MaterialsdidàcticsinnovadorsPàgines 6 i 7

Documentació, gestorsde la informacióPàgines 8 i 9

Entrevista a...Josep Maria VilàPàgina 12 Novetats

editorialsPàgina 11

Editorial

Nous enfocamentsper a nous temps

La Universitat Oberta de Catalunya(UOC) des d’aquest mes de juliolté els primers llicenciats en Docu-mentació, que es graduaran en un

acte que se celebrarà el mes de setembrevinent a Reus. Graduar-se a la UOC ja ésen si un fet significatiu pel model innova-dor de la Universitat i per l’esforç querequereix per part d’un estudiant que tre-balla a temps complet com el de la UOC;però llicenciar-se en Documentació, a mésde ser un gran pas personal per als matei-xos estudiants, és un fet molt rellevant pera la Universitat, sobretot si es té en comp-te que aquesta titulació ha estat dissenya-da de manera innovadora quant a contin-guts i orientació. Des de la UOC hi hemvolgut donar un enfocament que mira desuperar la visió clàssica del documentalis-ta, encarant-lo cap a una figura de gestorde la informació.

Aquests primers llicenciats han estat for-mats per a ser professionals capaços de dis-senyar les polítiques de comunicació idefinir les estratègies necessàries per a uti-litzar la informació com a font d’avantat-ge competitiu de les empreses. És una lli-cenciatura encara molt recent a Catalu-nya, però amb un futur molt prometedoratesa la importància que tindran cadavegada més els professionals que gestio-nen i cerquen la informació en les organit-zacions.

Aquest innovador enfocament de titula-cions universitàries que miren cap a lasocietat de la informació que a la UOCdonem a tots els nostres estudis també esfarà palès en les noves llicenciatures que laUniversitat posa en funcionament a partirdel mes de setembre: Enginyeria Informà-tica (2n. cicle), Ciències del Treball (2n.cicle) i Ciències Polítiques (2n. cicle).Es tracta del mateix enfocament amb quèha estat creat el programa del doctoratinternacional i interdisciplinari sobre laSocietat de la Informació i el Coneixe-ment, que des del mes de setembre passatcursen una vuitantena d’estudiants, alsquals se n'afegiran un centenar més elsetembre vinent; doctorat que aquestsdarrers mesos ha realitzat els primeresseminaris presencials, que tracten d'aspec-tes tan actuals com el coneixement cientí-fic a la xarxa i les patents o la construccióde les anomenades "ciutats del coneixe-ment".

Tots són estudis amb uns nous enfoca-ments per a formar persones que viuen enuns nous temps.

Millor universitatvirtual i adistànciaLa UOC ha rebut el premi del’International Council for Openand Distance Education (ICDE)com a millor universitat virtuali a distància del món.

Pàgina 5

Primeres eleccionsa la UOCS’han celebrat les primereseleccions a la UOC, que hanconfigurat les comissions alscentres de suport.

Pàgina 4

Borsa Virtual deTreballPàgina 10

CampusVirtual

Publicació periòdicade la Universitat Oberta

de Catalunya

Av. Tibidabo, 39•4308035 Barcelona

Tel. (93) 253 23 00Fax (93) 417 64 95

Adreça a Internethttp://www.uoc.es

14

Juliol de 2001

Suplement a les pàgines centrals

Campus Virtual 2

Exposició i simposivirtual sobre Brossa

L’espai virtual Lletra de la UOC i elcentre KRTU del Departament deCultura de la Generalitat de Cata-lunya van presentar el mes demarç la versió virtual de l’exposi-ció Joan Brossa o la revolta poèti-ca, que fins al 27 de maig es podiavisitar presencialment a la Funda-ció Joan Miró de Barcelona. Lamostra virtual, accessible awww.uoc.es/lletra/expo/joanbros-sa, ha estat dissenyada d’acordamb l’ideari brossià. Paral·lelamenta l’exposició, els Estudis d’Huma-nitats i Filologia de la UOC vanorganitzar el Simposi Virtual JoanBrossa durant la segona quinzenadel mes de maig, que recollia lesponències presentades durant elsimposi presencial celebrat del 25al 27 d’abril a Barcelona. El debatvirtual que es va suscitar i les con-clusions es poden consultar a larevista digital de catalanística Jour-nal of Catalan Studies(www.uoc.es/jocs/brossa).

La UOC dia a diaONE i Infojobs elaboren informessobre nova economia

L’Observatori de Nova Economia (ONE)de la UOC i l’empresa Infojobs han pre-sentat, aquest mes de juny, un informesobre l’estimació dels ocupats en el sectorde les tecnologies de la informació i lacomunicació (TIC) a l’Estat espanyoll’any 2000 i sobre les característiquessociolaborals d’aquests ocupats. Aquestinforme, elaborat pels professors de laUOC Jordi Vilaseca i Joan Torrent, és elsegon que es presenta aquest any i s’ins-criu en el marc del conveni de col·labora-ció entre les dues entitats esmentades,que estableix la presentació d’informestrimestrals amb relació a l’impacte de lanova economia en el mercat de treball.Els informes són elaborats per investiga-dors de l’ONE, grup de recerca de l’IN3centrat en l’estudi dels efectes de les TICen l’economia i l’empresa.

El rector compareix davantel Parlament

El rector de la UOC, Gabriel Ferraté, vacomparèixer el febrer passat davant laComissió per a la Societat de la Informa-ció del Parlament de Catalunya perexplicar les activitats que duu a terme laUniversitat. Ferraté va parlar dels reptesque significa per a Catalunya la societatde la informació i el paper que hi potjugar la UOC com a universitat pioneraal món pel seu model pedagògic basaten les TIC.

Premi Lletra a la millor pàgina web deliteratura catalana

La UOC i la Fundació Prudenci Bertranahan convocat la primera edició del premiLletra a la millor pàgina web, realitzadaarreu del món i en qualsevol llengua, quetingui com a finalitat mostrar opromocionar la literatura catalana aInternet. El premi, dotat amb 200.000pessetes, es va atorgar en el marc delsPremis Literaris de Girona, que es vancelebrar el dia 21 de juny al parc de laDevesa de Girona. L’obra guanyadora haestat una web italiana sobre poesiamedieval catalana anomenada Rialc(www.rialc.unina.it). L’obra es potconsultar a l’espai virtual de literaturacatalana Lletra (www.uoc.es/lletra). A mésdel premi Lletra, els Premis Literaris deGirona estan formats pel premi PrudenciBertrana de novel·la, el Miquel de Palol depoesia, el Carles Rahola d’assaig, el RamonMuntaner de literatura juvenil i el Cervería la millor lletra de cançó.

Nou cicle de Tribuna Oberta

L’últim dinar conferència de TribunaOberta Terrassa, celebrat el mes de juliolpassat, ha estat a càrrec de José ManuelLara, conseller delegat del Grup Planeta,que ha parlat sobre "Cap a on s’encaminala cultura". Amb aquest dinar, TribunaOberta ha començat un nou cicle que téper objectiu introduir nous temes a lesponències, com la cultura o la comunica-ció, i ampliar els 17 socis que hi haactualment fins a 25. El dinar anterior esva celebrar al mes de maig amb JosepMaria Vilà, president de l’AssociacióEspanyola d’Empreses de Tecnologies dela Informació (SEDISI) com a convidat.

Celebració de la I Jornada en Nova Economia i E-businessL’Observatori de Nova Economia (ONE) de l’IN3-UOC va organitzar la I Jornada enNova Economia i E-business, el mes de març passat, centrada en l’anàlisi dels dife-rents usos que es poden fer d’Internet en l’àmbit del màrqueting i el comerç electrò-nic. El rector de la UOC, Gabriel Ferraté, i el director dels Estudis d’Economia iEmpresa de la UOC, Jordi Vilaseca, van inaugurar la jornada, celebrada al Centre deSuport del Barcelonès, en què van assistir gairebé un centenar de persones. A la jor-nada hi van participar el director general d’Ogilvy Interactive, Albert Fradera, eldirector general d’e-strategies, Diego Torres, la directora de màrqueting de BarcelonaVirtual, María José Alberdi, el conseller delegat del Grupo McCann RelationshipMarketing, John Arnott-Lynn, i la professora coordinadora de l’Àrea de Màrquetingdels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, Inma Rodríguez.

Noves titulacions per al curs 2001-2002El pròxim curs 2001-02 la UOC posa en marxa tres noves llicenciatures: EnginyeriaInformàtica (2n. cicle), Ciències del Treball (2n. cicle) i Ciències Polítiques (2n. cicle)–les dues últimes en tramitació. La nova programació universitària va ser aprovada elmes de febrer passat pel Consell Interuniversitari de Catalunya, que, a més, va aprovarque el curs 2002-03 la UOC ofereixi la diplomatura de Turisme –en col·laboració ambla Universitat Rovira i Virgili–, la llicenciatura en Comunicació Audiovisual (2n. cicle)i la llicenciatura en Investigació i Tècniques de Mercat (2n. cicle).

Pel que fa als estudis en castellà, la UOC oferirà quatre noves titulacions universitàries:Psicologia, Dret, Administració i Direcció d’Empreses i Ciències del Treball (en tramita-ció). Aquestes noves titulacions s’afegeixen a Psicopedagogia (2n. cicle), CiènciesEmpresarials i el Graduat Multimèdia, que ja impartia des del mes de setembre, i aEnginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes, Enginyeria Tècnica en Informàtica deGestió i Documentació (2n. cicle), que oferia des del mes de març.

Un moment de la celebració de la jornada organitzada per l’Observatori de Nova Economia (ONE).

La UOC vista per... ERMENGOL

Bústia de queixes perals estudiantsDes del mes de març el Campus Virtualdisposa d'una bústia d’atenció de queixesrelacionada amb aspectes no docents dela Universitat. Aquest nou recurs s’ano-mena Línia Oberta i està ubicat al botód’Atenció a l’Estudiant del Campus. L’es-tudiant pot enviar la seva queixa permitjà d’un formulari on n’hi ha tipifica-des 671 de diferents. A partir d’aquí obtéun comprovant de recepció i el compro-mís de resposta en un termini d’entre uni cinc dies.

Pressupost de 5.843milions de pessetes peral 2001El pressupost de la UOC per al 2001 és de5.843 milions de pessetes, xifra que con-té tres partides pressupostàries: la dels es-tudis reglats (4.358 milions), la de l’IN3–Institut Interdisciplinari d’Internet–(400 milions) i la de la Fundació per a laUniversitat Oberta de Catalunya –FUOC–(1.084 milions). El total del pressupost dela UOC significa un augment del 31,7%respecte al de l’any passat (que va ser de4.435 milions), degut al creixement queha experimentat la UOC el darrer any.

Campus Virtual 3

Terra Lycos i la UOC llancen un llocweb temàtic

Terra Lycos i la UOC han llançat un llocweb temàtic per a potenciar la presènciade l’àmbit universitari a la xarxa. El nouportal, disponible a Terra Espanya permitjà del seu canal Educación –http://uoc.terra.es–, ofereix a universita-ris i professionals de parla hispana lesofertes de formació virtual de la UOC. Lainiciativa s’emmarca en el conveni decol·laboració signat entre Telefònica i laUOC el maig de l’any passat.

Premi Computer World i Ganar.com

La revista Computerworld del grup IDGCommunications ha atorgat el premiComputerworld 2001 a la UOC en lacategoria de Millor Tasca en l’Àrea deFormació. El guardó va ser recollit pelrector Ferraté al mes de març en un actecelebrat a Madrid en el marc de la cele-bració del 25è. aniversari de la revista.Aquest mes de maig la UOC també harebut el premi Ganar.com, revista delgrup Recoletos, com a Millor Web Insti-tucional en la primera edició dels premis“Els guanyadors”.

Curs de Dret civil català

El mes de febrer passat es va inaugurar elcurs de Dret civil català, una iniciativaconjunta del Centre d’Estudis Jurídics delDepartament de Justícia de la Generalitatde Catalunya, del Consejo General delPoder Judicial i dels Estudis de Dret iFormació Continuada de la UOC. El curs,que va començar al mes de març iacabarà a mitjan juliol, el segueixen uncentenar de jutges de dins i fora deCatalunya. La inauguració va ser a càrrecdel conseller de Justícia de la Generalitat,Josep Delfí, i hi van ser presents EstherGiménez-Salinas, vocal del ConsejoGeneral del Poder Judicial, i FrancescVallverdú, vicerector de Metodologia iInnovació Educativa de la UniversitatOberta.

La comissària Europea d’Educacióparla de la UOC

En la presentació de l’Any Europeu deles Llengües, la responsable d’Educació iCultura de la Comissió Europea, VivianeReding, va citar en la seva exposició laUniversitat Oberta de Catalunya en par-lar de l’e-learning. Segons la comissària:"La UOC consta com una de les universitatsmés importants, especialment arran de lesrecerques que es fan sobre els nous mètodesd’aprenentatge". A l’acte, que es va cele-brar al Saló del Tinell de Barcelona el diade Sant Jordi, també hi van participar elvicepresident del Parlament Europeu,Joan Colom, el conseller d’Universitats,Recerca i Societat de la Informació,Andreu Mas-Colell, el conseller de Cul-tura, Jordi Vilajoana, la consellera d’En-senyament, Carme Laura Gil, i la presi-denta de la Comissió d’Educació i Cultu-ra de l’Ajuntament de Barcelona, MarinaSubirats.

La PAUOC culmina la campanya"Operem Qadeer"

En Qadeer Momen (a la foto amb la sevamare), el noi afganès que el mes de febrerpassat es va poder operar a Barcelonad’una malformació de l’aparell urinarigràcies a la campanya "Operem Qadeer"impulsada per la Plataforma Antiguerrade la UOC (PAUOC), torna a ser al campde refugiats del Pakistan, on viu un coprecuperat de l’operació. La qualitat devida d'aquest noi de 17 anys ha milloratconsiderablement, ja que els dolors i elsriscos d’infecció han minvat. Actualmentla PAUOC treballa per poder col·laboraren el subministrament periòdic a Qadeerde les bosses especials que necessita per aorinar.

Postgrau amb Cisco Systems

La UOC i Cisco Systems ofereixen desdel març el postgrau Cisco NetworkingAcademy Program, dedicat a formar permitjà d’Internet experts en la gestió dexarxes de comunicació complexes. Elprograma, que es desenvolupa amb elmaterial que ha dissenyat Cisco Systemsi utilitzant la metodologia de la UOC, vaorientat a persones relacionades amb elmón de les comunicacions, tant profes-sionals amb certa experiència en aquestcamp com futurs tècnics que vulguinampliar els coneixements. Aquest post-grau és fruit de l’acord que van signarara fa un any la UOC i Cisco Systemsper a proveir les empreses d’aquest seg-ment de la indústria amb professionalsqualificats per a afrontar els grans reptestecnològics actuals.

El Club UOC renova la webEl Club UOC ha renovat la web "per a fer-la més funcional, que a la primera plana hihagi informació de totes les novetats, i oferir nous serveis", segons ha afirmat RicardGiménez, responsable del Club. Entre les novetats es destaca la posada en marxa, almes de juny, de les sessions de continuïtat, que són seminaris virtuals, dirigits a totsels membres de la comunitat, que aprofundeixen en matèries relacionades amb elsestudis de la UOC, tant de les carreres com dels cursos de postgrau. Les sessionstenen una setmana de durada, amb un total de deu hores, i segueixen el format i lametodologia característica de la UOC. Durant el mes de juny es van poder seguir els

cursos de Comunicació en el desen-volupament professional, Aplicaciódel model EFQM d’excel·lènciaempresarial i E-sourcing. D’altra ban-da, al mes de març el Club va ini-ciar un cicle de xats, cada quinzedies, amb personatges rellevants dela nostra societat o que tenen algunnexe amb la comunitat UOC, comla dibuixant Roser Capdevila, elmeteoròleg Tomàs Molina, la demò-grafa Anna Cabré o el biòleg JosepAntoni Garí.

El Periódico i la UOC editen un cursper a aprendre catalàEl conseller de Cultura de la Generalitat, Jordi Vilajoana, el director d'El Periódico deCatalunya, Antonio Franco, i el rector de la UOC, Gabriel Ferraté, van presentar, elmes d’abril passat, el curs de llengua catalana El català diari, que es distribueix cadadiumenge amb el diari. El curs permet el coneixement de la llengua catalana i de laseva realitat històrica, social i cultural, d’una manera sistemàtica, rigorosa i pràctica,atès el disseny multimèdia i interactiu que té. El curs és estructurat en quinze unitatsdidàctiques, distribuïdes en quinze CD-ROM i seixanta fitxes, i permet l’accés a una webque complementa la informació.El curs també ofereix la possibili-tat de seguir un sistema d’avalua-ció contínua per a presentar-seals exàmens interuniversitarisdels nivells B i C de català homo-logats per la Direcció General dePolítica Lingüística amb els de laJunta Permanent de Català.Actualment ja hi ha més de 350persones que segueixen l’avalua-ció contínua.

Durant el mes de juliol es celebra, com cada any, la Universitat Oberta d’Estiu(UOd’E), que en aquesta edició ofereix 50 cursos dels àmbits de les humanitats, l’e-conomia, l’empresa i el dret, l’educació i la psicologia, i les noves tecnologies iInternet. Els cursos van començar el 9 i duren fins al 31 de juliol. Més de 1.000 per-sones s'han inscrit a algun dels cursos de la Universitat Oberta d’Estiu, igual que al’edició de l’any passat. La realització de cursos a la UOd’E dóna la possibilitat alsestudiants de la UOC o d’altres universitats d’obtenir crèdits de lliure elecció.

La metodologia que s’utilitza segueix el model pedagògic de la UOC, basat en laparticipació en fòrums i debats relacionats amb cadascun dels continguts dels dife-rents cursos, en la realització d’activitats que afavoreixen la reflexió i en les consul-tes i la resolució dels dubtes que es plantegen durant el programa. L’avaluació delscursos és no presencial, basada en debats, exercicis, casos o treballs pràctics ques’han de lliurar al professor consultor durant el curs.

La matrícula dóna als estudiants el dret a rebre el material didàctic i connectar-se aInternet de manera gratuïta durant el curs, tenir el CD-ROM de multimèdia i con-nexió al Campus Virtual, fer un taller virtual per a aprendre a utilitzar el CampusVirtual i les eines multimèdia i ser membre del Club UOC.

Al mes de juliol se celebra una nova edició de laUniversitat Oberta d’Estiu

Mònica Miró i Julià Vilar a la presentació.

Campus Virtual 4

Centre de Suport del BagesMuralla de St. Domènec, 2408240 ManresaTelèfon: 93 877 50 75

Centre de Suport del Baix CampC. Escorxador, s/n43202 ReusTelèfon: 977 33 80 08

Centre de Suport del Baix EbreC. Alfara de Carles, 1843500 TortosaTelèfon: 977 58 80 66

Centre de Suport del Baix LlobregatTorre del Roser, c. Joan XXIII, 1408980 Sant Feliu de LlobregatTelèfon: 93 632 74 74

Centre de Suport del BarcelonèsAv. Drassanes, 3-508001 BarcelonaTelèfon: 93 481 72 72

Centre de Suport del GironèsC. Major, 17217190 SaltTelèfon: 972 40 50 67

Centre de Suport del SegriàC. Canyeret, s/n25007 LleidaTelèfon: 973 72 70 77

Centre de Suport del Vallès Occidental Av. Barberà, 17508203 SabadellTelèfon: 93 720 70 55

Centre de Suport del Vallès Occidental Rambla d’Egara, 340, 3r. pis08221 TerrassaTelèfon: 93 733 92 00

Estudis Virtuals d’AndorraPl. de la Germandat, s/nSt. Julià de Lòria (Andorra)Telèfon: 07 376 84 18 06

Centres de suport

Celebrades les primeres eleccionsEn el missatge de convocatòria electo-ral, el rector, Gabriel Ferraté, destaca laimportància de la celebració d’aquestesprimeres eleccions: "Aquest és unmoment important per a la nostra comuni-tat universitària en el qual donem el tretde sortida per a constituir els primersòrgans de participació ordinària dels mem-bres de la comunitat en la vida università-ria". El curs vinent és previst que secelebrin també eleccions a les comis-sions d’estudi i la comissió de Campus,que completaran els òrgans de repre-sentació dels estudiants tal com pre-veuen les normes d’organització i fun-cionament de la UOC.

El procés electoral, celebrat des de finalde març fins a final de maig, ha confi-gurat les comissions d’estudiants alsnou centres de suport, formades pel capdel centre i un representant de cada undels estudis de les titulacions homolo-gades en català. La funció de la comis-sió és consultiva i vol assessorar ambrelació al funcionament del centre, elsserveis que s’hi ofereixen i les activitatsque s’hi realitzen.

Tot el procés electoral, fins i tot la vota-ció, es va dur a terme virtualment permitjà del Campus Virtual, amb unaaplicació informàtica desenvolupadaper la mateixa UOC que garantia laconfidencialitat del vot. "Aquestes prime-res eleccions ens han servit per a provar elsistema de votació electrònic, que ha fun-cionat bé, i, per tant, l’aplicarem també a

les pròximes eleccions", ha afirmat Fran-cesc Vallverdú, vicerector de Metodolo-gia i Innovació Educativa i membre dela Junta Electoral.

Els candidats van disposar de deu diesde campanya electoral en què, permitjà d’una pàgina web, podien expo-sar les seves idees. També es va oferirals candidats la possibilitat que la JuntaElectoral distribuís un missatge en nomseu adreçat a tots els estudiants censatsal mateix centre de suport i del mateixestudi. Destaca el centre de suport delBages on els sis candidats, un de cadaestudi, van presentar un programa elec-toral conjunt.

Pel que fa a la presentació de candida-tures, en total n'hi va haver 47. Al Cen-tre de Suport del Bages i al del Gironès–els dos centres que fa més anys queestan en funcionament i, per tant, hantingut un procés d’arrelament més fort–es va presentar un candidat per cada undels sis estudis. Dels 47 candidats, final-ment, van ser escollits 39 representantsals diferents centres: 6 al del Bages i aldel Gironès, 5 al del Barcelonès, al delSegrià, al del Vallès Occidental-Sabadelli al del Baix Ebre, 4 al del Baix Camp, 2

al del Vallès Occidental-Terrassa i 1 aldel Baix Llobregat. Els estudis amb méspresentació de candidatures van ser elsd’Economia i Empresa, que en total envan presentar 11, i els que en van tenirmenys van ser els Estudis d’Informaciói Documentació, amb 4 candidats,xifres que coincideixen amb la propor-ció d’estudiants que hi ha a cada undels estudis.

Van votar 813 estudiants, que represen-ten el 5% del total. Tenint en compteels vots emesos en relació amb el nom-bre d’estudiants censats a cada centre,els estudiants del Centre de Suport delSegrià varen ser els que van votar més(8%) i els del Vallès Occidental-Terrassaels que menys (2%).

La Junta Electoral –formada pel secreta-ri del Patronat de la Fundació per a laUniversitat Oberta de Catalunya, Enri-que Alcántara, pel gerent de les titula-cions homologades, Josep Riera, i pelvicerector Vallverdú– ha fet un balançpositiu de les eleccions. Francesc Vall-verdú ha destacat que, "encara que laxifra d’estudiants que han votat no haestat gaire elevada (seguint la tònica de leseleccions a la resta de les universitats), elfuncionament ha estat molt correcte i nohi ha hagut cap problema". Un punt ques’intentarà millorar amb vista a les prò-ximes eleccions, segons ha afirmat Vall-verdú, és articular més mecanismes pera donar a conèixer les eleccions i elsterminis establerts als estudiants.

Nous punts de suporta Banyoles i Manacor

Des del mes de març s’han posaten funcionament dos nous puntsde suport, un situat a Banyoles (Plade l’Estany) i un altre a Manacor(Mallorca). El Punt de Suport deBanyoles, inaugurat gràcies al con-veni amb el Consell Comarcal delPla de l’Estany, és al Telestany, untelecentre dedicat a la utilitzacióde les noves tecnologies per a laformació i el teletreball. Pel que faal Punt de Manacor, és ubicat alCentre Universitari de la poblaciógràcies al conveni signat amb l’A-juntament.

El negoci a Internet,en una jornada a Manresa

El mes d’abril es va celebrar a Man-resa la I Jornada d’Empresa i Nego-ci a Internet, organitzada pel Cen-tre de Suport del Bages. Hi va par-ticipar la professora dels Estudisd’Economia de la UOC Inma Rodrí-guez, que va parlar del màrque-ting i les estratègies de negoci aInternet. Posteriorment es vanpresentar les quatre iniciatives denegoci per mitjà de la xarxa selec-cionades en la I Convocatòria d’I-niciatives de Negoci a Internet dela Catalunya Central: Bikearea,Bastos & Torval, Pujol Muntalà iMercaRojas.

La UOC al territori

Cada un dels centres de suport de

la UOC ubicats arreu de Catalunya

des d’aquest mes de juny tenen

una comissió de representants

dels estudiants escollits per un

procés electoral virtual. Aquestes

eleccions han estat les primeres

que han tingut lloc a la UOC.

S’han escollit un totalde 39 representants delsestudiants als diferentscentres de suport.

La UOC, premiada coma millor universitat virtual

En el lliurament dels premis elsecretari general de l’ICDE, ReidarRoll, va destacar que la UOC "és

una iniciativa pionera en el món del’educació a distància que proposa un noumodel educatiu en el marc de l’ensenyamentuniversitari"; i va afegir: "és una iniciativade futur, orientada a oferir la màximaqualitat docent mitjançant l’aplicació demodels pedagògics innovadors i l’ús de lestecnologies multimèdia i interactives". En elcomunicat on va fer públic el premi,l’ICDE també destaca l’alt nivell dequalitat dels programes de la UOC,sobretot en els àmbits de la informació ila societat del coneixement.

Durant la cerimònia, el rector Ferratétambé va rebre el Premi a l’Excel·lènciaIndividual com a impulsor deldesenvolupament de la UOC. D’altrabanda, l’ICDE va atorgar el premi al’Excel·lència dedicat a la Contribució alLlarg de la Carrera Professional aTorstein Rekkedal, del grup NKI deNoruega. Com ja és tradicional, elsguanyadors pronunciaran unaconferència el mes de desembre vinent aOslo (Noruega) en el marc de lacerimònia de lliurament del premi Nobelde la Pau.

El jurat dels premis ICDE era format perdiverses personalitats de l’àmbituniversitari mundial, com la Universityof North Carolina dels Estats Units, laFernUniversität d’Alemanya, laUniversité Pierre & Marie Curie deFrança, la Universitat de Buenos Aires del’Argentina i la Vista University de Sud-àfrica, i per representants d’institucionsdestacades en l’àmbit de l’educació adistància, com l’European Association ofDistance Teaching Universities (EADTU)i l’Asian Associations of OpenUniversities.

Aquest any se celebrava la 2a. edició delsPremis a l’Excel·lència, que es van lliurarper primera vegada en la 19a.Conferència Mundial de l’ICDE,celebrada a Viena (Àustria) l’any 1999.En la 1a. edició, els Premis al’Excel·lència van ser atorgats a James C.Taylor, de la University of SouthernQueensland, en la categoria Individual, ala Universitat Oberta de Hong Kong i ala University of Southern Queenslandd’Austràlia, en la Institucional, i a BörjeHolmberg, rector de FernFachhochschuleDarmstadt d’Alemanya, i a Otto Petters,rector de la FernUniversität d’Alemanya,en la categoria de Contribució al Llargde la Carrera Professional.

Els Premis a l’Excel·lència 2001 es vandesenvolupar en el marc

de la 20a.

Conferència Mundial de l’ICDE, quetenia com a tema central "El futur del’aprenentatge i aprenent per al futur:donant forma a la transició". Durant elscinc dies que va durar la conferència, laUOC hi va participar amb deu ponents,a més del rector Gabriel Ferraté, que, al’Standing Conference of Presidents, vaexposar les línies de futur de la UOC i larecerca que es duu a terme en l’àmbit dela societat de la informació dins de l’IN3.Com a ponents de la UOC hi vanparticipar, entre altres, el directoracadèmic, Albert Sangrà, la cap delDepartament de Disseny de MaterialsFormatius Multimèdia, Lourdes Guàrdia,i el coordinador del Programa deDoctorat, Eduard Aibar.

Co-seu de l’ICDE a Barcelona

Les relacions entre l’ICDE i la UOC esfaran més estretes a partir del mes desetembre, ja que l’ICDE ha deciditimplantar una co-seu a Barcelona –la seués a Oslo (Noruega)–, que estarà situadaa les instal·lacions de la UOC al’avinguda Tibidabo, segons el convenisignat per aquestes dues institucions almes de febrer. Amb aquesta novaubicació, l’ICDE vol gaudir del’experiència de la UOC com a pionera almón pel seu model pedagògic i posar laseva expertesa i saber fer al servei de lesuniversitats de tot el món.Des de la seu de Barcelona l’ICDE crearàun segell de qualitat per a l’educacióvirtual mundial, desenvoluparàestàndards per al disseny de materialsdidàctics en línia i elaborarà projectes iestudis d’R+D entorn de l’ús de lestecnologies de la informació i lacomunicació (TIC) aplicades al’educació, amb la participaciód’educadors, investigadors i tècnics.

Campus Virtual 5

La UOC ha estat premiada per

l’International Council for Open

and Distance Education (ICDE),

entitat fundada l’any 1938 que

agrupa institucions

d’ensenyament a distància de

més de 140 països, amb el Premi

a l’Excel·lència a Institucions com

la millor universitat virtual i a

distància del món. El premi el va

rebre el rector de la UOC, al mes

d’abril a Düsseldorf (Alemanya)

durant la cerimònia

d’inauguració de la 20a.

Conferència Mundial de l’ICDE.

Ja està en funcionament la nova web del Campus for Peace ('campus per la

pau'), la iniciativa de la UOC per a posar les tecnologies de la informació i la

comunicació al servei de la cooperació, la solidaritat, l’ajut humanitari i la sostenibilitat.

Aquesta plataforma virtual, accessible des de la UOC –www.uoc.es– i des de www.campusforpeace.org, vol

reunir la comunitat universitària i científica mundial, a més de les institucions públiques i privades i organitzacions de tot

tipus que vulguin contribuir a la solidaritat.

El Campus for Peace, que té per president del Consell Rector l’exdirector general de la UNESCO Federico Mayor Zarago-

za, facilita informació sobre conflictes i desastres naturals i avalua les necessitats i possibilitats de col·laboració, divulga

l’acció de les ONG i altres agències humanitàries, promociona l’ajut al desenvolupament i difon els programes d’acció que

es duen a terme. La intenció és que el Campus for Peace pugui fer propostes desinteressades de consultoria o de forma-

ció, gratuïtes i en línia, dirigides a zones de crisi.

Nova web del Campus for Peace

www.campusforpeace.org

El rector recollint el premi a Düsseldorf (Alemanya), de mans del secretari general de l’organització.

Els estudiants utilitzen diàriament

tot un seguit de materials i

recursos didàctics creats

específicament per a seguir els

estudis a la UOC. Tot un grup de

professionals –professors, pedagogs,

informàtics i editors– apliquen

noves fórmules perquè siguin més

efectius i útils. A partir del

setembre, com de costum, alguns

materials de la UOC presentaran

innovacions. En aquest reportatge

us les expliquem i alhora mirem de

respondre preguntes com ara "Com

s’ha de conceptualitzar un

material que s’adreça a un

estudiant que utilitza un entorn

virtual d’aprenentatge com el de la

UOC?".

Des dels diferents estudis de laUOC, i d’acord amb un pla depublicacions, es van generant

encàrrecs de creació de nous materialso adaptacions. El departament de Dis-senys Formatius Multimèdia de la Uni-versitat s’encarrega d’assessorar del dis-seny que han de tenir les assignaturesde la UOC, d’acord amb els autors delmaterial, que són els qui hi aporten elscontinguts, i dels professors coordina-dors de l’assignatura.

De dos anys cap aquí, la innovació mésinteressant que ha fet la Universitat en

materials no ha estat tant des del puntde vista d’incorporació d’elements mul-timèdia com, més aviat, de la seva con-cepció pedagògica; el disseny es fa desd’un punt de vista integral i pensant encom interactuen tots els recursos. "Elmaterial didàctic no s’ha de concebre maiaïllat de l’acció docent ni de l’entorn d’a-prenentatge;" –explica Lourdes Guàrdia,responsable de Dissenys Formatius Mul-timèdia– "els materials són una peça més

de l’assignatura, però clau en el procés d’a-prenentatge, motiu pel qual és necessariinvertir molt de temps en la seva concep-tualització".

El disseny d’aquests materials té en comp-te des del Campus Virtual com a entornvirtual d’aprenentatge, passant per totesles eines disponibles –siguin de comuni-cació o d’aprenentatge–, fins a les estratè-gies dels docents i els mateixos materials.

El pla de treball que se segueix a l’horade dissenyar un material didàctic és unprocés de disseny molt important en

què intervenen diferents professionalsque cal que estiguin molt coordinats.Primer de tot es tenen en compte elsobjectius d’aprenentatge que ha d’asso-lir l’estudiant. Partint d’aquests objec-tius, es relacionen les eines d’aprenen-tatge i comunicació amb els contingutsque s'han de treballar i es defineixenunes activitats pràctiques d’aprenentat-ge que faciliten a l’estudiant l’assoli-ment dels objectius fixats.

Les activitats sovint responen a diferentstipus d’objectius: els conceptuals, elsprocedimentals i els actitudinals. "Avegades" –explica Lourdes Guàrdia– "non’hi ha prou amb els materials didàcticsper a aconseguir els objectius, sinó que hasde treballar amb altres recursos docents delCampus, com ara el treball cooperatiu, elsdebats, les dinàmiques i estratègies delsconsultors, etc. Per aquest motiu és impor-tant dissenyar les assignatures tenint encompte tots aquests elements".

Alguns exemples innovadors

Aquest setembre, el material de l’assigna-tura Multimèdia i comunicació ja haincorporat també una innovació impor-tant; es tracta d’una agenda-pla de tre-ball que facilitarà la planificació de lesactivitats. "És una eina de gestió del procésd’aprenentatge de gran valor en un entornvirtual d’aprenentatge com el de la UOC",explica la professora d’aquesta assignatu-ra, Montse Guitert. Aquesta innovadora

La UOC aplica noveper a dissenyar els m

Campus Virtual 6

Lourdes Guàrdia:“El material didàctic nos’ha de concebre mai aïllatde l’acció docent ni del’entorn d’aprenentatge”.

Material dels estudis de Graduat Multimèdia.

Agenda-pla de treball de l’assignatura Multimèdia i comunicació.

es estratègiesmaterials didàctics

Campus Virtual 7

agenda-pla de treball permetrà la tem-porització de l’assignatura en format deprojecte, incorporarà les anotacions delconsultor –com ara el començament deles unitats, els terminis de lliurament, lavigència dels debats i altres dinàmiques–i, a més, des d’aquesta agenda, espodran fer enllaços al material.

El doctorat sobre la Societat de la Infor-mació de la UOC inclourà a partir delsetembre una agenda-pla de treball,especialment desenvolupada per a lesassignatures del programa de doctorat,que significa un nou enfocament delcurs. Des d’aquest nou plantejaments’organitza la docència del curs mit-jançant la proposta d’activitats, siguinpersonals o en grup. En el cas específicdel doctorat, "són estudiants de procedèn-cies i experteses molt diferents, fet que faque en les activitats el treball en equip il’espai de debat siguin crucials, ja que aquíespecialment el coneixement es crea enequip", explica Teresa Sancho, professo-ra del doctorat.

Ja s'ha pensat que més endavant aquestrecurs de l’agenda es renovi i incorporinoves prestacions. "Anem cap a unsmaterials que ens permetin estructurar-losen peces petites, que siguin fragmentables iampliables per tal que puguem oferir itine-raris personalitzats a les necessitats delsnostres estudiants", argumenta Lourdes

Guàrdia. Així, l’agenda-pla de treball esconvertirà, amb vista a l’any vinent, enuna eina de gestió per a estudiants iconsultors. Hi haurà una diferenciaciógràfica dels diversos tipus d’informacióa l’agenda amb codis de colors, estils delletra o elements iconogràfics, unavisualització contrastada de diversesassignatures i un filtratge del tipus d’in-formació per part de l’estudiant.

"El nou concepte de materials didàctics odissenys formatius en entorns com el de laUOC anirà en aquesta línia: concepció delmaterial en estructures que permetin actua-litzar-se, adequar-se a les necessitats i reu-tilitzar-se de manera més àgil i flexible",assegura Lourdes Guàrdia. Aquesta és laidea de fons amb què es construeix l’a-nomenat Knowledge Kontainer (K2),embrió d’un projecte que la UOC aniràenfocant cap a un sistema de gestió delconeixement.

Un altre material força innovador és elPracticum de Dret, en suport web, que jafa tres semestres que funciona. La fina-

litat del material és situar els estudiantsen un espai real simulat de treball, comel despatx d’un advocat, un jutjat o unregistre. Els estudiants han de treballarper a resoldre satisfactòriament els con-flictes jurídics.

El professor dels Estudis de Dret, MiquelPeguera, explica que "aquest entorn per-met una dinàmica de treball individual quees complementa amb les dinàmiques degrup que es generen entre els estudiants quetreballen en la resolució del mateix cas, uti-

litzant el material que se’ls va subminis-trant progressivament". La utilització demissatges d’àudio i l’accés a bases dedades reals augmenten la realitat d’a-quest entorn amb el qual s’ha dissenyatl’assignatura de pràctiques dels Estudisde Dret, assignatura que els estudiantshan de superar just abans de graduar-se.

En la titulació de Filologia Catalanaes destaca la posada en funciona-ment, al setembre, del laboratori vir-tual de pràctiques de l’assignaturaFonètica i fonologia catalanes. Aquestlaboratori, tot en suport web, estàestructurat en quatre grans espais:exemplificacions, pràctiques, autoava-luació i recursos. "L’estudiant pot ope-rar amb imatges, textos i sons que a con-tinuació relaciona amb els exercicis que

se li proposen, i després els envia al con-sultor perquè els avaluï", explica JoanPujolar, professor dels estudis de Filo-logia Catalana. L’aportació del labora-tori és que ara està tot integrat en unmateix espai web: imatges espec-trogràfiques, sons que es poden escol-tar i enregistrar, transcripcions fonèti-ques, etc.). Això permet que, perexemple, s’analitzin els punts d’arti-culació o les variacions melòdiques ies facin exercicis d’audició i pronun-ciació des d’un mateix espai virtual.

Aquest laboratori és, a més, el primerque utilitza l’alfabet fonètic interna-cional (AFI) en suport web.

En els Estudis d’Economia i Empresas’ha creat un material de gran qualitaten suport CD titulat Història del pensa-ment econòmic, amb un contingut querecorre els grans corrents del pensamentde la història econòmica des de l’edatmitjana fins als nostres dies. El contin-gut relaciona les diferents interpreta-cions del món econòmic amb l’evolucióde la realitat. Segons els coordinadors–Lluís Argemí, Joan Torrent i Jordi Vila-seca–, aquest CD té una estructura pen-sada per a facilitar l’aprenentatge permitjà del coneixement dels conceptes iteories, els autors i les escoles de la cièn-cia econòmica.

Des de la UOC es treballa des de fa un quant temps en la creació i desenvolupament d’un gran contenidor dels continguts docents

que genera la Universitat. El projecte ha estat batejat amb el nom de K2 (Knowledge Kontainer). El K2 neix de la necessitat que

té la UOC de gestionar tots els continguts que genera. Aquesta és una de les característiques de moltes organitzacions modernes:

el gran volum de coneixement i informació que generen, emmagatzemen i consumeixen. En aquesta situació, disposar d’una

metodologia, d’unes eines i d’uns elements que permetin la gestió d’aquests continguts és indispensable. En el cas de l’elaboració

dels materials didàctics, el K2 treballa amb l’objectiu d’assegurar l’adequació pedagògica d'aquests materials, reduir el temps del

llarg procés d’elaboració i fer possible que els originals dels autors arribin en les millors condicions i adequació.

El K2 i el sistema de gestió del coneixement

El material del doctoratinclourà a partirdel setembre l’agenda-plade treball.

Laboratori virtual de pràctiques de l’assignatura Fonètica i fonologia catalanes.

La informació es va convertint en

un element clau de la nostra

societat. Com més va més s’adonen

les empreses que gestionar la

informació adequadament els

serveix d'element d’avantatge

competitiu enfront de les altres

organitzacions. L’objectiu dels

Estudis d’Informació i

Documentació de la UOC, que

aquest mes de juliol tenen els

primers llicenciats, és formar

aquests nous professionals de la

informació, superant la visió

clàssica del rol del documentalista

i encarant-la cap a una figura de

gestor de la informació.

Llicenciats en Docugestors de la inform

Campus Virtual 8

La llicenciatura en Documentació dela UOC es va posar en marxa ara faquatre semestres, és a dir, el setem-

bre del 1999. Des d’aquest mes de marçtambé la poden cursar en llengua caste-llana els estudiants de la resta d’Espanyai d’Iberoamèrica. Són estudis de segoncicle de, com a mínim, dos anys acadè-mics, distribuïts en quatre semestres iamb una càrrega lectiva de 120 crèdits.S’hi pot accedir directament si s’és diplo-mat en Biblioteconomia i Documentacióo des de qualsevol altre primer cicle uni-versitari cursant els complements de for-mació, que consten de 40,5 crèdits."Amb els complements de formació es volque els estudiants que provenen de qualsevolaltre àmbit es posin en la mateixa línia queels diplomats en Biblioteconomia", afirmaAgustí Canals, director dels Estudis.

Actualment hi ha gairebé 1.400 personesque cursen aquesta llicenciatura, articu-lada per un cos docent format per 8 pro-fessors propis, 16 tutors i 41 consultors.Aquest mes de juliol es llicencien els pri-mers estudiants de Documentació de laUOC.

Els llicenciats seran professionalscapaços de dissenyar les polítiques d’in-formació i definir les estratègies necessà-ries per a utilitzar-la com a font d’avan-tatge competitiu de les empreses. "Endefinitiva –destaca Agustí Canals–, tenenun paper important en la direcció estratègi-ca de qualsevol organització". Els estudisvan dirigits a totes les persones que tre-ballen en informació en qualsevol nivell,tant les que dissenyen sistemes d’infor-mació com les que organitzen la infor-mació, les que la cerquen o les ques’encarreguen de projectar-la a l’exte-rior.

Quan va començar la llicenciaturaa la UOC hi havia un 60% delsestudiants que provenia de ladiplomatura en Biblioteconomia ila resta hi accedia des del primercicle d’altres carreres universitàries;després de dos anys, el percentatges’ha invertit.

El pla d’estudis és format per assigna-tures de tots els àmbits de la infor-mació. En les primeres fases de lallicenciatura es tracten coneixe-ments fonamentals, com la utilit-

zació de les tecnologies i els sistemesd’informació o la gestió de recursos d’in-formació, que es completen amb matè-ries de caire més pràctic, com ara tècni-ques de gestió o d’edició electrònica. Enla part final del pla d’estudis s’ofereixenassignatures optatives amb temesavançats de l’àmbit de la informació,com la intel·ligència competitiva, la ges-tió del coneixement o les bibliotequesvirtuals. La llicenciatura es completaamb el treball de final de carrera.

Entre les assignatures més innovadoresdel programa acadèmic n'hi ha diversesd'optatives que es destaquen per laincorporació de l’estudi de matèries rela-cionades amb la societat de la informa-ció i els nous valors que comporta. L’as-signatura Gestió del coneixement analit-za la manera de fer que el coneixementque té cada persona d’una organitzacióes pugui posar a l’abast de tota l’organi-tzació i Intel·ligència competitiva estudial’obtenció sistemàtica i racional d’infor-mació de l’exterior per a saber com escomporta la competència i els mercats.Com es pot establir una metodologiaque permeti detectar la necessitat d’in-

formació que té una organització s’anali-tza a Auditoria de la informació. Tambésobresurten assignatures com Interacciód’humans amb ordinadors, que estudiacom les persones interactuen amb el sis-temes informàtics, Ètica de la informa-ció, que reflexiona sobre la responsabili-tat ètica del professional de la informa-ció, i Biblioteques virtuals –dels materialsde la qual és autora la directora de laBiblioteca de la UOC, Adoració Pérez–,que vol donar a conèixer el canvi demodel que experimenten les bibliote-ques i els centres de documentació, quepassen d’un model tradicional a unmodel que incorpora la virtualitat.

La majoria de materials didàctics de lallicenciatura són en suport web; concre-tament, de les 26 assignatures pròpies dela carrera n’hi ha 18 que tenen els mate-

D’esquerra a dreta, els professors dels Estudisde Documentació:Josep Cobarsí, Víctor Renobell, Gemma Andreu,Eva Ortoll, Agustí Canals (director),Gemma Carrera, Antoni Roig, Mario Pérez,Sandra Sanz, Pablo Lara

Aquest mes de juliol esllicencien els primersestudiants deDocumentació de la UOC.

mentació,mació

Campus Virtual 9

rials en web i 8 que consten de materialsen suport paper. Algunes de les assigna-tures en web, a més, tenen un comple-ment de lectures en paper i, així mateix,assignatures en suport paper tenen acti-vitats en web.

En el decurs de la llicenciatura l'estu-diant pot obtenir la titulació progressivade Tècnic en Informació i Documenta-ció, en Gestió de Recursos d’Informació,en Documentació Electrònica i en Gestiódel Coneixement i Societat de la Infor-mació. Així mateix, els estudiants quecursin els complements de formació pre-vis a l’inici de la llicenciatura obtindran

el certificat d’Iniciació a la Gestió Docu-mental.

Formació interdisciplinàriaL’enfocament de la llicenciatura és inter-disciplinari i s’estructura en quatre basesdel coneixement. En una es tracta de ladocumentació des de la visió més clàssicadel concepte, és a dir, s'estudia com es ges-tiona un centre documental o com s'orga-nitza la informació. Una altra base és la deles tecnologies de la informació, és a dir,tenir un domini bàsic de les tecnologies dela informació i la comunicació (TIC), en

què entrarien assignatures més tècniques,com Sistemes informàtics. La gestió és unaaltra base del coneixement que vol ensen-yar com es gestiona o com s'obté avantat-ge competitiu, com és el cas d’assignaturescom Intel·ligència competitiva. Final-ment, en la quarta s'aspira a donar unavisió dels canvis que produeix la societatde la informació en l’individu i la societat,amb assignatures com Interacció d’hu-mans amb ordinadors.

La formació interdisciplinària permetenfocar la tasca professional en àmbitsmolt diversos, com la gestió d’unitatsd’informació, l’anàlisi i el disseny de sis-temes d’informació, el disseny de políti-ques i estratègies d’informació, la gestiódel coneixement, la gestió documental,les biblioteques virtuals o la cerca i l’anà-lisi d’informació especialitzada. El direc-tor dels estudis destaca, però, que la lli-cenciatura encara és molt recent a Cata-

lunya i per això s’ha de treballar per adonar a conèixer què s’hi estudia. AgustíCanals també considera que les organit-zacions encara s’han d’adonar de laimportància d’incorporar a les seves filesun professional en gestió d’informació:"Les organitzacions de la societat industrialbasades exclusivament en els recursos tradicio-nals aniran obrint pas a noves organitzacionsen què el recurs més important serà la infor-mació i el principal objectiu, la creació deconeixement; per tant, faran falta professio-nals de la informació capaços de detectar lesmancances informatives dels usuaris i de pre-sentar i difondre aquesta informació de mane-ra que se’n pugui treure el màxim profit".

Pel que fa a la recerca, els Estudis tenen,en el marc de l’IN3, un grup de recerca,anomenat Knowledge and InformationManagement in Organizations (KIMO),per a investigar la gestió de la informaciói el coneixement a les organitzacions.

Mercè Rubió Boada

És diplomada en Biblioteconomia i Documentació a l’Escola

de Bibliotecàries de la Diputació de Barcelona. Va ser res-

ponsable de la Fonoteca de Catalunya i actualment és una

documentalista jubilada.

"M’agrada molt que els Estudis de Documentació apuntin cap a

les noves tecnologies, ja que això m’ha obligat a aprendre a utilitzar-les, des de les

aplicacions de l’Office fins a l’ús d’Internet i el que significa una publicació electròni-

ca. La informàtica és bàsica i ho trobo perfecte. En aquest sentit és molt diferent del

que era la diplomatura. Penso que no es pot defugir la informàtica, ja que cada dia

forma més part de les nostres tasques com a documentalistes".

Albert Martínez Aparisi

És llicenciat en Informàtica per la Universitat Politècnica de

València. Actualment és cap d’Informàtica de l’Hospital

Marina Alta de Dénia (Alacant). És previst que aquest mes

de juliol sigui un dels primers llicenciats en Documentació

de la UOC.

"Fer aquests estudis ha possibilitat iniciar-me en el camp de la

gestió de la informació des d’una perspectiva complementària de la que fins alesho-

res havia obtingut en els meus estudis i en les meves tasques professionals. M’ha

permès entendre els sistemes d'informació des d’una visió global i integradora: des de

l’arquitectura dels sistemes fins a les polítiques necessàries per a dirigir-los. M’agra-

da molt la manera com estan enfocats els estudis, centrats en la informació com a

recurs amb una visió pràctica i actualitzada de la realitat social i de les organitza-

cions. L’ús d’Internet com a eina d’aprenentatge i alhora d’espai de coneixement ha

estat cabdal per a treure'n tot el rendiment en els estudis".

Carme Pérez-Ventana Ortiz

És diplomada en Biblioteconomia i Documentació. Treballa

al Consorci Sanitari de Terrassa, on actualment és la cap de

l’Àrea de Gestió de la Informació Científica. És presidenta

de la Coordinadora de Documentació Biomèdica.

"Els estudis m’aporten una visió més àmplia amb relació a la

diplomatura, ja que aquesta es basava en tècniques bibliotecàries en format imprès

avui dia una mica obsoletes. En canvi, la llicenciatura és enfocada a la gestió de la

informació sense tenir en compte el format que tingui. Amb la llicenciatura confir-

mo el que ja intuïa respecte a l’evolució de la professió. La visió multidisciplinària

que es dóna penso que és la correcta. Cal estar assabentat d’altres disciplines, com

la informàtica, la gestió, l’estadística o la comunicació, per a saber utilitzar l’ex-

plosió de la informació actual. No s’estudia, però, economia, tema que penso que

també seria interessant des d’un punt de vista de rendibilitat de la informació. Em

prenc la llicenciatura com un reciclatge per a la meva professió i de moment n’estic

contenta".

Què n’opinen els estudiants?

La Borsa Virtual de Treball de laUOC s’ha creat per a oferir un nouservei a la comunitat UOC i donar

resposta a les sol·licituds d’empreses quecerquen estudiants de la Universitat."Aquesta borsa virtual aporta un nou con-cepte de borsa de treball –segons afirmaMeritxell Santiago, responsable de laBorsa Virtual de Treball–, ja que el princi-pal objectiu no és tant que l’estudiant trobifeina, com oferir-li un observatori del mer-cat de treball i un termòmetre perquè valorisi està adaptat a les noves sortides profes-sionals que la societat de la informaciódemana". Actualment els membres de lacomunitat UOC ja han inserit 1.500currículums, s’han rebut més de 700ofertes de treball i s’han donat d’alta200 empreses a la Borsa Virtual.

Per als estudiants, cursar una carrera a laUOC obre un seguit d’inquietuds labo-rals relacionades amb el món de les tec-nologies de la informació i la comunica-ció (TIC), i la Borsa els vol ajudar a satis-fer aquestes noves expectatives. L’estu-diant disposa, per mitjà de la Borsa, delServei de Projecció Professional, disponi-ble al Campus Virtual i al Club UOC,que li permet inserir el currículum ianar-lo actualitzant, fer una selecció deles ofertes que es publiquen, rebre a labústia personal les ofertes relacionadesamb el seu perfil professional i sortirdestacat com a professional UOC entreel conjunt de posseïdors de currículumsd’Infojobs sondejats per l’empresa ofe-

rent. El Servei de Projecció Professionaltambé ofereix a l’estudiant informacióactualitzada del mercat de treball, ambrecursos i adreces interessants per a

Tot i que el 95% d’estudiants de la

UOC treballen, la Universitat és

conscient de les inquietuds que

tenen els seus estudiants

d’aprofitar la seva formació per a

millorar o promoure’s en el mercat

laboral. Per aquesta raó, la UOC

va posar en funcionament ara fa

sis mesos la Borsa Virtual de

Treball, gràcies a l’acord amb

l’empresa Infojobs, que actualment

ja ha rebut 1.500 currículums i

més de 700 ofertes de treball.

Una borsa virtual de treballper a la comunitat UOC

Campus Virtual 10

La xarxa ha revolucionat molts aspectes de la societat; fins

i tot els processos de selecció de recursos humans. Cada

vegada hi ha més borses de treball que utilitzen la xarxa

per a relacionar professionals i empreses. "Internet és sobre-

tot un entorn de comunicació i, per tant, un espai apropiat per-

què empreses i professionals es trobin i es reconeguin a l’hora

de resoldre les seves necessitats ocupacionals", afirma Merit-

xell Santiago, responsable de la Borsa Virtual de Treball de

la UOC. Un bon exemple és la borsa virtual de l’empresa

Infojobs (www.infojobs.net), fundada l’any 1998, que

actualment té una base de dades de més de 345.000 currí-

culums i 88.000 ofertes de treball.

Les borses virtuals ofereixen un nou servei, tant als profes-

sionals com a les empreses, ja que funcionen com a termò-

metre i observatori permanent per a mesurar com evolu-

ciona el mercat de treball i valorar si s’hi està ben situat.

L’objectiu és acompanyar el professional i les empreses

durant la seva vida laboral i oferir recursos i serveis per a

adaptar-se a l’evolució del mercat. La competència, doncs,

augmenta tant entre els professionals com entre les

empreses. "Els professionals hauran d’aprendre a desenvolu-

par la seva professionalitat de manera permanent i les empre-

ses hauran d’aprendre a fer-se atractives per als professionals",

destaca Meritxell Santiago.

Per mitjà de la xarxa els processos de selecció se situen en

el marc del mercat de treball global i, per tant, una matei-

xa oferta de treball és visible des de qualsevol racó del

món, de manera que un bon professional pot ser identifi-

cat per qualsevol empresa indistintament de la seva situa-

ció geogràfica. Els processos s'agiliten, ja que desapareixen

fases intermèdies, i ara és el sistema informàtic el que fa

automàticament bona part del procés. En molts casos, una

sola persona és qui gestiona el procés global.

El que es valora d’una borsa virtual de treball, segons afir-

ma la responsable de la Borsa de Treball de la UOC, és "la

rapidesa a l’hora de gestionar la informació sol·licitada i la

garantia de veracitat de les dades introduïdes per professionals

i empreses".

estar al dia del mercat laboral, i un ser-vei d’orientació professional per a asses-sorar-lo en la recerca de feina.

Servei a l’empresa

L’estudiant de la UOC respon al perfilprofessional que reclama la societat dela informació: persones habituades autilitzar les tecnologies de la informaciói la comunicació, creatives, amb menta-litat innovadora, pioneres en el treballen xarxa, disciplinades i amb capacitatde gestionar un gran volum d’informa-ció. "És per això –segons afirma MeritxellSantiago– que moltes empreses necessitenincorporar un professional amb el perfil dela UOC".

Les empreses poden accedir a la BorsaVirtual de Treball pel portal de la UOC–www.uoc.es–, i des d’allà poden intro-duir ofertes de treball a la xarxa i con-tactar amb els estudiants que han penjatel currículum. La Borsa també permet ales empreses rebre currículums d’acordamb una oferta concreta, comunicar-sedirectament amb els estudiants que elsinteressen, disposar d’un servei d’aten-ció a l’empresa per a guiar-la en la utili-tzació de la Borsa Virtual i ajudar-la adefinir el perfil professional més ade-quat per a un lloc de treball determinat.

Les empreses que insereixen ofertes a laBorsa de Treball de la UOC tenen l’a-vantatge que poden identificar clara-ment quins són els currículums que per-tanyen a la comunitat UOC i els podenconsultar gratuïtament, atès que lesofertes de treball dels estudiants quedendestacades per sobre de la resta i, pertant, és més fàcil identificar els mem-bres de la comunitat universitària.

Les borses de treball a la xarxa

L’estudiant de la UOCrespon al perfilprofessional que reclamala societat de lainformació.

L’objectiu de facilitar l’accés gratuïta bases de dades de pagament ésproporcionar un recurs perquè

els estudiants puguin obtenir documen-tació especialitzada de temes concretsque no trobarien navegant per la xarxa.De la trentena de bases de dades a què laBiblioteca Virtual de la UOC està subscri-ta n’hi ha unes que ofereixen el textcomplet dels documents (revistes electrò-niques, ponències...) i unes altres quenomés són bibliogràfiques, tot i que l’es-tudiant pot demanar el text complet permitjà del Servei d’Obtenció de Docu-ments de la Biblioteca. De les bases dedades, n’hi ha algunes a les quals la UOCs’ha subscrit per mitjà del Consorci deBiblioteques Universitàries de Catalunya(CBUC) i, per tant, són bases de dades ales quals tenen accés tots els estudiantsde les universitats catalanes.

Darrerament la UOC s’ha subscrit aProquest Psychological Journals,base de dades sobre psicologia querecull els articles a text complet demés de 300 revistes. La BibliotecaDigital té previst ampliar aviat la subs-cripció de bases de dades de l’àreatemàtica de la informàtica i de lasocietat de la informació, essentaquesta última "una línia que es vol

impulsar perquè la UOC en sigui un refe-rent, tot i que és difícil perquè la documen-tació sobre aquesta àrea del coneixementencara està molt dispersa", afirma MartaEnrech, cap de la Biblioteca Digital.

De les bases de dades multidisciplinàrieses destaquen Academic ASAP-Expan-ded, que conté més de 1.000 títols de revistes a text complet;Emerald, que dóna accés a textcomplet a unes 130 revistesacadèmiques i conté més de25.000 articles. També cal desta-car Reuters, que proporciona eltext complet dels principals mit-jans de comunicació escrita del’Estat; i també d’àmbit estatal ésel CSIC, base de dades bibliogrà-fica i la font més important de

bibliografia científica, acadèmica i pro-fessional en castellà. Entre les bases dedades especialitzades sobresurten La Ley(dret), Business Elite (economia iempresa), Eric (educació), ComputerASAP (informàtica), PCI i el Grove Dic-tionary of the Art (humanitats i filolo-gia) i LISA (documentació).

Marta Enrech destaca que "quan ens vamsubscriure a la primera base de dades ensuport web només es compraven en CD-ROM. Ara, però, és el suport que utilitzentotes les biblioteques".La Biblioteca Digital rep un mitjanamensual de 9.000 connexions i 48.500consultes.

Fa quatre anys la UOC va donar

accés exclusiu en suport web a dues

bases de dades, La Ley i Academic

ASAP, als seus estudiants. Era la

primera biblioteca universitària de

l’Estat espanyol que se subscrivia a

bases de dades per mitjà de la

xarxa. Avui dia la Biblioteca

Digital disposa d'una trentena de

bases de dades de pagament a les

quals l’estudiant pot accedir

gratuïtament gràcies a pertànyer a

la comunitat UOC.

Biblioteca Digital: accésgratuït a 25 bases de dades

Campus Virtual 11

Títol: Direcció de la produccióCol·lecció: Biblioteca Lectus UniversitàriaAutors: J. Bautista, J. B. Fonollosa, M. C. Martínez,

C. Rúa PVP: 9.900 ptes.Format: CD-ROM + llibre

Aquesta publicació, disponible en català i castellà, ofereix l’o-rientació necessària per a conèixer els fonaments de la pro-ducció en el context de l’empresa. A més, presenta eines,models i càlculs necessaris per a les decisions empresarials. El

temari comença amb una introducció a la direcció de la producció, seguida de l’ex-plicació de la direcció d’operacions i la gestió d’estocs. Com a novetat cal destacarque actualment tots els CD-ROM de Biblioteca Lectus Universitària incorporen un lli-bre on hi ha els continguts.

Títol: Processos psicològics bàsicsCol·lecció: Manuals, núm. 40Autors: I. Vila (coordinador), S. Estaún, M. Sadurní,

E. SerratPVP: 4.475 ptes.

El llibre, dividit en quatre mòduls, exposa la trajectòria dela psicologia des que va néixer fins als nostres dies. El pri-mer mòdul presenta un repàs de l'epistemologia i la meto-dologia establint la relació entre les ciències socials i les hu-manitats; el segon tracta de la construcció del significat desd’una concepció kantiana; al tercer hi trobem la relació que la percepció té amb laconstrucció de la ment; finalment al quart hi ha una perspectiva multidisciplinàriadels vincles entre llenguatge i pensament.

Títol: Fonaments de programacióCol·lecció: Manuals, núm. 39Autors: P. Botella (coordinador), M. Bofill, X. Franch,

R. Lagonigro, X. Burgués, J. VancellsPVP: 5.750 ptes.

L’objectiu d’aquest manual és explicar els fonaments i co-neixements bàsics indispensables per a construir solucionsalgorísmiques per als problemes de la programació quequalsevol professional informàtic ha de saber sòlidament.A més de fer la presentació dels termes introductoris, el lli-bre analitza les tècniques per a tractar les estructures de

bases més usades en fer programes i els elements metodològics necessaris. Els au-tors acaben el treball amb un enfocament pràctic dels llenguatges de programa-ció més complexos.

Títol: El pensament filosòfic i científic I. Dels orígens alsegle XIX

Col·lecció: Biblioteca Oberta. Sèrie Àgora, núm. 12Autor: Josep M. Terricabras (coordinador)PVP: 3.500 ptes.

Amb aquest títol s’exposa un recorregut dels planteja-ments filosòfics i científics des d’Homer fins a les novesciències del segle XX. L’objectiu de l’obra és explicar els fetsi les teories, tot enllaçant els problemes tractats per les di-verses doctrines i els autors més destacats. El títol tambépresenta els debats actuals sobre filosofia i ciència. La segona part del llibre, d'a-parició pròxima, se centra en el segle XX i especialment en la filosofia del llen-guatge i de la ciència.

Novetats editorials www.ediuoc.es

Entr

evis

ta a

...Josep Maria VilàPresident de SEDISI i director general d’INDRA

Josep Maria Vilà (Barcelona, 1944) és el president de l’Associació Espanyola d’Em-

preses de Tecnologies de la Informació (SEDISI) i el director general d’INDRA. És

doctor en Enginyeria Industrial i llicenciat en Informàtica per la Universitat Politèc-

nica de Catalunya (UPC). També és membre del Consell Assessor per a la Ciència i

Tecnologia, òrgan consultiu de la Comissió Interministerial de Ciència i Tecnologia

(CICYT), del Fòrum de la Societat de la Informació del MICYT i president de grup

de treball al Consell Empresarial per a la Societat de la Informació de la CEOE. Ha

estat professor a l’Escola d’Enginyeria i a la Facultat d’Informàtica de la UPC.

Estem en un moment de "revolució digital"? S’anomena revolució perquè no és uncanvi purament tecnològic, sinó queafecta profundament la manera de viure.El terme digital ve de l’èmfasi que es voldonar a l’element de convergència, quees va iniciar amb la utilització de tècni-ques digitals de la informàtica en lestelecomunicacions. Quan el món visualtambé ha començat a digitalitzar-se,diem que comença a convergir de mane-ra digital.

Quines són les característiques del nouescenari que es va configurant? Estem en un món globalitzat on no espot pensar que una idea té interèsnomés per a Barcelona o per a Espanya,sinó que s’ha de pensar a anar mésenllà. Una altra característica és la velo-citat a què es van instal·lant les tecnolo-gies de la informació i la comunicació(TIC). Això crea certs desfasaments entrela gent que encara no sap fer-les servir ila que en sap més. Com a darrera carac-terística, cal dir que en els processoscada vegada hi intervenen més agentsque estan especialitzats en coses concre-tes i treballen coordinadament perdonar un servei millor del que donarienper separat, la qual cosa dóna lloc aempreses virtuals a la xarxa. És a dir, lesformes de comunicació van canviant, itambé es produeixen canvis en el siste-ma de compra i en les maneres de treba-llar. Van canviant les arrels de la societatmateixa.

Quin percentatge de llars espanyolestenen connexió a la xarxa i quina és laposició respecte a Europa? Les últimes estadístiques de què dispo-sem, que són de final de l’any 2000,estableixen que el 14% de llars espanyo-les estan connectades a Internet. A Euro-pa aquest percentatge és d’un 24%. Enaquest sentit, Espanya encara està bas-tant endarrerida respecte a Europa, peròtambé s’ha de dir que l’any 1999 les llars

espanyoles connectades eren d’un 7%,és a dir, la meitat de llars s’han connec-tat durant l’any 2000. Això dóna idea dela velocitat amb què avancen les TIC.

I les llars catalanes?L’estadística que teníem a final del 2000és que un 20% estan connectades a laxarxa. A Catalunya hi ha més accés a lesnoves tecnologies que a altres zones, jaque el nivell de vida és més alt i, a més,hi ha un teixit industrial de petites imitjanes empreses molt dinàmiques queincorporen les TIC amb més rapidesa.

S’ha de formar la societat en l’ús de les TIC? Com que la velocitat de canvi és tangran, penso que sí que és necessari. Mésque explicar el manual d’ús d’un aparelldeterminat, s’ha de formar la societatperquè sàpiga per a què serveix i com espoden aprofitar els avantatges que té. El56% dels internautes són joves queconeixen el món de les noves tecnolo-gies, però és la gent més gran la que s’had’ajudar a incorporar-les. Si anem cap auna revolució social, aquesta revolucióafectarà totes les capes de la societat, noels joves i prou.

S’afronta bé com s'han de formar mésprofessionals en aquest camp?Hi ha uns plans, però són d’intervencióràpida, és a dir, perquè a curt termini hihagi més tècnics disponibles en aquestsector. De la reforma de la formació desde l’escola fins a la universitat, pensoque encara se n’està fent una reflexió.En nombre d’alumnes per ordinador id’escoles connectades estem a unsnivells com a Europa, però ara falta queaixò s’integri, que els professors hopuguin transmetre als alumnes. Sobreaquest tema s’hi va reflexionant, peròpenso que s’hauria de fer més de pressa.

I les empreses espanyoles, estan connec-tades a la xarxa? El 53% de les empreses espanyoles hi

estan connectades. És una xifra que estàbé i és bastant propera a les empreseseuropees, que estan al voltant del 65%.Hi ha un camp de creixement molt fortd'empresa a empresa (business to busi-ness) i, d’altra banda, es fan esforços enel que és d'empresa a consumidor (busi-ness to consumer), però en això anem unamica endarrerits. Hem de convergir ambEuropa per a ser almenys tan competi-tius com ells i no tenir aquest desavan-tatge a l’hora de comercialitzar els nos-tres productes i serveis.

Quin li sembla que és el grau d’R+D al’àmbit de l’Estat espanyol? Seria desitjable que a Espanya s’establis-sin més centres d’R+D de companyiesmultinacionals. El que es fa més actual-ment a les empreses és innovació, en elque s’anomena R+D+I (recerca + desen-volupament + innovació), i penso que ésla part que hem d’estimular. Les disposi-cions legals d’ajuda a la innovació estanforça bé, però s’haurien de millorar apartir de la base que hi ha establerta. Perexemple, es considera innovació tot elque hi ha al voltant d’un producte peròno d’un servei, com ara el programari.

Quin record té del seu pas per la univer-sitat com a estudiant?Teníem moltes mancances en el que eratecnologia, però, tot i així, hi havia unasèrie de professors que ens van orientarmolt bé en què era la professió. Entreells recordo especialment Gabriel Ferra-té, actual rector de la UOC, que va serun dels professors que va lluitar contratotes les forces adverses per crear elsconceptes en els quals després es desen-volupa una professió.

Si ara pogués tornar a la universitat,quina carrera estudiaria?El que faria ara seria completar la mevaformació tècnica amb temes com lahistòria o la literatura.

"A Catalunya les pimesincorporen les TIC amb mésrapidesa que a Espanya"

Edició: Gabinet de Premsa UOCDirecció: Sònia PerellóRedacció: Núria Farrús, Asun CuestasRevisió lingüística: Servei Lingüístic UOCAdreça a Internet: http://www.uoc.esTelèfon d’informació UOC: 902 141 141

Disseny general: Manel Andreu Maquetació: disseny visual, slFotografies: David Campos, Mikel Laburu Il·lustracions: Ermengol, Manel AndreuImpressió: Giesa-Rotographik Dipòsit legal: B-8554-96

Campus Virtual 12

Universitat Obertade Catalunya