Disseny d’aprenentatge PlataformesPAC3. Cas4.

Disseny de Contextos Educatius basats en l’ús de les TICMàster Educació i TIC (e-learning)Universitat Oberta de Catalunya

Enric Besolí SerradellMaria Boladeres Blanch

Roser Cervera ParejoM. Bel Palou Vives

Astrid Rosso Screve

Índex

Situació d ' aprenentatge 1. Exemples

Plataforma de codi obert Plataforma comercial Plataforma a mida des de zero Entorn personal d ’ aprenentatge ( Personal Learning Environment )

2. Plataformes . Cóm escollir - ne una ? 3. Proposta 4. Canvis en el disseny d ’ aprenentatge resultants de l ’ ús de TIC 5. Documents de referència i Fonts de consulta :

Situació d'aprenentatge

El dissenyador instruccional de la Facultat d'Estudis Continus ha d'aconsellar a un professor lamillor solució tecnològica per respondre a la demanda d'aquest tenint en compte els recursosamb què compta i els límits del context.Situeu-vos en el rol del dissenyador instruccional i proposeu una solució concorde a la situació.Una vegada hàgiu llegit el cas i intercanviat les vostres opinions al Fòrum amb els vostrescompanys, elaboreu un document al vostre blog d’acord amb les següents qüestions:

Objectius● Analitzar les característiques de les plataformes virtuals d'aprenentatge existents per

proposar dissenys i estratègies adequats a situacions específiques.● Crear i utilitzar instruments de diagnòstic de tecnologies de l'aprenentatge en les

organitzacions educatives.● Avaluar les transformacions que l'ús de plataformes produeixen en les pràctiques

docents i les seves implicacions en el procés de disseny.

Característiques del casEl professor d’un curs sobre revisió de textos pertanyent a un programa de redacció de primercicle d’una reconeguda universitat canadenca presenta al dissenyador instruccional la següentinquietud:“Explorar les possibilitats que ofereixen les TIC per millorar el seu curs i adequar la formació per

apropar-lo a la realitat laboral dels professionals de l’area”.

Context1. La facultat d’estudis continus ofereix 35 programes de formació de primer cicle. Al voltant de 10.000 estudiants.2. Els estudiants tenen una mitjana d;edat de 33 anys i prop del 80% treballa ja sigui a tempsparcial com complert.3. La facultat es caracteritza per la seva forta tradició en educació presencial, oferint nomesalguns cursos a distancia que segueixen el mètode tradicional.4. Des de fa 4 anys la facultat ha pres la decisió de donar suport a les iniciatives per incorporarles TIC.

1. Exemples

Plataforma de codi obertUna plataforma de codi obert (open source) és aquella en la que tothom té accés al codi fontdel programari i que els usuaris poden utilitzar-la, copiar-la, estudiar-la, modificar-la i/oredistribuir-la lliurement.

La idea que hi ha darrere del codi obert és que al llegir, modificar i redistribuir el codi d'unproducte o servei, aquest evoluciona, es desenvolupa i millora. Els usuaris ho adapten a lesseves necessitats i corregeixen els seus errors a una velocitat molt més alta que en el cas delsmodels tancats o centralitzats, donant com resultat la producció de productes més accessibles ide més qualitat. En els models tancats només els propis creadors poden introduir canvis, ja quenomes ells tenen accés al codi font.

Així, una plataforma de codi obert ens hauria de proporcionar quatre llibertats fonamentals:1. Utilitzar la plataforma.2. Estudiar i modificar la plataforma.3. Copiar la plataforma.4. Millorar-la i difondre les millores.

Caldria destacar també que, en principi, la definició no té connotacions econòmiques de captipus, sent lliure la forma de distribució1. No hi ha que associar el programari lliure amb elprogramari gratuït (freeware) ja que, conservant el seu caràcter lliure, pot ser distribuïtcomercialment2.

Alguns exemples són:● Moodle: http :// moodle . org / index . php ? lang = es

● Atutor: http :// atutor . ca /

● Claroline : http :// www . claroline . net /

● OLAT: http :// www . olat . org / website / en / html / index . html

● Dokeos3: http://www.dokeos.com/es/productos

● Sakai: http :// sakaiproject . org /

● Ilias: http :// www . ilias . de / docu /

● CloudCourse : http :// wwwhatsnew . com /2010/05/27/ cloudcourse - plataforma - educativa -

de - google /

● dotLRN (MIT): http :// dotlrn . org /

1Software libre: http :// es . wikipedia . org / wiki / Software _ libre 2Díaz Becerro, S. 2009. Plataformas eductivas, un entorno para profesores y alumnos. En Temas para laEducación. Revista digital para profesionales de la enseñanza. http :// www . youblisher . com / p /37864- Please - Add - a - Title / 3Dokeos potser classificada com a plataforma lliure i a la vegada PLE en la seva versió Dokeos 1.8.6 BETA.article

Plataforma comercial

Plataformes dissenyades, desenvolupades i/o distribuïdes amb propòsits econòmics. Aquestsson sistemes generalment robusts i bastant documentats amb diverses funcionalitats que podenexpandir-se d’acord amb les necessitats i el pressupost del projecte. Es van generant novesversions a mesura que s’incorporen noves aplicacions i funcions a la plataforma4..

● Blackboard: http :// www . blackboard . com /

● Knoledge fórum: http :// www . knowledgeforum . com /

● WebCT: http :// www . webct . com /

● FirstClass: http :// www . firstclass . com /

● QSMedia: http :// www . qsmedia . com /

● Saba: http :// www . saba . com /

Plataforma a mida des de zero

Les plataformes que es desenvolupen a mida es centren en donar resposta a les necessitatsespecífiques del projecte pel que són creades. No estan pensades per ser distribuïdes icomercialitzades de forma massiva. D’aquesta manera, els dissenyadors/desenvolupadorspoden centrar-se, sobretot, en les necessitats educatives i pedagògiques5.

● UOC: http :// www . uoc . edu / portal / catala / index . html

● SUMA: http :// www . ines . org . es / suma / es / index . php

● OKI : http :// www . okiproject . org /

● Merlin : http :// merlin . germinus . com / inicio

● Comenius:http :// www . comenius . usach . cl / jmain / index . php ?

option = com _ content & view = article & id =121& Itemid =110

● TwenTIC: http :// twentic . com /

Entorn personal d’aprenentatge (Personal Learning Environment)“Un Personal Learning Environment (PLE) és una col·lecció autodefinida de serveis, eines i

dispositius que ajuda als estudiants a construir les seves Xarxes Personals de coneixement

4Díaz Becerro, S. 2009. Plataformas eductivas, un entorno para profesores y alumnos. En Temas para laEducación. Revista digital para profesionales de la enseñanza. http :// www . youblisher . com / p /37864- Please - Add - a - Title / 5Díaz Becerro, S. 2009. Plataformas eductivas, un entorno para profesores y alumnos. En Temas para laEducación. Revista digital para profesionales de la enseñanza. http :// www . youblisher . com / p /37864- Please - Add - a - Title /

(PKN), posant en comú nodes de coneixement tàcit (Persones) i nodes de coneixement explícit

(ex. Informació)”.

Els Personal Learning Environment (PLE) són sistemes que ajuden a l’estudiant a prendre elcontrol i gestió del seu propi aprenentatge amb el suport necessari. Es “un nou enfocament peraprendre utilitzant les tecnologies”. (Attwell, 2007)

Més gràficament:

● ELGG: http :// elgg . org / about . php

● Dokeos 1.8.6 BETA6: http :// www . dokeos . com / es / beta 86

● EDUCATIVA . Juan José de Haro : http :// jjdeharo . blogspot . com /2008/12/ mi - entorno -

personal - de - aprendizaje - ple . html

● Google Apps: http :// www . google . com / apps / intl / es / group / index . html

● http :// grou . ps / // http :// grou . ps / ciberlibertad

● Recopilatori7 de complements per a la construcció d’entorns personals d’aprenentatge: https ://

addons . mozilla . org / es - ES / firefox / collections / dreig / ple /

● My English Factory 2: http :// www . netvibes . com / englishfactory 2# BEGINNER _1

● Escriptori Clínic: http :// www . netvibes . com / miguelmolina 2008# Inici

6Dokeos potser classificada com a plataforma lliure i a la vegada PLE en la seva versió Dokeos 1.8.6 BETA. article 7Aquest web no és d’una PLE però és una llista de recursos útil perquè cadascú es pugui fer la seva.

Consells de passos a fer per crear el seu propi PLE (l’ordre no importa, però millor no totalhora):8

● Subscriure’s a blogs professionalment interessants. Agregadors RSS (Google Reader,Netvibes, etc).

● Crear-se un compte a Twitter i seguir a gent que t’interessa.● Crear un compte a algun marcador social (Delicious, Diigo, Mr Wong).● Comentar en blogs i crear el seu propi blog (Blogger, WordPress).● Participar (registrar-se) en alguna comunitat interessant (Ning).

2. Plataformes. Cóm escollir-ne una?

Malgrat que la qualitat tecnològica i les possibilitats didàctiques d’una plataforma no garanteix laqualitat formativa d’un curs en línia, si que es cert que en qualsevol cas, resulta rellevant saberescollir una eina que prioritzi les necessitats formatives dels participants sobre les qüestionstècniques. Com hem vist al punt anterior, actualment existeixen dotzenes d’eines telemàtiquesper a la formació en línia que inunden el mercat.

Quina plataforma de les existents en el mercat creiem que es la millor pel nostre projecte?

Aquesta es la pregunta que sempre ens hem de fer davant d’un possible projecta que vulguiincorporar una plataforma d’e-learning. Una plataforma d’e-learning no es bona o dolenta perella mateixa, sinó que es mes o menys optima respecte les nostres necessitats de formació, pertant haurem de valorar i analitzar les necessitats, l’entorn, els destinataris/usuaris, elpressupost, el temps del que es disposa, la flexibilitat i adaptabilitat que la plataforma escollidaens ofereixi.

Per valorar i per seleccionar una plataforma de formació en línea, com qualsevol decisió aprendre en el disseny i la planificació d’un procés formatiu, cal que coneguem les necessitatsconcretes del procés que sovint han d’atendre a:

● necessitats dels destinataris clau de la formació● interessos de l’empresa o institució que rep o sol·licita la formació● objectius basics de la formació i continguts relacionats● sistemes i models didàctics escollits per a la formació

Així, alhora d’escollir quina plataforma desenvolupar en determinades situacionsd’ensenyament -aprenentatge, cal prendre tota una sèrie de decisions sovint difícils si no éssegueixen uns determinats criteris o es tenen en consideració uns determinats factors. Ambaquesta intenció, i amb l’objectiu de clarificar les decisions a adoptar, s’ha reunit els criteris i elselements més importants al voltant d’aquest esquema:

8Sue Waters: http :// suewaters . wikispaces . com /

En la línia horitzontal trobem un continu segons si posem més pes en el procésd’ensenyament (per tant, el mestre, el seu discurs, al contingut, la metodologia) o enl’aprenentatge de l’alumne (en allò que aprèn i en l’aprendre a aprendre). Així ens trobem en uncostat les plataformes comercials, que tendeixen a permetre la personalització d’uns mòdulspredeterminats i que centralitzen el poder de la seva gestió al professorat i, a l’altre, el que seriael disseny d’entorns personals d’aprenentatge (PLE), on l’atenció es posa en crear un entornpersonal propici per a l’aprenentatge molt específic, on cada alumne pugui decidir les sevesnecessitats, els recursos per aconseguir-ho, les interaccions que desenvoluparà, els grups ons’inscriurà, etc.

En la línia vertical hi trobem els recursos, segons n’hi hagin molts, mitjans o pocs, o segons jaens vinguin donats o bé puguem canviar-los i adaptar-los a les nostres necessitats i objectiusespecífics, concrets i contextualitzats. Així situem les plataformes lliures, comercials o gratuïtesal costat dels recursos externs o bé les plataformes fetes a mida o les PLE al costat on tenim unmajor control dels recursos.

Amb aquests dos eixos es creen quatre quadrants on situar les plataformes. Llavors, depenentdel que vulguem aconseguir en el procés d’aprenentatge, ens situarem en un determinat puntdel quadrant i escollirem una plataforma o una altre. És a dir, si volem ensenyar uns contingutsdeterminats i tenim mitjans econòmics per pagar, potser amb una plataforma comercial ja entenim prou. Però si el que volem, a més a més d’ensenyar uns continguts, és ensenyar aaprendre, on buscar els continguts ens decantaríem pel disseny d’un entorn personald’aprenentatge (PLE).

De la mateixa manera, en funció dels coneixements i capacitats personals i tècniques quetinguem decidirem si escollim una plataforma en codi obert, que ens ajudaria a adaptar al nostrecontext i a estar actualitzats en les millores que s’hi van produint per part d’altres persones, ouna gratuïta, si no disposem de mitjans econòmics o no els volem destinar a aquest recurs, perexemple.

Els elements que cal tenir en compte a l’hora d’escollir quin tipus de plataforma volem són:● característiques del curs: presencial amb TIC, blended, virtual, numero d’usuaris, etc.● necessitats dels usuaris● infraestructures existents ● plataformes en la institució, avaluació d’aquestes● recursos econòmics● personal pel desenvolupament ● personal de suport● caràcter de la institució formal/informal innovadora/tradicional● altres característiques de la institució● predisposició i formació dels professors.● característiques de cada una de les possibles plataformes:

● Serveis (tot i que les diferents opcions presenten moltes similituds, i els serveisbàsics totes les tenen)

● requisits● possibilitat de modificació/ adaptació/personalització/escalabilitat● facilitat d’ús● disseny gràfic● avantatges● inconvenients

● coneixement propi sobre la plataforma. (com a professional, se suposa que seria fàcil,veure el funcionament, per lo que es de suposar poc temps per familiaritzar-se)

A continuació us presentem una taula comparativa en la que valorem cada un dels elements-tenint en compte la seva rellevància- de diferents tipus de plataforma.

On:● El pes del factor (valor d’importància del factor): 1 poc important; 10 molt important● L’ordre: 1 el menys adient; 3 el més adient en el nostre cas

FactorsPlataforma

Open Source(Moodle)

Plataformacomercial(WebCT)

PLEPes delfactor

Factors externs

Característiques del curs: presencial ambTIC, blended, virtual, numero d’usuaris, etc.

3 2 1 7

necessitats dels usuaris 2 1 3 7

Infraestructures existents 1 3 2 10

plataformes en la institució, avaluaciód’aquestes

1 3 2 10

recursos econòmics 2 2 2 8

necessitat de personal peldesenvolupament

1 3 2 8

personal de suport 1 3 2 7

caràcter de la institució formal/informalinnovadora/tradicional

2 3 1 10

predisposició i formació dels professors. 1 2 3 8

Factors interns de la plataforma

Serveis que disposa la plataforma 2 3 1 5

Requisits necessaris per utilitzar-la 2 3 1 5

possibilitat de modificació/ adaptació/personalització / escalabilitat

3 1 2 5

facilitat d’ús 2 3 1 8

disseny gràfic 2 3 1 5

Suport 2 3 1 7

coneixement propi sobre la plataforma. 2 2 2 5

199 293 198

https :// spreadsheets . google . com / ccc ?

key =0 At 5 Zn 6 PgVZfBdC 1 TclI 4 U 1 ZBbUtrSjdXNlcxaDYyaGc & hl = es # gid =0

Pel que podem apreciar, el més adient en el nostre cas és utilitzar la plataforma de la que jadisposa la institució, WebCT.

Si passem a fer un anàlisi més qualitatiu podem veure quines són les avantatges i elsinconvenients de cada tipologia de plataforma, així com allò què ens aporten cada unad’elles.

Plataforma comercial:Avantatges:

� Ja està creada i desenvolupada,� Si es disposa de poc temps o manca d’experiència per dissenyar un curs, resulta

més senzill aprofitar el recursos i sistemes de gestió de continguts que unaplataforma com webCT ens proporciona.

� L’experiència d’un equip multidisciplinari que ha dissenyat un entornd’aprenentatge amb criteri i fruit del treball.

� Funcionament correcte a nivell tecnològic i de software.� Han estat validades per departaments de control de qualitat amb nombroses

proves.� Servei de suport. Compten amb servei d’assistència tècnica àgil i ràpida.� Les plataformes més comercialitzades compte amb mòduls complementaris que

permeten major personalització.Inconvenients:

� És de pagament.� Poc sensible a realitats concretes. Poc marge per a personalitzar i adaptar a les

diferents propostes formatives.� A mesura que s’han anat consolidant han anat augmentant el preu de les

llicències.� Es redueix el nombre de persones amb possibilitat d’escollir la plataforma.� En molts casos només existeixen dos models de llicència: completa, en el que el

cost va en funció del nombre total d’alumnes de la institució (no dels alumnesvirtuals); i limitada, a un determinat nombre d’alumnes permès.

� La llicència generalment permet instal·lar l’aplicació en un únic servidor, el quesuposa problemes amb les actualitzacions en distintes versions, no pot haver unsistema paral·lel (per seguretat), etc.

En el nostre cas:Aquesta és una bona opció donat que la universitat ja disposa d’una plataformad’aquesta categoria. Les possibilitats que ofereix WebCT permeten cobrir lesnostres necessitats.

Plataforma de Codi ObertAvantatges:

● Permet gaudir del conjunt de revisions i actualitzacions que es van realitzant.● Reuneix a comunitats amplies d’usuaris.

● Generalment són sistemes flexibles i dinàmics, gràcies a estar formats per unconjunt de mòduls independents i combinables.

● Usabilitat i navegabilitat estàndard.● Paquets d’idiomes.● Normalment, utilitzen estàndards com l’SCORM.● Els continguts són reutilitzables i els podem adaptar a les nostres necessitats tot i

ser continguts definits per altres docents en altres entorns.● N’hi ha un bon nombre que són gratuïtes, fent-les més accessibles a tothom.

Aquestes opcions permeten una despesa i un risc de cost menor, si no s’ajusta ales necessitats que busquem, podem carregar alguna altre plataforma.

Inconvenients:� Al no ser un producte acabat, pot tenir errors i disfuncions.� El control sobre la plataforma depèn del nivell de coneixement expert.

En el nostre cas:Aquesta plataforma és una bona opció al tractar-se de la proposta que ofereixmajor flexibilitat i adaptabilitat, a més de la possibilitat d’optar per una versiógratuïta. En el nostre cas però, la falta de personal amb coneixement expert (només unapersona que no sabem fins a quin punt domina aquest tipus de plataformes) i poctemps (3 mesos) per configurar la plataforma, tenint en compte la mancad’experiència, la fan desaconsellable.

Plataforma a midaAvantatges:

� La plataforma s’ajusta a les nostres necessitats concretes.� Es pot personalitzar tant com es vulgui.� Es pot afinar més en el disseny gràfic desitjat.� Revisable i millorable en qualsevol moment.� Pot ser un tret distintiu i característic de l’entitat.

Inconvenients:� Hem de definir els elements del disseny instruccional (necessitats, entorn,

recursos, etc) amb més cura alhora de dissenyar una plataforma a mida.� Alt cost en el desenvolupament, implementació i manteniment.� Plataforma no estàndard (els usuaris hauran d’aprendre a utilitzar-la i sense

comunitat d’usuaris).� Poc rodatge de la plataforma (al ser única) i, per tant, pot presentar possibles

problemes o disfuncions tant en el disseny com en el codi.

En el nostre cas:És desaconsellable utilitzar aquesta metodologia com a solució tecnològica donatla necessitat d’alts coneixements informàtics i la disposició de recursos humans imaterials que requereix, o bé, proposar l’externalització de l’encàrrec. Enqualsevol cas, ambdues opcions requereixen un període important de temps inosaltres disposem d’un període de temps limitat i estricte de desenvolupament(3 mesos).

Entorn Personal d’aprenentatge:Avantatges:

� “Espais adequats a la conversa, la interacció en un entorn distribuït que pot

integrar Aprenentatge Formal i Informal (entorns 2.0), requerint l’aportació activa

(compartir) de coneixements i/o fonts d’interès”. � Facilita la metacognició� Està centrat en l’aprenentatge. Treballa el compromís de l’alumne vers el seu

propi aprenentatge. L’alumne esdevé el centre del procés d’aprenentatge i de lapersonalització del propi entorn de treball/estudi, adequant-lo a les seves pròpiescaracterístiques i necessitats.

� Sistema molt dinàmic i flexible.� Ens permet una gran diversitat de possibilitats (per definició, és totalment

personalitzable).Inconvenients:

� Requereix motivació i responsabilitat per part de l’alumne.� Requereix d’usuaris (professors i alumnes) que tinguin experiència en entorns

de formació basats en eines i tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).� Hi ha més possibilitats que de falli alguna de les aplicacions i que l’entorn en el

seu conjunt quedi a una disposició baixa.� La interfície de l’usuari és tan personal, que dificulta els punts en comú amb

altres usuaris, en el que aquests hagin escollit altres aplicacions, així com elsuport a l’estudiant de part de la institució.

� Necessitat d’algun sistema d’administració d’estudiants, d’avaluació i seguimentdels seus aprenentatges.

En el nostre cas:També és desaconsellable, ja que aquest tipus d’entorns són aconsellables perusuaris (professors i alumnes) amb experiència en l’ús de les TIC en entorns deformació i en el nostre cas tant el professor com els alumnes només tenenexperiència en docència presencial. Adoptar aquest opció suposa un canvi en elsrols per una part, cal que el professorat assumeixi el rol de guia, de facilitador i,per l’altra part, cal que l’alumnat prengui part activa i esdevingui gestor del propiprocés d’aprenentatge.

Pel que fa al cas concret en que treballem, se’ns proposa que analitzem les possibilitats iinconvenients de les alternatives que proposa el dissenyador instruccional del cas. Lessolucions proposades, com a espai de treball digital pel desenvolupament de competències decorrecció de forma digital, són el correu electrònic o la plataforma WebCT.

� El correu electrònic pot facilitar l’intercanvi de documents però no la seva gestió. Témolts límits en la gestió de continguts, el control de les diferents versions d’un mateixdocument, les qualificacions, etc. Ofereix un entorn poc interactiu i poc motivador.

� Per contra, l’ús de la WebCT, que és l’opció que creiem més adequada en aquestadicotomia, permet l’experiència de compartir un entorn d’aprenentatge i una comunitatd’ensenyament. Altres raons són:

1. Coherència amb la pròpia institució universitària. 2. Disposició de poc temps per implementar el curs. 3. La plataforma disposa d’una interfície intuïtiva i reuneix les condicions per oferir i

ajustar-se a les necessitats de penjar, treballar i compartir documents de treballsen entorns com trabajos.

4. Alhora, la plataforma també disposa de serveis complementaris que ajudarien ala gestió de continguts i materials, així com en la comunicació i interacció entrealumnes i mestres.

5. Promou i facilita un aprenentatge més col·laboratiu.6. L’ús de la plataforma és compatible amb l’ús d’altres eines i recursos digitals que

facilitin les tasques concretes de revisió de documents.

3. Proposta

El cas davant el que ens trobem és el d’un professor d’un curs sobre revisió de textospertanyent a un programa de redacció de primer cicle d’una reconeguda universitat canadencaque presenta al dissenyador instruccional la següent inquietud: “Explorar les possibilitats que

ofereixen les TIC per millorar el seu curs i adequar la formació per apropar-lo a la realitat laboral

dels professionals de l’àrea”.

Les característiques del context general són les d’una facultat d’estudis continus que ofereix35 programes de formació de primer cicle i té al voltant de 10.000 estudiants. Els estudiantstenen una mitjana d’edat de 33 anys i prop del 80% treballa, ja sigui a temps parcial o complert.La facultat es caracteritza per la seva forta tradició en educació presencial i ofereix nomésalguns cursos a distància que segueixen el mètode tradicional. Des de fa 4 anys, la facultat hapres la decisió de donar suport a les iniciatives per incorporar les TIC i des de fa 2 anys téaccés a WebTC, una plataforma d’aprenentatge comuna a tota la institució universitària. Per tald’assistir de més a prop als seus docents en el procés d’apropiació i utilització de la plataformaes compte amb un dissenyador instruccional i especialista en la tecnologia. L’orientació que esdona en matèria de l’ús de la plataforma és la de complement dels cursos presencials.

Pel que fa a les característiques que defineixen el context específic del curs de revisió detextos cal tenir en compte que: comptem amb la plataforma WebTC; que a més es vol oferir unaltre tipus de suport en matèria tecnològica als docents; que el dissenyador instruccional de lafacultat ens donarà suport en l’aprenentatge i formació de la plataforma, però que només estàell per oferir aquest servei i suport; que el docent està molt motivat per la utilització d’einesdigitals i que té experiència en l’ús personal d’eines pertinent pel curs, i que disposem de poctemps per implementar la plataforma (3 mesos).

Tenint en compte els recursos materials i humans, la temporalització i el suport institucional anivell tècnic i humà optem per l’aprofitament de la plataforma WebCT, com a espai dereferència per les qüestions comunicatives i de suport, complementant-ho amb l’ús d’altresrecursos o eines que ens permetin personalitzar el procés d’aprenentatge. Considerem queaquesta és una solució lleugera a nivell tecnològic que s’ajusta a les necessitats buscades en laformació i el curs de revisió de textos.

WebCT és una plataforma que s’ajusta a les nostres necessitats formatives i comunicatives. Lapodrem implementar sense grans problemes, configurant els mòduls preestablerts quedesitgem, i sense la necessitat d’un sistema de suport especialitzat que hagi de resoldredificultats i inconvenients pròpies de plataformes més “pesades” que necessitin d’unesdeterminades necessitats tècniques, d’actualitzacions i programari específic.

El que ens interessa és un espai virtual d’aprenentatge, amb una interfície senzilla i quecompleixi els criteris d’usabilitat, que ens serveixi com espai comunicatiu de referència; amb unsistema d’administració i gestió d’usuaris, i de seguiment de l’aprenentatge, així com la sevaavaluació.

A més, s’animarà als estudiants a compartir enllaços (Delicius, Diigo), interaccionar en xarxessocials, a crear i participar en Wikis, participar en la correcció de textos del Wikipèdia, participar,crear i comentar blogs personals relacionats amb la professió, a treballar col·laborativamentamb eines com Googledocs o Crocodoc, etc. En definitiva, se’ls animarà en la construcció de laseva pròpia PLE.

Així, mitjançant la WebCT i la creació d’entorns personals d’aprenentatge (PLE) individuals icompartits es podrien desenvolupar perfectament els objectius i continguts del curs, sense gairecomplicacions, amb els recursos de que es disposen i amb el temps suficient per atendre lademanda institucional.

Dues de les eines ja mencionades, amb especial interès en el curs que se’ns presenta, sónGoogledocs i Crocodoc. A continuació, presentem les principals característiques que les fan tanútils i algunes idees de com poden ser utilitzades:

Google docs permet penjar el material i els textos, que podrem redactar, revisar i corregircol·laborativament, tot conservant la traça de cada un dels col·laboradors, així com revisar lescorreccions/ modificacions fetes pels altres (opció de menú “ver historial de revisión”) , permetla escriptura en diferents colors, el format de tatxar, destacar, permet fer comentaris al marge ino inclosos en el document, peus de pàgina, eines generals d’edició de textos, (tot i que encara

són una mica limitats) permet exportar-ho (baixar-lo en local) en diferents formats permetentfinalitzar la tasca d’edició amb altres programes més complerts, gran quantitat de diccionarisd’idiomes per la correcció ortogràfica (que van evolucionant gràcies a la col·laboració delsusuaris). També permet gestionar amb carpetes els diferents document i, gestionar permisos devisualització, edició tan del document com les carpetes.

Crocodoc, imita el que seria la correcció manual i tracta el document com si fos una imatge,permetent que vàries persones facin observacions sobre un mateix document permet afegircomentaris, destacar, tatxar, enquadrar text, té l’eina de “llàpis” (que permet dibuixar a sobre deldocument) i permet utilitzar diferents colors per cada una de les eines anterior. A més, permetdesactivar les observacions fetes per un usuari concret i permet imprimir el document amb osense observacions (les observacions és com si estiguessin en una capa diferent que el text,com en el fotoshop). Així, doncs, cal remarcar que aquesta eina no edita el text. Aquestapropietat és molt útil quan es tracta d’aprendre ja que el text de base no queda modificat (en elgoogledoc, en textos llargs és fàcil que els petits canvis passin desapercebuts) i és tasca delusuari que te el document d’origen fer les modificacions. L’eina permet treballar amb diversosformats, com per exemple, presentacions en power point, documents .pdf o .doc, imatges .jpg,pàgines web, etc.

Una altra bona opció seria una plataforma de codi obert (moodle en lloc de WebCT) peròexigiria uns coneixements o posar-se al dia en relació a uns continguts que el professor no tétemps d’adquirir i més quan recau sobre ell tota la responsabilitat del treball en la plataforma.Per aquest motiu, en aquest cas, entenem com a millor opció la possibilitat d’aprofitar WebCT,un recurs del que ja disposem.

4. Canvis en el disseny d’aprenentatge resultants del’ús de TIC Tenint en compte que el professor del curs sobre revisió de textos es presenta davant deldissenyador instruccional amb la intenció d’explorar les possibilitats que ofereixen les TIC envista de millorar el seu curs, es redissenya un curs que fins ara es feia bàsicament de formapresencial, (només algunes eren oferts a distància segons els mètodes tradicionals), a un cursbimodal amb el recolzament de la plataforma WebCT però adaptada a les necessitats icaracterístiques de la universitat i del tipus de formació.

Es tracta d’un curs de 45 hores presencials més 90 de treball autònom, i que arrel del redissenyja modificarem aquesta proporció.

La incorporació de les TIC suposa certs canvis en el model d’aprenentatge:� Cal preveure un espai d’intercanvi de documents.� Aquest documents seran consultables des de qualsevol punt amb connexió internet (i el

programari requerit).� El treball mitjançant les TIC permet treballar un mateix document de forma

col·laborativa.

� Les diferents anotacions fetes sobre el document no el deterioren ni dificulten la lecturade l’original.

� Cal seguir un determinat procés de disseny instruccional. És a dir, és important ferun bon anàlisi i disseny del procés d’aprenentatge a causa principalment, que en elsentorns virtuals canvia el tipus de feedback al que ens tenen acostumats les situacionsd’aprenentatge tradicional. Per aquest motiu cal preveure situacions amb més antelaciója que el marge per corregir és molt menor. Per això cal contemplar un bon disseny delcurs i tenir el curs i les situacions d’aprenentatge ben definides amb anterioritat. Peraquest motiu i molts d’altres, és bàsic que el disseny del procés instruccional estiguicaracteritzat per una sèrie d’etapes i seguir uns determinats models com ara: ADDI,ASSURE, Prototipatge Ràpid, etc.

� Cal crear un entorn virtual que tingui en consideració i aporti al procés d’aprenentatgemolts dels elements que es posen en joc per dur a terme els aprenentatges esperats,que no es redueix a adquirir uns continguts concrets. Així doncs, cal tenir en compte lesinteraccions entre professors i alumnes, entre alumnes i entre aquests i el personalextern a la formació que de manera informal també entren en el joc educatiu.

� Amb l’ús de les TIC en el disseny instruccional, el mitjans per transmetre lesinformacions i els continguts es diversifiquen i poden adquirir diversos formats.Cal tenir en compte aquest factor, ja que si bé ajuda a que el missatge sigui molt més rici divers gràcies al suport multimèdia, també cal tenir-ho en consideració perquè elsalumnes que no tenen la tecnologia adequada poden perdre una part o la major part delcontingut.

� S’ha de pensar amb algun sistema de suport a l’estudiant que ajudi a superar ladistància i la no possibilitat (impossibilitat) de tenir un contacte directe (cara a cara ambel tutor), i per tant, de tenir la informació suficient en el cas que hi hagin dificultats,dubtes (el suport necessari), i que permetin treballar aquells factors que no estiguindirectament relacionats amb els aprenentatges o continguts concrets, si que formen partdel procés d’aprenentatge. Per exemple Skype o Live ! Zilla .

� Oferir el suport necessari en qüestions que no estan directament relacionades amb elcontingut i les competències a desenvolupar en el curs, si que ajuda o influeix en unaprenentatge amb èxit de la matèria i la bona marxa de l’alumne tant en el curs com enla institució. Es parla de serveis de suport també quan ens referim: biblioteca, secretaria,tutories, centre de recursos, xat, entre d’altres.

� La possibilitat de buscar alternatives a la plataforma, a la interfície, a l’eina web 2.0 o alrecurs tecnològic que s’estigui utilitzant, si per una causa concreta no funciona, hi ha unproblema, o el manteniment és molt costós.

� Com que les tecnologies de la informació i la comunicació són els mitjans que permetenla interacció, la transmissió de continguts, i en definitiva, els aprenentatges, cal tenir enconsideració quines són les especificacions tècniques requerides pels usuaris alhorade desenvolupar els cursos i participar d’una experiència educativa basada en TIC i lesplataformes.

� Tenir present sistemes d’avaluació diversos, que tinguin en consideració l’adquisició --l’assimilació-- de continguts però també els procediments i competències digitals--tecnològiques-- que se’n deriven del procés.

� Un dels canvis principals fa referència al rol que pren el docent en el procésd’ensenyament-aprenentatge. La seva funció passa a ser molt més diversa. No és laúnica font d’informació i igualment no centralitza el control i l’activitat de tot el procéseducatiu. L’alumne té més protagonisme, major control en la definició d’objectius iavaluació, més interacció amb alumnes i altres agents, etc. Això fa que el docent hagi deredefinir les seves funcions i el seu rol. Adoptar altres perspectives, més encaminades aorientar, donar suport, remarcar, potenciar, acompanyar processos, animar entred’altres.

� Un aspecte en concret del disseny però que val la pena comentar a part és latemporalització. Cal tenir un control del temps i programar molt bé les diferents accionsa desenvolupar en el cursos i formacions, així com la seqüència que se seguirà. L’ús deltemps, a no quedar tant definit com en propostes presencials, pot ser tot el temps o cap.Per això cal facilitar recursos que ajudin a programar i a temporalitzar les diferentsactivitats, debats, simulacions, avaluacions, mitjançant eines com calendaris, pla docent,agendes, etc.

� Cal tenir en consideració la utilització d’objectes d’aprenentatge que ajudin al’estandardització del contingut, que es puguin incorporar a diferents propostesformatives, a diverses situacions d’aprenentatge i a destinataris diferents. Això permetràestar més actualitzat i compartir els recursos que van sorgint. Tot seguint els següentscriteris:

1. Reusabilitat:que permetin que diferents materials curriculars puguin serutilitzats mitjançant diferents eines, diferents plataformes i en diversessituacions d’aprenentatge, per diferents objectius.

2. Accessibilitat:Que permetin un seguiment del comportament i de l’historiald’aprenentatge de l’alumne.

3. Interoperatibitat: Que permetin intercanviar informació per les diferentsplataformes que utilitzin els estàndards.

4. Durabilitat: que els materials que segueixin els estàndards evitin que els

materials es tornin obsolets9.

� Finalment, cal tenir present que el disseny d’aprenentatge resultant, serà cada cop més,producte d’un equip multidisciplinari. No és el docent sol, expert generalment en lamatèria, el que inicia i culmina totes les parts del procés d’ensenyament-aprenentatge.Generalment, i cada cop més, el procés serà un producte treballat per part d’un grup deprofessionals, docent, expert en informàtica, dissenyador instruccional, etc. Cadascundes de la seva disciplina aportarà els coneixements propis, i després del treball conjuntés culminarà amb l’èxit de les propostes educatives i processos formatius. També aquíel rol docent canvia i cal redefinir-se.

9Informació extreta de Diseño Instruccional - J . QUINTANA

5. Documents de referència i Fonts de consulta:

Fonts de consulta:● Miguel Zapata (2003). Sistemes de gestió de l'aprenentatge - Plataformes de

teleformació. XARXA, Revista d'Educació a distància, Núm. 9, Novembre de 2003,Múrcia (Espanya). Accessible en: http :// www . um . es / ead / red /9/ SGA . pdf

● Judith V. Boettcher (2003). Course Management Systems and Learning Principles:Getting to Know Each Other. Syllabus. Accessible en:http :// www . designingforlearning . info / services / writing / CMSLP . pdf

● Shelley R. Robbins (2002). The Evolution of the Learning Content Management System.Leaning Circuits. http :// www . astd . org / LC /2002/0402_ robbins . htm

Sobre el disseny Instruccional:� J. Quintana: Diseño Instruccional. Universidad Metropolitana. Centro de Aguadilla. En

http :// paolaqb . iespana . es / talleres / propuestadi . htm .

Sobre les plataformes de codi obert i les seves avantatges:● http :// www . elearningworkshops . com / ● http :// www . uoc . edu / rusc /4/1/ dt / esp / boneu . pdf ● http :// www . uoc . edu / rusc /4/1/ dt / esp / sicilia . pdf ● ATutor: http :// www . atutor . ca / atutor / index . php ● Open Source Course Management Systems http :// moodle . org / other / icalt 2005. pdf 7● Maestros del Web:

http :// www . maestrosdelweb . com / editorial / como - esta - definida - una - plataforma - e - learning /

● Llicències de Software lliure Wikipèdia (3/01/2011):http :// es . wikipedia . org / wiki / Software _ libre

● Plataformas educativas. http :// agora . ucv . cl / manual / plataformas / plataformas . html ● Plataformas educativas: Un entorno para profesores y alumnes. Autor: Sebastián Díaz

Becerro. http :// www . youblisher . com / p /37864- Please - Add - a - Title / ● Plataformas educativas - redes sociales:

http :// www . docentestic . es / index . php / plataformas ● Crea tu espacio personal de aprendizaje: http :// www . slideshare . net / lamaga / gua - del -

curso - crea - tu - espacio - personal - de - aprendizaje ● Nuestro Espacio Personal de Aprendizaje ( PLE ) y ReDinamiza . ● Plataformes a la wiki:

http :// es . wikipedia . org / wiki / Ambiente _ Educativo _ Virtual # Lista _ de _ algunos _ Amb

ientes _ Educativos _ Virtuales

● Youblisher. http :// www . youblisher . com / files / publications /7/37864/ pdf . pdf

Sobre els entorns personals d’aprenentatge:● http :// www . slideshare . net / dreig / ple -1684839 ● http :// sites . google . com / site / microtallerstac / entornpersonal - d - aprenentatge --- ple - i -

pln● Videoconferència sobre PLE (Jordi Adell) http :// vimeo . com /10133013 ● Adell Segura, J., Castañeda Quintero, L. (2010) Los entornos personales de aprendizaje

(PLEs): una nueva manera de entender el aprendizaje. http :// digitum . um . es / xmlui / bitstream /10201/17247/1/ Adell & Casta

% C 3% B 1 eda _2010. pdf ● http :// www . slideshare . net / lamericaana / developing - a - personal - learning -

environment - for - language - learning - using - web -20- tools - presentation ? src = related _ normal & rel =46423

● Sue Waters: http :// suewaters . wikispaces . com / ● http :// edtechpost . wikispaces . com / PLE + Diagrams # tosh

Sobre l’aplicació de gestió de documents Crocodoc:● http :// crocodoc . com / ● http :// crocodoc . com / faq / ● http :// www . genbeta . com / herramientas / crocodoc - edita - y - anota - facilmente - pdf -

documentos - e - imagenes