Catalunyawww.cgtcatalunya.catw Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Desembre 2008 • número 103 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat

No ensfareu creure!!!

Foto

: Ferr

an Re

yes

Abocats a l’atur i a la precarie -tat, entrampats en mil i uncrèdits o en un d’aquells de

cadena perpètua, la crisi actual quenosaltres no hem provocat i que noens creiem però que ens afecta coma cap altre, ens colpeja dia sí i diatambé. Utilitzant-la com a excusa,les multinacionals de tot tipus ensamenacen fer-nos fora del nostrelloc de treball.

Ens amenacen i ens fan fora. Lesxifres de treballadores i treballadorsaturats no paren de créixer i els ma-teixos polítics que ademeten ERO,acomiadaments encoberts en preju-bilacions, acomiadaments directes irescissions de contractes sense capaltra alternativa que fer cua a l’atur,intenten desinflar les xifres que as-senyalen el desastre col·lectiu fentpropostes rocambolesques com lade desapuntar de l’atur les personesprejubilades. No volen buscar solu-cions sinó només corregir les xifres

negatives. De fet, saben que aques-ta crisi del sistema no se solucionainjectant diners públics en les em-preses privades que més han gua-nyat en els darrers anys i que aixpono admet un altre nom que robatori.Saben que les solucions no sónpossibles dins d’aquest sistema queells no s’atreveixen a canviar perquètenen por de qualsevol canvi que elsallunyi dels privilegis que ara tenen.

Els polítics ens animen a consu-mir més i a no deixar de comprar. Ésel que hem fet en les darreres dèca-des i ja veieu a on ens han portat. Elplaneta és a punt de petar mentreles multinacionals del Nord comprenterres al Sud per preparar la properacrisi després del seu proper gran ne-goci: en aquest cas han apostat perl’alimentació tal com en els darrersdecennis han apostat per la cons-truccio i l’especulació sobre els hab -tatges i el territori. Serem capaçosde tornar a creure’ns-els? Serem ca -

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Desembre de 20082

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMITÈ CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - spccc@cgt.esTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya• Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ)• Federació de Sanitat de Catalunya• Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC)Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALSAnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85cgtanoia@yahoo.esBaix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.catTel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51Comerç, 5. 08840 Viladecanscgt.viladecans@yahoo.esTel./fax 93 659 08 14Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32cgt.baix.penedes@gmail.comBarcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 93 383 18 03Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú -cgtvng@cgtcatalunya.catTel. i fax 93 893 42 61MaresmePlaça Cuba, 18, 2n08302 Mataró - maresme.cgt@gmail.comTel. i fax 93 790 90 34Vallès OrientalFrancesc Macià, 5108100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.comTel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALSGironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.catTel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19PonentAv. Catalunya, 2, 8è25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.catTel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragonacgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80ManresaCircumval·lació, 77, 2n08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.catTel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59RubíColom, 3-508191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.comTel. i fax 93 588 17 96SabadellUnió, 5908201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.comTel. i fax 93 745 01 97TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.comTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallèscgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21SallentClos, 5, 08650 Sallentsallent@cgtcatalunya.catTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?... EditorialContra els efectes de la sevacrisi: ni capitalisme ni autoritat

“Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:

Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Cabrejas, MireiaBordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras.Col·laboren en aquest número: Àngel Bosqued, Platafoma Aturem la Guerra, Rebeca Tomás,Seminari d’Economia Crítica Taifa, Emigdi Subirats, Manel Aisa, Baladre, Mariona Parra, REDI,Ecologistes en Acció, Mumia Abu-Jamal, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies:

Ferran Reyes (foto portada). Il·lustracions: Agurrelj. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica:

Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dime-cres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.catNo compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.Més informació a http://cat.creativecommons.org/

Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dijous 20 denovembre del 2008.

Daniel G. Andújar dins del projecte“Herramientas del arte”

“L’art també és transgressió,

ruptura, ironia, paròdia,

usurpació, confrontació,

investigació, exploració,

interrogació, contestació.”

paços de no veure que les oficinesde l’atur no són res més que unapart més d’aquest sistema-presóque ens obliga a fer jornades es-gotadores per arribar a un soudigne, del mateix sistema que mal-met el nostre entorn en aquestacursa desenfrenada cap a enlloc,del mateix sistema que deixa queles necessitats bàsiques no es co-

breixin tot i que fa anys i panysque podrien estar cobertes per atots els habitants del planeta

No ens els creiem i no adme-trem cap rebaixa social més ennom de la crisi.

Ni rebaixes ni acomiadaments.Ni acomiadaments ni precarietat.Ni precarietat ni capitalisme. Ni ca-pitalisme ni autoritat.

Còmic - Águrrelj

Catalunya. Desembre de 2008

REPORTATGEEls ‘economistes’ del règim ja saben comguariir el malalt: arruïnar-nos a totes i atots. Els deixarem fer un altre cop?

ÉS L’ECONOMIA,XIMPLES!!!

3

Qui ens ha posat dinsdel forat no ens entreurà. Acabem amb elcapitalisme d’un cop ja!

Col·lectiu Catalunya

El dissabte 15 de novembre, esreunia el G-20, els principals

governants mundials, per prepararun nou pla contra la crisi que ellsmateixos han generat. En resposta aaquesta nova fantasmada dels po-derosos del planeta, que entre àpat iàpat, prenen acords que condicio-nen i afecten negativament les nos-tres vides, al mateix temps que in-crementen el seu poder i riquesa, vatenir lloc una jornada internacionalde mobilització anticapitalista con-tra la crisi econòmica i els seusprincipals responsables: bancs, go-verns, multinacionals,...

En el marc d'aquesta jornada esvan realitzar concentracions a di-verses ciutats de Catalunya: Barce-lona, Lleida, Girona, Reus, Tarra-gona, Mataró, Vilanova, Manresa,Tortosa, Sabadell, Figueres,... i anombroses ciutats de tot l'Estat es-panyol. Cal destacar les 5.000 per-sones que van participar a la con-centració-assemblea-manifestacióde Barcelona, les 150 de Reus, les100 de girona, les 50 de Tarrago-na,...

Salvar de la crisi als bancs d’Es -tats Units ha costat 700.000 milionsde dòlars!!! Cinc vegades més delque va aprovar la ONU per arribarals Objectius del Mil·leni! I les aju-des europees són encara majors, ésuna vergonya!!

A l’Estat espanyol, el govern hadonat 100.000 milions d’euros alsmateixos bancs que estan desno-nant moltes famílies per no poderpagar la hipoteca.

Fa mesos, milers de persones

vam sortir al carrer per un habitatgedigne i ja vam advertir del perill dela bombolla immobiliària. Ara queha esclatat, la pagarem nosaltres?

Durant anys, s’han folrat i araens anuncien acomiadaments, reta-llades salarials, tancament d’em -preses, “aparcar” el protocol deKioto (que el protocol, ja de per síés ridícul).

Està clar que els grans partits go-vernen per a la banca i que elsgrans sindicats no protestaran, sifins i tot els han felicitat els bancs iempresaris! Només la gent del ca-rrer podem denunciar-ho.

Privatitzen els beneficis i socia-litzen les pèrdues, es creuen quesom estúpids? Ho permetrem? Esclar que no!

El dissabte 15 de novembre, vamsortir al carrer però tenim clar queamb un dia de mobilització no hi haprou. El 29 de novembre, hi haviaconvocada una nova jornada delluita, en la qual destacava la mani-festació convocada a Barcelonasota el lema "Que la crisi la paguinels rics".

Contra la crisi, cal que s’escoltila nostra veu. Perquè les nostresvides valen més que els seus diners.

Mireu també els webs:www.kaosenlared.net/especial/no-alas65horaswww.moviments.net/xarxacontra-tancaments/www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2373www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2378www.17-s.info

Taifa, Seminari d’EconomiaCrítica (www.seminaritaifa.org)

Tothom ho veia a venir. Eraevident que el sistema petaria

pel seu graó més feble en aquestmoment: el sector financer immo-biliari també conegut per “banks -ter” (banquers gàngsters).

És ben sabut de tots que estemimmersos en una crisi econòmicad’abast mundial. Però no ésnomés una crisi financera provo-cada per una bombolla immobilià-ria. És la demostració tangible queaquest sistema econòmic anome-nat capitalisme no funciona. Ensvolien fer creure que és un sistemacapaç de crear riquesa, encara quela distribueixi molt desigualmententre tota la població (60.000morts de fam diaris al món; a l’Es -tat espanyol, 80.000 famílies, el0’7% del total, té la meitat de totala riquesa, segons les declaracionsd’IRPF del 2003).

Ara podem constatar de nou(com en el passat) que no nomésés un sistema injust sinó que tam-

poc és segur ni eficaç.On és la “mà invisible” (auto -

rregulació del mercat per mitjà del’oferta i la demanda) ara? S’ha fetinvisible i ‘missing’ del tot. I araes demana als governs que resol-guin les errades del propi sistema ievitin la fallida encadenada d’enti -tats financeres, a base d’utilitzardiner públic. A això se li diu na-cionalitzar, tot i que sembli dife-rent si ho fa un govern d’un paísde l’OCDE (EUA, Regne Unit,França, Alemanya, Holanda,…) od’un altre que s’enfronta, més omenys, a les normes imposadesinternacionalment, com ara Vene-çuela o Bolívia. Potser la diferèn-cia és que aquests últims socialit-zen guanys i els de l’OCDEnomés les pèrdues. I mentrestantals directius de les entitats finan-ceres en fallida els premiem el béque ho han fet pagant-los una mi-lionada (Ex. Forbis: 5.000.000 €)Els seus contractes “blindats” hoestipulen així. En lloc de castigar-los pel malament que ho han fet,els “agraïm” la seva incompetèn -cia.

D’on sortiran els prop de dos bi -lions d’euros amb els quals els es -tats de la UE pensen apuntalar elsistema financer?

Òbviament, s’han de treure elsdiners d’algun lloc. Es treuran delsector públic (administracionscentral, autonòmica i local). I di-guin el que diguin, el que perillaés el manteniment del poc que vaquedant del nostre estat del benes-tar.

Les treballadores i els treballa-dors no hem de pagar els platstrencats d’una crisi estructural dela qual en som les víctimes. Calque estem alerta i actius per defen-sar i no renunciar a una sanitat ieducació públiques, gratuïtes i dequalitat. No podem permetre re-talls en les cobertures socials(pensions, atur, ajuts,…) ni incre -ments en la desregularització delmercat laboral.

Properament una nova publica-ció:Senzillament… Breus reflexionsper estimular l’estudi i el debat.senzillament.seminaritaifa.org/senzillament-01-aixo-no-rutlla/

15 de novembre: La crisi que lapaguin els bancs i els rics!

Això no rutlla

Milers de persones es manifesten arreu conta elcapitalisme mentre vint el ‘refundaven’

Catalunya. Desembre de 20084

REPORTATGE

Comitè Confederal CGT

Des de la CGT, davant deltreball, l’atur, la crisi finan -cera, econòmica i política,

exigim a institucions i als organis-mes públics que es deixi d’estafar ienganyar la majoria social, els tre-balladors autòctons i immigrats, elspensionistes, els joves i s’acabiamb un model polític-social basaten l’esgotament dels recursos natu -rals que cada vegada fa més invia-ble la manera de vida al planeta.

El 24 d’octubre, l’Enquesta dePoblació Activa (EPA) ens torna amostrar la realitat social i quotidia-na de la població de l'Estat espan-yol que té més de 16 anys i podentreballar: 38.270.700 persones.

-De les persones consideradesactives, es troben treballant20.346.300 i sense feina, és a diraturades, 2.598.800.

-De les persones considerades in-actives, prop de 8.700.000 són pen-sionistes, els ingressos mitjans delqual ascendeix en l’últim trimestrea 806 euros mensuals.

-Les persones assalariades són16.746.200, de les quals11.000.000 perceben un salari men-sual de 980 euros.

-En l’altre extrem es troba una ín -fima minoria de privilegiats quesón els membres dels consells d’ad -ministració de les empreses, elsexecutius, els directors, els tècnics

d’alta qualificació, els quals perce -ben salaris/rendes que se situen enels 450.000 euros mensuals.

-Les 2.598.800 persones aturadesperceben prestacions de desocupa-ció mitges, inferiors als 800 eurosmensuals.

-Les persones que han estat ex-pulsades dels seus llocs de treballsen l’últim trimestre del 2008 hanestat 217.200 i que han perdut elseu lloc de treball en els últimsdotze mesos, han estat 806.900.

L’acomiadament i la seva conse -qüència, l’atur, ha augmentat a totsels sectors en l’últim trimestre: laconstrucció perd 57.600 aturatsmés i ja en sumen 354.000 en elsúltims 12 mesos. Els serveis aug-menten les persones aturades en47.700, la indústria 27.200 perso-nes aturades més i l’agricultura

suma 26.900 aturats.Les persones que porten sense

ocupació des de fa més d’un any as -cendeixen a 609.500 i el nombre dellars amb tots els seus membres ac-tius a l’atur, han crescut en els úl -tims 12 mesos en 258.800 perso-nes.

Les 10 grans entitats bancàries, 8bancs i 2 caixes, van obtenir uns be-neficis nets de 100.000 Milionsd’euros des del 2000 al 2007. ElParlament espanyol va aprovar fi-nançar el sistema financer-bancariamb una partida de 50.000 milionsd’euros, ampliable fins als 100.000milions, “per tornar la confiança almercat i que tinguin diners per fi-nançar l’economia real.

Des de la CGT, volem no nomésrepudiar aquesta "gran estafa so-cial", aprovada pel Parlament, sinó

també denunciar i oposar-nos ambla força de la raó i de la justícia so-cial que es financi els beneficis pri-vats d’aquesta ínfima minoria so -cial que percep de mitjana mensual450.000 euros per persona.

Aquests 100.000 milions "rega-lats" al sistema financer surten deles arques públiques i ni als treba-lladors, als pensionistes, als aturatso als joves, no ens han preguntatsobre aquesta decisió.

Els 100.000 milions cal utilitzar-los per garantir rendes suficients als2.600.000 aturats actuals, dedicar-los a pujar les pensions i injectar-los per acabar amb la pobresa rela-tiva que pateixen prop de 9.000.000de persones en l’Estat espanyol.

Cal actuar i rebel·lar-se fins a tor-nar a una situació on els drets so-cials i laborals de les persones i el

respecte per la naturalesa i la terra,quedin garantits i una vida socialbona, sigui possible per a tots.

Els poders públics i econòmicshan de garantir rendes suficients iexigir, de qui s’apropia indeguda -ment i no contribueix a l’interès ge -neral, responsabilitats. Exigir queels seus salaris, les seves rendes, si-guin limitades. Que els seus impos-tos siguin més grans i que aportinels seus beneficis privats per a unaeconomia sostenible i viable per ala societat en general.

Des de la CGT no solament ensoposem als “txiringuitos” especula -dors i els seus altíssims beneficis,sinó que també exigim un canvi so-cial radical contra les "lleis inexora-bles del mercat capitalista", és a dirla legalització de les seves maqui-nacions i barbàries per alterar elpreu de les coses (habitatges, ali-ments, matèries primeres, etc.) il’anteposició dels beneficis privatsa la vida i les seves necessitats.

Els treballadors, assalariats i lesclasses mitjanes hem d’exigir delspoders econòmics, els estats i elsseus organismes de control dels di-ners públics (bancs centrals, reser-ves federals), que distribueixin lariquesa, i els mitjans entre aquellsque sí que aportem la nostra feina ifutur a la sostenibilitat de la hisendapública i perquè les nostres necessi-tats socials siguin cobertes amb cri-teris de suficiència, repartiment so-lidari i equitat.

Secretariat Permanent ComitèConfederal CGT

Així comença el documentaprovat en la recent cimera ce-

lebrada a Washington. Això és unaclara demostració d’intencionssobre el paper que ells s’atorguen.Res podíem esperar de la reunió decaps de les nacions més riques delmón (incloent als països emergents,com ells els denominen). És a dir,el G-20 ha estat la reunió dels quees reparteixen el pastís. Per això,ens causava ja riure la idea que llan-çava Sarkozy de refundació del ca-pitalisme. Més aviat podríem parlard’una reafirmació del neoliberalis -me. Hi haurà més Fons MonetariInternacional (FMI), més BancMundial (BM), rellançaran l’Orga -nització Mundial del Comerç(OMC). Complerta ja l’operacióRobin Hood al revés, mitjançant laqual els governs representatius han

desplumat als pobres representats(ara dues vegades empobrits) per adonar-lo als rics (ara dues vegadeslladres i rics), i “il·luminats” acabendictaminant que el mercat lliuregaudeix de bona salut. Perquè la re-cepta sempre és la mateixa: priva-titzar els beneficis i socialitzar lespèrdues, un estat mínim i fràgil peral social i màxim i contundent a ni-vell policial.

La cimera ha buscat posar pegatsa la punxada de la roda del capita-lisme. Parlen de tancar les portes alproteccionisme estatal quan acabende dilapidar bilions d’euros en tot elmón per a sanejar el seu sistema fi-nancer, mantenen l’irresponsablecreixement econòmic sense apuntaral desastre mediambiental que pro-voca i aposten per la necessitat d’a -cudir a un cert keynesianisme mit-jançant inversions públiques senseexplicar com arribar a això.

I què podem dir del nostre

“líder”, el Sr. Zapatero, que capda -vanter dels pobres, de l’aliança decivilitzacions, etc, al contrari, s’haoblidat de parlar de l’augment ex -ponencial de l’atur i de la falta desortides que es planteja al TercerMón, ara definitivament postergat al’haver-se transferit bona part delsrecursos dels contribuents a les but-xaques dels que han provocat lacrisi. On va deixar les fulles del seudiscurs en el qual es tractava de lalluita contra la fam, el canvi climà-tic i els objectius del Mil·lenni, comhavia anunciat? Al contrari, el Go-vern de Zapatero dóna suport i de-fensa la indignant Directiva de re-torn d’immigrants, el seu governestà aprovant tots els ERO així comel pacte social de la patronal, UGT iCCOO, ja està planificant la novaagenda del Pacte de Toledo per aabaratir “els costos laborals”, reduirles prestacions socials, abaratir l’a -comiadament i la jubilació…

És a dir, que aquest conclave desavis- “capdavanters” que ens ana -ven a descobrir la “pócima màgica”no ha servit de res o si. Almenysse’ls ha caigut la careta que sabemmés tard o més d’hora es treurienper a ensenyar-nos les seves mesu-res més amargues. Però que tinguinen compte aquests defensors del ca-pitalisme que el poble i la classetreballadora sempre seguirà aquí,en peus en defensa dels seus drets. I

en aquesta obstinació de crear teixiti moviment obrer, està la CGT. Enconvocar a la classe treballadora alcarrer, a denunciar les situacionsfictícies que ens estan plantejant enels ERO i a defensar els serveis pú-blics com essència d’una societatlliure i solidària. No ens enganyen,sabem quins són els seus jocs i se-guim treballant per la mobilitzaciósocial i la convocatòria d’una vagageneral.

En la cimera del G-20 realitzada el 15 de novembre a Washington

La classe treballadora, exclosa un cop més

Reclamem el final de l’actualmodel polític, econòmic i social

Catalunya. Desembre de 2008 5

REPORTATGE

Secretariat Permanent de laFESIBAC-CGT

Davant la caiguda del sistemafinancer capitalista, les elites

del poder, que mitjançant pràcti-ques corruptes i especulatives hanacumulat enormes beneficis, prete-nen que els ciutadans i els treballa-dors paguem la crisi que ells ma-teixos han provocat. Primer,mitjançant el saqueig de fons pú-blics que, durant aquests dies, s’a -fanyen per perpetrar els governs, aun costat i altre de l’Oceà Atlàntic.I també a través de l’agreujamentde les condicions de vida, i viola-ció dels drets de les persones, aug-mentant ràpidament les borses d’a -tur i la pobresa en els païsosdesenvolupats, i l’empitjoramentdramàtic de les ja de per si infrahu-manes condicions de milions depersones en els països empobrits.

Davant aquesta situació, és im-portant que els treballadors i treba-lladores del sector financer pren-guem consciència de laimportància del moment. El sectorde producció en el qual treballemes revela estratègic quant a la gene-ració i sortides de la crisi i, davantpotencials perills sobre els nostresllocs de treball i els nostres drets,hem de preparar-nos per a defen-sar-los amb eficàcia. Per altrabanda, la crisi actual ha posat demanifest el perillós que resulta lagestió dels serveis financers comnegoci privat. Amb la banca total-ment privatitzada, la congelaciódel crèdit, als particulars i a les em-preses, obeeïx, una vegada més, ainteressos especulatius, i està pro-vocant la pèrdua diària de milersde llocs de treball, situant les xifresd’atur en nivells fa temps oblidats.

Per això, des de la FESIBAC-CGT volem exposar:

La nostra oposició a injeccionsde fons públics perquè el sistemafinancer segueixi generant divi-dends cap a les butxaques priva-des. Aquests fons públics han deser aprofitats, i orientar-se, cap al’atenció social de les necessitatsde les persones, tant les que estanperdent el seu lloc de treball perculpa de la crisi, com totes les quemanquen dels mitjans bàsics per aviure dignament. No s’ha d’espo -liar l’erari públic per a seguir en -greixant l’especulació privada,mentre es mantenen, a més, escan-dalosos salaris i contractes blindatsals seus principals directius.

Des de la CGT defensem els ser-

veis públics (ensenyament, sanitat,transports, infraestructures, etc.) dequalitat i universals i, d’igual ma -nera, considerem que el crèdit i lesassegurances també han de teniruna funció social. Per això reivin-diquem la Banca de titularitat pú-blica. Reivindiquem la participacióde les plantilles en la gestió de lesinstitucions financeres, començantpels òrgans de govern i consellsd’administració. Els beneficis de lagestió financera han de revertir enel conjunt de la societat, especial-ment en forma d’abaratament i ac -cessibilitat del crèdit.

En el mateix sentit, ens oposemals projectes de privatització de lesCaixes d’Estalvi, i als intents enforma de “quotes participatives”,iniciades en institucions com laCAM. Demanem la regulació i elfuncionament transparent de lescompanyies asseguradores, de ve-gades segones marques de lesgrans corporacions, i font d’explo -tació i precarietat laboral. D’igualmanera, reivindiquem les condi-cions legals i justes de tot l’universdels treballadors d’Oficines i Des -patxos, actualment víctimes de ladispersió d’empreses, de la degra -dació de les seves condicions labo-rals i indefensió contra els abusos.

Exigim la supressió immediatadels paradisos fiscals, de la pràcti-ca fraudulenta de tancaments i des-localitzacions d’empreses, del jocpervers de contractes i subcontra-tes, de la utilització de les ETT i de

l’externalització de serveis. Dema -nem la repressió de conductes anti-socials, que provoquin la pèrduapremeditada de llocs de treball,així com de les polítiques que pro-voquin discriminació, entre treba-lladors que realitzin les mateixesfuncions. Com alternativa davantel tancament d’empreses, dema -nem l’autogestió de les mateixesper part dels treballadors.

Davant possibles fusions, absor-cions o desaparició d’empreses delsector financer, per efectes de lacrisi, és necessària la defensa detots els llocs de treball, la radicaloposició als acomiadaments, ja si-guin “per causes objectives”, o através de ERO. Reivindiquem lasupressió de la contractació tempo-ral no justificada, i la seva conver-sió en contractes indefinits. Exigimla dotació suficient de personal enels centres de treball, la formacióadequada i el respecte a les normesde prevenció de riscos laborals fí-sics i psicològics, així com en rela-ció als atracaments.

Hem d’insistir en la defensacol·lectiva dels drets, contra la in-dividualizació de les condicions,per la recuperació de la negociaciócol·lectiva com eix vertebradordels drets de totes i tots, contra laimposició de ritmes de treball i ob-jectius comercials irracionals. Tre-ballem per l’enfortiment de la ca -pacitat adquisitiva dels salaris, perla unificació dels mateixos segonscategories i funcions. Volem acon-

seguir la supressió dels conceptesvoluntaris, amb el repartimentequitatiu de la massa salarial, amés de la reducció de la jornada la-boral i la supressió de les prolonga-cions irregulars de la mateixa, aixícom de les hores extraordinàries.A FESIBAC-CGT ens manifestemsolidaris amb les lluites obreres.Juntament amb tota la Confedera-ció de la CGT participem en elcompromís de combatre el sistemacapitalista, en la construcció de lasocietat igualitària, de llibertats idrets; pel just repartiment del tre-ball i de la riquesa, i per la preser-vació del futur del planeta. Volemconstruir una Europa de drets so-cials, motor del canvi a nivell mun-dial, i per això ens oposem ferma-ment a les directives europees,com la Directiva “de les 65 hores”setmanals de treball, la Directiva“de la Vergonya” (d’expulsió delstreballadors immigrants), la Bol-kestein (privatització i deslocalit-zació de serveis públics) o el propiTractat de Lisboa.

Fem una crida a tots els treballa-dors i treballadores de Bancs, Cai-xes, Asseguradores i Oficines iDespatxos perquè lluitin pels seusdrets i, amb la seva participació,tornin a recuperar el sentir i utilitatdel sindicalisme assembleari, prac-ticat a la CGT, on tots i totes con-tem.

Si ningú treballa per tu, queningú decideixi per tu.

Tresballadores i treballadors del sistema financer parlen dels amos

Que la crisi la paguin elsespeculadorsPGE 2009:militaristes,desiguals,‘desarrollistes’ icapitalistes

CGT, Baladre i Ecologistes enAccióContra el que diu el Govern delPSOE, Baladre, CGT i Ecolo-

gistes en Acció pensem que elsPGE per al 2009 són uns pressu-postos gens solidaris, gens socials igens sostenibles. Vegem-ho:

1.- Dèficit públic per subvencio-nar els rics. L'estat recapta menysdiners de qui més té, via exemp-cions fiscals a les rendes més altes ia les indústries militars, o reducciódel 30% de l'impost de societats deles grans empreses: encara que elssalaris suposen només el 46% delPIB, les persones treballadoresaporten el 80% del recaptat viaIRPF.

2.- Prestacions socials a la baixa.Encara que es dediquen més dinersa l'atur perquè aquest augmenta, noes garanteixen prou prestacions,s'endureixen les condicions per a laseva percepció, augmenta el tempsde treball necessari per tenir-les icreixen les mesures dissuasòriesperquè es rebin durant el menortemps possible. L'Estat només co-breix el 12% de les necessitats decures en famílies, persones depe-nents i diverses funcionals. Lespensions mínimes només augmen-ten entre un 5 i un 6,5%.

3.- L'habitatge continua sense serun dret. Tant les ajudes als propie-taris per fomentar el lloguer coml'anomenada Renda Bàsica d'E-mancipació per a joves (210euros/mes), estan provocant ja unencariment dels preus dels llo-guers. Les deduccions fiscals per apropietaris i a empreses promoto-res, aposten més per intentar mini-mitzar l'aturada immobiliària queper garantir el dret a l'habitatge.

4.- ‘Desarrollisme’ contra elmedi ambient. Es dóna suport a laIndústria Turística, una de les mésinsostenibles, i a la construcció denou habitatge (en total més de1.600 milions d'euros)

5.- Militarisme per tots costats.Malgrat reduir els diners dedicatsal Ministeri de Defensa (un 2,98%menys), els 634 milions d'euros, iuna possible ampliació de 35 mi-lions, per a actuacions de les For-ces Armades a l'exterior, més elque rep el Ministeri d'Indústria perprefinançar programes especialsd'armament (1.157 milions) dónacom a resultat que el pressupostmilitar de l’Estat espanyol puja amés de 1.800 milions, en total un21%.

6.- I austeritat per a la majoria. Elgovern reclama paciència i conten-ció, el pressupost per al presidentpuja a 49,3 milions d'euros, gairebédos més que en el 2008, el de lacasa real augmenta un 4,5% i el fi-nançament als partits un 24,5%.

Seccions Sindicals de CGT del Grup SEATLa Conselleria de Treball dela Generalitat de Catalunyava dictar finalment a pri-

mers de novembre una resolucióper la qual aprovava parcialmentl’ERO temporal sol·licitat per Seatentre novembre de 2008 i juliol de2009. Segons el Departament, lasuspensió de contractes s’autoritzaen quatre trams. El primer afectarà750 treballadors durant 50 diesentre novembre i desembre de2008. En aquest mateix període, denovembre a desembre, la Generali-tat autoritza suspendre els contrac-tes de 1.969 treballadors durant 5dies, i de 1.783 treballadors durant19 dies. Finalment, l’autoritat la -boral catalana aprova la suspensiódels contractes de 750 treballadorsde Seat durant 212 dies entre generi juliol de 2009.

Segons la resolució de la Gene-ralitat per aprovar l'ERO, les con-dicions que haurà de complir laSeat impliquen que cap treballadorpugui ser inclòs en l’expedientsense abans esgotar la seva borsad’hores, que les suspensions tem -porals es duguin a terme amb tre-balladors que s'hi apuntin voluntà-riament, complementar laprestació d’atur que rebran els tre -balladors fins a arribar a un 80%del seu sou, evitar suspendre elscontractes dels majors de 53 anysper no perjudicar les seves expec-tatives de pensió de jubilació, quequedin exclosos de l’expedient elstreballadors que duguin menysd’un any en l’empresa per evitarque es quedin sense el subsidi d'a-tur i que existeixi un sistema de ro-tació perquè el màxim període quepugui romandre a casa un treballa-dor siguin dos mesos.

Malgrat tots els arguments mos-trats als contrainformes de la Re-

presentació Social, que demostra-ven l’innecessari d’aquest expe -dient, el Govern Tripartit ha donatvia lliure a la multinacional perficar mà a les arques públiques. Elcontrainforme de la CGT és a:www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2315

Està clar que la tan cloquejadacrisi que ha creat el capital, i hadifós massivament, està servintd’escut per robar els diners de tots iinjectar-lo en els bancs i en multi-nacionals com Volkswagen. Men-tre, hem de veure com la multina-cional, no respecta elscompromisos anteriors de plans in-dustrials per a SEAT i a més, po-drien produir models com el Còr-dova a Llatinoamèrica posant-li laVW de Volkswagen. El viscut no-vament en aquest ERO és impropid’una empresa que s'autoproclamaen la seva propaganda com a em-presa model a seguir quant a efi-ciència i satisfacció laboral.

La denúncia de la CGT, coinci-dent amb els altres sindicats, enmatèria de còmput de bossa d’ho -res ha estat fonamental perquèl’administració impedeixi la para -doxa d’enviar persones a l’ERO te -nint dies per divertir-se. Les dadesd’aquesta condició que consta enla resolució de l’ERO han signifi -cat que 187 companys/as serandesafectats totalment de l’ERO i266 seran desafectats parcialment.

Tanmateix, si l’administració ha -gués acceptat la compensació soli-dària de tota la bossa de hores, ladesafectació podria haver estatmolt superior. Les nostres dadesapunten a què almenys 2500 dels4595 afectats no haurien anat a l’a -tur. Ens endinsarem en l’estudi del’aplicació d’aquest ERO perpoder treure les conclusions perportar al recurs d’alçada que esta -bleix la llei.

L’aplicació de l’ERO està gene -rant situacions fora de mare: vo-luntaris/as que no han estat inclo-sos, treballadors inscrits en L1 quehan estat afectat per la L2, curses aúltima hora amb cartes per a uns ino per a d’altres, treballadors queno estaven inclosos en l’ERO i quese’ls ordenava simplement que sen’anessin a casa sense saber comse’ls aplicaria aquells dies…En aquest sentit, la postura de laCGT és clara: o se’ls dóna feina opermís retribuït. En tot cas, exigimque els canvis siguin per escrit, queles paraules se les emporta el vent.Arran de la situació, es va reunir,separadament, la Comissió delCompte d’Hores i va acordar queel personal exclòs de l’ERO que nose li pugui donar activitat es quedia casa seva a compte de la sevaJornada Industrial o de la bossa d’ -hores.

Per a la CGT, sembla poc èticportar a la Comissió d'Hores un

tema relacionat amb l’aplicaciód’un ERO del que hi ha hagut unadefensa conjunta. Amb aquestacord els treballadors segueixenincrementant el seu deute. A al-guns/es se’ls pot arribar a aplicarfins a 19 dies més de bossa el quesignificarà carregar-los més en ne-gatiu i pujar la mitjana de la planti-lla. La solució passa pel que totshan defensant aquest temps: assig-nar-los feina en una altra línia idonar-los formació (curs bàsic desalut laboral, del producte, conei-xement de càrregues, nòmines,etc.). Mentre hi hagi treballadorsafectats per l’ERO no es pot accep -tar que es realitzi la formació forade l’horari laboral.

Tampoc no s'entén que es realit-zin feines addicionals en cap desetmana i per evitar que es convo-quin es manté la vaga en cap desetmana en el centre de Martorell,on la CGT i CCOO van decidirconvocar jornades de vaga els capsde setmana, des del 18 d'octubrefins al 14 de desembre, que estantenint un seguiment majoritari .Enel centre de Zona Franca, s’estavavalorant adoptar la mateixa posturasi la direcció d’aquest centre se -gueix convocant a treballar els dis-sabtes i els diumenges per realitzarproduccions que no es poden rea-litzar entre setmana per falta depersonal.

Els afectats en la primera tandade l’ERO el novembre i desembrehan marxat a casa sense conèixerel dia en què s’han de reincorporaral gener, ja que el calendari de2009 s’ha d’acordar abans que fi -nalitzi novembre. Es manté la pro-posada per la CGT de què l’anyque ve la fàbrica només ha d’estaroberta 214 dies, així se saturaranles produccions de dilluns a diven-dres, es necessitaran més treballa-dors i es reduiran els afectats perl’ERO. Això sí que és solidaritat.

TREBALL-ECONOMIAEl darrer ERO de Seat és impropi d’unaempresa que s’autoproclama empresa modeld’eficàcia i satisfacció laboral

Amb la crisi ensroben els diners iels injecten a bancsi multinacionals

Montilla es doblegadavant Volkswagen

7000 alumnes en la llista d’espera a les escoles d’adultsMesa de l’Educació Pública dePersones Adultes

La Mesa de l’Educació Públicade Persones Adultes (consti-

tuïda per representants del profes-sorat i els sindicats USTEC-STEs,CCOO i CGT) denuncia la mancade respecte del govern cap el dret al’educació de les persones adultes.Les dades d’un estudi fet escola aescola constaten que com a mínim7.500 alumnes s’han quedat senseplaça aquest curs.

Aquesta realitat dels centres pú-blics d’educació de persones adul -tes contrasta amb la campanya quefa la Generalitat davant la crisi“darrera de cada porta una oportu -nitat” per incentivar que treballa -dors/es en atur es formin. Per aixòel lema de la nostra campanya dedenúncia és: “Darrera de cadaporta, una llista d’espera”.

Amb la decisió del Departamentd’Educació de congelar els grups iles plantilles aquest curs, s’incom -pleix per tercer any consecutiu l’a -

cord signat l’11 de maig del 2006pel qual la Generalitat es compro-metia a augments del 20% de lespersones adultes anuals ateses pelscentres públics. El nivell de parti-cipació en els centres de FPA delDepartament d’Educació no arribani a l’1% de la població i només un3% de la població adulta catalanafa algun tipus de formació, moltlluny encara de la mitjana de laUnió Europea, que se situa en un10%, i del 5’1% de la resta de l’es -tat.

La Mesa de l’Educació Públicade Persones Adultes reclama al’administració mesures concretes-recursos i professorat- per reduirles llistes i atendre i garantir el dreta l’educació. En el marc de la nos -tra campanya vam convocar unaconcentració a Barcelona el 5 denovembre a la plaça Sant Jaume deBarcelona, contra les llistes d’es -pera no ateses a l’educació públicade persones adultes per culpa de lacongelació de plantilla d’aquestcurs.

Catalunya. Desembre de 20086

Les darreresmobilitzacionscontra la LECdel 13-N

Federació d'Ensenyament CGTCatalunyaEl passat 13 de novembre, elssindicats de professors i pro-

fessores USTEC-STEs, ASPEPC-SPS i CGT i les organitzacionsd’estudiants Sindicat d’Estudiants,Sindicat d’Estudiants del PaïsosCatalans, Estudiants en Acció, As-sociació d’Estudiants Progressistesi les Assemblees de les Facultats deMundet i Raval de la Universitat deBarcelona vam convocar vaga al’ensenyament públic de Catalu-nya. La vaga no havia estat convo-cada per CCOO i UGT.

Aquest vaga tenia com a objectiufonamental rebutjar i exigir la reti-rada del projecte de Llei d’Educa -ció de Catalunya, que iniciava elstràmits parlamentaris, i que suposa-rà un trencament del model d’esco -la pública, la seva subordinació alscentres privats concertats, la mancade mesures concretes en suportd’un ensenyament públic de quali -tat, la privatització de molts tramsde l’ensenyament, la introduccióde mètodes i models de gestió pri-vada en els centres públics, la des-regulació de les condicions labo-rals del professorat… Tambécontra l’aplicació del Pla de Bolon -ya en els estudis universitaris queprovoca la degradació de les titula-cions ordinàries i l’encariment dedoctorats, graus, màsters… amb laconsegüent exclusió d'estudiantsde les classes populars.Valoració de la jornadade lluita

Les organitzacions convocants dela vaga i manifestacions del 13 denovembre a favor de l’educació pú -blica i en contra de la LEC(USTEC·STEs, ASPEPC-SPS,CGT), valoren molt positivamentel seguiment de la convocatòria,que va aplegar en les diverses ma-nifestacions 50.000 persones aBarcelona, 4.000 a Tarragona,1.000 a Girona i 500 a Lleida.

Així mateix, segons les pròpiesestimacions més d’un 50 % delprofessorat va seguir la convocatò-ria de vaga i en els IES l’activitatacadèmica va quedar pràcticamentparalitzada, ja que s'hi va sumar lavaga dels/les estudiants.

Amb aquesta jornada queda clarque la majoria del professorat i lacomunicat educativa està en contrad’aquest projecte de LEC i s'esperaque, tant el conseller, com el go-vern i el Parlament en prenguinnota i aturin la tramitació del pro-jecte.

Catalunya. Desembre de 2008 7

TREBALL-ECONOMIA

Els pobrestambé ploremi ens afecta lacrisi més quea ningú

Emili Cortavitarte Carral

No sé si recordeu que fa anys hihavia una sèrie televisiva anome-nada “Els rics també ploren”. No,no vull explicar l’argument ni de -manar la seva reposició, encara queal pas que anem no seria estranyque ens ataquin amb una sèrie sem-blant.

En el moment que escric aquestarticle encara ressonen les lloancesa la refundació del capitalisme delG-vint-i-escaig, les reunions delpresident del govern o dels minis-tres del ram amb els banquers i elsdirectius de les empreses d’auto -moció o el interessantíssim debatsobre si una empresa russa potcomprar una part de les accions deRepsol. Escric interessantíssim nopel debat en si, sinó per la capacitatde transmutació que tenen algunspolítics fins fa no gaire ferms de-fensors del mercat i la globalitzacióara convertits en nacionalistes pro-teccionistes.

De vegades, si la manifestació ésmassiva o les mobilitzacions supo-sen molèsties, apareix alguna res-senya sobre les conseqüències de lacrisi per a les classes populars.

Un recent estudi en els jutjats so-cials de Barcelona evidencia lamagnitud de la tragèdia. A dosmesos de tancar l’any, les deman -des per acomiadament han pujatgairebé un 25% respecte de l’anyanterior. Una majoria substanciald’aquests acomiadaments han estatdeclarats improcedents i per tant(segons estableix la peculiar legis-lació laboral espanyola) al carreramb una indemnització. Indemnit-zació que, emparant-se en la crisi,el representat de l’empresari nego -cia a la baixa o bé presenten unconcurs d’acreedors per suspensióde pagaments (i s’ha de competiramb els altres acreedors) o bé l’em -presa desapareix. A més, hauríemd’afegir els milers de persones queno cobren cap tipus d’indemnitza -ció, bé perquè el seu contracte noels hi dóna dret o bé perquè ni tansols hi havia relació contractual.

Hi ha més modalitats, com quel’empresa no doni per extingit elcontracte laboral i no pagui els sa-laris (el que podríem anomenar unERO “a la brava”) d’aquesta mane -ra els treballadors no reben ni sala-ri ni subsidi de desocupació.

Totes aquestes milers de tristes idures històries quotidianes passencada dia al nostre voltant, però larealitat desinformativa és el Citi-group o l’Ibex 35.

LA MIRADAINDISCRETAJornada d'acció sindical dela CGT en els mitjans decomunicació audiovisual

Federació Estatal d'ArtsGràfiques, Paper, Mitjans de Comunicació iEspectacles de la CGTEl passat 23 d'octubre es varealitzar a Madrid una as-semblea de seccions sindi-

cals de mitjans audiovisuals deCGT a la qual van assistir com-panys de mitjans audiovisuals detot l'Estat espanyol: TVIB3 (Bale-ars) – SALOM (Balears) – RTVM(Madrid) – TV3 (Catalunya) –RTVV (País Valencià) – RTVA(Andalusia) – RTVE (Madrid) –CINEMATEXT (Madrid) – Tele5(Madrid) – ATLAS (Madrid) –TSA (Madrid).Es van abordar els temes més im-portants que afecten en aquest mo-ment al sector entre els qualspodem destacar:1) L'incompliment generalitzatdels acords dels convenis tant enempreses com en ens. En aquestcas, els incompliments en la cober-tura de vacants (tal com està regu-lada en la llei de creació dels ter-cers canals de titularitat pública),està provocant una judicialització

de la relació laboral.2) Flexibilització de les plantilles.3) Polivalència entre les categoriestant horitzontal com vertical.4) Externalització de la produccióen el cas de les televisions públi-ques i subcontractació de la pro-ducció en el cas de les privades.5) Desregulació del sector a nivellsalarmants. Els convenis són inefi-caços. No hi ha cap televisió públi-ca o privada, ni una productora queapliqui el conveni existent per alsector pel raquític del seu contin-gut.6) La preocupació creixent per laforta tendència (sobretot TM3 iCanal 9) a la privatització dels go-verns d'aquestes Comunitats Autò-nomes, preocupació agreujada enaquests moments per la crisi eco-nòmica i pels vents que corren pera la reducció de les plantilles comja ha fet RTVE.7) Finalment, un altre tema tractatva ser la crisi econòmica i les con-seqüències que ja està tenint en lasocietat i com plantar-li cara.En les conclusions es va posar demanifest que les respostes a aques-

ta situació han de ser similars entot el sector i per tant, es va valorarla necessitat d'establir una coordi-nació forta i estable per a afrontaruna situació caracteritzada per lasimilitud de les receptes que estanaplicant la patronal/direccions ge-nerals de les diferents televisions.En aquest sentit es va veure neces-sari impulsar la mobilització i l'ac-ció sindical, tal com han fet elscompanys de TM3 en lalluita/campanya Salvem Telema-drid, posant l'accent en la regularit-zació i el respecte a les normes pú-bliques d'accés com un mitjà quepermeti a qualsevol ciutadà/natenir les mateixes oportunitats perpoder ser contractat pels ens pú-blics.Igualment, és important introduiren la negociació col·lectiva delsens públics, elements que obliguina donar treball de manera efectivaa totes les persones de les planti-lles. La falta d'informació i trans-parència de les Direccions delsmitjans en aquest aspecte, impe-deix saber quin tant per cent de laproducció s'ha externalitzat. Les

experiències d'algunes empresesdemostren que aquesta regulació,en el cas de la contractació, ha estatpossible i ha donat bons resultatpel que fa a l'estabilitat en l'ocupa-ció.Així mateix la CGT sol·licitarà unaentrevista amb el Ministeri d'In-dústria, Turisme i Comerç per trac-tar la possible modificació del laLlei del Tercer Canal, la reconver-sió tecnològica digital i la implan-tació generalitzada de la TDT.

Jordi, afiliat a la CGT i acomiadat

La setmana del 20 d'octubre di-verses pàgines web van reco-

llir la notícia del meu acomiada-ment. El meu agraïment a totes lespersones i organitzacions que handecidit aquesta difusió. Algunefecte deu estar fent, ja que els dosdelegats col·laboracionistes ambl'empresa han mogut fitxa.El dilluns 20 van interrogar com-panys de la CGT i a l'altre delegatde CCOO. Pretenien esbrinar quiera el responsable actual de la sec-ció sindical, si tenien coneixementd'aquesta informació i si estavend'acord amb el seu contingut. Total més fidel estil de temps passats.En dies posteriors, mitjançant co-municació individual amb cada undels treballadors, recullen signatu-res per a remetre un escrit aCCOO, on qualifiquen la informa-ció sobre l'acomiadament de "cam-panya de difamació contra els de-legats de CCOO". El curiós és queen l'escrit per res s'esmenta l'acusa-ció de “còmplices amb l'acomiada -ment d'un treballador”.Transcric part del primer comuni-cat: "És sorprenent trobar com acòmplices dos delegats de personal

de CCOO que hi ha a l'empresa,usant un silenci encobridor en elmoment del lliurament de la cartad'acomiadament; oferint-se com atestimonis al negar-se el companya signar la carta d'acomiadat; noconvocant l'assemblea que recla-men diversos treballadors; culpabi-litzant el treballador acomiadat perla seva actitud "radical"; utilitzantla por de que sobren 4 o 5 treballa-dors més (tancament secció LM)".Això sí, l'escrit signat fa esment ala trajectòria durant anys d'aquestsdelegats, qualificant-la d'inqüestio-nable i d'estar al servei de tots elstreballadors. Solament dir que persort hem estat vàries les personesquè ens hem dedicat a la millora deles condicions de treball a Cecrops,i que recórrer al passat per tapar elpresent és una estratègia pròpia demodels autoritaris.L'escrit finalitza amb un "nostresuport incondicional als delegatsde CCOO". Als tres delegats, o so-lament a vosaltres dos?, ja que al'altre delegat (també de CCOO)pateix una situació de marginaciócreada entre l'empresa i vosaltres, iaixí està denunciat a Inspecció deTreball. La pròpia fórmula "suportincondicional als delegats" és sos-pitosa, ja que el suport incondicio-

nal ha se ser dels delegats als treba-lladors, fins i tot en cas d'acomia-dament.També recordar que en l'últim any,enfront d'aquest "suport incondi-cional" que es pretén, en l'empresahem tingut divergències per lavaga de gener 2007, denúncies detreballadors al comitè de vaga du-rant la vaga de maig - juny de2007, responsabilitzar els dos dele-gats a un company d'una dermatitis(llevant tota responsabilitat a l'en-carregat), no donar els delegats elscomptes sol·licitats per un treballa-dor sobre endarreriments, no con-vocatòria d'assemblees sol·licita-d e s …La pressió i els rumors d'acomia-daments han estat els ingredientsque han amanit la recollida de sig-natures. Un pobre favor es fa alsindicalisme si convertim l'empre-sa més combativa del sector en leslluites del 2007, en un desig majo-ritari de causar una bona impressióa l'empresa per no ser acomiadat.Qui serà el pròxim de la llista adonar-li l'esquena? Però la cosa ésmés greu. El que anava a ser unarecollida de signatures per a ús in-tern en CCOO (rentat de cara d'a-quests dos delegats), al no ser sig-nat per la totalitat de la plantilla, ha

estat penjat en el tauler d'anuncisde l'empresa. Amb el que l'empre-sa ja pot iniciar el marcat de novesvíctimes.No sé si serà una pèrdua de temps,però m'atreveixo a sol·licitar alssindicats de CCOO que investi-guin el que està passant a Cecrops.Que cridin als tres delegats de laseva organització i veuran que larealitat és entesa de diferent mane-ra. Que cridin també als desafiliatsde CCOO i els preguntin el perquè.

Més informació al bloc de lasecció sindical de CGT Cecrops:www.cgtcecrops.blogspot.com/

OPINIÓ: Més sobre l'acomiadament a Cecrops SA de Santa Perpetuade Mogoda

Secció Sindical CGT Ceràmiques del FoixL'Expedient de Regulació d'Ocu-pació presentat el 17 d'octubre isense previ avís per Ceràmiquesdel Foix (grup Roca) és un exem-ple de l'explotació al màxim de lespossibilitats comercials (Roca vaobtenir rècords de beneficis elsanys 2006 i 2007 arribant fins a ob-tenir més de 1700 milions d'euros)per a després, una vegada col·lap-sat el mercat, solucionar els pro-blemes a força d'acomiadaments,traslladant els costos a l'erari pú-blic. L'ERO afectarà a 78 personesd'una plantilla de 259 treballadors iels motius al·legats són acumula-ció d'estoc degut a la crisi del sec-tor de la construcció i del mercatimmobiliari, un argument que con-siderem insostenible.

Ceràmiques del Foix ha experi-

mentat en els últims mesos una so-breproducció destinada exclusiva-ment a saturar el magatzem, fentcréixer deliberadament l'estoc perjustificar l'ERO. L'empresa no haescoltat als representants dels tre-balladors que, conscients de la si-tuació, han ofert el seu suport persolucionar els problemes. Ceràmi-ques del Foix ha preferit la viatraumàtica a conciliar amb els tre-balladors les mesures necessàries.Roca és una empresa de rància tra-dició i actitud paternalista en laqual només funciona "l'ordeno imano". Ara ordena la destrucció de72 llocs de treball, oblidant que da-rrere hi ha 72 treballadors i lesseves famílies. Mentre, continua laseva política de deslocalització, in-vertint en països amb mà d'obramés barata que l'Estat espanyol iamb menys garanties sindicals. El

capitalisme salvatge és el nostreveí de tota la vida, el trobaràs en lacambra de bany.

Una quarantena de treballadorsde Ceràmiques del Foix i del grupRoca, convocats per la CGT, vanrebre el 7 de novembre el presidentde la Generalitat José Montilla a laseva arribada al recinte Neápolisde Vilanova i la Geltrú amb crits,botzines i pancartes contra l'ERO.Consumides tres setmanes del pe-ríode de consulta, l'empresa no s'hamogut de les seves postures ini-cials: oferien un treballador menysacomiadat, 71 en lloc de 72, ja ques'ha produït una baixa voluntària i25 dies per any treballat fins a unmàxim de 12 mesos, cinc dies persobre del que contempla la llei.Aquestes “generoses ofertes” del'empresa només tenen funció de-corativa i justificativa davant la

Inspecció de Treball, i estan moltlluny d'uns mínims dignes i sónmostra del cinisme negociadordesplegat per la Direcció de Cerà-miques del Foix-Roca.

La Secció Sindical de la CGTmanté la seva postura d'exigir laretirada completa de l'ERO. Men-tre, cada dia, aprofitant els canvisde torn, les treballadores i treballa-dors de Ceràmiques del Foix esconcentren davant la porta de lafactoria en senyal de protesta iaprofiten per mostrar "l'estima"que senten cap als membres de laDirecció. La CGT demana amb ur-gència mobilitzacions més contun-dents.

El 16 de novembre es va fer unamanifestació a Santa Margarida iels Monjos, localitat on es troba lafactoria, en la que van participarunes 500 persones.

Catalunya. Desembre de 20088

TREBALL-ECONOMIA

Secció Sindical CGT ONOEls treballadors d’ONO i latotalitat de sindicats pre-sents en l’empresa es van

manifestar el dilluns 10 de novem-bre per la “Defensa i mantenimentde l’ocupació” i per la “Retirada del’Expedient de Regulació d’Ocu -pació”. Així, 15 ciutats (València,Sevilla, Màlaga, Murcia, Madrid,Albacete, Valladolid, Pamplona,Logroño, Barcelona, Zaragoza,Palma de Mallorca, Santander, LasPalmas i Tenerife) van ser testimo-ni de l’oposició dels empleats a l’a -comiadament de 1.300 treballa-dors, un 30% de la plantilla.Aquest expedient de regulació d’o -cupació és el tercer presentat per lacompanyia en 10 anys: el primerva ser l’any 2002 i es va saldaramb 450 acomiadaments i el segonel 2006 va suposar la pèrdua dellloc de treball per a 785 persones.La tercera proposta d’ERO es pro -dueix, com és norma, en una com-

panyia amb nombrosos beneficis:600 milions d'euros durant l’últimexercici.

En aquest sentit, la ConfederacióGeneral del Treball posa l’accenten el sense sentit, despropòsit iirresponsabilitat que suposa deixaral carrer un miler de persones perpura avarícia. Dol, a més, que es-

grimeixin la crisi internacional perjustificar una mesura injustificablei contrària als interessos generals.La màxima d’augmentar els bene -ficis tot el que puguin és un corródestructiu que apliquen sense limi-tació.

Convé destacar el fet que l’EROdel 2006, signat per tots els sindi-

cats excepte la CGT, contenia unacord pel qual l’empresa es com -prometia a no sol·licitar davant laDirecció General de Treball unnou ERO fins que no haguessintranscorregut 2 anys des de la fina-lització del procés d’acomiada -ments, és a dir, fins al 3 d’octubrede 2009. Aquesta és una de lesraons esgrimides pels sindicatsperquè Treball rebutgi l’ERO.

Finalment, la CGT manifesta elseu total rebuig a la proposta de lesempreses de capital risc en l’últimConsell d’Administració d’impul -sar un model de gestió més agres-siu en el grup. Des del sindicat noentenem com no aprenen de la si-tuació actual de l’economia i llan -cem la següent pregunta: Realmentacomiadar gent perquè els accio-nistes s’omplin les butxaques és unmodel de gestió encomiable, soste-nible i responsable?

Més informació:cgt-ono.blogspot.com/

Mobilitzacionscontra l’ERO d’ONO

Ceràmiques del Foix vol acomiadar setanta-dos treballadors

Sindicat Federal CGT Telefónica

L 'Expedient de Regulació d'O-cupació que afectarà 700 em-

pleats de Telefónica (Móviles i So-luciones) tindrà un cost aproximatper les arques de l'estat de 30 mi-lions d'euros (5000 milions de lesantigues pessetes) en concepte deprestacions per atur en els pròximsanys.

Telefónica, després d'obteniruns beneficis record en 2007(8.906 milions, un 42% més que en2006) i previsió d'incrementar elsja alts ingressos un 8% més per al

2008, malgrat la “crisi” financera,no pot, en opinió de CGT, destruir700 ocupacions fixes utilitzant pera això els diners de tots els contri-buents, en un dels pitjors ERO sig-nats en tot el grup.

El sindicat llibertari consideraque l'excusa utilitzada per l'empre-sa per justificar davant el Ministeride Treball la reducció de la planti-lla, és a dir, la convergència entrela telefonia fixa i la mòbil, és falsa.En primer lloc, en els últims anys itambé amb un ERO s'han destruït aTelefónica fixa més de 30.000ocupacions. L'últim ERO es va

tancar el 31 de desembre de 2007.D'altra banda, Telefònica fixa es

troba en l’actualitat immersa en unprocés de contractació de personalque arribarà fins a les 500 perso-nes, si bé a causa del nou convenicol·lectiu aquestes noves contrac-tacions cobraran menys de la mei-tat del salari que un altre treballa-dor que faci el mateix treball,motiu entre altres pel qual la CGTno va signar el conveni.

Per tant. l'ajustament de la plan-tilla ja s'ha realitzat en els últimsanys i si fos cert que a causa de laconvergència mòbil-fix sobrés

plantilla, no estaria ara justificadala contractació de nou personal,tret que el que es persegueixi nosigui altra cosa que destruir ocupa-ció amb condicions dignes i realit-zar noves contractacions amb unssalaris més baixos.

Primer s'han d'unir les dues em-preses, reconèixer a la seva planti-lla les condicions laborals a l'alça idesprés analitzar, si és necessari ono, un possible ajustament de plan-tilla.

Més informació:www.cgt.es/telecomunicaciones/

La CGT no signa l'ERO de Telefònica

BarraquismePepe Berlanga

La ciutat de Barcelona explicaque va ser una ciutat moderna,

acollidora, innovadora i fins i tot demetròpoli avançada al seu temps,no obstant això, no sempre ha gau-dit d'aquestes característiques, arri-bant a ocultar vergonyosament unpassat gens tranquil·litzador que,des del començament del segleXX, va ser una imatge característi-ca d'aquesta i sense la qual no s'en-tendria el que estava passant i elcom s'estava construint la ciutat.

Muntanya de Montjuïc, frontmarítim, perifèria de l’Eixample iturons que formen part del nucliurbà van acollir unes construccionsque no serien eradicades fins pocsanys abans a l'esdeveniment olím-pic. Aquella Barcelona industrialit-zada atrauria ingents onades de tre-balladors, principalment durant elprimer terç del segle passat. Indub-tablement, l'habitatge no era unaqüestió prioritària i les administra-cions no hi destinaven grans recur-sos, en aquest context la xifra debarraques es triplicaria durantaquest període, arribant a ser de3.600 el 1922, amb l'amarga seqüe-la que, després de la inauguració del'Exposició Internacional de 1929,s'arribés a la impressionant xifra de6.000 barraques a la ciutat de Bar-celona.

Somorrostre, Carmel, Mont-juïc… són noms units inexorable -ment a la nostra memòria i que enstornen a moments que desitjaríempoder oblidar, però que van lligatsa moments de dures condicions devida per als seus veïns, falta d'in-fraestructures, injustícia social, di-verses famílies convivint en mí-nims espais de pocs metres…

Amb tot, la postguerra no nomésno serviria per solucionar el proble-ma sinó que el va agreujar encaramés.

Misèria i repressió en el mónrural provocarien desplaçamentscap a la gran urbs, aconseguint quea principis de la dècada dels sei-xanta es comptés amb prop de20.000 barraques. Són aquestsanys que la construcció d'un parcd'atraccions i la ubicació dels estu-dis de TVE a Montjuïc accelerarienel procés de trasllat dels seus habi-tants a nous nuclis que alguns estu-diosos identificarien com a barra-ques verticals.

Era l’any 1982 i ja només escomptabilitzaven 1.108 barraquesi, al juliol de 1989, un mes abans del'inici de les Olimpíades, l'Ajunta-ment de Barcelona declarava ofi-cialment eradicat el barraquisme ala ciutat.

PD. Fins al 22 de febrer de 2009,al Museu d'Història de Barcelonaes pot visitar una interessant expo-sició sobre el barraquisme a Barce-lona.

L’ALTRA REALITAT

Catalunya. Desembre de 2008 9

TREBALL-ECONOMIA

La globalitzacióés laresponsable?

VicentMartínez

Podem estar a favor o en contradel procés de globalització eco-

nòmica que comporta un importantcreixement dels fluxos comercialsen l’àmbit mundial que redistri -bueix les activitats productives enel context internacionals. Hi ha quidiu que és un model insostenibleecològicament i que cal recuperaruna economia local i de proximitat.Tot sovint, la globalització és l’ex -cusa per empitjorar les condicionslaborals dels treballadors occiden-tals, quan no és la causa real.

Jo crec que hi ha dues causesprincipals:

En primer lloc, la no globalitza-ció del sindicalisme. Quan el co-merç internacional és lliure i en unspaïsos hi ha un sindicalisme ambforça i en altres no, l’economia demercat tendeix de manera natural obé a empitjorar les condicions la-borals dels països més ben situats oa traslladar la producció als païsosamb pitjors condicions laborals (laqual cosa serveix per empitjorar lescondicions laborals a Occidentamb l’argument de “si no voleuque marxen”). Però en compte deveure-ho com un mecanisme decontrol del capitalisme (que també,és clar) ho hauriem de veure comun demèrit nostre: no hem sabutbastir una estrategia sindical inter-nacional per paliar els efectes de laglobalització econòmica amb unaglobalització sindical.

D’altra banda, no hi ha una estra -tègia internacional ni un actor sin-dical internacional (que actue coma tal, perquè sí que hi ha algunacentral sindical reformista d’àmbitinternacional). Com que no hi hauna estratègia internacional, tam-poc n’hi ha reivindicacions per almarc internacional del comerç. Hahagut de ser un social-liberal comBarack Obama qui afegeixi en elseu programa electoral que elsacords internacionals del lliure co-merç han de ser revisats per inclou-re condicionants socials i laborals,quan fins ara n’hi havia ambientalsi de seguretat. Els moviments eco-logistes i de consumidors hanaconseguit incloure limitacions allliure comerç: els productes han degarantir que no tenen un impacteambiental i que no perjudiquen laseguretat del consumidor, però elmoviment sindical no ha aconse-guit que s’inclogui que no ha depermetre’s el ‘dumping social i la -boral’. No sé si Obama mantindràaixò, però aquesta nova clàusulaals tractats de lliure comerç perme-tria mantenir les condicions a Occi-dent i bastir una nova estratègiasindical amb més força per a laresta del món.

Pirelli es mobilitzacontra l’EROCol·lectiu Catalunya

La plantilla de Pirelli es va ma-nifestar el 25 d’octubre a Man -

resa, per rebutjar l’Expedient deRegulació d’Ocupació presentatper l’empresa, que afecta 280 tre -balladors de la fàbrica que té alBages. La manifestació va acabaral Teatre Kursaal, on tenia lloc unacte de lliurament de premis quecomptava amb l’assistència delpresident de la Generalitat, JosepMontilla.El següent dijous, dia 30 d’octu -bre, els sindicats que estaven pre-sents al comitè d’empresa (CGT,CCOO, UGT, USOC) van convo-car una vaga de quatre hores pertorn, i la que seria ja la tercera ma-nifestació dels treballadors de Pire-lli durant el mes d'octubre, que vasortir de la fàbrica i va acabar a laplaça Major de Manresa. A més amés, els treballadors de Pirelli hanparticipat en diverses manifesta-cions realitzades a Barcelona con-tra el tancament d'empreses i lapresentació d’expedients de regu -lació.

Per intentar justificar l’ERO, aral’empresa ha afegit, a les suposa -des raons econòmiques -que encap moment no ha demostrat-,noves raons tècniques, productivesi organitzatives. En canvi, no hapresentat cap pla industrial, raó perla qual el comitè d’empresa ha de -manat al departament de Treballque no s’inicii el període de con -sultes de l’ERO fins que Pirelli no

aporti aquest pla industrial.Per una altra banda, els represen-tants sindicals han sol·licitat en di-verses ocasions una reunió amb elpresident Montilla, per tal que ex-pliqui als treballadors els resultatsde la trobada que va tenir lloc elpassat mes de juliol amb MarcoTronchetti, el president del grupPirelli.Les mobilitzacions es van repren-

dre el dia 17 de novembre amb unaconcentració davant de la Delega-ció de Treball de Barcelona, demanera paral·lela a la reunió del’empresa i sindicats, el dia 18 unaconcentració-acampada i una boti-farrada reivindicativa davant de lafàbrica de Pirelli, i el dia 20 una as-semblea general de la plantilla a lazona esportiva El Congost i vagade quatre hores per torn.

Col·lectiu Catalunya

Altres quatre empreses, en lesquals hi té presència la CGT,

han decidit presentar Expedientsde Regulació d'Ocupació, amb l'ar-gument d'adaptar la seva produc-ció a la demanda i l'excusa de ferfront a la crisi: Mahle (Vilanova ila Geltrú), Delphi (Sant Cugat delVallès) i Hutchinson (Palamós).Mahle

El fabricant de components de l'au-tomoció Mahle va comunicar el 14de novembre al comitè d'empresa,en el qual la CGT és majoritari, laseva intenció d'acomiadar 250 tre-balladors, gairebé la meitat de laplantilla a Vilanova i la Geltrú queés de 528 persones. Mahle va fac-turar 5.060 milions d'euros en el2007, amb uns beneficis de més de308 milions. El grup va augmentarles seves vendes un 7,3% en el pri-mer semestre d'aquest any. Aques-ta situació contrasta amb l'evolucióde Mahle a Espanya, que va reduirlleugerament els seus ingressos enel 2007 fins als 88,4 milions i vaobtenir unes pèrdues de tres mi-lions, segons el Registre Mercantil.La companyia té entre els seusprincipals clients les marques auto-mobilístiques Mercedes i BMW,però també proveeix, encara queen menys grau, companyies comSeat o Nissan.

Delphi

Delphi Dièsel Systems va presen-tar el 4 de novembre un ERO tem-poral que afectarà 851 treballadorsde la planta de Sant Cugat. El fa-bricant de bombes d’injecció per amotors dièsel suspendrà els con-tractes del 70% de la plantilla du-rant 23 dies, fins al juny del 2009.La companyia al·lega una baixadade la producció pel descens delvolum de comandes de Renault, elprincipal client.Hutchinson

La multinacional Hutchinson dePalamós, fabricant d'accessoris pera automòbils, va presentar el 10 denovembre un ERO per a suspendretemporalment els contractes a 393dels 480 treballadors de la planti-lla. L'ERO preveu que des de no-vembre fins a finals de març elstreballadors afectats deixin de tre-ballar fins a un màxim de 21 dies.L'excusa, com en altres casos, eldescens de les comandes. Honeywell FricciónBarcelona

Honeywell Barcelona va presentarel 19 de novembre la documenta-ció necessària per interposar un ex-pedient de regulació temporal queafectarà 352 empleats de la plantade Barcelona durant 9 dies, com-presos entre l’1 de desembre del

present any al 28 de febrer del2009. Irònicament, l’empresa se -gueix externalitzant una part de laseva producció al polèmic centrepenitenciari de la Model i a uns al-tres petits tallers, dels quals el co-

mitè d’empresa ha sol·licitat que seli acrediti el tipus de contracteexistent entre ells, però sen infruc-tuosa la sol·licitud ja que la direc-ció al·lega no tenir cap tipus decontracte.

Segueix el degoteig d'ERO a empreses de Catalunya

QUI PAGA MANA

10 Catalunya. Desembre de 2008

TREBALL-ECONOMIA

Secció Sindical SFF-CGTTarragonaLes necessitats de mobilitat dela població passen per unferrocarril que vertebri el te-

rritori, que doni servei real a la ciu-tadania, permetent el dret a la mobi-litat de les majories, estem farts deveure passar l'AVE a 300 km/h per-què els executius es desplacin entreles grans ciutats, i que no puguemviatjar entre dues poblacions de lanostra pròpia comarca per mancade trens o fins i tot pitjor… per laseva inexistència.

El 99% de la població viatja entrens de rodalies i mitja distància,enfront de l'1% de l'AVE; les inver-sions són del 97% per a l'AVE i el3% per al ferrocarril convencional.La nova estació del Tren d'Alta Ve-locitat del Camp de Tarragona, lainversió més cara de les fetes histò-ricament a Tarragona, i que a sobreno soluciona de cap manera la pro-blemàtica de mobilitat en les nos-tres comarques. A més en el Plad'Infraestructures del Camp de Ta-rragona es continua apostant perl'Alta Velocitat, aquesta projectadaaltra nova estació d'AVE al Campde Tarragona, així com altres noveslínies d'Alta Velocitat que seguirantrinxant sense escrúpols el territoride manera insostenible.

Des de CGT ens hem situat histò-ricament en contra dels grans pro-jectes d'infraestructures, principal-ment del tren d'alta velocitat, permotius tant socials com econòmicsi per descomptat ecològics.

Hem de caminar cap a un futursostenible, lluny de la fastuositat del'AVE i dels mitjans de transportagressius que creen barreres a lesnostres comarques, transformant ideteriorant l'entorn de manera irre-versible, i apostant per un transportpúblic, segur i de qualitat, de caràc-ter social i sostenible amb el mediambient, com és en definitiva el fe-rrocarril convencional. Com a con-seqüència de la Llei del Sector Fe-rroviari i la consegüentprivatització de serveis i en no aten-dre raons socials objectives, s'estantancant multitud d'estacions del

Camp de Tarragona i Terres delEbre, quedant sense personal ferro-viari, suprimint desocupades i fins itot trens, disminuint encara més laqualitat del servei, i tot això per arendibilitzar els comptes de resul-tats.

A les Comarques del Camp i lesTerres de l'Ebre, en els últims 15anys, han quedat de manera perma-nent, gran nombre d'estacions sensepersonal, com Vila-seca, Altafulla,l’Espluga de Francolí, Alcover, Vi -lavella, Vilaverd, Salomó, Roda deBarà, Nules-Bràfim, Marçà-Falset,les Borges del Camp, Riudecanyes-Botarell, Guiamets-La Serra d'Al-mos, Camarles, L´Ampolla, SantaBàrbara, Freginals, Ulldecona,Ascó, etc. Les estacions de Riba-Roja, Flix, Móra la Nova, Salou,Cambrils, l’Hospitalet de l'Infant,Valls, Montblanc i les mateixes Ta-rragona i Reus han vist reduir el seupersonal sota mínims tancant elsllocs de comandament que regulenels trens i privatitzant serveis comla venda de bitllets i l'atenció a l'u-suari.

Resulta paradoxal que convis-quin en la mateixa comarca el mal-baratament del TAV i la realitatd'estacions que no tenen ni enllu-menat. També continuen oblidatsprojectes tan necessaris com el bai-xador de la zona universitària deReus, i continua l'eterna provisio-nalitat de l'estació de Torredemba-rra o la reobertura de la línia Reus-Roda de Barà, que podria tenir unpaper important en les comunica-

cions de les Comarques del Camp,a més de donar un servei ferroviaria poblacions com el Morell, Puig-delfí, Perafort, el Catllar, La Rierade Gaià i la Pobla de Montornès,podria també connectar de maneradirecta, segura i fiable l'estació del'AVE del Camp de Tarragona il'aeroport, amb les ciutats de Tarra-gona, Reus i Valls, per mitjà d'untren lleuger que aprofitaria tant eltraçat de l'antiga via Reus-Rodacom de les línies existents per SantVicenç de Calders-Valls-Reus-Ta-rragona.

És intolerable que després de ladesorbitada despesa de la línia del'AVE, l'estació del Camp de Tarra-gona no tingui una connexió de fe-rrocarril amb els principals nuclisurbans de les comarques, fent de-pendre el ciutadà del vehicle privat.Des de CGT ens vam posicionar to-talment en contra de la proposta delPla d'Infraestructures de Tarragona,que pretén omplir de ciment i asfaltencara més el territori, incloentnous traçats ferroviaris, deixant endesús els actuals i els que es vanabandonar anteriorment.

La proposta de la ConfederacióGeneral del Treball, en definitiva,és la defensa clara d'un transport fe-rroviari públic, social, segur i soste-nible, i de les aportacions econòmi-ques necessàries per a la sevaexplotació.Es proposa:

- Augmentar el trànsit de merca-

deries per ferrocarril del 4 al 30%(convé recordar que el 94% circu-len per carretera), condicionar lesinstal·lacions del port de Tarragonaper a donar una resposta àgil a laseva distribució, així com les termi-nals de Constantí i Tarragona Clas-sificació.

-Millorar el servei de trens regio-nals, tant pel que fa les freqüènciescom la qualitat de serveis, restituintel personal ferroviari en les esta-cions per a augmentar la qualitatdel servei.

-Una dotació econòmica sufi-cient, que permeti l'adequació delsedificis de viatgers i els serveisprestats als usuaris/es en les líniesde ferrocarril convencional de Tar-ragona.

-Estendre la xarxa de rodalies deBarcelona fins a Tarragona, Reus,Valls i Tortosa amb la millora deservei que lògicament això com-porta.

-L'augment de la freqüència detrens de mitjana i llarga distància ila coherència d'horaris, que permetiuna millor vertebració del territori,establint al seu torn una xarxa derodalia del Camp de Tarragona.

-Reobertura de la línia Roda deBarà-Reus, unint l'aeroport i l'esta-ció de l'AVE amb Tarragona, Reusi Valls, per mitjà d'una xarxa ferro-viària lleugera que utilitzaria elstraçats ferroviaris existents.

-La paralització immediata delPla d'Infraestructures de TarragonaReclamem l'obertura d'un debat pú-blic sobre el futur del ferrocarril, un

debat rigorós i transparent que ana-litzi la seva situació actual i proposisolucions a les necessitats reals dela societat.Al·legacions i propostes al Plad’Infraestructures

La Secció Sindical de Tarragonadel Sindicat Federal Ferroviari de laCGT va lliurar el 22 d'octubre alDepartament de Política Territoriali Obres Públiques de la Generalitata Tarragona un document de 18 pà-gines anomenat: "Al·legacions-Pro-posta al Pla Territorial del Camp deTarragona. Informe sobre la situa-ció de les estacions de ferrocarril deTarragona i proposta de mobilitatper ferrocarril al Camp de Tarrago-na". El document es pot veure a: www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar-ticle2318Continua la campanyaen defensa d'unferrocarril públic, social, segur isostenible. Les properes mobilitzacions en de-fensa del ferrocarril al Camp de Ta-rragona que té previstes organitzarproperament el SFF-CGT seran eltancament de 24 hores a l'estació deValls el día 18 de desembre i unaconcentració a les 17 h., i posterior-ment una concentració a l'estacióde Tarragona el matí del 20 de des-embre.

Per un ferrocarril de qualitat al Camp i les Terres de l’Ebre

Continuen les mobilitzacions dels treballadors d’Atos-OriginSecció Sindical CGT Atos-Origin Barcelona

Atos Origin és el soci tecnològicdel Comitè Olímpic Interna-

cional, i també gestiona sistemesinformàtics d’entitats com Banc deSabadell, Endesa, Aigües de Barce-lona, Gas Natural, etc.

Els seus treballadors vénen patintunes congelacions salarials des del’any 2.000 i uns salaris d’entradamolt baixos. Les reivindicacions

principals són una actualització del’IPC real en els salaris, i mínimsd’entrada de 1.000 euros bruts almes, actualment s’estan contractanta companys per 10.195’2 eurosanuals bruts.

Les aturades parcials realitzadesels dies 6 i 9 d’octubre no van acon -seguir canviar la postura claramentinflexible de la Direcció de l’em -presa. Manté una “taula de negocia -ció” formal però sense cap contin -

gut pràctic. El dia 9 d’octubre du -rant l’aturada va tenir lloc una as -semblea de treballadors en la quales va decidir començar una sèrie deconcentracions a les portes delsclients, als quals també es conside-ra responsables d’aquesta situació,per demanar que s'acabi la congela-ció salarial que es pateix des del’any 2000, per aconseguir milloreslaborals i contra els baixos salarisdels nous contractes.

El primer client davant el qualvam protestar i al que vam informarde la nostra situació va ser Aigüesde Barcelona. La protesta es va por-tar a terme el 23 d'octubre a les por-tes de la Torre Agbar a Plaça LesGlòries, ja que Aigües de Barcelo-na és un dels clients més importantsde Atos - Barcelona, després d'unamanifestació per l’Avinguda Dia -gonal des de les oficines d’Atos-Origin.

Empreses com Atos Origin esvenen com “empreses tecnològi -ques” quan l’única cosa que realit -zen és prestamisme de treballadorsa grans entitats bancàries i indus-trials, que l’utilitzen amb la princi -pal finalitat de precaritzar i abaratirl’ocupació. Aquests es treuen laprecarietat de damunt per a tirar-nos-la a nosaltres. Són part del pro-blema, i també han d’implicar-se enla solució.

Catalunya. Desembre de 2008 11

TREBALL-ECONOMIA

La venda deRepsol a Lukoil,contra laimpunitatambientalCampanya d'Afectats per Repsolhttp://repsolmata.ourproject.orgLa crisi financera afecta bancs i in-versors de Repsol YPF, que prete-nen vendre la seva part del pastísper tal de recollir diners procedentsde Rússia. La Caixa i Sacyr Valle-hermoso volen desprendre's del'empresa i rentar-se les mans.

Davant aquest fet, la Campanyad'Afectats per Repsol YPF ens pro-nunciem:1. La companyia Repsol YPFarrossega un nodrit historial d'atro-pellaments als Drets Humans ienormes passius ambientals. Elsconflictes encesos per aquesta em-presa als països on opera afecten amilers de persones i han destruïtirreversiblement importants ecosis-temes a la Patagònia, l'Amazònia ials boscos tropicals d'Àfrica.

Exigim al Govern espanyol, através dels seus mecanismes de re-gulació, que paralitzi qualsevol in-tent de venda d'accions fins que noes faci un rigorós inventari delspassius ambientals i s'adjudiquinels seus responsables. Els directiusde Sacyr Vallehermoso i La Caixasón co-responsables d'aquests la-mentables successos i han de pagari gestionar tots els passius ambien-tals generats durant la seva gestió.

2. La companyia Repsol YPF ésuna empresa insegura, amb una de-ficitària inversió en prevenció d'ac-cidents, amb una mala gestió delrisc, amb una patètica política am-biental que, malgrat guanyar 10milions d'euros diaris durant l'any2007, prefereix posar en joc la vidadels seus treballadors abans que re-duir beneficis. Les poblacions afec-tades per les seves operacions, tantal Sud com al Nord, pateixen unausurpació permanent dels seusdrets bàsics com el dret a la vida i ala salut ambiental. A Tarragona,Repsol és responsable dels aboca-ments de fenols al Riu Francolí, elsperiòdics vessaments d'hidrocar-burs a les costes o la silenciosaafectació de càncer i malalties res-piratòries dels pobles que envoltenla petroquímica de La Pobla Mafu-met. (...)3. Actualment, les activitats deRepsol YPF al món, envaeixen te-rritoris indígenes les poblacionsdels quals no han estat degudamentconsultades. Hi ha casos documen-tats a Amèrica Llatina i d'Àfrica non'arriba informació el que facilita laimpunitat.

Exigim la paralització i retiradade totes les activitats de RepsolYPF en territoris indígenes fins queles seves comunitats, prèvia infor-mació transparent sobre els impac-tes de l'activitat petroliera, es pro-nunciïn sobre el tema.

Secció Sindical CGT FicosaFicosa Internacional, multina-cional catalana, s’expandeixper tot el món (Europa, Àsia,

Amèrica, etc. i en l’actualitat tépresència en 19 països. En canvi,en els últims anys a Rubí i a Cata-lunya, ha anat deslocalitzant elsproductes i tancant empreses ananta la recerca de mà d’obra més ba -rata.

En el 2006, la multinacional vavendre els terrenys del polígon in-dustrial de Sant Genís a Rubí a unaimmobiliària, uns 400.000 m2, i vainjectar l’import en el grup Ficosadeixant les empreses de Rubí en si-tuació de lloguer. Ficosa va tancarel 2007 amb una facturació de 877milions d'euros, el 5% més, i unaplantilla global de 7.172 persones.

Recentment, la direcció de l’em -presa ha presentat un pla de viabili-tat fins al 2011 en el qual pretén fu-sionar les dues empreses (Fico

Triad i Fico Transpar). L’accepta -ció d’aquest pla suposa l’acomia -dament de 140 treballadors/es, re-presentant el 40% de les duesplantilles, que sumen 460 treballa-dors, això sí, acomiadaments deforma selectiva impossibilitant ques’obri un pla de prejubilacions obaixes voluntàries.

En els últims anys, a aquestesplantes no han arribat nous projec-tes sinó que s’han derivat a altresempreses del grup amb la qual

cosa, la producció actual va dismi-nuint cada vegada més. Amb lapèrdua de més de 200 llocs de tre-ball temporal en els últims mesosno estem davant una situació con-juntural, com vol fer-nos veurel’empresa, sinó estructural en laqual aprofitant la situació generalde crisi pretén desmantellar lesplantilles.

Ficosa sempre ha estat ben posi-cionada a l’hora d’agafar ajudespúbliques amb el propòsit de créi-

xer. Recentment han rebut una in-jecció de diners procedents del’Institut de Finances de Catalunyade 50 milions d’euros destinats alProjecte d’Aeronàutica a Andalu -sia quan, pel contrari, a la vista estàque per a la fusió de les plantes deRubí l'empresa no té ni diners niinterès. CGT exigeix que les aju-des proporcionades per les institu-cions públiques catalanes siguinreinvertides a Catalunya garantintl’estabilitat i el futur de tots elsllocs de treball amb projectes nousi de valor afegit i, a la vegada, de-nuncia l'afartament per l’oportu -nisme de les empreses. Per totaixò, els treballadors de l'empresahan començat a mobilitzar-se endefensa dels llocs de treball, con-vocant una manifestació a Rubí el15 de novembre, a la qual van as-sistir més de 600 persones i quedonava el tret de sortida a la cam-panya contra els plans de l'empre-sa.

Ficosa de Rubí vol eliminar140 llocs de treball

Treballadors i treballadores d’autobusos de TMB continuendenunciant públicament la reducció del servei de busos a Barcelona

Comitè de Conveni Autobusos TMB

Des del passat 15 de setembre,el servei d’Autobusos de

TMB ha sofert una important re-ducció de servei a Barcelona ciu-tat. La Direcció de TMB, a dia d’a -vui, encara segueix negant aquestarealitat i parla de "ajustament del’oferta i la demanda". El Comitède conveni ha elaborat un docu-ment per a demostrar-ho, que espot descarregar a: www.cgtcata-lunya.cat/spip.php?article2298.

Els treballadors/es d’autobusosde TMB han estat, des del 15 desetembre, participant a manifesta-

cions demanant un millor serveid’autobusos amb els veïns i veïnes,perseguint i demanant explica-cions als directius i a l’alcalde deBarcelona, repartint milers d'octa-vetes informatives i milers de tar-getes per poder reclamar a l’em -presa. Desgraciadament, laDirecció de TMB no només no havariat la reducció de servei, sinóque l’ha incrementat encara més.Mentrestant, s’està gastant els di -ners públic en campanyes publici-tàries per amagar la realitat.

Per poder demostrar fins a quinpunt hi ha hagut una reducció im-portant del servei de busos, el Co-mitè de conveni ha fet un treball,

línia per línia, i cotxera per cotxe-ra, mostrant fins a quin punt la gentde Barcelona disposa de menysservei de busos actualment.

Centenars de cartells i pintadesapareixen a les marquesines d’au -tobusos de TMB denunciant la re-ducció de servei

El 4 de novembre, les marquesi-nes d’autobusos de TMB van apa -rèixer plenes de cartells i pintadesque denuncien la reducció de ser-vei d’autobusos a Barcelona. D’a -questa manera, els treballadorsd’autobusos de TMB segueixenmostrant el seu malestar per la re-ducció del servei de busos i la norenovació de 20 conductors/es que

van treballar l’estiu. Aquests car -tells fan referència a les conse-qüències que tindrà per a la gent deBarcelona la reducció de servei.També es mostra la presidenta i elvicepresident de TMB com a men-tiders per seguir negant l’actual re -ducció de servei.

Amb aquesta acció, al igual queamb les properes que es tenen pen-sades, els conductors/es d’autobu -sos de TMB reclamen a l’Ajunta -ment i a la Direcció de l’empresaque s’avinguin a tornar a posar elsserveis establerts habituals per l’i -nici de curs escolar.

Més informació: comitedescansos.blogspot.com/

L’Ajuntament de Barcelona es declara incompetent per fer la sevafeina?Secció Sindical CGT Ajuntamentde Barcelona

Retallar els drets i els ingressosdels treballadors a la meitat, la

solució que ha trobat l’Ajuntamentper salvar la seva incompetència.Això sembla després d’analitzarels plecs de contractació dels “Ser -veis de suport intern i gestió admi-nistrativa del Registre de Sol·lici-tants d’Habitatge amb ProteccióOficial de Barcelona”.

L’objecte d’aquesta subcontrac -tació que realitza l’empresa muni -cipal Bagur, S.A., de capital 100%de l’Ajuntament de Barcelona és,sorprenentment, la contractació depersonal administratiu a través

d’una empresa interposada per a lainstrucció d’expedients adminis -tratius per compte de l’ajuntamentdintre del programa publicitat com“Barcelona Accions per l’Habitat -ge”. El que es demana en aquestsplecs és, en poques paraules, l’e -quivalent a 4 persones a temps par-cial i 7 a dedicació complerta du-rant 2 anys (renovables per 2 anysmés), la funció dels quals serà ex-clusivament suport i gestió admi-nistrativa.

Aquesta feina ja l’està desenvo -lupant actualment personal propide Bagur, S.A. mitjançant les ofici-nes d’habitatge distribuïdes pertota la ciutat, un personal que en te-oria gaudeix de les condicions la-

borals i socials pròpies de qualse-vol treballador municipal. El noucontracte no aporta res de nou aaquesta estructura, atès que es faci-litarà al contractista “el sistema il’aplicació informàtica, el mobilia -ri, els telèfons, els aparells infor-màtics i el local amb la neteja i elsubministrament energètic inclòs”.

Així doncs, què guanya l’Ajun -tament amb aquest contracte? Resen absolut. Pagarà com a mínim19,72 euros l’hora per personalque, d’estar contractat directamentli costaria 18,04 euros l’hora ambtot inclòs. L’empresa no farà resmés que aportar el personal i co-brar-se les despeses de gestió i re-servar-se el benefici empresarial

del que pugui estalviar dels 17euros que descomptat l’IVA li pa -garà Bagursa a aquestes persones.Això serà al final per als treballa-dors uns 6,83 euros bruts per hora,que és aproximadament la meitatdel que cobren ara els treballadorsmunicipals amb els que comparti-ran l’espai de treball i la feina, queno pas la jornada, l’horari ni lescondicions socials.

Considerem absolutament ver-gonyós i lamentable aquest modeld’externalització i precarització decondicions de treball que al mateixtemps és una confessió descaradad’incompetència per part dels ma -lament anomenats “gestors muni -cipals”.

12 Catalunya. Desembre de 2008

TREBALL-ECONOMIA

Servei d’Ocupació de Catalunyai Col·lectiu CatalunyaEl currículum és un docu-ment que conté la informa-ció personal i professional

necessària sobre la persona candi-data a una feina, destacant tot allòpositiu i valuós de la seva expe-riència. L'objectiu del currículumés obtenir una entrevista personal.

Les estadístiques mostren que el75% de les candidatures són des-cartades pel currículum abans d'a-rribar a la fase de l'entrevista, demanera que el currículum es con-verteix en una eina publicitària delqui busca una ocupació i, per tant,és un document molt importantque s'ha de cuidar especialment.Què s’ha de posar?

1. Dades personals- Nom i cognoms- Data i lloc de naixement- DNI- Adreça (localitat i codi postal)- Telèfons (fix i mòbil)- Adreça de correu electrònic- Ocupació sol·licitada (objectiu la-boral)2. Formació- Titulació- Cursos i seminaris- Coneixements informàtics- Idiomes3. Experiència professional en ....(per sector d'activitat)- Lloc i activitat desenvolupada- Empresa- Període- Responsabilitats, funcions itasques4. Experiència professional en ....(per sector d'activitat)

- Lloc i activitat desenvolupada- Empresa- Període- Responsabilitats, funcions itasques5. Altres dades d’interès Consells pràctics:

a) No feu servir dues paraules perallò que es pot dir en una. Exem-ple, no escrigueu "La meva funciócom a Cap de manteniment..." es-criviu "Cap de manteniment. Fun-cions,..."b) No escrigueu frases inútils queno aporten res a la vostra candida-tura. Exemple, no escrigueu "Quanvaig arribar no hi havia un pla demanteniment previst i vaig haverd'ocupar-me del seu desenvolupa-ment i implantació" escriviu "Des-

envolupament i implementació delpla de manteniment preventiu".c) Eviteu frases fetes i redundants.Exemple, no escrigueu "Vull posaral seu coneixement..."d) Expresseu una idea en cadafrase i utilitzeu paraules, frases iparàgrafs curts.e) Reflectiu en el currículum quecompliu les exigències del lloc detreball. De la mateixa manera queno hi ha dues persones iguals, tam-poc hi ha dues empreses iguals iencara menys dos llocs de treballiguals, per tant el vostre currícu-lumhaurà de reflectir les diferències,caldrà posar més èmfasi en aque-lles característiques que teniu i queus fan especialment apte per al llocde treball.f) Utilitzeu paper de bona qualitat.

g) Utilitzeu marges amplis i apar-tats ben diferenciats.h) Adapteu-lo a cada lloc de tre-ball.i) Sigueu concisos, breus i clars.j) Acompanyeu-lo d’una carta depresentació.k) Destaqueu el número o númerosde telèfon en els quals us puguinlocalitzar.l) Ressalteu les competències quemés s’ajustin al lloc ofert.Aspectes que cal evitar

- Posar currículum vitae en la partsuperior.- La fotografia, si no es demana ex-plícitament- L’edat i l’estat civil, si no es de -mana explícitament- Els col·legis en els quals s'ha es-tudiat, excepte si són centres en elsquals s'ha estudiat en una llenguaestrangera.- Tots els cursos i seminaris alsquals s'ha assistit. Indiqueu nomésels més significatius i rellevantsper a l’oferta.- Les aficions, si no tenen relacióamb el lloc de treball.- L'expedient acadèmic, excepte sies demana explícitament.- No és necessari signar-lo.Recomanació final

No hi ha un model únic de currícu-lum. Perquè el vostre currículumsigui efectiu, adapteu-lo per a cadaoferta tenint en compte la trajectò-ria formativa i professional i elsdetalls de l'oferta concreta del llocde treball.

Més informació:http://www.oficinadetreball.cat

Com es redactaun currículum?

(IN)SEGURETAT LABORAL

P R I M E R S A U X I L I SParcs i Jardinsdemanda lavídua d’untreballadormort en unaccident laboral

Secció Sindical CGT Parcs iJardins Barcelona

La direcció de l’Institut Munici -pal de Parcs i Jardins de Barce-

lona ha dedicat força recursos acontractar el gabinet jurídic més carde Barcelona per denunciar al Jutjatdel Social a l’Institut Nacional de laSeguretat Social, a la TresoreriaGeneral de la Seguretat Social i a lavídua del treballador Francisco Ju-rado, mort en un accident de treball.La denúncia presentada pretén quees retiri el recàrrec de prestacionsque ha d’abonar l’Institut Munici -pal a la vídua i que va ser imposatper la Inspecció de Treball i confir-mat per la Direcció provincial delINSS per la responsabilitat de Parcsi Jardins en l’accident que va pro -vocar la mort del treballador.

El 5 de novembre estava convo-cat el judici; per això, un nombrósgrup de treballadors es va concen-trar davant les portes del jutjat perdenunciar la actuació "immoral i la-mentable" de l’Institut Municipalde Parcs i Jardins en el cas de lamort del treballador de Parcs i Jar-dins. El judici finalment va ser sus-pès a petició del INSS que va recla-mar a Inspecció de Treball referl’acta d’infracció atès que va seranul·lada pel Departament de Tre-ball per una incorrecta tipificació.La nova data del judici serà el 21 degener del 2009.

Més informació:malesherbes.blogspot.com/2007/09/parcs-i-jardins-va-infringir-la-llei-de.html

Les males artsde TMB persancionar unconductor El 22 de juliol d’aquest any un con -ductor de la cotxera de Ponent vaser víctima d’un cas d’abús d’auto -ritat, elaborat per un CGOL (Capde línia) amb la col·laboració de di-versos comandaments, que va aca-bar en un expedient disciplinari i 15dies de suspensió d’ocupació i sou.Gràcies a la col·laboració de diver-sos companys i d’un enregistra -ment que algú ens ha fet arribar,queda demostrat que quan es tractade sancionar a un conductor la Di-recció de TMB no dubta a utilitzarqualsevol mètode, fins i tot la malafe i la provocació. Mètodes que de-noten la veritable cara d’alguns per -sonatges que tenen càrrecs enaquesta empresa.

Més informació: www.cgtcata-lunya.cat/spip.php?article2339

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Desembre de 2008 13

Tema del mesLES TREBALLADORES I ELS TREBALLADORS PLANTEN CARA I DEMANEN UN PLA INDUSTRIAL

L’ERO de Nissan: una veritableestafa a la classe treballadora

Secció Sindical CGT Nissan(cgtnissan.blogspot.com)

Era l’any 2003 quan, NissanMotor Ibérica, decideix realit-zar un canvi en la Direcció de

la planta de Barcelona, contractant unneoliberal anomenat José Vicente delos Mozos com a director de la plantade Barcelona. La missió d’aquestmercenari era, segons ell mateix,donar viabilitat a una planta en perilld’extinció. El principal model de ges -tió que va implantar Nissan, en aquelltemps, impulsat per Carlos Goshn,basava la viabilitat de la planta en lareducció de costos. Pel que fa a Nis-san a Barcelona, aquesta reducció,tenia dos eixos principals: la reducciódels costos logístics i la reducció delscostos laborals.

El primer eix comportava, una re-ducció brutal de l’ocupació quant alstreballadors pertanyents al subminis-trament de material tant a nivell internde la planta com a nivell extern en elcas d’empreses proveïdores. Elsegon eix del conegut pla TOP’07, re -ducció de costos del 31% en quatreanys, va suposar, no sense el con-sentiment i suport dels sindicats ma-joritaris, l’empitjorament de les condi -cions laborals i socials delstreballadors i les treballadores de Nis-san.

Es va realitzar un increment brutaldel ritme de treball en les cadenesproductives, es van eliminar coefi-cients de fatiga dels cicles de treball,es va reduir el temps de pausa perentrepà, es va passar a penalitzar enabsentisme per IT, etc.

Basada en aquest sistema, la plan-ta de Barcelona, produeix els vehi-cles, Nissan Pathfinder i Navara, com4x4, a més de la furgoneta X-83, quesota una mateixa plataforma es deno-mina Nissan Primastar, Renault Traf-fic i Opel Vivaro.

En aquesta època Nissan, no sola-ment produeix, sinó que sobrepro-dueix. Durant, aquests anys i fins a ju-liol d’aquest mateix any 2008, no s’hadeixat de treballar dies addicionals alsestablerts en el calendari laboral.S’ha ampliat la jornada industrial,amb la mal anomenada flexibilitat.Any rere any, no s’ha deixat d’incom -plir la llei en qüestió d’excés d’horesextraordinàries. Any rere any, hanestat en mans de la Inspecció de Tre-ball.

En aquests últims cinc anys, Nis-san Motor Ibérica no ha deixat d’obte -

nir beneficis, 300 milions d’euros. Calrecordar, a més, que Nissan ha rebutsubvencions de les administracionespúbliques per valor d’almenys més de43 milions d'euros, des de l'any 2005,segons el detall de les subvencionsaparegudes en butlletins i diaris pú-blics oficials recollides en el RegistreMercantil. L'import real fins i tot podriaser superior.

Què pretén Nissan?

L’anomenada crisi ha arribat al cervellde la directiva de Nissan, amb el seunou director, el kamikaze FumiakiMatsumoto, pretenent aprofitar laconjuntura econòmica actual per rea-litzar uns canvis estructurals en laplanta de Barcelona. Volen canviar elsistema productiu anterior i produir al100% de la capacitat productiva, ambtres torns de treball. Per treballar, se-gons l’estàndard Nissan, dos torns detreball.

Aquests canvis pretesos per Nisan,suposen l’eliminació de 1.680 llocs detreball, dintre de la planta de Barcelo-na. S’inicia una deslocalització parcialde produccions que pot acabar enuna deslocalització total de la marca.

No hem d’oblidar que l’eliminaciód’aquests llocs de treball no suposa“solament” la retallada d’ocupació aNissan, hi ha milers de treballadorsd’empreses proveïdores i subcontra -tes que també perdran la seva ocupa-ció i que amb suport i solidaritat hemde rebutjar.

La CGT ha demanat la dimissió detota la cúpula directiva de Nissan, perser responsables i botxins d’aquestamassacre contra els treballadors. Desde la CGT, allà on ens hem reunit, nosolament hem demanat el rebuig aaquest ERO amb el qual l'empresavol acomiadar 1.680 treballadors,hem exigit la persecució d’aquest

tipus d’actituds d’aquestes empresesque solament pretenen mantenir elsseus nivells de beneficis amb els di-ners públics a costa d’estafar, tant tre -balladors com la societat, oblidant laresponsabilitat social que una empre-sa amb beneficis ha de tenir i hemd’exigir. Per tot això, els treballadors iles treballadores de Nissan ensestem mobilitzant contra els acomia-daments i per un Pla Industrial quegaranteixi el futur de la planta.

Presenten l'ERO

Nissan va presentar formalmentl'ERO el dilluns 10 de novembre en elDepartament de Treball. La compan-yia va formalitzar dos expedients: un,amb el gruix dels afectats, preveu d’a -comiadar 1.288 persones fins a finald’any. L’altre afectarà 392 treballa -dors el setembre de l’any 2009.

Per aquest motiu, els treballadors ils treballadores de Nissan van radica-litzar les seves accions de protestacontra la retallada de plantilla queplanteja l’empresa. Si el dia 12 de no -vembre es van manifestar 2.000 per-sones fins al Parlament de Catalunya,el dia 11 s'havien manifestat prop de2.000 empleats des la plaça d’Espan -ya fins a les portes de la seu comer-cial de la multinacional a Barcelona,contra la qual van llançar tot tipusd’objectes. Eren la continuació de lesmobilitzacions realitzades la segonaquinzena d'octubre, amb concentra-cions i manifestacions de la plantillaels dies 16, 17, 23, 28, 29, 30 i 31,destacant les 10.000 persones quees van manifestar el dia 23 d'octubrepels carrers de Barcelona convocadapel comitè d'empresa contra l’ERO deNissan.

Durant les mobilitzacions, els parti-cipants van deixar anar tot tipus d’in -sults contra el màxim responsable de

Nissan Motor Ibèrica, el japonès Fu-miaki Matsumoto, i exigeixen als go-verns espanyol i català que rebutginsense vacil·lació l’expedient d’ocupa -ció. Els manifestants també van cridarconsignes contra els presidents delGovern de l’Estat i de la Generalitatde Catalunya, José Luis RodríguezZapatero, i José Montilla.

La negociació de l'ERO

El 13 de novembre, va tenir lloc la pri-mera reunió convocada per la Inspec-ció de Treball. En aquesta reunió laDirecció de Nissan pretenia iniciar elperíode de consultes, amb un únicobjectiu, començar un procés en elqual segons ella "pretén poder nego-ciar per poder arribar a un acord per-què sigui la millor sortida possible perals treballadors que hagin de deixar lacompanyia". Des de la CGT vam dei-xar clar que, durant el període de con-sultes, s'obri quan s'obri, l'únic objec-tiu que tenim és conèixer el mésàmpliament possible el desenvolupa-ment de l'ERO presentat, amb unasola sortida: ue aquest ERO sigui re-butjat per la Inspecció de Treall.

En cap moment iniciarem un pro-cés negociador amb les intencionsque pretén l'empresa. Per a la CGT,l'ERO no té marge de negociació. L'ú-nica sortida possible al conflicte ha deser la retirada de l'expedient i la pre-sentació d'un Pla Industrial, que ga-ranteixi l'ocupació per a avui i per alfutur per a tots i totes les treballadoresde Nissan. No hem de caure en lamentida d'assumir un excedent deplantilla, no ha d'haver-ne. En cap cashem de ser els treballadors i les treba-lladores qui hem d'assumir, amb elnostre treball, la voluntat d'una Direc-ció inútil. Aquesta direcció fa menysd'un any defensava l'augment de lacapacitat productiva com a opció de

viabilitat de la planta i ara, ens explicaque l'ERO es deu a l'excés de capaci-tat productiva. Una vegada més, di-recció dimissió!!!

Aquesta companyia en els últimsanys no ha fet més que obtenir bene-ficis brutals, sent en el cas de la plan-ta de Barcelona, de les més producti-ves de la marca. A més, Nissan en elsegon trimestre d'any fiscal 2008-2009 (de l'1 de juliol de 2008 al 30 desetembre de 2008) ha contribuït alsresultats de l'aliança amb 189 milionsd'euros. Una falta de vendes com laque suposadament existeix solamentha d'assumir-la el compte de resultatsde la companyia.

L'argumentació de la falta de ven-des per presentar aquest ERO no sela creu ningú. Per un simple motiu:per què no dóna opció a la recupera-ció del mercat? Per què nega l'opció ala recuperació dels torns de treball?No estem immersos en un problemaconjuntural? No volen recuperar eltorn, perquè no volen recuperar pro-ducció. I aquesta mesura ha de tenirel total rebuig de tots i de totes, hemd'evitar que aprofitin el moment periniciar una deslocalització de produc-cions que podria acabar amb el tan-cament de la fàbrica.

I els polítics què fan? Promeses,però pocs fets, com sempre. A laclasse política, hem d'exigir-los tre-ball, que rebutgin l'ERO, que es com-prometin amb la classe treballadora ique deixin de costat l'ambigüitat i laindiferència. Volem més solucions imenys promeses. Inversions en la in-dústria, no que regalin els nostres di-ners. Com quan van donar el projectede la nova furgoneta, que s'han endutal Japó. Inversió amb control, partici-pació i decisió, no ajudes i posar-seuna bena als ulls. Les nostres mobilit-zacions van i han d'anar a més, serie-tat i contundència, lluita i solidaritat.

Text: Rebeca Tomás (traducció itranscripció) i Jordi Martí;fotos: Arxiu i Jordi Martí. Abril 2007

Avi Mograbi va néixer a Israel el1956. Va estudiar Filosofia a laUniversitat de Tel Aviv i Art a l’Es -

cola d’Art Ramat Hasharon. Militant acti -vista per la pau, l'exèrcit israelià el va en-viar a la presó el 1982 per refusar serviral Líban. De fet, uns anys més tard el seufill va acabar passant per la mateixa situa-ció quan es va negar a fer el servei militarals territoris ocupats de la Franja deGaza.

Es va introduir en l’art visual a partird'aquell mateix any, treballant com a as-sistent de direcció en pel·lícules i anuncis.Aquest va ser una època de proves amb elcinema experimental fins que va fer un gircap a la creació de documentals més per-sonals. El 1989 va dirigir el seu primercurt, “Deportation”.

Des de llavors, Mograbi ha col·laboratamb directors com Claude Lelouch,Moshe Mizrahi, Eitan Green, Daniel Vax-man, Renen Shorr i Shahar Segal. Harebut diversos premis a festivals com el deBilbao, Milà, Berlín, Sao Paolo… La sevacreació “Avenge but One of My TwoEyes” (2005) va estar a la première deCannes (fora de competició) i es va mos-

trar al Film Fest de Nova York. “Recons -truction”, “How I learned to love ArielSharon...” són alguns del seus altres títols.

El treball de Mograbi és reflexiu, pro-vocatiu i polèmic. El director no està preo-cupat per l'objectivitat, la imparcialitat oel distanciament en la seva pròpia creació.Amb coratge i compromís als valors paci-

fistes, les seves obres mostren imatges dela vida diària de l'ocupació de Palestinades de 1967, al voltant de les tanques deseguretat, els punts de control (‘checkpoints’), instantànies de l’hostilitat delssoldats israelians que no permeten als pa-lestins trespassar cap a Jerusalem, situa-cions límit com la d'una dona ferida a laqual se li denega l'accés als serveis hospi-talaris o el grup d'estudiants que no podenpassar la frontera per anar a l'escola.

Mograbi, que ha provat de participaren cadascuna de les manifestacions encontra de l'actitud i les actuacions del go-vern del seu país, veu les seves produc-cions com una extensió natural de lesseves creences personals. Com ell mateixdiu, “allò que em preocupa en el dia a diasón les coses que m'interessen en lesmeves pel.lícules. No hi ha ficció més granque el concepte de pel.lícula documentalcom a representació objectiva de la veri-tat. Fins i tot si el material recopilat contétrossos de vida, una vegada agafes aquesttrossos, els retalles un altre cop a la taulad'edició i les tornes a ajuntar d'una mane-ra completament diferent, el resultat ja noés un tros de vida sinó la vida com la per-cep el director i que no és necessàriamentuna reflexió imparcial de la realitat”.

-Com a documentalista, com a creador,

tries un camí que és agafar la realitat iconvertir-la en imatge. Això és un acti-tud premeditada (és a dir, tu tries elcamí) o bé és perquè et trobes on et tro-bes i penses que allò que s’ha d’explicarés allò que està passant? Dit d’una altramanera: captar la realitat com a docu-mentalista és una actitud premeditada o

és perquè la realitat que hi ha és la quehi ha i penses que l’has d’explicar?-Mai vaig decidir res. Menys encara serdocumentalista.

La vida és molt llarga i complicada.Vaig convertir-me en documentalista, tot ique el meu desig era dirigir ficció.

Vaig néixer en una família de cineastesa Tel Aviv. El meu avi i el seus germansvan obrir el primer cinema parlat de l’O -rient Mitjà el 1930. Més tard, el meu parees va convertir en el director d’aquest cine -ma i jo vaig créixer mirant moltes pel·lícu-les allà. De jove somniava ser un directorde pel·lícules artístiques de ficció a l’estileuropeu.-A què et refereixes quan dius “estil eu -ropeu”?-El meu pare no volia que estudiés cinemaperquè creia que era una mala vida, en quèno guanyaves molts diners. Realment teniaraó. Al final no vaig estudiar cinema.

El meu pare va acceptar que estudiésaquesta carrera i de fet em va portar d’unviatge a EUA un munt de fullets d’escolesde cinema, però llavors em vaig rebel·lar ivaig decidir no estudiar cinema. Així quevaig estudiar una cosa que dóna molts di-ners: filosofia i art.

Em va portar bastant de temps fer cine-ma, tenia uns 32 anys ja quan vaig fer la

meva primera pel·lícula. Després d’estar molts anys a la indústria

del cinema, amb diferents papers, vaigpoder fer el meu primer treball de ficció.El meu primer curt va ser de ficció però in-fluenciat per la realitat, connectat a la rea-litat. Es diu “Deportation” i té una duradade 10 minuts. Mostra escenes de deporta-

ció de tres persones en el temps de la 1a In-tifada, moment en què l'exèrcit israelià feiafora líders palestins dels territoris, cap alLíban i Jordània.

Cinc anys més tard, vaig acabar el meusegon treball, un documental, “Recons -truction”, sobre un assassinat i els proble -mes que van sorgir per com tractaven alsconvictes.

No va ser una decisió, el fet de dedicar-me a ser documentalista. Era una bona i in-teressant història i per les meves convic-cions polítiques, vaig considerar que perlluitar contra el sistema, havia de feraquesta pel·lícula.

Després d'aquest primer documental, jano vaig tornar a tenir el desig de fer pel·lí-cules de ficció.

La part de documentalista està potencia-da pel fet d'estar compromès i involucratpolíticament amb la realitat de l'OrientMitjà i per la preocupació pel que m'envol-ta i està clar que el documental és una einaper poder treballar tots aquests problemes.-I quins són els teus referents del cinemaeuropeu que has comentat abans. Se-gueixes altres referents o has agafat ja

un camí nou o propi?-Quan era un adolescent m'agradaven moltFellini, Antonioni, Passolini, Wenders,Herzog..., aquest tipus de nou cinema queemergia als anys 60 i 70, també el cinemaamericà: Scorsese, Kubrick... ah!, i Cop-pola, perdó.

No puc dir que cap d'aquests directorsdeixessin empremta en cap dels meus tre-balls, però són els directors que m'interes-sen.

Seria molt bonic dir que he començatuna cosa nova, tot i que estic segur que espot veure com el meu treball evolucionad'altres directors com Nick Brunfield oMichael Moore, encara que no em tornaboig el seu treball, o Nanni Moreti. Noconsidero que ningú sigui el meu pare ci-nemàtic però estic segur que tinc influèn-cies i a més estic interessat en les arts, enl’art contemporani, vídeo art, cinema ex -perimental...-La recepció que tenen les teves crea-cions és fora d'Israel i Palestina o quinarecepció tenen?-Hi ha hagut una evolució. Pel que fa a larecepció de les seves obres dintre, primer

van ser acceptades i després, no. És sem-blant a allò que explico de la indiferènciasobre presentar una pel·li (“Avenge”) a uncinema a Tel Aviv, amb una sola persona.-I quina evolució ha tingut la recepciódel teu treball dintre d’Israel?-No estic segur de poder explicar la histò-ria de l'evolució de la recepció de la mevaobra. La gràcia és que el film de Sharon,de 1997, va ser el que va tenir més audièn-cia per una raó, i és que es va emetre a unatelevisió pública nacional que té una au-diència important. I el van comprar perquèno van entendre el missatge, la ironia de lapel·lícula i el fet que havia començat real-ment a no agradar-me Sharon.

Des de llavors, els meus films s'emetenper canals petits, per cable, amb una au-diència petita. Però, és clar, la meva feinaes coneix més perquè ensenyo, rebo pre-mis i vaig a festivals, etc., però en termesd'audiència o de quantitat de gent que veuels meus films és molt limitat pels canalsper cable.-Amb la influència que tens a Israel iamb altres creadors que hi pugui haver,

quin tipus de coixí o de grup (encaraque no sigui grup constituït), quins vol-tants ideològics creus que acullen elsteus films? Amb quins altres creadors(audiovisuals, literaris...) et sents a gusta Israel?-No és una organització o grup establert,però en el meu departament la majoria degent està compromesa a nivell polític, ambmés o menys el mateix tipus de política, imolts d'ells estan involucrats en art, cine-ma, literatura... Però no és un grup organit-zat.

Per exemple, la productora d'“Arna'sChildren“ és una dona que té una produc -tora de cinema i treballa amb altres direc-tors amb els quals jo no he treballat mai.És una dona molt compromesa, som bonsamics i compartim els mateixos punts devista, i a més vam col·laborar durant cincanys programant cinema palestí al cine deTel Aviv. El seu nom és Osnat Trabelsi.

Una altra amiga, Yael Lerer, és una edi-tora, la seva editorial es diu Al-Andalus ipublica literatura àrab traduïda a l'hebreu.Un cop més, són connexions polítiques iartístiques però també una amistat, unacombinació dels dos.

-A Israel existeix algun moviment quereivindiqui l'“Art per l'Art“?-No ho sé, però hi ha molts artistes esca-pistes, l'art dels quals escapa de la realitat ino la tracta. De fet, molt del cinema de fic-ció a Israel és un cinema escapista.

No crec que sigui un moviment, perquèens surt molt natural, som uns experts enreprimir, suprimir i negar la realitat i el queestà passant i tractar només altres cosesque no estiguin connectades amb la reali-tat.-Dins de l'espai palestí-àrab, hi ha alguntipus de documentalista o creador i, si ésaixí, quin tipus de creació fan des del'altra banda, des dels territoris ocu-pats?-Mira, els directors dels territoris ocupats,són més... Hauríeu de veure la diferènciaen les nostres dues situacions; hi ha moltescoses per criticar als territoris ocupats, vulldir, al costat palestí. I evidentment, a l'Au-toritat Palestina hi ha molta corrupció, etc.

Però la situació és diferent: som un paíslliure, de 50-60 anys, amb una democràciaja adulta, no jove, o sigui que és obvi quehi hagi crítiques directes, dins del país, aIsrael. En els territoris ocupats, en canvi,és molt complicat criticar l'Autoritat Pales-tina perquè el seu principal enemic és en-cara l'ocupació i Israel, i crec que és aquícap a on va la majoria de la crítica pública.

No et puc dir que hi hagi un director pa-lestí que critiqui l'Autoritat Palestina de lamateixa manera que jo critico el govern is-raelià. Però no crec que haguem d'esperaruna cosa així perquè la situació es tan dife-rent... si ells estiguessin ocupats a criticarl'Autoritat Palestina de la mateixa maneraque nosaltres critiquem Israel voldria dirque tot és meravellós i que no pateixenamb l'ocupació i que tot està bé.

Això no vol dir que no hi hagi crítiquesen els territoris ocupats, és clar que n'hi hamoltes, el fet que Hamas guanyés les elec-cions demostra quantes crítiques hi ha enel que ha fet el govern palestí anterior. Nollegeixo l’àrab però sé que hi ha moltescrítiques als diaris i a internet.

D’altra banda, fer pel·lícules és moltmés complicat especialment als territorisocupats, on no hi ha suport econòmic. Elsdirectors han de demanar suport de dife-rents organitzacions, com alimentàries, desalut, educació, esglésies... tot el sistemaper fer pel·lícules és menys lliure que elnostre, on tenim diners públics i la llibertatper criticar...-En la major part de la teva obra el quefas és reflectir una realitat i explicar elconflicte que aquesta genera. El cinema

que fas mostra una realitat conflictivaentre dues comunitats. Si aquest conflic-te s'acabés o no existís, quin seria l'espaio la realitat que t’agradaria filmar?-Primer de tot, no estic segur de capturar larealitat, sinó que capturo el que crec quehauria de mostrar-se de la realitat. No és larealitat completa o no hauria de ser un ob-jecte per mirar la realitat. És una miradamolt subjectiva, limitada, de la realitat, lamanera com crec que s'hauria de presentaraquesta realitat a l'audiència amb la preten-sió d’arribar a la gent i fer-los reavaluar laseva visió política.

Si el conflicte israelo-palestí s'acabés,seria capaç de fer un documental sobre elscucs al cementiri. Potser cucs morts, per-què ells també moriran, els meus propis.Al principi, havia pensat de dir de fer undocumental sobre els asils de la gent gran,però llavors he pensat que seria molt opti-mista i per això he parlat dels cucs.-Això vol dir que no veus cap solució acurt termini ni a mitjà tampoc?-(Seriós). No, ho sento, però no. Ara par-lem de les dues solucions, la d'un sol estat ila de dos estats. Però no puc veure cap deles dues materialitzada, tinc la impressióque tindrem més del mateix: l'ocupaciócontinuarà, els palestins seguiran lluitantcontra això, o fent el que la gent ocupadafa, que no t'agrada, però no els pots dir queagafin el camí no violent, perquè des detemps de Gandhi s'ha vist que no funciona.

Estic totalment en contra de la resistèn-cia violenta, ideològicament, i sóc una víc-tima potencial d'aquesta resistència violen-ta palestina, però què pot oferir laresistència no violenta a la gent. Si són noviolents, els ignoren.

Això és el que els ha passat als palestinsdurant molts anys, fins que no van comen-çar a posar en perill avions, ningú no els vamirar.

Si mireu els darrers mesos, el nombred’atemptats violents de palestins a Israelha estat mínim en bastant de temps. Aixòno ha contribuït, en canvi, al fet que Israelcomenci la negociació o a fer la vida als te-rritoris ocupats més fàcil. No és només aIsrael, és el mateix a tot el món, si homireu: l'única manera d'acabar amb el co-lonialisme és quan la gent resisteix violen-tament.

Crec que és molt trist que nosaltres, elscolonitzadors, no entenguem aquests cosesbàsiques quan ens parlen de manera edu-cada i calmada.

Quan hi ha violència, de cop i volta hoentenem. Cal que corri molta sang per talque arribi el moment de la reconciliació ola negociació de veritat. És la manera comsom els humans.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Parlem amb...

Catalunya. Desembre de 200814 Catalunya. Desembre de 2008 15

> LES FRASES...

Per lesmevesconviccionspolítiques, vaigconsiderar queper lluitar contrael sistema, haviade fer aquestapel·lícula”

“Estic totalmenten contra de laresistènciaviolenta (...) peròquè pot oferir laresistència noviolenta a lagent? Si no sónviolents elsignoren

‘‘

‘ ‘AVI MOGRABI, DOCUMENTALISTA ISRAELIÀ

‘Hi ha moltes coses per criticar als territoris ocupats’

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Desembre de 200816

bolonyamercantilitza@gmail.comMentre bona part de les facultats deBarcelona es mantenen ocupadesper les i els estudiants en contra delprocés Bolonya, del qual ja hem par-lat en aquestes pàgines, la guerramediàtica de les mentides repetidespel poder ha començat. Les i els estu-diants tancats han elaborat un docu-ment informatiu sobre què suposa elprocés de Bolonya del qual en repro-duïm una part en forma de preguntesi respostes.

Què és cert i què és falsquant a Bolonya

-Només podran estudiar els rics!Com que Bolonya exigeix una de-dicació a temps complet, els quehem de treballar per pagar-nos elsestudis, ja no ho podrem fer...-Cert. Un crèdit ECTS, que són elscrèdits de Bolonya, són entre 25 i 30hores de feina. Això suposa que quies matriculi de les assignatures quecorresponen a un curs haurà de dedi-car 40 hores setmanals als seus estu-dis. Això és l'equivalent a una jornadalaboral completa. No és ja que no espugui estudiar i treballar alhora, que jaera difícil, és que es fa complicat ferqualsevol activitat paral·lela. És certque existeix la possibilitat de demanarestudis a temps parcial però perpoder acollir-se a aquesta opció s'hade complir una sèrie de requisits de-terminats que a més a més no estanunificats, no és una cosa que espugui triar lliurament.-Sí, però Bolonya elititza el conei-xement. Perquè la reforma devaluaels estudis de grau i ara la diferèn-cia específica l’aportaran els màs -ters que s’oferiran a un preu demercat. De nou, només aquellsamb més recursos podran accedira estudis de qualitat!-Cert. No és que els estudiants di-guem que els graus es devaluen, ésque ho diu la mateixa Associació Ca-talana d'Universitats Públiques, l'or-ganisme que agrupa tots els rectors,en el fulletó que va editar sota el títol“Respostes sobre l'Espai Europeud'Educació Superior”.

En la pàgina dos d'aquest fulletó, hiha un quadre que compara l'estructu-ra antiga i l'estructura nova (Bolonya),i allà s'hi veu de manera molt claraque un graduat, per obtenir el mateixreconeixement que un titulat, ha defer un màster. Un exemple clar és elde tots aquells graduats que vulguinfer de mestres: fins ara, en tenienprou amb fer la llicenciatura i el Certi-ficat d'Aptitut Pedagògica (costa alvoltant dels 500 euros, agafant laUAB com a exemple, a títol orientatiu)i ara hauran de fer un màster (de 60crèdits i a preu de màster) segons es-tableix l'Ordre MinisterialECI/3858/2007, de 27 de desembre.-(...) aquests màsters seran molt

cars i a preus de mercat!-Cert. Com diu el document elaboratper la UPF, “per a les Universitatscatalanes és la Generalitat la que,anualment, fixa els preus dels crèdits(mitjançant un decret publicat alDOGC) i que, pel curs 2008-09,oscil·la entre els 16.01 i els29.88€/crèdit, segons els estudis”.També és cert que “Bolonya ofereix,per primer cop, la possibilitat de cur-sar màsters a preus públics”. Peròaixò és tot el que diu de cert el docu-ment de la UPF. El problema és que,com ha quedat argumentat anterior-ment, caldrà a més del grau fer unmàster per obtenir el mateix reconei-xement que fins ara es tenia amb unallicenciatura i prou. Per tant, caldràpagar, per obtenir aquest reconeixe-ment, a més de les taxes del grau, lestaxes del màster que, fins i tot a preupúblic, són molt més cares. L'altreproblema és que la situació real ésque, per exemple, a la Universitat Au-tònoma de Barcelona, el 80% de l'o-ferta de màsters són privats. -Sí però, i si tot i tenir preus públicsno puc pagar-me un postgrau? I[hi] he de renunciar! Perquè ambBolonya les beques desapareixen iseran substituïdes per préstecsrenta (préstecs bancaris que hauréde retornar amb interessos)!-Parcialment cert. El govern espanyolha posat en marxa un sistema depréstecs per a universitaris, que nosubstituiran les beques però, tot i així,són una perversitat. El document ela-borat per la UPF explica: “Aquestspréstecs són una possibilitat més ques’ofereix als estudiants per cursar elsseus estudis de postgrau, un plus a laresta de beques i ajuts que es conti-nuaran oferint. El període de devolu-ció del préstec comença un cop aca-bat el postgrau i, únicament en el casque el graduat hagi assolit (i mantin-gui) un nivell de renta superior a

22.000 €/anuals. Si després de 15anys aquests requisits no es complei-xen, el préstec (o la part que resta perretornar) prescriurà.” Això és cert.Però qui pagarà els préstecs condo-nats i els interessos que es perdonenals estudiants? L'estat. A qui li pagaràl'estat, amb diners públics, aquests di-ners? A una sèrie de bancs adherits aaquest sistema. I no seria millor queaquests diners s'utilitzessin per adonar beques de debò enlloc de perenriquir aquests bancs, que ja guan-yen prou diners? Aquesta és una deles altres grans problemàtiques deBolonya.-Bolonya no vol millorar l’educaciósinó formar professionals que tre-ballin a les empreses. Amb Bolon-ya es mercantilitza el coneixement.-Cert. El millor que es pot fer per co-rroborar aquesta sospita és escoltarles paraules dels qui saben què és ladocència en la educació superior.Carlos Fernández Liria, professor titu-lar de Filosofia de la Universitat Com-plutense de Madrid, considera queBolonya, “en realitat, es tracta de l'e -quivalent a una reconversió industrialen el món acadèmic. El seu objectiués posar la Universitat pública al ser-vei de les empreses” i afegeix que“les universitats públiques haurien depoder ser finançades amb criterisacadèmics autònoms, que es confor-min als interessos de la raó i no alsdel mercat” (són citacions textuals del'article “Golpe de Estado en la Aca -demia”, publicat al diari “Público” el 27de maig de 2008). -Seran les empreses les que condi-cionaran els plans d’estudis. AmbBolonya, les Universitats perdranautonomia.-Cert. Bolonya implica molts canvisque segur que tindran una incidènciaa nivell de gestió molt marcada i l'e-fectivitat dels quals està per demos-trar. El que no està per demostrar és

que caldran molts diners per aplicaraquests canvis. D'on sortiran? La Mi-nistra Garmendia, encarregada d'uni-versitats, va deixar ben clar en unaentrevista a “La Vanguardia”(18/11/2008) on se li preguntavasobre el procés de Bolonya que laseva aposta és el mecenatge: “Quel'empresa trobi institucions importantsen les quals bolcar el seu mecenatgeno està relacionat de cap maneraamb la privatització de les universi-tats.” El mecenatge, en poques pa -raules, consisteix en què les empre-ses donin diners a la Universitat,pretesament a canvi de res. Costa decreure que no demanaran contra-prestacions i és ben clar que trobaranla manera de pressionar per aconse-guir que la docència i la investigacióels siguin favorables, en qualsevoldels sentits. Qui paga, mana.-Les agències només aprovaranels plans d’estudis d’aquelles ca -rreres que interessen a les empre-ses.-L'ANECA no és transparent. Peragències, s'està fent referència als or-ganismes certificadors, com l'ANECA(Agencia Nacional de Evaluación dela Calidad y Acreditación). L'ANECAés l'encarregada de donar el vist iplau als projectes de grau que les uni-versitats envien. Però té tan poc res-pecte per les normes mínimes detransparència que ha aconseguit en-fadar tant al professorat com als estu-diants, la qual cosa queda reflectidade manera molt gràfica a dos titulars,en aquest cas del diari “ABC”: “Acu -san de «opacidad» a la Aneca en lapuesta en marcha del proceso deacreditación” (15/01/08) i “La Anecacrispa a los rectores” (13/05/08). Finsque l'ANECA no sigui transparent, se-guirà havent sospites que les agèn-cies afavoreixen els plans d'estudique volen les empreses.-Sí, però obtenir el títol de grauserà necessari un any de pràcti-ques en empreses, el que es tra-dueix en un any de treball no remu-nerat.-Parcialment cert. El Reial Decret1393/2007, de 29 de octubre, obra lapossibilitat que es facin fins a 60 crè-dits de pràctiques. Això es tradueix enquè els estudiants d'algunes facultatses poden trobar treballant per a unaempresa un any sencer sense cobrari a sobre pagant-ho com a crèdits. Hopots comprovar tu mateix/a consul-tant el text del Reial Decret1393/2007, de 29 de octubre, que espot trobar al Boletín Oficial del Estadonúmero 260.-Què passa amb la investigaciócientífica? Amb Bolonya, la investi-gació passarà a estar guiada percriteris estrictament empresarials ide rendibilitat econòmica.-No se sap si és cert o fals, encara. Jaho veurem. Però és bastant probable.Cal remetre's pel que fa aquest punt ales opinions de docents anteriorment

citades i a la proposta ministerial decobrir amb mecenatges les novesdespeses per entendre com és queés possible que la rendibilitat econò-mica sigui el que acabi decidint sobrequè s'investiga.-En qualsevol cas, les lleis regula-dores d’aquest país es continuenaprovant sense un debat públic in-dispensable. Un procés comaquest, que suposa un canvi tansubstancial en el nostre sistemaeducatiu, no pot realitzar-se via ladecisió impositiva dels dirigentsde la Unió Europea.-Totalment cert. Europa no té compe-tències en Educació Superior, per laqual cosa pot fer declaracions com lade Bolonya, altres posterios o organit-zar cimeres, però mai es pot parlar devia impositiva, i els responsables deles lleis bolonyeses aquí són els go-verns estatals, autonòmics i de lesuniversitats. És una veritat a mitgesdir que Bolonya ve referendada pelparlament espanyol que es basa endemocràcia representativa perquè elpartit de govern actualment, el PSOE,quan estava a l'oposició, va dir quederogaria la LOU (Llei Orgànica d'U-niversitats, és Bolonya a l'espanyola).I no només no l'ha derogada, sinó quel'ha apuntalat amb una reforma. Ambmentides no hi ha democràcia. La Lleid'Universitats de Catalunya, que és elque s'ha fet en l'àmbit autonòmic, diudirectament en el seu preàmbul que“les aportacions del Govern de la Ge -neralitat s’han de limitar a l’oferta uni -versitària que es presta amb caràcterno empresarial, en previsió de la libe-ralització d’aquest sector en el marcde les negociacions en el si de l’Orga -nització Mundial del Comerç”, molt enconsonància amb la LOU estatal ques'havia de derogar. A nivell universita-ri, als òrgans de govern, els estu-diants manifesten reiteradament laseva oposició, amb el suport de bonapart del personal docent i del profes-sorat. El problema és que la LOU es-tableix unes quotes de representaciódels diferents col·lectius que impossi-biliten, de facto, o com a mínim dificul-ten molt, el trasllat d'aquestes reivindi-cacions als poders decisoris finals. LaUniversitat té regulada legalment unaautonomia i democràcia interna (unpetit parlament, un petit president, et-cètera) que la ciutadania va atorgarper tal que fos una institució totalmentlliure en investigació i en docència,sense haver de passar comptes ambningú, el mínim exigible seria un refe-rèndum que possibilités tenir dadesreals sobre la opinió de la comunitatuniversitària en el seu conjunt. Elsrectors s'hi neguen: tenen por dels re-sultats. No és cert que els rectors s'-hagin mostrat dialogants amb els es-tudiants, ni tant sols amb elsprofessors.

En la seva majoria han seguit unapolítica de “diàleg, sí; però de partida:no arribarem a cap acord”.

La veritat sobre el pla Bolonya:mercantilització de la Universitat

Catalunya. Desembre de 2008 17

SENSE FRONTERESLes i els zapatistes obren el seu cor a tot elmón per tal que s’hi apropin les i els rebelsdels cinc continents, aquells que resistim

L’organitzaciócriminal OTAN,en el punt de miradels moviments

Atenes acull lareunió de laCoordinadoraRoja i Negra icontinua el seuprocés deconsolidació

Àngel Bosqued

La reunió a Atenes de la Coordi-nadora Roja i Negra, organit-

zada per l'organització grega ESE,es va desenvolupar durant el cap desetmana del 24 al 26 d’octubre demanera molt positiva i va deixar entots els assistents un bon sabor deboca. Representants de la USI (Ità-lia), IP (Polònia), CNT (França),IWW (Anglaterra), ESE (Grècia) iCGT (Estat espanyol) vam debatreextensament. Va excusar la sevaassistència la SAC (Suècia).

La proposta de CGT d’inicar unagran mobilització unitària contrales polítiques de la Unió Europeava ser ben acollida i, tot i que faltaper concretar el desenvolupamentexacte a cada estat, des de ja ensposem a treballar per buscar la mi-llor manera de dur a bon portaquesta mobilització.

Una altra part de la trobada vaestar dedicada a perfeccionar elnom de la Coordinadora, ja queexisteix un problema de significatde les paraules en els diferents idio-mes: vermell i negre, a Grècia, ésl’anarquisme; anarcosindicalisme aItàlia i a Suècia, són una altra cosa;sindicat en anglès, o sindical, téconnotacions de màfia i/o empresa-rials…) En aquest punt necessitemmolta imaginació i habilitat.

Es van decidir accions de suportals companys suecs repressaliatspel boicot a un restaurant japonès aMalmoe i a un sancionat polonèsacusat de causar pèrdues a la sevaempresa.

En el punt de noves adhesions,es va comentar el cas de la FAU(Alemanya), amb la qual va parlarla CNT-F i va manifestar la sevaimpossibilitat per integrar-se en laCoordinadora ja que els acords dela AIT els impedeixen participaramb SAC i CGT. En el cas de Soli-daridad Obrera, la CGT va mani-festar la no existència d’incove -nients i només queda, doncs, queSO respongui a la nota que li reme-ti la Coordinadora, precisant quan icom hi volen participar.

Durant el mateix cap de setmana,ESE havia organitzat diverses xe-rrades amb bona assistència i inte-ressants debats.

Si no hi ha canvis, la pròximareunió de coordinació serà el mesde juny de 2009 a París.

Tindrà lloc del 26 de desembre al 5 de gener de 2009

Festival Mundial de laDigna Ràbia a ChiapasSecretaria de RelacionsInternacionals de la CGT

Com a part dels actes amb motiudel 25 aniversari del EZLN, dels15 anys de l’inici de la GuerraContra l’Oblit, del cinquè aniver -sari de les Juntes del Bon Govern idel tercer any de L’Altra Campan -ya i la Sisena Internacional, elshomes, dones, infants i ancians del’EZLN ens convoquen a totes itots els rebels de Mèxic i del món aparticipar en el Festival Mundialde la Digna Ràbia, que tindrà lloc ala Ciutat de Mèxic DF i a la Chia-pas Zapatista del 26 de desembreal 5 de gener de 2009.Festival Mundial de laDigna Ràbia

Transcorreguts ja tres anys des quees va fer pública la sisena Declara-ció de la Selva Lacandona i des-prés de reflexionar col·lectivamentsobre tot el que hem vist i escoltatde les i els companys de L’AltraCampanya a Mèxic i la Sisena In-ternacional en el Món, les i elscompanys de l’EZLN han trobatràbia i dignitat a tots els racons dela geografia. Ràbia i dignitat querebutja tot el que ens ve des del sis-tema capitalista, des del poder, desde dalt.

La ràbia i dignitat de personesque treballen tots els dies i que sónles que en realitat fan que les cosesfuncionin. Com diuen en el seu co-

municat del passat 15 i 16 de se-tembre “una ràbia creativa quepinta tots els colors dels camins de

baix i a l’esquerra en els cinc con -tinents”.

Per tot això i com part dels actes

amb motiu del 25 aniversari del’EZLN, dels 15 anys de l’inici dela Guerra Contra l’Oblit, del cin -què aniversari de les Juntes delBon Govern i del tercer any deL’Altra Campanya i la Sisena In -ternacional els homes, dones, in-fants i ancians del EZLN ens con-voquen a participar en el FestivalMundial de la Digna Ràbia,, quetindrà lloc a la Ciutat de Mèxic DFi a la Chiapas Zapatista del 26 dedesembre al 5 de gener de 2009.A aquest primer Festival de laRàbia Digna han estat convidadesdiferents organitzacions tant deMèxic com de fora i la CGT és unad’elles. Des d’aquestes línies,volem animar a la participació tanta l’afiliació com a simpatitzants, jaque serà una gran oportunitat perpoder conèixer altres lluites i expe-riències de diferents organitza-cions i col·lectius. Hi haurà espaiper escoltar les nostres paraules itambé per a compartir art, cultura imúsica. Els actes se celebraran enel DF, en territori zapatista i a SanCristóbal de las Casas.-Qualsevol persona que estigui in-teressada a assistir o recaptar mésinformació pot contactar amb laComissió de CGT Chiapas:info@cgtchiapas.orgwww.cgtchiapas.org-La convocatòria íntegra la troba-reu al web Enlace Zapatista:enlacezapatista.ezln.org.mx/la-otra-campana/993/

Plataforma Aturem la GuerraA principis d’octubre, una trobadaamb més de 100 representants dediferents moviments europeus an-tiguerra, pacifistes i d’acció direc -ta, a Stuttgart, Alemanya, va ini-ciar una campanya contral’OTAN.

Aquesta aliança bèl·lica celebra-rà el seu 60 aniversari en la seu delParlament Europeu, Estrasburg, aprincipis d’abril de 2009.Sobren motius per a rebutjar a l’O -

TAN. Les seves "intervencionshumanitàries" a tot el planeta —com la sagnant ocupació d’Afga -nistan— i la seva ampliació fins ales mateixes fronteres de Rússiafan del món un lloc més perillós.I és una obscenitat que els païsosde l’OTAN siguin responsablesdel 75% de l’enorme despesa mili -tar mundial.

La nova campanya pretén esten-dre’s per tota Europa, per tal d’or -ganitzar una protesta massiva da-vant la cimera de l’OTAN.

Les propostes consensuades enl’assemblea —amb un ambientmolt unitari— inclouen una con -tracimera del 2 al 5 d’abril; ac -cions de desobediència civil el 3d’abril; i una gran manifestació,amb l’objectiu de bloquejar Es -trasburg, el dissabte, 4 d’abril.

Representa tot un repte per alsmoviments, però també una valuo-sa oportunitat.

La massiva protesta contra elG8 a Gènova, en 2001, va animarel moviment anticapitalista de tota

Europa. En unir els temes del mili-tarisme i les prioritats socials,aquesta mobilització podria actuaravui com a aglutinant dels movi-ments socials europeus davant laguerra i la crisi.

Així que, començant el 22-29 denovembre amb la campanya per laretirada de les tropes espanyolesd’Afganistan, i fins a abril de2009, hem d’incorporar en la nos -tra agenda de treball l’oposició al’OTAN i la crida: totes i tots a Es -trasburg!

Mobilitzacions del 2 al 5 d’abril de 2009 contra el 60è aniversari de l’organització militar

Arrenca la campanya europea contra l’OTAN

SOCIALDel 2 al 4 d’octubre, Terrassa va acollir lesjornades antirepressives de la CGT, un espaiper debatre, aprendre i proposar l’autodefensa

Aturem d’uncop ja la violènciamasclista contrales dones

Davant la repressió:difusió i solidaritatDona i pauToni Álvarez, AssembleaAntimilitarista de CatalunyaÉs coneguda la relació entredona, pacifisme i guerra. La

dona pateix de forma múltiple elsefectes de les guerres, siguin debaixa o alta intensitat, preventiva,pel petroli o per la “jeta”. Tant és,les guerres, guerres són, sobretotper qui les pateix. Aquest múltiplepatiment ha possibilitat que es pen-ses que pel sol fet ser dona, aquestatindria una visió pacifista i antimi-litarista del món i de les coses. I ésque a la vida d’una caserna no hihavia lloc per a una dona.

Si la presència de la CarmenChacon al front del ministeri de laguerra ha suposat la visualitzaciód’un fet poc corrent fins ara, nohauríem d’oblidar que enguany secelebra els vigèsim aniversari de laincorporació de la dona a l’exèrcitespanyol.

Ens pot resultar estrany el silencii complicitat, sobretot mediàtica,envers a aquesta ruptura del binomihistòric: dona i pau. Però el que hafet el poder, amb totes les seves lle-tres, ha sigut apropiar-se d’aquestbinomi, no per canviar-lo de nom itítol sinó per buidar-lo de continguti omplir-lo de metralla i soldats. Ésuna vella aspiració psudo-demo-cràtica, fer creure que els exèrcits,i els governs que els manen volenla pau. Ara, en una mena de joc demans, han posat la pau en el minis-teri de la guerra i una dona fa la de-fensa d’aquest oxímoron.

El fenomen no és nou. A l’any1960, Sirimavo Bandaranaike vaser la primera ministra de defensad’un país, a Sri Lanka, des de lla -vors i fins arribar a la Chacón, 52dones més han fet de ministres dela guerra, algunes amb noms tantpacifistes com Indira Ghandi a laIndia. A dia d’avui, 12 dones arreudel món fan aquesta tasca, quasitotes elles “d’esquerres” i algunesfins i tot torturades pels seus, ara,subordinats. Paradoxes de la demo-cràcia: avanç o parany.

El que me resulta més curiós noes que una dona accepti aquest càr-rec, ser dona (o home) no implicatenir els valors socials i morals es-tereotipats que se’ns adjudiquenper la nostra condició sexuada, perexemple el sol fet de ser dona not’habilita per ser més sensible otendre. És el reforç del perfil políticque es vol oferir del càrrec: el de lapau i la mediació, ja que la “jefa”és una dona i es vol aprofitar la his-tòria de la dona com a subjecte so-cial i perdedora de les guerres, perdonar veracitat a una fal·làcia i unaestafa, com és el caràcter humani-tari de les guerres i els exèrcits.

Catalunya. Desembre de 200818

BALA PERDUDA

Secretària d'Acció Social ComitèConfederal CGTAmb l'assistència de mili-tants de Catalunya, PaísValenciá, Madrid, Aragó, i

Castella-Lleó es van desenvolupar,del 2 al 4 d'octubre en els locals deCGT de Terrassa, les segones Jor-nades Antirepressives de la CGT.En un ambient distès i favorable ala reflexió i al debat col·lectius vantenir lloc unes denses i fructíferesjornades de treball, gràcies al bonfer de la CGT amfitriona.

Convidats destacats d'aquestesjornades van ser Laura Riera, a tra-vés d'una emotiva carta que va en-viar a CGT Terrassa amb motiu deles jornades; Franki (pres per reti-rar una bandera espanyola de l'A-juntament i en tercer grau amb san-cions en aquests moments) que vaexposar el cas de l'ocupació deKork 3, el judici de la qual absoltots els encausat en el desallotja-ment que va tenir lloc ja fa 9 anys;Cristina amb el seu testimoniatgeen la vaga de neteges del Metro deMadrid; dos companys conductorsd'Autobusos de TMB, que van ex-posar la vaga, els intents de crimi-nalitzar-la i el suport ciutadà rebut;els responsables de la pàgina webKaosenlared i de la publicació“Catalunya” van explicar les sevesexperiències d'autogestió enaquests dos mitjans alternatius decomunicació així com els proble-mes que això comporta; i, final-ment, la gent de Baladre delcol·lectiu del Parke de Valènciaens van exposar el seu dia a diaamb l'exclusió social, amb la re-pressió quotidiana que es manifes-

ta en què el que abans suposavauna multa ara significa anar direc-tament a la presó.

A tots i totes va quedar clar queel principal objectiu de la repressióés trencar la solidaritat dintre delgrup social que s'enfronta al poderd'una manera o altre, pretenent aï-llar les respostes i generar frac-cions en el col·lectiu i en el teixitsocial. La repressió és bàsicamentuna font generadora de por, por ala presó, por a perdre el treball,…ila por contagia altres activistes im-plicats perquè deixin les seves ac-cions. La repressió apareix com aresposta institucional a les accionsde denúncia, difusió, desobedièn-cia o sabotatge a algun aspecte re-llevant del sistema dominant. Enmolts casos, la repressió significaque hi ha dissidència efectiva, que

s'estan fent petites o grans cosesper a canviar la societat en la qualvivim. D'altra banda, la impunitatamb què les forces repressives ac-tuen moltes vegades contra els mo-viment socials és una tàctica calcu-lada per normalitzar la repressió,interioritzar-la i assumir-la com ainevitable, generant sentimentd'impotència i desmoralització,que comporten no iniciar les opor-tunes denúncies.

Es va presentar i va debatre l'es-borrany de la Guia Antirepresivade CGT, donant-se el termini d'unmes per a aportacions i suggeri-ments, amb la finalitat de publicar-la i difondre-la el més àmpliamentpossible.

Les línies d'actuació que es vansuggerir passen per obrir tres frontscoordinats: el formatiu i teòric, el

de suport jurídic i el front d'orga-nització de la solidaritat efectiva.Per a això, es van apuntar els se-güents aspectes a desenvolupar:

-Crear una coordinadora confe-deral enfront de la repressió.

-Promoure la formació tant ideo-lògica i jurídica com pràctica, ipromoure tallers de “resiliencia”(capacitat per a tornar a ser un ma-teix després d'un procés repressiu).

-Dotar de regles àgils i transpa-rents a les caixes de resistència.

-Buscar fórmules per a enfron-tar-se a les Penes Multa.

-Garantir contactes i equipsd'advocats penalistes.

-Fer difusió i sensibilització in-terna, visibilizant la repressió tantsocial com sindical que es pro-dueix, així com promoure xarxesde suport mutu i solidaritat.

Mariona Parra

En plenes vacances d’estiu enels centres educatius, el De-

partament d’Educació va aprovarla nova reforma del batxillerat. Undels canvis que es donen a partir dela introducció d’aquesta reforma ésen relació a l’assignatura de Filo -sofia. A partir d’ara, l’haurem d’a -nomenar Filosofia i Ciutadania. Iés que des d’un temps ençà el con -cepte de ciutadania està de moda iha anat prenent força a causa de laseva neutralitat: amaga les diferèn-cies socials, econòmiques i políti-ques que es donen a casa nostra i

ens posa a tots i totes en un terrenyd’igualtat. I és precisament d’aixòdel que es tracta, cal deixar clarque per sobre de les mil diferènciesque hi ha entre nosaltres el quecompta és que som persones ambels mateixos drets i deures. D’a -questa manera és tan ciutadà l’es -peculador que s’ha fet ric com elque té una hipoteca de 40 anys, elque es passa dotze hores treballantper un sou miserable i aquell queviu a costa dels altres,...

Així doncs, l’escola -que hauriad’anar més enllà dels tòpics- resul -ta que el que fa és perpetuar-los. Ien comptes de conscienciar i de-

nunciar que, en realitat, hi ha ciuta-dans de primera i ciutadans de se-gona, educa per fomentar la idiote-sa i la ceguesa col·lectiva. Peròencara podem anar més enllà.

El passat mes de juny passat, elParlament Europeu aprovava unanova directiva europea en temesd’immigració coneguda com a Di -rectiva de la Vergonya. Aquestadirectiva permet, entre d’altrescoses, l’internament d’immigrantsper un període que pot anar entreels 6 i els 18 mesos en CIE (Cen-tres d’Internament per a Estran -gers) només pel fet de no tenir pa-pers. Per tant, aquests immigrantsni tan sols cal que hagin d’havercomès cap delicte per ser arrestats itancats en aquests centres que a la

pràctica no deixen de ser presons.Encara més, la mateixa normativadiu que podran ser fins i tot depor-tats a tercers països. Només cal queaquests països tinguin “estructurad’acollida”, un eufemisme que potvoler dir centre d’internament opresó. Tot això és vàlid també perals menors d’edat. D’aquesta ma -nera, les persones passen a ser trac-tades com a mercaderies que enèpoca de crisi ens sobren i per tantens hem de treure de sobre.

Avui en dia i a casa nostra, mal-grat el que ensenyem a les escolesels que ens dediquem a la filosofia,els immigrants sense papers no sónciutadans de segona, no són ni tansols ciutadans de tercera. Senzilla-ment no són ciutadans.

OPINIÓ: Ciutadans

Catalunya. Desembre de 2008 19

SOCIAL

No ens farancreure!

Pep Cara (Berga)

Mentre escric això, els com-panys Pablo i Martín de la

CNT (carrer Joaquim Costa) estanpresos per negar-se a pagar unapena multa. Passaran cinc dies a lapresó per no pagar els 50 euros dela multa, a part de gairebé un dia ala comissaria, aquest primer deregal. El delicte? Durant una mani-festació, negar-se a donar als Mos-sos una bandera del sindicat, fetque va suposar que fossin colpe-jats, acusats de resistència i clar:multats. Aquests casos comencen aser força habituals i són un delsmitjans per a la persecució de ladissidència. Repressió política através de l’ofegament econòmic in -dividual i/o col·lectiu. En una deles manifestacions de protesta peltancament d’aquests dos companysvam estar totalment segrestades perun exagerat dispositiu de Mossosd’Esquadra. Un dispositiu quemuntar-lo costava més de centeuros, sens dubte, i que pagava elconjunt de la societat, també elsque patim la repressió. Mossos d’a -quells del Saura, que en aquellsmoments estava amb la crosta au-toritària comunista del seu partit aSabadell, al seu congrés. I això éspart essencial de la democràcia.Doncs a mi aquest sistema —siguii es digui democràcia o no— nom’interessa el més mínim.

He vist unes imatges dels mos-sos d’Iniciativa carregant contracompanys estudiants, avui encaratancats a les facultats. Fa uns dieses manifestaven els professors,amb un paper destacat de la CGT iaquests dies també ho fan els jardi-ners de Sant Just (CNT-AIT). I jaestà en marxa la campanya d’en -guany per recordar l’assassinat dePedro Álvarez a mans d’un policia(recordeu: el 15 de desembre a les20h a plaça Universitat).

A manis, assemblees i altres his-tòries et sols trobar molta gent re-petida, persones polimilitants o quefan moltes coses —digueu-li comvulgueu—, gent compromesa, al -gunes de les quals són realment in-combustibles, que vol dir que no escremen, i mira que de motius noens en falten.

Just gent com aquesta són elMartín o el Pablo, gent que sent lajustícia social i actua, des de faanys, en conseqüència. Un exem-ple per a totes.

Per tot plegat, les persones queno aspirem ni a amortir els efectesdel capitalisme ni a crear-ne a dinsun gueto la mar de mono on sobre-viure més o menys a gust; segui-rem lluitant contra totes les autori-tats, cadascú com se senti millor i,de tant en tant, totes juntes sivolem.

Salut i liquidació social!

SALUT I ANARQUISMESConsolidació de la Xarxapels Drets dels Immigrants

REDI (www.fferine.org/redi)

Durant els dies 12 i 13 de se-tembre, es va celebrar aRivas, Madrid, la IV As-

semblea Estatal de la Xarxa Estatalpels Drets dels Immigrants(REDI), que agrupa a més d'uncentenar d'organitzacions de dife-rents punts de l'Estat espanyol. LaIV Assemblea de la REDI va con-tar amb la presència de més de 80delegats i membres d'organitza-cions per la defensa dels drets delsimmigrants de Màlaga, Sevilla, Al-meria, Granada, València, Madrid,Barcelona, Terrassa, Cornellà,Burgos, Pamplona, País Basc,Múrcia, Saragossa, etc. A més, vahaver-hi la presència de companysi companyes d'organitzacions deFrança, Holanda, Itàlia i Anglate-rra.

Els assistents vam compartir l'a-nàlisi de la duríssima situació queestan travessant els i les treballado-res immigrades tant a l’Estat es -panyol com a Europa davant l'ac-tual situació de crisi econòmica,l'aprovació de mesures repressivesi seguritàries en matèria de políti-ques migratòries i la consolidacióde discursos i pràctiques de racis-me institucional i social que traves-sen a la classe política europea(tant als governs de la dreta comals governs de tall socialdemòcratacom l'espanyol), als mitjans de co-municació i que tristament estanpenetrant entre els sectors popularsdels treballadors autòctons.

En aquest context i davant lapassivitat mostrada per les gransorganitzacions sindicals per defen-sar els nostres drets i l'atomització idispersió de les organitzacionsd'immigrants i proimmigrants, re-sulta fonamental consolidar laREDI com a espai de coordinació,mobilització, intercanvi d'informa-ció i suport mutu, un espai obert iparticipatiu però que responguiamb la màxima contundència da-

vant l'explotació, marginació, cri-minalització i repressió que estempatint els i les treballadores immi-grades.

En l'últim any, la REDI s'ha con-solidat com el principal espai decoordinació a nivell estatal per a ladefensa dels drets dels immigrants.Hem estat capaços de manteniruna fluïda comunicació sobre lesnostres realitats de treball local,hem amplificat les lluites que s'handesenvolupat en els diferents terri-toris, hem respost amb celeritat icontundència davant les duríssi-mes mesures aprovaves pel parla-ment Europeu i el Govern Espan-yol en matèria d'immigració i hemprotagonitzat les principals mobi-litzacions que s'han desenvolupaten l'Estat espanyol pels drets delsimmigrants i hem caminat al costatdels treballadors autòctons i elsmoviments socials en les lluitescontra la precarització i per la de-manda de drets socials i laboralsper a tots.

El 23 de febrer de 2008, desen-volupem la Jornada Estatal pelsDrets dels Immigrants amb la pre-sència de més de 10.000 personesa Barcelona, Sevilla, Madrid, Va-lència i Canàries. El 1r de maig, laREDI va participar de forma activaen les convocatòries realitzadespels sindicats de base i els movi-ments socials garantint una impor-tant presència d'immigrants. El 21de juny, vam convocar concentra-cions i mobilitzacions contra la Di-rectiva Europea de la Vergonya aMàlaga, Madrid, Barcelona, Va-lència, etc. En el marc del FòrumSocial Mundial de les Migracions,celebrat del 11 al 14 de setembre aRivas, Madrid, la REDI va impul-sar la manifestació final i hi va par-ticipar amb una columna de gaire-bé 1.000 persones. Lesorganitzacions membres de laREDI han estat presents, al seutorn, en importants lluites quotidia-nes pels drets dels immigrants ihem impulsat i consolidat proces-

sos d'autoorganització d'immi-grants en diferents punts de l'Estatespanyol.

La REDI es consolida com unespai viu, necessari i important enla lluita pels drets dels immigrantsdavant la difícil situació que estemtravessant a nivell estatal i euro-peu. La REDI és un espai obert decoordinació entre organitzacionsd'immigrants, moviments socials isindicals que funciona de formaparticipativa i assembleària.

En la IV Assemblea Estatal de laREDI arribem a importants acordsper a millorar qüestions organitza-tives:

-La REDI assumeix com A do-cuments de base i programàtics elmanifest estatal pels drets dels im-migrants i les 12 mesures urgentsper la dignitat dels immigrants.

-La REDI basarà el seu funcio-nament intern i la seva forma orga-nitzativa en l'establert en el docu-ment “Principis d’actuació iorganització de la Xarxa Estatalpels Drets dels Immigrants(REDI)”.

Es ratifica la vocació de la REDIde situar-se com un espai obertcapaç d'agregar de forma perma-nent a noves organitzacions teninten compte el següent:

-La determinació per part de lesorganitzacions de la REDI de pro-piciar per la base un procés d'as-semblees amb treballadors i treba-lladores immigrants, propiciantprocessos d'autoorganització i ce-lebrant reunions amb associacionsd'immigrants i moviments socialsperquè se sumin a l'espai de laREDI.

-La REDI funcionarà a nivell te-rritorial no com un col·lectiu sinócom un espai ampli de coordinacióentre col·lectius, organitzacions,xarxes i iniciatives vinculades a lalluita pels drets dels immigrants.Això suposa que a cada territorifem l'esforç necessari per garantirl'obertura i tinguem la vocaciód'incloure (sempre d'acord als prin-

cipis i els documents base) aaquells espais organitzatius quecomparteixin la nostra vocació deconstruir un espai comú de coordi-nació i treball pels drets dels immi-grants.

-La REDI treballarà en la cons-trucció de ponts i creació de xarxesi iniciatives conjuntes amb les or-ganitzacions sindicals i movimentssocials que lluiten contra la preca-rització i per la defensa dels dretslaborals i socials per a tots.

El desafiament de la REDI passaper la determinació de combinar deforma efectiva la màxima demo-cràcia interna i capacitat d'inclusióde noves organitzacions, xarxes iiniciatives amb la capacitat deconstruir una organització sòlida,efectiva i pragmàtica d'acord a l'ac-tual conjuntura marcada per la ne-cessitat de donar resposta de formaunitària i conjunta als atropella-ments que estem vivint. Parlemd'una organització en xarxa, ober-ta, flexible i al seu torn efectivaque construeixi un comú que noanul·li ni homogenitzi les diferèn-cies. Som organitzacions diferentsque compartim importants puntscomuns i estem bé coordinats i or-ganitzats.Properes convocatòries

-18 de desembre de 2008. Jornadade Mobilització Descentralitzadapels Drets dels Immigrants en elmarc del Dia Internacional de l'Im-migrant. Manifestacions, concen-tracions i actes en diferents ciutatsde l'Estat espanyol i Europa. Elslemes de la REDI seran: “Retiradade la Directiva Europea de la Ver-gonya”, “Tancament immediatdels Centres d'Internament per aEstrangers”, “Contra la precarietati la Directiva de 65 hores: drets pera totes i tots”.

-27, 28 i 29 de març de 2009 aBarcelona: Trobada Europea pelsDrets dels Immigrants i V Assem-blea Estatal de la REDI.

Catalunya. Desembre de 200820

OPINIÓ-SOCIAL

Secretaria de la Dona de la CGT En la nostra societat, patriarcal i ca-pitalista, les dones sofrim violènciadiàriament. Existeix una violènciaestructural contra les dones malgrattots els avenços i malgrat la "igual-tat" pretesa que "gaudim" de donesi homes. La seva expressió més fe-rotge, encara que no l’única, és lamort. En aquest país continuen mo-rint una mitjana de 70 dones al’any. Qüestionar el patriarcat ésuna responsabilitat de tots i totes.

La llei orgànica 1/2004 de 28 denovembre, de Mesures de ProteccióIntegral contra la Violència de Gè-nere, va sorgir com a mesura deses-perada davant una situació d’emer -gència. Pretenia acabar amb laviolència contra les dones, encaraque des d’un plantejament protec -cionista i asistencialista. Farà ja 4anys que es va aprovar, moment enquè ja desconfiàvem del paper del’Estat de Dret com a agent regula -dor de les nostres llibertats, ja queexigia, a canvi de drets, el condicio-nament a regles innegociables.

Després d’aquests anys podemafirmar que poques coses han can-viat. En el general, el fet que ladona hagi guanyat espai en l’àmbitpúblic no ha esquerdat el model:societat heteronormativa i nuclifa-miliar jeràrquica, amb una estructu-ra econòmica capitalista que atorgavalor només a l’esfera pública;mentre aquesta es troba sustentadaper la funció domèstica i el treballi/o feina de cures que continuenportant a terme les dones. En lagran majoria dels casos de formagratuïta i invisible.

Des de la CGT veiem necessàriauna crítica a la situació que conti-nuem vivint les dones, provocadaper la desigualtat i la discriminacióestructural per motius de gènere,que la llei integral contra la violèn-cia masclista no ha vingut a solu-cionar en aquells casos en els qualses manifesta de manera més cruel.

Volem enunciar i denunciar lesprincipals dificultats amb la que estroben les dones que sol.liciten pro-tecció davant les agressions mas-clistes en l’àmbit familiar. Són lessegüents:-Falta d’autonomia de les dones,que es veuen embolicades en mol-tes ocasions en una voràgine admi-nistrativa que decideix contínua-ment per elles, no sent escoltades nipodent prendre decisions pròpies,estant dissenyat l’itinerari indepen -dentment de la seva voluntat i de

les seves especials circumstàncies.- Les dones immigrants sense pa-pers compten amb la gran amenaçade la Instrucció 14/2005 de la Se-cretaria d’Estat de Seguretat delMinisteri de l’Interior. Amb l’ame -naça sempre present de l’expulsió,en el cas de que les que no tinguempermisos, mentre les que comptenamb una autorització de residència,o de residència i treball, es trobenamb les traves de la Llei d’Estran -geria, que sempre s’anteposa a laLlei Integral contra la Violència.Comprovem, així mateix, com l’ad -ministració prima com a bé jurídicla situació administrativa de la donaimmigrant, i no la vida i la integritatfísica i psíquica de la dona.-Grans diferències a nivell geogrà-fic, ja que l’aplicació del suport so -cial recollit per la llei com un dretdepèn en gran manera de les admi-nistracions locals, provocant gransdiferències a nivell geogràfic. Su-

peditats a les decisions polítiquesdel territori, existeixen autonomieson els recursos són més aviat escas-sos, faltant una homologació realen els serveis d’atenció tal com es -tableix la llei.- Dificultat d’exercir els drets labo -rals recollits en la Llei 1/2004, alseu capítol 2. És a dir, els canvisd’horaris, canvis de centre de tre -ball, les absències i les faltes depuntualitat justificades, etc. a causade la precarietat laboral de les afec-tades (ocupacions precàries, mitgesjornades, economia submergida)sent la conseqüència més freqüentl’acomiadament.- Ajuts econòmics d’autèntica mi -sèria, les destinades a les dones quesofreixen violència i no aconse-gueixen treballar remuneradament.La Renda Activa d’Inserció i Ajudaal pagament únic, aplicable en elprimer cas és de 407 euros, any2008. I quan parlem de les segones

els requisits per al seu cobramentsón molt restrictius.- Respecte a les Cases d’Acollida,la llei recull l’adaptació de les ac -tuals per convertir-se en centres derecuperació integral, que garantei-xin teràpia psicològica, seguimentlegal, suport social i educatiu; peròla realitat és bé diferent. En el fun-cionament i coordinació d’aquestrecurs hi ha una gran dispersió i di-versitat. No hi ha un criteri comú iconsensuat que garanteixi la quali-tat i eficàcia del servei. Moltescases d’acollida ofereixen la sevagestió a empreses de serveis quecontracten professionals sense ex-periència, amb unes condicions detreball inestables i mal remunera-des. Moltes són gestionades per as-sociacions de dones de caràcterconservador, assistencial i religiós,desvirtuant-se en massa ocasions elpaper que han d’exercir.-Repercussió de la violència pa-

triarcal a la resta de la família, nonomés a les dones, sent especial-ment vulnerables les i els menors,sense comptar amb una proteccióefectiva davant la situació queviuen.-Incompliment de la disposició res-pecte a implantar l’assignatura obli -gatòria "Educació per a la igualtat icontra la violència de gènere", quefigura en la llei que denunciem. Nosolament no s’ha creat, sinó que noes destina ni un sol euro en l’educa -ció igualitària, una educació quepromogui l’autonomia de les donesen el plànol personal, laboral i eco-nòmic, buscant la distribució derols, públics i privats. També és ur-gent i necessari abordar l’educacióamorosa i sexual, analitzant comconstruïm els vincles amorosos.

La realitat, per tant, ens mostraque la tasca legislativa, amb ser im-portant, no és suficient per resoldreels problemes que ens assetgen.Continuen sent habituals les situa-cions que afecten a dones que hansofert violència en l’àmbit domès -tic, trobant-se desprotegides i senserecursos, malgrat les responsabili-tats familiars que han d’afrontar ique acaben veient-se embocadesinevitablement a sofrir penúriespersonals i l’exclusió social.

Per a nosaltres, les dones queconformem la CGT, parlar d’eradi -car la violència contra les dones,suposaria la deconstrucció de tot unimaginari simbòlic que conforma larealitat desigual en la vivim.

Aquesta tasca correspon a tots i atotes les que pertanyem a la socie-tat. No podem pensar a delegar totala responsabilitat i les atribucionsen un Estat patriarcal i capitalista.

D’una banda, les nostres estratè -gies de lluita, d’autoorganització iautodeterminació com a dones, nopoden ser obviades per les institu-cions. Volem ser dones lliures, for-tes, autònomes, que usin totes lesseves capacitats per defensar-se,reivindicant l’autodefensa feminis -ta sense esperar que vingui a salvar-nos l’Estat, que perpetua i garanteixun sistema patriarcal.

I d’altra banda, cal exigir-li aaquest mateix Estat que no sol assu-meixi els discursos dels movimentsfeministes, sinó que assumeixi elsseus continguts. I que ho faci ambprou recursos i seriositat. Nomésd’aquesta manera es podrà dirsense mentir, que s’està actuant enla protecció i prevenció de la vio-lència masclista.

Davant la violència masclista…Autodefensa feminista!!!25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència de Gènere

Catalunya. Desembre de 2008 21

OPINIÓ

Coordinació de SeccionsSindicals d’AdministracióPública Local de Catalunya deCGT

Malgrat que els nostres polítics go-vernants han trigat a reconèixer lasituació de la crisi, tots ells, ja si-guin d’un color o altre, s’han apun -tat ràpidament a aplicar mesurespressupostàries restrictives queempitjoren les condicions laboralsdel personal al servei de l’adminis -tració i tenen un impacte directe enla qualitat dels serveis públics. Enels últims anys, obsessionats pertancar els pressupostos municipalsamb dèficit 0, l’administració pú -blica ha oblidat que la seva finalitatés donar un servei de qualitat alsseus ciutadans, emprant una visiónetament neoliberal d’acord a lestendències de l’Europa del capital.

Entenem que en temps de crisi,l’administració local ha de fomen -tar l’ocupació pública i mantenirels drets laborals dels empleats mu-nicipals. Els equips de govern mu-nicipals apliquen polítiques labo-rals i socials que beneficien alspropis partits polítics i als sectorsempresarials afins que els donensuport i financen les seves campan-yes; en definitiva practiquen el“clientelisme” polític que garan -teix la continuïtat en el càrrec. Noimporta el ciutadà, sinó mantenir la“poltrona” amb un sou milionari.El municipalisme democràtic deixapas a la partidocracia.

Què està passant en l’adminis -tració local?1. S’adapten les estructures orgàni -ques en funció dels càrrecs a nome-nar i no de les necessitats de la ciu-tadania.2. Hi ha un excés de càrrecs deconfiança amb funcions i sous d’altdirectiu en l’administració, obviantels principis constitucionals d’i -gualtat, mèrit, capacitat i publicitaten l’accés a la funció pública.3 “. Pelotazos” als pressupostosmunicipals per increments al vol-tant d’un 30% de salaris de políticsi càrrecs de confiança.4. S’elaboren pressupostos orien -tats a la propaganda política delpartit governant, malgastant dinerspúblics com: premsa, mòbils, die-tes, vehicles oficials, menjars, pro-tocols i inauguracions fastuoses.5. A més privatització, més preca-rietat laboral i salarial: s’externalit -zen els serveis públics, degradantla seva qualitat, adjudicant els tre-balls a empreses afins que suposenun cost major en la prestació delservei i empitjora les condicions detreball del personal contractat.6. La gestió pública del sector pri-vat implica, evidentment, no donar

un servei social sinó buscar un be-nefici a costa de les condicions la-borals dels seus treballadors. S’a -plica la directiva Bolkestein,“patente de corso”, per a desmun -tar el que encara queda del sectorpúblic amb la col·laboració delpoder polític7. Es paralitza la negociaciócol·lectiva amb l’excusa de la crisi.L’estratègia dels ajuntaments és es -cudar-se en l’assessorament tècnicde la Diputació. Aquest assessora-ment, políticament interessat en larecerca d’un conveni únic i a labaixa va en contra dels interessosdels/les treballadors/es de l’admi -nistració. Aquest model de conveniúnic només beneficia als sindicatsburocratitzats i alineats als partitspolítics en detriment de la legítimarepresentació sindical local. Con-veni únic=Sindicat únic?Quines són les conseqüènciesd’aquestes polítiques munici -pals?

1. Després de 30 anys de municipa-lisme “democràtic” encara prevall’objectiu electoralista del partitgovernant per sobre de les necessi-tats reals dels ciutadans.2. Es genera ocupació pública “adit” i partidista, vetant a la ciutada -nia, especialment als joves, la pos-sibilitat d’accedir a un lloc de tre -ball públic.3. Els funcionaris accedeixen a lafunció pública mitjançant proces-sos selectius i amb retribucionsfruit de la negociació col·lectiva.La "casta" privilegiada de càrrecsde confiança, que exerceixen l’altaDirecció dels serveis municipals,accedeix per la seva fidelitat políti-ca i no per la seva professionalitat.

Se’ls assignen grans sous, adjudi -cats arbitràriament pel polític detorn. Aquesta situació degrada elsserveis públics.4. Una gran part dels fons públics,que paguem entre tots, es malgas-ten sense control sindical ni socialen detriment de les despeses so-cials.5. L’externalització i la gestió indi -recta precaritza el treball i té comconseqüències immediates:-Prestamisme laboral: utilitzaciód’espais i materials públics per per -sones alienes a l’administracióDobles escales salarials-Jornades laborals amb “flexibilitathorària” imposada que fan impos -sible la conciliació de la vida labo-ral i familiar-Generació de milers d’hores extraque correspondrien a llocs de tre-ball públic amb jornades senceres.L’administració no genera ocupa -ció pública.-Increment de la sinistralitat labo-ral per la falta de vigilància en laprevenció dels riscos laborals.Propostes de la CGT davant lacrisi

1. Prou de nepotisme democràtic.No als nomenaments a dit i sí al’accés transparent a la funció pú -blica.2. Elaborar pressupostos socialsenfront de pressupostos de l’interèsdel capital, que atenguin a les ne-cessitats dels ciutadans i mantin-guin els drets laborals del personalde l’administració amb la finalitatde donar un servei públic de quali-tat.3. Limitar el nombre i reduir els sa-laris d’assessors, directius, càrrecsde confiança i polítics. Sí a salaris

dignes per a tots, no a l’enriqui -ment a través del càrrec públic.4. Más transparència en la gestiódels pressupostos municipals i deles empreses depenents.5. Que les polítiques municipals dePromoció econòmica fomentin l’o -cupació local en lloc de l’ocupaciópartidista.6. Racionalitzar les hores extres ifomentar l’ocupació pública d’a -quelles que són estructurals.7. Potenciar i desencallar la nego-ciació col·lectiva sobre la base de:-Aconseguir salaris dignes que ga-ranteixin el poder adquisitiu delpersonal de l’administració, teninten compte la manipulació políticade l’IPC real (gas, electricitat iaigua han pujat per sobre del 10%,productes bàsics, etc.)-Aplicar polítiques d’incrementssalarials que garanteixin l’equitatretributiva i anar reduint el ventallsalarial.-Garantir la participació sindical enla confecció de les plantilles i ofer-ta pública que garanteixi la dotaciócorrecta d’efectius en tots els ser -veis municipals.-Aconseguir i mantenir les 35hores de jornada laboral acabantamb la flexibilització i borses horà-ries en defensa de la creació d’ocu -pació i de la conciliació de la vidalaboral i familiar.Garantir i fomentar la promoció

interna atenent als principis d’i -gualtat, mèrit, capacitat i publicitat.Fomentar la jubilació parcial mit-

jançant la contractació de relleu,per a fomentar l’ocupació.Defensem els serveis públics per-què

-L’àmbit públic busca la protecciósocial i la redistribució de la rique-sa de forma col·lectiva mentre queel privat busca la rendibilitat, l’efi -càcia i la competitivitat des de l’in -terès individualista.-L’àmbit públic ha de garantir lajustícia, la igualtat i la solidaritat.En l’àmbit privat no hi ha redistri -bució social i sí explotació laboral.-Privatitzar un servei públic signi-fica reconèixer el fracàs dels quegestionen l’administració pública,que són els polítics. Per això fanfalta directius professionals i nopolítics fidelitzats.-No acceptem la gestió indirectadels serveis públics, és a dir, ser-veis de titulació municipal d’exe -cució privada.

Reclamem la municipalitzaciódels serveis públics privatitzatsamb l’objectiu de fomentar l’ocu -pació de qualitat i la millora delsserveis públics que rep la ciutada-nia.

Administració local: crisi, per a qui?CEOE, CCOO i UGT

demanen que es rellancil'energia nuclear

El sindicalismeinstitucionalreafirma el seuposicionamentpro-nuclearLa patronal CEOE i els sindicatsCCOO i UGT han coincidit el di-lluns 17 de novembre a demanarque es reobri el debat sobre l'ener-gia nuclear i a considerar queaquesta font és necessària per a ga-rantir el subministrament a l'Estatespanyol. En unes jornades sobreenergia organitzades per la Asocia-ción para el Progreso de la Direc-ción (APD), el president de laCEOE, Gerardo Díaz Ferrán, ha in-sistit a obrir un debat nacional i aarribar a un pacte d'Estat que per-meti realitzar les inversions neces-sàries per a impulsar les nuclears,de manera que Espanya no "renun-ciï" a participar en la revitalitzaciód'aquesta font energètica a Europa."Aprofito aquesta tribuna per a de-manar aquest debat amb tots elsagents socials i partits polítics per aarribar a un pacte d'Estat perma-nent" que permeti escometre inver-sions i "prendre decisions en untermini raonablement curt". "Si noactuem ràpidament, no seran possi-bles aquestes inversions i es com-prometrà el futur del sector energè-tic espanyol".

Per la seva banda, el secretari ge-neral d'UGT, Cándido Méndez, vaadvocar per "retrobar el paper del'energia nuclear". "Caldria discutirsobre la revisió de la moratòria nu-clear i la modernització de les ins-tal·lacions", va apuntar. Així ma-teix, Méndez va instar a no ser"hipòcrites" ja que, el reforç de lainterconnexió amb França, al cap ia la fi, proporcionarà a Espanyaenergia elèctrica d'origen atòmic."És cert que els incidents tècnicsrecents" com els d'Ascó i Vande-llós "no facilitaran les coses". Noobstant això, va estimar precís"propiciar un debat social, rigorós itransparent vinculat a la lluita sobreel canvi climàtic" i considerant lapositiva repercussió que el rellan-çament de la nuclear tindria sobrel'ocupació qualificada.

Per CCOO, José María Fidalgo,va destacar la rellevància que elsdos principals sindicats i els empre-saris estiguin d'acord a defensaraquesta forma d'energia. Al seu ju-dici, és "il·lògic i inexplicable queels temes energètics no es conside-rin temes de primera magnitud, i síaltres que es queden petits al seucostat, com el finançament autonò-mic o el model d'Estat". Va apostarper "canviar l'opinió pública", des-favorable a la nuclear. "L'opiniópública no sorgeix de baix; es can-via des de dalt", va dir.

Vicent MartínezEls països de majoria musulmana iles comunitats islàmiques queviuen a Occident es debaten entreels diferents camins per assolir laigualtat entre l'home i la dona en uncontext hostil i de discriminació ifront a l'amenaça de l'integrisme.

"És molt difícil generalitzar sobrela situació de la dona als països demajoria musulmana. Amb tot, espot afirmar que existeix una impor-tant discriminació amb limitacionsa l'accés a l'ensenyament, al treballo a la lliure mobilitat a causa d'unaestructura familiar tradicional queencara té molt de pes", afirmaNdeye Andújar, vicepresidenta dela Junta Islàmica Catalana (JIC).

L'honor i la por són elementsclaus per mantenir el masclisme.L'honor el perd el marit i la famíliaquan la dona trenca amb la invisibi-lització, tancada a casa, a la queestà condemnada. La por és la quetenen les que volen sortir d'aquestasituació per la brutalitat de la re-pressió que s'aplicarà contra elles icontra els qui l'ajuden. "La divisióde l'espai entre homes i dones arri-ba a ser tan dura en alguns païsosque quan vas a un comerç i t'aténhome, no et mira als ulls", afirmaLídia Falcón, històrica feminista es-

panyola i una de les primeres endenunciar l'ablació del clítoris.

Evidentment, hi ha països on lasituació és millor. Ndeye Andújarposa com a exemples Malàisia,que compta amb un cert pluralismepolític, o el Marroc que és precur-sor del nou codi de família, Al Mu-dawana, un dels menys discrimina-toris d'aquests països, tot i queencara té punts negatius. Majorscomplicacions tenen les dones aAràbia Saudita, Afganistan, Pakis-tan o a l'Àfrica Negra.

"Tunis té una constitució acon-fessional, com la que tenim a Es-panya, que consagra la igualtatentre l'home i la dona i on fins i tothi ha un Institut de la Dona. Enaquesta societat tenen l'accés ga-rantit a l'educació, al treball o a viat-jar lliurement. A més, està prohibi-da la poligàmia i la dona que esdivorcie està en una situació d'i-gualtat, no com a altres països islà-mics on la institució del repudi per-met al marit tirar de casa l'esposasense cap dret i sense cap bé ma-terial", afirma Falcón. La històricafeminista també cita estats comTurquia, totalment laic des delsanys vint del segle passat, i on ladona té, en comparació, més dretso l'Iraq de Saddam Hussein, unadictadura de caire laïcista, "on la

religió tenia poc pes" i en la que lesiraquianes "podien treballar arreu".

Laic o islàmic

El gran debat dins del feminismeen els estats musulmans s'esta-bleix entre les dones laiques i lesislàmiques. Les primeres situen l'o-rigen de la discriminació en la reli-gió i "l'absoluta i asfixiant presènciaque té en molts d'aquests països",com afirma Lidia Falcón. Les reli-gioses, en canvi, creuen que éspossible reinterpretar l'Islam desd'una perspectiva d'igualtat de gè-nere.

Falcón indica que és l'Alcorà quiestableix una clara discriminacióde la dona vers l'home. "El text sa-grat dels musulmans estableix queun home es pot casar amb fins aquatre dones sempre que les aten-ga a totes de la mateixa manera. Otambé que l'home pot pegar a ladona sempre que siga una vara només gran que la distància del polzei l'índex de la mà i mai a la cara. Totaixò, al segle VIII, quan a les donesles compraven i venien com a es-claves podia suposar un avançperque posava uns límits, però araresulta totalment inadmissible", diuFalcón Per a ella el problema rauen què aquests països no separen

la seua religió de la política "el queels condemna a l'endarreriment",assenyala, "perquè és la religió laque marca la vida de la gent i laque manté el masclisme".

Per a Ndeye Andújar el feminis-me islàmic permet defendre elsdrets de la dona i seguir sent mu-sulmana, "l'adjectiu d'islàmic no ésmés que una contextualització per-que no es pot actuar igual a l'Egip-te que a Noruega". Acusa a un sec-tor del feminisme europeu de"paternalista" i pensar "que l'únicamanera d'alliberar-se és tenir va-lors occidentals". El feminisme islà-mic "és una resposta democràtica imusulmana al creixement de l'inte-grisme religiós en els anys norantaa països com Iran, Algèria, Líban,Malàisia, Nigèria o Pakistan quepretenien restaurar uns codis defamília, que regulen els drets de ladona, arrelats en una perspectivapatriarcal", afirma Abdennur Prado,president de la JIC i afegeix queestà molt relacionat amb el diàleginterreligiós i "la necessitat de rein-terpretar les religions en la moder-nitat". Aquest moviment "fa compa-tible la igualtat amb el desigmajoritari de les poblacions musul-manes de regir-se per les seuespròpies lleis", afegeix Prado.

Per a la difusió d'aquest corrent

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Dinamita de cervell

Catalunya. Desembre de 200822

> EL FARÀCRATES I POETES

Josep Maria Prous iVila

Ferran Aisa

Josep Maria Prous i Vila, nascut a Reusl’any 1901, era autodidacta i es guanya -va la vida fent de forner. De ben jove,s’afeccionà a les lletres i escriví versosa publicacions locals, féu amistat ambJoan Salvat-Papasseit i amb la seva di-vina acràcia. Prous formarà part delsmoviments d’avantguarda catalanacol·laborant a publicacions com “LaColumna de Foc”, full de subversió es -piritual (1918-1920), que era editada aReus per Salvador Torrell i Eulàlia.Entre els col·laboradors habituals hihavia Millàs-Raurell, Gabriel Alomar,Jaume Simó, Rafael Barradas, Josep M.de Sucre, Jaume Aiguader, VenturaGassol, Joaquim Folguera, Joan Salvat-Papasseit i el susdit Prous i Vila. Elpoeta pacifista fa un cant a la pau“Aurea Pax”, és el moment en què laGran Guerra que enfrontava a les gransnacions mundials acaba dient: “Ja l’ho -ra de la pau ha davallat / brunzeix con-fortadora la campana / i el sol, amb ma-jestat, / planant per sobre els camps,mut el combat / mostra el triomf de laconsciencia humana. (...)”. Josep MariaProus i Vila fou autor de diversos llibresde poemes com “La lluna dins el llac”(1924); i del dietari “Quatre gotes desang”, que recull la seva experiència desoldat obligatori a la guerra d’Àfrica.Prous viu en primera persona les bata-lles contra les kabiles del Rif el 1921,l’any del “desastre d’Annual”, un verita -ble escorxador on van a parar els jovessoldats espanyols. Per sort, hi sobreviui al seu retorn d’Àfrica es traslladà aviure a Barcelona, manifestant-se jaaleshores catalanista, idea que ja noabandonarà mai més. El seu amor a laterra el conjugarà plenament amb lesseves idees socials. Durant la dictadurade Primo de Rivera, serà empresonat.Josep M. Prous fou un poeta que sin-cronitzà ràpidament amb l’esperit revo -lucionari, i, durant la guerra civil partici-parà activament en el combat poèticcontra el feixisme. Col·laborà assídua-ment en els recitals poètics organitzatspel Grup Literari Oasis o l’Agrupaciód’Escriptors. Els poetes omplen tea -tres, ateneus, casals, casernes, hospi-tals, trinxeres..., entre els quals desta-quen Pere Quart, Agustí Bartra, GimenoNavarro i Josep M. Prous i Vila, que pu-blica “Poemes de la Revolució” (Forja,Barcelona, 1937). Prous i Vila serà undels poetes revolucionaris catalansmés compromesos en la causa delpoble, a “Mirador” en va deixar escritsuns quants poemes, el 21 de gener de1937 publica “Reconeixement a Ma -drid”: “(...) Madrid / Tu has encès l’es -trella roja de la Llibertat / amb la tevapròpia sang / amb la sang dels teus in-fants assassinats / amb la sang de lesdones / i dels vells”.

El poeta, acabada la guerra,s’exilia aFrança on va publicar diversos poemesa la premsa de l’exili. Prous i Vila vamorir a Perpinyà, a la Catalunya delNord l’any 1978.

DONES MUSULMANES A CATALUNYA

Els camins de la igualtat

El debat feminista en els països islàmics passa pel debat sobre si l’Islam pot ser feminista o, ben al contrari, el feminisme ha d’enfrontar-se a l’islamisme.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Desembre de 2008 23

de pensament "la JIC ha organitzata Barcelona els dos primers Con-gressos Internacionals de Feminis-me Islàmic per visibilitzar-ho, so-bretot a Europa on només esconeixia la versió laica del movi-ment", diu Ndeye Andújar. Al pri-mer, a 2006, es va donar base teò-rica al moviment. Al segon,celebrat durant de pensament "laJIC ha organitzat a Barcelona elsdos primers Congressos Interna-cionals de Feminisme Islàmic pervisibilitzar-ho, sobretot a Europa onnomés es coneixia la versió laicadel moviment", diu Ndeye Andújar.Al primer, a 2006, es va donarbase teòrica al moviment. Alsegon, celebrat durant aquest any,es van abordar temes concretscom ara els codis de família discri-minatoris, la poligàmia, la desigual-tat en el divorci o la custòdia delsfills i es van realitzar lectures del'Alcorà amb una perspectiva d'i-gualtat de gènere.

Il·lustració per al'Islam

Les laiques com ara Ayaan HirsiAli, política holandesa d'origen so-malí -exmusulmana que va fugirdel seu país on se li havia practicatl'ablació del clítoris i on se li haviaconcertat un matrimoni en contrade la seva voluntat- indica al seu lli-bre “Yo acuso” que l'encara impor -tant presència de la religió en lavida pública, social i política delspaïsos musulmans limita la llibertatde la dona i no permet crear pen-sament crític ni que triomfin movi-ments democràtics, ni, per tant, elfeminisme. Afegeix que l'Islam ne-cessita una Il·lustració i que elsmusulmans que hi viuen a Europahi poden contribuir a aquesta reno-vació que, en la seva opinió, ne-cessita aquesta religió.

Ndeye Andújar no coincideixamb aquesta anàlisi, tot i que reco-neix que l'ús fonamentalista que esfa la religió pels sectors ultracon-servadors és un dels obstacles perla igualtat de la dona. Alhora de-nuncia la connivència de diferentspotències occidentals amb els mésretrògads d'aquests règims comara el d'Aràbia Saudita.

Lídia Falcón coincideix enaquest sentit que hi ha un procésde radicalització integrista enaquests estats. "El món islàmicd'ara no es el mateix que fa trentaanys el que ha portat a governsque eren tolerants cap a l'integris-me", diu Falcón i critica duramentEUA per haver finançats els talí-bans d'Afganistan contra la guerri-lla comunista d'aquell país, cosaque, en la seva opinió, ha facilitatl'extensió de l'integrisme islàmic."Fa trenta anys les que portavenvel a Egipte i al Marroc eren unaexcepció, quan ara passa a l'inre-vés "perquè sinó ho fas et diuenputa pel carrer i et miren mala-ment", diu Falcón.

Les feministes islàmiques lidonen al vel un valor, sempre quesiga voluntari, identitari, mentreque les laiques creuen que és sím-bol de submissió.

Tancament identitari

"Les continues denúncies de comn'és de retrògad l'Islam no funcio-nen i no canvien res", és una de lesbases de l'argumentació del femi-nisme islàmic segons comenta An-dújar.

Per ella aquest discurs negatiués contraproduent i pot potenciarl'islamofòbia i que les comunitatsmusulmanes es tanquin en ellesmateixes ja que trenca tots elsponts de diàleg. Posa com a exem-ple de la feina en positiu que pro-posa el cas de Nigèria on una as-sociació de feministes islàmiques,Baobab, ajuda a les dones a evitarla lapidació a partir d'un bufet d'ad-vocades que es basa en la xàriaper impedir aquesta pràctica. "S'u-sen preceptes propis de l'Alcoràcom aquell que diu que ha de sersuperior el perdó al càstig per atu-rar les lapidacions", indica la vice-presidenta de la JIC. "Es tracta d'e-vitar el tancament identitari que nonomés ha fet musulmans sinótambé, per exemple, els espan-yols, que van emigrar a Aleman-ya", diu Prado. "És simptomàticque quan les famílies musulmanesimmigrades viatgen en estiu al seupaís d'origen, els joves que viuen aEuropa poden tenir una visió tanconservadora de l'islam que xo-quen amb la visió més liberal quetenen els joves d'aquell país", diuNdeye Andújar.

Amb tot, Andújar assenyalanous ponts de diàleg i col·laboracióentre els dos feminismes "les lai-ques s'han adonat que es pot usarl'islam, com qualsevol altra religió,per la igualtat i les islàmiques reco-neixen la gran feina de les laiquesen el desenvolupament dels dretsde les dones".

El paper dels homes

"Els homes participen del feminis-me també però tenen una posicióincòmoda. Si reclamen massa elsdrets de les dones, els ultraconser-vadors els atacaran i pressionaranper que s'exilien i per ser útils nopoden crear-se enemics", afirma

Ndeye Andújar. "No acceptar coma home musulmà el paper que tensassignat és una línia de pensa-ment incipient que s'ha de treballarper fer entendre que el feminismeés positiu per a tothom", afirma Ab-dennur Prado qui posa al sudafricàNaeem Jenna com a un dels refe-rents masculins del profeminisme.

Activisme feminista

Lidia Falcón remarca que en moltscasos "les feministes d'aquells paï-sos viuen en l'exili perque estanamenaçades".

L'egípcia Nawal Alsadawi vaviure molts anys perseguida, peròara està al seu país a l'Associacióde Dones Egípcies. Maryam Si-rouz, presidenta de l'AssociacióDemocràtica de Dones d'Iran vaser detinguda i ara mateix estàdesapareguda.

L'escriptora bangladesí, TaslimaNasreen, "no pot tornar al seu paísperquè està condemnada a mortper descriure les atrocitats d'hin-dús i musulmans contra lesdones", indica Falcón. Per la sevabanda, les membres del grups fe-ministe laic afganés, Rawa, "estantotes a París i només ara es plante-gen tornar al seu país per treballarallí", amb la qual cosa posen enrisc la seva vida.

Demanen coses tan bàsiquescom que les deixen treballar, sortirde casa, vestir com vulguin, acce-dir a l'ensenyament, a la feina i que"no les maten". En canvi, al Marrocles feministes "poden viure, tot ique amb problemes" quan "en al-tres països estan amenaçades demort", diu Falcón.

En el cas del feminisme islàmic,a banda de l'exemple Nigèria,Ndeye Andújar parla del de Malài-sia on Sisters in Islam és molt acti-va i usa mitjans de comunicaciócom a plataforma per generardebat públic al voltant de la igualtatde gènere i han aconseguit canviaralgunes lleis discriminatòries. Amés, tenen grups de dones queestudien l'Alcorà per a reinterpre-tar-lo des d'una perspectiva iguali-tària.

Musulmanes aCatalunya

Al nostre país les dones musulma-nes organitzades a diferents asso-ciacions. Dues d'elles, Acesop (As-sociació Cultural Educativa Social iOperativa de Dones Pakistaneses)i Atimca (Associació de Treballa-dors Inmigrants Marroquines a Ca-talunya) estan a Barcelona. Atim-ca, que té seu a Barcelona des del1993, compta amb un programadestinat a la dona magrebí, Sali-ma, des de fa sis anys. "El proble-ma més important que tenen lesmagribines a Catalunya es trobarfeina tot i que també el racisme. Elvel pot esdevenir un problema sino vols treure-te'l per treballar",afirma Ihssan el Machhour, coordi-nadora de Salima.

«Als anys 60 i 70 del segle pas-sat la dona al Marroc tenia proble-mes per sortir de casa, per anar al'escola o treballar, però des delsanys 80 això ha canviat. Amb tot,les marroquines noten que aquí hiha més drets i major igualtat", diuIhssan el Machhour. En canvi, lespakistaneses vénen al territori ca-talà a partir del reagrupament fami-liar dels pakistanesos que ja viuenaquí, ja que les dones no podenviatjar soles, i no tenen en moltscasos permís per a treballar, tot ique si el de residència.

Atimca ofereix a les dones xa-rrades d'informació sexual, de pre-venció de la Sida, i sobre el càncerde pit, o jurídiques per informar lesdones sobre els seus drets a Es-panya o dels darrers canvis de l'AlMudawana al Marroc. A més,tenen borsa de treball o facilitatsper trobar habitatge.

La presidenta d'Acesop, HumaJamshed, aposta per treballar la in-tegració, sense més adjectius. "Alnostre país n'hi ha uns costums,però ara estem a Espanya i enshem d'adaptar a la nova realitatmantenint les nostres tradicions iaprofitant la llibertat que ens dónaaquest país", diu Jamshed. El seutreball consisteix en aconseguirque els homes pakistanesos dei-xen les seves dones sortir de casaper accedir a la formació i al mer-cat laboral. "I això s'assoleix a basede confiança creada a partir d'aju-dar a homes i dones a integrar-seo a trobar feina i pis", diu la presi-denta d'Acesop. Aquesta associa-ció aspira a que les dones aconse-gueixin els seus propis ingressos ique s'organtizen elles soles.

En aquest sentit, Anna Gollub,que treballa en un projecte d'inves-tigació per a la Universitat de Tuftsd'Estats Units sobre las dones mu-sulmanes en països occidentals,destaca que les pakistaneses aBarcelona estan creant el seupropi moviment de dones amb unaestratègia que no qüestiona elmasclisme, organitza les dones imillora les seves condicions. Auestany, es van abordar temes con-crets com ara els codis de famíliadiscriminatoris, la poligàmia, ladesigualtat en el divorci o la custò-dia dels fills i es van realitzar lectu-res de l'Alcorà amb una perspecti-va d'igualtat de gènere.

Makeba, la gran(1932-2008)

Mumia Abu-Jamal

Tret que vostè sigui d’una certa genera -ció, el nom de Miriam Makeba li diràpoc, o res. Però, a algunes generacionsaquesta gloriosa, talentosa dona africa-na va commoure les ànimes i va alimen-tar els cors de milions amb una genero-sa dosi de belles i vibrants cançons queportaven els ritmes i les veus de Sud-àfrica.

Makeba va néixer un 4 de març de1932 sota el règim de l’apartheid, filla depare Xhosa i de mare Swazi, que es deiaera sangoma, o mística. Des de la pri-mera edat va mostrar talent musical i vacomençar a cantar en públic quan erauna adolescent. Des de llavors, fins alfinal de la seva vida, Miriam Makeba vaser una majestuosa artista musical, iigualment va ser una lluitadora incan-sable per la llibertat d’Àfrica, reconegu -da en el món sencer. Va er la dona deltrompetista sud-africà, Hugh Masekela,i després del revolucionari negreKwame Ture, abans, Stokely Carmi-chael. El seu matrimoni amb Ture va su-posar la pèrdua de molts contractes perpart de les forces que s'oposen al movi-ment d'alliberament dels negres.

Com que les seves cançons atacaveni criticaven el règim racista de l’apar -theid de Sud-àfrica, la seva música vaser prohibida i se li va negar el dret detornar a la seva pàtria. Va viure lluny dellloc que la va veure néixer durant propde tres dècades, i el règim ni tan sols liva permetre tornar pels funerals de laseva mare. El 1960 el govern de Sud-àfrica li va prendre la ciutadania. Si laseva pàtria estava fora del seu abast,Àfrica i l'ampli món negre no ho esta-ven.

Makeba va actuar en el cinema i en latelevisió. Va aparèixer com a estrellaconvidada a “El Show de Cosby” i en lapel·lícula "Sarafina", sobre la rebel·liódels joves contra el règim en Soweto,molt bé rebuda el 1992. La seva dolçaveu de contralt va brillar en moltes can-çons, però potser va ser millor conegu-da per la seva alegre interpretació de lacançó "Pota! Pota!," així com pel granèxit, "La Cançó del Clic," basada en elssons "clic" usats en Xhosa.

Va morir en un escenari, a Itàlia, enun concert contra la màfia que es va ferdesprés que sis persones de Ghanavan ser assassinats. La seva participa-ció havia estat tan bona que l'audiènciava demanar a crits una cançó més.

Miriam Makeba tenia 76 anys d'edat.

La socialització fora de casa de les dones és una forma de lluitar contra la marginació.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Desembre de 200824

Secretariat Permanent ComitèConfederal CGT

La Confederació General del Treball(CGT), davant de la difusió de la notí-cia "Garzón s’inhibeix en la causa queinvestiga el franquisme a favor delsjutjats territorials.

El magistrat declara extingida laresponsabilitat penal de Franco i al-tres 44 alts comandaments i evita quese li declari incompetent", que afectagreument al procediment obert a ins-tàncies de diferents associacions derecuperació de la Memòria i d’aquestsindicat, i pendent d’analitzar en pro -funditat el contingut exacte de l’autovol manifestar:1. Més enllà de qualsevol auto, sen-tència o Tribunal, el franquisme ésculpable de la tortura, empresona-ment, desaparició i assassinat de mi-lers de persones. Així ho sentim a laCGT i així ho sent la majoria civil queho manifestat reiteradament en les di-ferents ocasions en les quals ha tin-

gut oportunitat.2. Considerem injustes i impròpiestotes les maniobres dilatòries per evi-tar l’esclariment de les circumstànciesde les desaparicions i mort de milersde persones. I molt ens temem quenovament aquesta decisió judicialserveixi per incrementar la confusióentre la ciutadania sobre la reparaciómoral de les víctimes, convertint lajustícia en una guerra interminable decompetències entre els diferents jut-jats i fiscalies.3. Novament aquesta decisió ens ser-veix per deixar constància patent deles deficiències i limitacions de la Lleide Memòria Històrica aprovada pelParlament.

La Confederació General del Tre-ball exigeix una vegada més lanul·litat de totes les sentències fran-quistes i del règim dictatorial i la con-demna expressa de la dictadura mili-tar que va cobrir de dol la nostrageografia al llarg de gairebé quatredècades.

El franquisme és culpable, a lesseves víctimes els devem justícia

Emigdi SubiratsRoc Llop i Convalia va ser un mes-tre, pedagog, polític i literat, la feinadel qual ha estat fins ara força des-coneguda vora l’Ebre. Nascut a Mi -ravet (Ribera d’Ebre) el 1908 i tras -passat a París el 1997, va donarmostres de gran vocació literària finsal darrer sospir de la seua vida, mit-jançant la redacció d’infinitat de poe -mes i contes, així com amb la direc-ció d’un bon nombre d’històriquesrevistes de caire anarquista a l’exiliparisenc (“Terra Lliure”, “Hispania”).Vaig saber de l’existència d’aquestpoeta miravetà a partir d’una petitacrònica que va redactar l’Albert Ma -nent al seu llibre “Literatura catalanade l’exili” (1976), una eina indispen -sable per entendre les lletres catala-nes durant el període de la dictadurafeixista. Concretament feia un co-mentari del seu llibre “Poemes dellum i de tenebra” (París 1967).Roc Llop se’ns presenta com unpoeta que fa una reflexió profundasobre els mals de la humanitat, apartir de la condemna radical als rè-gims criminals que posen un jou in-franquejable a la societat. La seuaés una veu de lluita per la terra i dereivindicació de la llibertat. Bona partdels seus poemes porten el segelldels camps de concentració nazis,on va haver de passar un veritableinfern durant quatre anys a Mau-thausen-Gusen (quan va sortir pesa-va 25 quilos), acompanyat de vuit

miravetans més. La seua tragèdiapersonal queda reflectida líricamenten aquests poemes que desprenenràbia i que pretenen conscienciar elmón sencer de la barbàrie ocorregu-da.

Va aconseguir ser guardonat alsJocs Florals de l’exili celebrats aParís el 1965, amb un recull de poe-mes en què el poeta s’esforça a ferun crit desesperat envers la voluntatde vida, sabent-se supervivent d’unperíode de genocidi humà. El poema“Aquella mort” (espill de la vida aGusen) va aconseguir emportar-sela Flor Natural en aquest històric cer-tamen celebrat el 17 d’octubre de1965 en el marc immensurable de laSorbona:

“Aquella mort afamada en les espe -resi aquella nit eterna sense albadesi aquell goig tot marcit sense floridesi aquell cel que no era cel ni era cla-rianai aquell sofrir fuetat per amenacesi aquells fantasmes de germans-ossos i conques –i aquella fúria de matar teoritzadai aquell jaç mal compartit orfe debesosi aquella fam guiant l’instintdins la desferrai aquell fred i aquella pori aquell malson de les anyadesi aquella mort sempre la mort-lletja i ferotge-.I dins del cor arraulidet com un ocell

el de matí de la Cançó i de l’Espe -rança”.

El poeta miravetà va dedicarigualment molts versos a enlairar lacatalanitat davant d'un jou políticopressor en època de dictadura, i nogaire complaent en la incipient de-mocràcia. Precisament, els bellís-sims darrers versos d'un extenspoema, "El boig" (va incloure'l dintredel recull “Poemes de llum i de tene -bres”, publicat a París el 1967), resu -meixen a la perfecció bona part del'ideari que el va moure tota unavida:

”Resec el llavi de dèria,mil febres cremant-li el front;una fita, Catalunya,i la llibertat del món”.

Roc Llop, com tants d'altres lite-rats exiliats, varen veure amb triste-sa com l'anomenada Transició dei-xava en càrrecs importants del'àmbit cultural molts col·laboradorsdel franquisme, entre els quals Car-les Sentís o Favià Estapé. Tambécomprovaren que moltes de les re-formes no eren les esperades. La di-ficultat quant a la implantació del ca-talà a l'ensenyament públic vapreocupar altament Roc Llop.Al juny de 1980, des de la seua resi-dència personal a Vitry le Seine, vacomposar un poema especialmentcrític amb l'aprovació de l'Estatutd'Autonomia (conegut com a Estatutde Sau), sota l'irònic títol de "Els ca-

talans ja ho tenim tot". Malaurada-ment algunes de les estrofes sónd'absoluta actualitat:

Ja tenim estatut:retallat, retallat.Ja tenim parlament:escursat, escursat,mal comptat, mal comptat.Ja tenim president,mig lligat, mig lligat.I senyeres al ventamb llur cant ofegat.I parlem català,controlat, controlat.I el passiu ciutadàa la terra arrelat.Isi ens manifestemel garrot enlairat.Perquè no hi manqui resal pastís mal cuinat,hi ha més d'un catalàentre reixes tancat.És que ens manca quelcomdins del got emplenat?Sí, fillets meus,perdoneu, perdoneu!Llibertat, llibertat!Me n'havia oblidat!”

És fàcil de comprovar que aquestveterà militant anarquista sentia re-cança per la incomprensió històricaque sofria Catalunya. El seu idearipolític passava per un federalismeben entès, en el marc d'una Repúbli-ca de les terres d'Ibèria, una utopiaque mai no va veure complerta jaque el domini d'Espanya sempre ha

estat d'exclusiva arrel castellana.Al 1974 tornaria a ser guardonat,

tot i que amb un accèssit, als JocsFlorals d’Amsterdam amb “Contesnegres vora el Danubi”, mitjançantels quals aconsegueix fer-nos un re-trat de la barbàrie nazi, uns contesque seria molt necessari que veies-sin la llum ja que aquesta mena derelats no abunden a la literatura ca-talana.

No ens ha quedat gaire espai perdedicar al seu ideari polític. Va serun militant de la CNT, molt compro-mès, bona part de la seua vida. Valluir el seu ideari anarquista i lliberta-ri fins al seu darrer sospir. Ambaquestes belles frases volem home-natjar un home que creia en uns ide-als que havien de portar a una socie-tat més justa i a l’enlairament de lacatalanitat.

Enguany celebrem el centenaridel seu naixement. Hem publicat,conjuntament amb Josep M. Sàez,el llibre “Roc Llop i Convalia, l’exilid’un poeta miravetà”, obra guanya -dora del XIII premi Artur Bladé i Des-umvila d’assaig. Roc Llop va ser ungran humanista, que recentment haestat recordat per Josep Termes(premi d’honor de les lletres catala -nes de 2006) com a un català depedra picada. Al mes de desembre idurant la propera primavera organit-zarem diversos actes institucionalsper recuperar la figura de Roc Llop ireivindicar-lo com un dels grans poe-tes ebrencs i catalans de l’exili.

Roc Llop i Convalia, un literat per reivindicar en el centenari del seu naixement

El de l’esquerra no és un vellet venerable, era un botxí. El de la dreta no és cap víctima, és un rei.

ESCRIPTOR EBRENC, ANARQUISTA I DEFENSOR DE LA LLENGUA CATALANA

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Desembre de 2008 25

‘Cremen fotos?, nopassa res. No enscremen a nosaltres’;la Sofia té raó

Carlus Jové

En el documental que TVE va emetre enmotiu del setantè aniversari de la Sofia,una periodista comentava una anècdo-ta en relació a la crema de fotos de la fa-mília re(i)al.

Segons la periodista, en assabentar-se dels fets, la Sofia hauria dit: “Cremenfotos? Bé, no passa res, cremen paper,però no ens cremen a nosaltres!”. Lagenialitat de la dama grega no rau en lafiníssima observació sobre el fet que,efectivament, no era ella o els seus quicremaven, sinó en la seva capacitat degenerar un dard polític de notable inte-rès.

I és que el seu comentari es clavacom un daga en el cor antimonàrquic,que se sent ferit quasi de mort quancopsa el significat profund de la sevaafirmació: “mentre es moguin pelterreny purament simbòlic, pas que enshem de preocupar”. Efectivament, nos’han de preocupar.

El simbolisme és el camp més abonatper la nostra benvolguda esquerra, unaesquerra sense gairebé cap capacitatreal per generar transformació política ique, de mica en mica, s’ha vist relegadaal simbolisme com a únic terreny prac-ticable.

El simbolisme de la manifestació cívi-ca i desanimada, de l’eslògan hàbil, dela bandera agitada amb orgull però queno es clava. Hem vist grans manifesta-cions, sí, fins i tot vagues contundents imoviments de base, però més enllà delseu “succeir”, quin ha estat l’efectepràctic? Les empreses s’han tancat, elsacomiadaments s’han produït, els mo -viments s’han diluït, i la pressió s’haevaporat. I de tot això, què ens enqueda? La manifestació com a autoafir-mació, l’eslògan com a praxi recorrent,el malestar com a símptoma.

No vull ser pessimista ni pecar d’in -tel·lectualitis, però em sembla palpableque a diferència de l’esquerra d’altrespaïsos veïns, com per exemple França,on el CPE fou aturat per la força, o de lade una bona colla de països de l’amèri -ca llatina, per exemple Argentina, ondesenes d’empreses foren ocupades iactualment encara estan sota gestióobrera, nosaltres no hem fet en els da-rrers anys cap pas significatiu cap auna veritable ofensiva a les bases delsistema.

“Ja no ens alimenten molles, javolem el pa sencer”, cantava l’OvidiMontllor ja fa uns quants anys. De mo-ment, encara estem menjant engrunes,tot i que seria injust obviar algunesbones llesques de pagès que ens hemservit, com la lluita dels buseros deTransports Metropolitans de Barcelonao les ocupacions de blocs d’edificis perpart de la PHRP.

La qüestió és, doncs, veure comaconseguim fer el pas cap a la manifes-tació com a demostració de força, al’eslògan com a crit de guerra, i a labandera com a llança.

> DES CARTES MAUDITESLa primera època de ‘La Revista Blanca’

Manuel AisaTot i que sigui controvertit, es potdir que sense la família Montseny(Federico Urales i Teresa Mañé)difícilment es pot entendre l’anar -quisme a la Península Ibèrica, imalgrat que tant Joan Montsenycom Teresa Mañé van tenir i tenentambé els seus retractors dins del’anarquisme la seva tasca culturalper l’anarquisme està present, jaimperecedera i carregada d’un pro -tagonisme, potser involuntari o al-menys així ho entenem quan laseva filla Frederica Montseny en elpròleg del llibre “Els anarquisteseducadors del poble: La RevistaBlanca (1898-1905)” ens parla queels seus pares professors en unaescola laica a Reús mai no ha-guessin sortit d’aquella petita ciutatsi no hagués estat pels esdeveni-ments de Barcelona i la bomba deCanvis Nous del 7 de juny de 1896i les posteriors redades policials enquè inclús el mateix Joan Mont-seny va ser detingut tal com tantsanarquistes i federalistes de l’èpo -ca, per un cos repressiu capitane-jat pel president del Govern a Ma-drid Cánovas del Castillo que teniala seva mà repressora en el tinentde la Guardia Civil Narciso Portas,conegut com el “Botxí de Montjuïc”o, com Tarrida del Mármol el deno-minava en les seves conferèncieseuropees, el Nou Torquemada, iun altre dels símbols de la repres-sió el trobem en el jutge instructorEnrique Marzo com a cara visibled’uns judicis completament fora delloc i carregats d’irregularitats.

Així doncs, aquests tres perso-natges són els principals símbolsdel càstig i la repressió que el siste-ma havia decidit imposar a l’anar -quisme que lluitava en aquestsmoments per la subsistència i bus-cava en la fraternitat dels pobles i

la seva gent el despertar de lesconsciències davant les injustíciesd’un sistema basat en el privilegid’uns sobre els altres.

Per això, podem entendre que lamateixa burgesia amb els seustentacles repressius carregats decòlera va ser en conseqüència i encontraposició a les seves creencesqui va aplanar el camí de les ideesde la recerca de la llibertat en unmón millor d’una gran part delshomes i dones que davant una in-justícia tan clara es van apropar al’anarquisme i van buscar les for -mes de rebel·lió a través de la cul-tura i el saber en moments inclúsde desesperació.

Per això, l’anarquisme des d’a -quest primer moment i més des del’arribada del “segle de les llums”va entendre que per alliberar-sedel jou burgès, havia de lluitar perpal·liar la gana, però també haviade reduir la set de coneixementdels pobles oprimits. En aquest

context, l’anarquisme va empren -dre la seva lluita a la recerca delconeixement compartit i la culturadels pobles i la seva gent.Així, tenim un autodidacta comJoan Montseny que un cop posaten llibertat es va exiliar a França ipoc després es va traslladar a Ma-drid amb la idea clara de buscarsuport per denunciar el que estavapassant a Barcelona. Primer en vatrobar en un interessat AlejandroLerroux i el seu periòdic “El Progre -so”, però quan aquest interès elec -toralista es va fer evident es vantrencar les cartes i Montseny, queja havia aconseguit algunes afini-tats a Madrid com la de l’impressorRodríguez Salas, va portar a termeel seu primer projecte editorial amb“La Revista Blanca” en record de larevista anarquista que circulavaper París (“Revue Blanche”) i natu -ralment també amb la complicitatd’alguns dels intel·lectuals críticsque en aquell moment circulaven

per la capital d’Espanya.Així naixia a Espanya el primer

gran projecte editorial del movi-ment llibertari, que amb alts i bai-xos va arribar fins al 1939 amb la fi-gura de Frederica Montseny filla deTeresa Mañé i Joan Montseny, i in-clús podríem argumentar que Fre-derica va continuar a l’exili francèsde Tolosa fins al final del seus dies,potser en menor escala peròtambé com a referent.

Així, Javier del Valle Inclán ensfa un exhaustiu repàs dels anysque precedeixen “La Revista Blan -ca”, els que van donar pas al fetque la família Urales es traslladésa Madrid després de l’atemptatcontra la processó de Corpus aBarcelona i sondejant en les me-mòries d’Urales i la dura repressióque va caure sobre l’anarquismecatalà, les tortures i els consells deguerra en els quals es van veureimmersos nombrosos anarquistas.Un cop situats en el context de l’è -poca, Javier analitza un a un totsels exemplars de la col·lecció de“La Revista Blanca” i ens ajuda aentendre-la.

És un encert de Javier del ValleInclán hagi iniciat un estudi minu-ciós d’aquesta primera etapa delsMontseny a “La Revista Blanca” iels suplements que també van arri-bar a editar en aquesta primeraèpoca a Madrid. Número a númeroanem veient les implicacionsintel·lectuals dels col·laboradors dela revista, d’aquesta amb els lec -tors i l’impacte que “La RevistaBlanca” produïa en la societat a lavegada que s’iniciava una campa-nya contra la repressió estatal jasigui pels Processos de Montjuïc, oamb els fets de Jerez, de la Coru-nya, etc. Per acabar, l’autor tancaamb un esbós biogràfic de cada undels col·laboradors de la “Revista”en aquesta primera època.

“COSECHAS AMARGAS”J. Zúñiga Bustos i Félix Zurita, 2005Estudi referit al monocultiu a centre-amèrica on l'agricultura familiar ésalterada per les multinacional.

Pel·lícules

“A NOUS LA LIBERTÉ”René Clair, 1931Sàtira musical. Dos evadits de lapresó es retroben en una fàbrica quefunciona amb mètodes presidiaris.

“BLOODY SUNDAYX”Paul Greengras, 2002Recreació del famós diumengenegre irlandès de l'any 1972 iniciatamb manifestacions pacífiques.

“LA SAL DE LA TERRA”Herbert J. Biberman, 1954La lluita pels drets humans que vanmantenir els miners hispans i lesseves dones a Nou Mèxic.

Joan Montseny, editor junt amb Teresa Mañé, de “La Revista Blanca”.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

26

Calendari EZLN2009: ¡Zapata vive!¡La lucha sigue!

El calendari zapatistaestà escrit en sisidiomes: castellà, català, gallec, tojoa-labal, anglès i francès.Peticions a:Col·lectiu de Solidaritat amb laRebel·lió ZapatistaC/ de la Cera, 1 bis. 08001 Barcelonatel: 934422101, fax: 933290858ellokal@pangea.org<http://chiapas.pangea.org>chiapas.pangea.org<http://chiapas.pangea.org>

Bloc de la CGT deSabadellDes de la Federació Local de CGT Sa-badell s’ha elaborat un bloc del sindi -cat, que podeu consultar a l’adreça: http://cgtsabadell.blogspot.com/

Una nova forma de comunicació queservirà als companys i les companyesde Sabadell per estar al dia del quepassa al seu sindicat.

Pàgines web

Des de l’Ateneu Anarquista Colum -na Terra i Llibertat i del Centred’Estudis Josep Ester Borràsestem molt i molt contentes de pre-sentar-vos l’Agenda Llibertàriad’enguany. Malgrat la feinada queens va caure a sobre, aquest estiu,quan finalment vam dir que sí a lesamigues i companyes d’Igualadaque ens passaven el projecte, lasatisfacció, en veure el resultat deltreball col·lectiu i autogestionat quehem fet, és molt gran. Sobretot,quan enguany fa vint anys de laprimera agenda que van treure desde l’Ateneu Llibertari del PobleSec.

En la present agenda hi trobareuuna vintena de textos i imatges dediferents persones que han volgutfer amb nosaltres l’agenda. Pel quefa a l’ús de les llengües a l’agendaha estat un tema que hem debatutbastant. Finalment, els textosestan en la llengua en què els hanfet les seves autores. Les llengüesde dies i mesos els hem reduït acinc: català, gallec, euskera i caste-llà, més l’esperanto per la sevacondició de llengua internacional

no subordinadora. Pel que fa a laresta està en català ja que és lallengua que emprem habitualment,excepte alguns petits missatgespràctics que hem fet en les cincllengües abans esmentades.

Pots trobar-la (per 7 euros) enalguns espais com aquests:La Rosa de Foc (Barcelona); ElLokal (Barna); Espai Obert-AteneuPoble Sec (Barna); Acció Cultural(A l’Ateneu Llibertari de Sants); Laciutat invisible (Sants); Info-espai(Gràcia); El Grillo Libertario (Cor-nellà); CSA La Maranya (Lleida);CSO La Chispa (Lleida); Kamilose-tas (Agramunt); Ladistri (Manresa)Centre d’Estudis Josep Ester Bo -rràs (Berga); Llibreria associativaSahiri (València); CGT de Reus iTarragona.

Si vols distribuir-la fes la coman-da a: més de 10 agendes (noméscol·lectius i distribuïdores): 5euros/unitat (enviament gratis).

Carrer del Balç, 4; apartat decorreus n16, 08600 Berga, 38 216747agenda@berguedallibertari.orgwww.berguedallibertari.org

ENGUANY, HAN PASSAT A FER-LA ELS COL·LECTIUS LLIBERTARIS BERGUEDANS

Agenda Llibertària 2009> PROPOSTES

ATENEU LA TORNAhttp://www.ateneulatorna.cat/index.phpAteneu independentista i popular de la Vila de Gràcia, espai de lluita, tro-bada i compromís de dissidència, resistència i transformació social.

CGT ARAGÓN Y LA RIOJAhttp://www.cgtaragon.org/Web complet amb informació per seccions sindicals, territoris i recursossobre legislació, memòria històrica, drets de les dones, salut laboral, etc.

Catalunya. Desembre de 2008

La CGT de Lleidaestrena pàgina web

La Federació Intercomarcal de Lleidade la CGT ha obert una pàgina web,que vol ser un nou espai informatiu dela Confederació a les terres de Ponent ia la resta de moviments socials i sindi-cals, treballadores i treballadors de lesterres de Ponent.

En aquest espai trobareu informacióde les diferents seccions que confor-men la Federació, així com els actesque es publicaran al calendari deevents.

També trobareu la secció Arxius onpodreu descarregar models de sol·lici-tuds més habituals, llistats i qualsevoldocumentació que es demani o siguid’utilitat.

Des d’aquí saludem a les compan -yes i companys de Lleida i desitgemllarga vida al nou projecte comunicatiu.Per accedir al web:www.cgtlleida.org/

“Enciclopediahistórica delanarquismoespañol”

MIGUEL IÑÍGUEZEdita Asociación Isaac Puente.Vitoria, 2008

Redacció

Què ha estat l'anarquisme a l'Estatespanyol? Què és avui? Aquestessón preguntes que des de fa anyspretenen ser respostes des de di-versos àmbits.

Perquè l'anarquisme és un mo-viment sense comparació possible,únic a tot el món i en la història dela humanitat, que neix i es desen-volupa fora de les zones d'influèn-cia d'allò que és oficial, sense quo-tes de poder, sense representacióexecutiva, sense assignacionsfixes -com la present obra, editadasense subvencions.

Aleshores, on s’aguanta? Comaconsegueix ser popular? Simirem els cent cinquanta anys dela seva existència a l'Estat espa-nyol, veiem que la seva implanta-ció és netament popular: crea as-sociacions de barri o d'ofici,construeix escoles, impulsa sindi-cats, aguanta editorials, difon pe-riòdics...

Aquí arriba aquesta monumentalobra -La Enciclopedia- per mostrar

l'esdevenir del moviment anarquis-ta a l'Estat espanyol a través de lespersones que el protagonitzen,dels comicis que celebra, de les re-vistes i periòdics que elabora, delsllocs on s'estableix. És fruit d'untreball personal i col·lectiu. Perso-nal, ja que ha portat al seu autormés de 30 anys de recopilació mi-nuciosa de dades. I col·lectiu, per-què hi han participat més de tres-centes persones; des de les quehan aportat dades relatives a l'en-torn familiar o d'amistats fins a lesque, desinteressadament, hanofert els resultats de les seves in-vestigacions portades a terme du-rant anys. Totes elles tenen reco-neguda la seva generositat en lacorresponent part bibliogràfica decada entrada.

Els dos primers volums de lapresent enciclopèdia -842 i 999 pà-gines, respectivament- inclouenunes 50.000 entrades, ordenadesalfabèticament, on el gruix es dedi-ca a persones militants, moltes d'e-lles desconegudes fins ara, mos-trant així que la força del'anarquisme es basa en la gentsense protagonisme. S'hi sumauna completa relació de periòdics ide revistes que s'han succeït alllarg dels anys. S'hi desgranen, amés, els congressos i les assem-blees de les diferents branques del'anarquisme, introduïts per la ciu-tat on se celebraren. Es completa,per últim, la informació amb esde-veniments, grups, columnes, etc.Cada entrada porta el seu corres-ponent aparell bibliogràfic amb in-dicació de les fonts. El tercer volum-239 pàgines- es dedica a imatges(unes 3.000): il·lustracions de co-bertes de llibres, capçaleres de pe-riòdics i revistes, cartells, fotogra-fies de militants i altres diverses(manifestacions, escoles, congres-sos, col·lectivitats, milícies...).

En total, tenim fins a 2.080 pàgi-nes d'amena lectura sobre la vidad'homes i de dones excepcionals,sobre la seva recerca de la dignitat,sobre les constants persecucions iviolència que pateixen -molt més

gran que la que produeixen-, sobreles realitzacions utòpiques queaconsegueixen i els projectes quepassen a ser realitat transformado-ra, sobre el moviment popular quemés cultura genera. 2.080 pàgi-nes, en fi, sobre l'anarquisme al'Estat espanyol.

“El crepúsculode la era trágicadel petróleo.Pico del oronegro y colapsofinanciero (yecológico)mundial”

RAMON FERNÁNDEZ DURÁNVirus editorial

Redacció

La fi de l'Era del Petroli està ja enl'horitzó proper de la història de lanostra presència com a éssers hu-mans a la Terra. Aquesta fi no es-devindrà quan s'acabi el petroli,sinó bastant abans, quan s'iniciï iaprofundeixi el declivi de la sevaoferta, a partir de l’anomenat picdel petroli, tal com alerta aquesttext.

Però aquesta Era del Petroli quehem viscut especialment en elsegle XX, i molt en concret en la

seva segona meitat, una etapa decreixement econòmic espectacularque ha beneficiat a una minoria delplaneta i que ha incrementat lesdesigualtats socials i territorialscom mai en la història de la huma-nitat, ha estat també una era tràgi-ca. D'aquí el títol del llibre.

El petroli ha estat íntimament re-lacionat amb els principals conflic-tes bèl·lics del passat segle, i perdescomptat està estretament lligatamb les noves guerres del segleXXI (l'Iraq, Afganistan, Sudan,etc.).

El llibre realitza un recorreguthistòric per l'explotació del petroli ianalitza com aquesta ha estat rela-cionada amb les grans dinàmiquesgeopolítiques, les tensions de lesquals s'han anat concentrant prin-cipalment entorn d'Orient Mitjà, onestan dos terços de les reservesmundials de cru restants.

La forta alça del preu del cru desde l'inici del nou mil·lenni i la pujadaespectacular de la cotització delbarril en els últims temps són indi-cadors que l'era del petroli barats'ha acabat per a sempre. Però eldeclivi energètic que suposarà elpic del petroli comportarà sensecap dubte l'inici de l'era del decrei-xement. Un decreixement sensefons i sense fi, com ressalta el text,sobretot perquè després del pic delpetroli vindrà el del gas i després eldel carbó.

La fi de l'era dels combustiblesfòssils molt probablement impliquiel col·lapse del model civilirzatorique coneixem, que està xocant jaamb els límits ecològics del plane-ta.

El present llibre apunta les clausper a comprendre l'enorme trans-cendència dels nous escenaris ques'obren, i examina com les actualsestructures de poder es preparenper a abordar-los recorrent a me-sures cada vegada més autorità-ries i bel·licistes. Però també s'as-senyalen les oportunitats que se'nsobren amb tot aquest marasme pera poder caminar cap a altres monspossibles.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Desembre de 2008 27

Llibres

DONA, DEFENSA’TFanzine d’autodefensa obrera i femi -nista de Dones Llibertàries. El podeudescarregar al web: www.cgtcata-lunya.cat/spip.php?article2385

Revistes

LE COMBAT SYNDICALISTEPublicació de la CNT francesa, llui-tes sindicals i socials, BP 30423,35004 Rennes cedex, www.cnt-f.org – cnt@cnt-f.org

EL BROLLADORButlletí de la Secció Sindical de CGTa les Entitats Metropolitanes de Barcelona, telèfon 93 223 51 51ext.2809, cgt@amb.cat

BOLETIN COORDINADORA EU-ROMAGREBIOrganitzacions sindicals del Medite-rrani.www.rojoynegro.info/2004/spip.php?article24571

> IMATGES QUE PARLEN

La sal de la terra(1954)

Josep Estivill- Aquesta mina està tacada de sang. Lasang dels meus amics que treballavensols. Van ser aixafats perquè ningú novigilava el detonador. Ningú no vadonar la veu d'alarma. Això és tasca delcapatàs de torn. Ell vol extreure mine-ral. Nosaltres volem que tots surtin ambvida.

- Els homes feu vaga per les vostres de-mandes però deixeu per a més tard elque volem les dones.- No comencis una altra vegada a criti-car el sindicat.- Què ha fet per mi el teu sindicat?- Recordes com era tot abans del sindi-cat, quan Estela emmalaltia i no podíempagar al metge? Vam fundar aquest sin-dicat per a les nostres famílies.- D'acord, tindreu la vostra vaga. Jo tin-dré al meu fill.

- Va arribar el setè mes. La botiga de lacompanyia es negava a servir-nos. Lacaixa de resistència s'estava esgotant.Diverses famílies no van poder supor-tar-ho. Ningú no sap a on van anar. Elsindicat va decidir que es casos deses-perets havien de buscar treball en al-tres mines. Així es va fer. Qui aconse-guia ocupació ajudava perquè els altrespoguessin menjar. El Ramón no era uncas desesperat. Només tenia tres fillsper alimentar. Tot i així, els patrons enshaurien matat de fam, però vam rebreajuda de la Internacional, de Denver id'altres seccions. Nosaltres crèiem queningú aliè al comtat no s'interessavapels nostres problemes. Estàvem equi-vocats: "Solidaritat amb els miners.Sindicat de la construcció."

Josep Llunas

Al 2004, Cesk Freixas va en-gegar un projecte polític imusical que pretenia i pre-

tén enllaçar la de la cançó d'autoramb la protesta i, alhora, utilitzar lapoesia com a vehicle d'expressió.

“Set voltes rebel” va ser el seuprimer treball i, al juny de 2007,sortia al carrer “El camí cap a no -saltres”. Diumenge 18 de gener de2009 farà un concert a La Mironade Girona per celebrar cinc anys.Freixas defensa com a trets identi-ficadors propis la seva militància aEndavant (OSAN) i a la CUP.

-Cinc anys de cançó d'autor bà-sicament de protesta al 2008.Estem tan malament perquès'hagi de protestar fins i tot en lamúsica?-Sempre he partit de la idea quequalsevol posicionament davantdel món i de la vida és una qüestiópolítica. I, en música, passa el ma-teix. Qüestionar i posar en dubteles coses és, indubtablement, ferpolítica. I la música, com a part delmón i de la vida, no se n'escapa. Sisom coherents i conseqüents, hemd'entendre la música com una einai un mitjà de comunicació. Com atal, i des d'una perspectiva crítica,la música ha de servir per protestari per reivindicar; protestar contra laopressió, i reivindicar l'amor, perexemple.-Com conceps el que fas? Méscom una lluita social o més comuna lluita musical? Quines in-fluències i quins referents hastingut en cada un dels dos àm-bits?-Ho concebo com a part de la lluitasocial. No entenc la música com-

promesa sense la militància políti-ca. I, per a mi, fer música és unamanera més d'explicar el meu puntde vista i d'intentar-lo compartiramb tothom que estigui disposat afer-ho. Les meves referències pas-sen, inevitablement, pels primerscantautors que van unir el concep-te de denúncia amb el de la cançó,des dels primers cantautors ameri-cans que estaven directament rela-cionats amb les lluites sindicalistes,fins als cantautors sudamericans,com Víctor Jara, Silvo Rodríguez oAlejandro Filio, que, a partir de l'an-tifeixisme i l'anticapitalisme, unien iuneixen esforços pels diversos mo-viments d'alliberament dels qualsformen o formaven part. A bandad'això, el moviment de la NovaCançó, i artistes militants comOvidi Montllor, han significat unafont referencial per encararaquests nostres cinc anys. Tanma-teix, Joan Fuster, Manuel de Pe-drolo, Pere Calders, Pere Quart,Gabriel Ferrater, José Martí,Eduardo Galeano, Gramsci o Ber-told Brecht, també s'han convertiten referents literaris i polítics demoltes de les persones que hemnascut als anys 80.-Com veus l'actual panorama de"crisi financera" a nivell mundiali a nivell dels Països Catalans?Creus que pot influir en el mónde la creació artística?-El capitalisme és un gegant ambels peus de fang. Les falses demo-cràcies capitalistes s'han centraten els últims anys a precaritzar lesvides d'una manera escandalosa,privatitzant tot allò que els hi podiaaportar beneficis i creant una des-regulació immensa, que ha portat aun nivell baixíssim les condicionsde vida de la majoria de la pobla-

ció. Aquests mateixos governss'han dedicat, un cop començadala suposada crisi, a rescatar elsbancs i entitats responsables del'especulació financera, principalsresponsables i culpables de la si-tuació actual, deixant milers de tre-balladors i treballadores al carrer.Ara es reuneixen per acordar me-sures que permetin refundar i rees-tructurar el capitalisme, quanqueda més que clar que els ciclessón el patró que regeix aquest sis-tema. Segurament tot aquest con-text afectarà en el món artístic,però crec que l'Esquerra Indepen-dentista i Anticapitalista ha sabutenfortir un circuit i una xarxa cultu-ral al marge de l'oferta institucional,i això ens ha permès, des de famolts anys, treballar en un àmbitmolt més real i proper a la culturapopular, a les persones. Com quepartim del concepte d'autogestió,no crec que tot això afecti en granmesura.-A nivell musical català, quinsserien els teus principals refe-rents musicals i quins poetesmusiques o musicaries?-He begut d'estils i músiques moltdiverses. Destacaria l'Ovidi Montl-lor, tot i que les referències es po-drien ampliar a altres estils, com elrock i el metal. Musicaria GabrielFerrater, Vicent Andrés Estellés,Agustí Bartra, Anna Murià, PereQuart, Carles Rebassa, DavidCaño i Marc Freixas. Possible-ment, siguin els autors i les autoresa qui més llegeixo.-Segons tu, la poesia és "unaarma carregada de futur" o "unentreteniment per a ociosos"? Ientre els que carreguen l'armaquins poetes tens voltant-te elcap?

-La poesia, com la música, ha deser una eina per al canvi, una armacarregada de futur. Com deiaaquell: "Maleeixo la poesia conce-buda com un luxe cultural pelsneutrals que, rentant-se les mans,se'n desentenen i evadeixen. Ma-leeixo la poesia de qui no pren par-tit fins que es taca". Els que carre-guen l'arma podrien ser,perfectament, tots aquells que co-mentava més amunt.-Com has viscut aquests cincanys de música i lluita? És pos-sible la dissidència dintre, fins itot, del món de la música en ca-talà?-Els he viscut d'una manera moltintensa. Totes les persones quehem conegut, i tots els llocs quehem tingut la oportunitat de trepit-jar, ens han aportat moltíssimescoses. És, possiblement, el regalmés dolç i important de tot plegat.El fet de cantar, explicar històries,poder-les compartir... tot això ensomple molt, i ens fa ser optimistespel demà. Cada cop hi ha més per-sones que entenen el què vol dir"cançó d'autor" i "cançó de protes-ta", i és molt gratificant poder-hoexperimentar col·lectivament. Re-cuperar aquest gènere musical enple segle XXI suposava un repte.Fer-ho des de la humanitat, la ten-dresa i la reivindicació, ha fet quetots els nous cantautors ens sentís-sim part del mateix projecte, cosaque ens ha unit i ens ha ajudat aestructurar-nos. La dissidència aun mercat musical que se centraen convertir la música en un merproducte de consum, és més queevident. I serem dissidents fins aaconseguir que la música s'enten-gui com el que és; una altra armacarregada de futur.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

“Cada cop hi ha més persones que entenen què vol dir "cançó d'autor" i "cançó de protesta”

CESK FREIXAS, CANTAUTORMúsica

Jordi Martí Font

Em fa ballar, gairebé sempre per dins;que el meu cos viu allunyat del ritme. Imentre ballo i gronxo tot el que s’ama -ga dins d’aquesta pell que em reco -breix, el cap esdevé lliure d’idees pre -concebudes, vola. Ho té la música ialgun altre art; el de paraula en mi, perexemple.

És per això que quan entra dins meuo dins teu i connecta amb alguna ideaestètica de les que hem recol·lectat enel nostre temps viscut damunt d’a -quest planeta, esdevé veritablementpart de nosaltres, tros del que som ifragment de la nostra transcendènciacom a individus que formem part delmón on vivim.

Se’n riurà del que dic qui tingui lamúsica només per un so de fons per aaltres coses més “importants”, comcomprar en grans superfícies comer-cials, passejar per carrers ennadalatso fer el vermut de Festa Major. Qui es-devingui feliç en sentir acords i lletresque li aporten màgia i somnis sensedormir entendrà de què parlo. De fet,escric per a ell o ella, per a qui no viusubjecte als mercats de valors. No perals consumidors de música sinó per aqui s’atreveix a viure-la sense tarifa,preu, oferta, compra-venda o lloguer.

I què pot ser més bonic que dotar lamúsica de continguts i intencions mésenllà de les purament estètiques a quèmai no hem renunciat ni podem renun-ciar sense esdevenir traïdors a les es-sències d’aquest art que com tots elsaltres no basa la seva existència en elfet de ser útil a aquest o a aquell? Lamúsica té sentit i motiu d’existència in -dependentment de la seva utilitat, peròquan a més de bella ens serveix peraprofundir en idees, manies o maneresde ser, aleshores...

Festa, lluita, transcendència, no uti-litarisme... Música.

Catalunya

El País Valencià (sona un gong cadacop que s’anomena un indret)Les Illes Balears i les Pitiüses (gong!)La Franja de Ponent (gong!)El Carxe a Múrcia (gong!)La Catalunya del Nord (gong!)La ciutat de l’Alguer a Sardenya(gong!). I Andorra (gong!)

Amb tots els trossos de món que hedit, el tros de món que és Catalunya fael tros de món dels Països Catalans,allí on es parla català. I la catalana és lallengua amb què Ramon Llull pensavaDéu entre seny i follia, la de l’Estellésdel “No hi havia a València...”, ambquè Maria-Mercè Marçal agraïa a l’atzarser tres voltes rebel, la d’Ausiàs Marchquan es picava el pit i deia “Jo sócaquest”, la de Salvat-Papasseit dema -nant “Juntem-nos!”, la del Casassesde ”La cosa aquella”, la que articulavaJordi de Sant Jordi mentre aprenia idesaprenia ensems, la que escrivia Mi-quel Bauçà per dir que “no dèiem res iera el cel”... i, sobretot, la que jo dic i tuentens quan et parlo ara de la paraula“Catalunya” (gong!).

“Qualsevolposicionamentdavant del món i dela vida és unaqüestió política”

“La dissidència a un mercat musical que se centra en convertir la música en un mer producte de consum, és més que evident”.

‘La música ha de servirper protestar i reivindicar’

> LES PARAULES SÓN PUNYS

> LA FRASE...