PROGRAMACIO OFICIAL HMC BATX-1

HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI. CURS 2013-14

El professor que imparteix l'assignatura és en Josep Maria Reyes i Vidal.

El grup consta de 29 alumnes del grup B.

L'alumnat és prou homogeni com per haver de preveure tractaments específics a la diversitat.

El llibre de text que s'utilitza és el de l'editorial Teide.

La llengua vehicular és el català.

• CRITERIS D'AVALUACIÓ I RECUPERACIÓ.:

Es fa un mínim de dues proves escrites per avaluació, sempre comprenent al menys un temacomplet.

La qualificació trimestral s'obté amb la mitjana dels exercicis escrits (un 70%) i la valoració del'assistència, la puntualitat, participació, exercicis de classe, intervencions orals, etc. (un 30%).

Si un alumne es descobert copiant, se li qualificarà un zero de l'examen i també de la part de notaobtinguda amb el treball de classe.

La qualificació de final de curs és la mitjana de totes les avaluacions en el cas que totes estiguinaprovades. Si aquesta mitjana és suficient i la tendència és ascendent, es pot aprovar tot i teniruna avaluació pendent. Si la mitjana és insuficient, hi ha més d'una avaluació pendent, o, havent-n'hi una sola pendent, és la darrera, caldrà anar a l'exercici de suficiència.

L’exercici de suficiència s’estructurarà per avaluacions, de manera que els alumnes tan solshauran de respondre les preguntes dels continguts d’avaluacions suspeses. Si superen aquestexamen, obtindran la qualificació de Suficient.

Els alumnes que havent aprovat el curs a través de les avaluacions parcials corresponents vulguinpujar la nota, podran participar en un exercici específic per a millorar nota, també estructurat peravaluacions. Si milloren la qualificació que havien obtingut en el seu moment, la nova substituiràla anterior a tots els efectes; si, pel contrari, obtenen una nota inferior, es mantindrà la nota mésalta.

• TEMPORITZACIÓ:

Bloc 1:

Temes 1 al 5. De setembre a desembre

Bloc 2:

Temes 6 al 10. Gener- febrer.

Bloc 3:

Temes 11 a 14. Març-abril.

Bloc 4 :

Temes 15 a 17. Maig-juny.

CURRÍCULUM DE BATXILLERAT

BASES LEGISLATIVES

ELEMENTS INTEGRANTS DEL CURRÍCULUM:

•Objectius.

•Continguts.

•Mètodes pedagògics.

•Criteris d'avaluació.

FINALITAT:

Garantir una formació integral dels alumnes que els permeti:

• Proporcionar als estudiants formació i maduresa tant intel·lectual com humana.

• Adquirir coneixements i habilitats que permetin que l'alumnat desenvolupi funcions socials is’incorpori a la vida activa amb responsabilitat i competència.

• Capacitar els alumnes per accedir a l'educació superior.

EDUCACIÓ ORIENTADA A DESENVOLUPAR LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

− L'adquisició de les competències bàsiques permet:

• L'autodidactisme i el desenvolupament d'un aprenentatge permanent al llargde la vida.

• La capacitat per treballar en equip de manera col·laborativa.

• L'aplicació de mètodes d'investigació apropiats.

• L'exercici de la ciutadania activa.

• El reforç i la progressió dels hàbits lectors adquirits en etapes educatives anteriors.

• La incorporació a la vida adulta de manera satisfactòria.

• La capacitat per expressar-se en públic.

• L'ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació.

ACCÉS ALS ESTUDIS DE BATXILLERAT

− Podran accedir als estudis de batxillerat els qui estiguin en possessió dels títols:

• Graduat en Educació Secundària Obligatòria.

• Títol de tecnic en formació Professional de Grau Mitjà.

• Títol de Tècnic Esportiu en la modalitat o especialitat esportiva corresponent.

• Títol de Tècnic d'Arts Plàstiques i Disseny.

FLEXIBILITAT EN EL BATXILLERAT

Els aprenentatges del Batxillerat es desenvolupen de manera flexible per garantir a l'alumnatuna formació que compleixi amb les seves expectatives i necessitats futures. Els alumnespodran escollir:

• Diferents modalitats de Batxillerat (Arts, Ciències i Tecnologia, Humanitats i CiènciesSocials).

• Diferents camions o opcions dins de cada modalitat que assegurin una formacióespecialitzada d'acord amb les necessitats acadèmiques o d'incorporació al món laboral de

l'alumnat.

• La lliure elecció de matèries optatives que enriqueixin i completin la formació del'alumnat.

L'Autonomia dels centres contribuirà a la flexibilitat dels estudis de Batxillerat a través de:

− El desenvolupament i la compleció del currículum adaptant-lo a les necessitats de l'alumnat.

− El compromís amb l'alumnat i amb les seves famílies en el desenvolupament de les activitatsdocents.

− L'adopció dels centres educatius, en virtut de l'exercici de la seva autonomia, de plans detreball experimentals, formes de treball alternatives o ampliació de l'horari escolar.

Dins de la flexibilitat, en el Batxillerat es contempla:

− Una flexibilització més gran en els estudis i l’escolarització de l'alumnat amb altes capacitatsintel·lectuals.

− L'aportació per part de l'Administració de recursos i condicions d'accessibilitat que afavoreixinl'accés al currículum de l’alumnat amb necessitats educatives especials.

CRITERIS D'AVALUACIÓ:

− L'avaluació serà contínua i diferenciada segons les matèries del currículum. Tindrà encompte:

• El progrés de l'alumne en els diversos elements del currículum.

• La consecució dels objectius marcats per cadascuna de les matèries del currículum.

• La maduresa acadèmica de l'alumne en relació amb els objectius del batxillerat.

• Les possibilitats de progrés de l'alumne en estudis posteriors.

• La correcció en l'expressió oral i escrita. En els exàmens, es preveu una penalitzacióde 0,05 punts per acda errada ortogràfica, amb un màxim de 2 punts.

− L'alumnat podrà realitzar una prova extraordinària de les matèries no superades. Enaquest cas, es permetrà l'elaboració d'esquemes i/o resums de tots els temes treballats durantel curs, que podran consultar a l'examen. La valoració d'aquest treball serà del 20% sobre laqualificació total.

NIVELLS DE CONFIGURACIÓ:

1. Característiques del currículum estatal

Ensenyaments mínims establerts pel Reial Decret 1647/2007.

2. Currículum comunitats autònomes

Determinen:

− El 45% si hi ha llengua oficial pròpia.

− El 35% en les restants.

3. Projecte curricular de centre.

− Adaptació als alumnes i a les seves necessitats educatives.

− Autonomia pedagògica i organitzativa dels centres.

− Treball en equip docent.

− Investigació de la seva pràctica docent.

ESTRUCTURA DEL BATXILLERAT

− El Batxillerat s'estructura en tres modalitats:

• Arts.

• Ciències i Tecnologia.

• Humanitats i Ciències Socials.

− La modalitat d'Arts s'organitzarà en dues vies:

• Arts Plàstiques, disseny i imatge.

• Arts escèniques, música i dansa.

− Les modalitats de Ciències i Tecnologia i d'Humanitats i Ciències Socials tindran unaestructura única.

− El Batxillerat s'organitzarà en matèries comunes, matèries de modalitat i matèries optativestenint en compte:

• Tots els alumnes hauran de cursar obligatòriament les matèries comunes.

• Les matèries comunes han de fomentar la maduresa humana i intel·lectual del'alumnat aprofundint en les competències més transversals que afavoreixen la capacitat delsescolars per continuar aprenent.

• Els alumnes podran elegir entre la totalitat de les matèries de la modalitat quecursin.

• Les matèries de modalitat del batxillerat tenen com a finalitat proporcionar unaformació de caràcter específic vinculada a la modalitat escollida que orienti en un àmbit deconeixement ampli, desenvolupi aquelles competències que hi tenen més relació, prepari pera una varietat d'estudis posteriors i afavoreixi la inserció en un camp laboral.

• Els alumnes hauran de cursar, en el conjunt dels dos cursos del batxillerat, un mínimde sis matèries de modalitat, de les quals almenys cinc hauran de ser de la modalitat triada.

• L'alumnat també podrà escollir com a matèria optativa almenys una matèria demodalitat.

• Les matèries optatives en el batxillerat contribueixen a completar la formació del'alumnat aprofundint en aspectes propis de la modalitat elegida o ampliant les perspectivesde la pròpia formació general.

• L'oferta de matèries optatives haurà d'incloure una Segona llengua estrangera iTecnologies de la informació i la comunicació.

MATÈRIES DEL BATXILLERAT:

1. Les matèries comunes del Batxillerat seran les següents:

− Ciències per al món contemporani.

− Educació física.

− Filosofia i ciutadania.

− Història de la filosofia.

− Història d'Espanya.

− Llengua catalana i literatura i Llengua castellana i literatura.

− Llengua estrangera.

Les següents matèries comunes, com a mínim, s’hauran d'impartir en el segon curs a fid'homogeneïtzar les proves d'accés a la Universitat:

− Història de la filosofia.

− Història d'Espanya.

− Llengua catalana i literatura i Llengua castellana i literatura.

− Llengua estrangera.

2. Les matèries de la modalitat d'Arts són les següents:

a) Arts plàstiques, imatge i disseny.

− Cultura audiovisual.

− Dibuix artístic I i II.

− Dibuix tècnic I i II.

− Disseny.

− Història de l'art.

− Tècniques d'expressió graficoplàstica.

− Volum.

b) Arts escèniques, música i dansa.

− Anàlisi musical I i II.

− Anatomia aplicada.

− Arts escèniques.

− Cultura audiovisual.

− Història de la música i de la dansa.

− Literatura universal.

3. Les matèries de la modalitat de Ciències i Tecnologia són les següents:

− Biologia.

− Biologia i geologia.

− Ciències de la Terra i mediambientals.

− Dibuix tècnic I i II.

− Electrotècnia.

− Física.

− Física i química.

− Matemàtiques I i II.

− Química.

− Tecnologia industrial I i II.

4. Les matèries de la modalitat d'Humanitats i Ciències Socials són les següents:

− Economia.

− Economia de l'empresa.

− Geografia.

− Grec I i II.

− Història de l'art.

− Història del món contemporani.

− Llatí I i II.

− Literatura universal.

− Matemàtiques aplicades a les ciències socials I i II.

PROMOCIÓ D'ALUMNES I ADQUISICIÓ DEL TÍTOL DE BATXILLER:

− Al final del primer curs de Batxillerat es promocionarà al segon curs quan:

• S'hagin superat totes les matèries cursades.

• Es tingui una avaluació negativa en un màxim de dues matèries amb l'obligatorietatde matricular-se en el segon curs de les matèries pendents.

− Obtindran el títol de Batxiller qui obtingui una avaluació positiva en totes les matèriesdels dos cursos de batxillerat.

PERMANÈNCIA DELS ALUMNES QUE NO PROMOCIONEN CURS:

− Els alumnes amb un nombre superior de quatre matèries amb avaluació negativa a primerhauran de cursar de nou íntegrament les matèries del curs.

− Els alumnes que no promocionin a segon curs i tinguin avaluació negativa en tres o quatrematèries podran optar per repetir el curs en la seva totalitat o per matricular-se en les matèriesde segon i ampliar la matrícula amb dues o tres matèries de primer.

− Els alumnes que en finalitzar el segon curs tinguin avaluació negativa en algunes matèriespodran matricular-s’hi sense haver de cursar de nou les matèries superades.

ENSENYAMENTS DE RELIGIÓ:

− Oferta obligatòria per als centres.

− Voluntària per als alumnes, que podran optar entre els ensenyaments de religió catòlica o lesde la resta de confessions religioses amb què l'Estat hagi subscrit acords.

− No computarà per optar a beques ni en l'obtenció de la nota mitjana per accedir a laUniversitat.

EDUCACIÓ D'ADULTS:

− L'Administració organitzarà periòdicament proves per a l'obtenció directa del títol de Batxillerdestinat a persones més grans de vint anys.

− La realització de les proves d'obtenció directa del títol de Batxiller s'organitzarà de maneradiferenciada en funció de la modalitat de batxillerat escollida per l'alumne.

CURRÍCULUM DE BATXILLERAT

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Competències generals del batxilleratLes matèries del batxillerat s’orienten i estructuren en coherència amb les etapes educatives anteriors i els ensenyaments superiors, a partir del concepte de competència, entesa com l’aplicació de coneixements i destreses en la resolució de problemes i en situacions complexes, mobilitzant recursos diversos adquirits en diferents moments del trajecte acadèmic, que depenen sovint de diverses disciplines o de l’experiència adquirida.La competència implica comprendre la lògica interna dels recursos dels quals es disposa, sospesar-los com a mitjans per a l’acció i triar aquells que, en cada cas, s’apropen més i millor a l’objectiu. Això significa posar en marxa tàctiques de racionalitat pràctica a l’hora de prendre decisions i actuar. Des d’aquest punt de vista, la persona competent sap el que vol, coneix les seves aptituds, entén la situació en què es troba i actua de la millor manera per aconseguir el que es proposa. Per tant, la competència inclou sabers i destreses, però també un grau elevat d’iniciativa personal, responsabilitat, flexibilitat i capacitat crítica.L’assoliment de competències avança paral·lelament a l’adquisició de coneixements, destreses i actituds. Així doncs, ser competent pressuposa haver adquirit coneixements i destreses i haver construït distintes actituds que poden anar des de la gestió de les pròpies emocions fins al desenvolupament de les habilitats socials.La competència és, fonamentalment, acció i només s’arriba a ser competent posant en pràctica els propis recursos. L’alumnat hauria de poder aplicar els continguts que aprèn a mesura que els va aprenent, a través d’exercicis en què hagi de resoldre problemes progressivament complexos, integrar coneixements i transferir-los d’un context a un altre.Així mateix, l’enfocament competencial subratlla que el principal mecanisme de fixació del que s’aprèn és la vivència de la seva utilitat. S’aprèn el que funciona a la pràctica, el que és útil i vàlid per a la construcció de la pròpia vida. L’alumnat hauria d’experimentar la utilitat d’allò que aprèn, resolent qüestions significatives, i adonant-se que el que ha après és la condició que li permet continuar aprenent.Atès que una competència comporta seleccionar els recursos més adients per a cada cas, l’alumnat hauria de conèixer l’entramat d’allò que aprèn i entendre les possibilitats del seu ús. Ha de tenir consciència, doncs, de la relació que existeix entre els diferents continguts d’aprenentatge i les condicions per usar-los.Normalment, la resolució de problemes implica la integració de diferents tipus de sabers, per aquesta raó, s’haurien de proposar activitats que relacionessin les àrees del coneixement i mostressin la utilitat d’usar el que se sap en altres contextos. Transferir coneixements d’un context aun altre és la finalitat principal de l’aprenentatge per competències. I ja que les competències són capacitats que poden aplicar-se a qualsevol realitat, cal treballar-les de manera transversal.Tanmateix, com que la competència és acció i l’acció es dóna sovint en un context social, cal integrar la reflexió moral i l’educació en valors en el treball de qualsevol matèria. També cal afavorir la interacció social i, per tant, proposar a l’alumnat la resolució de qüestions en què hagi d’aplicar els seus recursos en col·laboració amb altres companys o companyes.Els continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals) que hi ha al darrere dels quatre sabers que conformen les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar), venen definits pel currículum. L’enfocament competencial d’aquests continguts recomana treballar-los de manera que l'alumnat comprengui la seva lògica interna i sàpiga emprar-los, de manera selectiva i raonada, quanels necessiti, evidenciant així que és competent.Per tot això, convé idear tasques educatives en què l’alumnat pugui aplicar allò que sap, en contextos diferents i en relació amb qüestions diverses, significatives i funcionals. Ensenyar i aprendre per competències pressuposa accentuar en la didàctica de cada disciplina aquelles

activitats d’ensenyament i aprenentatge susceptibles de produir coneixements, destreses i actituds que puguin ser mobilitzats en situacions concretes com, per exemple, pràctiques de treball en grup cooperatiu, tutorització de recerques, resolució de qüestions en grup, plantejament de situacions quecomportin l’expressió i interacció oral, etc. En definitiva, ensenyar i aprendre per competències implica, doncs, accentuar la dimensió pràctica i alhora global de l’aprenentatge.Aquestes recomanacions serveixen també per a les activitats d’avaluació, que han de ser coherents amb l’enfocament competencial dels aprenentatges. En aquest sentit, haurien de mesurar les competències a través d’activitats en què l’alumnat hagi de triar els coneixements, les destreses i lesactituds més adients per resoldre-les, construir la seva resposta i, si escau, explicar el procés que ha emprat en la resolució.També implica emfasitzar en les activitats d’avaluació la mobilització dels diversos coneixements adquirits davant de situacions noves tot i que similars a les treballades a l’aula. I, de manera compartida amb els membres de l’equip docent, identificar i programar conjuntament en la mesura del possible les activitats d’aprenentatge que contribueixin a desenvolupar i consolidar les competències generals que preparen per a la incorporació a la vida adulta i per seguir aprenent al llarg de la vida.Competències generals del batxillerat i competències específiques de les matèriesUna persona és competent quan actua en la pràctica activant de manera conjunta el seguit de competències que posseeix. Sovint les unes no tenen sentit de ser sense les altres. En la pràctica, les persones competents combinen las capacitats derivades de la pròpia formació tècnica o acadèmica amb el correcte comportament social, l’aptitud per treballar en equip o la facultat d’emprendre iniciatives i fins i tot de córrer riscos calculats.Tanmateix, resulta pertinent distingir les competències en dues gran tipologies: les competències generals del batxillerat i les específiques de cada matèria, que es presenten en el desplegament curricular de cadascuna.En el batxillerat cada matèria posseeix una epistemologia pròpia: el seu objecte de coneixement, el mètode que utilitza, els valors que fa intervenir i els resultats que obté juntament amb les seves finalitats o aplicacions. Encara que les realitats naturals, humanes o socials són úniques i integrades,el seu coneixement al llarg de la història s’ha construït a partir de mirades específiques sobre aquestes realitats. D’aquests punts de vista o esguards particulars sobre la realitat en neixen les anomenades competències específiques, que són les que es deriven de l’epistemologia pròpia de cada disciplina i que es troben referenciades en els seus currículums respectius.Però també és cert que totes les disciplines desenvolupen directament o indirecta un conjunt de competències que tenen un caràcter transversal o comú. Tota matèria del batxillerat promou, per exemple, l’obtenció d’informació o la seva comunicació a través de la llengua oral o escrita, proposa l’adquisició d’informació a través d’Internet i la seva comunicació a través de tecnologies digitals o bé estimula en l’alumnat la regulació del propi aprenentatge i la interrelació amb els altres.En el batxillerat, s’identifiquen com a competències generals i comunes les sis competències següents: competència comunicativa, competència en recerca, competència en la gestió i el tractament de la informació, competència digital, competència personal i interpersonal i competència en el coneixement i la interacció amb el món.Aquestes competències generals continuen el desenvolupament de les competències bàsiques de l’etapa educativa anterior i preparen per a la vida activa i per actuar de manera eficient en els estudis superiors.Els currículums de les matèries expliciten les competències específiques que s’hi treballen, així comla contribució de la matèria al desenvolupament de les competències generals.A continuació es descriuen els aspectes nuclears de les competències generals del batxillerat, que caldrà exercitar-les en tots dos cursos i des de totes les matèries, la tutoria i les diferents activitats del centre per aconseguir un aprenentatge competencial global.Competència comunicativaLa competència comunicativa es fonamenta en l’ús de les llegües en contextos comunicatius

diversos. Aquesta competència suposa mobilitzar els recursos lingüístics orals i escrits per poder-losaplicar a les diverses circumstàncies acadèmiques i socials i constitueix una competència imprescindible per aprendre, per relacionar-se i per interactuar amb el món. És una competència de totes i cadascuna de les matèries del batxillerat, ja que totes les disciplines utilitzen necessàriament l’expressió oral i escrita com a instrument per comunicar la informació i per transformar aquesta informació en coneixements cada cop més complexos. Aquesta competència suposa que al final del batxillerat l’alumnat sap relacionar-se amb els altres en català i castellà --i almenys també en una llengua estrangera-- oralment, per escrit i també a través de l’ús dels llenguatges audiovisuals, tot fent servir, quan calgui, la comunicació no verbal i les tecnologies de la informació i la comunicació.Posseir la competència comunicativa significa ser capaç de mobilitzar totes les capacitats d’expressió quan cal en els diversos contextos acadèmics i socials. En algunes circumstàncies caldràexpressar fets, conceptes, idees i pensaments i, en d’altres, convindrà expressar correctament emocions i sentiments. La competència comunicativa implica també una actitud d’estima de la creativitat implícita en l’expressió d’idees, experiències o sentiments.La competència comunicativa, a més, afavoreix i participa en el desenvolupament de les altres competències generals com la personal i interpersonal, la competència en el coneixement i interacció amb el món i la competència en la gestió i el tractament de la informació, atès que amb lacomunicació es relacionen les accions de cercar i gestionar la informació, treballar cooperativament,interpretar la realitat, habitar el món i conviure-hi i desenvolupar el pensament i identitat propis.Per bé que hi ha diversos llenguatges (plàstics, musicals, corporals, etc.), tots els aprenentatges precisen, en un grau o en un altre, de la comunicació oral i escrita. Totes les matèries del currículumsense excepcions utilitzen l’expressió oral i escrita com a instrument de comunicació i com a mitjà imprescindible per a la descripció, l’explicació, la justificació, la interpretació i l’argumentació dels coneixements específics de cada disciplina. La llengua també resulta imprescindible per a l’organització i autoregulació del propi pensament com per a la gestió de les pròpies emocions i conducta.La competència comunicativa possibilita el diàleg i la interacció adequada amb d’altres persones i facilita l’aproximació a d’altres cultures. És un instrument essencial per compartir el coneixement i per desenvolupar les diverses activitats d’aprenentatge, en les quals té un paper fonamental l’expressió oral. A través de l’estudi de cada disciplina cal aprendre a parlar, escoltar, exposar i dialogar sobre la base del contingut específic de cada aprenentatge. El diàleg és un bon recurs per iniciar els temes, per compartir els coneixements i per discutir i contrastar opinions de manera eficient en el treball en grup.Aprendre a comunicar abasta l’ús dels registres lingüístics i també dels llenguatges audiovisuals i els mitjans de comunicació, tant des de la vessant de proporcionar eines a l’alumnat per de codificar-los, com de disposar d’eines per comunicar deforma creativa i personal els resultats d’una recerca o problema plantejat en el context de qualsevol matèria del batxillerat, incloent-hi el treball de recerca. Implica també una formació en cultura audiovisual que permeti que l’alumnat complementi la comunicació lingüística amb altres estratègies comunicatives no lingüístiques, que requereixin la mobilització de les principals tècniques, recursos i convencions dels diferents llenguatges artístics en la seva vessant comunicativa i d’expressió d’idees, experiències i sentiments.En síntesi, el desenvolupament de la competència comunicativa suposa el diferent domini de llengües, tant oralment com per escrit, en múltiples suports i amb el complement, quan calgui, d’altres llenguatges (audiovisual, corporal, musical, plàstic...) en varietat de contextos i finalitats, com a eina per aprendre a aprendre.Competència en gestió i tractament de la informacióLa competència en gestió i tractament de la informació és el conjunt de capacitats i destreses que permeten mobilitzar recursos per trobar, reunir, seleccionar i analitzar informacions procedents de fonts diverses i en diferents suports, tant en l’àmbit acadèmic com en la vida quotidiana. Constitueix una competència important per obtenir coneixements útils o, en la seva pràctica

inicialment guiada, arribar al punt de ser autònom en els processos d’aprenentatge al llarg de la vida.Aquesta competència inclou la capacitat de distingir entre els diferents tipus de fonts i suports i de fer ús de les biblioteques tradicionals o electròniques, incloent-hi les destreses de cerca d’informació a les xarxes de tota mena (Internet i intranets).També contempla la capacitat de valorar si la informació obtinguda és pertinent d’acord amb les preguntes formulades o en funció dels objectius proposats, com la facultat de convertir-la en coneixement.En el batxillerat les activitats centrals per a l’adquisició d’aquesta competència són les que es desenvolupen d’una manera especial en les activitats experimentals o de recerca de cada matèria i en tota mena de treballs acadèmics autònoms, en particular tot el potencial que es vehicula per mitjàdel treball de recerca. Tot i que analíticament és una competència clarament distingible de les altres,es relaciona deforma directa amb la competència en recerca i amb la competència digital, atenent al lligam entre l’accés, la gestió i la difusió de la informació i les TIC.Existeixen dos nivells en l’adquisició d’aquesta competència, que en un cert grau ja han estat treballats en les etapes educatives anteriors: d’una banda, el maneig de la informació i, de l’altra, la gestió d’aquesta informació per tal de generar coneixement.Pel que fa al maneig de la informació, cal destacar, en primer lloc, la necessitat de construir acadèmicament cada matèria a través de les activitats d’aprenentatge pròpies que integren la capacitat d’interpretar la demanda per tal de decidir quina mena d’informació cal cercar o bé de definir de manera clara quin és el problema a resoldre per tal d’indagar-ne la solució. Caldrà, en segon lloc, desenvolupar el conjunt de procediments genèrics adequats seguint els següents passos: identificar i localitzar la informació, seleccionar la que és directament rellevant i necessària per resoldre la demanda o el problema, accedir al ventall de fonts que calgui i, finalment, avaluar-ne la qualitat i la fiabilitat.En relació amb la gestió de la informació obtinguda per tal de generar coneixement, les activitats d’ensenyament i aprenentatge de totes les matèries han de contemplar de manera comuna la construcció d’una seqüència clara per tal de permetre que l’alumnat assoleixi les capacitats d’ordenar i classificar la informació, tant a través dels mitjans convencionals com de les TIC; analitzar, contrastar i interpretar la informació obtinguda aplicant les tècniques i els conceptes que caracteritzen cada font i l’epistemologia pròpia de cada matèria; i, finalment, sintetitzar i comunicarels resultats obtinguts a través dels mitjans convencionals o de les TIC. Aquesta competència es relaciona, doncs, de manera significativa amb les competències comunicativa, digital i en recerca i s’adquireix en el marc de totes les matèries i, d’una manera especial, en el treball de recerca.Aquesta competència fa possible que l’alumnat prengui consciència de la dimensió ètica en el maneig i ús de la informació, és a dir, de conèixer la forma adequada de respectar els drets d’autoria, la forma de citar adequadament les fonts consultades i l’ús ètic de la informació obtinguda.Competència digitalL’alfabetització digital constitueix avui una necessitat de primer ordre. El seu dèficit o absència contribueix a l’empobriment de les possibilitats personals tant en el món acadèmic –en el qual el coneixement digital ja resulta pràcticament imprescindible—com en el personal i, sobretot, en el laboral. En l’anomenada societat del coneixement, la ignorància digital pot provocar situacions de marginació i d’injustícia social.La competència digital és la facultat de mobilitzar en situacions singulars diverses, de caràcter acadèmic, social o personal, el conjunt de capacitats i destreses derivades dels coneixements teòrics i pràctics bàsics de la societat de la informació, de la seva cultura i dels seus productes, així com de les bones pràctiques del seu entorn.Per al desenvolupament d’aquesta competència digital cal que les activitats d’aprenentatge de les diverses matèries del batxillerat utilitzin i actualitzin els aspectes bàsics de les eines tecnològiques, el tractament de la informació i les possibilitats comunicatives de les xarxes virtuals. Per assolir aquesta competència cal disposar de capacitat i recursos tecnològics i utilitzar-los en el tractament i la gestió de la informació.

A més de l’ús individual actiu o passiu de les eines telemàtiques dins o fora de l’aula, cal introduir-se i potenciar els entorns no presencials de la comunicació digital. Aquestes noves eines possibiliten, a més, la comunicació personal i també la interacció i la cooperació. A través de les activitats d’aprenentatge de les diverses matèries del batxillerat, convé iniciar la creació de petites comunitats de treball no presencial que permetin compartir coneixement sempre a partir de bones pràctiques i de conductes ètiques en el seu ús.En l’horitzó d’una alfabetització digital bàsica i coherent, aquesta competència pressuposa orientar els esforços d’aprenentatge per mobilitzar-ne els recursos derivats de la seva adquisició, tant en l’ús estrictament operacional (obtenir informació i comunicar-la) com també en una utilització productora de coneixement o de productes culturals. En aquest sentit aquesta competència cal que sigui operacional i funcional.Competència en recercaS’entén per competència en recerca la facultat de mobilitzar els coneixements i els recursos adients per aplicar un mètode lògic i raonable per tal de trobar respostes a preguntes o per resoldre problemes rellevants que encara no s’ha solucionat en el nivell i en l’àmbit adequat als coneixements, destreses i actituds que es posseeixen.Aquesta competència implica la construcció, dins de l’epistemologia de cada matèria del batxillerat,de la capacitat d’elegir amb criteri propi, d’imaginar projectes i deportar endavant les accions necessàries per desenvolupar les opcions i plans –en el marc dels projectes individuals o col·lectius –amb responsabilitat, rigor i perseverança. La capacitat creativa i de recerca per imaginar projectes idesenvolupar-los amb l’ús de les tècniques adequades comporta un grau d’autonomia que s’adquireix dins el marc de l’etapa del batxillerat i amb l’orientació i guia del professorat.La competència en recerca està íntimament relacionada amb les competències comunicatives i de tractament i gestió de la informació, ja que inclou el desenvolupament de la creativitat i l’esperit de recerca, que equival a imaginar i formular-se preguntes, ser emprenedor i prendre decisions, planificar la metodologia de recerca, actuar, avaluar i autoavaluar-se, i extreure’n conclusions.Al llarg del batxillerat l’alumnat ha de desenvolupar la competència de recerca i ha de ser capaç d’exercir-la en les diferents matèries del currículum. Cal, doncs, que els procediments lligats a la recerca -- formulació d’hipòtesis o d’objectius, tractament de la informació obtinguda, argumentació i interpretació, redacció de conclusions en funció de la hipòtesi i els objectius i exposició oral o escrita de resultats—siguin presents i s’exercitin des de les diferents matèries.A banda de les activitats d’aprenentatge de cada matèria, que inclouen certs procediments de recerca quantitativa i qualitativa, és prescriptiu al batxillerat la realització d’un treball de recerca, que esdevé un model de tasca o conjunt de tasques en les quals es posen en joc recursos i simultàniament s’aprèn a mobilitzar-los. Aquests recursos vindrien constituïts –a més de la facultat de formular-se preguntes, hipòtesis i objectius i de determinar el mètode a seguir– per la realització de treballs de camp o experimentals, la recopilació i selecció de la informació pertinent, l’avaluació dels resultats, l’ajustament dels processos i les metodologies, si escau, i l’elaboració i comunicació del treball final amb el contingut i la forma adients.La finalitat educativa del treball de recerca no consisteix solament a trobar resultats als interrogants inicials plantejats sinó a saber-los formular clarament i aplicar un mètode per respondre’ls i comunicar la investigació feta encara que els resultats finals siguin reduïts o parcials. Les virtuts educatives de l’esforç que suposa realitzar el treball de recerca i els resultats d’aprenentatge que se’n deriven –si el procés es fa adequadament– són d’un valor indiscutible per consolidar de maneracoherent l’esperit d’iniciativa i l’autonomia de l’aprenentatge. El treball de recerca, en definitiva, i la competència que desenvolupa resulten particularment útils per determinar si l’estudiant ha après a treballar de forma autònoma, una de les finalitats educatives més importants d’aquesta etapa educativa.Competència personal i interpersonalLa competència personal i interpersonal és la facultat de mobilitzar el conjunt de capacitats i destreses que permeten, d’una banda, l’autoconeixement i el coneixement dels altres i, de l’altra, treballar en entorns col·laboratius.

El desenvolupament de la competència personal i interpersonal resulta imprescindible en la concepció de l’educació per a tota la vida, ja que en el món d’avui les persones han d’adquirir flexibilitat i versatilitat per adaptar-se a entorns d’aprenentatge canviants, han de mostrar autocontrol, creativitat i esperit emprenedor, han de saber treballar en equip i disposar d’habilitats dialògiques i de mediació i, finalment, han d’exercir la ciutadania activa, és a dir, actuar amb compromís per millorar l’entorn des de la seva acció individual.Es tracta d’una competència que es relaciona de forma significativa amb la competència comunicativa i també amb la competència de recerca, en tant que desenvolupa la capacitat de l’alumnat per treballar de forma autònoma juntament amb la presa conscient de decisions. Igualment, proporciona la dimensió ètica de la resta de competències: aprenem a ser, estar, fer i actuar per viure en comunitats més justes i equitatives. Aquesta competència s’adquireix en el marc de totes les matèries, de la tutoria i de les activitats dins i fora del centre.La competència personal i interpersonal es construeix, en primer lloc, per mitjà de les activitats d’aprenentatge de cada matèria que ajuden més a cultivar la intel·ligència emocional, és a dir, l’autoconeixement, la comprensió dels propis sentiments, l’habilitat de reflexionar sobre les pròpies experiències i la capacitat de fer-se una imatge ajustada de si mateix. Així, les activitats com escriure dietaris sobre el propi procés d’aprenentatge, distingint el que s’entén i allò que queda confús en constitueixen un exemple. Aquesta competència és imprescindible per a desenvolupar la capacitat d’autoregular els propis aprenentatges i construir el propi projecte vital, per prendre decisions i assumir-ne els riscos i per adquirir un esperit de superació.En segon lloc, es construeix a través d’aquelles activitats que mobilitzen diverses capacitats, destreses i valors interpersonals entre les quals destaquen les habilitats socials, la capacitat de treballar en equip i de fer projectes en comú, la capacitat assertiva i dialògica, la mediació en la resolució pacífica de conflictes, l’acceptació de la diferència i de la diversitat cultural i la capacitat d’escoltar i d’aprendre dels altres a través d’activitats d’aprenentatge i d’avaluació que ajudin a fonamentar aquest conjunt de recursos.Atesa la transversalitat d’aquesta competència, cal des de totes les matèries i activitats del centre crear entorns d’aprenentatge que propiciïn la proactivitat, entesa com la capacitat de prendre decisions durant el propi procés d’aprenentatge, adquirir les eines per intervenir de forma dinàmica i activa en entorns col·laboratius, descobrir per si mateix les solucions als problemes, conèixer les fites a assolir i validar en conseqüència el propi aprenentatge, i incrementar alhora la seva motivacióper aprendre més.Competència en el coneixement i interacció amb el mónAquesta competència general està relacionada amb les diferents àrees de coneixement, ja que contempla aquells sabers que es consideren bàsics de cada camp d’estudi, matèria o grup de matèries i que es vehiculen, en gran part, per mitjà de fets i conceptes, però també de bases metodològiques i valors i actituds. Per tal de destriar quins d’aquests coneixements (conceptuals, metodològics o actitudinals) són veritablement competencials, caldrà veure de quina manera ajuden a posar en joc els coneixements adquirits per enfrontar-se a la comprensió integral i integrada del món natural, social i cultural, a fer-se preguntes sobre el seu funcionament, a aplicar el coneixementa la resolució de problemes plantejats i a fer servir els aprenentatges més eficaços per donar resposta a les situacions, independentment de quina disciplina provinguin.Aquesta competència mobilitza diferents sabers escolars, referits, d’una banda, al món físic i a la interacció entre les persones i la naturalesa; i de l’altra, a la societat i als valors de la ciutadania, quetenen per objecte la comprensió i interacció amb la societat i el món on es viu i es creix, per tal de dirigir reflexivament les accions cap ala seva millora.En la dimensió d’interacció amb el món físic aquesta competència ha de permetre que l’alumnat aprengui a utilitzar responsablement els recursos dins d’una consciència de sostenibilitat del medi ambient i adquireixi hàbits racionals de consumi de gestió de la salut individual i col·lectiva. Tambéli ha de servir per comprendre fenòmens de caire espacial, essent conscient de la incidència de l’activitat humana en el medi. A tot plegat, cal afegir la capacitat d’integrar conceptes i principis bàsics procedents de camps diversos, per entendre la complexitat de les relacions entre la humanitat

i el medi (producció, tecnologia, ciència, consum, salut...) i per aplicar el marc teòric en la resolucióde problemàtiques reals o simulades, basades en aspectes de la vida quotidiana, del món laboral o de contextos més globals.Aquesta competència, derivada del coneixement de totes les disciplines, li permet mostrar un esperitcrític en l’observació de la realitat, contrastar la informació de l’àmbit disciplinari amb informacions d’altres contextos, valorar la diferència entre el coneixement científic i altres formes de coneixement, sense oblidar l’aplicació i defensa de valors i criteris ètics associats a la ciència i aldesenvolupament tecnològic.Pel que fa a la dimensió cultural, social i cívica, aquesta competència ha de permetre que l’alumnat comprengui críticament la realitat social que l’envolta, analitzi els problemes socials des d’un punt de vista local i alhora global, tot contemplant la multiplicitat de factors explicatius. També li ha de permetre tenir una consciència de la diversitat de perspectives per analitzar la realitat, de la necessitat de dialogar per apreciar els diferents punts de vista i consensuar elements comuns, valorant el treball col·laboratiu com a forma d’enriquiment personal.Aquesta competència també comporta la mobilització de recursos ètics de manera que en els valors de referència s’actuï i es defensi el reconeixement de la igualtat de drets i d’oportunitats (en particular, entre homes i dones), es desenvolupi la conscienciació de la pertinença social i comunitària i s’apliquin els factors de cohesió social dins la diversitat. Finalment, aquesta competència s’orienta també a la construcció d’un sistema de valors propi, d’acord amb un model de societat plural, democràtica i solidària, al compromís social i ètic, i a la valoració crítica de les diferents manifestacions culturals i artístiques, evitant tota mena d’estereotips i prejudicis.

CURRÍCULUM DE BATXILLERAT

DESCRIPCIÓ DELS COMPONENTS DEL PROJECTE CURRICULAR

1. Llibre de l'Alumne. Editorial TEIDE.El Llibre de l'Alumne consta de 17 unitats temàtiques a través de les quals es desenvolupen els continguts del Primer Curs de Batxillerat de la matèria Història Contemporània.

CURRÍCULUM DE BATXILLERAT

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

En el Projecte Curricular Història del Món Contemporani per al Batxillerat s'ha tingut en compte el tractament de la diversitat de l'alumnat en relació amb els diferents ritmes d'aprenentatge que desen-volupa cada alumne o alumna de l'aula.S'ha partit de la concepció global que cada professor o professora ha d'orientar la seva intervenció en funció de la diversitat de formes d'aprenentatge que es poden donar entre els alumnes i les alumnesPer tant, en el Projecte Curricular Història del Món Contemporani s'ofereixen els recursos bàsicsperquè cada professor o professora pugui desenvolupar diferents estratègies d'ensenyament amb lafinalitat de facilitar els aprenentatges de les alumnes i els alumnes en funció de les seves necessitatsconcretes:

• Els continguts del Llibre de l'alumne i de l'alumna venen complementats amb activitats moltdiverses. D’aquesta manera, la professora o el professor podrà dissenyar estratègiesd’ensenyament aprenentatge adaptades al nivell del grup classe.

CURRÍCULUM DE BATXILLERAT

OBJECTIUS DE BATXILLERAT

a. Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciènciacívica responsable, inspirada en els valors de la Constitució espanyola, de l’Estatut d’autonomiade Catalunya i en els drets humans, que fomenti la coresponsabilitat en la construcció d’unasocietat justa i equitativa i afavoreixi la sostenibilitat.

b. Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar d’una manera responsable iautònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictespersonals, familiars i socials.

c. Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorarcríticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no-discriminació de lespersones amb discapacitat.

d. Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’eficaçaprofitament de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.

e. Dominar, tant en la seva expressió oral com escrita, la llengua catalana i la llengua castellana.

f. Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.

g. Usar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

h. Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històricsi els principals factors de la seva evolució. Participar de manera solidària en el desenvolupamenti la millora del seu entorn social.

i. Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiquespròpies de la modalitat triada.

j. Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels mètodescientífics. Conèixer i valorar de manera crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en elcanvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte vers el mediambient.

k. Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball enequip, confiança en un mateix i sentit crític.

l. Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts deformació i enriquiment cultural.

m. Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social.n. Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Competències específiques de la matèria

Les competències específiques de la història del món contemporani són essencialment tres: lacompetència en la dimensió temporal de l’existència social humana, la competència en la crítica deles fonts històriques i la competència social i cívica.

La competència en la dimensió temporal de l’experiència social humana. implica que l’alumnatconegui, identifiqui i apliqui a les informacions i fonts històriques les convencions cronològiqueshabituals, les formes de la seva representació i les categories temporals del temps històric(successió, durada, simultaneïtat i ritme). Això suposa, d’una banda, l’establiment de relacions entreels precedents i consegüents dels períodes del passat que s’estudien així com les seves possiblesconnexions amb el temps actual i, de l’altra, la iniciació en la capacitat de distingir i analitzarl’esdevenir històric de manera sincrònica, és a dir, la identificació de la interdependència delsdiversos factors històrics (econòmics, socials, polítics i culturals) en estructures i processos històricsconcrets. Pensar en el temps també implica pensar en l’espai i tenir capacitat per relacionar els fetsque succeeixen en un àmbit local amb situacions més generals.

La competència en la crítica de fonts històriques pretén que l’alumnat, a més dels discursosestructurats sobre períodes històrics que s’ofereixen al seu coneixement, verifiqui la seva veracitat através de l’anàlisi de diverses fonts (textuals, icòniques, gràfiques, estadístiques, cartogràfiques,orals, etc.) i també que s’introdueixi alhora en el mètode de l’historiador intentant d’establir fets iinterpretacions del passat a partir del contrast i comparació de les fonts, dins d’algun dels models dela historiografia actual. En definitiva, es tracta que l’alumnat sigui capaç de mobilitzar elsconeixements obtinguts i les tècniques apreses davant de fonts de naturalesa primària i secundàriadels períodes estudiats que siguin diferents a les presentades en les sessions lectives. Amb aquestaprenentatge l’alumnat haurà de tenir les eines per accedir de forma lliure i crítica a fonts diverses irigoroses per analitzar i comprendre la societat en què viu en la seva complexitat, interrogar-sesobre les causes dels problemes i plantejar possibles vies de solució.

La competència social i cívica es refereix al desenvolupament de les capacitats de formar-se unaconsciència històrica, sentint-se partícips de la construcció de la realitat social a través de lesdiferents generacions, i de tenir interès en preservar les memòries plurals dels diferentsprotagonistes del passat. El fet de pensar-se com a éssers històrics implica saber-se membres d’uncol·lectiu amb el qual es comparteix una història, un territori, unes tradicions i una determinadavisió del món, oberta als altres. Aquesta competència implica, també, la comprensió i respecte per lapluralitat i la diversitat social i cultural dins el marc de les institucions democràtiques. Aquestescapacitats tenen especialment raó de ser per orientar-se en un món globalitzat, complex iinterconnectat, on cal cercar espais de referència comuns compatibles amb les diverses identitatspersonals i col·lectives. Finalment, la història ajuda al desenvolupament de la capacitat de previsió iadaptació als canvis, reforçant la voluntat de construir de forma activa societats futures més justes iequitatives.

Contribució de la matèria a les competències del batxillerat

La història del món contemporani, per la seva pròpia naturalesa, contribueix de manera notòria en les competències comunicatives comunes del batxillerat en la mesura que la verbalització, oral o escrita, i les formes d’explicació o exposició estructurades constitueixen un element formal tant per les interrelacions com per a la construcció del coneixement de la disciplina. La història del món

contemporani col·labora, també, en la competència en recerca i competència digital, en la mesura que planteja investigacions i resolució de problemes, dimensions comunes en la construcció d’un pensament crític i científic, i pot constituir un marc idoni per a la realització de treballs de recerca. També es pot afirmar que les formes de comunicació i d’obtenció de la informació precisen sovint la utilització de tecnologies d’informació digital i de mitjans audiovisuals per tal d’accedir a un ventall ampli d’informacions. Finalment, atès que la història implica la descripció i explicació dels fenòmens protagonitzats per persones i grups socials d’altres temps, facilita l’assoliment de la competència en el coneixement i la interacció amb el món, que es concreta en l’aproximació empàtica a altres cultures i èpoques sense pretendre interpretar el passat de forma acrítica des de la pròpia percepció.

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA

OBJECTIUS

1. Conèixer i analitzar, situant-los adequadament en el temps i l’espai, els fets i esdevenimentsrellevants de la història del món contemporani -segles XIX, XX i XXI-, valorant la sevasignificació històrica i les seves repercussions en el present.

2. Comprendre i interrelacionar alguns dels principals processos econòmics, socials, polítics,culturals i tecnològics que configuren la història recent, identificant els seus trets méssignificatius i les seves interrelacions, i analitzant els factors que els han conformat.

3. Adquirir una visió global del món contemporani que, conjugant la dimensió local i internacionalen l’explicació dels processos, faciliti l’anàlisi de les situacions i dels problemes del present,considerant tant els antecedents històrics com les relacions d’interdependència.

4. Valorar la història com a disciplina i l’anàlisi històrica com un procés en constant reelaboració, i emprar el coneixement històric per argumentar les pròpies idees i revisar-les de forma crítica,tenint en compte noves informacions i superant estereotips i prejudicis.

5. Buscar, seleccionar, interpretar i contrastar informacions procedents de diverses fontshistòriques i les proporcionades pels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació,tractar-les de forma convenient per tal d’establir hipòtesis de treball i elaborar explicacionshistòriques aplicant el vocabulari específic de la història contemporània amb precisió i rigor.

6. Realitzar activitats d’indagació i síntesi en què s’analitzin, contrastin i integrin informacionsdiverses, valorar el paper de les fonts i els diferents punts de vista dels historiadors, i comunicarel coneixement històric adquirit a través de diversos suports i amb el rigor intel·lectual requerit.

7. Mantenir una actitud solidària davant dels problemes socials del món d’avui, tot rebutjant lesdesigualtats i la intolerància i valorant la pau, els drets humans i la democràcia com a dretsfonamentals de tots els éssers humans.

8. Desenvolupar un pensament crític i creatiu, analitzant els problemes socials rellevants iproposant solucions i alternatives a través el diàleg, l’empatia i la cooperació.

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA

CONTINGUTS

Continguts comuns per a tots els blocs

· Localització en el temps i en l’espai dels processos, estructures i esdeveniments més rellevantsde la història del món contemporani. Utilització de la representació gràfica del temps històricpel que fa a successions i simultaneïtats. Identificació de continuïtats i canvis en la successió dediversos períodes o moments històrics.

· Identificació dels components econòmics, socials, polítics i culturals, que intervenen en elsprocessos històrics i anàlisi de les interrelacions que s’hi donen per tal d’elaborar explicacionssobre els fets.

· Identificació de les causes i les conseqüències dels fets històrics i dels processos d’evolució ide canvi que són rellevants per a la història del món contemporani i en la configuració del mónactual.

· Valoració del paper dels homes i les dones, individualment i col·lectiva, com a subjectes de lahistòria i exercitació de l’empatia històrica.

· Recerca, obtenció i selecció d'informació a partir de fonts diverses (documents històrics, textoshistoriogràfics, fonts iconogràfiques, informacions proporcionades pels mitjans de comunicaciói les tecnologies de la informació, etc.) Processament i interpretació de la informació obtinguda,tot comprovant la validesa de les hipòtesis formulades.

· Realització de treballs de síntesis o d'indagació, utilitzant informació de fonts històriquesdiverses, analitzant-les, contrastant-les i valorant les diferents interpretacions; i comunicaciódels resultats d’una recerca -individual o en grup- combinant diferents formes d'expressió,incloses les possibilitats que proporcionen les TIC, i fent un ús correcte del llenguatge i delvocabulari històric pertinent.

· Valoració dels Drets Humans i rebuig de qualsevol forma d'injustícia, discriminació, domini ogenocidi. Assumpció d'una visió critica cap a les situacions injustes i valoració del diàleg i de larecerca del consens per a la resolució de conflictes.

Transformacions en el segle XIX

· ·Anàlisi i sistematització de les principals transformacions econòmiques, socials, culturals ipolítiques operades a Europa a finals del segle XVIII i inicis del segle XIX com a punt departença de l’evolució històrica posterior, fent referència als principis i característiques bàsiquesde l’Antic Règim. Valoració argumentada de les continuïtats i canvis respecte de l’Antic Règim.

· Identificació i anàlisi, a partir de fonts textuals, dels canvis polítics derivats dels valors de laindependència dels Estats Units i de la revolució francesa; així com dels trets bàsics de les treslínies polítiques i ideològiques bàsiques del segle XIX: absolutisme, liberalisme inacionalismes.

· Descripció i explicació dels aspectes més importants del procés d’industrialització,especialment de la segona fase de la revolució industrial i de les seves conseqüències socials.

· Caracterització de l’origen i l’ evolució del moviment obrer durant el segle XIX. Comparacióde les dues grans línies ideològiques del moviment obrer (socialisme i anarquisme) a partir dediferents fonts documentals.

· Establiment de la causalitat múltiple del fenomen colonial del segle XIX, Descripció, anàlisi,caracterització i sistematització dels principals imperis colonials a partir de diversesrepresentacions cartogràfiques.

· Explicació de la interrelació entre l’imperialisme, l’expansió colonial i la carreraarmamentística produïda a la vigília de la Primera Guerra Mundial.

L’època dels grans conflictes internacionals (1914-1945)

· Establiment, identificació i anàlisis de les causes i les conseqüències de la Primera GuerraMundial. Descripció dels trets bàsics de l’evolució del conflicte. Anàlisi i valoració del procésd’organització de la pau, per mitjà dels textos legals més rellevants.

· Descripció de la nova situació política i territorial d’Europa i de la nova organitzacióeconòmica mundial sorgida després de la Primera Guerra Mundial, especialment pel que fa alsfactors de declivi del “vell continent”.

· Anàlisi i sistematització dels processos polítics i socials que van derivar en les revolucionsrusses de 1917 i la posterior formació de la URSS.

· Identificació, anàlisi i valoració de les característiques de les dictadures totalitàries dels estatsfeixistes dels anys trenta per mitjà de l’anàlisi i valoració d’algunes de les seves fontsdocumentals més representatives.

· Identificació i explicació de les manifestacions externes i de l’abast del crac del 29, lesalternatives intervencionistes i la definició del nou model neocapitalista per mitjà de l’anàlisi dedades estadístiques i gràfics. Establiment de relacions entre la crisi econòmica i l’auge delsfeixismes.

· Anàlisi de l’evolució de les mentalitats i de la condició femenina en el període d’entreguerres apartir de fonts i documents de caràcter literari, filosòfic i artístic de l’època i establint lesrelacions explicatives pertinents amb el context històric general.

· Identificació de les relacions internacionals, tot establint les causes de la Segona GuerraMundial i les seves conseqüències. Descripció, a partir de fonts diverses, de la situació de lapoblació civil durant la contesa. Explicació de l’holocaust i valoració de la cultura de la pau,entesa com l’absència de violència en totes les seves formes: guerra, injustícia i vulneració dedrets humans.

El món durant la segona meitat del segle XX

· Identificació i explicació de la influència de les dues potències hegemòniques en finalitzar laSegona Guerra Mundial. Establiment de les causes de la formació de blocs i de la guerra freda,analitzant els principals conflictes de la guerra freda

· Anàlisi de l’evolució política i econòmica dels dos blocs fins a l’esfondrament del comunisme al’Europa de l’est.

· Identificació i explicació de les causes del procés de descolonització. Situació cronològica igeogràfica dels nous espais i sistematització de la seva evolució històrica, tot identificant elsprincipals conflictes culturals, econòmics, socials i polítics..

· Explicació dels diferents estadis de desenvolupament a escala mundial, tot manifestant unaactitud crítica envers les desigualtats del món.

· Identificació de l’origen i de les principals etapes de la construcció de la Unió Europea.Descripció dels principals organismes, institucions i polítiques desenvolupades i identificaciódels nous reptes..

· Identificació de les funcions d’algunes organitzacions supranacionals, tot valorant críticament, ia partir de determinades actuacions, la seva significació i el paper que juguen en les relacions

internacionals.

· Anàlisi i sistematització dels principals canvis cientificotècnics i la seva influència enl’economia i en la vida quotidiana de les societats. Anàlisi de l’evolució de les mentalitats,costums i creences. Valoració de l’evolució de la condició femenina, identificant assoliments ireptes pendents i rebutjant situacions de violència de gènere.

El món actual

· Localització i caracterització dels principals centres de poder polític i econòmic del mónactual. Anàlisi crític del nou ordre mundial. Identificació dels reptes de les democràcies actuals,valoració de la necessitat de preservar la memòria històrica de la lluita per la democràcia ireconeixement de les diverses formes de participació ciutadana.

· Identificació dels focus de conflicte del món actual, tot relacionant les seves causes amb elsfactors històrics, anàlisi de situacions concretes d’injustícia, desigualtat i discriminació iconeixement dels mecanismes per combatre l’incompliment i violació dels drets humans.Valoració del diàleg i la cooperació com a formes pacífiques de resolució dels conflictes.

· Caracterització i explicació de la distribució actual de “l’Estat del benestar”. Identificació,anàlisi i valoració argumentada de la desigualtat al món, tot destacant les seves causes i lesseves repercussions.

· Anàlisi i valoració de l’impacte del desenvolupament científic i tecnològic i de la importànciadels mitjans de comunicació en el món actual, tot destacant la incidència en les formes de vida,costums i mentalitats.

· Anàlisi i valoració argumentada del fenomen de la globalització i les seves conseqüències.Identificació dels nous reptes i plantejament de solucions alternatives, des d’una actituddialògica i en coherència amb els principis bàsics de convivència i respecte per la pluralitat.

PROJECTE HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS

nombre i estructuració dels crèdits: s´estructura en quatre blocsBLOC 1: ORÍGENS DEL MÓN CONTEMPORANI•Unitat 1: La Revolució Industrial•Unitat 2: Revolucions burgeses i estats liberals•Unitat 3: La Segona Revolució Industrial•Unitat 4: El moviment obrer•Unitat 5: Les potències europees i l´imperialismeBLOC 2: L’ÈPOCA DE LES GUERRES MUNDIALS•Unitat 6: La Primera Guerra Mundial i les seves conseqüències•Unitat 7: La Revolució Russa i la formació de l´URSS•Unitat 8: La depressió dels anys trenta•Unitat 9: Els feixismes•Unitat 10: La Segona Guerra MundialBLOC 3: EL MÓN DESPRÉS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL.•Unitat 11: Descolonització, neocolonialisme i naixement del Tercer Món•Unitat 12: La formació de blocs i la guerra freda•Unitat 13: L´evolució del món capitalista•Unitat 14: L´evolució del món socialistaBLOC 4: EL MÓN D’AVUÍ.•Unitat 15: La Unió Europea•Unitat 16: El nou ordre mundial•Unitat 17: Una societat en transformació

ContingutsFets, conceptes i sistemes conceptuals

1 La Revolució IndustrialSocietat i economia en l´Antic RègimLa Revolució Industrial i les seves causesLa Revolució Industrial a AnglaterraL´expansió del sistema productiu industrialLa societat industrial2 Revolucions burgeses i estats liberalsLa crisi de l´Estat d´Antic RègimLa Revolució FrancesaRestauració i revolucions liberalsLa unificació d´ItàliaLa unificació d´AlemanyaEls EUA: de la Revolució Americana a la conquesta de l´Oest3 La Segona Revolució IndustrialNoves energies i nous sectors industrialsL´auge de la gran empresaLa Gran DepressióEl relleu econòmic: l´ascens dels EUA i d´AlemanyaLa industrialització del Japó i de Rússia4 El moviment obrerOrígens del moviment obrer

Els socialismesLa Primera InternacionalEls partits socialistes i la formació de la Segona InternacionalEl revisionisme i l´oposició d´esquerresEl moviment obrer a començament del segle XX5 Les potències europees i l´imperialismeLes potències europees a l'últim terç del segle XIXL'imperialisme europeu i les seves causesL'imperi britànicL'imperi francès i els altres imperis colonialsEl repartiment d'ÀfricaEl repartiment d'Àsia i d'Oceania. Amèria LlatinaConseqüències de l'imperialisme6 La Primera Guerra Mundial i les seves conseqüènciesLes causes de la guerraL´esclat del conflicte i les característiques de la guerraLa primera fase de l´enfrontament bèl·lic (1914-1916)La segona fase de l´enfrontament bèl·lic (1917-1918)Conseqüències polítiques i territorials de la guerraConseqüències econòmiques i socials de la guerra7 La Revolució Russa i la formació de l´URSSLa Rússia tsaristaDescomposició i caiguda del tsarisme (1905-març de1917)La Revolució soviètica (abril-novembre de 1917)Els anys de la guerra civil (1917-1921)La NEP i la formació de l´Estat soviètic (1921-1927)L´època de Stalin (1928-1953)8 La depressió dels anys trentaL´economia mundial (1919-1929)Els Estats Units: la consolidació d´una gran potènciaEl crac del 29La lluita contra la crisiEls Estats Units i el New DealLa gran depressió a Europa9 Els feixismesEl naixement del feixismeEls orígens del feixisme italiàL´Estat feixistaLa República de WeimarEl nacionalsocialisme alemanyL´Estat nazi10 La Segona Guerra MundialEl llarg camí cap a la guerraEl desenvolupament del conflicte (I): l´expansió naziEl desenvolupament del conflicte (II): el canvi de tendènciaEl desenvolupament del conflicte (III): la rendició d´Alemanya i del JapóEl món en temps de guerra: el nou ordre naziLes conseqüències del conflicte11 Descolonització, neocolonialisme i naixement del Tercer MónLes causes de la descolonitzacióLa descolonització a ÀsiaLa descolonització a l´Àfrica del Nord i a l´Orient Mitjà

La descolonització de l´Àfrica negraEls moviments antiimperialistesL´Amèrica LlatinaEl Tercer Món i el neocolonialisme12 La formació de blocs i la guerra fredaUn nou ordre internacional. La creació del´ONUEls orígens de la guerra freda: la divisió entre els vencedorsEls prolegòmens de la guerra fredaEls conflictes de la guerra fredaLa crisi del sistema de blocs: cap a un nou equilibri13 L´evolució del món capitalistaRecuperació i desenvolupament de les economies europeesL´hegemonia política i econòmica dels Estats UnitsL´evolució de les democràcies europeesEl ressorgiment del JapóSocietat de consum i estat de benestarLa crisi econòmica dels anys setanta: el final del creixement14 L´evolució del món socialistaLa formació del bloc socialistaL´URSS, de Stalin a BreznevL´evolució econòmica de les democràcies popularsOpcions nacionals i divisions dins del bloc socialistaEl socialisme xinèsL´enfonsament del sistema socialista15 La Unió EuropeaEls antecedentsEl procés de construcció europeaLes institucionsLes polítiques econòmiquesEl futur de la Unió Europea16 El nou ordre mundialL´hegemonia dels Estats UnitsLa fi de l´URSSL´Europa central i orientalEl món islàmicL´Àsia orientalL´Àfrica negraL´Amèrica Llatina17 Una societat en transformacióEvolució de la població i migracionsUna economia mundialLes tecnologies de la informació i la vida quotidianaLes noves fronteres de la ciència i de la tècnicaNoves sensibilitats davant de problemes vells i nous

Blocs de continguts, seccions de les unitats didàctiques i activitats d´aprenentatge i/o avaluacióque permeten treballar i avaluar els objectius terminals:• Els objectius terminals 1, 2 i 3, de caire més globalitzador, i amb un fort contingut

procedimental, s´assoleixen al llarg de l´obra, tant a través de les pàgines de contingut informatiu (text, il·lustracions, gràfics, mapes, cronologies, esquemes, etc.), que ocupen 14 pàgines de mitjana per a cada unitat, com a través de les pàgines destinades a "Documents i activitats" i "Dossier" (8 pàgines en cada unitat).

• L´objectiu 4 correspon a les unitats 1, 2 i 4.• L´objectiu 5, a la unitat 5.• L´objectiu 6, a la unitat 3.• Els objectius 7 i 8, a les unitat 6 i 7.• L´objectiu 9, a la unitat 9.• L´objectiu 10, a la unitat 8.• L´objectiu 11 s´assoleix a través del dossier "Orígens del feminisme (1831-1928)" (pàgines

94-97) i d´un gran nombre d´informacions temàtiques i d´activitats de les unitats 6-17.• L´objectiu 12 s´assoleix a les unitats 2, 4, 7 i 9.• L´objectiu 13 s´assoleix al llarg de totes les unitats de l´obra, tant a través de la informació

conceptual, com mitjançant un gran nombre d´activitats i Dossiers.• L´objectiu 14 s´assoleix a les unitats 7, 8, 9 i 10.• L´objectiu 15 s´assoleix a la unitat 10.• L´objectiu 16 s´assoleix a les unitats 12, 13, 14 i 16.• Els objectius 17 i 18 s´assoleixen a les unitats 10, 11, 12, 13 i 14.• L´objectiu 19 s´assoleix a la unitat 11, especialment a través del Dossier.• L´objectiu 20 s´assoleix a les unitats 14 i 17.• L´objectiu 21 s´assoleix a la unitat 15.• L´objectiu 22 s´assoleix a les unitats 11, 13, 15, 16 i 17.• L´objectiu 23 s´assoleix al llarg de les unitats 6-16.• L´objectiu 24 s´assoleix a la unitat 16.• Els objectius 25, 26, 27, 28 i 29, de caire procedimental, s´assoleixen al llarg de totes les

unitats del llibre, especialment a través dels apartats "Documents i activitats" i "Dossier".• Els objectius 30, 31 i 32, de caire actitudinal, s´assoleixen al llarg de totes les unitats del llibre,

tant a través dels blocs d´informació com mitjançant les activitats.

ESTRUCTURACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

Seccions i apartats integrats:• Cada unitat s´inicia amb una doble pàgina introductòria composta per: • una breu presentació del tema, de caire motivador• l´índex dels apartats informatius de la unitat• algunes il·lustracions de gran força informativa• Cada unitat estructura la informació en blocs informatius (6 de mitjana), organitzats en

dobles pàgines i compostos per:• el text informatiu, subdividit en diversos subapartats; en la seva redacció s´han seguit els

criteris de: rigor, actualització dels continguts i adequació a les característiques de l´alumnat del´etapa. Els conceptes més significatius són destacats en negreta i aquells que poden ser objected´explicació col.lateral són remesos a les pàgines de glossari, a la fi de l´obra.

• diverses il·lustracions dotades d´un gran valor informatiu, que són acompanyades sempre d´unpeu.

• mapes, gràfics, quadres estadístics, esquemes, cronologies, etc., referits als continguts del text.• A la fi de cada unitat es presenten les pàgines d´activitats (8), dividides en dos blocs:

• Documents i activitats: presentació d´un gran nombre de documents, de natura diversa (textos, il·lustracions, mapes, gràfics, quadres estadístics…), amb un breu text introductori i diverses activitats pautades, que abasten la totalitat de procediments de la matèria. En cada unitat es proposa alguna activitat d´ampliació; en particular, cal remarcar l´apartat "Per saber-ne més", que presenta materials diversos: novel.les, pel.lícules, pàgines web, legislació, memòries, autobiografies i obres de caire historiogràfic.

• Dossier: realització d´activitats de tipus més globalitzador al voltant d´una temàtica concreta de la unitat, seleccionada per la seva importància conceptual i per la seva virtualitat motivadora. En la selecció del material s´han seguit dos criteris alternatius: presentació de material molt divers (per exemple: textos de caire primari i secundari, mapes, cronologies, fotografies, obres d´art, etc.), que conflueixen en una mateixa temàtica; o bé, treball aprofundit d´un mateix tipus de fonts (obres literàries i cinematogràfiques, etc.).

tipologia de les activitats d´aprenentatgeEn l´apartat "Documents i Activitats":Aquest apartat s´ha elaborat a partir de diversos criteris bàsics: rellevància, significativitat i diversitat del material aplegat; garantiment de l´assoliment dels principals continguts conceptuals dela unitat; desenvolupament dels procediments propis de la matèria; i adequació al nivell de maduresa dels estudiants de l´etapa i a la seva diversitat de ritmes d´aprenentatge.• Quant als materials presentats: es caracteritzen per la seva gran diversitat: documents

textuals de tot tipus de registres (jurídic, polític, propagandístic, periodístic, econòmic, literari, etc.); documents gràfics: fotografies, cartells, obres d´art, caricatures, etc.; mapes, quadres estadístics, gràfics de diversos tipus i temàtiques, esquemes, cronologies, etc.; textos d´historiadors (fonts secundàries), etc.

• Quant a les activitats a realitzar, es proposen activitats diverses: d´observació i comprensió dels materials, d´anàlisi global o d´aspectes específics, de síntesi, d´interrelació, de contextualització en un determinat període o temàtica, d´aplicació, etc. S´ha posat un especial èmfasi a treballar tots els procediments propis de la matèria. També es contemplen activitats amb nivells diversos de dificultat.

En l´apartat "Dossier":Com ja ha estat dit, en aquest apartat s´estudia de manera monogràfica un aspecte concret relacionatamb la unitat. Els criteris de tria obeeixen alhora a la seva importància conceptual i a l´interès que pot desvetllar en l´alumnat (motivació).• Quant als materials presentats: com ja ha estat dit, poden obeir a la seva diversitat de fonts i

registres; o bé, contràriament, a la seva uniformitat, al voltant d´alguna font que no acostuma a ser habitualment objecte de treball sistemàtic i aprofundit des de la matèria (com ara les obres literàries i cinematogràfiques). En qualsevol cas, es busca que els diversos documents presentinelements de complementarietat, per tal que siguin objecte d´un treball globalitzador.

• Quant a les activitats a realitzar, a banda d´algunes de les ja descrites en l´apartat "Documents i activitats", es prima el seu caire globalitzador: establiment de la fiabilitat de les fonts, correlació de la informació, elaboració de síntesis, relació amb altres aspectes estudiats alllarg de la unitat, etc.

tipologia de les activitats d´avaluacióPer les seves característiques, les activitats de l´apartat "Documents i activitats" constitueixen alhora models i materials concrets per preparar l´avaluació. Cal destacar, en aquest sentit, la seva adequació als objectius de la matèria i als seus continguts, tant conceptuals, procedimentals com actitudinals.temporalització del material (unitats didàctiques)Cada una de les unitats 1-6, que constitueixen el crèdit 1, es pot realitzar, aproximadament, al llarg de 5 hores de classe.Cada una de les unitats 7-12, que constitueixen el crèdit 2, es pot realitzar també, aproximadament, al llarg de 5 hores de classe.Finalment, les unitats 13-17, de major complexitat i interès en referir-se a la història immediata, es

poden realitzar en 6 hores de classe cada una, aproximadament.

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Identificar i caracteritzar, a partir de l’anàlisi i interpretació de diverses fonts, els canvis i lescontinuïtats en relació a l’Antic Règim produïts a Europa a l’inici de l’època contemporània,.

2. Sintetitzar els aspectes més rellevants de la segona fase de la revolució industrial i algunes lesseves conseqüències socials i ideològiques (aparició i evolució del socialisme i l’anarquisme).Comparar i diferenciar els pensaments anarquista i socialista.

3. Identificar les causes i les conseqüències del fenomen colonial i localitzar-lo a grans trets através de representacions cartogràfiques.

4. Descriure a grans trets l’evolució de la Primera Guerra Mundial i valorar de forma argumentadales seves conseqüències, inclosa l’organització de la pau. Identificar els trets bàsics del procésque va portar a les revolucions russes de 1917 i indicar les conseqüències que se’n van derivar,en relació amb la creació del primer estat socialista: l’URSS.

5. Descriure i analitzar, a través de fonts estadístiques i gràfiques, l’evolució econòmica delperíode d’entreguerres. Relacionar la crisi econòmica dels anys 30 i l’ascens dels feixismes.Resumir les característiques bàsiques dels feixismes i saber relacionar-los amb l’esclat de laSegona Guerra Mundial.

6. Identificar, analitzar i interpretar algunes informacions procedents fonts històriques diverses(textuals, estadístiques, iconogràfiques, fílmiques, orals, etc.) per tal de realitzar treballsd’indagació sobre la situació de la població civil durant la Segona Guerra Mundial.

7. Identificar i analitzar les causes que van provocar la formació de blocs a la fi de la SegonaGuerra Mundial, i explicar i valorar els trets bàsics de la seva evolució durant la segona meitatdel segle XX fins a l’esfondrament del comunisme a l’Europa de l’est.

8. Identificar els factors que van afavorir el procés de descolonització i establir les possiblesrelacions entre l’experiència colonial i la situació actual d’alguns països que va experimentarprocessos de colonització, en un món interrelacionat.

9. Sintetitzar les principals etapes del procés de construcció de la Unió Europea, identificar lesseves institucions i funcions i valorar críticament el seu paper en el context europeu i a nivellinternacional, així com el desenvolupat per altres institucions d’àmbit supranacional.

10. Sintetitzar, a partir de l’anàlisi i interpretació de fonts primàries i secundàries, l’evolució dela condició femenina, i identificar les grans línies de l’evolució de les mentalitats i costumssocials de la història contemporània.

11. Identificar i caracteritzar algunes transformacions polítiques, econòmiques, socials iculturals que s’han produït en les últimes dècades, valorant l’existència de nous centresde poder a la vegada que l’impacte de la globalització en les esferes política, econòmicai cultural. Valorar la incidència de l’impacte científic i tecnològic i el seu desigualrepartiment.

12. Analitzar algun conflicte de finals del segle XX, o bé d’actualitat, tenint en compte ladimensió internacional, a partir de la informació dels mitjans de comunicació social,valorant críticament els diversos enfocaments, cercant els seus antecedents i les sevesexplicacions històriques, argumentant les pròpies idees com a individu social que viu enun temps i espai concret i valorant la resolució pacífica dels conflictes.

3er NivellTEMA 1: La Revolució Industrial

OBJECTIUS GENERALS1.- Utilitzar i aplicar alguns dels procediments de treball propis de la Història com la localització,identificació, obtenció, processament i interpretació de les fonts.2.- Interpretar alguns dels principals processos econòmics, socials i culturals que configuren el marcde la Revolució Industrial com a resultants de l’encadenament causal tot identificant la interdependència de distints processos de canvi.3.- Aplicar correctament el vocabulari propi de la Història tant en situacions conegudes com davant de noves propostes d’informació o d’interpretació.4.- Identificar i relacionar les formes de vida socials i les idees que mouen individus i col.lectivitats al llarg de la segona meitat del segle XIX. 5.- Valorar el coneixement històric com a eina útil per adoptar posicionaments i actituds crítiques personals, argumentant les pròpies idees sobre la societat i revisant-les a partir de les noves informacions tot corregint estereotips i prejudicis.

CONTINGUTS

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1.- Societat i economia en l’Antic Règim.2.- La Revolució Industrial i les seves causes.3.- La Revolució Industrial a Anglaterra (I i II).4.- L’expansió del sistema de producció industrial.5.- La societat industrial.

Procediments

1.- Elaboració d’un esquema cronològic sobre les principals fites en la consolidació del ferrocarrildurant la Revolució Industrial.2.- Utilització de fonts primàries i secundàries, siguin textuals, documentals, o gràfiques per a l’obtenció de la informació de naturalesa històrica com la lectura de textos, la interpretació de fotografies i gràfics.3.- Representació gràfica del temps històric pel que fa a successions i simultaneïtats.4.- Formulació coherent de dues o més explicacions d’uns mateixos esdeveniments històrics segons diferents teories prèvies.5.- Aplicació del vocabulari històric a informacions rebudes prèviament o davant de propostes de nova informació.

Valors, normes i actituds

1.- Adopció d’una posició crítica a través del coneixement històric.2.- Actitud favorable per l’ordre, el rigor i la sistematització del treball.3.- Defensa dels drets, les llibertats i el patrimoni de la comunitat.4.- Consciència de les diversitats culturals i socials en el passat.

OBJECTIUS TERMINALS1.- Sintetitzar les principals transformacions econòmiques, socials i culturals operades a Europa durant la segona meitat del segle XIX com a base de partença de l’evolució històrica posterior.

2.- Utilitzar diverses fonts primàries i secundàries, contrastant-les, valorant-ne la rellevància idetectant la seva relació amb els coneixements adquirits per tal de deduir-ne fets i conceptes, totidentificant i argumentant també la pluralitat de percepcions i interpretacions d’una mateixa realitathistòrica.3.- Representar esquemàticament, mitjançant resums, continguts treballats i, especialment, l’encadenament causal de fets o fenòmens.4.- Emprar amb correcció enciclopèdies, diccionaris històrics, llibres i altres recursos per contextualitzar qualsevol fet o fenomen, establint prèviament una selecció del material més adient.5.- Comentar els aspectes més importants de la revolució industrial i les seves conseqüències.6.- Practicar el diàleg, la tolerància el pluralisme i els valors democràtics en les relacions personals ien grup.Criteris d’avaluació:– Comprovar que coneixen les característiques de la producció agrícola i l'economia de base senyorial de l'Antic Règim.

– Descobrir si reconeixen les limitacions imposades per la insuficiència dels transports i les xarxes de comunicació.

– Valorar si coneixen les característiques de la indústria i les manufactures tradicionals.

– Veure si saben analitzar les característiques del comerç marítim al segle XVIII i les causes de les polítiques mercantilistesaplicades per les monarquies absolutes.

– Comprovar que coneixen l'estructura piramidal de la societat estamental i que identifiquen els drets i deures dels diferentsgrups socials.

– Veure si analitzen les característiques demogràfiques de l'Antic Règim.

– Confirmar que coneixen els trets de l'absolutisme monàrquic.

– Observar si valoren la importància històrica de la Declaració de Drets i l'ampliació de poders del Parlament, a l'Anglaterra del segle XVII.

– Assegurar-se que saben explicar els postulats defensats pels pensadors de la Il·lustració i que reconeixen els intents reformistes del despotisme il·lustrat.

– Constatar que coneixen les causes de la crisi de l'Antic Règim.

– Observar si saben utilitzar la informació de gràfics, sèries estadístiques i mapes històrics per obtenir informació fiable sobre els aspectes estudiats.

– Verificar que saben analitzar fonts i documents per conèixer l'evolució de les formes de vida i de les mentalitats al segle XVIII.

– Comprovar que són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica.– Assegurar-se que realitzen treballs en grup, i que participen en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant.– Descobrir si coneixen les transformacions i els avenços tècnics que van tenir lloc a la Gran Bretanya amb la primera Revolució Industrial.

– Constatar que analitzen adequadament els factors que van permetre l'augment de la productivitat i el creixement demogràfic al segle XVIII.

– Comprovar que coneixen els canvis que es van produir en el sector agrari amb la introducció dels nous sistemes de cultiu i la nova maquinària agrícola.

– Verificar que coneixen els sectors pioners del procés d'industrialització i les principals innovacions tècniques incorporades.

– Observar si comprenen el procés d'expansió de la industrialització a Europa i distingeixen les particularitats en el desenvolupament de cada país.

– Comprovar que valoren la importància del capital en l'economia industrial.

– Confirmar que han entès les bases teòriques del liberalisme econòmic.

– Constatar que saben explicar el funcionament del capitalisme industrial i els canvis que va provocar en el sistema fabril i en l'organització del treball.

– Observar si són conscients del domini exercit per la burgesia en el sistema industrial, i si reflexionen sobre les condicionssociolaborals de la classe obrera.

– Comprovar que entenen l'evolució de la societat urbana i els canvis experimentats en l'estructura familiar com a resultat de la industrialització, i que reconeixen la pervivència de la societat de l'Antic Règim en l'Europa del segle XIX.

– Veure si saben analitzar documents històrics i literaris, mapes, gràfics i representacions pictòriques per conèixer l'evolució social i econòmica d'aquest període.Comprovar que són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica i que participen en debats amb una actitud crítica i constructiva.

Competències bàsiques:

– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa en les activitats que proposen l'anàlisi de mapes històrics de l'Europa de finals del segle XVIII, i en les quals s'analitzen taules i gràfics que contenen dades sobre l'economia i la demografia de l'Antic Règim i de les transformacions de la Revolució Industrial.

– Competència en comunicació lingüística. Es preveu en l'anàlisi i comentari de textos històrics dels segles XVII i XVIII; i en la definició de conceptes relacionats amb la societat de l'Antic Règim XIX i en la definició de conceptes relacionats amb els avenços tècnics de la Revolució industrial.

– Competència emocional. Es treballa de forma transversal en les activitats que es fan de manera col·lectiva o en petits grups. Suposa el desenvolupament d'habilitats socials com la participació, l’atenció, l'empatia, el respecte pel torn de paraula i la valoració de les opinions diferents de la pròpia.

– Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l'anàlisi i la interpretació de diferents tipus de documents iconogràfics: gravats i pintures dels segles XVII i XVIII.– Autonomia i esperit emprenedor. Se’n promou el desenvolupament en les activitats que requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: comentari de textos, anàlisi de mapes, etc.

TEMA 2: Revolucions burgeses i estats liberals

OBJECTIUS GENERALS1.- Utilitzar i aplicar alguns dels procediments de treball propis de la Història com la localització,identificació, obtenció, processament i interpretació de les fonts.2.- Explicar, situant-los adequadament en el temps i l’espai, algunes fets i esdeveniments rellevants de la història del segle XIX, valorant la seva significació en el procés històric i les seves repercussions en el present, manifestant així una visió global del món contemporani.3.- Interpretar alguns dels principals processos econòmics, socials, polítics i culturals que configuren la història del segle XIX com a resultants de l’encadenament causal tot identificant la interdependència dels diversos processos de canvi.4.- Aplicar correctament el vocabulari propi de la Història tant en situacions conegudes com davant de noves propostes d’informació o d’interpretació.5.- Interpretar i aplicar correctament representacions del temps històric – de successió i simultaneïtat- manifestant un domini suficient de la cronologia i identificant realitats històriques de llarga i curta durada.6.- Valorar el coneixement històric com a eina útil per adoptar posicionaments i actituds crítiques personals, argumentant les pròpies idees sobre la societat i revisant-les a partir de les noves informacions tot corregint estereotips i prejudicis.

CONTINGUTS

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1.- La crisi de l’Estat d’Antic Règim.2.- La Revolució Francesa (I i II).3.- Restauració i revolucions liberals.4.- La unificació d’Itàlia.5.- La unificació d’Alemanya.6.- Els EUA: de la Revolució Americana a la conquesta de l’Oest.

Procediments

1.- Ús de la cronologia i codis per a la mesura del temps històric.2.- Identificació de les continuïtats i canvis en la successió de diversos períodes o moments històrics.

3.- Formulació i plantejament de preguntes.4.-Utilització de fonts primàries i secundàries, siguin textuals, documentals o gràfiques per a l’obtenció de la informació de naturalesa històrica com la lectura de textos i la interpretació de mapes i gràfics.5.- Situació geogràfica de l’àmbit espacial dels diversos fets històrics que configuren l’Imperi napoleònic.

Valors, normes i actituds

1.- Adopció d’una posició crítica a través del coneixement històric.2.- Consciència de la complexitat i parcialitat de les aproximacions al passat.3.- Preocupació per la correcta presentació i execució del treball.4.- Valoració de les cultures foranes i les dels temps passats.

OBJECTIUS TERMINALS1.- Utilitzar diverses fonts primàries i secundàries, contrastant-les, valorant-ne la rellevància idetectant la seva relació amb els coneixements adquirits per tal de deduir-ne fets i conceptes, totidentificant i argumentant també la pluralitat de percepcions i interpretacions d’una mateixa realitathistòrica.2.- Sintetitzar les principals transformacions econòmiques, socials, culturals i polítiques operades durant el segle XIX com a base de la partença de l’evolució històrica posterior.3.- Representar esquemàticament, mitjançant resums, continguts treballats i, especialment, l’encadenament causal de fets o fenòmens, distingint les relacions de causalitat i les motivacions intencionals dels processos de canvi polític, econòmic i sòcio-ideològic.4.- Plantejar-se preguntes davant una realitat històrica, tot cercant i analitzant les fonts primàries i secundàries més adients per treure conclusions i adquirir una opinió pròpia i fonamentada sobre el tema.5.- Comunicar resultats i interpretacions històriques mitjançant diversos registres aplicant correctament el vocabulari específic pertinent.6.- Apreciar la validesa del mètode històric com a eina d’anàlisi en l’època actual i ser rigorós en lespròpies anàlisis de situacions històriques, tot evitant les interpretacions simplistes i personalistes.Criteris d’avaluació:Competències bàsiques:.

TEMA 3: La Segona Revolució Industrial

OBJECTIUS GENERALS

1.- Utilitzar i aplicar alguns dels procediments de treball propis de la Història com la localització,identificació, obtenció, processament i interpretació de les fonts.2.- Explicar, situant-los adequadament en el temps i l’espai, alguns fets i esdeveniments rellevants de la història del segle XIX i principis del XX, valorant la seva significació en el procés històric i les seves repercussions en el present, manifestant així una visió global del món contemporani i superant enfocaments localistes.3. – Interpretar alguns dels principals processos econòmics, socials, polítics i culturals que configuren la història recent com a resultants de l’encadenament causal tot identificant la interdependència de distints processos de canvi. 4.- Relacionar alguns dels fets i factors polítics, econòmics, socials i culturals del segle XIX i principis del XX, situant-los en el seu context històric tant a través de la inducció a partir de fonts primàries i secundàries com en l’aplicació de relacions conegudes a noves informacions proposades

o en l’elaboració d’activitats d’indagació i síntesi.5.- Aplicar correctament el vocabulari propi de la història tant en situacions conegudes com davantde noves propostes d’informació o d’interpretació.6.- Respectar les aportacions de les civilitzacions que ens han precedit, així com les d’altres culturesdiferents i/o alternatives relativitzant degudament els valors de la pròpia cultura.

CONTINGUTS

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1.- Noves energies i nous sectors industrials.2.- L’auge de la gran empresa.3.- La Gran Depressió.4.- El relleu econòmic: l’ascens dels EUA i d’Alemanya.5.- La industrialització del Japó i de Rússia.

Procediments

1.- Identificació de les continuïtats i canvis en la successió de la producció d’acer com exemple delscanvis d’hegemonia en l’economia viscuda entre els anys 1870 i 1914.2.- Utilització de fonts primàries i secundàries, siguin textuals, documentals o gràfiques per a l’obtenció de la informació de naturalesa històrica com la lectura de textos i la interpretació de gràfics.3.- Formulació i plantejament de preguntes.4.- Resum de fets i explicacions històriques aportats per diferents fonts històriques.5.- Interpretació de fonts textuals de caire històric o en funció de la seva potencial informació de caràcter històric.6.- Formulació coherent de dues o més explicacions d’uns mateixos esdeveniments històrics segons diferents teories prèvies.

Valors, normes i actituds

1.- Adopció d’una posició crítica a través del coneixement històric.2.- Consciència de la complexitat i parcialitat de les aproximacions al passat.3.- Actitud favorable per l’ordre, el rigor i la sistematització del treball.

OBJECTIUS TERMINALS1.- Identificar conceptes bàsics per a la comprensió i classificació dels diferents fets històrics queconfiguren el marc de la història durant el període de 1870-1914.2.- Fer ús de les diverses fonts primàries i secundàries, contrastant-les, valorant-ne la rellevància i detectant la seva relació amb els coneixements adquirits per tal de deduir-ne fets i conceptes, tot identificant i argumentant també la pluralitat de percepcions i interpretacions d’una mateixa realitat històrica.3.- Sintetitzar les principals transformacions econòmiques, socials, culturals i polítiques operades durant el període de 1870-1914, com a base de partença de l’evolució històrica posterior.4.- Representar esquemàticament, mitjançant resums, continguts treballats i, especialment l’encadenament causal de fets o fenòmens, distingint les relacions de causalitat i les motivacions intencionals dels processos de canvi polític, econòmic i sòcio-ideològic.5.- Comunicar resultats i interpretacions històriques mitjançant diversos registres aplicant correctament el vocabulari específic pertinent.6.- Apreciar la validesa del mètode històric com a eina d’anàlisi en l’època actual i ser rigorós en lespròpies anàlisis de situacions històriques, tot evitant les interpretacions simplistes i personalistes.

Criteris d’avaluació:– Comprovar que coneixen les causes de la Revolució Francesa, les seves fases principals i les seves transformacions socials, polítiques i econòmiques més importants.

– Descobrir si comprenen les causes del sorgiment del bonapartisme en el context de l'última etapa de la Revolució Francesa.

– Constatar que comprenen el concepte de Restauració i les implicacions polítiques de la seva ideologia.

– Veure si coneixen els esdeveniments més assenyalats de la revolució liberal.

– Constatar que diferencien les diferents onades revolucionàries del segle XIX.

– Confirmar que coneixen la definició de nació, i establir les diferències entre la concepció liberal i la conservadora.

– Comprovar que coneixen com es van produir els processos d'unificació política d'Itàlia i Alemanya.

– Observar si saben relacionar els fets històrics estudiats amb les causes de determinats conflictes que tenen lloc en l'actualitat.

– Veure si analitzen correctament la informació continguda en documents històrics, gràfics, gravats i caricatures amb informació sobre aquest període històric.

– Comprovar que són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica, i que es formen una opinió fonamentada en les fonts consultades.– Verificar que participen en debats amb una actitud constructiva i tolerant.Competències bàsiques:– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa mitjançant l'elaboració d'un quadre sinòptic que requereix buscar informació en diferents fonts de consulta; i l'anàlisi d'una caricatura de l'època.

– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l'anàlisi i comentari de textos històrics dels segles XVIII i XIX; i en la definició de conceptes relacionats amb els personatges i els fets de les etapes històriques estudiades.

– Competència emocional. Es treballa en les activitats grupals en què s'intercanvien opinions i es potencia el desenvolupament de les habilitats socials de comunicació i relació interpersonal: escoltar activament, empatia, etc.

– Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l'anàlisi i comentari d'un document iconogràfic: La llibertat guiant al poble, d'E. Delacroix.

– Autonomia i esperit emprenedor. Se’n promou el desenvolupament en les activitats que requereixen posar en pràctica leshabilitats de planificació i organització de les tasques assignades: anàlisi de mapes històrics, comentari de textos, etc.

TEMA 4: El moviment obrer

OBJECTIUS GENERALS1.- Utilitzar i aplicar alguns dels procediments de treball propis de la Història com la localització,identificació, obtenció, processament i interpretació de les fonts.2.- Explicar, situant-los adequadament en el temps i l’espai, alguns fets i esdeveniments rellevants de la història de finals del segle XIX i principis del segle XX, valorant la seva significació en el procés històric i les seves repercussions en el present.3.- Interpretar alguns dels principals processos socials i polítics que configuren la història de finals del segle XIX i principis del segle XX, com a resultants de l’encadenament causal tot identificant la interdependència dels processos de canvi.4.- Relacionar alguns fets i factors econòmics, socials, polítics i ideològics de finals del segle XIX i principis del segle XX, situant-los en el seu context històric a partir de fonts primàries i secundàries.5.- Identificar i relacionar les formes de vida social i les idees que mouen individus i col.lectivitats de finals del segle XIX i principis del segle XX, amb instruments de poder i intercanvi.6.- Aplicar el vocabulari de la Història correctament, tant en situacions conegudes com davant de noves propostes d’informació o interpretació.7.- Valorar el coneixement històric com a eina útil per adoptar posicionaments i actituds crítiques personals, argumentant les pròpies idees sobre la societat i revisant-les a partir de les noves informacions tot corregint estereotips i prejudicis.CONTINGUTS

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1.- Orígens del moviment obrer.

2.- Els socialismes.3.- La Primera Internacional.4.- Els partits socialistes i la formació de la Segona Internacional.5.- El revisionisme i l’oposició d’esquerres.6.- El moviment obrer a començament del segle XX.

Procediments

1.- Ús de la cronologia i codis per a la mesura del temps històric.2.- Representació gràfica del temps històric pel que fa a successions i simultaneïtats.3.- Identificació argumentada de fets de diferents durades així com de diversos ritmes.4.- Establiment de relacions entre diversos fets de naturalesa històrica.5.- Formulació de conceptualitzacions històriques referides a estructures i processos referents a diferents moviments obrers de finals del segle XIX i principis del XX.6.- Resum de fets i explicacions històriques aportats per diferents fonts històriques.

Valors, normes i actituds

1.- Adopció d’una posició crítica a través del coneixement històric.2.- Consciència de la complexitat i parcialitat de les aproximacions al passat.3.- Actitud favorable per l’ordre, el rigor i la sistematització del treball.4.- Acceptació dels drets i deures com a ciutadans/es.

OBJECTIUS TERMINALS1.- Identificar conceptes bàsics per a la comprensió i classificació de les durades del temps històric,tot comentant algunes funcionalitats de la Història al llarg del temps a partir de fonts primàries osecundàries.2.- Utilitzar diverses fonts primàries i secundàries, contrastant-les, valorant-ne la rellevància i detectant la seva relació amb els coneixements adquirits per tal de deduir-ne fets i conceptes, tot identificant i argumentant també la pluralitat de percepcions i interpretacions d’una mateixa realitat històrica.3.- Sintetitzar les principals transformacions econòmiques, socials, culturals i polítiques operades durant el segle XIX i principis del XX, com a base de partença de l’evolució històrica posterior.4.- Distingir a partir de fonts textuals les diferències principals del pensament anarquista i socialista,relacionant-lo adequadament amb les circumstàncies històriques on aquest pensament neix i es desenvolupa i, d’una manera particular, l’evolució de la seva situació en el pas del segle XIX al segle XX.5.- Emprar amb correcció enciclopèdies, diccionaris històrics, llibres i altres recursos per contextualitzar qualsevol fet o fenomen, realitzant exposicions orals o debats i establint prèviament una selecció del material més adient. Criteris d’avaluació:– Comprovar que reflexionen sobre les condicions de vida i l'explotació laboral de la classe obrera al llarg del segle XIX.

– Observar si saben sintetitzar les principals reivindicacions de la classe obrera, i si expliquen correctament les causes de les revoltes del moviment obrer i el sorgiment de les primeres formes d'associacionisme i de sindicalisme.

– Descobrir si reconeixen les principals reivindicacions de moviments socials com el ludisme i el cartisme, i si saben contextualitzar-les en el temps i l'espai.

– Confirmar que coneixen els principis fonamentals del socialisme utòpic, el marxisme i l'anarquisme, així com la seva evolució al segle XIX.

– Comprovar que coneixen les relacions sorgides entre la burgesia liberal i el moviment obrer després de les revolucions de1848.

– Veure si enumeren les causes de l'aparició del sindicalisme de masses i la formació dels partits socialistes durant l'últim terç del segle XIX.

– Assegurar-se que coneixen les particularitats i els interessos dels diferents corrents ideològics del socialisme de finals de segle.

– Veure si entenen el paper de la Segona Internacional en l'evolució del socialisme.

– Observar si analitzen correctament la informació continguda en documents històrics, gràfics, gravats, quadres i fotografies d'aquest període històric.– Comprovar que són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica i que participen en debats amb una actitud crítica i constructiva.Competències bàsiques:– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l'anàlisi i comentari de textos històrics sobre diferents aspectes del moviment obrer; i en la definició de conceptes relacionats amb els sindicats i els partits obrers.

– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa mitjançant l'anàlisi de sèries estadístiques, cartells i caricatures de l'època.

– Competència emocional. Es treballa de forma transversal en les activitats que es fan de manera col·lectiva o en petits grups. Suposa el desenvolupament de les habilitats d'atenció, empatia, respecte pel torn de paraula i valoració de les opinions diferents de la pròpia.

– Competència artística i cultural. Es practica mitjançant l'anàlisi i comentari de diferents tipus de documents

iconogràfics: litografies, gravats i pintures.

– Autonomia i esperit emprenedor. Se’n promou el desenvolupament en les activitats que requereixen posar en pràctica leshabilitats de planificació i organització de les tasques assignades: comentari de textos, anàlisi de mapes, etc

TEMA 5: Les potències europees i l'imperialismeOBJECTIUS GENERALS1.- Explicar, situant-los adequadament en el temps i l’espai, alguns fets i esdeveniments més rellevants ocorreguts durant l’Imperialisme, valorant la seva significació en el procés històric i les seves repercussions en el present.2.- Relacionar fets i factors polítics, econòmics i socials de finals de segle XIX i principis del segle XX.3.- Aplicar correctament el vocabulari propi de la Història tant en situacions conegudes com davant de noves propostes d’informació o d’interpretació.4.- Interpretar alguns processos polítics, econòmics i socials que configuren el marc de finals del segle XIX i principis del segle XX com a resultants de l’encadenament causal tot identificant la interdependència de distints processos de canvi.5.- Valorar el coneixement històric com a eina útil per adoptar posicionaments i actituds crítiques personals, argumentant les pròpies idees sobre la societat i revisant-les a partir de les noves informacions.CONTINGUTS

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1.- Les potències europees a l'últim terç del segle XIX.2.- L'imperialisme europeu i les seves causes.3.- L’Imperi britànic.4.- L’Imperi francès i els altres imperis colonials.5.- El repartiment d’Àfrica.6.- El repartiment d’Àsia i d’Oceania. Amèrica Llatina.7.- Conseqüències de l’imperialisme.

Procediments

1.- Representació gràfica del temps històric pel que fa a successions i simultaneïtats.2.- Utilització de fonts primàries i secundàries, textuals, documentals o gràfiques, per a la obtenció de la informació de naturalesa històrica com la lectura de textos, la interpretació de mapes i gràfics.

3.- Formulació i plantejament de preguntes.4.- Situació geogràfica de diversos fets històrics.5.- Aplicació del vocabulari històric a informacions rebudes prèviament o davant de propostes de nova informació.6.- Realització de treballs senzills d’indagació.

Valors, normes i actituds

1.- Adopció d’una posició crítica a través del coneixement històric.2.- Actitud favorable per l’ordre, el rigor i la sistematització del treball.3.- Sensibilització davant les manifestacions històrico-culturals de la època de l’Imperialisme.

OBJECTIUS TERMINALS

1.- Utilitzar diverses fonts primàries i secundàries, contrastant-les valorant-ne la rellevància idetectant la seva relació amb els coneixements adquirits per tal de deduir-ne fets i conceptes, totidentificant i argumentant també la pluralitat de percepcions i interpretacions d’una mateixa realitathistòrica.2.- Sintetitzar les principals transformacions econòmiques, polítiques i socials donades durantl’Imperialisme.3.- Representar esquemàticament, mitjançant resums, continguts treballats i especialment,l’encadenament causal de fets o fenòmens, distingint les relacions de causalitat i les motivacionsintencionals dels processos de canvi polític, econòmic i social.4.- Emprar amb correcció enciclopèdies, diccionaris històrics, llibres i altres recursos percontextualitzar fets relacionats amb l’Imperialisme, distingint les relacions de causalitat i lesmotivacions intencionals dels processos de canvi polític, econòmic i social.5.- Plantejar-se preguntes, analitzant les fonts primàries i secundàries adients per treure conclusionsi adquirir una opinió pròpia i fonamentada de l’Imperialime.6.- Comunicar resultats i interpretacions històriques mitjançant diversos registres aplicantcorrectament el vocabulari específic.Criteris d’avaluació:– Descobrir si coneixen les principals innovacions tècniques i les conseqüències econòmiques de la Segona Revolució Industrial.

– Veure si saben analitzar l'estructura demogràfica de la societat europea en l'últim terç del segle XIX, a partir de la lectura il'anàlisi de gràfiques i sèries estadístiques.

– Comprovar que coneixen les causes econòmiques, polítiques, ideològiques i demogràfiques de l'expansió imperialista europea en l'últim terç del segle XIX.

– Observar si valoren críticament les justificacions i les postures pròpies de l'època, i les que s'emeten en l'actualitat, a favor i en contra del colonialisme.

– Confirmar que descriuen adequadament el procés de colonització dels continents africà i asiàtic, a partir de l'observació i l'anàlisi de mapes històrics.

– Veure si distingeixen les particularitats de l'imperialisme dels Estats Units i Japó.

– Confirmar que saben explicar les conseqüències de l'imperialisme per als territoris colonitzats i per a les metròpolis.

– Observar si saben relacionar els fets històrics estudiats amb les causes de determinats conflictes actuals.

– Veure si analitzen correctament la informació continguda en documents històrics, gràfiques, gravats, cartells i caricatures amb informació sobre aquest període històric.

– Descobrir si utilitzen correctament el vocabulari d'aquest període històric.

– Comprovar que són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica, formant-se una opinió fonamentada a les fonts consultades.– Verificar que realitzen treballs en grup i que participen en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant.Competències bàsiques:– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l'anàlisi i comentari de textos històrics del segle XIX, en la definició d'alguns conceptes, i en la descripció de caricatures de l'època.

– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa mitjançant l'anàlisi i la interpretació de mapes històrics i satírics, sèries estadístiques i gràfics de barres.

– Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l'anàlisi i el comentari d'algunes caricatures i cartells de finals delsegle XIX i principis del segle XX.

– Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu desenvolupament en les activitats que requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: elaboració d'eixos cronològics, comentari de textos, etc.

– Competència emocional. Es treballa en les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en petits grups i que permeten exercitar les habilitats socials. A més a més es potencia el desenvolupament de l'empatia per comprendre els

problemes de les colònies i rebutjar postures etnocèntriques.TEMA 6: La Primera Guerra Mundial i les seves conseqüènciesOBJECTIUS GENERALS1.- Utilitzar i aplicar alguns dels procediments de treball propis de la Història com la localització,identificació, obtenció, processament i interpretació de les fonts.2.- Explicar, situant-los adequadament en el temps i l’espai, alguns fets i esdeveniments més rellevants de la Primera Guerra Mundial, valorant la seva significació en el procés històric i les seves repercussions en el present, manifestant així una visió global del món contemporani.3.- Interpretar alguns dels principals processos econòmics, polítics i socials de la Primera Guerra Mundial com a resultants de l’encadenament causal tot identificant la interdependència de distints processos de canvi.4.- Aplicar correctament el vocabulari propi de la Història tant en situacions conegudes com davant de noves propostes d’informació o d’interpretació.5.- Comportar-se amb solidaritat davant les desigualtats sòcio-econòmiques del món d’avui tot rebutjant les actituds intolerants i valorant la pau com un dret fonamental de tots els éssers humans. CONTINGUTS

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1.- Les causes de la guerra.2.- L’esclat del conflicte i les característiques de la guerra.3.- La primera fase de l’enfrontament bèl.lic (1914-1916).4.- La segona fase de l’enfrontament bèl.lic (1917-1918).5.- Conseqüències polítiques i territorials de la guerra.6.- Conseqüències econòmiques i socials de la guerra.

Procediments

1.- Identificació de les continuïtats i canvis en la successió de diversos moments històrics donatsdurant la Primera Guerra Mundial.2.- Utilització de fonts primàries i secundàries, bé textuals documentals, gràfiques o numèriques pera l’obtenció de la informació de naturalesa històrica com la lectura de textos, la interpretació de mapes i gràfics.3.- Interpretació de fonts textuals referides a moments històrics de la Primera Guerra Mundial.4.- Realització de treballs senzills d’indagació.5.- Situació geogràfica i explicació espacial.

Valors, normes i actituds

1.- Adopció d’una posició crítica a través del coneixement històric.2.- Actitud favorable per l’ordre, el rigor i la sistematització del treball.

3.- Defensa dels drets i deures com a ciutadans/ciutadanes.

OBJECTIUS TERMINALS1.- Identificar les causes de la Primera Guerra Mundial tot comentant fonts històriques, totdescrivint a grans trets l’evolució del conflicte i les seves conseqüències immediates.2.- Utilitzar diverses fonts primàries i secundàries, contrastant-les, valorant-ne la rellevància i detectant la seva relació amb els coneixements adquirits per tal de deduir-ne fets i conceptes, tot identificant i argumentant també la pluralitat de percepcions i interpretacions d’una mateixa realitat històrica.3.- Sintetitzar les principals transformacions polítiques, econòmiques i socials operades durant la Primera Guerra Mundial.4.- Emprar amb correcció enciclopèdies, diccionaris històrics, llibres i altres recursos per contextualitzar fets i fenòmens més importants donats durant la Primera Guerra Mundial.5.- Comunicar resultats i interpretacions històriques mitjançant diversos registres aplicant correctament el vocabulari.6.- Apreciar la validesa del mètode històric com a eina d’anàlisi en l’època actual i ser rigorós en lespròpies anàlisis de situacions històriques, tot evitant les interpretacions simplistes i personalistes.Criteris d’avaluació:– Comprovar que coneixen les causes profundes de la Primera Guerra Mundial.

– Valorar si saben explicar les relacions internacionals prèvies a la guerra i els interessos de les grans potències.

– Veure si saben quines van ser les causes immediates de l'esclat de la guerra.

– Descobrir si reconeixen les aliances establertes entre els països que van formar part dels dos blocs enfrontats en la guerra.

– Comprovar que coneixen el potencial militar dels països que van participar en el conflicte així com l'evolució de les estratègies militars utilitzades.

– Observar si saben explicar les raons de la mundialització del conflicte i les seves conseqüències en l'economia i en la vidaquotidiana.

– Veure si són conscients de l'impacte de la crisi de 1917 en la fase final de la guerra.

– Comprovar si identifiquen els acords assolits en els tractats de pau, i valoren críticament la funció de les organitzacions nascudes després de la guerra per garantir la pau internacional.

– Assegurar-se que coneixen les repercussions econòmiques, polítiques i territorials de la Gran Guerra, i que descriuen correctament el mapa d'Europa resultant del conflicte.

– Descobrir si valoren la importància històrica dels moviments sufragistes femenins en la consecució del dret al vot de la dona.

– Valorar si mostren actituds de rebuig davant els desastres produïts per la guerra i per les solucions bèl·liques dels conflictes.

– Veure si analitzen amb precisió la informació continguda en documents històrics, gràfics, gravats, cartells i fotografies corresponents a aquest període.

– Comprovar que són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica, i es formen una opinió fonamentada en les fonts consultades.– Verificar que fan els treballs en grup i participen en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant.Competències bàsiques.– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es desen-volupa mitjançant l'anàlisi de mapes històrics de les diferents fases de la guerra, i la interpretació de sèries estadístiques i gràfics sobre les conseqüències del conflicte.

També es promou la recerca d'informació sobre l'atemptat de Sarajevo a Internet i en altres fonts de consulta.

– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l'anàlisi i comentari de textos històrics de les dues primeres dècades del segle XX; i en la definició de conceptes relacionats amb diferents aspectes de la Gran guerra.

– Competència emocional. Es treballa de forma transversal en les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en petitsgrups. Suposa el desenvolupament de les habilitats d'atenció, empatia, respecte pel torn de paraula i valoració de les opinions diferents de la pròpia.

– Autonomia i esperit emprenedor. Se’n promou el desenvolupament en les activitats que requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: comentari de textos, anàlisi de mapes, etc.

– Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l'anàlisi i el comentari de diferents tipusde documents iconogràfics de l'època estudiada: cartells publicitaris i caricatures.

TEMA 7: La Revolució Russa i la formació de l’URSSOBJECTIUS GENERALS1.- Explicar, situant-los adequadament en el temps i l’espai, alguns fets i esdeveniments rellevantsocorreguts durant la Revolució Russa i la formació de l’URRS, valorant la seva significació en elprocés històric, manifestant així una visió global del món contemporani.2.- Interpretar alguns dels principals processos polítics, econòmics i socials que configuren laRevolució Russa i la formació de l’URSS com a resultants de l’encadenament causal tot identificantla interdependència de distints processos de canvi.3.- Aplicar correctament el vocabulari propi de la Història tant en situacions conegudes com davantde noves propostes d’informació o d’interpretació.4.- Identificar i relacionar les formes de vida socials i les idees que mouen individus i col.lectivitatsamb instruments de poder i intercanvi.5.- Comportar-se amb solidaritat davant les desigualtats sòcio-econòmiques del món d’avui totrebutjant les actituds intolerants i valorant la pau com un dret fonamental de tots els éssers humans.CONTINGUTS

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1.- La Rússia tsarista.2.- Descomposició i caiguda del tsarime (1905-març de 1917).3.- La Revolució soviètica (abril-novembre de 1917).4.- Els anys de la guerra civil (1917-1921).5.- La NEP i la formació de l’Estat soviètic (1921-1927).6.- L’època de Stalin (1928-1953).

Procediments

1.- Identificació argumentada d’estructures o fets de diferents durades així com de diversos ritmesrelacionats amb la formació de l’URRS.2.- Identificació de continuïtats i canvis en la successió de diversos moments històrics donats durantla Revolució Russa i la formació de l’URSS.3.- Utilització de fonts primàries i secundàries, siguin textuals, documentals, gràfiques o numèriques per a l’obtenció de la informació de naturalesa històrica com la lectura de textos i la interpretació de gràfics.4.- Resum de fets i explicacions històriques aportats per diferents fonts històriques.5.- Aplicació correcta del vocabulari històric a informacions rebudes prèviament o davant de propostes de nova informació.

Valors, normes i actituds

1.- Adopció d’una posició crítica a través del coneixement històric.2.- Actitud favorable per l’ordre, el rigor i la sistematització del treball.3.-Valoració negativa de qualsevol etnocentrisme.

OBJECTIUS TERMINALS1.- Utilitzar diverses fonts primàries i secundàries, contrastant-les, valorant-ne la rellevància i detectant la seva relació amb els coneixements adquirits per tal de deduir-ne fets i conceptes, tot identificant i argumentant també la pluralitat de percepcions i interpretacions d’una mateixa realitat històrica.2.- Sintetitzar les principals transformacions econòmiques, polítiques i socials donades durant la Revolució de l’URSS.

3.- Plantejar-se preguntes, tot cercant i analitzant les fonts primàries i secundàries més adients per treure conclusions i adquirir una opinió pròpia i fonamentada sobre el tema.4.- Comunicar resultats i interpretacions històriques mitjançant diversos registres aplicant correctament el vocabulari específic pertinent.5.- Apreciar la validesa del mètode històric com a eina d’anàlisi en l’època actual i ser rigorós en lespròpies anàlisis de situacions històriques, tot evitant les interpretacions simplistes i personalistes.Criteris d’avaluació:– Descobrir si coneixen les característiques de l'Imperi tsarista a principi del segle XX i identifiquen les causes que van desencadenar la revolució de 1905.

– Veure si saben explicar la ideologia dels partits que van promoure la revolució.

– Comprovar que coneixen els principals esdeveniments de la revolució de febrer de 1917, i que saben explicar com es va produir la caiguda del tsarisme.

– Observar si valoren la importància que va tenir Lenin en el desenvolupament de la revolució.

– Confirmar que saben descriure com es va produir la presa de poder a l'octubre de 1917, i com es va constituir el nou Estatsoviètic.

– Verificar que coneixen les causes i el desenvolupament de la guerra civil, i que analitzen amb rigor les conseqüències socials i econòmiques del conflicte.

– Veure si identifiquen els canvis socials associats a la Nova Política Econòmica.

– Valorar si són conscients de l'impacte que la Revolució soviètica va tenir a la resta d'Europa i de l'expansió de les idees comunistes.

– Comprovar si coneixen les mesures polítiques i econòmiques adoptades per l'estalinisme, i són conscients de la repressió exercida per Stalin en els anys trenta.

– Descobrir si descriuen de forma adequada les noves institucions polítiques en l’era de Stalin.

– Veure si analitzen correctament la informació continguda en documents històrics, gràfiques, gravats, quadres i fotografiescorresponents a aquest període.

– Comprovar que són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica, formant-se una opinió fonamentada a les fonts consultades.– Verificar que realitzen treballs en grup i que participen en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerantCompetències bàsiques:– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l'anàlisi i comentari de textos històrics, en la descripció de fotografies, i en la definició de conceptes relacionats amb les diferents fases de la Revolució.

– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa mitjançant l'anàlisi de mapes històrics i sèries estadístiques sobre l'evolució econòmica de l'URSS; l'elaboració d'un quadre sinòptic, i la recerca d'informació sobre alguns dels personatges històrics estudiats.

– Competència emocional. Es treballa en les activitats en les quals s'intercanvien opinions amb la resta del grup i que permeten exercitar les habilitats de comunicació i relació interpersonal: escolta activa, empatia, etc. També es potencia la capacitat d'automotivar-se pel propi procés d'aprenentatge.

– Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l'anàlisi i comentari de caricatures i fotografies de l'època.– Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu desenvolupament en les activitats que requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: comentari de textos, anàlisi d'imatges, etc.

TEMA 8: La depressió dels anys trentaOBJECTIUS GENERALS1.- Usar i aplicar alguns dels procediments de treball propis de Història com la localització,identificació, obtenció, processament i interpretació de les fonts.2.- Explicar, situant-los adequadament en el temps i l’espai, alguns fets i esdeveniments rellevantsde la història durant la depressió dels anys trenta, valorant la seva significació en el procés històric.3.- Interpretar alguns dels principals processos econòmics i socials que configuren el marc de lahistòria entre els anys 1919-1932, tot identificant la interdependència de diferents processos decanvi.4.- Relacionar factors econòmics i socials donats durant la depressió dels anys trenta, situant-los en

el seu context històric.5.- Aplicar correctament el vocabulari propi de la Història tant en situacions conegudes com davantde noves propostes d’informació o d’interpretació.6.- Valorar el coneixement històric com a eina útil per adoptar posicionaments i actituds crítiquespersonals, argumentant les pròpies idees sobre la societat i revisant-les a partir de les novesinformacions tot corregint estereotips i prejudicis.

CONTINGUTS

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1.- L’economia mundial (1919-1929).2.- Els Estats Units: la consolidació d’una gran potència.3.- El crac de 1929.4.- La lluita contra la crisi.5.- Els Estats Units i el New Deal.6.- La gran depressió a Europa.

Procediments

1.- Identificació argumentada de fets de diferents durades així com de diversos ritmes.2.- Utilització de fonts primàries i secundàries, bé textuals, documentals, gràfiques o numèriques per a l’obtenció de la informació de diversos moments històrics referents a la depressió dels anys trenta, com la lectura de textos i la interpretació de gràfics.3.- Formulació i plantejament de preguntes.4.- Establiment de relacions entre diversos fets que afecten a l’evolució de la depressió dels anys trenta.5.- Interpretació de fonts textuals de naturalesa històrica o en funció del seu caràcter històric.6.- Elaboració i expressió de conceptualitzacions i conclusions sobre la depressió dels anys trenta mitjançant alguns registres textuals, gràfics o documentals.

Valors, normes i actituds

1.- Adopció d’una posició crítica a través del coneixement històric.2.- Sensibilització davant les manifestacions històriques donades durant la depressió dels anys trenta.3.- Actitud favorable per l’ordre, el rigor i la sistematització del treball.

OBJECTIUS TERMINALS1.- Explicar les manifestacions externes i l’abast del crac del 29 i les alternatives intervencionistes.2.- Identificar conceptes bàsics per a la comprensió i l’elaboració del tema que permetin fer classificacions de temps històric, a partir de fonts primàries i secundàries.3.- Utilitzar diverses fonts primàries i secundàries, contrastant-les, valorant-ne la rellevància i detectant la seva relació amb els coneixements adquirits per tal de deduir-ne fets i conceptes, tot identificant i argumentant també la pluralitat de percepcions i interpretacions d’una mateixa realitat històrica.4.- Elaborar diversos frisos cronològics i d’altres representacions gràfiques sobre els principals fets donats durant la depressió dels anys trenta.5.- Sintetitzar les principals transformacions econòmiques i socials donades al llarg de la depressió dels anys trenta com a base de partença de l’evolució històrica posterior.6.- Emprar amb correcció enciclopèdies, diccionaris històrics, llibres i altres recursos per contextualitzar qualsevol fet o fenomen.7.- Comunicar resultats i interpretacions històriques mitjançant diversos registres aplicant correctament el vocabulari específic pertinent.

Criteris d’avaluació:– Observar si coneixen els grans desequilibris internacionals sorgits de la Primera Guerra Mundial i les causes que expliquen la supremacia econòmica dels Estats Units durant els anys 20.

– Comprovar que saben explicar les causes que van provocar el crac de 1929 i el consegüent desencadenament, a nivell mundial, de la Gran Depressió econòmica.

– Veure si són conscients de les conseqüències d'aquesta crisi en les condicions laborals, les economies domèstiques i la vida quotidiana de la població.

– Descobrir si saben com es va estendre la crisi americana per tot el món i com es va veure afectat el comerç internacional.

– Observar si saben comparar les mesures adoptades per diferents governs per recuperar el curs natural de l'economia.

– Comprovar que entenen els principis defensats per la doctrina keynesiana.

– Valorar si són conscients de la importància que va tenir la col·laboració internacional per a la recuperació de la gran recessió econòmica.

– Assegurar-se que entenen com funciona el sistema capitalista i que són conscients de les possibles conseqüències de la mundialització de l'economia.

– Veure si analitzen correctament la informació continguda en documents històrics, gràfics, gravats, quadres i fotografies corresponents a aquest període.

– Descobrir si utilitzen correctament el vocabulari d'aquest període històric.

– Comprovar que són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica, formant-se una opinió fonamentada a les fonts consultades.– Verificar que realitzen treballs en grup i que participen en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerantCompetències bàsiques.– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l'anàlisi i comentari de textos històrics del primer terç del segle XX i en la definició de conceptes relacionats amb els fets i els personatges claus de l'època estudiada.

També es practica en la redacció d'un text sobre l'expansió econòmica dels anys vint i la crisi borsària.

– Competència emocional. Es treballa en les activitats grupals en les quals s'intercanvien opinions i es potencia el desenvolupament de les habilitats socials i de comunicació interpersonal: escolta activa, empatia, etc.

– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es practica mitjançant l'elaboració d'un

organigrama sobre les causes de la crisi del 29 i el comentari de fotografies dels EUA. en els temps de la Gran Depressió. Les habilitats que permeten aconseguir aquesta competència també s'exerciten a través de l'anàlisi de sèries estadístiques i gràfics lineals sobre l'evolució econòmica dels anys vint i els anys trenta; i el visionat de la pel·lícula Temps moderns.

– Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l'anàlisi i comentari de diversos documents iconogràfics: fotografies, segells i cartells de l'època.

– Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu desenvolupament en les activitats que requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: comentari de textos, elaboració d'un organigrama, etc.

TEMA 9: Els feixismesOBJECTIUS GENERALS1.- Utilitzar i aplicar alguns dels procediments de treball propis de la Història com la localització,identificació, obtenció, processament i interpretació de fonts.2.- Explicar, situant-los en l’espai i el temps, alguns fets i esdeveniments més rellevants del feixisme, valorant la seva significació en el procés històric.3.- Interpretar alguns dels principals processos econòmics, socials i polítics que configuren la història recent com a resultants de l’encadenament causal tot identificant la interdependència dels processos de canvi.4.- Aplicar correctament el vocabulari propi de la Història tant en situacions conegudes com davant de noves propostes d’informació i interpretació.5.- Comportar-se amb solidaritat davant les desigualtats sòcio-econòmiques del món d’avui tot rebutjant les actituds intolerants i valorant la pau com un dret fonamental de tots els éssers humans.CONTINGUTS

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1.- El naixement del feixisme.2.- Els orígens del feixisme italià.

3.- L’Estat feixista.4.- La República de Weimar.5.- El nacionalsocialisme alemany.6.- L’Estat nazi.

Procediments

1.- Utilització de fonts primàries i secundàries, bé textuals, documentals, gràfiques o numèriquesper a l’obtenció de la informació de naturalesa històrica referent als moviments feixistes a Europadurant el segle XX.2.- Aplicació del vocabulari històric a informacions rebudes prèviament o davant de propostes de nova informació.3.- Interpretació de fonts textuals de naturalesa històrica .4.- Representació gràfica pel que fa a successions i simultaneïtats.5.- Formulació de conceptualitzacions històriques.

Valors, actituds i normes

1.- Adopció d’una posició crítica a través del coneixement històric.2.- Defensa dels drets, les llibertats i el patrimoni de la comunitat.3.- Solidaritat i cooperació amb els que pateixen situacions de discriminació i injustícia i amb les qüestions d’interès comú que beneficien la comunitat.

OBJECTIUS TERMINALS1.- Analitzar la naturalesa i les causes de les transformacions polítiques dels estats feixistes europeus en relació amb la crisi econòmica i social.2.- Utilitzar diverses fonts primàries i secundàries, contrastant-les, valorant-ne la rellevància i detectant la seva relació amb els coneixements adquirits per tal de deduir-ne fets i conceptes, tot identificant i argumentant també la pluralitat de percepcions i interpretacions d’una mateixa realitat històrica.3.- Sintetitzar les principals transformacions econòmiques, socials i polítiques operades durant l’època dels feixismes.4.- Elaborar resums dels continguts treballats, especialment pels que fan referència als processos de canvi polítics, econòmics i socials.5.- Emprar amb correcció enciclopèdies, diccionaris històrics, llibres i altres recursos per contextualitzar qualsevol fet o fenomen.6.- Plantejar-se preguntes sobre els feixismes, tot cercant i analitzant les fonts primàries i secundàries més adients per treure conclusions.Criteris d’avaluació:– Comprovar que coneixen les causes que van permetre l'ascens dels totalitarismes al poder durant el període d'entreguerres.

– Constatar que coneixen l'agenda política i ideològica dels feixismes.

– Valorar si són capaços d'analitzar el context polític i econòmic en què es va produir l'ascens al poder dels feixismes italià ialemany.

– Veure si saben establir les diferències entre el feixisme italià i el nazisme.

– Descobrir si saben descriure i comparar de forma coherent la gestió política i eco-nòmica de tots dos feixismes.

– Comprovar que coneixen els principals postulats de la ideologia nazi i que reflexionen, críticament, sobre les mesures de control ideològic i de repressió social que va exercir sobre la població civil i les minories.

– Assegurar-se que són contraris a qualsevol forma de totalitarisme polític i que defensen la tolerància, el pluralisme i els valors democràtics.

– Observar si saben utilitzar la informació de gràfics, sèries estadístiques, mapes històrics... per obtenir informació vàlida i fiable sobre els aspectes estudiats.

– Veure si són conscients de la funció que exercia la propaganda electoral en els règims feixistes a partir de l'observació i elcomentari de cartells.

– Comprovar que saben formular hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica i que saben formar-se una opinió fonamentada a les fonts consultades. – Constatar que realitzen treballs en grup i que participen en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant.Competències bàsiques:– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa mitjançant l'anàlisi de gràfics lineals i gràfics de barres sobre la situació econòmica d'Itàlia i Alemanya en els anys trenta.

– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l'anàlisi i comentari de textos sobre la ideologia feixista, en la descripció de fotografies, cartells i caricatures; i en la definició de conceptes relacionats amb les institucions, les lleis i les organitzacions de l'Alemanya nazi.

– Competència emocional. Es practica en les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en petits grups. Significa el desenvolupament de les habilitats de comunicació i relació interpersonal: escolta activa, empatia, respecte pel torn de paraula ivaloració de les opinions diferents de la pròpia.

– Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l'anàlisi i la interpretació de diferents tipus de documents iconogràfics: pintures i fotografies de l'època.

– Autonomia i esperit emprenedor. Es desenvolupa en les activitats en les quals cal posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: comentari de textos, anàlisi d'una fotografia com a document històric, etc.

TEMA 10: La Segona Guerra MundialOBJECTIUS GENERALS1.- Utilitzar i aplicar alguns procediments com la localització, identificació, obtenció, processamenti interpretació de les fonts.2.- Explicar, situant-los adequadament en el temps i l’espai, alguns fets i esdeveniments rellevants de la Segona Guerra Mundial, valorant la seva significació en el procés històric i les seves repercussions en el present, manifestant així una visió global del món contemporani.3.- Interpretar i classificar alguns dels principals processos econòmics, socials i polítics que configuren el marc de la Segona Guerra Mundial com a resultants de l’encadenament causal tot identificant la interdependència de distints processos de canvi.4.- Aplicar correctament el vocabulari propi de la Història tant en situacions conegudes com davant de noves propostes d’informació o d’interpretació.5.- Valorar el coneixement històric com a eina útil per adoptar posicionaments i actituds crítiques personals, argumentant les pròpies idees sobre la societat i revisant-les a partir de les noves informacions tot corregint estereotips i prejudicis.CONTINGUTS

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1.- El llarg camí cap a la guerra.2.- El desenvolupament del conflicte (I): l’expansió nazi.3.- El desenvolupament del conflicte (II): el canvi de tendència.4.- El desenvolupament del conflicte (III): la rendició d’Alemanya i del Japó.5.- El món en temps de guerra: el nou ordre nazi.6.- Les conseqüències del conflicte.

Procediments

1.- Situació geogràfica de diferents aspectes històrics ocorreguts durant la Segona Guerra Mundial.2.- Elaboració de quadres-resum de caire cronològic sobre determinats aspectes de la Segona Guerra Mundial.3.- Utilització de fonts primàries i secundàries, siguin textuals, documentals, gràfiques o numèriques per a l’obtenció de la informació de naturalesa històrica com la lectura de textos, i la interpretació de mapes i gràfics.

4.- Formulació i plantejament de preguntes.5.- Resum de fets i explicacions històriques aportats per diferents fonts històriques.

Valors, normes i actituds

1.- Adopció d’una posició crítica a través del coneixement històric.2.- Consciència de la complexitat i parcialitat de les aproximacions del passat.3.- Preocupació per la correcta presentació i execució del treball.

OBJECTIUS TERMINALS

1.- Utilitzar diverses fonts primàries i secundàries, contrastant-les, valorant-ne la rellevància idetectant la seva relació amb els coneixements adquirits per tal de deduir-ne fets i esdeveniments,tot identificant i argumentant també la pluralitat de percepcions i interpretacions de la SegonaGuerra Mundial.2.- Elaborar una síntesi de la situació política, econòmica i social d’Europa durant la segona guerra mundial acompanyada d’alguns registres gràfics i estadístics.3.- Descriure, a partir de fonts diverses, algunes de les situacions creades entre la població civil al llarg de la Segona Guerra Mundial com ara els bombardejos sobre ciutats o els camps d’extermini nazis.4.- Emprar amb correcció enciclopèdies, diccionaris històrics, llibres i altres recursos per contextualitzar qualsevol fet o esdeveniment.5.- Plantejar-se preguntes de la Segona Guerra Mundial, tot cercant i analitzant les fonts primàries i secundàries més adients per treure conclusions i adquirir una opinió pròpia i fonamentada sobre el tema.6.- Practicar el diàleg, al tolerància, el pluralisme i els valors democràtics en els relacions personals i en grup.Criteris d’avaluació:– Comprovar que coneixen la conjuntura internacional prèvia a la guerra i que saben discriminar les causes profundes del conflicte de les causes immediates.

– Verificar que coneixen les aliances internacionals establertes per configurar els blocs enfrontats en el conflicte.

– Observar si són capaços d'identificar les principals ofensives de la guerra i de descriure l'evolució del conflicte mitjançantmapes històrics.

– Descobrir si saben com es va produir l'enfonsament de les potències de l'Eix.

– Assegurar-se que valoren de manera crítica les dimensions econòmiques i socials del conflicte i l'ús de la bomba atòmica sobre la població civil.

– Comprovar que expliquen correctament les mesures repressives del règim nazi.

– Establir si saben què era i com es va organitzar la Resistència de les forces aliades.

– Veure si són conscients de les conseqüències econòmiques i demogràfiques de la guerra i si descriuen adequadament l'evolució del procés de pau.

– Avaluar l'interès per reflexionar sobre tragèdies de la magnitud de l'holocaust.

– Comprovar que coneixen les conferències de pau celebrades després del conflicte i que entenen el paper de l'ONU en la política internacional.

– Veure si descriuen correctament el nou mapa d'Europa de després de la guerra.– Comprovar que són contraris a qualsevol forma de totalitarisme polític i que defensen la tolerància, el pluralisme i els valors democràtics.Competències bàsiques:– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es practica mitjançant l'anàlisi d'una piràmide d'edats, la interpretació de mapes sobre l'expansió del nazisme i l'elaboració d'un informe sobre l'Holocaust.

– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l'anàlisi de textos històrics i de titulars de premsa de l'època; i en la recerca d'arguments sòlids que sostinguin les explicacions personals.

– Competència emocional. Es desenvolupa en les activitats grupals, a través de l'escolta activa i l'interès per les opinions diferents de la pròpia; i en les activitats en les quals es reflexiona sobre l'Holocaust, fent un exercici d'empatia per entendre el drama que va viure la població jueva.

– Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu desenvolupament en les activitats que requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació, organització de la informació i presa de decisions: en els comentaris de textos històrics i en l'elaboració de l'informe sobre l'Holocaust jueu.

– Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l'anàlisi i el comentari de cartells publicitaris de l'Alemanya nazi.

TEMA 11: Descolonització, neocolonialisme i naixement del Tercer Món

OBJECTIUS GENERALS1.- Utilitzar i aplicar alguns dels procediments de treball com la localització, identificació, obtenció,processament i interpretació de les fonts.2.- Explicar, situant-los adequadament en el temps i l’espai, alguns fets i esdeveniments més rellevants de la descolonització i el naixement del Tercer Món.3.- Interpretar alguns dels processos que es van donar durant la descolonització com a resultants de l’encadenament causal tot identificant la interdependència de distints processos de canvi.4.- Identificar i relacionar les formes de vida socials que mouen individus i col.lectivitats al llarg de la segona meitat del segle XX amb instruments de poder, producció i intercanvi.5.- Aplicar correctament el vocabulari propi de la Història tant en situacions conegudes com davant de noves propostes d’informació o d’interpretació.6.- Comportar-se amb solidaritat davant les desigualtats sòcio-econòmiques del món d’avui tot rebutjant les actituds intolerants i valorant la pau com un dret fonamental de tots els ésses humans.CONTINGUTS

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1.- Les causes de la descolonització.2.- La descolonització a Àsia.3.- La descolonització a l’Àfrica del Nord i a l’Orient Mitjà.4.- La descolonització a l’Àfrica negra.5.- Els moviments antiimperialistes.6.- L’Amèrica Llatina.7.- El Tercer Món i el neocolonialisme.

Procediments

1.- Situació geogràfica de l’àmbit espacial de diversos fets i esdeveniments durant la descolonització.2.- Utilització de fonts primàries i secundàries, siguin textuals, documentals o gràfiques per a l’obtenció de la informació de naturalesa històrica com la lectura de textos i la interpretació de mapes i gràfics.3.- Representació gràfica pel que fa a successions i simultaneïtats.4.- Interpretació de fonts textuals de naturalesa històrica.5.- Aplicació del vocabulari històric a informacions rebudes prèviament o davant de propostes de nova informació.

Valors, normes i actituds

1.- Acceptació dels drets i deures com a ciutadans/ciutadanes.2.- Solidaritat i cooperació amb els que pateixen situacions de discriminació i injustícia i amb les qüestions d’interès comú que beneficien la comunitat.3.- Actitud de participació en les institucions cíviques i democràtiques.

OBJECTIUS TERMINALS1.- Sintetitzar les principals transformacions socials que es van donar durant la descolonització i el naixement del Tercer Món.2.- Situar a grans trets els processos descolinitzadors.3.- Utilitzar diverses fonts primàries i secundàries, contrastant-les, valorant-ne la rellevància i detectant la seva relació amb els coneixements tot identificant i argumentant també la pluralitat de percepcions i interpretacions d’una mateixa realitat històrica.4.- Comunicar resultats i interpretacions històrics mitjançant diversos registres aplicant correctament el vocabulari específic pertintent.5.- Emprar amb correcció enciclopèdies, diccionaris històrics, llibres i altres recursos per contextualitzar qualsevol fet o fenomen.6.- Plantejar-se preguntes d’una mateixa realitat històrica, tot cercant i analitzant les fonts primàries i secundàries més adients per treure conclusions i adquirir una opinió pròpia i fonamentada sobre el tema.Criteris d’avaluació:– Descobrir si coneixen les causes del procés de descolonització a partir de la Segona Guerra Mundial, i si identifiquen les seves principals etapes.

– Veure si valoren el paper dels moviments nacionalistes en la lluita per l'alliberament de les colònies, i si reconeixen als principals líders d'aquests moviments.

– Comprovar que saben analitzar el procés descolonitzador a l'Àsia a través dels exemples de la independència d'Indonèsia,Indoxina i l'Índia.

– Assegurar-se que distingeixen la peculiaritat del procés d’independència de la Xina respecte d’altres processos d’independència asiàtics.

– Verificar que coneixen les causes dels conflictes que van tenir lloc a l’Orient Proper, en especial, les guerres entre àrabs i israelians; i que saben analitzar els antecedents històrics i l'evolució del problema palestí.

– Assegurar-se que saben contextualitzar la conferència de Bandung i reconeixen la seva importància a l'obtenir que el Tercer Món entrés en l'escena política internacional.

– Comprovar que coneixen les diferents etapes del procés de descolonització del continent africà, des de Marroc fins a la zona austral.

– Valorar si comprenen les conseqüències de la descolonització: el sorgiment del Tercer Món i els problemes dels països emmarcats dins d'aquest concepte.

– Confirmar que analitzen amb rigorositat els problemes econòmics i socials derivats del nou ordre econòmic internacional.

– Valorar les alternatives proposades per resoldre els conflictes de forma no-violenta i per comprendre la gravetat dels problemes socials.

– Observar si entenen l'anàlisi històrica com un procés en constant reelaboració.

– Comprovar que són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica, formant-se una opinió fonamentada a les fonts consultades.– Verificar que realitzen treballs en grup i que participen en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant.Competències bàsiques:– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l'anàlisi de textos històrics, en la definició de conceptes relacionats amb la descolonització i el neocolonialisme i en la participació en un debat sobre el conflicte araboisraelià.

– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa en les activitats que proposen l'anàlisi de mapes històrics i l'elaboració d'un tema explicatiu d'un procés històric. Es potencia així mateix la recerca d'informació sobre el procés d'independència de l'Índia en diferents fonts de consulta: llibres sobre el tema, pel·lícules, etc.

– Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l'anàlisi i comentari de cartells i caricatures sobre el colonialismei el neocolonialisme.

– Competència emocional. Es practica en l'activitat en la qual es proposa realitzar un exercici d'empatia per entendre com és la vida quotidiana dels joves a Israel, en un clima de permanent conflicte. També s'exerciten habilitats socials com l'escolta activa i la capacitat per establir possibles camins de diàleg entre israelians i palestins.

– Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu desenvolupament en les activitats que requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: elaboració d'un tema històric, preparació del debat, etc.

TEMA 12: La formació de blocs i la guerra fredaOBJECTIUS GENERALS

1.- Utilitzar i aplicar alguns dels procediments de treball propis de la Història com la localització,identificació, obtenció, processament i interpretació de les fonts.2.- Explicar, situant-los adequadament en el temps i l’espai, alguns fets i esdeveniments rellevants de la guerra freda, valorant la seva significació en el procés històric i les seves repercussions en el present, manifestant així una visió global del món contemporani i superant enfocaments localistes.3.- Interpretar alguns dels principals processos socials, econòmics i polítics que configuren la història recent com a resultants de l’encadenament causal tot identificant la interdependència de distints processos de canvi.4.- Relacionar alguns dels fets i factors polítics, econòmics i socials donats durant la guerra freda, situant-los en el seu context històric tant a través de la inducció a partir de fonts primàries i secundàries.5.- Comportar-se amb solidaritat davant desigualtats sòcio-econòmiques del món d’avui tot rebutjant les actituds intolerants i valorant la pau com un dret fonamental de tots els éssers humans.CONTINGUTS

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1.- Un nou ordre internacional. La creació de l’ONU.2.- Els orígens de la guerra freda: la divisió entre els vencedors.3.- Els prolegòmens de la guerra freda.4.- Els conflictes de la guerra freda (I, II).5.- La crisi del sistema de blocs: cap a un nou equilibri.

Procediments

1.- Situació geogràfica de l’àmbit espacial de diversos fets històrics.2.- Utilització de fonts primàries i secundàries, siguin textuals, documentals, gràfiques o numèriques com la lectura de textos, la interpretació de mapes i gràfics.3.- Resum de fets i explicacions històriques aportats per diferents fonts històriques.4.- Aplicació del vocabulari històric a informacions rebudes prèviament o davant de propostes de nova informació.5.- Realització de treballs senzills d’indagació.

Valors, normes i actituds

1.- Actitud de participació en les institucions cíviques i democràtiques.2.- Adopció d’una posició crítica a través del coneixement històric.3.- Actitud favorable per l’ordre, el rigor i la sistematització del treball.

OBJECTIUS TERMINALS

1.- Utilitzar diverses fonts primàries i secundàries, contrastant-les, valorant-ne la rellevància i detectant la seva relació amb els coneixements adquirits per tal de deduir-ne fets i conceptes, tot identificant i argumentant també la pluralitat de percepcions i interpretacions d’una mateixa realitat històrica.2.- Situar a grans trets els reajustaments polítics a l’Europa occidental i oriental en el context de la guerra freda.3.- Emprar amb correcció enciclopèdies, diccionaris històrics, llibres i altres recursos per contextualitzar qualsevol fet o fenomen.4.- Plantejar-se preguntes d’una realitat històrica, tot cercant i analitzant les fonts primàries i secundàries més adients per treure conclusions i adquirir una opinió pròpia i fonamentada sobre el tema.5.- Practicar el diàleg, la tolerància, el pluralisme i els valors democràtics en les relacions personals

i en grup.Criteris d’avaluació:– Comprovar que coneixen l'evolució d'EUA i l'URSS després de la Segona Guerra Mundial, i que saben explicar les causes de la Guerra Freda.

– Veure si són conscients del protagonisme d'Alemanya en diversos esdeveniments de la Guerra Freda: del bloqueig de Berlín a la caiguda del mur.

– Observar si coneixen els principals conflictes que es van produir durant la política de blocs: guerres de Corea i Vietnam, “crisi dels míssils”, etc.

– Descobrir si identifiquen les causes que van conduir al període de “coexistència pacífica” i reflexionen sobre els perills que comporta la carrera armamentista.

– Confirmar que coneixen els principals conflictes que van tenir lloc durant els anys 70.

– Comprovar que reconeixen les tensions que es van produir dins del bloc soviètic: la ruptura amb Iugoslàvia, la revolució d'Hongria, la Primavera de Praga...

– Veure si saben descriure la política d'intervenció dels Estats Units a Llatinoamèrica i identifiquen els principals protagonistes de les revolucions centreamericanes.

– Verificar que saben analitzar la informació continguda en documents històrics, gràfics, fotografies i cartells propagandístics de la Guerra Freda.

– Assegurar-se que fan una reflexió crítica sobre els perills de la utilització d'armament nuclear i que valoren la necessitat de frenar la carrera armamentista.

– Valorar les alternatives proposades per resoldre els conflictes de forma no-violenta.

– Observar si entenen l'anàlisi històrica com un procés de reelaboració constant.

– Comprovar que són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat histò-rica, formant-se una opinió fonamentada a les fonts consultades.– Verificar que realitzen treballs en grup i que participen en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant.Competències bàsiques:– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa mitjançant l'anàlisi d'una caricatura satírica i d'una pintura; i la interpretació de mapes per contextualitzar geogràficament els conflictes treballats.

– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l'anàlisi i comentari de fotografies i textos històrics, i en la definició de conceptes relacionats amb la Guerra Freda i la política de blocs.

– Competència emocional. Es treballa en les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en petits grups. Significa el desenvolupament de les habilitats socials de comunicació i relació interpersonal: escolta activa, empatia, respecte pel torn de paraula i valoració de les opinions diferents de la pròpia.

– Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu desenvolupament en les activitats que requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: comentari de textos, anàlisi de mapes, etc. – Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l'anàlisi i comentari d'alguns documentsiconogràfics, principalment, cartells i caricatures.

TEMA 13: L’evolució del món capitalistaOBJECTIUS GENERALS1.- Utilitzar i aplicar alguns procediments de treball propis de la Història com la localització,identificació, obtenció, processament i interpretació de les fonts.2.- Explicar, situant-los adequadament en el temps i l’espai, alguns fets i esdeveniments rellevants ocorreguts durant l’evolució del món capitalista i les seves repercussions en el present, manifestant així una visió global del món contemporani.3.- Interpretar alguns dels principals processos econòmics, socials i polítics que configuren l’evolució del món capitalista identificant la interdependència de distints processos de canvi.4.- Relacionar alguns dels fets i factors polítics, econòmics i socials donats durant l’evolució del sistema capitalista, situant-los en el seu context històric tant a través de la inducció a partir de fonts primàries i secundàries com l’aplicació de relacions conegudes a noves informacions proposades o en l’elaboració d’activitats d’indagació i síntesi.5.- Aplicar correctament el vocabulari propi de la Història tant en situacions conegudes com davant de noves propostes d’informació o d’interpretació.

6.- Valorar el coneixement històric com a eina útil per adoptar posicionaments i actituds crítiques personals, argumentant les pròpies idees sobre la societat i revisant-les a partir de les noves informacions tot corregint estereotips i prejudicis.CONTINGUTS

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1.- Recuperació i desenvolupament de les economies capitalistes.2.- L’hegemonia política i econòmica dels Estats Units.3.- L’evolució política de les democràcies europees.4.- El ressorgiment del Japó.5.- Societat de consum i estat de benestar.6.- La crisi econòmica dels anys setanta: el final del creixement.Procediments1.- Representació gràfica del temps històric pel que fa a successions i simultaneïtats.2.- Elaboració de quadres-resum de caire cronològic sobre determinats aspectes de l’evolució delmón capitalista.3.- Utilització de fonts primàries i secundàries, siguin textuals, documentals, gràfiques onumèriques per a l’obtenció de la informació de naturalesa històrica com la lectura de textos, lainterpretació de mapes i gràfics.4.- Aplicació del vocabulari històric a informacions rebudes prèviament o davant de propostes denova informació.5.- Interpretació de fonts textuals de naturalesa històrica o en funció de la seva virtual o potencialinformació de caràcter històric.Valors, normes i actituds1.- Adopció d’una posició crítica a través del coneixement històric.2.- Actitud favorable per l’ordre, el rigor i la sistematització del treball.3.- Defensa dels drets, les llibertats i el patrimoni de la comunitat.OBJECTIUS TERMINALS1.- Utilitzar diverses fonts primàries i secundàries, contrastant-les, valorant-ne la rellevància idetectant la seva relació amb els coneixements adquirits per tal de deduir-ne fets i conceptes, totidentificant i argumentant també la pluralitat de percepcions i interpretacions d’una mateixa realitathistòrica.2.- Sintetitzar les principals transformacions econòmiques, polítiques i socials que es van dur aterme al llarg durant l’evolució del món capitalista com a base de partença de l’evolució històricaposterior.3.- Utilitzar amb correcció enciclopèdies i diversos llibres per contextualitzar qualsevol fet ofenomen.4.- Plantejar-se preguntes sobre diferents aspectes de l’evolució del capitalisme, tot cercant ianalitzant les fonts pirmàries i secundàries més adients per treure conclusions i adquirir una opiniópròpia i fonamentada sobre el tema.5.- Comunicar resultats i interpretacions històriques mitjançant diversos registres aplicantcorrectament el vocabulari específic pertinent.6.- Practicar el diàleg, la tolerància, el pluralisme i els valors democràtics en les relacions personalsi en grup. Criteris d’avaluació:– Descobrir si coneixen el paper hegemònic que van exercir els Estats Units després de la Segona Guerra Mundial i saben explicar les principals característiques de l'estructura social i del sistema polític nord-americà.

– Comprovar si analitzen adequadament l'evolució econòmica i demogràfica de l'Europa Occidental de la postguerra i valoren les millores socials aconseguides amb la consecució de l'estat de benestar.

– Observar si saben explicar el procés de consolidació dels sistemes democràtics en l'Europa de la postguerra i si coneixen els principals líders i partits polítics.

– Veure si reconeixen els factors que van conduir a la crisi econòmica de 1973 i valoren les mesures que van adoptar els

països industrialitzats per superar la crisi.

– Observar si entenen l'anàlisi històrica com un procés en constant reelaboració.

– Comprovar que formulen hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica i que adquireixen una opinió fonamentada d'acord amb les fonts consultades.– Valorar si participen en discussions i debats amb una actitud crítica i tolerant.Competències bàsiques:– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l'anàlisi i comentari de textos històrics i en la definició de conceptes relacionats amb les etapes i els esdeveniments històrics estudiats.

– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa en les activitats que proposen l'anàlisi de taules i gràfics sobre l'evolució econòmica d'EUA, Europa després de la Segona Guerra Mundial; i en les quals potencien la recerca d'informació en diferents fonts de consulta.

– Competència emocional. Es treballa de forma transversal en les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en petits

grups. Significa el desenvolupament de les habilitats d'escolta activa, empatia i respecte pel torn de paraula.

– Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu desenvolupament en les activitats que requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: comentari de textos, anàlisi de mapes, etc.

– Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l'anàlisi i comentari de diferents documents iconogràfics: cartells,fotografies, etc.

TEMA 14: L’evolució del món socialistaOBJECTIUS GENERALS1.- Fer servir alguns procedimetns de treball propis de la Història com la localització, identificació,obtenció, processament i interpretació de les fonts.2.- Explicar, situant-los adequadament en el temps i l’espai, alguns fets i esdeveniments rellevantsde l’evolució del socialisme, valorant la seva significació en el procés històric i les sevesrepercussions en el present.3.- Interpretar alguns dels principals processos econòmics, socials i polítics que configuren el marcde la història del socialisme tot identificant la interdependència de distints processos de canvi.4.- Aplicar correctament el vocabulari propi de la Història tant en situacions conegudes com davantde noves propostes d’informació o d’interpretació.5.- Relacionar alguns fets i factors polítics, econòmics i socials del segle XX, situant-los en el seucontext històric tant a través de la inducció a partir de fonts primàries i secundàries com enl’aplicació de relacions conegudes a noves informacions proposades o en l’elaboració d’activitatsd’indagació i síntesi.6.- Valorar el coneixement històric com a eina útil per adoptar posicionaments i actituds crítiquespersonals, argumentant les pròpies idees sobre la societat i revisant-les a partir de les novesinformacions tot corregint estereotips i prejudicis.CONTINGUTSFets, conceptes i sistemes conceptuals1.- La formació del bloc socialista.2.- L’URSS, de Stalin a Breznev.3.- L’evolució econòmica de les democràcies populars.4.- Opcions nacionals i divisions dins del bloc socialista.5.- El socialisme xinès.6.- L’enfonsament del sistema socialista.Procediments1.- Situació geogràfica de diversos moments històrics de l’evolució del socialisme.2.- Utilització de fonts primàries i secundàries, siguin textuals, documentals, gràfiques onumèriques per a l’obtenció de la informació de naturalesa històrica com la lectura de textos, lainterpretació de mapes i gràfics.3.- Interpretació de fonts textuals de caire històric o en funció de la seva virtual o potencialinformació de caràcter històric.4.- Elaboració i expressió de conceptualitzacions, generalitzacions, explicacions i conclusions sobrefets de naturalesa històrica mitjançant alguns dels registres gràfics, textuals o orals.5.- Aplicació del vocabulari històric a informacions rebudes prèviament o davant de propostes de

nova informació.Valors, normes i actituds1.- Defensa dels drets, les llibertats i el patrimoni de la comunitat.2.- Actitud de participació en les institucions cíviques i democràtiques.3.- Adopció d’una posició crítica a través del coneixement històric.OBJECTIUS TERMINALS1.- Utilitzar diverses fonts primàries i secundàries, contrastant-les, valonant-ne la rellevància idetectant la seva relació amb els coneixements adquirits per tal de deduir-ne fets i conceptes, totidentificant i argumentant també la pluralitat de percepcions i interpretacions d’una mateixa realitathistòrica.2.- Interpretar algunes representacions gràfiques del temps històric sobre els principals fets que esdonen durant el període d’evolució del socialisme.3.- Emprar amb correcció enciclopèdies, diccionaris històrics, llibres i altres recursos percontextualitzar qualsevol fet o fenomen.4.- Comunicar resultats i interpretacions històriques mitjançant diversos registres aplicantcorrectament el vocabulari específic pertinent.5.- Plantejar-se preguntes, tot cercant i analitzant les fonts primàries i secundàries més adients pertreure conclusions i adquirir una opinió pròpia i fonamentada sobre el tema.Criteris d’avaluació:– Veure si reconeixen els factors que van conduir a la crisi econòmica de 1973 i valoren les mesures que van adoptar els països industrialitzats per superar la crisi.

– Constatar que coneixen el procés de formació dels diferents règims comunistes en l'Europa oriental.

– Observar si saben explicar els canvis polítics i econòmics que van tenir lloc en l'URSS després de la mort de Stalin.

– Valorar si són conscients de la importància de les reformes polítiques i econòmiques iniciades per Mihaíl Gorvachov en ladècada dels 80.

– Constatar que coneixen el procés d'expansió del comunisme en la dècada dels seixanta així com la seva posterior crisi després de les reformes de la perestroika.

– Descobrir si saben explicar les causes que van conduir al desmembrament de l'URSS i a l'ascens de boris Ieltsin al poder. – Observar si entenen l'anàlisi històrica com un procés en constant reelaboració.

– Comprovar que formulen hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica i que adquireixen una opinió fonamentada d'acord amb les fonts consultades.– Valorar si participen en discussions i debats amb una actitud crítica i tolerant.Competències bàsiques:– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l'anàlisi i comentari de textos històrics i en la definició de conceptes relacionats amb les etapes i els esdeveniments històrics estudiats.

– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa en les activitats que proposen l'anàlisi de taules i gràfics sobre l'evolució económica d’Europa i l'URSS després de la Segona Guerra Mundial; i en les quals potencien la recerca d'informació en diferents fonts de consulta.

– Competència emocional. Es treballa de forma transversal en les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en petits

grups. Significa el desenvolupament de les habilitats d'escolta activa, empatia i respecte pel torn de paraula.

– Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu desenvolupament en les activitats que requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: comentari de textos, anàlisi de mapes, etc. – Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l'anàlisi i comentari de diferents documents iconogràfics: cartells, fotografies, etc.TEMA 15: La unió EuropeaOBJECTIUS GENERALS1.- Utilitzar i aplicar alguns dels procediments de treball propis de la Història com la localització,identificació, obntenció, processament i interpretació de les fonts.2.- Explicar alguns fets i esdeveniments donats durant la configuració de la Unió Europea, valorantla seva significació en el procés històric i les seves kjrepercussions en el present.3.- Interpretar alguns dels principals processos econòmics, socials i polítics que configuren el marchistòric del procés de construcció de la Unió Europea.

4.- Relacionar alguns dels fets i factors polítics, econòmics i socials donats durant el procés deconstrucció de la Unió Europea, situant-los en el seu context històric tant a través de la inducció apartir de fonts primàries i secundàries.5.- Aplicar correctament el vocabulari propi de la història tant en situacions conegudes com davantde noves propostes d’informació o d’interpretació.6.- Valorar el coneixement històric com a eina útil per adoptar posicionaments i actituds crítiquespersonals, argumentant les pròpies idees sobre la societat i revisant-les a partir de les novesinformacions tot corregint estereotips i prejudicis.CONTINGUTSFets, conceptes i sistemes conceptuals1.- Els antecedents.2.- El procés de construcció europea.3.- Les institucions.4.- Les polítiques comunitàries.5.- El futur de la Unió Europea.Procediments1.- Elaboració de quadres-resum de caire cronològic sobre determinats aspectes de la formació de laUnió Europea.2.- Utilització de fonts primàries i secundàries, siguin textuals, documentals o gràfiques per al’obtenció de la informació de naturalesa històrica com la lectura de textos, la interpretació demapes i gràfics.3.- Formulació i plantejament de preguntes.4.- Elaboració i expressió de conceptualitzacions, generalitzacions, explicacions i conclusions sobrefets de naturalesa històrica mitjançant registres gràfics, textuals o estadístics.5.- Situació geogràfica de diferents aspectes de la Unió Europea.6.- Aplicació del vocabulari històric a informacions rebudes prèviament o davant de propostes denova informació.Valors, normes i actituds1.- Adopció d’una posició crítica a través del coneixement històric.2.- Actitud de participació en les institucions cíviques i democràtiques.3.- Actitud favorable per l’ordre, el rigor i la sistematització del treball.OBJECTIUS TERMINALS1.- Utilitzar diverses fonts primàries i secundàries, contrastant-les, valorant-ne la rellevància idetectant la seva relació amb els coneixements adquirits per tal de deduir-ne fets i conceptes, totidentificant i argumentant també la pluralitat de percepcions i interpretacions d’una mateixa realitathistòrica.2.- Sintetitzar les principals transformacions donades durant la formació de la Unió Europea.3.- Analitzar l’actual situació i el procés històric de configuració de la Unió Europea.4.- Plantejar-se preguntes, tot cercant i analitzant les fonts primàries i secundàries més adients pertreure conclusions i adquirir una opinió pròpia i fonamentada sobre el tema.5.- Comunicar resultats i interpretacions històriques mitjançant diversos registres aplicantcorrectament el vocabulari específic pertinent.6.- Apreciar la validesa del mètode històric com a eina d’anàlisi en l’època actual i ser rigorós en lespròpies anàlisis de situacions històriques, tot evitant les interpretacions simplistes i personalistes.Criteris d’avaluació:– Descobrir si saben explicar l'evolució que va experimentar Europa des de l'època de la postguerra fins a la creació de la Unió Europea.

– Observar si reconeixen els orígens de l’europeisme i què fou la CECA.

– Comprovar que coneixen les repercussions del Tractat de Roma.

– Confirmar que saben explicar el procés de progressiu creixement de la Comunitat Europea: els fundadors, l'entrada d'Anglaterra i l'Europa dels Quinze, etc.

– Descobrir si reconeixen les innovacions que va significar la signatura de l'acta Única.

– Constatar que coneixen el Tractat de Maastricht i alguns dels seus principals objec-tius tals com la reforma institucional, la Unió econòmica i monetària, els fons de cohesió i la ciutadania europea.

– Comprovar que coneixen les funcions de les institucions comunitàries.

– Assegurar-se que coneixen els països que formen part de la Unió Europea en l'actualitat i els seus diferents nivells de riquesa.

– Veure si identifiquen els principals eixos econòmics de la Unió Europea i reflexionen críticament sobre la necessitat de portar a terme una política exterior comú.

– Comprovar que reconeixen el paper que desenvolupa la Unió Europea en l'escena internacional, en el marc de l'actual societat globalitzada.

– Observar si utilitzen adequadament el vocabulari adquirit en aquest tema.– Verificar que realitzen treballs en grup i que participen en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant.Competències bàsiques:– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l'anàlisi i comentari de textos històrics i en la definició de conceptes relacionats amb la història i les institucions de la Unió Europea.

– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa en les activitats que proposen l'anàlisi de mapes sobre les diferents fases de la construcció europea, i en les activitats en les quals s'analitzen taules i gràfiques que contenen dades sobre els principals eixos econòmics de la Unió Europea.

– Competència emocional. Es treballa de forma transversal en les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en petitsgrups. Significa el desenvolupament de les habilitats d'escolta activa, empatia, respecte pel torn de paraula i valoració de les opinions diferents de la pròpia.

– Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu desenvolupament en les activitats que requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: comentari de textos, anàlisi de mapes, etc. – Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l'anàlisi i comentari de diferents fonts iconogràfiques: caricatures i fotografies d'alguns esdeveniments clau en el procés de construcció europeista.TEMA 16: El nou ordre mundialOBJECTIUS GENERALS1.- Utilitzar i aplicar alguns dels procediments de treball propis de la Història com la localització,identificació, obtenció, processament i interpretació de les fonts.2.- Explicar, situant-los adequadament en el temps i l’espai, alguns esdeveniments rellevants de lahistòria de la segona meitat del segle XX, valorant la seva significació en el procés històric i lesseves repercusssions en el present, manifestant així una visió global del món contemporani.3.- Interpretar alguns dels principals processos econòmics, socials i polítics que configuren lahistòria recent com a resultants de l’encadenament causal tot identificant la interdependència dedistints processos de canvi.4.- Identificar i relacionar les formes de vida socials i les idees que mouen individus i col.lectivitatsal llarg de la segona meitat del segle XX amb instruments de poder, producció i intercanvi.5.- Aplicar correctament el vocabulari propi de la Història tant en situacions conegudes com davantde noves propostes d’informació o d’interpretació.6.- Comportar-se amb solidaritat davant les desigualtats sòcio-econòmiques del món d’avui totrebutjant les actituds intolerants i valorant la pau com un dret fonamental de tots els éssershumans. CONTINGUTSFets, conceptes i sistemes conceptuals1.- L’hegemonia dels Estats Units.2.- La fi de l’URSS.3.- L’Europa central i oriental.4.- El món islàmic.5.- L’Àsia oriental.6.- L’Àfrica negra.7.- L’Amèrica Llatina.Procediments

1.- Elaboració de quadres-resum sobre determinats aspectes i/o etapes de l’esdevenir històric.2.- Utilització de fonts primàries i secundàreis, siguin textuals, documentals, gràfiques onumèriques per a l’obtenció de la informació de naturales històrica com la lectura de textos, lainterpretació de mapes.3.- Interpretació de fonts textuals de naturalesa històrica.4.- Resum de fets i explicacions històriques aportades per diferents fonts històriques.5.- Elaboració i expressió de conceptualitzacions, generalitzacions, explicacions i conclusions sobrefets de naturalesa històrica mitjançant alguns dels registres gràfics, textuals o orals.Valors, normes i actituds1.- Defensa dels drets, les llibertats i el patrimoni de la comunitat.2.- Relativització de la pròpia cultura i civilització.3.- Actitud de participació en les institucions cíviques i democràtiques.OBJECTIUS TERMINALS1.- Utilitzar diverses fonts pirmàries i secundàries, contrastant-les, valorant-ne la rellevància idetectant la seva relació amb els coneixements adquirits per tal de deduir-ne fets i conceptes, totidentificant i argumentant també la pluralitat de percepcions i interpretacions d’una mateixa realitathistòrica.2.- Sintetitzar les principals informacions donades al món durant la segona meitat del segle XX.3.- Emprar amb correcció enciclopèdies, diccionaris històrics, llibres i altres recursos percontextualitzar qualsevol fet o fenomen.4.- Comunicar resultats i interpretacions històriques mitjançant diversos registres aplicantcorrectament el vocabulari específic.5.- Plantejar-se preguntes, tot cercant i analitzant les fonts primàries i secundàries més adients pertreure conclusions i adquirir una opinió pròpia i fonamentada sobre el tema.6.- Practicar el diàleg, la tolerància, el pluralisme i els valors democràtics en les relacions personals.Criteris d’avaluació:– Observar si saben explicar en què consisteix el nou ordre mundial i reconeixen l'hegemonia dels Estats Units com l'única superpotència mundial.

– Veure si coneixen què és l'integrisme islàmic i la relació d'aquest amb el terrorisme internacional, remarcant els atemptats de l'11de Setembre.

– Esbrinar si han comprès el motiu de la divisió dels aliats europeus tradicionals dels EUA a causa de les guerres contra el terrorisme.

– Observar si són capaços d'identificar els principals conflictes bèl·lics que han tingut lloc a finals del segle XX a Europa, l'Àfrica i l'Àsia; i si poden determinar el caràcter diferent de cada un d'ells.

– Comprovar que entenen els següents conceptes: sistema parlamentari, sistema presidencialista, sistema bipartidista, multipartidisme, estat unitari i estat federal.

– Valorar si saben explicar els principals problemes als quals han de fer front els sistemes democràtics en l'actualitat.

– Confirmar que coneixen l'existència de règims autoritaris en el món actual i que saben indicar les diferències entre aquests i els sistemes democràtics.

– Veure si són conscients de les principals violacions dels drets humans que es practiquen en el món i adopten una postura crítica sobre això.

– Observar si entenen l'anàlisi històrica com un procés en constant reelaboració.– Verificar que realitzen treballs en grup i que participen en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant.Competències bàsiques:– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa mitjançant l'anàlisi d'organigrames, sèries estadístiques i mapes històrics. També queda contemplada en l'anàlisi del conflicte dels Balcans i en lesactivitats en les quals es proposa la consulta de determinades pàgines web.

– Competència en comunicació lingüística. Es practica a través de l'anàlisi i comentari de textos històrics i la descripció d'imatges i cartells.

– Competència emocional. Es treballa en les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en petits grups i que estimulen el desenvolupament de les habilitats socials i en aquelles que potencien la capacitat d'empatitzar amb la població que viu a les zones on s'han produït els conflictes bèl·lics recents.

– Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu desenvolupament en les activitats que requereixen posar en pràctica

les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: comentari de textos, anàlisi de mapes, etc.

– Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l'anàlisi i comentari de caricatures i cartells que contenen informació sobre el nou ordre internacional i els conflictes en el canvi de mil·lenni.

TEMA 17: Una societat en transformacióOBJECTIUS GENERALS1.- Utilitzar i aplicar alguns dels procediments de treball propis de la Història com la localització,identificació, obtenció, processament i interpretació de les fonts.2.- Explicar, situant-los adequadament en el temps i l’espai, alguns fets i esdeveniments rellevantsde la segona meitat del segle XX, valorant la seva significació en el procés històric i les sevesrepercussions en el present, manifestant així una visió global del món contemporani.3.- Interpretar alguns dels principals processos econòmics, socials i polítics que configuren lahistòria recent com a resultants de l’encadenament causal tot identificant la interdependència dedistints processos de canvi.4.- Aplicar correctament el vocabulari propi de la Història tant en situacions conegudes com davantde noves propostes d’informació o d’interpretació.5.- Valorar el coneixement històric com a eina útil per adoptar posicionaments i actituds crítiquespersonals, argumentant les pròpies idees sobre la societat i revisant-les a partir de les novesinformacions tot corregint estereotips i prejudicis. CONTINGUTSFets, conceptes i sistemes conceptuals1.- Evolució de la població i migracions.2.- Una economia mundial.3.- Les tecnologies de la informació i la vida quotidiana.4.- Les noves fronteres de la ciència i de la tècnica.5.- Noves sensibilitats davant de problemes vells i nous.Procediments 1.- Situació geogràfica de l’àmbit espacial de les ciutats més poblades del món.2.- Utilització de fonts primàries i secundàries, siguin textuals, documentals o gràfiques per al’obtenció de la informació de naturalesa històrica com la lectura de textos, la interpretació demapes i gràfics.3.- Identificació de les continuïtats i canvis en la successió de diversos moments històrics.4.- Formulació i plantejament de preguntes.5.- Interpretació de fonts textuals de naturalesa històrica o en funció de la seva virtual o potencialinformació de caràcter històric.6.- Resum de fets i explicacions històriques aportats per diferents fonts de caire històric.Valors, normes i actituds1.- Actitud de tolerància i antidogmatisme.2.- Solidaritat i cooperació amb els que pateixen situacions de discriminació i injustícia i amb lesqüestions d’interès comú que beneficien la comunitat.3.- Consciència de les diversitats culturals i socials.OBJECTIUS TERMINALS1.- Utilitzar diverses fonts primàries i secundàries, contrastant-les, valorant-ne la rellevància idetectant la seva relació amb els coneixements adquirits per tal de deduir-ne fets i conceptes, totidentificant i argumentant també la pluralitat de percepcions i interpretacions d’una mateixa realitathistòrica.2.- Sintetitzar les principals transformacions econòmiques, socials i polítiques donades al llarg de lasegona meitat del segle XX com a base de partença de l’evolució històrica posterior.3.- Emprar amb correcció enciclopèdies, diccionaris històrics, llibres i altres recursos percontextualitzar qualsevol fet o fenomen.4.- Plantejar-se preguntes, tot cercant i analitzant les fonts primàries i secundàries més adients pertreure conclusions i adquirir una opinió pròpia i fonamentada sobre el tema.5.- Comunicar resultats i interpretacions històriques mitjançant diversos registres aplicantcorrectament el vocabulari específic pertinent.

6.- Practicar el diàleg, la tolerància, el pluralisme i els valors democràtics en les relacions personalsi en grup.

Criteris d’avaluació:– Comprovar que entenen el fenomen de la globalització i saben explicar les relacions econòmiques que tenen lloc en el món capitalista, així com les diferències existents entre països pobres i països rics.

– Verificar que interpreten correctament els diferents indicadors del desenvolupament i que són conscients dels problemes derivats del desigual accés a la riquesa.

– Assegurar-se que entenen el concepte de deute extern i que saben localitzar en un mapa els països més endeutats.

– Observar si saben contextualitzar el desenvolupament científic i tecnològic en el marc dels successos esdevinguts durant l'última meitat del segle XX i el principi del XXI.

– Valorar si comprenen l'impacte que la ciència i la tècnica han tingut i estan tenint en les seves pròpies vides.

– Comprovar si entenen que a la societat actual s'estan produint una sèrie de canvis socials transcendentals, especialment enel que es refereix al canvi de rols de la dona i a la transformació de la família tradicional.

– Confirmar que entenen el significat dels conceptes de societat de consum i cultura de masses.

– Comprovar que són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica, formant-se una opinió fonamentada a les fonts i documents històrics consultats.– Verificar que realitzen treballs en grup i que participen en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant. Competències bàsiques:– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l'anàlisi i comentari de textos històrics, i en la definició de conceptes relacionats amb la globalització i els avenços tecnològics del món actual.

– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa mitjançant el comentari d'una pel·lícula, la recensió d'un llibre i l'anàlisi de mapes, gràfics i taules estadístiques.

– Competència emocional. Es treballa de forma transversal en les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en petitsgrups. Significa el desenvolupament de les habilitats d'escolta activa, empatia, respecte pel torn de paraula i valoració de les opinions diferents de la pròpia.

– Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu desenvolupament en les activitats que requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: comentari de textos, anàlisi de mapes, etc.