carta-puebla de benavites

28
- 1 - Carta-puebla de la Villa de Benavites

Upload: benavites

Post on 09-Mar-2016

218 views

Category:

Documents


2 download

DESCRIPTION

Carta-puebla de Benavites (Valencia)

TRANSCRIPT

Page 1: Carta-puebla de Benavites

- 1 -

Carta-puebla de la

Villa de Benavites

Page 2: Carta-puebla de Benavites
Page 3: Carta-puebla de Benavites

I N T R O D U C C I Ó N

U na carta puebla o carta de población es un documento muy importante en la historia de cada lugar, otorgado durante la Edad Media por una autoridad a los pobladores de un territorio, verdadero contrato agrícola, entre el Señor Territorial y los nuevos colonos llegados de muy diversos lugares, "per a

estar, habitar y residir personalment, en les cases del dit lloch y a cultivar, procurar y conrreaar les terres que están en l´lorta y terme del present lloch" (sic). Esta autoridad podía ser señorial, como en el caso de Benavites y Benicalaf, o eclesiástica: reyes, señores, Iglesia, Órdenes Militares, Órdenes religiosas.

Las casas y tierras fueron ocupadas y labradas por los moros, que tras la conquista del

Reino de Valencia por el rey Jaime I el Conquistador, siguieron como vasallos de los nuevos señores. Posteriormente, los descendientes de estos ocupantes, convertidos al cristianismo, principalmente para defender y conservar sus intereses, denominados como "moriscos", ante el fracaso de realizar entre éstos una verdadera conversión a la religión católica y diversos problemas planteados en orden a la seguridad del país,, fueron finalmente expulsados de todos los reinos de España, por decreto del rey don Felipe III (Bando de expulsión publicado en la ciudad de Valencia con fecha 22 de septiembre de 1609).

Esta discutida actuación de nuestro rey que no contó con el beneplácito de los señores

feudales, llevó consigo la total despoblación del Reino y por consiguiente de la Vall de Segó, y en nuestro caso en Benavites, Benicalaf, Larap y la Alquería de Rugama, quedando sus fértiles tierras abandonadas e improductivas por la falta de obreros.

En las cartas-pueblas como documento jurídico y administrativo, se consignan las

normas generales a las que deben ajustarse los nuevos pobladores o los que fueran después a poblar, obligaciones, exenciones, privilegios, fueros, etc., si bien de forma somera

Page 4: Carta-puebla de Benavites

remitiendo a algún fuero más extenso, donde se amplían todas las cuestiones jurídicas. Hasta fechas recientes no tuvimos la dicha de localizar las carta-puebla de nuestra

Villa, si bien, como consecuencia de los periódicos encuentros que desde hace dos años venimos celebrando el grupo de cronistas e investigadores del Camp de Morvedre, tuve la ocasión de conocer a estas estudiosas personas que trabajan incansablemente en busca de recuperar y difundir altruistamente la historia de sus respectivos pueblos, con unos lazos que nos unen a todos. Entre estos cronistas me cabe el honor de citar a JUAN CORBALAN DE CELIS, cronista de Torres Torres, que como fruto de sus constantes y valiosas investigaciones, tuvo el feliz hallazgo de las CARTAS-PUEBLAS de nuestro querido pueblo de Benavites y del desaparecido lugar de Benicalaf, que me las ha hecho llegar a mi poder, por lo que le estaré eternamente muy agradecido.

La carta-puebla que nos ocupa, la de Benavites, corresponde al año 1610 y fue

otorgada por don GASTON RUIZ DE CORELLA, conde de Cocentaina y de la Puebla, señor de Benavites, La Closa y la Alquería del Conde (Gurrama), y propietario proindiviso del lugar de Quartell; y la de Benicalaf, en fecha de 1612, fue otorgada asimismo, por don SEBASTIAN LLUIS SARSOLA, señor de la mitad proindiviso de este lugar y su madre, doña FLORENTINA CRUYLLES Y SARSOLA, viuda de Jerónimo Zarzuela, como curadora de su hijo menor don FELIX MANUEL SARSOLA. Dichas cartas-pueblas, constan de sesenta y seis y veintidós capítulos, respectivamente.

Hago entrega al Ayuntamiento de Benavites de estos importantes documentos para la

difusión que entienda por conveniente entre los vecinos de nuestra Villa, como sentido y justo homenaje a todos los descendientes de aquellos esforzados repobladores que buscando una vida mejor para sus familias con su esfuerzo y tesón trabajaron estas tierras obteniendo de ellas el mejor fruto posible, incrementando a través de los tiempos nuestro patrimonio como pueblo que a todos nos une, añadiendo finalmente, que entre los primeros repobladores cuento con abuelos propios por rama materna.

Benavites, 26 de febrero de 2013.

Jesús Peñarrocha Altabella Cronista Oficial de la Villa de Benavites

Page 5: Carta-puebla de Benavites

Carta-puebla de la

Villa de Benavites

Page 6: Carta-puebla de Benavites

- 6 -

Carta de nueva población de Benavites 18 Septiembre 1610 APPV. Protocolo 8771, notario Joaquín Monrós Die XVIII mensis Septembris anno a nativitate Domine MDCX En nom de nostre senyor Deu e de la sacratíssima verge María mare sua sots

invocació del miracle amen. Coneceran tots los que lo present acte vean, com en lo día que contam dihuit díes del mes de Setembre, any de la nativitat de nostre senyor Deu Jesupxristi mil sis cents y deu, constituhit personalment en lo loch y Baronía de Benavites lo senyor don Gastón Ruiz de Corella conte de Cocentayna y de la Puebla, senyor del dit loch de Benavites, la Closa y la Alquería dita del Conte, y senyor per indivis del loch de Quartell, Larap y la Alquería Blanca, y en la casa del senyor de dita Baronía de Benavites mana convocar y ajustarse en aquella a tots los habitadors y residents en lo dit loch de Benevites y precehint dita convocació assisteren al dit ajust y entrevingueren a les coses daval scrites les persones seguents: Primo Pedro Gamir de Villaespeça, Gaspar Fita, Frances Daci, Christophol Navarro, Pere Sempere mayor, Pere Albert, Jaume Arnau, Joan Navarro, Guillem Bellmont, Miquel Assensi Barrachina, Miquel Navarro, Jaume Xibert, Domingo Morera, Girau del Molí, Julia Ramos, Blay Jexinero, Miquel Argent, Angusti Davos, Bernat Molins, Berhomeu Arnau, Anthoni Ballester, Joan Jover, Miquel Gascó, Pere Sempere menor, Ramón Mota, Joan Errique, Joan Roca, Joan Dup, Pere Anglada, Frances Ocanya, Joan Gausi, confessant los desus dits que aquells, per a efecte de poblar la dita Baronía, son habitadors y residents en lo dit loch, y la major part del vehins y nous pobladors del dit loch de Benavites, de altra, y estant açí ajustats, lo dit senyor conte, y per sa senyoría lo notari desus scrits, de paraula dix que notoria cosa es adaquells com sa Magestat ab son Real bando publicat en la ciutat de Valencia a vint y dos díes del mes de Setembre del any propassat era estat servit manar traure y lançar del present Regne tots los moriscos, dels quals estaven poblats molts lochs e baroníes del present Regne, y com per la expulsió de aquells reste despoblada al present la dita Baronía de Benavites, com aquella estigués poblada de moriscos, y axi entenga poblar de nou aquella de christians y persones quals convenen y convinga y sia necessari exprimir y declarar del modo y manera que vol y enten fer dita población, y a que han de estar obligats los pobladors vehins y habitadors de la dita Baronía, e les coses que dehuen fer y lo que sels enten concedir per lo dit senyor. Pertant et alias entre lo dit senyor conte de una, e los dits nous pobladors desus ajustats e congregats, en nom e vens de tots los que han de ser pobladors, vehins y habitadors del present loch, e fahents cos e universitat, per si e per les demés, absents y esdevenidors, e sos successors, vece et nomine totus universitatis, axi mascles com dones, majors y menors, de altra, en la millor via, forma y manera que puixa entendre y aplicar acte de bon grat y certa sciencia, confessen y en veritat regonoixen la una part a laltra y laltra ad juvicem et vicissim presents y acceptants y als seus, que per rahó y causa de la dita población de la dita Baronía y loch de Benavites son estades capitulades, avengudes y concordades les coses contengudes y specificades en los capitols del tenor seguent, legitima stipulació hinc inde entrevenint:

I. E primerament es estat confessat per los dits nous pobladors, vice et nomine totius

universitatis, avengut y concordat per y entre dites parts que lo dit senyor conte, com a senyor que es indubitat del dit loch e Baronía de Benavites, te en aquell tota jurisdictió civil y criminal, alta y baixa, mer y mixt imperi, y es senyor de totes les aygues, fonts, barranchs, aquaductos, terres cultes e incultes, de regadiu y de secá, erbatges, muntanyes, vacants, y tot lo que compren lo terme y territorio de aquell, y que totes les cases, terres, y possessions cultes e incultes, tretes y pertiaure, axí de regadíu com de secá son tengudes sots directa senyoría del dit senyor conte com a senyor de dita Baronía, ab dret de fadiga y luisme y tot

Page 7: Carta-puebla de Benavites

- 7 -

altre ple dret enfiteotich, segón furs de Valencia, y ab la responsió de fruyts que desus se declarará y en los actes dels stabliments també sen fará menció, y que es senyor verdader e indubitat de totes les regalíes del dit loch com son forn, y fleca, tenda, y taberna, hostal, y carnicería, molí per moldre farina, e almácera de fer oli, e altres qualsevols, ab dret de prohibir y vedar que axí la universitat com qualsevol particular no tinguen ne puixen tenir ni possehir les dites regalíes, ni alguna de aquelles, y que sa senyoría del dit senyor conte está en quieta e pacifica possessió de aquelles ab sciencia y paciencia dels que de present representen la dita universitat e singulars persones de dita Baronía, e que los dits drets e dominicatures refferits en lo present capitol pertanyen y han de pertanyer a tots los demes senyors e successors de sa senyoría, senyors y possehidors que per temps serán del dit loch e Baronía.

II. Item es estat pactat, avengut e concordat ut suppra entre dits parts, que los dits nous

pobladors desus nomenats e altres qualsevol que en qualsevol temps vindran a ser pobladors de la present Baronía y loch de Benavites, hagen de avasallarse, y se entenga que en continent que sien pobladors y habitadors del dit loch están avasallats en aquell y subgectes a tot lo contengut en lo present acte de población e segons ho están y han de estar tenguts y obligats los desus nomenats presents y entrevenints a la confectió del present acte de població.

III. Item es estat pactat, avengut, y concordat ut suppra entre les dites parts, que los

nous pobladors presents y absents y esdevenidors e sos successors perpetuament en les cases y terres que sels hauran stablit sien tenguts y obligats de tenir habitació y residencia personal en lo dit loch de Benavites, e tenir en aquell son domicili y cap major, ab ses mullers, fills e familia, sils tindran, e no puguen tenir ne possehir les cases y terres que sels establirán si no es fent la dita residencia personal, y si no la tindran e faran, puguen se compellits per a que la fasen, hoc y en cara que dites cases e terres dels no residents cayguen en pena de comis, e lo dit senyor e sos successors puixa e puixen comisarles e consolidar la útil senyoría ab la directa, y donarles y establirles a qualsevol altres, y ferne a sa voluntat, y açó sens fulminar proces ni sentencia, y sens que lo dit nou poblador ni altre per a aquell puxa usar de remey de appellació o recors.

IIII. Item es estat pactat, avengut, y concordat entre les dites parts ut suppra, que si per cas per sa senyoría e los successors de sa senyoría, senyors e possehidors de la dita Baronía, se consentirá lo contrari del contengut en lo precedent capitol, ab licencia o permisió, no puixa allegar en açó possessió alguna, sino que se entenga sempre la tal licencia o permissió durar entre tant que lo senyor que será o son valle mane altra cosa, y si apres de haverli manat al tal possehint casa y terres en dit loch que asistixca, mudant tota sa casa y portantla a dit lloch, dins un mes aquell nou fara, lo senyor puga en tal cas dispondré de les tals casa y terre, prenentles en qualsevol estat que les trobe.

V. Item es estat pactat y concordat ut suppra entre les dites parts, que tots los dits nous

pobladors, vehins y habitadors de dit lloch, que de present son y per temps serán, sien tenguts y obligats ab molta puntualitat y fidelitat, com a bons y verdaders christians, pagar los delme y ters delme y la primicia de les coses que es costum his deu pagar en la dita Baronía, conforme furs del Regne y costums de dita Baron´çia, sens frau ni dol algú, per lo molt que importa pagar delmes y primicies per servici de Nostre Senyor, y lo que hodeixara de fer encorrega en les penes per furs estatuhides, y les demés que al senyor que de present es, y als que per temps serán de dit loch, los pareixera imposar.

VI. Item es estat pactat y concordat ut suppra entre les dites parts, que los censos que

Page 8: Carta-puebla de Benavites

- 8 -

se han de pagar sobre cada casa se han de pagar la mitat a Sent Joan de juny y la altra mitat a Nadal, migerament.

VII. Item es estat pactat, avengut y concordat ut suppra entre les dites parts, que totes

les terres hortes que se establiran en lo terme del dit loch han de estar stablides ab cens, fadiga y luysme, y tota altre plen dret emphitheotich segons furs de Valencia, y per lo dret del cens tinguen obligació de pagar los pobladors senyos y possehidors de aquells de qualsevol genero de fruyts ques culliran la quinta part per al senyor, y en aço no yhaja excepció ninguna, ni tampoch se puixa eximir part de terra per rahó del sustento de les cavalgadures de la lauro, sino que de totes les coses ques sembraran se haja de partir de una mateixa manera.

VIII. Item que totes les terres que serán de secá o de marjals del dit loch et alias que se

establiran per lo dit senyor conte, han de estar establides als dits nous pobladors del dit loch a cens, fadiga y luysme y tot altre plen dret emphitheotich segons furs de Valencia, y per lo dret del cens de tot lo que sembraran en terra que no sia de regadiu, hajen de pagar a la sisena part de tots los fruyts que colliran, y si per temps algu terra que hui de secá se fara de regadiu, haja de pagar la quinta part dels fruyts, com está dit de les terres de regadíu, sens poder allegar possessió del contrari, ni que lo portar aygua a dita terra es estat per treball del senyor util.

VIIII. Item que de tots los arbres se haja de pagar al senyor la quinta part sins

exempció de arbre algú, y de les moreres se haja de pagar de quatre hu, y que no se puguen allegar per a daço no haver pagat los pobladors pasats partició de algún género de arbres, ans be se dega pagar, no exceptant tan poch fruytal ni ningú arbre de altre género y especie, y de les oliveres se haja de pagar lo dret del quint en oli, cobrantlo en la almacera, fentlo lo senyor util de la terra a ses despeses, y posanthi tot lo que sia necesari del gasto per a fer oli, com lo senyor no haja de posar ni pagar cosa alguna, sino es que tan solament haja de prestar la almacera que te en dit loch per a fer lo oli, per la qual, ultra de pagar lo dit dret del oli, hagen tambe de pagar, per rahó de la almacera, una liura de oli de totes les arrobes de oli que cascun particular haura fet, y lo oli que discorre y passa ab la aygua ques lança de la primera baça a la segona, sia per al senyor, y tot lo pinyol, conforme se ha acostumat fer en dit loch.

X. Item que lo dit dret de les moreres se haja de pagar en esta forma, ço es, que cascun any lo senyor util de les moreres faça y senyale quatre parts yguals de la fulla en les moreres al temps de naxen la fulla, y lo senyor, o qui per sa senyoría estará, tire per al dret la una de les quatre parts, la que millor li parexiera, per a que de dita quarta part que haurán elegit faça a sa voluntat, y lo dit senyor util tenga obligació de cultivar y esporgar totes les moreres, y la lenya ques traurá del esporgar sia del amo del camp, y no estiga lo dit senyor obligat lo segon, tercer, y demés anys pendre la mateixa quarta part que una vegada haja elegit, sino que cascun any se haja de fer de nou partició y electió, tenint cascun any sa senyoría facultat de variar.

XI. Item que no puguen vendre rahims de les vinyes, collir, ni donar a persona alguna

sens primer demanar y obtener licencia del senyor, y apres de obtesa hagen de pagar en rahim la partició de la mateixa manera que han de pagar del vi y pança, y la venen o es provara haverla venuda sens licencia, encorrega en pena, lo amo de la vinya, de setanta sous per cascuna vegada, y altres penes a arbitre de sa senyoría.

XII. Item que la partició de les figues se haja de pagar apres de haverles secades.

Page 9: Carta-puebla de Benavites

- 9 -

XIII. Item que la partició de les vinyes se ha de entendre de esta manera: ques page en vi la quinta part al senyor en lo cup, si tal vinya estará en la horta, y si estara en secá pague la sisena part de la mateixa manera, y de la pança se ha de partir de la mateixa manera, hagut respecte si es de regadíu o secá, y haja de pagar lo dit dret en pança, feta al quint y a la sisena respectivament, y per lo treball que lo llaurador tindra en plantar vinya, se li fa Franch lo dret cinch anys contadors desde el día que la planta, en los quals no ha de pagar la dita partició sino tan solament lo delme y la premissia, y al sisé any que sera plantada entot o en part de aquella tinga obligació de pagar com está dit.

XIIII. Item que totes les dites particions que se han de pagar al quart y al quint y a la

sisena part, se enten que se han de traure a pres que se haja pagat lo delme de les coses ques deu y acostuma pagar delme en lo dit loch, del qual delme ha de traure tambe lo senyor lo ters delme a mes de les particions desus dites, y si quant se partira lo delme se traura alguna part que nos dega partir per rahó de la lavor o per altra causa, la tal part se haja de tornar a monto per a la partició del senyor, y se deguen pagar les dites particions tambe de les grances.

XV. Item que si en dites particions defraudaran al senyor, en poch o en molta quantitat,

donant o amagant, ans de partir alguna part dels fruyts, o de qualsevol altra manera que reste defraudat lo senyor, lo tal defraudant encorrega en pena de vint y cinch liures, y tot lo gra ques trobara o se provara haver defraudat, reste per al senyor, y en altres penes a arbitre de sa senyoría.

XVI. Item que noy puga haver mes de unes eres per a batre los grans, les quals lo

senyor senyalará, y tinguen obligació los lauradors y senyor de les terres del dit loch portar sos grans a dites heres per a que allí esbenistieren, y se done la part ques deura al senyor, y no puguen portar grans alguns a dites heres, los quals se hagen cullit fora del terme, dels quals nos dega pagar partició al dit senyor, y si de fet los portaran a dits heres, de aquells hajen de pagar la mateixa partició que dels grans collits en lo terme.

XVII. Item que puga lo senyor fer e manar fer les crides, manaments y demés

diligencies que li parexeran necesaries per a que no se li defrauda en lo que es les particions, y en aço nos puga allegar possessio alguna, sino que com se coneixeran los inconvenients y danys se puguen reparar ab nous remeys, procurant evitar lo que alguns de males conciencies solen fer en perjuhi de les rendes dels senyors.

XVIII. Item que no puguen traure lo fem per a posarlo en terres que no sien de

partició, ni tampoch traure del terme, y se entenga açó perque si compraran fora del terme algunes terres, y no perque en lo dit terme yhaja terra alguna que sia de partició, y si trauran encorrega en pena la tal persona de vint y cinch liures, y la cavalcadura perduda, y se enten que es terme del present loch totes les terres que paguen partició al senyor.

XVIIII. Item que no puguen procurar terres algunes los dits pobladors que estigueren

fora del terme del dit loch de Benavites que primer no hajen procurat les del terme de aquell, y les demes establides que serán de partició, y que les hajen de procurar a us y costum de bon llaurados, y sino ho faran puguen ser compellits y forçats ha haverho de fer, y essent renitens sels puga levar les terres y donarles a altres, y açó se entenga en cas que vullen llaurar les terres franques, estant desabro per a laurar les terres de partició.

XX. Item que tinguen obligació los dits pobladors de fer per lo menys cascu una collita

Page 10: Carta-puebla de Benavites

- 10 -

cada un any, en les terres que serán de secá no puguen dexar de sembra sino un any, de manera que un any se sembré y lo altre no, y si açó no faran puga lo senyor donar les terres a altre laurador, excepto si algún any no plou y ve a faltar la çaho de lñaurarles y sembrarles.

XXI. Item que ningú dels que ara pendran establides terres o cases en lo dit loch, puga

vendre, ni per altre canvi algú, transportar cosa alguna de les novament establides, per espay de cinch anys, sino sera que morint lo tal poblador, en tal cas se permetre tenir dites cases y altres qui sera son heru, ab les condicions que los demés, y si les vendrá se entenga ser nulles y altres.

XXII. Item que nos puga escusar de dites particions ningún tros de terra, encara que sia

tancat ni apegat a les cases, ni tampoch los arbres, encara que estiguen dins de les cases de dit loch.

XXIII. Item que nos puga alçar paret ni casa de nou sens licencia del senyor, per lo

perjuhi que li pot venir, ni tampoch se pugen construir cases de nou en alguns camps a hon al present no yha casa edificada, puga empero qui tindra pati o casa establida obrarla, y encara que lo poblador allegue per a obtener la licencia que no te perjuhi lo senyor, estiga en ma del senyor denegarla, y si obrara fent lo contrari, cayga en comis la tal obra o casa.

XXIIII. Item que totes les terres, cases, sitis herms y arbres que no estarán

particularment stablits, se entenga que tot es del senyor y que puga dispondré de aquells a sa voluntat.

XXV. Item que en cas de venda, transportació, pagament, partició de les cases y terres

de dit lloch, carregament de censal sobre dites cases y terres, y en altre qualsevol cas que conforme los furs del Regne de Valencia se deu comis, tinguen obligació los senyors y possehidors que faran dits actes, havent primerament obtes licencia de sa senyoría y de sos successors, senyors de dit loch respectivament, si e segons de dret están obligats de demanarla y obtenirla, pagar lo luysme degut a sa senyoría com a senyor directe de dites cases y terres.

XXVI. Item que los actes de les licencies per als actes contenguts en lo precedent

capitol haja de rebre lo notari que elegira y nomenara sa senyoría y los successors en dita Baronía respectivament, y no altre notari algú.

XXVII. Item que ningú dels que tindran cases establides en lo dit loch puga mesclar ne

inmiscuir una casa ab altra, en tot ni en part, ni obrir finestres, ni portes, ni fer obra alguna en la qual se requereixca foradar paret, sens precehir licencia y voluntat del dit senyor conte que hui es senyor de dit loch, y dels demés senyors que per temps serán, o de la persona que per dit effecte tindra poder bastant, y que la tal licencia se haja de obtener per scrit, y en cas que no estiga per scrits no sia de ningú efecte, nis puguen valer de aquella, encara ques provas ab prova de testimonis.

XXVIII. Item que lo dit senyor que hui es, y los qui per temps serán del dit loch,

puguen obligar als dits vasalls, nous pobladors possehidors de dites cases o terres, y a tots los successors en aquelles, sempre y quant los parexera, que capbreven, confessen y regoneguen la senyoria tenencia directa de les dites cases y terres respective,y que los dits emphteotes no puguen fer contradictió per a dixar de capbrevar, y per a dit effecte puga lo dit senyor conte, y los senyors que per temps serán del dit loch, nomenar y delegar los jutges

Page 11: Carta-puebla de Benavites

- 11 -

delegasts que per furs y privilegis en lo present Regne poden y solen nomenar. XXVIIII. Item que en lo dit loch de Benavites y son terme noy pua haver mes de una

almacera, y esta sía la del senyor, y tinguen obligació tots los pobladors del dit loch fer tot lo oli en dita almacera, y pagar lo dret y responsión de una liura de oli per arrova del oli que faran en dita almacera, per fer en aquella lo dit oli, y lo oli que resta en laygua de la primera baça ques llança en la segona baça y lo pinyol, sia del senyor, com se ha acostumat, y aço se entenga no sols dels olivars establits per lo senyor, com ja se ha dit en altre capitol, sino tambe de qualsevol altres olivars que dits pobladors compraran, o en qualsevol altra manera adquirirán, situats fora del terme del dit loch de Benevites, axi en realech com en altra qualsevol part, no obstant que los tals olivars sien franchs, exceptat si los tals olivars estarán en terme del qual per prohibició nos puguen traure y portar… er lo oli a altre terme per que als tals no se enten obligar, y sis trobara o provara que trahuen la oliva per fer lo oli en la altra almacera encorrega la tal persona en pena de deu lliures.

XXX. Item que nos puga mesclar tant la oliva com altres qualsevol grans ques

culliran per terra de partició, ab los ques culliran en terra franca, sots pena de vint y cinch lliures per cada vegada que contravindra al present capitol, pagadores per lo que contravendra al present capitol.

XXXI. Item que en lo dit loch de Benavites noy puga haver mes de una tenda, que

será la del senyor, y que ningú en sa casa y fora de della puga vendre per menut vitualles ni cosa alguna de provisións, sino sera lo que tindra arrendada la dita tenda, y lo que fara lo contrari, per cada vegada encorrega en pena de seixanta sous, y altres penes, a arbitre del senyor, exceptat ques permet que qualsevol persona puga vendre lo oli de sa collita a arrobes y miges arrobes, y també se permet que tots, axi los forasters com los del lloch, puguen vendre vitualles per menut en la plaça, davant la torre y casa del senyor, un día en cada semana, lo que sels senyalará per lo senyor, pagant cascu dos diners al tender cada día dels senyalats si usaran de la facultat de vendre, y en los demés díes no puguen vendre cosa alguna per menut, sots encorrer en la dita pena.

XXXII. Item que en lo dit loch noy puga haver més de una taberna, que es la del

senyor, y ningú en ses cases, ni fora de aquelles, puga vendre lo vi per menut, declarant que puga vendre a canters y migs canters lo vi de la collita, y no en menor summa, y si vendrá per menut contravenint al present capitol, la tal persona encorrega per cada vegada en pena de sexanta sous, e en altres penes a arbitre del senyor.

XXXIII. Item que ningú puga vendre pa en lo dit loch y terme de Benavites sino

sera qui tindra arrendada la fleca de aquell, exceptat ques traura dels que couran en aquell, y lo que contravindra encorrega en pena de sexanta sous per cada vegada que contravindra, y en altres penes a arbitre del senyor.

XXXIIII. Item que en lo dit loch y terme de Benevites sols hy puga haver una

carnicería, la qual arrende lo senyor possant lo for a les carnas, sens que en aquell puga entrevenihi oficial o persona alguna del dit loch, y sols lo que tindra arrendada la carnicería puga tallr y vendre carn en lo dit lloch, permetse empero que si alguna persona que tindra ganado haura de vendre alguna res que se li ahura mort, la puga vendre a quartos y mig quartos, y no per més menut, y fent lo contrari o exedint la dita facultat qualsevol que contravinga encorrega en pena de sixanta sous per cascuna vegada, his declara que en dita prohibició no si entenga ni cmprenga tallar y vendre porch per menut, perque para dit effecte

Page 12: Carta-puebla de Benavites

- 12 -

nos posa prohibició alguna, ans be, cascu puga vendre liberament com li done gust coses de porch.

XXXV. Item que noy puga haver més de un forn de coure pa en lo dit loch y terme de

Benavites, que es lo forn del senyor, y que ningú puga anar a altra part alguna a coure pa, y tinguen obligació de pagar al forner per la poya lo dret que se acostuma per lo pa que couran, y qui anira a altra part a coure, encorrega la persona que contravindra en pena de sixanta sous per cascuna vegada, y en altres penes a arbitre del senyor.

XXXVI. Item que noy puga haver en dit loch y terme de Benevites més de un molí

fariner, que es lo molí del senyor, y que tiguen obligació tots los vehins y habitadors del present loch de anar a moldre al dit molí, y per a dit effecte desde ara senyala sa senyoría lo molí de Larab, y si convindra a sa senyoría y a sos successors, senyors qui per temps serán de dita Baronía, mudar esta obligació en altre molí, ho puga fer ab que sia estant lo molí a hon se mudara dins lo terme de Benavites, y que en açó no se li puixa fer contradictió alguna, y si aniran a moldre los grans a altre moí del que sels senyalara, encorrega lo contravenint en pena de sexanta sous per cada vegada, y lo Forment e farina y la cabalgadura ab ques portara sia tot perdut, y en altres penes a arbitre del senyor.

XXXVII. Item que en dit loch y terme noy puga haver més de un hostal, que es lo del

senyor, y que ningú puga acullir en sa casa foraster algú per via de grangena, y qui contrafara, encorrega en pena de sexanta sous per cascuna vegada, y altres pernes a arbitre de sa senyoría.

XXXVIII. Item que nos puguen posar çises, imposicions y pechos en coses que

puguen perjudicar al drets y rendes del senyor del dit loch, y qualsevol çises, taches, pechos, e imposicións que convingues imposar nos puixen posar sino es havent primer demanat y obtes licencia del seyor, per molt justificades que sien, y les que se imposaran precehit dita licencia per a qualsevol efecte que se imposen, no tinguen obligació de pagarles ni contribuir en aquelles los officials ni criats del senyor, encara que los tals officials o criats sien naturals del dit loch, y los criats se ha de entendre dels que reben ració y quitació del senyor del dit loch y no altres.

XXXVIIII. Item que la nominació dels officials, ço es, justicia, jurats, y mustaçaf, se

faça en lo dit loch conforme a furs y costums del Regne de Valencia, y la electió de aquells toque al senyor, elegint lo que lo millor li parixera.

XXXX. Item que tinguen obligació los officials e universitat del dit loch, a ses

despeses, enviar la nominació dels officials cascu any en sos deguts terminis a la part a hon está lo senyor, ab que sia dins lo present Regne, per a que faça la electió, y estant fora del Regne lo senyor, se hagen de portar a la persona que estará en son loch dins lo present Regne.

XXXXI. Item que nos puguen fer juntes de consells generals per los vehins y

habitadors del present loch sins demanar y obtener licencia del senyor o de qui son poder tendrá, y en dits consells generals que precehint dita licencia podrán tenir, haja de asistir y entrevenir la persona que lo senyor tindra per la administración de la justicia en lo dit loch, y esta persona no se entenga que es lo justicia ordinari de dit loch, sino lo alcayt, o lo que estará en son loch, y en cas ques junten sens haver obtes dita licencia, los jurats que en açó consentirán resten privats de sos officis, y puga posar lo senyor altres officials en loch dels

Page 13: Carta-puebla de Benavites

- 13 -

privats, y en altres penes a arbitre del senyor. XXXXII. Item sels permet als dits vehins y habitadors que puguen juntar consell

particular e tractar coses concernents lo govern y administración del loch sens la dita licencia y asistencia del official del senyor, ab sol asistir en lo consell lo justicia y jurats y deu consellers més, y los dits consellers han de eser elegits cascun any, los sis per lo senyor o per qui tindra son poder, y los altres quatre los hagen de nomenar cada jurat hu, y lo justicia hu, y lo quart de de conformitat los justicia y jurats, o de la major part dels tres, y tinga facultat lo senyor, o qui son poder tindra, de poder mudar los consellers que li toca nomenat sempre que vulla, y no nomenar altres en loch dels que mudara, y confirmar als nomenats si li pareixera.

XXXXIII. Item que lo senyor y lo que en son loch estará, puga asumirse y evocarse

totes les causes que li pareixera dels vasalls, vehins y habitadors del dit loch, en primera instancia per a coneixen de aquelles axi civils com criminals, sens donar causa ni rahó, sino de poder absolut, y que en açó no replique ni puga contradir lo justicia, jurats, ni la universitat del dit loch, y açó estiga en sa ma ferho sempre y quantli pareixera, sens limit ni excepció, prometent quels jutjará y guardats furs y privilegis del present Regne.

XXXXIIII. Item que lo senyor puga imposar les penes que li pareixera, levar, mudar y

ajuntar, per a la observancia de dits capitols y per a atallar los fraus ques poden cometre contra la exactió y cobranza dels fruyts y drets de senyor, en tot cas y temps que li parega convenir.

XXXXV. Item que los pobladors del dit loch, axi en particular per son interés, com en

nom de la universitat y coses de dit loch, per los presents, absents y sdevenidors, hagen de renunciar y renuncien a qualsevol leys, furs, y costums que en son favor hi puga haver y poguessen allegar contra la observancia de dits capitols, y son contents, y es sa voluntat, que dits capitols tinguen força y valor de ley, fur, y bona costum.

XXXXVI. Item que totes les penes en que se encorrega possades per lo justicia, jurats

y mustaçaf del dit loch respectivament, sia la tercera part aplicada al senyor, y que esta tal part no la puguen perdonar, y que si la perdonaran o occultaran, lo official que tal fara la dega pagar al doble, de bens propis de aquell.

XXXXVII. Item que ninguna persona puga cultivar terra alguna, axi herma com treta,

ni habitar casa en lo dit loch y son terme ni altra qualsevol terra que haja recaygut en domini del dit senyor conte per la expulsió dels moriscos, ni usar de altra cosa alguna si no es tenintla establida per su senyoría, o son procurador, perque no han de possehir cosa que no sia establida ab cens, fadiga, y luysme, y tot altre plen dret emphitheotic, aço declarat que la licencia sols la puga donar sa senyoría y son procurador qui tinga poder per a establir, y si algú voldra fer contra lo tenor del present capitol, lo senyor puga pendre la tal terra ab qualsevol fruyts que yhaja sembrats, y altra qualsevol cosa trebalada en la tal terra, y dispondré de tot a voluntat de sa senyoría.

XXXXVIII. Item que sempre que se alfarrasaran alguns danys fets en terres, fruyts,

arbres, y qualsevol altres splets, tinga lo senyor la part que li pervendira en tal fruyts y splets, si aquells arribaran a ser collits.

XXXXVIIII. Item que quant se arrancara o tallarra algún arbre o vinya o desimalara,

Page 14: Carta-puebla de Benavites

- 14 -

axçi de olivera, morera, com de qualsevol altra specie, haguda primer licencia del senyor, o de qui tendrá son poder, perque lo desimalar a de ser a coneguda del valle y procurador del senyor y no de altra manera, de la lenya que de dits arbres se traura de aquella, se han de fer per lo amo quatre parts y lo senyor ha de triar la una de aquelles y pendre la dita lenya de la part que haura triat, y que lo amo de qualsevol camp no puga traure ninguna lenya del bancal a hon se tallaría sens haver fet la dita partició, y si la traura contravenint a dit capitol encorrega en pena de vint y cinch lliures y altres penes a arbitre del senyor.

L. Item que la universitat del dit loch tinga obligació de tenir guardia en lo poble que

guarde tot lo terme y la Closa, y les terres de la Alquería nomenada del Conte, y acudixca al servici y cobrances de les rendes de sa senyoría y administración de justicia, y a les demés coses que sol fer lo guardia, y pagar a dit guardia lo salari toque als del loch, y lo senyor sia Franch, y si la universitat non provehira de guardia, lo senyor o son procurador lo puguen nomenar, y los del loch hagen de pagar lo salari ab que lo hauran consertat.

LI. Item que si algú dels dits vasalls nous pobladors sen voldran anar a viure a altra

part, no puga ser sens haver contat ab lo valle y procurador de sa senyoría, y havent pagat primer lo que deura al senyor, y haja de pendre per scrits certificatoria del dit procurador y valle de com ha contat y pagat lo que debía, y fentlo contrari, encorrega en pena de vint y cinch lliures per les quals puxa ser executat en bens y en persona en qualsevol part ques puxa haver, y que la execució fahedora, per pacte, se puga fer de la present Baronía ab letres subsidiaries y requissitories, y per a dit efecte tos los dits nous pobladors, cascu per son interés, renuncie a son propri for, y se sotsmeten al for y jurisdictió del justicia de la present Baronía, renunciant tambe a qualsevol ley y dispossició de justicia que disponga a favor de tal persona.

LII. Item que ningú de dits nous pobladors que dexara la casa y terres que se li hauran

senyalat y stablit puga demanar millores algunes, ans be sis trobaran pijores en la dita casa y terres respective, se li puguen demanar y tinga obligació de pagarles.

LIII. Item que qualsevol successor dels dits pobladors a qui se hauran stablit casa y

terres respective, generals o particulars, per via de venda aut alias en los bens stablits respective, estiguen obligats y subgestes als capitols, pactes y condicións del present acte de población, y als stabliment si e segons estara obligat y compres lo poblador a qui se hara fet lo stabliment.

LIIII. Item jatsia per lo que se ha dit en lo present acte, totes les ragalíes y drets de

senyor sien propries de sa senyoría, y axi també estarien compreses les scrivaníes del present loch, sens derrogació alguna de la dita generalitat, y en major corroboració de aquella expressament se reserva per a sí y als seus, que per temps serán senyors de la dita Baronía, totes les scrivaníes de qualsevolent ques formara en la dita Baronía, así del justicia com del procurador general, y altre qualsevol, y que los justicia y demés officials no pueguen fer provissions ni actes alguns concernents a sos officis, sino es en ma y poder del notari que estará nomenat, per sa senyoría o son procurador, per scriva de dites scrivaníes, o per altri en loch de aquell, lo qual hajen de donar les tals provissions o actes al dit scriva per a quels continue aquell a hon se deguen continuar, y dit scriva tinga lo salari y emolument dels tals actes o provissions rebuts per altri pro scriba.

LV. Item per quant podría ser que alguns dels nous pobladors vullen dexar terres que

sels hauran stablit, en tal cas les tals persones sien obligades dexar aquelles en temps hábil y

Page 15: Carta-puebla de Benavites

- 15 -

sufficient per a que haventse de donar a altri les prenga en temps que les puga cultivar y sembrar lo mateix any per a la collita proxime venidora apres de haver sembrat.

LVI. Item que ningú puga vendre olives de partició, ni posarne en adobo, poca ni

molta part, sens haver primer manifestat la tal oliva al alcayt o collector del dret de senyor, per a que aquell nefasa adnotació, per a en son cas cobrar de la tal persona lo dret en oli que per dites olives que haura venut y adobat tindra obligació de pagar, conforme a la partició ques paga de les olives en oli, sots pena de seixanta sous, y altres penes a arbitre del senyor.

LVII. Item que la responsió dels fruyts de les arbres se entenga axi dels arbres plantats

com dels ques plantaran de ací avant. LVIII. Item que qualsevol poblador y persona que tindra establides casa o terres

respective en la present Baronía, y los successors de aquells en dites casa y terres, hagen de ser subgettes a la jurisdictió y conxença del senyor que hui es, y dels que per temps serán de la dita Baronía, en qualsevol causes, axí civil com criminal, no obstant, qualsevol privilegi y exempció que li competeixca y puxa competir de milicia, familiatura del Sant Offici, acaptador del Spital General, y de la Merce, y de la Creudada, y altres qualsevol, y en qualsevol cas que qualsevol persona pretengues y allegas que lo dit senyor que hui es y los demés successors, senyors que per temps serán de dita Baronía, no poden coneixer de dites causes, eo ipso les casa y terres que tindra la tal persona en la dita Baronía de Benavites y son terme, y en altra qualsevol part sots directa senyoría del senyor de dita Baronía, hagen incidit y encorregut en pena de comis, y la util senyoría de aquelles reste consolidada ab la directa, y puxa lo dit senyor, que es y per tems serán, propia autoritate, pendre possessió de dites casa y terres sens declaració ni sentencia, ab sols constan que la tal persona haja pretes y allegat que lo dit senyor no es son jutge ni pot coneixer de la tal persona, estiga empero en facultat del dit senyor, que es y per temps sera, no valerse del dret de comis que en virtut del present capitol li podrira competir en respecte de la persona o persones que li sera ben vist, volent que per la permissió y tolerancia ques fasa en algú o alguns, no puga ser benefici de altres, ni traures en consequencia que lo dit capitol, per non ussum vel contrarium ussum, sia derrogat, com aquell haja de restar tos temps y per a tots contra los quals voldra usar de aquell en sa força y valor.

LVIIII. Item que jatsia de justicia compedeixca dret al senyor de pendre conte als

officials de son loch de la adminsitració de bens y patrimoni de la universitat, y examinar en que esconverteix, y sindicar als officials de no haver fet y administrat b esos officis, no res menys per major claricia se dona facultat y bastant poder al dit senyor de la present Baronía, y a sos successors, que per temps seran senyors y possehidors de aquella, de poder tos temps que ben vist los sia, pendre conte als officials del que hauran fet y administrat en sos officis, de qualsevol specie y qualitat que sien, y possar dits officials en visita, sindicat, y residencia, y per a dit effecte nomenar vissitadors, contadors, y jutges de residencia contra los dits officials, y fulminar proces contra aquells, y donar sentencies, y condenar aquells en les penes, axí corporals com pecuniaries, en les quals de justicia se trobara haver encorregut, y que nos puxa fer a dits senyors contradictió per a impedir la dita visita y residencia, ans be renuncien a qualsevol ley o dispossició que disponga a favor dels tals officials, en rahó de dites coses.

LX. Item que qualsevol dels pobladors als quals se hauran stablit casa o terres que se

anara y dexara aquelles dins los cich anys en les quals no les pot vendre, encorrega en pena de vint y cinch lliures, per les quals puga ser executat a hon se vulla ques puixa haver en

Page 16: Carta-puebla de Benavites

- 16 -

bens y en persona, fent la execució ab letres de la cort de la present Baronía, per quant no es just que acomodant sa senyoría a dits pobladors ab casa y terres, tinguen aquells facultat de exarles quant a ells los parega, pues sa senyoría en loch del tal poblador que no continuara la habitació y residencia en dit loch poguera trovar altre poblador a qui poder acomodar ab aquelles, ab seguritat de que no sen anirá al menys per temps dels dits cinch anys.

LXI. Item que qualsevol persona que plantara moreres en les terres de la Closa, haja de

pagar a la sisena part de dites moreres, com se ha de pagar dels fruyts ques colliran en dita partida, perque los pobladors se animen plantar moreres en dita partida.

LXII. Item per levar tota manera de dificultat se declara que sa senyoría entem repartir

la aygua per a regar, y no enten obligarse a donar mes aygua de aquella que li toca de present et in eventum com a senyor del dit loch y terme, ara sia mes o menys de la que al present se mostra y discorre per qualsevol causa ques puga seguir lo augment y disminució, y reserva per a la senyoría los tres diez ab ses nits de aygua questan aplicats per a regar les terres de la alquería del Conte, cascun mes que son: a once en la nit, a setse nit y dia, a vint y quatre de dia y a vint y huit y a vint y nou de dia, y tota la demes que es del terme de Benedites sa senyoría la aplica per a les terres que reguen de dita aygua, aquella que sia, sens obligarse a ferne bona mes, si no que qualsevol augment o disminució sia en beneffici y dany respective dels vehins y habitadors del present loch, y que adaquells toque la defença y custodia, conservació y conrreo de dita aygua.

LXIII. Item per quant sa senyoría coneix la necesitat que tenen molts nous pobladors y

tambe per a que altre vinguen de millor gana, los fa gracia y merce per spay se sis anys emolument de la fleca y carnecería, per a quel convertixquen en los gastos de la universitat per conte del comú de aquella, ab protest que pasat los dits sis anys ques conten del día de la población, no puguen allegar domini algú sobre dites dos regalíes, ant be pasat dit plazo cesse y se acabe per a la universitat lo dret de poderles cobrar, y tornen a la senyoría del senyor conte que hui es senyor, y dels demés que per temps serán del dit loch, y si per descuyt o telleransia dels officials del senyor o del mateix senyor pasara poch o mot temps que no tornaran a cobrar dites regalíes, no puga la universitat allegar dret ni domini, y en tal cas la dita universitat haja de pagar tot lo que haura discorregut apres dels sis anys, al preu que se haura arrendat.

LXIIII. Item perque podira seguirse per error y equivocació al temps ques prenguen les

afrontacions dels camps que se establiran posar en dos sorts y stambliments una mateixa terra de hon se podría seguir plet y lettigi, lo qual se desija obviar, per ço sa senyoría se atura facultat emsemblants casos de declarar en qual de les dos sorts y stabliments ha de restar la tal terra que se haura compres en dos sorts y stabliments, y si a sa senyoría li pareixera, la puga levar de les dits sorts y donarla a qui ben vist li sia, no obstant que se haja senyalat en sort y stablita algún poblador.

LXV. Item per quant podría ser que convingues fer una baça en lo present loch per a

recollir la aygua per a regar les terres del terme, y axi se haura de pendre y ocupar lo bancal y terra a hon se construheixca y faça, per ço sa senyoría se atura facultat de poder pendre per als dits obs de construir dita baça, no obstant que aquell sia stablit, sens que se li puga posar en paig ni contradictió per lo amo de aquell, ni per persona alguna, y sens que tinga obligació sa senyoría per dita rahó pagar cosa o quantitat alguna, y sa senyoría procurara de donarle altre en compença a la persona que se haura levat.

Page 17: Carta-puebla de Benavites

- 17 -

LXVI. Item que nos puixa arrendar lo erbatge de la horta del dit loch per lo senyor ni per la universitat, com aquell se dexa per bovalar per al servici del ganado que se ha de matar en la carnicería de dit loch, ab que nos puixa portar per la horta ningun genero de ganado cabriu, si no lanar, per quant les heretats reben molt dany de que entren a pasturar en aquelles los ganados, y axí sols se permet al lanar que ha de servir per provehir la carnicería de dit loch.

Tots los quals capitos per mi Joachim Monrros notari publich de Valencia, en

presencia de les dits parts foren lets e publicats ab veu alta e intellegible, e publicats aquells, lo dit senyor conte dix als dits nous pobladors qui present estaven, que ab los dits capitols, pactes, y obligacións, y reservacións feya y entenia fer la dita población, y no de altra manera. E los dits nous pobladors en continent dixeren que acceptaven, y de fet acceptaren, lo dit acte de población ab les condicións, obligacións, reservacións y pactes contenguts y specificats en los desus dits capitols, si e segons en aquells se conte, loant y aprovant aquells cascu per si, per son interés, e tots junts en nom e veus de la universitat e cos del dit loch de Benedites, per los presentes, absents y esdevenidors, axí del genero masculi, com del femini, majors e menors, volen suplicant a sa senyoría del senyor del conte, en nom de senyor del dit loch, per si e per los successors senyors e possehidors que per temps serán del dit loch, les admeta per vasalls, avassallantse ab lo present acte a sa senyoría com a senyor del dit loch, offerintse promptes de prestar lo sacrament y homenatges de vasallatge y fidelitat. E lo dit senyor conte acceptant als dits pobladors per sos vasalls y perque com alloch format, li puixen prestar lo dit sagrament y homenatges entrevenint justicia y jurats, y ussant de la facultat que se ha retengut de elegir y nomenar officials del dit loch, crea y nomena en justicia del dit loch al dit Gaspar Fita, present y aceptant lo carrech de justicia, durador de aci al día y festa de Nadal primer vinent, ab facultat ques retura de poder confirmar, si li pareixera, al dit Gaspar Fita en justicia per al any sdevenidro, ques contara del dia de Nadal primer vinent en avant. Et succesive nomena en jurats del dit loch per al present any finant en lo día de Pasqua de Spìrit Sanct primer vinent, als dits Chrispofol Navarro y Bernat Molins, presents y acceptants. En mustaçaf nomena al dit Anthoni Ballester, present y acceptant, per a que ecerceixca lo dit offici en lo dit loch fins al día de Sent Miquel del mes de Setembre del any primer vinent, donant y atribuhint als dits justicia, jurats y mustafaç respectivament, lo poder que per furs del present regne los es cocedit.

E feta la dita electió y nominació de officials, tots los dits nous pobladors, vasalls,

vehins, e habitadors del dit e preent loch de Benadites desus nomenats, de hu en hu per son orde, començant primer los justicia, jurats, y mustaçaf, y seguint apres tots los demés, estant present lo dit senyor conte y tenint en ses mans un missal ubert, possant la ma sobre lo dit misal juraren al dit senyor don Gastó Ruiz de Corella per son senyor com a senyor del dit loch de Benadites, y com a vasalls de sa senyoría li prestaven los homentges precenit, y acceptant adaquel per verdader e natural senyor de aquells e del dit loch, e li volien ser tenguts de fidelitat y naturalea com a bons e fels vasalls, prometent encara en virtut del dit sagrament y homenatge que no le farán dany en sa persona ni es ses coses, e qui li procurarán tota honestidat, e li conservarán tots ses rendes y regalíes, fent tot lo demés que en lo sagrament de fidelitat, conforme furs y privilegis del present regne et alias de justicia es comprés, y per observació y cumpliment de dites coses obligaren los dits nous pobladors ses persones e bens, axi per lo present com etiam, en nom de la dita universitat, per los absents y esdevenidors, major y menors, utriusquem bens mobles e inmobles, haguts y per haver, e lo dit senyor conte aceptant lo dit sagrament de fidelitat promete als dits sos vasalls de guardarlos y quels guardaría los furs y privilegis, usos y bons costuns del present Regne e del dit loch respective, y los capitols desus dits si e segons a sa senyoría toca y se esguarda, y

Page 18: Carta-puebla de Benavites

- 18 -

per a dit effecte obliga tots sos bens mobles e inmobles, hagut y per haver. De totes les quals coses les dites parts requeriren a mi dit notari losne rebes acte publich per haverne memoria en lo esdevenidor, lo qual per mi dit notari fonch rebre en lo dit loch de Benavites en los día, més e any desus dits. Presents foren per testimonis a les dites coses mossen Honorat Domingues, preveré habitador de la vila de Cosentayna y Thomas Roqua, scrivent habitador de Valencia.

Page 19: Carta-puebla de Benavites

APÉNDICE

Page 20: Carta-puebla de Benavites

- 20 -

1. ALBERT, Pere. Testigo en Benicalaf en una boda entre un súbdito francés y una viuda de Benicalaf en el año 1625. Linaje: Antiguo y prócer linaje de Cataluña que tuvo su casa solariega en la ciudad de Barcelona. Apellido de gran profusión en España y América hispana. 2. ANGLADA, Pere. Linaje aragonés originario de la villa de Fiscal, partido judicial de Huesca. Del latín Angulata. 3. ARGENT, Miquel. Consta fallecido en Benavites el día 19 de diciembre de 1626, no haciendo testamento por su condición de pobre de solemnidad. Contrajo matrimonio con Magdalena Gollart, vecina también de Benavites, de cuya unión proceden los siguientes hijos: Bautista, que casó con María Soriano en 1654; Vicenta, que casó con Juan Roio en Benicalaf en 1644; Josep, que casó con Caterina Pi en 1658 y Ana María. Procede este linaje muy antiguo de Cataluña, con casa solariega en Terrasa (Barcelona) Argenter, Argente y Argent son el mismo linaje con distintas grafías. Del latín Argentoum, plata. 4. ARNAU, Berthomeu. Linaje: Apellido catalán de la poderosa casa de la Seo de Urgell (Gerona). Nombre propio de hombre. Del germánico Arnorld. Proceden de Alemania y tienen origen judío. 5. ARNAU, Jaume. Consta casó en Benavites con Dorotea Martínez, de cuya unión proceden: Jaime, confirmado en 1616; Isabel en 1618; Jusepa en 1627 y Magdalena que falleció en 1647 siendo doncella. Linaje: Ver ficha anterior.

6. ASENSI BARRACHINA, Miquel. Linaje: Procede de Aragón, afincado en la villa de Borja, con individuos documentados en el siglo XVII. Las voces "Asensio" y "Asenjo", equivalen a la de "Ajenjo", en algunas ramas de linaje Asensi. 7. BALLESTER, Anthoni. Consta fallecido en 1662 a los 70 años de edad. Casó con Verónica Joan Reverter y en segundas nupcias con María Ana Mateu Gil, viuda de Juan Dací, natural de Meliana (Valencia). Tuvo cinco hijos varones y cuatro hembras entre los años 1617 a 1629. En el acto de la firma de la Carta Población de Benavites, fue nombrado para el cargo de "mustaçaf". Linaje: Procede de Cataluña, siendo muy antiguo, con casa solar en la población de Vich, provincia de Barcelona. Arnaldo Ballester fue un hidalgo que sirvió al rey don Jaime I el Conquistador en la toma de Valencia a los moros. Apellido de amplia difusión en España y América latina. 8. BELLMUNT, Guillem. Linaje de origen catalán, que significa evocación de la naturaleza. Francisco Bellmunt Ferrer, hijo del consignado, fue confirmado en Benavites en el año 1619, hijo de Josep y Ágata.

Page 21: Carta-puebla de Benavites

- 21 -

9. DACI, Francés. Casó con Francisca Montejano en Benavites, constando su residencia en 1617, de cuyo matrimonio tuvo diez hijos/as. En 1646 figura como padrino del bautismo de dos niños en Benavites. Sus padres fueron Vicente y Rosa. Un hijo de este matrimonio casó con Beatriz Castell, teniendo cinco hijos/as entre 1649 y 1658. Un hermano de Francés, llamado Francisco casó con la vecina de Benavites Francisca Forcadell Garcés, habiendo tenido ocho hijos/as. Linaje: Tiene armas certificadas, radicado en Valencia en la persona de don Vicente Daci Lluesma, titular del Palacio del Marqués de Dos Aguas de Valencia. 10. DAVOS, Agustí Consta que contrajo matrimonio en Benicalaf con Juan Ribelles Linaje: El protoplasma de este linaje Mayer Auschel, vinculado con la casa familiar de los iluminados contrabandistas de Seaworth Davos. 11. DOMINGUES, Honorat. Figura como testigo en la firma de la carta población de Benavites, como testigo, sacerdote de la villa de Cocentaina. Linaje: Tiene su origen en el nombre propio de Domingo. Es pues, patronímico, con raíces castellanas en La Mancha, Andalucía y en Nueva España (México). 12. DUPI, Joan. Consta casó en Benavites con Esperanza Alegre. Linaje: Caldera de Dupi en Panamá.-Cria del caballos y su reproducción. El origen de este apellido está en las armas de los reyes de Aragón. 13. ENRIQ, Joan. Linaje: Típico y antiguo linaje en Cataluña, que tuvo su solar en Manresa (Barcelona). En castellano "Enrique", siendo pues apellido patronímico. 14. FELIPE III. Rey. Felipe III de Austria (14-04-1578 - 31-03-1621), llamado el "Piadoso", rey de España y Portugal, hijo de Felipe II y de Ana de Austria. Dictó el bando de expulsión de los moriscos de España, en la ciudad de Valencia en fecha 22 de septiembre de 1609, cuyo hecho motivó la posterior repoblación del Reino de Valencia y por consiguiente de la Vall de Segó. 15. FITA, Gaspar. En el acto de la firma de la carta población de Benavites fue nombrado para desempeñar el cargo de "justicia". En 1619 consta fueron confirmados en la parroquia de Benavites tres hijos: José, Vicente y Ana. Linaje: Del latín Fllicta, "Ficada". Relacionado con el marqués del lugar. Procede este linaje de los doscientos caballeros, que tomaron parte en la conquista del reino de Valencia con el rey Jaime I el Conquistador, de origen sevillano y constan asimismo en las donaciones que están inscritas en el "Llibre del Repartiment". 16. GAMIR, Pedro. Procede de la villa de Villaespesa (Aragón). Andrés Gamir, vecino de Quartell en fecha de 1616, consta como padrino en un bautizo en Benavites. Fue batlle de Benavites desde 1628 a 1632. Una tal María Ana Gamir, doncella de Benavites

Page 22: Carta-puebla de Benavites

- 22 -

apadrina un niño en 1616. Linaje: Del nombre propio germánico Wadamir. Procede de una rama instalada en Aragón, principalmente en la provincia de Teruel. 17. GASCO, Miquel. Nació en Benavites en el año 1577 y falleció a los 50 años de edad, casado con Ana María Sanz, de oficio carpintero, que tuvo los siguientes hijos: Ángela, Francés y Jacinta. Francés fue batlle de Benavites entre los años 1633 a 1636 y casó con Ana Fita en el año 1632. Linaje: Procede del latín Vascone, de Vasconia. Tiene escudo heráldico o blasón español, radicado entre otros lugares en las Islas Canarias y Portugal. 18. GAUSI, Joan. Consta que casó en primeras nupcias con Francisca Franco de la que tuvo tres hijos y en segundas, con Marcela Alonso, de la que tuvo cinco descendientes. Falleció en 1646 de muerte violenta, siendo encontrado malherido en tierras de la Alquería Blanca de la Vall de Segó. Linaje: Del nombre propio germánico Gaudin que proviene de la región de Anvernia y llegó a Cataluña, afincándose en el lugar de Riudens, teniendo solar valenciano, catalán y balear. 19. JEXIMENO, Blay. (Jimeno). Procede de los doscientos caballeros sevillanos que acompañaron al rey Jaime I el Conquistador a la toma del reino moro de Valencia en 1238, también en la conquista de Baleares, recibiendo donaciones de tierras y casas. 20. JOVER, Joan. Consta que casó en Benavites con María Cabrera de cuya unión entre 1617 a 1634, tuvieron cinco descendientes. Linaje: Muy antiguo y nobilísimo de Cataluña, con origen francés, ya que un tronco de este apellido fue un caballero galo, apellidado "Jovels", que participó en la conquista de Castelló de Ampurias con el emperador Carlo Magno. Significa este apellido "que labra con pareja de animales juntos". 21. MOLI DEL, Girau. Linaje: Personas con este apellido "Molí", probaron su hidalguía en la Real Chancillería de Valladolid. Radicado principalmente en las Islas Canarias y Cataluña. 22. MOLINS, Bernat. En la rúbrica de la carta de repoblación de Benavites, 18 de septiembre de 1610, fue nombrado por el señor marqués, para el cargo de "justicia". Linaje: Prócer y con gran antigüedad en Cataluña, que tuvo su casa solar en la villa de Molins del Rey (Barcelona), siendo de origen judío. 23. MONROS, Joachim. Figura en la redacción de la carta de repoblación de Benavites como notario, residente en la ciudad de Valencia. Linaje: Procede de los infanzones, originarios de la localidad de Bolea, de la provincia de Huesca.

Page 23: Carta-puebla de Benavites

- 23 -

24 MORERA, Domingo. Linaje: Procede de Cataluña, siendo muy antiguo y con abolengo que poseyó su casa solariega en Reus, provincia de Tarragona. Varios miembros de este linaje pertenecieron a la Orden Militar de Calatrava. 25. MOTA, Ramón. Consta que tuvo la siguiente descendencia: Pere, nacido en 1617; Vicenta nacida en 1619; Úrsula en 1621; Tomás y Tomás (gemelos) que nacieron el día de Santo Tomás, y Caterina nacida en 1626. Linaje: Procede del lugar de Pabol de Revardat (Girona). La Mota, es un pequeño pueblo agregado al municipio de la Mota o Mata. Radicado también este apellido en la ciudad de Burgos. 26. NAVARRO, Chistophol. En la firma de la carta de población de Benavites, 18 de septiembre de 1610, fue nombrado por el señor marqués para desempeñar el cargo de "Justicia". Linaje: Navarrés, natural de Navarra. Linaje muy extendido en Cataluña y Valencia. De procedencia vasco-navarro y castellano. De sangre real. También figura este linaje entre los doscientos caballeros sevillanos que acompañaron al rey Jaime I en la conquista del Reino de Valencia. 27. NAVARRO, Miquel. Consta casó con Francisca Navarro, de cuya unión tuvo dos hijos entre 1624 y 1626. Este linaje permanece en Benavites bastante extendido hasta la actualidad. Linaje: Ver ficha anterior. 28. NAVARRO, Joan. Linaje: Ver ficha anterior. 29. OCANYA, Francés. Consta fallecido en Benavites el día 26 de mayo de 1653, habiendo contraído matrimonio con Vicenta Tender, de cuya unión tuvo a Ramón y Francisco, casando este último con Ángela Sanz de la que tuvo cuatro descendientes. Escrito también este apellido como Ucaña, Huchana y Ocaña Linaje: Forma parte del grupo de doscientos caballeros sevillanos que acompañaron al rey Jaime I en la conquista del Reino de Valencia. Ocaña, villa de la Encomienda de la Orden Militar de Santiago. Toledo. Figura con el número de registro 3212 del árbol genealógico familia Peñarrocha-Altabella. 30. RAMOS, Juliá. Consta contrajo matrimonio en Benavites con Ángela Sanz, de cuya unión tuvo un descendiente que falleció en el año 1625. Fue encontrado sin vida de muerte violenta en el lugar del Arap, del término de Benavites en el año 1637 y enterrado en la iglesia de esta localidad. Linaje: Del latin "ramus" (rama), en recuerdo de los ramos y palmas con que fue recibido el Salvador a su entrada en Jerusalén. 31. ROCA, Joan. Linaje: Del pre-romano "Roca", mismo significado. Probaron su hidalguía en la Real Chancillería de Valladolid, radicado en las Islas Canarias, Cataluña, Galicia, Valencia y

Page 24: Carta-puebla de Benavites

- 24 -

Aragón. Panteón del linaje Roca de Tagores en el cementerio viejo de Elche, el cual está presidido por una cruz de la Orden de Caballería de Calatrava. 32. ROQUA, Thomás. Figura como escribiente de la ciudad de Valencia en el documento de carta de población de Benavites en fecha 18 de septiembre de 1610. 33. RUIZ DE CORELLA Y BORJA, Gastón. Conde de Cocentaina, señor de Benavites, la Closa, Alquería del Conde y señor de Quartell, Larap y la Alquería Blanca. Consta como señor en la carta de población de Benavites en fecha 18 de septiembre de 1610. Casó con doña Brianda de Cárdenas y Mendoza 7ª señora de Bacares, de cuya unión procede el VII conde de Cocentaina. 34. SEMPERE, Pere de San. (Major). Consta que con fecha de 1619 es confirmado un hijo suyo en Benavites. Linaje: En Alcoy (Alicante) figuran varias ramas de este linaje, como también en el Pais Vasco y Navarra. Sampere, Sen Pere y Sanst Pere, del mismo significado y distinta grafía. 35. SEMPERE, Pere. (Menor). Linaje: Ver anterior. 36. XIBERT, Jaume. Linaje: Linaje de origen francés al que pertenecieron los Templarios. Donación de la villa de Alcalá de Chisvert en el año 1169.

Page 25: Carta-puebla de Benavites

- 25 -

G L O S A R I O

ALCAID. El que tiene a su cargo la guarda de un castillo. CENSO. El que en una comunidad tiene por encargo velar por el cumplimiento del reglamento y acuerdos. ÇISES. (Sisa). Rebajar las medidas de los comestibles en proporción al impuesto de la "sisa". Pequeña cosa que se hurta en la compra diaria. DELME. Derecho del 10% del valor de las mercaderías que era pagado al rey y otros señores. DEIMER. Persona que se encargaba de recoger el delme. ENFITEUSIS (Emphiteyheotich). Censo de bienes cargados con un canon anual por conservación del dominio directo por parte de quien lo cede. FADIGA (Fatiga). Derecho pagado al señor del dominio directo, en vender la finca cargado con un censo. FLECA. Barra de madera redonda para hacer el pan, usada especialmente por los panaderos o tahoneros. Tienda u horno donde se vende el pan. FURS DE VALENCIA. Después de la conquista del Reino de Valencia, coexistieron dos cuerpos legales, los Fueros de Aragón y los Fueros de Valencia. Legislación territorial valenciana que se originan en "els costums", una serie de normas en común y de ordenanzas en la ciudad de Valencia y diversas villas, que se crearon tras la conquista por Jaime I, adaptando las normas aragonesas. No se deroga un tribunal de origen romano y consolidado por los musulmanes, el Tribunal de las Aguas de Valencia, considerado el "costum" más antiguo, que fue promulgado por Jaime I en la ciudad de Játiva el 21 de marzo de 1238. LLIBRE DEL REPARTIMENT. En este documento están anotadas todas las donaciones efectuadas por el rey Jaime I en relación a la Conquista del Reino de Valencia, entre éstas, la de Benavites y Benicalaf. LLUISME. Derecho que se pagaba al señor del dominio directo cuando se alineaban las tierras y posesiones denominadas a "enfiteusis". MORABATÍ. Impuesto que se pagaba como monedaje cada siete años en el Reino de Valencia. El dinero o moneda de los almorávides. Constan relaciones del pago de este impuesto de Benicalaf y L'Arap de los años 1420 y 1430 (Crónicas de Benavites y sus Anexos. Jesús Peñarrocha Altabella).

Page 26: Carta-puebla de Benavites

PECHOS. Tributo que se pagaba al rey o señor. Contribución o censo. PEITA. Tributo que se pagaba al rey en función de los bienes que se poseían.

PRIMICIA. Fruto primero que da alguna cosa. Prestación de frutos o bestias que era pagado a la Iglesia. REALENCH. Tierra de los pueblos que no son de señorío ni de órdenes. Aplícase a los terrenos del Estado. VITUALLES. Alimento necesario, especialmente de los ejércitos. En relación a Benavites y Benicalaf y resto de pueblos de La Vall de Segó, se refiere al cultivo de verduras propias para el consumo familiar en relación directa con los "rebascalls", que antiguamente se prodigaban mucho en campos próximos al pueblo, entre plantaciones de olivos y algarrobos.

Edicions digitals de l’Ajuntament de la Vila de Benavites © 2013

Page 27: Carta-puebla de Benavites
Page 28: Carta-puebla de Benavites

- 28 -

Ajuntament de la Vila de Benavites