butlletÍ de la uniÓ musical l’horta de sant … · ross roy de jacob de haan. encara que...
TRANSCRIPT
BUTLLETÍ DE LA UNIÓ MUSICAL L’HORTA DE SANT MARCEL·LÍ • IIIª ÈPOCA • NÚM. 26 • OCTUBRE 2006
IIIIIIIIIIII CCCCaaaammmmppppaaaannnnyyyyaaaa dddd’’’’IIIInnnntttteeeerrrrccccaaaannnnvvvviiiissss
eeeennnnttttrrrreeee SSSSoooocccciiiieeeettttaaaattttssss MMMMuuuussssiiiiccccaaaallllssss
VVVVaaaalllleeeennnncccciiiiaaaannnneeeessss
CCCCoooonnnncccceeeerrrrtttt aaaallll MMMMeeeerrrrccccaaaatttt
ddddeeee CCCCoooolllloooommmm
LLLLaaaa UUUUnnnniiiióóóó MMMMuuuussssiiiiccccaaaallll llll ’’’’HHHHoooorrrrttttaaaa
aaaa CCCCaaaarrrriiiiññññeeeennnnaaaa
FFFFeeeesssstttteeeessss PPPPooooppppuuuullllaaaarrrrssss
2222000000006666
Núm. 26 - OCTUBRE 2006
2
EDITORIALECOMENCEM!
Ha començat la tardor,ha començat la voràgi-ne. Ni ens en recordem
ja de la tranquil·litat de lesvacances d’estiu. La màquinas’ha posat en marxa, i de quinamanera!
L’Escola de Música de la Unióté més alumnat que mai, més de200, i necessita locals suficients ien condicions. Esperem que elCCR vaja endavant i per al2008 estrenem locals per a lanova escola de música. El claus-tre de professors/es ja hacomençat amb renovades forces.Endavant!
La Banda Juvenil, la nostraBandeta, acabà el curs amb con-cert (Intercanvi de Bandes) i l’hacomençat amb concert (IEncontre Comarcal Ciutat deValència de Bandes Juvenils).El seu director, Juan CarlosLópez, ha rebut felicitacions adojo per les dues actuacions.Enhorabona!
La Banda també ha tingutnovetats. Acabà el curs, com ja éshabitual, amb Moros i Cristians(Benetússer), i amb Moros iCristians (St. Marcel·lí) l’hacomençat. I a més, xafant a fondol’accelerador per al concert deFestes Populars. La novetat fouque a finals d’agost feren un viat-ge a Cariñena per a participar en
la festa de la verema que hi orga-nitza el Consell Regulador de laDenominació d’Origen. Tota unaexperiència amb visita a l’Ebre ial Pilar, de Saragossa. Tothomcontent. Igual repetim!
La Coral va de Ronda, treu lagent al balcó i s’endolceix la golaamb pastes i licors. A més, enaquest número estrenem plomacoral. Felicitats!
M’encomanen des de la Juntaque done les gràcies a totes aque-lles persones que col·laboren enla preparació dels concerts:carregar instruments i cadires,transportar, descarregar, mun-tar, desmuntar, retornar lescoses al seu lloc, etc. També caldir que quanta més gent s’hiapunte més divertit és i mésprompte acabem. Fins i tot podrí-em fer torns i no seria tan pesat.Gràcies, deixeu el vostre oferi-ment i manera de contactar ensecretaria.
Només dir-vos un parell decosetes més. Una, ja ha començatel nou cicle de A poqueta nit,amb noves propostes artístiques:cinema, literatura... I dos, no s’o-blideu de comprar loteria deNadal, però també podeu ajudar avendre’n (contacteu amb MancioVara). Enguany toca segur. I sino, el dia del soci en parlarem!
Paco Blai
Butlletí informatiu de la Unió Musical l’Horta
de Sant Marcel·lí
(C/ Músic Cabanilles, 48 baix - 46017 VALÈNCIA)
www.uniomusicalhorta.com
correu-e: [email protected]
EXEMPLAR GRATUÏT. Imprés en paper ecològic.
Dipòsit Legal: V-3958-1997.
Impressió i maquetació: Grafimar Coop. V.
Comissió de Revista:Salvador V. Benlloch i Paco Blai (coordinadors), Josep Climent, Inma Coscollá, Ximena Ortega,
Joan Quiles, Àngels Rodas i Inés Sáez.
Col·laboren:Assumpta Silvestre
Fotos: Salva Benlloch, Conxa Bermell, Inma Coscollà, Inés Sáez, Assumpta Silvestre
Les opinions manifestades en els diferents articles són responsabilitat dels seus autors.
sumari :Editorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2ActivitatsLa Unió a Cariñena . . . . . . . . . . . . . 3Bandeta: Intercanvis musicals . . . . . . . . . . . . 4Coral: Ronda Sant Joan 2006 . . . . . . . . . . 6Unió Barri: Festes Populars 2006 . . . . . . . . . . . 8Banda: Festival de Bandes . . . . . . . . . . . . . 9L’Entrevista: Ferrer Ferran . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10Calaixera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13Els nostres músics: Comissió de Banda . . . . . . . . . . . . . 14Instruments: Percussió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18Piccolo divertimento . . . . . . . . . . 20
RR
La Junta Directiva, en nom de tota la Unió Musical l’Horta,dóna el seu condol a Francisco Perales, president que fou de laUnió, i a Miguel Hernández, el seu actual president, per la pèr-dua en ambdós casos de la mare. Les dues dones, Antonia iAdolfina, han sigut sòcies de la Unió i han acompanyat i enco-ratjat el compromís dels seus fills per un Barri i un món millordes de la Unió. GRÀCIES, A TOTES DUES.
Quan ja tancàvem este número de Notícies Musicals ensassabentem de la mort de Joan Pujol i Sastre, company de laCoral. Manifestem el nostre condol a l’esposa, Teresa, coralistatambé, animant a tothom a tirar endavant. Així és el miracle omisteri de la vida: dia i nit, llum i foscor. El nostre cor està ambvosaltres!
notícies musicals
3
ACTIVITATS
La Unió Musical l’Horta a Cariñenanvitats pel Consejo Regulador de laDenominación de Origen Cariñena, laBanda de la Unió Musical L’Horta haparticipat en els actes de la festa de la
verema de Cariñena que han tingut lloc el pas-sat 27 d’agost.
L’experiència va consistir en un intercanvi,en el qual els valencians oferírem la nostramúsica i els nostres vestits tradicionals (per-què també han estat presents fallers i falleresde la comissió d’Arzobispo Olaechea - SanMarcelino) per afegir color a la seua festa, i elsaragonesos ens donaren el millor de la seuahospitalitat. Tinguérem oportunitat de parti-cipar en la seua missa cantada amb les jotestradicionals i, seguidament, en l’ofrena delprimer most (després de xafar el raïm, sem-pre a ritme de jota) al seu sant. També hihavia gaiters d’Astúries. Era una festa de cul-tures, de música, de sabors i de sentiments,d’estima. Els assistents igual tastaven el vique ballaven els nostres pasdobles.
Els músics de la Unió, a més de tocar,havien preparat alguna coreografia per a fermés espectacle. La seua proximitat ens feiasentir que els agradava la nostra actuació. Ellscorresponien amb les seues atencions, que noens faltara res: l’allotjament, els dinars, estu-pends. Anàrem a conèixer les seues magnífi-ques bodegues. Ens hem sentit molt a gust.
El balanç final no pot ser més positiu. Elbon enteniment i la simpatia entre UnióMusical L’Horta i Consejo Regulador de laDenominación de Origen Cariñena ha fet que,abans d’acomiadar-nos, tots estiguérem par-lant de possibles futurs projectes de col·labo-ració perquè a cap dels dos no ens han mancatganes de continuar amb la nostra relació.Valencians i Aragonesos estem comdemnats aentendre’ns.
Salvador Vicent Benlloch Gascó
I
Núm. 26 - OCTUBRE 2006
4
BANDETA
Intercanvis musicals de Bandes Juvenils
iumenge 2 de juliol19:30. El concert de avuipertany a la III Cam-panya d’Intercanvisentre Societats Mu-
sicals Valencianes que s’han pro-gramat entre l’1 de maig i el 22d’octubre de 2006. Estem al patidel C.P. San Marcelino per a sentirdos bandes juvenils: la BandaJuvenil Unión Musical SantaCecilia de Villar del Arzobispo i laBanda Juvenil de la UnióMusical L’Horta.
Fa bon temps, no hi ha america-nes. Els músics de Villar del
D Arzobispo ja estan asseguts.Presenten Encarna i José Luís.S’han ajuntat dues bandes juvenilsmolt interessants.
Entra José Pascual ArnauParedes, el seu director. S’alça laBanda. El públic aplaudeix.Presenta un bon repertori que acontinuació interpreta:
Músic for a Princel y Birth de A.Crepin Rivieren Ciclus de M. Vlakamb tres temps: 1. Riu Negre2.Orinoco 3.Chubut Pennsylvania6-5000 d’S. Craig.
No s’havíem enganyat: l’actua-ció ha sigut fantàs-tica. El públic elsacomiada amb unfort aplaudiment.
Descans, prenenseient els músicsque van a tocar acontinuació i tornena eixir Encarna iJosé Luís per a pre-sentar la nostraBandeta. Finalmentix Juan CarlosLópez Luján, eldirector, qui ésrebut com esmereix, amb un fortaplaudiment. Elstemes que ens pro-posen no són menysi n t e r e s s a n t s :
Febrer de J. Calatayud Côte d’or deFerrer Ferran amb els tres temps:1. Dijon 2. La Bourgogne 3. Chalonsur la rue. Ross Roy de Jacob DeHaan.
Encara que coneguem la quali-tat de les seues interpretacionstorna a meravellar-nos. Xiquets ixiquetes heu fet un bon treball.Gràcies, altra vegada Juan Carlosper el teu saber fer.
Aprofitaré que tinc per acíalguns pares perquè ens donen laseua opinió. Preguntaré primer aPaco i a Lola (Paco López i LolaAlonso) que els tinc ací davant.
notícies musicals
5
BANDETA
NM – Hola Lola, hola Paco. Usvaig a fer una entrevista.
Paco – Ah! Bé està!
NM – Digueu-me que us pareixla banda juvenil. Us agrada?
Paco – Sí, la música que fa labanda juvenil està molt bé perquètoca moltes coses variades. Devegades ens delecta amb cosesclàssiques i de vegades un altretipus de música, més moderna. Jocrec que està molt bé. Ho fan moltamé i molt bé.
NM – I la revista?
Lola – La revista també mepareix adient. Toca tots els temes ipots participar si vols. Està molt bé.
NM – La vostra xiqueta toca elclarinet.
Lola – Toca el clarinet. ÉsLaura, Laura López i també Víctorestà aprenent a tocar la trompeta.
Paco – Però de moment Víctorencara no està en la Bandeta. Estàen l’escola de música aprenent,
però, en fi, esperem que també con-tinue i s’afegisca a la Bandetaquan... puga ser.
Lola – Ens agradaria també dirque estaria bé que ampliaren elsinstruments de l’escola. Ho hemparlat alguna vegada també ambJuan Carlos: es tracta de poderaprendre a tocar la dolçaina i eltabal. Sabem que ara hi ha proble-mes per a trobar un lloc i també elsveïns es queixen del so. Esperemque facen prompte l’auditori i espuguen fer més coses.
NM – Quin tipus de músicavalenciana us agrada.
Lola – Ens agrada tot. Ara, com
està molt demoda el grup“Obrint Pas”,per exemple,que és un grupmolt reivindi-catiu, alsxiquets elsagrada i a mésintrodueixenla dolçaina.
Paco – Seriabonic que hihaguera unraconet, un llocper a recuperar instruments tradi-cionals, com ha dit Lola. Enriquiriamolt, sense dubte a la Unió.
NM – Gireu-se que us vaig a feruna foto.
Per a ser la meua primera expe-riència com a reporter no estic des-content. Em falta una mica de segu-retat. Però bé, miraré que la grava-dora estiga ben posada en el punt“record”. Mira: Inés i Toni (InésPérez i Toni Ordóñez). Allí vaig!
NM - HolaInés, hola Toni.Em contesteuunes pregun-tes.
Toni – Clar,sense proble-mes.
NM – Què ussembla la Ban-da Juvenil?
Inés – Ensagrada la músi-ca que fan, però
pensem que ésrepetitiva. En acabar les pecescoincidim que es fa una mica pesatque toquen els mateixos temes.Però per altra banda, molt bé. Ensagrada molt.
NM - I larevista?
Toni – Larebem, la lle-gim...
Inés – Con-ta coses inte-ressants. Estàmolt bé.
NM – Lavostra xique-ta?
Inés – La nostra xiqueta ésLaura Ordoñez. Toca el clarinet.
NM - Moltes gràcies. No usmoveu! Va foto! És per a la revista.
No m’ature. Ni tan sols apaguela gravadora. Vaig llançat.Continuaré amb Mercedes i Javier(Mercedes Costa i Javier de laTorre) que estan ací darrere.
NM - Hola Mercedes, Què talJavier? Us puc fer unes pregun-tes? Què opineu sobre la BandaJuvenil.
Javier – Està bé la música.Divertida per a ells, els menuts. Bé.Sí. No són obres pesades. Bé.
NM – Com van els xiquets. S’hoprenen amb il·lusió?
Javier – El meu sí s’ho prenamb il·lusió. Li diuen Javi. És Javide la Torre. Toca el Clarinet.
Mercedes – Ho passen bé! Hopassen bé!
NM – Us vaig a fer una foto!
Mira per on ha coincidit que hefet l’entrevista a pares i mares declarinetistes. Que casualitat!
Salvador Vicent Benlloch Gascó
Toni Ordóñez i Inés Pérez.
Paco López Lola Alonso.
Mercedes Costa i Javier de la Torre.
Núm. 26 - OCTUBRE 2006
6
CORAL
Ronda Sant Joan 2006
ns dies després de la nitde Sant Joan, l’endemàa Sant Pere i Sant Pau,abans que acabara el
mes, el 30 de juliol vam fer la tra-dicional Ronda de Sant Joan.
Després del sopar coralista enel local, eixim de ronda complintpuntualment l’horari.
1.- Homenatjats: Família deTere Blanco, que ha vingut deCòrdova per a escoltar-nos. Lanostra fama creua fronteres.
Lloc: Plaza, Monsenyor OscarRomero “La Pacheca”
“El menú”.
Comença la ronda mistelera.La família segueix amb nosaltresla ronda. En el trajecte trobema Patri, companya de Currod’Assumpta i Joan Q., amb la seuagermana. Se´n venen amb nosal-tres.
U 2.- Homenatjada: SaraBonilla, lluitadora de l’AMPA delSara Fernández.
Lloc: 1ºMayo, a esquenes(carrer de vianants; mòdul infan-til de C.P. Soto Micó)
“Siyahamba”
I seguim, alleugerem que laronda és llarga.
3.- Homenatjada: Pepita Par-do i família. Pepita, la qual totsels anys ens ha acompanyat en laronda, aquest any està atenent samare. No la deixaríem senseronda !
Lloc: C/Pedrones
“Te quiero”
Amb un rapel impressionant,ens obsequia amb refrescos enabundància i riques galetes(Pechuan va donar compte de lesde xocolata). A la panxa i a la saca!
Ens quedem amb la bossa d’a-vituallament i amb Pau, vehiclerodat inclòs, que es ve amb nosal-tres de ronda.
4.- Homenatjada: Mari PauCoscollá. La nostra volgudaMari Pau, mare, amb la partici-pació del nostre baix Salva, dela nostra cantera tenor-sopra-nista. La major ens veu des delbalcó. A la xiqueteta la vigilaMari Pau amb el “telesoni”, desdel portal.
Lloc: C/Tomás de Villarrolla.
“El dia que me quieras”
Et volem Mari Pau. Misteletaque no falte, per a aclarir la veu.Mmmmm apetitoses trufes! Paumillora el transport de l’avitua-llament. La saca va a límit. Alcreuar el Bulevar, unes veïnesque estan prenent la fresca, s’in-corporen a la ronda.
notícies musicals
7
CORAL
Vamod mad o menoz fufanz-do, fafando del cadned i loz pun-doz , pet zomod poeadonez…mad mizdeda !
5.- Homenatjada: MaribelSancho. Quin dia més més més…!
Lloc: Jardins de les torres delBulevard (la blanca)
“Blue Moon”
Ens rep la família al complet,completíssim amb el futur bebè.
Molt bé, molt bé, molt bé…Merengues… mitges llunes… pas-tissets de moniato… xampany.Els merengues van fer les delí-cies del personal, coral, acom-panyant i vianant. Hi ha per atots!
6.- Homenatjats: AmicsIgnacio i Pilar de Percujove.
Mateix lloc. Seieu ací que que-deu molt guapos.
“Tramussos d’Àfrica”.
7.- Homenatjat: Joan Pujol.El nostre company tenor. Ací t’a-garre ací et cante. Sense mou-re’ns de l’espai agradable en elqual quasi ja estem instal·lats. Sen’ix del grup i rep el nostre regal.
“El reloj”.
8.- Homenatjada: MilaLlegida. Coralista en excedència.Mateix lloc, bancs de davant.Això de Mahoma i la muntanya.
“Maite”.
La “canalla” se’ho passa d’allòmés bé. I seguim, amb la incorpo-ració de Maribel i tota la família iencara que parega impossible,amb el pas dret i a bon ritme.
9.- Homenatjada: CarmenRabanaque. Directora del CPRamiro Jover, a qui la coral tétant que agrair per la seua hospi-talitat.
“Te quiero”
Vinga, més dolç! Unes pastesfullades de fruites, de la mort!
xampany, vozca roig ? Unflats,ben unflats.
10.- Homenatjada: Sra.Adolfina. Reina de la plaça.
Parada tradicional de tots elsanys a la Plaça Sant Marcel·lí, desde la fatxada de l’església per acantar a la Sra. Adolfina, Sra.mare del nostre president.Enguany, és un poc més tard.Potser la traurem del llit.
“El bolero de Guadassuar”
11.- Homenatjat: JuanFernández, Un altre docent, ales-hores pare de Pablo, el monitorde balls de saló.
Lloc: C/ Dr. Royo Vilanova(front Escoles Parroquials)
“Contigo en la distancia“.
Un 5é està una mica lluny.Així va sonar la pluja de cara-mels! Xiquets i
Grans a per ells!
12.- Homenatjada: CarmenHerrero. Profe del C.P. RamiroJover. Tot en família.
Lloc: mateixa C/ Dr. RoyoVilanova, xamfrà (enfrontAlqueria Rocafort)
“Sant Joan”
Misteleta, que és tradició,galetes de xocolata i de canyella,riques, riques. I AIGUA, gràciesPaco Blai. Ací la coral s’acomiadafins després de les vacances, ambla panxa plena i el cor alegre.
És el moment de l’acomiada-ment. Ho hem passat molt bé iningú té ganes d’acabar. Allar-guem amb dos cançons més i ensacomiadem fins a setembre.
BONA NIT, MOLT BONA NIT.
Assumpta Silvestre Garcia
Núm. 26 - OCTUBRE 2006
8
UNIÓ BARRI/FESTES
Festes Populars: Nit de Rock
n any més (i en van trenta) el Barri de Sant Marcel·lí es vistde festa, es posa guapo, amb un fum d’actes organitzats perl’Associació de veïnes i veïns, que són d’allò més variat: desde la Volta a Peu (enguany també era la XXX edició) a una
Exposició de Pintura (del Taller del Centre Municipal d’Activitats pera persones majors); s’han jugat partits amistosos de futbol entreequips del barri (CDA San Marcelino i Salgui Juvenil); hem pogut gau-dir del Teatre de “Mujer y Cultura”; però també hi han hagut paelles,una fira-exhibició d’activitats d’entitats del Barri, una festa infantil,sopars populars, balls, etc.
La Unió Musical L’Horta ha participat com sempre durant elssopars populars amb la seua caseta de festes i, a més a més, en altresactes com la xaranga del dijous 14 o posant la música en els Moros iCristians (organitzat per la Comparsa Zayyan). Cal destacar, com sem-pre, el Festival de Bandes de Música (de la qual parlem més extensa-ment en una altra secció d’aquesta revista).
Però enguany m’agradaria destacar que, d’una manera diguemindirecta, també ha estat present en la Nit de Rock perquè alguns delsgrups que participaren s’han nodrit de músics de la nostra UnióMusical. La Nit de Rock tinguérem l’oportunitat de ballar i ballar ambla música de quatre formacions genuïnes del nostre barri: CapitàPeskanova, Asalto, Lejos Pirata i Sin Perdón.
Salvador Vicent Benlloch Gascó
U
notícies musicals
9
BANDA
Festival de Bandes de Música
issabte 23 de setembrea les 6 de la vesprada(les 5 en Canàries, ésque són allí més tore-ros!?) començava el
tradicional Festival de Bandesde Música, tancant així la trente-na edició de Festes Populars delBarri, que enguany s’anunciavenamb el lema 30 anys lluitant pelBarri. Però no fou al pati delCol·legi Sant Marcel·lí, que tradi-cionalment acull els concerts al’aire lliure, sinó que s’hagué decelebrar al pavelló del C.P.Professor Ramiro Jover. Lapluja, que tanta falta fa, estiguéanunciant-se durant tot el dia iels membres de la Junta quefeien el muntatge de la infras-tructura necessària decidirencanviar el lloc de realització.Sàvia decisió! Perquè momentsabans de l’inici encara ploguéamb ganes. Això, sens dubte,minvà el nombre d’assistentsque, malgrat tot i poc a poc, ana-ren omplint els seients.
DLa Banda de la Sociedad
Musical de los PobladosMarítimos actuà en primer lloc idemostrà ser un banda plena devida, amb força i entusiasme,mostrant una bona qualitat musi-cal en la interpretació del seuprograma: CIELO ANDALUZ dePascual Marquina, SLAVONICRHAPSODY núm. 1 de C.Friedermann i EL PRÍNCIPEIGOR. DANZAS GUERRERAS deAlexander Borodin. S’ha dereconéixer el saber fer del seudirector D. Manuel Romero Bru.Acudiren acompanyats del seupresident Sr. Facundo Ferrer,així com d’un grapat de bonsamics i coneguts de la Unió, moltsdels seus i nostres fills i fillescompartixen conservatori. I ésbonic veure-los tocar junts però acadascú en la seua banda. No sési fou per això, però la fotodemostra que els músics de laUnió seguiren amb atenció laseua actuació. Així és com s’ha defer.
A la segona part actuà la nos-tra banda, Unió Musical l’Hortade Sant Marcel·lí. El seu reper-tori estava ple de complicitats.En primer lloc GALLITO un pas-doble del que fou director funda-dor de la Banda Municipal deValència, D. Santiago Lope. Totseguit DIA DE PASQUA EN CATA-RROJA de J.M. Izquierdo queem recordà el primer concert dela nostra Banda que jo vaig pre-sentar quan encara es feien alSaló Parroquial perquè encara hicabien els músics. Fa un fumd’anys. I per acabar gaudírem dela primera interpretació deCEREMONIAL de Ferrer Ferranper part de la nostra Banda. Totun èxit. Els que vingueren no se’ntornaren de buit. Anàvem totsplenets de bona música.
Segurament no caldrà espèrartot un any per tornar a gaudir-ne,seguiu de prop les actuacions dela Banda i ho comprovareu.
Paco Blai
Núm. 26 - OCTUBRE 2006
10
L’ENTREVISTA
P. Moltes gràcies per contes-tar-nos a aquesta entrevista.Voldríem començar amb una pre-gunta general: Com composes?
R. Més que l’encàrrec, jo neces-site fer música. És un mode d’ex-pressar-me: traure de dins el llen-guatge. El primer pas és pensar,abans d’escriure res. Pense a quiva dirigida l’obra...
P. Penses en el públic?
R. No, em referisc a l’intèrpret.Per exemple, en el cas d’una bandadeterminada, quin tipus d’obra lianiria bé? si és per a un festival oper a un concurs... O si és música decàmera, o si un grup de músics queva a gravar un CD... I, aleshores,prenc apunts en un paper (l’ordina-dor és l’últim pas). Fraccione total’obra en apunts i anote les frases,contrapunts, harmonies, etc.
P. Prèviament penses en l’es-tructura o més bé en algun tema omotiu?
R. Tot a la vegada. Prenc moltesnotes abans de posar-me a realit-zar tota l’obra. Així, per exemple,una composició com Ceremonialpot tindre, posem-ne, vint o qua-ranta o... apunts. I després nomésn’aprofite, potser, la meitat.
P. Ho fas directament al piano?
R. No, pensant. La inspiracióarriba pel pensament. No arriba a
soles. Calanar a bus-car-la. Calpensar, ela-borar... i,una vegadatens tots elsapunts, éscom un tren-caclosquesque has d’or-denar. I,a l e s h o r e s ,utilitzes latècnica perordenar totel material i
donar-li sentit. Ja vas afegint con-trapunts, motius, un canvi de tona-litat... un desenvolupament delsmotius...
P. Quan costa eixe procedi-ment?
R. Eixe procediment pot costardos o tres mesos en una obra devint minuts, per dir alguna cosa...donant-li voltes al tema, distri-buint els apunts. I, aleshores, vasprovant al piano. D’aquesta mane-ra ja vas ordenant el desordre. Unavegada ja esta tot confeccionat, estranscriu a l’ordinador per a unabona presentació.
P. Quins compositors, tantclàssics com contemporanis,t’han influït més?
R. Per a mi el millor compositorés Leonard Bernstein. Per què eracapaç de fer-ho tot. Valore moltquan un compositor sap fer desd’un bon pasdoble fins a una bonasimfonia o música contemporànea.Bernstein era molt complet i aixòés admirable.
P. I algun altre compositor,escriptor, pensador...?
R. Realment allò que a mi m’in-teressa és la fusió. En les meuescomposicions fusione la músicacontemporània o moderna amb,fins i tot, la romàntica o clàssica.En una mateixa obra utilitze totsels estils. I això, parlant de bandes,
ha segut una innovació.M’interessa i m’ha donat un moltbon resultat.
P. Podríem catalogar la músi-ca de banda com un estil?
R. La música de banda és músi-ca escrita per a una formació, quedóna igual que siga una banda, unaorquestra, un quintet... No hem deseparar, no hem de catalogar. Enrealitat la música de banda ésmúsica, el que passa és que envegada de violins són clarinets. Perexemple, la meua simfonia LaPassió de Crist podria haver com-posada igualment per a orquestra.La vaig composar per a banda per-què va ser un encàrrec de la bandafederal i vaig aprofitar un projecteanterior meu. Seria la mateixamúsica, si fora per a una altra for-mació. L’únic que canviaria seria elmitjà en el qual es produeix lamúsica.
P. Podríem dir que la fusió quehas establert com a paisatgepropi és on te mous amb méscomoditat? Fer ara un estil con-cret et resultaria més complex?
R. No, perquè l’estil el trie jo.Per exemple: la meua peça per asaxofon i piano que s’anomenaTartaglia és contemporània, dode-cafònica i modal, i utilitze efectesaleatoris. Tinc peces totalmentclàssiques a l’estil de Mozart oBach. El que a mi m’agrada ésfusionar, perquè això no ho fan elscompositors. Webern no fa un clas-ter i després et posa un acordtonal.
P. Per què la fusió?
R. Primer perquè pense que enmúsica ja esta tot inventat. Tirarun piano d’un cinqué pis com s’hafet per innovació, això em semblaque no té sentit. Això no és músi-ca. O, per exemple, anar enhelicòpters i fer un quartet decorda, un violí en cada helicòpter.Per a mi això és més experimentari jugar amb timbres, però no com-posar música.
Ferrer FerranAMB MOTIU DE LA INTERPRETACIÓ DE LA SEUA OBRA “CEREMONIAL”
EL 16 DE SETEMBRE de 2006, A CÀRREC DE LA U. M. L’HORTA DE SANT MARCEL·LÍ
notícies musicals
11
L’ENTREVISTAP. La composició no seria
experimentació?
R. No, per a mi la música és elfet de crear. Crec que s’ha de crearamb els dotze sons que tenim, ques’ha d’ordenar-los. La música ésl’art de combinar-los.
P. Però, per exemple, un per-cussionista no toca eixos dotzesons...
R. Els instruments de la percus-sió fan sons complementaris. Elsbombos poden fer dotze sons siestan ben afinats. És per això quejo tinc en el cap composar un con-cert per a bombo i banda. Cal pen-sar que un bombo no és un colp iprou, sinó que té moltes possibili-tats de sons diferents (colpejar enl’”aro”, les baquetes, punts dife-rents...)
P. Canviant de tema, onpodem trobar la música de FerrerFerran?
R. Ara mateix tinc cinc CD inte-grals. Està a punt d’eixir el cinqué,que es titula Echo de la Montagne,Sinfonietta nª1. Això es pot trobara botigues especialitzades en músi-ca o en internet. Per exemple enwww.abmusica.es, on hi ha tota lameua música. Recorde una anècdo-ta: Un amic meu que és taxista iposa en el taxi la meua música i lagent es queda enganxada. Ésal·lucinant que a la gent li agrade lamúsica de banda i pregunte on espot comprar... I és una pena que undisc de Ferrer Ferran no es pugacomprar en els centres comercials.
P. Dins de la teues composi-cions, una característica repetidatant en les simfonies com en altresobres com Ceremonial, és la “gran-diositat”. Podem relacionar-laamb la música nord-americana?
R. La música per a banda ques’ha escrit fins a hui en dia al nos-tre país, sempre ha estat relaciona-da amb el folklore valencià. Elsnostres compositors (com Talens,Amand Blanquer, etc.) sempre hanelaborat motius valencians. Aixòestà molt bé. Però jo volia canviar.Fer més d’allò que ja s’havia fet, notenia interés. Per això he tractatd’agafar un altre tipus de llenguat-ge, potser nord-americà o de ban-des sonores...
Crec que este pas, esta innova-ció, és el que a mi m’ha popularit-zat. Potser també ha influït enaltres compositors, que veuen queel mercat va per un altra banda.
P. Centrant-nos en Ceremo-nial, com va sorgir la idea i comes va dur a terme?
R. Aquesta obra va estar compo-sada per a l’auditori que es va inau-gurar a la Primitiva de Paiporta ivaig regalar aquesta obra a labanda que dirigisc per ser interpre-tada eixe dia. Cada moviment téuna forma. El primer moviment téuna forma descriptiva. Amb ele-ments modernistes dins d’allò clàs-sic, amb entrada triomfal i desprésuns motius més bé americans, per-què volia donar un ambient mésactual a l’auditori. El segon movi-ment s’inspira en la famosa pre-sentació de les muses de la música,aprofitant la presentació de totesles Santes Cecílies. De fet està cal-culada en la desfilada que es fadurant la presentació. I el tercermoviment és una dansa que espodria fer en qualsevol obra de tea-tre ballable. Amb aquestes trescaracterístiques vaig composaraquesta obra.
P. Com proposaries una bonainterpretació de Ceremonial, ques’adapte el màxim possible a laidea que tingueres en realitzar-la?
R. Una bona interpretació ésquan el compositor posa una parti-tura i l’intèrpret ha de ser capaç detraure tot allò que està escrit. És adir: el respecte màxim a la partitu-ra, amb tots els seus elements...
P. Però, per exemple, de cara auna fanfàrria, millor si tenimhuit trompetes que si en tenimquatre, no?
R. No necessàriament. El que hihagen huit sonarà més fort, ambmés volum. Quatre bones trompe-tes poden sonar tant com huit osetze. Fins i tot, si n’hi ha més, pot-ser que siguen més desafinades,perquè hi ha més elements...
P. I pel que fa al públic. Comcreus que s’ha d’escoltar aquestaobra?
R. L’oient s’ha de deixar dur.Deixar-se anar sense pretendrebuscar una altra cosa.
P. T’oposaries, per tant, aaltres teories (Copland, We-benr), que parlen d’una manerad’escoltar activa?
R. Sí. Hi ha llibres que més bés’haurien d’entendre com un enco-briment d’una música que no s’en-tén. Per a mi, la música són senti-ments que el compositor expressa iel públic ha de percebre’ls. Si acon-seguim que la persona es commogaquan escolte la música hauremaconseguit l’efecte de transmetrela màgia.
P. Quin sentiment ha de trans-metre Ceremonial?
R. Sentiment de grandesa i depau. Aquests són els dos extrems.Tracte que en les meues composi-cions s’aconseguisca la felicitat.Que, quan algú escolte la música,s’oblide de tots els seus problemes,que siga feliç...
P. On ubicaries Ceremonial enel conjunt de la teuaobra?
R. La simfonia dela teua vida és tota lateua música. Uncompositor escriuuna obra i el finald’eixa obra és elprincipi de lasegüent. Totes tenenc o n n e x i ó . . .Ceremonial la vaigcomposar abans deLa Passió de Crist,crec recordar. Ja fatemps.
Núm. 26 - OCTUBRE 2006
12
L’ENTREVISTAP. Un crític de televisió
comentava fa poc que ara els tele-vidents ja no podien aguantarmitja hora de conversa senseimatges, ni talls. Ceremonial ésuna obra d’una grandiositat i unapotència notables. Creus que arapodríem allargar aquesta obra icontinuaria tenint el mateixefecte?
R. No estic d’acord, pense quemitja hora de conversa feta per unbon locutor no adorm l’oient. No calposar imatges per atrapar l’aten-ció. Això són encobriments per jus-tificar-se. En música passa elmateix. Hi ha música que dura 20minuts i als cinc minuts ha caigutl’atenció de la persona que l’escoltai està pensant en la platja o el quefarà demà. Una mala composició ouna mala interpretació pot feraquest efecte. Respecte aCeremonial crec que si hi hagueranecessitat de posar més músical’haguera posat. Mai em plantege siha de durar cinc o deu minuts, méso menys
P. Quan creus que està totexposat pares...
R. Exacte, amb els elementsprecisos. No cal “agobiar”.
P. Com saps que ja esta tot dit?
R. Hi ha una dita entre els com-positors quan se sent alguna obrade mala qualitat: “Se li ha acabat elpaper”. La música és bona quanesta ben desenvolupada i ben com-pensada. Si una frase necessita 2minuts per a exposar-la i s’allargaa 5 està mal. O, al contrari. Per aaixò utilitzem la tècnica.
P. Una obra també influeix enla capacitat musical del públicper apreciar noves idees musi-cals. Creus que en la composicióes pot arriscar? fins a quin punt?
R. Si l’obra està ben elaborada isi està fusionada, és pot arriscarmolt.
P. Quins projectes tens?
R. En desembre estrene LaTercera Simfonia a Barcelona. Ennovembre aniré a l’Argentina...Molts projectes!
P. Moltes gràcies
Ent.: Carles Hernàndez. Agost, 2006
Imatges del Concert al Mercat de Colom
74511
notícies musicals
13
CALAIXERAper Paco Blai
Número de loteria de la UNIÓ. Nadal 2006.
Sant Marcel·lí1954-2004
Ja estan a l’abast delpúblic els DVD sobre el 50aniversari del Barri. Un mag-nífic treball realitzat perRaúl J. Sales, que consta dedos DVD en pel·lícula i unDVD de fotografies. Ja enparlarem amb deteniment.Aquelles persones que jacompraren el llibre sobre els25 primers anys del Barrique es va editar el 2004,poden passar a recollir elsDVD al quiosc on el compra-ren mostrant el “cartonet” osenyalador que en elmoment de la compra els donaren. També es potadquirir ara tot junt (llibre i DVD) al preu de 30 €.
Centre Cultural Rambleta“No hem de perdre el nord”
Supose que totes i tots vosaltres, lectors i lecto-res de Notícies Musicals, haureu llegit també elLlibret de FESTES POPULARS.L’encoratjador article de JuanLagardera, periodista i gestor cultu-ral, exposa de manera prou clara quinés el projecte. Diu: “L’escola de músicacomptarà amb una sala d’assajos ialtres sales de suport, així com despat-xos suficients per aconseguir la seuahomologació com a conservatori o cen-tre d’ensenyament oficial”. No puc jodir-ho millor, però sí puc dir que laUnió té tantes ganes com el que mésquè això siga una realitat. Diu: “Totaixò esperem que siga possible a partir
de 2008, data en la qual ha de posar-seen marxa el Centre Cultural al Sud de laciutat”. Sembla lluny, però està mésprop que no ho ha estat mai. Esperarempacientment i atentament, perquè elCentre Cultural al Sud és ja el nostrenord.
A ballar toquen!Recomença el curset de BALLS DE
SALÓ. Els/les Interessats/des han deposar-se en contacte amb Josep LluísRodrigo i/o Encarna Ojeda. Encara hi haplaces.
Anem a començar un nou projecte:DANSES VALENCIANES I D’ARREU
DEL MÓN. Estem amb la certesa que cal recuperarles nostres tradicions genuïnes, no per ancorar-nosen el passat, sinó per projectar-nos al futur ben afer-mats, sabent qui som. Som el que som gràcies als quiforen abans que nosaltres. I així ens obrim al món.Valencians i valencianes al món. Per això combina-rem la nostra dansa amb les danses d’altres països.
La primera trobada serà el dissabte 11 denovembre de 4:30 a 6 de la vesprada, al LocalSocial de la Unió C/ Músic Cabanilles, 48 baix.
74511
Núm. 26 - OCTUBRE 2006
14
ELS NOSTRES MÚSICS
a aproximadament un
any publicaven en un
número de la nostra
revista que ens estre-
nàvem amb una nova comissió de
Banda: Ximo, Mariló, Héctor,
Daniel, Sergi i Juan, formaren
un equip disposat a dedicar
temps per al millor funcionament
de la Banda. Daniel i Mariló (per
motius d’estudis i treball) no
estaven, però a la resta els vaig
proposar una espècie de mini-
taula rodona sobre temes rela-
cionats amb la Banda, en primer
Flloc com a músics, i després des
de la responsabilitat que han
assumit. Evidentment que contí
amb la seua col·laboració, i a con-
tinuació us mostre una aproxi-
mació a l’estona que compartí-
rem (entre un assaig de vesprada
i un de nit, com la resta dels dies
de la setmana que va precedir al
concert de Festes). He de dir-vos
que vaig percebre harmonia en
les intervencions, anaven
sumant aspectes, però no entre
ells, però no hi havia polèmica, ni
experiències oposades..., pel que
he decidit que les seues aporta-
cions no tindran el seu nom, i,
per tant, interpreteu-les com una
opinió col·lectiva, conseqüència
de la suma de les aportacions
individuals.
Ja he comentat que ens
trobàvem en mig de la prepara-
ció del concert de festes, prepa-
rant “Ceremonial” de Ferrer
Ferran, com a “plat fort”.Vaig
suggerir-los iniciar per allò que
els significava a d’ells aquest
concert. No s’ho pensaren molt :
“És la primera presa de contacte
La nostra Comissió de Banda
“ESTEM PERQUÈ ESTAN”Idees de futur
ENTREVISTA AMB PART DE LA NOSTRA COMISSIÓ DE BANDA.
notícies musicals
15
ELS NOSTRES MÚSICSamb la Banda després de l’estiu”,
“És l’inici d’un treball que podria
esdevenir en la preparació d’un
certamen”, i evidentment..., “és
el concert de festes, amb tot el
que això significa tots els anys
com a presentació de la Banda al
barri”.
A més de “Ceremonial”,
també toquem “Dia de Pasqua
en Catarroja” de Jose M.
Izquierdo. Fa uns anys, la
Banda ja va tocar aquesta obra
en diverses ocasions, i ens va
sorprendre a algunes persones,
que al recuperar-la ara cons-
tatàrem que molts músics no
l’havien tocada: la Banda ha
canviat... “Tal vegada la paraula
no és que ha canviat, com que ha
evolucionat. Sí que és cert que hi
ha molta gent que tocà en el cer-
tamen que guanyàrem i que ara
no està en la Banda: ha hagut un
canvi de persones..., però la
Banda, com a col·lectiu, hem cres-
cut, tant en nombre de músics
(totes les cordes, menys els clari-
nets, han augmentat), com en la
formació musical, ja que una
gran quantitat van al
Conservatori, a més de la nostra
escola de música”.
Nomenat l’anterior certa-
men i la possibilitat de que pre-
parem aquest curs un nou cer-
tamen, la pregunta estava ser-
vida... Vosaltres visquéreu el
procés de preparació, i també
l’experiència de tocar i guanyar
un certamen... ara sabeu què
suposa. Què sentiu, què desit-
geu? “Sentim ganes. Ganes d’es-
coltar a la Banda de la manera
millor que puguem sonar i fer
música. Ganes de viure l’ambient
d’il·lusió, d’esforç col·lectiu, de
desig de millora. Ganes perquè
ens sentim capaços de fer-ho bé i
sabem que serà una experiència
que farà créixer a molts músics
que no estaven abans, fins i tot
també els farà vincular-se més a
la Banda. Tenim ganes, perquè
sabem que és un esdeveniment
especial que deixa empenta dins
de cada persona, i a més en la
història col·lectiva de la Unió“.
Però... no us dona por per-
dre? No té per què repetir-se la
història... “Evidentment que
ens agradaria guanyar, però
l’objectiu que ens ha de guiar és
el de sonar bé. Si la Banda arriba
al màxim que puguem arribar
en la millora de la qualitat de
música que fem, nosaltres pen-
sem que ja hem d’estar contents.
Per tant, volem guanyar, però
sabem que si lluitem tots per
aconseguir-ho, millorarem, i en
aquest sentit, ja no hi ha possibi-
litat de perdre, perquè l’esforç
haurà tingut sentit”.
Vaig continuar d’advocada
del dimoni, i els plantegí una
de les coses que sí que sabia que
és més difícil de lidiar per a
d’ells: Preparar un certamen
suposa la necessitat d’un esforç
col·lectiu, i vosaltres teniu la
funció de presentar-lo als
músics com a necessari i atrac-
tiu... “I anem a intentar-lo, però
sabem que això a mesura que s’a-
costen les dates finals no és fàcil,
perquè sabem que és molt impor-
tant que estem tots a una. Volem
pensar que això serà així, i inten-
tarem fer-ho de la millor manera
possible”.
De la part musical, vaig pas-
sar a l’altra part, també fona-
mental, de la Unió, que és el
desig de bona convivència
entre les persones que formem
part d’ella. Com sentiu vosal-
tres les relacions amb la
Banda? (Hem de tenir en comp-
te que no sou moltes persones
les que quedem de la Banda de
fa deu anys) “És cert, i se’ls tira
en falta... però al temps tenim la
sort de sentir que hem rebut a
gent que té ganes de fer música i
conviure bé, i això ens fan sentir
bé. L’eixida de dos dies a
Carinyena va ser un exemple de
bon rotllo entre nosaltres.
Creguem que tota la gent s’ho
passà bé, i que es difuminen molt
les diferències d’edat en les rela-
cions entre nosaltres”.
Vosaltres cregueu que l’estil
de formació musical de la
Banda ajuda a una bona con-
vivència?. “Rotundament sí,
perquè en la nostra Banda no hi
ha solistes, més bé hi ha músics
que per a un concert es preparen
un “solo”. No es potencia la rivali-
tat ni les comparacions que
poden generar enveges o ten-
sions. En això creguem que
determinen molt el director de la
Banda Juvenil, Juan Carlos, i el
director de la Banda, Miguel
Morellà; perquè provoquen rep-
tes a diferents músics i fan que
moltes persones assumisquen la
responsabilitat, el repte i el crei-
xement com a músic d’un paper
“especial” en un concert con-
cret”.
No volia tancar aquesta esto-
na de conversa sense traure el
tema de les funcions que tenen
Núm. 26 - OCTUBRE 2006
16
ELS NOSTRES MÚSICScom a Comissió de la Banda, ja
que és molt probable que
siguen desconegudes per a
moltes persones. “Tenim la res-
ponsabilitat d’assegurar que hi
ha suficients músics per als
actes que ens comprometem a
fer i comprovar que són possi-
bles, i en aquest sentit alleugerir
a la Junta Directiva d’aquesta
funció d’organització. També
ens preocupem d’establir con-
tacte amb els músics que passen
un temps llarg sense baixar a
assajar, per tal de saber si
podem contar amb ells.
Respecte als assaigs, obrim i
tanquem el pavelló, i procurem
facilitar-li la tasca a Miguel
(tant al nostre president, com al
nostre director). Fem les parti-
cions de falles, l’inventari dels
instruments que tenim, fem les
gestions per a federar els
músics...
Un altre aspecte que també
procurem cuidar és organitzar
activitats de convivència entre
nosaltres, tals com els soparets o
dinars, o Carnestoltes, la setma-
na esportiva... o eixides com la de
Carinyena“
Us sentiu reconeguts? “Més
que el reconeixement, veritable-
ment el que desitgem és que els
músics baixen a assajar, i mos-
tren la seua col·laboració, tant
en les tasques pròpies de la
Banda, com en les seues propos-
tes i opinions que ens poden
donar pistes respecte a allò que
nosaltres podem potenciar o
facilitar”.
Tota conversa d’aquest
tipus, ha de terminar donant
la possibilitat de què els entre-
vistats afegesquen allò que
desitgen, i així va ser: “Volem
agrair als músics el seu esforç,
el seu compromís amb la Banda,
i al mateix temps animar-los a
què continuen fent-ho amb
il·lusió, perquè pensem que val
veritablement la pena. Nosaltres
hem crescut en la Banda, com a
músics i com a persones, i en
ella hem aprés a millorar en tots
els sentits, i a més hem viscut
l’oportunitat de conèixer a per-
sones molt valuoses. Com a
Comissió, nosaltres estem per-
què els músics estan, som una
Banda gran que requereix orga-
nització i idees de futur, i nosal-
tres estem il·lusionats en
col·laborar en aquest projecte
col·lectiu que és la Unió Musical
l’Horta”.
Jo també estic agraïda al seu
compromís i a la seua il·lusió.
Moltes gràcies!
Inma Coscollà Girona
notícies musicals
17
INSTRUMENTS
La percussió, la gran desconeguda (II PART)la primera part de l’ar-ticle de percussió javàrem poder compro-var que aquesta forma-va part d’un món cultu-
ral i musical molt ric, extremada-ment ric. El seu origen, tan anticcom l’ésser humà; el seu signifi-cat i ús en actes socials; la quan-titat, quasi incommensurabled’instruments, que formen partd’aquesta família, etc... han fetd’ella un gran món. És per totaixò, que vaig creure necessàriala continuació de l’article ante-rior.
Però, la realitat ha sigut queaquesta família és tan àmplia iinteressant, que a l’hora de selec-cionar el material a incloure enl’article em crea la necessitat defer més articles. És tal la riquesade materials utilitzats, formesestètiques, anècdotes, evolució ihistòries que ofereix aquestafamília d’instruments que resul-ta complicat donar per acabat eltema.
Així doncs, he optat per apro-fundir una mica al voltant delxilòfon i la marimba, i quan esconsidere oportú continuar ambla resta d’instruments.
De tota manera m’agradariaesmentar els instruments utilit-zats més freqüentment dintre del’orquestra, per respecte a ells iper la seua importància dintre dela mateixa. Tots ells són impor-tants quan el compositor així hodecideix.
Entrant al tema trobem que alllarg del temps, les exigènciesdels compositors contemporanisha fet que la plantilla d’instru-ments de percussió siga gran,incloent instruments que, en unprincipi, no tenien molta cabudadintre de l’orquestra. A continua-ció assenyalem aquells que sónmés freqüents en una plantillad’orquestra simfònica actual:Glockenspiel, xilòfon, marimba,vibràfon, tom-tom, esquellots(“cencerros” ), platets, cròtals,
pandereta, cascavells, sonalls,triangle,timbales cromàtiques,bombo, caixa, tambor militar, sis-tre, timbalets,castanyoles, caixesxines, claus, temple-blocks,maraques, bongos,congues, cam-panes tubulars, celesta, flexató,tam-tam (gong).
XILÒFON
Introducció històrica
Aquest instrument, formatper barres de fusta disposades enteclat, rep el seu nom del grecxilon (fusta) i phono (so). El seuorigen és molt discutit. Algunshistoriadors afirmen que el pri-mer lloc on apareix fou Indonèsiades de on va ser introduït a Àfri-ca pels mercaders àrabs. Però,altres historiadors, coneixedorsdels instruments africans, consi-deren que algun tipus d’instru-ment semblant al xilòfon ja estocava a Àfrica anteriorment.
Observant les dues fotografieses pot comprovar com la disposi-ció en fileres de làmines de fusta
ja apareix a Àfrica, al menys, enla mateixa època que a Indonèsia.
Els xilòfons africans queconeixem tenen uns ressonadorssota algunes làmines, amb la ideade fer més voluminoses algunesde les notes.
Aquestos instruments colpe-jats s’usaven habitualment per aacompanyar danses característi-ques on l’executant havia detocar sempre el mateix, i on elspropis músics eren els balladors.És per això que acompanyaven alxilòfon d’una corda que es feienpassar al voltant del coll.
Respecte a l’origen sud-ame-ricà, es considera que com en elsaltres instruments de làmines defusta, foren esclaus negres els quiels introduïren a la seua arribadaal continent des d’Àfrica.
El xilòfon en l’orquestra
L’evolució del xilòfon en l’or-questra, per a arribar fins el xilò-fon actual, és llarga i atzarosa.Apareix a Europa a principis delS. XV rebent el nom de “percu-ssió de fusta”.
Serà la publicació en 1695 aBolònia de “Il modo facile di suo-nare el sistro nomato ilTímpano”, on apareixen melodiespopulars xifrades per a ser toca-des amb un xilòfon de 12 barres.
Al llarg de la història s’hananat descrivint instruments ambles característiques del xilòfon.
Però, l’autèntic coneixementd’ell a Europa data de la segonameitat del S. XIX, quan Micha J.Guzikow (músic jueu d’origenrus) efectuà gires de concerts pertota Europa i que en origen s’uti-litzava com instrument melòdic.El seu virtuosisme atragué l’a-tenció de Chopin, Lizt iMendelssohn. L’instrument d’a-quest solista era un xilòfon de 4fileres i 28 barres afinades persemitons i amb una forma trape-zoïdal.
A
Xilo de Moçambic
Xilo de Sud-àfrica
Núm. 26 - OCTUBRE 2006
18
INSTRUMENTS
Camile Saint-Saëns decidíemprar-lo en la “Dansa maca-bra” a l’escoltar a Charles deTry, un altre virtuós del xilòfon.I, d’aquesta manera va ser intro-duït en l’orquestra simfònica.
Més tard el tornà a usar en el“Carnaval dels animals”.
El segle XX serà quan el xiloadquireix el seu paper predomi-nant. En 1905 Strauss inclouràel xilo en “Salomé”, Strawinskyen “L’ocell de foc”,“Petroucha”, “Les bodes”, etc. Iserà Shostakovich, Prokofiev,Kachaturian, Gayanech, etc.,junt a altres coetanis els quiintroduiran el xilòfon en l’escolarussa d’orquestració.
En Centre Europa Bartok vaser qui mostrà major interés pelxilo, donant-li un paper musicalimportant en “El príncep defusta”, “El mandarí merave-llós”, “Música per a cordes,percussió i celesta”, “El castellde barba blava” i sobretot la“Sonata per a dos pianos i per-cussió”.
El impressionisme francès usàel xilòfon pel seu colorit tan par-ticular i la seua velocitat d’exe-cució. Existeixen molts exemplesentre els que cap destacar aRavel i a l’espanyol Manuel de
Falla en “El sombrero de trespicos” o “El retaule de MaesePere”.
A mitjans del segle XX esdesenvolupa per complet (tècni-ca i físicament), el que permet al’orquestra de la seua utilitzaciócompleta. Que el xilo estiga con-siderat com un instrumentimprescindible per a la secció depercussió d’una orquestra simfò-nica serà gràcies als compositorscom Pierre Boulez.
Al mateix temps, l’arribada deveritables virtuosos d’aquest ins-trument, ha fet reaccionar alscompositors i avui en dia espoden trobar obres on elXILÒFON té una importànciatan vital com qualsevol altre ins-trument solista de l’orquestra.
MARIMBA
La marimba, tal i com se laconeix avui en dia és un instru-ment fet de làmines de fusta afi-nades, disposades en forma deteclat. Es podria dir que és unXilòfon de so greu i ampli, grà-cies als seus tubs ressonadorssituats just sota les làmines, pertal d’amplificar i arrodonir el sod’unes plaques de palo de rosaafinades en disposició cromàtica.
El seu so es produeix al colpe-jar aquestes làmines amb unesbaquetes fetes de mànec de fustai bola de cautxú, malgrat quedarrerament s’està imposant labola recoberta de llana, per aaconseguir eixe efecte rodó delso. Les làmines de fusta estansituades sobre uns bastidors enlínea.
Segons la densitat de la fustaemprada el so és més potent ibell. Les millors làmines estanfetes de la part central de l’arbre
palo de rosa. Alguns instru-ments per tal d’abaratir-los elsconstrueixen amb la fusta de lapart exterior del tronc, i són mésbarats però sonen pitjor.
Els tubs ressonadors ja notenen bordó com en les marim-bes mexicanes o guatemalte-ques i la interpretació se sol fer acàrrec d’un sol intèrpret. Sol serun virtuós en el maneig de lesbaquetes, fins a tres en una solamà, i un coneixedor extraordina-ri del teclat, amb una gran veloci-tat en la interpretació i una forçaque crida l’atenció en un instru-ment que sembla tan delicat asimple vista.
Parlant un poc del seu origendirem que la majoria d’historia-dors localitzen la marimba aÀfrica, provenint dels balafons iinstruments similars. Tambés’han trobat relleus d’algunacosa semblant a una marimba enalgunes piràmides del sud-est deMèxic i Guatemala. Per aixòanem a parlar de la marimba endos direccions totalment dife-rents:
*La marimba com instru-ment típic de Mèxic. Deixarem debanda les peculiaritats de Gautemala i d’Àfrica, per no ferextensiva la informació i provo-car pèrdua d’interés.
*La marimba com instru-ment solista actual, (Europa,Japó i EE.UU.).
La marimba a Mèxic
A Xiapas:
La marimba és l’instrumentmés representatiu de l’estatmexicà de Xiapas i un dels més
Xilofonistes guineans ballant
notícies musicals
19
INSTRUMENTS
coneguts del país, onha passat a ser moltmés que un instru-ment.
En Xiapas es fabri-quen les millorsmarimbes de Mèxic.La raó fonamental ésperquè la fusta ques’utilitza prové delhormiguillo, utilit-zant la dels arbresmés vells.
És difícil construir-les, i elsconstructors tradicionals conser-ven gran prestigi, realitzant,només, tres o quatre com a molt al’any.
El seu desenvolupament esdeu a la fama que li van donar elsxiapesos que amenitzaven festesi salons, feien gravacions… el queva donar a conéixer la marimbafora del país.
Conseqüència d’aquestaexpansió sorgiren nombrosesescoles i grups musicals. Estenen notícies d’elles des de1934.
Aquestes orquestres que arri-baven a Mèxic D.F. estaven for-mades per grups nombrosos demarimbistes. La seua manera detocar era peculiar, en un principitocaven varius en la mateixamarimba, repartint-se les tessi-tures i les veus per la mancad’instruments. Així s’inventarenaquesta manera de tocar tanpeculiar coneguda amb el nom de“tocar a la mexicana”. Manera
de tocar que s’imposàper tota la regió i lesorquestres l’adopta-ren com a seua, el queva permetre interpre-tar obres d’enormedificultat amb unafacilitat fascinant,aconseguint una sono-ritat mai igualada finseixe moment.
Com quasi sempre, la crisieconòmica va suposar l’enfonsa-ment d’aquestes orquestres i laseua evolució es va paralitzar iprompte s’acomodaren aquestesformacions a menys personal.Sempre ho paguen els músics.
Encara avui es pot gaudir d’a-questes formacions, no tanextenses com antigament, peròconservant la seua sonoritat i latradició de “tocar a la mexicana”.Xiapas va saber adaptar a lesseues peculiaritats aquests ins-trument d’origen africà.
Des dels transports demarimbes per la selva amb l’ins-trument al coll, fins els conserva-toris oficials, on la marimbamexicana s’estudia, tal i coml’entenem a Europa, els mexi-cans han fet d’aquest instrumentun símbol sense igual que conti-nua evolucionant en dos sentits:La tradició i la globalització.
La marimba com instrumentsolista
La marimba que nosaltresconeixem, la marimba occiden-tal, eixa marimba de concert queconeixem gràcies als gransintèrprets (nord-americans ijaponesos sobretot) és realmentel futur de la marimba en el món,segons diferents autors.Possiblement siga l’instrument,les característiques del qual més
han evolucionattècnica i física-ment.
Respecte a laseua històriamés recent caldir, que el verta-
der desenvolupament de lamarimba cromàtica és japonés,malgrat que va ser a Veneçuelaon apareix la primera marimbacromàtica del món.
Cal dir que és a Japó on méses desenrotlla per la necessitatde tenir xilòfons greus per ainterpretar la seua música. I,serà EE.UU. l’altre país, senzilla-ment pel gust exòtic que elcaracteritza, aspecte habitual enla manera d’ésser del poble ame-ricà, que tradicionalment s’haapropiat i ha fet seu allò que li haagradat, passant ràpidament ala seua cultura. Serà precisa-ment d’aquestos dos països d’onprovindran els millors intèr-prets del món.
Encara que a l’orquestra hasigut introduïda a poc a poc, elseu ús és cada vegada mésimportant i tenim exemples en:“Tres peces per orquestra”d’Alban Berg, “The Food” deStravinshy, Dallapicolla en“Parole di San Paulo”, i moltesmés.
Igualment els compositorsl’estan veient com a instrumentsolista de concert i existeixenpeces repartides per tot el segleXX, des de 1947 com “Concertper a Marimba i Vibràfon” deDarius Milhaud o el “Concertinoper a Marimba” de PaulCreston. Els “Concerts per aMarimba” de James Basta, deRobert Kurka o Ney Rosauro,també poden ser exemples delque estem comentant.
I, per últim, altra facetaimportant de la marimba és lade solista de recital, que, possi-blement, siga la faceta que mésl’ha donat a conéixer i l’ha fetevolucionar en so i construcció.
Només em resta una frase peracabar: LA PERCUSSIÓ, UNMÓN PER DESCOBRIR. Lesdues parts d’aquest article hanvolgut ser una aproximació aaquest món i una pinzellada d’ungran i ric quadre.
Inés-R.Sáez Martí
Núm. 26 - OCTUBRE 2006
20
©Per Joan i Àngels
Solucions al Piccolo Divertimento 12: Quí l’encerta l’endevina? 1. La tuba. Les set diferències: Pelets de la coroneta; l’ull; l’orella;cascabell; llaç de la sabata; botó del mig; punta de la sabata; cua del frac.
PICCOLO DIVERTIMENTO 13 (12+1)
Piccolo divertimento 13 (12+1) Per Joan i Angels
TRASLLAT DE PARAULES Heu de col·locar aquestes paraules als llocs corresponents per tal de fer un tauler de paraules encreuades.
Les paraules que has de posar son:
8 lletres: CLARINET; TROMPETA;7 lletres: MARIMBA;6 lletres: TROMPA; FLAUTA; BEMOLL5 lletres: VIOLÍ; CAIXA; FAGOT;4 lletres:TUBA;OBOE;LIRA;FADO; 3 lletres: SOL;2 lletres: DO; RE; MI; FA; LA; SI.
Qui l’encerte l’endivina!
Qui sóc jo? Sóc instrument de vent i estic fet de metall. El meu nom comença molt explosiu però acaba molt fí. Saps cóm m’anomene?
__ __ __ __ __ __ __ __
Una ajudeta: Diuen que em semble a la tuba però jo soc més menut
Càlculs musicals Completa el espais buits amb les figures musicals més adients
QUI L’ENCERTE L’ENDIVINA!
Qui sóc jo? Sóc instrument de vent iestic fet de metall. El meu nom començamolt explosiu però acaba molt fí. Saps cómm’anomene?
__ __ __ __ __ __ __ __
Una ajudeta: Diuen que em semble a latuba però jo soc més menut
ANÈCDOTES MUSICALSGuido d’Arezzo (995-1050), ha estat conside-
rat com el "pare de la música". Ell fou qui vadonar nom a les notes musicals i va idear el pen-tagrama. Podríem dir que va tenir inspiraciódivina, perquè les va traure de les síl·labes ini-cials d’uns versos ("Ut queant laxis") dedicats aSant Joan Baptiste.
Ut queant laxisRe sonare fibrisMira gestorumFamuli torumSolve pollutiLabii reatumSancte Iohannes
(Trad.: ”Per a que els teus serfs puguen exal-tar a ple pulmó les meravelles dels teus miraclesperdona la falta de llavis impurs, Sant Joan”)
Com vegeu al principi la nota DO es coneixiacom a UT. Avui sols se utilitza “ut” al idioma ale-many i en el Cant Gregorià. La nota SI es formàamb les inicials de Sancte Iohannes.
QUINA CANÇÒ SONA? Entona aquestes notes i trauràs una melodia per cantar una vegada a l’any a
cadascú dels teus amics i amigues.
CÀLCULS MUSICALSCompleta el espais buits amb les figu-
res musicals més adients
TRASLLAT DE PARAULESHeu de col·locar aquestes paraules als llocs
corresponents per tal de fer un tauler de paraulesencreuades.
Les paraules que has de posar son:
8 lletres: CLARINET; TROMPETA; 7 lletres: MARIMBA; 6 lletres: TROMPA; FLAUTA; BEMOLL 5 lletres: VIOLÍ; CAIXA; FAGOT; 4 lletres: TUBA;OBOE;LIRA;FADO;3 lletres: SOL; 2 lletres: DO; RE; MI; FA; LA; SI.