capitol 2- colonia iulia augusta faventia paterna barcino.pdf
DESCRIPTION
Barcelona Romana, Ajuntament de BarcelonaTRANSCRIPT
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02cacapitol_02htm[220210 103745]
CAPIacuteTOL 2Cologravenia Iulia Augusta Faventia PaternaBagravercinoRomans al Mont Tagraveber
Amb una ubicacioacute estrategravegica per controlar el comerccedil de les platges del Llobregat laBagravercino romana era una ciutat petita que va funcionar com a centre administratiu ireligioacutes i que tenia una presegravencia important de lliberts
21 - Entre Emporion i Tagraverraco22 - Inscrits a la tribu Galegraveria23 - Els cementiris fora de les muralles
21 - Entre Emporion i TagraverracoSi alguacute es mereix lhonor de ser considerat el pare de Bagravercino eacutes lemperador romagraveAugust que la va fundar cap a lany 10 aC seguint un pla de reestructuracioacute del nord-est de la Peniacutensula que va idear Agripa un cop acabades les guerres cagraventabres (any19 aC)
Per quegrave a la franja litoral entre dues ciutats grans com Empograverion iTagraverraco Perquegrave era una zona estrategravegica amb molt bonacomunicacioacute amb linterior i permetia el control del comerccedil de lesplatges del riu Llobregat I posats a buscar la seguretat quegrave millorque dalt dun promontori duns 12 metres daltura que a ledat mitjanaes va anomenar mont Tagraveber
Cap a lany 44 dC Pomponi Mela la va qualificar de ciutat petita ifortificada Uns anys despreacutes Plini va dir que era una de les dotzecologravenies de la Hispagravenia Citerior on es va establir per deductio ungrup de ciutadans romans civils o veterans de les guerres cagraventabresBagravercino dotada destructura de govern i administracioacute progravepies aimitacioacute de Roma va ser centre administratiu i religioacutes com demostralestructura urbana la presegravencia dun temple de culte oficial i laproporcioacute entre lespai puacuteblic i el privat
22 - Inscrits a la tribu GalegraveriaSeguint lestructura urbana tiacutepica lenvoltava una muralla que englobava una xarxade carrers al voltant del forum central on salccedilava el temple dAugust i on hi deviahaver altres edificis dels quals no es tenen evidegravencies Aquiacute confluiumlen les dues viesprincipals del traccedilat urbagrave dels carrers els cardo i decumanus maximi (sota els carrersLlibreteria-Call i Bisbe-Regomir)
Com que la seva funcioacute era controlar un territori (ager) no gaire extens perograve siacute molt productiu aquest es vaestructurar mitjanccedilant una centuriacioacute el primer cadastre Una terra fegravertil recursos miners i abundagravencia de
Crida destacada
El nom de la cologravenia
Iacutetems
August
Mont Tagraveber
Cologravenies
Deductio
Fograverum
Temple dAugust
Ager
Vilmiddotles
Domus
Sepulcres
Viacutedeos
Fa poc es va trobar unpaviment romagrave a la casa dunsenyor
A tots els barris hi ha restesperquegrave eren lager el territoride la cologravenia romana
Com que el fograverum eacutes la Placcedilade Sant Jaume no sha pogutexcavar i no en coneixem gaireres
La vilmiddotla eacutes la masia actual
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
Castellano English
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02cacapitol_02htm[220210 103745]
productes del mar constituiumlen la riquesa de Bagravercino Aixograve sense comptar el control del riu Llobregat Aixiacutedoncs cal que ens imaginem un port al Llobregat amb un tragravensit intens
Bagravercino no era gaire gran (unes 13 hectagraverees) i devia tenir uns dos milhabitants inclosos els de les vilmiddotles suburbanes prograveximes al recinteemmurallat (com lexcavada a lavinguda de Francesc Camboacute)Seguint el costum romagrave els primers habitants es van inscriure a unatribu la Galegraveria i tenien procedegravencia itagravelica Perograve un dels aspectesmeacutes destacats de la cologravenia va ser la presegravencia de lliberts -exesclausdedicats a treballar per als seus propis interessos i els dels seus anticsamos- i estrangers que eren ben rebuts com ho testimonia el centurioacuteLuci Cecili Optat que al segle II dC va exercir una carrera municipalbrillant
23 - Els cementiris fora de les murallesEls seus edificis i domus es beneficiaven duna bona xarxa de clavegueram i dunsistema dabastament daigua gragravecies a dos aquumleductes que hi entraven per la placcedilaNova procedents de les mines de Collserola (luacuteltim tram al carrer dels Arcs) i delBesograves a laltura de Montcada amb traccedilat pel carrer dels Capellans
I com era costum a les ciutats romanes els cementiris erenextramurs i vorejaven lacceacutes a les portes sobretot al punt dentrada isortida del tram litoral de la Via Augusta (placcedila de lAgravengel i carrer de laBoqueria) Neacutes un exemple la necrogravepolis de la placcedila de la Vila deMadrid (final del segle II - principi del segle III) que resseguia la via dela Porta Praetoria i on estan enterrats individus de condicioacute socialbaixa dacord amb els sepulcres coneguts com cupae
Sha parlat molt sobre si Bagravercino es va veure afectada per lesincursions de pobles germagravenics en concret dels francoalemanys quea la segona meitat del segle III van fer evident la feblesa de lImperiromagrave Perograve no ho sembla el temple continuava dret i al seu lloc ientre el 269 i el 305 dC el Senat dels barcelonins va fer aixecar alforum monuments a diversos emperadors Va ser un segle meacutes tarda mitjan segle IV quan va emprendre la refortificacioacute de les murallesSigne evident dalgun perill
Descarrega el capiacutetol en format PDF
Per saber-ne meacutes
La ciutat i el seu territori 2000 anys dhistograveriaA Actes III Congreacutes dHistograveria de Barcelona (II vols)Barcelona Impremta municipal 1993
De Bagravercino a Barcinona segles I-VII Les restesarqueologravegiques de la placcedila del Rei de BarcelonaBELTRAacuteN DE HEREDIA BERCERO J (Dir)Barcelona Museu dHistograveria de Barcelona 2001
Las ciudades romanasGRIMAL PBarcelona ed Oikos Tau 1991
Agraverea del castellum de BagravercinoHERNAacuteNDEZ GASCH JA Quaderns dArqueologia i Histograveria de la Ciutat deBarcelona Egravepoca II 2006 (Nuacutem 2)
Del romagrave al romagravenicHistograveria art i cultura de la Tarraconensemediterragravenia entre els segles IV i XDE PALOL P (Dir)Barcelona Enciclopegravedia Catalana1999
La ciutat antigaA Histograveria de Barcelona vol IBarcelona Enciclopegravedia Catalana 1991
Galeria multimegravediaAccedeix a les galeries amb totes les imatges iviacutedeos del capiacutetol
Galeria multimegravedia del capiacutetol 2
Muralla romana
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Elements transversals
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsaugusthtm[220210 103820]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
AugustGai Juli Cegravesar Octavi August (63 aC - 14 dC) Considerat el primer i meacutesimportant dels emperadors romans mai es va anomenar aixiacute sinoacutePrinceps Civium (el primer dels ciutadans) Tot i que durant el seu governles institucions republicanes es van mantenir oficialment va regnar comun autogravecrata durant quaranta anys
Emparentat amb Gai Juli Cegravesar la mort de Sext Cegravesar cosiacute germagrave i magrave dreta de JuliCegravesar lany 45 aC va portar lamo real de Roma a adoptar Octavi per mitjagrave del seutestament Lassassinat de Cegravesar el 15 de marccedil del 44 aC va provocar una egravepocadinestabilitat entre les diverses faccions que lluitaven pel poder Diverses guerres meacutes tardOctavi va aconseguir formar part del segon triumvirat amb Marc Antoni i Marc Emili LegravepidPerograve aviat van sorgir conflictes entre Octavi i Marc Antoni que van acabar un copneutralitzat Legravepid en la guerra civil del 36-30 aC Derrotat Marc Antoni a la batalla dActium-i mort despreacutes per suiumlcidi igual que la seva amant i aliada la reina Cleogravepatra dEgipte-Octavi va quedar com luacutenic detentor del poder i va convocar unes eleccions que el vanconvertir en cogravensol i amo legal de les legions de Roma A partir daquiacute per mitjagrave duna poliacutetica intelmiddotligent de pactes va anararrencant privilegis i competegravencies del Senat fins que va esdevenir luacutenic governant de Roma
Despreacutes de preparatius successoris tortuosos va morir el 19 de setembre del 14 dC i va ser deiumlficat El culte al diviacute August vacontinuar fins que la religioacute oficial de Roma que ell havia contribuiumlt a afermar es va substituir pel cristianisme al segle IV dC
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsmont_taberhtm[220210 103834]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
Mont TagraveberPromontori que vorejaven les rieres de la serra de Collserola pel costatsud-oest la de Sant Gervasi que discorria entre el turoacute de Monterols i eldel Putget seguia els actuals carrer de la Riera de Sant Miquel passeigde Gragravecia Portal de lAgravengel carrer del Pi fins a la falda del Tagraveberenvoltant els cogravedols (lloc que recorda lactual carrer dels Cogravedols)
Pel costat nord-est la riera de Vallcarca que passava entre el turoacute del Putget i el de laCreueta meacutes avall canviava el nom per Torrent de lOlla vorejava el carrer de Pau Clarisbaixava pel Torrent Fondo o Merdanccedilagrave medieval i per la riera de Sant Joan fluiumla fins al golfsituat al llevant del mont Tagraveber La forma daquesta elevacioacute i el desnivell van decidir laplanta caracteriacutestica de rectangle amb els costats retallats de la Barcelona romana
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemscolonieshtm[220210 103849]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
ColograveniesA lantiga Roma hi havia diverses categories de nuclis urbans quecomportaven drets i organitzacioacute juriacutedica i administrativa diferents A laHispagravenia del principi de lImperi es parlava doppidum municipiumcolonia praefectura forum vicus conciliabulum castellum i territorium
Bagravercino va ser fundada com a cologravenia que es diferenciava dels municipium per lorigenanterior daquests i els cagraverrecs dels magistrats (duo-viri a les cologravenies quattuor-viri alsmunicipis)
Entre les cologravenies tambeacute hi havia diferegravencies segons les relacions juridicopoliacutetiques queRoma hi establia Aixiacute hi havia tres possibilitats colonia civium romanorum colonia civiumlatinorum i colonia peregrinorum Aquesta uacuteltima la menys important era una ciutat suacutebditaa on Roma enviava colons daltres ciutats sense atorgar-los el dret de ciutadagrave romagrave o llatiacute
La primera que eacutes el cas de Bagravercino agrupava els colons inscrits a les tribus de RomaTenia una organitzacioacute interna semblant a la romana i els colons eren considerats ciutadans romans amb tots els drets puacuteblics iprivats Normalment la formaven soldats llicenciats de lexegravercit
Finalment colonia civium latinorum eren o beacute fundacions romanes a Itagravelia i meacutes tard a les proviacutencies o beacute ciutats peregrines a lesquals Roma concedia aquest estatus Eren aliades de Roma autogravenomes i independents en tot menys en les aliances i podienconstituir les seves assemblees el Senat i els magistrats Fabricaven moneda i tot i que havien de contribuir a lexegravercit nopagaven a Roma el tribut per la propietat privada Un tribut que tampoc pagaven les ciutats libera com Bagravercino
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsdeductiohtm[220210 103903]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
DeductioFundacioacute de ciutats per colonitzacioacute destinades a albergar veterans deguerra Implicava el lliurament a cada home duna finca agriacutecola Abansuna comissioacute sencarregava de fixar la situacioacute i divisioacute dels lots de terradel territori de la cologravenia
A la Itagravelia del segle I aC tot seguit es feia a la mateixa Roma la sortitio el sorteig delslots i es fixava el dia de la marxa dels colons Acabada ladsignatio els veterans convertitsen colons desfilaven cap a la seva nova llar seguint un vexillum (estendard) que esconvertia en el seu siacutembol a les ordres dun responsable de la fundacioacute que assignavalemperador
La fundacioacute fiacutesica es feia segons un ritual etrusc pel qual un agraveugur abans de traccedilar-ne elperiacutemetre consultava els presagis Si eren favorables sobria una fossa circular (mundus)tancada per una pedra i a continuacioacute es feia el solc del periacutemetre (sulcus primigenius)amb una arada de bronze que estiraven dos bous blancs (inauguratio)
Un cop delimitat el mundus un agrimensor delimitava el territorium amb el traccedilat de dos carrers enfrontats un en direccioacute est-oest (decumanus maximus) i laltre en direccioacute nord-sud (cardo maximus) A partir daquiacute la ciutat sestructurava en quatre agravereespostica antica dextra i sinistra
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsforumhtm[220210 103933]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
FograverumCentre puacuteblic de la ciutat romana on es concentraven els ogravergans civils ireligiosos de la cologravenia Sempre shi situaven el temple la placcedilarectangular porticada i la basiacutelica juriacutedica indispensables a qualsevolciutat romana degravepoca augustal Al voltant daquests elements esdistribuiumlen altres edificis puacuteblics com ara la curia les tabernae o eltabularium
El forum estava situat generalment al punt dunioacute entre el cardo i el decumanus maximus A Barcelona aquest punt seria la moderna placcedila de Sant Jaume perograve les hipogravetesis actualsconsideren que el cardo maximus vindria a ser el liacutemit sud del gran espai del forumm (ambuna superfiacutecie equivalent a dues insulae o illes de cases eacutes a dir uns 120 x 70 metres) enun dels laterals del qual hauria estat situat el temple dAugust que es pot veure al carrerdel Paradiacutes
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemstemple_augusthtm[220210 103947]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
Temple dAugustTemple corinti periacutepter i hexagravestil sobre podi construiumlt en luacuteltim quart delsegle I aC amb pedra calcagraveria de Montjuiumlc que va estar com a miacutenim enuna part recobert destuc blanc que imitava el marbre Feia uns 35metres de llarg per 175 metres dample i tenia sis columnes als costatsmeacutes curts i onze als llargs
Tant les caracteriacutestiques arquitectograveniques com els elements decoratius el confirmen com elmeacutes antic dels tres temples periacutepters coneguts a la peniacutensula Ibegraverica (del final de laRepuacuteblica o de legravepoca dAugust) La troballa dunes inscripcions sembla certificar que es vadedicar a August Situat al forum principal de la ciutat a la part meacutes elevada del montTagraveber se sabia que existia des del segle XIV perquegrave figurava en una carta de donacioacute reialPerograve el primer estudi complet va anar a cagraverrec de larquitecte Antoni Celles (1831) arran dela demolicioacute dun edifici posterior que hi havia al mateix indret Al carrer del Paradiacutes a laseu del Centre Excursionista de Catalunya sen conserva una part del podi quatrecolumnes i una part de larquitrau del costat nord-est
Castellano English
Ager | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsagerhtm[220210 104001]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
AgerEl territori dinfluegravencia de Bagravercino va quedar demarcat ja des de legravepocaaugustal amb els liacutemits seguumlents pel nord-est el riu Besograves que elseparava del territori de Baetulo pel sud-est la liacutenia de mar pel nord-oest la serra de Collserola i pel sud-oest el massiacutes del Garraf Perordenar el camp i facilitar amb el cadastre la recaptacioacute dimpostos elterritori es va dividir amb una centuriacioacute
Aixograve es feia establint dos eixos principals el decumanus maximus i el cardo maximus queal pla barceloniacute sorientava nord - sud-est i nord-est - sud-oest La ciutat salccedilava a la meitatsud-est centrada i disposada en el sentit daquests eixos de centuriacioacute Potser cap al segleIV dC lagraverea dinfluegravencia de Bagravercino es va fer meacutes gran coincidint amb la supremacia de laciutat i amb la pegraverdua dimportagravencia dalgunes ciutats prograveximes perograve en tot cas semblaque aquesta estructura es va mantenir fins als segles VI-VII en quegrave hi trobem un seguit decanvis importants
La romanitzacioacute del pla de Barcelona no va provocar gaires canvis substancials gran part de la superfiacutecie de la plana i de lesserralades litorals (Marina i Collserola) van continuar poblades per boscos mixtos dalzina i roure i part del Garraf ja teniapoblacions de garric i margalloacute
Tot i que sapreciaven els primers siacutemptomes de desforestacioacute -que van afectar nomeacutes les agraverees meacutes prograveximes als assentaments- les extenses desforestacions produiumldes per incendis continuats no van transformar el pla fins als segles VI i VII El meacutes segureacutes que lantiga agricultura romana intensiva i localitzada es substituiacutes per activitats ramaderes transhumants Daquiacute els incendisque van erosionar el sogravel i van provocar una expansioacute ragravepida i espectacular de les plaques deltaiques dels rius Llobregat i Besograves
La consolidacioacute definitiva del feudalisme als segles XI i XII va comportar labandonament de la ramaderia i la regeneracioacute delsboscos si beacute en algunes zones com ara el massiacutes del Garraf lerosioacute era tan intensa que en va limitar la presegravencia
Castellano English
Crida destacada | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02cacridacridahtm[220210 104116]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
Crida destacada
El nom de la colograveniaEl nom oficial era Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino oBarcinonensium De tots aquests noms nomeacutes dos han presentat problemesduna banda identificar Paterna (i no Pia com shavia interpretat des delRenaixement o Patricia com han apuntat alguns estudiosos) que pretendriarecordar que Cegravesar ja tenia la intencioacute de fundar una cologravenia per als veteransdels seus exegravercits
Daltra banda Barcino ha presentat dificultats a lhora dinterpretar-ne lorigen
Els dracmes ibegraverics dimitacioacute dEmpograverion encunyats al final del segle II aC porten el lema Barkenoque donaria Barcino si ladaptem a la fonegravetica llatina La dificultat consisteix a localitzar exactamentaquest topogravenim Hi ha autors que el relacionen amb el nucli ibegraveric de Montjuiumlc perograve no eacutes clarTambeacute ha generat hipogravetesis diverses larrel de Barcino teories meacutes o menys cientiacutefiques li hanvolgut donar un origen cegraveltic iber o liacutegur i les de caragravecter llegendari lhan volgut relacionar ambHegravercules (que hauria arribat aquiacute des de Liacutebia i una de les seves barques la novena o Barca Nonahauria encallat) i amb la famiacutelia Barca
Pel que fa a Iulia i Augusta recorden el nom del fundador lemperador August i la seva famiacutelia la gens Iulia -tot i que alguacute lhavist com un privilegi dAugust a la fidelitat cesariana de la cologravenia durant la guerra civil entre Cegravesar i Pompeu
Finalment Faventia sembla tenir meacutes un caragravecter protector que no pas ser un indici dun origen faventiacute -de la Favegraventia itagravelica(Faenza)
Despreacutes duns segles de coexistegravencia de diverses formes (Faventia Barchinonam Barcilonam Barchinon BarcilonaBarciloBarcino y BarcinoBarcinona Barcillona) al segle VI la numismagravetica i els concilis visigots parlen de Barcinona mentreque lepigrafia medieval doacutena des del segle IX Barchinona
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsvilleshtm[220210 104130]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
villae rustica) o servir de lloc de descans de personatges ciutadans destacats (villae urbana) gt
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
VilmiddotlesConstruccions fora de la ciutat que tenien la finalitat de gestionar unaexplotacioacute agriacutecola (villae rustica) o servir de lloc de descans depersonatges ciutadans destacats (villae urbana) Les uacuteltimes tenien totesles comoditats i jardins extensos i les primeres a meacutes de la residegravencianoble un seguit dedificis destinats a la produccioacute que podien anar desde cavallerisses fins a trulls doli molins de blat cellers magatzems etc
Al terme de Barcelona se nhan localitzat moltes com la que hi ha sota la placcedila dAntoniMaura a sobre de la qual es va construir cap al segle IV una aula Una altra va ser la deSant Pau del Camp de la qual tenim notiacutecies des del 1931 Les excavacions del final delsanys vuitanta van permetre situar-la entre els segles I i III dC i constatar que va sobreviureparcialment fins al segle V dC En contacte amb la vilmiddotla va aparegraveixer una necrogravepolis comtambeacute passa als jaciments de la placcedila de Viacutector Balaguer i al carrer de Montcada
Lany 1984 es va documentar un altre nucli rural construiumlt al final del segle II dC situat entrela Gran Via i el carrer de la Mare de Deacuteu de Port A Can Batllori a les Corts hi van aparegraveixer restes duna altra dues meacutes shanlocalitzat a Montjuiumlc i al peu de Collserola sota el monestir de Pedralbes una altra que van treure a la llum els treballs derestauracioacute del monestir La meacutes extensa que sha trobat fins ara eacutes la de Can Cortada a Horta
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsdomushtm[220210 104146]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
DomusEacutes el tipus dhabitatge de les classes patriacutecies i adinerades romanes -jaque a les ciutats la gent meacutes modesta acostumava a viure en blocs depisos- i representa el model magravexim de comoditat i serveis en lapartatdomegravestic romagrave
Sestructurava al voltant de latrium un pati parcialment cobert que contenia una bassa perrecollir aigua de pluja Amb el pas del temps el petit atrium es va convertir en un gran patiel compluvium i la bassa en limpluvium i a les cases meacutes senyorials hi havia tambeacute unapetita capella per al culte als deacuteus lars els protectors de la famiacutelia
Per entrar a la domus des del carrer calia travessar landron un corredor dacceacutes dividit endues parts el vestibulum -la zona on els visitants esperaven que el propietari els rebeacutes- iles fauces
Les habitacions del costat de la porta dentrada podien servir com a tabernae (botigues)que lamo llogava o com a cubicula (dormitoris) Els cubicula estaven flanquejats per dues alae que es feien servir com a rebost oper allotjar el personal de servei de la casa
A latrium tambeacute hi donava el tablinum que servia de menjador i de vegades de despatx Quan la casa era gran el tablinumesdevenia un acceacutes al peristylum un jardiacute central porticat al voltant del qual sorganitzaven les habitacions de lala noble de lacasa Decorat sumptuosament el peristylum era la part de la casa que reflectia millor lestatus social dels propietaris
Encara cal parlar del triclinium una habitacioacute interior que sacostumava a habilitar com a menjador (per als grans sopars ambpersonatges ilmiddotlustres) despatx o dormitori I no cal oblidar una munioacute daltres cambres menors amb funcioacute de bany latrina etc
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemssepulcreshtm[220210 104201]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
SepulcresEls romans tenien el costum de colmiddotlocar les tombes a les calccedilades desortida de les grans ciutats Fins al segle II dC coexistien dues formesdenterrament la inhumacioacute generalment reservada a la gent senzilla ials esclaus i la incineracioacute per als personatges rics i poderosos
Al segle II es va generalitzar la inhumacioacute i es podien trobar tombes tan luxoses com elsmausoleus en forma de temple i tan senzilles com les foses comunes les individuals i elscolumbaris (criptes excavades a la pedra o construiumldes dobra a linterior de les quals hihavia els niacutenxols on es colmiddotlocaven les urnes)
Les fosses individuals tenien diversos tipus de monuments funeraris una estela amb elnom de la persona difunta un pedestal amb una dedicatograveria un altar que guardava alinterior lurna funeragraveria i una copa de pedra en forma de bagul o feta de teules cobertes demorter (cupae)
La generalitzacioacute de la inhumacioacute va comportar el canvi de les urnes funeragraveries per caixesde fusta o pedra antecedents dels sarcogravefags esculpits Per a la gent que no es podia pagar un sarcogravefag hi havia caixes fetesamb lloses de pissarra amb teules usades o amb agravemfores reutilitzades (especialment per als cadagravevers dinfants)
Castellano English
Element TransversalMuralla romana | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02catransversalsmuralla_romanamuralla_romanahtm[220210 103919]
Element transversalMuralla romanaBagravercino tenia forma doctogravegon allargat derivat de la planta dels campaments militarsromans perograve amb els angles retallats per adaptar-se al promontori sobre el qualsalccedilava Les seves gairebeacute 13 hectagraverees dextensioacute estaven delimitades per un murdefensiu de menys de 2 metres de gruix i meacutes de 8 metres daltura que es completavaalmenys a lavinguda de la Catedral amb un gran fossat duns 6 metres de fondagraveria iuna amplada irregular que sembla que tambeacute recollia les aiguumles brutes i de pluja
Tenia quatre portes de les quals ens han quedat les del decumanus (laPorta Praetoria lactual Portal del Bisbe i una part de la Decumana alcarrer del Regomir) ja que les del cardo (Porta Principalis Dextra al Call iPorta Principalis Sinistra a la placcedila de lAgravengel) es van enderrocar Erentriforades eacutes a dir amb tres obertures una de central meacutes ampla per altragravensit rodat i dues de laterals meacutes petites per als vianants
En un moment del segle IV dC la muralla es va refer amb la juxtaposicioacutedun nou cinturoacute a lexterior de lantic mur que en doblava el gruix (de 2 a4 metres) i lafegit de 78 torres de tres formes diferents ciliacutendrica (a bandai banda de les portes) poliegravedrica (nomeacutes tenim la de ledifici de la PiaAlmoina) i quadrangular Entre les torres hi havia panys de muralla llisospossiblement acabats en merlets per protegir el pas de ronda i lespaientre els dos cinturons de pedres es va omplir amb materials procedentsde les antigues necrogravepolis extramurs
Aquest reforccedilament va comportar la reforma de les portes dacceacutes peradaptar-les a la defensa de la ciutat i va afectar altres aspectes urbansde la cologravenia com ara els carrers que en molts casos es van estregravenyerperquegrave construccions privades ocupaven els vials Al costat de la PortaDecumana hi ha lagraverea arqueologravegica del castellum que els estudiosospensen que es va bastir al mateix temps que la muralla es va reforccedilarAlguns arqueogravelegs interpreten que les restes soacuten duna fortalesa sempreamb relacioacute a una teoria que situa un port natural on avui hi ha la placcediladAntonio Loacutepez i la banda baixa de la Via Laietana Aixiacute hauria servit perdefensar lentrada al port i a la mateixa ciutat perograve ara com ara no es potconfirmar ni desmentir res daixograve
El recorregut del mur romagrave eacutes el seguumlent placcedila Nova avinguda de laCatedral carrer de la Tapineria places de Ramon Berenguer el Gran i delAgravengel carrer del Sotstinent Navarro placcedila dels Traginers carrers delCorreu Vell del Regomir den Gignagraves dAvinyoacute dels Banys Nous i de la Palla Bona part de lestructura vadesaparegraveixer durant el segle XIX (Palau Reial Menor convent de lEnsenyanccedila placcedila de lAgravengel del Regomir)tot i que en alguns casos com al pla de la Seu la destruccioacute eacutes anterior
Capiacutetols relacionats
CAPIacuteTOL 2Cologravenia Iulia AugustaFaventia Paterna Bagravercino
Viacutedeos
Troballes arqueologravegiques a lesmuralles romanes de Barcelonael 1965
Galeria multimegravediaAccedeix a les galeries amb totes les imatges iviacutedeos de lelement transversal
Galeria multimegravedia de la Muralla romana
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsaugusthtm[220210 103820]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
AugustGai Juli Cegravesar Octavi August (63 aC - 14 dC) Considerat el primer i meacutesimportant dels emperadors romans mai es va anomenar aixiacute sinoacutePrinceps Civium (el primer dels ciutadans) Tot i que durant el seu governles institucions republicanes es van mantenir oficialment va regnar comun autogravecrata durant quaranta anys
Emparentat amb Gai Juli Cegravesar la mort de Sext Cegravesar cosiacute germagrave i magrave dreta de JuliCegravesar lany 45 aC va portar lamo real de Roma a adoptar Octavi per mitjagrave del seutestament Lassassinat de Cegravesar el 15 de marccedil del 44 aC va provocar una egravepocadinestabilitat entre les diverses faccions que lluitaven pel poder Diverses guerres meacutes tardOctavi va aconseguir formar part del segon triumvirat amb Marc Antoni i Marc Emili LegravepidPerograve aviat van sorgir conflictes entre Octavi i Marc Antoni que van acabar un copneutralitzat Legravepid en la guerra civil del 36-30 aC Derrotat Marc Antoni a la batalla dActium-i mort despreacutes per suiumlcidi igual que la seva amant i aliada la reina Cleogravepatra dEgipte-Octavi va quedar com luacutenic detentor del poder i va convocar unes eleccions que el vanconvertir en cogravensol i amo legal de les legions de Roma A partir daquiacute per mitjagrave duna poliacutetica intelmiddotligent de pactes va anararrencant privilegis i competegravencies del Senat fins que va esdevenir luacutenic governant de Roma
Despreacutes de preparatius successoris tortuosos va morir el 19 de setembre del 14 dC i va ser deiumlficat El culte al diviacute August vacontinuar fins que la religioacute oficial de Roma que ell havia contribuiumlt a afermar es va substituir pel cristianisme al segle IV dC
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsmont_taberhtm[220210 103834]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
Mont TagraveberPromontori que vorejaven les rieres de la serra de Collserola pel costatsud-oest la de Sant Gervasi que discorria entre el turoacute de Monterols i eldel Putget seguia els actuals carrer de la Riera de Sant Miquel passeigde Gragravecia Portal de lAgravengel carrer del Pi fins a la falda del Tagraveberenvoltant els cogravedols (lloc que recorda lactual carrer dels Cogravedols)
Pel costat nord-est la riera de Vallcarca que passava entre el turoacute del Putget i el de laCreueta meacutes avall canviava el nom per Torrent de lOlla vorejava el carrer de Pau Clarisbaixava pel Torrent Fondo o Merdanccedilagrave medieval i per la riera de Sant Joan fluiumla fins al golfsituat al llevant del mont Tagraveber La forma daquesta elevacioacute i el desnivell van decidir laplanta caracteriacutestica de rectangle amb els costats retallats de la Barcelona romana
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemscolonieshtm[220210 103849]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
ColograveniesA lantiga Roma hi havia diverses categories de nuclis urbans quecomportaven drets i organitzacioacute juriacutedica i administrativa diferents A laHispagravenia del principi de lImperi es parlava doppidum municipiumcolonia praefectura forum vicus conciliabulum castellum i territorium
Bagravercino va ser fundada com a cologravenia que es diferenciava dels municipium per lorigenanterior daquests i els cagraverrecs dels magistrats (duo-viri a les cologravenies quattuor-viri alsmunicipis)
Entre les cologravenies tambeacute hi havia diferegravencies segons les relacions juridicopoliacutetiques queRoma hi establia Aixiacute hi havia tres possibilitats colonia civium romanorum colonia civiumlatinorum i colonia peregrinorum Aquesta uacuteltima la menys important era una ciutat suacutebditaa on Roma enviava colons daltres ciutats sense atorgar-los el dret de ciutadagrave romagrave o llatiacute
La primera que eacutes el cas de Bagravercino agrupava els colons inscrits a les tribus de RomaTenia una organitzacioacute interna semblant a la romana i els colons eren considerats ciutadans romans amb tots els drets puacuteblics iprivats Normalment la formaven soldats llicenciats de lexegravercit
Finalment colonia civium latinorum eren o beacute fundacions romanes a Itagravelia i meacutes tard a les proviacutencies o beacute ciutats peregrines a lesquals Roma concedia aquest estatus Eren aliades de Roma autogravenomes i independents en tot menys en les aliances i podienconstituir les seves assemblees el Senat i els magistrats Fabricaven moneda i tot i que havien de contribuir a lexegravercit nopagaven a Roma el tribut per la propietat privada Un tribut que tampoc pagaven les ciutats libera com Bagravercino
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsdeductiohtm[220210 103903]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
DeductioFundacioacute de ciutats per colonitzacioacute destinades a albergar veterans deguerra Implicava el lliurament a cada home duna finca agriacutecola Abansuna comissioacute sencarregava de fixar la situacioacute i divisioacute dels lots de terradel territori de la cologravenia
A la Itagravelia del segle I aC tot seguit es feia a la mateixa Roma la sortitio el sorteig delslots i es fixava el dia de la marxa dels colons Acabada ladsignatio els veterans convertitsen colons desfilaven cap a la seva nova llar seguint un vexillum (estendard) que esconvertia en el seu siacutembol a les ordres dun responsable de la fundacioacute que assignavalemperador
La fundacioacute fiacutesica es feia segons un ritual etrusc pel qual un agraveugur abans de traccedilar-ne elperiacutemetre consultava els presagis Si eren favorables sobria una fossa circular (mundus)tancada per una pedra i a continuacioacute es feia el solc del periacutemetre (sulcus primigenius)amb una arada de bronze que estiraven dos bous blancs (inauguratio)
Un cop delimitat el mundus un agrimensor delimitava el territorium amb el traccedilat de dos carrers enfrontats un en direccioacute est-oest (decumanus maximus) i laltre en direccioacute nord-sud (cardo maximus) A partir daquiacute la ciutat sestructurava en quatre agravereespostica antica dextra i sinistra
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsforumhtm[220210 103933]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
FograverumCentre puacuteblic de la ciutat romana on es concentraven els ogravergans civils ireligiosos de la cologravenia Sempre shi situaven el temple la placcedilarectangular porticada i la basiacutelica juriacutedica indispensables a qualsevolciutat romana degravepoca augustal Al voltant daquests elements esdistribuiumlen altres edificis puacuteblics com ara la curia les tabernae o eltabularium
El forum estava situat generalment al punt dunioacute entre el cardo i el decumanus maximus A Barcelona aquest punt seria la moderna placcedila de Sant Jaume perograve les hipogravetesis actualsconsideren que el cardo maximus vindria a ser el liacutemit sud del gran espai del forumm (ambuna superfiacutecie equivalent a dues insulae o illes de cases eacutes a dir uns 120 x 70 metres) enun dels laterals del qual hauria estat situat el temple dAugust que es pot veure al carrerdel Paradiacutes
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemstemple_augusthtm[220210 103947]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
Temple dAugustTemple corinti periacutepter i hexagravestil sobre podi construiumlt en luacuteltim quart delsegle I aC amb pedra calcagraveria de Montjuiumlc que va estar com a miacutenim enuna part recobert destuc blanc que imitava el marbre Feia uns 35metres de llarg per 175 metres dample i tenia sis columnes als costatsmeacutes curts i onze als llargs
Tant les caracteriacutestiques arquitectograveniques com els elements decoratius el confirmen com elmeacutes antic dels tres temples periacutepters coneguts a la peniacutensula Ibegraverica (del final de laRepuacuteblica o de legravepoca dAugust) La troballa dunes inscripcions sembla certificar que es vadedicar a August Situat al forum principal de la ciutat a la part meacutes elevada del montTagraveber se sabia que existia des del segle XIV perquegrave figurava en una carta de donacioacute reialPerograve el primer estudi complet va anar a cagraverrec de larquitecte Antoni Celles (1831) arran dela demolicioacute dun edifici posterior que hi havia al mateix indret Al carrer del Paradiacutes a laseu del Centre Excursionista de Catalunya sen conserva una part del podi quatrecolumnes i una part de larquitrau del costat nord-est
Castellano English
Ager | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsagerhtm[220210 104001]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
AgerEl territori dinfluegravencia de Bagravercino va quedar demarcat ja des de legravepocaaugustal amb els liacutemits seguumlents pel nord-est el riu Besograves que elseparava del territori de Baetulo pel sud-est la liacutenia de mar pel nord-oest la serra de Collserola i pel sud-oest el massiacutes del Garraf Perordenar el camp i facilitar amb el cadastre la recaptacioacute dimpostos elterritori es va dividir amb una centuriacioacute
Aixograve es feia establint dos eixos principals el decumanus maximus i el cardo maximus queal pla barceloniacute sorientava nord - sud-est i nord-est - sud-oest La ciutat salccedilava a la meitatsud-est centrada i disposada en el sentit daquests eixos de centuriacioacute Potser cap al segleIV dC lagraverea dinfluegravencia de Bagravercino es va fer meacutes gran coincidint amb la supremacia de laciutat i amb la pegraverdua dimportagravencia dalgunes ciutats prograveximes perograve en tot cas semblaque aquesta estructura es va mantenir fins als segles VI-VII en quegrave hi trobem un seguit decanvis importants
La romanitzacioacute del pla de Barcelona no va provocar gaires canvis substancials gran part de la superfiacutecie de la plana i de lesserralades litorals (Marina i Collserola) van continuar poblades per boscos mixtos dalzina i roure i part del Garraf ja teniapoblacions de garric i margalloacute
Tot i que sapreciaven els primers siacutemptomes de desforestacioacute -que van afectar nomeacutes les agraverees meacutes prograveximes als assentaments- les extenses desforestacions produiumldes per incendis continuats no van transformar el pla fins als segles VI i VII El meacutes segureacutes que lantiga agricultura romana intensiva i localitzada es substituiacutes per activitats ramaderes transhumants Daquiacute els incendisque van erosionar el sogravel i van provocar una expansioacute ragravepida i espectacular de les plaques deltaiques dels rius Llobregat i Besograves
La consolidacioacute definitiva del feudalisme als segles XI i XII va comportar labandonament de la ramaderia i la regeneracioacute delsboscos si beacute en algunes zones com ara el massiacutes del Garraf lerosioacute era tan intensa que en va limitar la presegravencia
Castellano English
Crida destacada | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02cacridacridahtm[220210 104116]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
Crida destacada
El nom de la colograveniaEl nom oficial era Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino oBarcinonensium De tots aquests noms nomeacutes dos han presentat problemesduna banda identificar Paterna (i no Pia com shavia interpretat des delRenaixement o Patricia com han apuntat alguns estudiosos) que pretendriarecordar que Cegravesar ja tenia la intencioacute de fundar una cologravenia per als veteransdels seus exegravercits
Daltra banda Barcino ha presentat dificultats a lhora dinterpretar-ne lorigen
Els dracmes ibegraverics dimitacioacute dEmpograverion encunyats al final del segle II aC porten el lema Barkenoque donaria Barcino si ladaptem a la fonegravetica llatina La dificultat consisteix a localitzar exactamentaquest topogravenim Hi ha autors que el relacionen amb el nucli ibegraveric de Montjuiumlc perograve no eacutes clarTambeacute ha generat hipogravetesis diverses larrel de Barcino teories meacutes o menys cientiacutefiques li hanvolgut donar un origen cegraveltic iber o liacutegur i les de caragravecter llegendari lhan volgut relacionar ambHegravercules (que hauria arribat aquiacute des de Liacutebia i una de les seves barques la novena o Barca Nonahauria encallat) i amb la famiacutelia Barca
Pel que fa a Iulia i Augusta recorden el nom del fundador lemperador August i la seva famiacutelia la gens Iulia -tot i que alguacute lhavist com un privilegi dAugust a la fidelitat cesariana de la cologravenia durant la guerra civil entre Cegravesar i Pompeu
Finalment Faventia sembla tenir meacutes un caragravecter protector que no pas ser un indici dun origen faventiacute -de la Favegraventia itagravelica(Faenza)
Despreacutes duns segles de coexistegravencia de diverses formes (Faventia Barchinonam Barcilonam Barchinon BarcilonaBarciloBarcino y BarcinoBarcinona Barcillona) al segle VI la numismagravetica i els concilis visigots parlen de Barcinona mentreque lepigrafia medieval doacutena des del segle IX Barchinona
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsvilleshtm[220210 104130]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
villae rustica) o servir de lloc de descans de personatges ciutadans destacats (villae urbana) gt
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
VilmiddotlesConstruccions fora de la ciutat que tenien la finalitat de gestionar unaexplotacioacute agriacutecola (villae rustica) o servir de lloc de descans depersonatges ciutadans destacats (villae urbana) Les uacuteltimes tenien totesles comoditats i jardins extensos i les primeres a meacutes de la residegravencianoble un seguit dedificis destinats a la produccioacute que podien anar desde cavallerisses fins a trulls doli molins de blat cellers magatzems etc
Al terme de Barcelona se nhan localitzat moltes com la que hi ha sota la placcedila dAntoniMaura a sobre de la qual es va construir cap al segle IV una aula Una altra va ser la deSant Pau del Camp de la qual tenim notiacutecies des del 1931 Les excavacions del final delsanys vuitanta van permetre situar-la entre els segles I i III dC i constatar que va sobreviureparcialment fins al segle V dC En contacte amb la vilmiddotla va aparegraveixer una necrogravepolis comtambeacute passa als jaciments de la placcedila de Viacutector Balaguer i al carrer de Montcada
Lany 1984 es va documentar un altre nucli rural construiumlt al final del segle II dC situat entrela Gran Via i el carrer de la Mare de Deacuteu de Port A Can Batllori a les Corts hi van aparegraveixer restes duna altra dues meacutes shanlocalitzat a Montjuiumlc i al peu de Collserola sota el monestir de Pedralbes una altra que van treure a la llum els treballs derestauracioacute del monestir La meacutes extensa que sha trobat fins ara eacutes la de Can Cortada a Horta
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsdomushtm[220210 104146]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
DomusEacutes el tipus dhabitatge de les classes patriacutecies i adinerades romanes -jaque a les ciutats la gent meacutes modesta acostumava a viure en blocs depisos- i representa el model magravexim de comoditat i serveis en lapartatdomegravestic romagrave
Sestructurava al voltant de latrium un pati parcialment cobert que contenia una bassa perrecollir aigua de pluja Amb el pas del temps el petit atrium es va convertir en un gran patiel compluvium i la bassa en limpluvium i a les cases meacutes senyorials hi havia tambeacute unapetita capella per al culte als deacuteus lars els protectors de la famiacutelia
Per entrar a la domus des del carrer calia travessar landron un corredor dacceacutes dividit endues parts el vestibulum -la zona on els visitants esperaven que el propietari els rebeacutes- iles fauces
Les habitacions del costat de la porta dentrada podien servir com a tabernae (botigues)que lamo llogava o com a cubicula (dormitoris) Els cubicula estaven flanquejats per dues alae que es feien servir com a rebost oper allotjar el personal de servei de la casa
A latrium tambeacute hi donava el tablinum que servia de menjador i de vegades de despatx Quan la casa era gran el tablinumesdevenia un acceacutes al peristylum un jardiacute central porticat al voltant del qual sorganitzaven les habitacions de lala noble de lacasa Decorat sumptuosament el peristylum era la part de la casa que reflectia millor lestatus social dels propietaris
Encara cal parlar del triclinium una habitacioacute interior que sacostumava a habilitar com a menjador (per als grans sopars ambpersonatges ilmiddotlustres) despatx o dormitori I no cal oblidar una munioacute daltres cambres menors amb funcioacute de bany latrina etc
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemssepulcreshtm[220210 104201]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
SepulcresEls romans tenien el costum de colmiddotlocar les tombes a les calccedilades desortida de les grans ciutats Fins al segle II dC coexistien dues formesdenterrament la inhumacioacute generalment reservada a la gent senzilla ials esclaus i la incineracioacute per als personatges rics i poderosos
Al segle II es va generalitzar la inhumacioacute i es podien trobar tombes tan luxoses com elsmausoleus en forma de temple i tan senzilles com les foses comunes les individuals i elscolumbaris (criptes excavades a la pedra o construiumldes dobra a linterior de les quals hihavia els niacutenxols on es colmiddotlocaven les urnes)
Les fosses individuals tenien diversos tipus de monuments funeraris una estela amb elnom de la persona difunta un pedestal amb una dedicatograveria un altar que guardava alinterior lurna funeragraveria i una copa de pedra en forma de bagul o feta de teules cobertes demorter (cupae)
La generalitzacioacute de la inhumacioacute va comportar el canvi de les urnes funeragraveries per caixesde fusta o pedra antecedents dels sarcogravefags esculpits Per a la gent que no es podia pagar un sarcogravefag hi havia caixes fetesamb lloses de pissarra amb teules usades o amb agravemfores reutilitzades (especialment per als cadagravevers dinfants)
Castellano English
Element TransversalMuralla romana | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02catransversalsmuralla_romanamuralla_romanahtm[220210 103919]
Element transversalMuralla romanaBagravercino tenia forma doctogravegon allargat derivat de la planta dels campaments militarsromans perograve amb els angles retallats per adaptar-se al promontori sobre el qualsalccedilava Les seves gairebeacute 13 hectagraverees dextensioacute estaven delimitades per un murdefensiu de menys de 2 metres de gruix i meacutes de 8 metres daltura que es completavaalmenys a lavinguda de la Catedral amb un gran fossat duns 6 metres de fondagraveria iuna amplada irregular que sembla que tambeacute recollia les aiguumles brutes i de pluja
Tenia quatre portes de les quals ens han quedat les del decumanus (laPorta Praetoria lactual Portal del Bisbe i una part de la Decumana alcarrer del Regomir) ja que les del cardo (Porta Principalis Dextra al Call iPorta Principalis Sinistra a la placcedila de lAgravengel) es van enderrocar Erentriforades eacutes a dir amb tres obertures una de central meacutes ampla per altragravensit rodat i dues de laterals meacutes petites per als vianants
En un moment del segle IV dC la muralla es va refer amb la juxtaposicioacutedun nou cinturoacute a lexterior de lantic mur que en doblava el gruix (de 2 a4 metres) i lafegit de 78 torres de tres formes diferents ciliacutendrica (a bandai banda de les portes) poliegravedrica (nomeacutes tenim la de ledifici de la PiaAlmoina) i quadrangular Entre les torres hi havia panys de muralla llisospossiblement acabats en merlets per protegir el pas de ronda i lespaientre els dos cinturons de pedres es va omplir amb materials procedentsde les antigues necrogravepolis extramurs
Aquest reforccedilament va comportar la reforma de les portes dacceacutes peradaptar-les a la defensa de la ciutat i va afectar altres aspectes urbansde la cologravenia com ara els carrers que en molts casos es van estregravenyerperquegrave construccions privades ocupaven els vials Al costat de la PortaDecumana hi ha lagraverea arqueologravegica del castellum que els estudiosospensen que es va bastir al mateix temps que la muralla es va reforccedilarAlguns arqueogravelegs interpreten que les restes soacuten duna fortalesa sempreamb relacioacute a una teoria que situa un port natural on avui hi ha la placcediladAntonio Loacutepez i la banda baixa de la Via Laietana Aixiacute hauria servit perdefensar lentrada al port i a la mateixa ciutat perograve ara com ara no es potconfirmar ni desmentir res daixograve
El recorregut del mur romagrave eacutes el seguumlent placcedila Nova avinguda de laCatedral carrer de la Tapineria places de Ramon Berenguer el Gran i delAgravengel carrer del Sotstinent Navarro placcedila dels Traginers carrers delCorreu Vell del Regomir den Gignagraves dAvinyoacute dels Banys Nous i de la Palla Bona part de lestructura vadesaparegraveixer durant el segle XIX (Palau Reial Menor convent de lEnsenyanccedila placcedila de lAgravengel del Regomir)tot i que en alguns casos com al pla de la Seu la destruccioacute eacutes anterior
Capiacutetols relacionats
CAPIacuteTOL 2Cologravenia Iulia AugustaFaventia Paterna Bagravercino
Viacutedeos
Troballes arqueologravegiques a lesmuralles romanes de Barcelonael 1965
Galeria multimegravediaAccedeix a les galeries amb totes les imatges iviacutedeos de lelement transversal
Galeria multimegravedia de la Muralla romana
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsmont_taberhtm[220210 103834]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
Mont TagraveberPromontori que vorejaven les rieres de la serra de Collserola pel costatsud-oest la de Sant Gervasi que discorria entre el turoacute de Monterols i eldel Putget seguia els actuals carrer de la Riera de Sant Miquel passeigde Gragravecia Portal de lAgravengel carrer del Pi fins a la falda del Tagraveberenvoltant els cogravedols (lloc que recorda lactual carrer dels Cogravedols)
Pel costat nord-est la riera de Vallcarca que passava entre el turoacute del Putget i el de laCreueta meacutes avall canviava el nom per Torrent de lOlla vorejava el carrer de Pau Clarisbaixava pel Torrent Fondo o Merdanccedilagrave medieval i per la riera de Sant Joan fluiumla fins al golfsituat al llevant del mont Tagraveber La forma daquesta elevacioacute i el desnivell van decidir laplanta caracteriacutestica de rectangle amb els costats retallats de la Barcelona romana
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemscolonieshtm[220210 103849]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
ColograveniesA lantiga Roma hi havia diverses categories de nuclis urbans quecomportaven drets i organitzacioacute juriacutedica i administrativa diferents A laHispagravenia del principi de lImperi es parlava doppidum municipiumcolonia praefectura forum vicus conciliabulum castellum i territorium
Bagravercino va ser fundada com a cologravenia que es diferenciava dels municipium per lorigenanterior daquests i els cagraverrecs dels magistrats (duo-viri a les cologravenies quattuor-viri alsmunicipis)
Entre les cologravenies tambeacute hi havia diferegravencies segons les relacions juridicopoliacutetiques queRoma hi establia Aixiacute hi havia tres possibilitats colonia civium romanorum colonia civiumlatinorum i colonia peregrinorum Aquesta uacuteltima la menys important era una ciutat suacutebditaa on Roma enviava colons daltres ciutats sense atorgar-los el dret de ciutadagrave romagrave o llatiacute
La primera que eacutes el cas de Bagravercino agrupava els colons inscrits a les tribus de RomaTenia una organitzacioacute interna semblant a la romana i els colons eren considerats ciutadans romans amb tots els drets puacuteblics iprivats Normalment la formaven soldats llicenciats de lexegravercit
Finalment colonia civium latinorum eren o beacute fundacions romanes a Itagravelia i meacutes tard a les proviacutencies o beacute ciutats peregrines a lesquals Roma concedia aquest estatus Eren aliades de Roma autogravenomes i independents en tot menys en les aliances i podienconstituir les seves assemblees el Senat i els magistrats Fabricaven moneda i tot i que havien de contribuir a lexegravercit nopagaven a Roma el tribut per la propietat privada Un tribut que tampoc pagaven les ciutats libera com Bagravercino
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsdeductiohtm[220210 103903]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
DeductioFundacioacute de ciutats per colonitzacioacute destinades a albergar veterans deguerra Implicava el lliurament a cada home duna finca agriacutecola Abansuna comissioacute sencarregava de fixar la situacioacute i divisioacute dels lots de terradel territori de la cologravenia
A la Itagravelia del segle I aC tot seguit es feia a la mateixa Roma la sortitio el sorteig delslots i es fixava el dia de la marxa dels colons Acabada ladsignatio els veterans convertitsen colons desfilaven cap a la seva nova llar seguint un vexillum (estendard) que esconvertia en el seu siacutembol a les ordres dun responsable de la fundacioacute que assignavalemperador
La fundacioacute fiacutesica es feia segons un ritual etrusc pel qual un agraveugur abans de traccedilar-ne elperiacutemetre consultava els presagis Si eren favorables sobria una fossa circular (mundus)tancada per una pedra i a continuacioacute es feia el solc del periacutemetre (sulcus primigenius)amb una arada de bronze que estiraven dos bous blancs (inauguratio)
Un cop delimitat el mundus un agrimensor delimitava el territorium amb el traccedilat de dos carrers enfrontats un en direccioacute est-oest (decumanus maximus) i laltre en direccioacute nord-sud (cardo maximus) A partir daquiacute la ciutat sestructurava en quatre agravereespostica antica dextra i sinistra
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsforumhtm[220210 103933]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
FograverumCentre puacuteblic de la ciutat romana on es concentraven els ogravergans civils ireligiosos de la cologravenia Sempre shi situaven el temple la placcedilarectangular porticada i la basiacutelica juriacutedica indispensables a qualsevolciutat romana degravepoca augustal Al voltant daquests elements esdistribuiumlen altres edificis puacuteblics com ara la curia les tabernae o eltabularium
El forum estava situat generalment al punt dunioacute entre el cardo i el decumanus maximus A Barcelona aquest punt seria la moderna placcedila de Sant Jaume perograve les hipogravetesis actualsconsideren que el cardo maximus vindria a ser el liacutemit sud del gran espai del forumm (ambuna superfiacutecie equivalent a dues insulae o illes de cases eacutes a dir uns 120 x 70 metres) enun dels laterals del qual hauria estat situat el temple dAugust que es pot veure al carrerdel Paradiacutes
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemstemple_augusthtm[220210 103947]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
Temple dAugustTemple corinti periacutepter i hexagravestil sobre podi construiumlt en luacuteltim quart delsegle I aC amb pedra calcagraveria de Montjuiumlc que va estar com a miacutenim enuna part recobert destuc blanc que imitava el marbre Feia uns 35metres de llarg per 175 metres dample i tenia sis columnes als costatsmeacutes curts i onze als llargs
Tant les caracteriacutestiques arquitectograveniques com els elements decoratius el confirmen com elmeacutes antic dels tres temples periacutepters coneguts a la peniacutensula Ibegraverica (del final de laRepuacuteblica o de legravepoca dAugust) La troballa dunes inscripcions sembla certificar que es vadedicar a August Situat al forum principal de la ciutat a la part meacutes elevada del montTagraveber se sabia que existia des del segle XIV perquegrave figurava en una carta de donacioacute reialPerograve el primer estudi complet va anar a cagraverrec de larquitecte Antoni Celles (1831) arran dela demolicioacute dun edifici posterior que hi havia al mateix indret Al carrer del Paradiacutes a laseu del Centre Excursionista de Catalunya sen conserva una part del podi quatrecolumnes i una part de larquitrau del costat nord-est
Castellano English
Ager | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsagerhtm[220210 104001]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
AgerEl territori dinfluegravencia de Bagravercino va quedar demarcat ja des de legravepocaaugustal amb els liacutemits seguumlents pel nord-est el riu Besograves que elseparava del territori de Baetulo pel sud-est la liacutenia de mar pel nord-oest la serra de Collserola i pel sud-oest el massiacutes del Garraf Perordenar el camp i facilitar amb el cadastre la recaptacioacute dimpostos elterritori es va dividir amb una centuriacioacute
Aixograve es feia establint dos eixos principals el decumanus maximus i el cardo maximus queal pla barceloniacute sorientava nord - sud-est i nord-est - sud-oest La ciutat salccedilava a la meitatsud-est centrada i disposada en el sentit daquests eixos de centuriacioacute Potser cap al segleIV dC lagraverea dinfluegravencia de Bagravercino es va fer meacutes gran coincidint amb la supremacia de laciutat i amb la pegraverdua dimportagravencia dalgunes ciutats prograveximes perograve en tot cas semblaque aquesta estructura es va mantenir fins als segles VI-VII en quegrave hi trobem un seguit decanvis importants
La romanitzacioacute del pla de Barcelona no va provocar gaires canvis substancials gran part de la superfiacutecie de la plana i de lesserralades litorals (Marina i Collserola) van continuar poblades per boscos mixtos dalzina i roure i part del Garraf ja teniapoblacions de garric i margalloacute
Tot i que sapreciaven els primers siacutemptomes de desforestacioacute -que van afectar nomeacutes les agraverees meacutes prograveximes als assentaments- les extenses desforestacions produiumldes per incendis continuats no van transformar el pla fins als segles VI i VII El meacutes segureacutes que lantiga agricultura romana intensiva i localitzada es substituiacutes per activitats ramaderes transhumants Daquiacute els incendisque van erosionar el sogravel i van provocar una expansioacute ragravepida i espectacular de les plaques deltaiques dels rius Llobregat i Besograves
La consolidacioacute definitiva del feudalisme als segles XI i XII va comportar labandonament de la ramaderia i la regeneracioacute delsboscos si beacute en algunes zones com ara el massiacutes del Garraf lerosioacute era tan intensa que en va limitar la presegravencia
Castellano English
Crida destacada | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02cacridacridahtm[220210 104116]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
Crida destacada
El nom de la colograveniaEl nom oficial era Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino oBarcinonensium De tots aquests noms nomeacutes dos han presentat problemesduna banda identificar Paterna (i no Pia com shavia interpretat des delRenaixement o Patricia com han apuntat alguns estudiosos) que pretendriarecordar que Cegravesar ja tenia la intencioacute de fundar una cologravenia per als veteransdels seus exegravercits
Daltra banda Barcino ha presentat dificultats a lhora dinterpretar-ne lorigen
Els dracmes ibegraverics dimitacioacute dEmpograverion encunyats al final del segle II aC porten el lema Barkenoque donaria Barcino si ladaptem a la fonegravetica llatina La dificultat consisteix a localitzar exactamentaquest topogravenim Hi ha autors que el relacionen amb el nucli ibegraveric de Montjuiumlc perograve no eacutes clarTambeacute ha generat hipogravetesis diverses larrel de Barcino teories meacutes o menys cientiacutefiques li hanvolgut donar un origen cegraveltic iber o liacutegur i les de caragravecter llegendari lhan volgut relacionar ambHegravercules (que hauria arribat aquiacute des de Liacutebia i una de les seves barques la novena o Barca Nonahauria encallat) i amb la famiacutelia Barca
Pel que fa a Iulia i Augusta recorden el nom del fundador lemperador August i la seva famiacutelia la gens Iulia -tot i que alguacute lhavist com un privilegi dAugust a la fidelitat cesariana de la cologravenia durant la guerra civil entre Cegravesar i Pompeu
Finalment Faventia sembla tenir meacutes un caragravecter protector que no pas ser un indici dun origen faventiacute -de la Favegraventia itagravelica(Faenza)
Despreacutes duns segles de coexistegravencia de diverses formes (Faventia Barchinonam Barcilonam Barchinon BarcilonaBarciloBarcino y BarcinoBarcinona Barcillona) al segle VI la numismagravetica i els concilis visigots parlen de Barcinona mentreque lepigrafia medieval doacutena des del segle IX Barchinona
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsvilleshtm[220210 104130]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
villae rustica) o servir de lloc de descans de personatges ciutadans destacats (villae urbana) gt
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
VilmiddotlesConstruccions fora de la ciutat que tenien la finalitat de gestionar unaexplotacioacute agriacutecola (villae rustica) o servir de lloc de descans depersonatges ciutadans destacats (villae urbana) Les uacuteltimes tenien totesles comoditats i jardins extensos i les primeres a meacutes de la residegravencianoble un seguit dedificis destinats a la produccioacute que podien anar desde cavallerisses fins a trulls doli molins de blat cellers magatzems etc
Al terme de Barcelona se nhan localitzat moltes com la que hi ha sota la placcedila dAntoniMaura a sobre de la qual es va construir cap al segle IV una aula Una altra va ser la deSant Pau del Camp de la qual tenim notiacutecies des del 1931 Les excavacions del final delsanys vuitanta van permetre situar-la entre els segles I i III dC i constatar que va sobreviureparcialment fins al segle V dC En contacte amb la vilmiddotla va aparegraveixer una necrogravepolis comtambeacute passa als jaciments de la placcedila de Viacutector Balaguer i al carrer de Montcada
Lany 1984 es va documentar un altre nucli rural construiumlt al final del segle II dC situat entrela Gran Via i el carrer de la Mare de Deacuteu de Port A Can Batllori a les Corts hi van aparegraveixer restes duna altra dues meacutes shanlocalitzat a Montjuiumlc i al peu de Collserola sota el monestir de Pedralbes una altra que van treure a la llum els treballs derestauracioacute del monestir La meacutes extensa que sha trobat fins ara eacutes la de Can Cortada a Horta
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsdomushtm[220210 104146]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
DomusEacutes el tipus dhabitatge de les classes patriacutecies i adinerades romanes -jaque a les ciutats la gent meacutes modesta acostumava a viure en blocs depisos- i representa el model magravexim de comoditat i serveis en lapartatdomegravestic romagrave
Sestructurava al voltant de latrium un pati parcialment cobert que contenia una bassa perrecollir aigua de pluja Amb el pas del temps el petit atrium es va convertir en un gran patiel compluvium i la bassa en limpluvium i a les cases meacutes senyorials hi havia tambeacute unapetita capella per al culte als deacuteus lars els protectors de la famiacutelia
Per entrar a la domus des del carrer calia travessar landron un corredor dacceacutes dividit endues parts el vestibulum -la zona on els visitants esperaven que el propietari els rebeacutes- iles fauces
Les habitacions del costat de la porta dentrada podien servir com a tabernae (botigues)que lamo llogava o com a cubicula (dormitoris) Els cubicula estaven flanquejats per dues alae que es feien servir com a rebost oper allotjar el personal de servei de la casa
A latrium tambeacute hi donava el tablinum que servia de menjador i de vegades de despatx Quan la casa era gran el tablinumesdevenia un acceacutes al peristylum un jardiacute central porticat al voltant del qual sorganitzaven les habitacions de lala noble de lacasa Decorat sumptuosament el peristylum era la part de la casa que reflectia millor lestatus social dels propietaris
Encara cal parlar del triclinium una habitacioacute interior que sacostumava a habilitar com a menjador (per als grans sopars ambpersonatges ilmiddotlustres) despatx o dormitori I no cal oblidar una munioacute daltres cambres menors amb funcioacute de bany latrina etc
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemssepulcreshtm[220210 104201]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
SepulcresEls romans tenien el costum de colmiddotlocar les tombes a les calccedilades desortida de les grans ciutats Fins al segle II dC coexistien dues formesdenterrament la inhumacioacute generalment reservada a la gent senzilla ials esclaus i la incineracioacute per als personatges rics i poderosos
Al segle II es va generalitzar la inhumacioacute i es podien trobar tombes tan luxoses com elsmausoleus en forma de temple i tan senzilles com les foses comunes les individuals i elscolumbaris (criptes excavades a la pedra o construiumldes dobra a linterior de les quals hihavia els niacutenxols on es colmiddotlocaven les urnes)
Les fosses individuals tenien diversos tipus de monuments funeraris una estela amb elnom de la persona difunta un pedestal amb una dedicatograveria un altar que guardava alinterior lurna funeragraveria i una copa de pedra en forma de bagul o feta de teules cobertes demorter (cupae)
La generalitzacioacute de la inhumacioacute va comportar el canvi de les urnes funeragraveries per caixesde fusta o pedra antecedents dels sarcogravefags esculpits Per a la gent que no es podia pagar un sarcogravefag hi havia caixes fetesamb lloses de pissarra amb teules usades o amb agravemfores reutilitzades (especialment per als cadagravevers dinfants)
Castellano English
Element TransversalMuralla romana | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02catransversalsmuralla_romanamuralla_romanahtm[220210 103919]
Element transversalMuralla romanaBagravercino tenia forma doctogravegon allargat derivat de la planta dels campaments militarsromans perograve amb els angles retallats per adaptar-se al promontori sobre el qualsalccedilava Les seves gairebeacute 13 hectagraverees dextensioacute estaven delimitades per un murdefensiu de menys de 2 metres de gruix i meacutes de 8 metres daltura que es completavaalmenys a lavinguda de la Catedral amb un gran fossat duns 6 metres de fondagraveria iuna amplada irregular que sembla que tambeacute recollia les aiguumles brutes i de pluja
Tenia quatre portes de les quals ens han quedat les del decumanus (laPorta Praetoria lactual Portal del Bisbe i una part de la Decumana alcarrer del Regomir) ja que les del cardo (Porta Principalis Dextra al Call iPorta Principalis Sinistra a la placcedila de lAgravengel) es van enderrocar Erentriforades eacutes a dir amb tres obertures una de central meacutes ampla per altragravensit rodat i dues de laterals meacutes petites per als vianants
En un moment del segle IV dC la muralla es va refer amb la juxtaposicioacutedun nou cinturoacute a lexterior de lantic mur que en doblava el gruix (de 2 a4 metres) i lafegit de 78 torres de tres formes diferents ciliacutendrica (a bandai banda de les portes) poliegravedrica (nomeacutes tenim la de ledifici de la PiaAlmoina) i quadrangular Entre les torres hi havia panys de muralla llisospossiblement acabats en merlets per protegir el pas de ronda i lespaientre els dos cinturons de pedres es va omplir amb materials procedentsde les antigues necrogravepolis extramurs
Aquest reforccedilament va comportar la reforma de les portes dacceacutes peradaptar-les a la defensa de la ciutat i va afectar altres aspectes urbansde la cologravenia com ara els carrers que en molts casos es van estregravenyerperquegrave construccions privades ocupaven els vials Al costat de la PortaDecumana hi ha lagraverea arqueologravegica del castellum que els estudiosospensen que es va bastir al mateix temps que la muralla es va reforccedilarAlguns arqueogravelegs interpreten que les restes soacuten duna fortalesa sempreamb relacioacute a una teoria que situa un port natural on avui hi ha la placcediladAntonio Loacutepez i la banda baixa de la Via Laietana Aixiacute hauria servit perdefensar lentrada al port i a la mateixa ciutat perograve ara com ara no es potconfirmar ni desmentir res daixograve
El recorregut del mur romagrave eacutes el seguumlent placcedila Nova avinguda de laCatedral carrer de la Tapineria places de Ramon Berenguer el Gran i delAgravengel carrer del Sotstinent Navarro placcedila dels Traginers carrers delCorreu Vell del Regomir den Gignagraves dAvinyoacute dels Banys Nous i de la Palla Bona part de lestructura vadesaparegraveixer durant el segle XIX (Palau Reial Menor convent de lEnsenyanccedila placcedila de lAgravengel del Regomir)tot i que en alguns casos com al pla de la Seu la destruccioacute eacutes anterior
Capiacutetols relacionats
CAPIacuteTOL 2Cologravenia Iulia AugustaFaventia Paterna Bagravercino
Viacutedeos
Troballes arqueologravegiques a lesmuralles romanes de Barcelonael 1965
Galeria multimegravediaAccedeix a les galeries amb totes les imatges iviacutedeos de lelement transversal
Galeria multimegravedia de la Muralla romana
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemscolonieshtm[220210 103849]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
ColograveniesA lantiga Roma hi havia diverses categories de nuclis urbans quecomportaven drets i organitzacioacute juriacutedica i administrativa diferents A laHispagravenia del principi de lImperi es parlava doppidum municipiumcolonia praefectura forum vicus conciliabulum castellum i territorium
Bagravercino va ser fundada com a cologravenia que es diferenciava dels municipium per lorigenanterior daquests i els cagraverrecs dels magistrats (duo-viri a les cologravenies quattuor-viri alsmunicipis)
Entre les cologravenies tambeacute hi havia diferegravencies segons les relacions juridicopoliacutetiques queRoma hi establia Aixiacute hi havia tres possibilitats colonia civium romanorum colonia civiumlatinorum i colonia peregrinorum Aquesta uacuteltima la menys important era una ciutat suacutebditaa on Roma enviava colons daltres ciutats sense atorgar-los el dret de ciutadagrave romagrave o llatiacute
La primera que eacutes el cas de Bagravercino agrupava els colons inscrits a les tribus de RomaTenia una organitzacioacute interna semblant a la romana i els colons eren considerats ciutadans romans amb tots els drets puacuteblics iprivats Normalment la formaven soldats llicenciats de lexegravercit
Finalment colonia civium latinorum eren o beacute fundacions romanes a Itagravelia i meacutes tard a les proviacutencies o beacute ciutats peregrines a lesquals Roma concedia aquest estatus Eren aliades de Roma autogravenomes i independents en tot menys en les aliances i podienconstituir les seves assemblees el Senat i els magistrats Fabricaven moneda i tot i que havien de contribuir a lexegravercit nopagaven a Roma el tribut per la propietat privada Un tribut que tampoc pagaven les ciutats libera com Bagravercino
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsdeductiohtm[220210 103903]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
DeductioFundacioacute de ciutats per colonitzacioacute destinades a albergar veterans deguerra Implicava el lliurament a cada home duna finca agriacutecola Abansuna comissioacute sencarregava de fixar la situacioacute i divisioacute dels lots de terradel territori de la cologravenia
A la Itagravelia del segle I aC tot seguit es feia a la mateixa Roma la sortitio el sorteig delslots i es fixava el dia de la marxa dels colons Acabada ladsignatio els veterans convertitsen colons desfilaven cap a la seva nova llar seguint un vexillum (estendard) que esconvertia en el seu siacutembol a les ordres dun responsable de la fundacioacute que assignavalemperador
La fundacioacute fiacutesica es feia segons un ritual etrusc pel qual un agraveugur abans de traccedilar-ne elperiacutemetre consultava els presagis Si eren favorables sobria una fossa circular (mundus)tancada per una pedra i a continuacioacute es feia el solc del periacutemetre (sulcus primigenius)amb una arada de bronze que estiraven dos bous blancs (inauguratio)
Un cop delimitat el mundus un agrimensor delimitava el territorium amb el traccedilat de dos carrers enfrontats un en direccioacute est-oest (decumanus maximus) i laltre en direccioacute nord-sud (cardo maximus) A partir daquiacute la ciutat sestructurava en quatre agravereespostica antica dextra i sinistra
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsforumhtm[220210 103933]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
FograverumCentre puacuteblic de la ciutat romana on es concentraven els ogravergans civils ireligiosos de la cologravenia Sempre shi situaven el temple la placcedilarectangular porticada i la basiacutelica juriacutedica indispensables a qualsevolciutat romana degravepoca augustal Al voltant daquests elements esdistribuiumlen altres edificis puacuteblics com ara la curia les tabernae o eltabularium
El forum estava situat generalment al punt dunioacute entre el cardo i el decumanus maximus A Barcelona aquest punt seria la moderna placcedila de Sant Jaume perograve les hipogravetesis actualsconsideren que el cardo maximus vindria a ser el liacutemit sud del gran espai del forumm (ambuna superfiacutecie equivalent a dues insulae o illes de cases eacutes a dir uns 120 x 70 metres) enun dels laterals del qual hauria estat situat el temple dAugust que es pot veure al carrerdel Paradiacutes
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemstemple_augusthtm[220210 103947]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
Temple dAugustTemple corinti periacutepter i hexagravestil sobre podi construiumlt en luacuteltim quart delsegle I aC amb pedra calcagraveria de Montjuiumlc que va estar com a miacutenim enuna part recobert destuc blanc que imitava el marbre Feia uns 35metres de llarg per 175 metres dample i tenia sis columnes als costatsmeacutes curts i onze als llargs
Tant les caracteriacutestiques arquitectograveniques com els elements decoratius el confirmen com elmeacutes antic dels tres temples periacutepters coneguts a la peniacutensula Ibegraverica (del final de laRepuacuteblica o de legravepoca dAugust) La troballa dunes inscripcions sembla certificar que es vadedicar a August Situat al forum principal de la ciutat a la part meacutes elevada del montTagraveber se sabia que existia des del segle XIV perquegrave figurava en una carta de donacioacute reialPerograve el primer estudi complet va anar a cagraverrec de larquitecte Antoni Celles (1831) arran dela demolicioacute dun edifici posterior que hi havia al mateix indret Al carrer del Paradiacutes a laseu del Centre Excursionista de Catalunya sen conserva una part del podi quatrecolumnes i una part de larquitrau del costat nord-est
Castellano English
Ager | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsagerhtm[220210 104001]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
AgerEl territori dinfluegravencia de Bagravercino va quedar demarcat ja des de legravepocaaugustal amb els liacutemits seguumlents pel nord-est el riu Besograves que elseparava del territori de Baetulo pel sud-est la liacutenia de mar pel nord-oest la serra de Collserola i pel sud-oest el massiacutes del Garraf Perordenar el camp i facilitar amb el cadastre la recaptacioacute dimpostos elterritori es va dividir amb una centuriacioacute
Aixograve es feia establint dos eixos principals el decumanus maximus i el cardo maximus queal pla barceloniacute sorientava nord - sud-est i nord-est - sud-oest La ciutat salccedilava a la meitatsud-est centrada i disposada en el sentit daquests eixos de centuriacioacute Potser cap al segleIV dC lagraverea dinfluegravencia de Bagravercino es va fer meacutes gran coincidint amb la supremacia de laciutat i amb la pegraverdua dimportagravencia dalgunes ciutats prograveximes perograve en tot cas semblaque aquesta estructura es va mantenir fins als segles VI-VII en quegrave hi trobem un seguit decanvis importants
La romanitzacioacute del pla de Barcelona no va provocar gaires canvis substancials gran part de la superfiacutecie de la plana i de lesserralades litorals (Marina i Collserola) van continuar poblades per boscos mixtos dalzina i roure i part del Garraf ja teniapoblacions de garric i margalloacute
Tot i que sapreciaven els primers siacutemptomes de desforestacioacute -que van afectar nomeacutes les agraverees meacutes prograveximes als assentaments- les extenses desforestacions produiumldes per incendis continuats no van transformar el pla fins als segles VI i VII El meacutes segureacutes que lantiga agricultura romana intensiva i localitzada es substituiacutes per activitats ramaderes transhumants Daquiacute els incendisque van erosionar el sogravel i van provocar una expansioacute ragravepida i espectacular de les plaques deltaiques dels rius Llobregat i Besograves
La consolidacioacute definitiva del feudalisme als segles XI i XII va comportar labandonament de la ramaderia i la regeneracioacute delsboscos si beacute en algunes zones com ara el massiacutes del Garraf lerosioacute era tan intensa que en va limitar la presegravencia
Castellano English
Crida destacada | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02cacridacridahtm[220210 104116]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
Crida destacada
El nom de la colograveniaEl nom oficial era Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino oBarcinonensium De tots aquests noms nomeacutes dos han presentat problemesduna banda identificar Paterna (i no Pia com shavia interpretat des delRenaixement o Patricia com han apuntat alguns estudiosos) que pretendriarecordar que Cegravesar ja tenia la intencioacute de fundar una cologravenia per als veteransdels seus exegravercits
Daltra banda Barcino ha presentat dificultats a lhora dinterpretar-ne lorigen
Els dracmes ibegraverics dimitacioacute dEmpograverion encunyats al final del segle II aC porten el lema Barkenoque donaria Barcino si ladaptem a la fonegravetica llatina La dificultat consisteix a localitzar exactamentaquest topogravenim Hi ha autors que el relacionen amb el nucli ibegraveric de Montjuiumlc perograve no eacutes clarTambeacute ha generat hipogravetesis diverses larrel de Barcino teories meacutes o menys cientiacutefiques li hanvolgut donar un origen cegraveltic iber o liacutegur i les de caragravecter llegendari lhan volgut relacionar ambHegravercules (que hauria arribat aquiacute des de Liacutebia i una de les seves barques la novena o Barca Nonahauria encallat) i amb la famiacutelia Barca
Pel que fa a Iulia i Augusta recorden el nom del fundador lemperador August i la seva famiacutelia la gens Iulia -tot i que alguacute lhavist com un privilegi dAugust a la fidelitat cesariana de la cologravenia durant la guerra civil entre Cegravesar i Pompeu
Finalment Faventia sembla tenir meacutes un caragravecter protector que no pas ser un indici dun origen faventiacute -de la Favegraventia itagravelica(Faenza)
Despreacutes duns segles de coexistegravencia de diverses formes (Faventia Barchinonam Barcilonam Barchinon BarcilonaBarciloBarcino y BarcinoBarcinona Barcillona) al segle VI la numismagravetica i els concilis visigots parlen de Barcinona mentreque lepigrafia medieval doacutena des del segle IX Barchinona
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsvilleshtm[220210 104130]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
villae rustica) o servir de lloc de descans de personatges ciutadans destacats (villae urbana) gt
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
VilmiddotlesConstruccions fora de la ciutat que tenien la finalitat de gestionar unaexplotacioacute agriacutecola (villae rustica) o servir de lloc de descans depersonatges ciutadans destacats (villae urbana) Les uacuteltimes tenien totesles comoditats i jardins extensos i les primeres a meacutes de la residegravencianoble un seguit dedificis destinats a la produccioacute que podien anar desde cavallerisses fins a trulls doli molins de blat cellers magatzems etc
Al terme de Barcelona se nhan localitzat moltes com la que hi ha sota la placcedila dAntoniMaura a sobre de la qual es va construir cap al segle IV una aula Una altra va ser la deSant Pau del Camp de la qual tenim notiacutecies des del 1931 Les excavacions del final delsanys vuitanta van permetre situar-la entre els segles I i III dC i constatar que va sobreviureparcialment fins al segle V dC En contacte amb la vilmiddotla va aparegraveixer una necrogravepolis comtambeacute passa als jaciments de la placcedila de Viacutector Balaguer i al carrer de Montcada
Lany 1984 es va documentar un altre nucli rural construiumlt al final del segle II dC situat entrela Gran Via i el carrer de la Mare de Deacuteu de Port A Can Batllori a les Corts hi van aparegraveixer restes duna altra dues meacutes shanlocalitzat a Montjuiumlc i al peu de Collserola sota el monestir de Pedralbes una altra que van treure a la llum els treballs derestauracioacute del monestir La meacutes extensa que sha trobat fins ara eacutes la de Can Cortada a Horta
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsdomushtm[220210 104146]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
DomusEacutes el tipus dhabitatge de les classes patriacutecies i adinerades romanes -jaque a les ciutats la gent meacutes modesta acostumava a viure en blocs depisos- i representa el model magravexim de comoditat i serveis en lapartatdomegravestic romagrave
Sestructurava al voltant de latrium un pati parcialment cobert que contenia una bassa perrecollir aigua de pluja Amb el pas del temps el petit atrium es va convertir en un gran patiel compluvium i la bassa en limpluvium i a les cases meacutes senyorials hi havia tambeacute unapetita capella per al culte als deacuteus lars els protectors de la famiacutelia
Per entrar a la domus des del carrer calia travessar landron un corredor dacceacutes dividit endues parts el vestibulum -la zona on els visitants esperaven que el propietari els rebeacutes- iles fauces
Les habitacions del costat de la porta dentrada podien servir com a tabernae (botigues)que lamo llogava o com a cubicula (dormitoris) Els cubicula estaven flanquejats per dues alae que es feien servir com a rebost oper allotjar el personal de servei de la casa
A latrium tambeacute hi donava el tablinum que servia de menjador i de vegades de despatx Quan la casa era gran el tablinumesdevenia un acceacutes al peristylum un jardiacute central porticat al voltant del qual sorganitzaven les habitacions de lala noble de lacasa Decorat sumptuosament el peristylum era la part de la casa que reflectia millor lestatus social dels propietaris
Encara cal parlar del triclinium una habitacioacute interior que sacostumava a habilitar com a menjador (per als grans sopars ambpersonatges ilmiddotlustres) despatx o dormitori I no cal oblidar una munioacute daltres cambres menors amb funcioacute de bany latrina etc
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemssepulcreshtm[220210 104201]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
SepulcresEls romans tenien el costum de colmiddotlocar les tombes a les calccedilades desortida de les grans ciutats Fins al segle II dC coexistien dues formesdenterrament la inhumacioacute generalment reservada a la gent senzilla ials esclaus i la incineracioacute per als personatges rics i poderosos
Al segle II es va generalitzar la inhumacioacute i es podien trobar tombes tan luxoses com elsmausoleus en forma de temple i tan senzilles com les foses comunes les individuals i elscolumbaris (criptes excavades a la pedra o construiumldes dobra a linterior de les quals hihavia els niacutenxols on es colmiddotlocaven les urnes)
Les fosses individuals tenien diversos tipus de monuments funeraris una estela amb elnom de la persona difunta un pedestal amb una dedicatograveria un altar que guardava alinterior lurna funeragraveria i una copa de pedra en forma de bagul o feta de teules cobertes demorter (cupae)
La generalitzacioacute de la inhumacioacute va comportar el canvi de les urnes funeragraveries per caixesde fusta o pedra antecedents dels sarcogravefags esculpits Per a la gent que no es podia pagar un sarcogravefag hi havia caixes fetesamb lloses de pissarra amb teules usades o amb agravemfores reutilitzades (especialment per als cadagravevers dinfants)
Castellano English
Element TransversalMuralla romana | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02catransversalsmuralla_romanamuralla_romanahtm[220210 103919]
Element transversalMuralla romanaBagravercino tenia forma doctogravegon allargat derivat de la planta dels campaments militarsromans perograve amb els angles retallats per adaptar-se al promontori sobre el qualsalccedilava Les seves gairebeacute 13 hectagraverees dextensioacute estaven delimitades per un murdefensiu de menys de 2 metres de gruix i meacutes de 8 metres daltura que es completavaalmenys a lavinguda de la Catedral amb un gran fossat duns 6 metres de fondagraveria iuna amplada irregular que sembla que tambeacute recollia les aiguumles brutes i de pluja
Tenia quatre portes de les quals ens han quedat les del decumanus (laPorta Praetoria lactual Portal del Bisbe i una part de la Decumana alcarrer del Regomir) ja que les del cardo (Porta Principalis Dextra al Call iPorta Principalis Sinistra a la placcedila de lAgravengel) es van enderrocar Erentriforades eacutes a dir amb tres obertures una de central meacutes ampla per altragravensit rodat i dues de laterals meacutes petites per als vianants
En un moment del segle IV dC la muralla es va refer amb la juxtaposicioacutedun nou cinturoacute a lexterior de lantic mur que en doblava el gruix (de 2 a4 metres) i lafegit de 78 torres de tres formes diferents ciliacutendrica (a bandai banda de les portes) poliegravedrica (nomeacutes tenim la de ledifici de la PiaAlmoina) i quadrangular Entre les torres hi havia panys de muralla llisospossiblement acabats en merlets per protegir el pas de ronda i lespaientre els dos cinturons de pedres es va omplir amb materials procedentsde les antigues necrogravepolis extramurs
Aquest reforccedilament va comportar la reforma de les portes dacceacutes peradaptar-les a la defensa de la ciutat i va afectar altres aspectes urbansde la cologravenia com ara els carrers que en molts casos es van estregravenyerperquegrave construccions privades ocupaven els vials Al costat de la PortaDecumana hi ha lagraverea arqueologravegica del castellum que els estudiosospensen que es va bastir al mateix temps que la muralla es va reforccedilarAlguns arqueogravelegs interpreten que les restes soacuten duna fortalesa sempreamb relacioacute a una teoria que situa un port natural on avui hi ha la placcediladAntonio Loacutepez i la banda baixa de la Via Laietana Aixiacute hauria servit perdefensar lentrada al port i a la mateixa ciutat perograve ara com ara no es potconfirmar ni desmentir res daixograve
El recorregut del mur romagrave eacutes el seguumlent placcedila Nova avinguda de laCatedral carrer de la Tapineria places de Ramon Berenguer el Gran i delAgravengel carrer del Sotstinent Navarro placcedila dels Traginers carrers delCorreu Vell del Regomir den Gignagraves dAvinyoacute dels Banys Nous i de la Palla Bona part de lestructura vadesaparegraveixer durant el segle XIX (Palau Reial Menor convent de lEnsenyanccedila placcedila de lAgravengel del Regomir)tot i que en alguns casos com al pla de la Seu la destruccioacute eacutes anterior
Capiacutetols relacionats
CAPIacuteTOL 2Cologravenia Iulia AugustaFaventia Paterna Bagravercino
Viacutedeos
Troballes arqueologravegiques a lesmuralles romanes de Barcelonael 1965
Galeria multimegravediaAccedeix a les galeries amb totes les imatges iviacutedeos de lelement transversal
Galeria multimegravedia de la Muralla romana
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsdeductiohtm[220210 103903]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
DeductioFundacioacute de ciutats per colonitzacioacute destinades a albergar veterans deguerra Implicava el lliurament a cada home duna finca agriacutecola Abansuna comissioacute sencarregava de fixar la situacioacute i divisioacute dels lots de terradel territori de la cologravenia
A la Itagravelia del segle I aC tot seguit es feia a la mateixa Roma la sortitio el sorteig delslots i es fixava el dia de la marxa dels colons Acabada ladsignatio els veterans convertitsen colons desfilaven cap a la seva nova llar seguint un vexillum (estendard) que esconvertia en el seu siacutembol a les ordres dun responsable de la fundacioacute que assignavalemperador
La fundacioacute fiacutesica es feia segons un ritual etrusc pel qual un agraveugur abans de traccedilar-ne elperiacutemetre consultava els presagis Si eren favorables sobria una fossa circular (mundus)tancada per una pedra i a continuacioacute es feia el solc del periacutemetre (sulcus primigenius)amb una arada de bronze que estiraven dos bous blancs (inauguratio)
Un cop delimitat el mundus un agrimensor delimitava el territorium amb el traccedilat de dos carrers enfrontats un en direccioacute est-oest (decumanus maximus) i laltre en direccioacute nord-sud (cardo maximus) A partir daquiacute la ciutat sestructurava en quatre agravereespostica antica dextra i sinistra
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsforumhtm[220210 103933]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
FograverumCentre puacuteblic de la ciutat romana on es concentraven els ogravergans civils ireligiosos de la cologravenia Sempre shi situaven el temple la placcedilarectangular porticada i la basiacutelica juriacutedica indispensables a qualsevolciutat romana degravepoca augustal Al voltant daquests elements esdistribuiumlen altres edificis puacuteblics com ara la curia les tabernae o eltabularium
El forum estava situat generalment al punt dunioacute entre el cardo i el decumanus maximus A Barcelona aquest punt seria la moderna placcedila de Sant Jaume perograve les hipogravetesis actualsconsideren que el cardo maximus vindria a ser el liacutemit sud del gran espai del forumm (ambuna superfiacutecie equivalent a dues insulae o illes de cases eacutes a dir uns 120 x 70 metres) enun dels laterals del qual hauria estat situat el temple dAugust que es pot veure al carrerdel Paradiacutes
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemstemple_augusthtm[220210 103947]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
Temple dAugustTemple corinti periacutepter i hexagravestil sobre podi construiumlt en luacuteltim quart delsegle I aC amb pedra calcagraveria de Montjuiumlc que va estar com a miacutenim enuna part recobert destuc blanc que imitava el marbre Feia uns 35metres de llarg per 175 metres dample i tenia sis columnes als costatsmeacutes curts i onze als llargs
Tant les caracteriacutestiques arquitectograveniques com els elements decoratius el confirmen com elmeacutes antic dels tres temples periacutepters coneguts a la peniacutensula Ibegraverica (del final de laRepuacuteblica o de legravepoca dAugust) La troballa dunes inscripcions sembla certificar que es vadedicar a August Situat al forum principal de la ciutat a la part meacutes elevada del montTagraveber se sabia que existia des del segle XIV perquegrave figurava en una carta de donacioacute reialPerograve el primer estudi complet va anar a cagraverrec de larquitecte Antoni Celles (1831) arran dela demolicioacute dun edifici posterior que hi havia al mateix indret Al carrer del Paradiacutes a laseu del Centre Excursionista de Catalunya sen conserva una part del podi quatrecolumnes i una part de larquitrau del costat nord-est
Castellano English
Ager | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsagerhtm[220210 104001]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
AgerEl territori dinfluegravencia de Bagravercino va quedar demarcat ja des de legravepocaaugustal amb els liacutemits seguumlents pel nord-est el riu Besograves que elseparava del territori de Baetulo pel sud-est la liacutenia de mar pel nord-oest la serra de Collserola i pel sud-oest el massiacutes del Garraf Perordenar el camp i facilitar amb el cadastre la recaptacioacute dimpostos elterritori es va dividir amb una centuriacioacute
Aixograve es feia establint dos eixos principals el decumanus maximus i el cardo maximus queal pla barceloniacute sorientava nord - sud-est i nord-est - sud-oest La ciutat salccedilava a la meitatsud-est centrada i disposada en el sentit daquests eixos de centuriacioacute Potser cap al segleIV dC lagraverea dinfluegravencia de Bagravercino es va fer meacutes gran coincidint amb la supremacia de laciutat i amb la pegraverdua dimportagravencia dalgunes ciutats prograveximes perograve en tot cas semblaque aquesta estructura es va mantenir fins als segles VI-VII en quegrave hi trobem un seguit decanvis importants
La romanitzacioacute del pla de Barcelona no va provocar gaires canvis substancials gran part de la superfiacutecie de la plana i de lesserralades litorals (Marina i Collserola) van continuar poblades per boscos mixtos dalzina i roure i part del Garraf ja teniapoblacions de garric i margalloacute
Tot i que sapreciaven els primers siacutemptomes de desforestacioacute -que van afectar nomeacutes les agraverees meacutes prograveximes als assentaments- les extenses desforestacions produiumldes per incendis continuats no van transformar el pla fins als segles VI i VII El meacutes segureacutes que lantiga agricultura romana intensiva i localitzada es substituiacutes per activitats ramaderes transhumants Daquiacute els incendisque van erosionar el sogravel i van provocar una expansioacute ragravepida i espectacular de les plaques deltaiques dels rius Llobregat i Besograves
La consolidacioacute definitiva del feudalisme als segles XI i XII va comportar labandonament de la ramaderia i la regeneracioacute delsboscos si beacute en algunes zones com ara el massiacutes del Garraf lerosioacute era tan intensa que en va limitar la presegravencia
Castellano English
Crida destacada | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02cacridacridahtm[220210 104116]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
Crida destacada
El nom de la colograveniaEl nom oficial era Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino oBarcinonensium De tots aquests noms nomeacutes dos han presentat problemesduna banda identificar Paterna (i no Pia com shavia interpretat des delRenaixement o Patricia com han apuntat alguns estudiosos) que pretendriarecordar que Cegravesar ja tenia la intencioacute de fundar una cologravenia per als veteransdels seus exegravercits
Daltra banda Barcino ha presentat dificultats a lhora dinterpretar-ne lorigen
Els dracmes ibegraverics dimitacioacute dEmpograverion encunyats al final del segle II aC porten el lema Barkenoque donaria Barcino si ladaptem a la fonegravetica llatina La dificultat consisteix a localitzar exactamentaquest topogravenim Hi ha autors que el relacionen amb el nucli ibegraveric de Montjuiumlc perograve no eacutes clarTambeacute ha generat hipogravetesis diverses larrel de Barcino teories meacutes o menys cientiacutefiques li hanvolgut donar un origen cegraveltic iber o liacutegur i les de caragravecter llegendari lhan volgut relacionar ambHegravercules (que hauria arribat aquiacute des de Liacutebia i una de les seves barques la novena o Barca Nonahauria encallat) i amb la famiacutelia Barca
Pel que fa a Iulia i Augusta recorden el nom del fundador lemperador August i la seva famiacutelia la gens Iulia -tot i que alguacute lhavist com un privilegi dAugust a la fidelitat cesariana de la cologravenia durant la guerra civil entre Cegravesar i Pompeu
Finalment Faventia sembla tenir meacutes un caragravecter protector que no pas ser un indici dun origen faventiacute -de la Favegraventia itagravelica(Faenza)
Despreacutes duns segles de coexistegravencia de diverses formes (Faventia Barchinonam Barcilonam Barchinon BarcilonaBarciloBarcino y BarcinoBarcinona Barcillona) al segle VI la numismagravetica i els concilis visigots parlen de Barcinona mentreque lepigrafia medieval doacutena des del segle IX Barchinona
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsvilleshtm[220210 104130]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
villae rustica) o servir de lloc de descans de personatges ciutadans destacats (villae urbana) gt
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
VilmiddotlesConstruccions fora de la ciutat que tenien la finalitat de gestionar unaexplotacioacute agriacutecola (villae rustica) o servir de lloc de descans depersonatges ciutadans destacats (villae urbana) Les uacuteltimes tenien totesles comoditats i jardins extensos i les primeres a meacutes de la residegravencianoble un seguit dedificis destinats a la produccioacute que podien anar desde cavallerisses fins a trulls doli molins de blat cellers magatzems etc
Al terme de Barcelona se nhan localitzat moltes com la que hi ha sota la placcedila dAntoniMaura a sobre de la qual es va construir cap al segle IV una aula Una altra va ser la deSant Pau del Camp de la qual tenim notiacutecies des del 1931 Les excavacions del final delsanys vuitanta van permetre situar-la entre els segles I i III dC i constatar que va sobreviureparcialment fins al segle V dC En contacte amb la vilmiddotla va aparegraveixer una necrogravepolis comtambeacute passa als jaciments de la placcedila de Viacutector Balaguer i al carrer de Montcada
Lany 1984 es va documentar un altre nucli rural construiumlt al final del segle II dC situat entrela Gran Via i el carrer de la Mare de Deacuteu de Port A Can Batllori a les Corts hi van aparegraveixer restes duna altra dues meacutes shanlocalitzat a Montjuiumlc i al peu de Collserola sota el monestir de Pedralbes una altra que van treure a la llum els treballs derestauracioacute del monestir La meacutes extensa que sha trobat fins ara eacutes la de Can Cortada a Horta
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsdomushtm[220210 104146]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
DomusEacutes el tipus dhabitatge de les classes patriacutecies i adinerades romanes -jaque a les ciutats la gent meacutes modesta acostumava a viure en blocs depisos- i representa el model magravexim de comoditat i serveis en lapartatdomegravestic romagrave
Sestructurava al voltant de latrium un pati parcialment cobert que contenia una bassa perrecollir aigua de pluja Amb el pas del temps el petit atrium es va convertir en un gran patiel compluvium i la bassa en limpluvium i a les cases meacutes senyorials hi havia tambeacute unapetita capella per al culte als deacuteus lars els protectors de la famiacutelia
Per entrar a la domus des del carrer calia travessar landron un corredor dacceacutes dividit endues parts el vestibulum -la zona on els visitants esperaven que el propietari els rebeacutes- iles fauces
Les habitacions del costat de la porta dentrada podien servir com a tabernae (botigues)que lamo llogava o com a cubicula (dormitoris) Els cubicula estaven flanquejats per dues alae que es feien servir com a rebost oper allotjar el personal de servei de la casa
A latrium tambeacute hi donava el tablinum que servia de menjador i de vegades de despatx Quan la casa era gran el tablinumesdevenia un acceacutes al peristylum un jardiacute central porticat al voltant del qual sorganitzaven les habitacions de lala noble de lacasa Decorat sumptuosament el peristylum era la part de la casa que reflectia millor lestatus social dels propietaris
Encara cal parlar del triclinium una habitacioacute interior que sacostumava a habilitar com a menjador (per als grans sopars ambpersonatges ilmiddotlustres) despatx o dormitori I no cal oblidar una munioacute daltres cambres menors amb funcioacute de bany latrina etc
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemssepulcreshtm[220210 104201]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
SepulcresEls romans tenien el costum de colmiddotlocar les tombes a les calccedilades desortida de les grans ciutats Fins al segle II dC coexistien dues formesdenterrament la inhumacioacute generalment reservada a la gent senzilla ials esclaus i la incineracioacute per als personatges rics i poderosos
Al segle II es va generalitzar la inhumacioacute i es podien trobar tombes tan luxoses com elsmausoleus en forma de temple i tan senzilles com les foses comunes les individuals i elscolumbaris (criptes excavades a la pedra o construiumldes dobra a linterior de les quals hihavia els niacutenxols on es colmiddotlocaven les urnes)
Les fosses individuals tenien diversos tipus de monuments funeraris una estela amb elnom de la persona difunta un pedestal amb una dedicatograveria un altar que guardava alinterior lurna funeragraveria i una copa de pedra en forma de bagul o feta de teules cobertes demorter (cupae)
La generalitzacioacute de la inhumacioacute va comportar el canvi de les urnes funeragraveries per caixesde fusta o pedra antecedents dels sarcogravefags esculpits Per a la gent que no es podia pagar un sarcogravefag hi havia caixes fetesamb lloses de pissarra amb teules usades o amb agravemfores reutilitzades (especialment per als cadagravevers dinfants)
Castellano English
Element TransversalMuralla romana | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02catransversalsmuralla_romanamuralla_romanahtm[220210 103919]
Element transversalMuralla romanaBagravercino tenia forma doctogravegon allargat derivat de la planta dels campaments militarsromans perograve amb els angles retallats per adaptar-se al promontori sobre el qualsalccedilava Les seves gairebeacute 13 hectagraverees dextensioacute estaven delimitades per un murdefensiu de menys de 2 metres de gruix i meacutes de 8 metres daltura que es completavaalmenys a lavinguda de la Catedral amb un gran fossat duns 6 metres de fondagraveria iuna amplada irregular que sembla que tambeacute recollia les aiguumles brutes i de pluja
Tenia quatre portes de les quals ens han quedat les del decumanus (laPorta Praetoria lactual Portal del Bisbe i una part de la Decumana alcarrer del Regomir) ja que les del cardo (Porta Principalis Dextra al Call iPorta Principalis Sinistra a la placcedila de lAgravengel) es van enderrocar Erentriforades eacutes a dir amb tres obertures una de central meacutes ampla per altragravensit rodat i dues de laterals meacutes petites per als vianants
En un moment del segle IV dC la muralla es va refer amb la juxtaposicioacutedun nou cinturoacute a lexterior de lantic mur que en doblava el gruix (de 2 a4 metres) i lafegit de 78 torres de tres formes diferents ciliacutendrica (a bandai banda de les portes) poliegravedrica (nomeacutes tenim la de ledifici de la PiaAlmoina) i quadrangular Entre les torres hi havia panys de muralla llisospossiblement acabats en merlets per protegir el pas de ronda i lespaientre els dos cinturons de pedres es va omplir amb materials procedentsde les antigues necrogravepolis extramurs
Aquest reforccedilament va comportar la reforma de les portes dacceacutes peradaptar-les a la defensa de la ciutat i va afectar altres aspectes urbansde la cologravenia com ara els carrers que en molts casos es van estregravenyerperquegrave construccions privades ocupaven els vials Al costat de la PortaDecumana hi ha lagraverea arqueologravegica del castellum que els estudiosospensen que es va bastir al mateix temps que la muralla es va reforccedilarAlguns arqueogravelegs interpreten que les restes soacuten duna fortalesa sempreamb relacioacute a una teoria que situa un port natural on avui hi ha la placcediladAntonio Loacutepez i la banda baixa de la Via Laietana Aixiacute hauria servit perdefensar lentrada al port i a la mateixa ciutat perograve ara com ara no es potconfirmar ni desmentir res daixograve
El recorregut del mur romagrave eacutes el seguumlent placcedila Nova avinguda de laCatedral carrer de la Tapineria places de Ramon Berenguer el Gran i delAgravengel carrer del Sotstinent Navarro placcedila dels Traginers carrers delCorreu Vell del Regomir den Gignagraves dAvinyoacute dels Banys Nous i de la Palla Bona part de lestructura vadesaparegraveixer durant el segle XIX (Palau Reial Menor convent de lEnsenyanccedila placcedila de lAgravengel del Regomir)tot i que en alguns casos com al pla de la Seu la destruccioacute eacutes anterior
Capiacutetols relacionats
CAPIacuteTOL 2Cologravenia Iulia AugustaFaventia Paterna Bagravercino
Viacutedeos
Troballes arqueologravegiques a lesmuralles romanes de Barcelonael 1965
Galeria multimegravediaAccedeix a les galeries amb totes les imatges iviacutedeos de lelement transversal
Galeria multimegravedia de la Muralla romana
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsforumhtm[220210 103933]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
FograverumCentre puacuteblic de la ciutat romana on es concentraven els ogravergans civils ireligiosos de la cologravenia Sempre shi situaven el temple la placcedilarectangular porticada i la basiacutelica juriacutedica indispensables a qualsevolciutat romana degravepoca augustal Al voltant daquests elements esdistribuiumlen altres edificis puacuteblics com ara la curia les tabernae o eltabularium
El forum estava situat generalment al punt dunioacute entre el cardo i el decumanus maximus A Barcelona aquest punt seria la moderna placcedila de Sant Jaume perograve les hipogravetesis actualsconsideren que el cardo maximus vindria a ser el liacutemit sud del gran espai del forumm (ambuna superfiacutecie equivalent a dues insulae o illes de cases eacutes a dir uns 120 x 70 metres) enun dels laterals del qual hauria estat situat el temple dAugust que es pot veure al carrerdel Paradiacutes
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemstemple_augusthtm[220210 103947]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
Temple dAugustTemple corinti periacutepter i hexagravestil sobre podi construiumlt en luacuteltim quart delsegle I aC amb pedra calcagraveria de Montjuiumlc que va estar com a miacutenim enuna part recobert destuc blanc que imitava el marbre Feia uns 35metres de llarg per 175 metres dample i tenia sis columnes als costatsmeacutes curts i onze als llargs
Tant les caracteriacutestiques arquitectograveniques com els elements decoratius el confirmen com elmeacutes antic dels tres temples periacutepters coneguts a la peniacutensula Ibegraverica (del final de laRepuacuteblica o de legravepoca dAugust) La troballa dunes inscripcions sembla certificar que es vadedicar a August Situat al forum principal de la ciutat a la part meacutes elevada del montTagraveber se sabia que existia des del segle XIV perquegrave figurava en una carta de donacioacute reialPerograve el primer estudi complet va anar a cagraverrec de larquitecte Antoni Celles (1831) arran dela demolicioacute dun edifici posterior que hi havia al mateix indret Al carrer del Paradiacutes a laseu del Centre Excursionista de Catalunya sen conserva una part del podi quatrecolumnes i una part de larquitrau del costat nord-est
Castellano English
Ager | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsagerhtm[220210 104001]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
AgerEl territori dinfluegravencia de Bagravercino va quedar demarcat ja des de legravepocaaugustal amb els liacutemits seguumlents pel nord-est el riu Besograves que elseparava del territori de Baetulo pel sud-est la liacutenia de mar pel nord-oest la serra de Collserola i pel sud-oest el massiacutes del Garraf Perordenar el camp i facilitar amb el cadastre la recaptacioacute dimpostos elterritori es va dividir amb una centuriacioacute
Aixograve es feia establint dos eixos principals el decumanus maximus i el cardo maximus queal pla barceloniacute sorientava nord - sud-est i nord-est - sud-oest La ciutat salccedilava a la meitatsud-est centrada i disposada en el sentit daquests eixos de centuriacioacute Potser cap al segleIV dC lagraverea dinfluegravencia de Bagravercino es va fer meacutes gran coincidint amb la supremacia de laciutat i amb la pegraverdua dimportagravencia dalgunes ciutats prograveximes perograve en tot cas semblaque aquesta estructura es va mantenir fins als segles VI-VII en quegrave hi trobem un seguit decanvis importants
La romanitzacioacute del pla de Barcelona no va provocar gaires canvis substancials gran part de la superfiacutecie de la plana i de lesserralades litorals (Marina i Collserola) van continuar poblades per boscos mixtos dalzina i roure i part del Garraf ja teniapoblacions de garric i margalloacute
Tot i que sapreciaven els primers siacutemptomes de desforestacioacute -que van afectar nomeacutes les agraverees meacutes prograveximes als assentaments- les extenses desforestacions produiumldes per incendis continuats no van transformar el pla fins als segles VI i VII El meacutes segureacutes que lantiga agricultura romana intensiva i localitzada es substituiacutes per activitats ramaderes transhumants Daquiacute els incendisque van erosionar el sogravel i van provocar una expansioacute ragravepida i espectacular de les plaques deltaiques dels rius Llobregat i Besograves
La consolidacioacute definitiva del feudalisme als segles XI i XII va comportar labandonament de la ramaderia i la regeneracioacute delsboscos si beacute en algunes zones com ara el massiacutes del Garraf lerosioacute era tan intensa que en va limitar la presegravencia
Castellano English
Crida destacada | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02cacridacridahtm[220210 104116]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
Crida destacada
El nom de la colograveniaEl nom oficial era Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino oBarcinonensium De tots aquests noms nomeacutes dos han presentat problemesduna banda identificar Paterna (i no Pia com shavia interpretat des delRenaixement o Patricia com han apuntat alguns estudiosos) que pretendriarecordar que Cegravesar ja tenia la intencioacute de fundar una cologravenia per als veteransdels seus exegravercits
Daltra banda Barcino ha presentat dificultats a lhora dinterpretar-ne lorigen
Els dracmes ibegraverics dimitacioacute dEmpograverion encunyats al final del segle II aC porten el lema Barkenoque donaria Barcino si ladaptem a la fonegravetica llatina La dificultat consisteix a localitzar exactamentaquest topogravenim Hi ha autors que el relacionen amb el nucli ibegraveric de Montjuiumlc perograve no eacutes clarTambeacute ha generat hipogravetesis diverses larrel de Barcino teories meacutes o menys cientiacutefiques li hanvolgut donar un origen cegraveltic iber o liacutegur i les de caragravecter llegendari lhan volgut relacionar ambHegravercules (que hauria arribat aquiacute des de Liacutebia i una de les seves barques la novena o Barca Nonahauria encallat) i amb la famiacutelia Barca
Pel que fa a Iulia i Augusta recorden el nom del fundador lemperador August i la seva famiacutelia la gens Iulia -tot i que alguacute lhavist com un privilegi dAugust a la fidelitat cesariana de la cologravenia durant la guerra civil entre Cegravesar i Pompeu
Finalment Faventia sembla tenir meacutes un caragravecter protector que no pas ser un indici dun origen faventiacute -de la Favegraventia itagravelica(Faenza)
Despreacutes duns segles de coexistegravencia de diverses formes (Faventia Barchinonam Barcilonam Barchinon BarcilonaBarciloBarcino y BarcinoBarcinona Barcillona) al segle VI la numismagravetica i els concilis visigots parlen de Barcinona mentreque lepigrafia medieval doacutena des del segle IX Barchinona
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsvilleshtm[220210 104130]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
villae rustica) o servir de lloc de descans de personatges ciutadans destacats (villae urbana) gt
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
VilmiddotlesConstruccions fora de la ciutat que tenien la finalitat de gestionar unaexplotacioacute agriacutecola (villae rustica) o servir de lloc de descans depersonatges ciutadans destacats (villae urbana) Les uacuteltimes tenien totesles comoditats i jardins extensos i les primeres a meacutes de la residegravencianoble un seguit dedificis destinats a la produccioacute que podien anar desde cavallerisses fins a trulls doli molins de blat cellers magatzems etc
Al terme de Barcelona se nhan localitzat moltes com la que hi ha sota la placcedila dAntoniMaura a sobre de la qual es va construir cap al segle IV una aula Una altra va ser la deSant Pau del Camp de la qual tenim notiacutecies des del 1931 Les excavacions del final delsanys vuitanta van permetre situar-la entre els segles I i III dC i constatar que va sobreviureparcialment fins al segle V dC En contacte amb la vilmiddotla va aparegraveixer una necrogravepolis comtambeacute passa als jaciments de la placcedila de Viacutector Balaguer i al carrer de Montcada
Lany 1984 es va documentar un altre nucli rural construiumlt al final del segle II dC situat entrela Gran Via i el carrer de la Mare de Deacuteu de Port A Can Batllori a les Corts hi van aparegraveixer restes duna altra dues meacutes shanlocalitzat a Montjuiumlc i al peu de Collserola sota el monestir de Pedralbes una altra que van treure a la llum els treballs derestauracioacute del monestir La meacutes extensa que sha trobat fins ara eacutes la de Can Cortada a Horta
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsdomushtm[220210 104146]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
DomusEacutes el tipus dhabitatge de les classes patriacutecies i adinerades romanes -jaque a les ciutats la gent meacutes modesta acostumava a viure en blocs depisos- i representa el model magravexim de comoditat i serveis en lapartatdomegravestic romagrave
Sestructurava al voltant de latrium un pati parcialment cobert que contenia una bassa perrecollir aigua de pluja Amb el pas del temps el petit atrium es va convertir en un gran patiel compluvium i la bassa en limpluvium i a les cases meacutes senyorials hi havia tambeacute unapetita capella per al culte als deacuteus lars els protectors de la famiacutelia
Per entrar a la domus des del carrer calia travessar landron un corredor dacceacutes dividit endues parts el vestibulum -la zona on els visitants esperaven que el propietari els rebeacutes- iles fauces
Les habitacions del costat de la porta dentrada podien servir com a tabernae (botigues)que lamo llogava o com a cubicula (dormitoris) Els cubicula estaven flanquejats per dues alae que es feien servir com a rebost oper allotjar el personal de servei de la casa
A latrium tambeacute hi donava el tablinum que servia de menjador i de vegades de despatx Quan la casa era gran el tablinumesdevenia un acceacutes al peristylum un jardiacute central porticat al voltant del qual sorganitzaven les habitacions de lala noble de lacasa Decorat sumptuosament el peristylum era la part de la casa que reflectia millor lestatus social dels propietaris
Encara cal parlar del triclinium una habitacioacute interior que sacostumava a habilitar com a menjador (per als grans sopars ambpersonatges ilmiddotlustres) despatx o dormitori I no cal oblidar una munioacute daltres cambres menors amb funcioacute de bany latrina etc
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemssepulcreshtm[220210 104201]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
SepulcresEls romans tenien el costum de colmiddotlocar les tombes a les calccedilades desortida de les grans ciutats Fins al segle II dC coexistien dues formesdenterrament la inhumacioacute generalment reservada a la gent senzilla ials esclaus i la incineracioacute per als personatges rics i poderosos
Al segle II es va generalitzar la inhumacioacute i es podien trobar tombes tan luxoses com elsmausoleus en forma de temple i tan senzilles com les foses comunes les individuals i elscolumbaris (criptes excavades a la pedra o construiumldes dobra a linterior de les quals hihavia els niacutenxols on es colmiddotlocaven les urnes)
Les fosses individuals tenien diversos tipus de monuments funeraris una estela amb elnom de la persona difunta un pedestal amb una dedicatograveria un altar que guardava alinterior lurna funeragraveria i una copa de pedra en forma de bagul o feta de teules cobertes demorter (cupae)
La generalitzacioacute de la inhumacioacute va comportar el canvi de les urnes funeragraveries per caixesde fusta o pedra antecedents dels sarcogravefags esculpits Per a la gent que no es podia pagar un sarcogravefag hi havia caixes fetesamb lloses de pissarra amb teules usades o amb agravemfores reutilitzades (especialment per als cadagravevers dinfants)
Castellano English
Element TransversalMuralla romana | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02catransversalsmuralla_romanamuralla_romanahtm[220210 103919]
Element transversalMuralla romanaBagravercino tenia forma doctogravegon allargat derivat de la planta dels campaments militarsromans perograve amb els angles retallats per adaptar-se al promontori sobre el qualsalccedilava Les seves gairebeacute 13 hectagraverees dextensioacute estaven delimitades per un murdefensiu de menys de 2 metres de gruix i meacutes de 8 metres daltura que es completavaalmenys a lavinguda de la Catedral amb un gran fossat duns 6 metres de fondagraveria iuna amplada irregular que sembla que tambeacute recollia les aiguumles brutes i de pluja
Tenia quatre portes de les quals ens han quedat les del decumanus (laPorta Praetoria lactual Portal del Bisbe i una part de la Decumana alcarrer del Regomir) ja que les del cardo (Porta Principalis Dextra al Call iPorta Principalis Sinistra a la placcedila de lAgravengel) es van enderrocar Erentriforades eacutes a dir amb tres obertures una de central meacutes ampla per altragravensit rodat i dues de laterals meacutes petites per als vianants
En un moment del segle IV dC la muralla es va refer amb la juxtaposicioacutedun nou cinturoacute a lexterior de lantic mur que en doblava el gruix (de 2 a4 metres) i lafegit de 78 torres de tres formes diferents ciliacutendrica (a bandai banda de les portes) poliegravedrica (nomeacutes tenim la de ledifici de la PiaAlmoina) i quadrangular Entre les torres hi havia panys de muralla llisospossiblement acabats en merlets per protegir el pas de ronda i lespaientre els dos cinturons de pedres es va omplir amb materials procedentsde les antigues necrogravepolis extramurs
Aquest reforccedilament va comportar la reforma de les portes dacceacutes peradaptar-les a la defensa de la ciutat i va afectar altres aspectes urbansde la cologravenia com ara els carrers que en molts casos es van estregravenyerperquegrave construccions privades ocupaven els vials Al costat de la PortaDecumana hi ha lagraverea arqueologravegica del castellum que els estudiosospensen que es va bastir al mateix temps que la muralla es va reforccedilarAlguns arqueogravelegs interpreten que les restes soacuten duna fortalesa sempreamb relacioacute a una teoria que situa un port natural on avui hi ha la placcediladAntonio Loacutepez i la banda baixa de la Via Laietana Aixiacute hauria servit perdefensar lentrada al port i a la mateixa ciutat perograve ara com ara no es potconfirmar ni desmentir res daixograve
El recorregut del mur romagrave eacutes el seguumlent placcedila Nova avinguda de laCatedral carrer de la Tapineria places de Ramon Berenguer el Gran i delAgravengel carrer del Sotstinent Navarro placcedila dels Traginers carrers delCorreu Vell del Regomir den Gignagraves dAvinyoacute dels Banys Nous i de la Palla Bona part de lestructura vadesaparegraveixer durant el segle XIX (Palau Reial Menor convent de lEnsenyanccedila placcedila de lAgravengel del Regomir)tot i que en alguns casos com al pla de la Seu la destruccioacute eacutes anterior
Capiacutetols relacionats
CAPIacuteTOL 2Cologravenia Iulia AugustaFaventia Paterna Bagravercino
Viacutedeos
Troballes arqueologravegiques a lesmuralles romanes de Barcelonael 1965
Galeria multimegravediaAccedeix a les galeries amb totes les imatges iviacutedeos de lelement transversal
Galeria multimegravedia de la Muralla romana
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemstemple_augusthtm[220210 103947]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
Temple dAugustTemple corinti periacutepter i hexagravestil sobre podi construiumlt en luacuteltim quart delsegle I aC amb pedra calcagraveria de Montjuiumlc que va estar com a miacutenim enuna part recobert destuc blanc que imitava el marbre Feia uns 35metres de llarg per 175 metres dample i tenia sis columnes als costatsmeacutes curts i onze als llargs
Tant les caracteriacutestiques arquitectograveniques com els elements decoratius el confirmen com elmeacutes antic dels tres temples periacutepters coneguts a la peniacutensula Ibegraverica (del final de laRepuacuteblica o de legravepoca dAugust) La troballa dunes inscripcions sembla certificar que es vadedicar a August Situat al forum principal de la ciutat a la part meacutes elevada del montTagraveber se sabia que existia des del segle XIV perquegrave figurava en una carta de donacioacute reialPerograve el primer estudi complet va anar a cagraverrec de larquitecte Antoni Celles (1831) arran dela demolicioacute dun edifici posterior que hi havia al mateix indret Al carrer del Paradiacutes a laseu del Centre Excursionista de Catalunya sen conserva una part del podi quatrecolumnes i una part de larquitrau del costat nord-est
Castellano English
Ager | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsagerhtm[220210 104001]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
AgerEl territori dinfluegravencia de Bagravercino va quedar demarcat ja des de legravepocaaugustal amb els liacutemits seguumlents pel nord-est el riu Besograves que elseparava del territori de Baetulo pel sud-est la liacutenia de mar pel nord-oest la serra de Collserola i pel sud-oest el massiacutes del Garraf Perordenar el camp i facilitar amb el cadastre la recaptacioacute dimpostos elterritori es va dividir amb una centuriacioacute
Aixograve es feia establint dos eixos principals el decumanus maximus i el cardo maximus queal pla barceloniacute sorientava nord - sud-est i nord-est - sud-oest La ciutat salccedilava a la meitatsud-est centrada i disposada en el sentit daquests eixos de centuriacioacute Potser cap al segleIV dC lagraverea dinfluegravencia de Bagravercino es va fer meacutes gran coincidint amb la supremacia de laciutat i amb la pegraverdua dimportagravencia dalgunes ciutats prograveximes perograve en tot cas semblaque aquesta estructura es va mantenir fins als segles VI-VII en quegrave hi trobem un seguit decanvis importants
La romanitzacioacute del pla de Barcelona no va provocar gaires canvis substancials gran part de la superfiacutecie de la plana i de lesserralades litorals (Marina i Collserola) van continuar poblades per boscos mixtos dalzina i roure i part del Garraf ja teniapoblacions de garric i margalloacute
Tot i que sapreciaven els primers siacutemptomes de desforestacioacute -que van afectar nomeacutes les agraverees meacutes prograveximes als assentaments- les extenses desforestacions produiumldes per incendis continuats no van transformar el pla fins als segles VI i VII El meacutes segureacutes que lantiga agricultura romana intensiva i localitzada es substituiacutes per activitats ramaderes transhumants Daquiacute els incendisque van erosionar el sogravel i van provocar una expansioacute ragravepida i espectacular de les plaques deltaiques dels rius Llobregat i Besograves
La consolidacioacute definitiva del feudalisme als segles XI i XII va comportar labandonament de la ramaderia i la regeneracioacute delsboscos si beacute en algunes zones com ara el massiacutes del Garraf lerosioacute era tan intensa que en va limitar la presegravencia
Castellano English
Crida destacada | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02cacridacridahtm[220210 104116]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
Crida destacada
El nom de la colograveniaEl nom oficial era Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino oBarcinonensium De tots aquests noms nomeacutes dos han presentat problemesduna banda identificar Paterna (i no Pia com shavia interpretat des delRenaixement o Patricia com han apuntat alguns estudiosos) que pretendriarecordar que Cegravesar ja tenia la intencioacute de fundar una cologravenia per als veteransdels seus exegravercits
Daltra banda Barcino ha presentat dificultats a lhora dinterpretar-ne lorigen
Els dracmes ibegraverics dimitacioacute dEmpograverion encunyats al final del segle II aC porten el lema Barkenoque donaria Barcino si ladaptem a la fonegravetica llatina La dificultat consisteix a localitzar exactamentaquest topogravenim Hi ha autors que el relacionen amb el nucli ibegraveric de Montjuiumlc perograve no eacutes clarTambeacute ha generat hipogravetesis diverses larrel de Barcino teories meacutes o menys cientiacutefiques li hanvolgut donar un origen cegraveltic iber o liacutegur i les de caragravecter llegendari lhan volgut relacionar ambHegravercules (que hauria arribat aquiacute des de Liacutebia i una de les seves barques la novena o Barca Nonahauria encallat) i amb la famiacutelia Barca
Pel que fa a Iulia i Augusta recorden el nom del fundador lemperador August i la seva famiacutelia la gens Iulia -tot i que alguacute lhavist com un privilegi dAugust a la fidelitat cesariana de la cologravenia durant la guerra civil entre Cegravesar i Pompeu
Finalment Faventia sembla tenir meacutes un caragravecter protector que no pas ser un indici dun origen faventiacute -de la Favegraventia itagravelica(Faenza)
Despreacutes duns segles de coexistegravencia de diverses formes (Faventia Barchinonam Barcilonam Barchinon BarcilonaBarciloBarcino y BarcinoBarcinona Barcillona) al segle VI la numismagravetica i els concilis visigots parlen de Barcinona mentreque lepigrafia medieval doacutena des del segle IX Barchinona
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsvilleshtm[220210 104130]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
villae rustica) o servir de lloc de descans de personatges ciutadans destacats (villae urbana) gt
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
VilmiddotlesConstruccions fora de la ciutat que tenien la finalitat de gestionar unaexplotacioacute agriacutecola (villae rustica) o servir de lloc de descans depersonatges ciutadans destacats (villae urbana) Les uacuteltimes tenien totesles comoditats i jardins extensos i les primeres a meacutes de la residegravencianoble un seguit dedificis destinats a la produccioacute que podien anar desde cavallerisses fins a trulls doli molins de blat cellers magatzems etc
Al terme de Barcelona se nhan localitzat moltes com la que hi ha sota la placcedila dAntoniMaura a sobre de la qual es va construir cap al segle IV una aula Una altra va ser la deSant Pau del Camp de la qual tenim notiacutecies des del 1931 Les excavacions del final delsanys vuitanta van permetre situar-la entre els segles I i III dC i constatar que va sobreviureparcialment fins al segle V dC En contacte amb la vilmiddotla va aparegraveixer una necrogravepolis comtambeacute passa als jaciments de la placcedila de Viacutector Balaguer i al carrer de Montcada
Lany 1984 es va documentar un altre nucli rural construiumlt al final del segle II dC situat entrela Gran Via i el carrer de la Mare de Deacuteu de Port A Can Batllori a les Corts hi van aparegraveixer restes duna altra dues meacutes shanlocalitzat a Montjuiumlc i al peu de Collserola sota el monestir de Pedralbes una altra que van treure a la llum els treballs derestauracioacute del monestir La meacutes extensa que sha trobat fins ara eacutes la de Can Cortada a Horta
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsdomushtm[220210 104146]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
DomusEacutes el tipus dhabitatge de les classes patriacutecies i adinerades romanes -jaque a les ciutats la gent meacutes modesta acostumava a viure en blocs depisos- i representa el model magravexim de comoditat i serveis en lapartatdomegravestic romagrave
Sestructurava al voltant de latrium un pati parcialment cobert que contenia una bassa perrecollir aigua de pluja Amb el pas del temps el petit atrium es va convertir en un gran patiel compluvium i la bassa en limpluvium i a les cases meacutes senyorials hi havia tambeacute unapetita capella per al culte als deacuteus lars els protectors de la famiacutelia
Per entrar a la domus des del carrer calia travessar landron un corredor dacceacutes dividit endues parts el vestibulum -la zona on els visitants esperaven que el propietari els rebeacutes- iles fauces
Les habitacions del costat de la porta dentrada podien servir com a tabernae (botigues)que lamo llogava o com a cubicula (dormitoris) Els cubicula estaven flanquejats per dues alae que es feien servir com a rebost oper allotjar el personal de servei de la casa
A latrium tambeacute hi donava el tablinum que servia de menjador i de vegades de despatx Quan la casa era gran el tablinumesdevenia un acceacutes al peristylum un jardiacute central porticat al voltant del qual sorganitzaven les habitacions de lala noble de lacasa Decorat sumptuosament el peristylum era la part de la casa que reflectia millor lestatus social dels propietaris
Encara cal parlar del triclinium una habitacioacute interior que sacostumava a habilitar com a menjador (per als grans sopars ambpersonatges ilmiddotlustres) despatx o dormitori I no cal oblidar una munioacute daltres cambres menors amb funcioacute de bany latrina etc
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemssepulcreshtm[220210 104201]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
SepulcresEls romans tenien el costum de colmiddotlocar les tombes a les calccedilades desortida de les grans ciutats Fins al segle II dC coexistien dues formesdenterrament la inhumacioacute generalment reservada a la gent senzilla ials esclaus i la incineracioacute per als personatges rics i poderosos
Al segle II es va generalitzar la inhumacioacute i es podien trobar tombes tan luxoses com elsmausoleus en forma de temple i tan senzilles com les foses comunes les individuals i elscolumbaris (criptes excavades a la pedra o construiumldes dobra a linterior de les quals hihavia els niacutenxols on es colmiddotlocaven les urnes)
Les fosses individuals tenien diversos tipus de monuments funeraris una estela amb elnom de la persona difunta un pedestal amb una dedicatograveria un altar que guardava alinterior lurna funeragraveria i una copa de pedra en forma de bagul o feta de teules cobertes demorter (cupae)
La generalitzacioacute de la inhumacioacute va comportar el canvi de les urnes funeragraveries per caixesde fusta o pedra antecedents dels sarcogravefags esculpits Per a la gent que no es podia pagar un sarcogravefag hi havia caixes fetesamb lloses de pissarra amb teules usades o amb agravemfores reutilitzades (especialment per als cadagravevers dinfants)
Castellano English
Element TransversalMuralla romana | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02catransversalsmuralla_romanamuralla_romanahtm[220210 103919]
Element transversalMuralla romanaBagravercino tenia forma doctogravegon allargat derivat de la planta dels campaments militarsromans perograve amb els angles retallats per adaptar-se al promontori sobre el qualsalccedilava Les seves gairebeacute 13 hectagraverees dextensioacute estaven delimitades per un murdefensiu de menys de 2 metres de gruix i meacutes de 8 metres daltura que es completavaalmenys a lavinguda de la Catedral amb un gran fossat duns 6 metres de fondagraveria iuna amplada irregular que sembla que tambeacute recollia les aiguumles brutes i de pluja
Tenia quatre portes de les quals ens han quedat les del decumanus (laPorta Praetoria lactual Portal del Bisbe i una part de la Decumana alcarrer del Regomir) ja que les del cardo (Porta Principalis Dextra al Call iPorta Principalis Sinistra a la placcedila de lAgravengel) es van enderrocar Erentriforades eacutes a dir amb tres obertures una de central meacutes ampla per altragravensit rodat i dues de laterals meacutes petites per als vianants
En un moment del segle IV dC la muralla es va refer amb la juxtaposicioacutedun nou cinturoacute a lexterior de lantic mur que en doblava el gruix (de 2 a4 metres) i lafegit de 78 torres de tres formes diferents ciliacutendrica (a bandai banda de les portes) poliegravedrica (nomeacutes tenim la de ledifici de la PiaAlmoina) i quadrangular Entre les torres hi havia panys de muralla llisospossiblement acabats en merlets per protegir el pas de ronda i lespaientre els dos cinturons de pedres es va omplir amb materials procedentsde les antigues necrogravepolis extramurs
Aquest reforccedilament va comportar la reforma de les portes dacceacutes peradaptar-les a la defensa de la ciutat i va afectar altres aspectes urbansde la cologravenia com ara els carrers que en molts casos es van estregravenyerperquegrave construccions privades ocupaven els vials Al costat de la PortaDecumana hi ha lagraverea arqueologravegica del castellum que els estudiosospensen que es va bastir al mateix temps que la muralla es va reforccedilarAlguns arqueogravelegs interpreten que les restes soacuten duna fortalesa sempreamb relacioacute a una teoria que situa un port natural on avui hi ha la placcediladAntonio Loacutepez i la banda baixa de la Via Laietana Aixiacute hauria servit perdefensar lentrada al port i a la mateixa ciutat perograve ara com ara no es potconfirmar ni desmentir res daixograve
El recorregut del mur romagrave eacutes el seguumlent placcedila Nova avinguda de laCatedral carrer de la Tapineria places de Ramon Berenguer el Gran i delAgravengel carrer del Sotstinent Navarro placcedila dels Traginers carrers delCorreu Vell del Regomir den Gignagraves dAvinyoacute dels Banys Nous i de la Palla Bona part de lestructura vadesaparegraveixer durant el segle XIX (Palau Reial Menor convent de lEnsenyanccedila placcedila de lAgravengel del Regomir)tot i que en alguns casos com al pla de la Seu la destruccioacute eacutes anterior
Capiacutetols relacionats
CAPIacuteTOL 2Cologravenia Iulia AugustaFaventia Paterna Bagravercino
Viacutedeos
Troballes arqueologravegiques a lesmuralles romanes de Barcelonael 1965
Galeria multimegravediaAccedeix a les galeries amb totes les imatges iviacutedeos de lelement transversal
Galeria multimegravedia de la Muralla romana
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
Castellano English
Ager | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsagerhtm[220210 104001]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
AgerEl territori dinfluegravencia de Bagravercino va quedar demarcat ja des de legravepocaaugustal amb els liacutemits seguumlents pel nord-est el riu Besograves que elseparava del territori de Baetulo pel sud-est la liacutenia de mar pel nord-oest la serra de Collserola i pel sud-oest el massiacutes del Garraf Perordenar el camp i facilitar amb el cadastre la recaptacioacute dimpostos elterritori es va dividir amb una centuriacioacute
Aixograve es feia establint dos eixos principals el decumanus maximus i el cardo maximus queal pla barceloniacute sorientava nord - sud-est i nord-est - sud-oest La ciutat salccedilava a la meitatsud-est centrada i disposada en el sentit daquests eixos de centuriacioacute Potser cap al segleIV dC lagraverea dinfluegravencia de Bagravercino es va fer meacutes gran coincidint amb la supremacia de laciutat i amb la pegraverdua dimportagravencia dalgunes ciutats prograveximes perograve en tot cas semblaque aquesta estructura es va mantenir fins als segles VI-VII en quegrave hi trobem un seguit decanvis importants
La romanitzacioacute del pla de Barcelona no va provocar gaires canvis substancials gran part de la superfiacutecie de la plana i de lesserralades litorals (Marina i Collserola) van continuar poblades per boscos mixtos dalzina i roure i part del Garraf ja teniapoblacions de garric i margalloacute
Tot i que sapreciaven els primers siacutemptomes de desforestacioacute -que van afectar nomeacutes les agraverees meacutes prograveximes als assentaments- les extenses desforestacions produiumldes per incendis continuats no van transformar el pla fins als segles VI i VII El meacutes segureacutes que lantiga agricultura romana intensiva i localitzada es substituiacutes per activitats ramaderes transhumants Daquiacute els incendisque van erosionar el sogravel i van provocar una expansioacute ragravepida i espectacular de les plaques deltaiques dels rius Llobregat i Besograves
La consolidacioacute definitiva del feudalisme als segles XI i XII va comportar labandonament de la ramaderia i la regeneracioacute delsboscos si beacute en algunes zones com ara el massiacutes del Garraf lerosioacute era tan intensa que en va limitar la presegravencia
Castellano English
Crida destacada | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02cacridacridahtm[220210 104116]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
Crida destacada
El nom de la colograveniaEl nom oficial era Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino oBarcinonensium De tots aquests noms nomeacutes dos han presentat problemesduna banda identificar Paterna (i no Pia com shavia interpretat des delRenaixement o Patricia com han apuntat alguns estudiosos) que pretendriarecordar que Cegravesar ja tenia la intencioacute de fundar una cologravenia per als veteransdels seus exegravercits
Daltra banda Barcino ha presentat dificultats a lhora dinterpretar-ne lorigen
Els dracmes ibegraverics dimitacioacute dEmpograverion encunyats al final del segle II aC porten el lema Barkenoque donaria Barcino si ladaptem a la fonegravetica llatina La dificultat consisteix a localitzar exactamentaquest topogravenim Hi ha autors que el relacionen amb el nucli ibegraveric de Montjuiumlc perograve no eacutes clarTambeacute ha generat hipogravetesis diverses larrel de Barcino teories meacutes o menys cientiacutefiques li hanvolgut donar un origen cegraveltic iber o liacutegur i les de caragravecter llegendari lhan volgut relacionar ambHegravercules (que hauria arribat aquiacute des de Liacutebia i una de les seves barques la novena o Barca Nonahauria encallat) i amb la famiacutelia Barca
Pel que fa a Iulia i Augusta recorden el nom del fundador lemperador August i la seva famiacutelia la gens Iulia -tot i que alguacute lhavist com un privilegi dAugust a la fidelitat cesariana de la cologravenia durant la guerra civil entre Cegravesar i Pompeu
Finalment Faventia sembla tenir meacutes un caragravecter protector que no pas ser un indici dun origen faventiacute -de la Favegraventia itagravelica(Faenza)
Despreacutes duns segles de coexistegravencia de diverses formes (Faventia Barchinonam Barcilonam Barchinon BarcilonaBarciloBarcino y BarcinoBarcinona Barcillona) al segle VI la numismagravetica i els concilis visigots parlen de Barcinona mentreque lepigrafia medieval doacutena des del segle IX Barchinona
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsvilleshtm[220210 104130]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
villae rustica) o servir de lloc de descans de personatges ciutadans destacats (villae urbana) gt
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
VilmiddotlesConstruccions fora de la ciutat que tenien la finalitat de gestionar unaexplotacioacute agriacutecola (villae rustica) o servir de lloc de descans depersonatges ciutadans destacats (villae urbana) Les uacuteltimes tenien totesles comoditats i jardins extensos i les primeres a meacutes de la residegravencianoble un seguit dedificis destinats a la produccioacute que podien anar desde cavallerisses fins a trulls doli molins de blat cellers magatzems etc
Al terme de Barcelona se nhan localitzat moltes com la que hi ha sota la placcedila dAntoniMaura a sobre de la qual es va construir cap al segle IV una aula Una altra va ser la deSant Pau del Camp de la qual tenim notiacutecies des del 1931 Les excavacions del final delsanys vuitanta van permetre situar-la entre els segles I i III dC i constatar que va sobreviureparcialment fins al segle V dC En contacte amb la vilmiddotla va aparegraveixer una necrogravepolis comtambeacute passa als jaciments de la placcedila de Viacutector Balaguer i al carrer de Montcada
Lany 1984 es va documentar un altre nucli rural construiumlt al final del segle II dC situat entrela Gran Via i el carrer de la Mare de Deacuteu de Port A Can Batllori a les Corts hi van aparegraveixer restes duna altra dues meacutes shanlocalitzat a Montjuiumlc i al peu de Collserola sota el monestir de Pedralbes una altra que van treure a la llum els treballs derestauracioacute del monestir La meacutes extensa que sha trobat fins ara eacutes la de Can Cortada a Horta
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsdomushtm[220210 104146]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
DomusEacutes el tipus dhabitatge de les classes patriacutecies i adinerades romanes -jaque a les ciutats la gent meacutes modesta acostumava a viure en blocs depisos- i representa el model magravexim de comoditat i serveis en lapartatdomegravestic romagrave
Sestructurava al voltant de latrium un pati parcialment cobert que contenia una bassa perrecollir aigua de pluja Amb el pas del temps el petit atrium es va convertir en un gran patiel compluvium i la bassa en limpluvium i a les cases meacutes senyorials hi havia tambeacute unapetita capella per al culte als deacuteus lars els protectors de la famiacutelia
Per entrar a la domus des del carrer calia travessar landron un corredor dacceacutes dividit endues parts el vestibulum -la zona on els visitants esperaven que el propietari els rebeacutes- iles fauces
Les habitacions del costat de la porta dentrada podien servir com a tabernae (botigues)que lamo llogava o com a cubicula (dormitoris) Els cubicula estaven flanquejats per dues alae que es feien servir com a rebost oper allotjar el personal de servei de la casa
A latrium tambeacute hi donava el tablinum que servia de menjador i de vegades de despatx Quan la casa era gran el tablinumesdevenia un acceacutes al peristylum un jardiacute central porticat al voltant del qual sorganitzaven les habitacions de lala noble de lacasa Decorat sumptuosament el peristylum era la part de la casa que reflectia millor lestatus social dels propietaris
Encara cal parlar del triclinium una habitacioacute interior que sacostumava a habilitar com a menjador (per als grans sopars ambpersonatges ilmiddotlustres) despatx o dormitori I no cal oblidar una munioacute daltres cambres menors amb funcioacute de bany latrina etc
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemssepulcreshtm[220210 104201]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
SepulcresEls romans tenien el costum de colmiddotlocar les tombes a les calccedilades desortida de les grans ciutats Fins al segle II dC coexistien dues formesdenterrament la inhumacioacute generalment reservada a la gent senzilla ials esclaus i la incineracioacute per als personatges rics i poderosos
Al segle II es va generalitzar la inhumacioacute i es podien trobar tombes tan luxoses com elsmausoleus en forma de temple i tan senzilles com les foses comunes les individuals i elscolumbaris (criptes excavades a la pedra o construiumldes dobra a linterior de les quals hihavia els niacutenxols on es colmiddotlocaven les urnes)
Les fosses individuals tenien diversos tipus de monuments funeraris una estela amb elnom de la persona difunta un pedestal amb una dedicatograveria un altar que guardava alinterior lurna funeragraveria i una copa de pedra en forma de bagul o feta de teules cobertes demorter (cupae)
La generalitzacioacute de la inhumacioacute va comportar el canvi de les urnes funeragraveries per caixesde fusta o pedra antecedents dels sarcogravefags esculpits Per a la gent que no es podia pagar un sarcogravefag hi havia caixes fetesamb lloses de pissarra amb teules usades o amb agravemfores reutilitzades (especialment per als cadagravevers dinfants)
Castellano English
Element TransversalMuralla romana | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02catransversalsmuralla_romanamuralla_romanahtm[220210 103919]
Element transversalMuralla romanaBagravercino tenia forma doctogravegon allargat derivat de la planta dels campaments militarsromans perograve amb els angles retallats per adaptar-se al promontori sobre el qualsalccedilava Les seves gairebeacute 13 hectagraverees dextensioacute estaven delimitades per un murdefensiu de menys de 2 metres de gruix i meacutes de 8 metres daltura que es completavaalmenys a lavinguda de la Catedral amb un gran fossat duns 6 metres de fondagraveria iuna amplada irregular que sembla que tambeacute recollia les aiguumles brutes i de pluja
Tenia quatre portes de les quals ens han quedat les del decumanus (laPorta Praetoria lactual Portal del Bisbe i una part de la Decumana alcarrer del Regomir) ja que les del cardo (Porta Principalis Dextra al Call iPorta Principalis Sinistra a la placcedila de lAgravengel) es van enderrocar Erentriforades eacutes a dir amb tres obertures una de central meacutes ampla per altragravensit rodat i dues de laterals meacutes petites per als vianants
En un moment del segle IV dC la muralla es va refer amb la juxtaposicioacutedun nou cinturoacute a lexterior de lantic mur que en doblava el gruix (de 2 a4 metres) i lafegit de 78 torres de tres formes diferents ciliacutendrica (a bandai banda de les portes) poliegravedrica (nomeacutes tenim la de ledifici de la PiaAlmoina) i quadrangular Entre les torres hi havia panys de muralla llisospossiblement acabats en merlets per protegir el pas de ronda i lespaientre els dos cinturons de pedres es va omplir amb materials procedentsde les antigues necrogravepolis extramurs
Aquest reforccedilament va comportar la reforma de les portes dacceacutes peradaptar-les a la defensa de la ciutat i va afectar altres aspectes urbansde la cologravenia com ara els carrers que en molts casos es van estregravenyerperquegrave construccions privades ocupaven els vials Al costat de la PortaDecumana hi ha lagraverea arqueologravegica del castellum que els estudiosospensen que es va bastir al mateix temps que la muralla es va reforccedilarAlguns arqueogravelegs interpreten que les restes soacuten duna fortalesa sempreamb relacioacute a una teoria que situa un port natural on avui hi ha la placcediladAntonio Loacutepez i la banda baixa de la Via Laietana Aixiacute hauria servit perdefensar lentrada al port i a la mateixa ciutat perograve ara com ara no es potconfirmar ni desmentir res daixograve
El recorregut del mur romagrave eacutes el seguumlent placcedila Nova avinguda de laCatedral carrer de la Tapineria places de Ramon Berenguer el Gran i delAgravengel carrer del Sotstinent Navarro placcedila dels Traginers carrers delCorreu Vell del Regomir den Gignagraves dAvinyoacute dels Banys Nous i de la Palla Bona part de lestructura vadesaparegraveixer durant el segle XIX (Palau Reial Menor convent de lEnsenyanccedila placcedila de lAgravengel del Regomir)tot i que en alguns casos com al pla de la Seu la destruccioacute eacutes anterior
Capiacutetols relacionats
CAPIacuteTOL 2Cologravenia Iulia AugustaFaventia Paterna Bagravercino
Viacutedeos
Troballes arqueologravegiques a lesmuralles romanes de Barcelonael 1965
Galeria multimegravediaAccedeix a les galeries amb totes les imatges iviacutedeos de lelement transversal
Galeria multimegravedia de la Muralla romana
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
Castellano English
Crida destacada | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02cacridacridahtm[220210 104116]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
Crida destacada
El nom de la colograveniaEl nom oficial era Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino oBarcinonensium De tots aquests noms nomeacutes dos han presentat problemesduna banda identificar Paterna (i no Pia com shavia interpretat des delRenaixement o Patricia com han apuntat alguns estudiosos) que pretendriarecordar que Cegravesar ja tenia la intencioacute de fundar una cologravenia per als veteransdels seus exegravercits
Daltra banda Barcino ha presentat dificultats a lhora dinterpretar-ne lorigen
Els dracmes ibegraverics dimitacioacute dEmpograverion encunyats al final del segle II aC porten el lema Barkenoque donaria Barcino si ladaptem a la fonegravetica llatina La dificultat consisteix a localitzar exactamentaquest topogravenim Hi ha autors que el relacionen amb el nucli ibegraveric de Montjuiumlc perograve no eacutes clarTambeacute ha generat hipogravetesis diverses larrel de Barcino teories meacutes o menys cientiacutefiques li hanvolgut donar un origen cegraveltic iber o liacutegur i les de caragravecter llegendari lhan volgut relacionar ambHegravercules (que hauria arribat aquiacute des de Liacutebia i una de les seves barques la novena o Barca Nonahauria encallat) i amb la famiacutelia Barca
Pel que fa a Iulia i Augusta recorden el nom del fundador lemperador August i la seva famiacutelia la gens Iulia -tot i que alguacute lhavist com un privilegi dAugust a la fidelitat cesariana de la cologravenia durant la guerra civil entre Cegravesar i Pompeu
Finalment Faventia sembla tenir meacutes un caragravecter protector que no pas ser un indici dun origen faventiacute -de la Favegraventia itagravelica(Faenza)
Despreacutes duns segles de coexistegravencia de diverses formes (Faventia Barchinonam Barcilonam Barchinon BarcilonaBarciloBarcino y BarcinoBarcinona Barcillona) al segle VI la numismagravetica i els concilis visigots parlen de Barcinona mentreque lepigrafia medieval doacutena des del segle IX Barchinona
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsvilleshtm[220210 104130]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
villae rustica) o servir de lloc de descans de personatges ciutadans destacats (villae urbana) gt
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
VilmiddotlesConstruccions fora de la ciutat que tenien la finalitat de gestionar unaexplotacioacute agriacutecola (villae rustica) o servir de lloc de descans depersonatges ciutadans destacats (villae urbana) Les uacuteltimes tenien totesles comoditats i jardins extensos i les primeres a meacutes de la residegravencianoble un seguit dedificis destinats a la produccioacute que podien anar desde cavallerisses fins a trulls doli molins de blat cellers magatzems etc
Al terme de Barcelona se nhan localitzat moltes com la que hi ha sota la placcedila dAntoniMaura a sobre de la qual es va construir cap al segle IV una aula Una altra va ser la deSant Pau del Camp de la qual tenim notiacutecies des del 1931 Les excavacions del final delsanys vuitanta van permetre situar-la entre els segles I i III dC i constatar que va sobreviureparcialment fins al segle V dC En contacte amb la vilmiddotla va aparegraveixer una necrogravepolis comtambeacute passa als jaciments de la placcedila de Viacutector Balaguer i al carrer de Montcada
Lany 1984 es va documentar un altre nucli rural construiumlt al final del segle II dC situat entrela Gran Via i el carrer de la Mare de Deacuteu de Port A Can Batllori a les Corts hi van aparegraveixer restes duna altra dues meacutes shanlocalitzat a Montjuiumlc i al peu de Collserola sota el monestir de Pedralbes una altra que van treure a la llum els treballs derestauracioacute del monestir La meacutes extensa que sha trobat fins ara eacutes la de Can Cortada a Horta
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsdomushtm[220210 104146]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
DomusEacutes el tipus dhabitatge de les classes patriacutecies i adinerades romanes -jaque a les ciutats la gent meacutes modesta acostumava a viure en blocs depisos- i representa el model magravexim de comoditat i serveis en lapartatdomegravestic romagrave
Sestructurava al voltant de latrium un pati parcialment cobert que contenia una bassa perrecollir aigua de pluja Amb el pas del temps el petit atrium es va convertir en un gran patiel compluvium i la bassa en limpluvium i a les cases meacutes senyorials hi havia tambeacute unapetita capella per al culte als deacuteus lars els protectors de la famiacutelia
Per entrar a la domus des del carrer calia travessar landron un corredor dacceacutes dividit endues parts el vestibulum -la zona on els visitants esperaven que el propietari els rebeacutes- iles fauces
Les habitacions del costat de la porta dentrada podien servir com a tabernae (botigues)que lamo llogava o com a cubicula (dormitoris) Els cubicula estaven flanquejats per dues alae que es feien servir com a rebost oper allotjar el personal de servei de la casa
A latrium tambeacute hi donava el tablinum que servia de menjador i de vegades de despatx Quan la casa era gran el tablinumesdevenia un acceacutes al peristylum un jardiacute central porticat al voltant del qual sorganitzaven les habitacions de lala noble de lacasa Decorat sumptuosament el peristylum era la part de la casa que reflectia millor lestatus social dels propietaris
Encara cal parlar del triclinium una habitacioacute interior que sacostumava a habilitar com a menjador (per als grans sopars ambpersonatges ilmiddotlustres) despatx o dormitori I no cal oblidar una munioacute daltres cambres menors amb funcioacute de bany latrina etc
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemssepulcreshtm[220210 104201]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
SepulcresEls romans tenien el costum de colmiddotlocar les tombes a les calccedilades desortida de les grans ciutats Fins al segle II dC coexistien dues formesdenterrament la inhumacioacute generalment reservada a la gent senzilla ials esclaus i la incineracioacute per als personatges rics i poderosos
Al segle II es va generalitzar la inhumacioacute i es podien trobar tombes tan luxoses com elsmausoleus en forma de temple i tan senzilles com les foses comunes les individuals i elscolumbaris (criptes excavades a la pedra o construiumldes dobra a linterior de les quals hihavia els niacutenxols on es colmiddotlocaven les urnes)
Les fosses individuals tenien diversos tipus de monuments funeraris una estela amb elnom de la persona difunta un pedestal amb una dedicatograveria un altar que guardava alinterior lurna funeragraveria i una copa de pedra en forma de bagul o feta de teules cobertes demorter (cupae)
La generalitzacioacute de la inhumacioacute va comportar el canvi de les urnes funeragraveries per caixesde fusta o pedra antecedents dels sarcogravefags esculpits Per a la gent que no es podia pagar un sarcogravefag hi havia caixes fetesamb lloses de pissarra amb teules usades o amb agravemfores reutilitzades (especialment per als cadagravevers dinfants)
Castellano English
Element TransversalMuralla romana | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02catransversalsmuralla_romanamuralla_romanahtm[220210 103919]
Element transversalMuralla romanaBagravercino tenia forma doctogravegon allargat derivat de la planta dels campaments militarsromans perograve amb els angles retallats per adaptar-se al promontori sobre el qualsalccedilava Les seves gairebeacute 13 hectagraverees dextensioacute estaven delimitades per un murdefensiu de menys de 2 metres de gruix i meacutes de 8 metres daltura que es completavaalmenys a lavinguda de la Catedral amb un gran fossat duns 6 metres de fondagraveria iuna amplada irregular que sembla que tambeacute recollia les aiguumles brutes i de pluja
Tenia quatre portes de les quals ens han quedat les del decumanus (laPorta Praetoria lactual Portal del Bisbe i una part de la Decumana alcarrer del Regomir) ja que les del cardo (Porta Principalis Dextra al Call iPorta Principalis Sinistra a la placcedila de lAgravengel) es van enderrocar Erentriforades eacutes a dir amb tres obertures una de central meacutes ampla per altragravensit rodat i dues de laterals meacutes petites per als vianants
En un moment del segle IV dC la muralla es va refer amb la juxtaposicioacutedun nou cinturoacute a lexterior de lantic mur que en doblava el gruix (de 2 a4 metres) i lafegit de 78 torres de tres formes diferents ciliacutendrica (a bandai banda de les portes) poliegravedrica (nomeacutes tenim la de ledifici de la PiaAlmoina) i quadrangular Entre les torres hi havia panys de muralla llisospossiblement acabats en merlets per protegir el pas de ronda i lespaientre els dos cinturons de pedres es va omplir amb materials procedentsde les antigues necrogravepolis extramurs
Aquest reforccedilament va comportar la reforma de les portes dacceacutes peradaptar-les a la defensa de la ciutat i va afectar altres aspectes urbansde la cologravenia com ara els carrers que en molts casos es van estregravenyerperquegrave construccions privades ocupaven els vials Al costat de la PortaDecumana hi ha lagraverea arqueologravegica del castellum que els estudiosospensen que es va bastir al mateix temps que la muralla es va reforccedilarAlguns arqueogravelegs interpreten que les restes soacuten duna fortalesa sempreamb relacioacute a una teoria que situa un port natural on avui hi ha la placcediladAntonio Loacutepez i la banda baixa de la Via Laietana Aixiacute hauria servit perdefensar lentrada al port i a la mateixa ciutat perograve ara com ara no es potconfirmar ni desmentir res daixograve
El recorregut del mur romagrave eacutes el seguumlent placcedila Nova avinguda de laCatedral carrer de la Tapineria places de Ramon Berenguer el Gran i delAgravengel carrer del Sotstinent Navarro placcedila dels Traginers carrers delCorreu Vell del Regomir den Gignagraves dAvinyoacute dels Banys Nous i de la Palla Bona part de lestructura vadesaparegraveixer durant el segle XIX (Palau Reial Menor convent de lEnsenyanccedila placcedila de lAgravengel del Regomir)tot i que en alguns casos com al pla de la Seu la destruccioacute eacutes anterior
Capiacutetols relacionats
CAPIacuteTOL 2Cologravenia Iulia AugustaFaventia Paterna Bagravercino
Viacutedeos
Troballes arqueologravegiques a lesmuralles romanes de Barcelonael 1965
Galeria multimegravediaAccedeix a les galeries amb totes les imatges iviacutedeos de lelement transversal
Galeria multimegravedia de la Muralla romana
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsvilleshtm[220210 104130]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
villae rustica) o servir de lloc de descans de personatges ciutadans destacats (villae urbana) gt
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
VilmiddotlesConstruccions fora de la ciutat que tenien la finalitat de gestionar unaexplotacioacute agriacutecola (villae rustica) o servir de lloc de descans depersonatges ciutadans destacats (villae urbana) Les uacuteltimes tenien totesles comoditats i jardins extensos i les primeres a meacutes de la residegravencianoble un seguit dedificis destinats a la produccioacute que podien anar desde cavallerisses fins a trulls doli molins de blat cellers magatzems etc
Al terme de Barcelona se nhan localitzat moltes com la que hi ha sota la placcedila dAntoniMaura a sobre de la qual es va construir cap al segle IV una aula Una altra va ser la deSant Pau del Camp de la qual tenim notiacutecies des del 1931 Les excavacions del final delsanys vuitanta van permetre situar-la entre els segles I i III dC i constatar que va sobreviureparcialment fins al segle V dC En contacte amb la vilmiddotla va aparegraveixer una necrogravepolis comtambeacute passa als jaciments de la placcedila de Viacutector Balaguer i al carrer de Montcada
Lany 1984 es va documentar un altre nucli rural construiumlt al final del segle II dC situat entrela Gran Via i el carrer de la Mare de Deacuteu de Port A Can Batllori a les Corts hi van aparegraveixer restes duna altra dues meacutes shanlocalitzat a Montjuiumlc i al peu de Collserola sota el monestir de Pedralbes una altra que van treure a la llum els treballs derestauracioacute del monestir La meacutes extensa que sha trobat fins ara eacutes la de Can Cortada a Horta
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsdomushtm[220210 104146]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
DomusEacutes el tipus dhabitatge de les classes patriacutecies i adinerades romanes -jaque a les ciutats la gent meacutes modesta acostumava a viure en blocs depisos- i representa el model magravexim de comoditat i serveis en lapartatdomegravestic romagrave
Sestructurava al voltant de latrium un pati parcialment cobert que contenia una bassa perrecollir aigua de pluja Amb el pas del temps el petit atrium es va convertir en un gran patiel compluvium i la bassa en limpluvium i a les cases meacutes senyorials hi havia tambeacute unapetita capella per al culte als deacuteus lars els protectors de la famiacutelia
Per entrar a la domus des del carrer calia travessar landron un corredor dacceacutes dividit endues parts el vestibulum -la zona on els visitants esperaven que el propietari els rebeacutes- iles fauces
Les habitacions del costat de la porta dentrada podien servir com a tabernae (botigues)que lamo llogava o com a cubicula (dormitoris) Els cubicula estaven flanquejats per dues alae que es feien servir com a rebost oper allotjar el personal de servei de la casa
A latrium tambeacute hi donava el tablinum que servia de menjador i de vegades de despatx Quan la casa era gran el tablinumesdevenia un acceacutes al peristylum un jardiacute central porticat al voltant del qual sorganitzaven les habitacions de lala noble de lacasa Decorat sumptuosament el peristylum era la part de la casa que reflectia millor lestatus social dels propietaris
Encara cal parlar del triclinium una habitacioacute interior que sacostumava a habilitar com a menjador (per als grans sopars ambpersonatges ilmiddotlustres) despatx o dormitori I no cal oblidar una munioacute daltres cambres menors amb funcioacute de bany latrina etc
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemssepulcreshtm[220210 104201]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
SepulcresEls romans tenien el costum de colmiddotlocar les tombes a les calccedilades desortida de les grans ciutats Fins al segle II dC coexistien dues formesdenterrament la inhumacioacute generalment reservada a la gent senzilla ials esclaus i la incineracioacute per als personatges rics i poderosos
Al segle II es va generalitzar la inhumacioacute i es podien trobar tombes tan luxoses com elsmausoleus en forma de temple i tan senzilles com les foses comunes les individuals i elscolumbaris (criptes excavades a la pedra o construiumldes dobra a linterior de les quals hihavia els niacutenxols on es colmiddotlocaven les urnes)
Les fosses individuals tenien diversos tipus de monuments funeraris una estela amb elnom de la persona difunta un pedestal amb una dedicatograveria un altar que guardava alinterior lurna funeragraveria i una copa de pedra en forma de bagul o feta de teules cobertes demorter (cupae)
La generalitzacioacute de la inhumacioacute va comportar el canvi de les urnes funeragraveries per caixesde fusta o pedra antecedents dels sarcogravefags esculpits Per a la gent que no es podia pagar un sarcogravefag hi havia caixes fetesamb lloses de pissarra amb teules usades o amb agravemfores reutilitzades (especialment per als cadagravevers dinfants)
Castellano English
Element TransversalMuralla romana | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02catransversalsmuralla_romanamuralla_romanahtm[220210 103919]
Element transversalMuralla romanaBagravercino tenia forma doctogravegon allargat derivat de la planta dels campaments militarsromans perograve amb els angles retallats per adaptar-se al promontori sobre el qualsalccedilava Les seves gairebeacute 13 hectagraverees dextensioacute estaven delimitades per un murdefensiu de menys de 2 metres de gruix i meacutes de 8 metres daltura que es completavaalmenys a lavinguda de la Catedral amb un gran fossat duns 6 metres de fondagraveria iuna amplada irregular que sembla que tambeacute recollia les aiguumles brutes i de pluja
Tenia quatre portes de les quals ens han quedat les del decumanus (laPorta Praetoria lactual Portal del Bisbe i una part de la Decumana alcarrer del Regomir) ja que les del cardo (Porta Principalis Dextra al Call iPorta Principalis Sinistra a la placcedila de lAgravengel) es van enderrocar Erentriforades eacutes a dir amb tres obertures una de central meacutes ampla per altragravensit rodat i dues de laterals meacutes petites per als vianants
En un moment del segle IV dC la muralla es va refer amb la juxtaposicioacutedun nou cinturoacute a lexterior de lantic mur que en doblava el gruix (de 2 a4 metres) i lafegit de 78 torres de tres formes diferents ciliacutendrica (a bandai banda de les portes) poliegravedrica (nomeacutes tenim la de ledifici de la PiaAlmoina) i quadrangular Entre les torres hi havia panys de muralla llisospossiblement acabats en merlets per protegir el pas de ronda i lespaientre els dos cinturons de pedres es va omplir amb materials procedentsde les antigues necrogravepolis extramurs
Aquest reforccedilament va comportar la reforma de les portes dacceacutes peradaptar-les a la defensa de la ciutat i va afectar altres aspectes urbansde la cologravenia com ara els carrers que en molts casos es van estregravenyerperquegrave construccions privades ocupaven els vials Al costat de la PortaDecumana hi ha lagraverea arqueologravegica del castellum que els estudiosospensen que es va bastir al mateix temps que la muralla es va reforccedilarAlguns arqueogravelegs interpreten que les restes soacuten duna fortalesa sempreamb relacioacute a una teoria que situa un port natural on avui hi ha la placcediladAntonio Loacutepez i la banda baixa de la Via Laietana Aixiacute hauria servit perdefensar lentrada al port i a la mateixa ciutat perograve ara com ara no es potconfirmar ni desmentir res daixograve
El recorregut del mur romagrave eacutes el seguumlent placcedila Nova avinguda de laCatedral carrer de la Tapineria places de Ramon Berenguer el Gran i delAgravengel carrer del Sotstinent Navarro placcedila dels Traginers carrers delCorreu Vell del Regomir den Gignagraves dAvinyoacute dels Banys Nous i de la Palla Bona part de lestructura vadesaparegraveixer durant el segle XIX (Palau Reial Menor convent de lEnsenyanccedila placcedila de lAgravengel del Regomir)tot i que en alguns casos com al pla de la Seu la destruccioacute eacutes anterior
Capiacutetols relacionats
CAPIacuteTOL 2Cologravenia Iulia AugustaFaventia Paterna Bagravercino
Viacutedeos
Troballes arqueologravegiques a lesmuralles romanes de Barcelonael 1965
Galeria multimegravediaAccedeix a les galeries amb totes les imatges iviacutedeos de lelement transversal
Galeria multimegravedia de la Muralla romana
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemsdomushtm[220210 104146]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
DomusEacutes el tipus dhabitatge de les classes patriacutecies i adinerades romanes -jaque a les ciutats la gent meacutes modesta acostumava a viure en blocs depisos- i representa el model magravexim de comoditat i serveis en lapartatdomegravestic romagrave
Sestructurava al voltant de latrium un pati parcialment cobert que contenia una bassa perrecollir aigua de pluja Amb el pas del temps el petit atrium es va convertir en un gran patiel compluvium i la bassa en limpluvium i a les cases meacutes senyorials hi havia tambeacute unapetita capella per al culte als deacuteus lars els protectors de la famiacutelia
Per entrar a la domus des del carrer calia travessar landron un corredor dacceacutes dividit endues parts el vestibulum -la zona on els visitants esperaven que el propietari els rebeacutes- iles fauces
Les habitacions del costat de la porta dentrada podien servir com a tabernae (botigues)que lamo llogava o com a cubicula (dormitoris) Els cubicula estaven flanquejats per dues alae que es feien servir com a rebost oper allotjar el personal de servei de la casa
A latrium tambeacute hi donava el tablinum que servia de menjador i de vegades de despatx Quan la casa era gran el tablinumesdevenia un acceacutes al peristylum un jardiacute central porticat al voltant del qual sorganitzaven les habitacions de lala noble de lacasa Decorat sumptuosament el peristylum era la part de la casa que reflectia millor lestatus social dels propietaris
Encara cal parlar del triclinium una habitacioacute interior que sacostumava a habilitar com a menjador (per als grans sopars ambpersonatges ilmiddotlustres) despatx o dormitori I no cal oblidar una munioacute daltres cambres menors amb funcioacute de bany latrina etc
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemssepulcreshtm[220210 104201]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
SepulcresEls romans tenien el costum de colmiddotlocar les tombes a les calccedilades desortida de les grans ciutats Fins al segle II dC coexistien dues formesdenterrament la inhumacioacute generalment reservada a la gent senzilla ials esclaus i la incineracioacute per als personatges rics i poderosos
Al segle II es va generalitzar la inhumacioacute i es podien trobar tombes tan luxoses com elsmausoleus en forma de temple i tan senzilles com les foses comunes les individuals i elscolumbaris (criptes excavades a la pedra o construiumldes dobra a linterior de les quals hihavia els niacutenxols on es colmiddotlocaven les urnes)
Les fosses individuals tenien diversos tipus de monuments funeraris una estela amb elnom de la persona difunta un pedestal amb una dedicatograveria un altar que guardava alinterior lurna funeragraveria i una copa de pedra en forma de bagul o feta de teules cobertes demorter (cupae)
La generalitzacioacute de la inhumacioacute va comportar el canvi de les urnes funeragraveries per caixesde fusta o pedra antecedents dels sarcogravefags esculpits Per a la gent que no es podia pagar un sarcogravefag hi havia caixes fetesamb lloses de pissarra amb teules usades o amb agravemfores reutilitzades (especialment per als cadagravevers dinfants)
Castellano English
Element TransversalMuralla romana | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02catransversalsmuralla_romanamuralla_romanahtm[220210 103919]
Element transversalMuralla romanaBagravercino tenia forma doctogravegon allargat derivat de la planta dels campaments militarsromans perograve amb els angles retallats per adaptar-se al promontori sobre el qualsalccedilava Les seves gairebeacute 13 hectagraverees dextensioacute estaven delimitades per un murdefensiu de menys de 2 metres de gruix i meacutes de 8 metres daltura que es completavaalmenys a lavinguda de la Catedral amb un gran fossat duns 6 metres de fondagraveria iuna amplada irregular que sembla que tambeacute recollia les aiguumles brutes i de pluja
Tenia quatre portes de les quals ens han quedat les del decumanus (laPorta Praetoria lactual Portal del Bisbe i una part de la Decumana alcarrer del Regomir) ja que les del cardo (Porta Principalis Dextra al Call iPorta Principalis Sinistra a la placcedila de lAgravengel) es van enderrocar Erentriforades eacutes a dir amb tres obertures una de central meacutes ampla per altragravensit rodat i dues de laterals meacutes petites per als vianants
En un moment del segle IV dC la muralla es va refer amb la juxtaposicioacutedun nou cinturoacute a lexterior de lantic mur que en doblava el gruix (de 2 a4 metres) i lafegit de 78 torres de tres formes diferents ciliacutendrica (a bandai banda de les portes) poliegravedrica (nomeacutes tenim la de ledifici de la PiaAlmoina) i quadrangular Entre les torres hi havia panys de muralla llisospossiblement acabats en merlets per protegir el pas de ronda i lespaientre els dos cinturons de pedres es va omplir amb materials procedentsde les antigues necrogravepolis extramurs
Aquest reforccedilament va comportar la reforma de les portes dacceacutes peradaptar-les a la defensa de la ciutat i va afectar altres aspectes urbansde la cologravenia com ara els carrers que en molts casos es van estregravenyerperquegrave construccions privades ocupaven els vials Al costat de la PortaDecumana hi ha lagraverea arqueologravegica del castellum que els estudiosospensen que es va bastir al mateix temps que la muralla es va reforccedilarAlguns arqueogravelegs interpreten que les restes soacuten duna fortalesa sempreamb relacioacute a una teoria que situa un port natural on avui hi ha la placcediladAntonio Loacutepez i la banda baixa de la Via Laietana Aixiacute hauria servit perdefensar lentrada al port i a la mateixa ciutat perograve ara com ara no es potconfirmar ni desmentir res daixograve
El recorregut del mur romagrave eacutes el seguumlent placcedila Nova avinguda de laCatedral carrer de la Tapineria places de Ramon Berenguer el Gran i delAgravengel carrer del Sotstinent Navarro placcedila dels Traginers carrers delCorreu Vell del Regomir den Gignagraves dAvinyoacute dels Banys Nous i de la Palla Bona part de lestructura vadesaparegraveixer durant el segle XIX (Palau Reial Menor convent de lEnsenyanccedila placcedila de lAgravengel del Regomir)tot i que en alguns casos com al pla de la Seu la destruccioacute eacutes anterior
Capiacutetols relacionats
CAPIacuteTOL 2Cologravenia Iulia AugustaFaventia Paterna Bagravercino
Viacutedeos
Troballes arqueologravegiques a lesmuralles romanes de Barcelonael 1965
Galeria multimegravediaAccedeix a les galeries amb totes les imatges iviacutedeos de lelement transversal
Galeria multimegravedia de la Muralla romana
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
Castellano English
August | Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02caitemssepulcreshtm[220210 104201]
Capiacutetol 2 Cologravenia Iulia Augusta Faventia Paterna Bagravercino Torna al capiacutetol
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
SepulcresEls romans tenien el costum de colmiddotlocar les tombes a les calccedilades desortida de les grans ciutats Fins al segle II dC coexistien dues formesdenterrament la inhumacioacute generalment reservada a la gent senzilla ials esclaus i la incineracioacute per als personatges rics i poderosos
Al segle II es va generalitzar la inhumacioacute i es podien trobar tombes tan luxoses com elsmausoleus en forma de temple i tan senzilles com les foses comunes les individuals i elscolumbaris (criptes excavades a la pedra o construiumldes dobra a linterior de les quals hihavia els niacutenxols on es colmiddotlocaven les urnes)
Les fosses individuals tenien diversos tipus de monuments funeraris una estela amb elnom de la persona difunta un pedestal amb una dedicatograveria un altar que guardava alinterior lurna funeragraveria i una copa de pedra en forma de bagul o feta de teules cobertes demorter (cupae)
La generalitzacioacute de la inhumacioacute va comportar el canvi de les urnes funeragraveries per caixesde fusta o pedra antecedents dels sarcogravefags esculpits Per a la gent que no es podia pagar un sarcogravefag hi havia caixes fetesamb lloses de pissarra amb teules usades o amb agravemfores reutilitzades (especialment per als cadagravevers dinfants)
Castellano English
Element TransversalMuralla romana | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02catransversalsmuralla_romanamuralla_romanahtm[220210 103919]
Element transversalMuralla romanaBagravercino tenia forma doctogravegon allargat derivat de la planta dels campaments militarsromans perograve amb els angles retallats per adaptar-se al promontori sobre el qualsalccedilava Les seves gairebeacute 13 hectagraverees dextensioacute estaven delimitades per un murdefensiu de menys de 2 metres de gruix i meacutes de 8 metres daltura que es completavaalmenys a lavinguda de la Catedral amb un gran fossat duns 6 metres de fondagraveria iuna amplada irregular que sembla que tambeacute recollia les aiguumles brutes i de pluja
Tenia quatre portes de les quals ens han quedat les del decumanus (laPorta Praetoria lactual Portal del Bisbe i una part de la Decumana alcarrer del Regomir) ja que les del cardo (Porta Principalis Dextra al Call iPorta Principalis Sinistra a la placcedila de lAgravengel) es van enderrocar Erentriforades eacutes a dir amb tres obertures una de central meacutes ampla per altragravensit rodat i dues de laterals meacutes petites per als vianants
En un moment del segle IV dC la muralla es va refer amb la juxtaposicioacutedun nou cinturoacute a lexterior de lantic mur que en doblava el gruix (de 2 a4 metres) i lafegit de 78 torres de tres formes diferents ciliacutendrica (a bandai banda de les portes) poliegravedrica (nomeacutes tenim la de ledifici de la PiaAlmoina) i quadrangular Entre les torres hi havia panys de muralla llisospossiblement acabats en merlets per protegir el pas de ronda i lespaientre els dos cinturons de pedres es va omplir amb materials procedentsde les antigues necrogravepolis extramurs
Aquest reforccedilament va comportar la reforma de les portes dacceacutes peradaptar-les a la defensa de la ciutat i va afectar altres aspectes urbansde la cologravenia com ara els carrers que en molts casos es van estregravenyerperquegrave construccions privades ocupaven els vials Al costat de la PortaDecumana hi ha lagraverea arqueologravegica del castellum que els estudiosospensen que es va bastir al mateix temps que la muralla es va reforccedilarAlguns arqueogravelegs interpreten que les restes soacuten duna fortalesa sempreamb relacioacute a una teoria que situa un port natural on avui hi ha la placcediladAntonio Loacutepez i la banda baixa de la Via Laietana Aixiacute hauria servit perdefensar lentrada al port i a la mateixa ciutat perograve ara com ara no es potconfirmar ni desmentir res daixograve
El recorregut del mur romagrave eacutes el seguumlent placcedila Nova avinguda de laCatedral carrer de la Tapineria places de Ramon Berenguer el Gran i delAgravengel carrer del Sotstinent Navarro placcedila dels Traginers carrers delCorreu Vell del Regomir den Gignagraves dAvinyoacute dels Banys Nous i de la Palla Bona part de lestructura vadesaparegraveixer durant el segle XIX (Palau Reial Menor convent de lEnsenyanccedila placcedila de lAgravengel del Regomir)tot i que en alguns casos com al pla de la Seu la destruccioacute eacutes anterior
Capiacutetols relacionats
CAPIacuteTOL 2Cologravenia Iulia AugustaFaventia Paterna Bagravercino
Viacutedeos
Troballes arqueologravegiques a lesmuralles romanes de Barcelonael 1965
Galeria multimegravediaAccedeix a les galeries amb totes les imatges iviacutedeos de lelement transversal
Galeria multimegravedia de la Muralla romana
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
Castellano English
Element TransversalMuralla romana | De Bagravercino a bcn Histograveria de la ciutat de Barcelona
httpwwwbcncathistoriapagcapitolscap_02catransversalsmuralla_romanamuralla_romanahtm[220210 103919]
Element transversalMuralla romanaBagravercino tenia forma doctogravegon allargat derivat de la planta dels campaments militarsromans perograve amb els angles retallats per adaptar-se al promontori sobre el qualsalccedilava Les seves gairebeacute 13 hectagraverees dextensioacute estaven delimitades per un murdefensiu de menys de 2 metres de gruix i meacutes de 8 metres daltura que es completavaalmenys a lavinguda de la Catedral amb un gran fossat duns 6 metres de fondagraveria iuna amplada irregular que sembla que tambeacute recollia les aiguumles brutes i de pluja
Tenia quatre portes de les quals ens han quedat les del decumanus (laPorta Praetoria lactual Portal del Bisbe i una part de la Decumana alcarrer del Regomir) ja que les del cardo (Porta Principalis Dextra al Call iPorta Principalis Sinistra a la placcedila de lAgravengel) es van enderrocar Erentriforades eacutes a dir amb tres obertures una de central meacutes ampla per altragravensit rodat i dues de laterals meacutes petites per als vianants
En un moment del segle IV dC la muralla es va refer amb la juxtaposicioacutedun nou cinturoacute a lexterior de lantic mur que en doblava el gruix (de 2 a4 metres) i lafegit de 78 torres de tres formes diferents ciliacutendrica (a bandai banda de les portes) poliegravedrica (nomeacutes tenim la de ledifici de la PiaAlmoina) i quadrangular Entre les torres hi havia panys de muralla llisospossiblement acabats en merlets per protegir el pas de ronda i lespaientre els dos cinturons de pedres es va omplir amb materials procedentsde les antigues necrogravepolis extramurs
Aquest reforccedilament va comportar la reforma de les portes dacceacutes peradaptar-les a la defensa de la ciutat i va afectar altres aspectes urbansde la cologravenia com ara els carrers que en molts casos es van estregravenyerperquegrave construccions privades ocupaven els vials Al costat de la PortaDecumana hi ha lagraverea arqueologravegica del castellum que els estudiosospensen que es va bastir al mateix temps que la muralla es va reforccedilarAlguns arqueogravelegs interpreten que les restes soacuten duna fortalesa sempreamb relacioacute a una teoria que situa un port natural on avui hi ha la placcediladAntonio Loacutepez i la banda baixa de la Via Laietana Aixiacute hauria servit perdefensar lentrada al port i a la mateixa ciutat perograve ara com ara no es potconfirmar ni desmentir res daixograve
El recorregut del mur romagrave eacutes el seguumlent placcedila Nova avinguda de laCatedral carrer de la Tapineria places de Ramon Berenguer el Gran i delAgravengel carrer del Sotstinent Navarro placcedila dels Traginers carrers delCorreu Vell del Regomir den Gignagraves dAvinyoacute dels Banys Nous i de la Palla Bona part de lestructura vadesaparegraveixer durant el segle XIX (Palau Reial Menor convent de lEnsenyanccedila placcedila de lAgravengel del Regomir)tot i que en alguns casos com al pla de la Seu la destruccioacute eacutes anterior
Capiacutetols relacionats
CAPIacuteTOL 2Cologravenia Iulia AugustaFaventia Paterna Bagravercino
Viacutedeos
Troballes arqueologravegiques a lesmuralles romanes de Barcelonael 1965
Galeria multimegravediaAccedeix a les galeries amb totes les imatges iviacutedeos de lelement transversal
Galeria multimegravedia de la Muralla romana
Mapa del web Cregravedits i agraiumlmentsEls continguts de text i audiovisuals daquest web estan subjectes a una llicegravencia de Creative Commons si no sindica elcontrari Les fotografies tenen tots els drets reservats per als seus autors o titulars
Inici Iacutendex de capiacutetols Galeria multimegravedia
Castellano English