1

DE LA CAMBRA FOSCA A LA IMATGE DIGITAL

(II) Els primers positius en sèrie Al final del comentari anterior parlàvem de l’arribada de les innovacions dels negatius al col·lodió humit, i del paper a l’albúmina (1860). Ambdós un segon pas molt important en el món de la fotografia. La seva importància fou cabdal al permetre emprar negatius relativament pràctics –per una banda- i per l’altre gran quantitat de còpies duradores, si bé calia tractar-les amb compte. El paper a l’albúmina fou inventat per un francès: Louis Désiré Blanquart-Evrard1 (Lille 1802-1872). Hom aplicava clara d’ou sobre el paper, afegint-hi una sal com el bromur de potassi. Quan el paper ja s’havia eixugat se’l submergia en una solució de nitrat de plata i se’l deixava eixugar novament. Aquest paper es posava en íntim contacte amb un negatiu dins d’una premsa especial, se l’exposava uns minuts al sol i, just quan la imatge ja havia assolit la intensitat cercada es fixava, virava i rentava curosament amb aigua. La tecnologia del paper a l’albúmina va dominar el món fotogràfic el terç final del segle XIX, si bé quan aparegueren els papers més moderns acabà desplaçat dons els seus inconvenients2 no deixaven de ser un xic molestes. El procediment del col·lodió humit fou inventat el 1851 per Gustave Le Gray3. Cal emprar plaques de vidre molt primes, netes i sense bombolles dins seu. El col·lodió es un vernís format per nitrocel·lulosa, èter i alcohol que calia sensibilitzar amb nitrat de plata, i recobrir-ne tota la placa mantenir-la humida tot el temps de la presa i el rebel·lat de d’imatge. Això obligava als fotògrafs a viatjar amb impedimentes força complicades (tendes de campanya, carretons reconvertits a laboratori, etc., etc.). Malgrat tot fou només la major practicitat de les plaques seques de vidre al gelatinobromur que finalment l’eradicà. Avui es fan tallers especials per ensenyar-lo. Després d’un quart de segle en que aparegueren fotografies de tot tipus (personals, de primera comunió, paisatges, etc.), en que totes precisaven exposicions força llargues, cap al darrer quart de segle XIX començaren a veure’s fotografies de cossos movent-se doncs les exposicions eren força més breus. Així als principals ports de mar hi havia oficials fotògrafs que feien fotos de vaixells, molt en particular de guerra. A Barcelona n’hi hagué dos de força coneguts, en Miquel Matorrodona4 i en Antoni Esplugas5. En Matorrodona va tenir un estudi el carrer de Ferran; en Esplugues va arribar a ser molt important i cap a finals de segle tenia el seu estudi al Passeig de 1 Fou comerciant de robes; cap al 1840 s’interessà per la fotografía i deu anys més tard (1849) desenvolupà i publicà la técnica del paper a l’albúmina. Al 1851 fundà prop de Lille “Imprimerie Fotografique” publicant fotos de molts fotògrafs francesos. Al 1854 fóu membre fundador de la Societat Francesa de Fotografía. 2 Les còpies calía guardar-les en paper de pH neutre; el paper era molt prim i s’enrotllava per si mateix, motiu pel que gairebé totes les fotografíes de l’època estan enganxades sobre un cartró que li fà de pas-partout, també de pH neutre.. 3 Jean Baptiste Gustave Le Gray (1820-1884; Villiers le Bel, Val-d’Oise). El seu tractat vers tota la fotografia es va reeditar cuatre vegades: 1850, 1851, 1852 i 1854. 4 Hom a trovat fotos de persones del 1855 i 60; i de vaixells del 1888 i una mica abans. 5 Esplugas va trevallar si fa o no fa des d’el 1870 fins la PGM. La seva acció va arrivar a totes les menes de fotografía, fins i tot a varies desenes de milers de fotografía eròtica o galant, com en deien llavors.

2

Gràcia, amb una tretzena d’operaris. Evidentment la fotografia de vaixells –de guerra o mercants- no era el fort del negoci, però van fer una bona col·lecció d’imatges de gran qualitat, i que avui es paguen a uns preus força alts les poques que es troben. Cap a l’època de la guerra franco-prusiana (1870) començaren a trobar-se fotògrafs per a tots els ports de mar importants. A Toulon (França) i havíem en Bugault i en M.Bar; a Kiel (Alemanya), fou en Renard, i a Wilhelmhaven, en Drüppel; a Portsmouth (al Regne Unit), en Symmonds; i a Soutsea, en Cribb; a Port-Said (a la boca N. del Canal de Sues), en Arnoux; a La Valleta (Malta), en Cassar; i a La Spezia (Itàlia), en Pucci. Entre molts d’altres de la època i a molts ports diversos de tot el món, i, per suposat, més endavant amb altres de nous que els succeïren i els feien la competència.

Fotografia (Bugault) del guardacostes cuirassat francès Valmy, fondejat a la rada de Toulon (cap a 1890) (Col·lecció A. Blasi)

3

Fregata d’hèlix espanyola Navarra (Matorrodona), fondejada al port de Barcelona, cap al 1870-80 (Col·lecció A. Blasi).

Creuer espanyol Reina Regente (Esplugues), fondejat al port de Barcelona, cap al 1890. Vegeu la ratlla del trencat de la placa i l’esborronament del bot en primer terme degut al moviment propi i a la baixa velocitat d’obturació emprada (Col·lecció A. Blasi).

Camil Busquets i Vilanova Barcelona, desembre de 2013