capitalis monvmentals

38
capitalis monvmentalis La ploma de Safo projecte d’innovació educativa departament de cvltvra clàssica ies cotes baixes alcoi 2016-7 TALLER D’ INTRODUCCIÓ A LA CALIGRAFIA ROMANA

Upload: -santi

Post on 14-Feb-2017

2.973 views

Category:

Education


1 download

TRANSCRIPT

capitalis monvmentalis

La ploma de Safo

projecte d’innovació educativa

departament de cvltvra clàssica

ies cotes baixes

alcoi 2016-7

TALLER D’ INTRODUCCIÓ A LA CALIGRAFIA ROMANA

origen i evolució

DESCRIPCIÓ

INFLUÈNCIA POSTERIOR

bibliografia I imatges

INDEX

TALLER

origen i evolució

La capital monumentalis és el tipus de lletra romana més antiga. S’elabora a principis del s. I a.C. als tallers dels lapicides (lapidarius) Arriba al seu major grau de perfecció al s. I d.C.

S’emprava per a les inscripcions en pedra públiques (monuments institucionals i arcs de triomf) o privades (sepulcures). Era una escritura associada al poder i la propaganda política.Tenia una clara finalitat de perdurabilitat.

La inscripció en la base de la columna de Trajà a Roma (114 d.C.) és un clar exemple.

Ha esdevingut un model de la capital romana per la seua bellesa i grau de perfecció.

No sabem si el lapicida va seguir algunes indicacions (ordinatio) dibuixades prèviament sobre la pedra amb pinzell a l’ocre roig o amb carbó, o si les lletres foren esculpides directament sobre la pedra amb cisell.

Cal fixar-se en la gradació que hi ha en el tamany dels succesius renglons.

La finalitat és que les lletres donaren l’ impresió de tenir el mateix tamany quan es veien des d’abaix.

Només apareixen senceres algunes paraules, com ara les del primer renglò (sovint abreviat SPQR). Per estalviar espai s’empren majoritàriament abreviatures molt conegudes en el món romà, com ara TRIB POT

(TRIBVNICIA POTESTATE).

No es separen les frases (scriptio continua); S’empren punts a mitja altura que separen les paraules (interpuctus).No es tallen les paraules al finalitzar una línea.

DESCRIPCIÓ

!Les lletres están construides seguint principis geomètrics bàsics, prenent com a base el quadrat i subdivisions del mateix en cercles i triangles. Per això, fins al s. XV els caligrafs pensaven que la clau per a reproduir aquesta tipologia era emprar regla i compàs. Hui tendim a pensar que els lapicides gaudien de certa llibertat artística.

!

Les linies horitzontals i verticals són completament rectes.Tenen xicotetes “serifes” en les terminacions. Les curves son suaus, pràcticament circulars.

!Les lletres tenen generalment la mateixa altura, però amplaria diferent.A l’interior de les paraules les lletres están a poca distància.

!

!!El pes de l’escriptura és l’altura del cos de la lletra determinat per el nombre d’amplis de la ploma. Quan més amplis tinga la lletra resultará més lleugera.

En la capitalis monumentalis el pes és de 10 amplis de la ploma.

!

!Cada tipus d’escriptura seguix un determinat angle o posició de l’instrument de l’escriba respecte a la pauta o linea base.

Per a la majoria de traços en la capitalis monumentalis l’angle d’inclinació de la mà és d’uns 30º

!

!L’angle d’inclinació es manté constant.Açò provoca la successió de traços grosos o prims, segons van traçant-se les lletres.

!

!

!Els traços verticals i diagonals es fan de dalt a abaix i els horizontals d’esquerra a dreta.

!Les lletres no es solen fer d’un sola pasada, sinó que requerix diversos traços. Al final de cada secció s’alça la ploma i es col·loca sobre el següent punt per iniciar un altre traç.

!

!El ductus (del llatí digitus) és l’ordre o sentit dels traços que formen una lletra.

!

INFLUÈNCIA POSTERIOR

Les formes caligrafiades majúscules de l’alfabet llatí van sentar les bases de la caligrafia a Europa occidental. La capitalis monumentalis és la que més ha perdurat en la nostra cultura gràfica occidental.

La influència de l’escriptura gràfica antiga ha arribat fins als nostres ordinadors mitjançant els tipus de lletres (“fonts”), com ara la Times New Roman, que s’inspiren i evoquen les capitals romanes antigues.

LEttering

TALLER

!Materials, instruments i suport tinta xina i pinzell quadrat (n. 4)

regla, esquadra i cartabócartolina

!

1ª part: pràctica de traços i lletres separades sobre plantilla

2ª part:reproducció inscripció de la columna de Trajà

1. mesurar rectangleencaixar renglons i espais entre líniesdibuixar lletres a llapis

28

65

2,51,5

1. mesurar rectangle2. encaixar renglons i espais entre líniesdibuixar lletres a llapis

23

23

2

senatvs popvlvsqve romanvs

1. mesurar rectangle2. encaixar renglons i espais entre línies3. dibuixar lletres a llapis

1. mesurar rectangle2. encaixar renglons i espais entre línies3. dibuixar lletres a llapis

4. repasar amb tinta i pinzell

1. mesurar rectangle2. encaixar renglons i espais entre línies3. dibuixar lletres a llapis

en classe de llatí: traducció del text!

E l s e n a t i e l p o b l e r o m à

al cèsar

t r a j à

diví

cònsul

fill de nerva

bibliografia I imatges

Claude Mediavilla, Caligrafia, Campgràfic, València 2005

Blogs - Salvador Muñoz: http://scriptaantiqua.blogspot.com.es/- Fernando Lillo: http://fernandolillo.blogspot.com.es/2009/03/taller-de-epigrafia-latina.html- Art Legacy league: http://artlegacyleague.blogspot.com.es/2012/05/father-edward-michael-catich.html

Webs: - R. Vicente: http://www.ricardovicente.com/- Oriol Miró: http://www.urimiro.com/