Can SaladrigasDe complex fabril a equipament social

L'edifici

Can Saladrigas és un conjunt fabrilformat per un pati central, on s' erigeixla xemeneia, i quadres al voltant. Entreaquestes quadres hi havia passatgescom el que fins fa poc unia el carrerdel Ioncar i Llull. Es tractava d'uncaracterístic passatge industrial, unamostra significativa de la forma urba-na del Poblenou industrial de la fi delsegle XIX, estret i amb paviment dellambordes, on encara es podien veu-re les escales metal-Iiques d'accés exte-rior dels tallers, pas habitual deIs veinsdel barri per anar al Mercat de la Unió.Aquest passatge, durant el mes degener del 2000, va ser enderrocat perdeixar pas a la construcció d'habitat-ges feta per Ferrovial Inmobiliaria.

L'edifici, tipologicament, respon auna fabrica de pisos, i consta de doscossos verticals de planta baixa i trespisos amb coberta a dues aigües, unacomposició senzilla que, pel seuvolum, esdevé monumental.

La repetició de grans finestrals quepermeten una molt bona il-luminaciónatural i la utilització del maó vist ales seves facanes, excepte la que dónaal carrer del [oncar, arrebossada i ambun senzills esgrafiats, ajuden a refer-mar aquesta idea de monumentalitat.

Historia

La primera referencia del cognomSaladrigas a Sant Martí data del 1858,quan Antoni Saladrigas va fundar unafabrica de blanqueig de teixits amb sisoperaris.' La possible relació deparentiu, a més del fet que 1'activitatdesenvolupada inicialment per la raósocial de Rafael Saladrigas Hermanos

nOSSII~ll

era l' estampat de teixits, següent pasen el procés productiu textil, enspermet llancar la hipotesi que podriatractar-se del nucli originari d'allo queposteriorment esdevingué Can Sala-drigas.

Ara bé, el que sí que sabem del certés que les primeres referencies del queactualment anomenem "Can Saladri-gas" són anteriors al 1873, data en laqual es produeix la primera ampliaciódocumentada de la fabrica. Durant ladécada dels setanta, el conjunt d' ende-rrocs, reformes i ampliacions d' aques-ta fabrica s'ha d'incloure dins d'un

Pati de Can Saladrigas,1915(ROISIN)

procés de modernització i creixementd'un complex industrial, exemple,entre altres coses, de la implantacióindustrial del textil a Sant Martí.

Val a dir que l' entrada de la fabricaes trobava aleshores al carrer d' Atila.Aixo, a més del fet que la pavimenta-ció del carrer del Ioncar que afecta elsterrenys que posseeixen els germansSaladrigas no es produeix fins a mit-jan de cada del 1870, ens permetriaubicar el seu ernplacament inicial alcarrer de María Aguiló, limitat alnord pels voltants del carrer d' Atila ial sud, per sota del carrer de Llull,

Encapcalament de les factures de Manuel Saladrigas, 1913

sense arribar al carrer del Ioncar, ones troben les restes actuals.

Quan a la trajectória empresarial,Rafael Saladrigas Masagué (com agerent), el seu gerrna [oan i el fill delprimer, Manuel Saladrigas Freixa, vanconstituir el 20 de desembre de 1876Rafael Saladrigas Hermanos SociedadColectiva. En aquests moments, la fa-brica dels germans Saladrigas ja estrobava dins de les 50 primeresempreses amb una quota fiscal méselevada a Sant Martí, fet indicatiu dela seva importancia. Tot i que, tal comafirmen Nadal i Tafunell, "no podemesperar de la contribució industrialque ens proporcioni una indicació deltot precisa dels volums i (o valors) deproducció", a causa, entre altresmotius, de les fluctuacions i els possi-bles malencerts a que aquesta dada estroba sotmesa.

A principis dels anys vuitanta delsegle passat, aquest procés de moder-

nització i creixement continua ambforca i s'inicia el procés de construc-ció d'habitatges, alguns dels qualsencara són presents en l'actualitat. EIsprimers pisos que es construeixen estroben al carrer del Ioncar, Aquestsedificis d'habitatges són edificacionsmitgeres de planta baixa i quatreplantes pis, en que destaquen l' ordrede les obertures de les facanes, comtambé el que planteja una petita cor-nisa i una franja esgrafiada.? A laplanta baixa hi ha botigues, pensadesper a ser llogades. És interessantassenyalar que l'esquema arquitecto-nic es manté durant els anys poste-riors, malgrat que el mestre d'obrescanvií. Si als anys vuitanta del segleXIX és Ioan Barba el mestre d'obresescollit per la família Saladrigas per-que construeixi al carrer del Ioncar,als noranta fou Pedro Molinas Coll,que va construir al carrer de MaríaAguiló. Val a dir que, tant la dimen-

Obreres de Can Saladrigas,en plena Guerra Civil.La foto és del 4 de gener de 1937(DONACIÚ DE GLORIA BRAU)

sió reduída dels pisos com el fet queun dels accessos a la fabrica es realitzaper la planta baixa d'un dels seus edi-ficis, ens permet afirmar que aquestseren destinats al personal de la fabri-ca. No obstant aixó, la demandad'habitatges existent al Poblenou enaquells moments -tercer nucli depoblació més important en aquestperíode, després de Barcelona iGracia- i el fet que alguns encara sónocupats per antics llogaters de lesbotigues construides en la seva plantabaixa, ens mena a relativitzar l'úsexclusiu per part d'aquest personal.Parlem, aixó sí, d'una classe socialmodesta que llogava els habitatges acadascun dels quatre germans queconfiguraven la societat i als qualspertanyien els diversos edificis.

Un dels punts clau que marca lahistoria de Can Saladrigas fou l'incen-di que va patir la fabrica el 21 de marcde 1883, en el qual part de les naus quedonaven al carrer de Mariá Aguiló,formades per una planta baixa idos pisos, es cremareri.' En aquellsmoments, les dimensions de la casafabrica Saladrigas s' estenien al llargd'aquest carrer per sobre de Pujadesfins al carrer del Ioncar, creuant Llull iel passatge de Saladrigas. Parlem d'undels complexos industrials més im-portants de la zona, que a partir d'a-leshores comen ya a créixer en direcciósud-est, que assolí Ioncar, en un pri-mer temps, i Bilbao, posteriorment, iva ocupar d'aquesta manera el queantigament es coneixiacom a Pratdels Gitanos (durant anys, el carrer delIoncar és anomenat popularment"carrer dels Gitanos").

La denegació dels permisos de ree-dificació dels edificis cremats, donat

Treballadores de l'empresa de filats de cató de lafabrica Llorens, dins de Can Saladrigas, 1915(ROlSIN)

que aquests es trobaven afectats pelpla de l'Eixample (tallaven el carrer deLlull i n'impossibilitaven la seva ober-tura en aquest tram), a més de la pui-xanc;:a económica del conjunt textildels germans Saladrigas, expliquen lanecessitat de comenc;:ar a construir enla direcció esmentada.

Així, el 1884 té lloc la construcció del' edifici fabril que es troba avui dia alcarrer del Joncar. Parlem de dos cossosverticals de planta baixa i tres pisosamb coberta a dues aigües amb gransfinestrals que permetien l' entrada dellum natural. Francisco Pascual, unenginyer mecanic, fou l' escollit pelsgermans Saladrigas per fer-se cárrecd'aquesta edificació. Ens trobem en elsinicis de l'epoca daurada de la historiade Can Saladrigas. El 1886, la fabricade Rafael Saladrigas i germans figuraen el setze lloc dins de la cinquantenad' empreses industrials de Sant Martíamb la quota fiscal més elevada.

El 1892, i en connexió amb el seguitd'habitatges esmentats, té lloc la cons-trucció de "dos lavaderos destinados allavado de ropas de uso particular i untercer destinado al lavado de ropasinfecciosas y de los difuntos". El seu

ernplacament continua essent aquestPrat dels Gitanos i el mestre d' obres,Pedro Molinas Coll. La seva dimensióaproximada, 240 metres quadrats, ensdóna una idea de la grandaria d'a-quest conjunt fabril i de la poblacióvinculada a la seva activitat, en lamesura que esdevé un dar exempled'allo que anomenem casa fabrica, laqual intenta satisfer les necessitatsmés elementals del nudi obrer vincu-lat a la seva existencia.

Aquests anys noranta són plensd'ampliacions i construccions denoves quadres industrials. A talld' exemple, el 1894 es basteix un nouedifici en el pati de la fabrica, situatencara entre Atila i el passatge deSaladrigas. El complex industrial con-tinua creixent amb forca i, si fem casde la potencia total de les calderes devapor que feien anar la maquinaria,veiem que aquest mateix any la fabri-ca d' estampats de la societat RafaelSaladrigas i germans se situa en el ter-cer lloc dins deIs edificis fabrils dedi-cats a l'estampació de teixits a SantoMartí, després de Can Ricart i lafabrica de Joaquim Casas Iover,

En relació amb aquest nou em-placament d' edificis fabrils al carrerdel Ioncar, ens sembla interessat es-mentar el fet que l'any 1895 es cons-trueix una nava sala de maquines per

a canviar l'ernplacament de la maqui-na de vapor que hi havia i, d'aquestamanera, seguir el desplacament sud-est al qual feiem referencia. Aquest sesitua al bell mig de la quadrículadibuixada per Ioncar, Llull, MariaAguiló i Bilbao. Un any més tard, laconstrucció d'un cobert al nou patiinterior de la fabrica, definit per laquadrícula esmentada, esdevé unamostra més de la puixanca d'aquestconjunt fabril i del seu creixement endirecció sud-est.

L'any 1897, la mort de Rafael Sala-drigas, el paper com a accionista majo-ritari de Manel Saladrigas i Freixa i laparticipació de seu cosí, Jaime Sala-drigas Lafarga, des d'uns anys abans, ala gestió de la firma els fa constituir lasocietat Saladrigas Hermanos y So-brinos Sociedad Colectiva, amb un ca-pital de 945.315 pessetes.

Durant els primers anys del segle xxcontinua el procés d'ampliacions ireformes.' L'any 1902 és especialmentfructífer en aquest sentit. Convé des-tacar aquest any i el següent perque esprodueix un canvi de nom en la socie-tato Aixi, al maig de 1902, després queel mestre d'obres Pedro Bosch cons-trueixi una nova quadra de planta bai-xa al carrer del Ioncar, la societat prenel nom de Sociedad Saladrigas Her-manos y Sobrinos en Liquidación.

))OSSII~ll

Sota aquest nom es demana permísper construir un nou edifici de baixosper destinar-lo a la fabricació.Aquesta nova construcció, l'arquitec-te de la qual és Waldo Maura, abracabona part del carrer Ioncar i a l'agost,quan es demana permís per a fer-neuna ampliació, ja faxamfra ambBilbao. D'aquesta manera, completael creixement en direcció sud-est ques'iniciava als anys vuitanta del seglepassat.

Com abans comentavern, la socie-tat es va dissoldre el6 de juny de 1903.[oan Saladrigas Massagué es desvin-cula del seu nebot Manel i el seu fillIaume i demana permís per construiruna nova fabrica, de la qual ell sera1'únic propietario És la Fábrica deTejidos de Don Juan Saladrigas, situa-da en el xarnfra entre Llull i MariáAguiló. El mestre d'obres del nou edi-fici fou Miguel Clavé. A partir d'ara,el propietari de la major part de lacasa fabrica coneguda com "CanSaladrigas" sera Manel SaladrigasFreixa. És sota la seva iniciativa que,el 1905, es construeix un pou d'aigüesal pati de la fabrica, els rastres del qualencara s'observen en l'actualitat.

La liquidació de la societat i la sepa-. ració de l'empresa de Ioan Saladrigas

responen a un canvi de timó en l'ob-jecte social de la firma. De fet, ara esdediquen allloguer de locals i de forcamotriu i al subministrament d' ener-gia eléctrica.

Aixo produeix la divisió i la corn-partimentació de l'edifici per tal d'a-tendre l' oferta de lloguer. Les dife-rents empreses que s'installen en unprimer moment pertanyen majoritá-riament al textil. Tot seguit, oferimuna llista de les empreses presents

entre 1900Saladrigas:

1910 en el complex

• Empresa textil de José Expósito• Filats de Cotó de Llorens y Cía.• Hijos de José Borull, que treballa-

ven amb ellli• Fabrica de teixits de llana, lli i cotó

de Francisco Casas Font• Daroca y Meya, empresa textil que

treballa amb el cotó• Moreno y Cía., empresa textil• Empresa de D. J. Abraham Pujol,

dedicada al textil• Martí y Bech Hermanos, dedicada

al textil• Juan Llovera, empresa textil• Hijos de Pablo Marsal, dedicats a la

confecció de sacs fets de jute, lli icotó

El 1913, la firma es converteix enSociedad Anónima de Servicios In-dustriales Saladrigas Freixa. En unanunci publicitari aparegut aBarcelona artística e industrial, 1'any1916, s' escrivia respecte a la firma:"Para ello dispone en la actualidad de10.000 metros cuadrados edificados y13.000 más que está edificando amedida que las demandas que se reci-ben lo van exigiendo. La fuerzamotriz de que dispone es de 1.000 HPY cuenta con 4S electromotores desde1 a 200 HP."

Les empreses recents

De les empreses textils més recents, calesmentar Malgosa, SA, fabrica de tei-xits present als anys cinquanta delsegle xx. Cal afegir que, amb el temps,Can Saladrigas ha estat ocupada perempreses d'altres branques. I així, en

trobem algunes destinades al treballdel plastic, la confecció del textil i eltractament del metall, que aprofitenles instal-lacions industrials de l'anti-ga casa fabrica. Entre aquestes, desta-ca la presencia de part dels tallers deIndustrial Plavor, SA, fabricant de má-quines de planxar industrials, la TextilJ. Tortajada, especialitzada en la con-fecció en seda, Dulcitoys, de l'empre-sari Iaume Bassa Deu, especialitzadaen la producció de joguines infantils,i Loperful, SA, que fabricava produc-tes de polimentació. També, CanSaladrigas s'ha fet servir de magatzemi les seves plantes baixes s'han aprofi-tat per a usos comercials fins benentrada la década dels anys noranta.Aixo sovint ha anat acompanyat demodificacions i condicionaments delslocals per als nous usos.

Darrerament, algunes dependenciesde l' edifici van ser utilitzades com atallers d'artistes que buscaven gransespais amb bona il-luminació natural illoguers raonables. En aquest sentit,cal destacar la presencia d' artistesplastics com ara Emilio Lecuona o elpluridiscplinari Lluís Vidal, especia-lment vinculat a la galeria Senda. Bena prop d'aquest taller, pero sense ocu-par estrictament l' espai de CanSaladrigas, es trobaven els anomenatsLocal 22a i Local 22b. Aquesta presen-cia ha fet que moltes dependencieshagin estat decorades i ambientadesamb motius fets pels mateixos artistes.

Fins i tot ha estat plató cinema-tografic, on s'han rodat el migmetrat-ge de Frederic Amat Viaje a la Luna,inspirat en un guió de FedericoGarcía Lorca, a més d'anuncis pübli-citaris que cercaven un escenariindustrial.

Treballadores de l'empresa de filatsde cató de la fabrica Llorens, dinsde Can Saladrigas, 1915(ROISIN)

Can Saladrigas, indultadaal darrer moment

El 1985, Francesc Herrero Moroi el Servei de Planejament del'Ajuntament de Barcelona van redac-tar un avanc;:de proposta del pla espe-cial de reforma, conegut amb el nomdel PERI de la Paperera, amb l' objec-tiu de transformar una serie de nausindustrials en nous habitatges i facili-tar l' obertura del carrer de Bilbao capal mar. En aquesta proposta es vaincloure la possibilitat de reutilitzaciócom a equipament públic dels edificisindustrials d'interes arquitectonicadjacents a la zona afectada pel pla(entre aquests edificis hi havia CanSaladrigas). Un altre edifici afectat eral'antiga adoberia de Iosep Durall iLlobet, fundada el 1902 i especialitza-da en la fabricació de sola de sabates.

El Pla especial aprovat definitiva-ment qualifica la totalitat de les ins-tal-lacions industrials com a obsole-teso Can Saladrigas es va qualificar enpart com a residencial (la facana quedóna al carrer del Ioncar), i en la sevamajor part com a zona verda de novacreació.

Davant de la imminent obertura delcarrer de Bilbao i l'enderroc del com-plex fabril de Can Saladrigas, previstsegons l'Ajuntament de Barcelona pera finals de 1998, des de l' ArxiuHistorie del Poblenou es va endegaruna campanya de sensibilització del' opinió pública per a evitar l' ende-rroc de les dues naus principals deCan Saladrigas i el passatge annex. Endefinitiva, es demanava 1'indult per aCan Saladrigas i el passatge. La cam-panya era fruit de tota una serie detrobades i reunions entre les associa-

cions del Poblenou. En concret, el 15de juliol de 1998, es reuniren al localde l'Associació de Veíns per determi-nar els possibles usos dels 7.600metres quadrats de Can Saladrigas. Sesol-licitava, també, als responsablesmunicipals un procés de decisiótransparent amb la participació veí-nal per trobar usos coherents a aquellespai industrial.

Els primers contactes de l' ArxiuHistorie del Poblenou -i d'altres enti-tats que s'havien afegit a la reivindi-cació -amb el regidor del Districte,Francesc Narváez, no van ser gensesperancadors. Per guanyar temps, lesentitats van presentar una instancia ala Generalitat de Catalunya per dema-nar la incoació de l' expedient dedeclaració de monument historie a lafabrica i l' entorn de Can Saladrigas i,conjuntament, es van dur a termediverses mobilitzacions al carrer ambla participació de l'Associació deVeíns del Poblenou i el col-lectiu LaFabrica, un grup de joves organitzatper salvar de les excavadores una partde la historia i la identitat del barri.Poc després, coincidint amb la visitade 1'alcalde de Barcelona, Ioan Clos,amb motiu de la inauguració de lesobres d'urbanització del FrontMarítim, la posició de l'Administracióva canviar de manera radical. Elmateix regidor, Francesc Narváez, vaassegurar que l' Ajuntament deBarcelona "Iluitaria per salvar CanSaladrigas" A finals de febrer de 1999

es va presentar un acord entre els pro-pietaris, la constructora Ferrovial i elmateix Ajuntament que permetiaconservar aquesta fabrica, que passa-va a ser propietat municipal i es desti-nava a equipament. La resposta muni-cipal pel que fa a la preservació veniade la ma del gerent, en aquella epocade l'area d'urbanisme Borja Carreras-Moysi: "La preservación de CanSaladrigas se inscribe en la política,iniciada el año pasado con la revisióndel catálogo arquitectónico, de prote-ger los edificios industriales más sig-nificativos". De fet, ara com ara, elcomplex fabril es troba protegit en elPla especial de protecció del patrimo-ni arquitectonic.

La possibilitat d'instal-lar-hi unabiblioteca pot servir per aportar partdel financament necessari per laremodelació de l' edificio De fet, figuradins el pla de biblioteques que s'hande construir en el període 2003-2007.

MARTí CHECA I ANNA GÜELL

NOTES

1. Arxiu Municipal Districte de Sant Martí.Comptabilitat, caixa núm. 90.

2. Arxiu Municipal Districte de Sant Martí.Permís d'obres núm. 1768/1880.

3. Arxiu Municipal Districte de Sant Martí.Permís d'obres núm. 519 /1883

4. Arxiu Municipal Administratiu Ajuntamentde Barcelona. Expedients d'obres núm.1902/370 especial i núm. 8533/1992.

39

erla Núm. 4Any 2000

600 ptes

papers de I'arxiu historie del Poblenou

Dossier

11IArxiu'Historiedel Poblenou

Pallars, 277cernre Cívic Can Felipa08005 Barcelona

TemesEl nom d'un earrerper a Roe BoronatMig segle de dues parróquies:Santa Maria del Taulati Sant FraneeseBiografia deis gegantsdel PoblenouUn generaeió d'artistesdel Poblenou. 11PART

EntrevistaJosep Benedito, arquiteete

El capvespre de laManchester CatalanaPoblenou i la reconversió de les fabriques

Can Saladrigas: de complex fabril a equlpament social

Els Saladrigas: la vida quotidiana d'una família burguesa

Les botigues més antigues

SumariI~nnnIlli\l~

El capvespre de la Manchester Catalana 3

nOSSIl~1lPoblenou i la reconversió de les fabriques 4 ~

MARTí CHECA, NEUS ALBERICH, NÚRIA CLAVER,MARIA FERNÁNDEZ DELKADER, RICARD FERNÁNDEZ VALENTí,ANNA GÜELL, MARíA JOSÉ GATNAU, XAVIER LLOBET

Els botiques més antigues ,..... 24NICASI CAMPS

Can Saladrigas: de complex fabril a equipament social................................. 35 !,¿MARTí CHECA I ANNA GÜELL

Els Saladrigas: la vida quotidiana d'una família burguesaJORDI FOSSAS

40

El nom d'un carrer per a Roc Boronat 42NICASI CAMPS

I~NrrIU~'TIS'l'l\Josep Benedito, arquitecte 44MARIA FAVÁ

Mig segle de dues parróquies:Santa Maria del Taulat i Sant Francesc 48FRANCESC ROMEU

Biografia deis gegants del Poblenou 54JOSEP BOU

Un generació d'artistes del Poblenou. 11 part 58MONTSE SINTES I ANDREU MITJANS

Agenda de I'any 63

El bar La Peñaals anys vint

CONSELL DE REDACCIÓ: Nieasi Camps, Iordi Fossas, Iosep María Huertas, Ioan Carles Luque, AndreuMitjans, Robert Nebot, Yolanda Pirla, Xavier Ripoll, Iosep Sarsanedas, Montserrat Sintes

REDACCIÓ: Arxiu Historie del Poblenou. Carrer de Pallars, 277 - 08005 BARCELONA Telefon 932 664 441http://www.geoeities.eom/ Athens/ Aeropolis/3324

ASSESSORAMENT LlNGüíSTIC: Ioan Lluís Quilis

IMPRESSIÓ Tam Tam - Ramón Turró, 100-104 - 08005 BARCELONA

FOTOS COBERTA:

Treballadores de l' em-presa de filats de catóde la fabrica Llorens,dins de Can Saladrigas,1915 (ROISIN)