catàleg espai romà vallès

ROMÀ VALLÈSDE L’ABSTRACCIÓ A LA IMATGE.DEu AnyS DE TRAjECTòRIA, 1956 -1966

Joan Gil Gregorio

VOLUM 1 COSMOGONIES 1956-1963

COLLAGE 1964-1966

Exposició

Romà Vallès, de l’abstracció a la imatge. Deu anys de trajectòria, 1956-1966

Comissari

Joan Gil Gregorio

Producció

Centre Cultural Terrassa

Muntatge

Departament d’Arts Plàstiques Centre Cultural Terrassa

Comissió de Seguiment de l’Espai Romà Vallès

Adrià Fornés

Joan Gil

Sílvia Muñoz

Josep Ribera

Isabel Vallès

Agraïments

Núria Llorens

Joan Pérez

Anna Vila

Departament d’Art i de Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona

Universitat Politècnica de Catalunya Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia

Catàleg

Textos

© dels seus autors

Fotografies

Xavier Deltell Jenni Sánchez

Correcció de textos

Rosa Chico

Disseny gràfic

Carlos Ortega i Jaume Palau

Dipòsit legal: B-12773-2015

Sumari

PresentacióRomà Vallès Simplicio 07

PresentacióAdrià Fornés Alabern 09

Romà Vallès, de l’abstracció a la imatge. Deu anys de trajectòria, 1956-1966Joan Gil Gregorio 13

Síntesi biogràfica (1923-1968) 122

Sel·lecció bibliogràfica 127

Obres del Fons Espai Romà Vallès de la Antiga Caixa Terrassa 132

PRESEnTACIÓ

Veure inaugurar l’Espai Romà Vallès és una gran alegria per a mi.

Amb aquestes línies voldria expressar, d’entrada, el meu agraïment a les persones responsables del Centre Cultural Terrassa i la Fundació Antiga Caixa Terrassa per haver mostrat interès en la meva obra i pel compromís de fer-la ben visible des de les seves instal·lacions.

També voldria mostrar la meva satisfacció per veure complert el desig de tenir un espai on s’exposa la meva obra de manera permanent. Un espai referencial on es puguin adreçar totes les persones interessades en la meva trajectòria i el meu treball.

La meva primera exposició data del 1957. Des d’aleshores, i deixant de banda mostres de grup, col·leccions importants, premis i biennals, el meu treball ha tingut la proximitat del públic a través d’un centenar d’exposicions personals a galeries nacionals i internacionals. Ara, des de l’Espai Romà Vallès, la meva obra tindrà aquesta proximitat d’una manera permanent.

Començar mostrant les sèries «Cosmogonies» i «Collage» és un encert. És amb el que em vaig donar a conèixer en el món de l’art i també em sembla interessant la idea d’anar avançant cronològicament. D’aquí a un temps s’haurà estudiat i analitzat amb profunditat la totalitat de l’obra, tal com ara ha fet Joan Gil amb les dues primeres sèries, el nom de les quals es deu al crític d’art Juan-Eduardo Cirlot.

Endemés, també es podrien estudiar, en monogràfics breus, els processos i les tècniques del pintor en la seva personal manera d’actuar, detalls tan importants com la globalitat de l’obra. Una altra faceta gens menyspreable seria explicar quelcom de l’àmplia obra pedagògica i didàctica, sobretot en art infantil.

Finalment, només em queda felicitar Joan Gil per la investigació seriosa que ha fet dels meus inicis, un treball que esdevé la referència dels futurs treballs que han d’anar estudiant i analitzant la meva trajectòria.

Crec que la meva obra està en bones mans!

Gràcies.

Romà Vallès

7

PRESEnTACIÓ

Benvinguts a l’Espai Romà Vallès

Benvinguts al Centre Cultural Terrassa

Quina il·lusió inaugurar aquesta exposició que posa el punt de partida a l’Espai Romà Vallès i es converteix, des d’ara mateix, en el centre de referència de l’obra de l’artista, un dels introductors de l’informalisme a casa nostra. Una figura imprescindible de la història de l’art català de mitjan segle passat. Un home trencador, constant i fidel a unes idees, les de l’informalisme.

La llavor de l’Espai Romà Vallès l’hem de cercar en la necessitat de trobar un equipament capaç d’acollir i dinamitzar el llegat d’aquest artista i, evidentment, crear un equip humà a qui engresquin la idea i el projecte.

Des del Centre Cultural Terrassa ens va honorar la confiança de l’artista i vam valorar la importància del repte. Ràpidament es va formar una comissió de seguiment del futur Espai Romà Vallès, on a més de l’artista hi havia Sílvia Muñoz, directora del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) i comissària de diverses exposicions, Joan Gil, expert en art, que aviat va començar a treballar a fons en els primers deu anys de trajectòria de l’artista, Josep Ribera, director de la Fundació Antiga Caixa Terrassa, i Adrià Fornés, director artístic del Centre Cultural Terrassa.

El nostre interès per l’obra de Romà Vallès havia quedat palès en l’organització de l’exposició retrospectiva que homenatjava els seus noranta anys. En la presentació del catàleg d’aquella exposició ja auguràvem la presència més notable en el futur de la seva obra al nostre equipament, i fèiem constar el desig d’acollir-la.

L’Espai Romà Vallès neix amb la voluntat de convertir-se no només en una sala d’exhibició, sinó que pretenem mostrar les seves obres en exposicions que anirem renovant i en mostres itinerants que facilitarem a aquells equipaments que hi estiguin interessats. També catalogarem tota l’obra i tindrem a disposició de tothom el fons documental de l’artista.

8

Inicialment el fons de l’Espai Romà Vallès el formen 680 peces de les onze sèries i tècniques que va treballar l’artista al llarg de més de seixanta anys.

L’exposició Romà Vallès. De l’abstracció a la imatge. Deu anys de trajectòria, 1956-1966 ens mostra el treball de les dues primeres sèries: «Cosmogonies» i «Collage», i és el punt de partida de l’estudi de les onze sèries que engloben el conjunt del treball de Romà Vallès.

La mostra que s’inaugura el 4 de juny de 2015 ens presenta el recull d’obres de la primera sèrie, «Cosmogonies», i el proper 16 de desembre —data de l’aniversari de l’artista– exposarem la selecció d’obres de la sèrie «Collage».

En aquest primer volum, Joan Gil aprofundeix en els primers deu anys de trajectòria i fa un text que podríem dividir en dues parts: una primera part que és un estudi rigorós, un text que esdevindrà referència del període que comprèn aquestes sèries, complementat amb documentació, i una segona part cronològica amb dades bibliogràfiques de l’artista. Finalment, el llibre mostra el conjunt de les obres de «Cosmogonies» i «Collage» que formen part del Fons de l’Espai Romà Vallès de la Fundació Antiga Caixa Terrassa.

Aquest llibre també compleix la funció de catàleg de les dues exposicions que marquen el punt de partida d’aquest projecte i que mostraran algunes de les obres més significatives de les sèries «Cosmogonies» i «Collage».

Romà Vallès i Centre Cultural Terrassa són dos noms que d’ara endavant aniran de la mà. Estem convençuts que junts farem moltes coses.

Gràcies, Romà Vallès, per un treball constant i de tanta qualitat.

Gràcies per confiar en nosaltres i per la teva generositat.

Adrià FornésDirector artístic del Centre Cultural Terrassa

9

Porque la creación artística no siempre se verifica teniendo fuera el modelo (aunque sea interior), sino que muchas veces se llega a conocer la identidad de ese modelo a medida que el automatismo gráfico va trazando sobre la pantalla del soporte las manchas, las líneas, los esquemas del signo singular.Juan-Eduardo Cirlot

12

ROMÀ VALLÈS, DE L’ABSTRACCIÓ A LA IMATGE. DEu AnyS DE TRAjECTòRIA, 1956 -1966

Joan Gil Gregorio

Romà Vallès (Barcelona, 1923) és un dels artistes més representatius de la plàstica contemporània catalana. Sense dubte, més de seixanta anys de creació sense deixar d’investigar formes, continguts i tècniques, avalen una intensa trajectòria artística. Una recerca constant que demostra fermesa, constància i dedicació a través d’un treball rigorós, ferm i pacient que l’ha portat a aconseguir importants resultats.

Amb motiu de la presentació de l’Espai Romà Vallès, impulsat i gestionat per la Fundació Antiga Caixa Terrassa, i l’exposició organitzada per la mateixa entitat, és una bona ocasió per fer balanç i analitzar una de les etapes creatives més singulars d’aquest artista. Les sèries «Cosmogonies» (1956-1963) i «Collage» (1964-66) pertanyen a dos dels períodes més determinants de la seva trajectòria. Una seixantena d’obres, realitzades entre els anys 1956 i 1966, que es presentaran en tres exposicions al llarg del 2015 i 2016, ens ofereixen un recorregut pel seu esdevenir artístic al llarg d’aquest tram tan significatiu. Així mateix, cal destacar que dins d’aquesta unitat creativa s’aprecien diferents moments marcadament definits en els quals l’artista aprofundeix en diverses qüestions, que en aquest estudi analitzarem.

L’àmplia selecció que es reflecteix en aquest catàleg inclou una extensa selecció d’obres d’aquest període, i ens pot servir per entendre els eixos d’actuació i el criteri unitari que engloba tota la seva creació. Un catàleg que es complementa amb fotografies i una addenda documental sobre aquesta etapa.

Fidel als seus criteris i conviccions, Romà Vallès s’ha mantingut lluny de modes amb una posició ferma i coherent que ha assumit en una aventura plàstica

13

inimaginable. La seva llibertat d’expressió li ha permès desenvolupar, sense obstacles, un projecte personal allunyat dels condicionaments més superflus.

Podem afirmar que la seva obra és inseparable de la seva persona, de la seva actitud davant la vida, passant per les angoixes més existencials fins arribar a la seva persistència per mostrar-nos de manera autèntica una visió del món personal. Una dedicació que no es limita exclusivament al treball creatiu, sinó que la comparteix amb activitats pedagògiques que han deixat una empremta important en els diferents camps en què s’ha desenvolupat.

Catedràtic de dibuix a l’Institut Ferran Casablancas de Sabadell (1961-1979), professor a l’Escola Massana (1965-1970), professor a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona (1968-1984), catedràtic de dibuix a l’Institut Ausiàs March de Barcelona (1982-1989), així com autor de nombrosos escrits sobre temes artístics i estudis pedagògics, acompanyat tot plegat d’una àrdua tasca promotora d’activitats culturals —sobretot dins l’àmbit infantil— alhora que conferències, ponències, simposis, etc., reafirmen un itinerari llarg i intens que demostra una actitud lluitadora fecunda en superació constant.

Una intensa llavor pedagògica íntimament lligada a la seva tasca creativa que l’ha portat en aquests més de seixanta anys de trajectòria a consolidar un corpus creatiu que es reflecteix en un extens conjunt d’obres que ara es posen a disposició del públic per poder-hi aprofundir i extreure’n aquells racons més oblidats. No cal dir que aquests anys han estat molt fructífers i intensos en la seva creativitat. En cap moment Romà Vallès ha deixat d’investigar, experimentar i treballar amb nous materials, tècniques i suports, buscant —en la mateixa direcció— aquelles aportacions que l’interessaven més.

Abordar aquestes dues sèries, «Cosmogonies» i «Collage» (1956-1966), no és una tasca fàcil. Per això, volem facilitar-ne la comprensió i analitzar les diferents subsèries que comprenen.

Les obres escollides per a aquesta exposició són un reduït nombre de la totalitat existent. Per aquest motiu, atesa la qualitat de cadascuna d’elles i la importància que totes tenen dins d’aquesta etapa, ha estat realment difícil fer una selecció.

14

ROMÀ VALLÈS I LA FORMACIÓ. AnTECEDEnTS, 1950-1955Abans de començar a parlar sobre aquesta etapa, hem considerat necessari fer una referència als antecedents per comprendre aquest dens estadi. Del 1950 —any en què es llicencia en belles arts— fins al 1955 manté una voluntat ferma d’enriquiment en els seus postulats artístics. Home inquiet i àvid de coneixements, Romà Vallès es troba un panorama artístic aferrat a l’antiga escola. Un ambient del qual vol fugir amb el convenciment clar d’iniciar un camí de recerca i investigació rupturista.

Malauradament, la llibertat expressiva que buscava Romà Vallès no la va trobar a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, ja que l’ensenyament en aquells anys era completament acadèmic i tradicional. Va patir una educació plàstica estricta que tenia com a premissa aconseguir l’obra ben feta, aquella perfecció formal que havia de reproduir fidelment la realitat. Va estudiar amb el professor Josep Maria Junoy, compartint classe amb alumnes com ara Domènec Fita o Joan Lleó. Aquesta disciplina i severitat esdevenen fonamentals per a ell, ja que l’artista en múltiples manifestacions les ha valorat com un mètode d’aprenentatge vàlid.

Hi havia parts molt positives quant al rendiment que van enriquir la meva formació, i unes altres no tant potser pel caràcter que els programes oferien en aquell moment.Joan Gil. Entrevista a Romà Vallès. Octubre de 2014

Acabada l’Escola de Belles Arts, Romà Vallès, sempre amb el neguit d’anar més enllà, busca trobar nous horitzons i nous plantejaments creatius.

És aquesta inquietud en el seu quefer que el porta a ser mereixedor de diferents beques i bosses d’estudis que li permeten viatjar fora de les nostres

Romà Vallès per Espanya

15

fronteres i començar a trencar amb l’academicisme tradicional que imperava en el moment. Durant l’any 1951 aconsegueix la bossa d’estudis Amigó Cuyàs, que li permet anar per Espanya i ampliar els seus coneixements. Igualment, el 1952 és pensionat a la Residencia de Pintores de la Alhambra de Granada, que compagina com a professor de dibuix de l’Institut Ferran Casablancas de Sabadell. Més tard, el 1953, torna a ser pensionat a la Residencia de Pintores de Santa María del Paular a Madrid, que li permet conèixer Segòvia i altres indrets.

El 1954 aconsegueix una altra bossa de viatge Amigó Cuyàs, que li facilita viatjar per Itàlia amb altres professors i alumnes. Un viatge del qual té un bon record ja que coneix Florència, Roma i Venècia, entre altres ciutats. Són uns anys en els quals Romà Vallès aprofita tot el seu potencial per consolidar la seva formació. Se’n beneficia un any més i amplia els seus coneixements en tècniques noves, assistint al taller de gravat de l’artista Vila Arrufat.

És una època d’intensa activitat intel·lectual. Els seus viatges a l’estranger i les freqüents visites a la Biblioteca del Parc de la Ciutadella de Barcelona li obren noves orientacions que, segons paraules de l’artista, li permeten aprofundir sobre temes que a l’Escola de Belles Arts eren encara tabú.

Però és l’any 1954, en el primer viatge a París, quan Romà Vallès descobreix nous horitzons. Un viatge que queda gravat en la seva memòria com a decisiu en la seva trajectòria artística.

Vaig tenir molta sort, ja que hi vaig anar amb cartes de recomanació, tant de Juan-Eduardo Cirlot com del galerista René Metras, les quals em van obrir moltes portes. Joan Gil. Entrevista a Romà Vallès. Octubre de 2014

Va ser aquesta estada la que li va propiciar el contacte amb les avantguardes artístiques, que en aquell moment situaven París en l’eix de l’art internacional.

Romà Vallès a Itàlia amb professors i alumnes (1954)

16

Són sobretot les visites a les galeries Drouin i Stailer les que li permeten conèixer de prop les propostes de Dubuffet, Fautrier, Wols, Mathie, Hartung i tots els informalistes que en aquell moment ja tenien un rumb consolidat. Aquestes novetats el fan partícip directe de l’efervescència artística i l’influeixen en el sentiment més profund de l’informalisme. S’impregna de l’esperit abstracte fins a esdevenir un dels precursors més implicats d’aquest moviment a Catalunya, i contribueix així de manera decisiva a la renovació de l’avantguarda catalana de postguerra. Una recerca de nous plantejaments que marcaran per al futur un sentit personal i propi en la seva obra. Les noves tendències regnants a França i els Estats Units, introduïdes en comptagotes al nostre país, tindran un efecte important a casa nostra.

Una estada reveladora amb la qual l’artista constata in situ i en la seva pell aquelles informacions que havia vist a través de les revistes —Cimaise, L’oeil, Les Arts, Artes...—, que consultava en l’avançat Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona amb Josep M. de Sucre al capdavant.

Pensem que aquesta entitat va significar per als artistes catalans poder obtenir beques per anar a París i contactar amb les avantguardes del moment (Tàpies, Ràfols Casamada, Guinovart, August Puig, entre d’altres). Les revistes esmentades, per cert, des de molt aviat són presents en el fons documental que conserva al seu estudi. Un fons que recull —a més de les seves crítiques— una àmplia biblioteca de publicacions sobre art del moment, així com documents d’importància cabdal per estudiar l’art contemporani català, nacional i internacional.

Van ser cinc anys en què vaig estudiar pel meu compte tot allò que tenia cert interès per a mi amb l’objectiu que m’obrís altres horitzons. S’ha de tenir en compte que totes aquestes beques i bosses d’estudi van ser la recompensa d’un gran esforç que vaig realitzar en aquest període. Joan Gil. Entrevista a Romà Vallès. Octubre de 2014

Romà Vallès. París, 1954

Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona, 1958. Amb la presència de Josep M. de Sucre

17

ESTuDIÓS DE L’ART InFAnTILPer intentar equilibrar tant de rigor i trobar un refugi a tanta disciplina, Romà Vallès estudia i s’interessa per l’art primitiu i pel llenguatge infantil fins a esdevenir un gran especialista en aquest darrer.

Organitzar les classes no va ser una tasca fàcil. Eren temps difícils i de molt pocs recursos. A més d’equips per a treballar en blanc i negre, aviat vaig aconseguir que cada nen disposés d’una paleta i un lot de colors a l’aigua per poder pintar lliurement. Poc temps després, les tècniques treballades a les meves classes eren: dibuix, pintura, collage, mosaic, gravat sobre linòleum, etc. Els treballs es dividien en individuals i col·lectius. Vam poder disposar d’una màquina de serigrafia amb la qual es van imprimir catàlegs i els diferents números de la revista dels alumnes, Rana. El 1954 vaig tenir l’oportunitat de presentar els resultats de les seves experiències en una primera exposició que vam portar a terme als locals de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, que va inaugurar l’alcalde, Sr. Marcet. En pocs anys, les exposicions i col·laboracions es van multiplicar per totes bandes. Potser l’exposició més important es va celebrar a Barcelona, el 1956, als locals de la Capella de l’Antic Hospital de la Santa Creu. Es van aconseguir crítiques molt favorables i comentaris impressionants per l’època.Romà Vallès. Ponència realitzada a la Facultat de Belles Arts de Madrid, III Congrés d’Art Infantil. Madrid, 23 de setembre de 2004.

El 1956 Romà Vallès organitza una important manifestació d’art infantil a la Capella de l’Antic Hospital de la Santa Creu a Barcelona.

El 1957 publica el primer número de la revista Rana, de treballs espontanis dels alumnes de l’Institut Ferran Casablancas de Sabadell, on va ser professor titular (1952-1966) i director (1967-1979). Es tractava d’una revista íntegrament escrita, dibuixada i serigrafiada per infants.

Romà Vallès amb els seus alumnes a l’Institut Ferran Casablancas (Sabadell) a la classe de dibuix

Capella de l’Antic Hospital de la Santa Creu. Exposició de treballs d’alumnes de l’artista. Barcelona, 1956

18

També, és en el viatge a París (1954) on aprofundeix en l’art infantil, a l’Institut Nacional de Pedagogia de Sèvres, al costat de M. Stern. Una tasca que el porta a endinsar-se en tots els àmbits del llenguatge infantil, que compaginarà al llarg dels anys següents. És tanta aquesta devoció per un art ingenu, primari i essencial, que s’encarrega de portar alguns llibres sobre la matèria per tal que es puguin traduir al nostre país. Pioner en aquesta disciplina, els resultats no són del tot positius ja que l’editorial que els ha de publicar no accepta l’encàrrec. És en aquest àmbit que coneix Juan-Eduardo Cirlot que, entre altres tasques, era el responsable de les publicacions infantils de l’Editorial Gustavo Gili.

Malgrat el desencís, entre Romà Vallès i Juan-Eduardo Cirlot sorgeix una llarga amistat. És aquest mateix any 1954 quan Romà Vallès entra a formar part de la INSEA (International Society for Education through Art). Hi participa com a membre actiu en tots els esdeveniments i sobretot destaca la seva contribució en el congrés fundacional. Col·labora amb aquesta organització durant sis anys en diferents camps, com ara en la redacció d’una bibliografia internacional sobre educació infantil; intenta organitzar la secció de la INSEA a Espanya, i és convidat pel Dr. Ziegfeld a pronunciar

Text de Romà Vallès per a la segona exposició de dibuixos i pintures dels seus alumnes. Capella de l’Antic Hospital de la Santa Creu. Barcelona, 1956

Revista Rana, escrita i dibuixada pels seus alumnes. Serigrafies

19

Publicació i imatge de la Segona Assemblea de la INSEA. L’Haia, 1957. Romà Vallès a la dreta

Publicació amb motiu de la conferència de Romà Vallès sobre art infantil organitzada el 14 de novembre de 1956 pel Club 49 a la Sala Gaspar de Barcelona

una ponència en la segona assemblea general que se celebra a l’Haia el 1957.

En aquesta època elabora diferents escrits i ponències, com ara la xerrada organitzada pel Club 49, accions que avalen un treball rigorós sobre aquest art.

20

COnTEXT InTERnACIOnAL: L’InFORMALISMEUn dels moviments artístics de postguerra que va tenir més adeptes a Catalunya pel que significà de llibertat creativa i trencament amb la limitació representativa fou l’informalisme, un corrent avantguardista que ha esdevingut a casa nostra un dels puntals expressius més importants per a les noves generacions. El prefix in- i el vocable forma indiquen el trencament amb el sistema tradicional de representació. Per primera vegada no significa res concret, simplement és.

Pensem que la situació de crisi generada per la Segona Guerra Mundial posa sobre la taula nous valors lligats a l’existencialisme. La societat arruïnada i destruïda vivia de ple en una atmosfera d’opressió i angoixa, i fou en aquest ambient que, des d’una concepció nihilista del món, l’informalisme reflecteix el desassossec profund. És un moment en què Europa opta per la reconstrucció un cop passada la postguerra més dura. Hi ha un gran sentiment de culpabilitat i la valoració de la matèria serà el que s’apropa més als valors existencials, als valors humans.

Els artistes davant tanta destrucció reaccionen agafant-se a alguna cosa física i és la matèria el seu encaix amb la vida. L’artista deixa constància de l’obra per ella mateixa i dóna gran importància a la tècnica i al procés en detriment del contingut i la teoria. L’activitat renovadora de l’informal que renuncia al sistema lingüístic figuratiu per reduir-lo a pur acte, a l’acció, parteix de l’abstracció encara que la seva problemàtica i ideologia són diferents. A diferència de l’abstracció, que planteja l’obra artística com a resultat de l’aprehensió per part de l’artista de determinats elements fins a essencialitzar-los i reduir-los a signes, l’informalisme es basa en la selecció dels elements reals elaborats intel·lectualment.

Al respecte, Meyer Chapiro escrivia, ja el 1937, el següent sobre l’art abstracte:

Si la reproducció pictòrica dels objectes del nostre entorn era jutjada només en funció dels atributs de la forma, era evident que en fer-ho es desvirtuava o es rebaixava el quadre; aquestes pintures no es podien fer només manipulant les formes. En la mesura que els objectes als quals aquestes formes pertanyien solien ser persones i llocs determinats, figures reals o mítiques que reflectien les empremtes evidents d’una època, la pretensió que l’art estava per damunt de la història, gràcies a la capacitat creadora o la personalitat de l’artista, no estava del tot clara. Ara bé, en l’art abstracte la pretesa autonomia i el caràcter absolut del que és estètic es plantejava d’una manera concreta. Es tractava, al cap i a la fi, d’un art en el qual

21

sembla que només es donen els elements estètics. L’art abstracte tenia el valor d’una demostració pràctica. En aquestes noves pintures els mateixos processos d’esborrar i inventar semblaven haver-se incorporat a la tela; la forma pura, fins aleshores oculta per un contingut aliè, es trobava ara alliberada i es podia percebre directament.

Així, amb l’arribada de l’art abstracte va canviar el concepte sobre la creació plàstica, que allunyava la representació com a requisit i obria la porta a la manifestació de determinats nivells d’interiorització. Aquests paràmetres donaven als artistes una nova sensació de llibertat en deslliurar-se dels encotillaments figuratius i naturalistes, alhora que atorgaven més possibilitats expressives pel fet de trencar fórmules i models establerts.

Els artistes pioners en les diferents tendències reflecteixen, amb la rebel·lia de les seves obres, dramatisme i repressió. Per a ells la creació plàstica deixarà de ser funció i estructura per obeir a necessitats expressives de l’esperit. Quan emergeix l’informalisme a Catalunya ja fa més d’una dècada que, com a tendència, està instaurada de ferm a Europa i els Estats Units. L’aportació d’un nou esperit vers la creativitat, l’obra artística, la societat i l’individu farà que canviï el concepte que fins al moment es tenia de l’esdevenir artístic. La reacció dels artistes més inquiets serà trobar vies plàstiques que sintonitzin amb les pautes i les directrius de comportament artístic més cosmopolita.

El concepte art autre o art informel sorgeix a França el 1951 encunyat pel crític Michel Tapié en una situació de crisi generada per la Segona Guerra Mundial, i posa sobre la taula nous valors lligats a l’existencialisme i als postulats de Jean-Paul Sastre i Martin Heidegger que, com a filòsofs del moment, plantejaran qüestions primordials vers aquest moviment.

22

Cal subratllar que Michel Tapié en fou el promotor a Catalunya arran de la publicació a Barcelona d’Esthétique en devenir (1956) —en el darrer número de Dau al Set—, i l’any següent va presentar l’exposició «Otro arte» a la Sala Gaspar de la mateixa ciutat, una mostra determinant per la seva influència vers els artistes del moment i per la seva repercussió en presentar l’art d’avantguarda que es feia fora de les nostres fronteres. Obres de Wols, Fautrier, Mathieu, Pollock, Tobey, De Kooning, Riopelle, Appel i Dubuffet, entre d’altres, eren testimoni de la revolució plàstica d’aleshores. Era una de les primeres vegades que es plantejava in situ en el nostre país una confrontació de tal magnitud.

Com va escriure Michael Tapié en el text de presentació del catàleg de l’esmentada exposició:

Así pues, nada puede ser tan eficaz y, por tanto, tan explícito, como una confrontación a escala internacional de individuos auténticos y que, al propio tiempo, sienten y hacen lo que es Ahora. Hemos elegido, pues, a personalidades particularmente destacadas de España, Francia, Alemania, Estados Unidos, Japón, Bélgica, Hungría, Italia, Holanda y Canadá. La resultancia de esta confrontación, en 1957, reviste ya tal importancia que es posible pensar en la elaboración de «otra» estética, que corresponda a su vez a «otras» necesidades estructurales y psíquicas.Michel Tapié. Catàleg de l’exposició «Otro arte» a la Sala Gaspar. Barcelona, 1957.

És evident que entre els crítics hi ha un desig de marcar diferències clares entre les obres informalistes i les que s’havien realitzat anteriorment.

Amb la utilització de tota mena de suports i materials, l’artista s’endinsa en un abisme existencial, en una lluita per la supervivència humana. Per damunt de tot, l’informalisme reivindica l’art autèntic, allò essencial que en el seu estat més primitiu defensa els valors més intrínsecs de l’home. Un art inconformista que, com un crit, s’enlaira en pro dels arguments socials; un art que respon a un estat d’ànim i a la necessitat interior pròpia. Els artistes hi arriben des de diferents posicions: alguns des de l’expressionisme surrealista o magicista, d’altres des del constructivisme abstracte o alguns des d’una certa objectivitat ingenuista de ressò noucentista. Per aconseguir-ho, l’artista empra el mitjà i el suport més adequats per expressar els sentiments i les emocions més introspectives. Així, utilitza com a suports teles, fustes, cartrons... als quals incorpora materials pobres i senzills com ara terres, serradures, sorres, teixits, pigments, fustes cremades, llimadures de ferro, pols de marbre, làtex, resines, objectes, vidres, encenalls, planxes de metall, etc., que ennobleix en atorgar-los una categoria estètica fins al moment inexistent.

Sartre y el existencialimo, 1968. Direcció literària: Antonio Cunillera. Librería Cervantes

Michel Tapié. Esthétique en devenir, 1956. Coberta de Leopoldo Pomés; direcció de Joan-Josep Tharrats; impressió Filograf / R. Giralt-Miracle. Barcelona. Dau al Set, 1956

Catàleg de l’exposició de pintura i escultura Otro arte, organitzada per la Galeria Stadler de París, patrocinada pel Club 49 i presentada a la Sala Gaspar de Barcelona el 1957

Michel Tapié al Park Güell. Barcelona

23

Un indret, l’obra, on tot és possible i tot és vàlid, com un combat on no hi ha cap regla establerta i on tot s’hi val. Així, el color regalima per la superfície i s’escampa de manera incontrolada, cercant la màxima autonomia més enllà de l’espai establert. La matèria dóna presència i autenticitat al moment, manifesta la seva solidesa i es fa present en una realitat gairebé fugaç. Les taques i els gargots revesteixen una força expressiva d’enorme magnitud. La matèria adquireix un protagonisme vital per expressar-se amb la màxima llibertat sense fer cap concessió.

Si bé dins de l’art informal l’aspecte matèric i les seves qualitats predominen com a element fonamental de creació i investigació plàstica, altres tendències són seguides pels nostres creadors, com la pintura gestual, que atorga importància a l’acció de l’artista en relació amb el suport; la pintura tachista, en la qual la taca de color és l’element compositiu bàsic, i la pintura espacial, que aconsegueix una concepció inèdita de la noció d’espai. Romà Vallès s’endinsa en tots els vessants que la tendència informalista va assolir.

L’informalisme ha marcat, sense dubte, l’evolució de la pintura catalana quant a l’experimentació dels materials i les seves qualitats tàctils, la neutralitat del color i l’ús de la superfície com a suport d’acumulació, però també l’empremta del gest, la mística de l’espai i la suggestió de la taca s’han consolidat com a mitjans de recerca artística.

24

COnTEXT CATALÀ I nACIOnALHem de tenir en compte que a Catalunya els tres anys de la Guerra Civil i els cinc anys de la Segona Guerra Mundial van paralitzar el procés de continuïtat avantguardista que una sèrie de figures havien iniciat abans del trauma bèl·lic. Ens referim, entre d’altres, a homes com Sebastià Gasch, Joaquim Gomis, Joan Prats, Joan Miró, J. V. Foix o Josep Maria de Sucre, que havien estat els promotors del canvi.

Pensem que a Catalunya ja existia un pòsit no figuratiu, que artistes com ara Joan Miró, l’any 1925, arriben a un llenguatge quasi abstracte, i també que fins i tot el modernisme català originà certa tendència a valorar els factors estètics i ornamentals per damunt dels representatius, reduint la iconografia a un mínim. També cal considerar, per exemple, que en el primer Saló d’Octubre de Barcelona l’any 1948 ja es van presentar públicament obres abstractes de Pere Tort, Jordi Mercadé i Salvador Aulèstia, i que a la Primera Biennal Hispanoamericana de 1951 Planasdurà també exhibeix una pintura que valora les possibilitats de la forma, la línia i el color. No és estranya, doncs, la ràpida reacció dels nostres artistes que, becats per l’Institut Francès, marxen a París i connecten amb el fenomen internacional.

Les Biennals Hispanoamericanes i els Salons d’Octubre es convertien en l’únic vehicle d’expressió que els artistes tenien al seu abast. El poder establert s’adonà que l’art del moment serviria per afavorir la imatge d’una situació política desgastada internacionalment. Alguns dels artistes informalistes van rebre el suport del règim en ser potenciats en certàmens internacionals. En el fons, es tractava d’una doble estratègia política: d’una banda, netejar la imatge i, de l’altra, utilitzar un art més avantguardista que difongués una idea d’un estat més liberal del que era. La necessitat del sistema de donar una visió més moderna en un període d’autarquia amagava les veritables necessitats que la societat tenia i les camuflava amb maquillatges superficials.

En un procés previ al sorgiment de l’informalisme a Catalunya, un seguit de fenòmens culturals, socials i artístics van crear les condicions idònies perquè es donés un clima propici per a la creació d’un art trencador, encara que moltes vegades tot plegat quedava més en intencions que en accions amb una efectivitat real. Tota una sèrie de grups es van constituir amb la voluntat de trobar-hi una coherència que fes que la cultura catalana retrobés el seu pols. Així doncs, artistes, intel·lectuals, escriptors, crítics, mecenes, galeristes, promotors i editors van trencar files per organitzar-se amb una voluntat ideològica renovadora. Molts d’aquests grups tenien poca permanència

25

estable i la gran majoria van deixar d’existir poc temps després d’ésser constituïts. Potser va ser una moda de l’època, una mena d’associacionisme vers l’àmbit cultural i intel·lectual regnant.

Els grups Dau al Set (1948-1952) a Barcelona, Parpalló (1956-1961) a València, El Paso (1957-1960) a Madrid i Gaur (1966-1970) a Vitòria donaren resposta, des de diferents postulats formals, a la lluita per la llibertat artística. Una etapa intermèdia que reuneix creadors que, ben entrats els anys cinquanta, adopten posicions i actituds diferents, encara que el seu denominador comú és l’expressió abstracta, ja sigui informalista o bé de construcció geomètrica. Pensem que els artistes espanyols de les primeres avantguardes es van mantenir dins d’un art figuratiu i que la situació d’aïllament i repressió no era favorable a la incursió abstracta. D’aquí que la introducció a Espanya d’aquesta pràctica fos tardana respecte a Europa i els Estats Units.

El primer d’aquests grups a Catalunya és Dau al Set, que esdevé el gran detonador cap a la nova consciència d’avantguarda a Catalunya. Moviment artístic i literari nascut el 1948, que es va dissoldre al voltant de l’any 1952, facilita l’aparició de figures tan contundents i cabdals com Tàpies, Ponç, Brossa, Cuixart, Tharrats, Arnau Puig i el mateix Juan-Eduardo Cirlot. Va ser fonamentalment un grup influenciat pel surrealisme i constituí una oposició radical al conformisme, a la imposició dels criteris estètics retrògrades i a l’immobilisme cultural regnant en aquell moment. La dècada dels anys cinquanta significà un moment clau en el procés creatiu de la plàstica catalana. Alguns dels seus representants arriben a l’informalisme per reivindicar la matèria com a element tangible que els lliga al món.

Els artistes, doncs, s’uneixen en grups per proclamar, en alguns casos, manifestos de diversa naturalesa a través dels quals expressen aquelles idees més revolucionàries que els porten a dur a terme exposicions de caire personal, i també de grup, sempre sense perdre la identitat individual. Activitats, xerrades, conferències, manifestos, accions… són l’excusa per fer aflorar allò més innovador, una manera de manifestar les idees més avançades. Era en l’art on els artistes trobaven els mitjans més idonis per manifestar els seus desacords amb un sistema polític dictatorial que feia vint anys que coartava la seva independència. En alguns dels casos van ser artistes aïllats que buscaven desenvolupar una trajectòria pròpia en un nucli oblidat. Així podem parlar que, independentment de Barcelona, hi ha una cultura artística de la perifèria que en l’entramat de l’art català exerceix una influència notable en la xarxa que s’estén per tot el territori. Si bé Barcelona

26

es convertí en nucli de producció, manifestació i exhibició artística per excel·lència, no hem d’oblidar altres centres paral·lels que es van donar a la resta de Catalunya. Així doncs, es van crear diversos col·lectius com ara el Grup Cogull a Lleida, el Grup Gallot a Sabadell, a més d’altres a Girona, Vic o Eivissa, per citar alguns indrets, constituïts per defensar els conceptes més rupturistes.

Ja situant-nos a l’Estat espanyol, un dels primers moviments avantguardistes sorgeix uns anys més tard que Dau al Set amb el grup madrileny El Paso, nascut per donar una empenta a l’art espanyol contemporani. Entre d’altres, Antonio Saura, Manolo Millares, Rafael Canogar i Luis Feito esdevenen representants significatius d’un llenguatge abstracte de tendència informalista que marca els anys cinquanta i seixanta. Cal subratllar que aquests artistes participen d’uns trets d’arrel hispànica que els vinculen amb la vena tenebrista, la tradició barroca, l’Espanya negra, i amb el pensament dramàtic d’alguns poetes i artistes com El Greco, Ribera, Velázquez o Goya. Romà Vallès coincideix amb alguns d’aquests artistes en exposicions col·lectives tant en l’àmbit nacional com internacional.

En aquest context, cal esmentar la importància que va tenir el 1955 la famosa exposició realitzada al Palau de la Virreina i al Museu d’Art Modern de la ciutat comtal sobre l’art modern als Estats Units, coincidint amb la III Biennal Hispanoamericana, on per primera vegada es van poder veure obres dels expressionistes abstractes nord-americans, entre d’altres Franz Kline, Jackson Pollock, Robert Motherwell, Willem De Kooning, Mark Tobey, etc. Tot un esdeveniment per a aquell moment en un país on regnava la grisor artística.

Dintre d’aquest àmbit social i artístic molt confús, i en un país mancat de mitjans d’informació —els existents estaven al servei del règim establert— no és gens estrany que la crítica del moment fos un reducte minoritari que intentava fer valer unes posicions respecte a l’art contemporani i marcar uns

El arte moderno en los Estados Unidos. Palau de la Virreina i Museu d’Art Modern. Parc de la Ciutadella. Barcelona. Indústrias Gráficas Seix Barral Hnos. Barcelona, 1955

Butlleta de participació de Romà Vallès en la III Biennal Hispanoamericana d’Art

27

postulats que, moltes vegades, venien reforçats per les informacions que arribaven de fora de les nostres fronteres, quan no eren censurades. Una crítica minoritària, vinculada a poques galeries que apostaven per un art nou com a alternativa artística a l’art acadèmic i tradicional.

Un dels crítics capdavanters que, des del principi, va advocar per l’informalisme va ser Juan-Eduardo Cirlot, teòric i membre vinculat estretament al grup Dau al Set, que va escriure nombrosos articles i moltes monografies d’artistes inscrits en aquest corrent. Sens dubte, amb els seus comentaris va ser un dels seus capdavanters i un dels defensors més acèrrims del moviment. Fou el crític que va publicar més articles sobre la pintura de Vallès, i en els seus escrits analitza i reflexiona en profunditat sobre el seu llenguatge. A ambdós els va unir una amistat profunda. Les visites del crític a l’estudi i de l’artista al crític fan créixer una relació i el conseqüent interès per l’obra d’un jove artista en plena explosió creativa. Cirlot serà el gran defensor de l’obra de Romà Vallès.

Sí que recordo que el meu pare cada vegada que l’artista el visitava per tal de mostrar-li les seves obres passava molt de temps parlant amb ell de qüestions diverses. Amb el transcurs del temps, Romà Vallès va ser un dels artistes catalans que venia a casa més sovint i es va convertir en un bon amic nostre.Lourdes Cirlot. Records. Trajectòria 1956-1996. Catàleg de la Generalitat de Catalunya. Pia Almoina, març de 1998, pàg. 94.

Per la seva banda, Juan-Eduardo Cirlot, el seu crític més actiu, establia una plataforma que recollia les creacions més sobresortints, no solament a escala nacional, sinó també en el marc internacional. Reflectia el corpus ideològic

Juan-Eduardo Cirlot. El arte otro. Informalismo en la escultura y pintura más recientes. Seix Barral, Barcelona, 1957

Juan-Eduardo Cirlot. Ideología del informalismo. Cuadernos del Arte del Movimiento Artístico del Mediterráneo, núm. 1, 1960

28

que els artistes i grups estaven elaborant i creant per entendre aquest moviment.

Lo que buscan los artistas informales es el descubrimiento de continuas imágenes ignotas, o sea, desconocidas antes de ser creadas, y no sólo desconocidas por la historia del arte, la morfología o el contemplador, sino principalmente por el mismo artista. Este factor de lo desconocido, que sin duda posee un valor numinoso como ha sido dicho por Mircea Eliade en la Historia de las religiones, tiene además un sentido simbólico o incuestionable, relacionado con el destino de la vida espiritual en el universo, dentro del molde representado por el hombre o más allá de él.Juan-Eduardo Cirlot. «Ideología del informalismo». Correo de las Artes, núm. 29. Desembre-gener, 1961.

També amb Alexandre Cirici Pellicer va establir una relació estreta durant l’època de la Cúpula del Coliseum, i va escriure alguns dels textos més significatius sobre la seva obra. Cal destacar que el 1959 Romà Vallès va ser cofundador amb el crític Alexandre Cirici i el ceramista Antoni Cumella de l’Escola d’Art del FAD (Foment de les Arts Decoratives) de Barcelona, on va ensenyar la pràctica de la teoria de la Gestalt (‘forma’) segons els principis de Kohler, Kofka, Guillaume i d’altres, semblant al curs de la Bauhaus alemanya. Aquest fou l’esquema que moltes escoles de disseny posteriors han fet servir. Un any més tard, a la Cúpula del Coliseum va tenir lloc la inauguració del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, que va funcionar entre 1960 i 1963. Aquest museu tenia una col·lecció permanent i va organitzar 21 exposicions d’artistes coetanis, entre catalans i forans.

Catàleg inaugural del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, 1960

Juan-Eduardo Cirlot. Informalismo. Ed. Omega. Barcelona, 1959

Separata del Correo de las Artes, núm. 62, gener-febrer, dedicada a Romà Vallès. Barcelona, 1962

29

Altres crítics com ara Rafael Santos Torroella, Joan Cortés, Joan Perucho, Joan Teixidor, Mercedes Molleda, Cesáreo Rodríguez Aguilera, Carlos Areán, Ángel Marsà, Manuel Sánchez Camargo, Juan Portolés o Ángel Crespo, que també difonien l’art català en altres mitjans de l’Estat espanyol, ho van fer des de tribunes informatives de diaris i revistes, aconseguint una plataforma viva que seguia les investigacions més recents. Tots ells van fer aportacions personals a l’estudi de l’obra informalista de Romà Vallès.

Parlant ara de publicacions, una de les revistes que va divulgar més aquest art i que es va erigir com el seu portaveu va ser el Correo de las Artes (1958-1962), que dirigí René Metras en la seva etapa més fructífera. La relació entre ell i Romà Vallès va donar lloc a molts articles i cobertes dedicades a l’artista en aquesta revista, fins i tot la publicació d’una separata que es va publicar el 1962.

És important contextualitzar aquí la figura de René Metras, activista cultural, marxant, col·leccionista i galerista. La seva família —provinent de Lió— es va instal·lar definitivament a Catalunya el 1934, on va estudiar enginyeria tèxtil i on va pintar fins al 1947. El 1951 va començar a col·leccionar obres d’artistes espanyols i francesos i el 1962 va fundar la Galeria René Metras. Fou el galerista que s’interessà per les tendències més avantguardistes del moment i, sobretot, va donar un suport important als artistes informalistes. Des dels inicis de la galeria, Romà Vallès va exposar vuit vegades a l’espai de Consell de Cent, la primera, el 1962.

Exposició de Romà Vallès a la Galeria René Metras. Barcelona, 1965.

30

COSMOGOnIES COLLAGE 1956-1966

«Cosmogonies», terme procedent de la paraula grega kosmogonia, composta al seu torn per kosmos (ordre, món, univers) i gone (generació, producció), que etimològicament significa ‘origen de l’univers’, la cosmogonia és un relat de caràcter mític amb el qual es vol explicar l’origen i la constitució de l’univers a partir de l’acció dels déus i a través de diverses generacions.

La cosmogonia també designa una branca precisa de l’astrofísica que estudia la creació dels cossos celestes. Juan-Eduardo Cirlot fou qui anomenà «Cosmogonies» l’etapa pictòrica de Romà Vallès entre el 1959 i el 1963. Segons les seves mateixes paraules:

Si más instintiva que reflexivamente hemos denominado «Cosmogonías» a las pinturas ejecutadas por Román Vallés en 1959-1963, ha sido sobre todo por dos razones: que en ellas el dinamismo, el impulso de «formación», de gestación, tiene más importancia que las formas, e incluso que los colores, y que se advierte en toda esa iconografía abstracta algo así como un anhelo de retroceder a lo primario, sumergiéndose en un mundo que parece situado entre el cosmos y el caos, en el que todo aparece más como sugerencia que como realidad en sí.Juan-Eduardo Cirlot. Román Vallés. Col. Artistas Españoles Contemporáneos. Publicaciones del Ministerio de Educación y Ciencia. Madrid, 1973.

Abans, però, d’arribar fins aquest estadi, es produeixen uns antecedents abstractes de Romà Vallès que podem situar el 1955, quan presenta al VIII Saló d’Octubre, coincidint amb la III Biennal Hispanoamericana, una obra titulada Composición A, en la qual ja es veu la voluntat d‘anar descomponent les formes per aconseguir una profunda simplificació al voltant de l’abstracció. El mateix títol triat es troba en la línia d’una tradició

Sèrie «Vallès abans de Vallès» (primera obra abstracta), 1955. Oli sobre tela. 65 x 100 cm

32

1003Cosmogonies, sèrie Matèrica. 195665 x 92 cm. Tècnica mixta sobre telaCol·lecció Fundació Antiga Caixa Terrassa

33

abstracta d’artistes com ara El Lissitzky, Malevich o Moholy-Nagy. És un moment en què el seu neguit creador i investigador el porta a experimentar amb nous materials i tècniques com el tachisme, el grattage o el frottage, que li ofereixen les bases per donar via lliure a tot allò après. Es podria dir que aquesta obra és la precedent de la que el mateix artista considerarà la seva primera obra abstracta, la titulada Vallès abans de Vallès (1955), obra cabdal que marca l’inici d’una llarga etapa d’experimentació.

El mateix artista explica com arriba a l’abstracció:

Mi primera pintura abstracta data del año 1955. Mi ascensión a lo abstracto se logra poco a poco. Saliendo de la escuela sufro una cierta influencia picassiana y, después, mi interés por las formas simples me conduce a una figuración muy personal. Es un poco más tarde, investigando en mi estudio las distintas «calidades» y texturas, cuando llego a descubrir algo totalmente nuevo para mí. Visto con la perspectiva de hoy en día, pienso que mi estilo de pintura se gestó por aquel entonces y tiene como pilares básicos mi primer viaje a París, y también hay que mencionar, es de justicia, la importante exposición de tuvo lugar en Barcelona el 1955 de la III Bienal Hispanoamericana (Museo del Parque de la Ciudadela y Palacio de la Virreina). La evolución de mi pintura durante estos años (1952-1955) puede seguirse a través de mis participaciones en los Salones de Mayo, Octubre y Revista. Mi primera exposición abstracta (de tipo matérico) tiene lugar en Madrid en 1957 en la Sala Fernando Fe. Después la historia es suficientemente conocida. Solo quisiera añadir, por si alguien sigue investigando sobre mis orígenes o tratando de descubrir influencias en mi trayectoria, que por razón y sentimiento, estoy en una línea histórica que va de Turner pasando por Monet, los expresionistas alemanes, Kandinsky y Klee, hasta los abstractos americanos de los años 40/50.Romà Vallès. Cuarenta años de pintura. Catàleg de l’exposició a la sala d’exposicions de l’Ajuntament d’Alcanyís, 2001

Hi ha acord entre els comentaristes a considerar que la maduresa de Romà Vallès comença el 1956 amb l’etapa de les «Cosmogonies», que es prolongarà fins a 1964. La matèria, l’espai, el gest i el color seran els pilars essencials dins d’aquesta primera etapa i els que configuraran el seu llenguatge personal. Són obres en les quals es manifesta la seva predilecció per la gestualitat, primer amb una investigació textural i després més propera a la recerca espacial. Els esclats i les explosions magmàtiques, els traços en lluita, la pugna de forces oposades, l’abisme espacial, la tensió del discurs... es materialitza amb un cert dramatisme i una gran força existencialista. Pioner d’aquest corrent, Romà Vallès inicia un intens treball creatiu que el porta a investigar persistentment en diferents sèries: Matèrica, Gestual,

34


35

Negra, Blanca, Monocroma i Color, que conformaran els pilars essencials dins d’aquesta primera etapa que sota el títol de «Cosmogonies», el crític d’art Juan-Eduardo Cirlot va definir molt encertadament.

Segueix aquesta la sèrie «Collage», que tot i que és de curta durada —aproximadament dos anys (1964-1966)— significa ja un canvi substancial per la incorporació de materials i la presència de l’element figuratiu com a eix central de l’obra.

Toda la primera época de Vallés (1956-1966, grosso modo) es la expresión de una ideología agnóstica, ideología de la cual no es responsable su autor, o su víctima, puesto que la padece sin saberlo o, cuando menos, sin desearlo. La idea agnóstica del mundo como «mezcla» (de luz y tinieblas, blanco y negro, bien y mal, manifestación y no manifestación) es la que se impone en todas sus cosmogonías, que, como tantas mitologías, presentan el «monstruo primordial», la serpiente de los orígenes sumida en un magma que es la materia prima, el substrato de todo lo que ha de llegar a tener vida, luz y forma.Juan-Eduardo Cirlot. Román Vallés. Col. Artistas Españoles Contemporáneos. Publicaciones del Ministerio de Educación y Ciencia. Madrid, 1973

36


37

SÈRIE MATÈRICA (1956-1957)És a partir del 1956 quan l’artista es desentén de les últimes reminiscències figuratives que fins al moment encara eren presents en el seu quefer per concentrar-se en la materialitat i la pulsió pictòrica amb més llibertat i espontaneïtat. Un aprenentatge en el qual havia fet incursió de manera disciplinada per aconseguir, segons els cànons de l’època, «una obra ben feta i fidel a la realitat». I és en aquest temps quan se submergeix en la matèria, les textures, la pastositat, la densitat i els gruixos, en unes obres que valoren per damunt de tot la consistència i la corporeïtat magmàtica i comencen a valorar la gestualitat, una de les característiques més importants que s’aniran mantenint al llarg de la seva trajectòria.

L’any 1956 és un any en què l’artista no participa en cap esdeveniment públic més i es tanca a treballar al seu taller. Comença aquí la sèrie «Cosmogonies» i és aquest mateix any quan abandona la tècnica de l’oli per fer servir materials nous com ara pigments en pols, serradures, coles, guix i vernissos. El tractament de la matèria dóna nom a l’etapa que Cirlot va batejar com a Matèrica i que cobreix els anys 1956 i 1957. És un període caracteritzat per l’observació natural que es veurà reflectida en les seves primeres obres. De l’observació de les esglésies romàniques i el seu entorn es quedarà amb els detalls marginals o poc significatius com ara els escrostonats dels murs o l’efecte d’una determinada roca que magnificarà, augmentant i amplificant el seu punt de mira.

Su penetración en el mundo del informalismo pictórico se produce en 1956, precisamente a consecuencia de un viaje por el Pirineo, siguiendo la ruta del románico catalán. Confiesa que de este recorrido las imágenes más penetrantes y profundas fueron para él las que podríamos llamar de «detalles agrandados», sensaciones multiplicadas por el sentimiento poético del instante. El verde de las hierbas, el gris de las piedras de los viejos monumentos arquitectónicos, las superficies desconchadas de las decoraciones murales arrancadas, sobre todo el musgo y aquella vegetación casi imperceptible que crece sobre las rocas, junto a los arroyos y los estanques.Juan-Eduardo Cirlot. «La pintura de Román Vallès». Revista, Barcelona, març de 1959

Les seves composicions busquen la màxima simplicitat. Els seus moviments són tractats amb pulsions instintives caracteritzades per la introducció d’elements tangibles que donen cos a l’obra. Però al costat d’aquests magmes texturals es percep l’empremta de l’impuls més essencial i primari. Però, per a Romà Vallès aquest exercici requereix un esforç molt més ardu que el merament

38

1015Cosmogonies, sèrie Matèrica. 195641 x 67 cm. Pigments, cola i materials diversos sobre fustaCol·lecció Fundació Antiga Caixa Terrassa

39

inicial. La matèria, en aquest principi, es manifesta com l’empremta de la natura en una voluntat d’aferrar-se a allò tangible que les guerres precedents havien destruït. Espirals, traços i línies ondulants, taques i punts, grafismes anímics en pugna es van repetint amb una energia de moviment implacable i encrespat que va des d’allò més fluid a allò petrificat, tot posant la matèria en moviment.

Actua amb una gamma cromàtica molt reduïda: colors terrosos, sienes ardents, marrons i ataronjats foscos, grisos negrosos, amb alguns vermellosos que en ocasions ens transporten al concepte de la sang. Formes fluctuants que formen part d’un espai de textures geològiques, d’empastaments gruixuts al costat d’un intent d’ordenar el marc establert. Un treball de clarobscur que simbolitza l’eterna lluita de contraris de la vida espiritual. Una presència que es converteix en un camp de batalla, en un espai d’experimentacions que li permet aprofundir, extirpar, modelar, per descobrir totes les possibilitats que aquesta pot oferir. Unes obres que conviden al tacte, a l’estímul de percebre el cúmul orgànic d’allò que queda plasmat damunt del suport. Bona prova del bon resultat obtingut és la primera exposició individual amb obres abstractes i matèriques que realitza el 1957 a la Sala Fernando Fe de Madrid, obres en les quals l’espai, la matèria i el gest —amb un cromatisme restringit— donaran pas al treball posterior.

40

1020Cosmogonies, sèrie Matèrica. 195760 x 73 cm. Pigments, cola i material divers sobre telaCol·lecció Fundació Antiga Caixa Terrassa

41

1006Cosmogonies, sèrie Matèrica (1). 1956 81 x 100 cm. Tècnica mixta sobre fusta Col·lecció particular

El caràcter magmàtic d’aquesta sèrie —que connecta amb Dubuffet i Fautrier— transmet un aire místic i tràgic; místic per l’obscuritat de la gamma fosca i sorda que ens aboca a un abisme introspectiu i tràgic pel caràcter determinant d’una composició tancada i sense concessions. La incorporació de grafismes escripturals i d’incisions gestuals a manera d’empremtes esdevindrà en alguns casos violenta. El nivell d’interiorització en el qual Romà Vallès situa la seva realització plàstica respon a un diàleg intern, en què la percepció espiritual d’allò matèric i allò intangible tenen un paper absolutament important.

42

SÈRIE GEST (1957-1958) Però de manera gradual aquest protagonisme del material disminueix per fer un pas més accentuat cap al gest (final de 1957 i 1958), un senyal vital, transcendent, enèrgic, que grava i ratlla damunt les densitats creant incisions amb harmonia imperant i equilibri manifest. El poder màgic del signe, de l’empremta com a part essencial de l’individu, va prenent força i els traços que van pentinant la superfície tenen més importància que els camps texturals. És l’inici del concepte cal·ligràfic, dels graffitis que incideixen en un contrapunt als valors de la textura, però també d’empremtes i ferides. A partir d’aquest moment, la presència del gestualisme i l’automatisme del traç que deixa al darrere l’empremta del pinzell i la pulsió de la mà que arrossega el pigment per damunt del suport seran primordials. Aquesta vitalitat i contundència de les pinzellades soltes i dinàmiques que van arrossegant al seu pas el pigment en àmplies zones és més agitada i vertiginosa.

El informalismo de Román Vallés se fundamenta en un equilibrio entre materia y la petrificación del movimiento, creando unas formas elementales que parecen surcos en el barro, garabatos infantiles o aquellas indefinibles huellas como zarpazos de las cavernas prehistóricas. Pero el artista sabe dominar esa «barbarie» de su expresión predilecta con una elegante contención cromática, estableciendo acordes de tonos, en las gamas del gris y del ocre obscuro, cuando no de matices de negro. Sus imágenes han evolucionado de un interés dominante por la materia a un predominio del gesto y de la mancha en actividad [...]. Las imágenes que más nos interesan de Vallés son las que ofrecen una teoría de la huella, como bien pudiera ser llamada, es decir, un conjunto de anchos rasgos que se entrecruzan o serpentean para seguir la presencia inmediata de la vida, su lucha con la tierra, su necesidad de ritmo ya desde unos orígenes sumidos en la sombra [...].Juan-Eduardo Cirlot. Presentació del catàleg de l’exposició a la Sala d’Exposicions de l’Ateneu Barcelonès. Barcelona, 1959

44

1026Cosmogonies, sèrie Gest. 195881 x 100 cm. Pigments i cola sobre telaCol·lecció Fundació Antiga Caixa Terrassa

45

És a finals d’aquest any quan presenta al X Saló d’Octubre l’obra titulada Pintura D 1957, on s’aprecia de manera clara aquesta investigació en el tractament pictòric que encara manté parts d’elements matèrics i en la qual el gest es manifesta com a protagonista de l’esquema. Aquest ritme expressiu, de comunicació i coneixement, perdura al llarg de tot aquest any.

Romà Vallès. Targeta d’expositor al X Saló d’Octubre, 1957

46


47


Els traços en lluita, la pugna de forces oposades, la tensió del discurs... se situen en un existencialisme introspectiu per explicar en cada moment les experiències més íntimes. Una materialització del pensament a través del gest espontani, directe i pulsional com una conversa de tu a tu. Per això, vol que la pulsió sigui capaç de reflectir els mecanismes efímers, que les imatges siguin fidels a les passatgeres formulacions mentals, per la qual cosa la grafia, espontània i nascuda de l’acció de la primera impressió —emprada amb la mateixa fluïdesa que la paraula— és el mitjà a través del qual tradueix gràficament estats emocionals.

48

SÈRIE nEGRA (1958-1960)És entorn del 1958 quan sorgeix amb titularitat la sèrie Negra (1958-1960), que entronca amb el tenebrisme de Millares, Canogar, Viola o Hernández Pijuan. Es pot parlar d’un cert dramatisme pel predomini del negre i de tot allò gestual en forma d’onades o de serps enormes que es van expandint i van creixent per l’espai. Apareix com a preàmbul d’una necessitat substancial per part de l’artista per revelar secrets que van més enllà de la mera obra plàstica. No oblidem la importància que van tenir les teories de Jean-Paul Sartre i Martin Heidegger sobre els fenòmens de l’existencialisme i les seves teories, sobre les quals va aprofundir l’artista.

Hi ha, en aquesta època, un foscúria accentuada en l’obra de Romà Vallès, sense arribar, de totes maneres, a ser determinant. El món de les ombres, el cosmos com a espai de reflexió i pensament es converteixen en un habitacle on reordenar les inquietuds més existencials. Però continua amb objectiu d’aprofundir en les profunditats més abismals, sempre amb la intenció de donar un indici d’esperança a les seves preocupacions. Un sentiment romàntic impregna aquesta etapa per expressar un sentit de la realitat en metamorfosi constant.

Des del 1959, Romà Vallès utilitza el làtex com un element integrador en la seva obra. Per a ell representa un descobriment que li permet prescindir d’alguna manera de les imposicions que l’obliga la matèria. Segons ell mateix diu:

El làtex em facilita obtenir aquesta sensació de corporeïtat que dóna la matèria sense utilitzar-la. Joan Gil. Entrevista a Romà Vallès. Octubre de 2014.

Juan-Eduardo Cirlot. «Vila Casas y Román Vallés». Papeles de Son Armadans, núm. XXXI. Octubre de 1958

50

1046Cosmogonies, sèrie Negra. 195997 x 130 cm. Acrílic sobre telaCol·lecció Fundació Antiga Caixa Terrassa

51

Un engany a la vista que captiva el nostre artista i que aprofita amb tots els recursos per les possibilitats plàstiques que li ofereix. Els procediments que utilitza més són les coles, les serradures, els vernissos d’exteriors i l’aigua amb el làtex que amalgama de manera contundent per aprofundir en noves formes d’expressió.

La utilización del látex y de las suspensiones muy diluidas, en agua, le proporciona la técnica más adecuada para lograr esta clase de nuevos paisajes, generalmente en grises, que llegan a crear el trompe l’oeil de una orografía tumultuosa, como si el cuadro estuvieses formado por relieves, por lienzos arrugados o papel de plata atormentado, hasta el punto que sorprende al tacto la factura plana.Alexandre Cirici Pellicer. Un análisis de Román Vallés. Publicaciones Españolas. Cuadernos de Arte, núm. 170. Madrid, 1964

Desde febrero de 1956 practica un informalismo, en imágenes que si alguna vez revelan la influencia de Tàpies, otras se sumen en una originalidad obtenida a base de un extraño y calmo desencadenamiento de pasión. En pocos artistas la materia aparece tan radicalmente hirsuta, dotada de entidad, casi diríamos de voluntad como en Romá Vallés [...]. En Vallés acaso por la autenticidad y violencia de los ritmos, la materia retrocede hasta unos orígenes cósmicos y se recarga de unos significados simbólicos que poseen la elocuencia de un verdadero lenguaje.Juan-Eduardo Cirlot. Papeles de Son Armadans, núm. XXXI. Octubre de 1958

El 1958, quan Romà Vallès realitza una exposició col·lectiva al Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona, en la qual ja havia participat en anys anteriors, presenta una obra matèrica de la sèrie «Cosmogonies», la sèrie Matèrica (1) de 1956 (vegeu la pàgina 43).

Exposició col·lectiva al Cercle Maillol de l’Institut Francès. Barcelona, 1958. En primer terme, a l’esquerra, l’obra «Cosmogonies», sèrie Matèrica (1956)

52

1113 Cosmogonies, sèrie Blanc/Negre. 1963130 x 60 cm. Acrílic sobre telaCol·lecció Fundació Antiga Caixa Terrassa

53

1057Cosmogonies, sèrie Negra (2). 1959Acrílic sobre tela. 81 x 100 cm.Premi Suís de Pintura Abstracta. Lausanne i Premi Medalla de Plata del Jurat Públic (1960)Col·lecció de l’artista

La presència del gestualisme, l’automatisme del traç que deixa al darrere l’empremta del pinzell, l’energia arravatadora de la ment compulsada per la mà, tenen en aquesta etapa gran dinamisme i agitació. Els amplis trets que s’entrecreuen i serpentegen arrossegant el pigment, i que cobreixen amb contundència i afirmació bona part de la superfície de la tela, queden integrats en l’espai atmosfèric. Ombres i llums, transparències i opacitats, ordre i caos... són pols antagònics que lluiten entre si per aconseguir un equilibri inestable. Aquesta obra va rebre el Premi Suís de Pintura Abstracta de Lausanne el 1960 i va tenir un ampli ressò i repercussió.

54

SÈRIE BLAnCA (1960)Partint de la voluntat de l’artista d’arribar a l’absolut, és a partir de 1960 quan el blanc irradia les seves teles. L’obscurantisme anterior dóna pas a la llum i al joc de veladures, suggeridor de visions d’atmosferes transparents. La sèrie Blanca crea camps espacials oberts a l’univers, a les interpretacions més suggeridores. Àmplies superfícies de color blanc grisenc i groguenc apareixen com a boires que ens acompanyen cap a l’infinit; com a portes obertes on la claredat dóna pas al pensament, a l’acció de continuar amb més força cap a itineraris encara per descobrir. Així, el quadre pren un aspecte de lleugeresa i esdevé una imatge de llum pel gran poder del blanc, amb algunes altres qualitats cromàtiques. Nuvolades suspeses, espesses fumarades, atmosferes etèries, veles mogudes per l’aire, firmaments del món polar, deserts blancs... són obres que se situen —segons Cirlot—, en la mateixa problemàtica espacialista de Fontana. Des dels primers mesos del 1960 substitueix la cola pel làtex i continua emprant l’aigua per debilitar la intensitat material i donar més vaporositat i levitat a les seves pintures, tendint als camps espacials, encara que sempre subordinat als efectes tonals i al gestualisme de traços serpentiformes.

Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Cúpula del Coliseum. 1960. Exposició «Sèrie Blanca»

Exposició «Sèrie Blanca». Museu d’Art Contemporani. Cúpula del Coliseum. Barcelona, 1960

56

1073Cosmogonies, sèrie Blanca. 1960100 x 81 cm. Acrílic sobre tela. Col·lecció de l’artista

57

L’any 1960 és un dels més important per a l’artista. Tota la feina elaborada culmina amb la realització de diverses exposicions individuals: Sala Nebli (Madrid), Galeria Kasper (Lausana, Suïssa), Galeria Trastevere (Roma, Itàlia) i Museu d’Art Contemporani de Barcelona, ubicat a la Cúpula del Coliseum, amb un text de presentació del crític Alexandre Cirici Pellicer, on presenta les pintures de la sèrie Blanca.

Las obras de Román Vallés realizadas durante este año de 1960 aportan al último periodo de su concepción pictórica una importante serie de objetivaciones de extraordinario valor. Los blancos de látex, sedosos, con calidades suaves de Paros ilustre, o sembrados de fulgores de Pentélico a veces, forman purísimos desiertos porosos. A menudo acogen en sus cavidades los sedimentos mates de un negro polvo compacto que realza su dramatismo flamígero. Otras veces, menos, se tiñen dulcemente con matices delicados de plumaje de paloma o de viejo alabastro corroído por la lluvia y el sol de los siglos [...]. Alexandre Cirici Pellicer. Presentació del catàleg de l’exposició al Museu d’Art Contemporani de Barcelona, 1960

És un any també de reconeixements internacionals, amb l’obtenció de diversos premis nacionals i internacionals. Obté la Medalla d’Or en el Premi Suís de Pintura Abstracta a Lausana per l’obra Cosmogonies. Sèrie Negra (2) del 1959. És també en aquest certamen on se li concedeix la Medalla de Plata atorgada per votació del públic. Un únic artista que rep dos guardons

Publicació especial Cuadernos de Arquitectura, núm. 42, desembre de 1960. Text de Juan-Eduardo Cirlot amb motiu de la Medalla d’Or

Telegrama en què se li notifica la Medalla d’Or en el Premi Suís de Pintura Abstracta, 1960

58

1080Cosmogonies, sèrie Blanca. 1960182 x 130 cm. Acrílic sobre telaCol·lecció Fundació Antiga Caixa Terrassa

59

en un mateix certamen. Aquest premi tindrà un ampli ressò i repercussió. També obté la Medalla de Bronze a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona, el Primer Premi a l’Exposició de Pintura de Granollers i el Primer Premi a la XIX Exposició de Belles Arts de Badalona, entre altres guardons. També es publiquen algunes monografies importants sobre la seva obra.

Algunas pinturas parecen la huella que dejaría en el barro un animal reptador, mientras otras determinan enrejados muy toscos o se orientan hacia una reactivación de estructuras menos informales.Juan-Eduardo Cirlot. Román Vallés. Colección Espacio y Punto, Xifré Editor, Barcelona, 1960

Sopar d’homenatge a Romà Vallès amb motiu del Premi Suís de Pintura Abstracta. 4 de novembre, dia de la inauguració de l’exposició a la Cúpula del Coliseum

Juan-Eduardo Cirlot. Román Vallés. Xifré Editor. Barcelona, 1960

Juan-Eduardo Cirlot. Román Vallés. Colección Espacio y Punto. Xifré Editor. Barcelona, 1960

Carta de Josep M. de Sucre amb motiu del sopar d’homenatge a Romà Vallès

60

1071Cosmogonies, sèrie Blanca. 196081 x 100 cm. Acrílic sobre telaCol·lecció Fundació Antiga Caixa Terrassa

61

Quant a la tècnica, la utilització del làtex li va possibilitar resultats nous, més eteris i immaterials. Les pintures d’aquesta sèrie tenen un tractament espacialista i rebutgen tot allò concret per caminar cap a la dissolució. Semblen records de la memòria submergits en una atmosfera de somni i en un estat de permanent canvi i transformació. En la composició, hi ha una convivència entre polaritats que es manifesta en el tractament pictòric, ja que, si d’una banda aplica el pigment amb amplis traços que s’entrecreuen i serpentegen, tot provocant un sentit d’expansió, de l’altra, l’estructura interna provoca un sentit d’integració. Però, en qualsevol cas, els blancs tectònics d’aquest període s’oposen als negres fossilitzats de l’anterior en una lluita de contraris característica de la seva obra.

1082Cosmogonies, sèrie Blanca. 196081 x 100 cm. Acrílic sobre tela. Col·lecció de l’artista

62

SÈRIE MOnOCROMA I SÈRIE COLOR (1961-1963)Després de la sèrie Blanca, al llarg dels primers mesos de 1961 Vallès pinta quadres en diversos colors, monocroms, encara que matisats amb blanc i negre. La nova sèrie Monocroma ocupa un període molt curt, delimitat al 1961. Es tracta d’una etapa de trànsit que donarà pas a una altra etapa en la qual el color tindrà tot el protagonisme. Són obres en les quals predominen els torrats, ocres, blaus i vermells recorreguts per ziga-zagues blanques o grises de gran impacte gestual. El color tenyeix tot l’espai i sembla voler depassar els límits del quadre. Progressivament, comprèn que no pot tancar-se cromàticament a una sola gamma i apareixen combinacions sumptuoses amb una pintura agitada. Durant l’estiu del mateix any el valor cromàtic augmenta i els ocres i vermellosos molt vius arriben a conviure.

La sèrie Color (1962-1963) se situa en un moment d’esplendor atès que l’artista deixa enrere l’exigència anterior per desenvolupar amb llibertat una agitació formal i cromàtica. En aquests moments els fons es dinamitzen i bullen, igual que la compulsió dels gestos s’agita, alhora que els vermells, blaus, morats i ocres prenen protagonisme. El 1963, sense modificar l’essencial, treballa en la sèrie Almeria, on el vermell domina, igual que en la sèrie Morada, rica en llums i intensitats.

64

1085Cosmogonies, sèrie Monocroma. 1960-1961130 x 162 cm. Acrílic sobre telaCol·lecció Fundació Antiga Caixa Terrassa

65

Un treball, el de Romà Vallès, en gestació constant, que fa aflorar una intensa explosió d’energia que va més enllà del marc establert: potents traços en una lluita tenaç sense parangó, gestos de subtil fluïdesa que s’escampen per la superfície, lluita de forces oposades en intens combat, abismes espacials que s’endinsen en l’infinit, densos empastaments de matèria com a elements transitoris del present més immediat. Una obra, la seva, plena de vida, sentiment i vivències que —des de la seva introspecció— relata les experiències més íntimes. El domini de gammes violàcies i púrpures expressen aquest desig voluntari de limitació cromàtica.

1095Cosmogonies, sèrie Monocroma. 1961114 x 162 cm. Acrílic sobre telaCol·lecció Fundació Antiga Caixa Terrassa

66

Para Román Vallès

¿Dónde está la serpiente? Un agua de dolor entra en el agua. Las murallas más grises de los mundos Descienden por el mar hacia otros fondos. Y la Serpiente busca en las tinieblas.

Juan-Eduardo Cirlot. 12 d’agost de 1962

Aquest poema dedicat a Romà Vallès per Cirlot l’any 1962 reflecteix la figura simbòlica de la serp com un dels elements sígnics que l’artista desenvoluparà en moltes de les seves obres.

Carlos Areán també parla d’aquest element simbòlic recurrent:

Intentemos inicialmente un análisis de un lienzo de Román Vallés posterior a 1958 y anterior a 1964 igual que si se tratase de un corte geológico. Lo primero que aparece ante nuestros ojos es la serpiente inacabable que viene y reviene sobre ella misma. Vallés la traza con pinceles anchos irregularmente pigmentados. La huella del paso del pincel ofrece así discontinuidades y porosidades. Los quiebros son muy frecuentemente súbitos y los colores ricos y vivos aunque muy matizados. Bajo esta serpiente hay un encadenamiento de manchas imprecisas, una serie inacabable de formas fluctuantes abiertas hacia los cuatro lados del soporte. Se trata en realidad de un lienzo gestual sobre otro espacialista, pero el gesto y la apertura espacial no actúan de una manera independiente sino que se funden en una síntesis que supera las posibles limitaciones de ambos tipos de obras. Estas obras nos pueden sugerir paisajes inventados, cielos arremolinados, lejanías serenas o tensiones en efervescencia controlable.Carlos Antonio Areán. Presentació del catàleg de l’exposició a la Galería Sur. Santander, 1965

Carlos Antonio Areán. Vallés. Publicaciones La Isla de los Ratones, Santander, 1962

68

1097Cosmogonies, sèrie Monocroma. 1961130 x 162 cm. Acrílic sobre telaCol·lecció Fundació Antiga Caixa Terrassa

69

La pulsió de la mà que arrossega el pigment per damunt del suport concentra la força de la seva abstracció en la intenció del gest, en el ritme dels signes i en el bategar dels traços. Entén el gest com una manera de fer constar sobre el suport tot un seguit de vivències i sensibilitats. Els remolins de blancs, com escuma agitada per la tempesta, i els ocres de la terra remoguda contrasten amb els contundents vermells de la fondalada. Un llenguatge inequívocament personal que fa transcendir el pòsit de vivències i el bagatge emocional en quelcom profundament espiritual.

1104Cosmogonies, sèrie Color. 196297 x 130 cm. Acrílic sobre telaCol·lecció Fundació Antiga Caixa Terrassa

70

DOCUMENTACIÓ DE L’ARTISTA SOBRE LES TÈCNIQUES EMPRADES EN LA SÈRIE «COSMOGONIES» (1956-1962)

En les tasques de consulta de l’àmplia documentació de Romà Vallès vaig trobar una sorpresa. Una petita caixa de cartró en la qual guardava transparències de primera època. A dins, en unes carpetes fetes amb papers grapats, hi havien uns negatius fotogràfics en blanc i negre. Al marge, unes anotacions indicaven l’any de la realització i el procediment tècnic que s’havia emprat. Una troballa no casual que donava una llum nova al procés de treball que l’artista havia seguit en aquesta primera sèrie de les «Cosmogonies» des del 1956 fins al final del 1962. Romà Vallès, amb molta cura, havia anotat any per any aquelles experimentacions, aquelles investigacions desenvolupades al llarg del temps. Anotacions curioses en les qual es podia llegir, per exemple:

1956

Obra sobre papel. Pequeño formato. Goma arábiga y proceso de incisiones

1957 - Verano 1958

Búsqueda de materiales. Gesto en la materia. Símbolo en la materia. Cola, serrín, pigmentos, barniz de exterior

Verano 1958

Gesto sin materia. Cola-negro-agua

Principios 1959

Gesto color. Cola, sin agua»

1959

Derivación. Gesto-color hacia forma-espacio

1959 Octubre

Inquietud y cambio de procedimiento. Materia-cola exterior

Otoño 1959

Inquietud variación procedimiento. Cola-agua

Primera mitad 1960

Látex/agua. Serie primera exposición Galeria Kasper

Segunda mitad 1960

Serie SPIN

Látex/agua con blanco. Segunda exposición Galeria Kasper

1961 Primera mitad

Bienal de São Paulo. Monocromos. Látex

Verano 1961

Color-látex. Barroquismo

Primavera 1961

Laberinto monocromo. Cuadros París

Otoño 1961

Látex de nuevo formas - huellas. Color tènue

1962 finales

Exposición Biosca. Color fondos. Látex/agua

72

1088Cosmogonies. 196197 x 130 cm. Acrílic sobre telaCol·lecció Fundació Antiga Caixa Terrassa

73


74


76


78

SÈRIE «COLLAGE» (1964-1966) Quan a mitjan anys seixanta Romà Vallès inicia una etapa de curta durada centrada en els seus crítics collages —en sintonia amb la tècnica del pop-art— deixa astorats els seus seguidors, perquè incideix en un nou camp d’actuació. Quan un artista abstracte recorre a la figuració mitjançant la incorporació de fragments i retalls de diaris i revistes il·lustrades, ho fa perquè necessita introduir en la seva obra la realitat. En aquest moment, l’univers íntim i introspectiu de l’artista s’enfronta amb el seu entorn. Amb postals, fotografies i fulls de revistes i diaris enganxats, trasllada porcions de la realitat al quadre d’una manera crítica i irònica. Tanmateix, l’ús que fa Romà Vallès del collage és ben diferent del que fan altres artistes, ja que els elements que insereix no eliminen el camp pictòric, sinó que pintura i imatge se situen en un mateix nivell. Rostres, cossos, personatges i lletres impreses, com a imatges fixes extretes del context dels mass media, apel·len a una realitat trencada i descomposta establint un cert paral·lelisme amb el món real.

Les sèries Mundo roto, Colorama i Homenatge al 1900 fan referència al caos, la injustícia, el drama humà, la guerra i les violències, però també al sexe i a la comunicació de masses, arguments que són tractats amb sinceritat i respecte però carregats d’ironia i acusació flagrants. Uns elements de collage corporis; unes imatges procedents de l’exterior que queden engolides, envoltades i submergides pel ritme embolcallador d’un gest en ziga-zaga i per un gestualisme ferotge. S’albira entre les seves obres la imatge fracturada de personatges que s’amaguen entre els traços, entre les taques cromàtiques, entre la fluïdesa del color escampat sobre la superfície.

80

2004 Collage, sèrie Colorama. 196464 x 100 cm. Acrílic i tècnica mixta sobre telaCol·lecció Fundació Antiga Caixa Terrassa

81

Una integració que manté viu l’equilibri d’oposats ja que, si d’una banda aplica el color amb una traça gestual que provoca expansió, de l’altra, l’estructura de les imatges funciona en un sentit d’integració. Cap adquireix més protagonisme que l’altre. Enriqueix de manera conscient una obra que planteja, de manera diferent, altres conceptes ideològics. No oblidem que el moviment pop sorgit als Estats Units i Anglaterra va fer efecte en altres països, marcant una tendència clara que en alguns casos es va convertir en frívola, lúdica o festiva, ratllant el mer decorativisme i, en d’altres, denunciava de manera subversiva dels desastres i les contradiccions d’una societat que intentava sortir de la seva cruïlla. No aliè a totes aquestes influències i amb un sentit crític de la situació, l’artista incorpora de manera intel·ligent els elements que li són més idonis per expressar allò que vol comunicar. Coneixedor de l’estudi de les avantguardes d’entreguerres i de la investigació realitzada gràcies a la incorporació de diferents subjectes plàstics sobre suports diferents (teles, papers, sedes, fotografies,...) s’apodera d’un nou camp i incideix en un nou àmbit d’actuació.

Però Romà Vallès, després d’aquesta breu etapa s’endinsa, partint de l’arcaic per arribar al barroc, en imatges obsessives i màgiques que no abandonen la seva pura existencialitat. Són motius abocats al drama, a l’esdevenir de la vida, al fet palpable d’un món ple de patiment. Es pot apreciar un interès per desvelar la imatge suggerida —de vegades amagada, de vegades evidenciada— en la qual aporta un sentit afable, líric i musical, però que també, de manera oculta, utilitza com un instrument vehiculador per denunciar els problemes més apressants de l’ésser humà.

La pintura es la de siempre; el elemento nuevo es el collage, esos recortes que debidamente seleccionados e integrados en las telas me proporcionan un elemento más de expresión y quizá un nuevo eco en mis pinturas, del dramatismo del momento. Es quizá, la pequeña circunstancia elevada a potencia de arte.Entrevista de Juan Armengol a Romà Vallès. Correo Catalán, 5 de gener de 1966

82

2005Collage, sèrie Colorama. 196473 x 54 cm. Acrílic, tècnica mixta sobre telaCol·lecció Fundació Antiga Caixa Terrassa

83

Ja en època de maduresa Romà Vallès retornarà al tema del collage amb la sèrie Heràclit, iniciada el 2005, amb la qual s’introdueix en la filosofia d’aquest pensador clàssic per la preocupació per l’esdevenir de les coses. D’aquesta manera tancarà un cercle iniciat quasi seixanta anys abans, demostrant que les premisses del filòsof van servir de guia a l’artista. Tanca de manera al·legòrica un camí iniciat al final dels anys cinquanta amb l’aparició de les «Cosmogonies». Heràclit defensa que la realitat es construeix únicament arran de la transformació, en la qual troba la seva llei permanent. Unes lleis de l’univers que l’artista ja va entendre des dels seus inicis.

Creemos que para valorar su arte existe un hecho general dominante. Ha recogido las preocupaciones de su época: el movimiento moderno, el informalismo, el espacialismo y la Nueva Realidad, y en cada una de estas etapas ha encontrado un lenguaje propio y ha creado un sendero nuevo. Este es, para nosotros, el valor de Román Vallés.Alexandre Cirici Pellicer. Cuadernos de Arte, núm. 170. Publicaciones Españolas. Exposició per a Festivales de España. Madrid, 1964

Curiosa és la monografia que es publica amb motiu de l’exposició per als Festivales de España el 1964, en la qual ja trobem en el catàleg dues peces significatives d’aquesta sèrie: Homenaje enternecido al 1900, de 1964, i Bañista, del mateix any, en què l’element figuratiu apareix com a part del collage introduït a l’obra.

84

2008 Collage, sèrie El mundo roto. 196560 x 73 cm. Acrílic i tècnica mixta sobre telaCol·lecció Fundació Antiga Caixa Terrassa

85

El valor de la imatge seriada com una forma nova de percebre la realitat li obrirà enfocaments nous. Així, la inclusió de fragments de fotografies o de retalls de diaris —dins del desordre aparent— incorporats a la superfície pictòrica fan emergir temàtiques com el sexe, l’angoixa, la guerra, el drama humà, l’èxit o la comunicació de masses. Arguments que són tractats amb sinceritat i respecte, però carregats, en molts casos, d’ironia i acusació flagrants. La diferencia amb, per exemple, els papiers collés de Braque o Picasso (1911-1912) resideix en la intenció d’integrar retalls de publicacions en una composició pictòrica, però no com a elements formals, sinó com a elements temàtics.

2024Collage, sèrie El mundo roto. 1965-1966164 x 114 cm. Tècnica mixta sobre superfície emulsionada amb suport de fustaCol·lecció Fundació Antiga Caixa Terrassa

86

COnCLuSIÓ ROMÀ VALLÈS. ELS PRInCIPIS ESSEnCIALS

Seixanta anys marquen la trajectòria i el procés creatiu de Romà Vallès, convertit, sens dubte, en un dels referents més importants de la plàstica catalana. Un desenvolupament que demostra la seva fermesa i les seves conviccions en el treball rigorós i pacient que al llarg d’aquest espai de temps ha realitzat.

L’obra de Romà Vallès neix de les entranyes de l’informalisme més pur, a mitjan anys cinquanta, quan manté un contacte estret amb les avantguardes artístiques a París i esdevé un dels precursors més implicats d’aquest moviment a Catalunya. Des d’aleshores l’artista aprofundeix en l’abstracció més ferotge i manté un pols constant amb la investigació i la creació plàstica. No és gens estrany que la seva obra s’hagi mantingut ferma en els seus principis més essencials, nodrint un corpus que ha passat per diferents etapes i en cadascuna ha fet noves aportacions vers la matèria, l’espai, el gest i el color.

Valorant globalment la densa trajectòria, constatem l’existència d’un fil conductor que s’estableix com a eix vertebrador de tot el seu discurs. Són especialment el traç i la taca, complementats amb la matèria i el color, els elements definidors del seu llenguatge, que suggereix tant espais microscòpics com macrocòsmics en mirades obertes de lectures infinites.

L’obra que ara presenta al Centre Cultural Terrassa aplega una tria del treball desenvolupat en la seva primera època, entre 1956 i 1966. Pintura sobre tela i damunt paper que constata aquest quefer creatiu i vital que sempre l’ha caracteritzat. Amb gran vitalitat i contundència, les seves obres mostren unes pinzellades fluides, plenes de fúria, en un esclat de matèria i color sempre controlat però amb el vigor que el caracteritza.

88

2009Collage, sèrie El mundo roto. 196573 x 100 cm. Acrílic i tècnica mixta sobre telaCol·lecció de l’artista

89


Una obra, la de Romà Vallès, en gestació constant, una explosió de vitalitat que va més enllà del marc establert, potents pulsions en lluita tenaç, gestos de subtil fluïdesa que s’escampen per la superfície, pugna de forces oposades en combat sense oponents, abismes espacials que s’endinsen en l’infinit plens de suggeriments, trets cal·ligràfics que dibuixen l’espai còsmic, magmes de matèria com a elements tangibles d’un present fugaç. Una obra la seva, en definitiva, plena de vida, sentiments i vivències que explica obertament, des de la introspecció, les experiències més íntimes en aquesta primera etapa dels anys 1956-1966 amb les sèries «Cosmogonies» i «Collage».

Romà Vallès ha tancat el cercle. En complir enguany 92 anys volem retre un càlid reconeixement a un dels artistes capdavanters del panorama contemporani català, un artista que ha portat a terme una autèntica recerca que ha sabut reflectir en un llenguatge personal que tothora ha equilibrat reflexions personals amb expressions plàstiques.

90


92



95


96

2017Collage, sèrie Colorama. 1965130 x 89 cm. Acrílic, tècnica mixta sobre telaCol·lecció Fundació Antiga Caixa Terrassa

98

2018Collage, sèrie Colorama 1965170 x 89 cm. Acrílic i tècnica mixta sobre telaCol·lecció de l’artista

100

2019Collage, sèrie El mundo roto. 1965130 x 162 cm. Acrílic i tècnica mixta sobre telaCol·lecció Fundació Antiga Caixa Terrassa

102

2032Collage, sèrie Colorama. 1965115 x 162 cm. Acrílic i tècnica mixta sobre telaCol·lecció Fundació Antiga Caixa Terrassa

104

2030 Collage, sèrie El mundo roto. 196573 x 53,8 cm. Acrílic i tècnica mixta sobre telaCol·lecció Fundació Antiga Caixa Terrassa


106

2035 Collage. 196366 x 47 cm. Acrílic i tècnica mixta sobre telaCol·lecció Fundació Antiga Caixa Terrassa

2036 Collage. 196360 x 81 cm. Tècnica mixta sobre telaCol·lecció Fundació Antiga Caixa Terrassa

108


110

2038Collage, sèrie Colorama. 196461 x 50 cm. Tècnica mixta sobre telaCol·lecció Fundació Antiga Caixa Terrassa

112


114

2041Collage, sèrie Colorama. 196550 x 61 cm. Acrílic i tècnica mixta sobre telaCol·lecció Fundació Antiga Caixa Terrassa

116

2046Collage. 196550 x 70 cm. Acrílic i collage sobre paperCol·lecció Fundació Antiga Caixa Terrassa

118

SíNTESI BIOGRàFICA (1923-1968)

1923 Neix a la ciutat de Barcelona el 16 de desembre.

1928 Estudis primaris a les Écoles 1936 Françaises de Barcelona.1934 Primeres pintures del natural.1936 Passa la Guerra Civil Espanyola a 1939 Barcelona.1942 A partir d’aquesta data estudia els

autors clàssics castellans.1944 Alumne de l’Acadèmia Baixas de

Barcelona.1945 Ingressa a l’Escola Superior de Belles

Arts de Sant Jordi de Barcelona.1946 Cursa per lliure els estudis de 1948 batxillerat (pla de 1938) i passa amb

èxit l’examen d’Estat.1948 Títol de batxiller universitari.1947 Protección Escolar del Districte 1950 Universitari de Barcelona li concedeix

un ajut econòmic per continuar els estudis.

1950 Llicenciatura en belles arts. Primers viatges d’estudis per Espanya, França, Itàlia, que després continua pels Països Baixos, Suïssa i Anglaterra.

1951 Bossa de viatge Amigó Cuyàs per Espanya.

1952 Pensionat a la Residencia de Pintores de l’Alhambra de Granada. Professor de dibuix a l’Escola Ferran Casablancas de Sabadell.

1953 Pensionat a la Residencia de Pintores de Santa María del Paular, Madrid.

1954 Membre de la International Society for Education through Art (INSEA). Bossa de viatge Amigó Cuyàs per Itàlia.

1955 Primera obra abstracta.1956 Inici de la sèrie «Cosmogonies».

Organitza una important manifestació d’art infantil a la capella de l’Antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona.

1957 Presentació d’una ponència en el congrés internacional de la INSEA

122

a l’Haia (Holanda). Publica el primer número de la revista Rana, de treballs espontanis dels alumnes de l’Institut Ferran Casablancas. Primera exposició individual a la Sala Fernando Fe, de Madrid.

1959 Exposició individual a l’Ateneu Barcelonès.

Cofundador amb Alexandre Cirici i Antoni Comella de l’Escola d’Art del FAD de Barcelona.

1960 Medalla d’or en el Premi Suís de Pintura Abstracta, Lausana (Suïssa).

Exposició individual al Museu d’Art Contemporani de Barcelona.

1961 Catedràtic de dibuix a l’Institut Ferran Casablancas de Sabadell. Primer Premi de l’«Exposición Sureste», Múrcia. Exposició individual a la Galeria Kasper, Lausana (Suïssa). Participació en la IV Bienal de São Paulo amb la sèrie «Monocroma».

1962 Exposició individual a la Galeria Biosca, Madrid.

1963 Gran premi al Certamen Nacional de Bellas Artes, Madrid.

Es casa amb Montserrat Audouard i Arboix.

Primera exposició individual a Galeria René Metras.

1964 Continuació de la sèrie «Cosmo-gonies» amb la introducció d’elements de collage.

1965 Naixement de la seva única filla, Isabel.

1965 Professor a l’Escola Massana 1969 de Barcelona.1967 Edició de la sèrie de serigrafies «El

mundo roto».1968 Nou estudi a la masia Can Monnac

de Teià (Barcelona).

EXPOSICIONS INDIVIDUALS (1957 -1966)

1957• Sala Fernando Fe, Madrid

Coberta del catàleg de la primera exposició individual. Sala Fernando Fe, Madrid, 1957

1959• Ateneu Barcelonès

Sala d’exposicions de l’Ateneu Barcelonès, 1959

1960• Sala Nebli, Madrid

Sala Nebli. Madrid, 1960

• Galeria Kasper, Lausana (Suïssa)• Galeria Trastevere, Roma (Itàlia)• Museu d’Art Contemporani, Barcelona

Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Cúpula del Coliseum. Barcelona, 1960. Exposició «Serie Blanca»

Portada del catàleg número 3. FAD. Museu d’Art Contemporani de Barcelona, 1960

1961• Galeria Kasper, Lausana (Suïssa)

123

• Galeria Bettie Thommen, Basilea (Suïssa)

• Galeria Vedra, Eivissa

1962• Galeria Biosca, Madrid

1963• Galeria Ivan Spence. Eivissa

• Galeria René Metras, Barcelona

Romà Vallès amb Tábara i Viola. Romà Vallès a René Metras, 1963

Galeria René Metras. Barcelona

• Sala de Santa Catalina de l’Ateneo de Madrid

Coberta del número 170 de Cuadernos de Arte de Publicaciones Españolas. Amb motiu de l’exposició per a Festivales de España. Sala de Santa Catalina de l’Ateneo de Madrid, 1964

1965• Caja de Ahorros Provincial de Valladolid

• Exposició individual a Lleida• Galeria Sur, Santander

Catàleg de la galeria Sur. Santander, setembre de 1965

• Galeria René Metras, Barcelona

Galeria René Metras. Barcelona, desembre de 1966

1966• Galeria Ivan Spence, Eivissa, 1966

124

EXPOSICIONS COL·LECTIVES (1952-1966)

1952• Saló Sant Jordi, Barcelona

1953 • Exposició Municipal de Belles Arts, Barcelona• Exposició «Obras de artistas pensionados». Residencia de Pintores de Segovia. Palacio de Archivos y Bibliotecas, Segòvia

1954 • Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona

1955 • Saló d’Octubre, Barcelona.• Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona

1957 • II Saló organitzat per Revista, Barcelona.• III Biennal de Sabadell

1958 • II Saló de Maig, Barcelona

• Sala d’Art Actual, Sabadell• «Art actual de la Mediterrània», València i Lleida• Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona

1959 • IV Biennal de Sabadell• II Concurs de Terrassa• «Blanco y negro». Sala Darro, Madrid

• Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona

1960 • «Malerei aus Spanien». Galeria Bernard, Grenchen, Suïssa

• «Exposición Nacional de Bellas Artes», Barcelona

• Premi Suís de Pintura Abstracta, Lausana, Suïssa

• Premi de Pintura Granollers• IV Saló de Maig, Barcelona• «Junge Spanische Malerei», Galeria Hilt, Basilea, Suïssa• «O Figura», Sala Gaspar, Barcelona

• XIX Exposició de Belles Arts, Badalona• «Pintura actual catalana», Galeria Álvarez, Porto, Portugal

• N.E.E. Hessenhuis, Anvers, Bèlgica• III Saló organitzat per Revista, Barcelona

125

1961 • IV Biennal de São Paulo

Coberta del catàleg de la participació d’Espanya en la VI Biennal de São Paulo, setembre de 1961. Dirección General de Relaciones Culturales. Romà Vallès hi és present amb obra de la sèrie «Monocroma».

• «Nouvelle école européenne», Galeria Kasper, Lausana, Suïssa

• V Saló de Maig, Barcelona

• «Art català contemporani», Barcelona

• «Art espagnol contemporain», Brussel·les, Bèlgica• «Annual Art Exhibition», Institut Britànic, Barcelona• «Expressions actuelles», Galeria Kasper, Lausana, Suïssa• «Premio Sureste», Múrcia. • «Internationale Malerei, 1960-1961», Galeria 59, Wolfram von Eschenbach, Alemanya

1962 • Exposició «Cinco pintores españoles», Tànger, Rabat, Tetuan, Casablanca.• «Spanische Malerei der Gegenwart», Bonn• IV Saló de Maig, Barcelona

• «Arte Catalán», Casón del Buen Retiro, Madrid• II Saló de la Pintura Espanyola, Galeria Kasper, Lausana, Suïssa• «Presències, 1945-62», Galeria René Metras, Barcelona• «Junge Spanische Materel», Viena

• Nacional, Madrid

1963 • «L’art i la pau». Museu d’Art Contemporani, Barcelona

• «Nueve pintores españoles», Universidad de Sevilla, Màlaga, Lleó, Santa Cruz de Tenerife, Vigo, Zamora, Lugo

• «Arte de América y España», Madrid i Barcelona• III Saló de la Pintura Espanyola, Galeria Ivan Spence, Eivissa• Exposició «Productos españoles», Mèxic• «L’art actual d’Espanya», Centro per la Cooperazione Mediterranea di Palermo

1964 • Mostra «Art Nou 64», Sala Municipal d’Exposicions, Barcelona• «Art d’Amèrica i Espanya», Kunstmuseum, Berna, Suïssa• «Dix artistes espagnols», Salle Gaston Doumergue, Tolosa, França• VIII Saló de Maig, Barcelona• Fira Mundial de Nova York, EUA• «Pintura espanyola», Lisboa, Portugal

1965 • «Siete artistas catalanes», Sala Libros, Saragossa• IX Saló de Maig, Barcelona• «Evocació del Modernisme», Col·legi d’Arquitectes, Barcelona• 5è Concurs de Pintura, Terrassa• «Focus on Drawings», Art Gallery of Toronto, Canadà• «Pintura espanyola del segle XX», Rio de Janeiro, Brasil• 6è Saló Internacional, París-Essone, 1965, Juvisy

126

• «Giovane Pittura Spagnola», Academia Española de Bellas Artes, Roma

• «La España de cada província», Editora Nacional, Madrid

1966 • «Espacialismo», Festivales de España, 1966• «Presències del nostre temps», Galeria René Metras, Barcelona• «Impact», Musée de Ceret, França• «Jeune Peinture Contemporaine», Musée des Augustins, Tolosa

• «Pintura catalana d’avui», Hôtel de Ville, Ceret, França

COL·LECCIONSAcadèmia de Belles Arts de SabadellCol·lecció Cendrós, BarcelonaCol·lecció Perucho, BarcelonaCol·lecció Tous, BarcelonaFons d’Art del Palau de Generalitat, CatalunyaFundació Caixa Catalunya, BarcelonaMuseo de Arte, MúrciaMuseo de Arte, ZamoraMuseo de Arte Contemporáneo Florencio de la Fuente de Requena. Requena. ValènciaMuseo de Bellas Artes, SevillaMuseo de Estampas, Biblioteca Nacional, MadridMuseo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, MadridMuseo Provincial de Arte de TeruelMuseu d’Art Contemporani de BarcelonaMuseu de Belles Arts de SabadellMuseu Municipal de GranollersMuseu de Pintura, Can Framis, Barcelona

PREMIS1951 Bossa de viatge per Espanya Amigó

Cuyás1952 Pensió a la Residencia Pintores de la

Alhambra de Granada1953 Pensió a Santa María del Paular.

Madrid1954 Bossa de viatge per Itàlia Amigo

Cuyás1957 Accèssit a la III Bienal de Sabadell1959 Tercer premi a la IV Bienal de

Sabadell1960 Medalla de Bronze de l’Exposición

Nacional de Bellas Artes. Badalona 1960 Primer premi a l’Exposició de Pintura

de Granollers1960 Primer premi a la XIX Exposición de

Bellas Artes. Badalona1960 Medalla d’or del Premi Suís de Pintura

Abstracta, atorgat per la crítica. Lausana, Suïssa

Medalla de plata del Premi Suís de Pintura Abstracta. Premi atorgat pel públic. Lausana. Suïssa

1961 Segon premi a l’«Exposición Sureste». Trofeu concedit per La Asociación de Fotógrafos «Exposición Sureste». Múrcia

1963 Gran premi del Certamen Nacional de Artes Plásticas. Madrid

SELECCIó BIBLIOGRàFICA AguilerA Cerni, Vicente, Panorama del nuevo

arte español, Ediciones Guadarrama, Madrid, 1966, pàg. 197, gravat pàg. 161.

AreAn, Carlos Antonio, La escuela pictórica barcelonesa, Publicaciones Españolas, Madrid, 1961, pàg. 67, 81, 92, 93, 104, 107, 108, 117, 126, 142, 161, 163 i 171, gravat pàg. 43.

— Veinte años de pintura de vanguardia en España, Editora Nacional, Madrid, 1961, pàg. 60, 97 i 135, gravat pàg. 55 i 56.

— «Nuevos espacios en la pintura de Román Vallés», Correo de las Artes, gener-febrer de 1962.

— «Vallés», La Isla de los Ratones, Santander, 1962.

— «Escuela abstracta de Barcelona», Nuestro Tiempo, núm. 112, Pamplona, octubre de 1963.

— «La pintura de Román Vallés», Revista Aulas, núm. 3, maig de 1963.

— «La pintura no imitativa en la Cuarta Escuela de Barcelona», Arbor, núm. 206, Madrid, gener de 1963.

— «Romá Vallés», separata de la col·lecció Cuadernos de Arte, Publicaciones Españolas, Madrid, 1963.

— «Vallés», La Estafeta Literaria, núm. 278, 9 de novembre de 1963.

— «Arte experimental», Medicamenta, núm. XLI, 73, 23 de maig de 1964.

— «Clásicos de la abstracción: Román Vallés», La Vanguardia, Barcelona, 3 d’abril de 1964.

127

— «El arte español desde 1940 hasta nuestros días», Arbor, setembre-octubre de 1967.

— Artes aplicadas en la España del siglo xx, Publicaciones del Duero, Madrid, 1967, pàg. 92, 128, 129 i 134, gravat pàg. 43.

— «Desde la abstracción a la nueva figuración», La Vanguardia, Barcelona, 24 d’abril de 1968.

BosCh, Luis, «Carnet de Arte», Áncora, Sant Feliu de Guíxols, desembre de 1959.

— «El silencio de Vallés y la promiscuidad de Picasso», Áncora, Sant Feliu de Guíxols, febrer de 1966.

CAlABiA, Luis, «Pinturas de Román Vallés», Libertad de Valladolid, 11 de gener de 1965.

CAmón AznAr, José, «XXV años de arte español», Cuadernos de Arte, col·lecció extraordinària, Publicaciones Españolas, Madrid, 1964.

CAstells Peig, Andreu, L’art sabadellenc, Edicions Riutort, Sabadell, 1961, pàg. 740, 743 i 744, gravat pàg. 743.

CAstillo, Alberto del, Goya, núm. 28, Madrid.

— Diario de Barcelona, Barcelona, 3 de març de 1957.

— Diario de Barcelona, Barcelona, 27 de gener de 1959.

— Goya, núm. 39, Madrid.— Diario de Barcelona, Barcelona,

20 de maig de 1961.— Diario de Barcelona, Barcelona,

16 de novembre de 1963.— Diario de Barcelona, Barcelona,

18 de desembre de 1965.CAstro Arines, José María, «La pintura de

Román Vallés», Informaciones, 9 d’octubre de 1962.

— «La pintura de Román Vallés», Diario de Barcelona, 9 de novembre de 1963. Catálogo Nacional de Arte 95-96, Anuario, 1a ed., Barcelona.

ChoAy, Françoise, L’Oeil, París, març de 1959.

ChueCA goitiA, Fernando, Guía del Museo Nacional de Arte Contemporáneo, Madrid, 1962, pàg. 44.

CiriCi PelliCer, Alexandre, La pintura catalana, Editorial Moll, Palma de Mallorca, 1959, volum II, pàg. 163.

— «IV Salón de Mayo», Revista, núm. 421, Barcelona, maig de 1960.

— «La Exposición Nacional de Bellas Artes», Revista, núm. 423, Barcelona, maig 1960.

— «Romà Vallès», catàleg per a l’exposició al Museu d’Art Contemporani de Barcelona, 1960.

— «Vallés o la aventura virgen», Revista, Barcelona, 11 de juny de 1960.

— Serra d’Or, Barcelona, febrer de 1961.— «Román Vallés», Cuaderno de Arte, núm.

170, Publicaciones Españolas, Madrid, 1965.

— «Llum verda per a la plàstica», Serra d’Or, agost de 1966.

Cirlot, Juan-Eduardo, «La evolución de Román Vallés», Correo de las Artes, Barcelona, març de 1959.

— «L’Évolution de Román Vallés», Art Actuel International, Lausana, Suïssa, 1959.

— «Las pinturas de Román Vallés», Revista, Barcelona, març de 1959.

— «Il Segno nella pintura spagnuola attuale», Direzione, Milà, gener de 1959.

— «Arte de Román Vallés», Índice, núm. 142, Madrid, 1960.

— «Estética de Vallés», Revista, Barcelona, gener de 1960.

— «La obra de Román Vallés», Cuadernos de Arquitectura, núm. 42, Barcelona, 1960.

— Pintura catalana contemporánea, Ediciones Omega, Barcelona, 1961.

— «La pintura reciente de Román vallés», Revista, 23 de gener de 1962.

— La pintura contemporánea, Seix y Barral, Barcelona, 1963.

— «La obra reciente de Román Vallés», Papeles de Son Armadans, Palma de Mallorca, febrer de 1966.

ComAs, María, Historia del Arte y de la Cultura, Sócrates, Barcelona, 1964, pág. 270.

CorBeró, Salvador, «Román Vallés», Dicen, 10 de gener de 1964.

— «Arte y artistas», La Prensa, Barcelona, 21 de març de 1962.

Cortés, Juan, «Panorama de arte y letras», Destino, núm. 1216, Barcelona, 1960.

— La Vanguardia, Barcelona, 25 de novembre de 1960.

— La Vanguardia, Barcelona, 24 de novembre de 1963.

— «Román Vallés», La Vanguardia, Barcelona, 9 de gener de 1966.

Dorfles, Gillo, Últimas tendencias del arte de hoy, colección Labor, Barcelona, 1965.

fàBregA, Jaume, «Crónica», Punt Diari, Girona, 11 de juny de 1967.

formAls, Ch. (ed.), Repertorius Artis, 1968, Montecarlo, pàg. 309.

grohmAnn, W. (ed.), Art of our Time, Thames and Hudson, Londres, 1966, pàg. 173 i 180, gravat pàg. 137.

guDiol, José, The arts of Spain, Tames and Hudson, Londres, 1964, pàg. 311.

gutiérrez, Fernando, La Prensa, Barcelona, 12 de novembre de 1963.

herrAiz, Ismael, «Viena: Audacia y brío de la joven pintura española», La Vanguardia, 15 de novembre de 1962.

huyghe, Sené, El arte y el hombre, Planeta SA, Barcelona, 1966, volum III, pàg. 484, 486, 488, 522 i 524, gravats 483 i 487.

«Un grand parmi les peintres abstraits espagnols; le catalan Román Vallés», L’Independant, Perpinyà, 29 de novembre de 1963.

KAsPer, G. J., «Román Vallés, un des jeunes maîtres espagnols», Art Actuel International, núm. 16, Lausana, Suïssa, 1960.

Peillex, G., «Román Vallés», Art Actuel International, núm, 18, Lausana, Suïssa, 29 de març de 1961.

128

Pellegrini, Aldo, Nuevas tendencias en la pintura, Muchnik Editores, Buenos Aires, 1967, pàg. 101 i 109, gravat pàg. 181.

PeruCho, Juan, El arte en las artes, Editorial Dana, Barcelona, 1984.

— «La pintura de Román Vallés», Destino, 3 de febrer de 1962.

— «Un testigo de nuestro tiempo, Román Vallés», Destino, Barcelona, 1 de gener de1966.

«Qüestions d’art-enquesta», Quaderns d’Art, núm. 6, Barcelona, 1968.

ràfols, J., Diccionario biográfico de artistas de Cataluña, Editorial Millà, Barcelona, 1954, pàg. 191 i 192.

roDríguez AguilerA, Cesáreo, «Una importante muestra de arte actual en nuestra ciudad» Revista, núm. 474, Barcelona, 13 de maig de 1961.

— «Artistas españoles residentes en París», Revista, núm. 482, Barcelona, 7 de juliol de 1961.

sánChez CAmArgo, M. «La obra espiritual de Román Vallés», La Vanguardia, Barcelona, 28 de desembre de 1962.

— «La obra de Román Vallés», La Vanguardia, Barcelona, 17 de novembre de 1963.

— «Cataluña en el II Certamen de Artes Plásticas», La Vanguardia, Barcelona, 8 de desembre de 1963.

sAntos torroellA, Rafael, El Noticiero Universal, Barcelona, 9 de novembre de 1960.

— El Noticiero Universal, Barcelona, 20 de novembre de 1963.

— El Noticiero Universal, Barcelona, 26 de gener de 1972.

sAuvenier, Alberto C., «Román Vallés», separata publicada amb motiu de l’exposició «Vallés en la Sala Santa Catalina» de l’Ateneo de Madrid, novembre de 1963.

solà, Juan, «La pintura de Vallés», Diagonal, Barcelona, juny de 1961.

soto vergés, Rafael, «El coloquio con Román Vallés», Artes, núm. 42, Madrid, 23 d’octubre de 1963. S. P. (Diari), «Román

Vallés», Encuesta, Madrid, 9 de març de 1968.

thArrAts, Juan José, «Pulso de la ciudad», Revista, Barcelona, abril de 1956.

— «Artistas de hoy: Vallés», Revista, Barcelona, març de 1959.

tronChut, José María, «De Michel Tapié a la III Bienal», Riutort, Sabadell, juny de 1957.

verDe AlDeA, J., «Román Vallés, Segon Premi Granollers de Pintura», Acción Católica, núm. 502, Granollers, 4 de setembre de 1960.

vilAr, Sergio, Manifiesto sobre arte y libertad, Editorial Fontanella, Barcelona, 1964, pàg. 343.

villAuBí, José, «El arte actual de Román Vallés», Revista, núm. 457, Barcelona, 14 de gener de 1961.

— «Román Vallés, premiado en la XIX Exposición de Bellas Artes de Badalona». Correo de las Artes, núm. 30, Barcelona, 30 de març de 1961.

OBRES COL·LECTIVES

Almanaque, La Vanguardia, Barcelona, 1961, pàg. 149, gravat pàg.149.

Enciclopedia Espasa-Calpe, SA, Madrid-Barcelona, Suplement 1959-1960, pàg. 61, 62, 67, 71, 83 i 87, gravat en color.

— Suplement 1961-1962.— Suplement 1963-1964, pàg. 91.Enciclopedia Vergara, Editorial Vergara, SA,

Barcelona, 1963, gravat pàg. 8.Història de l’Art Català, volum IX, Edicions

62, Barcelona, 1966.Spagna in Europa, Edicione Patron, Bolonya,

1966.

SELECCIó D’ESCRITS DE ROMà VALLèS

«Arte infantil y proceso artístico», conferència a l’Ateneo de Madrid, Madrid, 21 de febrer de 1966.

«Carta a Juan Eduardo Cirlot», Barcelona, 1969.«El arte en la educación de los niños», S.I.E. Documentos Sociales, Madrid, 1969.«El arte colonial en Méjico», lliçó inaugural del curs 1954-1955, Institut Ferran Casablancas, Sabadell, 1954.«El arte en sus orígenes», Barcelona, 1952.Qüestions d’art, encuesta, Barcelona, 1968.Encuesta entre los intelectuales y artistas españoles. Encuesta a Sergio Vilar, Editorial Fontanella, Barcelona, 1964.«Jordi Vallès», escrit per a un catàleg, Barcelona, 1968.«L’expression artistique pendant l’adolescense; developpement et problemes», conferència al Congrés INSEA, L’Haia, 1957.«Museos en el País Vasco», Diario de Barcelona, juliol de 1951.«Pequeña historia del libro», conferència a l’Institut Ferran Casablancas, Sabadell, abril de 1967.«Poemes 59», Barcelona, 1959, inèdit, arxiu particular.RANA, Publicació trimestral dels alumnes de l’Institut Ferran Casablancas, Sabadell, sota la direcció de Romà Vallès, Sabadell, anys 1959-1961.«Records dels anys».«Vocación y trabajo creador», lliçó inaugural del curs 1966-1967, Institut Ferran Casablancas, Sabadell, 1966.

129

Obres del Fons Espai Romà Vallès de la Fundació Antiga Caixa TerrassaSèries COSMOGOnIES i COLLAGE

1002Cosmogonies, Sèrie Matèrica. 195622 x 46 cm. Encàustica sobre paper

1003Cosmogonies, sèrie Matèrica. 195665 x 92 cm. Tècnica mixta sobre telaExposició individual a la Sala Fernando Fe, Madrid, 1957. Exposició individual a l’Ateneu Barcelonès, Barcelona, 1959. Exposició antològica a la Pia Almoina, Barcelona, 1998. Exposició «Romà Vallès. 90 anys» al Centre Cultural Terrassa, 2014

1004Cosmogonies, sèrie Matèrica. 195665 x 81 cm. Tècnica mixta sobre telaExposició individual a la Sala Fernando Fe, Madrid, 1957. Exposició individual a l’Ateneu Barcelonès, Barcelona, 1959. Exposició antològica a la Pia Almoina, Barcelona, 1998

1005Cosmogonies, sèrie Matèrica. 195681 x 130 cm. Tècnica mixta sobre telaExposició individual a la Sala Fernando Fe, Madrid, 1957. Exposició individual a l’Ateneu Barcelonès, Barcelona, 1959. Exposició antològica a la Pia Almoina, Barcelona, 1998. Exposició «Romà Vallès. 90 anys» al Centre Cultural Terrassa, 2014

1007Cosmogonies, sèrie Matèrica. 195673 x 100 cm. Tècnica mixta sobre fustaExposició individual a la Sala Fernando Fe, Madrid, 1957. Exposició individual a l’Ateneu Barcelonès, Barcelona, 1959. Exposició antològica a la Pia Almoina, Barcelona, 1998Reproduïda a: J. E. Cirlot, Informalismo, Ed. Omega, Barcelona, 1959, p. 74.

1009Cosmogonies, sèrie Matèrica. 195665 x 92 cm. Tècnica mixta sobre telaExposició individual a la Sala Fernando Fe, Madrid, 1957. Exposició individual a l’Ateneu Barcelonès, Barcelona, 1959

1010Cosmogonies, sèrie Matèrica. 195673 x 100 cm. Tècnica mixta sobre fustaExposició individual a la Sala Fernando Fe, Madrid, 1957. Exposició individual a l’Ateneu Barcelonès, Barcelona, 1959

1015Cosmogonies, sèrie Matèrica. 195641 x 67 cm. Pigments, cola i materials diversos sobre fustaExposició «Romà Vallès. 90 anys», Centre Cultural Terrassa, 2014

1016 Cosmogonies, sèrie Matèrica. 195654 x 65 cm. Pigments i cola sobre tela

1017 Cosmogonies, sèrie Matèrica. 195654 x 73 cm. Pigments, cola i materials diversos sobre telaReproduïda a J. E. Cirlot, Romà Vallès, «Artistas Españoles Contemporaneos», Dirección General de Bellas Artes. Ministerio de Educación y Ciencia, Madrid, 1973

1018Cosmogonies. 1956/195746 x 38 cm. Oli sobre tela

1019Cosmogonies, sèrie Matèrica. 195773 x 100 cm. Pigments i cola sobre telaExposició individual a la Sala Fernando Fe, Madrid, 1957

132

1020Cosmogonies, sèrie Matèrica. 195760 x 73 cm. Pigments, cola i material divers sobre telaExposició individual a la Sala Fernando Fe, Madrid, 1957

1022Cosmogonies, dibuix. 195730 x 40 cm. Aiguada sobre paper

1023Cosmogonies. 1957 30 x 40 cm. Aiguada sobre paper

1024 Cosmogonies, dibuix. 195732 x 44,5 cm. Aiguada sobre paper

1025Cosmogonies, sèrie Gest. 1957/195865 x 54 cm. Pigments i cola sobre tela

1026Cosmogonies, sèrie Gest. 195881 x 100 cm. Pigments i cola sobre telaExposició individual a la Sala Fernando Fe, Madrid, 1957

1027Cosmogonies, sèrie Gest. 1958100 x 81 cm. Pigments i cola sobre telaExposició individual a l’Ateneu Barcelonès, Barcelona, 1959

1028Cosmogonies, sèrie Gest. 195881 x 100 cm. Pigments i cola sobre telaReproduït al llibre Romà Vallès, de J. E. Cirlot. Ed. Xifré, Barcelona, 1960

1029Cosmogonies, sèrie Gest. 195881 x 100 cm. Pigments i cola sobre telaExposició individual a la Sala de Santa Catalina, Ateneo de Madrid, Madrid, 1963

1030 Cosmogonies, sèrie Gest. 195881 x 100 cm. Pigments i cola sobre telaReproduït al llibre Romà Vallès, de J. E. Cirlot. Ed. Xifré, Barcelona, 1960

1031Cosmogonies, sèrie Negra. 195830 x 42 cm. Pigments i cola sobre paper

1032 Cosmogonies, sèrie Negra. 195830 x 42 cm. Pigments i cola sobre paper

133

1034Cosmogonies, sèrie Negra. 1958-195936 x 51 cm. Acrílic sobre telaExposició «Romà Vallès. 90 anys», Centre Cultural Terrassa, 2014

1035Cosmogonies, sèrie Negra. 1958-195960 x 81 cm. Acrílic sobre tela

1036Cosmogonies, sèrie Negra. 1958-195973 x 92 cm. Acrílic sobre tela

1037Cosmogonies, sèrie Matèrica. 1958-195965 x 81 cm. Oli sobre tela

1038Cosmogonies, sèrie Negra. 1958-195942 x 30 cm. Pigments i cola sobre paper



1041 Cosmogonies, sèrie Matèrica. 1958-195989 x 130 cm. Pigments i cola sobre telaReproduït al llibre Romà Vallès, de J. E. Cirlot. Ed. Xifré, Barcelona, 1960

1044Cosmogonies, sèrie Negra. 195950 x 61 cm. Acrílic sobre tela

1045Cosmogonies, sèrie Negra. 195960 x 73 cm. Acrílic sobre telaLa Vague 35

1046Cosmogonies, sèrie Negra. 195997 x 130 cm. Acrílic sobre telaReproduït al llibre Romà Vallès. La isla de los ratones, de C. Aréan, Santander, 1962

1047 Cosmogonies, sèrie Negra. 195973 x 92 cm. Acrílic sobre tela

134

1049Cosmogonies, sèrie Negra. 195965 x 81,5 cm. Acrílic sobre tela

1051Cosmogonies, sèrie Negra. 195927 x 46 cm. Acrílic sobre telaExposició individual a la Galeria René Metras, Barcelona, 1963

1053Cosmogonies, sèrie Negra. 195939,5 x 58 cm. Acrílic sobre telaExposició «Romà Vallès. 90 anys», Centre Cultural Terrassa, 2014

1054Cosmogonies, sèrie Negra. 195981 x 100 cm. Acrílic sobre tela Exposició antològica Pia Almoina. Barcelona, 1998

1055Cosmogonies, sèrie Negra. 195989 x 130 cm. Acrílic sobre telaExposició antològica Pia Almoina. Barcelona, 1998

1066Cosmogonies, sèrie Negra. 195965 x 81 cm. Acrílic sobre telaExposició individual a la Galeria René Metras, Barcelona, 1974Catàleg individual de René Métras, Barcelona, 1974

1071Cosmogonies, sèrie Blanca. 196081 x 100 cm. Acrílic sobre telaExposició individual al Museu d’Art Contemporani, Cúpula del Coliseum, Barcelona, 1960 Exposició antològica a la Pia Almoina, Barcelona, 1998

1072Cosmogonies, sèrie Blanca. 196073 x 100 cm. Acrílic sobre telaExposició antològica a la Pia Almoina, Barcelona, 1998. Exposició «Romà Vallès. 90 anys», Centre Cultural Terrassa, 2014

1080Cosmogonies, sèrie Blanca. 1960182 x 130 cm. Acrílic sobre telaExposició individual al Museu d’Art Contemporani, Cúpula del Coliseum, Barcelona, 1960 Exposició «Romà Vallès. 90 anys», Centre Cultural Terrassa, 2014

1085Cosmogonies, sèrie Monocroma. 1960-1961130 x 162 cm. Acrílic sobre telaExposició a la VI Biennal de São Paulo, Brasil, 1961Catàleg de la VI Biennal de São Paulo, Brasil, 1961Exposició antològica a la Pia Almoina, Barcelona, 1998Exposició «Romà Vallès. 90 anys», Centre Cultural Terrassa, 2014

1087Cosmogonies. 196073 x 92 cm. Acrílic sobre telaExposició individual a Drian Galleries, Londres, 1974

1088Cosmogonies. 196197 x 130 cm. Acrílic sobre tela

135

1089 Cosmogonies. 196289 x 130 cm. Acrílic sobre telaExposició individual a la Sala Santa Catalina del Ateneo de Madrid, Madrid, 1963

1095Cosmogonies, sèrie Monocroma. 1961114 x 162 cm. Acrílic sobre telaExposició VI Biennal de São Paulo, Brasil, 1961 Catàleg de la VI Biennal de São Paulo, Brasil, 1961Exposició «Romà Vallès. 90 anys», Centre Cultural Terrassa, 2014

1097Cosmogonies, sèrie Monocroma. 1961130 x 162 cm. Acrílic sobre telaExposició individual a la Galeria René Metras, Barcelona, 1963Exposició «Romà Vallès. 90 anys», Centre Cultural Terrassa, 2014

1098Cosmogonies, sèrie Color. 196281 x 100 cm. Acrílic sobre tela

1104Cosmogonies, sèrie Color. 196297 x 130 cm. Acrílic sobre telaExposició antològica a la Pia Almoina, Barcelona, 1998Catàleg Romà Vallès. Trajectòria 1956-1996, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1998

1105Cosmogonies, sèrie Color. 196289 x 130 cm. Acrílic sobre telaExposició antològica a la Pia Almoina, Barcelona, 1998Catàleg Romà Vallès. Trajectòria 1956-1996, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1998 Exposició «Romà Vallès. 90 anys», Centre Cultural Terrassa, 2014

1109Cosmogonies, sèrie Blanc/Negre. 196381 x 100 cm. Acrílic sobre tela



1113 Cosmogonies, sèrie Blanc/Negre. 1963130 x 60 cm. Acrílic sobre tela

1114Cosmogonies, sèrie Color. 196350 x 100 cm. Acrílic sobre telaExposició individual a Drian Galleries, Londres, 1994

1120 Cosmogonies, sèrie Color. 1962130 x 162 cm. Acrílic sobre telaExposició «Romà Vallès. 90 anys», Centre Cultural Terrassa, 2014Exposició al Castell de Vall-de-roures, Terol, 2007Catàleg «Romà Vallès. Arquitecturas cósmicas», Ajuntament de Vall-de-roures, Terol, 2007

136

1123 Cosmogonies, sèrie Negra. 1958-195964 x 81 cm. Acrílic sobre fusta

1124 Cosmogonies60 x 74,4 cm. Acrílic sobre tela

1126Cosmogonies, sèrie Matèrica. 195665 x 54 cm. Tècnica mixta sobre tela

1127Cosmogonies. 196173 x 100 cm. Acrílic sobre tela

1128 Cosmogonies, sèrie Color. 196365 x 100 cm. Acrílic sobre tela

1131 Cosmogonies, sèrie Color. 195960 x 73 cm. Acrílic sobre tela


1133 Cosmogonies, sèrie Color. 1963130 x 62 cm. Acrílic sobre telaExposició «Romà Vallès. 90 anys», Centre Cultural Terrassa, 2014

1137Cosmogonies. 195830 x 42 cm. Acrílic sobre paper





137













1160Cosmogonies60 x 91,5 cm. Acrílic sobre tela

1161Cosmogonies24 x 33 cm. Acrílic sobre tela

1162Cosmogonies 196034,5 x 41,5 cm. Acrílic sobre tela

138

1163Cosmogonies. 196314 x 18 cm. Acrílic sobre fusta



1166Cosmogonies. 196314,5 x 18 cm. Acrílic sobre fusta



1169 Cosmogonies. 196333,5 x 47 cm. Pigments sobre paper

1170 Cosmogonies. 196329,5 x 42 cm. Pigments sobre paper

1171Cosmogonies 196325,3 x 35,5 cm. Acrílic sobre fusta



2004 Collage, sèrie Colorama. 196464 x 100 cm. Acrílic i tècnica mixta sobre telaExposició «Romà Vallès. 90 anys», Centre Cultural Terrassa, 2014

139

2005Collage, sèrie Colorama. 196473 x 54 cm. Acrílic, tècnica mixta sobre tela

2008 Collage, sèrie El mundo roto. 196560 x 73 cm. Acrílic i tècnica mixta sobre tela


2011 Collage, sèrie Colorama. 196550 x 61 cm. Acrílic i tècnica mixta sobre telaExposició individual a la Galeria René Metras, Barcelona, 1963


2014 Collage, sèrie El mundo roto. 196581 x 100 cm. Acrílic i tècnica mixta sobre telaExposició individual a la Galeria René Metras, Barcelona, 1963

2016 Collage, sèrie El mundo roto. 196573 x 54 cm. Acrílic i tècnica mixta sobre telaExposició individual a la Galeria René Metras, Barcelona, 1963

2017Collage, sèrie Colorama. 1965130 x 89 cm. Acrílic, tècnica mixta sobre telaExposició individual a la Galeria René Metras, Barcelona, 1974 Catàleg de l’exposició individual a la Galeria René Metras, Barcelona, 1974Exposició antològica a la Pia Almoina, Barcelona, 1998

2019Collage, sèrie El mundo roto. 1965130 x 162 cm. Acrílic i tècnica mixta sobre telaExposició individual a la Galeria René Metras, Barcelona, 1966«Spanisch Kunst Heute», Städtische Kunstgalerie, Bochum, 1967«Spanisch Kunst der Gesenwart», Kunsthalle, Nuremberg, 1968Exposició antològica a la Pia Almoina, Barcelona, 1998Reproduït al llibre Nuestras tendencias en pintura, d’Aldo Pelegrini, Muchnik, Buenos Aires, 1967 Exposició «Romà Vallès. 90 anys», Centre Cultural Terrassa, 2014

2024Collage, sèrie El mundo roto. 1965-1966164 x 114 cm. Tècnica mixta sobre superfície emulsionada amb suport de fustaExposició MAN 69, BarcelonaCatàleg de l’exposició individual a la Galeria René Métras, Barcelona, 1974 Exposició «Romà Vallès. 90 anys», Centre Cultural Terrassa, 2014

140

2030 Collage, sèrie El mundo roto. 196573 x 53,8 cm. Acrílic i tècnica mixta sobre tela


2032Collage, sèrie Colorama. 1965115 x 162 cm. Acrílic i tècnica mixta sobre telaExposició «Romà Vallès. 90 anys», Centre Cultural Terrassa, 2014

2035 Collage. 196366 x 47 cm. Acrílic i tècnica mixta sobre tela

2036 Collage. 196360 x 81 cm. Tècnica mixta sobre tela

2037 Collage, sèrie Colorama. 196465 x 54 cm. Acrílic i tècnica mixta sobre tela

2038Collage, sèrie Colorama. 196461 x 50 cm. Tècnica mixta sobre tela


2041Collage, sèrie Colorama. 196550 x 61 cm. Acrílic i tècnica mixta sobre tela

2045Collage. 196563 x 47 cm. Acrílic i collage sobre paper



141






2056Collage. Homenatge al Modernisme. 196465 x 50 cm. Acrílic i collage sobre paper

2057Collage. Colorama. 196565 x 50 cm. Acrílic i collage sobre paper

142

catàleg espai romà vallès

Documents