característiques de la demarcació, anàlisi...

Març de 2014

Característiques de la demarcació, anàlisi d’impactes

i pressions de l’activitat humana, i anàlisi econòmica de

l’ús de l’aigua a les masses d’aigua del districte de conca

fluvial de Catalunya Document IMPRESS 2013

INDEX

Introducció ..................................................................................................................................... 1

1. Masses d’aigua de la demarcació ......................................................................................... 7

1.1. Masses d’aigua subterrània .......................................................................................... 9

1.2. Masses d’aigua superficials ........................................................................................ 12

1.2.1. Masses d’aigua fortament modificades ............................................................... 12

1.2.2. Tipologia de les masses d’aigua ......................................................................... 14

1.3. Possibles modificacions de masses d’aigua ............................................................... 15

2. Estat de les masses d’aigua ................................................................................................ 19

2.1. Aigües subterrànies ..................................................................................................... 20

2.1.1. Estat quantitatiu ................................................................................................... 20

2.1.2. Estat químic ......................................................................................................... 22

2.1.3. Estat general ....................................................................................................... 25

2.2. Rius ............................................................................................................................. 26

2.2.1. Estat ecològic ...................................................................................................... 26

2.2.2. Estat químic ......................................................................................................... 28

2.2.3. Estat general ....................................................................................................... 29

2.3. Embassaments ............................................................................................................ 30

2.3.1. Potencial ecològic ................................................................................................ 30

2.3.2. Estat químic ......................................................................................................... 31

2.3.3. Estat general ....................................................................................................... 32

2.4. Zones humides i estanys ............................................................................................. 33

2.4.1. Estat ecològic ...................................................................................................... 33

2.4.2. Estat químic ......................................................................................................... 34

2.4.3. Estat general ....................................................................................................... 35

2.5. Aigües costaneres ....................................................................................................... 36

2.5.1. Estat ecològic ...................................................................................................... 37

2.5.2. Estat químic ......................................................................................................... 39

2.5.3. Estat general ....................................................................................................... 40

3. Grau de compliment dels objectius de la planificació ......................................................... 45

3.1. Valoració del compliment dels objectius de la planificació ......................................... 48

3.1.1. Aigües subterrànies ............................................................................................. 49

3.1.2. Rius...................................................................................................................... 49

3.1.3. Embassaments .................................................................................................... 50

3.1.4. Zones humides i estanys ..................................................................................... 51

3.1.5. Aigües costaneres ............................................................................................... 51

3.2. Valoració del deteriorament i la millora del medi ........................................................ 52

4. Anàlisi d’impactes sobre les masses d’aigua ...................................................................... 57

4.1. Valoració dels impactes .............................................................................................. 59

5. Anàlisi de pressions............................................................................................................. 63

6. Identificació de problemes i masses d’aigua afectades ...................................................... 71

7. Anàlisi econòmica dels serveis de l’aigua ........................................................................... 81

7.1. Els costos del cicle de l’aigua ...................................................................................... 82

7.1.1. Els costos per naturalesa: financers i cost ambiental ......................................... 82

7.1.2. Els costos per serveis.......................................................................................... 82

7.1.3. Els costos per usos ............................................................................................. 84

7.2. Els ingressos del cicle de l’aigua ................................................................................. 85

7.2.1. Instruments de recuperació de costos ................................................................ 85

7.2.2. Els ingressos per agents i per serveis ................................................................. 93

7.2.3. Els ingressos per usos ........................................................................................ 93

7.3. La recuperació de costos dins del cicle de l’aigua ...................................................... 94

7.3.1. Percentatge de recuperació de costos per usos ................................................. 95

7.4. Conclusions ................................................................................................................. 96

INDEX ANNEXOS

Annex 1. Llistat de masses d’aigua amb objectiu de bon estat l’any 2015 i que actualment

l’estan complint

Annex 2. Llistat de masses d’aigua amb objectiu de bon estat l’any 2015 i que actualment no

l’estan complint

Annex 3. Llistat de masses d’aigua amb objectiu de bon estat l’any 2015 i de les que

actualment manquen dades sobre el seu estat

Annex 4. Llistat de masses d’aigua amb objectiu de compliment posterior a 2015 i que

manquen dades sobre el seu estat

Annex 5. Llistat de masses d’aigua amb objectiu de compliment posterior a 2015 i de les que

manquen dades sobre el seu estat

Annex 6. Llistat de masses d’aigua amb objectiu de compliment posterior a 2015 i que

actualment estan en bon estat

Annex 7. Fitxes de les pressions analitzades

Annex 8. Pressions identificades per massa d’aigua

Annex 9. Taula de combinacions pressió - impacte

Annex 10. Fitxes de problemàtiques

Annex 11. Masses d’aigua per a cada problemàtica

ÍNDEX DE MAPES

Mapa 1. Àmbit territorial del DCFC. S’inclouen les masses d’aigua subterrànies 29, 30 i 31 (situades fora

de l’àmbit de delimitació superficial del DCFC) que formen part de la unitat hidrogeològica compartida Baix

Ebre-Montsià, d’acord amb el Decret 31/2009). ........................................................................................... 7

Mapa 2. Mapa dels aqüífers del DCFC ......................................................................................................... 9

Mapa 3. Delimitació de les masses d’aigua subterrània del DCFC. El número indica el codi de la massa 10

Mapa 4. Masses d’aigua designades com a fortament modificades. .......................................................... 13

Mapa 5. Estat quantitatiu de les masses d’aigua subterrània ..................................................................... 20

Mapa 6. Estat químic de les masses d’aigua subterrània ........................................................................... 22

Mapa 7. Estat general de les masses d’aigua subterrània ......................................................................... 25

Mapa 8. Estat ecològic de les masses d’aigua rius .................................................................................... 27

Mapa 9. Estat químic de les masses d’aigua rius ....................................................................................... 28

Mapa 10. Estat general de les masses d’aigua rius .................................................................................... 29

Mapa 11. Potencial ecològic de les masses d’aigua embassaments ......................................................... 30

Mapa 12. Estat químic de les masses d’aigua embassaments .................................................................. 31

Mapa 13. Estat general de les masses d’aigua embassaments ................................................................. 32

Mapa 14. Estat ecològic de les masses d’aigua zones humides i estanys ................................................. 34

Mapa 15. Estat químic de les masses d’aigua zones humides i estanys .................................................... 35

Mapa 16. Estat general de les masses d’aigua zones humides i estanys .................................................. 36

Mapa 17. Estat ecològic de les masses d’aigua costaneres ....................................................................... 37

Mapa 18. Estat químic de les masses d’aigua costaneres ........................................................................ 40

Mapa 19. Estat general de les masses d’aigua costaneres ........................................................................ 41

ÍNDEX DE TAULES

Taula 1. Nombre de masses d’aigua del DCFC per a cada una de les categories de massa d'aigua

establertes a la DMA d’acord amb el Pla de gestió (Decret 188/2010, de 23 de novembre). ....................... 8


establertes d’acord amb la diagnosi del seu estat. ....................................................................................... 8

Taula 3. Tipologia de les masses d’aigua subterrània de Catalunya .......................................................... 11

Taula 4. Caracterització de les masses d’aigua superficial al DCFC: nombre de masses d'aigua

corresponent a cada categoria. Per a la categoria de masses d'aigua fortament modificades s'especifica

quantes s'han designat a partir de les altres categories (rius, estanys, aigües de transició i aigües

costaneres). S’estableix també el percentatge de masses d’aigua fortament modificades sobre el total dins

de cada categoria. ...................................................................................................................................... 13

Taula 5. Categoria i tipus de masses d’aigua superficials al DCFC ........................................................... 14

Taula 6. Proposta de revisió en la delimitació i/o caracterització de les masses d’aigua assignades al

DCFC segons el Decret 188/2010. Proposta per tenir en compte en la revisió del PGDCFC per al període

2015-2021. .................................................................................................................................................. 15

Taula 7. Estat de les masses d’aigua per a cada categoria (període 2007-2012) ...................................... 19

Taula 8. Estat quantitatiu de les masses d’aigua subterrània ..................................................................... 21

Taula 9. Llista de contaminants que afecten a cada una de les masses d’aigua subterrànies ................... 24

Taula 10. Estat químic de les masses d’aigua subterrània ......................................................................... 25

Taula 11. Estat general de les masses d’aigua subterrània ....................................................................... 26

Taula 12. Estat ecològic de les masses d’aigua rius .................................................................................. 27

Taula 13. Estat ecològic de les masses d’aigua rius segons diverses qualitats. ........................................ 28

Taula 14. Estat químic de les masses d’aigua rius ..................................................................................... 29

Taula 15. Estat general de les masses d’aigua rius ................................................................................... 30

Taula 16. Potencial ecològic de les masses d’aigua embassaments ......................................................... 31

Taula 17. Estat químic de les masses d’aigua embassaments .................................................................. 31

Taula 18. Estat general de les masses d’aigua embassaments ................................................................. 33

Taula 19. Estat ecològic de les masses d’aigua zones humides i estanys ................................................. 34

Taula 20. Estat químic de les masses d’aigua zones humides i estanys ................................................... 35

Taula 21. Estat general de les masses d’aigua zones humides i estanys .................................................. 36

Taula 22. Estat ecològic de les masses d’aigua costaneres ...................................................................... 37

Taula 23. Estat químic de les masses d’aigua costaneres ......................................................................... 40

Taula 24. Estat general de les masses d’aigua costaneres ........................................................................ 41

Taula 25. Compliment al 2012 (dades 2007-2012) dels objectius generals de qualitat, i comparació amb

els objectius de la planificació establerts al PGDCFC per al 2015.............................................................. 48

Taula 26. Nombre de masses d’aigua subterrània que es va planificar que assolirien el bon estat al 2015 o

més endavant segons del PGDCFC (taula superior), i nombre de masses d’aigua classificades segons la

diagnosi realitzada al 2012 (taula inferior). ................................................................................................. 49

Taula 27. Nombre de masses d’aigua rius que es va planificar que assolirien el bon estat al 2015 o més

endavant segons del PGDCFC (taula superior), i nombre de masses d’aigua classificades segons la

diagnosi realitzada al 2012 (taula inferior). Les masses d’aigua de la categoria “proper a bo” s’han

classificat en “bon estat” o bé “inferior a bo”. .............................................................................................. 50

Taula 28. Nombre de masses d’aigua embassaments que es va planificar que assolirien el bon estat al

2015 o més endavant segons del PGDCFC (taula superior), i nombre de masses d’aigua classificades

segons la diagnosi realitzada al 2012 (taula inferior). Les masses d’aigua de la categoria “proper a bo”

s’han classificat en “bon estat” o bé “inferior a bo”...................................................................................... 50

Taula 29. Nombre de masses d’aigua estanys i zones humides que es va planificar que assolirien el bon

estat al 2015 o més endavant segons del PGDCFC (taula superior), i nombre de masses d’aigua

classificades segons la diagnosi realitzada al 2012 (taula inferior). Les masses d’aigua de la categoria

“proper a bo” s’han classificat en “bon estat” o bé “inferior a bo”. ............................................................... 51

Taula 30. Nombre de masses d’aigua costaneres que es va planificar que assolirien el bon estat al 2015 o


diagnosi realitzada al 2012 (taula inferior). Les masses d’aigua de la categoria “proper a bo” s’han

classificat en “bon estat” o bé “inferior a bo”. .............................................................................................. 52

Taula 31. Masses d’aigua que al 2009 (dades 2007-2008) es van classificar amb bon estat al PGDCFC, i

actualment (al 2012) incompleixen el bon estat, i principals motius del deteriorament. .............................. 53

Taula 32. Masses d’aigua que al 2009 (dades 2007-2008) es van classificar amb estat inferior a bo al

PGDCFC, i que actualment (a 2012) compleixen el bon estat. ................................................................... 53

Taula 33. Compliment al 2012 (dades 2007-2012) dels objectius generals de qualitat, i comparació amb

els objectius de la planificació establerts al PGDCFC per al 2015.............................................................. 54

Taula 34. Descripció de les tipologies d’impacte ........................................................................................ 57

Taula 35. Descripció de les categories de grau d’impacte ......................................................................... 58

Taula 36. Nombre de masses d’aigua en les què s’ha detectat algun tipus d’impacte, per categories i en

total ............................................................................................................................................................. 59

Taula 37. Classificació del nombre de masses d’aigua segons el grau d’impacte, per a cada categoria ... 60

Taula 38. Llistat de pressions analitzades per cada categoria de massa d’aigua ...................................... 63

Taula 39. Classificació del grau de pressió ................................................................................................ 65

Taula 40. Nombre de masses afectades per cadascuna de les pressions. Aigües subterrànies ............... 66

Taula 41. Nombre de masses afectades per cadascuna de les pressions. Rius ........................................ 66

Taula 42. Nombre de masses afectades per cadascuna de les pressions. Embassaments ...................... 67

Taula 43. Nombre de masses afectades per cadascuna de les pressions. Zones humides i estanys ....... 67

Taula 44. Nombre de masses afectades per cadascuna de les pressions. Aigües costaneres ................. 68

Taula 45. Llistat de problemàtiques identificades al DCFC ........................................................................ 71

Taula 46. Classificació del grau de certesa en la identificació d’una problemàtica .................................... 72

Taula 47. Nombre de masses d’aigua afectades per cada problemàtica (comprovada, probable o en risc)

per cada categoria de massa d’aigua i en el total de masses d’aigua del DCFC. ...................................... 73

Taula 48. Costos dels serveis d’abastament. Dades en milions d’euros .................................................... 83

Taula 49. Costos de recollida i depuració d’abocaments a les aigües superficials. Dades en milions

d’euros ........................................................................................................................................................ 84

Taula 50. Trams de consum i tipus aplicables del cànon de l’aigua per a usos domèstics ........................ 86

Taula 51. Ingressos per serveis de l'aigua. Dades en milions d'euros. ...................................................... 93

Taula 52. Ingressos per usos de l’aigua. Dades en milions d’euros .......................................................... 94

Taula 53. Balanç recuperació total de costos ............................................................................................. 95

Taula 54. Balanç recuperació de costos per usos ...................................................................................... 95

ÍNDEX FIGURES

Figura 1. Qualitat biològica dels diferents indicadors ................................................................................. 38

Figura 2. Grau de compliment dels objectius de la planificació per categoria i el total de masses d’aigua

del DCFC. Es mostra la diagnosi realitzada al Pla de gestió a 2009, l’actual diagnosi (a 2012), i els

objectius de planificació a 2015. ................................................................................................................. 46

Figura 3. Costos dels serveis d’abastament. Dades en milions d’euros .................................................... 83

Figura 4. Costos de recollida i depuració d’abocaments a les aigües superficials. Dades en milions

d’euros ........................................................................................................................................................ 84

Figura 5. Costos per usos. Dades en milions d’euros ................................................................................ 84

Figura 6. Ingressos per serveis de l’aigua. Dades en milions d’euros ....................................................... 93

Figura 7. Ingressos per usos de l’aigua. Dades en milions d’euros .......................................................... 94

Figura 8. Balanç recuperació total de costos ............................................................................................. 95

Figura 9. Balanç recuperació de costos per usos ...................................................................................... 96

INTR

OD

UCCIÓ

INTRODUCCIÓ

1 Document IMPRESS 2013

INTRODUCCIÓ

El present document: “Característiques de la demarcació, anàlisi d’impactes i

pressions de l’activitat humana, i anàlisi econòmica de l’ús de l’aigua a les masses

d’aigua del districte de conca fluvial de Catalunya”, conegut també amb el nom

d’“IMPRESS”, d’acord amb la nomenclatura emprada per la Comissió Europea, dóna

resposta a l’article 5 del reglament de la planificació hidrològica a Catalunya, aprovat

per Decret 380/2006, de 10 d’octubre. Els estudis previs de caracterització de la

demarcació hidrogràfica, l’anàlisi de les pressions i impactes i risc de no assolir els

objectius ambientals a les masses d’aigua, i l’anàlisi econòmica dels costos del servei

de l’aigua i grau de recuperació d’aquest (el que coneixem com a document

IMPRESS), és un element de coneixement essencial previ a la redacció i revisió dels

plans de gestió, o plans hidrològics, de les demarcacions hidrogràfiques. La Directiva

2000/60/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre del 2000, per la qual

s’estableix un marc comunitari d’actuació a l’àmbit de la política d’aigües (DMA),

estableix en el seu article 5, la necessitat d’elaborar aquests estudis per afrontar amb

garanties i coneixement la redacció de les principals mesures que caldrà treballar i

analitzar, i els instruments tarifaris o estratègia a seguir en la recuperació de costos i

l’aplicació del principi de “qui contamina paga”, dins del procés de redacció del

Programa de mesures i la revisió del Pla de gestió del districte de conca fluvial de

Catalunya (en endavant PGDCFC).

El requeriment d’elaborar els estudis previs de caracterització de la demarcació, anàlisi

de pressions i impactes, i l’anàlisi econòmica, es recull també en el reglament de la

planificació hidrològica a nivell estatal ( aprovat per Reial decret 907/2007, de 6 de

juliol), en el seu article 78, tot i que tan sols té caràcter bàsic, i per tant aplicable al

Districte de conca fluvial de Catalunya (en endavant DCFC), el seu apartat 1 que recull

que l'estudi general sobre la demarcació hidrogràfica incorporarà una descripció

general de les característiques de la demarcació, un resum de les repercussions de

l'activitat humana sobre l'estat de les aigües superficials i de les aigües subterrànies, i

una anàlisi econòmica de l'ús de l’aigua d'acord amb el que estableix l'article 41.5 del

text refós de la Llei d'aigües, aprovat per Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol,

que és precisament l’objecte del present document (document IMPRESS).

Una primera versió del document IMPRESS va ser ja elaborada i posada en

coneixement del públic a l’octubre de 2005, abans de l’elaboració i redacció dels

programes de mesures i PGDCFC, aprovats posteriorment per Acord de Govern

GOV/238/2010 de 23 de novembre, i Decret 188/2010 de 23 de novembre,

respectivament. D’acord amb l’article 5.2 de la DMA, cal revisar aquest document

IMPRESS abans de finals de 2013, i posteriorment cada 6 anys, previ a les revisions

successives dels Programes de mesures i Plans de gestió de la demarcació. És per

aquesta raó, i un cop executat el Programa de seguiment i control (PSiC) per al

període 2007-2012 (aprovat per l’Acord de Govern GOV/128/2008, de 3 de juny), que

es realitza i es presenta ara (a principis de 2014) el present document:

“Característiques de la demarcació, anàlisi d’impactes i pressions de l’activitat

humana, i anàlisi econòmica de l’ús de l’aigua a les masses d’aigua del districte de

conca fluvial de Catalunya” (document IMPRESS). Aquest document parteix del

precedent realitzat a l’octubre de 2005, i incorpora els resultats i la diagnosi de l’estat

de les masses d’aigua obtingudes del control i seguiment realitzat en el període 2007-

INTRODUCCIÓ

2

Document IMPRESS 2013

2012, i actualitza l’anàlisi de les pressions segons el coneixement obtingut fins al

moment. També s’actualitza l’anàlisi econòmica dels serveis de l’aigua i el seu cicle

integral, analitzant els diferents usos, i el grau de recuperació dels costos tenint en

compte tant el cost financer com l’ambiental. Així, el present document pretén

evidenciar els principals problemes ambientals i econòmics que cal tractar en la

imminent revisió del Programa de mesures i PGDCFC que s’ha de dur a terme al llarg

de 2014, per ser aprovats a finals de 2015, d’acord amb els terminis establers en la

normativa vigent.

De tota manera, cal tenir present que els estudis previs a la redacció i/o revisió dels

Programes de mesures i el Pla de gestió de la demarcació, el composen dos

documents:

d’una banda el document IMPRESS (caracterització de les masses d’aigua,

anàlisi d’impactes i pressions de l’activitat humana, i anàlisi econòmica de l’ús

de l’aigua)

i d’altra banda, l’Esquema Provisional de Temes Importants (EPTI), recollit a

l’article 14.b del Reglament de la planificació hidrològica català, document que

cal posar a disposició del públic dos anys abans de la publicació final del Pla de

gestió de la demarcació, i un any abans de la presentació de la proposta de Pla

de gestió de la demarcació, i que pretén recollir els principals temes a tractar i

analitzar en el procés de participació pública que cal realitzar durant el període

de redacció del Programa de mesures i Pla de gestió de la demarcació (durant

el 2014). És a dir, que l’EPTI s’ha de publicar també a finals de 2013-principis

de 2014, a l’igual que l’IMPRESS.

L’EPTI és un resum de l’IMPRESS preparat per afrontar els processos participatius

amb la ciutadania, i es caracteritza per usar un llenguatge planer (sense entrar en

tecnicismes ni detall). La informació en detall es troba a l’IMPRESS. L’EPTI aborda els

principals problemes i temes que cal analitzar en la redacció dels Plans de mesures i

Pla de gestió de la demarcació, en base a la informació obtinguda de l’IMPRESS.

L’anàlisi IMPRESS s’elabora en base a dades empíriques i coneixement tècnic, i en ell

s’estableixen els criteris de valoració i classificació de les masses d’aigua segons el

grau d’impacte i les pressions antròpiques que suporten, per finalment analitzar les

principals problemàtiques, i l’anàlisi de costos i recuperació d’aquests, mentre que

l’EPTI recull tota aquesta informació, la sintetitza i, juntament amb l’anàlisi dels

recursos i demandes de la demarcació, elabora l’esquema dels principals temes que

caldrà tractar i analitzar en el procés de redacció i revisió dels Programes de mesures i

el Pla de gestió de la demarcació. L’EPTI és el document que ha de permetre una

participació pública àgil i entenedora, basat en l’anàlisi tècnica més acurada que

proporciona l’IMPRESS. L’EPTI es redacta a part, i no és objecte del present

document (IMPRESS), tot i que, en essència, s’elabora a partir d’aquest.

El present document (IMPRESS 2013) s’estructura bàsicament en els següents

apartats:

1. Una anàlisi de la caracterització de la demarcació, on s’analitza el nombre i

tipologia de les masses d’aigua per a cada una de les categories (aigües

subterrànies, rius, embassaments, zones humides i estanys i aigües

costaneres).

INTRODUCCIÓ


2. Una anàlisi de l’estat de les masses d’aigua amb dades ambientals obtingudes

del PSiC recollides en el període 2007-2012. Aquesta diagnosi s’elabora a

través dels indicadors de qualitat i llindars o normes de qualitat ambiental

establertes al PGDCFC vigent. Les masses d’aigua es classifiquen en “bon

estat”, “mal estat”, i estat “proper a bo” en aquells casos en què hi ha certs

indicis d’alteració però que poden o no resultar en un compliment dels objectius

de la planificació.

3. Una anàlisi dels principals impactes, en els quals es valoren els diferents

elements de qualitat per a cada una de les masses d’aigua i es detecten

aquelles alteracions que poden ser indicis “poc probables”, “probables” o

“comprovats” de problemes sobre la massa d’aigua.

4. Una anàlisi de les principals pressions de l’activitat humana sobre les masses

d’aigua. Aquesta anàlisi es basa en els estudis de l’IMPRESS elaborat al 2005,

en el qual s’han triat les pressions més rellevants i/o significatives, i s’ha revisat

o actualitzat el seu càlcul amb el millor coneixement disponible fins al moment.

Les pressions es classifiquen en “nul·la”, “baixa”, “mitjana” i “alta” sobre cada

massa d’aigua en funció de l’anàlisi estandaritzat dins de cada pressió.

5. De la combinació dels principals impactes detectats i l’anàlisi de les pressions

sobre cada una de les masses d’aigua, s’ha realitzat una anàlisi de les

principals problemàtiques detectades. Aquestes problemàtiques es classifiquen

en “comprovades o molt probables” quan tant els impactes com les pressions

conflueixen i mostren clarament el problema, “probables” quan es detecten

impactes però la pressió no és clara o no es té prou coneixement en el vincle

pressió-impacte, i “en risc” quan no es detecta cap impacte rellevant però

existeix una pressió amb grau elevat, que no afecta a la massa d’aigua (per

una bona gestió del risc i/o mitigació de la pressió), o perquè no es té prou

informació de l’estat de la massa d’aigua.

6. Finalment, es realitza una anàlisi econòmica dels serveis relacionats amb

l’aigua i del cicle integral de l’aigua, separant els diferents usos i operadors que

gestionen l’aigua al DCFC. A més, s’analitza el grau de recuperació dels costos

tenint en compte tant els costos financers com els costos ambientals.

INTRODUCCIÓ

DESCR

IPCIÓ

GENER

AL D

E L

A

DEM

AR

CACIÓ

HID

RO

GR

ÀFIC

A

DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA DEMARCACIÓ HIDROGRÀFICA


1. MASSES D’AIGUA DE LA DEMARCACIÓ

L’àmbit de la demarcació del DCFC té una extensió de 16.438 km2 i el conformen, segons

l’article 2 del Decret 31/2009, de 24 de febrer, pel qual es delimita l’àmbit territorial del

districte de conca hidrogràfica o fluvial de Catalunya i es modifica el Reglament de la

planificació hidrològica, aprovat pel Decret 380/2006, de 10 d’octubre, les conques i

subconques dels rius Muga, Fluvià, Ter, Daró, Tordera, Besòs, Llobregat, Foix, Gaià,

Francolí i Riudecanyes, i les conques de totes les rieres costaneres entre la frontera amb

França i el desguàs del riu Sénia, així com les aigües costaneres i subterrànies associades

(mapa 1).

Mapa 1. Àmbit territorial del DCFC. S’inclouen les masses d’aigua subterrànies 29, 30 i 31 (situades fora de

l’àmbit de delimitació superficial del DCFC) que formen part de la unitat hidrogeològica compartida Baix

Ebre-Montsià, d’acord amb el Decret 31/2009).

En compliment de l’article 3 de la DMA, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha delimitat el

DCFC i les masses d’aigua que el composen. Les masses d’aigua al DCFC han estat

definides al PGDCFC (Decret 188/2010, de 23 de novembre), concretament en els articles 5

i 6 de l’annex I, “Determinacions normatives del Pla de gestió del districte de conca fluvial de

Catalunya" (taula 1).


8



establertes a la DMA d’acord amb el Pla de gestió (Decret 188/2010, de 23 de novembre).

Categoria de massa d’aigua segons DMA

Masses d'aigua naturals

Masses d’aigua fortament

modificades TOTAL

Aigües subterrànies 39 - 39

Rius 192 69 (1)

261 (2)

Aigües de transició 22 3 25 (4)

Estanys 26 1 27 (3)

Aigües costaneres 28 5 33

TOTAL 307 78 385

(1) Inclou els 13 embassaments i les 56 masses d’aigua que contenen trams fluvials fortament modificats.

(2) Inclou les 248 masses d’aigua rius (192 naturals i 56 fortament modificats), més els 13 embassaments (que són

considerats a efectes de la DMA com a masses d’aigua rius fortament modificats)

(3) Inclou les 26 zones humides no litorals (sense influència marina), més l’estany de Banyoles

(4) Fa referència a les zones humides amb influència marina (llacunes litorals)

Dins d’una determinada categoria de massa d’aigua (aigües subterrànies, costaneres, rius,

etc.) hi poden haver diferències en el funcionament i estructura dels ecosistemes que

requereixin el seu agrupament de manera diferent per tal de dur a terme una correcta

aplicació del PSiC i la interpretació dels resultats. D’aquesta manera, agafant com a base les

masses d’aigua i categories establertes al PGDCFC (taula 1), s’han agrupat tenint en

compte que s’hi apliquen protocols de mostreig, tractament de dades i interpretació dels

resultats similars per valorar el seu estat, per la qual cosa, per al document de

caracterització de les masses d’aigua i anàlisi de pressions i impactes de l’activitat humana

sobre el medi, s’ha establert la següent agrupació (taula 2).


establertes d’acord amb la diagnosi del seu estat.

Categoria de massa d’aigua definida per al control

Masses d'aigua naturals


modificades TOTAL

Aigües subterrànies 39 - 39

Rius 192 56 248

Embassaments - 13 13

Zones humides 47 (1)

4 (2)

51

Estanys 1 0 1

Aigües costaneres 28 5 33

TOTAL 307 78 385

(1) Inclou les 25 zones humides naturals no litorals (categoria “estanys” segons DMA), més les 22 zones

humides naturals litorals (de transició segons DMA).

(2) Inclou les 3 zones humides fortament modificades litorals (de transició segons DMA), més una zona

humida fortament modificada no litoral (categoria “estanys” segons DMA).



1.1. MASSES D’AIGUA SUBTERRÀNIA

Al DCFC, les unitats d’anàlisi per procedir a la delimitació de les masses d’aigua subterrània

van ser les àrees hidrogeològiques definides pel Servei Geològic de Catalunya (SGC-ICC,

1992). Dins de cada àrea hidrogeològica es van identificar i definir els aqüífers segons la

tipologia, el grau d’explotació i les característiques hidràuliques.

Mapa 2. Mapa dels aqüífers del DCFC

En funció d’aquestes propietats i de les característiques hidroquímiques, les pressions, els

impactes i els nivells de protecció dels aqüífers detectats en aquesta primera aproximació,

es van definir els límits de les masses d’aigua. El resultat d’aquest procés va ser la

delimitació de 39 masses d’aigua subterrània al DCFC. Les 39 masses d’aigua subterrània

associades al DCFC estan definides al Decret 31/2009, de 24 de febrer, pel qual es delimita

l’àmbit territorial del districte de conca hidrogràfica o fluvial de Catalunya i es modifica el

Reglament de la planificació hidrològica, aprovat pel Decret 380/2006, de 10 d’octubre. Tot i

que parcialment tres de les masses estan geogràficament ubicades a les conques

intercomunitàries (mapa 3), cal tenir present que en el context del funcionament

hidrogeològic gran part de l’aigua recarregada en aquest vessant acaba descarregant per

fluxos regionals profunds principalment cap a mar, la qual cosa no coincideix amb els límits

de la conca superficial. Atenent als criteris establerts a l’article 3 de la DMA, en què s’indica

que una massa d’aigua subterrània ha d’assignar-se íntegrament a una sola demarcació

hidrogràfica, que pot ser la més pròxima o la més apropiada, es justifica la seva assignació

al DCFC. Aquestes tres masses d’aigua subterrànies han estat designades com a unitat

hidrogeològica compartida amb la Demarcació Hidrogràfica de l’Ebre.


10


Mapa 3. Delimitació de les masses d’aigua subterrània del DCFC. El número indica el codi de la massa

d’aigua subterrània.



Taula 3. Tipologia de les masses d’aigua subterrània de Catalunya

NATURALESA LITOLÒGICA

TIPOLOGIA FLUX CONFINAMENT

ALTRES

CO

DI

MA

SS

A A

IGU

A

SU

BT

ER

RÀ

NIA

Detr

ític

s d

’ori

ge

n n

o a

l·lu

via

l

Al·

luv

ials

Carb

on

ata

ts

Gra

nit

s i m

ate

rials

pa

leo

zo

ics

Me

dis

de

baix

a p

erm

eab

ilit

at

qu

e

form

en

lo

calm

en

t aq

üíf

er

Fo

rmacio

ns v

olc

àn

iqu

es/

flu

vio

vo

lcàn

iqu

es

Me

di p

oró

s

Me

di càrs

tic

Me

di fr

actu

rat

Flu

x d

e t

ipu

s m

ixt

Aq

üíf

ers

lliu

res

Aq

üíf

ers

co

nfi

na

ts

Lliu

res i c

on

fin

ats

no

asso

cia

ts

Lliu

res i c

on

fin

ats

asso

cia

ts a

mb

p

red

om

ini

del lliu

re

Lliu

res i c

on

fin

ats

asso

cia

ts a

mb

pre

do

min

i d

el

co

nfi

nat

Estr

uctu

ra m

ult

icap

a

Lit

ora

ls (

risc p

ote

nc

ial

d’in

tru

sió

sali

na)

Ub

icad

es e

n u

na z

on

a v

uln

era

ble

als

nit

rats

d’o

rig

en

org

àn

ic

01 X X X X X X X

02 X X X X X

03 X X X X X X X X X

04 X X X X

05 X X X X X

06 X X X X X X X X

07 X X X X X X X

08 X X X X X X

09 X X X X X X


11 X X X X


13 X X X X X X


15 X X X X X

16 X X X X

17 X X X

18 X X X X X X X

19 X X X X X

20 X X X X X X X

21 X X X X

22 X X X


24 X X X X X X X

25 X X X X X X

26 X X X X X X

27 X X X X X X

28 X X X X X X X X

29 X X X X X X X

30 X X X X X

31 X X X X X

32 X X X X X

33 X X X X X

34 X X X

35 X X X X X X

36 X X X X X

37 X X X

38 X X X

39 X X X X

A la taula 3 es mostren les principals característiques d’aquestes 39 masses d’aigua

subterrània definides al DCFC. Atès que una massa d’aigua pot estar formada per més d’un

aqüífer agrupats sota criteris no només hidrogeològics, en una mateixa massa poden donar-

se més d’una de les tipologies que es mostren.


12


D’una banda, s’han definit 6 tipologies en funció de la naturalesa litològica dels materials que

les formen. Així, s’han acabat definint 23 masses amb algun aqüífer en medis “al·luvials”, 18

en “detrítics d’origen no al·luvial”, 15 en “carbonatats”, 8 en “granits i materials paleozoics”, 2

en “formacions volcàniques/fluviovolcàniques” i, finalment, 6 en medis de diversa litologia

considerats “aqüífers locals en medis de baixa permeabilitat“.

Seguidament, i associat en general a la litologia, s’ha descrit el tipus de circulació del flux

subterrani. Majoritàriament la circulació de l’aigua subterrània es produeix a través de medis

porosos, en 31 masses d’aigua, mentre que en 13 s’ha observat una hidrodinàmica en

medis càrstics, i també en 13, amb un flux a partir de fracturació/fissuració de les roques.

Addicionalment, també es mostren en la taula les característiques de confinament presents,

diferenciant a grans trets si són aqüífers lliures, confinats, així com quin predomina si

coexisteixen els 2 casos.

Finalment, es detallen altres característiques rellevants com si formen aqüífers multicapa, si

estan en àmbits costaners (amb un risc potencial d’intrusió salina), o bé si estan ubicades en

àmbits dins de zones vulnerables a contaminació de nitrats d’origen agrari.

1.2. MASSES D’AIGUA SUPERFICIALS

La caracterització de les masses d'aigua superficials inclou la classificació de les aigües en

cinc categories:

Rius

Estanys (que inclou els estanys i les zones humides sense influència marina, o bé

amb influència marina però sense connexió directa amb el mar).

Aigües de transició (que inclou les zones humides amb connexió amb el mar i les

desembocadures dels rius amb les comunitats biològiques influïdes per la

proximitat del mar).

Aigües costaneres.

Masses d'aigua fortament modificades i artificials, que inclouen els

embassaments (rius fortament modificats), trams de costa molt artificialitzada i els

ports de Barcelona i Tarragona (aigües costaneres fortament modificades), així

com trams de rius endegats i fortament alterats per la regulació

d’embassaments).

1.2.1. Masses d’aigua fortament modificades

S'utilitza el terme "masses d'aigua superficial naturals" en referència a les masses d’aigua

superficials que conserven un grau suficient de naturalitat (des del punt de vista

hidromorfològic), en contraposició a la categoria de masses d’aigua fortament modificades.

Al DCFC no s’ha designat cap massa d’aigua artificial.



Taula 4. Caracterització de les masses d’aigua superficial al DCFC: nombre de masses d'aigua

corresponent a cada categoria. Per a la categoria de masses d'aigua fortament modificades s'especifica

quantes s'han designat a partir de les altres categories (rius, estanys, aigües de transició i aigües

costaneres). S’estableix també el percentatge de masses d’aigua fortament modificades sobre el total dins

de cada categoria.

Categoria Masses d'aigua superficial

naturals


modificades TOTAL

Rius 192 69 (1)

(26%) 261

Estanys 26 1 (4%) 27

Aigües de transició 22 3 (14%) 25

Aigües costaneres 28 5 (18%) 33

TOTAL 268 78 (21%) 346

(1) Inclou els 13 embassaments i les 56 masses d’aigua que corresponen a trams fluvials fortament modificats.

Mapa 4. Masses d’aigua designades com a fortament modificades.


14


Les masses d'aigua “fortament modificades" varen ser designades seguint els criteris

establerts al PGDCFC (Decret 188/2010). Aquests criteris, establerts a l’annex II del

PGDCF, prenen en consideració les alteracions físiques, ja siguin de contingut morfològic o

alteració en el règim de cabals, confinament d’aigües, etc., produïdes per l’home o l’activitat

humana, i que en l’actualitat no són reversibles per l’elevat cost social, econòmic o ambiental

que podria ocasionar. Al DCFC s’han classificat un 21% de les masses d’aigua superficials

com a fortament modificades.

1.2.2. Tipologia de les masses d’aigua

Un cop definides les categories de masses d’aigua superficials, es va realitzar una tipificació

d’aquestes a partir de diversos criteris geogràfics, físics i químics, que permetés una

correcta diagnosi i gestió. La tipificació de les masses d’aigua tan sols es realitza en les

masses d’aigua superficials (taula 5). L’anàlisi i caracterització més detallada de la tipologia

de masses d’aigua superficials es pot consultar a l’annex I del PGDCFC.

Taula 5. Categoria i tipus de masses d’aigua superficials al DCFC

Categories de

masses d’aigua

Nombre de tipus

diferents Tipus

Rius 10

Rius de muntanya humida silícica

Rius de muntanya humida calcària

Rius de muntanya mediterrània silícica

Rius de muntanya mediterrània calcària

Rius de muntanya mediterrània de cabal elevat

Rius mediterranis de cabal variable

Rius mediterranis silícics

Rius mediterranis càrstics

Torrents litorals

Eixos principals

Embassaments 4

Embassaments d’altitud petits

Embassaments costaners

Embassaments d’aigües poc mineralitzades

Embassaments mineralitzats en conques petites

Zones humides 3

Sistemes salabrosos-dolços temporals

Sistemes salabrosos-dolços permanents i semipermanents

Sistemes talassohalins

Estanys 1 Estanys càrstics grans

Aigües costaneres

8

Rocallós profund Baixa influència continental

Rocallós profund Moderada influència continental

Sorrenc profund Baixa influència continental

Sorrenc profund Moderada influència continental

Sorrenc profund Elevada influència continental

Sorrenc somer Baixa influència continental

Sorrenc somer Moderada influència continental

Sorrenc somer Elevada influència continental



1.3. POSSIBLES MODIFICACIONS DE MASSES D’AIGUA

De l’anàlisi de la delimitació i caracterització de les masses d’aigua al DCFC, i després del

seu ús per a la diagnosi de l’estat de les masses d’aigua com a resultat de l’aplicació del

PSiC 2007-2012, s’han seleccionat una sèrie de possibles adaptacions i/o modificacions de

l’actual delimitació i designació de masses d’aigua, atenent a criteris d’optimització en

l’anàlisi del seu estat, i/o a l’ajust per a la millora de la seva homogeneïtzació en les

característiques pròpies de la massa d’aigua. Així, a continuació (taula 6) es descriuen, per

ser preses en consideració, les possibles modificacions de les masses d’aigua per ser

analitzades prèviament a la revisió del PGDCFC. La revisió de les masses d’aigua s’ha de

concretar a través de la revisió del Pla de gestió de la demarcació, per la qual cosa, aquest

capítol tan sols destaca les principals masses d’aigua que seran analitzades o preses en

consideració en aquesta revisió, sense que això signifiqui que finalment es realitzin les

modificacions proposades (dependrà de l’anàlisi més en detall que es faci prèviament a la

revisió del PGDCFC), i tampoc significa que altres masses d’aigua puguin ser analitzades i

modificades quan es revisi el PGDCFC.

Taula 6. Proposta de revisió en la delimitació i/o caracterització de les masses d’aigua assignades al DCFC segons el Decret 188/2010. Proposta per tenir en compte en la revisió del PGDCFC per al període 2015-2021.

Codi de massa d’aigua o masses d’aigua afectades

Situació actual Proposta de modificació

Motiu de la proposta de modificació

Aigües subterrànies

11 Delimitació

exclusivament àmbits al·luvials

Ampliar la massa a la resta de formacions

terciàries subjacents.

Explotacions subterrànies disperses per usos d’abastament

en formacions terciàries

22 Delimitació

exclusivament àmbits al·luvials

Ampliar la massa a la resta de formacions terciàries subjacents

Explotacions subterrànies disperses per usos d’abastament

en formacions terciàries

23 i 24 Àmbit costaner des del

Llobregat fins al Francolí.

Dividir en 2 masses d’aigua la massa 23.

La zona sud oest d’aquesta divisió

s’uniria a la massa 24

Massa d’aigua molt extensa amb context

hidrogeòlogic, problemàtiques i gestió

diferenciades

38 i 39 Límit geogràfic delta

del Llobregat.

Estendre el límit aigües amunt, incloent parcial o totalment l’aqüífer de

la vall baixa amb el delta.

Problemàtiques i gestió relacionades entre la vall baixa i delta del

Llobregat


16


Codi de massa d’aigua o masses d’aigua afectades

Situació actual Proposta de modificació

Motiu de la proposta de modificació

Rius

2100060 “riu Fluvià des de la

confluència del Llierca fins al mar”

Tallar la massa d’aigua a l’abocament de

l’EDAR de Bàscara

Es tracta d’una massa d’aigua molt llarga on

per les diverses influències que rep,

s’hi poden donar canvis notables

0500030 Francoli entre el riu Sec i riu

d’Anguera

Fortament modificada per usos forestals

Massa d’aigua natural Prospecció de camp

on es constata la naturalitat

1900030 Riu Daró des de la confluència del Rissec fins al mar,

inclosos el Rissec, la riera de Rupià, la riera Grossa i el Torrent de

la Revetlla

Fortament modificada per endegaments

Dividir en dues la massa d’aigua

aproximadament a Gualta

Longitud excessiva amb un sol punt de mostreig en 52 Km.

Aigües amunt fortament endegada en

entorn urbà i aigües avall presència de

zona humida

Zones humides i estanys

H1040030 Estanyols de la Vall de Sant

Miquel de Campmajor - Estanyols temporanis

petits

No hi ha delimitats alguns dels estanyols que formen part del

mateix conjunt

Incloure a la delimitació de la massa

d’aigua els altres estanyols de la vall

Tots els estanyols formen part del mateix

complex lacustre i presenten la mateixa

tipologia

Aigües costaneres

C01 i C02

De Portbou fins al final de la

Badia de Port de la Selva

Ajuntar ambdues masses i desplaçar

més al sud el límit sud de la MA C02 amb la

MA C03

La MA C02 és molt petita i ara no té

diferencies de qualitat respecte la C01 que

justifiquin la seva separació. El límit sud de la MA C02 es mou perquè el tram més

proper a la MA C03 té les mateixes condicions

hidrològiques que la C02.

C03, C04 i C05

Des del final de la Badia de Port de la

Selva a la Punta Falconera

(Roses)

Ajuntar les 3 masses i desplaçar cap al sud el

límit nord de la C03 amb la MA C02

La MA C04 és molt petita i ara no té

diferencies de qualitat respecte la C03 i C05 que justifiquin la seva

separació. El límit nord de la C03 es mou cap

al sud per fer més homogènies les

condicions hidrològiques.

C37 i C27 Port de Tarragona i badia de Tarragona

Ampliar el límit que tanca la MA C37 fins la bocana actual del port, que s’ha desplaçat cap el pantalà de Repsol.

En una zona de la C27 (fora de la MA C37), hi ha activitats portuàries En ampliacions futures quedarà dintre del port.

DIA

GNO

SI

AM

BIE

NTAL

DIAGNOSI AMBIENTAL


2. ESTAT DE LES MASSES D’AIGUA

A continuació s’avalua, de manera sintètica, l’estat de les masses d’aigua al DCFC amb les

dades provinents del PSiC que el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar per al

període 2007-2012 (Acord de Govern 128/2008). La diagnosi de l’estat de les masses

d’aigua es realitza mitjançant l’aplicació dels elements de qualitat definits al PGDCFC

(Decret 188/2011), i la seva combinació es realitza en funció de cada categoria de massa

d’aigua (aigües subterrànies, rius, embassaments, zones humides i estanys i aigües

costaneres). Per a les masses d’aigua subterrànies, es combina l’anàlisi de l’estat químic

(principals contaminants) amb l’estat quantitatiu (nivells piezomètrics), mentre que per a les

masses d’aigua superficials (continentals i costaneres) es combina l’estat ecològic (qualitat

biològica, fisicoquímica i hidromorfològica), amb l’estat químic (substàncies prioritàries). Fruit

de la combinació dels elements de qualitat i dels índexs i normes de qualitat establerts,

s’obté la qualificació final de l’estat de les masses d’aigua, que només pot ser bo o dolent.

No obstant això, i atès el caràcter extremadament reduït d’aquesta qualificació, s’estableix

una qualificació intermèdia, no contemplada a la normativa, per tal de tipificar aquelles

masses d’aigua que, tot i no complir amb l’objectiu estricte del bon estat en tots i cada un

dels elements de qualitat analitzats, presenten un lleuger incompliment o un estat amb

tendència al compliment, que anomenem proper a bo, i que permet diferenciar les masses

d’aigua amb una lleugera incidència d’aquelles altres clarament allunyades del bon estat.

A continuació, i abans d’entrar a analitzar cada una de les categories de les masses d’aigua,

es mostra una taula resum de l’estat de les masses d’aigua (nombre i percentatge) per a

cada categoria (taula 7).

Taula 7. Estat de les masses d’aigua per a cada categoria (període 2007-2012)

Estat de les masses d’aigua

Bo

Proper a bo

Dolent Dades

parcials* Sense dades*


15 (39%) - 24 (61%) - -

Rius 32 (13%) 110 (44%) 74 (30%) 32 (13%) -

Embassaments 8 (62%) 3 (23%) 2 (15%) - -

Zones humides i estanys

12 (23%) 17 (33%) 17 (33%) - 6 (12%)

Aigües costaneres 17 (52%) 10 (30%) 4 (12%) 2 (6%) -

TOTAL 84 (22%) 140 (36%) 121 (31%) 34 (9%) 6 (12%)

* L’estat d’algunes masses d’aigua no s’ha pogut catalogar per manca de suficients dades, perquè han estat zones que s’han assecat, perquè no s’han pogut recollir mostres o perquè no tenen uns protocols ben definits.

DIAGNOSI AMBIENTAL

20


2.1. AIGÜES SUBTERRÀNIES

S’han definit 39 masses d’aigua subterrània al DCFC, que són objecte de control segons el

PSiC que duu a terme l’ACA. El seguiment d’aquestes masses d’aigua es realitza a partir de

punts de control (pous, sondejos, fonts i mines) que es distribueixen de la manera més

uniforme possible sobre cada una d’aquestes masses d’aigua. Aquests punts s’organitzen

en diferents xarxes seguint uns objectius de control determinats (xarxes de vigilància,

operatives i d’investigació), els quals permeten determinar tant l’estat químic com l’estat

quantitatiu de les aigües subterrànies. La integració de la valoració d’aquests dos estats

permet determinar l’estat final de la massa d’aigua.

2.1.1. Estat quantitatiu

Mapa 5. Estat quantitatiu de les masses d’aigua

subterrània

Un 82% de les masses d’aigua assoleixen un bon estat quantitatiu

Prop del 18% de les masses d’aigua

subterrànies (7 masses d’aigua) es troben

en mal estat quantitatiu (taula 8). Hi ha

diferents indicadors que determinen

aquest mal estat, una tendència

descendent en els nivells piezomètrics (les

extraccions i descàrregues naturals

superen la recàrrega), o bé mantenen

nivells per sota dels fixats per no afectar

sistemes dependents o surgències

concretes. Aquest descens dels nivells en

masses d’aigua costaneres poden afavorir

la intrusió salina (i, per tant, la salinització

d’aquestes), així doncs els clorurs en

aquests casos també poden ser indicadors

de mal estat quantitatiu. Un índex

d’explotació elevat també pot significar un

desequilibri del sistema i, per tant, pot

indicar mal estat quantitatiu.

La massa del delta del Llobregat (massa 39) s’ha avaluat en mal estat quantitatiu atès que el

grau de salinitat al delta del Llobregat encara és molt elevat. Els resultats que s’obtenen la

situen per sobre dels paràmetres establerts com a valors llindars, pel que fa als clorurs i a la

conductivitat. La reducció de l’extracció d’aigua en aquest aqüífer, conjuntament amb les

mesures que s’han estat aplicant en el passat per tal de corregir aquest estat (barrera

hidràulica en determinats períodes, basses de recàrrega, etc.), han permès una progressiva

recuperació, tot i que encara no s’ha pogut arribar als llindars de qualitat desitjats.

Darrerament, les concentracions elevades de clorurs han aparegut en alguns pous més

litorals, per la qual cosa no es pot classificar aquesta massa d’aigua en bon estat quantitatiu.

Pel que fa a la massa d’aigua de la cubeta de Sant Andreu i vall baixa del Llobregat (massa

38), es calcula un índex d’explotació molt alt, és a dir, les sortides d’aigua de la massa són

més elevades que les entrades produint-se d’aquesta manera un desequilibri negatiu en el

DIAGNOSI AMBIENTAL


seu balanç hídric. Existeix un important con de bombament a l'àmbit de Cornellà. Localment

es detecta alguna lleugera tendència piezomètrica descendent (1-2 m en 10 anys) a l'aqüífer

de la cubeta de St. Andreu.

A la massa d’aigua del Gaià-Anoia (massa 19), tot i que les tendències piezomètriques dels

darrers anys es mantenen més o menys estables, els nivells de l’aigua subterrània actuals

són molt inferiors als registrats dècades enrere, de forma que es detecten algunes

surgències o sortides d’aigua subterrània a rius amb cabals inferiors als que tenien

històricament. De totes maneres, no és segur que es puguin recuperar els nivells

piezomètrics mesurats en dècades passades atesos els canvis en l’hidrodinamisme de la

massa d’aigua i la forta explotació dels anys 90 i principis del 2000. Com s’ha comentat, els

nivells són estables en la recent dècada, per la qual cosa, caldria verificar que aquesta

estabilitat es pugui mantenir i garantir al llarg del temps, i mantenir les principals surgències

estables en el temps abans de poder-la classificar en bon estat.

Una altra massa en mal estat quantitatiu és la de la Selva (massa 14), on es detecten

descensos dels nivells piezomètrics importants de manera local, sobretot al llarg de la riera

de Sta. Coloma, Cassà de la Selva i Llagostera. Aquesta situació ve provocada per una

elevada explotació en aquests indrets, que dóna lloc a afeccions locals dels nivells

piezomètrics.

A la massa d’aigua del fluviodeltaic del baix Ter (massa 33), es detecta un important con de

bombament (àmbit de Gualta) a causa d’elevades extraccions per a abastament realitzades

a principis del 2000, que van situar el nivells de l’aigua subterrània per sota del nivell del

mar, induint a una intrusió marina persistent. Aquesta massa d’aigua està propera al bon

estat quantitatiu, tot i que caldrà seguir els nivells piezomètrics al llarg del temps i verificar la

seva continuïtat.

A la massa d’aigua del fluviodeltaic del Fluvià-Muga (massa 32), tot i la recuperació de

nivells a partir dels anys 90 en l'àmbit més costaner, avui en dia es detecten valors negatius

(fins a -4 m sobre el nivell del mar) a prop de la costa amb oscil·lacions interanuals de més

de 5 m. Recentment també s'han mesurat mínims piezomètrics històrics en certs àmbits.

D'altra banda s'observen puntualment valors elevats de clorurs, tot i que en certs casos amb

influències d'aigües salobres marines provinents dels canals superficials, a més de la

possible salinitat congènita en els sediments llimosos. Secundàriament i localment a la zona

de Peralada s'observa un lleuger descens piezomètric des dels anys 80.

La massa d’aigua del Cardó-Vandellós (massa 29), a la cubeta de l’Ametlla de Mar i de

l’Ampolla es mesuren nivells de clorurs regionalment força elevats, superiors a 1000 i 800

mg/l respectivament, indicadors d’intrusió marina i que afecten a àmbits amb distàncies de

fins a 4 km de la costa. En relació amb aquest fet, localment també s'observen certs àmbits

amb nivells piezomètrics negatius.

Taula 8. Estat quantitatiu de les masses d’aigua subterrània

ESTAT QUANTITATIU

Bo Dolent

Nombre de masses 32 7

% del total 82% 18%

DIAGNOSI AMBIENTAL

22


2.1.2. Estat químic

Mapa 6. Estat químic de les masses d’aigua subterrània

S’assoleix el bon estat químic en un 41% de les masses d’aigua

La presència de nitrats al medi és la

principal causa del mal estat en les

masses d’aigua subterrànies, ja que el

74% del total de les masses d’aigua en

mal estat químic estan afectades per

elevades concentracions de nitrats

(superiors a 50 mg/L). La majoria de les

masses d’aigua afectades per aquest

compost coincideixen amb la delimitació

de les zones vulnerables per nitrats

d’origen agrari. També és responsable del

mal estat químic la presència de clorurs

(en un 43% de les masses en mal estat),

sulfats (en un 30% de les masses en mal

estat), valors elevats de conductivitat

elèctrica (en un 26% de les masses en mal

estat), la presència d’amoni (en un 13% de

les masses en mal estat), i la presència de

dissolvents orgànics, com el percloroetilè

(en un 22% de les masses en mal estat) i

el tricloroetilè (en un 13% de les masses

en mal estat).

Pel que fa als clorurs i a la conductivitat, la sobreexplotació dels aqüífers costaners és la

causa principal que afavoreix l’entrada d’aigua de mar als aqüífers, fet que provoca

l’augment de la salinitat de l’aigua dolça subterrània. Aquest és el cas de les masses d’aigua

del baix Ter (massa 33), el Garraf (massa 23), Cardó-Vandellòs (massa 29) i delta del

Llobregat (massa 39). També es detecten zones molt industrialitzades, on la presència de

l’ió clorur és força abundant, com és el cas de la massa d’aigua dels al·luvials del Penedès i

aqüífers locals (massa 22), i la del ventall al·luvial de Terrassa (massa 17). En el cas de la

massa del baix Besòs i pla de Barcelona (massa 36), la presència de l’ió clorur pot

relacionar-se amb la contaminació industrial i urbana però també amb una sobreexplotació

en determinades zones de la massa que afavoreixen l’entrada d’aigua de mar i la seva

corresponent salinització. A la conca del Llobregat i Cardener, la salinitat ve associada

principalment a la presència de runams salins a la conca del riu i a les repetides incidències

al col·lector de salmorres, tot i que s’ha de tenir present que es tracta d’una conca salina i

per tant hi ha un cert component natural en la salinitat de la zona. En aquest cas, les masses

afectades són la cubeta d’Abrera (massa 37),i l’al·luvial de la Depressió Central i aqüífers

locals (massa 11).

Els compostos organohalogenats volàtils detectats, el percloroetilè i el tricloroetilè, es

detecten en les masses d’aigua on s’hi duu a terme una important activitat industrial. Aquest

és el cas de la zona del Vallès, massa dels al·luvials del Vallès (massa 16), la del baix

DIAGNOSI AMBIENTAL


Besòs i pla de Barcelona (massa 36), al camp de Tarragona, a la massa d’aigua de l’Alt

Camp (massa 25), també al tram baix del Llobregat la de la cubeta de Sant Andreu i vall

baixa del Llobregat (massa 38), i la massa d’aigua del delta del Llobregat (massa 39).

Pel que fa a la qualitat de l’aigua subterrània, a la taula següent es mostren aquelles masses

d’aigua que estan en mal estat químic juntament amb els paràmetres responsables del seu

incompliment. En total es detecten 23 masses d’aigua, de les 39 definides al DCFC que no

assoleixen un bon estat químic. Aquest estat químic es relaciona amb els paràmetres que no

superen les normes de qualitat establertes per la DMA relativa a la protecció de les aigües

subterrànies, o bé els valors llindar definits per a cada una de les masses d’aigua, tenint en

compte el procediment de la part A de l’annex II i la llista mínima de contaminants de la

part B de la mateixa Directiva, tots ells inclosos en el Decret 188/2010, de 23 d’octubre

(PGDCFC) (taula 9).

DIAGNOSI AMBIENTAL

24


Taula 9. Llista de contaminants que afecten a cada una de les masses d’aigua subterrànies

Nitrats

Clorur sulfats

CE Amoni Bor Arsènic Percloroetilè Tricloroetilè

Empordà (6) X

Banyoles (8) X

Fluviovolcànic Garrotxa (9) X

Plana de Vic - Collsacabra (10)

X

Al·luvials de la Depressió Central i aqüífers locals (11)

X X X X X X

La Selva (14) X

Al·luvials del Vallès (16) X

X

Ventall Al·luvial Terrassa (17)

X X X X

Maresme (18) X

Detrític neogen del baix Penedès (21)

X X

Al·luvials del Penedès i aqüífers locals (22)

X

X

Garraf (23) X X X X

Baix Francolí (24) X

Alt Camp (25) X

X X

Baix Camp (26) X

Prades-Alt Francolí (27) X

Cardó-Vandellós (29)

X

Fluviodeltaic del Fluvià - Muga (32)

X X X X

Fluviodeltaic Ter (33)

X

X

Baix Besòs i Pla de Barcelona (36)

X X X X

Cubeta d'Abrera (37)

X

X

Cubeta de Sant Andreu i vall baixa del Llobregat (38)

X X X

Delta Llobregat (39)

X X X X X X X

DIAGNOSI AMBIENTAL


En general, una de les principals problemàtiques que determinen l’estat químic de les

masses d’aigua subterrànies és la contaminació difusa produïda per l’activitat agrícola i les

explotacions ramaders intensives, amb un especial efecte per excés de fertilitzants al medi,

que fa que part d’aquests s’acabin incorporant a les aigües subterrànies, i augmentin així les

concentracions de nitrats, sulfats i altres elements químics. També és remarcable l’afecció

produïda per l’elevada explotació en certs aqüífers costaners que dóna lloc a efectes

d’intrusió marina. Finalment, com a contaminacions puntuals, cal tenir en compte les

activitats industrials i abocaments d’aigües residuals urbanes que afecten l’estat de les

masses d’aigua, les quals aporten nitrats, amoni, clorurs i compostos orgànics d’origen

industrial (percloroetilè i tricloroetilè).

Taula 10. Estat químic de les masses d’aigua subterrània

2.1.3. Estat general

L’estat de les masses d’aigua subterrànies s’estableix a partir de la qualificació de l’estat

químic i l’estat quantitatiu en cada una de les masses d’aigua. L’estat final s’obtindrà a partir

de la combinació dels dos estats expressat en dos nivells: bo o dolent, prenent la pitjor

qualificació de les dues valoracions.

Mapa 7. Estat general de les masses d’aigua subterrània

S’assoleix el bon estat en un 39% de les masses d’aigua

La principal causa del mal estat de les

masses d’aigua subterrànies és per la

qualitat de l’aigua (estat químic) i en

menor proporció, l’estat quantitatiu. Val a

dir, però, que totes les masses d’aigua

afectades per mal estat quantitatiu també

incompleixen per mal estat químic,

excepte la massa d’aigua del Gaià-Anoia

(massa 19) que incompleix

exclusivament per mal estat quantitatiu.

D’altra banda, hi ha altres masses

d’aigua en mal estat químic sense patir

mal estat quantitatiu.

ESTAT QUÍMC

Bo Dolent


% del total 41% 59%

DIAGNOSI AMBIENTAL

26


De les 39 masses d’aigua definides al DCFC, n’hi ha 24 que presenten un mal estat general

(taula 11). La presència de nitrats en l’aigua subterrània és la principal causa d’aquest mal

estat (sobretot en zones on s’hi desenvolupa una gran activitat agrícola). Altres paràmetres

també hi contribueixen en menor mesura, com són els clorurs, sulfats o l’amoni. El

percloroetilè i el tricloroetilè, productes que provenen de l’activitat industrial, són

responsables del mal estat de masses situades al Vallès, Barcelonès i Camp de Tarragona

(zones més industrialitzades). Les masses d’aigua que assoleixen objectius de bon estat

químic són les que se situen en zones de capçalera i, per tant, tenen una pressió antròpica

més baixa que la resta.

Taula 11. Estat general de les masses d’aigua subterrània

2.2. RIUS

S’han definit 248 masses d’aigua rius al DCFC, que són objecte de control segons el PSiC.

Cada massa d’aigua es controla mitjançant el seguiment d’un punt o estació de mostreig. Els

punts, organitzats segons diversos criteris, donen lloc a les diverses xarxes de control amb

diferents freqüències de mostreig depenent de la importància del paràmetre i pressió a què

està sotmesa la massa d’aigua (la freqüència de mostreig i els elements de qualitat

mesurats es poden consultar al PSiC).

2.2.1. Estat ecològic

La valoració de l’estat ecològic és el resultat de la valoració conjunta de la qualitat biològica,

la qualitat hidromorfològica i la qualitat fisicoquímica. El nivell de qualitat de l’estat ecològic

ve determinat pel nivell de qualitat biològic mesurat a través dels indicadors biològics usant

les comunitats de macroinvertebrats, diatomees i peixos, sempre i quan es compleixin també

els objectius fisicoquímics i hidromorfològics.

En aquest document s’ha incorporat a la valoració de l’estat ecològic dels rius la qualitat

hidromorfològica, que té en compte els següents elements: règim hidrològic, continuïtat

fluvial i condicions morfològiques. La qualitat hidromorfològica aporta informació addicional

per a la correcta interpretació dels resultats dels indicadors biològics, i es pot establir així

l’estat ecològic final de les masses d’aigua.

ESTAT GENERAL

Bo Dolent


% del total 39% 61%

DIAGNOSI AMBIENTAL


Mapa 8. Estat ecològic de les masses d’aigua rius

S’assoleix el bon estat ecològic en un 17% dels rius dels quals es tenen dades

La major part dels rius presenten un

estat ecològic mediocre, sovint proper a

bo, donat que tan sols un o pocs

indicadors incompleixen els objectius.

D’aquests, aproximadament un quart

de les masses d’aigua presenten

només incompliments de la qualitat

fisicoquímica, i en un altre quart són els

peixos els que no assoleixen els

objectius establerts. La resta,

incompleixen diversos indicadors

biològics així com paràmetres

fisicoquímics, però tots ells es troben

dintre del nivell mediocre.

El Llobregat, el Besòs, la Muga i el Foix són les conques que tenen més masses en un estat

ecològic deficient o dolent. Aquestes masses se situen en indrets poblats, industrials o

agrícoles.

Taula 12. Estat ecològic de les masses d’aigua rius

A la taula 13 s’observa com, tant la qualitat biològica com la qualitat fisicoquímica mostren

percentatges semblants en la classificació de l’estat de els masses d’aigua rius. Si s’usen els

llindars de qualitat dels elements fisicoquímics, un 52% de les masses d’aigua mostren un

bon estat, mentre que mitjançant els indicadors biològics, aquest percentatge baixa

lleugerament (fins a un 41 %). Combinant els dos indicadors, el percentatge de masses

d’aigua en bon estat se situa en un 30% del total i, si hi afegim l’avaluació de la qualitat

hidromorfològica (alteració en el règim hidrològic i la morfologia i connectivitat fluvial), aquest

percentatge baixa fins al 17 %.

ESTAT ECOLÒGIC

Molt bo Bo Mediocre Deficient Dolent Dades

parcials

Sense

dades

Nombre de masses 4 37 135 36 13 19 4

% del total 2% 15% 54% 14% 5% 8% 2%

DIAGNOSI AMBIENTAL

28


Taula 13. Estat ecològic de les masses d’aigua rius segons diverses qualitats.

Molt

bo Bo Mediocre Deficient Dolent

Dades parcials

Sense dades

Qualitat biològica (BIO) 19 (8%)

81 (33%)

76 (31%)

36 (14%)

13 (5%)

2 (1%)

21 (8%)

Qualitat fisicoquímica (FQ)

128 (52%)

112 (45%)

8 (3%)

Qualitat biològica combinada amb la qualitat fisicoquímica

14 (6%)

60 (24%)

102 (41%) 36

(15%) 13

(5%) 2

(1%) 21 (8%)

Qualitat hidromorfològica

34 (14%)

96 (39%)

57 (23%)

61 (24%)

Qualitat biològica combinada amb la qualitat FQ i amb la qualitat hidromorfològica

4 (2%)

37 (15%)

135 (54%) 36

(14%) 13

(5%) 19

(8%) 4

(2%)


Mapa 9. Estat químic de les masses d’aigua rius

S’assoleixen les normes de qualitat ambiental (estat químic) en un 76% de les masses d’aigua amb dades

Els compostos responsables de la

major part d’incompliments de les

normes de qualitat ambiental en

substàncies prioritàries i prioritàries

perilloses pertanyen a la família dels

disruptors endocrins (en particular,

nonilfenol i octilfenol) i alguns metalls

(dels quals destaca el níquel), tots ells

bàsicament provinents de zones

industrials i urbanes. A més, es

registren incompliments en plaguicides

dels quals destaquen el clorpirifós i

l’hexaclorociclohexà, amb 13 i 9

incompliments respectivament,

atribuïbles a contaminació d’origen

difús relacionada bàsicament amb

zones d’activitat agrícola i, en menor

mesura, industrial i urbana.

DIAGNOSI AMBIENTAL


Taula 14. Estat químic de les masses d’aigua rius


L’estat final de les masses d’aigua rius s’estableix a partir de la qualificació de l’estat

ecològic i l’estat químic. L’estat d’una massa d’aigua només pot ser bo o dolent. No obstant

això, i atès el caràcter extremadament reduït d’aquesta valoració, s’estableix una qualificació

intermèdia per tal de tipificar aquelles masses d’aigua que, tot i no complir amb l’objectiu

estricte de la DMA, presenten un estat amb tendència al compliment que anomenem proper

a bo, que permet diferenciar-les d’aquelles altres que incompleixen de manera clara.

Mapa 10. Estat general de les masses d’aigua rius

Un 57% dels rius dels quals es tenen dades obtenen un bon estat o proper a bo, mentre que un 30% mostren signes evidents de mal estat

Les masses d’aigua que no assoleixen el

bon estat es concentren a les zones amb

més pressions d’origen antròpic.

Entre les masses d’aigua que incompleixen el bon estat, la meitat són prop de complir els objectius, donat que, o bé el seu estat ecològic tan sols incompleix per un dels elements i de manera lleu, o bé l’estat químic s’incompleix amb valors propers al llindar de qualitat.

El baix Llobregat, l’Anoia, la Gavarresa, el Besòs, el Foix, el Francolí i alguns afluents del

Ter i de la Muga, són trams de rius amb signes evidents de mal estat.

ESTAT QUÍMIC

Bo Dolent Sense dades

Nombre de masses 166 51 31

% del total 67% 20% 13%

DIAGNOSI AMBIENTAL

30


Taula 15. Estat general de les masses d’aigua rius

2.3. EMBASSAMENTS

S’han definit 13 masses d’aigua embassaments al DCFC, que són objecte de control

segons el PSiC. Els embassaments són masses d’aigua riu molt modificades, condicionades

per la funció que desenvolupen, la regulació de cabals i producció hidroelèctrica en alguns

casos. Per això, no es pot avaluar el seu estat ecològic – expressió de l’estructura i funció de

l’ecosistema –, sinó que s’avalua el seu potencial ecològic, o qualitat a què pot atènyer tenint

en compte els condicionants de la seva alteració hidromorfològica.

2.3.1. Potencial ecològic

El potencial ecològic es mesura a partir de diferents indicadors biològics (principalment la

concentració de clorofil·la a a la columna d’aigua) i indicadors fisicoquímics. Els nivells de

qualitat s’estableixen com a relació entre l’estat mesurat i el que es considera l’estat òptim,

segons la tipologia d’embassament de què es tracti. El potencial ecològic es representa en

cinc nivells de qualitat, de l’òptim o molt bo, al dolent.

Mapa 11. Potencial ecològic de les masses d’aigua

embassaments

S’assoleix el bon potencial ecològic en un 61% dels embassaments

El bon potencial ecològic s’assoleix a la

majoria d’embassaments del DCFC

(taula 16).

El Foix i el Catllar (al Gaià) són els

embassaments que mostren un potencial

ecològic més dolent (dolent i deficient

respectivament).

L’embassament que es troba en pitjor

estat, el Foix, es manté sempre en mal

estat. Els tres embassaments que

mostren un potencial mediocre (proper a

bo), i on caldrà anar seguint la seva

evolució, són Sau, Boadella i la Baells.

ESTAT GENERAL

Bo Proper a bo Dolent Dades parcials

Nombre de masses 32 110 74 32

% del total 13% 44% 30% 13%

DIAGNOSI AMBIENTAL


Taula 16. Potencial ecològic de les masses d’aigua embassaments


Mapa 12. Estat químic de les masses d’aigua embassaments

S’assoleix el bon estat químic en tots els embassaments analitzats

El bon estat químic s’assoleix en tots els

embassaments del DCFC del qual es

tenen dades (taula 17). L’únic

embassament del DCFC del qual no

disposem de dades és el de Sant Martí de

Tous, atès que ha estat sec els últims

anys per motius de gestió i revisió

estructural.

Taula 17. Estat químic de les masses d’aigua embassaments

POTENCIAL ECOLÒGIC

Molt bo Bo Mediocre Deficient Dolent

Nombre de masses 2 6 3 1 1

% del total 15% 46% 23% 8% 8%

ESTAT QUÍMIC



% del total 92% 0% 8%

DIAGNOSI AMBIENTAL

32



L’estat general dels embassaments es determina a partir de la combinació entre l’estat

químic i el potencial ecològic. L’estat químic, que fa referència a la presència de

determinades substàncies prioritàries, respon als llindars establerts per la Directiva

2008/105/CE. El potencial ecològic es determina a partir de la distància que diferents

indicadors biològics i fisicoquímics presenten respecte el que seria un potencial ecològic

òptim.

L’estat d’una massa d’aigua només pot ser bo o dolent. La qualificació del proper a bo s’ha

afegit per poder diferenciar aquelles masses que, malgrat que estrictament no compleixen

objectius, estan molt properes a complir-los.

Mapa 13. Estat general de les masses d’aigua

embassaments

S’assoleix el bon estat en un 62% dels embassaments.

Un 85% dels embassaments obtenen un bon estat o proper a bo, mentre que 2 embassaments (un 15%) mostren signes evidents de mal estat

Els 2 embassaments en mal estat,

clarament inferior a bo, tenen en comú que

són petits embassaments situats en trams

baixos de zones de forta descàrrega i

abocaments tant urbans com industrials i

agrícoles (Foix i Gaià). Són embassaments

amb poca renovació de les aigües, i que

acumulen gran part de les aportacions de

nutrients i altres compostos que els hi

arriben de l’activitat agrària, industrial i

urbana de la zona.

L’embassament que mostra un pitjor estat és el del Foix, que rep les aigües de la conca del

Foix, on s’hi concentren abocaments d’aigües industrials i urbanes pocs quilòmetres abans

d’entrar a l’embassament, units a un baix cabal, insuficient per a la dilució, i al fet que l’aigua

és confinada a l’embassament amb poca o nul·la capacitat de renovació. Són freqüents a

l’embassament del Foix importants blooms algals de cianofícies i forta eutrofització de

l’aigua. El Gaià també mostra una baixa qualitat, tot i que no tant accentuada com al Foix, ja

que rep les aigües d’una conca predominantment agrícola, i també té poca capacitat de

dilució i renovació de l’aigua a l’embassament. El mal estat al Gaià ve bàsicament establert

per la presència de cianofícies en determinats períodes i la manca d’oxigen al fons. La

Baells, Sau i Boadella presenten un estat proper a bo, donat que tenen un bon estat químic

però un potencial ecològic mediocre i probablement acusen el pitjor estat que van tenir en

períodes anteriors (durant la sequera de 2007-2008). Cal anar seguint la qualitat d’aquests

tres embassaments per verificar la seva possible evolució. El cas de Sau ha manifestat una

progressiva i evident millora en els darrers anys.

DIAGNOSI AMBIENTAL


Taula 18. Estat general de les masses d’aigua embassaments

2.4. ZONES HUMIDES I ESTANYS

Al DCFC s’han definit 51 masses d’aigua zones humides i 1 massa d’aigua estany, que

són objecte de control segons el PSiC.


L’estat ecològic de les zones humides es mesura a partir de diferents indicadors biològics

(principalment de fauna invertebrada) i de l’índex de conservació general (l’índex ECELS),

que agrupa aspectes fisicoquímics i hidromorfològics. Per altra banda, l’estat ecològic dels

estanys es mesura a partir de diferents indicadors biològics (principalment de flora i fauna

invertebrada) i indicadors fisicoquímics.

Els nivells de qualitat s’estableixen com a relació entre l’estat mesurat i el que es considera

l’estat de referència de zones no alterades per l’home, segons la tipologia de què es tracti.

L’estat ecològic es representa en cinc nivells de qualitat, des de molt bo a dolent.

ESTAT GENERAL

Bo Proper a bo Dolent


% del total 62% 23% 15%

DIAGNOSI AMBIENTAL

34


Mapa 14. Estat ecològic de les masses d’aigua

zones humides i estanys

El 22% de zones humides analitzades, i l’estany de Banyoles assoleixen el bon estat ecològic

Pel que fa a les zones humides, el 61%

de les dades provenen d’un únic mostreig

l’any 2007, i el 27% són anteriors (2003).

Un 12% de les zones humides no tenen

dades per ser valorades. Així, la seva

diagnosi és parcial, tot i que es detecten

les principals masses d’aigua afectades.

Les zones humides analitzades estan

bàsicament afectades tant per manca de

qualitat biològica (probablement reflectint

una mala qualitat fisicoquímica de

l’aigua), com per alteracions

hidromorfològiques. Només 11 zones

humides presenten una bona qualitat

biològica i hidromorfològica (taula 19).

L’estat de l’estany de Banyoles a 2012 es

basa en les dades de 2007 a 2010, ja que

els últims dos anys no s’han realitzat nous

mostrejos.

Taula 19. Estat ecològic de les masses d’aigua zones humides i estanys


L’estat químic fa referència a la concentració a l’aigua de determinades substàncies

considerades prioritàries: metalls pesants, dissolvents, plaguicides, hidrocarburs aromàtics

policíclics, nonilfenols i octilfenols. La Directiva 2008/105/CE determina els nivells màxims

admissibles d’un total de 33 d’aquestes substàncies. En funció del compliment d’aquests

nivells, l’estat químic d’una massa d’aigua es classifica en bo o dolent.

L’estat químic de les zones humides no s’ha analitzat en el període 2007-2012.

ESTAT ECOLÒGIC

Molt bo Bo Mediocre Deficient Dolent Sense dades

Nombre de masses 0 12 21 9 4 6

% del total 0% 23% 40% 17% 8% 12%

DIAGNOSI AMBIENTAL


Mapa 15. Estat químic de les masses d’aigua zones

humides i estanys

S’assoleix un bon estat químic a l’estany de Banyoles

Dins de la categoria dels estanys, l’única massa d’aigua identificada al DCFC és l'estany de Banyoles, que mostra un bon estat químic. No es tenen dades d’estat químic de les zones humides del DCFC (taula 20).

Taula 20. Estat químic de les masses d’aigua zones humides i estanys


L’estat general es determina a partir de la combinació entre l’estat químic, que fa referència

a la presència de determinades substàncies prioritàries, i l’estat ecològic.

A les zones humides, l’estat químic no ha estat mesurat dintre del període 2007-2012 i, en

conseqüència, no s’ha usat per valorar l’estat global d’aquestes zones.

Als estanys, l’estat s’ha mesurat a partir de l’estat químic i l’estat ecològic.

L’estat global es representa en dos nivells de qualitat: bo o dolent. No obstant això, i atès el

caràcter extremadament reduït d’aquesta qualificació, s’estableix una qualificació intermèdia

per tal de tipificar aquelles masses d’aigua que, tot i no complir amb l’objectiu estricte,

presenten un estat amb tendència al compliment que anomenem proper a bo, que permet

diferenciar-les d’aquelles altres que incompleixen de manera clara.

ESTAT QUÍMIC



% del total 2% 0% 98%

DIAGNOSI AMBIENTAL

36


Mapa 16. Estat general de les masses d’aigua zones humides i estanys

Un 57% de les zones humides de les quals es tenen dades obtenen un bon estat o proper a bo, mentre que un 43% mostren signes evidents de mal estat. Pel que fa a l’estany de Banyoles, el seu estat és bo.

Només es disposa de dades d’estat d’un 88% de les masses d’aigua (45 zones humides). Les dades disponibles denoten la degradació general d’aquests ecosistemes, ja que només un 24% de les masses amb dades (11 masses) assoleixen el bon estat (taula 21).

Per contra, a l’única massa d’aigua de la categoria estanys, l’estany de Banyoles, s’assoleix el bon estat.

Les zones humides més ben conservades són les que es troben dins d’espais protegits,

especialment als aiguamolls de l’Empordà. Per contra, al delta del Llobregat i a la Tordera,

s’hi troben força masses d’aigua en mal estat. Les zones humides més amenaçades es

situen en importants zones agrícoles, així com zones més urbanitzades i industrials.

Taula 21. Estat general de les masses d’aigua zones humides i estanys

2.5. AIGÜES COSTANERES

S’han definit 33 masses d’aigua costaneres al DCFC, que són objecte de control segons el

PSiC. En aigües costaneres, el control de l’estat de les masses d’aigua es fa mitjançant el

seguiment de diversos punts o zones de control atenent, fonamentalment, a les dimensions

de cadascuna d’elles (l’amplada mitjana supera els 2 km des de la línia de costa en direcció

a mar endins), i al nombre d’elements de qualitat biològica i química que s’hi avaluen. Cal

tenir en compte, però, que a les aigües costaneres no sempre s’avaluen tots els elements de

qualitat biològica en una mateixa massa d’aigua, perquè la seva presència està

condicionada per factors naturals. Per altra banda, l’estat químic s’avalua només a les

masses d’aigua amb risc d’incompliment per substàncies prioritàries i/o preferents.

ESTAT GENERAL

Bo Proper a bo Dolent Sense dades


% del total 23% 33% 33% 12%

DIAGNOSI AMBIENTAL


L’estat general d’una massa d’aigua integra la valoració de l’estat ecològic i de l’estat químic,

els quals s’obtenen mitjançat l’avaluació dels diferents elements de qualitat biològica,

fisicoquímica i d’estat químic definits a la DMA.


La valoració de l’estat ecològic s’obté de la valoració conjunta entre la qualitat biològica i la

qualitat fisicoquímica. A les aigües costaneres, la qualitat fisicoquímica té una especial

rellevància en la valoració de l’estat ecològic, perquè els elements de qualitat fisicoquímica

que s’avaluen es poden mesurar en totes les masses d’aigua i en qualsevol punt, fins i tot en

aquells més afectats per pressions antròpiques, mentre que la presència dels elements de

qualitat biològica està condicionada per les característiques naturals de cada massa d’aigua

(com per exemple, el tipus de fons), i això determina que en la valoració d’algunes masses

d’aigua intervingui un baix nombre d’elements biològics depenent del tipus de massa

d’aigua. Pel que fa a la qualitat hidromorfològica, no s’ha desenvolupat encara la

metodologia per a la seva avaluació en aigües costaneres, per la qual cosa no s’ha inclòs

aquest criteri en l’obtenció de l’estat ecològic.

Mapa 17. Estat ecològic de les masses d’aigua

costaneres

S’assoleix el bon estat ecològic en un 55% de les masses d’aigua de les quals disposem dades

L’estat ecològic és bo a pràcticament tot el

terç nord de la costa de Catalunya, mentre

que a la costa central i sud, es detecten

incompliments en una gran part de les

masses d’aigua (taula 22). Els

incompliments més destacats es donen a

les masses d’aigua localitzades a l’àrea

metropolitana de Barcelona (amb una

demografia molt elevada, i amb les

aportacions dels rius Besòs i Llobregat), i a

la badia de Tarragona (situada a l’àrea

metropolitana de Tarragona, i amb

l’aportació del riu Francolí).

Taula 22. Estat ecològic de les masses d’aigua costaneres

ESTAT ECOLÒGIC

Molt bo Bo Mediocre Deficient Dolent Dades parcials

Nombre de masses 1 16 8 2 4 2

% del total 3% 49% 24% 6% 12% 6%

DIAGNOSI AMBIENTAL

38


Per a la valoració de la qualitat biològica a les aigües costaneres, la DMA té en compte

quatre indicadors biològics: fitoplàncton, macroalgues, posidònia i macroinvertebrats.

L’avaluació final de la qualitat biològica s’obté de la pitjor valoració dels indicadors biològics

controlats a una massa d’aigua. L’indicador fitoplàncton es mesura a totes les masses

d’aigua (33 masses d’aigua); les macroalgues, a les masses d’aigua amb una proporció

significativa de substrat rocallós (16 masses d’aigua); la posidònia, a les masses d’aigua

que tenen praderies ben constituïdes (16 masses d’aigua) i els macroinvertebrats, a les

masses d’aigua de fons sorrencs, a diferents fondàries (27 masses d’aigua). La qualitat

biològica es classifica en un rang de cinc categories, des de molt bo a dolent, i s’obté a

partir dels indicadors biològics que es poden avaluar a la massa d’aigua (depenent del tipus

de massa d’aigua). Els resultats de la qualitat biològica s’indiquen, per a cada indicador, en

els següents gràfics.

Figura 1. Qualitat biològica dels diferents indicadors

A totes les masses d’aigua avaluades, l’indicador macroinvertebrats compleix els objectius

de qualitat, mentre que, per a la resta, es detecten incompliments en algunes masses

d’aigua.

No s’assoleixen els objectius de qualitat per a l’indicador fitoplàncton, en 7 masses d’aigua:

C07 – Roses-Castelló d’Empúries, a les C17 i C18 – Mataró-Montgat i Montgat-Badalona, la

C19 – Sant Adrià de Besòs-Barceloneta, la C22 – El Prat de Llobregat-Castelldefels, C24 –

Vilanova i C27 – Tarragona-Vila-seca. En 6 masses d’aigua no s’assoleixen els objectius de

qualitat per a l’indicador posidònia i totes elles estan situades a la meitat sud del litoral

català: C23 – Sitges, C24 – Vilanova, C25 – Cubelles-Altafulla, C29 – Salou-Cambrils, C30 –

Cambrils-Montroig del Camp, C32 – L’Ametlla de Mar. En relació a les macroalgues, no

s’assoleixen els objectius de qualitat en 4 masses d’aigua, que corresponen a la C23 –

Sitges, C24 – Vilanova, C25 – Cubelles-Altafulla i C29 – Salou-Cambrils.

DIAGNOSI AMBIENTAL


Cal destacar que solament en 2 masses d’aigua, C22 – El Prat de Llobregat-Castelldefels i

C27 – Tarragona-Vila-seca, la qualitat biològica és dolenta i, en ambdós casos,

l’incompliment ve donat per l’indicador fitoplàncton.

En relació a la valoració de la qualitat fisicoquímica de les masses d’aigua costaneres, els

elements de qualitat que es consideren corresponen a les condicions generals

(concentracions de nutrients inorgànics dissolts a l’aigua i salinitat), i a les substàncies

preferents regulades al Reial decret 60/2011. Els incompliments de la qualitat fisicoquímica a

les aigües costaneres responen exclusivament a incompliments en les concentracions de

nutrients, atès que les concentracions de les substàncies preferents s’ajusten als objectius

de qualitat a totes les masses d’aigua avaluades.

Les zones del litoral català on es localitzen els incompliments dels elements de qualitat

fisicoquímica (concentracions de nutrients dissolts per sobre dels objectius de qualitat) són:

la part nord de la badia de Roses (C07), l’àrea metropolitana de Barcelona, des de Sant

Adrià de Besòs fins a Castelldefels (C19 a C22), la Badia de Tarragona (C27), i el tram

costaner des del sud del cap de Salou fins a Cambrils (C29).


L’estat químic s’avalua en funció de les substàncies regulades a la Directiva 2008/105/CE,

transposada al Reial decret 60/2011, i es classifica en bo o dolent. S’analitzen les

concentracions de substàncies prioritàries en aquelles masses d’aigua que es consideren de

risc (davant dels principals rius i de grans zones urbanes i industrials).

No es detecta cap incompliment de l’estat químic a cap de les masses d’aigua costaneres

avaluades. En relació al control de l’estat químic, cal tenir en compte que les concentracions

de les substàncies prioritàries dissoltes en aigua (que es mesuren tant a línia de costa com a

mar obert) són sempre molt baixes i, per tant, difícils de detectar. En canvi, les

concentracions de substàncies prioritàries són fàcilment mesurables en els sediments

marins perquè és allà on s’acumulen i on queda registrada l’empremta de la contaminació

històrica que s’ha abocat a mar durant llargs períodes de temps. Aquests abocaments poden

provenir dels rius o dels sistemes de sanejament urbans i/o industrials dels sistemes de

sanejament, i alterar la qualitat dels sediments, matriu en la qual encara no s’han establert

llindars de qualitat per a l’avaluació de l’estat químic.

DIAGNOSI AMBIENTAL

40


S’assoleix el bon estat químic en un 100% de les masses de les que disposem dades.

Hi ha dues masses d’aigua de les que es

disposa tan sols de dades parcials, que

són la del Port de Barcelona (C36) i la del

Port de Tarragona (C37) (taula 23).

Mapa 18. Estat químic de les masses d’aigua costaneres

Taula 23. Estat químic de les masses d’aigua costaneres


L’estat general de les masses d’aigua costaneres s’estableix a partir de la qualificació de

l’estat ecològic i de l’estat químic i, segons la DMA, les masses d’aigua només poden

classificar-se en dues categories: estat bo i estat dolent. No obstant això, i atès el caràcter

extremadament reduït d’aquesta qualificació, s’estableix una qualificació intermèdia, no

contemplada a la normativa, per tal de tipificar aquelles masses d’aigua que, tot i no complir

amb l’objectiu estricte, presenten un estat amb tendència al compliment que anomenem

proper a bo, que permet diferenciar-les d’aquelles altres que incompleixen de manera clara.

ESTAT QUÍMIC

Bo Dolent Dades parcials


% del total 94% 0% 6%

DIAGNOSI AMBIENTAL


Mapa 19. Estat general de les masses d’aigua

costaneres

S’assoleix el bon estat en un 55% de les masses d’aigua costaneres de les quals disposem dades.

De les masses d’aigua costaneres de les quals disposem dades, un 82% obtenen un estat bo o proper a bo, mentre que un 12% (4 masses d’aigua) mostren signes clars de mal estat.

Totes les masses d’aigua costaneres

situades a la demarcació litoral de Girona

assoleixen el bon estat, amb excepció de

la massa d’aigua localitzada al nord de la

badia de Roses. A la demarcació de

Barcelona assoleixen el bon estat dues

masses d’aigua que estan situades en el

tram litoral de Malgrat de Mar a Mataró. A

la demarcació de Tarragona, tres masses

d’aigua assoleixen el bon estat i estan

situades al tram nord de Tarragona ciutat,

al cap de Salou i al tram sud de la

comarca del Baix Camp.

La gran majoria de les masses d’aigua localitzades a les comarques litorals de Barcelona i

Tarragona mostren un estat proper a bo, i les que mostren signes evidents de mal estat són

les situades al litoral de l’àrea metropolitana de Barcelona (C19 – Sant Adrià de Besòs-

Barceloneta, C21 – Llobregat i C22 – El Prat de Llobregat-Castelldefels) i a la Badia de

Tarragona (C27).

Corresponen a masses d’aigua situades en sectors costaners amb una densitat demogràfica

molt elevada i, en els que es generen, per tant, quantitats significatives d’aigües residuals

urbanes (i també aigües residuals industrials) que es tracten i s’aboquen a mar a través

d’emissaris submarins. Principalment, aquestes masses d’aigua en mal estat reben també la

influència directa de les aportacions de les conques del Besòs, Llobregat i Francolí, amb una

elevada concentració d’usos urbans i industrials a totes elles.

Taula 24. Estat general de les masses d’aigua costaneres

ESTAT GENERAL

Bo Proper a bo Dolent Dades parcials


% del total 52% 30% 12% 6%

GR

AU

DE C

OM

PLIM

ENT D

ELS

OB

JECTIU

S D

E L

A P

LANIF

ICACIÓ

GRAU DE COMPLIMENT DELS OBJECTIUS DE LA PLANIFICACIÓ

45


3. GRAU DE COMPLIMENT DELS OBJECTIUS DE LA PLANIFICACIÓ

El PGDCFC, aprovat pel Decret 188/2010, de 23 de novembre, i pel Reial decret 1219/2011,

de 5 de setembre, determina els objectius generals de les masses d’aigua (els llindars o

estàndards de qualitat per a cada un dels elements o índexs de qualitat usats en la

diagnosi). Aquests estàndards o llindars de qualitat són emprats per valorar l’estat de les

masses d’aigua, tal i com es mostra al capítol anterior. Així, es classifiquen les masses

d’aigua en bon estat (aquelles on tots i cada un dels elements de qualitat assoleixen els

objectius de qualitat), estat inferior a bo (aquelles on no s’assoleixen clarament els objectius

de qualitat), i la figura del proper a bo (categoria no contemplada en la normativa, però que

s’adopta per diferenciar aquelles masses d’aigua amb incerteses respecte al seu estat, entre

bo i dolent). Alhora, el PGDCFC determina, per a cada una de les masses d’aigua del

DCFC, quines han de complir el bon estat a finals de 2015, d’acord amb les actuacions

programades i pressupostades en el Programa de mesures. Per a cada una de les masses

d’aigua, s’analitza i s’estableix el compliment o no d’aquests objectius al 2015 (el que es

coneix com a objectius de la planificació), juntament amb la proposta i justificació de

pròrrogues per a la resta de masses d’aigua (el compliment d’objectius en successives

revisions del PGDCFC, a 2021 o 2027).

El PGDCFC, per tal d’analitzar la situació de partida i efectuar la proposta d’assoliment

d’objectius planificats, va comparar els resultats del control de vigilància del PSiC obtinguts

durant els anys 2007 i 2008 (i alguns d’anys anteriors en alguns casos concrets), amb els

objectius de qualitat generals. Així, es va determinar el nivell de compliment dels objectius

generals a l’inici del període de planificació (a 2009). En base a aquest coneixement de

l’estat de les masses d’aigua (a 2009), i segons les mesures programades per al període

2010-2015, el PGDCFC va definir en quines masses d’aigua es preveia assolir els objectius

generals per a l’any 2015 (els objectius de la planificació), i per a quines se sol·licita una

pròrroga per al seu compliment (a definir en posteriors revisions del PGDCFC). El PGDCFC

va diagnosticar al 2009 que s’assolia el bon estat en un 48% de les masses d’aigua, i que,

mitjançant l’execució de les mesures programades (2010-2015), preveia que s’assoliria un

55% de les masses d’aigua en bon estat a finals de 2015 (taula 25).

En el capítol anterior, s’ha analitzat l’estat de les masses d’aigua del DCFC. De totes

maneres, el fet que pren rellevància en l’anàlisi de les principals pressions i impactes sobre

el medi en la revisió del PGDCFC és el grau de compliment dels objectius que es va fixar a

la planificació (assolir del bon estat en el 55% de les masses d’aigua). A manca de dos anys

per assolir aquests objectius (a finals del 2015), en el present capítol s’analitza el grau de

compliment d’aquests objectius planificats. Els gràfics de la figura 2 mostren el nombre de

masses d’aigua classificades segons l’estat que es va diagnosticar al PGDCFC a 2009,

l’actual compliment del bon estat amb les dades del període 2007-2012 (a 2012), i la previsió

planificada segons el PGDCFC (a 2015), per a cada categoria i el total de masses d’aigua

del DCFC.


46


AIGÜES SUBTERRÀNIES RIUS

EMBASSAMENTS ESTANYS I ZONES HUMIDES

AIGÜES COSTANERES TOTAL MASSES D’AIGUA (al DCFC)

Figura 2. Grau de compliment dels objectius de la planificació per categoria i el total de masses d’aigua del

DCFC. Es mostra la diagnosi realitzada al Pla de gestió a 2009, l’actual diagnosi (a 2012), i els objectius de

planificació a 2015.


47


Aquesta anàlisi permet valorar l’evolució de l’estat de les masses d’aigua des de l’aprovació

del PGDCFC fins al moment, però, el que és més important, també permet avaluar el grau

de compliment dels objectius de la planificació, just abans del termini en què es va planificar

el seu assoliment (a 2015). L’anàlisi de l’actual estat i la comparació amb les previsions

planificades per al 2015 ha de permetre identificar les prioritats en els esforços per a la

millora d’aquestes masses d’aigua.

De totes maneres, la diagnosi de l’estat de les masses d’aigua no és senzilla i cal tenir en

compte un seguit d’aspectes rellevants per valorar els actuals resultats:

D’una banda, existeix un grup de masses d’aigua que s’han diagnosticat en “proper

a bo” perquè algun element de qualitat concret no ha assolit l’objectiu de qualitat

general en alguna mostra obtinguda, però que, en termes generals, i pel gran conjunt

d’elements i índexs de qualitat emprats en la diagnosi, tenen un estat molt proper a

bo o, si més no, no es podria classificar com a dolent o com a bo amb seguretat. Són

masses d’aigua amb incerteses en la seva diagnosi final entre bo i dolent a causa

d’algun incompliment puntual o incompliments en determinats elements de qualitat,

però que no semblen afectar l’estat de la massa d’aigua o no tenen una persistència

comprovada al llarg del temps. Es detecta algun problema puntual, però en termes

generals mostren un bon estat en la majoria d’elements de qualitat analitzats, i estan

al llindar de ser catalogades entre bon estat o dolent, en funció de la seva evolució

en el temps.

Pel que fa a algunes categories de masses d’aigua (rius, estanys i embassaments),

en el darrer període del PSiC (entre 2010 i 2012) s’han incorporat nous indicadors i/o

elements de qualitat a l’anàlisi de la diagnosi. Al 2009 es va realitzar una diagnosi

amb els elements de qualitat existents fins al moment, i en el darrer període s’han

anat incorporant nous indicadors i/o llindars extrets dels processos d’intercalibració i

de les recomanacions i guies elaborades per la Comissió Europea, o de les decisions

publicades formalment al DOCE (p. ex. 2013/480/UE). Aquestes guies incorporen

nous models de diagnosi que caldrà incorporar en la revisió del PGDCFC per al

període 2015-2021, per la qual cosa s’han tingut en consideració en la present

anàlisi. Aquest fet fa que, en un cert percentatge de masses d’aigua, la classificació

de l’estat pugui haver variat respecte a allò que es va considerar l’any 2009.

Es manté encara, al 2012, un romanent de masses d’aigua sense diagnosticar (amb

dades parcials o sense dades) tot i la finalització del PSiC 2007-2012. Aquest fet

s’explica pels trams de rius i masses d’aigua temporànies (rius i estanys), en les

quals no ha estat possible prendre mostra o determinar el seu estat amb garanties; o

masses d’aigua fortament modificades de les quals cal encara concretar millor els

elements de diagnosi i llindars de qualitat (p. ex. els ports, pel que fa a aigües

costaneres, etc.). Aquestes masses d’aigua hauran de ser analitzades en el següent

PSiC 2013-2018.


48


3.1. VALORACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS DE LA PLANIFICACIÓ

Per tal de poder fer un seguiment del grau de compliment dels objectius de la planificació i la

seva valoració, cal que, per a les masses d’aigua que han estat classificades en un estat

“proper a bo”, es determini i concreti si es considera que compleixen o no els objectius de

bon estat. Per aquest motiu, s’han revisat totes i cada una de les masses d’aigua

classificades en la categoria de “proper a bo” (analitzant els motius de la incertesa), per

finalment catalogar-les en una de les dues categories “estat bo” o “inferior a bo”. La

classificació entre estat “bo” i “inferior a bo” per a totes les masses d’aigua permet comparar

el grau de compliment dels objectius planificats al 2015, i identificar les prioritats en la

implantació de mesures. De totes maneres, és important mantenir visible la categoria d’estat

“proper a bo”, la qual ens permet valorar la incertesa de la diagnosi final. En els annexos 1

al 3 es poden consultar les masses d’aigua per a les què el PGDCFC preveu assolir el bon

estat l’any 2015, classificades segons si es considera que actualment estan assolint o no els

objectius de qualitat, amb el detall de la consideració del seu estat i els principals impactes

detectats. D’altra banda, els annexos 4 al 6 recullen la mateixa informació per a les masses

d’aigua per a les quals el PGDCFC posposa l’assoliment del bon estat més enllà de l’any

2015.

El resultat de la concreció de l’estat per a cada una de les masses d’aigua, assimilant les

masses d’aigua sense dades o amb dades parcials com si es trobessin en bon estat (són

trams de capçalera, rieres litorals sense pressions significatives), es mostra a la taula 25. En

termes generals, en aigües subterrànies i embassaments es detecta una lleugera millora en

el percentatge de masses d’aigua que assoleixen el bon estat, de camí als objectius

planificats al 2015; les aigües costaneres es mantenen en un percentatge de compliment

similar al del 2009, però sense arribar a assolir els objectius de planificació de 2015, i els

rius i estanys mostren un lleu retrocés, tot i que majoritàriament aquest fet respon a canvis

en el model de diagnosi emprat (més exigent) i a nova informació obtinguda (veure capítol

3.2).

Taula 25. Compliment al 2012 (dades 2007-2012) dels objectius generals de qualitat, i comparació amb els

objectius de la planificació establerts al PGDCFC per al 2015.

Categoria Nº MA total

Compliment PGDCFC a 2009

Compliment a 2012

Objectius compliment PGDCFC a 2015

Nº % Nº % Nº %

Aigües subterrànies 39 14 36% 15 38% 18 46%

Rius 248 123 50% 113 46% 146 59%

Embassaments 13 9 69% 10 77% 11 85%

Estanys i zones humides 52 19 37% 18 35% 19 37%

Aigües costaneres 33 17 52% 17 52% 19 58%

TOTAL 385 182 48% 173 45% 213 55%

De tota manera, cal analitzar amb cura i detall aquestes dades de compliment d’objectius de

qualitat planificats, ja que el nombre i percentatge de masses d’aigua que compleixen o

incompleixen els objectius generals amaguen diverses casuístiques: casos en què la

planificació preveia que s’assoliria el bon estat i no està passant, o casos en què no es

preveia que s’assoliria el bon estat i s’està assolint. A continuació, i per a cada àmbit o

categoria de massa d’aigua, es detallen i s’enumeren aquestes casuístiques.


49


3.1.1. Aigües subterrànies

L’anàlisi del compliment o no dels objectius de qualitat i els objectius de la planificació a

2015 en aigües subterrànies es mostren a la taula 26. Al conjunt de masses d’aigua

subterrànies del DCFC es detecten 5 masses d’aigua que haurien de complir el bon estat al

2015 i que actualment estan en estat inferior a bo, mentre que es detecten 2 masses d’aigua

en estat bo que no estava planificat que assolissin el bon estat al 2015. De les 5 masses

d’aigua que caldria que assolissin el bon estat a 2015, 1 es va classificar en bon estat al

2009 i actualment el seu estat és inferior a bo (veure taula 31, i el detall en els annexos 1 al

6).

La massa d’aigua Cardó – Vandellòs (29), que es va registrar en bon estat l’any 2009,

actualment no compleix els objectius ambientals. Tampoc compleixen la cubeta d’Abrera

(37), la cubeta de Sant Andreu i vall baixa del Llobregat (38), l’aqüífer fluviodeltaic del Ter

(33) i el Gaià – Anoia (19). En total, són 5 masses d’aigua en les què es va programar

assolir el bon estat a finals de 2015 segons la planificació del PGDCFC (el detall del motiu

dels incompliments es mostra als annexos 1 al 3).

Les masses d’aigua Prelitoral Castellar de Vallès - La Garriga – Centelles (12) i Llaberia -

Prades meridionals (28), es troben en bon estat a 2012, per tant actualment complirien els

objectius ambientals, tot i que, inicialment, l’assoliment del bon estat s’havia planificat més

enllà del 2015 (el detall d’aquestes masses d’aigua es mostra als annexos 4 al 6).

Taula 26. Nombre de masses d’aigua subterrània que es va planificar que assolirien el bon estat al 2015 o més

endavant segons del PGDCFC (taula superior), i nombre de masses d’aigua classificades segons la diagnosi

realitzada al 2012 (taula inferior).

Objectius de planificació

Masses d’aigua amb objectiu de compliment a 2015

Masses d’aigua amb objectiu de compliment més enllà de 2015

18 21

Diagnosi a 2012

Bon estat Inferior a

Bo Dades

parcials Bon estat

Inferior a Bo

Dades parcials

13 5 0 2 19 0

3.1.2. Rius

L’anàlisi del compliment o no dels objectius de qualitat i els objectius de la planificació a

2015 en rius es mostren a la taula 27. Al conjunt de les masses d’aigua rius del DCFC es

detecten 53 masses d’aigua que haurien de complir el bon estat a 2015, i que actualment

estan en estat inferior a bo, mentre que es detecten 2 masses d’aigua en estat bo que no

estava planificat que assolissin el bon estat al 2015. De les 53 masses d’aigua que caldria

que assolissin el bon estat a 2015, 27 es van classificar en bon estat al 2009 i actualment el

seu estat és inferior a bo (veure taula 31, i el detall en els annexos 1 al 6).

En el cas dels rius, hi ha un grup de masses d’aigua per a les quals no es va poder establir

l’estat l’any 2009 per manca de dades, però es va considerar que complirien els objectius

ambientals l’any 2015 ja que se situaven en zones amb baixa influència antròpica (reduïda

pressió). En el moment actual, en que es disposa de més dades per dur a terme una

diagnosi, en una part d’aquestes masses d’aigua s’han detectat alguns incompliments de

determinats paràmetres que fan que aquestes es classifiquin en un estat proper a bo i no


50


assoleixin, de moment, el bon estat. La incorporació de nous indicadors i/o elements de

qualitat a la diagnosi també ha influït en el fet que algunes masses d’aigua per a les quals es

va preveure un bon estat l’any 2015 actualment no l’assoleixin (veure taula 31).

Taula 27. Nombre de masses d’aigua rius que es va planificar que assolirien el bon estat al 2015 o més endavant

segons del PGDCFC (taula superior), i nombre de masses d’aigua classificades segons la diagnosi realitzada al

2012 (taula inferior). Les masses d’aigua de la categoria “proper a bo” s’han classificat en “bon estat” o bé

“inferior a bo”.




146 102

Diagnosi a 2012

Bon estat

Inferior a Bo

Dades parcials


Bo Dades

parcials

MA naturals 82 42 10 1 49 8

MA molt modificades

4 6 2 1 38 5

Total 86 48 12 2 87 13

3.1.3. Embassaments

L’anàlisi del compliment o no dels objectius de qualitat i els objectius de la planificació per al

2015 en embassaments es mostren a la taula 28. Al conjunt de les masses d’aigua

embassaments del DCFC es detecta 1 massa d’aigua que hauria de complir el bon estat al

2015, i que actualment està en estat inferior a bo. Aquesta massa d’aigua que caldria que

assolís el bon estat al 2015, es va classificar en bon estat al 2009 i actualment el seu estat

és inferior a bo (veure taula 31, i el detall en els annexos 1 al 6).

L’embassament de la Baells, que té com a objectiu complir el bon estat l’any 2015,

actualment no està complint, però es troba en un estat proper a bo. L’embassament de Sant

Ponç ha passat d’un estat inferior a bo a complir els objectius ambientals.

Taula 28. Nombre de masses d’aigua embassaments que es va planificar que assolirien el bon estat al 2015 o


diagnosi realitzada al 2012 (taula inferior). Les masses d’aigua de la categoria “proper a bo” s’han classificat en

“bon estat” o bé “inferior a bo”.




11 2

Diagnosi a 2012

Bon estat

Inferior a Bo

Dades parcials


Bo Dades

parcials

10 1 0 0 2 0


51


3.1.4. Zones humides i estanys


2015 en zones humides i estanys es mostra a la taula 29. Al conjunt de les masses d’aigua

estanys i zones humides del DCFC, es detecten 8 masses d’aigua que haurien de complir el

bon estat al 2015 i que actualment estan en estat inferior a bo, mentre que es detecten 3

masses d’aigua en estat bo que no estava planificat que assolissin el bon estat al 2015. De

les 8 masses d’aigua que caldria que assolissin el bon estat al 2015, 4 es van classificar en

bon estat al 2009 i actualment el seu estat és inferior a bo (veure taula 31 i el detall en els

annexos 1 al 6).

Dels estanys i zones humides que han d’assolir objectius per al 2015, no compleixen

algunes llacunes dels aiguamolls de l'Alt Empordà, com l’estany del Tec, la platja de Castell,

algunes llacunes del delta del Llobregat (la riera de Sant Climent, Cal Tet i Ca l’Arana),

l’estany de Bancells i les basses d'en Broc i aiguamoixos de la Déu Vella, tot i que aquestes

darreres quatre masses d’aigua es troben en un estat proper a bo. D’altra banda, no es

disposa encara de prou dades per valorar l’estat de diverses llacunes dels aiguamolls de l'Alt

Empordà, incloses dins del Parc Natural.

Taula 29. Nombre de masses d’aigua estanys i zones humides que es va planificar que assolirien el bon estat al

2015 o més endavant segons del PGDCFC (taula superior), i nombre de masses d’aigua classificades segons la

diagnosi realitzada al 2012 (taula inferior). Les masses d’aigua de la categoria “proper a bo” s’han classificat en

“bon estat” o bé “inferior a bo”.




19 33

Diagnosi a 2012

Bon estat

Inferior a Bo

Dades parcials


Bo Dades

parcials

MA naturals 9 8 2 3 23 3

MA molt modificades

0 0 0 0 3 1

Total 9 8 2 3 26 4

3.1.5. Aigües costaneres


2015 en aigües costaneres es mostren a la taula 30. Al conjunt de les masses d’aigua

costaneres del DCFC es detecten 3 masses d’aigua qualificades en estat inferior a bo que

haurien de complir el bon estat al 2015, mentre que es detecta 1 massa d’aigua en estat bo,

a 2012 que s’havia planificat que no compliria al 2015. De les 3 masses d’aigua que es

preveia que assolissin el bon estat al 2015, 2 es van classificar en bon estat a 2009, però a

2012 el seu estat és inferior a bo (veure taula 31 i el detall en els annexos 1 al 6) i 1

continua sense assolir el bon estat perquè està pendent de que s’executin els programes de

mesures adients planificats en el PGDCFC.

Les 3 masses d’aigua costaneres que han de complir objectius l’any 2015, però que encara

es troben en un estat proper a bo, estan situades al nord de la badia de Roses, al tram de

costa entre Montgat i Badalona i davant la costa de l’Ametlla de Mar. La primera massa


52


d’aigua ja s’havia avaluat amb qualitat inferior a bo, a 2009, i es preveien mesures de millora

que encara estan pendents de realitzar. La segona massa d’aigua es va avaluar amb

poques dades, a 2009, i en l’avaluació, a 2012, s’ha disposat de més informació i, per tant,

d’una millor diagnosi. I pel que fa a la massa d’aigua situada davant de l’Ametlla de Mar, la

qualificació no assoleix el bon estat ja que ha empitjorat en un dels elements de qualitat

biològica que s’avaluen en aquesta massa d’aigua.

Per altra banda, la massa d’aigua del cap de Salou (C28), que no s’havia planificat que

assolís els objectius de qualitat a 2015, perquè a 2009 no es disposava de prou informació

per avaluar-la, es troba en bon estat a 2012.

Taula 30. Nombre de masses d’aigua costaneres que es va planificar que assolirien el bon estat al 2015 o més

endavant segons del PGDCFC (taula superior), i nombre de masses d’aigua classificades segons la diagnosi

realitzada al 2012 (taula inferior). Les masses d’aigua de la categoria “proper a bo” s’han classificat en “bon

estat” o bé “inferior a bo”.




19 14

Diagnosi a 2012

Bon estat

Inferior a Bo

Dades parcials


Bo Dades

parcials

MA naturals 16 3 0 1 8 0

MA molt modificades

0 0 0 0 3 2

Total 16 3 0 1 11 2

3.2. VALORACIÓ DEL DETERIORAMENT I LA MILLORA DEL MEDI

Tal i com s’ha analitzat en l’apartat anterior, s’han detectat un conjunt de masses d’aigua

que s’havien classificat en bon estat al PGDCFC a 2009 (amb dades de 2007-2008), i que

en l’actualitat s’han classificat en estat inferior a bo (amb dades de 2007-2012). Aquestes

han estat, en total, 35 masses d’aigua, que suposen un 9% de les masses d’aigua

avaluades en el darrer període. Ara bé, el motiu del descens en el nombre de masses

d’aigua que assoleixen el bon estat no és sempre atribuïble a un deteriorament de l’estat del

medi (taula 31). De l’anàlisi de la diagnosi de l’estat de les masses d’aigua i de la valoració

dels possibles motius, se’n desprèn que en 6 d’aquestes 35 masses d’aigua (4 trams de riu,

1 embassament i 1 massa d’aigua costanera), que suposen un 1,5 % de totes les masses

d’aigua avaluades a 2012, el motiu podria ser atribuïble a un deteriorament de l’estat. Per a

18 masses d’aigua (1 massa d’aigua subterrània, 16 rius i 1 massa d’aigua costanera), que

suposen un 4,6 % de les masses d’aigua avaluades, el pas de bo a inferior a bo és atribuïble

a una millor avaluació i coneixement de l’estat de la massa d’aigua com a conseqüència de

les dades obtingudes i la millor informació del medi des del 2008 fins al 2012, la qual cosa

ha permès verificar que el seu estat és inferior a bo, sense que això suposi necessàriament

un deteriorament de l’estat, sinó que es va realitzar una diagnosi incomplerta amb les dades

fins al 2009 (tan sols es tenia una sèrie de dos anys: 2007-2008). Per tant, hi ha 18 masses

d’aigua que a 2009 es van classificar en bon estat tenint en compte que l’anàlisi de

pressions no feia preveure problemes significatius de qualitat en aquestes masses d’aigua,


53


però que posteriorment s’ha corroborat algun impacte. Finalment, s’ha detectat un conjunt

d’11 masses d’aigua (7 rius i 4 zones humides), que suposen un 2,8 % de les masses

d’aigua, en les quals el pas d’estat bo a inferior a bo és atribuïble a canvis en el procediment

d’anàlisi emprat en la darrera diagnosi, incorporació de nous elements de qualitat o nous

indicadors d’acord amb nous criteris establerts per la Unió Europea i adoptats recentment,

que cal implantar en el següent cicle de planificació (2015-2021), per la qual cosa s’han

considerat en aquesta valoració, però que en la valoració realitzada al 2009 no es van usar.

Taula 31. Masses d’aigua que al 2009 (dades 2007-2008) es van classificar amb bon estat al PGDCFC, i

actualment (al 2012) incompleixen el bon estat, i principals motius del deteriorament.

Categoria Total MA

MA on es detecta un

decreixement en la qualitat

respecte al 2009

MA en què es tenen dades

addicionals del medi que permeten una millor diagnosi

MA on s’ha modificat l’índex de qualitat o el llindar

per adaptar-lo a nous requeriments


1 0 1 0

Rius 27 4 16 7

Embassaments 1 1 0 0

Estanys i zones humides

4 0 0 4

Aigües costaneres

2 1 1 0

TOTAL 35 6 18 11

D’altra banda, hi ha un seguit de masses d’aigua que han millorat el seu estat entre la

diagnosi realitzada a 2009 i l’actual realitzada a 2012. Algunes d’aquestes masses d’aigua

estaven ja planificades per assolir el bon estat a través de les mesures que van ser

planificades (veure annex 1), mentre que altres han assolit aquest estat sense estar

programat (veure annex 6). El nombre de masses d’aigua que milloren el seu estat es

resumeix a la taula 32. En total milloren 20 masses d’aigua, un 5,2 % del total de masses

d’aigua al DCFC. En 12 d’aquestes masses d’aigua el bon estat ja es preveia assolir a 2015,

mentre que en 8 no estava planificat.

Taula 32. Masses d’aigua que al 2009 (dades 2007-2008) es van classificar amb estat inferior a bo al

PGDCFC, i que actualment (a 2012) compleixen el bon estat.

Categoria Total MA MA que estava planificat

assolir el bon estat a 2015 MA que no estava planificat assolir el bon estat a 2015


2 0 2

Rius 13 11 2

Embassaments 1 1 0

Estanys i zones humides

3 0 3

Aigües costaneres

1 0 1

TOTAL 20 12 8


54


Així, doncs, si es té en compte la diagnosi de l’estat de les masses d’aigua amb un major

coneixement, amb dades més recents i nombroses que corroborin l’estat que en el seu

moment es va valorar amb un nombre limitat de dades, i si s’apliquen els nous protocols o

mètriques i noves normes de qualitat ambiental que la Comissió Europea ha proposat per

tenir en consideració en la revisió del PGDCFC per al període 2015-2021 (resultats del

segon cicle d’intercalibració: Decisió 2013/480/UE; revisió de les normes de qualitat

ambiental en substàncies prioritàries: Directiva 39/2013/UE), protocols o normes de qualitat

que no es van aplicar en el primer PGDCFC per al període 2009-2015, es pot revisar la

taula 25 incorporant els nous criteris i normes per tal de visualitzar l’evolució “real”

(comparable) de la millora del medi i el grau de consecució dels objectius de la planificació

(taula 33) per afrontar la revisió del PGDCFC per al període 2015-2021 (segon cicle de

planificació).

Taula 33. Compliment al 2012 (dades 2007-2012) dels objectius generals de qualitat, i comparació amb els

objectius de la planificació establerts al PGDCFC per al 2015.

Categoria Nº MA total

Compliment a 2009 *

Compliment a 2012

Objectius compliment

PGDCFC a 2015

Nº % Nº % Nº %

Aigües subterrànies 39 13 33% 15 38% 18 46%

Rius 248 100 40% 113 46% 146 59%

Embassaments 13 9 69% 10 77% 11 85%

Estanys i zones humides 52 15 29% 18 35% 19 37%

Aigües costaneres 33 16 48% 17 52% 19 58%

TOTAL 385 153 40% 173 45% 213 55%

* El compliment a 2009 es basa en la diagnosi realitzada en el PGDCFC (dades 2007-2008) corregida amb la

informació addicional del medi que permet una millor diagnosi o aplicant els nous protocols i/o procediments de

diagnosi que la Comissió Europea ha proposat per ser aplicats en el segon cicle de planificació 2015-2021 (nous

índexs de qualitat intercalibrats i noves normes de qualitat ambiental per a determinats substàncies contaminants

(veure taules 31 i 32).

ANÀLIS

I D

’IM

PACTES

ANÀLISI D’IMPACTES

57


4. ANÀLISI D’IMPACTES SOBRE LES MASSES D’AIGUA

Un cop analitzats l’estat de les masses d’aigua i el compliment dels objectius de la

planificació per al 2015, en aquest apartat es realitza una anàlisi dels principals impactes

detectats sobre les masses d’aigua, ja siguin lleus (no ocasionen incompliment dels

objectius de qualitat) o rellevants (amb efectes sobre la diagnosi de l’estat de les masses

d’aigua). L’anàlisi dels impactes es realitza a partir de les dades obtingudes en el PSiC per

al període 2007-2012, i permet conèixer les principals incidències detectades sobre les

masses d’aigua al DCFC, a partir de les alteracions dels valors mesurats de determinats

elements de qualitat, per interpretar així els incompliments d’objectius de qualitat o el seu

mal estat; també, en alguns casos, per valorar els indicis de possibles problemes en

aquelles masses d’aigua que han estat declarades en bon estat, però on es detecten

lleugeres incidències.

S’ha definit “impacte” com la superació dels llindars establerts en algun dels paràmetres que

s’utilitzen en el seguiment de l’estat del medi (s’utilitzi o no com a llindar de qualitat en la

diagnosi de l’estat de les masses d’aigua) i, en alguns casos, també s’han valorat aquells

elements de qualitat que, tot i no estar regulats, mostren algun valor que pot ser

representatiu d’alguna alteració d’origen antròpic (elements guia).

Donat l’elevat nombre de paràmetres i elements de qualitat controlats, i el diferent significat

que poden tenir cada un d’ells, els impactes s’han agrupat en tipus d’impacte per facilitar

la seva interpretació i poder-los relacionar amb les pressions a les quals estigui sotmesa la

massa d’aigua (taula 34). Cada un dels tipus d’impacte definits es caracteritzen per un

seguit de paràmetres o elements de qualitat dels quals es detecten concentracions per sobre

dels llindars de qualitat establerts o valors anormals.

Taula 34. Descripció de les tipologies d’impacte

Tipus impacte Paràmetres que caracteritzen el tipus d’impacte

Plaguicides i/o substàncies prioritàries i perilloses

Compostos establerts a l’annex I del RD 60/2011 i plaguicides d’acord amb l’annex I del RD 1514/2009. Per exemple: NPEO(e=0), t-octilfenol, cadmi, clorpirifos, hexaclorociclohexà, simazina, sumaendosulfans, Suma al-diel-iso-endrin, etc.

Substàncies preferents Compostos establerts a l’annex II del RD 60/2011. Per exemple: zinc, seleni, coure, metolaclor, etc.

Alteracions fisicoquímiques Temperatura, oxigen dissolt, pH en rius i sulfats, nitrats, clorurs i conductivitat en aigües subterrànies

Contaminació fisicoquímica Amoni i fosfats, TOC en rius i aigües subterrànies i nitrits en aigües costaneres

Contaminació per nitrats Nitrats en rius i aigües subterrànies

Salinització Clorurs, conductivitat, bor i sulfats en rius i aigües subterrànies

Alteració fitoplàncton Fitoplàncton (clorofil·la a) en aigües costaneres i embassaments i algues cianofícies en embassaments

Alteració en la comunitat piscícola Índexs de qualitat biològica en base a peixos (IBICAT)

Alteració de les comunitats bentòniques

Índexs de qualitat biològica de macroinvertebrats (IBMWP - rius, MEDOCC – costaneres i QAELS – zones humides), de diatomees (IPS - rius),de macroalgues (CARLIT - costaneres) i de posidònia (POMI - costaneres).


58


Tipus impacte Paràmetres que caracteritzen el tipus d’impacte

Alteració hidrològica i/o quantitativa Règim hidrològic en rius, estat quantitatiu en aqüífers

Alteració morfologia, continuïtat i/o vegetació de ribera

Morfologia i continuïtat en rius, ECELS en zones humides

D’altra banda, s’ha classificat el grau d’impacte en funció de la potencial repercussió sobre

la qualitat de l’aigua, les comunitats biològiques i els usos de l’aigua (taula 35). Es considera

un grau d’impacte baix quan un determinat paràmetre mostra valors anormals, però podria

ser atribuït a causes naturals, o bé no té, o no es coneix, un efecte directe sobre les

comunitats biològiques i/o la integritat de l’ecosistema. Els impactes es classifiquen en mig i

alt quan els elements de qualitat no compleixen els objectius de qualitat establerts per

assolir el bon estat, la qual cosa pot afectar les comunitats biològiques i/o la integritat de

l’ecosistema, en aigües superficials, o l’estat químic i/o l’estat quantitatiu en aigües

subterrànies. La diferència entre impacte mig i alt ve definida per la magnitud del valor o

concentració de l’element o paràmetre de qualitat mesurat, la robustesa i significació de les

dades (p. e. el nombre de dades i nombre d’incompliments detectats en la sèrie de dades

disponible), i la perillositat de l’element de qualitat sobre la integritat de l’ecosistema o els

usos de l’aigua (p. e. si es tracta de substàncies prioritàries i compostos persistents amb

reiterats incompliments, concentracions elevades de nitrats, etc.). També es descriu el grau

d’impacte baix com a poc probable (no es té una evidència clara que hi hagi un impacte), el

grau d’impacte mig com a probable (es detecten símptomes evidents d’impacte), i el grau

d’impacte alt com a comprovat (es detecta un impacte clar). En la classificació del grau

d’impacte es té en compte tant la significació de l’element de qualitat com la robustesa de la

sèrie de dades emprades per a la diagnosi. L’anàlisi i classificació del grau d’impacte es

realitza per a cada element de qualitat en cada massa d’aigua (veure annexos 1, 2, 3, 4, 5 i

6).

Taula 35. Descripció de les categories de grau d’impacte

Grau impacte Descripció

Baix

(Poc probable)

Valors anormals en paràmetres que poden provenir de causes naturals i/o afecció molt lleu

sense una sèrie de dades representativa que corrobori l’impacte. Tot i que no són causants

d’incompliment del bon estat, caldrà seguir i valorar aquest impacte per preveure possibles

afeccions.

Mig (Probable)

Superació del llindar de qualitat en paràmetres i magnitud que no tenen una rellevància

significativa en l’alteració dels ecosistemes o els usos de l’aigua, però que cal corregir per

assolir el bon estat de les masses d’aigua. En alguns casos la certesa de l’impacte és

probable (i no comprovat) atesa la manca d’una sèrie de dades representativa que la

corrobori.

Alt

(Comprovat)

Superació dels llindars de qualitat en paràmetres que tenen una repercussió significativa i

contrastada en l’estat de les masses d’aigua, l’alteració de l’ecosistema i/o els usos de

l’aigua. Afecció de l’estat de la massa d’aigua amb una sèrie de dades significativa que la

corrobora.


59


Els paràmetres de qualitat hidromorfològica de rius no es valoren a partir de mostrejos en

determinats punts, sinó a partir d’indicadors que avaluen de forma contínua tota la massa

d’aigua, valorant el grau de desviació respecte a les condicions naturals. En aquest cas, els

incompliments dels elements de qualitat hidromorfològica (règim hidrològic, continuïtat

fluvial, condicions morfològiques) es classifiquen sempre com a probables, atesa la manca

de dades suficients (fins al moment) que corroborin l’efecte sobre la integritat de

l’ecosistema i els usos de l’aigua. De totes maneres, la classificació d’impacte probable i

impacte comprovat permet l’avaluació dels possibles problemes a resoldre per tal d’assolir

els futurs objectius de qualitat establerts a la respectiva planificació, mentre que els impactes

“poc probables” permeten tenir un avís a determinades pressions i efectes sobre l’estat de

les masses d’aigua que poden esdevenir, o no, un problema en el futur.

En els annexos 1, 2, 3, 4, 5 i 6 es detallen els principals impactes detectats per a cada una

de les masses d’aigua del DCFC, diferenciant el tipus i grau d’impacte d’acord amb les

taules 33 i 34. Les masses d’aigua es classifiquen segons hagin de complir o no el bon

estat a 2015, d’acord amb la planificació establerta al Decret 188/2010, de 23 d’octubre, i

d’acord amb la classificació del seu estat a 2012 segons les dades del PSiC 2007-2012.

4.1. VALORACIÓ DELS IMPACTES

En termes generals, es detecta un elevat percentatge de masses d’aigua (un 75 %) que

mostren algun tipus d’impacte, ja sigui poc probable, probable o comprovat (taula 36). Les

aigües costaneres són les que denoten un percentatge menor d’impactes, tot i que és proper

al 45% de les masses d’aigua avaluades. Pel que fa als rius, aquests mostren els

percentatges més elevats de masses d’aigua amb algun tipus impacte, ja sigui poc probable

o comprovat (proper al 80%), seguit dels embassaments, zones humides i aigües

subterrànies, que es mouen en valors propers al 70% de masses d’aigua.

Taula 36. Nombre de masses d’aigua en les què s’ha detectat algun tipus d’impacte, per categories i en total

Subterrànies Rius Embassaments

Zones

humides i

estanys

Costaneres TOTAL

Nº % Nº % Nº % Nº % Nº % Nº %

Sense dada 0 0% 11 4% 0 0% 6 12% 2 6% 19 5%

Sense

impacte 15 38% 31 13% 3 23% 11 21% 17 52% 77 20%

Amb impacte* 24 61% 206 83% 10 77% 35 67% 14 42% 289 75%

* S’indiquen aquelles masses d’aigua en les quals es detecta alguna alteració. L’impacte pot ser de grau baix (o poc probable),

de grau mig (o probable), o de grau alt (o comprovat).

Val a dir, però, que no tots els impactes detectats tenen la mateixa mesura i efecte sobre la

qualitat i integritat de l’ecosistema aquàtic o sobre els usos de l’aigua (taula 37). Així, els

impactes poc probables es deuen bàsicament a petites alteracions de determinats

compostos no rellevants sobre l’estat de les masses d’aigua, per la qual cosa, quasi amb


60


tota certesa no alteren el seu estat, tot i que és interessant conèixer aquest impacte, mentre

que els impactes comprovats sí que poden afectar l’estat de les masses d’aigua. Les aigües

subterrànies mostren un elevat percentatge d’impactes comprovats (la totalitat dels impactes

detectats). La diagnosi en les aigües subterrànies és clara en la majoria dels casos, ja que el

nombre d’elements de mesura és menor i els incompliments de qualitat són evidents allà on

es donen. Pel que fa a les aigües costaneres, tot i que el percentatge de masses d’aigua

que denoten impacte és menor (un 42%), l’impacte que es detecta és comprovat en un

elevat nombre de masses d’aigua (en un 78% de les masses amb impacte). Pel que fa als

embassaments, i zones humides i estanys, entre un 20 i 25% respectivament de les masses

d’aigua amb impacte es classifiquen com a comprovat, mentre que en rius el 60% de les

masses d’aigua amb impacte es classifiquen com a comprovades.

Taula 37. Classificació del nombre de masses d’aigua segons el grau d’impacte, per a cada categoria

Subterrànies Rius Embassaments

Zones

humides i

estanys

Costaneres TOTAL

Nº % Nº % Nº % Nº % Nº % Nº %

Comprovat 24 61% 119 48% 2 15% 9 17% 11 33% 165 43%

Probable 0 0% 84 34% 2 15% 7 13% 3 9% 96 25%

Poc probable 0 0% 3 1% 6 46% 19 36% 0 0% 28 7%

Pel que fa a la tipologia d’impactes, aquests es poden analitzar en detall per a cada massa

d’aigua i per a cada element de qualitat en els annexos 1, 2, 3, 4, 5 i 6.

ANÀLIS

I D

E P

RESSIO

NS,

RELACIÓ

CAU

SA - E

FECTE

ANÀLISI DE PRESSIONS, RELACIÓ CAUSA - EFECTE


5. ANÀLISI DE PRESSIONS

La DMA insta els estats membres a realitzar anàlisis de pressions sobre les masses d’aigua

per tal de valorar el risc de no assolir els objectius del bon estat, i per poder elaborar un

programa de mesures adequat mitjançant la identificació de les principals pressions que

afecten o poden afectar els sistemes aquàtics. L’anàlisi de pressions, combinat amb l’anàlisi

d’impactes realitzat en el capítol anterior, ha de permetre descriure i identificar l’origen de les

alteracions detectades al medi, o el risc que aquestes es puguin produir. D’aquesta manera,

mitjançant l’anàlisi conjunt dels impactes i les pressions és possible concretar i revisar les

mesures a adoptar per mitigar o reduir la pressió, i poder assolir el bon estat de les masses

d’aigua. Aquest és un element imprescindible previ a la revisió del Programa de mesures i

del PGDCFC.

Per tal de poder identificar les causes de l’alteració de l’estat de les masses d’aigua i

relacionar-les amb els impactes detectats, en aquest apartat es realitza una anàlisi de les

principals pressions a les quals estan sotmeses les masses d’aigua. Cal entendre el

concepte de pressió com aquella activitat o acció d’origen antròpic que es duu a terme a

nivell puntual o difós i que pot repercutir sobre l’estat dels sistemes aquàtics vinculats. És a

dir, s’analitzen les activitats humanes dutes a terme a les conques drenants o zones litorals

de les masses d’aigua que poden provocar una contaminació o alteració de l’ecosistema de

la massa d’aigua (activitat agrícola, industrial, concentració urbana, alteracions

morfològiques, activitats recreatives, pesca, etc.). Per dur a terme l’anàlisi de les pressions

sobre les masses d’aigua del DCFC, s’ha partit de l’anàlisi que es va fer l’any 2005, i s’han

seleccionat les pressions més significatives per a cada categoria de massa d’aigua (taula

38).

Taula 38. Llistat de pressions analitzades per cada categoria de massa d’aigua

Codi Descripció de la pressió

AIGÜES SUBTERRÀNIES

DR Dejeccions ramaderes

FA Fertilització agrària

FITO Tractaments fitosanitaris

F_EDAR Aplicació de fangs de depuradora

AIZU Activitats industrials i zones urbanes

IL Infraestructures lineals subterrànies

AIU Abocaments industrials, urbans i sistemes no sanejats

SC Sòls contaminats

RS_SUB Runams salins

ARIDS Activitats extractives

E_CAP Captacions subterrànies

E_FRE Extracció d'aigües (freatòfites)

E_COS Extracció d'aigua costanera



Codi Descripció de la pressió

RIUS

PRS Preses i rescloses

END Endegament de lleres

C Captació i derivació d’aigües superficials

RH Regulació hidrològica per embassaments

USR Usos del sòl a les riberes

ISEP Infraestructures i serveis en l’espai fluvial

ARU Abocaments urbans

ARI Abocaments industrials

ANS Abocaments no sanejats

UAA Usos del sòl agrícoles (nutrients i plaguicides)

RS Runams salins

EI Espècies exòtiques invasores

PES Pesca recreativa

EMBASSAMENTS

QUAL Qualitat fisicoquímica de l'aigua d'entrada

UAA Usos del sòl agrícoles (nutrients i plaguicides)


NAV Navegació

PES Pesca recreativa

ZONES HUMIDES I ESTANYS

GC Captacions d’aigua

ARU Abocaments urbans

UAA Usos del sòl agrícoles

UU Usos del sòl urbans i industrials


FR Freqüentació

USR Artificialització dels usos del sòl

AIGÜES COSTANERES

CAC Alteracions hidromorfològiques: costa artificial (espigons, esculleres) i grau de confinament

AES Alteracions hidromorfològiques: aportació i extracció de sorres

ARU Aigües residuals urbanes: sistemes de sanejament (població a la costa: resident/estacional)

DSU Aigües residuals urbanes: descàrregues dels sistemes unitaris a mar (en temps de pluja)

ACSUP Aigües continentals superficials (rius, rieres, zones humides de transició...)

ACSUB Aigües continentals subterrànies (aqüífers)

ARI Aigües residuals industrials

POR Ports (esportius, pesquers, comercials)




Per a cada massa d’aigua, s’han identificat les principals pressions existents, i s’ha

classificat la pressió en funció de la seva magnitud i la susceptibilitat del medi per suportar la

pressió (vulnerabilitat), de manera que la pressió es classifica en nul·la (quan no hi ha cap

indici de pressió a la massa d’aigua), baixa (quan es detecta certa activitat que pot provocar

lleus alteracions), mitjana (quan aquesta pressió pot afectar l’estat de la massa d’aigua de

manera evident), o alta (quan la pressió pot provocar importants alteracions en l’estat de la

massa d’aigua) (taula 39). Per a cada pressió i cada categoria de massa d’aigua (aigües

subterrànies, rius, embassaments, zones humides i estanys i aigües costaneres) s’han

establert diferents sistemes de valoració de cada una de les pressions atenent a la

informació disponible en cada cas. El mètode de càlcul, així com els resultats obtinguts per a

cada pressió i categoria de massa d’aigua es pot consultar a les fitxes resum de l’annex 7.

Taula 39. Classificació del grau de pressió

Codi Pressió

-1 No aplica

0 Nul·la

1 Baixa

2 Mitjana

3 Alta

Els resultats de l’anàlisi de pressions sobre les masses d’aigua subterrànies (taula 40),

mostren com les pressions per les dejeccions ramaderes (DR), la fertilització agrària (FA) i

els tractaments fitosanitaris (FITO), juntament amb l’aplicació de fang de depuradores

(F_EDAR), activitats industrials i zones urbanes (AIZU) i els abocaments industrials, urbans

o de sistemes no sanejats (AIU), són les que tenen una repercussió o provoquen un nivell de

pressió més elevat que pot afectar l’estat d’aquestes masses d’aigua. Aquestes pressions

afecten pràcticament el 50% de les masses d’aigua subterrànies amb un grau mig o alt,

mentre que els sòls contaminats (SC), les activitats extractives (ARIDS) o l’extracció d’aigua

ja sigui per captacions subterrànies (E_CAP) o per plantacions de freatòfites (E_FRE)

afecten un nombre menor de masses d’aigua, tot i que de manera rellevant (al voltant del

30% de les masses d’aigua subterrànies). La pressió per runams salins (RS_SUB) afecta

només el 3% del total de les masses delimitades en les conques internes, mentre que pel

que fa a l’extracció d’aigua costanera (E_COS), el 47 de les masses costaneres tenen una

pressió alta o moderada.



Taula 40. Nombre de masses afectades per cadascuna de les pressions. Aigües subterrànies

PRESSIONS

GRAUS DR FA FITO F_EDAR AIZU IL AIU SC RS_SUB ARIDS E_CAP E_FRE E_COS

No aplica 0 0 0 0 0 0 2 0 0 0 0 0 24

Nul·la 10 11 5 10 10 1 3 14 36 20 7 17 0

Baixa 10 9 14 7 8 22 15 10 2 8 16 9 8

Mitjana 10 12 9 10 7 0 15 7 0 6 10 9 6

Alta 9 7 11 12 14 16 4 8 1 5 6 4 1

Pel que fa a les masses d’aigua rius (taula 41), la pressió que afecta més masses d’aigua

en grau mig o alt és la presència d’espècies exòtiques invasores (EI), que afecten un 69%

de les masses d’aigua rius del DCFC. També les pressions per endegaments de lleres

(END) i els usos del sòl a les riberes (USR) afecten un elevat percentatge de rius (un 50 %),

juntament amb els abocaments urbans (ARU), que afecta en grau mig o alt un 41% de les

masses d’aigua (tot i que la pressió és alta en tan sols un 14% de les masses d’aigua).

Aquestes pressions poden esdevenir o no alteracions al medi depenent de l’esforç de

mitigació i correcció de la pressió que es realitzi. D’altra banda, les pressions que afecten

menys masses d’aigua en grau mig o alt són les preses i rescloses (PRS) i l’alteració de

cabals per embassaments (RH) tot i que els trams afectats poden produir greus impactes. La

pressió per runams salins (RS) també és molt localitzada.

Taula 41. Nombre de masses afectades per cadascuna de les pressions. Rius

Pel que fa a les masses d’aigua embassaments (taula 42), s’han estudiat poques pressions

ja que la majoria d’aquestes estan directament influenciades per les pressions que es duen

a terme als trams de riu just per sobre i que desemboquen als embassaments. La principal

pressió, la que afecta més masses d’aigua, és la pesca (PES), que afecta en grau mig o alt

el 85% de les masses. La presència d’espècies invasores (EI), en part relacionada amb la

pressió anterior, també afecta un gran nombre d’embassaments en grau mig o alt (el 69%).

La navegació (NAV) se centra als embassament més grans, i afecta un 23% de les masses

d’aigua. D’altra banda, els usos agrícoles (UAA) i la qualitat de l’aigua d’entrada dels

PRESSIONS

GRAUS PRS END C RH USR ISEP ARU ARI ANS UAA RS EI PES

No aplica 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Nul·la 214 78 191 222 88 26 86 121 73 87 235 12 133

Baixa 18 99 21 8 58 125 44 56 109 87 4 65 18

Mitjana 12 39 8 9 68 38 87 53 45 38 6 66 86

Alta 4 32 28 9 34 59 31 18 21 36 3 105 11



embassaments (QUAL) afecta en grau mig o alt un 15% dels embassaments, bàsicament

aquells situats en trams mitjans o baixos de les conques o en zones fortament urbanitzades.

Taula 42. Nombre de masses afectades per cadascuna de les pressions. Embassaments

Pel que fa a les masses d’aigua zones humides i estanys (taula 43), la presència d’espècies

invasores (EI), juntament amb l’artificialització dels usos del sòl (USR) són les pressions que

més afecten aquestes masses d’aigua (amb un 63 i 67% respectivament de les masses

d’aigua afectades en grau mig o alt). Els usos del sòl agrícoles (UAA), els usos del sòl

urbans i industrials (UU) i la freqüentació de visitants i/o activitats de lleure (FR), són

pressions que també tenen una elevada incidència sobre les zones humides del DCFC

(afecten entre el 40 i 50% de les masses d’aigua). Les captacions d’aigua (GC) i els

abocaments urbans (ARU) també afecten un nombre significatiu d’aquestes masses d’aigua

(un 23 i 13%, respectivament), però concentren un nombre major de masses d’aigua on la

pressió és nul·la.

Taula 43. Nombre de masses afectades per cadascuna de les pressions. Zones humides i estanys

PRESSIONS

GRAUS GC ARU UAA UU EI FR USR

No aplica 0 0 0 0 0 1 0

Nul·la 31 43 21 23 3 23 12

Baixa 9 2 7 8 16 4 5

Mitjana 10 2 17 9 21 18 11

Alta 2 5 7 12 12 6 24

Pel que fa a les masses d’aigua costaneres (taula 44), les masses d’aigua amb més d’una

pressió avaluada com a mitjana o alta són 22 i representen un 67% de totes les masses

d’aigua costanera, mentre que les masses amb pressions baixes o nul·les són 11, és a dir,

un 33% del total. Si es consideren les pressions amb grau mig i alt com les més

significatives, les que afecten un nombre major de masses d’aigua (més del 50%) són les

aportacions d’aigües subterrànies (ACSUB) i les descàrregues de sistemes unitaris en

temps de pluja (DSU). Les pressions que afecten entre el 50% i el 40% de les masses

d’aigua són: la costa artificial i el confinament de les aigües (CAC), les aportacions d’aigües

superficials (ACSUP) i les aportacions d’aigües residuals urbanes des dels sistemes de

PRESSIONS

GRAUS QUAL UAA EI NAV PES

No aplica 0 0 0 0 0

Nul·la 8 10 1 9 2

Baixa 3 1 3 1 0

Mitjana 1 1 3 1 7

Alta 1 1 6 2 4



sanejament que tracten la població resident i estacional de la costa (ARU). Les aportacions

i/o extraccions de sorres (AES) i l’activitat de navegació i freqüentació per ports (POR)

afecten un 36% de les masses d’aigua; les aportacions d’aigües residuals industrials (ARI) i

la introducció d’espècies invasores (EI), tan sols un 6%. Cal destacar, però, que aquestes

pressions poden desembocar o no en alteracions al medi depenent de l’esforç de mitigació i

correcció de la pressió que es realitzi.

Taula 44. Nombre de masses afectades per cadascuna de les pressions. Aigües costaneres

PRESSIONS

GRAUS CAC AES ARU DSU ACSUP ACSUB ARI POR EI

No aplica 0 0 0 0 0 0 0 0 6

Nul·la 14 17 15 6 8 6 29 13 13

Baixa 4 4 4 9 10 5 2 8 12

Mitjana 9 6 9 8 12 16 1 7 1

Alta 6 6 5 10 3 6 1 5 1

IDENTIF

ICACIÓ

DE P

RO

BLEM

ES

I M

ASSES D

’AIG

UA A

FEC

TAD

ES

IDENTIFICACIÓ DE PROBLEMES I MASSES D’AIGUA AFECTADES


6. IDENTIFICACIÓ DE PROBLEMES I MASSES D’AIGUA AFECTADES

La detecció de problemàtiques es du a terme a partir de l’anàlisi de la relació entre els

impactes detectats en les masses d’aigua i les pressions calculades a les què estan

sotmeses (veure capítols anteriors).

L’objectiu d’aquest capítol és posar de manifest els principals problemes que comporten o

poden comportar un deteriorament o mal estat de les masses d’aigua al DCFC. Aquests

problemes han estat seleccionats atenent a la magnitud de l’impacte, i al nombre de masses

d’aigua que afecten, per la qual cosa, són problemàtiques que hauran de ser tractades en la

revisió del Programa de mesures i del PGDCFC. També s’analitzen aquells problemes que

poden estar vinculats a programes de mesures específics i d’especial rellevància, com és el

cas de la contaminació d’origen urbà (vinculat al Programa de Sanejament d’Aigües

Residuals Urbanes ―PSARU― de Catalunya), que ja tenen una programació establerta, o

altres problemàtiques vinculades a activitats regulades per altres administracions (fora de

l’administració de l’aigua), com poden ser les vinculades a l’activitat agrària, o a l’aparició

d’espècies exòtiques i/o invasores, que afecten o poden posar en risc el bon estat de les

masses d’aigua i els seus usos. Les problemàtiques més significatives que s’han identificat

al DCFC a partir dels impactes i les pressions analitzades es recullen a la taula 45. Les

problemàtiques es divideixen en un primer nivell (9 problemàtiques) segons la seva font

origen i, en un segon nivell (15 problemàtiques), es concreten segons l’element que

produeix l’impacte o el detall de la font origen.

Taula 45. Llistat de problemàtiques identificades al DCFC

Codi Nivell 1

Descripció Problemàtica Nivell 1 Codi

Nivell 2 Descripció Problemàtica Nivell 2

A Contaminació d'origen agrari A1 Nitrats

A2 Plaguicides

B Contaminació d'origen urbà B1

Nuclis sanejats i descàrregues de sistemes unitaris

B2 Nuclis no sanejats

C Contaminació d'origen industrial C1 Abocaments industrials

D Alteració hidromorfològica en aigües

continentals

D1 Alteració règim de cabals o extracció d’aigües subterrànies

D2 Alteració de lleres, morfologia i riberes

E Alteració hidromorfològica en aigües costaneres

E1 Estructures rígides

E2 Moviments de sorres

F Espècies invasores F1 Espècies invasores

G Usos comercials i recreatius en aigües superficials

G1 Pesca recreativa

G2 Navegació / Freqüentació

H Activitat minera H1 Runams salins

H2 Extraccions d’àrids i rebliments

I Sobreexplotació en aigües subterrànies

I1 Sobreexplotació en aigües subterrànies



La classificació de les problemàtiques en el segon nivell (15 problemàtiques) permetrà

posteriorment la identificació i l’anàlisi de mesures de mitigació i/o correcció per a cada una

d’elles, i el posterior anàlisi cost-eficàcia per a la tria de les més eficients, i/o l’anàlisi cost-

benefici per a l’anàlisi d’exempcions temporals en el compliment d’objectius, o objectius

menys rigorosos atesos els possibles costos desproporcionats (tasques que cal realitzar en

la revisió del Programa de mesures i del PGDCFC). Per a cada massa d’aigua s’ha

identificat, segons els impactes mesurats i les pressions calculades, el grau o certesa de

cada una de les problemàtiques establertes, que poden ser “comprovada o molt probable”,

“probable” o “en risc” (taula 46).

Taula 46. Classificació del grau de certesa en la identificació d’una problemàtica

Codi Grau de certesa de la

problemàtica Interpretació

C Comprovada o molt

probable

Tant l’anàlisi dels impactes com el càlcul de les pressions determinen que existeix una problemàtica concreta sobre

la massa d’aigua i, en conseqüència, l’existència de la problemàtica es considera comprovada o molt probable. Els elements de qualitat detectats en l’impacte tenen una

relació coherent amb les pressions identificades que afecten la massa d’aigua.

P Probable

Els impactes existents a una massa d’aigua fan deduir l’existència d’una determinada problemàtica, però no hi ha

una correspondència directa o coneguda amb les pressions identificades, per la qual cosa s’ha classificat com a probable. Per tant, es classifica com a probable perquè, tot i detectat l’impacte, no s’identifica clarament

amb una determinada pressió d’origen antròpic. No existeix una clara relació causa-efecte (pressió-impacte)

que permeti atribuir una determinada problemàtica de manera comprovada.

R En risc

(no es detecta impacte)

Problemàtiques en les que tot i no detectar-se cap impacte vinculat, es detecten pressions que podrien donar lloc a un determinat impacte. Les pressions s’han establert a través

del càlcul de l’activitat humana, tot i que no es detecta l’impacte a través dels elements de qualitat analitzats. És

possible que el medi receptor de l’activitat humana gaudeixi d’eficients mesures de mitigació o correcció, o que l’impacte no hagi estat mesurat adequadament. Per

aquesta raó es classifica a aquestes masses d’aigua amb “risc” d’una determinada problemàtica

La metodologia per a la determinació de cada problemàtica es realitza mitjançant la

combinació de l’anàlisi dels impactes detectats (veure capítol 4), amb les pressions

calculades (veure capítol 5), per a cada una de les masses d’aigua (annex 9).

D’aquesta manera es classifiquen les diferents masses d’aigua, ja siguin aigües

subterrànies, rius, embasaments, estanys i zones humides o aigües costaneres, en cada

una de les problemàtiques. Cada problemàtica pot afectar una o més categories de massa

d’aigua, i una determinada massa d’aigua pot estar afectada per una o diverses

problemàtiques amb diferents graus de certesa. Els resultats de les masses d’aigua

classificades en cada problemàtica es poden consultar a l’annex 11.



Taula 47. Nombre de masses d’aigua afectades per cada problemàtica (comprovada, probable o en risc) per

cada categoria de massa d’aigua i en el total de masses d’aigua del DCFC.

Subter. Rius Emb. Estanys i ZH

Costaneres TOTAL

Problemàtica Grau Nº % Nº % Nº % Nº % Nº % Nº %

A. Contaminació d'origen agrari

A1. Nitrats

Comprovada 14 36% 31 13% 0 0% 0 0% 0 0% 45 12%

Probable 0 0% 24 10% 2 15% 8 15% 10 30% 44 11%

Risc 17 44% 59 24% 0 0% 16 31% 7 21% 99 26%

A2. Plaguicides

Comprovada 0 0% 43 17% 0 0% 0 0% - - 43 11%

Probable 0 0% 3 1% 2 15% 8 15% - - 13 3%

Risc 19 49% 57 23% 0 0% 16 31% - - 92 24%

B. Contaminació d'origen urbà

B1. Nuclis sanejats i DSUs

Comprovada 7 18% 65 26% 1 8% 3 6% 10 30% 86 22%

Probable 0 0% 21 8% 3 23% 11 21% 9 27% 44 11%

Risc 15 38% 9 4% 0 0% 7 13% 2 6% 33 9%

B2. Nuclis no sanejats

Comprovada 7 18% 52 21% 1 8% 0 0% - - 60 16%

Probable 0 0% 11 4% 3 23% 14 27% - - 28 7%

Risc 9 23% 12 5% 0 0% 4 8% - - 25 6%

C. Contaminació d'origen industrial

C1. Abocaments industrials

Comprovada 11 28% 52 21% - - 0 0% 0 0% 63 16%

Probable 0 0% 11 4% - - 14 27% 0 0% 25 6%

Risc 7 18% 5 2% - - 4 8% 8 24% 24 6%

D. Alteració hidromorfològica en aigües continentals

D1. Alteració règim de cabals o extracció aigua

Comprovada - - 46 19% - - 0 0% - - 46 12%

Probable - - 17 7% - - 2 4% - - 19 5%

Risc - - 0 0% - - 0 0% - - 0 0%

D2. Alteració de lleres, morfologia i riberes

Comprovada - - 156 63% - - 7 13% - - 163 42%

Probable - - 20 8% - - 20 38% - - 40 10%

Risc - - 0 0% - - 0 0% - - 0 0%

E. Alteració hidromorfològica litoral en aigües costaneres

E1. Estructures rígides

Comprovada - - - - - - - - 0 0% 0 0%

Probable - - - - - - - - 9 27% 9 2%

Risc - - - - - - - - 6 18% 6 2%

E2. Moviments de sorres

Comprovada - - - - - - - - 0 0% 0 0%

Probable - - - - - - - - 12 36% 12 3%

Risc - - - - - - - - 0 0% 0 0%

F. Espècies invasores

F1. Espècies invasores

Comprovada - - 105 42% 6 46% 12 23% 1 3% 124 32%

Probable - - 66 27% 3 23% 21 40% 1 3% 91 24%

Risc - - 0 0% 0 0% 0 0% 0 0% 0 0%

G. Usos recreatius i professionals

G1. Pesca recreativa

Comprovada - - 0 0% 0 0% - - - - 0 0%

Probable - - 11 4% 4 31% - - - - 15 4%

Risc - - 86 35% 7 54% - - - - 93 24%

G2. Navegació / Freqüentació

Comprovada - - - - 0 0% 0 0% 0 0% 0 0%

Probable - - - - 2 15% 6 12% 0 0% 8 2%

Risc - - - - 0 0% 0 0% 12 36% 12 3%

H. Activitat minera

H1. Runams salins

Comprovada 2 5% 11 4% - - - - - - 13 3%

Probable 0 0% 0 0% - - - - - - 0 0%

Risc 0 0% 0 0% - - - - - - 0 0%

H2. Extraccions d'àrids i rebliments

Comprovada 0 0% - - - - - - - - 0 0%

Probable 5 13% - - - - - - - - 5 1%

Risc 0 0% - - - - - - - - 0 0%

I. Sobreexpl. en aigües subterrànies

I1. Sobreexpl. en aigües subterrànies

Comprovada 6 15% - - - - - - - - 6 2%

Probable 3 8% - - - - - - - - 3 1%

Risc 6 15% - - - - - - - - 6 2%

A la taula 47 es mostren els resultats obtinguts en la classificació de les masses d’aigua

dins de cada categoria de massa d’aigua, per les diferents problemàtiques establertes, i en



funció del grau de certesa en la diagnosi de la problemàtica (comprovada, probable o en

risc). D’aquesta manera, es poden analitzar les problemàtiques separadament (veure fitxes

annex 10):

A1. Nitrats d’origen agrari. Afecten bàsicament les masses d’aigua subterrànies, un

36% d’aquestes, de manera comprovada (es detecten evidents impactes vinculats a la

pressió per activitat agrària), i en un 44% de les masses d’aigua subterrànies es detecta

risc (és a dir, hi ha activitat agrària a la zona, però no es detecten incompliments de

nitrats de manera generalitzada en la massa d’aigua). Aquesta problemàtica també es

detecta als rius, tot i que amb menys intensitat que a les aigües subterrànies (en un 13%

de les masses d’aigua rius de manera comprovada, 10% de manera probable, i 24% en

risc). Les aigües costaneres també mostren un 30% de les seves masses d’aigua

afectades per aquesta problemàtica, tot i que en grau probable (no comprovat). En

termes generals, aquesta problemàtica afecta de manera comprovada un 12% de les

masses d’aigua del DCFC, i un 11% de manera probable. És la problemàtica que més

afecta les masses d’aigua subterrànies.

A2. Plaguicides d’origen agrari. Aquesta problemàtica es detecta de manera més

evident als rius, en un 17% de masses d’aigua de manera comprovada. Tot i que, pel que

fa a les aigües subterrànies, no hi ha cap massa d’aigua en mal estat per plaguicides,

puntualment en alguna s’ha detectat algun incompliment, tot i que la suma d’aquests no

ha estat suficient per declarar en mal estat cap massa d’aigua. Les aigües subterrànies,

però, mostren un elevat percentatge en risc (un 49% de les masses d’aigua). Les zones

humides i estanys mostren un nombre moderat de masses d’aigua en risc (un 15% de les

masses d’aigua). En termes generals, aquesta problemàtica afecta de manera

comprovada un 11% i de manera probable un 3% de les masses d’aigua del DCFC.

B1. Nuclis urbans sanejats i descàrrega de sistemes unitaris. Aquesta és una

problemàtica associada principalment a possibles sobreeiximents puntuals de sistemes

unitaris de clavegueram en temps de pluja, fuites o avaries de sistemes de col·lectors i

bombaments, i/o un sanejament insuficient per a l’assoliment del bon estat de les masses

d’aigua, tot i que els sistemes de sanejament poden estar complint amb els requeriments

establerts per la Directiva 91/271/CEE. Per tant, es tracta de la millora en els

requeriments del sanejament i col·lectors. Aquesta problemàtica afecta clarament els rius,

amb un 26% de les masses d’aigua de manera comprovada o molt probable, i un 8% de

manera probable; també a les masses d’aigua costaneres, amb un 30% de masses

d’aigua afectades de manera comprovada o molt probable, i un 27% de manera probable,

i a les masses d’aigua subterrànies amb un 18% de manera comprovada o molt probable.

Als embassaments i les zones humides i estanys, també es detecta aquesta problemàtica

en un 23% i 21% de les masses d’aigua respectivament, tot i que de manera probable

(no hi ha un vincle clar entre l’afecció detectada al medi i l’origen vinculat als abocaments

urbans). Pel que fa a les masses d’aigua costaneres, aquesta és la problemàtica que més

afecta les seves masses d’aigua de manera comprovada o molt probable (un 30%). En

termes generals, aquesta problemàtica afecta de manera comprovada o molt probable un

22% de les masses d’aigua del DCFC, i de manera probable un 11% d’aquestes.

B2. Nuclis no sanejats. Aquesta és una problemàtica vinculada a petits nuclis urbans i

dispersos (la majoria amb població inferior a 2.000 h-e) que no tenen encara un sistema



consolidat de sanejament. Aquesta problemàtica es detecta de manera més evident en

alguns rius (amb un 21% de les masses d’aigua de manera comprovada o molt probable)

i en algunes masses d’aigua subterrànies (amb un 18% de les masses d’aigua de manera

comprovada o molt probable). Als embassaments i les zones humides i estanys aquesta

problemàtica es detecta en un 23% i 27% respectivament de les masses d’aigua de

manera probable. Aquesta problemàtica no és generalitzada, i es detecta majoritàriament

de manera probable (no comprovada) en petites zones rurals i/o urbanitzacions sense

sanejat i amb sistemes naturals amb poca capacitat per diluir l’abocament. En termes

generals, aquesta problemàtica afecta de manera comprovada o molt probable un 16%

de les masses d’aigua del DCFC, i un 7% de manera probable.

C1. Contaminació per abocaments industrials. Aquesta és una problemàtica vinculada

als abocaments fruit de l’activitat industrial, ja sigui a través d’abocaments directes a llera

(sanejats o no), com a través de sistemes de clavegueram i sistemes de sanejament

públics i privats. L’afecció sobre les masses d’aigua és moderada, tot i que els elements

de contaminació que pot generar li atorguen elevada importància. Afecta majoritàriament

les masses d’aigua rius i les masses d’aigua subterrànies, amb un 21% i 28%

respectivament de les seves masses d’aigua de manera comprovada. També té una

incidència relativa sobre les zones humides i estanys, amb un 27% de les masses d’aigua

afectades, tot i que de manera probable (no comprovat). Pel que fa a les masses d’aigua

costaneres, existeix el risc d’aquesta problemàtica en un 24% de els masses d’aigua,

bàsicament en la zona on se situen els complexos industrials i emissaris submarins de

zones industrialitzades. En termes generals, aquesta problemàtica afecta de manera

comprovada un 16% de les masses d’aigua del DCFC, i un 6% de manera probable.

D1. Alteració del règim de cabals o extracció d’aigües subterrànies. En el cas dels

rius, aquesta és una problemàtica que es pot originar per la regulació de cabals des

d’embassaments, i la derivació i/o extracció d’aigua en assuts i preses, ja sigui per

abastament, regadiu o generació elèctrica (centrals hidroelèctriques). En zones humides i

estanys, s’origina per les extraccions d’aigües subterrànies. Afecta principalment les

masses d’aigua rius, amb un 19% de les seves masses d’aigua de manera comprovada, i

un 7% de manera probable, i amb menys mesura les zones humides i estanys, amb un

4% de les masses d’aigua de manera probable. És una problemàtica molt localitzada en

eixos principals i trams fluvials amb un cabal més o menys permanent, que veuen alterat

el règim de cabals i inclús arriben a assecar-se en algunes ocasions fruit de l’activitat

humana. En termes generals, aquesta problemàtica afecta de manera comprovada un

12% de les masses d’aigua del DCFC i un 5%, de manera probable.

D2. Alteració de lleres, morfologia i riberes en aigües continentals. Aquesta

problemàtica és conseqüència de la intensa activitat humana i l’ocupació de lleres i

riberes dels cursos fluvials, i els entorns d’estanys i zones humides, que altera la

morfologia fluvial i la funcionalitat de les zones inundables. Les principals pressions es

produeixen pel pas de serveis, estructures rígides i altres elements que ocupen i alteren

els hàbitats i les funcions que hi tenen lloc a l’ecosistema fluvial. Afecta principalment les

masses d’aigua rius, sobretot trams baixos i mitjos, amb un 63% de les masses d’aigua

amb la problemàtica comprovada, però també les masses d’aigua zones humides i

estanys, amb un 13% de les masses d’aigua afectades de manera comprovada i un 38%

de manera probable. En termes generals, aquesta problemàtica afecta de manera



comprovada un 42% de les masses d’aigua del DCFC, i un 10% de manera probable, i és

de les problemàtiques que més masses d’aigua afecta rius i zones humides.

E1. Estructures rígides en aigües costaneres. Aquesta problemàtica s’origina a partir

de la multitud d’estructures rígides construïdes a la façana litoral del DCFC (esculleres,

dics, espigons, etc.). Aquestes estructures suposen un impediment al transport natural

dels sediments i sorres, i modifiquen la dinàmica litoral, tant dels propis sediments com de

la circulació de les aigües en incrementar el seu grau de confinament. Això, comporta

l’afecció sobre la qualitat i l’estat de les masses d’aigua costaneres (afecció sobre les

comunitats biològiques i increments en les proliferacions algals nocives). Afecta de

manera probable un 27% de les masses d’aigua costaneres (no s’ha comprovat el vincle

directe i fefaent entre la pressió i l’afecció al medi), i es calcula que en el 18% de les

masses d’aigua costaneres hi ha risc de patir aquest tipus de problemàtica. En termes

generals, aquesta problemàtica afecta de manera probable un 2% de les masses d’aigua

del DCFC.

E2. Moviment de sorres en aigües costaneres. Aquesta problemàtica deriva de la

repercussió que poden tenir, sobre els indicadors fisicoquímics i les comunitats

biològiques del litoral i, per tant, sobre l’estat de les masses d’aigua, els dragatges de

sediments i les regeneracions de platges. Aquestes actuacions es realitzen per al

manteniment d’infraestructures del litoral (principalment dragatges, obres d’ampliació i

remodelació als ports), i per regenerar platges de molts municipis costaners com a

mesura “paliativa” contra l’erosió, especialment durant la temporada de bany. Afecta

exclusivament les masses d’aigua costaneres, en un 36%, de manera probable. La

problemàtica es classifica en probable perquè no existeix un vincle directe entre la

pressió i l’efecte sobre les comunitats que hagi estat comprovat, però tots els indicis

condueixen a que el moviment de sorres pot provocar i provoca alteracions sobre les

comunitats biològiques, en funció del seu grau i de les mesures correctores o mitigadores

que es prenguin. En termes generals, aquesta problemàtica afecta de manera probable

un 3% de les masses d’aigua del DCFC.

F1. Espècies invasores. Aquesta problemàtica deriva de l’aparició (ja sigui de manera

induïda o accidental) d’espècies exòtiques invasores que poden alterar i afectar greument

l’equilibri dels ecosistemes i, per tant, l’estat de les masses d’aigua, i produir greus

afeccions sobre les infraestructures, amb conseqüències econòmiques importants (com el

musclo zebrat, etc.). Afecta un 46% dels embassaments, i un 42% dels rius de manera

comprovada, i en estanys i zones humides, un 23% de les masses d’aigua. A les aigües

costaneres afecta un 3% de les masses d’aigua de manera comprovada. En termes

generals, aquesta és la segona problemàtica que afecta més masses d’aigua superficials

del DCFC: un 32% de manera comprovada o molt probable.

G1. Pesca recreativa. Aquesta problemàtica es produeix per la intensa activitat de pesca

recreativa que hi pot haver en determinats trams de rius i embassaments, i que pot

comportar una elevada freqüentació de pescadors, o la translocació i introducció

voluntària o involuntària d’espècies. Afecta principalment els embassaments i els rius,

amb un 31% i 4% de les masses d’aigua afectades de manera probable, respectivament.

En termes generals, aquesta problemàtica afecta un 4% de les masses d’aigua del DCFC

de manera probable.



G2. Navegació i freqüentació. L’activitat de navegació i elevada freqüentació en

determinades masses d’aigua pot provocar certes alteracions i afecció al seu estat:

pèrdues d’hidrocarburs i olis, ancoratges i alteració física dels fons i de l’entorn, i altres

efectes col·laterals (residus, vessaments accidentals, etc.). Ara bé, cal matisar que no

s’ha comprovat el vincle directe i fefaent entre aquesta pressió i l’afecció al medi

motivada per la problemàtica de la navegació i freqüentació. Aquesta problemàtica es

considera probable a les aigües continentals on és present en el 15% de les masses

d’aigua d’embassaments i en el 12% de les masses d’aigua a les zones humides i

estanys. Pel que fa a les aigües costaneres, el 36% de les masses d’aigua estan en risc

per aquesta problemàtica, que implica la navegació comercial, pesquera i esportiva. En

termes generals, aquesta problemàtica afecta un 2% de les masses d’aigua del DCFC de

manera probable i un 3% en risc.

H1. Runams salins provinent de l’activitat minera. Aquesta és una problemàtica que

es genera a partir dels runams salins i escombreres dipositades fruit del rebuig de

l’activitat d’extracció de sal i potasses de les mines localitzades al Bages. Aquesta

problemàtica, tot i que té un origen molt localitzat, provoca una afecció que es trasllada a

diverses masses d’aigua superficial i subterrània, amb una important repercussió sobre

el seu estat i els usos de l’aigua per l’excés de sals que poden contenir. Aquesta

problemàtica afecta un 5% de les masses d’aigua subterrànies, i un 4% de les masses

d’aigua rius de manera comprovada. En termes generals, aquesta problemàtica afecta,

de manera comprovada, un 3% de les masses d’aigua del DCFC.

H2. Extraccions d’àrids i rebliments. Aquesta és una problemàtica que afecta les

masses d’aigua subterrànies (un 13% de les masses d’aigua de manera probable). Les

extraccions i rebliments d’àrids poden afectar les zones de recàrrega i surgències

d’aqüífers, i incrementar la vulnerabilitat de les aigües subterrànies. Pel que fa a rius i

zones humides, aquesta problemàtica queda inclosa en la D2. En termes generals,

aquesta problemàtica afecta de manera probable un 1% de les masses d’aigua del

DCFC.

I1. Sobreexplotació d’aigües subterrànies. Aquesta és una problemàtica vinculada

directament a les masses d’aigua subterrànies, tot i que també pot tenir vincles sobre les

zones humides i trams de rius dependents. S’origina per l’elevada extracció d’aigua per a

determinats usos (abastament urbà, regadius, etc.) que es produeix en determinades

zones a partir de pous o surgències, i que pot ser superior a la recàrrega natural que

tenen les aigües subterrànies de la zona. Afecta un 15% de les masses d’aigua

subterrànies de manera comprovada, i un 8% de manera probable. En termes generals,

aquesta problemàtica afecta, de manera comprovada, un 2% de les masses d’aigua del

DCFC, i un 1% de manera probable.

ANÀLIS

I ECO

NÒ

MIC

A D

ELS SER

VEIS

DE L

’AIG

UA

ANÀLISI ECONÒMICA DELS SERVEIS DE L’AIGUA


7. ANÀLISI ECONÒMICA DELS SERVEIS DE L’AIGUA

La DMA cita, en el seu article 5, que cada Estat membre ha de vetllar per a què es dugui a

terme, en cada demarcació hidrogràfica o en la part d’una demarcació hidrogràfica

internacional situada al seu territori, entre d’altres estudis, una anàlisi econòmica de l’ús de

l’aigua. Segons l’annex III, aquesta anàlisi econòmica ha de contenir prou informació i prou

detallada (tenint en compte els costos associats a l’obtenció de les dades pertinents) per

efectuar els càlculs pertinents necessaris per tenir en compte el principi de recuperació dels

costos dels serveis relacionats amb l’aigua, prenent en consideració els pronòstics a llarg

termini de l’oferta i la demanda d’aigua a la demarcació hidrogràfica i, si és el cas, les

previsions del volum, dels preus i dels costos associats als serveis relacionats amb l’aigua i

les previsions de la inversió corresponent, inclosos els pronòstics relatius a aquestes

inversions.

D’acord amb l’article 9, de la DMA els estats membres han de tenir en compte el principi de

la recuperació dels costos dels serveis relacionats amb l’aigua, inclosos els costos

ambientals i els relatius als recursos, a la vista de l’anàlisi econòmica duta a terme i, en

particular, de conformitat amb el principi de qui contamina paga. Els estats membres han de

garantir, com a molt tard el 2010 que la política de preus de l’aigua proporcioni incentius

adequats perquè els usuaris utilitzin de forma eficient els recursos hídrics i, per tant,

contribueixin als objectius ambientals de la present Directiva i una contribució adequada dels

diversos usos de l’aigua, desglossats, almenys, en indústria, llars i agricultura, a la

recuperació dels costos dels serveis relacionats amb l’aigua, basada en l’anàlisi econòmica

duta a terme de conformitat amb l’annex III i tenint en compte el principi de qui contamina

paga.

En fer-ho, els estats membres poden tenir en compte els efectes socials, ambientals i

econòmics de la recuperació i les condicions geogràfiques i climàtiques de la regió o regions

afectades.

Al seu considerant 38, indica que l’ús d’instruments econòmics pels estats membres pot

resultar adequat en el marc d’un programa de mesures. El principi de recuperació dels

costos dels serveis esmentats anteriorment, relacionats amb l’aigua, inclosos els costos

ambientals i els relatius als recursos associats als danys o als efectes adversos sobre el

medi aquàtic, s’han de tenir en compte, en particular, en virtut del principi de qui contamina

paga. Amb aquesta finalitat, serà necessària una anàlisi econòmica dels serveis de l’aigua

basada en previsions a llarg termini de l’oferta i la demanda d’aigua a la demarcació

hidrogràfica.

Per tant, l’orientació que proporciona la DMA, que tendeix a la recuperació adequada dels

costos i la necessitat d’assolir la sostenibilitat dels diferents serveis associats al cicle de

l’aigua, obliga a actualitzar els estudis realitzats per a l’elaboració del primer Pla de Gestió.



7.1. ELS COSTOS DEL CICLE DE L’AIGUA

7.1.1. Els costos per naturalesa: financers i cost ambiental

Els costos del cicle de l’aigua s’agrupen en:

Costos d’operació i manteniment: corresponen als costos de manteniment i

conservació, despeses de personal, energètics, d’administració, assegurances,

serveis exteriors, tributs, etc., derivats de la prestació del servei.

Depreciació d’actius: correspon a l’amortització tècnica dels actius que actualment

presten serveis al cicle de l’aigua. Alguns actius de medi no s’amortitzen donat que

es tracta d’actuacions vinculades al terreny que no es degraden.

Despesa financera: correspon al pagament dels interessos derivats de

l’endeutament assumit per cadascun dels agents que intervenen en el cicle de

l’aigua. No és un cost estricte en el sentit de l’anàlisi econòmica tradicional però,

atès que es tracta d’una despesa necessària de l’ACA en virtut del seu model de

finançament, s’ha considerat com un cost més.

Altres costos interns dels agents privats: corresponen als costos que assumeixen els

agents privats dins del cicle de l’aigua en realitzar-se ells mateixos certs serveis del

cicle: costos dels industrials derivats dels processos de tractament intern de les

aigües residuals, processos interns de reutilització industrial, captació d’aigües de

pou, distribució d’aigua de reg de les comunitats de regants, etc.

Costos ambientals: es consideren com a costos ambientals el cost anual

d’explotació i d’amortització de les mesures previstes a executar fins al 2027 per tal

d’assolir el bon estat de les masses d’aigua.

Els costos actuals (2012) dels serveis de l’aigua al DCFC són 1.277,1 milions d’euros.

Aquest cost inclou la totalitat dels costos definits, així com tots els serveis prestats pels

diferents agents que intervenen en les fases del cicle (serveis de disponibilitat, sanejament,

medi, abastament en alta, distribució als usuaris i clavegueram). Dins d’aquest cost s’inclou

l’estimació dels costos que assumeixen alguns usuaris en realitzar-se ells mateixos certs

serveis del cicle de l’aigua i que s’estimen en un total de 71,0 milions d’euros (sanejament

intern de les indústries i processos interns de reutilització industrial 46,1 milions d’euros;

aprofitament de pous propis de les indústries, 4,9 milions d’euros; aprofitaments de pous

propis i distribució d’aigua de reg de les comunitats de regants 20,0 milions d’euros).

S’ha de tenir en compte que un dels costos de les companyies subministradores,

prestadores dels serveis de distribució als usuaris és el derivat dels serveis d’abastament en

alta que els repercuteixen els operadors en alta. Per tant, per estimar els costos del cicle de

l’aigua i evitar la doble comptabilització, no s’han de considerar els costos dels operadors en

alta que s’han repercutit via tarifa als operadors en baixa.

7.1.2. Els costos per serveis

Es defineixen dos grans serveis del cicle de l’aigua d’acord amb la definició de l’article 2.38

de la DMA. D’una banda el d’extracció, embassament, dipòsit, tractament i distribució

d’aigües superficials o subterrànies. D’altra banda, el de recollida i depuració d’abocaments



a les aigües superficials. Dins del primer, es distingeix entre serveis en alta (extracció,

embassament, dipòsit i subministrament mitjançant serveis públics per a tots els usos),

serveis en baixa del cicle urbà (tractament i distribució d'aigua potable), i autoserveis per a

tots els usos. Els segon inclou els serveis de clavegueram i sanejament de xarxes públiques

i els costos interns de depuració de les indústries.

Els costos del servei d’extracció, embassament, dipòsit, tractament i distribució d’aigües

superficials o subterrànies (cicle urbà) són de 706,3 milions d’euros: 681,3 milions d’euros

corresponen a serveis del cicle urbà, i 24,98 milions d’euros a autoserveis. Els costos del

servei en alta són de 294,5 milions d’euros. Els costos dels serveis del cicle urbà porten

incorporats els costos del servei en alta que no s’han pogut recuperar via tarifa (figura 3,

taula 48).

Figura 3. Costos dels serveis d’abastament. Dades en milions d’euros

Taula 48. Costos dels serveis d’abastament. Dades en milions d’euros

Els costos de recollida i depuració d’abocaments a les aigües superficials són de 570,8

milions d’euros, dels quals 516,1 corresponen a serveis amb xarxes públiques i 54,7 a

costos de sanejament intern de les indústries (figura 4, taula 49).

Costos d'abastament

Serveis en alta 294,50

Cicle urbà 681,30

Autoserveis 24,98

Total 706,28



Figura 4. Costos de recollida i depuració d’abocaments a les aigües superficials. Dades en milions d’euros

Taula 49. Costos de recollida i depuració d’abocaments a les aigües superficials. Dades en milions d’euros

7.1.3. Els costos per usos

Es defineixen 3 grans usos: l’ús urbà (inclou el volum subministrat tant a usuaris domèstics

com a indústries i comerços que s’abasteixen mitjançant xarxes públiques urbanes,

municipals o supramunicipals d’aigua; també s’inclou el clavegueram i el sanejament

associat), l’ús agropecuari (que inclou tant l’activitat agrícola com la ramadera) i l’ús

industrial, que inclou la producció d’energia hidroelèctrica. Del total de 1.277,1 milions

d’euros, 904,1 corresponen a usos urbans, 33,0 a usos agropecuaris i 340,1 a usos

industrials (figura 5).

Figura 5. Costos per usos. Dades en milions d’euros

Costos de clavegueram i sanejament

A xarxes públiques 516,12

Autoserveis 54,71

Total 570,83

0,00

200,00

400,00

600,00

800,00

1.000,00

Urbà Agropecuari Industria



7.2. ELS INGRESSOS DEL CICLE DE L’AIGUA

7.2.1. Instruments de recuperació de costos

El total d’ingressos comptabilitzats actualment (2012) al districte de conca fluvial de

Catalunya i destinats als serveis de l’aigua són 903,58 milions d’euros. A continuació es

descriuen els principals ingressos de l’ACA.

El cànon de l’aigua

El cànon de l'aigua va entrar en vigor l'1 d'abril del 2000, i està regulat pel Decret legislatiu

3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació en matèria

d'aigües de Catalunya. A través del cànon els usuaris de l'aigua haurien de contribuir als

costos dels serveis del cicle de l'aigua, que comprenen:

■ Les despeses d'inversió i d'explotació dels sistemes de sanejament (col·lectors i

estacions depuradores), dels embassaments i de la resta d'infraestructures de

producció i transport de l'aigua.

■ La prevenció en origen de la contaminació, la implantació i manteniment dels

cabals ecològics i la restauració ambiental dels ecosistemes fluvials degradats

■ La recuperació dels aqüífers contaminats, les obres d'instal·lació d'infraestructures

d'abastament en alta a municipis, i les instal·lacions de reutilització d'aigua.

■ Les despeses que genera la planificació hidrològica mitjançant els programes de

mesures, la tasca d'inspecció, i les tasques de control del bon estat de les aigües

litorals i continentals per a ús de bany i aquelles programades dins del PSiC, així

com els costos vinculats a la gestió dels organismes hidràulics.

El cànon té un fort component ecològic, i per això grava l'ús real o potencial de l'aigua i la

contaminació que, un cop utilitzada, es pugui produir.

El cànon de l’aigua aplicable als usos domèstics

En l’aplicació del cànon de l’aigua als usos domèstics es consideren quatre trams de

consum diferents, amb un mínim de facturació de 6 m3 per abonat i mes, en el cas d'existir

lectures de comptadors (taula 50). El tipus de gravamen que s’aplica depèn del volum

d’aigua consumida, fet que té com a finalitat fomentar l’ús eficient de l’aigua i estimular la

reducció dels consums sumptuaris i més elevats.

El cànon de l'aigua s'articula en quatre trams, segons els volums consumits o facturats se

situïn per sota o per sobre de la dotació bàsica (100 litres per persona i dia, és a dir, 9 m3

mensuals per a un habitatge de fins a 3 persones). Per sota d’aquesta dotació s’aplica el

primer tram del cànon de l’aigua, que té caràcter social, amb l’objectiu de facilitar l’accés a

l’aigua a tots els ciutadans a un cost més assequible



Taula 50. Trams de consum i tipus aplicables del cànon de l’aigua per a usos domèstics

Trams Trams mensuals Trams bimestrals

Trams trimestrals

Tipus aplicables des del 24.03.12

Primer tram

Fins a 9 m3 Fins a 18 m

3 Fins a 27 m

3 0,4469 €/m

3x 1

Segon tram

De 10 m3 a 15 m

3 De 19 m

3 a 30

m3

De 28 m3 a 45

m3

0,5147 €/m3x 2

Tercer tram

De 16 m3 a 18 m

3 De 31 m

3 a 36

m3

De 46 m3 a 54

m3

0,5147 €/m3x 5

Quart tram Més de 18 m3 Més de 36 m

3 Més de 54 m

3 0,5147 €/m

3x 8

Les unitats familiars que justifiquen que en un mateix habitatge hi conviuen més de tres

persones, poden sol·licitar una ampliació dels trams de 3 metres cúbics per persona

addicional.

El cànon de l’aigua aplicable als usos industrials

En els supòsits d’usos industrials i assimilables de l’aigua, el tipus corresponent a aquest

cànon de l’aigua resulta de la suma d’un tipus de gravamen general, corresponent a l’ús, i

d’un tipus de gravamen específic, corresponent a la contaminació.

Els usuaris industrials i assimilables amb activitats econòmiques que, en principi, no generen

un fort impacte sobre el medi hídric se’ls aplica la tarifació per volum, mentre que a les

activitats econòmiques que depuren les seves aigües residuals o tenen un potencial impacte

de contaminació o consum d’una certa entitat se’ls aplica el mesurament directe (tarifació

individualitzada).

La liquidació del cànon de l’aigua als usuaris industrials i assimilables amb una modalitat de

tarifació individualitzada per mesurament directe de la contaminació és enviada per l’ACA

trimestralment al subjecte, independentment de la procedència del subministrament.

L’ACA també liquida directament als usuaris que consumeixen exclusivament aigua

provinent de fonts pròpies.

Si la tarifació és per volum, el subministrament no és de fonts pròpies, el cànon de l’aigua

s’inclou en el rebut de subministrament.

Els valors vigents dels tipus de paràmetres de contaminació del cànon de l’aigua per a l’any

2012 per als usuaris industrials i assimilables (Llei 1/2012, de 22 febrer, de pressupostos de

la Generalitat de Catalunya per al 2012, i la Llei 5/2012, de 20 de març, de mesures fiscals i

financeres) són els següents:

Tipus general: 0,1498 €/m3

Tipus específic:

Tarifació per volum (DUCA abreujada): 0,5873 €/m3

Tarifació individualitzada per mesurament directe de l’ús i de la càrrega contaminant

abocada (DUCA bàsica) amb els valors dels paràmetres següents:



Paràmetres de contaminació Preus paràmetres

Matèries en suspensió (MES) 0,4537 €/Kg

Matèries oxidables (MO) 0,9076 €/Kg

Sals solubles (SOL) 7,2617 €/Sm3/cm

Matèries inhibidores (MI) 10,7650 €/Kequitox

Nitrogen (N) 0,6891 €/Kg

Fòsfor (P) 1,3783 €/Kg

Si hi ha tarifació individualitzada per mesurament directe de l’ús i de la càrrega contaminant abocada, el tipus impositiu es calcula d’acord amb la fórmula següent:

T = TGG + TGE

T = {PGG x Cu x Cui x Cre x Ce} + { [∑ n (∑ i ( Ci x Pui x Cpi x Ksi x Kdi ) x Kan x Cfn x Rpn ) ] x Kr}

On: T: tipus gravamen CA; Pui: preu unitari per a cada paràmetre de contaminació; TGG: tipus gravamen general; Cpi: coeficient punta per a cadascun dels paràmetres de contaminació; TGE: tipus gravamen específic; Ksi: coeficient de salinitat per a cada paràmetre de contaminació; PGG: preu gravamen general €/m

3; Kdi: coeficient de

dilució per a cada paràmetre de contaminació; Cu coeficient d’usuari zona; Kan: coeficient d’abocament a sistema; Cui: coeficient usos industrials; Cfn: coeficient de fertirrigació (F=0,75); Cre: coeficient de reutilització; QZ: volum associat a cada tram de volum; RPn: relació de ponderació de cada abocament; Kr: coeficient corrector de volum; i: paràmetre de contaminació; n: nombre d’abocaments de l’establiment; Ce: coeficient de millora en l’eficiència en l’ús de l’aigua; Ci: concentració de cada paràmetre de contaminació.

Els usuaris d’aigua industrials i assimilables estan obligats a presentar una DUCA

(declaració d’ús i càrrega contaminant) cada quatre anys, amb dades relatives a la seva

activitat i abocaments, a partir de la qual es determina el tipus impositiu aplicable.

Així mateix, trimestralment, cal que enviïn detall del volum consumit mitjançant el model B6.

El cànon de l’aigua aplicable als usos hidroelèctrics

Les centrals hidroelèctriques han d'escollir un dels dos sistemes de determinació del cànon

de l'aigua:

Determinació objectiva de la quota (sistema basat en el règim de producció elèctrica i en

l'energia produïda).

quota (€) = tipus (€/kWh)* producció (kWh)



Tipus (€/kWh) en funció del règim de producció de l'energia: ordinari (0’00055€/kWh) o

especial (0’00036€/kWh).

Tarifació individualitzada mitjançant mesurament directe.

quota (€) = tipus (€/m3)* volum (m3)

Tipus (€/m3) = [tipus general (€/m3) * coef. d'ús * coef. de conca (si s'escau)] + [tipus

específic (€/m3)]

El tipus general queda afectat pel coeficient d'ús (0,00053)

El cànon de l’aigua aplicable als usos municipals

A partir de l’1 d’octubre de 2012, resten exempts de pagament del cànon de l'aigua els usos

d'aigua destinats a la prestació gratuïta, per part de les administracions que en siguin

titulars, dels serveis d’alimentació de fonts públiques i monumentals, neteges de carrers i

regs de parcs, jardins i camps esportius públics i també els altres serveis que s’estableixin

per reglament, sempre que l’aigua emprada per a aquests usos tingui la qualitat d’aigua no

potable o procedeixi de fonts alternatives de producció, com ara l’aigua regenerada o

reutilitzada, i no hagi estat distribuïda per mitjà de les xarxes de subministrament d’aigua

potable.

Per la resta d’usos municipals, les administracions públiques hauran de satisfer només el

gravamen general industrial d’aquests consums, donat que el gravamen específic d’aquests

usos s’afecta d’un coeficient zero.

El cànon de l’aigua aplicable als usos d’abastament

Les activitats d’abastament d’aigua urbana, a partir del 24 de març de 2012, passen a ser

subjectes passius contribuents d’aquest cànon. La seva determinació s’efectua de forma

similar a la resta d’activitats econòmiques. És a dir, l’import del cànon resulta de multiplicar

els tipus aplicables aprovats (en €/m3) per la base imposable (en m3):

Import (€) = Tipus (€/m3) x Base Imposable (m3)

Cal tenir present que, sobre el tipus de gravamen específic, és d’aplicació un coeficient zero

i que cal aplicar els coeficients previstos sobre el tipus de gravamen general.



En funció del destí i origen de les aigües utilitzades, s'aplicaran els següents coeficients:

Tipus Valor Destí dels volums d'aigua utilitzats

C1 0,20

Volums no lliurats a tercers. Per raó de fuites i d'altres

factors que facin reduir l'aigua lliurada respecte a la

utilitzada (total captada, produïda i comprada a un

altre operador)

C2 0,07

Volums lliurats a tercers i procedents de captacions

del medi, S'equiparen els volums procedents

d'infraestructures de l'ACA o de corporacions de dret

públic adscrites a l'administració hidràulica i les

produccions d'instal·lacions pròpies de tractament

d'aigua marina als volums captats del medi.

C3 0 Lliurats a tercers i comprats a un altre operador en

alta.

El cànon de l’aigua aplicable als usos ramaders

En els usos ramaders de l’aigua, el tipus corresponent al cànon de l'aigua resulta de la suma

d'un tipus de gravamen general, corresponent a l'ús, que està afectat d'un coeficient 0 i d'un

tipus de gravamen específic, que només és d'aplicació en cas que aquest ús generi

contaminació. És a dir, si una granja no genera contaminació se li aplica un cànon de l'aigua

igual a zero. L'acreditació de la generació o no de la contaminació es fa per inspecció i per

comprovació documental que disposen dels mitjans necessaris per gestionar correctament

les dejeccions ramaderes.

El cànon de l’aigua aplicable als usos agrícoles

Resta exempt de pagament del cànon de l’aigua el consum d’aigua per a l’ús agrícola, llevat

que hi hagi contaminació de caràcter especial en naturalesa o quantitat per adobs,

pesticides o matèria orgànica, comprovat pels serveis d’inspecció de l’administració

competent.

La tarifa d’utilització de l’aigua

La tarifa d'utilització de l'aigua és una figura tributària regulada, amb caràcter general, en els

articles 114 i següents del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el

Text refós de la Llei d'aigües, adreçada a la recuperació de part dels costos d'inversió i

explotació d'obres i infraestructures hidràuliques. En el cas de la instal·lació de tractament

d'aigües marines (ITAM) de Blanes, i en l'àmbit de la baixa Tordera, aquesta tarifa ha quedat

regulada de manera específica a partir de l'any 2006.

Així doncs, la millora en la disponibilitat de l'aigua, derivada de l'existència i funcionament de

la dessalinitzadora (ITAM), en l'aqüífer de la baixa Tordera, caracteritzat per la seva

sobreexplotació i, per tant, subjecte a possibles restriccions, s'erigeix clarament com un

benefici concret per a tots aquells que són titulars o són usuaris d'aprofitaments d'aigua en

l'aqüífer en qüestió.



La Llei, amb la tarifa d'utilització (TUA), el que pretén és dotar d'una fórmula que permeti

repercutir els costos de la dessalinitzadora de Blanes de la manera més equitativa i justa.

La norma delimita l'àmbit territorial en l'àmbit de l'aqüífer de la baixa Tordera i defineix com a

persones beneficiades tant els usuaris directes de la dessalinitzadora de Blanes com els

usuaris d'aprofitaments d'aigua efectuats dins d'aquest àmbit (disposició addicional novena

del Text refós en matèria d'aigües de Catalunya, Decret legislatiu 3/2003). La base

imposable és el volum d’aigua captada.

El cànon de regulació

És el cànon destinat a compensar les aportacions de l'Administració i a atendre les

despeses d'explotació i de conservació de les obres, en el cas de les obres hidràuliques de

regulació d'aigües superficials o subterrànies. En el cas d’altres obres hidràuliques, el cànon

està destinat a satisfer per part dels beneficiaris la disponibilitat o l’ús de l'aigua, i els costos

d'inversió, explotació i conservació d'aquestes obres.

L’ACA liquida i recapta aquestes exaccions en el DCFC, sobre els embassaments de

Boadella, Sau, la Baells, Sant Ponç, la Llosa del Cavall, Foix i Siurana, d’acord amb el

procediment establert per la normativa vigent en matèria d’aigües. Supletòriament,

s’apliquen les normes que regulen la percepció de tributs de la Generalitat.

El cànon de derivació

El cànon de derivació està recollit a l'article 3 de la Llei 18/1981, de 1 de juliol, sobre

actuacions en matèria d’aigua a Tarragona. Segons estableix el citat article, és objecte del

cànon de derivació l’aigua que es destina a abastament industrial i urbà, procedent dels

cabals recuperats per les obres del Pla d’obres d’acondicionament i millora d’infraestructures

hidràuliques del delta de l’Ebre.

El cànon d’utilització

El cànon d’utilització dels béns del domini públic hidràulic, esmentat en el Reglament del

domini públic hidràulic (art. 284) com a cànon d’ocupació, és una taxa d’utilització d’aquests

béns destinada a la protecció i la millora d’aquest domini d’acord amb la normativa aplicable.

1) En el supòsit d'ocupació de terrenys del domini públic hidràulic, pel valor del

terreny ocupat, prenent com a referència el valor del mercat dels terrenys

contigus.

2) En el cas d'utilització del domini públic hidràulic, pel valor de l'esmentada

utilització o del benefici obtingut amb aquesta.

3) En el cas d'aprofitament de béns del domini públic hidràulic, pel valor dels

materials consumits o la utilitat que reporti l'aprofitament esmentat.

Tipus de gravamen:

■ Supòsits previstos en els apartats 1 i 2 de l'apartat anterior: 5%.

■ Supòsit previst en l'apartat 3: 100%.



Altres ingressos de l’ACA

A part de les figures tributàries descrites, l’ACA també ingressa, en una quantitat menor, en

concepte de multes, sancions, interessos de demora, recàrrecs i altres ingressos. També es

reben transferències d’altres administracions que es destinen, majoritàriament, a cobrir les

noves inversions.

D’altra banda, a continuació es descriuen els principals ingressos de la resta d’agents que

presten serveis del cicle de l’aigua.

Operadors en baixa

A Catalunya hi ha gran quantitat d’empreses que realitzen serveis de distribució als usuaris,

fruit d’això i de les característiques del servei a cada municipi, l’estructura tarifària d’aquests

serveis és molt variada.

Normalment les tarifes domèstiques són recaptades directament per l’entitat subministradora

i es basen en els següents elements:

1) Quota fixa del servei i/o mínim de consum.

2) Part variable per blocs de consum.

3) Quota fixa o per blocs per a la conservació de comptadors i connexions.

Alguns municipis tenen una tarifa diferenciada de la domèstica per als consums comercials.

Per tal d’estimar els ingressos per l’any 2012 dels operadors en baixa que hi ha al DCFC,

s’han calculat els volums demandats a les diferents entitats subministradores (es tenen en

compte els volums mínims de consum), i s’han multiplicat pels preus mitjos a Catalunya per

tipus d’usuari i nivells de consum, en el benentès que les tarifes aprovades pels plens dels

ajuntaments o autoritats competents respectius i autoritzades per la Comissió de Preus de

Catalunya contemplen la total recuperació dels costos del servei.

D’acord amb l’Observatori del preu de l’aigua a Catalunya del 2012, el preu mig ponderat del

subministrament en baixa per als consums domèstic, comercial i industrial (€/m3) ha estat el

següent:

Domèstic :

6 m3/mes 10 m

3/mes 12 m

3/mes 20 m

3/mes

1.318 1,104 1,030 1,107

Comercial:

50 m3/mes

1,226

Industrial:

1.000 m3/mes

1,233



Aquestes tarifes inclouen el cost que representa per a les entitats subministradores en baixa

la compra d’aigua en alta. Els principals operadors d’abastaments en alta que operen al

DCFC són el Consorci Costa Brava, el Consell Comarcal del Maresme, Aigües Ter-Llobregat

i el Consorci d’Aigües de Tarragona, cadascun dels quals amb una estructura tarifària i unes

tarifes diferents.

Clavegueram

Els ingressos per la prestació dels serveis de clavegueram provenen de les taxes

municipals. El preu pot anar lligat al consum d’aigua o no (hi ha tarifes on la base de càlcul

és, per exemple, el valor cadastral). L’estructura de la tarifa té un component fix i/o variable

(igual que el subministrament), però sol ser més senzilla i menys progressiva. No tots els

municipis incorporen la taxa municipal de clavegueram dins del rebut de l’aigua.

D’acord amb l’Observatori del preu de l’aigua a Catalunya del 2012, el preu mig ponderat del

clavegueram per als consums domèstic, comercial i industrial (€/m3) ha estat el següent:

Domèstic :

6 m3/mes 10 m

3/mes 12 m

3/mes 20 m

3/mes

0,227 0,192 0,187 0,197

Comercial:

50 m3/mes

0,219

Industrial:

1.000 m3/mes

0,226

Altres ingressos interns dels agents privats

Els agents privats que tenen costos en el cicle de l’aigua derivats de realitzar-se ells

mateixos alguns dels serveis del cicle (costos dels industrials derivats dels processos de

tractament intern de les aigües residuals, processos interns de reutilització industrial,

captació d’aigües de pou, distribució d’aigua de reg de les comunitats de regants, etc.), es

repercuteixen en la seva totalitat en els preus de venda dels productes que comercialitzen,

per tant es considera que tenen una completa recuperació.



7.2.2. Els ingressos per agents i per serveis

Els ingressos dels serveis de l’aigua al DCFC al 2012 han estat de 903,58 milions d’euros

(figura 6, taula 51). El total d’ingressos segons les diferents fases del servei és el següent:

Figura 6. Ingressos per serveis de l’aigua. Dades en milions d’euros

Taula 51. Ingressos per serveis de l'aigua. Dades en milions d'euros.

Els 577,14 milions d’euros d’abastament són el resultat de la suma dels ingressos dels

operadors d’abastament urbans i dels autoserveis d’abastament. També s’han considerat

16,3 milions d’euros d’ingressos d’agents que presten serveis d’abastament en alta que es

cobren directament als usuaris finals. La resta d’ingressos dels serveis d’abastament en alta

(un total de 161,4 milions d’euros) no s’han considerat per no produir duplicitats.

Els 326,43 milions d’euros de sanejament inclou els ingressos per clavegueram, per

depuració d’aigües residuals i els autoserveis de depuració industrial.

7.2.3. Els ingressos per usos

Del total de 903,58 milions d’euros d’ingressos dels serveis de l’aigua al DCFC al 2012, els

usos urbans aporten 645,01 milions d’euros. Els usos agropecuaris (agrícoles i ramaders)

aporten 21,01 milions d’euros i els industrials, 237,56 milions d’euros (figura 7, taula 52).

0,00

100,00

200,00

300,00

400,00

500,00

600,00

700,00

800,00

900,00

1.000,00

Abastament Sanejament Total

Ingressos per serveis

Abastament 577,14

Sanejament 326,43

Total 903,58



Figura 7. Ingressos per usos de l’aigua. Dades en milions d’euros

Taula 52. Ingressos per usos de l’aigua. Dades en milions d’euros

Per tal d’evitar duplicitats, no s’han tingut en compte els ingressos dels agents que no van

destinats a l’usuari final. Per exemple, dels ingressos de l’ACA no s’han considerat els

provinents del cànon de regulació, atès que els usos urbans l’incorporen com un cost més a

repercutir via tarifa de subministrament i els usos agrícoles l’incorporen com un cost més a

repercutir a les quotes a pagar pels comuners de les comunitats de propietaris. D’altra

banda, sí que s’han considerat els ingressos per cànon de l’aigua que es cobren als usuaris

finals per tal de recuperar els costos dels serveis d’abastament en alta i de sanejament que

presta.

7.3. LA RECUPERACIÓ DE COSTOS DINS DEL CICLE DE L’AIGUA

El nivell de recuperació de costos per part dels usuaris dels serveis que es realitzen en el

cicle de l’aigua es calcula com el quocient entre els ingressos i els costos del cicle (taula 53,

figura 8). Els ingressos considerats són tots aquells que provenen de la prestació d’un

servei als usuaris i que es materialitza a través d’una tarifa o tribut. Queden fora d’aquest rati

els ingressos procedents de les transferències de capital de les diferents administracions.

En el càlcul, el percentatge de recuperació de costos s’estima considerant els costos i els

ingressos interns dels agents privats (com s’ha detallat en els anteriors apartats, aquests

costos corresponen als costos que assumeixen alguns usuaris en realitzar-se ells mateixos

algun dels serveis del cicle de l’aigua, i s’han fet coincidir amb els ingressos, donat que són

repercutits en la seva totalitat en els preus de venda dels productes que comercialitzen).

0,00

100,00

200,00

300,00

400,00

500,00

600,00

700,00

800,00

900,00

1.000,00

Urbà Agropecuari Industria Total

Ingressos per usos

Urbà 645,01

Agropecuari 21,01

Industria 237,56

Total 903,58



Resulta obvi aclarir que, per obtenir una recuperació de costos íntegra, l'import anual

d'ingressos ha de coincidir amb l'import anual de costos.

Taula 53. Balanç recuperació total de costos

Segons s’evidencia a la figura següent, el nivell de recuperació actual dels costos del cicle

de l’aigua és del 70,7 % (figura 8).

Figura 8. Balanç recuperació total de costos

7.3.1. Percentatge de recuperació de costos per usos

Els costos dels usos urbans són de 904,1 milions d’euros. Com els ingressos d’aquest ús

són 645,0 milions d’euros, la recuperació de costos és del 71,3%. Els costos dels usos

agropecuaris són de 33,0 milions d’euros. Com els ingressos són de 21,0 milions d’euros, la

recuperació de costos és del 63,7%. Finalment, els costos dels usos industrials són de 340,1

milions d’euros. Com els ingressos són de 237,6 milions d’euros, la recuperació és del

69,9% (taula 54, figura 9).

Taula 54. Balanç recuperació de costos per usos

Recuperació de costos total

Costos 1.277,12

Ingressos 903,58

Percentatge recuperació

Percentatge no recuperat

Per Usos Urbà Agropecuari Industrial

Costos 904,08 32,96 340,08

Ingressos 645,01 21,01 237,56

% recuperació 71,3% 63,7% 69,9%



Figura 9. Balanç recuperació de costos per usos

7.4. CONCLUSIONS

Els costos actuals (2012) dels serveis de l’aigua al DCFC són de 1.277,1 milions d’euros.

Aquest cost inclou la totalitat dels costos definits, tant els financers com els ambientals, així

com tots els serveis prestats pels diferents agents que intervenen en les fases del cicle

(serveis de disponibilitat, sanejament, medi, abastament en alta, distribució als usuaris i

clavegueram).

Per serveis, el cost de l’abastament és de 706,28 milions d’euros, i el de sanejament de

570,83.

Per usos, el cost dels usos urbans és de 904,08 milions d’euros; el dels usos agropecuaris,

de 32,96 milions d’euros i els industrials de 340,08 milions d’euros.

El ingressos dels serveis de l’aigua són de 903,6 milions d’euros. Aquest ingrés inclou la

totalitat que els usuaris finals paguen als diferents agents què intervenen (ACA, entitats

subministradores en alta i en baixa i entitats locals que presten serveis de clavegueram)

També inclou la despesa que realitzen els agents privats derivats de realitzar ells mateixos

alguns dels serveis del cicle (costos industrials derivats dels processos de tractament intern

de les aigües residuals, processos interns de reutilització industrial, captació d’aigües de

pou, distribució d’aigua de reg de les comunitats de regants, ...)

Per serveis, els ingressos d’abastament són de 577,1 milions d’euros i els de sanejament,

de 326,4.

0,00

200,00

400,00

600,00

800,00

1.000,00

Urbà Agropecuari Industrial

Costos

Ingressos

Urbà

% recuperació

No recuperat

Agropecuari

% recuperació

No recuperat

Industrial

% recuperació

No recuperat



Per usos, l’ingrés dels usos urbans és de 645,0 milions d’euros; el dels usos agropecuaris,

de 21,0 milions d’euros i els industrials, de 237,6 milions d’euros.

Per tant, la recuperació dels costos dels serveis del cicle de l’aigua al DCFC és del 70,8 %.

Per serveis, la recuperació de costos de l’abastament és de 81,7 % i la del sanejament, del

57,2 %.

Per usos, la recuperació de costos dels usos urbans és del 71,3 %; la dels agropecuaris, del

63,7 % i la dels industrials, del 69,9 %.

característiques de la demarcació, anàlisi...

Documents