

tent i protegint l'especulació ur-banística, on els governs ara esdediquen a invertir en grans in-fraestructures perquè les immo-biliàries no petin de cop; privatit-zant cada cop més les empresespúbliques; destruint el nostreecosistema construint carrete-res com les que es volen fer a laserra de l'Obac, les autovies in-necessàries de les Illes Balears;imposant la línia de Molt AltaTensió; Transvasant mica enmica l'Ebre; canviant la desem-bocadura del Llobregat; des-truint platges com els Munta-nyans a Torredembarra; afavorintel cultiu massiu i les mega-gran-ges en detriment dels petits agri-cultors i ramaders; destruintzones de camp i bosc per a feroperacions clarament especula-tives al Baix Llobregat, Tarrago-na, Empordà, Osona, l'Horta, Ma-llorca,... I un llarg etc., que a ellsno els importa perquè amb laseva autoritat que els caracterit-za ho acabaran realitzant.

Tot això es fa en base a unaimposició escudada sota la pa-nacea del progrés. Així, l'autori-tat la veiem present incompta-bles vegades. L'autoritat d'unestat que ho vol tenir tot sota el

seu control. L'autoritat d'uneslleis, escrites per i al servei depersones a qui no volem. L'auto-ritat per dir qui és bo i qui no pera viure en aquesta societat, re-primint a qui no la segueix enpresons o manicomis. O si noels són possibles aquestes duesopcions, intentant inculcar lapor, per tal que ens rendim a lesseves normes. Fent del terroris-me d'estat una eina bàsica per areprimir qui no pensi com ells,augmentant el nombre de cos-sos repressors, encerclant mani-festacions, fent escorcolls, dete-nint sense proves concloents,espiant tot el que fem i/o diem, iun llarguíssim etc.

És per això que ara més quemai ens declarem antiautoritaris,perquè no necessitem cap per-mís per a fer o per a desfer.

Perquè n'estem fartes d'haverd'obeir unes normes absurdesque sols a ells beneficien.

Perquè tota autoritat, per a no-saltres, ens és completamentbanal, perquè en la nostra socie-tat no hi cap cap mena d'autori-tat.

11 de setembre del 2007


CGT Camp de Tarragona

L a campanya "Salvem elGaià" ja porta 17 anys d'e-xistència. A finals de 1990,

es van unir les diferents entitatsque estaven treballant al tram finaldel riu Gaià per demanar el seucabal ecològic. Aquesta iniciativaes va batejar amb el nom de "Sal-vem el Gaià", una Associació queva rebre el suport d’unes 50 enti-tats del Baix Gaià i de tots elsAjuntaments de la comarca, quehan donat suport a la recuperaciódel riu. Igualment, es van recollirmés de dues mil signatures de per-sones de les diverses viles. Va seruna etapa plena d'il·lusió en què esvan desenvolupar actes informa-tius, reivindicatius i desenes dereunions per tal de cercar una solu-ció per al riu.

Sens dubte, el fet que des de1975 hi hagi una presa que deixisense cabal el tram del Catllar finsa Tamarit és el principal escull pertenir un riu viu. El treball de la Co-ordinadora ha estat difondre quinaés la situació del riu Gaià, un riumediterrani que pateix una de lessituacions més injustes a què potfer front aquest ecosistema. Una si-tuació inacceptable creada per lamultinacional Repsol, propietàriade l’embassament, una empresasense escrúpols, que deixa un riusense aigua o ens contamina adiari, per no aplicar les mesuresnecessàries a les seves refineriesdel Camp de Tarragona. No cal dirque l'actual situació vulnera totesles normatives europees referentsals rius, que el Parlament de Cata-lunya ha aprovat el cabal ecològic ique el Síndic de Greuges ha recla-mat l'aplicació d'aquest cabal.

La lluita pel riu mai s'ha deixat

ni s’ha donat per perduda. Peraixò, i després d'haver assistit alprocés participatiu promogut per laUnitat de Participació de l'AgènciaCatalana de l'Aigua, després deveure el perill que el riu torni a seroblidat i després de l'experiènciadel Big Jump a molts rius d'Euro-pa, diversos representants d'entitatses van trobar el passat 4 d'agost perrevifar la lluita pel Gaià, tenint da-munt la taula els futurs consells deconca i la proposta de la Xarxa decrear un fòrum participatiu perma-

nent, tenint la possibilitat de tirarendavant nous estudis que perme-tin conèixer la situació del riu, te-nint en perspectiva la marxa per lesTerres del Gaià amb vista als dies29 i 30 de setembre, i tenint moltesidees més al cap que durant aquestcurs es desenvoluparan a fi i efecteque les diverses parts implicadesseguin a negociar.

El passat 8 de setembre, es vaconvocar un acte reivindicatiu perpresentar la nova etapa de Salvemel Gaià, demanar el cabal ecològic

i convocar a tothom a la marxa del29-30 de setembre a la presa delCatllar. Salvem el Gaià va dur aterme una nova acció, en la sevalluita per recuperar el cabal del riu,sec en els onze quilòmetres que elseparen de la desembocadura, a laplatja de Tamarit, a causa de lapresa que Repsol va construir l'any1975 al terme municipal del Cat-llar. Sobre la una del migdia unes150 persones es van concentrar a laplatja de Tamarit per donar suporta l'acte simbòlic del vessamentd'aigua de les fonts de Sant Magíde la Brufaganya (naixement delGaià). Previament, es va llegir unmanifest en què es proposava lacreció d'una taula d'alcaldes de lazona del Baix Gaià per aconseguirel suport institucional per reclamarel cabal mínim ecològic pel riu iredefinir l'espai natural de la des-embocadura.

L’estat actual del riu incompleixla Llei d’Aigües 29/85, de 2 d’a-gost, i la seva versió reformada, la46/1999, que ja inclou el conceptede cabal ecològic. També incom-pleix la Llei del Parlament 6/1999d’ordenació, gestió i tributació dela’aigua. De la mateixa manera, elGaià incompleix la Directiva2000/60/CE del Parlament Euro-peu i del Consell de 23 d’octubrede 2000 pel que fa al ús sosteniblede l’aigua. El full de ruta està mar-cat i té l’aval del procés participa-tiu del curs passat coordinat perl’Agència Catalana de l’Aigua.

La CGT del Camp de Tarragonas’ha adherit a "Salvem el Gaià", elmanifest i la convocatòria del 8 desetembre, i fem una crida a partici-par en les mobilitzacions en defen-sa del riu Gaià.

Més informació:http://blocs.tinet.cat/blog/salvem-el-gaia

La nova etapa de la lluitaper salvar el riu Gaià

SOCIAL

Continuïtats icontradiccions

Josep Cara Rincón (Berga)

Mai m'ha molestat acceptar niles contradiccions ni les in-

coherències pròpies. Assenyalar lesdels altres fins i tot em pot divertir.I és què vull criticar una sèrie decomportaments, discursos i pràcti-ques que potser semblen incohe-rents o contradictòries però quepotser no ho són tant. Dic això per-què, darrerament, veig moltes per-sones en contra de la monarquia. Jotambé estic en contra de la monar-quia, és clar. Però m'ha sobtat l'e-nergia d'algunes persones en contradel rei quan són moltes vegadesgent insolidària amb les injustíciesmés properes, inactives en la lluitasocial local i quotidiana per qualse-vol millora o contra qualsevol abús.Això m'ha fet pensar que és mésfàcil estar en contra del rei i fins itot fer-ne campanya pública queestar en contra, per exemple, delteu cap, de l'encarregat o de l'alcal-de. I com es pot estar en contrad'una injustícia (real però mésallunyada) i a favor per activa opassiva de les injustícies més pro-peres? En tot plegat hom hi potveure la contradicció que suposa asimple vista aquest desajustamententre una actitud submisa i com-plaent amb la injustícia real i l'acti-tud bel·ligerant amb la injustíciareial. Tanmateix, també s'hi potveure una continuïtat i una lògicade fer solament política d'aparador,política segura, al cap i a la fi sola-ment política. I és que hi ha quiaixò d'actuar localment no ho haentès o no l’interessa massa mentrepugui mantenir simplement i solaposicions estèticament progressis-tes.

Parlant de la superació o del tre-ball de contradiccions, aquest mestres col·lectius llibertaris de Berga(a dos dels quals milito) seran unapart acusadora en el judici per l'as-sassinat l'any 2005 del nostre com-pany i amic Pep Isanta. Evident-ment l'aparell judicial no ensmereix cap confiança ni respecte,ni n'esperem res d'ell, tanmateix enel seu dia vam decidir fer servirtambé aquesta via per tal d'intentar(com a mínim intentar) que les ad-ministracions haguessin d'assumiralgun tipus de responsabilitat per lanegació d'auxili que aquella nit vanpatir tantes persones i del qual enva resultar mort un amic i com-pany. Fins ara les administracionshan tancat files i amb l'ajut delsmitjans de comunicació s'ha tractatles víctimes com a culpables.Abans de la Patum de 2005 nocrèiem en la judicatura, ni en lespresons, ni en la policia, ni en elspolítics ni en la mare de Déu. Aratampoc. Anirem a judici i alhoracercarem la justícia sense interme-diaris. Salut i anarquia!

SALUT I ANARQUISMES

OPINIÓ: Els incendis a Castelló, una xacra social

Secretaria d’Acció Social delaCGT de Castelló

E ls incendis destruïxen les nos-tres forsts, els nostre passat

agrícola i paisatgístic, destrïxen lamoral dels habitants de les comar-ques que els sofreixen. Els incen-dis de Castelló són una xacra pe-manent. I aquest últim incendi, queha assolat la comarca de l’Alcala-tén, destruint el nostre passat arbo-ri, tant de conreu -ametller, olivera,avellaner, vinya- com l'autòcton -pimediterrani, carrasca, aranyoner-des de mil·lenari fins a centenari,que forma part de la nostra riquesai patrimoni natural, ha estat devas-

tador. Els termes municipals de les

Useres, Costur, Atzeneta, Figuero-les i Llucena han vist passar el focpels seus boscos i cultius. Un focque, lluny de purificador, ha estatdestructor tant ecològicant com so-cial i econòmica. Un foc que haarruïnat l'economia del ramat depastoratge i granja familiar que estrobaven des de temps immemo-rials en el bosc, escanyant la ja difí-cil economia dels ramaders.

Un foc injust, de més de tresdies, amb més de tres mil hectàreesarrasades, que ha posat en evidèn-cia la falta d'eficàcia dels mitjanspreventius ja que, vam constatar

des d'aquest sindicat, la subcon-tractació de les brigades forestals,brigades de neteja i mitjans de pre-venció, no garanteix solucions iefectivitat i ens duu a la conclusióque les nostres forests i patrimonicol·lectiu, han de ser gestionatspels estaments públics, tant locals,autonòmics i fins i tot estatals, noper subcontractes privades. No en-trarà aquest sindicat en el joc brutde la demagògia de les acusacions,denúncies i demandes de responsa-bilitats, tots tenim responsabilitaten la defensa de les nostres boscos,són nostres i ara estan arrasats.

Ara, cal ajudar la naturalesa, ésel moment ara de:

1-Programar una reforestacióautòctona i sostenible.

2-Impedir qualsevol intent d'ur-banització o transformació en lesàrees cremades que no sigui recu-perar el que abans existia.

3-Potenciar les economies lo-cals, tant en mitjans físics com hu-mans, per a evitar l'especulació i elfrau.

Des de la Confederacó Generaldel Treball, amb aquest comunicatexpressem la nostra preocupacióper aquest incendi desproporcio-nat, al mateix temps que ens soli-daritzem amb tota la ciutadania dela comarca. Salut... I esperem quesiga l'últim.


OPINIÓ-SOCIAL

Atenció! Lamàfiaimmobiliàriatornarà areunir-se aBarcelona!

Del 6 a l’11 de novembre se ce-lebrarà l’onzena edició del

Barcelona Meeting Point; segons laseva pròpia definició, “l’esdeveni-ment immobiliari més gran d’Eu-ropa”.

En aquest esdeveniment organit-zat pel Consorci de la Zona Francade Barcelona tornarà a trobar-se totl'espectre d'organitzacions, empre-ses i administracions involucrades,d'una manera o altra, amb l'especu-lació immobiliària i urbanística:promotores, constructores, immo-biliàries, bancs i caixes d’estalvis,un gran nombre d'ajuntaments igrans grups mediàtics.

Aquí celebraran diverses ponèn-cies entorn les quals analitzaran elsistema financer com a motor delsector immobiliari i les futures ten-dències dels centres comercials,proposaran noves estratègies perprevenir l'alentiment de les vendes,i marcaran nous objectius de mer-cat.

A més, és clar, de continuar fentnegocis i comptar i celebrar els be-neficis generats, una vegada més,mitjançant l'explotació de milionsde persones que posen la seva vidaal servei de bancs i caixes a lesquals pagar una hipoteca, d’expul-sar de casa seva milers de famíliesafectades per plans urbanístics i al-tres instruments públics al serveidel negoci immobiliari, de destruirel poc patrimoni històric que ensqueda per llevar nous edificis dedisseny inaccessibles i inserviblesper la majoria, de destrossar el tei-xit social dels nostres barris i po-bles tot fent taula rasa per crearnous espais sense història, inhabi-tables, i construïts per tal que si-guem individus al servei de la pro-ducció i, sobretot, de consum; endefinitiva, celebraran estar des-truint els nostres pobles i comar-ques, els espais naturals i el paisat-ge amb l’extensió de l’asfalt i elformigó, les pistes d’esquí i elscamps de golf, que es propaguenper tot el territori i que fan desapa-rèixer el nostrepassat i present i quecondicionaran, fins fer desaparèi-xer també, el nostre futur.

Però no deixarem que esdeveni-ments com aquests, autèntiques or-gies dels beneficis aconseguits através de l’explotació de les nostresvides i del territori, continuïn cele-brant-se amb total impunitat!

No deixarem que continuïnrient-se de nosaltres a la cara!

Per això, tornem a fer una crida atotes les persones que lluiten contral’especulació, la violència immobi-liària i en defensa del territori.

Més info: http://www.ature-

melmeetingpoint.info/

Can Vies i la vida sociali política de Sants

Volen tancar el web on Isabel Ferragut explica el cas del seu fill

Assemblea de Barri de Sants

F a gairebé 10 anys s’okupà elCentre Social AutogestionatCan Vies, per tal de desen-

volupar-hi un projecte de creaciósocial alternativa i d’intervenciópolítica assembleària al barri deSants, Barcelona.

Durant aquest temps, s’ha donatpermanentment ús social a unapropietat abandonada, invertint lallei d’or de l’especulació immobi-liària, que no és altra que abando-nar temporalment una propietatfins que se li pugui extreure unvalor mercantil extraordinari. Percontra, amb l’okupació de CanVies s’han resolt necessitatscol·lectives que, avui, l’economiade mercat no vol ni pot satisfer.

A més de la tasca de denúnciacontinuada i real de l’especulació,Can Vies ha estat una escola departicipació política, social i cultu-ral per a centenars de persones deSants, dinamitzant el teixit associa-tiu del barri. Són nombroses les ex-periències socials, comunicatives,artístiques, culturals, polítiques,d’economia alternativa, que poblenavui la realitat del barri i que hannascut i desenvolupat al calor deCan Vies.

Can Vies ha estat, i és, casa co-muna de molts i moltes. Ha estatun punt d’encontre per a refer el filentre diferents generacions d’acti-vistes socials de Sants, teixintpràctiques i relacions comunes.Homes i dones que protagonitza-ren els moviments veïnals dels 70.Llibertaris minoritzats en la Tran-sició a la democràcia restringida.

Els silenciosos de la democràciadesencantada dels 80. Les genera-cions precaritzades i rabioses delsanys 90. Els joves de la democràciavideovigilada post 11-S. I més.Totes hi hem après a aprendre,unes de les altres.

Avui, l’existència de Can Viesestà amenaçada, en primer lloc, peruna demanda judicial de l‘empresalegalment propietària -FerrocarrilsMetropolitans de Barcelona,FMB-, i en segon lloc, per una ope-ració immobiliària vinculada altraçat del Tren de Gran Velocitat.

La demanda judicial

El passat 18 d’abril, FMB presentàuna demanda civil per a iniciar elprocés de desallotjament (“desno-nament en precari”). La intenció del’empresa, propietat en un 50% del’Ajuntament de Barcelona, és su-perar el fracàs judicial que li supo-

sà, l’any 1997, l’arxivament de ladenúncia penal per usurpació. Enaquell moment, el suport social fouclau per aconseguir aquell èxit delbarri, i és el mateix suport el queavui aturarà la demanda actual.

Fins ara, en el judici s´hi han im-plicat com a part demandada enti-tats com la Confederació Generaldel Treball (CGT), el Front d´Alli-berament Gai de Catalunya, la Co-ordinadora d’Associacions per laLlengua, el Centre Social de Sants,l’Associació Papers per Tothom,els Col·lectius de Joves Comunis-tes, el Casal Independentista deSants, l’Associació Cultural LaCiutat Invisible, l’Assemblea deJoves de Sants, la Comissió deveïns de la Bordeta, el grup musi-cal Pirat’s Sound Sistema, el periò-dic de comunicació popular “LaBurxa”, el Col·lectiu de DifusióCultural de Sants i el ColClectiuper la Vivenda Digna.

L’operació urbanística

El TGV ha comportat l’arribadad’infraestructures antisocials comés el Calaix de les Vies i el pla deremodelació de l’Estació de Sants.El conjunt del projecte afecta greu-ment l’estructura històrica i l’ar-quitectura del barri, així com laseva composició social. Aquestsplans urbanístics impliquen la destrucció d’un mínim d’una vin-tena de finques de la part antiga deSants, en la seva major part casesbaixes, per construïr-hi -només enun dels casos- equipaments pen-dents de designació. Per contra,només en aquesta zona es cons-

trueixen, a banda dels ja fets, tresedificis de pisos de cinc plantes iun d’onze, tots ells mirant a la“zona ajardinada” i a la nova ram-bla del calaix. Es guanya en super-fície comercial, en sòl per especu-lar, en quantitats de pisos ihipoteques, i es perd un centre so-cial plenament integrat al barri iuna vintena (que es poden arribar adoblar) de finques de la part antigadel barri. Les expropiacions ja hancomençat, i amb elles les permutesdenigrants i el mobbing. L’encarre-gat de projectar i executar les obresés l’Ajuntament, és a ell qui li co-rrespòn tota la part d’obra delmetro (de la seva propietat) i la re-ordenació del sòl, així com les con-cessions de sòl comercial, edifica-cions, etc. Ell és el responsabled’executar una operació urbanísti-ca que imposa un model de ciutat-mercaderia on s’esclafa la vidaquotidiana de les persones que l’-habiten.

Per tant, davant l’amenaça dedesallotjament i destrucció delcentre social, tant per la demandajudicial com pel pla urbanístic,afirmem:

Que Can Vies és i serà un labora-tori personal i col·lectiu per a expe-rimentar altres formes de fer políti-ca.

La seva existència és imprescin-dible per a continuar mantenintviva la identitat i dignitat dels nos-tres barris, en un moment en què elsistema de partits sembla doblegar-se als interessos d’un urbanismeimplacable.

http://canvies.barrisants.org/

Col·lectiu Catalunya i IsabelFerragut

E l proper 9 d’ocubre a les 12hores, Isabel Ferragut serà jut-

jada pequè pretenen fer-li tancar lapàgina des de la qual denuncia a totel món la mort del seu fill Arturocom a conseqüència d’un ecés deradiació al cervell que li van apli-car els metges Benjamín Guix iEnrique Rubio a la Clínica Dexeus.Podeu onèixer tot el cas ahttp://www.radiacionesmortales-isabelferragut.com/index.htm

El judici és el 9 d’octubre a les12 hores als jutjats de Via Laietanade Barclona, 2, 3a planta, Jutjat dePrimera Itància número 36, Judiciordinari 135 del 2007.

L’escrit que ve a continuaciómostra l’estat d’ànim de la Isabel,que continua ferma la lluita en de-fensa de la memòria del seu fill:

“Com es pot comprende, poc o

res em pot importar el que passi enaquest judici. Després d'haver vistal meu fill patir sufriments mpossi-bles d’explicar i de veure’l morirdestrossat per la radiació quan ellmai havia estat físicament malalt;de veure com uns mal nascuts livan segar brutalment les sevesil·lusions, les seves esperances, elseu futur i la seva vida, i després de

més de divuit anys de lluita judicialamb totes les proves en la mà queavalen la nostra raó, i que damunthàgim de ser, el meu advocat i jo"intimidats" pel Tribunal SupremSala Segona del Penal, dient-nosque, "amb les nostres actuacionspodem incórrer en el frau la llei",quan el frau a la llei l’han estan co-metent contínuament ells, els jut-ges, pot importar-me alguna cosael resultat?

És la segona vegada que em de-nuncien. La primera vegada dema-naven cinquanta milions de les an-tigues pessetes d'indemnització, sismilions de pessetes de multa i unany de presó. La indemnització vaquedar rebaixada a un milió, lamulta retirada, la presó no va pros-perar. Ara demanen 30.000 euros.No van poder cobrar aleshores nipodran cobrar ara. Què pensen fer,posar-me a la presó? M’és igual.Mentre la Justícia no actuï amb

JUSTÍCIA, Internet, a part de totsels mitjans que tingui al meu abast,seguirà sent, com fins ara, la mevavia preferida de denúncia. Pensoque Internet m'està fent JUSTÍ-CIA.

Si el jutge o els jutges retiren lameva pàgina eeb, per injúries i ca-lúmnies com diuen, haurien de re-tirar d'Internet totes les sentènciesque fan referència al meu fill per-què aquestes sí que estan plenes dementdes, violacions de la llei iatempten contra l'honor i la digni-tat del meu fill i en conseqüènciade qualsevol persona. Que la Justí-cia és "garantia dels nostres drets",en aquest país, és una gran menti-da, una gran fal·làcia. Per la mevabanda, mentre em quedi un alè devida, continuaré denunciant la sal-vatjada i la injustícia per tot el mónque s'ha comès i es continua come-tent amb el meu fill”. Isabel Ferra-gut.

Arturo


OPINIÓ

Apunts per unsindicalismemés intuïtiu (3)

Carlus Jové

La qüestió és, doncs, com apro-pem el sindicalisme a les qües-

tions quotidianes, a aquelles quesurten del perímetre purament la-boral? Alguns sectors comencen aparlar del sindicalisme de la vida,és a dir, d’un sindicalisme queaglutini tots els aspectes possiblesde la quotidianitat: precarietat labo-ral, accés a l’habitatge, sexualitat,etc.

És indiscutible que el sindicalis-me clàssic està en crisi, en part perla burocratització i traició de lesgrans centrals, i en part perquè l’es-tructura econòmica en què aquestes desenvolupà i en base a la qualencara s’organitza està transfor-mant-se. Però, encara més impor-tant, perquè la identificació col·lec-tiva que presuposa la participació aun sindicat –pertànyer a una classe,a una empresa, a un col·lectiu– estroba en clar retrocés.

Ja en un article publicat a la re-vista “Sindicalismo”, l’abril de1975, Heleno Saña afirma que “elcapitalisme d’última hora (...) haarrancat [el treballador] de les or-ganitzacions culturals que aquesthavia creat i que el mantenien unitals seus companys de classe deforma integral i completa (...) i queconvertien el sindicalisme en unagran comunitat humana i espiritual,unida no tan sols pels llaços labo-rals, sinó per quelcom més profundi durable: l’afinitat de gustos, ideesi hàbits”. En un altre punt reivindi-ca el caràcter humanista del sindi-calisme, en oposició al sindicalis-me burocràtic que s’anava gestant ala seva época: “El sindicalisme ésla darrera gran manifestació huma-nista de la història. Dóna a l’huma-nisme grecoromà, a l’humanismedel Renaixement i la Il·lustració–creat per intel·lectuals solitaris–una dimensió col·lectiva, transfor-ma la visió d’una minoria de pen-sadors en història universal.”

Dins d’aquesta línia de pensa-ment, cal entendre el sindicat comuna organització eminentment po-pular, de base, i social. A diferència dels sindicats, en

canvi, moviments locals de caràc-ter assambleari com els que proli-feren en els cada vegada més abun-dants centres socials, generen unamajor identificació col·lectiva entregrups de joves, no necessàriamenta partir d’una política, sinó d’unapràctica compartida.

Després de totes aquestes delibe-racions, algú podria preguntar:però, cal seguir parlant de sindica-lisme?

Doncs sí, segons el meu parer,però cal fer un esforç per reinven-tar-ne la pràctica.

Pep Juárez,secretari d’Acció Sindical. CGT-Balears (setembre de 2007)

El passat dimarts 4 de setem-bre, van morir sis personesen accidents laborals a Al-

haurín el Grande (Màlaga), Caba-nillas del Campo (Guadalajara),Víznar (Granada), Getafe (Ma-drid), Algecires (Cadis) i Sant Vi-cent del Raspeig (Alacant). Sis tre-balladors, morts en sis llocsdiferents, per causes diferents,totes evitables, i que tenen encomú la mateixa responsabilitatcriminal: la rapinya de l’explotaciólaboral en forma de precarietat,subcontractació, incompliment deles normes i manca de formació.Empresaris i administració respon-sables d’aquesta modalitat de te-rrorisme, poc airejada pels mitjansde comunicació, però terriblementmortífera: l’explotació laboral coma element bàsic del funcionamentdel sistema capitalista. A aquestesalçades de l’any ja es compten bas-tant per damunt de sis-centes lesvíctimes mortals d’accidents labo-rals a l’Estat espanyol. Sembla quela xifra de 1338 treballadors i tre-balladores morts (o assassinats)l’any passat, tampoc no quedaràtan enfora enguany.

En aquest dimarts negre tambévàrem conèixer, segons xifres ofi-cials (sempre dulcificades), quel’atur del passat mes d’agost hapujat sense precedents conegutsper aquest mes, situant el volumtotal d’aturats (majoritàriamentaturades) una altra vegada per da-munt dels dos milions, en el con-junt de l’estat, sent les Illes Balearsuna de les autonomies on el per-centatge dels qui s’han quedatsense feina se situa més claramentper damunt de la mitjana estatal. Aaquestes dades cal afegir-les la cai-guda del nombre d’afiliacions a laSeguretat Social i el descens de la

contractació laboral indefinida.Justament els contractes indefinitsvan ser la “gran promesa” de la da-rrera “reforma laboral”. L’efecte“beneficiós” d’aquesta reforma (jaho vàrem dir, i està escrit) semblaque ha durat només el temps queels empresaris han estat rebentsubvencions de doblers públics percontractar. En canvi, la contraparti-da (l’abaratiment de l’acomiada-ment) ja és un escaló que hem bai-xat tots cap a la precarietatabsoluta, i que difícilment torna-rem a pujar. Drets a canvi de pro-meses: els directius de CCOO iUGT poden estar orgullosos d’a-quest nou servei al capital.

Per arrodonir el cercle, el di-marts 4 de setembre també vàremveure, horroritzats, com un treba-llador romanès es calava foc da-vant la subdelegació del Govern aCastelló. Més enllà de l’impacte deles imatges, parem atenció a la des-esperació d’una persona que emi-gra per treballar, i veu com tots elsseus drets més elementals li sónnegats, per finalment decidir cau-sar-se greus lesions, amb el resultatde mort. Aquest incident ens duudavant els ulls la situació dels cen-

tenars de milers de persones quefan feina clandestina, en condi-cions infrahumanes per a ells i devergonya per a tothom, dels milersde persones que, sense havercomès cap delicte, estan reclososen centres d’internament per a im-migrants, i de la sagnia quotidianade morts en les pasteres i tanquesde fronteres, perquè el sistema i elgovern que administra els interes-sos dels més forts, ho fa d’esque-nes a la Declaració Universal delsDrets Humans.

Però hi ha més notícies en aquestsingular dimarts: també han sortitpublicats els beneficis de les em-preses incloses en l’”IBEX35”, elselecte grup que encapçala l’espe-culació borsària: ni més ni mancoque han guanyat, tots 35 plegats,24.508 milions d’euros durant elprimer semestre de 2007, un 34%més del que varen guanyar en igualperíode de 2006, “camí d’un nourècord anual”, segons un diari degran tiratge estatal. Santander, Te-lefònica, BBVA, Repsol YPF, En-desa, Iberdrola, ACS, etc, a mésd’extreure aquests sucosos benefi-cis de l’explotació dels treballa-dors, dels clients i de tota la socie-

tat, i de la neocolonització d’altresindrets del món, són els primersbeneficiaris espanyols d’uns mer-cats especulatius europeus ques’han vist afavorits per la sucosainjecció de més de 200.000 mi-lions d’euros per part del BCE(Banc Central Europeu, organismesense cap tipus de control demo-cràtic).

La xifra pot augmentar de bontros, ja ho han anunciat, per “ferfront als efectes sobre les borseseuropees de la crisi hipotecàrianord-americana”.

Aquí teniu les dues cares de lamateixa moneda: d’una banda,atur, precarietat, mort i desespera-ció en la classe treballadora; d’al-tra, beneficis rècords, acumulacióinfinita, regals multimilionaris del’erari públic cap als poderosos. Lateoria dels vasos comunicants apli-cada al mil·límetre: molts perdenmolt, justament en la mesura queuns pocs guanyen moltíssim. O,com diu un enunciat oriental: quanes declaren beneficis, no massa en-fora es troben les pèrdues. Seremcapaços de posar-li remei? La pri-mera passa és treure’ns de sobre elderrotisme.

ALGUNA COSA ES MOUEls vasos comunicants

OPINIÓ: El parc eòlic de Portbou i la fractura social

Josep Maria Loste i Romero

E l parc eòlic de Tramuntanade Portbou està provocant

una gran fractura social en unpoble que, en aquests moments, elque més necessita és unitat i ger-manor.

El parc eòlic de Tramuntana, abanda de no aportar res de concret,està creant una perillosa divisióentre els portbouencs, cosa que faque no es tractin els problemes dedebò. El parc eòlic de Tramuntanas’ha convertit en una mena decortina de fum, amb uns efectesanestèsics i manipuladors sobrel’opinió pública portbouenca, la

qual cosa impedeix que es vi-sualitzin els veritables projectes defutur de Portbou.

Davant d’aquesta situació haarribat l’hora de començar a ac-tuar amb sentit comú. Ha arribatl’hora de començar a rebutjarclarament un element pertorba-dor de la convivència (el més im-portant de tota comunitat humana),que intoxica els ciutadans i que,el més greu, pot hipotecar permolts anys el nostre meravellóspoble.

No hi ha dubte que sense unainformació veraç, una reflexióaprofundida i grans dosis d’autoes-tima col·lectiva els portbouencs

som ostatges dels interessos espe-culatius d’unes empreses quenomés defensen els molins gegan-tins per rebre unes substanciosessubvencions públiques i oblidar-se de tota la resta de qüestions(la resta -el territori- serien collo-nades, tan els fa si és l’Alt Em-pordà o la Terra Alta). A més, calno oblidar-se que la implantació demolins de 120 metres al nostrepoble no és neutre: implicaria queels serveis aeris no poguessinactuar en cas d’incendis forestals ique es reduiria sensiblement elvalor del nostre patrimoni, indivi-dual i col·lectiu.

En síntesi, el projecte eòlic a

Portbou representa el passat (es re-munta a l’any 1995) implica unafractura social desastrosa entots els aspectes i, a més, és unmolt mal negoci. Les almoines quepodrien recollir-se d’aquest projec-te especulatiu, agressiu i irreversi-ble (a hores d’ara no hi ha res lli-gat a nivell econòmic) sempreseran molts menys diners que nopas un projecte de futur, en cara iulls per a Portbou, és a dir, unagestió ben acurada del paisatgeamb sintonia amb els projectesculturals emblemàtics de WalterBenjamin i el Patrimoni de la Hu-manitat, juntament amb un crei-xement urbanístic sostenible.

Viquipèdia

Solidaridad Obrera o Unió

Local de Societats Obreres

de Barcelona-Solidaritat

Obrera fou una organització unità-

ria sindical de Barcelona creada

l'agost de 1907, formada sobre les

estructures de la Unió Local de So-

cietats Obreres de Barcelona. Hi

prengueren part socialistes i anar-

quistes. L'impuls incial sorgí de

l'Associació de la Dependència

Mercantil i del que llavors era el

seu president Antoni Badia i Mata-

mala.També hi van participar el so-

cialista Antoni Fabra i Ribas i els

anarquistes Josep Prat, Anselmo

Lorenzo i Tomàs Herreros. El mes

de juny s'havia constituït una co-

missió organitzadora formada per

Bruguera de la Societat de Confi-

ters, Salvador Seguí de la de Pin-

tors, Saví de la dels Metal·lúrgic,

Sedó de la dels Tipògrafs i Antoni

Badia i Matamala per l'Associació

de la Dependència Mercantil. El 25

de juliol publicà el Manifest que re-

produïm en aquest número signat

per 36 societats i dirigit a tots els

treballadors de Barcelona, i el 3

d'agost es va constituir la Solidari-

tat Obrera, amb 57 societats adhe-

rides.

Hi actuaren com a secretaris An-

toni Colomé, Antoni Badia i Mata-

mala i Jaume Bisbe. La força que

va adquirir queda palesa en el fet

que poc temps després en una as-

sembla celebrada a Badalona el 25

de març de 1908, es decidí convo-

car un congrés obrer, demanant

l'assistència de totes les societats

obreres de Catalunya.

Aquest congrés se celebrà a la

capital de Catalunya, Barcelona,

els dies 6-8 de setembre de 1908,

constituint-se llavors la Confedera-

ció Regional de Societats de Re-

sistència-Solidaritat Obrera, amb

153 delegats que representaven

95 societats federades, 4 Federa-

cions locals (Sabadell, Tarragona,

Terrassa i Vic), 22 societats aheri-

des, l'Agrupació Obrera de Calella i

la Col·lectivitat Obrera de Palafru-

gell. En fou elegit secretari general

Josep Roman. Cap el 1911 els

seus membres s'integraren en la

CNT.


Dinamita de cervell


CENTENARI DE LA CONSTITUCIÓ DE SOLIDARIDAD OBRERA

Manifest de Solidaritat Obrera als Treballadors de Barcelona

Publicat a "Tierra y Libertad" eldia 25 de juliol de 1907

Els vostres companys de tre-

ball, delegats de les socie-

tats a sota citades, us diri-

geixen una crida general, creient

arribat el dia que els obrers reac-

cionem en les nostres lluites ho-

micides dins aquest torrent de

passions polítiques. Tinguem un

moment de reflexió, donem-nos

compte del nostre veritable estat i

observem que mentre nosaltres

abandonant l'associació obrera

ens dividim en bans polítics dis-

putant-nos per la forma que hem

de ser governats, el capital, unit

en els seus fins essencials, des-

trueix totes aquelles conquestes

que un dia vam saber aconseguir

la classe obrera de Barcelona.

En tots els oficis s'observa la

mateixa decadència general; la

classe patronal augmenta cada

dia més les seves exigències,

comet més abusos personals, de

les nostres condicions de treball

acostumades no se'n respecta

cap; en cada fàbrica, en cada ta-

ller o en cada casa, el patró ens

imposa el reglament que li dóna la

gana; sap que estem aïllats i

aprofita aquesta causa, a més a

més, per a fer-nos entrar en rivali-

tats dins el treball, de la qual cosa

resulta el major perjudici nostre,

perquè donem un excés de pro-

ducció, forçant el nostre organis-

me, mentre un gran nombre dels

nostres companys estan aturats i

empaitats per la misèria, no els

queda un altre recurs per viure

que donar-se a la competència

contra nosaltres mateixos, rebai-

xant els seus salari o acceptant

més baixes condicions. I dins

aquest estat de res serveixen les

nostres queixes individuals; pitjor

que el fuet de l'esclavitud passa-

da, avui el patró té la ploma a l'o-

rella disposada a reemplaçar-nos

per un altre més sofert i llancar-

nos al circ dels sense treball als

què gosem protestar.

Així, companys, per poc que

aprofundim en la nostra situació

general, hem de convèncer-nos

de la necessitat urgent de tornar

al nostre camí; no ho dubteu, l'as-

sociació és l'únic mitjà, el més

pràctic i més possible de defensa

que tenim els treballadors, i com a

conseqüència, la Solidaritat Obre-

ra ha de ser la base del nostre mi-

llorament econòmic i social.

Tot el que ens apartem d'a-

quest sentit, és un desviació que

la burgesia aprofita sempre per in-

duir-nos a aquest laberint de la

política reformista, que ha vingut

a reemplaçar les promeses celes-

tials d'un altre temps, mentrestant

es perpetua el nostre estat d'igno-

rància i d'explotació. Lleis de tre-

ball (que no es compleixen), refor-

mes socials (que no es realitzen),

societats protectores, benèfiques,

d'ensenyament, patronats i altres

mil formes amb què les classes

privilegiades volen protegir a l'o-

brer, no són més que tanques en-

cobertes per impedir la nostra

marxa directa pel camí de la nos-

tra emancipació social.

És temps que això sapiguem i

en un sentit digne dels proletaris

barcelonins tornem al sí de les as-

sociacions obreres, reorganitzem

la nostra força i enfront de les

arrogàncies del capital aixequem

la Solidaritat Obrera.

La lluita entre el capital i el tre-

ball és humanament sensible,

però és necessària; en tot cas no

som nosaltres els que l'hem cau-

sat, sinó els que ens neguen el

dret a la integritat de la vida. Di-

guin el que vulguin els filòsofs i

sociòlegs de l'altra nit, els bous

mansos de la burgesia i uns

quants inconscients, la nostra

harmonia amb el capital és una

quimera, un impossible. Per raons

d'història, de natura i per deduc-

cions científiques, és una veritat

absoluta que els desheretats, els

oprimits, els explotats no podem

tenir una causa comuna amb els

què tot ho posseeixen, tot ho

manen i són els nostres explota-

dors, sinó que per clara raó hem

d'agrupar-nos en defensa pròpia

fins a arribar a la possessió de la

força que destrueixi les injustícies

socials que patim.

Solidaritat Obrera té com a ob-

jecte convèncer a tots els treballa-

dors d'aquestes veritats i de la ne-

cessitat que tenen d'associar-se

en tots els seus rams de produc-

ció. En aquesta feina hem de

posar gran interès que la dona i el

nen, que, sucumbint a les neces-

sitats de la llar, han de donar les

seves carns a la màquina reem-

plaçant l'home i que són objecte

d'una inqualificable explotació,

s'agrupin també, s'associïn i s'or-

ganitzin amb nosaltres per defen-

sar-los de la seva condició indig-

na d'una societat civilitzada.

Tampoc volem excloure, al con-

trari, demanem el seu concurs als

obrers cridats de professions

intel•lectuals, que, com nosaltres,

també són explotats i cohibits pel

capital. A aquests companys que,

per la subsistència diària, han de

prostituir la ploma, el llapis, la

nota, en fi, la seva intel•ligència i

els seus estudis per al lleure i la

servitud d'una classe dominant de

paràsits de la societat, també els

esperem en la Solidaritat Obrera

si senten realment un ideal d'a-

mor i de justícia social.

Un altre objecte nostre també

> EL FAR

i 8) El pensamentutòpic

Ferran Aisa

L’avantguarda era la pura lògica de larevolució col·lectiva, l’art de la insurrec-ció que transformaria el món i canviariala vida amb una mena de simbiosi entreMarx, Bakunin i Rimbaud. El postmo-dernisme actual és l’exaltació de la re-volució individual, però no

la de Stirner o de Thoreau, sinó la quees manifesta en el seu factor més nega-tiu, el liberalisme salvatge. La crisi cul-tural i la caiguda dels valors de les es-querres han enfortit el capitalisme. Enels darrers anys, sense una clara oposi-ció, el sistema capitalista s’ha imposatcom l’únic sistema econòmic i el neoli-beralisme ha dissenyat la nova societatglobal. El resultat ha estat l’apariciód’una generació competitiva marcadapel culte al diner, per l’egoisme indivi-dualista i per una falsa moral de la “so-cietat de benestar”.

Alguns filòsofs moderns plantegenque l’ésser humà ha entrat a l’era delbuit o que fluctuen dins d’un temps lí-quid. El fracàs de les avantguardes,com a avançada de la modernitat, vadeixar el seu espai a un nou postmoder-nisme, capaç d’interpretar el món iadaptar-lo a les condicions del poderestablert. Nous mandarins a les ordresdel capital han creat les bases de cultu-ra global del món, suprimint tot allò quefos insurreccional o revolucionari i, finsi tot, han creat un nou llenguatge per in-tegrar les velles paraules en desús. L’a-vantguarda ha mort. La utopia ha mort.La revolució ha mort. La història hamort. Per tant el postmodernisme s’a-propia d’aquests conceptes, els buida iels transforma perquè no vulguin dirres.

Les avantguardes, el surrealisme, lesutopies, la cultura revolucionària i lahistòria crítica van fer tot el que possi-ble per posar en evidència el caos delmón i quina era la manera de redreçar-lo. Albert Camus afirmava en la sevaanàlisi del surrealisme i la revolució:“Elsuperrealisme, justament, el terme d’a-quest gran moviment de rebel·lió no éssignificatiu sinó perquè ha tractat decontinuar a l’únic Rimbaud que mereixtendresa. (...) Rebel·lió absoluta, insu-bordinació total, sabotatge en regla,humor i culte a l’absurd, el superrealis-me, en la seva primera intenció, es defi-neix com el procés de tot, que retornaconstantment. El rebuig de totes les de-terminacions és clar, precís, provoca-dor. “Som especialistes de la revolu-ció”. El superrealisme, que, segonsAragon, és una màquina per fer tronto-llar l’esperit, es va forjar primeramenten el moviment “dada”, els orígens ro-màntic i dandisme són cultivats, doncsper hom mateix. (...) Aquests nihilistesde saló corrien, evidentment, el perill deproveir-se com a criats de les ortodò-xies més estrictes. Però hi ha en el su-perrealisme alguna cosa més queaquest no-conformisme d’aparell: l’he-rència de Rimbaud, precisament, queBreton resumeix així: Haurem d’aban-donar tota esperança?”.

El pensament utòpic davant el pensa-ment únic.

Solidaritat Obrera, lacreació del gran sindicatEL 3 D’AGOST VA FER CENT ANYS DE ANYS DE LA SEVA CREACIÓ

EDITORIAL TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA


essencial és procurar-nos la cultu-

ra i la instrucció entre els treballa-

dors mateixos, en un sentit pura-

ment racional i al nostre mode de

ser, així per adquirir coneixements

útils a la vida que no hem pogut

aprendre a l'escola por falta de

temps i sobra de resos, com també

per adquirir consciència del nostre

valor social com a homes i com a

productors. Aquesta mateixa ins-

trucció volem donar-la amb espe-

cial atenció als nostres fills, i a l'ob-

jecte de la qual proposarem la fusió

de totes les escoles que avui sos-

tenen les societats obreres de la lo-

calitat perquè pugui fer-se de totes

una vertadera universitat obrera.

I per fi, no menys convenient és

el que es proposa aconseguir la

nostra solidaritat; volem associar

l'esforç de les societats obreres

que avui viuen raquíticament en

molts locals, i arribar a obtenir un

edifici comú amb departaments es-

pecials per a tots els oficis i profes-

sions, però amb grans sales de

reunions, espectacles, conferèn-

cies i escoles per als obrers, on

amb gran economia de les socie-

tats i menys esforços de les juntes,

posseiríem un vertader centre d'ex-

pansió, de relació, d'ensenyament i

de cultura com requereix tenir-ho la

importància de la classe obrera de

Barcelona.

Com a mitjà de lluita i de defensa

no podem precisar els que adopta-

rem; aquests els indicaran les so-

cietats obreres segons les circums-

tàncies. Realitzarem els nostres

actes, sempre segons la voluntat

de la majoria dels treballadors as-

sociats i respectarem la més possi-

ble autonomia de les societats;

però com a base fonamental, Soli-

daritat Obrera no seguirà cap ten-

dència política de partit, encara

que respectem la de tots els asso-

ciats. Com a classe obrera només

podem tenir un fi comú: la defensa

dels nostres interessos, i només un

ideal ens pot unir, la nostra emanci-

pació econòmica, que transforma

el règim capitalista actual, basat en

l'explotació de l'home per l'home,

per un règim social fundat sobre la

base racional del treball per la soli-

daritat humana.

Us hem dit els nostres propòsits

i les nostres idees; en el vostre inte-

rès està com en el nostre el realit-

zar-los. Recordem que l'emancipa-

ció dels treballadors ha de ser obra

dels treballadors mateixos; nosal-

tres us ensenyem el camí, que és

l'associació i la solidaritat obrera. Si

aconseguim ser compresos i se-

cundats pel vostre ànim decidit, de-

mostrarem que la classe obrera de

Barcelona, seguint les aspiracions

del proletariat universal, vol també

redimir-se, si no, els obrers cons-

cients considerarem haver com-

plert la nostra missió i us abando-

narem al vostre destí, o sigui a la

llei natural, que ens ensenya que

quan una espècie o una classe

oprimida no sap associar-se i de-

fensar-se, es degenera i es des-

trueix a si mateixa o bé es debilita i

decau en la seva resignació a totes

les tiranies.

Societats representades:

-Art Fabril.

-Artística Culinària.

-Associació de Professors Racio-

nalistes.

-Associació Tramviària.

-Auxiliars de Farmàcia.

-Basters.

-Boters.

-Confiters i Pastissers.

-Constructors de Carruatges.

-Constructors de Pianos.

-Cotxers “La Fraternal”.

-Dependents de Carboneria.

-Dependents de la subhasta de

peix.

-Dependents d'Ultramarins.

-Estampació Tipogràfica.

-Ferradors.

-Forners “L'Espiga”.

-Fusters de Barcelona.

-Guarnicioners i Guarnimenters de

Carruatges.

-Impressors litògrafs.

-La Dependència Mercantil.

-Marbristes.

-Nova Societat de Perruquers.

-Paletes de Barcelona.

-Paletes de Sant Martí de Proven-

çals.

-Paraigüers i Bastoners.

-Perruquers “El Progrés”.

-Picapedrers i Llamborders R. C.

-Pintors “La Nova Llavor”.

-Relligadors i Regladors.

-Serradors mecànics.

-Serrallers d'obres.

-Serrallers mecànics.

-Sindicat musical.

-Societat de Carreters.

-Societat de l’Art d'Imprimir.

-Unió de Cambrers.

-Unió del Ram de l'Aigua.

-Unió del Ram d'Ebenisteria.

-Unió d'Escorxadors.

-Unió Metal·lúrgica.

-Unió P. d'Assaonadors.

> RACÓ TRANSVERSAL

Álvarez Kinsey i larevolució sexual

Pepe Gutiérrez

Amb cert endarreriment acabo de veure“Kinsey” (EUA, 2004), una pel·lícula queno va tenir ocasió de contemplar a gusten el cinema, i en la qual el seu director,l'interessant Bill Condon, recrea ambsòbria equanimitat, defugint els judicisde valors així com les moralitats gratuï-tes, la vida d'un científic que va revolu-cionar les concepcions sobre la sexua-litat humana, Alfred Kinsey. Zoòlegreconegut, professor de la Universitatd'Indiana i, sobretot, autor de duesobres,“El comportament sexual en l'ho-me” (1948) i “El comportament sexualde la dona” (1953), la publicació de lesquals va generar una gran polèmica, so-bretot en revelar els alts índexs d'homo-sexualitat encoberta.

Les seves investigacions, elaboradesamb la mateixa meticulosidad amb quèhavia mostrat en una especialitat tanapassionant com socialment irrelle-vant, van demostrar l'abisme que sepa-rava les creences teòriques dels hàbitsreals en una societat on parlar de sexeera tabú, en la qual existia un tremenddesconeixement sobre com experimen-tar-lo i gaudir-ne, i en la qual es consi-derava impropi el mateix fet de plante-jar-se'l. El mateix Condon ha comentatque Amèrica del Nord és el país méspurità del món, un país esquizofrènic,que en els temps de Kinsey estava ob-sessionat per una sola cosa: la lluitacontra el comunisme, igual que ara hoestava en la lluita contra el terrorisme,la qüestió és tenir un enemic que ame-naça, una inseguretat latent de maneraque es reforci el paper de l'Estat guar-dià abans que l'Estat social, disbaratque està en l'essència del neoliberalis-me que ens diu que l'única missió del'Estat és la de garantir la seguretat enel país del món on –paradoxalment- esregistra més actes de delinqüència, imés morts violentes. I on hi ha més pre-sos i més presons, gairebé en la sevatotalitat pertanyents als sectors socialsmés oprimits.

Home de rigorosa formació científica,Kinsey se sentirà fascinat per les por-tes insospitades que li obren elabora-des entrevistes i qüestionaris, en unampli context que pretén ser represen-tatiu de la mitjana nord-americana. Lestroballes li confirmen que la diversitatsexual humana no és una labor taxonò-mica de menor interès que la de les ves-pes, tot el contrari. Les enquestes elposen en relació directa amb personesque sofreixen per tota classe de proble-mes. Kinsey opta per camins poc orto-doxos que l’involucren, d'una maneracada vegada més activa, en els seus es-brinaments. El seu no és precisamentun terreny fàcil...

I és que, de fet sense voler-lo, Kinseyestava posant en dubte tota la misèriasexual de l'ordre establert. En investigartots els tabús sexuals que amargaven lavida de la gent, Kinsey estava obrint lavia del que després s’anomenarà la re-volució sexual, i encenia una espurnaque alimentaria una de les flames méspotent dels anys seixanta-setanta. Si noheu vist “Kinsey”, vegeu-la, val la pena.

L’Avenir: Carles Hac Mor, cap propietat

Jordi Martí FontHe llegit un llibre d’aquests que

valdrien el seu pes multiplicat per

cent en or -pesa poc, el llibre- si

no fos que entre tallat i tallat segur

que en passar l’or a paper mone-

da algun cambrer galàctic crema-

ria els diners. Es tracta d’una en-

trevista del Toni Clapés al Carles

Hac Mor publicada per Cafè Cen-

tral i L’Emboscall. El Carles és, tal

com diu el Toni al pròleg, “un dels

esriptors més potents i inclassifi-

cable (...) del panorama literari del

nostre temps”. I té raó. I a mi em

sedueix sobretot com a assagista,

com a escriptor de les idees o de

les no idees, profeta com és de la

negació que afirma quan diu que

no. I aquest llibret en recull un

munt, en forma de preguntes d’un

a l’altre i complementat amb un

altre volum en què el Carles en-

trevista el Toni però que jo encara

no he llegit.

Sempre a l’avantguarda, ara

que ben mudada de respectabili-

tat i de càrrec oficial es passeja

pels despatxos del poder desca-

feinada i desarmada, l’Hac Mor

suposa la possibilitat d’una radi-

calitat que, com qualsevol radical

que tingui dos dits de no front, uti-

litza l’humor, la poca-solta i la iro-

nia, a voltes ballant amb el no

sentit i a voltes, revoltes.

És el trasbals que aconsegueix

escrivint i vivint, gaudint de la vida

que nota en cada paraula. Militant

del no sentit, no milita enlloc i per

això mateix és arreu on les es-

tructures es puguin desballestar i

en el desballestament aportin la

bellesa que deixen anar un cop

alliberades de la dura forma de la

utilitat. En l’exemplar que tinc hi va

deixar escrit, en la dedicatòria,

“d’un que no ha tingut mai cap

propietat” i m’honora llegir-lo

aprenent a cada línia que les pa-

raules, com deia aquell, són

punys i aquests poden ser, quan

menys ens ho pensem, directes i

subtils alhora, com els de Cravan,

poètics fins i tot però mai sotme-

sos al sentit mercantilista i nega-

dor de la felicitat. “La coherència

és un mite, pel cap baix, d’arrel

feixista, pervers, malaltís, i pel cap

baix, de benpensant”.

Anselmo Lorenzo (a l’esquerra) i Salvador Seguí (a dalt) són només dos dels nomsdels sindicalistes anarquistes que van participar en la creació de Solidaridad Obrera.Aquest congrés se celebrà a la capital de Catalunya, Barcelona, els dies 6-8 desetembre de 1908, constituint-se llavors la Confederació Regional de Societats deResistència-Solidaritat Obrera, amb 153 delegats que representaven 95 societatsfederades i quatre federacions locals.



L’anarquisme aTorredembarraJordi Suñé Morales

Cercant les petjades de l’a-

narquisme a Torredembarra

he trobat algunes fotos, al-

guns testimonis, algun document i

retalls de premsa. No he pogut lo-

calitzar, però, els llibres d’actes que

haguessin permès un treball més

exhaustiu.

Comencem per la creació de

l’Associació Internacional de Tre-

balladors (AIT) el 1873 a Torredem-

barra, dos anys després de la seva

creació a Anglaterra. Es conserva

a l’Arxiu Municipal una còpia dels

estatuts amb un segell de la secció

local. Eren boters. Cuberos Torre-

dembarra-Associació Internacional

de Treballadors era el nom del sin-

dicat. El seu president era Mariano

Solé i el seu secretari, Josep Fi-

guerola (1). Els boters continuaran

associats fins a finals de la guerra

civil a través de la Federació d’O-

brers Boters i de la Cooperativa La

Nova Obrera (1936-1939). L’AIT

arribà a tenir tres seccions de tre-

balladors associades a Torredem-

barra.

El Sindicat Únic deTreballadors

L’any 1920, una colla de joves s’or-

ganitzen. El dissabte 14 de febrer,

la CNT de Tarragona va fer una

conferència d’orientació societària

a Torredembarra. L’orador va ser

l’activista Hermoso Plaja i l’acte, “al

que acudió numeroso público que

llenaba el salón café, fue de una

importancia suma si se tiene en

cuenta que este pueblo está huér-

fano de organización.”(2) La confe-

rència va obtenir els fruits proseli-

tistes que perseguia perquè a

l’estiu ja s’havia constituït el Sindi-

cat Únic de Treballadors (3).

Aquest Sindicat va organitzar un

míting el mes de juliol amb el líder

llibertari Salvador Seguí “El Noi del

Sucre” (4). Segons el meu avi, Lluís

Suñé Olivé (1903-1999), la sala es

va omplir del tot, fet habitual en

aquella època. El 20 d’agost, van

organitzar un acte públic d’as-

sumptes socials (5). I el 10 de se-

tembre, van convocar un míting al

Sabó, el local social del Centre Re-

publicà Democràctic Federal

(CRDF), “para la defensa de las

ideas sindicalistas y en cuanto se

relacione con la aspiración de

transformar la sociedad presente

por otra más justa y progresiva”.

També sabem que rebien la revista

“Acracia” editada des de Tarragona

per Hermoso Plaja. No tenim cap

altra notícia del Sindicat i creiem

que va desaparèixer llavors pel de-

cret que prohibia els sindicats a la

província de Tarragona amb motiu

de la conflictivitat social. Coneixem

el nom d’un dels seus líders, Pere

Balcells Ramon, que no tornem a

localitzar en cap altra moguda polí-

tica. Durant la dècada de 1930 re-

gentava una fusteria al carrer

Eduard Benot. Coneixem també el

nom del secretari del Sindicat, que

era el jove pagès Francesc Guasch

Rubió.

La Societat Únicad’Obrers

El substrat llibertari de l’entitat con-

tinuà amb la legalització de la So-

cietat Única d’Obrers (1931). En un

primer moment, tenia 45 socis i va

ser impulsada per Ricard Salinas

Abenza, que era el president, Joan

Suñé, Daniel Virgili, Magí Rubio,

Mariano Cañellas, Rafael Bozo, el

peó Guillem Beltran, Pere Rius i Isi-

dro Soler que formaven la resta de

la Junta. El seu objectiu era “con-

trabalancear los determinios eco-

nómicos que el mundo capitalista

nos impone”(6). Entre els seus

membres trobem alguns dels que

més tard impulsaran la CNT. L’any

1934 eren 17 socis (7).

El Sindicat d’OficisDiversos

El Sindicat d’Oficis Diversos, creat

el 1936, sembla el successor d’a-

questes dues entitats esmentades.

La composició ideològica dels

membres de la Junta era també

força variada: el mestre Francesc

Blanch Bosch, Magí Montserrat

Romeu de ca l’Arriacalces, Fran-

cesc Parès Cabré de Cal Fidel,

Eduard Martí Serra, Josep Sardà

Guasch, Eleuteri Papiol Sabanés,

Josep Canyelles Lluís, Silvestre

Vernet Vernet i David Virgili Domin-

go de Ca la Salvadora. L’entitat es

va crear arran de la conferència do-

nada per Pere Bonet, secretari del

Front Únic Sindical de Catalunya i

membre del POUM, el 21 de març

de 1936, al local del CRDF (8).

Aquest Sindicat va tenir una vida

curta però intensa:

La vigília de la diada de l’1 de

maig van organitzar una assem-

blea general la qual va ser aprofita-

da per fer una explicació de la sig-

nificació i la història del dia dels

treballadors. La secció de pagesos

va demanar a principis del mes de

maig a l’Ajuntament que es convo-

qués una reunió amb represen-

tants patronals i dels obrers per a

parlar de la contractació dels treba-

lladors no sindicats (9). El Sindicat,

que tenia un total de 81 socis, la

majoria dels quals pagesos, va

amenaçar de fer vaga el 3 juny de

1936 tot exigint la jornada laboral

de vuit hores i el descans domini-

cal, la creació i el control d’una

borsa de treball, la fi del treball a

preu fet i l’obligatorietat que els pa-

trons només contractessin als

obrers sindicats (10). De totes les

demandes, van aconseguir la

constitució d’un Registre de Col·lo-

cació Obrera a través del qual totes

les empreses havien de contractar

el personal, el descans dominical,

excepte a les fleques, dolceries i

lleteries, i altres. D’aquesta mane-

ra, van decidir desconvocar la vaga

(11). També van aconseguir que

els obrers de la fàbrica d’esparden-

yes d’Altafulla cobressin 0,75 pes-

setes més, tinguessin subsidi per

malaltia, es suprimís el treball a

preu fet i s’obligués a tots els treba-

lladors a afiliar-se al Sindicat.

La Confederació

Nacional del Treball

Segons em va explicar Josep

Plana, que va ser militant de la les

Joventuts Llibertàries, en esclatar

la Guerra Civil el Sindicat es va di-

vidir en dos. La majoria es van pas-

sar a la CNT. Un cop constituït el

Sindicat d’Oficis Diversos CNT-AIT

a Torredembarra, l’entitat va partici-

par al Comitè Antifeixista local i als

diferents equips de govern consti-

tuïts a l’Ajuntament a partir del mes

d’octubre de 1936. Entre els seus

líders cal destacar Mariano Ciuró,

Roman Garcia, Salvador Pérez,

Antonio Pijuan de Cal Borot, Josep

Pujol de Cal Peregròs, Magí Rubió,

Joan Batet, Josep Sardà, Rafael

Bozo, Joan Vidal Guardis de Cal

Jan (12), el cooperativista i serraller

Mariano Solé Samaniego i Antonio

Pujol Porta de cal Fanaler.

Dels deu regidors nomenats

aquell octubre, dos van entrar en

representació de la CNT. A més, al-

guns dels representants d’ERC

també tenien el carnet del sindicat.

Aquest fet i la bona relació que

gaudien les dues entitats va fer que

l’alcaldia estigués controlada du-

rant quasi tota la guerra per ERC i

la CNT.

Fora de l’Ajuntament, durant la

guerra, la unió sindical UGT-CNT

va permetre el treball conjunt en di-

ferents col·lectivitzacions i agrupa-

cions de treballadors (paletes, fus-

ters, etc.).

La UGT i la CNT van treballar

plegades dins el Sindicat Agrícola

de Torredembarra. L’experiència

col·lectiva més remarcable del Sin-

dicat va ser l’intent de gestionar la

finca de Babilònia. Un dels seus di-

rigents va ser Josep Sardà

Guasch. Els balanços econòmics

de la gestió de la finca de Babilò-

nia, però, mai no van arribar a fun-

cionar. Finalment, es va fer una as-

semblea el 8 de desembre del

1936 i es va votar en contra de la

col·lectivització, demanant al muni-

cipi el repartiment de la terra en

“lots individuals” (13).

Els dos sindicats elaboraven ex-

pedients per a la Junta Municipal

Agrària per legalitzar col·lectivitza-

cions de terres. Aquests expe-

dients eren signats per un membre

de cada sindicat. Els tres expe-

dients que tenim a les mans estan

signats, per part de la CNT, per

David Virgili Domingo(14) o per

Salvador Pérez (15).

El Sindicat va ocupar la casa de

Joaquim Rovira Oliver, al carrer

Antoni Roig, 55, per tal d’utilitzar-la

com a celler per elaborar i guardar

vi, i la casa de Ferran Querol Bofa-

rull de la plaça del Dr. Robert (16).

Aquesta entitat formava part de la

Federació de Sindicats Agrícoles

de la comarca del Tarragonès, amb

la qual es coordinava per tal de dis-

‘Amor Sanjuán’ alCicle de CinemaSolidari de Reus

La CGT del Baix Camp-Priorat organit-za, amb altres entitats, el Cicle de Cine-ma Solidari de Reus, dins del qual es vaprojectar “Amor Sanjuán” el passat 19de setembre.

Barraques deTarragonaLa CGT de Tarragona va participar ambuna barraca en el projecte de Barra-ques, organitzat per diferents entitats icol·lectius socials dins la Festa Majorde la Tecla, del 21 al 23 de setembre.

Xerrades sobrePalestina a Lleidai alliberamentnacional a Cornellà

La CGT de Ponent va organitzar, el 21de juny, una xerrada sobre el viatged’alguns dels seus membres als actesde l’1 de maig a Palestina. D’altrabanda, el coordinador del “Catalunya”va participar en una xerrada-debatsobre “Alliberament nacional i dretd’autodeterminacó dels pobles” a Cor-nellà el 6 de setembre, organitzada perla Federació del Baix Llobregat.

> HEM FET

Una fotografia de Rafael Bozo



Deixa’m en Pau...(Riba)

Joan Zambrana (Setembre 2007)

La “transgressió” que s’estava covant aprincipis del anys setanta a l’Estat es-panyol contra la grisor del franquismequotidià té molts noms i cares poliè-dricques.

D’aquestes algunes les coneixemforça bé i no en farem propaganda: sónaquelles que configuren les “caretes”artístiques del nou poder i que de tanten tant li donen una mica de llustre.

Altres, en canvi, eren “més” trans-gressores en aquesta crítica de la quoti-dianitat feixista i després van seguirsent crítiques amb la versió “democràti-ca” de cartró-pedra que es va anar con-figurant. No van voler entrar en el jocdels reconeixements ni tampoc ho vanbuscar, i van ser gustosament margi-nats.

En Pau Riba és un d’aquests, és undels nostres...: “hippie” dels primersmoments, creador de comunes, penjatentre els penjats però, i sobretot, granmúsic i millor poeta.

Això ho diuen dos bons intel·lectualscrítics del nostre país com són en Joa-quim Jordà i l’Enric Casasas en el inte-ressant documental “Deixa’m en Pau”dirigit per el Manel Mayol (2006) i dedi-cat al transgressor cantant.

Quan a vegades plantejo que les mo-bilitzacions a la “transició”van ser algu-na cosa més profunda i vital que el “lli-bertat, amnistia i estatut d’autonomia”penso en molta gent com en Pau Riba.Sempre em ve a la memòria aquella“acràcia” cultural i farandulera que vanobrir totes les finestres i les cases perllibertar-nos de la merda “autoritària”del franquisme.

Aquella “acràcia” era vital, de “bonrotllo”, de no baralles, pacifista per da-munt de tot i transgressora en la quoti-dianitat. “Folleu, folleu que el món s’a-caba” deia un dels seus lemes).

Quan en Santi Soler i el Juanjo Fer-nández escrivien a l’“Ajoblanco” i ensdeien que qui parla de “revolució” i nofa una crítica radical a la vida quotidia-na porta un cadàver a la boca, sabienprou bé a on volien arribar...

En Pau Riba mai va ser un militant del“bla, bla, bla”, ni es va conèixer el cate-cisme llibertari de cap a peus... No li vafer cap falta, ell va obrir la seva veu percrear amb paraules i versos actuacionsestètiques brillants, i així ens va deixarun bon grapat de cançons gratamentencisadores i que encara avui son ple-nes de sentit. (“L´home estàtic”, “Noiade Porcellana” i altres més).

Quan van vindre les baralles excessi-ves d’egos massa inflats, van fotre elcamp i van seguir a la seva bola... trans-gredint sense imposar, actuant sensemaltractar-se... No era ni va ser mai laseva guerra això de qui eren els bons oels dolents....

Veient passejar en Pau Riba per Ca-daqués agafat a la seva “comuna” ac-tual, un pensa que encara molts d’ellssegueixen enganxats i dient ben fort:“deixeu-nos en PAU”, que nosaltrescanviarem el món... a cops d’agitacióvital...

> CONTRAHISTÒRIA

tribuir les seves collites (17).

La secció agrícola de la CNT

deia tenir 116 membres el 1937 i

250 el 1938. Van assistir al ple de

pagesos de la CNT de gener de

1938. Els seus representants van

ser Josep Pujol, Jaume Llorach i

Florenci Gallofré (18).

Pau Ciuró Txeveia era el presi-

dent del Sindicat d’Oficis Diversos

CNT-AIT de Torredembarra el maig

de 1937. També va ser Delegat del

Comitè de Control de Fàbriques en

representació de la CNT.

Pel que fa a les empreses

col·lectivitzades també hi va haver

un moviment força important dona-

des les característiques econòmi-

ques de la Vila. Al cap de pocs

mesos d’iniciar-se la guerra es van

incautar les principals empreses:

dues tèxtils, dues de cables elèc-

trics i una exportadora de vins. Els

Comitès de Control tenien repre-

sentants de la CNT. A la CEMSA,

per exemple, Josep Pujol Casasús

era el representant de la CNT. Ra-

fael Bozo Pavón (1887-1970) (19)

va dirigir la col·lectivitzada Succes-

sora d’E. Huguet, Exportadora de

Vinos.

La CNT va ocupar la casa de Jo-

aquim Rovira del carrer Antoni

Roig, 96 (Cal Siessa) (20). Les Jo-

ventuts Llibertàries es van quedar

la casa del carrer Antoni Roig, 57,

propietat d’Anna Quadreny. Aques-

ta entitat juvenil va demanar per-

mís a l’Ajuntament per a emprar els

llibres de la desapareguda Agrupa-

ció Republicana de la Cultura i de

la biblioteca parroquial per a la

seva biblioteca. Alguns dels seus

membres van ser Joaquim Lluís,

Pau Fontanilles de Cal Pau Reca-

der, l’escrivent Salvador Borrell i

Josep Plana Cañellas de Cal Ca-

rreter. Abans d’acabar la guerra,

membres de les JJLL van amagar

molta documentació en una mena

d’antiga xemeneia en desús d’una

casa que donava a la plaça de la

Font. Els papers van ser discreta-

ment redescoberts i destruïts al

cap dels anys quan la casa va ser

reformada.

Josep Plana explicava els mo-

tius de la seva militància: “Llavors

pensàvem que es podia fer realitat

l’anarquia. Ara no. Amb els anys te

n’adones que la gent no és tan

bona gent... També perquè tenien

una biblioteca i a mi agrada molt

llegir. Veníem llibres. Posàvem una

paradeta al Carrer Nou. També

anàvem a vendre diaris, als pobles

del voltant cada diumenge”. Venien

la “Solidaridad Obrera”, “La Novela

Ideal”, “Mujeres Libres”, etc. Quan

els “grans” van marxar al front,

Josep Plana va ser el secretari de

la CNT (21).

El “Pollastre” era un anarquista

que liderava una mena d’escamot

que circulava per la comarca amb

un cotxe negre amb calaveres di-

buixades a les portes. Diferents

testimonis els acusen de protago-

nitzar diversos actes violents a la

rereguarda. Sembla ser que el “Po-

llasatre” va ser ajusticiat per mem-

bres de les forces antifeixistes.

En acabar la guerra, la CNT i les

JJLL van patir la repressió i l’exili.

Victorià Romeu Gatell, membre de

les JJLL, va ser afusellat. Pau

Ciuró, Antonio Pujol, David Virgili,

Rafael Bozo i Salvador Borrell van

ser empresonats. Francesc Llorach

Balcells va ser tancat en un camp

de concentració. Salvador Pérez,

Josep Pujol, Francesc Parès, Magí

Montserrat i Pau Fontanilles es van

exiliar a França. Antonio Pijuan i

Guillem Beltran van ser afusellats.

Josep Sardà Guasch va marxar al

front com a comissari polític i va

morir el gener del 1939 entre el coll

de l´Illa i Valls, durant la campanya

de l´Ebre (22). Es van depurar tots

els treballadors relacionats amb el

Comitè d’Empresa de la CEMSA.

Notes

(1) “Alcalde Popular de Torredem-

barra”, 25-II-1873, Correspondèn-

cia, entrades i sortides 1860/1940,

caixa 259, Arxiu Municipal de To-

rredembarra (AMTO).

(2) Fructidor, núm. 4, 21-II-1920.

(3) Entre els dies 11 i 13 d’abril s’-

havia fet el I Congrés Obrer provin-

cial, amb 112 entitats i 32.000 tre-

balladors representats per 84

delegats i es va acordar l’organitza-

ció en Sindicats Únics (SUT), l’in-

grés a la CRTC i l’adhesió a la In-

ternacional de Moscou.

(4) Correspondència, entrades i

sortides 1860/1940, caixa 259,

AMTO.

(5) Caixa 276, AMTO.

(6) Estatuts de la Sociedad Única

de Obreros, 15-XI-1931, Fons

d’Associacions, AHT.

(7) Butlletí Oficial de la Generalitat

de Catalunya (BOGC), núm. 212,

31-VII-1934, pàg. 659-685.

(8) Diari de Tarragiona, núm. 78,

04-IV-1936.

(9) Diari de Tarragona, núm. 105,

09-V-1936.


31-V-1936.


07-VI-1936 i 05-VII-1936.

(12) Va morir al front.

(13) Llibre d’Actes, 10-XII-1936,

pàg. 99, llibre 45, AMTO.

(14) Va ser membre de la Junta del

CRDF (1936).

(15) Va ser alcalde de Torredemba-

rra des del 17 de desembre de

1936 fins al 3 de juny de 1937. A

l’acabar la guerra va marxar exiliat

a França.

(16) “Acta d’Ocupació”, Ajuntament

de Torredembarra, 18-X-1936, i

carta a la Comissió de Responsa-

bilitats, 12-V-1937, PS BCN 210/4,

AHNS.

(17) Diverses cartes de la Federa-

ció al Delegat del Transport de la

Generalitat a Tarragona, 1937,

Fons de la Generalitat de Catalun-

ya, 257/02, ANC.

(18) Florenci va morir al front de

Balaguer el 23-V-1938. Estava

casat amb Dolors Cueto.

(19) Nascut a San Fernando (Sevi-

lla), va ser membre de la Junta ad-

ministrativa de l’Hospital (1936), re-

gidor per la CNT el 1937. Va

treballar de teixidor, de paleta i a la

Pirelli.

(20) Carta a la Comissió de Res-

ponsabilitats, CNT-AIT Torredem-

barra, PS BCN 210/4, AHNS.

(21) Entrevista a Josep Plana, El

Timbal, núm. 33, març de 2000,

pàg. 6 i 7.

(22)Sardà Fernández, Octavi,

Viure Sant Boi, gener de 2002,

pàg. 17.

Editen un cd amb tots els números de la revista anarquista ‘Estudios’

Col·lectiu CatalunyaApareguda a València en 1928

amb caràcter mensual, “Estudios.

Revista Ecléctica” va ser una pu-

blicació orientada intel·lectual-

ment cap a l'anarquisme, els prin-

cipis del qual va divulgar. Va

incloure articles de caràcter cien-

tífic i ètic, defensant el pacifisme,

així com col·laboracions sobre

educació sexual, naturisme i ve-

getarianisme. Va arribar una tira-

da de 70.000 exemplars. Ara

n’han publicat tots els números en

un disc compacte que conté la

col·lecció completa de la revista

mensual “Estudios” entre els anys

1928 i 1937.

La part gràfica (portades, foto-

muntatges i vinyetes) va estar a

càrrec de Josep Renau i Manuel

Monleón. El treball realitzat per-

met tant la recerca seqüencial en

els exemplars com la interrogació

a text complet en les més de

4.000 pàgines publicades durant

la vida de la revista. A més, s'ha

realitzat també una curosa des-

cripció bibliogràfica dels articles

que permet la recerca per autor,

matèria i títol. L'estudi previ corre

a càrrec de José Vicente Martí

Boscá amb el títol “Estudios: Edu-

cación sexual, arte ciencia y cul-

tura general”. S'ha inclòs la versió

6.0 del programa Adobei Acrobat

Reader. Versió híbrida per als

usuaris dels sistemes operatius

Windows i Macintosh.

El cd es pot adquirir a partir de

la pàgina web www.faximil.com/


Josep Renau :compromís i culturaIndigne Ramón

JoniAvui és dilluns, tot i això no treballo,m’aixeco del llit força tard, ahir nit vaigtenir concert. Em poso música perdonar-me ànims, una, dues, tres can-çons del rock que es feia a l’Estat fatrenta anys. De repent surt en Ramon-cín, era el meu ídol quan jo teniaonze/dotze anys; l’actitud, les lletres, laforça musical i rítmica... Quina llàsti-ma...

Fa trenta anys Ramoncín parlava delque no es veia als Telediarios, cantava ala dignitat de les classes més baixes, ala resistència juvenil, als qui es busca-ven la vida, als herois populars que esdedicaven a robar els més rics i viuresense cadenes. Avui el que queda detot allò és la pasta produïda i la pocadignitat d’haver llençat el seu nas a lesescombraries.

Ha sonat “El loco de la calle larga”,gran tema que avui probablement hau-ria titulat “El largo de la calle loca” onels “barriobajeros” viuen a mansions,surten a la tele, tenen grans entitats queels don suport i les víctimes són bot-xins, oi, Ramón?

Després de tots aquests pensa-ments, apago l’equip i obro el diari. 24de setembre, em trobo una notícia queja coneixia però que no per això deixade sorprendre’m: l’indigne Ramón haaconseguit 6.000 euros denunciant unapàgina web que havia obert un fòrum alvoltant de les actituds de l’Sgae.

Jo no sóc periodista, ni advocat, notinc ni idea del que legalment es pot diri del que no, però sé que a aquest pastots acabarem dient bestieses sobreimpresentables persones públiquesigual que tots acabarem cremant fotosde ja sabeu qui... No voleu cafè? Duestasses. Sé que el que dic o escric enaquell moment ho sento i això és sufi-cient per fer-ho públic i saber si algúpensa igual, o similar, o tot el contrari.

Ramón, surts d’on surts i has arribaton has arribat. Ets persona pública per-què així ho has volgut, no et fa vergo-nya? Tan malament vius que necessitesesgarrapar d’un web que si no fos pertu jo no coneixeria?

Sóc soci de l’Sgae i crec en la llibertatd’expressió, penso que ja seria horaque els mateixos socis ens plantéssimdevant d’aquestes actituds prepotents igens igualitàries. Tinc dos conflictesoberts amb dues empreses discogràfi-ques, un de fa deu anys i l’altre d’en fatres, des de l’Sgae són incapaços dedonar-me solucions ni cap mena de su-port, tot i això el seu servei jurídic hasolventat ràpidament i eficaç els proble-mes d’aquest cap visible.

Companys, socis de l’Sgae, solidari-tat activa i raonament, per la llibertatd’expressió, prou de seguir aguantanttantes indgnitats. 5 euros cada soci queno estigui d’acord amb la sentència i afer públic el que estem fent, ingressosa: Asociació per la Comunicació Horit-zontal, Caixa de Terrassa: 2074 0069 113180125057. Més informació awww.alasbarricadas.org.

Des d’una cadira del departamentd’atenció al soci de l’edifici de l’Sgae.



Del 25 setembre a l'11 de no-

vembre, la ciutat de Valèn-

cia acollirà una exposició

sobre l’obra de l’artista Josep

Renau. L’exposició tindrà diversos

espais i es podrà visitar de dimarts

a dissabte de 10 a 13.30 hores i

de 16 a 20 hores; diumenge de 10

a 14 hores, amb entrada lliure.

Josep Renau és una figura clau

per entendre el comportament de

la cultura valenciana i de tot l’Estat

del segle XX. Fins a l’extrem que la

seua biografia com a artista, res-

ponsable de política cultural i, so-

bretot, intel·lectual compromès

amb tot allò que competeix el pre-

sent en el disseny de l’esdevenidor,

simbolitza un dels pols d’aquesta

acarnissada dialèctica entre pure-

sa i compromís que va marcar l’es-

devenir de la nostra cultura con-

temporània.

La seua concepció de l’art i la

cultura com a factors d’agitació, en-

cara més, com a eines indispensa-

bles per transformar en una direc-

ció de progrés les estructures que

regeixen les relacions socials, fan

d’ell un símbol alternatiu que es re-

sisteix a entrar en cap mausoleu,

perquè continua vigent com el gen

més actiu entre tots aquells que

van impulsar l’Edat de la Raó.

Activista polític, intel·lectual

compromès més enllà dels princi-

pis generals, polemista infatigable i

encertat, grafista, pintor, cartellista,

fotomuntador, muralista… ens ha

llegat (simbòlicament, però també

de iure i de facto) una obra immen-

sa l’excel·lència de la qual mereix

una contemplació museística lúci-

da però, sobretot, una reinserció

activa en la consciència i en l’ima-

ginari col·lectius.

El centenari del seu naixement

constitueix una perfecta excusa per

revisar i fer conèixer ideològica-

ment, intel·lectualment i estètica-

ment la seua figura i el seu llegat.

És per això que té lloc, aquest

2007, aquesta exposició antològi-

ca.

L’exposició

Aquesta exposició està organitza-

da i coproduïda per a Univesitat de

València i la Societat Estatal

de Commemoracions Culturals

(SECC), i comissariada per Jaime

Brihuega, que aplega més de dues

centes obres, entre pintures, dibui-

xos, esbossos, fotomuntatges i car-

tells; a més d’abundant material

documental i bibliogràfic (fotogra-

fies, cartes, revistes, catàlegs d’ex-

posicions, llibres i altres docu-

ments).

Tot això es completa amb mate-

rial divers sobre suport audiovisual,

a través del qual podem accedir a

filmacions de caràcter documental,

audicions musicals i, també, a la

projecció en gran format d’imatges

dels murals realitzats per l’artista a

Mèxic i Alemanya

La mostra s'estructura en cuatre

seccions. En paral·lel, el discurs ex-

positiu s’articula en quatre grans

apartats adaptats convenientment

als esmentats espais:

1) Temps de República: entre la

formació i el compromís (1926-

1931): Sala Martínez Guerricabei-

tia.

2) Espanya en guerra (1936-

1939): Sala Thesaurus.

3) Creuant l'oceà: l'exili a Mèxic

(1939-1958): Sala Estudi General.

4) Imatges més enllà del mur:

Renau a la República Democràtica

Alemana (1958-1982): Centre Oc-

tubre.

En cadascun d’aquests apartats

es combinen les obres originals

amb el material documental i les

projeccions audiovisuals, tant d’o-

bra associada a l’arquitectura i a

l’espai urbà, com de textos de

Renau que sintetitzen la seua pos-

tura intel·lectual. Aquesta exposició

es presentarà al Centro Cultural

Conde Duque (Madrid), en desem-

bre de 2007 fins al mes de març de

2008.

> MÚSICS, MÚSIQUES IVOLTANTS

OPINIÓ: Al voltant de “Manifest sobre el treball” del Grup Krisis

Santiago Fortuny PàmiesEl passat 23 d’abril, em vaig com-

prar dos llibres, un d’ells va ser

“Manifiesto contra el Trabajo”, val

a dir que aquest llibre em venia

recomenat per un company de

lluita que respecto molt, per tant

les expectatives sobre el llibre

eren bones. Tot i això, el títol em

despertava certa desconfiança, ja

que sembla un títol una mica es-

querranista, almenys des de la

meva visió marxista de la lluita; ja

que com molt bé remarca el llibre,

des de fa gairebé un segle l’es-

querra anticapitalista majoritària-

ment s’ha posicionat a favor de

treball.

El llibre explica que el fet que

l’esquerra “alternativa” des de fa

més o menys un segle es posicio-

ni a favor del treball és una abe-

rració a la lluita anticapitalista, ja

que un dels pilars bàsics i impor-

tatíssims del capitalisme és el tre-

ball. El mateix treball crea aliena-

ció, és una expressió del patriar-

cat, és el motiu principal de

l’’aparheit’ social, destrueix la

terra, etc.

Doncs si com diu el llibre el tre-

ball és un dels mals principals del

capitalisme, com pot ser que l’es-

querra continuï defensant-lo?

Aquesta pregunta sembla tenir

una reposta en clau pregunta

fàcil: com viurem si no treballem?

Doncs el llibre ho aclareix de ma-

nera també fàcil: ara mateix al

món ja hi ha exedents suficients

per viure, per viure sense treba-

llar, alhora que al món també hem

produït maquinària i tecnologia

suficient per agilitar i per tant re-

duir les hores de treball: ja no fa

falta treballar.

O per resumir-ho millor agafa-

rem una expressió del mateix lli-

bre fent al·lusió al manifest comu-

nista “proletarios del mundo,

dejadlo ya!”. És molt important en-

tendre el que aquest llibre ens ex-

plica, per que llavors entendrem

que em d’anar més enllà, més

enllà de totes les lluites obreres

que hi ha hagut fins avui en dia i

superar-les.

No desmarcar-nos de les teo-

ries històriques que critíquin el ca-

pitalisme, ja siguin marxistes o

anarquistes, però això si, a l’hora

de dur-les a terme, hem d’innovar

i atacar conceptes que l’esquerra

de manera reformista havia donat

suport. Lluitar per demanar un lloc

de treball digne, és una ximpleria

com una catedral, ja que el treball

per molt digne que sigui serà tre-

ball, explotació i capitalisme. Hem

de lluitar contra els valors de canvi

de la societat capitalista (plusvà-

lua, mercaderia,...) i el treball n’es

un d’ells, de fet fins avui en dia

totes les societats, capitalistes,

feixistes-totalitaristes i les mal-

anomendes socialistes, s’han

basat en el treball com a pilar de

la societat; fins i tot el propi himne

de la Internacional diu “qui no tre-

balli morirà...”!

Imaginem-nos fins a quin punt

arriba la perversió de les lluites

obreres.

Realment, tota persona que

lluita contra el sistema, ja sigui

des dels sindicats, organitzacions

polítiques, moviments socials,

Casals... hauria de llegir-se

aquest llibre i sobretot, debatre

sobre els conceptes que desen-

volupa i que per a molts ens vin-

dran de nou, perque l’esquerra

tradicional no va poder (o voler)

lluitar contra la xacra del treball, i

molts provenim d’organitzacions

que encara que ho intentin tenen

“tics” de l’esquerra tradicional que

defensava a ultrança el treball.

Per això jo faig una crida al debat,

al debat que suposa llegir aquest

llibre, que en definitiva és la lluita

des de l’organització popular i au-

togestionada contra el treball, en

totes les seves representacions

capitalistes i entendre com diu el

llibre que la societat del treball ja

ha mort.

GRAN EXPOSICIÓ A VALÈNCIA DE L’OBRA DEL PINTOR I FOTOMUNTADOR

> IMATGES QUE PARLEN

“República,Guerra Civil iprimerFranquismo enValverde deLlerena (1931-197)”

JUAN CARLOS SANTERVASEditat per la Diputació de Bada-joz

[email protected]

El llibre “República, Guerra Civil y

primer Franquismo en Valverde de

Llerena (1931-1947)” escrit per

Juan Carlos Santervas, membre

de la CGT de Sabadell, estarà a la

venda en el local de la CGT (Carrer

de la Unió, 59, de Sabadell). Se

n’han editat 1.000 exemplars, dels

quals 100 els vendrà l’autor pel Va-

llès Occidental al preu de sis euros.

Tots els beneficis de la venda, l’au-

tor els destinarà a una escultura en

record als republicans morts al

poble i una donació a grups de re-

cuperació de la memòria històrica

d’Extremadura.

El llibre intenta indagar en tots

els motius i conseqüències de l’as-

sasinat de l’u per cent de la pobla-

ció de Valverde de Llerena (Bada-

joz), poble d’origen dels pares de

l’autor, per part de gent de dretes

de la localitat. Està dividit en 8 capí-

tols, té 267 pàginas i està editat per

la Diputació de Badajoz aquest

mateix any.

“Idealistes sotales bales.Històries de laguerra civil”

PAUL PRESTONEditorial Proa

Pau Juvillà

A partir de la història dels corres-

ponsals estrangers que van assistir

a la guerra civil Paul Preston des-

criu novament el conflicte, ara però

des d’un angle diferent, la d’aquells

i aquelles que van venir a informar

sobre la guerra i que molt sovint hi

van prendre part, incorporant-se a

les Brigades Internacionals, partici-

pant directament en les oficines de

premsa o fent campanya en els

seus respectius països en favor de

la República.

Entre els articles viscuts en pri-

mera persona hi ha, per exemple,

els de Jay Allen, que va descriure

la massacre de quatre mil homes i

dones a mans de les tropes legio-

nàries i mores del general Queipo

de Llano a la plaça de braus de Ba-

dajoz o bee la crònica que va realit-

zar George Steer del bombardeig

de Guernica i que va mostrar a l’o-

pinió pública internacional, no pas

als seus governants porucs del na-

zisme i del suposat ascens del co-

munisme que la victòria de la Re-

pública podia portar sinó els

horrors del feixisme del general

Franco.

Tant va ser el desgast que

aquests articles van ocasionar al

règim de Franco que amb posterio-

ritat, veient que la versió oficial dels

fets emesa pels feixistes durant la

guerra civil no s’aguantava per en-

lloc, l’any 1963 Fraga va crear al

Ministeri d’Informació el Departa-

ment Especial amb el nom de Sec-

ció d’Estudis sobre la Guerra d’Es-

panya, la feina del qual consistia a

“posar al dia” la historiografia oficial

del règim per tal de proposar una

versió mes plausible i moderna,

una versió que significava el reco-

neixement implícit que l’anterior no

fou certa i que inicià l’erosió crei-

xent de la imatge del règim feixista.

Cal afegir que la línia que Fraga ini-

cià els anys seixanta continua en-

cara avui, i Paul Preston no s’està

de dir-ho, amb llibres com els es-

crits per Pío Moa o d’altres.

En definitiva, una nova i interes-

sant visió de la guerra civil escrita

per periodistes estrangers que van

patir i sentir la República, el signifi-

cat de l’esperança i de la lluita con-

tra el feixisme internacional que es-

clafaria bona part d’Europa els

anys posteriors i que sotmetria

l’Estat espanyol a un règim del qual

tot just comença a despertar.

“En tierra de losolivos”SUMAYA FRHAY-NASEREditorial Aleph

Pau Juvillà

Qui vulgui conèixer el que succeeix

des de l’any 1948 a Palestina cal

que llegeixi aquest llibre. No es

tracta d’un text històric on es des-

criguin dates i esdeveniments a

partir de la data de la Nakba (ex-

pulsió i ocupació de les terres Pa-

lestines), tot i que en els annexos

hi ha una breu cronologia, ni es un

llibre jurídic, tot i que en els anne-

xos hi ha les famoses resolucions

de l’ONU sobre Palestina que Is-

rael, i la resta dels seus aliats, igno-

ra i menysprea sistemàticament

així com un resum dels acords de

pau entre Palestina e Israel.

El nucli del llibre tracta de l’expe-

riència del Jerusalem Link, un pro-

jecte de trobada entre dones Pa-

lestina e Israelianes en favor de la

pau conformades pel Palestií “Je-

rusalem Center for Women”a Jeru-

salem Est i l’israelí Bat Shalom a

Jerusalem Oest. A partir d’aquest

projecte, de les seves accions i bà-

sicament de les discussions en el

seu si es conforma una visió del

conflicte. Així mentre les dones Is-

realianes proposaven tractar el

tema de la violència de gènere, les

palestines volien tractar sobre el

tema de l’ocupació i de tota la vio-

lència, desestructuració i destruc-

ció que aquesta genera. Tal i com

diu l’autora: “Les palestines exigei-

xen que es parli de política mentre

que les israelianes volen cultivar

amistats, prendre cafè juntes, par-

lar sobre nens, llibres bons que

han llegit, o sobre temes de dones,

en particular sobre la violència

contra les dones”.

Des d’aquesta visió de gènere

l’escriptora descriu l’intent d’esten-

dre ponts de diàleg entre ambdós

col·lectius de dones sense renun-

ciar en cap moment a dir les coses

pel seu nom, per molt que, com

passa molt sovint en l’experiència

del Jerusalem Link, els ponts s’a-

cabin trencant.

La fi del Jerusalem Link es

també un paradigma del que suc-

ceeix a Palestina, el projecte s’aca-

ba a partir de la segona intifada

quan les dones Palestines ja no

poden, literalment, sortir de la seva

ciutat d’origen per anar a treballar a

Jerusalem.

El llibre acaba amb una metàfo-

ra respecte de la situació dels pa-

lestins i de la seva ocupació i pren

com a imatge un arbre, les oliveres.

Aquestes responen a l’existència

del poble palestí, es per això que

un dels seus proverbis diu que

“mentre tinguem oliveres, no hem

de témer a res”.

Deu ser per això que l’exèrcit

d’Israel n’ha arrencat a milers, deu

ser per això que el mur de Cisjor-

dània esquartera, trenca i aïlla

molts d’aquests camps.



Llibres

Les “explotations”

Josep Estivill

Avui dia, estem acostumats al fet que elcinema i la televisió parlim dels conflic-tes socials: drogues, alcoholisme, vio-laciones, etc. Però durant molt anys lamoralitat no permetia tractar-los oberta-ment i s'havia de recòrrer a les el·lipsisnarratives i les metàfores.

Als anys trenta i quaranta alguns pro-ductors espavilats van aprofitar les es-cletxes de la permisivitat per realitzarun grapat de films amb una vocació di-guem-ne educacional. Films per alliço-nar els joves i, en general, les famílies,sobre els perills que s'amagava rere elscomportaments depravats.

Així, per exemple, en un d'aquestsfilms, “Marihuana” (Dwain Esper, 1935),se'ns explicava la història d'una noia declasse alta, Burna, que anava a les fetesper fumar marihuana i banyar-se despu-llada amb les amigues.Va acabar emba-rassada i sense marit, forçada a donarel fill en adopció i finalment a sobreviu-re com a traficant de drogues.

En un altre film de l'època, “TheWages of Sin” (“Traficants de l'amor”,Herman Webber, 1937), una noia sensetreball és rendia frívolament a la vidafàcil i a la seducció d'un paio que era untraficant de dones i que la iniciava en elconsum de la cocaïna. Aquesta noiaacabava fent-se addicta a la droga i apagar-se les dosis amb la prostitució.

En general, aquests films, conegutsgenèricament com a “explotation” esta-ven realitzats amb poquíssims mitjanseconòmics -els decorats eren d'allòmés llastimosos- i l'èquip tècnic el for-maven directors sense talent, actors im-possibles i guionistes sensacionalis-tes. Però això tampoc no importavaperquè els espectadors no cercavenobres d'art. S'exhibien fora dels circuitscomercials, en cinemes itinerants o ensessions improvisades a l'aire lliure i almarge de les pressions dels poders fàc-tics, com les associaicions catòliques.

Aquestes pel·lícules no pretentiencap altra cosa que moralitzar... o potserno tant. Es publicitaven amb eslòganscom ara “allò que els vostres fills hau-rien d'evitar”, “expliqueu-ho als vostrefills”, etc. però, en realitat, amb l'excusad'una lloable finalitat educacional erenles úniques pel·lícules on es podiaveure a la gran pantalla els comporta-ments pecaminosos que les altrespel·lícules de les grans productores deHollywood no s'atrevien ni a esmentar:prostitutes, drogoaddictes, etc. Aquís'hi veien escenes de sexe, toxicoma-nies, pedofília, alcoholisme etc. Tot elque no es podia ni esmentar aquí rajavaa l'engròs. A la puta censura li van mar-car un gol descomunal.

MASALAPeriòdic bimensual d'informació, de-

núncia i crítica social des de Ciutat

Vella, Barcelona, masala@raval-

net.org

Revistes

PUNTO DE FUGARevista antipresons i antirepressiva,

i de suport als presos, ap. 30, 27080

Lugo, www.puntodefuga.org / pape-

[email protected]

RAVACHOLButlletí de la Federació Intercomar-

cal de Castelló de la CGT, Cerdan

de Tallada, 23 entl., 12004 Castelló,

[email protected]

EL PEÓN ROJINEGROButlletí de la Federació Local de Va-

lladolid de la CGT, Dos de Mayo 15,

47002 Valladolid, [email protected]

/ [email protected]

Josep AlomarL'Assemblea de l'Habitatge Digne

a Tarragona es va constituir el des-

embre del 2006. Ara, la seva aten-

ció està centrada en el nou Pla

d'Ordenació Urbanística Municipal

de Tarragona (POUM) de la ciutat

de Tarragona, el qual rebutgen

després d'haver-lo revisat detingu-

dament. El POUM afecta 1.600 fa-

mílies, a les quals se'ls expropia la

casa per fer principalment zones

verdes, en una ciutat que sota go-

vern de CiU-PP es va encarregar

prèviament de no fer-ne cap i om-

plir totes les que ho podien ser de

cases, o un parc arqueològic.

-Què heu fet davant del POUMde Tarragona que denuncieu?-L'Assemblea per l'Habitatge Digne

de Tarragona vam presentar al·le-

gacions per demanar la retirada

total del POUM el passat dimecres

25 de juliol. La presentació de les

al·legacions es va realitzar adjun-

tant 260 signatures de ciutadans,

recollides només en una tarda, que

hi donaven suport, i entenem que

l'obligació de l'actual consistori és

portar a terme aquesta retirada del

pla perquè precisament van votar-

hi en contra.

Volem denunciar que el model

de ciutat que va dissenyar el fran-

quisme ha continuat fins als nos-

tres dies a través del govern de

CiU, i ara veuen que PSC i ERC no

tenen intenció de canviar-ho, ja

que tot i votar en contra del darrer

POUM, en cap moment, ni durant

la campanya electoral ni després

d'aquesta, han manifestat pública-

ment el seu desacord ni la intenció

de retirar-lo. Aquest POUM ha de

ser retirat, ja que està concebut

pels interessos econòmics i espe-

culatius, agreujant el problema ac-

tual de l'habitatge i el medi am-

bient.

-La seva elaboració i aprovaciós'ha fet d’esquena a la ciutada-nia?-Com a conseqüència de tot el pro-

cés que han seguit, deduïm que no

només no han fet l'esforç d'implicar

els ciutadans i les ciutdanes en

aquest POUM, sinó que més aviat

els esforços s'han fet en la direcció

contrària, i s'ho han manegat per

tal d'aconseguir la mínima partici-

pació possible.

Si no ha estat així, no ens expli-

quem quina és la raó per la qual el

"procés participatiu" es va realitzar

únicament en hores laborals (de 8

a 15h) i en un lloc tancat com és el

Palau de Congressos de la ciutat,

enlloc d'apropar-se a la població en

espais públics de gran afluència i a

les tardes, com fan en altres qües-

tions com per exemple en el mo-

ment de campanya laboral.

Tampoc ens expliquem per què

han fet tan dificultós l'accés al nou

POUM a través del web principal

de l'Ajuntament, la qual cosa és

gairebé impossible, i un només es

pot informar a partir dels cerca-

dors.

És vergonyós que només es du-

guessin a terme reunions amb la

Cambra de Comerç de Tarragona i

la Cepta, la patronal tarragonina,

sense comptar per res amb els mo-

viments socials, sindicats, agrupa-

cions ecologistes, associacions de

veïns, etc. La manca de participa-

ció és una qüestió innegable per tot

l'esmentat i a més a més si tenim

en compte que els mateixos veïns

afectats pel POUM no s'assaben-

ten de l'expropiació de les seves

cases fins que no surt a la premsa.

-Però a hi ha hagut un canvi decolor a l'Ajuntament, d'un go-vern format per CiU i PP s'hapassat a un format per PSC iERC...-Ha quedat clar que CiU i PP han

portat tota la qüestió del POUM

d'amagat, i el que estem veient és

que PSC i ERC continuen la matei-

xa política quan ens prenen el pèl

d'aquesta manera, dient d'una

banda que "no és el seu POUM i

vam votar-hi en contra", com ha

manifestat repetidament l’Ajunta-

ment, i alhora ser incapaços d'a-

frontar-ho amb coherència portant

a terme la seva retirada.

-Aquest model no respon a lesnecessitats reals d'habitatge?-L'actual POUM només preveu un

vint per cent d'habitatge de protec-

ció oficial, que curiosament és el

mínim que marca la nova Llei

sobre habitatge.

-Amb el nou POUM també escontinua imposant un modeld'oci i de consum en el qual estransport privat és imprescindi-ble...-Justifiquen la construcció d'una ur-

banització perquè augmenti l'ús del

transport públic (cas de la punta de

la Móra 2) i alhora promocionen la

dependència del vehicle privat

construint grans superfícies de ser-

veis a les afores de la ciutat, com

preveuen els Plans Parcials Ur-

bans 54, 55 i 57. Aquests plans

parcials, a banda de les conse-

qüències ambientals derivades de

la promoció de l'ús del cotxe, tenen

l'objectiu d'impulsar el model d'oci

que es redueix al consum homoge-

neïtzat i amenacen directament a

la supervivència del petit comerç.

-Què hauria de ser el POUM?-Per totes les raons exposades,

des de l'Assemblea per l'Habitatge,

demanem la retirada del POUM i

no denunciem la hipocresia de

PSC i ERC quan diuen (a través

del regidor d'urbanisme) que si no

ho fan és "per respecte als veïns

afectats, perquè si es retira el

POUM hauran d'esperar quatre

anys angoixats". Nosaltres denun-

ciem que retirar el POUM no impli-

ca tenir aquests veïns patint per les

seves cases, bàsicament perquè

no hi ha cap necessitat de tirar-les

a terra.

-A qui perjudica la retirada delPOUM, als veïns, com ens volenfer entendre, o als constructorsque ja han cençat a comprar elsterrenys?-Des de l'Assemblea de l'Habitatge

Digne exigim una ciutat digna, amb

habitatges dignes i per a tothom.

Per a això, cal que retirin el POUM i

en facin un de nou que si realment

pretén satisfer les necessitats dels

ciutadans, contempli les següents

qüestions:

-Que es faciliti l'accés als 10.000

habitatges buits de la ciutat.

-Que es construeixin habitatges

que siguin realment necessaris, i

que tots ells siguin de protecció ofi-

cial en règim de lloguer indefinit.

-La retirada del POUM i l'obertura

d'un procés participatiu real que

doni resposta a les necessitats es-

mentades, respectant el territori i el

medi ambient. El procés participa-

tiu no es pot reduir a la presentació

d'al·legacions, com va manifestar

el regidor d'Urbanisme, que per

altra banda ja hem fet, sinó que ha

de servir per elaborar de nou el pla.

Per tal d'aconseguir-ho, estem

divulgant tot el que representa

aquest POUM i cridant tota la ciuta-

dania a la mobilització.


"Volem que es faciliti l'accés als 10.000 habitatges buits que hi ha a la ciutat"

LAIA ESTRADA, EVA GUERRERO I MARC DEL JESÚS, MEMBRES DE L'ASSEMBLEA PER L'HABITATGE DIGNE DE TARRAGONA

Poeta (un)

Jordi Martí Font([email protected])Un poeta ha de saber dir que no, queés el monosíl·lab més precís que hi ha,o no.

Un poeta ha de saber somiar i fer so-roll, quan així ho disposin les sevesganes de fer-ne, i despertar-se i no dirmu quan el que toqui és observar.

Un poeta s’ha d’arrabatar i notar quel’ànima se li crema com les ànimes delmas del cremaànimes de Riudoms,transitant el difícil camí que hi ha entrel’aquí i l’univers com qui fa un passeigper la Rambla del seu poble (sempreque no sigui Barcelona, que aquella éspropietat dels turistes) i no s’atura ni aprendre un gelat perquè té el cap plede pensaments.

Un poeta ha de saber negar l’evidentsi en té constància i somiar l’impossi-ble tant si en depèn la seva subsistèn-cia com si no.

Un poeta ha de tenir sempre a màuna capsa de mistos per incendiarmots d’adolescent, i saber bufar-los oimmolar-se quan el mercat no l’accep-ti, que serà sempre, i cremar els dinerscom els cambrers galàctics de Sisa oels de Bustamante (l’autèntic).

Un poeta ha de saber triar les lectu-res i què no llegirà.

Un poeta ha de saber acceptar queel convidin a dinar cada cop que algunamic es cregui que avui fa anys i cridara les postres “escopiu a la closca pela-da dels cretins”.

Un poeta ha de saber sintaxi, fonèti-ca, ortografia, matemàtica, geografia,psicologia, retòrica i ètica... per saltar-se totes i cada una de les lleis, totes icada una de les normes, començantper les de la llengua i dir:“uhhhhhhh!”o “anti” sempre que convingui o li vin-gui de gust.

Un poeta ha de buscar-se una bonajubilació.

Un poeta ha de negar la pàtria i es-criure, aquí, només en català, esperan-to i llatí.

Un poeta ha de mudar-se quan lidonin un premi i recollir-lo sense dir elque pensa igual que escriu sense pen-sar el que diu.

Un poeta pot ser paleta i construirpoemes, o tenir un contacte directeamb el cementiri i caminar mur enllàentre blaus de to divers.

Un poeta ha de ser social necessà-riament i que ningú l’entengui i defen-sar ‘l’art pour l’art’ cada matí en llevar-se i cada començament de mes quan‘la Caixa’ de tots o la de Catalunyanomés li abonin la nòmina fundacio-nal.

Un poeta ha de saber despullar elcor i treure-se’l enmig de festes priva-des on es consumeix droga il·legalmentre la legal li engreixa panxa i estò-mac.

Un poeta ha de copular brutalment,amb tota la tendresa possible, ambnoies i nois joves que també volen ser“unes i uns poetes”.

Un poeta ha de viure només per lapoesia, només per negar el món deprosa que el capital dicta, els estats vi-gilen i nosaltres construïm.

"S'ho han manegatper tal d'aconseguirla mínimaparticipaciópossible"

El POUM de Tarragona afecta 1.600 famílies, a les quals se'ls expropia la casa per fer principalment zones verdes

'Que retirin el POUM i obrinun procés participatiu real’> LES PARAULES SÓN PUNYS

> LA FRASE...

catalunya 90

Documents