/RílT LLOREnç DE/ CRRD(U/flRSETEMBRE DE 1988 * N° 142

CABRERAla lluita continua

Editorial FLOR DE CARD -2- (17»)

Flor de CardPareix ésser que aquesta vegada, després

le molts d'anys i peripècies, serà ver quetendrem unes Normes Subsidiàries, com laresxa dels municipis de l'illa, i la veritat ésque ja era hora.

Sense pretenir fer esmenes al projecte -hiha altres procediments més adequats- ensagradaria donar la nostra opinió sobre el quèhaurien d'ésser unes Normes que volen mirarcap al fu tu r i que tenen en compte el pre-sent i el passat de Sant Llorenç.

I el primer punt que trobam -i que no escontempla en el projecte- és la necessitat detreure les carreteres del casc urbà, tal comfan gairebé tots els pobles i ciutats. Donariauna major agilitat al trànsit i evitaria acci-dents i renous.

Un altre punt de dubtosa efectivitat és elpolígon industrial. D'una banda no veim f insa quin punt és necessària la seva creació, do-nat oue la majoria de les indústries localssón de nova creació i no és previsible uncreixement tan gran que aconselli la cons-trucció d 'un polígon. D'altra banda, si s'arri-ba a fer cal que l 'Ajuntament eviti l'especu-lació dels terrenys comprant tot el polígon ivenent els solars a un preu raonable.

Un tercer punt i no manco important se-ria el de procurar que les novesconstruccions estassin integrades en elpaisatge, guardant una certa estètica quantals volums i materials emprats. En aquestmateix sentit caldria que s'acabassin totesles faixades que no hi estan.

Una altra qüestió a tenir present és queel poble hauria de créixer cap a la part alta,és a dir, cap al nord, evitant problemes d'i-nundacions rnés grossos que els que ja patim.

Les zones verdes s 'haurien de planificaren el projecte i s 'haur ien de multiplicar, queSant Llorenç potser sigui el poble que mésn'està mancat de l ' i l l a .

I tenint en compte sempre els interessosdels particulars no s 'haur ia de deixar maique passassin pardamunt dels col·lectius.L'interès general sempre ha de comandar,

1, per acabar, sigui quin sigui el resultatf inal de les Normes Subsidiàries, hi ha unpunt bàsic: que es respectin. Si ordenam elterritori i després cadascú pot continuarconstruint de qualsevol manera sense respec-tar '.es regles, haurem fet la feina debades iSant Llorenç continuarà sumit en el caos ur-banístic que ha es la t sempre.

Preguem perqur no sigui així.

Revista d'informació general de Santrervç des Cardassar.Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Telèfon: 569119Número 142Setembre de 1988Dipòsit legal: 765-1973Edita: Centre Cultural CardImprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Guillem pontGuillem QuinaAntònia ServeraGuillem SolerMiquel Sureda

COL·LABOREN

Llo-

Josep Cortès Cabrera PortadaNoemesVarisEspipelladesBatec

Trapa/AmnestySimonet/Umbert CocorocoGuillem Pont El Pou Vell

Sant Llorenç, ahirRamon Rosselló HistòriaMaria Calmés Demografia

Si lleu...Comptabilitat

Grup Nosaltres Taula rodonaAlfred F. Arnau Ca'n PujadesLlorenç Artigues El còmicXesc Umbert El tempsO.C.B. PremisBel Nicolau Distribució

7101112346

249

1322

1416192021

TELÈFONS D'INTERÈS

Ajuntament 569003Policia Nacional (Manacor) 550044Guàrdia Civil (Son Servera) 567020Joan Ramis (metge) 567020Bombers 550080Creu Roja (ambulància) 200102Jutge^ 569046Funerària 526053GESA 554111Grua 585680Policia Municipal (Cala Millor) 585716 i

Varis FLOR DE CARD -3- (175)

A l'any 1980 el GOB, preocupat per lamanca d'espais públics a les nostres illes, vainiciar l'adquisició de la Trapa per subscrip-ció popular, un projecte que té un cost globalde 20 milions de pessetes. Des d'aquí agrai'ma tots els qui fan possible aquesta empresaamb la seva aportació.

SUBSCRIPCIÓ PUBLICA DE LA TRAPABolletí de subscripció

Nom

Domicili .

Localitat

Vol contribuir a la subscripció pública per ala compra de la finca de La Trapa (Andratx),perquè sigui destinada a la conservació de laNaturalesa, acollint-se a la modalitat senyala-da amb una creu:

Subscrire .... aportacions de 10000 pts.Pagant quotes trimestrals de 600 pts.

Els rebuts es podran presentar al Banc o Cai-xa Agència n?C/ Localitatc/c o llibreta n°Data: de de 1988

Signatura

C R I D ATots els éssers humans neixen lliures i i-

guals en dignitat i en drets. Aquesta és lapromesa històrica de la Declaració Universaldels Drets Humans.

Nosaltres, els sotasignants, afegim els nos-tres noms a aquesta Declaració i demanemque sigui respectada per tots els Estats delmon. »

En molts països es nega fins i tot el dreta intervenir en defensa dels drets humans.Milers de persones han estat empresonades itorturades per demanar i exercitar els seusdrets. Moltes han desaparegut o han perdutla vida.

S'ha de posar fi a aquests abusos. Demà- .nem a tots els Estats que ratifiquin els trac-tats internacionals de drets humans, queadaptin la seva legislació i les seves pràcti-ques a aquests textos i que actuïn per a pro-tegir els drets humans a tot el món.

En nom de les víctimes que han estat de-tingudes i silenciades fem una crida a totsels Estats i a les Nacions Unides per tal queprotegeixin totes les persones, allà on es tro-bin, i que aixequin la seva veu en defensa jdels drets humans.

Nom i cognoms:

Localitat:

D.N.I.:

Signatura:

En 1988 es compleix el 40 aniversari de laDeclaració Universal dels Drets Humans dela O.N.U. Els seus principis segueixen essentun somni.

Signau aquesta crida i feis-la arribar a lasegüent adreça;

Amnistía internacional ^Sant Miquel, 26 - Desp/B07002 Ciutat de Mallorca

O amnesty^ international

Entrevista Ft OR DE CARD -4- (176)

Aqueó-t meó d'ocxtubte hem anat a cet-ccw.AecoA.ci6 cíe 30 ant/¿ en/ieta ¿ n'verntiobat an que. e.m> ka caÂ.Qut com aneJLt at(Lit, penique. m¿¿> d'un JULon.ii.ncA, ancana t¿d¿n¿> ta ¿èva mení "<¿JL V¿v¿no C'oconoco".Pesi OÂ.X.Ò en¿ him ieun¿t amb e£ ¿eu pne¿¿-de.n¿, n'Aníon-ó Sancho ¿ en Pet.e Pai, cuoi •amb e£ó que. xeA/iò/iem d'aquut acon¿ex.xe-'ne.nt que va ^et mousie. tot eJt pobte..

-Segur que per a sa gent d'es vostro tempsno fa falta que digueu què o qui éreu "el Di-vino Cocoroco", però ara, per noltros, o si-gui, per sa gent un poc més jove ¿mos po-drfeu contar un poc de què anava i com oqui en podia formar part?

-3o vos diré com va néixer. Érem un grupd'amics que tenguérem s'idea de fer un e-quip de futbol, amb s'única condició de quecap d'es que hi jugaven podia ésser titulard'un altre equip. Una vegada a l'any mos en-frontàvem amb s'equip filial juvenil del Car-dassar en un partit molt adornat i ambmolta curolla i s'ha de dir que en cap ocasióvàrem perdre, i això que un any s'equip ju-venil havia fet campió dins sa seva catego-ria.

-Idò éreu un grup d'amics futbolistes, o al-manco aficionats com el qui més. Quants é-reu, poc més o manco?

-Vàrem arribar a ser molts. Sempre hi ha-via molts més jugadors que no temps per po-der participar, però així" i tot mos arreglà-vem la mar de bé. Cada soci pagava un duroi l'any i tenia dret a jugar. Arribàrem a sermés de cinc dotzenes.

-I tanta gent devia ser mala de compondre¿o no?

-Ca! Amb unes riendes ben estirades i ga-ne', de passar-s'ho bé tot va ser com unabassa d'oli. Vàrem muntar una junta directi-va per dur sa cosa amb orde i fer es solcsdrets.

-I qui en formàveu part?-Jo, en Toni Sancho, era es president; en

Pedró Pascual "Perico", es tresorer; i enToni Gelabert es secretari. També hi haviaun grapat de vocals: en Llinàs, en Saletés...

-¿I aquests vàreu ésser es qui fét eu sa pro-mesa de no casar-vos per poder dedicar-vosÍntegrament an el Cocoroco? Perquè això éslo que posen es pasquins de propaganda queféreu...

-Si', si'! Vàrem ésser noltros, i ja ho veus,encara n 'hi rres de fadrins.

-I com se mantenia es club?-Entre lo cu e pagaven es socis i K. aue tré

iem de ses taquilles teniem per cobrir esgastos que es partits i lo demés mos dona-ven. A s'entrada ses dones pagaven una pes-seta i ets hornos dues.

Però aquests guanys -es de sa taquillavull dir- un any els vàrem haver de donar aun d'es jugadors juvenils que se va lesionar,un "Molinet" fil l de viuda i amb pocs recur-sos econòmics. S'altre any a un d'es nostroequip, perquè se va rompre una cama. Nol-tros, si qualque vegada teniem dobbers sufi-cients per fer un sopar o un dinar, allà onfos, ja quedàvem més que satisfets.

.-I es dia tan assenyalat per voltros, o si-gui, es dia d'es partit, ¿com vos ho muntà-veu? Pet què devfeu fer cosa grossa, que sagent encara se'n recordi...

-$¡, sobretot es darrer any va ser gros. Và-rem íer bulla tot lo dia. Es matf ja posàremmúsica a Ca Na Mena, que venia a ser esnostro lloc de concentració i reunió d'es Co-c or oc os. En haver dinat es nostros jugadors,dins es camió d'en Llavorim feren un parellde voltes per tot es poble fent renou i ani-mant a sa gent per anar a veure es partitmés esperat de tot l'any. Més tard, un pocabans de començar es partit, partia sa cara-vana, escoltada pe»- gent motoritzada i qutduia es camió, i darrera ell un cotxe ik.gat

FLOR DE CARD -5- (177)

amb s'equip presidencial llevat d'es presi-dent, que hi anava en un cotxo per a ell tot-sol, amb xófer i escoltat per motoristes. Bendarrera etl hi anava sa música i darrera dar-rera tota sa gent d'es públic. Davant de tothi anava en Mauri damunt una somereta, queguiava sa caravana cap an es camp de fut-bol.

Una vegada arribats an es camp, quan no-més hi mancava es cotxo d'es president, sabanda se va posar a punt de tocar i es juga-dors s'alinearen esperant s'arribada. En ésserallà s'obriren ses porteti grans d'es camp,baixà es president ben "trajeat" i compost ifumant un gran puro. En aquest moment samúsica romp a sonar i sa gent a fer trull. Iaixí va començar sa festa d'es partit, unpartit amb bastanta rivalitat, però mante-nint sempre una bona relació amb el Cardas-sar, que mos deixava sa roba, sabates, etc.

-I la resta de s'any devíeu fer qualque sor-tideta sa pandilla...

Sí, Fèiem de tot: sortides, dinars, excur-sions, tertúlies... Que per cert una vegadaque anàrem a Cala Millor a dinar annerarostida i patates, com que teníem tempsde sobra i mos va sortir s'ocasió d'anar afer una volta en barca abans de dinar, nomos ho pensàrem dues vegades i cap a Ca-la Bona s'ha dit! Hi pujàrem però la pobrano va tenir gasolina, s'embrague estava fo-tut i res!, decidírem sortir arem i arribarfins a Cala Millor. Partírem devers les 10i hi arribàrem a les ^, morts de fam i lla-vonses sa lulea que mos feren: "Ara vénenes náufragos!" I entre crits, rialles i ganaarribàrem a s'annera i sols no pensàremen ses patates, que encara eren crues! Icoses així mos n'han passades ben a voler,de grosses i de petites.

-I tot això de sa pandilla d'es Cocorocos¿en què va acabar?

-Després de lo d'es Cocorocos, ni va ha-ver 14 que tenguérem s'idea de posar enmarxa es Cine Ideal, encara que més d'unho veia i mpossible, però noltros, amb ga-nes i il·lusió mos decidírem. Sa primerapelícula que duguérem va ésser "7 noviaspara 7 hermanos", que va tenir un èxit ex-traordinari i en vàrem haver de fer tressessions seguides. Hi havia dies que eragratis per ses dones, altres dies películesper a al·lots i anàvem fent un programavariat que va agradar molt an es públic.

-¿I encara,ara vos seguiu veient sa pan-dilla?

'"Jar ^f Ari mancaria d'altra! Però ara

ses coses ja no són tan grosses. Són mésaviat sopars, dinars i xerrades. Seguim tanunits com abans, encara que no siguem tants.

-Idò enhorabona per tot lo que heu fet alllarg d'aquests anys, i que duri!

Aina Simonet i Rafel Umbert

¡Atención! ¡Atención! ¡Atención!

La bomba

de

cobalto, NO.

Que con motivo da lui bodai da cobra tm preiania una veí mài, genial, arrollado! Y mil vaca« gana-dor, preientindo lu* nuevoi "ONCE PARES DE BOTAS", paia batiría an daicomunal dualo con 01

juvenil C^ardauar (no darla un- céntimo por elio«).

Pai • dar mirai r» alo« U dl r«cil Y • li« daipl·iado l»do «I »qu (pò y a ju ulti«* ad quii! olon «l ca I abairttne »upvrl*nom*na CHU-tN-LAT, «I jugadoi mat eollitd« 4*1 ligio.

Bajo disciplina y dirección da lu entrenador millet "JIM EL LARGUIRUCHO" (Noticiario local) iahan desplazado lo« »iguieniei jugadores

WILLIAMS - Gelateti ISi Vd. U dÍTÍM conduciendo un ca-mión telicele, at un coniato d« amigo

LEWISTONE - ¡alaiFuturo raquero da U localidad.

UESNAY - SinoEl héroe d« Monlaoarlo,

ROSMOMOKOFFina I • (Joaiet (el u»)

Ex jugador dal Cardoatar, hoy an *1Eicolai, deja «u aquipo paia «n »t

Coccoroco ingrttar,

CHATO-BRY AIciuuitf il

Mai «lio qii* U lorna Eil·l

BUBÚ - limiliEl •• del rolan!*. Cran r«»oluclon«-rio local. |·l* de IM Viking« T P»

liant* oweano d* Fld«l Caino y...

LESCAUT - Weit nDajiluiÍQnadó dal fu tbol moderno

POPÓ - ( i lJfiKj |imrapido c«pi f VMÍMI« dol «quipo.

VICENT - (ini UY !• ci0ù«A« dijo il.*

CHU-EN-LAY - buttiEl »ayoi Mptcìaculo d.l «undo. Pa-io aproximado doMÍamoi cincuetWkilo«, •lln·ml·do • baie d« l angui tdo fUguero, o)oi d« canario, hígado«d« nevaran y "paut 3a ropil" U«UM» muy otra mi Coocorooo lu ma-

PONCINI - hitPan, i moi y

WESLEY - Mm«U panadaii i «1 amparidoi.

MULEY HASSANBEN ACRIM - fina IICiani l l ico prolaiot da li.ncéi da I«

Univaiiidad d^DuMto. UM gtfai

ATILA - «¡ienEl ciolon dal Ca i ib*, a fu« compan«-íoi io anfraiuart y ay «««fluí« vanear*.

WATESCO - niíOlllTranquilo »noi d» COTM aj cual iala daiignani piotilo con un a lawado

cargo on »qualli nación.

Bl Illa diíadl III Sir Jeron Galmeichen » irtlllKJ IIDlei laltaio (Of (I ailllll ¡I. Cuco,

Como anaedote tmpotiant« a« da «1 OMO qua Ioda U (unía directiva da aita aqulpo ha de-cidido no cacari* pata podaría dedicar con cuerpo y aJm« ml divino Coecoroco.

.TODO UN DETALLE

f\ • • 'Oginio FLOR DE CARD -6- (178)

EL POU VELLUn sfmbol que no pot morir

Preliminar

D'entrada pot semblar pedanteria, o ferde "Pere Mateu", car ningú no ha demanatcap opinió envers el tema. I, per si fos poc,s'ha de confessar que el que ha motivat elpresent article no és, sinó, una rumor de car-rer, i com a tal, amb poc fonament i moltespossibilitats d'ésser errada.

Però amb tot i amb això m'envaf la por,1 'ànsia de la possible desaparició del POUVELL.

Desaparició que es podria justificar perfec-tament per l'actual manca d'utilitat i funció,i també per raons estètiques, car, a unaplaça nova aquell vell "mamotreto" no hi famés que nosa.

I això sense comptar amb el desig tan hu-mà de fer "borrón y cuenta nueva" de moltescoses. Desig tan licit com moltes vegadesdiscutible (i record ara mateix els oms del"lloc sagrat", les mimoses de la plaça de l'A-juntament o els plàtans de la plaça del "que-sito".

Què és el Pou Vell?

Òbviament tota consideració a l'entorn deltema del Pou Vell haurà d'anar precedida dela resposta a l'interrogant. Els plantejamentspoden ésser diferents segons es consideri unpou obsolet, una obra impersonal, un magat-zem de trastos vells, una cotxeria que no s'u-tilitza... o que se cerqui en el pou quelcommés sentimental i menys tangible.

El Pou Vell és el nucli de les vivències de'Angelina i en 3aume Belluguins, els prota-

gonistes centrals de Flor de Card, potser laT>ntarella més important de Mn. Salvado»"ir>'mé<>.

Em pens que era a l'any 7k, a rel de lafamosa i enyorada Primera Setmana Cul-tural, quan es plantejà per primera vega-da el deute que tenia el Poble amb el ca-pellà Capirró. Aleshores no es considerà

,ni suficient ni significatiu el nom d'uncarrer, que se li dedicà en unes circums-tàncies polítiques molt concretes.

D'entre les alternatives que planteja-ren els intel·lectuals, destacava, si no horecord malament, la convocatòria d'unconcurs biogràfic sobre tan significativapersona i l'aixecament d'un monument.

Pens que aquestes propostes restarenmortes i ni tan sols es proposaren a l'au-toritat pertinent, car ambdues comporta-

ven despeses relativament importants.Avui les circumstàncies han canviat. L'o-

bra de Pere Rosselló Bover supleix perfecta-ment la necessitat de coneixement, resta so-lament, idò, el reconeixement de la comuni-tat.

L em sembla idònia per a tal fi una cuida-dosa restauració del Pou.

Potser amb un sol tret s'assolirien diversosobjectius. Mn. Calmés tendría el seu monu-ment (com anell al dit), la nova plaça tindriaun altre element i se servaria un dels raconstradicionals més transitats i vius de la vila.

Com fer-ho? Hi ha un aspecte fonamental,la utilitat del racó. Cal evitar la creació/con-servació d'espais morts, que no cridin la vida.

El Pou Vell reuneix condicions per superarel perill, d'una part les piques, l'aigua en mo-viment no hi desdiven gens; d'altra banda elPou Vell sempre ha estat un racó de fresca al'estiu (d'aquí pot venir la utilitat).

Mirant-lo, quines coses hi fan nosa? Sensdubte no es pot conservar tal com està, resul-ta pesat i descontextualitzat de l'entorn. Ne-cessita guanyar lleugeresa deixant que la vis-ta es pugui escampar pel Cós.

Una proposta concreta

Posats a ficar el nas on no et demanen,l'atreviment pot arribar a una proposta con-creta, fruit de la reflexió i discussió amb unsquants companys. Es tractaria de llevar pa-rets, tantes com fos possible i deixar el por-xe (així la plaça guanyaria visibilitat). I tam-bé d'aprofitar l'antic bevedor de les bísties iles piques de rentar (que s'haurien de "recons-truir") perquè, situades a diferents altures es-calonades possibilitassin un moviment d'aiguacontinu i sonor.

^Em sembla que, amb aquestes condicions.Ties d 'un vellet a l'estiu hi passaria l'eston^.

FLOR DE CARD -7- (179)

Tot es podria arrodonir amb els necessarisseients, certa il·luminació i una recordança aMn. Calmés.

Presentar propostes pot tenir perills apa-rents d'exclussivitat. Res més lluny de la in-tenció. Es tracta de cercar una alternativaviable que no suposi la seva desaparició nideixar-lo tal com està actualment.

Diven que poder és voler.

Guillem Pont

Ajuntament

PoesiaNo es lo que me trae cansadoeste camino de ahora...No cansauna vuelta sola,cansa el estar todo un dia,hora tras hora,y día tras día un añoy año tras año una vidadando vueltas a la noria.

•*# •*• -H-*-* •*•*•*

El burgués tiene la mesa,la Iglesia tiene la misa,el proletario la masay el fascismo la camisa.¡Qué divertido es el mundo!¡Ay, qué risa, ay qué risa!Dando vueltas, dando vueltastan de prisacon la mesacon la misacon la masay la camisa.

.S-•H

£D

Segons l'avanç de les Normes Subsidiàriesque ha presentat l'arquitecte municipal Agus-tí Buades, i que pot ésser modificat per futu-res al·legacions dels particulars, la delimita-ció del sol urbà de Sant Llorenç es regirà perles següents zones:

Casc antic.- Format per les àrees quecomprenen el nucli originari i antic de la po-blació i el creixement fins a començamentsdel present segle, aproximadament. El tipusd'ordenació serà continu, entre parets mitge-res.

Coeficients d'edificabilitat: Profunditatedificable.

Altura: S+B+2 = 12 m.Retranqueig: Alineació amb la via pública

i entre parets mitgeres. ,Aparcaments: 1 per habitatge o local.

Zona intensiva.-Formada per les àrees si-tuades als voltants del cas antic que acullinel creixement de començaments de segle. Eltipus d'edificació serà continu entre paretsmitgeres.

Els mateixos coeficients que el <.as antic.

Zona extensiva.- Formada majoritàriament>ei àrees de recent creació o propostes que

'• 'lien una -tltt ^ alternativa diferent a l'ha-

bitatge al casc antic o intensiu. El tipus d'or-denació és aillât.

Coeficient d'edificabilitat: 3 m3/m2Altura: S+B+2 = 12 m.Ocupació: bO%Retarnqueig: vies = 5 m.Parets mitgeres: 3 m.Aparcaments: 1 per habitatge

Zona industrial.- La present zona respon al'assentament que es pretén donar a unasèrie de tallers que per la seva proliferació icaracterístiques poden ocasionar considera-bles renous i molèsties als veihats. No estracta d'indústries perilloses ni nocives. El ti-pus d'edificació serà aillada.

Coeficient d'edificabilitat: 3 m3/m2Altures: S+B+2 = 9 m.Ocupació: 40% 'Retranqueig: vies = 6 m.Veins - 5 m. ^Aparcaments: 1 cada 100 m2 construits

Espais lliures públics.- Cal indicar queamb l'esmentada nomenclatura no es preténcrear cap tipus d'expropiació, ja que moltesde les zones marcades en els plans correspo-nen a zones de protecció i poden considerar-se com a privades però no edificables.

SO

1oci

QOí<'Jti.

DiC

[ [ [ [ I Zona Intensiva

\ I Zona Extensiva (xalets) AVANÇ DE LES NORMES SUBSIDIARIES

Zona Industrial

Zona Verda

Casco Antic

Història FLOR DE CARD -9- (181)

NOTES HISTORIQUES

per Ramon Rosselló

1590, 18 desembre.- Testament de Pere Ba-dia que està a Llucamar. Vol ésser enterrat al'església de Sant Llorenç des Cardassar.Funda una missa baixa i un aniversari a l'es-glésia parroquial de Manacor. Més vol sien ce-lebrades quatre misses, dues a Sant Llorenç,una a l'altar de la Mare de Déu Trobada, l'al-tra a Nostra Senyora de l'altar major, les al-tres dues misses a la parròquia de Manacor.(ARM prot. Simó Jaume J-64 f. 127)^

1593, 15 setembre.- Des del Bisbat és con-cedit al prevere Cristòfol Ginard el beneficifundat a l'església de Sant Llorenç des Car-dassar, vacant per defunció de G. (Guillem oGabriel) Blanquer. (ADM Colacions 1590-93 f.118.

1599, 21 maig.- Des del'Bisbat és concedita Joan Adrover, clergue, el benefici eclesiàs-tic de l'església de Sant Llorenç des Cardas-sar (ADM Colacions 1597-99 f. 131)

1586, 7 desembre.- El Consell de Manacortracta el fet que Joan Marsal, prevere, els hadit que "to donat qu¿ vuy ÍA e.n ta paww-chiA. de. Sanet Ltone.nA de¿ Cand<iA&an novot m¿¿ te.nÀA to catAe.c de. donat de. ditapawiòchAa, y d¿ta ca&a y ygt¿&¿a no pot¿tai ¿e.nA donat peA. adobat te¿ tanteA(llànties) e.n dÀta ygt¿A<La y ^<DI to dejnéAÍA ne.ce¿¿>afi¿ e.n d^uta ygt¿¿¿a". Determinenque el rector i jurats de Manacor aconseguei-xin llicència per poder captar per altres vilesi aconseguir més caritats i almoines per ditaesglésia de Sant Llorenç des Cardassar.(AMM Determinacions del Consell f. 171)

1589, 12 novembre.- El Consell de Mana-cor tracta que el Bisbe en la passada visitaha manat que en l'església de Sant Llorençs'hi faci un sagrari per tenir el Sagrament idues capsetes d'argent, una per portar el San-ti'ssim per les possessions i l'altra per portarels olis de les uncions. Determinen prestardues capsetes de l'església major de Manacor,atès que són doblades, és a dir, que n'hi haquatre. (Id. f. 209)

1590, 16 setembre.- El Consell de Manacordetermina donar 10 lliures per la custòdia hafeta fer mossèn Antoni Joan Curt per l'esglé-sia de Sant Llorenç des Cardassar. (Id. f. 218)

L'any 1591, el clavari de Manacor pagàuna lliura i 9 sous al prevere Antoni Joan perajuda "de. ta c.uAtod¿a de. St. Ltoie.nt> yde^peAHA ka 6e¿e¿ to ax.ge.ntPA" (AMM Cla-varia 1591 s.f.)

FI mes de ^etemor^ .i«- ! ly '-'"-incese; BÒ

Hester, curador de l'herència del seu nebotMiquel Pereto, va llogar durant 3 anys a An-toni Fullana i bartomeu Domenge Son Monser-rat i Pocafeirina amb: 330 ovelles, 40 cabres,13 truges i un verro, 10 porcs hivernencs, 10porcells estiuencs, 7 bous àrees i un brau,dues vaques amb dos vedells de llet i una bra-va, una ruca, 30 cavallons de palla, 4 soma-des de verema. Cavaran la vinya i hi posarancada any 60 caps de murgons. Les tanquesben guardades. No tallaran ullastr'es. El preudel lloguer: 72 lliures i 12 quarteres. (ARMprot. Joan Nadal-N-33 f. 40v)

El mes d'agost de 1535, Jaume Vives llogaper temps de 3 anys a Jordi Melcion Riera lapossessió dita La Blanquera amb: 210 ovelles,2 bous grossos, un altre bou, 3 braus, dues va-ques amb un vedell de llet, 22 cabres. Presta13 quarteres de blat per llavor, un paller. Llo-guer anual: 32 quarteres de blat i 35 lliures.(Id. f. 102)

El mes de juliol de 1536 Jaume Vives llo-ga, durant 3 anys, des de la festa de Sant Mi-quel, a Joanot Alcover i Pere Bauçà, les pos-sessions dites La Torre (Son Vives) i La Blan-quera, amb: 1.000 ovelles, 100 cabres, diver-ses truges, bous i vaques, 2 braus i 2 vaquessalvatges. El senyor es reserva la Torre i em-priu a la cuina, celler, molí i la cambra ondorm; que pugui sembrar cada any mitja quarT-tera de lli i dues harcelles de faves. Els lloga-ters li donaran cada any 10 anyells, 3 cabritsi una dotzena de fogasses. Cultivaran lavinya i cada any hi faran 5 jornals de murgo-nar. Arrancaran els ermassos. El senyor podràfer totes les rotes que vulgui. Les deixa 13quarteres de blat per llavor. El darrer anydeixaran tota la palla. El lloguer és: cada any12 quintar s i 3 roves de llana, 60 lliures i 102quarteres de blat. (Id. f. 154v)

El 1595 fou fet inventari dels béns de JoanBlanquer. Estava d'amitger a Son Vives on hitenia un covonet amb 9 sobrassades. El 1596,Ramon Llull tenia Son Foradat dins el termede la cavalleria de Son Pereto. (ARM prot.Pere Servera S-1811 f. 193 i 237)

1599, 27 juny.- El Consell de Manacor de-termina donar 10 escuts per les obres d'unacapella que s'ha d'acabar a Sant Llorenç.(AMM Determinacions del Consell 1598-1621f. 6v)

Varis FLOR DE CARD -10- (182)

Aquest estiu hem rebut les "Dades de lesBalears" corresponents a l 'any 1986, que laconselleria d'Economia i Hisenda del GoverBalear elabora a través de l'Institut Baleard'Economia. Vegem les que fan referència aSant Llorenç:

Incendis.- El Servei d'Extinció d'Incendisva haver de venir 1 vegada en fals; 5 per in-cendis a muntanyes; 4 a rostolls; k a edificis;1 a l'abocador de fems i 2 per rescatar perso-nes.

Població,- Sant Llorenç tenia 4290 habi-tants, la qual cosa dóna una densitat de 52'27hab./Qm2. La de l'Illa de Mallorca és de152'67. Hi havia 2149 homes i 2141 dones.

Fora vila.- Hi havia 5153 Ha. de terra llau-rada, 92 de prats, 69 de forestal i 1735 inclo-ses dins el capítol d"altres".

Hi havia 440 explotacions censades, 1918parcel·les, 1847 unitats ramaderes i 236 uni-tats de treball per any.

De les explotacions censades 186 eren demanco de 5 Ha.; 125 de 5 a 10 Ha.; 56 de 10a 20 Ha.; 44 de 20 a 50 Ha.; 19 de 50 a 100Ha.; i 10 de més de 100 Ha.

Hi havia 1479 Ha. d'herba; 74 d'oliveres; 3de vinyes; 3597 de fruiters.

Per conrar tot això hi havia 176 tractors,109 motocultors, 8 recol·lectores i 5 màqui-nes diverses.

Quant als empressaris agricoles n 'hi havia18 menors de 34 anys; 174 entre 35 i 54; 176entre 55 i 64; i 71 de més de 65 anys. D'a-quests n 'hi ha 166 que tenen l'agriculturacom a activitat principal i 273 que no.

Hi va haver 117 famílies que reberen aju-des de la Comunitat Autònoma, però només45 d'elles es dediquen a l'agricultura com aactivitat principal.

De les 7049 Ha. dedicades a l 'agriculturan'hi ha 4819 que ho són en règim de propie-tat, 65 de llogades i 2165 amitges.

De les Ha. cultivades n 'hi ha 5584 que sónde secà í 92 de reguiu. La resta no se cultiva.

Quant a ramaderia teníem 144 bous i va-ques, 1037 ovelles, 28 cares, 153 porcs i 420aus.

Indústria.- Durant l'any 1986 e% vá „re.una nova indústria.

De tallers artesanals n'hi havia 7 relacio-nats amb l'alimentació, 12 de caire tèxtil' 3 fusteries.

ges, que sumen 2'15 quilòmetres i 14'31 Ha.Això suposa que disposam de 15'5 nr>2 deplatja per plaça turística.

Telèfons.- A Sant Llorenç hi ha 559 líniesi 852 telèfons; a Son Garrió 136 línies i 198telè'fons.

Obres.- El Pla d'Obres i Serveis pujava a14.583.167 pts. de las quals 5.083.167 eren pa-gades per l 'Ajuntament.

Es demanaren 63 llicències d'obres majorsi 91 de menors.

Vehicles.- Comptàvem amb 176853 camions, 738 motosi 25 taxis

tu; i s mes,

Imposts.- Es recaptaren:Contribució rústicaContribució urbanaLicencia FiscalTerrenysDespeses sumptuànesCirculació vehiclesPublicitatLicencies d'obresRecollida dels femClavegueramCementiri

1.073,22.048,

6.416,13.780.

190,>.680.

96.2,',. 998.' • ' .SXS.v. 7 7 3.

"2.

221 Pts756 Pts217 Pts911 Ptb426 Pts444 Pts750 Pts552 Pts068 Pts771 PtsOOC Pu

Josep Cortès

ARA FA 10 ANYS

* Que dona Bàrbara es va jubilar com a di-rectora de l'escola. Fou substituïda per JoanDomenge.

* Que també es jubilaren el secretari del 'Ajuntament, don Francesc Ramis ; el saig,en Pep Comís, el dat i ei que vd tei <;ndesamb tambor i corneta.

* Que al cicle supei iot de 1 es< oiu comen-çaren a fer classes de català.

ARA FA 5 ANYS

* Que en Jaume Mayoi es el director del'escola, substituint en Joan Domenge.

ARA FA 1 ANY

* Que va morir madò Corema, la darrera«nter>Via licr^r.cir.a.

Turisme.- Sant Llorer..- ..jú "'f-sc.o Coree:»

EsRÍpeüades FLOR DE CARD -11- (183)

Segons s'editorial de s'"Ultima Hora" de dia 6 de setembre en TomeuCarbó no tan sols demana parer an en Falera i a sa resta d'es contrarisde la Sala, sinó també an en Ramon d'es Forn, maldament no arribas apuntuar a ses darreres eleccions municipals.I afegeix que a s 'Ajuntament llorenci' hi ha armonia, una convivència im-millorable i gens ni mica de marginació politica, cosa que no s'estrevéper altres contrades de s'illa.Aiximateix n'arriben a dir de disbarats es diaris, no ho trobau?^

I també segons un informe d'es Banesto publicat a s"'Ultima Hora" dedia 8 de setembre, Sant Llorenç, juntament amb Escorça, Estellencs iFormentera són es pobles que tenen sa gent més pobra de Mallorca,afirmació que sa contradiu amb sa d'en Falera: "A Sant Llorenç, gràciesan es turisme, qui més qui menos té dos cotxos!"Aiximateix se n'arriben a sentir de disbarats, no ho trobau?

No és ver que a sa festa d'homenatge que feren a l'amo en Toni Fai re-galassin estatuetes de "cantadors" an en Cañellas, an en Verger, an enSiquier i an en Tomeu Carbó perquè fossin uns "cantamañanas".Ho feren perquè a ses autoritats les agrada que les facm cas, ^0"1 que

a's cap i.a la fi són es qui paguen...

En el "Dia 16" de dia 22 de setembre diu que es Parlament està estu-diant es Pla Especial de Sa Punta de n'Amer.Aiximateix deuen esser un poc terrossos aquests al.lots, amb tantsd'anys que fa que l'estudien i encara no el s'han après!Saps si sa mestra els ho feia copiar vint vegades...!

Com a mostra de bona voluntat envers sa premsa local, es batle, quealeshores feia voltes per la Gàl.lia, estava ben decidit ^ a pegar un botfins a Roma per presenciar de viu en viu sa beatificació del pare, Serra,es nostro sant patró.Inconvenients de darrera hora li descarabutaren es viatge, pero^ sa inten-ció, que en aquests casos és lo que compta, no l'hi llevarà ningú.Creureu que estam com a emocionats?

És ben ver que un homo no se pot distreure ni un segon, i molt mancosi és s'encarregat de vetlar per sa salut d'es paisans.I si no mirau el pare Serra, que mentres rebia s'enhorabpna de la restad'ets inquilins de la Cort Celestial, es batle de Santanyí" va trabucar ise va rompre un parell d'ossos, una al·lota de sa comitiva va agafaruna pulmonia i an es rector de Sant Llorenç se li obriren es puntsd'una recent operació de trencat.Esperem que almanco se'n cuidi de que se recuperin prest!

Per .a mi si es col·laboradors de Flor de Card no se deixondeixen una mi-ca i entreguen ses feines d'hora, n'hi haurà qualcun que conec qye comen-çarà una vaga indefinida, i no crec que vagi de berbes. ^No, i trob que amb lo que guanyen hi podrien posar unjjocjmés d'esment,no ho trobau?

I per acabar d'omplir aquesta pàgina, de què xerram?De sa reforma circulatòria? De s'auditòrium municipal de Sa^ Coma?D'es polígon industrial? De sa canalització de se<. aigos? De s'èxit que (V^^u)va tenir sa representació d'"En Quaquíh"?... ^-/ J»'S'admeten ->uggerències

Batec FLOR DE CARD -12- (184)

CARITAS

Amb l'assistència del director del "Projec-te Home", en Tomeu Català, per les festes dela Mare de Déu es va inaugurar el local quela delegació llorencina de Caritas ha obert al'escola Nova de la mà del grup Nosaltres.

A més dels parlaments de rigor es va des-,tapar una placa commemorativa que assenya-la la finalitat del local.

Confiem que l'empresa duri i que treguiels fruits que els organitzadors esperen.

HOMENATGE

En el transcurs de la "VII Festa FolklòricaCultural Mallorquina", organitzada per la Re-vetla de Sant Antoni de Son Ferriol el dia 4de setembre, l'amo en Toni Fai, als seus 86anys va rebre un calorós homenatge com a in-tèrpret del cant pagès.

En Pere Mesquida fou l'encarregat de pre-sentar-lo, el president Gabriel Cañellas l'obse-quià amb una placa commemorativa i en Mi-quel Salom, president del grup organitzador,li va fer entrega d'una estatueta que repre-senta un "cantador", obra de Toni Roig.

Nombroses autoritats autonòmiques i localsassistiren a l'acte, que comptà amb la partici-pació de grups folklòrics de Mallorca, Menor-ca, Lleida i França.

Enhorabona!

CONCERT

Com que tractant-se de gusts cadascú i

AUTOESCOLACARDASSAR

major, 22

pot dir la seva, per a mi, l'acte que més emcridà l'atenció de les festes de la Mare deDéu fou el concert-demostració de violi" queels alumnes de Bernat Pomar donaren el dia12 a l'església.

Una dotzena i mitja mal comptadad'al. lots i nines d'edats compreses entre els 3i els 15 anys feren les delícies del públic as-sistent, que no s'esperava que de tan petits jafossin capaços de fer sonar els violins.

ESCOLA

El dia 15 d'octubre va començar oficial-ment el curs escolar, enguany amb una nove-tat llargament esperada i sol·licitada pelsmembres de la comunitat llorencina: la cale-facció central. Ran de les cases dels mestress'ha instai.lat un deposit de gasoil-C que subs-tituirà les antigues estufes de clovelles d'a-metla i els radiadors elèctrics, donant un mi-llor servei i una imatge d'acord amb els

temps que corren.Ha estat sub-

vencionat per l'A-juntament, quetambé se'n cuida-rá de comprar elcarburant i delseu manteniment.

Pio XII, 26 - Tel. 551109

NovostylVISILLOS, RASOS,

MALLAS, GUIPOURS, YACCESORIOS MONTAJE

07500 MANACOR (Baleares)

PARE SERRA

A les 12 delmigdia del dia 25de setembre lescampanes del po-ble, juntamentamb les de la res-ta dels pobles deMallorca repica-

FLOR DE CARD -13- (185)

ren de valent per celebrar la'beatificació defra Juniper Serra, el petrer que va colonitzari evangelitzar Califòrnia.

Els mallorquins podem estar alabats, imolt més els de Flor de Card, ja que el fraGinebró és el patró de l'Associació de laPremsa Forana de Mallorca.

ZÖM1T

Amb un èxit total de públic i de crítica,els dies 16 i 17 de setembre es va represen-tar al teatre municipal de Manacor^ l'obra"Zòmit", de la qual n'és l'autor i director elllorencf Rafel Duran.

L'obra, posada en escena per la Compa-nyia de Teatre dels Capsigranys, compta ambla col·laboració d'un altre llorencí, en JoanRamis, autor de l'escenògraf ia ^pictòrica i es-tà patrocinada per la Fundació- Pública delTeatre Municipal de Manacor.

Està previst, si no hi ha res de nou, queen una data vinent es faci una altra represen-tació a l'Auditorium de Ciutat.

Enhorabona a tots els qui han fet possibleaquest èxit, i de manera especial a Rafel Du-ran, a qui encoratjam perquè continui' pelcamí de la creació artística.

LLAMP

Un mal llamp sortit de la tempesta del 13de setembre va fer destrossa a Ca'n Pere deSon Vives: li va matar 3 ovelles, 3 bens, 1 co-lom i 1 indiot, a més d'espanyar-li la xeme-neia, algunes finestres i part de la teulada.

Josep Cortès

Ca Ses MarillesMaria del Roser Vidal

Compram i venem mobles usatsi objectes antics

(Diumenges dematí, obert)

Carrer de la Mar, 24Telèfons 582165 i 580363 FELANITX

DemografiaNOCES

Dia 17 de setembre feren l'esclafit enJuan Marcos Sierra i na Gwyneth Reeves.Enhorabona!

NAIXEMENTS

Neix a Sant Llorenç dia 20 d'agost naIsabel Calmés Riera, filla d'en Bernat in'Antònia. Salut!

DEFUNCIONS

Na Margalida Massanet Brunet, viuda de67 anys, rnor a Sant Llorenç el dia 20 d'a-gost. Descansi en pau.

En Jeroni Esteva Ferrer, casat, mor aSant Llorenç dia 24 d'agost a l'edat de 57anys. Al Cel sia.

Mor a Sant Llorenç dia 22 de setembreen Joan Ferrer Vives, casat. Tenia 78 anys.Que el vegem en el Cel.

Maria Calmés

I ARA, A MÉS...

PIZZERIAAMB UN AUTÈNTIC FORN DE LLENYA!

Carrer d'en Sureda, 1 * Tel. 570624PORT DE MANACOR

Col laboració FLOR DE CARD -lfr- (186)

TAULA RODONATema: AQUESTS DARRERS 20 ANYSPonents: BARTOMEU BENNASSAR

SEBASTIÀ SERRA

Comença Bartomeu Bennàssar fent un es-quema damunt el turisme al llarg d'aquestsdarrers 20 anys. Fa una transcripció de la in-cidència del turisme damunt Mallorca:

a) Impacia damunt l'agricultura. Es produ-eix un fort creixement industrial a tota Euro-pa. Aquest creixement es tradueix en una re-muneració de diners més grossa, cosa que faque la gent tengui dret al desplaçament perl'oci, i un lloc fàcil per al turisme és Mallor-ca. En conseqüència el camp i la indústrias'encaminen cap als serveis turístics.

b) Mallorca convertida en ciutat gran. Totsels pobles es van fent ciutat. Els pobles esmalmenen i hi ha una pèrdua d'identitat de lapart forana i una forta desintegració social.Aiximateix cal destacar la importància de latasca de retrobament de la foranització. Elfutur de tots aquests pobles està en la recer-ca de la pròpia identitat.

c) Variació en la població, no només quanta neixements, sinó també quant a migracions:C.I.- Primera immigració. Es produeix des-prés de la Guerra Civil per a fer les grans o-bres d'infraestructura.c.2.- Començament del turisme de masses (e-xemple: per la recollida d'olives. Sobretot ésun moviment recolzat pels diners),c.3.- Immigració per instal.lar-se definitiva-ment. Es topa amb la crisi del 73, cosa quefa que molts d'immigrants se'n tornin. Aixòfa que la taxa d'atur no fos tan grossa. Dar-rerament hi torna haver una petita onadad'immigrants.

d) Ecologia/habitat. Sorgeix el fenomen dela "balearització", com a destrucció de la cos-ta i de la mar enfront d'un creixement del tu-risme. Terme vergonyós i que no sembla que:'hagi acabat.

No es tracta només de fer un hàbitat vivi-Ole en l'aspecte ecològic, sinó un hàbitat de.ustfcia i de drets.

Conclusió: L'home i la societat van creant_,na cultura molt nostra:

-Fa 20 anys home i societat de treball.4olta feina. Treball mig forçat.

-Ara, insolidaritat bastant notable.-Futur: haurà de passar per una solidaritat.D'un home pobre s'ha passat a un home

'art, i el següent pas haurà de sacsejar-se unooc per agafar la línia d'austeritat.

D'un home de patiment i de passió s'hajassat a un home apàtic, de cara a tornar re

TDrendre h i oot haver >jn nou estat amb eh-

altres amb més decisió.D'un home sotmès s'ha passat a un home

súbdit (societat civil que és la base i la metade tot fet polític).

Sebastià Serra parla del tema de l'evoluciópolítica, i per això s'ha de partir d'uns fetseconòmics.

Mallorca sempre ha depès d'una sèria detrets esterns (l'evolució política ve un poc do-nada per altres fenòmens):-Turisme de masses, afegint-li una -economiacomunitària dels mercaders, d'uns mitjans decomunicació més forts, d'un neoliberalisme,etc.-Guerra Civil, impacte damunt totes les gene-racions.-Migració, d'emigrar hem passat a rebre im-migrants. Mallorca, fins als anys 60 emigrava.-Fenòmens de la guerra de Cuba, conflictesde tipus general com la primera Guerra Mun-dial i altres.

Mallorca ha sofert una realitat sotmesa auna sèrie de decisions preses fora de Mallor-ca nacionals o internacionals.

A partir de l'any 68 Mallorca sofreix uncanvi molt gros: es produeix el fenomen de laimmigració i hi ha un domini del capital. Finsabans era un domini del capitalisme clàssic(dels grans senyors de sempre), però també hihavia un cap de contraban. A partir del 68 hiha un capitalisme nou, de fer diners benaviat, els dobbers arriben fàcilment, cosa queno coincideix amb els béns socials: educació,cultura, ecologia... Aquest capital especulatiunou retura el nivell de recuperació cultural.

La política agafa una carta de naturalesamolt important; els temes es discuteixen pú-blicament. L'Obra Cultural Balear inicia unprocés de recuperació democràtica del país.

Aquest nou caire deJ nou capital fa queiquesta recuperació començada es trobi amb•nolt.s entrebancs, dificultats per intentar sor-.. ' Je ' 'individualisme ~onfl ' '" r p^tre -or.ie-

• i ^iv' t rid'V'.d'j;'J.">m'°-.

FLOR DE CARD -13- (187)

Es crea una forta lluita per crear societatcivil (en forma de revista, ràdio, Obra Cultu-ral Balear, demanda de l'autonomia...)

Mallorca duia un retràs molt importantperquè la dictadura havia estat molt forta itambé conseqüència de la Guerra Civil. Sur-ten uns petits grups amb uns ideals políticsconcrets. Quan arriba la transició (l'any 1973)els grups polítics es reciclen.

Malgrat hi hagi hagut molts de col·lectiusque hagin empès, ens trobam amb un reciclat-ge constant dels sectors que han dominat.¿Són o no són franquistes aquests grups?

Pregunta: A un moment donat es veu unagent que empeny i que critica, però ara veimuna gent que critica i que no empeny.

Sebastià Serra. Abans les coses eren méssenzilles. No hi havia hagut la,Constitució niel referèndum de l'OTAN (que representa unaderrota seriosa), ni unes estructures tan insti-tucionalitzades.

Però avui també hi ha molts de grups es-tructurats: moltes revistes i ràdios que treba-llen en això. Molta gent s'ha cansada de latransició i tots els poders procuren que ningúempengui. Empenyen cap a l'individualisme.

Bartomeu Bennàssar. Tots els fets ocorre-guts estan dins una ona de capitalisme clara:es paria d'un neoconservadurisme. Els socialis-tes mediterranis s'encarninen cap a fer unpas de caire capitalista. Una opció clara éscap al consumisme, que equival a conservadu-risme i tranquil·litat. Serà una opció d'endun-ment cap a la societat.

Hi ha crisi interessada i un mal reparti-ment, malgrat hi hagi més diners que mai. Hiha una societat més endurida que es transfor-ma en una cultura i en una política tambédura: hi ha pobres, farem cosetes per a ells,però què farem si hi són?

Societat endurida cap a les capes socialsbaixes. Hi ha una mentalitat que accepta quesi estan més malament és degut a que els hatocat patir la crisi.

Mallorca té un valor pnontari: solidaritat,cosa que no pertot existeix. L'economia no esnomés una mirada cap als que estan millor,sinó també cap als que estan pitjor.

Pregunta: Si la gent que actualment estàen el poder són els que protestaven els anys60 i duen una política conservadora, ¿quin fu-tur ens espera si actualment no es veu protes-ta gairebé p'enlloc?

Sebastià Serra. El problema és que h» ha

una sèrie de temes econòmics que són rele-vants. Concretament a Mallorca es diu fer-se'n un urbanisme concertat, però quan elpoble protesta per aquest urbanisme?

Les grans fortunes fetes abans radiquen enquè no pagaven seguretat social. Quan lagent jove digui que no volen aquest urbanis-me, sinó que exigeixin un sistema, llavorsserà quan l'estat haurà de caminar.

Pregunta: Ha augmentat molt la riquesa,però també la mendicitat de gent que vol tre-ballar i que no troba una manera de sortir dedins aquest món. *

Sebastià Serra. Molta gent fa feina per aju-dar, però ningú s'hi posa. Quant a papers totestà en regla per fer inversions de centresespecialitzats. Tots aquests sistemes d'ajudasocial han progressat: clar exemple és el pro-jecte home, Caritas, etc. El problema majorés el de la burocràcia. El que fa falta és mésactuació (¿i vegades no hi ha voluntat políti-ca, desconeixement, etc). La solució a nivellde poble és empènyer.

Grup Nosaltres

VORA EL "BIERGARTEN"

i DAVANT LA DESAPAREGUDA

DISCOTECA "ODYSSEY TROPICAL1

DISCO

CALA MILLOR

* BARS A * PISOS

D'AMBIENT FUTURISTA

LA SUPER-DISCO

QUE TOT CALA MILLOR ESPERAVA!

Col laboració FLOR DE CARD -l6- (188)

^ i_

CA'N PUJADES(Son Negre)

M.G.I.M. 30-1-dÎ.M.P.P. 02-T-1214INV - 11P.C. - 04

Situació.- El pre-sent monument estàsituat al sud-est deSant Llorenç,juasibé damunt lapartió del terme deManacor i a uns 3qmts. aproximada-ment del poble, cosaque el situa almateix indret de labasílica paleocristia-va de Son Pereto.

Accés.- Sortintde Sant Llorenç perla carretera de Palma i abans d'arribar a lapartió del terme trobam una camada a mà es-querra que ens durà a les cases de Ca'n Puja-des. Des d'elles mateixes, mirant a Mapacorveurem el monument.

Descripció.- Talaiot de planta circular ambanà cambra igualment circular, assentat da-munt un turonet.

Està voltat d'una petita paret de plantaquadrada i dóna la impressió que el monument

li

E. -l-.ioo o

Jan Jt^f&'*TMfuá¡}~^/I¿LtCÍ

Refluii OZ-f! •VER

! A'L_

està assentat damunt aquesta construcció, co-sa que no poguérem determinar degut a laquantitat de vegetació que envolta i tapa eltalaiot.

L'aparell dels paraments, tant interiorscom exteriors està format per grans blocs ir-regulars col·locats en posició horitzontal, iamb tendència a la disposició en forma de fi-larades.

El diàmetre aproximat del talaiot és de 14a 15 metres, tenint en compte que l'amplària

dels murs és d'uns 2m. aproximadament.S'ha de pensar, empe-

Ì rò, que degut a lagran quantitat d'es-combreries i vegeta-ció es fa molt difícilel poder donar unesmides exactes.

La cambra té undiàmetre de 10 m. itota ella es troba ple-na de terra i escom-braries. Un gran blocen el centre fa pen-sar en l'existènciad'una columna cen-tral, sense que espugui precisar ambcertesa, degut al seuestat actual. Aixf itot, damunt la plani-metria la posam aixi'com creim que podria

E Woo o.

Jem. cÀLtqAt (&nl3y¡uati\~^oj(!cu¡0£

V&vnAi.-rr-tt R •*

FLOR DE CARD -17- (189)

Llum d'oli (Cultura Talaiòtica) dipositat alde Sant Llorenç (vitrina l^)

-estar, però per poder-ho averiguar caldriauna neteja i una excavació, cosa que qualquedia durem a terme.

L'altar ia del monument és de 4 m., peròcal tenir en compte que el petit mur quel'envolta té una altària d'un m. 'Aquest murestà format perpetits blocs quedonen al monu-ment una espè-cie de proteccióen forma de peti-ta murada. Lesmides d'aquestaconstrucció sónde 20 m. dellarg a totes leseres, llevat de ladel sud, que enfa 22.

Els quatre cai-' es són de blocsmés grossos i deíormes irregu-lars. La distànciadel talaiot a lamuradeta és de3 a 5 m., excep-tuant la caranord, que nomésen té 2. Semblaque d'aquestaoa1"*. ep fou des-

muntada unapart per podertenir més terrade sembradís.

Als seus vol-tants compare-gueren altres res-tes prehistòrics,però degut alseu mal estat esgairebé impossi-ble la seva cata-logació. Si es po-gués d.ur a terme'una deforestacióde la zona, possi-blement ens tro-baríem amb basa-ments d'altresconstruccions prehistòriques.

Troballes.- A-questes foren

• moltes. La mésgrossa una mola sencera de forma circular,que comparegué damunt una paret. Tambétrobàrem molts de fragments de ceràmica ta-laiòtica i a una vintena de passes del monu-ment molta de romana, amb fragments deterra sigil.lata, que és la ceràmica amb la

Museu Arqueològic Municipal

Talaiot de Ca'n Pujades.

FLOR DF. CARD -18- (190)

marca del terrissaire, decorada amb floretesi altres motius.

La troballa més important fou un tros decoll d'àmfora romana amb la marca del fabri-cant "TIBISI", que segons Damià Cerdà és deltipus Dr. 2/4 i la seva procedència és d'un ja-ciment situat a un qm. al ponent de Tivisa,al mateix vall de l'Ebre, a uns terrenys cone-guts amb el nom d'Aumedina. Probablementfou una àmfora vinària.

Tota la zona que envolta el monument dó-na la impressió que hagués estat una villaromana d'una certa importància, ja que el ca-ini' que passa per devora va directament delPort de Manacor a la basílica de Son Pereto,fent una espècie de "Via Apia".

Cal dir que el Port de Manacor fou unport molt emprat per Roma, degut a lo arre-cerat que està. L'antic port era el que avuien dia diuen el "Riuet", on encara es podenveure els pilons per amarrar les naus.

Respecte a la basílica paleocristiana deSon Pereto és quasi segur que si excavassinal seu costat trobarien una ciutat o un poblegran. Amb aquestes premises és lògic pensarque Ca'n Pujades fou un lloc important en la

vida de la gent que va habitar aquestes ter-res fa 2.500 anys.

Totes les circumstàncies exposades ante-riorment no es poden contemplar de forma se-riosa fins que no es faci una excavació delsterrenys. Això és simplement una especulacióamb una elevada possibilitat de que sigui comhem dit, ja que tots els elements que trobampareix que així ho indiquen.

També cal dir coma curiositat que elpagès de Ca'n Pujades ens contà que fa unabona partida d'anys, llaurant, trobaren una là-pida amb una inscripció en llatí, però que noen feren cas i la tiraren a un caramull de pedres. Anau a sebre on ha anat a parar.

Respecte al monument que ens ocupa caldir que està en bon estat de conservació,.sempre que les autoritats competents se'ncuidin de la seva salvaguarda i conservació.

El meu agrai'ment a don damià Cerdà, quecom a gran ceramòleg que és, sempre hi hetrobat l'ajuda i l'ensenyament del savi "vellprofessor". Moltes gràcies, don Damià.

Textes i planimetries: Alfred F. ArnauFotografies: Tomeu Vaquer

r

Millorala imatge i elmedi ambientde Les Illes

Cámara de Comercio, Industria y Navegación de Mallorca,Ibiza-Formentera v Cámara de Menorca.

lòmic FLOR DE CARD -19- (19 l )

«JGÇMttST^ rTi ÂAAÀH^) [

Ij r 1

^4 ¿UeS-»

FLOR DE CARD -20- (192)

tempsAGOí>T

per XESC UMBERT

\Lbtn+cie &»e»r

¿/0/í

s5¿¿3o\?'?

l·-\

~ (-(

84 s32'[J

11^\ 5^

33-

/ 1«x UZ)x(g

[?5

^

17ésn(35^

179

/20"- 50¿@

- m.

¿ '

i 236«¿rK'

26£2¿2 y7 7 °

29

M>2 < ? .

2 o °

é WSO'

/ / / 175^?

12^ w.

v 3V518"

CuVYiul ce«Vtí ule

•^y/ &'/,

i^8'

22'5

^U 2^c 50%

30'5'^ I5'5'

30b^2?-2.1?«

1

3^33K^

^T ' -ÍO/.

30"1^5"

N7

57/.3/"1T5S

/

1058^3VIg'13'

'¿i?23V5-IV5

16SS%

^TTV"^¿±_-li"

19é/7.3<Y

H22.54*¿ 7 -

lé'

31éV3o-ÌT"

Comentari

Durant l'època estival hi ha hagut 6 diesque s'ha arribat o superat els 352C. L'any passat varen ésser 8.

El dia 3 tenguérem el dia més calent del'estiu, ja que unes quantes bufades de ventde ponent feren pujar el termòmetre fins als38?C.

El mes d'agost hem tengut una temperatu-ra mitja de 225. L'any passat fou de 26'2°C

LO MAS BELLOES RESISTIR

Esta es la gama GROSF1LLEX Boutique.Muebles bellos, atractivos. Pero su mayor belleza es su resistencia.Los muebles de jardín GROSFILLEX son sólidos, inalterables

al sol y al agua resistentes al paso del tiempo.• Muebles de jardín GROSFILLEX.Lo más belloes resistir Grosfillex

M U E B L E S DE J A R D Í N

a. OBRADORtolder d'Artà

DISTRIBUÏDOR OFICIAL T, 562366

Plomes FLOR DE CARD -21- (193)

PREMIS 31 DE DESEMBREDE L'OBRA CULTURAL BALEARCONVOCATORIA 1988

L'Obra Cultural Balear convoca els Premis31 de Desembre de 1988 amb la finalitat dereconèixer, d'estimular i de fer sorgir tot ti-pus d'actuacions, de comportaments i d'activi-tats encaminats a afavorir l'ús normal de lallengua catalana en tots els àmbits de la vidasocial i pública, a promoure la cultura i adesvetllar i a desenvolupar la consciència na-cional pròpia de les Illes Balears.

Premi Francesc de B. Moll

Destinat a premiar la persona o grup depersones, l'entitat jurídica o l'organisme pri-vat que en la trajectòria de la seva activitathagi participat de manera destacada a lesIlles Balears en la normalització social de lallengua, la cultura i la personalitat nacional.

Premi Gabriel Alomar

Destinat a premiar un treball escrit (llibre,informe, sèrie d'articles periodístics...) o au-diovisual (TV, ràdio, vídeo...), publicat o difósper primera vegada al llarg de l'any. Com aanàlisi, descripció o divulgació, el treball pre-miat haurà de facilitar la comprensió de qual-sevol aspecte de la realitat present de lesIlles Balears.

Premi Emili Darder

Destinat a premiar iniciatives o experièn-cies en el camp de l'educació, especialmentorientades cap a la normalització del catalàcom a llengua vehicular de l'aprenentatge, larenovació pedagògica o l'educació medioambi-ental.

Premi Bartomeu Oliver

Destinat a premiar una activitat individualo col·lectiva feta durant, l'any que hagi con-tribui't a la normalització lingüística i a la di-fusió pública de l'ús del català, en un àmbitconcret.

BASES

1.- Poden optar en aquests premis totesaquelles persone^ o grups de persones, enti-tats o organismes privats que siguin presen-"ats com a candidats per la Junta Directiva"e l'Obra Cu.-uraí Balear, per qualsevol deics seves delegacions insulars o locals o per

un nombre no inferior a tres dels seus socis.

2.- Cada candidatura ha d'anar acompanya-da d'un informe que justifiqui i raoni la pro-posta. Es presentarà per triplicat a maquin^o ordinador i a doble espai, a la seu social del'O.C.B., carrer de la Impremta, núm. 1-pral.Palma (Mallorca), 07001. Telèfon: 723299.

3,- Qualsevol persona, particularment, tam-bé podrà suggerir per escrit o per telèfon, ,candidats a la Junta Directiva, la »qual estu-diarà el suggeriment i decidirà en darrer ter-me si ha de ser presa en consideració pel Ju-rat. En el cas que s'accepti, la Junta Directi-va elaborarà l'informe.

>4.- El termini de la presentació de candida-tures acabarà el 15/11/88 a les 20.00 hores.

5.- El Jurat del Premis 31 de Desembre de1988 estarà format per Miquel Alenyar, JosepM§ Llompart, Bartomeu Bennàsser, Isidor Ma-rí, Maria Enárcelo, Miquel Monserrat i JoanMiralles.

6.- El premi consistirà en una esculturaelaborada expressament per Pere Pavia i undiploma acreditatiu.

7.- El veredicte es farà públic durant el ,mes de desembre de 1988 en un acte social.

f¿t/g¿.

ULTRAMILLOR S.A.AGENCIA DE VIAJES OMIPO A TITULO 39»

CATALINA SALAS BONETC/. Sol. 19-Tel 5857 20

CALA MILLOR (Mallorca)

Si üeu FLOR DE CARD -22- (194)

MOTS ENCREUATSHORITZONTALS.- 1.- Estudi de l'origen dels mites. 2.—

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Deixar anar afluixant. Nata musical. 3.-Al rev. si'mbol de~ l'alumini. Cansat. Que té un preu elevat. 4.-Al rev. si'mbol

del clor. Dim. de "ànima". 5.-Vocal. Si'mbol de l'oxigen. Nomde lletra. Conjunció. Consonant. 6.-Lloc plentat de tama-rells. 7.-Afectar d'una manera agradable.HORITZONTALS.- 1.- Corda forta de cànem de quatre cor-dons amb ànima, que serveix per a arrossegar l'art de bou.2.-A1 rev. espai a recórrer per anar d'un indret a l'altre.la-cisum atoN. 3.-Grau d'elevació d'un so. Arbre muntanyencsemblant a l'om. k.-Gorg. Simbol de l'alumini. 5.-Lloc per atenir-hi les glans. 6.-Clap de terra fèrtil i verdejant dins undesert d'arena. Al rev, nom de lletra. /.-Diferents conso-nants. Cosa massissa i de gros volum. S.-Si'mbol del iode.

Nom de lletra. Consonants. 9.-Peix teleosti, semblant a la sardina. 10.-Altar. Nota musical.

SOPA DE LLETRES

A BG CH LS AI V3 EK LL LR AE ST OC A3 O

E U RR O QP P XN I DO O NN R UM O GE S RS S AC OL R

LS

A DC SAR OI LT AA ET AD RE S

Z C

O R MT R A

A QR M AO T R3 C RA T NM S PA C ON D T

AT L lS P E

T Z TN G A X

lE

R T G K W

Dins aquest embolic delletres hi trobareu siobriu bé els ulls, deunoms de carrers del po-ble.

JOIERIA FEMENIflS

LLISTES DE NOCESOBJECTES DE REGAL

Carrer del Rector Pasqual, 8 * T. 569072

FUGA DE VOCALS

B_N M_R, S_ T_ S_B_SS_S

S_ GR_V_T_T Q_ T S V ,

S_NS SCR R_ N_ LL G_R

PR ND S D F R SS S.

ENDEVINALLA

Una cosa hi harjue jo hi som dedinsi r>o hi puc entrar.

Solucions

I i

•IJEJTUu un sg

VnVNIAHQNH

•S9SS9 J3J 9p saupuajdpJiSajj TU ajniJDsa osuas

'IA S3 91 Onb JE}3A13ja PS

sossaqçs ni is 'JOLUP puog

S1VDOA 3d VDflJ

3 H V D V 1 V J Vy V 1 1 3 H V W V I

X O 3 O 3V I 3 IA1 í N V O Iü v D s v i v ~ yV I H V 1 1 O I N V

V I N O D O 1 I W

SJLVriB*ON3 SiOVM

S 3 1 O 3 S 3O V t f Q V S S V t f

VMV

1vII

n

ii3AO I O

W H O t f d I N V SV V d 1H D O D^ o a v H f i a g v

$3 1311 3d VdOS

FLOR DE CARD -23- (195;

Alguns menjars poden produir ardors.Són ardors que no depenen de la condimentado ni dels

ingredients d'aquests menjars que tant ens agrada elaborar al'aire lljure. Perquè aquests ardors no afecten al nostre

estómac, encara que cada any destrueixin enormesextensions de pins a Balears, cremant una bona part del

nostre patrimoni natural.Teniu ben present que a l'estiu (del 1 de juny fins al 30 desetembre) està prohibit encendre foc dins del bosc i que a

menys de 400 m. del bosc hi ha que demanar permis.Si enceneu un foc, no vos aneu mai del lloc sense estar bensegurs de que ha quedat apagat. Pensau que amb el foc, tot

és poc. Col.laborau en laprevenció d'incendis; vetlau pel

nostre medi natural. Amb el foc, A tot és poc

Son ardores que no dependen de la condimentación ni delos ingredientes de estas comidas que tanto nos gustaelaborar al aire libre. Porque estos ardores no afectan anuestro estómago, aunque cada año destruyen enormesextensiones de pinos en Baleares, quemando una buenaparte de nuestro patrimonio natural.Tened bien presente que en verano (1 de junio a 30 deseptiembre) está prohibido encender fuego dentro del bosquey que a menos de 400 m. del bosque hay que solicitarpermiso. Si encendéis un fuego, no os vayáis nunca del lugarsin aseguraros bien de que ha quedado apagado. Pensad que

con el fuego, todas las precaucio-nes son pocas. Colaborad en laprevención de incendios; veladpor nuestro medio nafural.

GOVERN BALEARCONSELLERIA D'AGRICULTURA I PESCADIRECCIÓ GENERAL D'ESTRUCTURES AGRÀRIES

I MEDI NATURAL

Sant Llorenç,jihi^ FLOR DE CARD -24- (196)

21 D'OCTUBRE; LES VERGES

Després de la verema i les festes del mostamb les fidevades i la carn de cabra (costumencara viu en alguns indrets de l'illa), apa-

8Íx la festa de les verges.Possiblement es pugui establir una clara

relació entre la virginitat i el fet de rompre;ia terra erma per l'estivada, després de lesorimeres pluges, per a preparar la sembra, .la;.'ha comentat altres vegades la per vivènciade costums ancestrals lligats al cicle ányaidel blat i assimilades i transformades Delcristianisme.

De la festa de les verges, ara i aquí', res-ten els bunyols. Res més.

I encara s'ha de matisar. Potser ne sóngaires els qui fan bunyols per a l'ocasió. Ent T cas, en els dies que volten la festa es po-den anar a comprar bunyols a tal indret.

La fotografia de les bunyoleres, si fa nof^, és de l'any 58, llavors encara era viu elcostum de festejar la virginitat de les jovene-tes que, juntament amb els seus pretenents ien^re bromes menjaven l'e^suc ->'Ja. p^sta.Av..>i, çi les í^aue'.tes -.r me~t n, amb el ni-

vell ben europeu que campa per aquf d'inicia-ció sexual, resultaria una mica difícil plante-jar !a festa amb els mateixos termes que al'any 58 sense mentir. Tot canvia.

Almanco" que recordi, i a diferència de lavelha vila de Manacor, i malgrat els lligamshistòrics i comercials, aqui' no hi havia -lle-vat potser de casos excepcionals- el costumde les "serenates" tuneres, allò de "bella niña«.al al balcón...", però... ves per on!, l'anypassat em despertà la melodia. No sabia benbé si somniava o si algú, no molt lluny decanostra escoltava la ràdio amb el motor delcotxe aturat. Però no, es cantava una serena-ta i em va alegrar, pel fet i per la qualitatdel so.

Sortosament, adesiara, hom es troba ambalgú que, pels motius que sigui, surt del con-texte que ens imposa el món actual i ens re-rorda on vivim i quina és la terra que trepi-jam.

(Fotografia de la "I EXPOSICIÓ DEFOTOGRAFIES ANTIGUES")