Sumari

1

7

8

12

16

14

15

17

En portadaper Sr. Carles Conill i VergésDirector Medi AmbientÀrea Metropolitana de Barcelona

Butlletí de la delegació catalana

núm.37juny 2012

EditorialLa transferencia de conocimien-to al mercado ambiental y el despilfarro intelectual per Pep Hurtado

Entrevistaa Adrià Gelabert, Responsable d’Urbanisme i Avaluació Ambiental.La Vola sostenibilitat

Articleper Daniel Gómez

Jornada SDDR per APROMA

NotíciesEcovidrio y Alimentaria 2012, una pareja de éxito en su compromiso con el reciclado de vidrio

Col·laboracionsMónNatura Pirineus

Agenda

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és una institució recent,

creada per la Llei 31/2010, de 3 d’agost, que va iniciar la seva activitat el passat 21 de juliol de 2011, formada per Bar-celona i els 35 municipis. L’AMB és però l’hereva d’una experiència de governan-ça de més de 50 anys que va iniciar-se amb la “Comisión de Urbanismo y de Servicios Comunes de Barcelona y otros Municipios”, i que passa també per la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB) i ara aquesta nova organització institucional del territori de Barcelona, substitueix les tres Entitats metropo-

Amb el suport de:

litanes vigents fins aquesta data: La Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Entitat del Medi Ambient i l’Entitat Metropo-litana del Transport.

El nou marc jurídic consolida i raci-onalitza l’administració metropolitana i la reforça amb noves competències, principalment en matèria d’ordenació del territori, urbanisme i sostenibili-tat. Així mateix, l’AMB també tindrà competències en matèria de promoció econòmica, en cohesió social i en infra-estructures. Les noves competències se sumen a les de cohesió i equilibri

La nova àrea metropolitana de Barcelona

2 3

territorial, habitatge, transport i mobilitat, i medi ambient, que les Entitats metropolitanes ja venien desplegant des de la seva consti-tució, l’any 1987.

Aquests àmbits d’actuació afa-voriran la qualitat urbana i les con-dicions de vida dels ciutadans en el complex marc que avui plantegen la competitivitat dels territoris i la globalització, especialment en l’ac-tual context de crisi econòmica. El conjunt de l’àrea metropolitana i cadascun dels seus municipis dis-posaran, doncs, d’un instrument idoni per seguir avançant en la construcció d’un territori més dinà-mic, més ben ordenat, més equi-tatiu i amb major pes econòmic a Catalunya, a Espanya i al món.

Des del punt de vista del medi ambient, la Llei, no només incor-pora com s’ha dit totes les compe-tències de l’extinta Entitat Metro-politana de Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus (EMSHTR), també anomenada Entitat del Medi Ambient de l’AMB (EMA), sobre la gestió del cicle integral de l’aigua i sobre la prevenció i trac-tament dels residus municipals, sinó que n’afegeix de noves sobre el foment de la sostenibilitat i llui-ta contra el Canvi Climàtic, en un territori ara ampliat a 36 municipis, de 600 km2 on viuen 3,2 milions de ciutadans. L’AMB centra actual-ment la seva prioritat en la mitiga-ció dels efectes de la crisi sobre els ciutadans del territori metropolità però tal com es recull en el Pla d’Actuació Metropolità 2011-2015 (PAM), recentment aprovat, tam-

bé vol impulsar la sostenibilitat ambiental del territori. El PAM és el document on es recullen els objectius que la Institució es com-promet a assolir durant el mandat 2011-2015. Serveix, doncs, per a concretar, a nivell operatiu, els ob-jectius funcionals i les mesures que son necessàries d’aplicar per tal de desenvolupar adientment les competències atorgades per la llei 31/2010, de creació de l’AMB, i les grans línies d’actuació i els objec-tius sectorials manifestats a l’Acord per al govern de l’AMB, aprovat el juliol de 2011.

En concret, són objectius prio-ritaris d’aquest PAM en la vessant mediambiental:

• Desenvolupar el Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals (PMGRM) i assolir la suficiència econòmica del sistema metropolità de tractament de re-sidus.

• Consolidar l’AMB com Autori-tat Ambiental i formular el Pla de Sostenibilitat de l’AMB.

Aquestes determinacions es traduiran ara amb la redacció del Pla de Sostenibilitat de l’AMB (PSAMB) i la millora en el servei de tractament de residus municipals revisant el PMGRM.

El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona va definir com a repte pel 2020, fer de l’AMB el referent de la sostenibilitat dels països del

Portada

121,4

119,0

123,7128,6

131,6

130,6

132,8 131,3

129,3 128,5

125,7121,1

116,6

113,8110,0 107,7 107,5

107,1

0,00

20,00

40,00

60,00

80,00

100,00

120,00

140,00

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Evolució del consum domèstic (l/hab.dia)

A mb motiu de la creació de l'Àrea Metropolitana de

Barcelona, el nombre de municipis analitzats per

l'any 2011 passa a ser de 36

Vista panoràmica del territori que abarca l’AMB.

Gràfica1. Evolució del consum domèstic d’aigua.

Portada Portada

sud d’Europa i avancem en aques-ta direcció com ho han mostrat recentment les dades ambientals provisionals del 2011.

En un temps de bonança pel que fa a la situació hidrològica, els ciutadans metropolitans man-tenen la racionalitat en el consum de l’aigua. El 2011, el consum per habitant i dia ha estat de 107’1 litres i podem parlar d’una certa estabilització ates que des de l’any 2000 fins el 2011 el consum d’aigua a l’AMB ha disminuït en 25’7 litres per habitant i dia, el que represen-ta un descens del 19,3%.

I pel que fa als residus municipals es dóna una nova disminució rècord de la generació de residus. Durant el 2011 s’han generat 1.506.015 tones de residus municipals, xifra que continua el canvi de tendència iniciat durant el 2008 i que, suposa la disminució més important en els últims nou anys, de manera que la generació de residus se situa en els nivells del començament de la dècada. Concretament, entre el 2010 i el 2011 s’ha experimentat un decrement del 4,5% respecte a les 1.577.203 tones generades el 2010 tot i que el nombre d’habitants de l’àrea metropolitana ha augmentat

un 0,05%.La generació per capita de residus ha passat d’1,36 kg/hab. i dia a 1,29 kg/hab. i dia, xifra que representa una disminució del 5,15%.

I a més:• S’han reciclat 545.890 T, el

36,25%, xifra que mostra un estan-cament respecte de l’any prece-dent.

• Hem tractat en Ecoparcs 618.310 T, el 41%, un 34% més que l’any anterior, recuperant materials i produint compost i biogàs.

• Un 11,8% s’ha utilitzat per pro-duir energia a St. Adrià del Besos.

• I s’ha reduït a 164.121 T, un 11%, la quantitat portada directament

a l’abocador, amb una disminució del 54% respecte de l’any anterior.

Cal per tant seguir progressant en aquesta direcció i acompanyar l’esforç que fan els ciutadans i d’aquí el inici de la redacció dels dos ins-truments de planificació i programa que s’han esmentat. Veure taula 1

El Pla de Sostenibilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (PSAMB)

L’article 14.E.a)1 de la Llei 31/2010, del 3 d’agost, de l’Àrea Metropo-litana de Barcelona estableix la necessitat de formular i coordinar un Pla d’Actuació Metropolità per

Taula1. Generació de Residus Municipals 2000-2011

1 Llei 31/2010, de 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, article 14 E. a) Altres competències en matèria de medi ambientEn matèria de medi ambient, l’Àrea Metropolitana de Barcelona exerceix les funcions següents:a) La coordinació i la formulació d’un Pla d’actuació metropolità per a la protecció del medi ambient, la salut i la biodiversitat, i de mesures de lluita contra el canvi climàtic,..........”.

4 5

Portada Portada

a la protecció del medi ambient, la salut i la biodiversitat i de mesures de lluita contra el canvi climàtic, un nom complicat que per majors possibilitats de comunicació i com-prensió, s’ha “traduït” com a Pla de Sostenibilitat de l’Àrea de Bar-celona (en endavant PSAMB).

L’elaboració i coordinació del PSAMB correspon a l’Àrea de Medi Ambient de l’AMB i una ve-gada elaborat, i d’acord amb el seu caràcter de programa d’actuació aquest s’ha d’integrar en el Pla d’Actuació de l’AMB, (PAM). Igual que els demés programes secto-rials existents a l’AMB, el PSAMB es configura per tant com un Pla estratègic a mig i llarg termini, amb un horitzó d’elaboració de 2 anys tot i que inclogui objectius i actuacions que podran abastar un horitzó temporal superior als 4 anys quan per garantir-ne la seva consecució i implantació sigui ne-cessari plantejar horitzons tempo-rals superiors.

La visió del Pla és la de conso-lidar l’AMB en un referent en la implantació de polítiques amb criteris de sostenibilitat, amb un ús eficient dels recursos i la reducció de la contaminació, tot per millor la qualitat de vida dels ciutadans en coherència amb el repte de “soste-nibilitat” establert com a repte pel 2020 en el Pla Estratègic Metropo-lità de Barcelona.

El PSAMB s’ha de configurar com un Pla d’Acció transversal que té com a finalitat integrar coordina-dament els criteris de sostenibilitat ambiental a totes les polítiques sectorials metropolitanes (urbanis-me, transport i mobilitat, etc) i per tant a tots els camps d’actuació i gestió que porta a terme l’AMB, ja sigui en el seu propi funcionament intern com en l’extern. D’aquesta manera es contribuirà a transfor-mar el model metropolità actual cap a un model més sostenible, millorant la prestació dels serveis metropolitans i la qualitat de vida dels ciutadans. Aquest Pla s’articu-

la mitjançant un conjunt d’accions a executar a escala metropolitana.

L’eix central del Pla serà el de prevenir els impactes ambientals en consonància amb la legislació més recent que reconeix l’extret lli-gam entre la preservació del medi i la biodiversitat com un element cabdal per a la protecció de la sa-lut i del benestar.

Així mateix, aquest Pla no pot ignorar els avanços i l’aplicació de plans ambientals que s’ha fet des de l’extinta Entitat Metropo-litana de Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus, per això el PSAMB també es formula davant la:

• Necessitat de coordinar tots els plans ambientals parcials rea-litzats per l’EMSHTR fins la data, i integrar-los al PSAMB.

• Necessitat de fer un balanç en el seu període d’implantació.

• Necessitat de fer-los extensi-bles a tota l’activitat de l’AMB.

En resum es tracta de, a partir del treball realitzat per l’extinta EMSHTR, estendre la planificació ambiental a tots els Plans i a les Ac-cions de l’AMB de manera que es traslladi aquest impacte a tot el ter-ritori. Per instrumentar-ho a finals de l’any 2011 el Consell Plenari de l’AMB va crear la Comissió Perma-nent del Canvi Climàtic de l’AMB, que amb la missió de supervisar la redacció del Pla i de col·laborar en la materialització de les accions proposades, té la participació de totes les Direccions sectorials de la Institució i es va constituir el passat 28 de febrer.

Entre els antecedents del PSAMB cal ressaltar els següents treballs de l’EMSHTR:

• Pla de sostenibilitat de l’En-titat Metropolitana de Serveis Hidràulics i del Tractament de Re-sidus 2008-2012.

• Estratègia de gestió del car-boni a l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus.

• Sistema de Gestió Ambiental.

L’abast del pla és el de l’actuació de l’AMB en tres àmbits diferents:

1. En l’àmbit més intern i propi, tant en les seves oficines, com so-bretot a través de l’activitat i/o el servei que presta directament o en col·laboració amb els ajuntaments, i també a través de les seves in-fraestructures com les plantes de tractament d’aigua, de residus o dels espais a l’aire lliure que ges-tiona com les platges i parcs, les quals són gestionades tant direc-tament per l’AMB com per empre-ses privades contractades.

2. Col·laborant amb els plans i accions dels Ajuntaments metro-politans que han desenvolupat iniciatives importants en matèria de sostenibilitat, en gran part amb l’ajuda de la Diputació de Barcelo-na que ha vingut fent una gran tas-ca de suport en aquest camp, so-bretot en el vector de l’eficiència i estalvi energètic, i també de la Ge-neralitat de Catalunya. En aquest sentit és important remarcar que l’acció de l’AMB vol complementar el treball realitzat, mai refer-lo, el que no pot ser d’altre manera en una situació d’ajust econòmic i d’estalvi de recursos, com l’actual.

3. En el pla del territori, on a partir d’una diagnosi territorial a una escala global i transversal i de la detecció de les friccions i de les potencialitats a mig i llarg termini, s’establiran accions i estratègies per a un territori metropolità més sostenible. Això ha de permetre el reaprofitament de sòls obsolets, la rehabilitació de teixits, la restaura-ció d’espais naturals i la millora de la qualitat ambiental, per palesar noves oportunitats de planificació a llarg termini d’aquest territori. En

són una mostra de línies d’actuació en aquest nivell, on es comptarà amb la col·laboració de l’empresa Barcelona Regional, les següents:

• L’adaptació al canvi climàtic de l’entorn metropolità.

• Una estratègia de preservació de la diversitat ecològica.

• La millora de la qualitat de l’aire. Dins d’aquests 3 àmbits s’establi-

ran les línies i accions específiques, i les accions aniran encaminades:

a) A les persones que treballen a l’AMB,

b) A les entitats o concessionaris prestadors dels serveis,

c) Al conjunt de la població per aconseguir un canvi d’hàbits i cons-truir una societat més respectuosa amb el medi,

d) Al territori que és l’àmbit d’intervenció de molts serveis de l’AMB.

La Revisió del Programa Metro-polità de Gestió de Residus Muni-cipals (PMGRM 09 – 16)

El PMGRM 09 – 16 va ser apro-vat el 2008 amb uns clars objectius emmarcats en la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeo i del Consell de 19 de novembre de 2008, sobre Residus i per la qual es deroguen determinades Direc-tives Marc Europea de Residus i en aquest sentit, es poden resumir els seus objectius com segueix:

1. Reduir la generació de resi-dus, tot i estar el ràtio de l’AMB per sota de l’objectiu del Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya (PROGREMIC).

2. Arribar a un reciclatge de més del 50% dels residus generats, en-tre la separació feta pels ciutadans i el que es recupera a les plantes de tractament.

3. Garantir el tractament del 100% de totes les fraccions dels re-sidus municipals (inclosa la fracció RESTA). El tractament de la fracció RESTA és fonamental per recupe-rar materials aprofitables i produir biogàs i compost.

4. Assegurar una gestió esta-ble del rebuig que prioritzarà la valoració energètica per sobre la deposició.

El Programa preveia la seva revi-sió l’any 2012, coincidint amb la re-dacció del nou PROGREMIC però a més se sumen altres elements que fan convenient aquest procés: un nou marc legal que deriva de la cre-ació de l’AMB i de la Ley 22/2011, de 28 de juliol de residuos y suelos contaminados, la crisi econòmica que obliga a reduir la despesa i a buscar nou finançament, més enllà de l’increment de la TMTR (Taxa Metropolitana de Tractament de Residus) i la ja explicada aposta de l’AMB per la sostenibilitat i la miti-gació del Canvi Climàtic.

Però també de resultes de les dades provisionals del 2011, la revi-sió s’haurà de plantejar com seguir creixent en les recollides selectives i caldrà fer un replantejament de les Infraestructures necessàries. En aquest sentit els primers treballs de diagnosi de la situació actual revelen una producció per càpita per sota de qualsevol dels esce-naris que preveia el PMGRM i el ja mencionat estancament de les recollides selectives que són claus tan des d’un punt de vista ambien-tal com econòmic.

6 7

www.aproma.org

Portada Editorial

La recerca de la ecoeficièn-cia serà necessariament clau en aquests treballs de revisió. L’AMB esta actualment acordant diferents solucions d’estalvi de cost amb els seus concessionaris: la producció de CSR, una major recuperació de materials a les plantes, formules contractuals que laminin el cost de capital.

I també es posa en aquesta línia davant els següents reptes: l’ús energètic de la MOR, l’aplicació del digestat directament a usos agrícoles o la codi gestió de resi-dus agroalimentaris als Ecoparcs per incrementar la producció de biogàs.

Sr. Carles Conill i VergésDirector Medi AmbientÀrea Metropolitana de Barcelona (www.amb.cat)

La revisió del Programa que compta amb un instrument de participació que és el Consell de Seguiment del PMGRM, amb re-presentació del món polític, uni-versitari, social i entitats ecologis-tes i on APROMA hi és present, es preveu que acabi a finals d’aquest any, i aconsegueixi reeixir amb els objectius previstos que es poden resumir com:

• Garantir la sostenibilitat tèc-nica, econòmica i ambiental del PMGRM (09 – 16) per poder con-tinuar prestant el servei públic de tractament de residus municipals que es va implantar al territori me-

tropolità de Barcelona al llarg de la darrera dècada mantenint el seu alt grau d’excel·lència ambiental i fer-ho en perfecta sintonia amb l’Agencia de Residus de Catalunya i en coordinació amb els 36 Ajunta-ments metropolitans.

La transferencia de conocimiento al mercado ambiental y el despilfarro intelectual

Pep Hurtado

Litoral Consult. Vocal General de APROMA

La formación de profesionales es una inversión de país. La forma-ción de profesionales ambientales es una inversión de país enfocada a la mejora del entorno, a la soste-nibilidad del país.

La formación se lleva a cabo aprendiendo conocimiento exis-tente, propio (ya implantado en el país) o ajeno (generado por terce-ros en tiempo reciente). La forma-ción también se puede producir a partir del conocimiento generado a través de la innovación, de los procesos de científicos de ensayo-error.

La innovación requiere de in-versión. La inversión puede ser pública, privada o altruista. Los que innovan con inversión pública total o parcial tienen que transferir el conocimiento al mercado para que la sociedad reciba un retorno de esta inversión, en la que ha par-ticipado (ha aportado dinero) de manera indirecta.

La fuerza laboral que ha innova-do desde los organismos públicos de investigación, es decir, se ha formado con dinero común, tie-ne que encontrar una salida en el mercado de trabajo al aplicar los conocimientos adquiridos. Si estos colectivos formados no encuen-tran empleo, se produce un despil-farro de recursos intelectuales, no

aprovechando la inversión pública en conocimiento de manera ade-cuada.

Por otro lado, la competencia desleal hacia las empresas del sector ambiental que mantienen estos organismos públicos al con-tratar servicios (ya sean públicos o privados) no vinculados de mane-ra directa a la investigación, para suplir su carencia de financiación o la dificultad de acceso a líneas de investigación, hace que esta fuerza laboral sea cautiva de la precarie-dad de su modelo contractual. Se vuelve a producir un despilfarro intelectual ya que la potencialidad del desarrollo formativo no se im-planta de manera eficiente.

Además, el colectivo innovador así formado no puede entrar al mercado laboral según establece la legislación vigente dado que una parte de los servicios que los demandan son resueltos por los propios investigadores bajo dife-rentes formas de relación laboral precaria.

La situación de contorno actual del mercado ambiental, que ha permitido durante los últimos años el surgimiento de diferentes em-presas para resolver la demanda de productos y de servicios am-bientales incorporando colectivos profesionales muy formados, en el

escenario presente de contracción tiene que reestructurar sus recur-sos, derrochando también la inver-sión tanto en medios productivos como en recursos humanos. Otro despilfarro intelectual al deshacer-se de los equipos formados exter-na o internamente y preparados para aportar el conocimiento de manera eficiente a las necesidades normativas o de conciencia ambi-ental creciente.

El despilfarro intelectual mina la sostenibilidad del país.

8 9

Entrevista

Adrià Gelabertper Aproma

- Com a responsable de la línia d’urbanisme de lavola, quina és la teva feina diària?

Coordino un equip de quatre persones especialitzades en de-senvolupar projectes i prestar assessorament en el camp de l’ur-banisme, el paisatge i l’ordenació territorial, amb una especial de-dicació en el camp de l’avaluació ambiental estratègica de plans ur-banístics. També soc el responsa-ble de garantir el procés de millora contínua, innovació i desenvolupa-ment de nous serveis i productes.

- La teva immersió en el món de l’avaluació ambiental de pla-nejament urbanístic, és circums-tancial o vocacional?

La veritat és que vaig arribar a la carrera de ciències ambientals força per casualitat. Però un cop a la Universitat, ben aviat vaig veure que l’ecologia i el medi ambient ur-bans era el que més m’atreia. Tant, que posteriorment vaig decidir deixar una feina que no em satisfe-ia del tot per a estudiar el Màster professional d’estudis territorials i urbanístics de l’Escola d’adminis-tració pública de Catalunya i amb el qual s’assoleix el diploma de tècnic urbanista. Actualment, la combinació d’aquestes dues for-macions m’és especialment útil per a desenvolupar-me en el meu dia a dia professional.

De fet, la meva passió per les ciutats com a elements d’acció am-biental es resumeix en dues frases que m’agraden molt:

Les ciutats no són el problema, sinó que en elles s’hi troba la so-lució (de Jaime Lerner,

l’alcalde de la ciutat

brasilera de Curitiba) i la batalla per la sostenibilitat es guanyarà o es

perdrà en les ciu-tats (un dels lemes de

la Cimera de la Terra de

Rio de Janeiro de 1992).

- La relació entre l’urbanisme i el medi ambient és força recent, quina és la teva valoració de l’ava-luació ambiental de planejament a Catalunya en aquests anys?

De fet, el medi ambient va ser una de les motivacions del naixe-ment de l’urbanisme i per tant la seva relació ve de lluny.

Les primeres ciutats planifica-des, ho varen ser en part per a do-nar resposta a problemes de sane-jament i salubritat de la població. Les consideracions ambientals, per exemple, estan molt presents en les motivacions que varen portar a Cerdà a dissenyar l’Eixample de Barcelona tal i com ho va fer.

Altra cosa és que amb el temps, medi ambient i urbanisme es van anar distanciant fins al punt que al-guns els entenien com a elements antagònics. D’aquí, en part n’apa-reix la necessitat d’un procés com el de l’avaluació ambiental dels

Entrevista

plans urbanístics que sí que és cert que és força recent.

En la meva opinió, com tot allò que és nou, encara estem apre-nent-ne (tots plegats, tants els equips ambientals, com els arqui-tectes, promotors i l’administració), però a nivell de l’Estat espanyol crec que Catalunya està al capda-vant i en una posició diferenciada respecte de la majoria de comuni-tats autònomes, on no s’ha acabat de percebre la diferència entre l’avaluació ambiental estratègica de plans i programes i l’avaluació d’impacte ambiental d’infraestruc-tures.

- Per a que quedi clar, explica’ns quina és aquesta diferència.

Penso que Catalunya a fet una molt bona feina desenvolupant eines i metodologies específiques per a portar a terme l’avaluació ambiental estratègica. Altres co-munitats autònomes simplement han adaptat les estructures i me-todologies que tenien establertes per a l’avaluació d’impacte ambi-ental de projectes a l’avaluació de plans i programes.

A més, és un territori molt actiu a nivell de planificació, tant urba-nística com sectorial, i amb una normativa urbanística i un plane-jament territorial capdavanter a nivell nacional pel que els equips

ambientals tenim més oportunitats de participar en l’elaboració de plans de tota mena i tota mida.

Però possiblement, l’aspecte més destacat és que la Generali-tat, els urbanistes i una part dels promotors de plans es creuen veri-tablement que la l’avaluació ambi-ental no és un pur tràmit sinó que és un aspecte consubstancial a la presa de decisions en la redacció de qualsevol estratègia.

- Què en destacaries com a aspectes positius del procés d’avaluació ambiental de plans i programes?

Crec que un dels aspectes més destacats és el fet que s’hagi acon-seguit que aquest sigui un procés ja plenament integrat en la tramita-ció dels plans urbanístics i no com un simple tràmit que cal passar, i que s’està començant a veure que a través de l’avaluació ambiental és poden millorar els plans –des d’un punt de vista global, no únicament ambiental-.

- I quins destacaries com a aspectes negatius o a millorar?

Sempre dic que cal integrar en un mateix procés l’avaluació am-biental i els estudis d’avaluació de la mobilitat generada dels plans urbanístics, ja que la mobilitat sol ser un dels vectors que més poden

incidir en la millora de la qualitat ambiental d’un territori. Igualment, crec que a través de la vinculació amb les memòries socials s’hauria de poder quantificar des dels es-tadis inicials de la redacció d’un pla les necessitats “reals” de crei-xement d’un municipi ,i a partir d’aquí, quantificar les possibilitats viables de créixer cap a dintre (emplenant els buits urbans o re-generant teixits urbans) i només després, plantejar els creixements cap a fora que hipotequen territo-ris sovint sense necessitat.

Així mateix, crec que encara te-nim molt a aprendre en com centrar l’avaluació ambiental en allò que realment és important des del punt de vista ambiental. Fem uns infor-mes de sostenibilitat ambiental amb desenes de pàgines dedica-des a analitzar i justificar aspectes que després tenen poca incidèn-cia a l’hora de prendre decisions, simplement per que ho requereix la normativa, i en canvi, després no hi ha espai ni temps –ni sovint metodologies consensuades- per a avaluar aspectes més complexes com la incidència dels models de creixement sobre el canvi climàtic o la valoració d’impactes sinèrgics com els que es deriven de la suma dels impactes de diversos plans avaluats independentment.

Responsable d’Urbanisme i Avaluació Ambiental. La Vola sostenibilitat

- I de la llei òmnibus , què n’opines?La part que conec millor és la

que afecta als aspectes territori-als i urbanístics. En general, tro-bo que s’han donat moltes voltes per acabar tenint un procediment més complex del que hi havia –el que és l’efecte contrari del que es perseguia- i per contra, aspectes on semblava que es podia millorar clarament no s’han tocat.

Pel que fa al cas concret de la Llei d’Urbanisme, potser el que cal es adonar-nos que l’urbanisme del segle XXI ja no té res a veure amb l’urbanisme del segle XIX, que és en el que ens seguim basant en-cara per a estructurar el disseny territorial al nostre país. Per exem-ple, com encaixa el model d’Smart City del que tant es parla ara en un POUM? Per no saber, encara no sabem ben bé ni com incorporar els aspectes ambientals en les nor-matives urbanístiques.

- Alguns països capdavanters o exemplificadors en matèria d’avaluació ambiental?

Una de les conseqüències de la voràgine urbanística que varem patir a Espanya i també a Catalu-nya en els darrers anys va ser que tots estàvem tant enfeinats que no varem tenir temps d’aturar-nos a veure que passava fora de les nos-tres fronteres. Ara la cosa ha canvi-at i és un moment immillorable per reflexionar i aprendre d’allò que els altres fan millor que nosaltres.

Ara bé, una cosa tranquil-litzadora va ser sentir en les úl-

Entrevista

times jornades sobre avaluació ambiental estratègica organitza-des pel Departament de Territori i Sostenibilitat, com Louis Meule-man, oficial tècnic de polítiques de cohesió i Avaluació ambiental de la Comissió Europea, explicava que les nostres pors, temors i insegu-retats són més o menys comunes a tots els països de la UE. Per al-tra banda, en la mateixa jornada, Amanda Chisholm, especialista en avaluació ambiental estratègica del Govern Escocès ens va mos-trar com amb accions ben senzilles (bàsicament enfocades a compar-tir coneixements) podem millorar molt la tasca que fem.

- La pressió urbanística ha suposat sovint agressions al territori i, sobretot, al paisatge. Creus que l’avaluació ambiental ha permès millorar aquests im-pactes sobre el paisatge? o en realitat segueixen existint ja que sobre aquests aspectes és més difícil incidir-hi?

Qualsevol creixement urbanístic té un impacte sobre el territori pel fet de substituir una realitat per una altra. Allà on hi havia camps de conreu hi passa a haver pisos i carrers. Això és innegable i sempre serà així, i per aquesta raó s’ha de minimitzar el creixement en exten-sió apostant per la regeneració de teixits urbans obsolets i pel creixe-ment compacte, que és molt més eficient en consum de sòl. També podem triar millor els llocs on por-tar a terme aquests creixements (i per què no? També els decreixe-ments) identificant aquells espais més sensibles des del punt de vista ambiental o més exposats paisat-gísticament, així com aquells es-pais més degradats o aquells que presenten unes millors condicions de proximitat als nodes de trans-port públic, per exemple. Això mateix és precisament l’avaluació ambiental estratègica i per tant, sí serveix per a minimitzar l’impacte territorial.

- Creus que la sensibilització ambiental ha millorat? De quina manera?

Crec que sí. Això es quelcom indiscutible si fem la vista enrere i recordem quan tot just es comen-çaven a posar els primers conte-nidors verds i l’aprofitament de l’energia solar semblava una idea futurista. Ara bé, també es cert que penso que la societat no està avançant al ritme que requereixen les emergències ambientals glo-bals. Un exemple molt clar son les accions de mitigació, i ara també d’adaptació contra el canvi climà-tic, en bona mesura perquè ningú pensa que ell particularment en sigui responsable, ni que les seves accions individuals hagin de tenir cap incidència sobre la resolució del problema.

és un moment immillorable

per reflexionar i aprendre d’allò

que els altres fan millor que nosaltres.

s’ha de minimitzar el creixement en

extensió apostant per la regeneració de teixits urbans

obsolets i pel creixement

compacte, que és molt més eficient en consum de sòl

la societat no està avançant al ritme que requereixen

les emergències ambientals globals.

10 11

Entrevista

l’entrada de professionals sense cap experiència en l’avaluació am-biental de plans urbanístics, i que han rebentat el mercat competint amb preus amb els que, els que portem anys en el negoci, sabem que és impossible realitzar una fei-na de qualitat i que aporti res al pla que s’avalua. En definitiva, el preu a passat a ser en molts casos l’únic aspecte que es valora i la qualitat i l’experiència pràcticament ja ni es consideren, i això està tenint unes conseqüències terribles sobre la bona feina que s’estava fent fins ara a Catalunya i en la pèrdua de tècnics especialitzats.

En qualsevol cas, aquesta és una situació conjuntural que no sabem quant durarà ni qui sobreviurà ni en quines condicions. El que crec que és segur, és que l’escenari serà diferent al que havíem viscut abans de la crisi.

- Com creus que la sostenibili-tat pot contribuir als nous reptes que suposa la conjuntura econò-mica actual?

Aportant racionalitat. En el sentit de fer les coses de manera raona-da i no des de l’impuls inconscient i des del punt de vista de raciona-litzar les necessitats de consum de recursos i de generació de residus no reaprofitats, que són la mostra més clara de la ineficiència d’un procés.

Vincular sostenibilitat, ecologia i economia és una de les principals oportunitats que tenim per a modi-ficar el model de desenvolupament actual. De fet, ambdós termes tenen una arrel grega semblant: (eco-) oikos significa “casa”, (-logia) logos “coneixement”, i (-nomia) nemos “administrar”, amb la qual cosa són dos conceptes molt més propers del que generalment es pensa.

- Alguna actuació o proposta vostra de la que estiguis orgullós per haver suposat una millora del medi ambient?

encara són molt pocs els que s’atreveixen a

renunciar al creixement de baixa densitat, a pensar en ciutats lliures de cotxes o a

apostar decididament per edificis d’elevada eficiència energètica

i baix consum.

a lavola en els darrers 10 anys hem

participat d’una manera o altre en la redacció

d’uns 200 plans urbanístics

edificis d’elevada eficiència

energètica i baix consum.

Es fa difícil triar un projecte con-cret. Pensa que a lavola en els dar-rers 10 anys hem participat d’una manera o altre en la redacció d’uns 200 plans urbanístics. De vegades comences un pla molt gran amb molta il·lusió i després resulta que hi pots intervenir poc, i en canvi, alguns projectes més petits et ge-neren grans satisfaccions perquè t’hi pots implicar molt més a fons.

En qualsevol cas, aquells plans dels que estem més orgullosos són aquells en els que hem ajudat a trobar solucions a problemes exis-tents i aquells en que la marca de l’avaluació ambiental es fa evident en les propostes finals quan les compares amb les propostes de partida, que eren molt més impac-tants ambientalment.

En el camp de l’urbanisme pas-sa una cosa semblant. Fa temps que es tenen molt clares les claus d’una ciutat sostenible des del punt de vista ambiental i fins i tot s’han portat a terme experiències que en demostren la viabilitat i els beneficis que representa, però tot i així, encara són molt pocs els que s’atreveixen a renunciar al creixe-ment de baixa densitat, a pensar en ciutats lliures de cotxes o a apostar decididament per edificis d’elevada eficiència energètica i baix consum.

- Creus que la crisi està afec-tant als aspectes relacionats amb el medi ambient? De quina manera? Consideres que és un fenomen temporal? O una ten-dència?

Per suposat. La crisi econòmica és generalitzada i afecta a tots els sector econòmics i el sector ambi-ental, com a sector transversal que és també se’n veu molt afectat. És lamentable la pèrdua de llocs de treball i desaparició d’empreses que s’està produint en el sector a Catalunya. Aquesta és una tra-gèdia de la qual tardarem anys a recuperar-nos. Aquesta situació és especialment greu en el cas dels que ens dediquem a l’avaluació ambiental de planejament urbanís-tic, on a la paralització del sector de la construcció, s’hi ha afegit

Article

Crisi: una oportunitat per canviar un sistema en fallidaper Daniel Gómez

President de l’Associació per a l’Estudi delsRecursos Energètics (AEREN – ASPO Spain)daniel@aspo-spain.org http://www.crisisenergetica.org/

Quan les crisis econòmica i financera internacionals

semblaven encara “un altra crisi més”, algunes veus des de l’eco-nomia, com les dels premis Nobel Stiglitz i Krugman, apostaven (i encara ho fan) per un nou esforç keynesià com a sortida de la crisi. La doctrina de l’economista anglès John Maynard Keynes proposa que és l’estat el que ha d’invertir quan els inversors privats no ho fan i quan la política monetària (combaixar els tipus d’interès) és inefectiva.

Les idees de Keynes van sorgir en el context del crack de 1929, però avui la situació no és la matei-xa. Per exemple, en aquella època les preocupacions mediambientals eren pràcticament nul·les, ni es temia pel canvi climàtic o la conta-minació, ni tampoc per la durada dels recursos energètics. Però, avui, per contra, la crisi econò-mica i financera es solapen amb una altra, la crisi mediambiental. I alguns economistes argumenten que si cal gastar diners públics, que almenys es gastin amb objec-tius “verds”, que ajudin a reactivar l’economia al mateix temps que s’inverteix en infraestructures que ens permetin també disminuir els riscos d’una crisi ambiental o de subministrament energètic.

El 2008 l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) advertia que “les tendències actuals de sub-ministrament i consum d’energia són clarament insostenibles, tant

des del punt de vista ambiental com de l’econòmic i social”. Tres anys després, l’AIE confirmava que el necessari canvi de rumb no s’ha-via portat a terme, que “no podem permetre’ns retardar més els es-forços necessaris per a afrontar el canvi climàtic”, i que de no fer-ho ens dirigim cap a una perillosa ele-vació de la temperatura de 6°C. De fet, segons l’AIE, els efectes de la crisi financera no solament posen en perill escenaris en els quals es reverteixen aquestes preocupants tendències, sinó que fins i tot po-drien limitar la disponibilitat de pe-troli i gas en el futur si mantenim el rumb actual.

En un altre informe recent sobre les perspectives mediambientals fins a 2050, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), de la qual de-pèn l’AIE, expressava la seva preo-cupació per l’absència de progres-sos reals en aquestes qüestions, citant un clima inestable, la pèrdua de biodiversitat, la disponibilitat d’aigua o la pol·lució urbana com alguns dels efectes de l’absència de polítiques mediambientals més ambicioses. L’informe, a més, indi-cava que actuar ara i de manera decidida no solament és mediam-bientalment racional, sinó també econòmicament racional, quelcom molt semblat al que ja ens deia l’In-formeStern el 2006.

Per la seva banda, el Fons Mo-netari Internacional (FMI), en un informe de 2011, potser després del retret rebut per la seva pròpia oficina d’avaluació independent, admetia que “els riscos de l’es-cassesa de petroli no han de ser

subestimats, molt depèn de la magnitud i de l’evolució de l’es-cassesa de petroli, que segueix sent molt incerta, existeix un po-tencial per a canvis abruptes, que tindrien efectes molt majors”. I és que en plena crisi econòmica dels països industrialitzats, el preu del cru no dóna treva, a diferència d’altres crisis en les quals almenys les matèries primeres i l’energia donaven un respir en els períodes de recessió.

Com sembla evident, la mag-nitud de la crisi financera i eco-nòmica i la seva coincidència en el temps amb un deteriorament dels indicadors mediambientals i de seguretat de subministrament energètic fan que les solucions a les crisis hagin d’anar més enllà del curt termini. Encara que els països en desenvolupament, els anome-nats BRIC (Brasil, Rússia, Índia, Xina i altres) semblen haver quedat al marge dels problemes financers de les economies desenvolupades, també es veuen afectats per l’en-cariment de les matèries primeres. Un informe del McKinsey Global Institute adverteix que durant els pròxims vint anys la classe mitja consumidora (motor de les eco-nomies industrialitzades) creixerà dels 1.800 milions fins als 4.800 milions de persones, i que la nova demanda de recursos dels països en desenvolupament arriba en un moment en el qual, a pesar dels avanços tecnològics, trobar nous recursos representa cada vegada un major desafiament i a un major cost econòmic i mediambiental.

Per tant, la solució als desequili-bris globals, tant financers com en

12 13

Article

l’ús de recursos, podria passar, se-gons la situació descrita fins a ara, per un esforç global d’inversió que serveixi al mateix temps per a dues coses: per a retornar a les econo-mies industrials a la tan desitjada “senda del creixement” i per a ini-ciar un camí de desenvolupament compatible amb la seguretat ener-gètica de subministrament i l’esta-bilitat del clima global. No obstant això, és possible que ni tan sols la virtuosa política del keynesianisme verd sigui suficient per a superar totes els desafiaments que es pre-senten per al benestar mundial en el segle XXI.

Per a alguns economistes, com el català Joan Martínez Alier, aquest keynesianisme amb cons-ciència mediambiental és positiu perquè “augmenti la inversió pú-blica en conservació d’energia, en instal·lacions fotovoltaiques, en transport públic urbà i rehabi-litació d’habitatges, en agricultura orgànica”, però al mateix temps s’ha de donar “una transició sòcio-ecològica” en la qual l’economia decreixi en termes materials i d’energia. Però, per què és neces-sari aquest decreixement? És que no és suficient ambreduir l’energia necessària perquè l’economia crei-xi i fer que aquesta energia estigui cada vegada més lliure de carboni?

Un altre economista, l’anglès Tim Jackson, ha fet alguns càlculs en el seu llibre “Prosperidadsincre-cimiento” (Icaria Editorial, 2011), i ha determinat que atès que el sistema socioeconòmic actual és depenent del creixement econò-mic per a no col·lapsar, i que la desmaterialització de l’economia té els seus límits, serà necessari fer canvis profunds que vagin més enllà d’un nou criteri en les inversi-ons públiques. Si per exemple vol-guéssim arribar a l’any 2050 amb una població de 9.000 milions de persones, (en línia amb les tendèn-cies demogràfiques actuals), i que cadascuna d’aquestes persones

gaudís del nivell de vida dels euro-peus (i acceptant que aquest nivell de vida, almenys en termes de PIB, es mantindria estable), hauríem de reduir la intensitat en carboni de les fonts energètiques en un 9% anual d’aquí a 2050. Per fer-se una idea de la magnitud del canvi de rumb necessari, en els últims 20 anys, la intensitat en carboni de les fonts energètiques mundials ha disminuït de mitjana un 0,7% anual.

La via que proposen aquests economistes heterodoxs pot con-siderar-se una alternativa radical al sistema actual, començant per la mateixa doctrina econòmica. L’economia “clàssica” contempla un model macroeconòmic de pro-ducció i consum tancat, circular i mecànic que duu un segle donant l’esquena a les realitats físiques del procés econòmic. L’economia és un sistema obert, i per tant neces-sita d’entrades d’energia i materi-als, i també d’albellons que puguin absorbir els residus que aquesta genera. El pic del petroli i el can-vi climàtic són dos exemples clars que la teoria econòmica no con-templa aquestes “externalitats” i literalment les ignora al no saber com integrar-les.

Però no solament farien falta noves teories econòmiques i noves tecnologies energètiques més efi-cients, sinó una autèntica redefini-ció del que significa el progrés.

Actualment, el progrés equival a major PIB, i això pot ser molt cert quan un parteix de nivells de riquesa material molt baixos, però, a partir d’un determinat nivell de riquesa material, més PIB equival a major benestar? Indicadors alter-natius com l’indicador de progrés genuí (que comptabilitza negativa-ment qüestions com la mala quali-tat de l’educació, el creixement de la població reclusa o la despesa mi-litar) mostren que els països indus-trialitzats no han progressat gaire des dels anys 70. Ben al contrari, sembla que ara estem començant a pagar les externalitats negatives (com la contaminació o les conse-qüències socials de l’esclat de les bombolles especulatives finan-ceres) derivades del creixement econòmic. Quin progrés volem? Aquesta és la pregunta que els go-vernants democràtics, pressionats per una opinió pública ben infor-mada haurien de fer-se, perquè si la sortida de la crisi passa tan sol per tornar a créixer, al preu que sigui, aquesta crisi pot durar molt més del que podríem suportar.

En tots els escenaris contemplats per l’Agència Internacional de l’Energia d’aquí al 2035 es preveu una forta pujada de la demanda energètica.

como siempre, han mostrado su incondicional apoyo al reciclado de vidrio.

A ellos les debemos agradecer el hecho de que Alimentaria 2012 haya contado con una media de re-cogida diaria de 16.425 envases de vidrio y sabemos que contaremos con su apoyo para batir de nuevo este record en la próxima edición de Alimentaria.

Notícies

Ecovidrio y Alimentaria 2012, una pareja de éxito en su compromiso con el reciclado de vidrioEcovidrio participa un año

más en el Salón Internacional de Alimentación y Bebidas. Por los resultados obtenidos, estamos satisfechos con la tradicional cam-paña de recogida y reciclado de los envases de vidrio generados en la Fira.

En esta edición hemos reciclado 65.700 envases de vidrio, el equi-valente a unos 21.900 kilogramos de vidrio, lo que supone un incre-mento de un 32% con respecto a la edición anterior, en la que se recogieron y reciclaron 49.800 en-vases, el equivalente a 16.600 kg de vidrio.

A estos resultados sin duda ha contribuido la introducción de un nuevo sistema de recogida de los envases. Este sistema con-siste en llevar a cabo la recogida mediante cubos con ruedas de gran capacidad, que sirven para almacenar y transportar los residu-os de envases de vidrio hasta los contenedores VACRI instalados en la Fira. Los contenedores VACRI están caracterizados por disponer de una boca ancha y un sistema de elevación hidráulica que facilita el vaciado del cubo “rodado” con los residuos de envases de vidrio, y son utilizados habitualmente en el sector hostelero.

Cuatro patrullas de reciclado, compuestas por ocho informado-res ambientales, fueron los encar-gados de recoger el vidrio genera-do en los salones de Expobebidas, Intervín y Autonomías.

Además, en esta edición, conta-mos con un stand informativo en el salón Intervín, donde visitantes y expositores podían solicitar infor-

mación sobre el servicio de reco-gida de Ecovidrio, las propiedades del reciclado de vidrio o el propio funcionamiento de este Sistema Integrado de Gestión.

Pero más allá de los detalles técnicos, el éxito en la campaña de este año no habría sido posible sin la colaboración de nuestras empresas adheridas presentes en la Fira, que en esta edición han sido más de un centenar, y que,

Evolución de envases recogidos en la Alimentaria

Patrullas de reciclado formada por informadores ambientales

Jose Manuel Núñez

Lagos Bau, director general de Ecovidrio.

www.ecovidrio.es www.reciclavidrio.com

MónNatura Pirineus

Un equipament de l’Obra Social de CatalunyaCaixa que ofereix estades i activitats adreçades a tot tipus de públic amb una missió molt clara: sensibilitzar a la societat vers el desenvolupament sostenible i la conservació de la natura i el paisatge mitjançant activitats d’educació ambiental.

Ubicat en el bonic paratge de les Valls d’Àneu, al Pallars Sobirà, MónNatura Pirineus és un centre que disposa d’unes instal·lacions úniques als Pirineus que permeten al visitant fer vida a l’alta muntanya i descobrir els seus atractius, posant en valor la cultura de la sostenibilitat i oferint la identificació i el respecte pels diferents elements que configuren el paisatge.

Avantatges especials per a socis/es d’APROMA:

5% de descompte en estades de caps de setmana fora de períodes vacacionals i ponts.

10% de descompte en estades per a grups de 20 persones fora de períodes vacacionals i ponts.

És imprescindible presentar acreditació per poder gaudir del descompte.

Més informació: www.monnaturapirineus.com

14 15

Col·laboracions

Jornada

Jornada SDDR per Ecoembes

La generació de residus co-mença a créixer des de la

dècada dels 80 del passat segle, amb un creixement exponencial tant en volum com en pes, en els darrers anys. Envasos i embalatges d’un sol ús, són els culpables tant d’aquest creixement com de l’aug-ment dels costos de la logística de la recollida municipal. L’impacte provocat sobre el medi és molt se-ver: augment de la capacitat dels abocadors, materials inadequats, augment del nombre de viatges de transport, abocaments al medi...

Per solucionar el problema, la UE va publicar l’any 1994 la Direc-tiva de Envasos i els seus residus, transposada a la legislació espa-nyola l’any 1997. Amb la transposi-ció de la Llei s’estableix el sistema de dipòsit, la devolució i el retorn (SDDR) com a sistema general, però es matisa posteriorment per una enorme quantitat d’excepci-ons que imposen de fet el Sistema Integral de Gestió (SIG). És en la nova Llei de 22/2011 sobre residus i sola contaminats on es matisa sobre aquests sistemes de gestió sota la perspectiva de la responsa-bilitat augmentada del productor, i es fitxen percentatges de reciclat-ge d’envasos

EL SDDR, incentiva la devolució de determinats envasos a través d’un import (dipòsit) associat a l’envàs en el moment de la venda i que es recupera en retornar l’en-vàs buit en correcte estat en unes màquines que retornen diners

quan es diposita l’envàs utilitzat. El seu objectiu és aconseguir que el major nombre possible d’envasos subjectes al dipòsit es recuperin i que els diferents actors suportin els costos que els pertoca.

Aquest sistema és aplicable a tot tipus de materials: llaunes, plàstic, vidre i bric, és econòmicament neutre al no encarir el produc-te, és compatible amb els SIG, ja que no tots els envasos poden ser subjectes a dipòsit, substitueix el punt verd, ja que els envasos amb dipòsit no paguen punt verd i és econòmicament just, a que les em-preses paguen el cost de la gestió dels seus residus

A Espanya,el sistema de gestió d’envasos més estès és el SIG, que tots coneixem: l’usuari diposita voluntàriament el residu en uns contenidors de diferent color, en funció del tipus de material que constitueix l’envàs . La llei el consi-dera adequat, condicionat a l’acord entre l’administració autonòmica

i els productors-envasadors, per establir un sistema que compleixi els percentatges de recuperació estipulats. Fruit de l’acord es van crear ECOEMBES y ECOVIDRIO.

A Catalunya s’han desplegat els SIG de manera generalitzada arribant a la recollida selectiva del vidre el 65,3%, d’envasos lleugers el 25,4%, per tant encara queda un recorregut molt important per as-solir la majoria dels envasos posats al mercat

Amb l’objecte de posar en comú les opinions, crítiques i suggeri-ments dels diferents actors impli-cats (Administració autonòmica, local i supralocal, empreses gesto-res i organitzacions ciutadanes que impulsen el consum responsable), APROMA va organitzar el passat dia 26 de gener, un debat obert sobre la gestió dels envasos i els seus residus.

En una jornada complerta es van presentar per part dels experts convidats, els diversos aspectes

Com gestionem els envasos usats?

16 1

Agenda

Activitats Programades:

3era Tertúlia de Cafè 2012 Tema: “Els Límits el Planeta i Rio+20”

Dia: Dilluns 2 de juliol de 2012

Hora: 18.30h

Lloc: Roca Barcelona Gallery c/Joan Güell 211-213, Barcelona

Ponents: Sr. Javier Martin-Vide, Catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona, llicenciat en Ciències Matemàtiques i doctor en Geografia i Història i la Sra. Cinthia Pereira, Tècnica en Química Ambiental, treballant a la Direcció de Serveis Ambientals de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Inscripcions: Al FORMULARI o enviant un correu electrònic a aproma@aproma.org o bé trucant al 93 2452901

Organitza: APROMA

Jornada Tècnica: Llei de Prevenció i Control Am-biental de les Activitats – Com ser més competitius? Dia: Dijous 12 de juliol de 2012

Hora: 9.00h-14.00h

Lloc: Casa del Mar (c/ D’Albardea 1)Per més informació sobre la prémer AQUÍ Activitat gratuïta però necessària la inscripció: Omplint el FOR-MULARI, enviant un correu electrònic a aproma@aproma.org o bé trucant al 932452901

Organitza: APROMA

50 i 200milions de persones

s’hauran de desplaçar d’ara fins el 2050 degut

als efectes adversos produïts

pel canvi climàtic.

milions de persones s’hauran de desplaçar d’ara

fins el 2050 degut als efectes adversos

produïts pel canvi climàtic.

S’estima que entreS’estima que entre

la xifra

de la qüestió, des de l’estat de la transposició de la nova directiva i la seva repercussió en la situació existent, fins a les diverses experi-ències dels gestors administratius (representats perl l’ARC i l’AMB) i dels gestors privats d’ECOEMBES i ECOVIDRIO, amb el complement de la visió crítica i renovadora de la Fundació Retorna per a la prevenció de residus i el consum responsable. També es varen pre-sentar els resultats de països com Alemanya, on l’implantació del SDDR ha assolit una recuperació de fins el 95% dels envasos en tan sols 7 anys des de la seva posada en marxa, així com d’altres benefi-cis a nivell de matèries primeres i disminució de l’impacte ambiental.

El desenvolupament de la taula rodona va posar de manifest la gran distància existents entre els defensors de cada sistema: favo-rable al SIG (ECOEMBES I ECOVI-DRIO) i favorable al SDDR Funda-ció Retorna de manera que es pot extreure la conclusió de que caldrà fer enormes esforços d’aproxima-ció i posar en comú moltes dades ara per ara molt divergents, per arribar a un punt d’acord que per-meti començar a caminar pel difícil camí del consens necessari per implementar la solució més ade-quada des del punt de vista social i ambiental i més respectuosa amb la nova llei.

Les administracions presents van donar la impressió que no te-nien ben estudiat la implantació del SDDR ,tenint en compte que en el seu establiment hi ha un fe-nomen de fronteres, es a dir que té d’abarcar a tot Espanya per tenir un comportament de mercat uni-tari.

Calen moltes jornades més com aquesta per començar a caminar per un camí tortuós i ple d’obsta-cles. Mentrestant els envasos es continuen acumulant en el sí dels abocadors i el problema continua creixent.

Edita: Delegació d’APROMA a Catalunya. Girona, 26 Pral.1a, 08010 Barcelona. Tel. 932 452 901 - Fax. 932 322 391 Correu-e: aproma@aproma.org - www.aproma.org. Coordinació: Pilar Ruiz Delgado. Disseny i Maquetació: Neus Rosell Gallart. Il·lustradora: Laura Gómez . APROMA és una ONG sense afany de lucre, fundadd en 1993, amb l’ob-jectiu de fomentar el contacte pluridisciplinar dels professionals del medi ambient, promoure la seva participació en els debats ambientals i actuar de punt de trobada davant de la polarització dels discursos existents. La Delega-ció d’APROMA a Catalunya fou fundada l’any 1998. Delegat: Josep M. Ruiz Boqué. Secretària: Anna Ruiz Martínez. Tresorer: Ramón Bretcha. Membres del Consell Assessor: Ramón Bretcha, Josep Hurtado, David Puy, Josep M. Ruiz, Pilar Ruiz, Anna Ruiz, Jordi Serra, Joan R. Vidal, Laura Cid. Secretaria Tècnica: Anna Solé. APROMA no comparteix necessàriament les opinions expressades en aquest butlletí. Autoritzem la reproducció dels continguts, esmentant la font. A la nostra web hi ha una còpia íntegra dels diferents números del butlletí. Dipòsit legal: B-25298-00.

vull fer-me soci d’aproma

Segueix-nos a:

Per inscriure’t, apunta’t a: http://www.aproma.org/ca/asociacion/socios.html