NN II CC AAAASSSSOOCCIIAACCIIÓÓ DDEE SSOOLLIIDDAARRIITTAATT AAMMBB LLAA IINNFFÀÀNNCCIIAA DDEE NNIICCAARRAAGGUUAA AANNYY 22001111 NNÚÚMMEERROO 1133

DDeeuu aannyyss ddeell VVaassoo ddee LLeecchhee

Aquest acte que sembla tant senzillperò que, a la vegada, resulta tantimportant per la vida d’aquests nensi nenes, es repeteix dia rere dia desde fa deu anys. I es repeteix gràcies ala feina, l’ajut i la solidaritat de mol-tes persones: les mestres de l’escola,liderades per la mestra i coordinado-ra del projecte, Narcisa Soza -la Ma-ritza per a molts de nosaltres-, lesmares, els socis i sòcies, l’Ajuntamenti els voluntaris de Bordils, i l’Ajunta-ment de Cornellà de Llobregat.

L’inici de la petita història del “Vasode Leche” s’ha de datar pocs mesosdesprés de la inauguració de l’escola,quan diverses famílies catalanes fun-dadores de l’associació NICA, i deviatge a Nicaragua, estableixen con-tacte amb la Maritza i decideixen ti-rar endavant el projecte que, de for-ma ininterrompuda, ha arribat finsavui.

La creació i desenvolupament de Ciu-dad Sandino, al costat de Managua iamb una població estimada l’any2008 de gairebé 83.000 persones,està íntimament lligada a les catàs-trofes naturals. Així, la seva fundaciól’any 1969 és conseqüència del tras-lladat obligat de persones i famíliesdamnificades per les inundacions delllac Xolotlán, i la creació del barri deNueva Vida el 1998, on està ubicadal’escola, ve motivada per una altra

inundació del mateix llac a causa delpas de l’huracà Mitch. Actualment,aquesta ciutat continua tenint greusdèficits, tant pel que fa a infraestruc-tures bàsiques (enllumenat, saneja-ment, aigua potable, etc.), com enequipaments i sistemes de transportpúblic.

Pel que fa a l’escola Nueva Vida, vaser construïda per la Cooperació Es-panyola i inaugurada el febrer del2001 per la reina Sofia. Actualmentcompta amb un total de 900 alum-nes, si comptem també els de Secun-dària, i recentment ha estat remode-lada millorant-se la instal•lacióelèctrica, la teulada i les aules.

Una furgoneta arriba cada matí a l’escola Nueva Vida deCiudad Sandino des de la fàbrica de Parmalat de Managuacarregada de bossetes de llet amb xocolata, que poc tempsdesprés es repartiran als més de 700 alumnes de l’escolades de Preescolar a Primària.

2

La KarlaLa Karla era una nina de drap que vivia en un mercat de Man-agua. Duia un vestit vermell i tenia el cabell llarg, fet amb llananegra.Cada nit, quan al mercat deixava d’entrar la gent i tot s’anavaomplint poc a poc de silenci, l’hi deia al home que l’havia fet:-Ja n’estic farta, jo, de viure al mercat. El que vull es vi-ure en una casa, amb una família que tingui unafilla petita. Es això, el que vull. I l’home,que ja havia sentit a la Karla dir elmateix des de la primera nit de la se-va vida, quan tot just l’acabava defer, tornava a repetir la mateixaresposta:-I un dia ho tindràs, t ’hoprometo, entrarà per aquellaporta una família amb una fillapetita, et veuran, se te’n du-ran a casa seva i seràs la sevanina per sempre mes..Però a la Karla l’hi semblavaque aquell dia no arribaria mai ique s’hauria de quedar per sem-pre al mercat, veient a la gent pas-sant de llarg durant el dia i patint lesnits plenes d’ombres i silenci. I, enmigd’aquella foscor que tan bé coneixia, plora-va llàgrimes d’aire, per que era una nina de drap.Un dia que semblava igual als altres dies, per la porta delmercat van aparèixer un papa i una mama que duien de la màuna filla petita. La nena es deia Marta, era molt molt maca igairebé no sabia parlar.El mercat estava ple de coses maques, però la Marta només vaveure una : la Karla, i va tirar molt fort de la ma dels seus paresper anar cap a ella. Encara no sabia parlar be i l’assenyalavaamb la ma tot dient: -Ah, ah, ahI com que els seus pares sempre sabien el que volia dir, la vanentendre de seguida.-Aquesta nina l’hi agrada a la Marta- van dir ells, i es molt boni-ca, L’hi donarem.I així ho van fer. Van posar a la Karla als braços de la Marta,mentre l’home que l’havia fet somreia feliç, l’hi feia una ultimacarícia d’amagades i pensava prou fort per que la Karla sentis elseu pensament:-Ho veus, ho veus, jo ja t’ho deia...La Marta i els seus papes vivien a Barcelona, una ciutat moltllunyana en un altre continent i a l’altre costat de l’oceà però,mentre s’estaven a Managua, vivien en un hotel, i cap allà se’nvan anar, la Marta amb la Karla als braços.De seguida que van arribar l’hi va agradar molt l’habitació, a laKarla, i sobre tot un bressol molt bonic de fusta blanca amb an-imalets de colors tallats. Era allà on dormia la Marta i, desd’aquell dia, va ser també el llit de la Karla.La nina es va sentir bé de seguida amb aquella família, era certque no podia parlar amb el pare i la mare, però entenia tot elque deien, es divertia molt amb ells i, el que mes gràcia li feiaera que acabaven d’augmentar la família i ells, que eren els que

manaven allà, no ho sabien. Amb la Marta si que es comunica-va, perquè entre els nens i les nines aquestes coses son sempremes fàcils, fins que els nens, amb el temps es converteixen enadults, i a mida que aprenen coses es van oblidant de parlaramb tots els éssers que no son persones com ells. Excepte, es

clar, aquells adults que fan nines, que mai no s’oblidende les coses importants.

A la Karla li agradava molt estar amb laMarta encara que, de vegades, tenia

uns rampells de geni que deu ni do,el caràcter que se li posava. Fins itot un dia que la Marta es va en-fadar molt amb els seus pares,l’hi va arrencar el cabell a laKarla, però la nina no es vaenfadar perquè va pensarque, entre d’altres coses, lesnines també serveixen peraixò, per rebre tot allò que elsnens no gosen dir o fer alspares.

Un dia la família va haver detornar a la seva ciutat, a Barcelona.

Tenien moltes maletes i bosses de vi-atge, perquè havien passat molt de

temps a Nicaragua. A l’equipatge hi van posarla roba de tots tres, els llibres de tots tres i les

joguines de la Marta.Van agafar tres avions i la Karla, dins d’una maleta, es pregun-tava com seria la seva vida a partir del moment de l’arribada,quan la seva família ja fos a casa seva. Tenia una mica de porde que la Marta es fes gran durant el viatge- havia sentit dirque era molt llarg- i, al obrir la maleta, ja no la reconegués o,com havia sentit dir sovint al mercat, la deixés de costat perquèa l’estranger hi havia joguines tan meravelloses, nines ambpiles que es movien soles, que parlaven amb so, aparells plensde llums, que la Marta trobés que una nina de drap era moltpoca cosa.Quan, per fi, van arribar a destí i es va obrir la maleta, la Karlaes va trobar en un lloc completament desconegut, es clar, jaque no hi havia estat mai i, de seguida, va sentir la veu de laMarta: -La Kadla, vull la Kadla...I una ma petitona que coneixia molt be la va buscar entre totesles altres coses, i la va treure d’allà.La Marta se la va endur a la seva habitació, que estava tota ple-na de joguines, de plàstic, de peluix, nines de mil formes di-ferents, i un munt de coses.La Karla va pensar, en un moment de pànic que li va agafar, queallò semblava talment un altre mercat, però la Marta li va en-senyar tot el que hi havia allí, sense paraules, una conversanomés entre elles que cap adult podia entendre, com les quehavien tingut des de que es van conèixer. I la Karla va saber que sempre seria la nina de la Marta i, tot i locontenta que estava de la seva vida, mai no va oblidar que elprimer que els seus ulls havien vist va ser un mercat molt llunyd’allà, a Managua.

Per Imma Remón

L’Institut Francesc Ferrer i Guàrdia de SantJoan Despí va ser el marc escollit l’any passatper celebrar la tradicional trobada de Nadal.Com cada any vam trencar “piñates” i vamaplegar-nos entorn una taula per gaudir icompartir els saborosos menjars que cadas-

cuna de les famílies havíem cuinata casa. I com cada anys, les truitesde tot tipus i condicions, lesamanides de pasta, les salsitxes i elpollastre arrebossat van fer lesdelícies de petits i grans. I perpostres, els torrons, les neules, elspolvorons i el cafè van ser un ex-cel·lent acompanyant per resistirl’Assemblea anual.

El juny a CollserolaEl més de juny vam fer una altra sortida, enaquest cas a Collserola, al restaurant del’Alberg INOUT, on els petits van podergaudir de la natura del Parc, i els grans delplaer de la conversa distesa i la taula benparada.

3

Mejia Godoy y losde Palacagüina ambNICA

Qui no coneix “Nicaragua, nicaraguita”,el veritable himne de Nicaragua, o haescoltat alguna vegada “Son tus perjú-menes mujer”, “El Cristo de Palaca-guina” o “Maria de los guardias”.Doncs bé, aquestes cançons i moltesmés, han estat composades per CarlosMejía Godoy (1943, Somoto), i quecanta per tot el món, i des de fa moltsanys, amb un grup d’amics anomenat“Els de Palacaguina”.

Totes les cançons de Carlos Mejía te-nen un alt component social, en con-sonància amb la seva contribució a larevolució sandinista, i la seva lluita enfavor de la millora social de Nicaragua.

A Catalunya hem tingut la sort d’escol-tar-los en viu i en directe en diversesocasions, en la darrera de les quals, elmes de febrer de 2010, els membresde NICA vam tenir la sort i la satisfac-ció de poder-ho fer des de les prime-res fileres del Teatre Joventut de L’-Hospitalet de Llobregat, i pos-teriorment compartir taula i un ex-cel·lent menjar amb tot el grup en unrestaurant de Cornellà de Llobregat.Tant del concert, i sobretot del dinaramb el Carlos, Hugo, Eugenio, Silvio iCesar n’hem tret un record inesborra-ble que ens lliga encara més amb Ni-caragua i la seva gent.

I tot això va ser possible gràcies a l’ajutentusiasta de Conchita Aguilar i CarlosErnesto García, que comparteixenamistat tant amb el Carlos Mejía comamb la nostra associació, als quals vo-lem agrair des d’aquestes línies el seusuport i amistat.

Gracias por todo, ya llevamos 10 años dando leche a los niños y niñas de la escuela Nueva Vida. Empezamos con cien niños yniñas y ahora ya atendemos a 700 alumnos de nuestra escuela. Secomenzó pagando la leche a precios bajos y los dos últimos años laleche subió de 1,74 hasta el día 12 de abril a 1,81 por taza de leche que pagamos ahora. Pienso que es una gran obra de humanidad dar a los demás con co-razón . Dar lo que tenemos y no lo que nos sobra. Lo único que nossobra a todos y todas es dar mucho amor y solidaridad con los mas pequeños de Nicaragua.Quiero decirles que los niños y niñas junto a sus madres se sienten agradecidos con todasaquellas personas e instituciones que dan su aporte social a una causa social. Adelante amigos y amigas y desde acá, Nicaragua, darles todas las bendiciones. Un abrazo fraterno lleno de amor, paz y vida.

Carta de la Maritza

La taula dels “petits” al restaurant INOUT

Foto de família de la Festa de Nadal 2010

Gresca i xerinola a les trobadesde Nadal i Collserola

4

Carlos Ernesto García

PRIMER BESOA una muchacha

cuyo nombre no recuerdo

Cuando te besé(Fue en casa de una amiga tuya

que me gustaba)era la primera vez que te besaban

Sentí tu cuerpo temblar contra la tierra

Nunca más volví a verte ni besartepero cuando te recuerdo

no sé por qué aún siento tu cuerpo temblar contra la tierra.

PROHIBIDO AMOR

El neón golpea un cuerpo desnudoque armonioso gira

alrededor de una barra.

Lascivas las miradasla persiguen

queriéndola alcanzary devorarla.

Corren el ron y la cerveza.Suenan Luis Miguel y Ricky Martin.

El liguero de la bailarinase inunda en dólares.

Ella sonríe y piensa:en la leche de sus hijos

en el alquiler que no ha pagadoen que ya es muy tarde

en que tiene sueño.

Poemes

(Santa Tecla 1960), poeta, escriptor i corres-ponsal de premsa salvadorenc, des de finalsde 1980 viu a Barcelona. La seva poesia ha es-tat traduïda a diversos idiomes.

La receptaFrijoles molidos

Segueix-nos al Facebook

Ingredientes:500g de Frijoles Rojos ó Negros.250g de Crema Fresca Espesa.1 Hoja de Laurel1 Diente de Ajo.1/2 Cebolla Mediana.Comino.Sal. Pimienta. Mostaza. Aceite.

Procedimiento: Dejar los frijoles en remojo 2 horas. Co-cerlos en olla de presión con el ajo, el lau-rel, la sal y un poco de comino durante 2hora a temperatura media, vigilandoqueno se peguen ni que queden muy cocidos. Una vez cocidos, colarlos reser-vándose el caldo y triturarlos agregandoun poco de caldo hasta que quede unacrema suave. Freír la cebolla cortada enpedacitos muy pequeños y cuando estétransparente agregar la crema de frijoles,y condimentarlos con la pimienta, unacuchara pequeña de mostaza y rectificarel punto de sal. Si queda muy seco ponerun poco más de caldo. Carmen Román

Benvinguda AlejandraBenvingut Hugo

Donem la benvinguda a l’Alejandra, la filla de la Rocío, i l’Hugo, el fill de l’Arantxa i l’Isaac. Un fort petó als cinc.